Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67521 | Puig-Agut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-agut | ALBESA, C. (1996). Postals del Montseny/ 2. Publicació de l'Abadia de Montserrat. p. 31. Amillaraments 1861, n. 168. AAVV (1991). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6. El Vallès.DRAPER, JM. (1902) 'De Ayguafreda á Viladrau per Tagamanent i Collfurmich' a La Veu del Vallès; Portaveu de la comarca, nº 305, Sant Celoni, 1-3. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent, p. 56, 171. | s.XVIII | Caldria consolidar les restes (Inventari del Patrimoni Arqutectònic. Parc Natural del Montseny 16/14/MON 249). | Restes d'una masia mig construïda. Es conserva la part esquerra i part del mur de tancament del pati d'una planta de projecció rectangular. Trobem una gran portalada d'arc de mig punt, adovellada i de carreus ben escairats que donaria accés al pati, i de la qual només queden els brancals i algunes dovelles, que han estat marcades (segurament per preveure la seva extracció). La construcció és amb murs de paredat comú, amb grans pedres cantoneres que reforcen l'estructura. La teulada cobreix a una vessant sobre ràfec de teula girada. A la cantonada de la dreta s'ha d'assenyalar no hi ha cantoneres, sinó carreus més petits, alguns dels quals sobresurten el voladiu. Dins el pati es van deixar els orificis per a futures bigues de fusta que cobririen aquella zona. Les obertures exteriors, concretament dues finestres, presenten una llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben tallats, i lleixa emmotllurada. Mentre que les obertures interiors (interior del pati) no tenen cap emmarcament , només la llinda de fusta ja que havien de quedar dins la casa. | 08276-41 | Sota Turó de Tagamanent. | El mas Puig-Agut pertanyent a la parròquia de Santa Maria de Tagamanent i de caire agrícola ramader es pot emmarcar dins les explotacions agrícoles d'època moderna. La seva estructura arquitectònica respon a aquestes característiques: un cos principal amb diverses dependències annexes amb obertures rectangulars (excepte la porta adovellada de l'entrada principal) de dimensions mitjanes i les solucions de la teulada. El primer esment documental d'aquest mas el trobem en el fogatge de 1515 amb el nom de propietari de: 'Miquel Puig Agut', al llarg del segle XVI es continuarà fent esment del mas com a 'En Puig Agut'. Al segle XIX s'esmetna com a propietari a Josep Puig Agut, moment en què el mas limitava amb el Soler, el Bellit, el Cruells, el Soler, can Carlos, amb els Montcaus i finalment amb l'Avencó. A inicis del XX, amb la despoblació de les zones rurals, aquest mas, com tant d'altres quedaren abandonats. | 41.7601300,2.2747200 | 439709 | 4623398 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67521-foto-08276-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67521-foto-08276-41-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Masia que es creu que es quedà a mig construir, per causes desconegudes. Apareix envoltada per terres de conreu disposades en feixes de dimensions variables i que baixen cap el Torrent Mal. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67533 | Font de la Plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lajuntament-2 | XX | Aquesta font es troba situada al costat de l'Ajuntament de Tagamanent, a la Plaça de la Vila. Es tracta d'una estructura de factura contemporània formada per pedres de dimensions variables lligades amb ciment que s'adossen a una gran pedra. La font té una aixeta d'obertura i una petita pica d'obra; a la part central hi ha una inscripció gravada a l'obra on es fa un recordatori a Mossèn Adjutori Vilalta i on es diu: 'Remunteu amb majestat /la gran ruta inconeguda/ entre temps i eternitat. Mossèn Adjutori Vilalta. 1908-1978.' | 08276-53 | Vall del Congost. | La construcció de la font, de caire molt contemporani, s'ha d'associar amb la ubicació de l'Ajuntament, aquest construït al 1978. La font està dedicada a Mossèn Adjutori Vilalta. Home del ripollès, fomat per claretians i posteriorment anà al seminari de Vic. Va ser ordenat sacerdot cap el 1932 i va ser mossèn de Tagamanent fins la seva mort. Composà poemes, cançons i sardanes de títols com: Batecs, Flors blanques, Pastoreta del Congost, Segon diumenge de maig, Veus Paternals. Promocionà la cultura catalana i el municipi de Tagamanent, essent un dels principals organitzadors de totes les activitats de caire religiós i cultural del poble. | 41.7375000,2.2670400 | 439049 | 4620891 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||||
| 67534 | Monument al Beat Miró de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-beat-miro-de-tagamanent | AAVV. (1999). Monogràfic dedicat al Beat Miró de Tagamanent. Associació de Veïns i Amics de Tagamanent. n. 45. AAVV. (2000).Noticiari de l'Associació: inauguració del monument al Beat Miró de Tagamanent. | XX | Monolit de pedra rojenca local, on hi ha encastada la cara del Beat Miró de Tagamanent que s'ha tret del que hi ha a la tomba del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, on està enterrat. Amb una inscripció que diu: L'Associació de Veïns i Amics de Tagamanent en memòria del Beat Miró, fill de Tagamanent 1113-1161. I amb una llegenda que diu: 'En un món trasbalsat ets el mirall on tothom s'hauria de mirar.' | 08276-54 | Vall del Congost. | Monolit que s'inaugurà el 9 de setembre del 2000, dins els actes de la Festa Major de Tagamanent. es realitzà un doble ofici religiós i cívil i forma part d'una petita placeta dins l'urbanització de la Pedralba. MIRO DE TAGAMANENT: (Tagamanent, Vallès Oriental 1113- Sant Joan de les Abadesses, Ripollès 1161). Canonge agustinià i beat. Era fill de Ramon Berenguer de Tagamanent i Ermessenda i va ser lliurat pels seus pares a la canònica de Sant Joan de les Abadesses el 25 de juny del 1127, en el document d'oblació, també hi surten els noms dels seus germans: Pere, Arbert i Bernat. Allà va ser ordenat prevere hi protà una vida senzilla dedicada a l'estudi, l'oració, el dejuni i la caritat fins el 12 de setembre 1161, que morí. Dos segles després, Ramon de Bianya, abat de Sant Joan, que havia rebut del papa l'encàrrec de reformar la canònica agustiniana a Catalunya, volgué destacar la beatutiud del canonge i a causa de la veneració que se li professà manà, al 1345, que un artista segurament de la cort pontifícia d'Avinyó construís un sepulcre d'alabastre amb una estàtua jacent i una inscripció que recorda la seva vida. Les despulles foren col·locades el 28 d'agost, Festa de Sant Agustí, del 1345. Aquest sepulcre es troba prop del presbiteri, i està format per un sarcòfag d'alabastre de Beuda que té, en la seva cara anterior l'àliga de Sant Joan evangelista i a banda i banda, una inscripció rimada i l'escut dels Tagamanent. També hi ha una la figura de Miró, de forma estilitzada que remarca la seva espiritualitat i l'ascetisme, i que té un gos descansant als peus, volent significar la fidelitat de Miró a la regla canonical. El sepulcre fou profanat pels francesos el 1794, i traslladat a un absis proper; i malmès en part el 1936, tot i que la Generalitat de Catalunya el va retirar. Després, al 1939, va ser tornat al seu lloc original i recompost dins el programa de restauració del monestir entre 1948 i 1963. També hi ha una vida llatina anònima s. XIV que recorda la seva santedat. Aquest relat ha estat transmès per Flórez, que es valgué d'una transcripció de Caresmar, el qual va proposar que el nom del beat estigués en una de les cadires de la catedral nova de Lleida, entre els dels altres sants catalans. El seu culte, va començar arran de la seva mort i sempre se li ha atribuït favors i penjant exvots prop del seu sepulcre. La comunitat hi feia cremar llànties i eren conegudes les seves aptituds curatives que han pervingut fins els nostres dies. | 41.7409300,2.2653300 | 438910 | 4621273 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||
| 67535 | Monòlit del pont de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-del-pont-de-santa-eugenia | ARXIU MUNICIPAL, Ajuntament de Tagamanent. VIVES, E. (1997). A Emili Castellanos Vila. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n. 40. | XX | Monòlit fet de pedra local, anomenada també pedra roja de Tagamanent, format per un sol bloc de 40 cm de gruix per quasi un metre d'alçada.La part superior presenta un acabat amb punxa a la banda dreta, i la pedra no presenta cap tractament en tota la superfície. Es troba situat abans del pont nou de Santa Eugènia, al barri de Santa Eugènia del Congost, a la banda dreta del camí. Aquest element està dedicat a Emili Castellanos Vila (1954-1995). | 08276-55 | Vall del Congost | Dedicat a Emili Castellanos Vila (1954-1995). Fet el maig 1997.Emili Castellanos fou lingüísta i escriptor, morí el 17 de nov de 1995 a Barcelona, als 41 anys. Era idealista, i llicenciat el filologia catalana. Dedicat a Tagamanent i la natura. Va fer el pregó de festa Major del 1991. L'Associació de veïns i Amics de Tagamanent va ser l'encarregat de recuperat el sector de l'antic camí de Tagamanent a Santa Eugènia, entre les cases de Can Morera i l'Església, de la inauguració del nou pont de Santa Eugènia (10 maig 1997) i del monolit dedicat a la seva memòria. | 41.7350400,2.2687500 | 439189 | 4620617 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67535-foto-08276-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 67572 | Processó a Santa Maria de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-a-santa-maria-de-tagamanent | --Tagamanent relació histórica de l'antiga imatge de Maria Santíssima que's venera en sa Iglésia Parroquial del mateix nom. Impremta R. Anglada 1901. ANGLADA, M.A. (1990) 'La secada: un vell malson' a Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent. n.5. CASTELLS, J.(1992). Tagamanent i la Garriga. Associació de Veïns i Amics de Tagamanent, 25, p. 170-172. GÓMEZ, M. (1992). Antecendents dels nostres aplecs. Tagamanent i la Cova de la Verge. Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n. 28. MAURI, J. (1953). Història de la Garriga. Barcelona. Vol. II, p. 171. | XX | El gran nombre de processons i rumiages realitzats al santuari de Santa Maria de Tagamanent, fa que no es pugui descriure un so ltipus de processó. En les diades assenyalades, els habitants dels pobles de les rodalies de Tagamanent pujaven a peu al santuari, sobretot per Pascua Granada, i allí realitzaven diferents misses i ofrenes a la Verge. | 08276-92 | Al Turó de Tagamanent. | La devoció a Maria Santíssima de Tagamanent va anar creixent, passant a ser un fervorós santuari marià. La documentació al respecte la tenim recollida en les diverses visites pastorals i la resta de documentació eclesiàstica, molta de la qual es troba al Bisbat de Vic desapareguda. Respecte el pelegrinatge a l'ermita, la documentació ens parla que nombroses parròquies veïnes pujaven a visitar la imatge, i que es repartien el dia de la visita, indicant una gran afluència al recinte. La gent de la Garriga, pujava en processó el dilluns de Pasqua; els de l'Ametlla el dia de Sant Pere, La gent d'Aiguafreda el dia de Sant Marc; els de Vallcarca el dia de Sant Jaume i els de Valldeneu, el dilluns de Pasqua de l'Esperit Sant. Apareix, en diversos documents del s. XVI i XVII la devoció del poble de la Garriga a la Mare de Déu de Tagamanent, en forma de processó. També es documenten altres referències aïllades com que el 16 de juny de 1672 es feu constar haver pagat a Esteve Puig, obrer, per lo que ha gastat per la processó de Tagamanent, la suma de 4 lliures, 10 sous, 4 diners. La processó es celebrava el dilluns de la Segona Pascua però en desconeixem els detalls ja que molta de la informació va desaparèixer durant la Guerra Civil. Es poden establir paral·lels a través de la consueta de 1699 per a la Mare de Déu de Montserrat. La Garriga enviava cada any, en compliment d'un vot de terme, romeus a Montserrat i a Tagamanent, a més d'altres ermites; però a causa de les despeses de la Guerra de Successió, la situació canvià. El 1712 s'esmenta un ple de l'Ajuntament que tracta el tema, fent diverses propostes: que es canviï el lloc, que només es deixi fer la de Tagamanent. Sembla que les dues romeries del vot del terme es deixaren de fer conjuntament, i es canvia per un ofici a celebrar al Santuari de Puiggraciòs, molt més proper. | 41.7381700,2.2673300 | 439074 | 4620966 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Són diverses les rondalles i llegendes relacionades amb esdeveniments miraculosos i èpoques de càstigs i males. Una anècdota sobre males collites ens diu que en un estiu de secada terrible, la gent dels pobles i les masies van pujar en rumiatge a l'ermita de Tagamanent per demanar la pluja. Aquesta peregrinació no devia ser de tota manera, una processó gaire ortodoxa, car que no la dirigí cap capellà, sinó l'ermità del petit santuari, un home que hi vivia sempre. Els pagesos estaven desesperats per la manca d'aigua i la necessitat de pluja era angoixosa; no es podia anar amb massa contemplacions, sembla, ni amb solemnes rogatives. Així doncs, el bon ermità, persona decidida, es dirigí al cel amb paraules comminatòries i severes, no pas amb súpliques humils. Segons relació de l'àvia, a fora de l'ermita de cara a un firmanet massa temps de color blau, exclamà amb veu forta:-Nostre Senyor, som aquí per l'aigua (o per la pluja) i volem pluja i no ens n'anirem sense pluja. I si no, envieu un llamp del cel que ho cremi tot!Tot seguit es va congriar una espessa nuvolada i un veritable aiguat deixà remullats i feliços a tots els qui havien pujat a Tagamanent a demanar pluja, jujant el prestigi de l'ermità i el de l'advocació al santuari. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
| 67579 | Vitrall de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitrall-de-tagamanent | XX | En aquest senzill vitrall es veuen les parròquies històriques de Tagamanent: la principal al Turó de Santa Maria, Sant Cebrià de la Móra i Santa Eugènia del Congost. | 08276-99 | Vall del Congost. | Aquest vitrall va ser construït per ser colocat al nou ajuntament al 1979 i fou encàrregat a vidres Barnoles, una empresa especialista en vitralls i vidres de Vic. | 41.7380300,2.2667500 | 439025 | 4620950 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67579-foto-08276-99-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||
| 67599 | Font Vedruna o Font del Bresc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vedruna-o-font-del-bresc | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 74 | XX | Font que queda una mica apartada del camí que comunica la Móra amb el Pla de Bassaus, el pas està lleugerament assenyalat cap al nord. Es tracta d'un lloc ombrívol, envoltat de boixos i trèmols. L'adequació realitzada als anys 60 consisteix en un mosaic de rajoles de mig metre quadrat, posat sobre una estructura de pedra rojenca local i lligada amb ciment, on es diu: Vos que amb gran fe Santa Joaquima un dia fereu brollar una font fresca i gemada, deu-nos a tots als qui a aquest pla fem via, per beure d'aquesta aigua regalada que el cor assedegat senti flerura d'una altra font molt més preuada i pura'. Al costat de la placa, feta de rajola blanca i colorejada, hi un fragment de senyera pintada i just a sota aquesta un pedrís que pot fer de seient. El raig de la font no és molt abundant i la boca està tapada amb un tronc; just a sobre hi ha gravada la data de 1963 sobre ciment. | 08276-119 | Pla de la Calma. | Aquesta font ha tingut diferents noms: Santa Joaquima, Font Vedruna o Font del Bresc. Aquest antic abeurador de la Caseta, que com la resta d'abeuradors d'animals de la zona consistia en grans biots d'aigua. A la segona meitat del segle XX, se li posà el nom de Santa Joaquima Vedruna i al 1963 s'arrenjà l'indret de la mà de l'Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, posant una placa commemorativa i endreçant l'entorn. Una llegenda de caire popular i romàntic sobre aquest paratge ens diu que al seu voltant hi ha amagat or, sota una pedra. Es utilitzada sobretot per excursionistes i biciclistes que recorren la zona, normalment direcció al Pla de la Calma. | 41.7868800,2.3243200 | 443855 | 4626335 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67599-foto-08276-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 67608 | Fons parroquial de Santa Eugènia del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-santa-eugenia-del-congost | XX | Alguns documents estan en mal estat | <p>L'arxiu parroquial de Santa Eugènia del Congost va ser parcialment destruït durant la Guerra Civil Espanyola, del seu fons es conserva al bisbat de Vic, alguns documents de caire modern, mentre el llistat de naixements i defuncions a partir de la Guerra, si que es troba ubicat a Santa Eugènia. D'un fons paral·lel, pertanyent a la mateixa parròquia, trobem documentades una important col·lecció de Bíblies de tot el món, es tracta d'uns 500 exemplars de Bíblies escrites en tots els idiomes. A aquesta important col·lecció n'existeix una altra sobre icones bíbliques d'arreu del món, unes 25 procedents d'Africa. Àsia i Sud-Amèrica. També es documenta un destacat conjunt d'objectes religiosos i de tradició bíblica molt variat, on hi entren des d'objectes arqueològics a objectes litúrgics (des de sílex del Jordà, llànties d'època romana a un conjunt de rosaris del segle XVIII i XIX). En aquest conjunt també s'hi pot adscriure un important fons bibliogràfic de més de 2.000 exemplars de caire general sobre història, lingüística, religió etc. Respecte objectes pertanyents a l'església de Santa Eugènia del Congost, destaquen dos objectes de caire litúrgic, una vera creu i una justícia, de factura força moderna (segle XVIII-XX) que tenen el valor de pertànyer a Santa Eugènia.</p> | 08276-128 | Vall del Congost, Barri de Santa Eugènia. | <p>El mossèn actual de Santa Eugènia, José Pedro Inanraja, ha estat el recopilador de tot aquest material que es troba en procés de classificació i inventari. El recull es va iniciar a partir dels anys 50.</p> | 41.7345000,2.2675800 | 439091 | 4620558 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez | S'ha escollit l'opció de fons documental per aquesta fitxa, perquè és la que aporta unes connotacions més genèriques respecte el patrimoni documental de Santa Eugènia, molt variat tant de contingut com de temàtica. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
| 67611 | Quadres de Santa Eugènia del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-de-santa-eugenia-del-congost | XX | <p>Col·lecció formada per 8 obres pintades entre Albert Ràfols Cullerés i R. Goula. Es tracta de pintura sobra tela que representa diverses imatges i escenes religioses de la vida de Crist.</p> | 08276-131 | Vall del Congost, al barri de Santa Eugènia del Congost | <p>Ràfols Cullerés va nèixer a Barcelona el 1892, on morí al 1986. Pintor format a la Llotja amb Lluís Labarta, A. Mas i Fontdevila, que marxà a viure a Madrid, fou el pare de Ràfols Casamada, també il·llustre pintor, pedagog de l'art i el disseny. Albert Ràfols exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona al 1917 i a la Pinacoteca. Posteriorment es dedicà a ensenyar a pintar a grups burgesos de Barcelona i a realtizar encàrrecs diversos. De la seva pintura destaca l'enquadrament fotogràfic i la factura esbossada, d'on destaquen els seus interiors i retrats. L'encàrrec de decorar l'església de Santa Eugènia del Congost es realitzà després de la guerra civil espanyola; que va ser quan l'església va ser saquejada i bona part dels seus béns destruïts.</p> | 41.7345000,2.2675800 | 439091 | 4620558 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67611-foto-08276-131-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Anna M. Gómez | Ràfols i Goula | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 67632 | Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-2 | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 82. | XX | Aquesta font es troba situada en una petita placeta arreglada i presidida per un gran til·ler. L'estructura construïda de la font està arrecerada a la pendent del turó. Es tracta d'una estructura rectangular amb funcions de contrafort, de grans dimensions i on s'ubica la petita font al seu interior. Està fet amb carreus de petites dimensions disposats a forma de mur de contenció o talús, sense lligar. | 08276-152 | Sobre el Barri de la Pedralba, al Folló. | Racó de gran bellesa paisatgística, format per una placeta on hi ha ubicat un gran til·ler. L'accés es fa pujant pel Passeig de Sant Joan que s'afaga davant el Folló, cap a la banda de Castellseguer i actualment molt ben senyalitzat per la gent del Folló. La font es troba a l'esquerra de la placeta, sota una estructura de feixa de pedres de dimensions mitjanes, poc escairades i sense lligar, cobertes per heura. En aquest punt és on s'ubica la la imatge del sant feta amb rajola valenciana. Tot i que el moment exacte de l'arrenjament de la font no el coneixem podem dir que es tracta d'una adequació moderna, ubicable a principis del segle XX i feta per la gent del Folló. | 41.7381800,2.2756500 | 439766 | 4620961 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67632-foto-08276-152-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Ha estat recentment arranjada i adequada per les visites juntament amb els Degotalls. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67635 | Font del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pou | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. | XX | Ha estat recentment acondicionada en el marc de les visites que poden fer els estadants del Folló per les rodalies. | Són moltes les fonts i deus d'aigua que es troben ubicades per tot el municipi de Tagamanent; la seva situació escarpada i l'abundància d'aigua subterrània de la zona del Montseny afavoreixen el seu emplaçament. Aquesta font, de petites dimensions, es troba situada sobre el mas Folló, a l'altra banda del passeig de Sant Joan. Es tracta d'un petit pou construit amb pedra seca i reforçat amb material modern. | 08276-155 | Sobre el Barri de la Pedralba, al Folló. | Font totalment contemporània, arranjada a causa de l'adequació del mas Folló com a casa de turisme rural. | 41.7408700,2.2732800 | 439571 | 4621261 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
| 67575 | Caseta de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-lagusti | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de casa i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 29. | XVIII? | Força cobert per la vegetació. | Construcció on encara resten en peus les quatre cantonades, tot i que el seu estat de conservació no és massa bo. Aquesta caseta presenta una estructura de dos pisos on encara s'observen les diverses dependències: habitacions i cuina, i on es conserva un forn casolà del tot cobert. La tècnica constructiva seguida es basa en el carreu de procedència local, de dimensions mitjanes, ben escairat i lligat amb morter. Les obertures estan emmarcades amb llindes de pedra local i disposades de forma plana. Es molt difícil descriure les seves característiques arquitectòniques ja que es troba ben amagada per la vegetació prop del camí que surt cap a la dreta, de darrera les Planes. | 08276-95 | Sobre Vallcàrquera (Figaró). | Aquesta caseta s'adscriuria a l'auge constructiu documentat per tota la zona, que tingué lloc durant al segle XVII i XVIII. Segurament es tractaria d'una petita masoveria dependent de l'Agustí, i d'aquí li vindria el nom. Una mica lluny de la casa, al tocar del camí hi ha una llinda de pedra local i de grans dimensions amb la data de 1673 gravada junt amb una creu. Aquest monòlit té una clara vinculació amb la casa, però es desconeix si es tracta de la documentació d'una reforma o del mateix moment constructiu. La documentació cadastral sobre la casa no serà gaire generosa; ens diu que el seu propietari al 1861 era un tal Jaume Pareras i ens la situa a la parròquia de Santa Maria de Tagamanent | 41.7340200,2.2920700 | 441127 | 4620488 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
| 67620 | Cal Capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-capella | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 52. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVIII-XX | Gran casa, situada sobre un petit promontori a les primeres estribacions sobre la Vall del Congost, dominant part d'aquesta vall. Es tracta d'una construcció rectangular, de dimensions importants, de planta i pis, cosntruïda bàsicament amb obra. Segurament a la primitiva construcció s'hi haurien fet vàries reformes al ser adequada com a col·legi i rectoria. Destaca l'entrada amb un petit porxo i la terrassa d'accés al segon pis per la part posterior. | 08276-140 | Al sud del barri de la Pedralba, inici Casetes del Congost. | Aquesta casa, coneguda també com a Cal Jalenques, havia fet funcions de casa rectoral, on s'hi havia estat el capellà de Santa Eugènia del Congost i escola de poble. Per la seva ubicació constitueix la primera casa de les Casetes del Congost.Segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat per la zona de les Casetes del Congost. | 41.7362600,2.2693000 | 439236 | 4620752 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67620-foto-08276-140-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 67623 | Forn de la Font Amargosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-font-amargosa | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera TP-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent, p. 116. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | XVIII-XX | En força bon estat, hi ha runa en el seu interior. | Aquesta estructura de caire industrial es troba construïda en una pendent o petita elevació que dóna accés al camí de la font Amargosa, entre el camí que puja de l'Avencó a Tagamanent i el Gr-5. Presenta una planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida, en forma d'embut que es va excavar, en la seva totalitat, a les argiles del sediment geològic o sòl natural. Les parets interiors conserven restes del refrectari com a conseqüència del seu enduriment per el calor de les continues coccions. Després de realitzar un forat en el terreny natural, aquest fou envoltat per un mur de tovots reforçat per pedres irregulars que foren recobertes parcialment, i per la seva cara interna, amb argila i morter. Segurament després es van cobrir amb una falsa cúpula de pedres possiblement lligades amb argila, que es reconstruïa per cada cuita nova. A la part inferior, es documenta una entrada que correspondria a l'espai destinat a la cocció. Aquesta boca permetia recollir les cendres i alimentar el foc, aquest forat circular estava envoltat per una estructura també circular lleugerament més ampla i formada per una doble capa de pedra i tovot, i reforçada amb pedres mitjanes i irregulars que formaven les parets del forn on es recolzava la coberta de falsa cúpula. Al seu voltant es poden observar possibles elements arquitectònics relacionats amb al forn, que podrien funcionar com a talús artificial o contrafort tant de l'estructura com del mateix camí. | 08276-143 | Estribacions nord-oest del Turó, sota el Pujal. | Aquesta estructures es corresponen als forns de producció de calç. La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, com s'ha constatat en tots els forns documentats, ja que facilitava el seu procés productiu. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. .L'ús de la calç com element constructiu, barrejat amb sorra i aigua o sola, ha estat utilitzat, des de sempre, de forma tradicional. Aquest tipus d'activitat s'ha d'associar amb la presència de calcita com a matèria primera. Per la zona de Tagamanent aquesta pedra calcàrea, al ser molt abundant va ser durant molt temps tractada per esdevenir calç. Aquest procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, s'obté la calç. Quan aquesta substància surt del forn es presenta en terrossos d'òxid de calci de color rosat, que tradicionalment es coneix com a calç viva o calç de terrós i; la seva posterior manipulació permetrà que en la construcció s'utilitzi la calç en pasta o la calç en pols, les dues com a modalitats de l'hidròxid de calci. Per a la elaboració de la calç es coneixen dos sistemes: el sistema basat en el forn discontinuo o intermitent, i que ha perdurat fins els nostres dies; i el forn de tipus continuo o forn de raig. En aquests forns es disposaven de capes alternades de pedres de dimensions variables, i es cobria la part superior amb troncs i fang com aïllant, amb algun forat de ventilació. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació d'una masia o una intervenció arquitectònica important. La ubicació d'aquest forn, un xic allunyat de qualsevol casa, ens fa difícil la seva atribució, possiblement abastiria als Montcaus (masos més propers) o tindria un caire més industrial, de moment desconegut. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX. | 41.7616300,2.2653000 | 438927 | 4623572 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67623-foto-08276-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67623-foto-08276-143-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | L'emplaçament d'on s'extreia la calcita per produir la calç, no estaria lluny d'aquesta estructura de combustió. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67529 | Can Cortines i Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cortines-i-antic-ajuntament | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 35 i 41 | XVIII-XIX | L'interior d'aquestes construccions està força deteriorat. | Aquest conjunt format per la casa de Can Cortines i l'Antic Ajuntament o Can Fontanals, van patir una evolució històrica i arquitectònica ben diferenciada que s'aprecia amb la diferent tipologia emprada. Can Cortines és una caseta de la parròquia de Santa Maria de Tagamanent de dimensions reduïdes i construcció simple. Està formada per planta i pis, presentant una coberta a dues vessants, una porta central amb dues finestres disposades de forma geomètrica a la part baixa i tres finestres disposades de forma lineal a la part de dalt. A sobre d'una d'aquestes obertures, la de més a la dreta, hi ha gravada la data de 1707. La tècnica constructiva es basa en blocs de pedra local lligats amb morter, amb una solució d'obra i un arrebossat a sobre. En una de les reformes de la casa, aquesta quedarà més vinculada a can Fontanals, unificant-se les dues construccions amb un petit tancat que les separa de la carretera nacional. Can Fontanals, es tracta d'una construcció més moderna feta d'obra i totxo, constituint una estructura de planta rectangular de teulada a una sola vessant coberta amb teula aràbiga i amb una disposició de planta i pisos, la disposició dels quals és simètrica. La planta baixa presenta la porta principal centrada i emarcada amb totxo (element arquitectònic molt utilitzat a partir del segle XVIII) i amb dues finestres situades a banda i banda; mentre que a la planta superior s'hi ubiquen 3 finestres de mateixes característiques que les anteriors. | 08276-49 | Vall del Congost | Les poques informacions històriques a part de la data ben conservada de 1707 i la factura moderna de la construcció, ens l'aporten els diferents registres cadastrals del segle XIX i XX. La seva situació preferent sobre la via de comunicacions principal entre Barcelona-Vic va afavorir l'emplaçament d'aquestes construccions. Les parades dels transportistes i comerciants eren molt més freqüents que a l'actualitat, i moltes cases construïdes prop de les carreteres van esdevenir un punt de parada, per descansar el bestiar o per al proveïment. En el cas de Can Cortines, com demostra la documentació, aquesta propietat també posseïa el seu tros de terra, d'ús particular amb un zona d'horta i unes feixes. Tot i que actualment està ben encaixonada a un petit entrant de l'actual C-17, amb l'antiga carretera havia gaudit de més espai. El cas de Can Fontanals fou diferent, aquesta casa, propietat de Josep Aragall Fontanals al 1912, va esdevenir antic ajuntament quan aquest fou traslladat d'Aiguafreda, municipi del qual depenia Tagamanent a mitjans del segle XX, també va ser escola nacional, un breu període de temps, conservant encara al seu interior restes del mobiliari d'aquest moment. La significació d'aquestes construccions rau en el seu paper aglutinador de caire municipal i cultural, ja que la història municipal de Tagamanent, al llarg del segle XX va passar per diverses fases d'adequació donada la disgregació que patia el municipi. | 41.7590800,2.2500600 | 437658 | 4623299 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67529-foto-08276-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67529-foto-08276-49-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | S'ha fet una fitxa conjunta de les dues cases perquè la gent de Tagamanent n'ha fet una associació indistinta, i se'n parla com si fos un sol conjunt. Tot i que es tracta de construccions ben diferenciades. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67539 | Barraca de la Sitja del Llop, Barraca d'en Ramon o Barraca del Poliol. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-sitja-del-llop-barraca-den-ramon-o-barraca-del-poliol | BARBANY, C. (1996). De la balma a la masia, l'habitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers, p. 93-93. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Tagamanent p. 113. IPEC-Montseny (1998), n. 3835. | XVIII-XIX | es troba en un punt turístic destacat, sense protecció. | Es tracta d'una estructura construida amb paret de pedra seca i una coberta de lloses planes a dues vessants. Les mesures d'aquesta barraca són força estàndards fent uns 3'20 m d'ample per 2'75 m de profunditat, presentant una planta gairebé quadrada. La pedra utilitzada és de petites dimensions i prové de la zona, segurament molta ha estat reutilitzada, tenint el cas més evident amb la pedra gravada ubicada com a sòcol de la barraca i coneguda com l'Estela de la Calma. La disposició arquitectònica de les pedres en filades planes i falcades amb pedres més petites es complementa amb la solució de la teulada: de lloses planes falcades amb pedres de dimensions variables. L'alçada conservada podriem dir que és l'original, de 1'65 m, tot i les possibles reformes i manteniments que hagi pogut tenir. L'accés es fa per una porta oberta a nord i situada en una cantonada de l'estructura. Aquesta entrada fa uns 75 m ample i dóna pas a un espai buit de terra batuda. | 08276-59 | Pla de la Calma | La barraca de la Sitja del Llop va ser construïda prop del Turó del Poniol per la gent del Bellit, per aixopluc del pastor Isidre Vallbona. L'home del Bellit es deia Ramon i segurament per això també se la coneix per aquest nom. La seva construcció és força modesta, aprofitant materials propers (com l'anomenada Estela megalítica de la Calma) i material perible (principalment fusta i branques) i pedra local sense treballar i moltes vegades reutilitzada. Aquestes construccions apareixen a tota l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig, les zones més aptes per pastures, i les rutes tranhumans. També hi havia una altra barraca coneguda com la Barraca d'en Ramon. El fenomen de reaprofitament de l'Estela és molt curiós, segurament aquesta ja es trobava emplaçada en aquest punt o en una zona propera ja que per les seves característiques i dimensions no és fàcilment manipulable. El moment de construcció d'aquesta estructura no és clara; aquestes construccions d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. Per altra banda, a nivell arquitectònic no s'observen reformes significatives a la barraca, indicant un sol moment constructiu. | 41.7595100,2.3354300 | 444755 | 4623289 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67539-foto-08276-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67539-foto-08276-59-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | En la seva estructura es troba ubicada l'Estela de la Calma. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67540 | Barraca sota el Turó de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sota-el-turo-de-tagamanent | IPEC-Montseny (1998), n. 3915. LLOBET, S. (1991). El medi i la vida al Montseny. Granollers. p. 266-288. | XVIII-XIX | Li manca la coberta. | Aquesta barraca d'adscripció desconeguda es tracta d'una construcció de pedra local, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. No conserva la coberta, tot i que segurament seria a una sola vessant amb lloses planes o troncs. Constitueix una estructura rectangular de mides força comunes, fent 2'30 m d'ample per 3'50 m de llarg, amb una sola obertura. Una de les parets, està arrebossada per dins; i tota l'estructura es conserva a 1'60 m d'alçada. El fet de tenir una entrada tant rectangular i l'arrebossat la fan diferent de la resta d'estructures esmentades. | 08276-60 | Sota el Turó de Tagamanent. | Aquesta barraca, construïda en un moment cronològic incert, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de tradició popular i comuna a tot el Montseny. Construcció que ens evidencia la realització d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. Les barraques de pastor, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el pastor dalt la muntanya. Les principals funcions són la de oferir aixopluc, la de magatzem, i per resguard del temps, durant uns períodes determinats de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l'ús de les lloses. Aquestes construccions apareixen a tota l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; aquestes construccions d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. | 41.7471900,2.2929400 | 441212 | 4621949 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67540-foto-08276-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67540-foto-08276-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Es troba situada ben bé al costat del camí que puja de Santa Eugènia al Turó de Tagamanent, estant més subjecte a remodelacions o canvis arquitectònics. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67545 | Bugader de cendra de l'Agustí. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bugader-de-cendra-de-lagusti | LOPEZ, J. (1989). 'Els bugaders de cendra.' Muntanya 766. Butlleti CEC. Barcelona, p. 252-253. | XVIII-XIX | Dins el Museu Etnològic del Pla de la Calma. | Bugader de cendra, de pedra d'esmolar de caire local. Presenta la forma de gran vas globular, tot i que només en resta la meitat. Es troba situat al primer pis de la masia, a la zona de la cuina i prop de la llar de foc, per tal d'aprofitar l'aigua calenta per fer la bugada. Hi ha un atre fragment de bugader situat en una habitació del costat. | 08276-65 | Pla de la Calma, mas Agustí. | Els bugaders de cendra s'utilitzen per blanqueja la roba, aquesta era rentada prèviament abans de fer la bugada. Es dissolia la cendra amb aigua calenta i mentre s'escalfava l'aigua, el bugader s'omplia de roba i s'hi tirava la cendra, refredada i netejada de pols. Després s'abocava l'aigua, quan havia arrencat el bull; i un cop escolada es recollia pel sobreixidor i es retornava a la caldera per tornar-se a escalfar. | 41.7508800,2.3058200 | 442286 | 4622350 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67545-foto-08276-65-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98|119 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67565 | Corral d'en Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-perera-0 | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de casa i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 34,128. IPEC-Montseny (1998), n. 3894. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida en el Montseny. Granollers. p. 274. | XVIII-XIX | Part enrunada | Conjunt d'edificacions formades per la masoveria o Casa Nova de la Perera més el corral. El corral està format per una construcció senzilla de planta rectangular amb coberta a dues vessants i un pis de fusta construït dalt la cort, que serviria com a magatzem de palla i menjar per al bestiar. Aquesta estructura estava subjectada per dos pilars de pedra que aguanten l'encavallada de fusta on hi ha el pis i el teulat. A l'espai del davant s'obre una era enllosada amb pedra picada o pati on s'hi podria guardar el bestiar. El corral presentava un habitacle auxiliar que va ser ocupat fins a principis del segle XX. | 08276-85 | Al Pla de la Calma, sota el Pla del Cafè. | Conjunt que tenia una important funció ramadera, podent tenir també funcions agrícoles, de caire més subsistent. La construcció d'aquesta edificació no queda clara, possiblement s'ha de relacionar amb el desdoblament de les propietats en època moderna, donada la bonança econòmica i l'augment poblacional. Serà durant el segle XVII i XVIII, l'època de màxima construcció. A l'Amillarament del 1861 s'esmenta com a corral, propietat d'en Josep Rovira. I l'única cronologia relativa a la construcció de la casa ens la dóna la llinda d'entrada on hi ha una inscripció amb la data 1883. Al segle XIX apareix a la documentació com a Perera o el Corral. | 41.7757000,2.3210900 | 443577 | 4625096 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67565-foto-08276-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67565-foto-08276-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67591 | Picamena i molí de Picamena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picamena-i-moli-de-picamena | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 45, 54, 170. IPEC-Montseny (1998) n.2455. OSONA, A.(1893). Guia itinerària de les muntanyes del Montseny. | XVIII-XIX | El molí està en molt mal estat de conservació | Conjunt d'estuctures on destaca un cos principal de forma rectangular, d'on es conserven els angles de les parets amb una alçada aproximada de 1'80m; de carreus de pedra local, ben escairats i de dimensions variables lligats amb argila. No es conserva la coberta i la runa no permet entrar a la casa. Una part de l'estuctura aprofitaria el terreny natural i aquest es veu treballat. També s'observen altres dependències annexes, i petites feixes de camps, que indicarien un agricultura incipient i de caire autosuficient. | 08276-111 | A la Riera d'Avencó i del Pujol. | La informació per situar cronologicament el conjunt de Picamena, es concreta en les característiques arquitectòniques de la casa i els cadastres i Alliberaments moderns i contemporanis. L'estructura del mas, ens fa pensar en una construcció d'època moderna, segles XVII o XVIII, moment de grau auge econòmic i demogràfic. I la confimació ens la dóna una inscripció, amb la data PAU CODINA 17'9'7, situat en una porta interior de la casa. Segons documenta GARCIA-PEY, a Picamena, s'hi estava el picador d'unes mines properes de les quals s'extreia un mineral anomenat mena; i que donaria el nom a la casa. En ell llibre de Recana de Tagamanent del 1846, ens diu 'una casa possehida per dit duenyo anomenada Picamena ab son hort de un cortá'; i un segle més tard al 1936, es relaciona el mas amb el nom de Josep Vila Suquet. Una de les darrers aportacions serà la del cadastre de 1946, on es confirma Picamena dins la parròquia de la Móra i la delimita afrontant amb lo mas Codina, amb el mas i la riera del Bruy i la de Picamena i amb el mas Clot. Es desconeix quan s'abandonà aquesta casa | 41.7870800,2.2888100 | 440905 | 4626381 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67591-foto-08276-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67591-foto-08276-111-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | El camí, abans passava per la cara oest. El molí quedaria a la cara de ponent del pont de Picamena, però a causa del seu mal estat de conservació, es podria considerar desaparegut. Segons IPEC-Montseny: queden restes d'un mur de pedra seca, encara visible en dos trams, que podrien correspondre al molí o rec per menar l'aigua al molí. S'han obert dos pous d'aigua en el lloc pròxim a l'antic molí. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67597 | Bassa de la caseta de la neu o poues del collet Terrús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-caseta-de-la-neu-o-poues-del-collet-terrus | GARCIA-PEY, E. (1998). Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998), n.2451-3879. | XVIII-XIX | Cobert per la vegetació. | Estructura de forma allargada i ovalada, de poca profunditat. La seva construcció aprofità part del terreny natural i fou complementat amb murs de pedra seca i de petites dimensions. | 08276-117 | Pla de la Calma, al Collet de Terrús. | Al estar situada prop de la Caseta de la Neu, fa pensar que podria haver format part d'un complexe dedicat a l'obtenció de neu o glaç. Al voltant s'observen altres estructures, alguns prats en forma ovalada i semi-construïts on també es podria haver tractat la neu. Aquesta casa o caseta petita ja apareix enrunada a inicis del segle XX, per la seva situació, el seu topònim i les seves dimensions podria haver-se tractat d'un punt de venta de la neu o del seu tractament. | 41.7806700,2.3288300 | 444225 | 4625642 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67597-foto-08276-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67597-foto-08276-117-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67624 | Carboneres del Folló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboneres-del-follo | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. ZAMORA, J. E. (1992). El carboneig al Montseny. Monografies del Montseny, 7. p. 39-59. ZAMORA, J.E. (1996). El carboneig al Montseny. Barcelona. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. ZAMORA, J. E. (1999). 'El carboneig al Montseny. etnologia i paleoantracoanàlisi'. a III i IV Trobades d'Estudiosos del Montseny. Monografies, 27. Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. p.121-123. | XVIII-XIX | Recentment arrenjat per la gent del Folló. | Conjunt format per dues places carboneners, habilitades i senyalitzades per la gent del mas Fulló, dins el seu termenal, en el context de les activitats sobre turisme rural que porta a terme el mas. Ambdues places estan senyalitzades, amb la corresponent retolació. La plaça gran (anomenada carbonera gran), ocupa un gran espai a descobert, d'aproximadament uns 10-15 m; mentre que la petita queda més reculada, en un petit planell superior, i té unes dimensions més reduïdes. | 08276-144 | Sobre el Barri de la Pedralba, al Folló. | Un dels recursos més preuats del bosc, ha estat el carbó. L'activitat de transformar la fusta en carbó mitjançant una lenta combustió és documenta des de temps remots. La documentació d'aquest ofici de caire temporal, la trobem a partir dels segles XVIII i XIX, com a complement de les tasques agrícoles o altres activitats estacionals. A causa de les llargues temporades que els carboners havien de fer vida al bosc, aquests desenvoluparen tota una cultura carbonera evidenciada per les construccions en pedra seca d'estructures de caire perible conegudes com les barraques de carboners, però també altres elements que deixaren evidències palpables en el territori. Aquest és el cas de les places carboneres. Aquesta plaça consisteix en un gran espai obert on s'han dipositat els diversos nivells de carbons procedents de la combustió de les piles. Es caracteritzen per la presència d'una capa més o menys cendrosa o restes de rubefacció de la zona. El treball del carboner tenia diverses parts. Primer, acordava amb el propietari el preu del tros de bosc a carbonejar, i el propietari havia de negociar aquest preu amb el negociant o intermediari que era el que comprava el carbó. Un cop acordat, el carboner hi posava els jornalers, coneguts també com a picadors o migfeiners que es dedicaven a arreplegar la llenya i fer les piles, com també de coure-la i lligar les sàrries d'espart. Després de tot el procés de cuita que requeria un gran coneixement i control de la combustió es seleccionava el carbó, segons la seva qualitat i es procedia a la seva comercialització. Aquest ofici deixà com elements patrimonials, a part de les ja esmentades barraques de carboner, les eines utilitzades, les places carboneres on s'hi havia fet el carbó i una xarxa de comunicacions d'abast local molt important. | 41.7403000,2.2721800 | 439479 | 4621199 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67624-foto-08276-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67624-foto-08276-144-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Places carboneres que són una lleugera mostra, d'una important activitat econòmica, molt desenvolupada a tot el territori. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67487 | Pou Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-gran-0 | AAVV.(1937) 'Un document interessant (1770-1780)' a Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Badalona, VII, n.34, p. 1-6. BERNAD, F. (1991). 'Els pous de glaç a l'Avencó' a I Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Hospitalet de Llobregat. CANTARELL, C. (1992). 'Els pous de gel al Vallès Oriental' a Lauro, 4. p.3. IPEC-Montseny (1998) n.2460. LLOBET, S. (1947). El medio y la vida en el Montseny. CSIC. Barcelona 1947. LÓPEZ, J. (1992). 'Els pous de neu i de glaç al Montseny' a Monografies del Montseny, 7, p. 61. NUET, J. (1970) 'Els pous de neu del Montseny' a Muntanya, XCIV. PLADEVALL, A. (1993). 'El negoci de la neu i del gel' a Sitja del Llop, 3. SERRA, M. (1997). Els pous de glaç d'Avencó. Temes Aiguafredencs VII bis. Ajuntament d'Aiguafreda. VIVES, E. (1983). 'El glaç de Tagamanent' a Associació de Veïns i Amics de Tagamanent, 9. | XVIII | Els accessos han estat condicionats per la visita. | Estructura construïda aprofitant el marge d'un camí i anivellant el terreny amb diferents murs de contenció. Segueix la tipologia descrita de secció circular i excavada a la part interna amb coberta semi-circular per la part externa. Al igual que al Pou Vell, el mur de folra és fet amb pedra local, tallada de dimensions diferents i poc treballada, seguint la tècnica de pedra vista, sense revestir, amb l'ús de petits còdols i d'anelles de ferro per falcar l'estructura. Es tracta d'una excavació vertical i cilíndrica, construïda en paret seca i tancada per una cúpula semiesfèrica amb volta de pedra. Aquesta cúpula té funció de cambra d'aire per mantenir el fred. Fa 9'5 m de fons des de la porta d'entrada on s'hi ha de sumar els 2'5 m de cúpula; donant un diàmetre aproximat d'uns 10 m. Els murs fan un gruix de 45 cm a la base per 60 cm a les parts més altres. Presenta tres obertures, dues de les quals són visibles des de fora i una tercera que només es veu des de l'interior. La més gran seria la porta d'entrada al pou, on hi aniria l'escala per poder baixar; aquesta té una llinda inscrita amb la data de 1766, que podria correspondre a una reforma o acondicionament d'aquest accés. La segona obertura es situa just a la banda contrària de la primera i és de dimensions força importants, fent uns 30 cm alt per 45 d'ample. Aquest segon accés correspondria a una obertura de tanca de volta que tanca el pou, emmarcada amb una sèrie de pilars verticals adossats que permetien transportar els blocs de gel. La tercera porta es va descobrir al 1955, i es creu que fou tapiada abans de les darreres campanyes d'empouar al 1931-1932. La coberta segueix la tipologia de cúpula d'obra, on també hi ha aparegut una sèrie de grafits. A la part inferior del pou es conserva un canal de desguàs per poder evacuar l'aigua fosa del gel, aquest es troba situat en una paret acabat amb arc de mig punt. Aquest tipus de canal no s'ha pogut documentar en cap més de les estructures, tot i la importància d'aquesta funció. | 08276-7 | Barri de l'Avencó | Els contractes d'arrendatari del pou gran, ens aporten una cronologia del segle XVII, moment en què els pous ja estarien en funcionament. La única referència arquitectònica és la llinda inscrita de la porta principal amb la data de 1766, indicant una possible reforma de tot el pou o un arranjament de la porta. Al llarg del segle XIX aquest pou apareix moltes vegades com inhabilitat i sense arrendar. En aquest pou podem veure una sèrie de pilars verticals que serien les úniques restes visibles del cobert o porxat on s'ubicaria el torn que permetria descarregar els blocs de gel. Els grafits de l'interior del pou no aporten, en aquest cas, gaires dades tècniques però si que permeten segur l'evolució de l'ús del pou i saber noms de persones, anys i comentaris com el que ens diu: 'pou ple'. La data de construcció seria la mateixa per la resta de pous, ja que presenten una tipologia semblant i apareixen citats junts des dels primers documents. Datat entre 1701 i 1754. | 41.7650900,2.2642200 | 438841 | 4623957 | 1701 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67487-foto-08276-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67487-foto-08276-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Aquestes construccions s'han d'emarcar en el comerç del gel a gran escala documentat a la zona obaga de l'Avencó, i s'ha d'associar a la resta d'estructures de presa, basses de gelar, etc.Existeix un conveni de cessió temporal d'ús a l'Ajuntament de Tagamanent que l'explota amb ús museístic. L'any 2006-2007 fou objecte d'una rehabilitació integral que va incloure la construcció d'una passera transversal entre les dues portes d'accés, la instal·lació de il·luminació museogràfica i la museització del fons del pou com si estigués en funcionament. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 67489 | El Fornot d'Avencó (o El Forn, Pou Petit, o Pou n.1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fornot-davenco-o-el-forn-pou-petit-o-pou-n1 | AAVV.(1937) 'Un document interessant (1770-1780)' a Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Badalona, VII, n.34, p. 1-6. IPEC-Montseny (1998) n.2449. LLOBET, S. (1947). El medio y la vida en el Montseny. CSIC. Barcelona 1947.SERRA, M. (1997). Els pous de glaç d'Avencó. Temes Aiguafredencs VII bis. Ajuntament d'Aiguafreda. | XVIII | L'Ajuntament de Tagamanent té previst un projecte d'adequació d'aquest conjunt. | El Fornot d'Avencó és de secció circular, amb tres obertures d'entrada. La superfície és irregular, amb paret de pedra vista i morter. La paret interna del pou també ha estat feta amb pedra disposada en filades hortizontals, sense cap mena de recobriment. L'estructura es conserva pràcticament en la seva totalitat. La seva disposició en un desnivell de terreny (natural o artificial), ha estat aprofitat, per situar les diferents obertures i la porta d'accés al seu interior. Actualment l'espai intern del pou està dividit en dos nivells o pisos amb els seus accessos corresponents (tot i que al pis superior s'observa una porta tapiada). La seva alçada màxima és d'uns 5 m, amb un gruix de murs d'uns 45 cm, i un diàmetre intern de 6,45 m i un diàmetre extern d'uns 7 m. La coberta del pou, com es veu ara, és plana i ha estat recentment refeta. L'obertura al nivell superior, actualment tapiada, acaba amb arc de mig punt. La porta d'accés al nivell superior és de fusta mentre que la porta d'accés al nivell inferior ha estat refeta amb material modern. A la llinda de maons i arrebossada es llegeix la data 1945 o 1975; data de les darreres reformes que s'hi van fer, abans de les realitzades al 1997. | 08276-9 | Barri de l'Avencó. | Tot i la dificultat de datar aquestes estructures, aquesta construcció s'associaria al conjunt de pous de glaç de l'Avencó. Els contractes d'arrendament esmenten els tres pous, aquest, per un document del 1770-1780 tindria una cabuda d'unes 400 càrregues. En la documentació coneguda, apareix amb diferents noms: Pou Xich o Forn (documentat el 1754); el Fornot d'Avencó (entre el 1770 i 1780) o Pou número 1 (designació feta per Antoni Gallardo el 1933). La data de 1945 ( o 1975) que es llegeix pot documentar una reforma que demostraria la seva llarga utilització i ús en les darreres campanyes. A diferència del Pou Gran, que a vegades no és arrendat durant una campanya concreta, el Pou Petit o Fornot apareix sempre en els contractes d'arrendament. Respecte la seva utilització, el nivell superior, actualment funciona com a magatzem d'eines. Durant les darreres campanyes també fou utilitzat com a magatzem on es guardava el boll (que es col·locaria a l'interior del pou, un cop s'obrís) i les eines (utilitzades en la fabricació del gel; com ara: ganxos, maces, serres...). El nivell inferior, va ser utilitzat com a dipòsit d'aigua. Encara s'hi observen les restes dels forats de l'embigat constructiu, disposat de manera regular. Datat entre 1701 i 1754. | 41.7656500,2.2652000 | 438923 | 4624018 | 1701 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67489-foto-08276-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67489-foto-08276-9-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Convindria fer una neteja de les pedres i terra acumulades, arreglar l'escala d'accés i determinar la presència o absència del canal de desguàs. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 67500 | Antiga rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-1 | GAVÍN, J.M. (1990). 'Rectoria de Santa Eugènia del Congost' a Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 58. | XVIII | Casa i capella unides i situades aprofitant el pendent natural del terreny. La casa consta de 3 pisos (sala-celler al sotan, menjador, cuina, sala a la planta; habitacions, serveis, galeria; al primer pis). Coberta per una teulada que aiguavessa a la façana. Té una porta quadrada i adovellada, dues finestres rectangulars i el porxo al pis, que es troba orientat cap el riu Congost. La capella té teulada de doble vessant amb molt poc pendent i cobert amb tèula aràbiga. El campanar és amb forma d'espadanya, d'un sol ull, a sobre hi ha un petit rosetó amb la data de 1916 i la porta és quadrada i amb una llinda. A la façana posterior s'observa la part original i més antiga amb dues finestres petites i una de més grossa amb una llinda de pedra. El sistema constructiu és de mamposteria, maó, amb pedres més grosses a les cantonades. L'accés al pis de baix es pot realitzar tant des de l'interior, amb unes escales que baixen al costat de la cuina, o des de l'exterior, a pla del riu Congost. Aquest pis està cobert amb volta i s'hi conserva la resta d'una premsa, les juntes on anava encaixada a la paret i el seu espai d'ubicació. | 08276-20 | A la Vall del Congost. | Aquesta casa anomenada can Prat, la Rectoria Vella o senzillament la Casa Vella es troba emplaçada prop de l'eix tradicional de comunicacions a la Vall del Congost. Es desconeix el moment de construcció de la casa que es podria recular al segle XVIII; tot i que un dels pocs documents que en fan referència és del 27 d'ocutbre de 1815, es tracta d'una venda a carta de gràcia firmada per Miquel Argemir de Tagamanent a favor de Francisco Torrent argenter de Vic. En aquesta carta s'esmenta: (...) 'sota la casa del mas mateix meu mas Prat o Rectoria Vella que agronta per totas parts ab honords del dit meu mas Prat...dita pessa de terra ab tot lo meu mas Prat en alou directe i domini de la Rectoria de la parroquial Iglesia de dita Santa Maria de Tagamanent' (Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró) i un altre text del 1857 d'un arrendament conservat a l'arxiu del mas Vilardebò. Les evidències arquitectòniques ens aporten una data molt més propera. Sobre la porta de la capella hi ha un romboide motllurat de pedra local amb la data de 1916, en aquest moment s'arreglaria aquesta capella i es farien reformes generals a tota la casa. En aquesta antiga rectoria, s'hi havia dit missa fins el 1980. Havia estat recentment casal de joves i actualment està habitada pel rector de Santa Eugènia del Congost. | 41.7368600,2.2677900 | 439111 | 4620820 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67500-foto-08276-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67500-foto-08276-20-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | La seva situació a les proximitats del Congost i al camí tradicional de Barcelona a Puigcerdà, permeten una certa explotació agrícola, de caire vinícola o oleari als seus habitants. També s'han documentat restes de petites feixes i talussos d'aterrassament on s'hi hauria portat a terme aquesta activitat. Actualment davant de la casa a tocar del camí, hi ha una petita capelleta feta amb fusta i encarregada pel senyor Goula, propietari del Torn, als anys 70, amb un petit Sant Crist a dins que és pitat per molts dels conductors de l'autovia a mode de recordatori i per tenir un bon viatge. Aquesta tradició d'advocació a un element religiós, sobretot a sants, per tenir un bon viatge, tindria un orígen força reculat, i la perduració fins als nostres dies, és un fet demostrat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67516 | El Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-6 | GARCIA-PEY, E. (1988). Tagamanent. Recull de noms de cases i llocs. Ajuntament de Tagamanent. p. 61, 173. | XVIII | En runes | Conjunt d'edificacions que correspondrien a un mas i les seves dependències annexes. Està situat en una obaga i aprofita el pendent natural del terreny, per edificar-hi el primer pis i el que es podria considerar un sòtano. A la banda dreta del camí venint del Coll, es conserven estructures referents a planta i pis i que es podrien identificar com a habitacions i espais d'ús domèstic; mentre que a la part esquerra del camí, les estructures situades a l'est correspondrien a dependències ramaderes i espais de magatzems, mentre que les de ponent també correspondrien a espais domèstics. El material constructiu utilitzat segueix els patrons establerts a la zona: carreus de pedra rojenca local, més o menys ben escairats i de dimensions variables i no gaire grans; lligat amb argamassa i carreus cantoners de dimensions més grans per consolidar l'estructura de l'edifici. De la coberta, no conservada, en resten els espais on anaven encaixades les bigues de fusta i aquesta, segurament, seria de tèula aràbiga i a doble vessant. Les obertures conservades també segueixen unes dimensions més o menys regulars; és a dir: finestres de petites dimensions i emmarcades per carreus de pedra rojenca local, que actua com element decoratiu. | 08276-36 | Sota el Turó de Tagamanent. | Aquesta masia apareix documentada en els fogatges de 1497 i 1515, i 1553 tot i que el topònim ens apareix des del segle XII, en un pergamí de l'Arxiu de la Corona d'Aragó on es fa referència a 'P. De Solano'. La seva cronologia constructiva és poc precisa, ja que no es conserven elements arquitectònics clars per poder ajustar dates, ni es conserva cap llinda amb cap inscripció indicativa. La tècnica constructiva de la casa i la presència de rajola i els arrebossats, ens fan pensar en una cronologia força tardana XVIII, moment de gran auge constructiu arreu de Catalunya. Aquesta ocupació hauria perdurant fins a principis del segle XX, com ens documenta el Registre de la Propietat (1912) i el Cadastre de 1947, quedant després definitavment abandonada. Actualment el camí d'accés passa pel mig de la casa. | 41.7450200,2.2871200 | 440726 | 4621712 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67516-foto-08276-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67516-foto-08276-36-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | desconegut | Queda partit pel camí que hi mena, que va de Can Coll al mas Soler. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 67517 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-7 | AAVV. (1996). De la balma a la masia. L'habitat medieval i modern al Vallès Oriental. DANÉS, J.(1933). 'Estudi de la masia catalana' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº XLIII, Barcelona. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 33, 164. LLOBET, S. (1991). El medi i la vida al Montseny. Granollers. | XVIII | Ha estat recentment comprada i està en procés de restauració. La fase de restauració es farà en diverses parts. | Les restes d'aquesta masia de muntanya es troben situades en un petit pla passat el Collet de Can Coll. Es conserva tot el que seria la façana principal i algunes de les construccions i dependències internes. Tot i que s'entreveuen una sèrie d'estructures annexes de dimensions i gruixos considerables, aquestes seran del tot inidentificables a causa del seu estat d'enrunament. La façana principal presenta un cos allargat format per l'afegit a un primer cos rectangular. La tècnica constructiva utilitzada es basa en el carreu, més o menys treballat i de procedència local, que es disposa en filades irregulars lligat amb argamassa. En aquesta façana s'obren tres obertures; una de les quals, la porta principal, està emmarcada per grans llindes rectangulars de pedres ben treballades i coberta amb un sol bloc; mentre que les dues finestres, que seguiran la mateixa tècnica a escala menor, presenten una petita repisa treballada a la part inferior. Com ja s'ha assenyalat les dependències interiors estan en força mal estat de conservació i enrunament. Destaca la part de la cuina on es conserva un forn d'ús famíliar, i l'existència de festejadors. Aquests murs interiors presentaran, en alguns punts un acabat arrebossat (aportant una cronologia moderna al conjunt de la construcció). | 08276-37 | Sota el Turó de Tagamanent. | Les referències escrites sobre el mas Coll i els seus límits territorials, corresponen a documents força recents. Un document de traspàs de propietat del 1827 diu que: 'Miquel Argemir fideuher ciutadà de Vich duenyo del mas Coll de la parroquia de Santa Maria de Tagamanent i de est bisbat. Atenent que Franch Bosch pages duenyo del mas Bosch de dita parroquia ha pagat i satisfet ab vairas partidas lo dit mas Coll ab sa casa, terras honors, possessions, dret i pertiencias universal'; mentre que un altre document de 1830 esmenta 'una pessa de terra dita lo mas Coll dista de l'església mitja hora, propia de Joan Coll'. Aquest mas presenta diferents reformes arquitectòniques díficilment documentables cronològicament, tot i que es poden enmarcar en època moderna, moment de màxima activitat d'aquesta masia de caire principalment ramader. | 41.7391000,2.2924100 | 441160 | 4621051 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67517-foto-08276-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67517-foto-08276-37-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | desconegut | Per tot l'edifici es troben evidències d'expoli del material, sobretot a les obertures. Una mica més amunt hi ha bassa de can Coll i la font. Aquesta, però quedarà més apartada, trobant-se molt coberta per la vegetació. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 67520 | El Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-clot-0 | AAVV (1991). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6. El Vallès. GARCIA-PEY, E. (1988). Tagamanent. Recull de noms de cases i llocs. Ajuntament de Tagamanent.p. 31-32, 163. IPEC-Montseny (1998), n. 3885. BARTOLOMÉ, J. (1998). Ecologia dels ramats d'ovi i cabrum al Pla de la Calma. Tesis Doctoral UAB. PUJOLRAS, X. (1998). Estudi d'una explotació ramadera al Pla de la Calma. Treball de final de carrera, Escola Superior d'Agricultura de Barcelona. | XVIII | Recentment arrenjada i habilitada per a masoveria. | Aquest edifici consta d'una planta rectangular amb un cos allargat afegit a la part esquerra, formant una L. Els murs són de paredat comú, arrebossat amb morter de calç i deixant les cantoneres visibles. La coberta és a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana principal i perpendicular al cos afegit. Aquest edifici central consta de planta baixa i pis i es troba fonamentat directament a la roca. En la seva façana principal destaca una portalada d'arc de mig punt de grans dovelles i brancals de pedra local. També es distribueixen a la façana 5 finestres de tamany desigual i disposades amb certa regularitat. Aquestes, presenten una llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben tallats amb les arestes bisellades. A prop del cos afegit, trobem una balconera, entre dues finestretes i que presenta un tractament similar a l'esmentat. El cos de l'esquerra, és més senzill, planta baixa amb tres portes, dues amb llinda i brancals de pedra sorrenca i la de la dreta amb llinda de fusta. La coberta és més baixa i les finestres estan distribuïdes amb certa regularitat. Davant del cos principal trobem un paller i un corral amb una coberta a una vessant seguint el pendent del terreny. L'era, és un gran espai empedrat que està formada per un paviment de lloses. I més avall trobem un pou, de planta circular, amb murs i coberta de paredat comú, com també les saleres per al bestiar. | 08276-40 | Estribacions del Montseny- Pla de la Calma. Prop Sant Cebrià de la Móra. | La masia del Clot, també anomenada el Clot de la Móra, apareix documentada al 1330, en una visita pastoral que fa el Bisbe Galzeran a l'església de Sant Cebrià de la Móra, on s'esmenta la doble distinció entre 'dez Clot Superior' i 'dez Clot Jussà', entre altres masos de la zona. En els fogatges del 1497 i el 1515 i 1553 tornaran a apareixer referències sobre la masia, apareix citat, nombroses vegades 'en Clot' i en algun moment s'esmenta el nom del propietari: Andreu Clot. Tot i que no s'ha pogut documentar arquitectònicament, el segle XVIII també hauria estat un segle d'importants reformes al mas, construint-se els diversos annexes agrícola-ramaders. Al segle XIX trobem com a propietari a Marià Clot Cortada, i serà a partir del mateix segle que es documentarà una despoblació general de la zona. A mitjans del segle XX, amb les reformes documentades a Sant Cebrià, s'esmenta que al Clot només hi havia el pastor, i l'estat de l'edifici estava bastant degradat. | 41.7869300,2.3086800 | 442556 | 4626351 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67520-foto-08276-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67520-foto-08276-40-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67522 | La Caseta o La Caseta de la Móra. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-o-la-caseta-de-la-mora | AAVV. (1996). De la balma a la masia. L'habitat medieval i modern al Vallès Oriental. DANÉS, J.(1933). 'Estudi de la masia catalana' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº XLIII, Barcelona. IPEC-Montseny (1998), n. 3923. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. | XVIII | Els corrals i els pallers annexos es troben en ruïnes. | Masia de planta rectangular, amb murs de paredat comú rejuntat amb morter de calç deixant algunes pedres vistes, amb cantoneres poc treballades de pedra local. La coberta de l'edifici és de dues aigües, sobre ràfec de rajol i teula girada. La distribució de la façana és força simètrica, la gran portalada al centre, amb llinda i brancals del carreus de pedra sorrenca molt irregular i cinc finestres; una sobra la porta i les dues respectives als costats. Aquestes es composen de llinda, brancals i ampits d'un sol carreu força irregular. A la dreta es documenta un paller, on s'ha trobat una antiga llinda fent de pilar i amb una inscripció que diu 'Manuel Clot-any 1568' que ens fa pensar que podia haver estat treta de la masia del Clot o que havia estat propietat del personatge esmentat. | 08276-42 | Pla de la Calma | La Caseta del Clot o Corral del Clot, també coneguda com la Caseta de la Móra i antigament Casa Xica d'en Parramon segurament es construí als segles XVII-XVIII en el context de desdoblament de les propietats. Un augment de la població i un enriquiment dels propietaris portà a un auge constructiu significatiu que ha quedat molt ben documentat en tota la zona del Montseny. Tenim clars paral·lels d'aquest fenòmen en els diversos corrals i jaces de la zona de la Calma, com el Corral d'en Perera o Can Figuera, entre d'altres. Més endavant aquestes cases noves funcionaran com a corral perdent la funció inicial de masoveria, i amb el temps quedaran reduïdes a funcions de magatzem, essent pràcticament abandonades al llarg del segle XX . Es desconeix que va ser Manuel Clot, però es conserva documentació parcial sobre aquest mas i els seus estadants en la documentació de la parròquia de Sant Cebrià de la Móra, sobretot en el llibre de naixaments i defuncions de la Móra del 1686 i 1838. | 41.7866200,2.3196100 | 443464 | 4626309 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67522-foto-08276-42-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Edifici envoltat de camps de conreu, actualment en desús, amb una noguera davant la casa. La bassa de la Caseta de la Móra es troba situada al camí que va del Pla de Calma a la Móra, al marge esquerra de la carretera. Es tracta d'una bassa excavada al sòl i retallada a la roca mare, aprofitant l'argila de la terra com impermeabilitzador natural. Dóna poca filtració i servia per regar els horts de la casa i les feixes de sota. Els corrals i els pallers annexos a la casa estan actualment en ruïnes, però encara s'utilitzen de forma residual com a magatzem a l'aire lliure. | 119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67536 | Antic corral de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-corral-de-lagusti | IPEC-Montseny (1998), n. 3920. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 160. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida al Montseny. Granollers. | XVIII | Situada prop de la casa de l'Agustí, aquesta estructura es manté aïllada, conservant restes de murs de pedra poc treballada i relligada amb fang. L'edifici comprèn un espai de 20 m de llarg, amb una sola nau; no es conserva l'alçada original, però segurament no seria gaire alt. Està construït sobre el desnivell natural de les feixes. | 08276-56 | Pla de la Calma. | Els corrals i casa nova de l'Agustí es construiren a partir del segle XVII-XVIII com a desdoblament de grans masies per repartir les diferents tasques econòmiques. Aquest espai, amb corrals i estables propis, s'utilitzaria per albergar el bestiar semiestabulat de la casa, com seria el cas d'ovelles, xais. A les llindes de les dues finestres d'aquesta construcció es fa referència a 'Dionís Rovira i Pera Agustí 1736'. Aquestes llindes podrien haver estar reaprofitades del mas principal, tot i que també és pot pensar que ees van inscriure per recordar el moment constructiu del corral. A l'era i a la pallisa s'hi efectuaven les operacions de batuda de blat amb animals, mitjançant la tècnica de ventallar. Un cop destriat el gra de la palla, aquest s'entrava a la pallissa, fins la seva posterior venda o redistribució. | 41.7504400,2.3059800 | 442299 | 4622301 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||
| 67551 | Casa nova o Corral de Vallfornès o Corral de la Calma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-o-corral-de-vallfornes-o-corral-de-la-calma | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de casa i de lloc. IPEC-Montseny (1998), n. 3869. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida en el Montseny. Granollers. BARTOLOMÉ, J. (1994). Ecologia dels ramats ovi i cabrum al Pla de la Calma. UAB. PUJOLÀS, X. (1998). Estudi d'una explotació ramadera al Pla de la Calma (Montseny). Treball de final de carrera. | XVIII | Sense coberta | Construcció de planta rectangular, amb una sèrie de cossos afegits que s'adapten a la pendent natural del terreny. La masoveria es troba en runes i sense coberta, mentre que encara s'utilitza una part com a corral per guardar i aixoplugar el bestiar. Hi trobem les finestres amb brancals de pedra i llindes planes. | 08276-71 | Pla de la Calma. | Segona edificació del casal de Vallforners, que tot i tenir nom de corral, també va ser utilitzada com a masoveria. S'ha datat al segle XVIII ja que es dóna en aquest moment la màxima ocupació de noves terres, sobretot en arees d'alta muntanya. En els seus origens es tractaria d'un habitatge, però passà a desenvolupar tasques més puntuals de magatzem i refugi, donada la temporalitat que activitats, com la ramaderia, requereix. Finca que és arrendada per la gent del Molar com a pastures, amb unes 681 ha (5 ha reserva integral, 8 ha pastures, 4 ha pastures invaïdes). | 41.7531700,2.3335600 | 444594 | 4622586 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67551-foto-08276-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67551-foto-08276-71-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67556 | Pou d'aigua del Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-daigua-del-bellit | IPEC-Montseny (1998). N. 2459. | XVIII | El pou mina, es troba situat prop de la casa i masia del Bellit, a l'exterior del recinte emmurallat o barri. Es tracta d'una estructura semicircular, construïda amb pedra de la zona, de carreus força regulars. La coberta presenta una forma de falsa cúpula de forma semiesfèrica, la boca del pou també és circular, però la part interna del mateix, té forma globular. A prop, esconserva un canal, construït en pedra i recobert amb lloses que portava l'aigua a un abeurador interior a la casa. | 08276-76 | Pla de la Calma, masia del Bellit. | L'aigua d'aquest pou no és potable, proveia d'aigua a la masia i també servia per abeurar els animals. La seva construcció s'ha d'associar a la de la masia del Bellit, segurament en alguna reforma realitzada en època moderna. | 41.7638400,2.3084600 | 442517 | 4623787 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67556-foto-08276-76-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 67564 | Caseta de la Neu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-la-neu | IPEC-Montseny (1998) n.2448. LLOBET, S. El medi i la vida en el Montseny. p. 337. LÓPEZ, J. 'Els pous de neu i de glaç al Montseny' a Monografies del Montseny, 7. OSONA, A.(1893). Guia itineraria de las montanyes de la regió del Montseny, p. 13-55. | XVIII | En molt mal estat i cobert totalment per la vegetació. | Construcció en ruines, on es dibuixa un espai d'uns 10'5 m ample per 17'5 m de llarg. La tècnica constructiva es basa en carreus de dimensions variables, relativament ben escairats i lligats amb argamassa. A prop hi ha un espai relacionat amb una possible bassa o un sistema de tractament hidràulic. Aquest té forma ovalada, excavada a la roca i amb un marge de pedra seca, fa uns 40 m de llarg per 18'7 m amplada, amb un mur de 1'20 m. | 08276-84 | Pla de la Calma, prop el Collet de Terrús. | Casa que ja apareix enrunada a inicis del segle XX, per la seva situació, el seu topònim i les seves dimensions podria haver-se tractat d'un punt de venta de la neu o del seu tractament. En la documentació anirà apareixent com la casa del mas Perera coneguda per la neu (1936); en l'amillarament del 1861, esmenta Josep Rovira. Casa de la Neu núm. 12. Dins les propietats de'n Josep Rovira de Centelles s'esmenta '..i altre anomenada casa de la neu ab son hort'. | 41.7798000,2.3293400 | 444266 | 4625545 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67564-foto-08276-84-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Hi ha un exemplar d'arç. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67574 | Corral de Muntanya o Can Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-muntanya-o-can-figuera | IPEC-Montseny (1998), n. 3870. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 38 | XVIII | Algunes de les dependències estan enrunades, o sense teulada. | Construcció de planta rectangular, amb pedra local de carreus bastament treballatsde pedra local de Tagamanent i coberta a doble vessant de teula aràbica. Presenta una estructura senzilla de planta baixa i pis on es situaren les diferents dependències: al pis superior les habitacions i al pis inferior el menjador, alguan estança i corrals . Les obertures estan emmarcades amb llindes de pedra sorrenca i algunes de les finestres portaran inscripcions, amb dates del XVIII. Al davant s'obre un era enllosada i de forma semi-circular, mentre que els espais dedicats al corral són al darrera de la casa. Aquest edifici de caire secundari és de planta rectangular i un sol pis, amb coberta a dues vessants i pilans de pedra, seguint la mateixa tècnica constructiva que el cos principal. | 08276-94 | Pla de la Calma, en un extrem del Pla del Cafè. | Casa vinculada a la masia de la Figuera, construïren el corral i després una masoveria. En algunes llindes i surten les dates de 1797 i al corral una del 1735. Una altra diu FRANCHO FIGUERA 1797, també hi ha un cos lateral afegit i que porta la data de 1902. També conegut com el Corral de la Figuera, aquesta propietat pertanyent a la parròquia de la Móra etava formada per un cos principal i els diferents annexos ramaders, possiblement edificats en el mateix moment. En el Quadern de liquidacions i Amillaraments del 1861 s'esmenta a 'Pau Ramon' com a propietari d'aquest mas de tradicció moderna i enquadrable a l'auge econòmic documentat a finals del XVII i principis del XVIII. | 41.7735700,2.3244700 | 443856 | 4624857 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67574-foto-08276-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67574-foto-08276-94-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | El conjunt forma una finca amb un total de 540 ha; unes 80 ha de les quals són pastures utilitzades. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67595 | Forn de calç de la Pedralba I i II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-pedralba-i-i-ii | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera tp-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès.IPEC-Montseny (1998). N. 2450 (MONT-1058). MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | XVIII | Restaurats l'any 2007. | Aquestes construccions de caire industrial es troben ubicades en una pendent o petita elevació que s'obre a l'actual C-17, i que s'hi accedeix baixant pel monument del Beat Miró de Tagamanent (final del C/ del Brull). Es tracta de dues estructures de combustió força cobertes per la malesa i la runa i conservades de forma parcial. La primera és una estructura circular i cilíndrica, que aprofita part del marge d'un petit turó de calcària, mentre que l'altre part és construïda amb pedra i morter, la boca d'accés està en força mal estat, però conserva l'arrancament de tota la cúpula i té una alçada aproximada d'uns 4 metres. Mentre que el segon forn és una excavació cilíndrica i vertical, que aprofita el terreny natural per la seva construcció. D'aquest es conserva part de la porta d'accés al forn i que fa 1'50 m d'amplada, i part de la volta que cobria tota l'estructura. Aquestes dues construccions presentaran les mateixes característiques arquitectòniques. Segueixen el sistema constructiu tradicional dels forns de calç: una planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida excavada al sòl, amb les parets interiors cremades per les diverses coccions; amb la boca a la part inferior de l'estructura per recollir les cendres i alimentar el foc. | 08276-115 | Vall del Congost, barri de la Pedralba. | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, com s'ha constatat en tots els forns documentats, ja que facilitava el seu procés productiu. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. L'ús de la calç com element constructiu, barrejat amb sorra i aigua o sola, ha estat utilitzat, des de sempre, de forma tradicional. Aquest tipus d'activitat s'ha d'associar amb la presència de calcita com a matèria primera. Per la zona de Tagamanent aquesta pedra calcàrea, al ser molt abundant va ser durant molt temps tractada per esdevenir calç, un d'aquests mateixos forns està excavat sobre calcària. Aquest procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, s'obté la calç. Quan aquesta substància surt del forn es presenta en terrossos d'òxid de calci de color rosat, que tradicionalment es coneix com a calç viva o calç de terrós i; la seva posterior manipulació permetrà que en la construcció s'utilitzi la calç en pasta o la calç en pols, les dues com a modalitats de l'hidròxid de calci. Les semblances arquitectòniques i la proximitat d'aquestes dues estructures fa que siguin indisociables i els hi adjudiquem el mateix període cronològic. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació d'una masia, la mateixa Pedralba? o una intervenció arquitectònica important, com l'arrenjament d'alguna obra pública. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX. | 41.7408300,2.2651600 | 438896 | 4621262 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67595-foto-08276-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67595-foto-08276-115-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | La seva bona posició geogràfica ens pot fer pensar en algun tipus de producció de caire més industrial.Incorporats a un itinerari interpretatiu de la producció tradicional de la calç i el gel a l'indret de la Pedralba (Parc Patrimonial de la Pedralba). Els forns de calç de la Pedralba es relacionen amb les etapes de construcció del proper casal, antiga 'domus' medieval, de la Pedralba. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67616 | Forn de calç de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-vila | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera TP-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. IPEC-Montseny (1998), n. 4009. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | XVIII | Parcialment cobert de runa, i tapat per la vegetació. | Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació que s'ubica davant del mas de la Vila. Es tracta de d'una estructura circular i cilíndrica, excavada a la roca que aprofita part del marge d'un petit turó, amb unes mesures de 3'5 m de diàmetre i uns 3 metres de profunditat presentant les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç tradiccionals: planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida excavada al sòl, amb les parets interiors cremades per les diverses coccions amb les restes del refrectari; amb la boca a la part inferior de l'estructura per recollir les cendres i alimentar el foc. En el cas del forn de la Vila, la boca està en molt mal estat de conservació, i només s'insinua el seu emplaçament, que seria just tocar el camí que, puja de la Pedralba al Turó de Tagamanent. | 08276-136 | Sota el Turó de Tagamanent, a la Vila. | Aquesta construcció respon a un forn de producció de calç d'abast local. La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, com s'ha constatat en tots els forns documentats, ja que facilitava el seu procés productiu. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. L'ús de la calç com element constructiu, barrejat amb sorra i aigua o sola, ha estat utilitzat, des de sempre, de forma tradicional. Aquest tipus d'activitat s'ha d'associar amb la presència de calcita com a matèria primera. El procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, se'n obtenia la calç. Quan aquesta substància surt del forn es presenta en terrossos d'òxid de calci de color rosat, que tradicionalment es coneix com a calç viva o calç de terrós i; la seva posterior manipulació permetrà que en la construcció s'utilitzi la calç en pasta o la calç en pols, les dues com a modalitats de l'hidròxid de calci. Per a la elaboració de la calç es coneixen dos sistemes: el sistema basat en el forn discontinuo o intermitent, i que ha perdurat fins els nostres dies; i el forn de tipus continuo o forn de raig. En aquests forns es disposaven de capes alternades de pedres de dimensions variables, i es cobria la part superior amb troncs i fang com aïllant, amb algun forat de ventilació. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, com és el cas d'aquest forn que es vincularia a un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la reforma o remodelació d'una masia, en aquest cas la Vila. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot al llarg del XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX, que coincideix amb el marc cronològic de la Vila i alguna de les seves reformes. | 41.7485900,2.2762600 | 439826 | 4622116 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67616-foto-08276-136-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67528 | La Torre, molí de la Torre o molí d'en Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-moli-de-la-torre-o-moli-den-riera | Amillarament 1946, foli 31. Arxiu Ajuntament de Tagamanent. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 45, 63 160, 174. IPEC-Montseny (1998), n. 2454. | XVII-XX | Conjunt d'edificis situats sobre un petit istme del riu Congost, permentent l'aprofitament hidràulic d'aquest riu i deixant un espai important al darrera per l'agricultura. Una d'aquestes estructures correspondria a un molí, es tracta d'una construcció en forma de L, de planta i pis i amb una coberta a doble vessant. La tècnica constructiva emprada és de carreus, de dimensions mitjanes de pedra sorrenca i de riera, i amb carreus de dimensions més grans per reforçar les cantonades. L'estructura de les obertures és simètrica, presentant un finestral gòtic tapiat, en una de les parets laterals. Al costat d'aquest edifici, en trobem un altre de dimensions més grans, conegut com la Torre, de planta rectangular format per una planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües. La porta principal està adovellada, i les obertures també presenten una estructura simètrica, de finestres petites i llindes de diferents mides. Aquest conjunt apareix encerclat per un recinte murari, deixant un petit espai interior per pati i hort. | 08276-48 | Vall del Congost. | La documentació més antiga sobre la Torre i el molí d'en Riera la trobem en els fogatges de 1497 i 1515, on apareix 'Jaume riera moliner' i 'en Torre i Gaspar Torra' més endavant 'En Riera' (1553). En una llinda d'una finestra hi ha la data de 1835 i en l'Amillarament de 1861 s'esmenta a Felicià Castellar de la Casa Torre del Congost'. I una altra informació la trobem a l'Amillarament de 1946 on E. Carreras Fargas declara entre altres (mas Fulló, mas Planas, el Passarell, can Tallada, casetes del Congost, can Nofre i el Bellver) el molí de la Torre. Més endavant al 1909 i 1912, s'esmenta el molí de la Torre i el seu propietari Felip Fargas Carné., i el cadastre de 1946 on es fa referència a les afrontacions de la casa i on es diu: 'Felix Monblanch i Riera. Una casa prossehida per dit duenyo anomenada lo Muli de la Torre, ab son hort de tres cortans de terra de segona qualitat ab oliveras, quatre quarteras camp segona qualitat ab oliveras, i tres cortans camp tersera qualitat'. | 41.7443800,2.2652400 | 438906 | 4621656 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67528-foto-08276-48-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Està habitat l'edifici del molí. D'aquest se'n conserven dues rodes de molí , un a reutilitzada com a taula de jardi i l'altre com a ornament. El propietari de la Torre és el Sr. Josep Castellar i Falgueras, esmentat en l'apartat de propietari i adreça; però el propietari del Molí de la Torre és la Sr. Joana Sicart i Nin. Molí de la Torre s/n. 08593 Tagamanent. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67589 | Montcau de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montcau-de-baix | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 46. | XVII-XX | totalment refeta | Es tracta d'un edifici de factura senzilla, de planta baixa i pis, disposat en una petita pendent natural del terreny que la fa accesible a peu pla per les dues cares. No es pot fer gaire esment d'aquest mas que fou totalment reconstruït. | 08276-109 | Sobre el barri de l'Avencó. | Actualment aquesta casa ha estat traslladada, antigament s'ubicava sota els corrals actuals. A la façana principal hi trobem una llinda inscrita amb la data de 1865 i una creu gravada. Mentre que a la part posterior de la casa, en dues de les finestres també apareixen els llindars superiors de les finestres gravats amb les dates de 1777 i 1793; la primera de les quals amb una altra creu. També se la coneix com a Montcau Jussà. En la documentació medieval ens apareix el topònim 'Muntcalu', concretament en un document del s. XII, s'esmenta a Gibert de Muntcalu i Domeneg de Mutcalu, aportant un origen força antic per aquests masos. | 41.7569700,2.2554800 | 438106 | 4623061 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67589-foto-08276-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67589-foto-08276-109-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | La casa ha estat totalment refeta, uns quants metres més al nord; i s'han reaprofitat pràcticament totes les llindes de l'estructura anterior (algunes de les quals estan inscrites). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67590 | Montcau de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montcau-de-dalt | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 47. GAVÍN, J.M. (1990). 'La Mare de Déu dels Dolors, capella del Montcau de Dalt' a Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. | XVII-XX | Gran mas, dedicat a l'explotació ramadera i agrícola, format per una estructura principal i les diverses dependències annexes on destaquen dos pallers i altres construccions de caire subsidiari com un safareig, una font. El cos principal està format per planta i dos pisos seguint l'estructura típica de mas amb els annexos ramaders a la part inferior i les estances a la superior. La tècnica constructiva utilitzada és el carreu de mitjanes dimensions lligat amb argamassa i amb una solució d'arrebossat. Les altres estructures seran a pedra vista, però com ja hem assenyalat, aquestes han estat molt restaurades. | 08276-110 | Sobre el barri de l'Avencó. | Aquest mas, també conegut com a Montcau Sobirà, ha estat molt restaurat, conservant poques estructures pertanyents a la primitiva construcció. Es basa en una estructura a dues parts, l'antiga masia i el corral, datat del 1920. A la resta de portes i finestres del mas hi trobarem diferents llindes inscrites amb dates dels segle XIX, una de les quals del 1816. En una porta adovellada de la part de darrera també es pot apreciar una antiga inscripció que ha pogut ser transcrita, a causa del mal estat de conservació de la pedra; i de la que s'entreveu 17... Les fonts documentals ens aportaran una cronologia d'època medieval , del segle XII associada al topònim 'Muntcalu', tot i que el volum principal serà d'època moderna i contemporània. | 41.7580600,2.2582900 | 438341 | 4623180 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67590-foto-08276-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67590-foto-08276-110-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | La capella del Montcau de Dalt, fou bastida al segle XIX i estava dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67621 | Cal Xesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xesc | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 67. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVII-XX | Molt restaurada | Aquesta casa de planta i dos pisos construïda sobre el pendent natural al Sot de Cal Xesc, conserva poc de la seva estructura original. Aquesta no hauria variat gaire, perdurant el model de diverses dependències o estances en el pis superior i cuina i alguna altra sala per el pis de baix. | 08276-141 | A les casetes del Congost. | Tot i que aquesta casa ha estat molt reformada, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat per la zona de les Casetes del Congost. Es tracta de l'última de les cases d'aquesta barriada, coneguda com a Xesc del Congost i també Cal Xesc. Una de les poques informacións de caire cronològic que tenim, ens l'aporta una llinda amb la data de 1782. | 41.7358600,2.2728700 | 439532 | 4620705 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67621-foto-08276-141-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67485 | El Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bellver | AMBRÓS, J. (1996). 'Projecte bàsic i executiu de la restauració de la masia el Bellver'. Parc Natural del Montseny. Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. AMBRÓS, J. (1999). Dos masias en el Montseny. Ed. Diseño. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ: Llibre VI Reial Patrimoni de Catalunya, Rosselló, Cerdanya. Tagamanent regest n.22. CASTELLANOS, J. (1990). 'Uns altres patrimonis'. Revista d'Amics de Tagamanent. n.23. DRAPER, J.M. (1902). 'De Ayguafreda á Viladrau per Tagamanent i Collfurmich' a La Veu del Vallès; Portaveu de la comarca, nº 305, Sant Celoni, 1-3. FONT, G.; MATEU, J.; PUJADAS, S. (1997). 'Els masos Agustí i Bellver'. Tagamanent. Museu etnològic de la Gabella. Arbúcies. (inèdit). FONT, G.; MATEU, J.; PUJADAS, S. (1999). 'El Montseny: un exemple de relació permanent entre l'home i el medi. Inventari del patrimoni etnològic del Montseny'. a III i IV Trobades d'Estudiosos del Montseny. Monografies, 27. Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. p.265-268. GALÍ, D.; MICALÓ, A. (1998). Estudi històric de les masies de Ca l'Agustí i el Bellver de Tagamanent. Vol I i II. Diputació de Barcelona. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent, p. 26, 161. IGLESIES, J. (1991), El fogatge 1497, vol. O. Fundació S. Vives Casajuana. Barcelona, p. 181. IPEC-Montseny (1998), n. 3720-3874. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida al Montseny. Museu de Granollers. OSONA, A. (1893). Guia de las Montañas del Montseny. | XVII-XVIII | Restaurat per la Diputació de Barcelona al 1995. S'ha afegit al costat nord-oest un cos per a les instal·lacions centralitzades i la col·locació de panells de plaques fotovoltàiques. | Masia de grans dimensions que es troba dins d'una propietat que engloba el manso 'Las Planas', 'El Passarell', 'Paladrau Chic' i 'Casa Petit' rodejant tot el turó de Tagamanent. És un edifici, de caire ramader, de planta rectangular amb dos cossos afegits, un a cada costat i més avançats, creant un barri tancat amb mur i portalada d'accés. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb grans lloses de pedra sorrenca, en voladiu. L'entrada es realitza per la portalada del barri, amb llinda monolítica, i amb la data 1778; al damunt hi ha una petita teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel al mur. La resta del mur de tancament del barri és cobert per teula aràbiga i presenta un petit finestró quadrat. Als extrems del mur hi ha els testers dels dos cossos laterals, amb façanes de paredat comú i argamassa (la part restaurada s'ha reajuntat amb ciment acolorit). A l'interior del vestíbul es distribueixen les diferents sales, bàsicament quadres; mentre que al cos central hi trobem la cuina, amb la llar de foc, i el menjador. El cos de la dreta es cobreix a una sola vessant, té dues finestretes, la superior de les quals està emmarcada amb pedra. A la façana que dóna a l'interior del pati, trobem dues arcades d'arc rebaixat de diverses filades de totxo amb pilar central i capitells toscans. En aquest punt s'hi troba l'escala d'accés al segon pis, amb les 5 habitacions dedicades pròpiament a l'habitatge. L'altre cos està cobert a dues vessants i també té dues petites finestres al tester, la superior amb llinda monolítica, brancals de carreus i lleixa motllurada. La façana que dóna al pati té una finestra amb llinda monolítica, brancals de carreus de pedra amb les arestes bisellades i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures a l'exterior amb una disposició força simètrica i s'utilitzà com a galeria o solana. La façana principal, al fons del pati, presenta una portalada d'arc de mig punt, adovellada amb carreus i pedres ben tallades i un petit finestró a l'esquerra i dues finestres més grans a sota. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de tamany mig, amb el mateix tractament ornamental que les altres, i les de la planta baixa amb reixa. Cal destacar que a la part dreta d'aquesta façana de darrera en sobresurt el forn, un element bàsic i dispensable en l'economia domèstica d'una masia i àmpliament documentat en les masies del XVII i XVIII del municipi de Tagamanent. Com estructures annexes: hi ha un paller, que va servir d'habitatge als darrers masovers, i els corrals on s'hi gaurdava el bestiar (bàsicament bòvids i òvi-càprids, però també tot l'aviram). Al davant hi ha una terrassa de forma rectangular de pedra natural i un mur petit de tanca de paredat carejat. | 08276-5 | estribacions del Pla de la Calma. | El topònim apareix, per primera vegada, documentat en un pergamí datat del 15 de maig de 1374 on s'esmenta '...in pecia terra quam Bartholomaus de Bellver possidebat que erat de pertinentiys castri de Tagamanent'. Però en el 1304 surt la domus del Bellver en un procés del Castell de Tagamanent, conservat a l'Arxiu Històric Fidel Tila d'Arenys (notari Pere Angelets) . En el fogatge de 1365/1370 apareixen esmentats 15 focs al terme de Tagamanent però encara no es fa referència al nom de les cases. No serà fins al fogatge de 1497 que s'incorporaran els noms dels caps de casa, esmentant el nom de Pere Joan Bellver. En el llibre de Recana de Tagamanent del 1864, també s'esmenta la masia constant com la finca de Josep Vellber. Al 1954 la casa era dels descendents d'Antoni Tomos (veí de Tagamanent), i durant els darrers anys fou una masoveria. La primera fase constructiva documentada data del segle XIV com a castell de defensa, conservant-se part de l'antiga torre de vigilancia; s'ha proposat recular la data fins el segle XIII, ja que en una de les parets es poden veure varies línies d'espitlleres. La segona fase d'ampliació s'ha datat al segle XVI, moment en que s'adequarà com a hospederia fins el segle XVII i que es tancarà al segle XVIII; essent en aquesta fase quan es construeix el pati i la porta d'entrada actual. A finals del XIX va ser lloc de descans dels primers excursionistes del Montseny com diu OSONA, A. 'Can Bellver es lo mellor hostal, y en salvador Portet, fill de la casa, lo mellor guia'. | 41.7473200,2.3034000 | 442081 | 4621957 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67485-foto-08276-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67485-foto-08276-5-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Aquesta masia tenia tots els elements dispensables per la seva explotació. A part de les feixes de conreu al nord-est i al sud de finca documentant certa activitat agrària també hi havia un petit hort i una sèrie d'estructures complementaries. A la vora hi ha una petita estació metereològica, una font de mina i un safareig, situat sota la font. L'estructura d'aquest safareig és de planta rectangular construïda amb grans carreus, més o menys ben escairats de pedra local vermellosa, i col·locades de forma lleugerament inclinada. Fa 3 m per 4'6 m i presenta un pedrís de lloses de 60 m per 1'20 m. Estructura associada a la masia del Bellver, documentada des del s. XII. El safareig va ser restaurat al 1972. El safareig s'omplia per l'aigua de la font a través d'un vessador que hi mena, i hauria servit per regar els camps i horts propers i per rentar-hi la roba, la gent del Bellver.L'ús actual és el de Centre de serveis i d'atenció al visitant del Turó de Tagamanent (des del 2001). | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67509 | Els Fondrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-fondrats | DRAPER, JM. (1902) 'De Ayguafreda á Viladrau per Tagamanent i Collfurmich' a La Veu del Vallès; Portaveu de la comarca, nº 305, Sant Celoni, 1-3. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de casa i de lloc, p. 40, 166. Tagamanent. IPEC-Montseny (1998), n. 3730. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida al Montseny. Museu de Granollers. | XVII-XVIII | Força coberta per la vegetació. | Casa aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular esglaonada. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per dos pisos amb unes dimensions de 31 per 27 m, i presenta murs de paredat comú amb fang arrebossat, que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de consevació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual està dedicat al bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes. La cuina serveix també de menjador, i al primer pis s'hi trobava la sala i les habitacions com és corrent en les masies de regions muntanyenques. La teulada és a doble vessant, amb els caires fets de lloses de gres, de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders, potser són de construcció posterior; aquestes construccions auxiliars conserven la coberta, una al costat nord amb llosa de pedra, i l'altra al sud, que serveix de corral. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva una finestra al primer pis de la façana nord, amb llinda i brancals de pedra calissa gris d'arestes bisellades que porta una inscripció amb la data de 1650. Aquesta data podria correspondre al moment constructiu del mas o a una de les seves reformes; documentades, en part, per l'ús de diferents sistemes constructius. Just al davant es documenta un mur de contenció fet de pedra que envolta la casa per un costat. Aquesta casa comptava amb una font-mina i una sèrie d'annexos de caire ramader. | 08276-29 | Pla de la Calma. | La principal època de construcció de les masies de muntanya al Montseny correspon als segles XVII i XVIII i hem de pensar que seria en aquest moment que s'ocupen, amb noves construccions, els terrenys menys optimitzables. El topònim de Fondrats s'ha de relacionar amb amb el Sot dels Fondrats, on s'asenta la masia i es podria relacionar amb la profunditat dels esvorancs que s'obren al seu voltant, quedant aquest mas aïllat en un petit altiplà conectat només pel pas que puja al Bellit. En la documentació, aquest mas, apareix vinculat a la Figuera 'Eudald Perramon de Roda. Tres casa posehidas per dit duenyo anomenadas la Figuera ab son hort de tres cortans tersera qualitat; altre casa anomena Fondrats ab son hort de tres cortans terra tersera calitat; i altre casa anomenada corral de muntanya ab son hort' (Llibre de Recana de Tagamanent, 1846). Aquesta vinculada a la parròquia de Santa Maria de Tagamanent. | 41.7686500,2.3054900 | 442274 | 4624323 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67509-foto-08276-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67509-foto-08276-29-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Arxiu Fotogràfic Ramon Ferrarons Feixas. Masia que forma part de la mateixa propietat que la Figuera. A ponent de la casa es poden veure les saleres per al bestiar. Just sota la font de la casa, es va construir el safareig, aquest d'estructura simple amb lloses, serviria tant per abeurar els animals com per rentador. Aquest safareig es troba en força bon estat, conservant-se tres de les quatre cares. També a prop es troben ubicades les Cases Velles, aquest topònim indicaria algun tipus de construcció de caire annex a les grans masies de la zona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67511 | La Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-6 | CANCELLERIA, pergamí 4727. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 65, 175. IPEC-Montseny (1998), n. 4016. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida al Montseny. Granollers. Quadern de liquidacions o Amillaraments del 1861, n. 190. | XVII-XVIII | Actualment en procés de restauració i adequació per esevenir una casa de turisme rural. | Casa en runes, de la qual en queden restes de parets i una torre de guaita, amb teulada a 4 vessants. Els murs restants de la masia ens marquen una planta rectangular amb reculada al cantó sud de la torre i uns espais destinats a les dependències avui inexistents. Aquest murs són de paredat comú, amb pedres cantoneres bastament treballades. L'obertura millor conservada és la portalada d'arc de mig punt adovellada i que es troba situada prop de l'estructura rectangular coneguda com la torre. La torre es conserva força sencera, amb 5 pisos d'alçada; amb murs de paredat comú, arrebossat i cantoneres ben treballades. Les obertures les formen finestres quadrades ben arrenglerades, de tamany similar i enllindades; en el cas de la façana oest, amb llinda monolítica i brancals de carreus ben treballats amb lleixa motllurada. Les altres finestres són més petites i estan emmarcades per carreus més senzills. Al seu interior destaca un soterrani cobert amb volta de canó feta amb argamassa i pedra; i també l'estructura dels forjats amb bigues de fusta, lloses i rajols. La coberta es cobria amb bigues de fusta i encanyissat, sobre ràfec amb imbricacions de rajol pla, i teula girada. | 08276-31 | Sobre el barri de la Pedralba. | La primera notícia històrica que es té de la Vila és del segle XII quan en un document guardat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó refent als masos que pagaven tribut al castell de Tagamanent, hi apareix en Bernat de Sa Vila. La casa anirà apareixent en els diversos censos cadastrals del 1497 'la Vila viuda', 1515 'Sebastià Vila' i 1553 'la Casa d'en Vila'; També se'ns dcumenta que el mas heretat de la Vila tenia dues cases, conegudes com la Casa Gran de la Vila i la Casa Xica, sense cap més especificació. Ja entrat el segle XVIII, s'esmenta el topònim Vila en un casament entre 'Nicolau Vila i Bellit, pagès de Tagamanent i Margarida Nadal pubilla de la casa Nadal'. Al selge XIX ens apareixen com a propietaris de la Vila a Antoni Vila Cornella (1861). Aquesta gran masia de muntanya es troba situada a peu de l'antic camí que pujava del Congost i Santa Eugènia vers el santuari i el castell de Tagamanent. En aquest vertebrador del territori es construí la torre de la Vila, edifici a partir de la qual va crèixer la propietat fins arribar a ser una de les explotacions agríola-ramadera més importants de sota el Turó de Tagamanent. Aquestes cases fortes construïdes prop de les vies de comunicació principals d'època medieval i que es basen en una estructura de torre evolucionada, apareixen documentades, cada vegada més per la zona del Congost, i en aquest cas, en els passos cap a l'interior. La notícia documental més contemporània ens diu que la casa fou enrunada, farà uns 30 anys, a causa d'un llamp. El que si és cert, és que aquests masies quan s'abandonaren passaren per un important procés d'expoli i destrucció. | 41.7484700,2.2753800 | 439753 | 4622103 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67511-foto-08276-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67511-foto-08276-31-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Al primer pis s'han trobat restes de guixos entre bigues decorat en grotesc, que l'actual propietari encara conserva algun fragment, també en les obres recents han aparegut diversos fragments de ceràmica blava catalana i vidriats que confirmen la ocupació de la masia al llarg dels segles XVI i XVII. A 120m de la Vila, a la part obaga de Vilardebò, hi havia ubicada l'antiga Teuleria per abastir la demanda de les construccions properes com el Vilardebò i la Vila , o per fer algunes remodelacions. Aquesta petita instal·lació de caire industrial residual, es pot relacionar amb altres estructures constructives com els forns de calç. Actualment està en runes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67512 | El Vilardebò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilardebo | AAVV. (1991). Tagamanent. butilletí Informatiu. Tagamanent, p. 7. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. p.66, 175-176. | XVII-XVIII | Ha estat restaurada per la Diputació de Barcelona | Masia aïllada i situada sobre el pendent natural del terreny. A nivell constructiu mostra una gran arcada exterior i una sèrie d'ampliacions successives relacionades amb annexos ramaders. Es tracta d'una gran planta rectangular organitzada en divesos annexes arquitectònics. La teulada és a doble vessant i al davant s'obre una era empedrada. L'edifici en si, presenta poques obertures i aquestes són força petites. Finestres enllindades amb pedra i una amb arc conopial, amb motllura a l'ampit (freqüent del segle XVII). Aquesta masia va passar per una fase de greu degradació i això fa que la majoria d'esturctures visibles responguin a les obres de reconstrucció que s'hi portaren a terme. | 08276-32 | Sobre el barri de la Pedralba, pujant al Turó de Tagamanent. | La poca fertilitat del terreny ha potenciat unes necessitats ramaderes que han afavorit la potenciació de les estructures arquitectòniques de la masia. Així doncs, la casa presenta unes dimensions extenses i annexes de cronologia àmplia i que ajuden a documentar aquest conjunt rural. La datació de les estructures s'ha fet per l'estil arquitectònic: finestres i obertures petites que donen una cronologia antiga, juntament amb l'arc conupial, amb motlluretes als costats i motllura a l'ampit, que trobem de forma força freqüent al XVII. Es docuementen, també, diferents inscripcions a les llindes de les finestres, referents a les dates de 1718, 1785, moment de grans refomes generals en totes les cases de pagès de la zona. La prosperitat de la masia queda plenament documentada durant el segle XIX, tot i que a finals del mateix segle va ser venuda per Sebastià Vilardebò (1804), ja que aquest va renunciar a l'herència del mas i es va fer capellà, arribant a ser canonge de Santa Maria del Mar de Barcelona. La Diputació de Barcelona va fer algunes reformes parcials a la casa, que havia arribat a quedar en un estat força malmès, s'arreglà la teulada i aguns annexes. Els masovers actuals fa uns 15 anys que hi són i la casa continua mantenint les funcions ramaderes i, en menys mesura, les agrícoles. | 41.7456000,2.2794900 | 440092 | 4621782 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67512-foto-08276-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67512-foto-08276-32-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Una de les anècdotes que s'explica sobre la proximitat de les cases de la Vila i el Vilardebò, és de quan la gent de la rodalia amania el plat de mongetes amb un setrill, i feia donant la volta sobre el plat: 'de la Vila a Vilardebò' i de 'Vilardebò a la Vila'. Aquesta acció té molts paral·lels en les masies de l'àrea d'Osona, sobretot les que estaven ben a prop i es documenta a inicis i mitjans del segle XX. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67513 | La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-codina-2 | Llibre de naixences i defuncions de la Móra 1686-1838. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 33, 164. | XVII-XVIII | Cert expoli del material constructiu (teules, lloses de pedra). El propietari té projectada la seva restauració. | Masia de planta rectangular i diverses dependències, orientada al sud-oest i adaptada als desnivells del terreny. Els murs són de paredat comú; amb carreus a les cantoneres. Només es conserven els angles de les parets i s'insinua un segon pis. Els interiors arrebossats deixant entreveure les diverses dependències, algunes de les quals encara conserven els festejadors. Les obertures es formen utilitzant un aparell de carreus ben tallats de diferents tamanys i amb espitlleres a diferents alçades, indicant que podria haver-se bastit com una estructura defensiva. La resta d'obertures també són de dimensions reduïdes i estan emmarcades per carreus de pedra i lleixa. A la façana sud-oest hi trobem una finestra amb trenca aigües i un element decoratiu en forma de volutes i brancals motllurats. Al voltant es poden veure diversos annexes ramaders i segurament alguna cisterna o safareig. | 08276-33 | Estribacions del Pla de la Calma. | Aquesta construcció de factura força moderna, a part del conjunt despitlleres, ens apareix documentada dins la parròquia de Sant Cebrià de la Móra al segle XV. S'hauria tractat d'una masia de caire ramader amb explotació important de vinya, documentada al segle XIX. La primera referència, fins al moment apareguda, és la del fogatge de 1497 on s'esmenta a 'en Codina'; les cites d'aquest mas es faran més extenses al llarg del segle XVI: en el fogatge de 1515 s'esmenta a Pere Joan Codina, i al 1553 a 'en Codina'. Un document interessant on s'esmenta el propietari de la Codina al segle XVI ens diu: '12 de novembre de 1530. Pere Joan Bellver i andreu Montcau de la Parròquia de Tagamanent fan d'àrbitres en un conflicte entre Gabriel i Jaume Figuera, i Pere Joan i Joana Codina, tots de a parròquia de la Móra, sota la peça de bosc d'alzines situada a Tagamanent en lo lloc apellat el bach desus el Grau de la Pedramala'. Aquest document va ser fet a la casa de Pere Agustí, batlle reial de Tagamanent. El topònim de la casa va patir alguna variació al llarg del temps, passant-se a anomenar la Codina de la Riera al 1696 i la Codina de la Verneda al 1728. El darrer propietari cognomitat amb el nom de la casa fou Miquel Codina, passant a ser propietat del sr. Xuclà. I per anotacions d'excursionistes que passaren per allà sabem que al 1902 ja estava enrunada. | 41.7783500,2.2906700 | 441051 | 4625410 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67513-foto-08276-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67513-foto-08276-33-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Són encara visibles, varies dependències annexes, com també les feixes dels camps...tot i el seu estat d'abandonament. La gent de les rodalies, i sobretot excursionistes i caçadors i pugen a fer dinars familiars. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67514 | La Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-figuera-2 | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny, n.623. AAVV. (1996). De la balma a la masia. L'habitat medieval i modern al Vallès Oriental.CASTELLANOS, J. (1990). 'Uns altres patrimonis' a Revista d'Amics de Tagamanent, n.23. Tagamanent. CRUELLS, A.(1988) Joan Maragall. Tagamanent i la masia de la Figuera. Monografies del Montseny, nº 3, p. 91-98. DRAPER, JM. (1902) 'De Ayguafreda á Viladrau per Tagamanent i Collfurmich' a La Veu del Vallès; Portaveu de la comarca, nº 305, Sant Celoni, 1-3. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent, p. 38, 165-166. GRAU, A. (1998). 'El color del temps'. Aiguafreda 1100 anys. Ajuntament d'Aiguafreda. p. 123. IPEC-Montseny (1998), n. 3727-7342. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida al Montseny. Museu de Granollers. p 478 i 485. PLADEVALL, A. (1998). 'Sant Cebrià de la Móra, una antiga parròquia del Montseny' a Monografies del Montseny, nº13, Viladrau: Amics del Montseny. p. 97-99. | XVII-XVIII | No s'ha respectat l'estructura interior. Substitució dels antics forjats per sostres amb bigues de formigó. En procés de restauració. | Masia formada per tres cossos adossats i articulats en un pati interior i de caire essencialment ramader. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta les parets de pedra estucada i amb pedres cantoneres que actuen tant d'element arqutectònic com d'element decoratiu; les finestres apareixen emmarcades per carreus de pedra ben tallats i de dimensions considerables i la portalada amb una porta d'arc de mig punt adovellat i amb un escut de la nissaga. Aquest escut es troba situat a la dovella central, en forma de semi-cercle formant un pavelló amb un llor simbolitzat, i al pavelló inferior tres barres a l'esquena i un cercle que representa la bola del món amb quatre braços arquejats que surten del centre. Sobre aquest arc de mig punt de la portalada principal hi ha un balcó i la resta de finestres, una de les quals amb la data de 1796, emmarcades per llindes i brancals de pedres com element decoratiu. L'interior ha estat força malmés. Cal remarcar la solució del forjats formats per bigues de fusta amb lloses de pedra al damunt. En un angle exterior de la casa hi ha una petita torreta-també anomenada garita, adossada i de planta circular, a l'alçada del segon pis, que dóna un aire defensiu al conjunt. La construcció més baixa, és segurament la més antiga. La seva planta és rectangular i la coberta és a doble vessant, seguint una estructura de planta baixa, pis i golfes. Els murs d'aquesta edificació són de paredat comú i amb pedres cantoneres; amb una disposició regular de les obertures i deixant entreveure alguna ampliació o remodelació. Al seu interior cal esmentar les arcades de pedra que suporten el primer pis. Tota la planta inferior de la casa estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes i que té paral·lels ben propers com el Bellver o l'Agustí. Mentre que la tercera construcció, uneix les dues estructures anteriors per la banda oest, articulant tot el conjunt. D'aquest darrer cos, en destaca la disposició irregular de les seves obertures. Aquest conjunt arquitectònic tripartit presenta altres estructures annexes, articulades per una era petita amb un empedrat fet de lloses i que s'han d'associar a activitats de caire bàsicament agrícola. | 08276-34 | Estribacions del Pla de la Calma. | La Figuera fou utilitzada com a masoveria, a partir del segle XV i com hostal, al segle XIX. Aquesta masia de caràcter bàsicament ramader, va patir fortament la crisi agrària de finals del XIX, i va ser venuda a la família Grau de Barcelona, que s'hi van traslladar a viure i que va organitzar la casa com a hostal o residència de muntanya. Moment on s'hi aplegaren figures com el poeta Joan Maragall, Lluís Millet i Amadeu Vives, músics, fundadors de l'Orfeó Català, l'arquitecte Josep Pijoan i el pintor Santiago Rusiñol, entre altres. Per la documentació de la Figuera sabem que al 1269 existia un mas amb aquest nom, i que cap el 1343, tenia dos masos amb el mateix topònim que tenien com a caps de casa en Pere za Figuera i el Guillem za Figuera; però al 1381ja hi havia només un sol mas. En la visita pastoral del bisbe Galzeran realitzada al 1330, consten com a testimonis de visita els hereus dels masos, un dels quals 'za Figuera'. Aquest mas anirà apareixent en els fogatges de 1497 i 1515, en un context de despoblament general com ho demostra el cens de 1553 on tan sols s'esmenten les masies de la Figuera, Parera, Clot, Codina, Ferrer. Un document del 1540 ens esmenta que Toda de Centelles i Carrós confirma a Gabriel i Jaume Figuera l'establiment del mas de la Figuera, situat entre les parròquies de la Mora, Tagamanent i la Castanya, per un cens anual de 10 lliures i 10 sous. I també s'esmentarà al llarg dels segles XVII i XVIII, amb la recuperació que s'evidencia en el 'Llibre de naixences i defuncions de la Móra del 1686 al 1838. A nivell genèric s'ha datat el mas entre les segles XVII i XVIII ja que és la principal època de construcció de les masies de muntanya, amb una estuctura principal del segle XVII i ampliada amb un cos adossat a la part esquerra del mas datat de finals del mateix segle o de principis del següent. Tot i que la part conservada de la masia actual és plenament del segle XVIII (com ho demostren les dates de 1763-1769, localitzades en diferents llindes de portes i finestres). I serà en aquest moment quan es construiran bona part dels seus annexos ramaders i la nova masoveria del Corral de Muntanya o Can Figuera. La finca al cadastre de 1946 comprenia el mas Figuera amb tres cases i terres: una anomenada la Figuera, una altra anomenada el Corral o Muntanya i una tercera anomenada Fondrats; limitant amb el Clot, el Bellit, el Boscàs i el Vilà de la Castanya, el Montcau i la Codina. El mas s'abandonà a mitjans del XX, i actualment és utilitzat com a explotació ramadera. | 41.7788800,2.2976000 | 441628 | 4625464 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67514-foto-08276-34-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Les activitats econòmiques es desenvolupen prop de la casa, com ho demostren les feixes disposades en pendent; la bassa, el safareig i el pou; els corrals...També durant molts anys es celebrà la Festa Major de la Figuera. Aquesta festa es vinculava a la capella de Sant Isidre s'hi feia missa i diversos actes públics. Actualment aquesta capella no té culta i aquesta festa ja no es celebra. Respecte el període en què la Figuera esdevení Hostal de Muntanya cal fer esment al ressò cultural que van tenir alguns autors que visitaren la Figuera, tant a tot el Montseny com per tota Catalunya. Un dels quals, el poeta i activista cultural Josep Pijoan (arquitecte i historiador de l'art i polític de Prat de la Riba), havia fet llargues estades a la Figuera, des de la primavera del 1901 a l'estiu de 1903, a resultes de la seva mala salut i potser per oblidar algun amor de joventut (potser la de Maria Permanyer) En tot aquest temps va recollir rondalles i poemes populars de la zona. El poeta Joan Maragall el va visitar a la Figuera, com a mínim en dues ocasions (novembre de 1902 i maig de 1903) i va treure-li el motiu, ben guanyat, de saltacarenes. En aquest context trobem el procés d'elaboració de la teoria de la paraula viva de Maragall. Per aquest, Pijoan viu en l'estat de gràcia de la poesia; sobretot en la manifestació més genuïna com és el cançoner popular, que troben vivent encara entre els pagesos i pastors de les rodalies. Maragall parlarà de cepades i raïms, ja que la Figuera, en les feixes properes s'hi havia cultivat vinya. A través de l'epistolari de les seves Obres Completes hi trobem una carta dirigida al seu amic Antoni Roure, del 5-6-1903 on diu: jo 'vinc de passar quatre dies al Montseny'. (Hi ha una nota al peu que indica: a la Figuera, masia del Pla de la Calma, on passà uns dies amb Pijoan). 'En la frondosa visió i immensa quietud, sols trenada pel continuat diàleg sobretot lo del món amb el febrós amic, i ara torno estar près per les coses d'aquí, sol·licitacions de col·laboració escrita, himnes a banderes (que ja es veu que totes han de ser cantades per Millet i jo) al·locucions per demanar diners per obres patriòtiques etc.'Maragall mantindrà correspondència en vers amb la Lola de la Figuera, una nena de 7 o 8 anys, Allà escriu pràcticament tota la seva poesia i d'allí arrenquen els poemes de Maragall sobre el Montseny amb obres com 'Del Montseny'; en un moment en què Maragall escrivia 'El Comte Arnau'. | 119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67523 | La jaça del Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-jaca-del-bellit | AAVV (1991). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6. El Vallès. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. p.116 IPEC-Montseny (1998), n. 3878. | XVII-XVIII | Amb algunes reformes puntuals a la teulada. | Aquest edifici, de dimensions considerables, és de planta rectangular i d'una sola nau, per facilitar l'estabulament del bestiar. L'estructura està construïda sobre una gran base rocosa que serveix alhora de fonament i paviment interior natural, fent una lleugera inclinació que no es va arrenjar ja que facilitava l'evacuació de l'edifici. Presenta una coberta a dues vessants, amb lloses als ràfecs, axiò podria ser indicatiu de que anteriorment la coberta no fós de teula àrab sinó de lloses de pedra. L'accés es fa per una porta amb llinda i brancals de carreus ben escairats de pedra local. El tipus constructiu presenta una original solució de suports amb l'ús de pilars interiors de pedra, fins a mitja alçada i una superestructura de fusta en forma de triangle invertit on descansa la coberta. S'observa l''ús del paredat comú, amb restes d'arrebossat i pedres cantoneres. A part de la porta principal, trobem altres obertures, com és una petita finestra damunt de la porta d'accés diverses espitlleres a la resta de façanes. Aquestes seguiran el model constructiu de llinda, brancal i ampit de pedra. | 08276-43 | Pla de la Calma | La construcció d'aquesta jaça, de finalitats clarament ramaderes, és difícil de precisar. La seva pertanyença al mas Bellit queda fora de dubtes.Actualment encara és utilitzada pels masovers del Bellit per gaurdar-hi el bestiar, sobretot a l'estiu. Es coneix molt poc s'obre l'evolució històrica i arquitectònica del ma Bellit, una primera referència el situa al segle XII; però no serà més endavant, en tota la documentació del XV i XVI que es pot d'una estructura de mas consolidada i aquests noms podrien pertànyer al cap de casa del Bellit, en moments diferents. Aquest mas patí un gran nombre de reformes arquitectòniques que s'evidencien al llarg de tota la seva estructura. Serà entre el segle XVII i XVIII que es construiran tots els annexos ramaders al voltant de la casa, tant a l'estructura inferior com a la terrassa superior i a les proximitats. Les grans dimensions del conjunt arquitectònic ens fan pensar en una gran explotació ramadera que tindria la seva màxima esplendor al segle XVIII. | 41.7622500,2.3118700 | 442799 | 4623608 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67523-foto-08276-43-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Al davant del corral, el terreny presenta una pendent suau, amb poca vegetació, mentre que la resta és zona de bosc, amb les restes de l'ermita de Sant Nicolau. Aquesta jaça actualment encara és utilitzada per la gent del Bellit per guardar-hi bestiar. | 119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67527 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-5 | ALBESA, C. (1996). Postals del Montseny/ 2. Publicació de l'Abadia de Montserrat. | XVII-XVIII | La coberta ha estat restaurada, però no hi ha tancaments a les finestres i la vegetació és important. | Edifici orientat a llevant, amb planta rectangular, murs de paredat reajuntat amb argamassa i amb algunes pedres carejades i pedres cantoneres ben tallades. La coberta és a doble vessant sobre ràfec de llosa de ledra local i de teula girada a la façana sud. A la façana est trobem la portalada d'arc de mig punt, adovellada i amb un marxapeu de pedra. A banda i banda trobem tres finestres petites emmarcades amb pedra. A sobre hi ha quatre finestres de tamany mitjà amb llinda monolítica, que en una finestra hi ha gravada una inscripció: JOSEP SOLER 1731 i brancals de carreus de pedra ben escairats amb lleixa motllurada. A la cantonada sud-oest trobem dues fienstres enllaçades amb carreus treballats, substituïnt el paredat comú del mur. A l'exterior tenim l'era amb paviment de lloses de pedra, limitada per un mur de pedra i una gran roca en voladiu. | 08276-47 | Sobre l'Avencó. | Les referències arquitectòniques sobre les fases constructives d'aquest mas són força escasses, tenim una llinda d'arc pla de la finestra del primer pis que diu Joseph Soler 1731, indicant el nom del propietari i segurament alguna reforma efectuada a l'edificació, ja que les referències documentals recularan la cronologia de la casa fins època medieval. El topònim 'Ginard de Soler' ens apareix documentat per primer cop en el pergamí 4727 de la Cancelleria (ACA). I tot i que les informacions són molt puntuals, aquest mas anirà apareixent en els diversos fogatges d'època moderna. Al 1497 s'esmenta 'en Soler' i al 1515 ja surt un nom sencer 'Valentí Soler'. Aquest cas és un bon exemple per veure la continuïtat i pervivència del mateix nom d'una casa i la família que l'habita. Com la majoria de cases de la zona, durant al segle XVIII, fou àmpliament remodelada, per passà a una fase d'estancament i posterior abandonament cap a mitjans del segle XX. Aquest petit mas agrícola ramader, es dedicava al conreu de secà, com encara es pot veure en els camps de l'entorn. | 41.7563300,2.2819500 | 440306 | 4622972 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67527-foto-08276-47-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | al voltant de la casa, a llevant i ponent, es troben feixes de conreu abandonades. Al nord-est hi ha un bosc d'alzines, i al sud-oest el Turó de Tagamanent. també es documenta una capella dedicada a Santa Cecília, situada sota les feixes més avall del safareig i la font del Soler; pel camí que puja per les Saleres de cara a la font. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67530 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-11 | AAVV. (1996). De la balma a la masia. L'habitat medieval i modern al Vallès Oriental. CASTELLANOS, J. (1990. 'Uns altres patrimonis' a Revista d'Amics de Tagamanent, n.23. Tagamanent. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 25, 161. | XVII-XVIII | Ha estat recentment adquirida per la Diputació de Barcelona. | Aquesta construcció d'estructura rectangular amb diferents dependències es troba ubicada en un petit pla, prop de les terres de conreu. Es tracta d'una estructura complexa formada per un cos principal on s'obren les diverses dependències o habitacions. L'estat de conservació d'aquest conjunt no és gaire bo, ja que bona part de la teulada està ensorrada i els nivells d'ús de les diferents estances presenten un important nivell d'enderroc. Es pot apreciar la planta baixa, amb l'entrada i la cuina, amb restes d'haver estat cremada. Serà en aquest punt on s'hi ubica el bugader de cendra i un forn d'ús domèstic. El sistema constructiu utilitzat es basa en els carreus de pedra poc treballats i de procedència local que es disposen en filades irregulars i lligats amb morter o argamassa. Les parets presenten un arrebossat interior i es conserva, en bona part les restes de les bigues i les teules de la coberta. Les obertures es disposaran simetricament en totes les cares de façana, aquestes estaran emmarcades per llindes de grans dimensions, en algun cas treballades. | 08276-50 | Sobre Vallcàrquera (Figaró). | Les estructures visibles d'aquest mas i la tècnica arquitectònica i constructiva utilitzada, remunten aquesta construcció a l'època moderna. No s'ha pogut documentar a la casa cap evidència de llinda inscrita o emmarcada que pogués aportar una cronologia més concreta de l'estructura. Per altra banda, les evidències documentals si que aportaran més informació del moment ocupacional d'aquest mas. Un pergamí del segle XII esmenta 'G. De ses Planes', però es desconeix si aquesta referència coincidiria amb aquest mas o si es tractaria d'un mas anterior ubicat en un altre punt. Els diferents fogatges dels segles XV i XVI referenciaran 'en Planes', 'lo mas Planes', 'na Planes viuda i Gaspar Planes'. De moment, no s'ha trobat documentació més especiífica d'aquest mas; del que si que en podem dir que en època moderna experimentà una remodelació important, passant després per un periode d'estancament i d'abandó definitiu. En Llorenç del Folló, diu que hi havia anat a mitjans del segle XX a aixecar alguna teulada i poder fer servir la casa de magatzem o com a refugi ocasional. | 41.7320600,2.2884800 | 440827 | 4620272 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67530-foto-08276-50-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67547 | Forn de Vidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vidre | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 41, 167. | XVII-XVIII | Part en runes | Casa de diversos cossos, formada per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues; les parets exteriors. El sitema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada, cohesionada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb arrebossat. Algunes obertures presenten signes clars d'expoliació; i les dues portes conservades, apareixen emmarcades amb filades de totxo disposades de perfil i en vertical. | 08276-67 | Zona de Vallforners. | La datació d'aquesta construcció no és gaire exacte, a causa de l'escassa informació documental. La poca informació ens arriba per les solucions arquitectòniques emprades. L'ús dels arrebossats i enlluïts de les parets són força moderns i el tipus constructiu d'adoptar el matxembrat com element decoratiu per les finestres és propi del segle XVIII. Aquest mas que ara es troba gairebé en runes apareix documentat en el termenal de Vallforners on s'esmenta que el mas Vallforners tenia dues cases una anomenada Forn i l'altre la Casa Nova. Al segle XIX es fan dos esments sobre la propietat d'aquesta casa : en un s'esmenta com a propietari a Pau Parramon, i en un altre a Felip Pujol de Centelles. El seu topònim fa pensar en l'existència d'algun forn o alguna altra estructura de caire productiu, però aquesta no s'ha pogut documentar. | 41.7364800,2.3285500 | 444163 | 4620736 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67547-foto-08276-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67547-foto-08276-67-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml