Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67631 | Font Amargosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-amargosa | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 73. | XVII-XVIII | Situada a l'obaga del Pujal, abans d'arribar al GR-5 venint per un trencant que surt a l'esquerra del camí que puja a Puig-Agut. Es troba situada en un marge, amb un banc allargat en una vora en una zona on abunden els recursos aqüífers. Actualment està tapiada i l'aigua va a parar en un pou que hi ha a sota. L'estructura de la font és una petita caseta feta d'obra i de carreus de pedra vermella local, amb una teulada a doble vessant feta de lloses. En els punts on es situaven les obertures, ara tapiades, s'hi troba una llinda de grans dimensions amb la data de 1777, i a la porta d'accés una altra data gravada on diu 1783. | 08276-151 | Estribacions nord-oest del Turó, sota el Pujal. | Es desconeix el moment constructiu associat a aquesta font, les llindes de les obertures ens aporten una cronologia d'entrat el segle XVIII. Però entra la possibilitat de que fossin reaprofitades, tot i que no es documenta cap casa o mas a prop, els més propers són el Montcau o Puig-Agut, quedant força lluny de l'emplaçament de la font. A la part baixa del camí, es troba un dipòsit de factura molt més moderna, encara en ús. | 41.7620400,2.2666500 | 439040 | 4623616 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67631-foto-08276-151-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 67632 | Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-2 | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 82. | XX | Aquesta font es troba situada en una petita placeta arreglada i presidida per un gran til·ler. L'estructura construïda de la font està arrecerada a la pendent del turó. Es tracta d'una estructura rectangular amb funcions de contrafort, de grans dimensions i on s'ubica la petita font al seu interior. Està fet amb carreus de petites dimensions disposats a forma de mur de contenció o talús, sense lligar. | 08276-152 | Sobre el Barri de la Pedralba, al Folló. | Racó de gran bellesa paisatgística, format per una placeta on hi ha ubicat un gran til·ler. L'accés es fa pujant pel Passeig de Sant Joan que s'afaga davant el Folló, cap a la banda de Castellseguer i actualment molt ben senyalitzat per la gent del Folló. La font es troba a l'esquerra de la placeta, sota una estructura de feixa de pedres de dimensions mitjanes, poc escairades i sense lligar, cobertes per heura. En aquest punt és on s'ubica la la imatge del sant feta amb rajola valenciana. Tot i que el moment exacte de l'arrenjament de la font no el coneixem podem dir que es tracta d'una adequació moderna, ubicable a principis del segle XX i feta per la gent del Folló. | 41.7381800,2.2756500 | 439766 | 4620961 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67632-foto-08276-152-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Ha estat recentment arranjada i adequada per les visites juntament amb els Degotalls. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67633 | Els Degotalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-degotalls-0 | GARCIA-PEY. E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 72-73. | Es tracta d'una petita balma d'on es recull l'aigua filtrada de la Font de Sant Joan. Aquesta ha anat produint unes calcificacions que donen lloc a la cavitat i on a davant s'hi va construïr un petit mur de contenció i una estructura atalussada amb unes escales d'accés. L'estructura es basa en el sistema de carreus de pedra local, ben escairats i disposats en filades regulars sense lligar. Tot el paratge ha estat adequat i acondicionat, per anar-hi a fer passejades o a berenar. | 08276-153 | Sobre el Barri de la Pedralba, al Folló. | Paratge que ha estat recentment arrreglat per la gent del Folló, per fer visitable bona part del turó de sobre la casa. Seguint el passeig de Sant Joan; i sota la font del mateix nom. El mas Folló ha estat arrenjat per restaurant i espai lúdic dedicat al turisme rural. | 41.7381800,2.2756500 | 439766 | 4620961 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Tot i que la seva construcció és força recent, ha esdevingut un dels paratges singulars del municipi. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||
| 67634 | Llegenda del bou del Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bou-del-bellver | AMADES, J. (1989). Imatge de les Mare de Déu Trobades a Catalunya. Ed. Selecta-Catalònia. Barcelona. p. 398-399. Les PLADEVALL, A. (1988). Síntesi històric - geogràfica dels municipis de la vessant vallesana del Congost i Osonenca. Monografies del Montseny, nº3, Viladrau: Amics del Montseny. p. 131. | La llegenda del bou del Bellver relata el descobriment de la Mare de Déu de Tagamanent, per part d'un bou d'aquesta masia, en una bauma del Turó de Tagamanent. El pastor seguint el bou descobrí la imatge de la Verge i la gent del Bellver va decidir traslladar la imatge a Sant Martí, però aquesta va retornar miraculosament a la cova. Quan es va tornar a baixar la imatge es van assecar totes les alzines del cim del turó, i la gent va creure que aquesta senyal era un designi diví i que s'havia de construir un temple magestuós a dalt del turó. Així s'inicià la construcció de l'església de Santa Maria, lloc de culta i de devoció, centre de pelegrinatge i processó, construint-se un altar a la roca on fou trobada la imatge. La devoció a Maria Santíssima de Tagamanent va anar creixent, fent que nombroses parròquies veïnes pugessin a visitar la imatge. | 08276-154 | Pla de la Calma. | La llegenda fou ja recollida al 1650 pel pare Narcís Camós que deia que la seva imatge titular fou trobada per un bou del mas Bellver en una cova o balma situada a la cinglera o a la part rocosa del turó. Aquesta rondalla segueix el model de les llegendes que fan referència a les Mare de Déus Trobades i que trobem documentades extensament a Catalunya. Durant les invasions musulmanes els cristians amagaren les seves imatges sagrades en llocs amagats, sobretot en coves i refugis, per protegir-les dels saquejos sarrains. Amb el temps, els cristians ocuparen de nou les terres i moltes imatges van ser recuperades de forma miraculosa. En el cas del bou del Bellver, fou aquest animal que trobà la imatge de Santa Maria en una Cova, i en el lloc s'aixecà una església per venerar el fet i que acabà convertint-se en santuari marià i en un centre de pelegrinacions i cultes important, amb una forta tradició de romiatges i peregrinacions realitzades en ocasions de sequeres i inclemències metereològiques. Es creu que la majoria d'aquestes llegendes daten del segle XIV, i es podria parlar d'un moment de reafirmació d'identitats. Un paral·lel directe el trobem en el Santuari de Joncadella (Sant Joan de Vilatorrada, Bages) on també una pastora de Castellnou de Bages guiada per un dels seus bous, trobà en una cova, la imatge de la Mare de Déu, al costat s'hi edificà una església que es convertí en Santuari marià i en cnetre de preregrinacions durant tota l'època medieval i moderna. Paral·lels, amb menys elements coincidents, compendrien des de la Mare de Déu de Montserrat fins la Mare de Déu de Núria i de Queralt. | 41.7381700,2.2673300 | 439074 | 4620966 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||||
| 67635 | Font del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pou | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. | XX | Ha estat recentment acondicionada en el marc de les visites que poden fer els estadants del Folló per les rodalies. | Són moltes les fonts i deus d'aigua que es troben ubicades per tot el municipi de Tagamanent; la seva situació escarpada i l'abundància d'aigua subterrània de la zona del Montseny afavoreixen el seu emplaçament. Aquesta font, de petites dimensions, es troba situada sobre el mas Folló, a l'altra banda del passeig de Sant Joan. Es tracta d'un petit pou construit amb pedra seca i reforçat amb material modern. | 08276-155 | Sobre el Barri de la Pedralba, al Folló. | Font totalment contemporània, arranjada a causa de l'adequació del mas Folló com a casa de turisme rural. | 41.7408700,2.2732800 | 439571 | 4621261 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
| 67636 | Font de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-eulalia-0 | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 82. | XIX-XX | Aquesta font neix de la roca del bosc de can Pereres del Pla i servia per abastir la casa. Es va construïr un mur de contenció, davant la casa, per canalitzar l'aigua. Es tracta d'una font d'obra força senzilla on hi ha la imatge de la Santa feta amb rajola valenciana i amb dues piques per on saltava l'aigua. S'obre en una petita placeta aterrassada on està rodejada de vegetació. | 08276-156 | Vall del Congost, Can Pereras del Pla | La datació d'aquesta font és força imprecisa, s'ha d'associar a la construcció de les Pareres del Pla i a les reformes d'adeqüació del seu entorn; segurament cap a finals del XIX, o inicis del segle XX. | 41.7288200,2.2717300 | 439431 | 4619924 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67636-foto-08276-156-1.jpg | Física | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | desconegut | al seu costat hi ha una altra petita font, més a tocar de la gran casa senyorial. | 105 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67637 | Presa al Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-al-riu-congost | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent. p. 89. | S'aprecia un reforç fet amb material modern. | Riu que en direcció nord-sud talla la Serralada pre-litoral catalana per l'Alt Congost, travessant la depressió vallesana fins a Montmeló. Moment en què s'uneix a la riera de Mogent i conflueixen al Besòs. Té 41 Km de llarg i 223 Km quadrats de conca. En una de les seves plataformes rocoses, a l'alçada de la Rectoria Vella de Santa Eugènia, s'hi troba ubicada una presa formada per un mur de contenció de 0'50 m l'altitud i que discorre de banda a banda del riu. La tècnica constructiva utilitzada és basa en l'ús del còdols de la mateixa riera i altra pedra de procedència local disposats en dues filades verticals, formant un petit mur de contenció, recentment arranjat i reforçat amb material modern, que permetia acumular una petita presa, recollint l'aigua que marxava pel lelvant de la riera al regar els camps de Santa Eugènia. | 08276-157 | Vall del Congost. Santa Eugènia del Congost | L'aprofitament hidràulic del riu Congost es documenta al llarg del seu curs amb diversos molins, conreus, preses i sínies. Aquest és el cas d'aquesta petita presa que s'hauria utilitzat per regar els diferents espais agrícoles de la zona. La seva construcció exacte no es pot precisar, segurament s'ha de relacionar amb el moment de auge demogràfic de la zona, documentat al s.XVIII, que podria estar emplaçada en una altra de més antiga reculable a l'edat mitjana. | 41.7367300,2.2675800 | 439093 | 4620805 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||
| 67638 | Gorg de les senyores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-les-senyores | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent. p. 85. | La riera d'Avencó es troba ubicada entre els termes municipals de Aiguafreda i Tagamanent i les seves aigües provene de la confluència entre la Riera del Pujol o Picamena i el torrent de la Figuera i la riera del Purgatori, per acabar desembocant al riu Congost. Espai de gran interès paisatgísitic format per un petit gorg situat entre la Platgeta i Pla de Llobins, arrecerat en un revolt de la riera. L'aigua que baixa queda impermeabilitada en aquest punt, un clot pregon al llit del corrent on aquest alenteix el seu curs. | 08276-158 | A l'Avencó. | Aquest espai natural és força visitat per la gent de les rodalies, els veïns d'Aiguafreda i el Tagamanent, ja que queda situat prop de la zona habitada de l'Avencó i hi va molta gent a passejar, i a l'estiu a banyar-s'hi o jugar. Un altre indret molt visitat, és la platgeta, aquesta al ser més planera, es va convertir en un punt molt recorregut pels banyistes. És desconeix l'origen del topònim que fa pensar es tractaria d'un gorg on només s'hi banyaven les senyores. | 41.7669200,2.2655900 | 438956 | 4624159 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||||
| 67639 | Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferreres-1 | Amillarament 1946, foli 99. Arxiu Ajuntament de Tagamanent. Arxiu de la Corona d'Aragó. Cancelleria, pergamí 4727. BOLÓS, J.; HURTADO, V. (2001). Atles del Comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau editor. Barcelona. p. 29. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamament. Noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent. p. 37, 165. PLADEVALL, A. (1998). 'Sant Cebrià de la Móra, una antiga parròquia del Montseny' a Monografies del Montseny, nº13, Viladrau: Amics del Montseny. p. 92, 95-96. | Totalment en runes. | Només en resten els basaments d'alguns murs del que hauria estat una gran construcció amb les seves dependències annexes. La tècnica constructiva es basa en carreus ben escairats i de mides variables, sense lligar o lligats amb morter; l'amplada dels murs és variable podent arribar a mig metre d'amplada i amb una alçada conservada, en alguns punts, de més d'un metre. S'observen diferents habitacions però la vegetació ha cobert bona part de les estructures i aquestes presenten un estat d'abandonament important. | 08276-159 | Riera d'Avencó, Torrent de Ferreres. | La primera referència documental de Ferreres ens remunta al segle X (906), però no serà fins a l'acta de consagració de Sant Martí del Brull, redactada al 1063 on es detallarà la seva ubicació; en aquest document s'especifica que el terme de St. Martí limitava a la 'valle magna ipsas ferreres, el rivum Avanconum i la vinea Cipriana' però no es dóna cap més indicació. La resta de la documentació antiga ens testifica que la seu de Vic tenia alous a Ferreres; i en un pergamí de finals del XII s'hi esmenta el nom de 'P. de Ferreres'. Però gran part de la documentació sobre aquest mas l'aporta Sant Cebrià de la Móra, jurisdicció de la que depenia aquesta casa. En la visita pastoral del bisbe Galzeran realitzada al 1330 a la Móra consta com a nom d'altres masos el de Farreres, juntament amb el d'Olina, des Pont i Cuminal. Aquest mas anirà apareixent en els fogatges de 1497 i 1515, en un context de despoblament general com ho demostra el cens de 1553 on tan sols s'esmenten les masies de la Figuera, Parera, Clot, Codina, Ferrer. I també s'esmentarà al llarg dels segles XVII i XVIII, amb la recuperació que s'evidencia en el 'Llibre de naixences i defuncions de la Móra del 1686 al 1838. A l'Amillarament de 1861, es documenten els seus termenals; limitant amb el Clot, el Boix i el Solà del Brull i amb el Solà i Brugués de la Castanya. No es coneix gaire més de la seva evolució històrica, sembla que va ser una casa d'importants dimensions, i que fou abandonada cap el 1870. El topònim de Ferreres podria documentar una explotació minera, que no ha estat ubicada o, per alguns autors, alguna antiga casa ubicada en un altre indret. | 41.7977600,2.3043500 | 442206 | 4627556 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67639-foto-08276-159-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | De la vella casa de Ferreres, Garcia-Pey diu que només en queda una petita referència a les pedres del marge, al segon revolt del camí de Ferreres, no s'ha pogut localitzar. Aquesta primera casa seria abandonada després de construir-se la casa nova a mitja carena sobre el torrent de Ferreres. | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67640 | Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-cecilia | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. GAVÍN, J.M. (1990). 'Santa Cecília' a Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida en el Montseny. Granollers. | Molt deteriorat | Construcció de modestes dimensions, de planta rectanguar on només s'identifica un mur de dimensions considerables disposat de forma vertical. S'ha utilitzat la pedra rogenca local, com a principal element constructiu. | 08276-160 | Prop el Soler. | El coneixement d'aquesta església és molt precari, només es coneix la seva adscripció a Santa Cecília i no es té cap dada sobre la seva construcció o el seu vertader emplaçament. Es podria relacionar amb les masies dels voltants, de caràcter rural i dispers. | 41.7538600,2.2852800 | 440581 | 4622695 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||
| 67641 | Puig Drau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-drau | El Puig Drau, situat parcialment dins el municipi de Tagamanent, constitueix un dels punt més elevat de la zona, amb 1.344 m d'altitud. Aquest espai totalment muntanyós limita amb els següents torrents: el Sol de la font del Ginebre, el Sot de l'Infern i el Sot dels Avellaners. Hi dominen els boscos i el matollar on trobem una rica i variada flora de caràcter típicament mediterrani. L'abundàcia de les diferents espècies de plantes, amb la fauna associada, vindrà determianda per la diferent altura i tipus de sòl on es trobin, donant lloc a una successió tipològica de la vegetació molt particular. El bosc predominant d'aquestes fondalades és el roure i l'alzina, amb pi i altres espècies representatives. | 08276-161 | estribacions del pla de la Calma. | A causa de la forta explotació forestal i ramadera, i la realització de molts estudis sobre vegetació, es va dissenyar a partir de 1980 el que es va anomenar: les Zones de Reserva Natural Qualificada. Aquest puig va ser inclòs com a Zona de Reserva seguint els criteris establerts en el desenvolupament de la gestió del Parc Natural del Montseny, i s'escolliren les zones en què la protecció integral responia a la seva significació biològica, anul·lant-se qualsevol possibilitat d'explotació forestal i ramadera. L'evolució d'aquestes zones ha permès el creixement autònom d'aquests medis. Les zones ZRNQ establertes per el Montseny són les següents: Turó de Marmolers; Turó de Moron, Passavents, Agudes, Sant Marçal-el Puig, Riudeteix-Cingles de Bovilar, Matagalls-Coll Pregon, Puig Drau, Pla de l'Estany, Vallforners i Clot de la Móra. | 41.7642700,2.3483500 | 445833 | 4623809 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67641-foto-08276-161-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||||
| 67650 | Pou de glaç de la Fontmolsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-fontmolsa | López,J. (1992): 'Els pous de neu i de glaç del Montseny', Monografies del Montseny, 7, p. 6197. | XVII-XVIII | A simple vista no presenta especials problemàtiques estructurals. Necessita urgentment la instal·lació de mesures de protecció entorn de l'obertura i un condicionament de l'entorn forestal. | Estructura construïda en un marge a la dreta de l'antic camí ral de Barcelona a Vic, aprofitant un banc al natural reforçat per un mur de pedra seca. El pou segueix la tipologia tradicional de secció circular i excavada a la part interna, antigament coronada amb una coberta semicircular. El mur intern és folrat amb pedra local, tallada de dimensions diferents i poc treballada, seguint la tècnica de pedra vista, sense revestir, amb l'ús de petits còdols per falcar l'estructura. La paret presenta encara els forats testimoni de les bastides utilitzades per a la seva construcció. El pou fa uns 7 metres de profunditat des del nivell de terra fins al fons, el qual, tanmateix, conté prou enderroc per pensar en una profunditat d'uns 2 o 3 metres més. El diàmetre és de 9 metres aproximadament. | 08276-170 | Ola Pedralba | L'any 1754, un contracte d'arrendament del pou de la Fontmolsa explica que 'si se pot omplir de glas, se poden contar a treta en lo principi del estiu 1600 càrregas. Té la conveniència de ser mitja hora més cerca de Barna, que los Pous de Avancó, que és apreciable per lo descans del Carruatge. Y son dueño Ygnasi Circuns Botiguer de Telas lo lloga si pot: Hi ha molts anys que busca comprador; però té malas circunstancias; perquè està molt faltat de bassas, i per a poder fer anar la aygua a las bassas, fora necessari ferse una resclosa a la Riera, que costaria molt'. | 41.7439300,2.2662900 | 438993 | 4621606 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67650-foto-08276-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67650-foto-08276-170-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Jaume Oliver i Bruy | Aquesta construcció es relaciona amb la producció i comercialització del glaç que es feia al terme de Tagamanent, des d'almenys el segle XVII i fins al segle XX. El Pou de la Fontmolsa, concretament, consta en funcionament a mitjan segle XIX. Integrat en un itinerari patrimonial (Parc Patrimonial de la Pedralba).Es troba al marge dret de l'antic camí de Barcelona a Vic; a la dreta de la variant de l'antiga C17 sota la casa de la Pedralba. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67651 | Viaducte de la Fontmolsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-la-fontmolsa | Informació proporcionada per Raquel Lacuesta (SPAL Diputació de Barcelona). García Mateo, J.L. (director); Jiménez Vega, M.; Cuéllar Villar, D. Inventario de puentes ferroviarios de España. Fundación de los Ferrocarriles Españoles. Ediciones Doce Calles. Madrid. 2004. Inventari de Patrimoni Industrial del Ferrocarril a Catalunya. Fundación de los Ferrocarriles Españoles. Museu del ferrocarril de Catalunya, Vilanova i la Geltrú. 2006. Inèdit. | XIX | Tagamanent compta amb un dels viaductes més espectaculars de l'antiga línia del ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses. Salva el torrent de Valldaneu, just on s'aiguabarreja amb el Congost, en el límit amb el municipi de Sant Martí de Centelles. Se'l coneix com el Pont de la Fontmolsa pel nom d'una antiga fàbrica situada molt a prop, que també batejà el túnel del tren contigu al viaducte. La seva construcció respon a les característiques que es van estandarditzat a la segona meitat del segle XIX: obra de mamposteria combinada amb maó vist, el qual forma els arcs i les voltes de punt rodó i perfila les arestes i impostes dels pilars. Consta d'onze ulls, amb 110 m de llargada que discorren paral·lels al riu. La seva silueta destaca entre la vegetació de ribera i és visible des de l'autovia.C-17. | 08276-171 | Torrent de Valldaneu | L'antiga línia del ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses, al seu pas pels municipis de Sant Martí de Centelles, Tagamanent, Figaró-Montmany, la Garriga i Canovelles es va traçar resseguint el curs del Congost o saltant d'una riba a l'altra amb el que en el seu moment van constituir agosarades estructures aèries de pedra i ferro. En el projecte o direcció de la línia, entre Granollers i Sant Joan, van intervenir diversos enginyers, successivament: l'anglès John Barry (1863-1865), Manuel Aramburu (1867), el belga Jules Cesar Diricq (1870), Eugeni Broccà Sagnier (1871-1875), i finalment, la societat formada pels enginyers Bernard, Vainot i Cia (a partir del 1877). Va ser la Maquinista Terrestre i Marítima qui portà a terme l'execució dels viaductes de la línia, a partir dels projectes redactats per Nicolau Tous Mirapeix, cofundador de l'empresa, i l'enginyer Josep Maria Cornet Mas (autor, juntament amb el mestre d'obres Josep Fontseré Mestre, del mercat del Born de Barcelona). Entre 1870 i 1875 es van projectar i construir, entre d'altres, el viaducte de la Fontmolsa, a Tagamanent, fet amb pedra i maó; el viaducte de Sant Jordi, al poble del Figaró, i els de Gallicant i Can Palau, a la Garriga. Aquests tres es van bastir amb obra mixta de carreuat i mamposteria de pedra, maó i bigues metàl·liques de gelosia, les quals van ser substituïdes en la dècada de 1930 per bigues del tipus Warren, conformades per perfils diagonals amb muntants verticals intercalats. La pedra que es va utilitzar va ser la sorrenca vermella del Bertí i la de marès grisa del Figaró. Alguns autors han atribuït els viaductes a l'empresa Eiffel (del de Can Palau, Pere Blancafort escriví que hi havia una placa amb el nom del constructor Gustav Eiffel), però malgrat que la seva tipologia s'inspira en la d'aquesta casa, la Maquinista Terrestre i Marítima, que va esdevenir la principal empresa metal·lúrgica catalana de l'època, en dóna fe de la construcció. El viaducte de Canovelles-Les Franqueses del Vallès és una obra posterior i presenta una solució diferent als anteriors. | 41.7510500,2.2504400 | 437682 | 4622408 | 1875 | 08276 | Tagamanent | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67651-foto-08276-171-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC: Mª del Agua Cortés Elía | La fotografia 1 es troba publicada al llibre: 'Inventario de puentes ferroviarios de España'. José Luis García Mateo (director), Miguel Jiménez Vega, Domingo Cuéllar Villar. Fundación de los Ferrocarriles Españoles. Ediciones Doce Calles. Madrid. 2004, p. 136. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,14 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml