Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
67637 | Presa al Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-al-riu-congost | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent. p. 89. | S'aprecia un reforç fet amb material modern. | Riu que en direcció nord-sud talla la Serralada pre-litoral catalana per l'Alt Congost, travessant la depressió vallesana fins a Montmeló. Moment en què s'uneix a la riera de Mogent i conflueixen al Besòs. Té 41 Km de llarg i 223 Km quadrats de conca. En una de les seves plataformes rocoses, a l'alçada de la Rectoria Vella de Santa Eugènia, s'hi troba ubicada una presa formada per un mur de contenció de 0'50 m l'altitud i que discorre de banda a banda del riu. La tècnica constructiva utilitzada és basa en l'ús del còdols de la mateixa riera i altra pedra de procedència local disposats en dues filades verticals, formant un petit mur de contenció, recentment arranjat i reforçat amb material modern, que permetia acumular una petita presa, recollint l'aigua que marxava pel lelvant de la riera al regar els camps de Santa Eugènia. | 08276-157 | Vall del Congost. Santa Eugènia del Congost | L'aprofitament hidràulic del riu Congost es documenta al llarg del seu curs amb diversos molins, conreus, preses i sínies. Aquest és el cas d'aquesta petita presa que s'hauria utilitzat per regar els diferents espais agrícoles de la zona. La seva construcció exacte no es pot precisar, segurament s'ha de relacionar amb el moment de auge demogràfic de la zona, documentat al s.XVIII, que podria estar emplaçada en una altra de més antiga reculable a l'edat mitjana. | 41.7367300,2.2675800 | 439093 | 4620805 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||||||
67638 | Gorg de les senyores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-les-senyores | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent. p. 85. | La riera d'Avencó es troba ubicada entre els termes municipals de Aiguafreda i Tagamanent i les seves aigües provene de la confluència entre la Riera del Pujol o Picamena i el torrent de la Figuera i la riera del Purgatori, per acabar desembocant al riu Congost. Espai de gran interès paisatgísitic format per un petit gorg situat entre la Platgeta i Pla de Llobins, arrecerat en un revolt de la riera. L'aigua que baixa queda impermeabilitada en aquest punt, un clot pregon al llit del corrent on aquest alenteix el seu curs. | 08276-158 | A l'Avencó. | Aquest espai natural és força visitat per la gent de les rodalies, els veïns d'Aiguafreda i el Tagamanent, ja que queda situat prop de la zona habitada de l'Avencó i hi va molta gent a passejar, i a l'estiu a banyar-s'hi o jugar. Un altre indret molt visitat, és la platgeta, aquesta al ser més planera, es va convertir en un punt molt recorregut pels banyistes. És desconeix l'origen del topònim que fa pensar es tractaria d'un gorg on només s'hi banyaven les senyores. | 41.7669200,2.2655900 | 438956 | 4624159 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||||||
67639 | Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferreres-1 | Amillarament 1946, foli 99. Arxiu Ajuntament de Tagamanent. Arxiu de la Corona d'Aragó. Cancelleria, pergamí 4727. BOLÓS, J.; HURTADO, V. (2001). Atles del Comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau editor. Barcelona. p. 29. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamament. Noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent. p. 37, 165. PLADEVALL, A. (1998). 'Sant Cebrià de la Móra, una antiga parròquia del Montseny' a Monografies del Montseny, nº13, Viladrau: Amics del Montseny. p. 92, 95-96. | Totalment en runes. | Només en resten els basaments d'alguns murs del que hauria estat una gran construcció amb les seves dependències annexes. La tècnica constructiva es basa en carreus ben escairats i de mides variables, sense lligar o lligats amb morter; l'amplada dels murs és variable podent arribar a mig metre d'amplada i amb una alçada conservada, en alguns punts, de més d'un metre. S'observen diferents habitacions però la vegetació ha cobert bona part de les estructures i aquestes presenten un estat d'abandonament important. | 08276-159 | Riera d'Avencó, Torrent de Ferreres. | La primera referència documental de Ferreres ens remunta al segle X (906), però no serà fins a l'acta de consagració de Sant Martí del Brull, redactada al 1063 on es detallarà la seva ubicació; en aquest document s'especifica que el terme de St. Martí limitava a la 'valle magna ipsas ferreres, el rivum Avanconum i la vinea Cipriana' però no es dóna cap més indicació. La resta de la documentació antiga ens testifica que la seu de Vic tenia alous a Ferreres; i en un pergamí de finals del XII s'hi esmenta el nom de 'P. de Ferreres'. Però gran part de la documentació sobre aquest mas l'aporta Sant Cebrià de la Móra, jurisdicció de la que depenia aquesta casa. En la visita pastoral del bisbe Galzeran realitzada al 1330 a la Móra consta com a nom d'altres masos el de Farreres, juntament amb el d'Olina, des Pont i Cuminal. Aquest mas anirà apareixent en els fogatges de 1497 i 1515, en un context de despoblament general com ho demostra el cens de 1553 on tan sols s'esmenten les masies de la Figuera, Parera, Clot, Codina, Ferrer. I també s'esmentarà al llarg dels segles XVII i XVIII, amb la recuperació que s'evidencia en el 'Llibre de naixences i defuncions de la Móra del 1686 al 1838. A l'Amillarament de 1861, es documenten els seus termenals; limitant amb el Clot, el Boix i el Solà del Brull i amb el Solà i Brugués de la Castanya. No es coneix gaire més de la seva evolució històrica, sembla que va ser una casa d'importants dimensions, i que fou abandonada cap el 1870. El topònim de Ferreres podria documentar una explotació minera, que no ha estat ubicada o, per alguns autors, alguna antiga casa ubicada en un altre indret. | 41.7977600,2.3043500 | 442206 | 4627556 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67639-foto-08276-159-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | De la vella casa de Ferreres, Garcia-Pey diu que només en queda una petita referència a les pedres del marge, al segon revolt del camí de Ferreres, no s'ha pogut localitzar. Aquesta primera casa seria abandonada després de construir-se la casa nova a mitja carena sobre el torrent de Ferreres. | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||
67640 | Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-cecilia | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. GAVÍN, J.M. (1990). 'Santa Cecília' a Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida en el Montseny. Granollers. | Molt deteriorat | Construcció de modestes dimensions, de planta rectanguar on només s'identifica un mur de dimensions considerables disposat de forma vertical. S'ha utilitzat la pedra rogenca local, com a principal element constructiu. | 08276-160 | Prop el Soler. | El coneixement d'aquesta església és molt precari, només es coneix la seva adscripció a Santa Cecília i no es té cap dada sobre la seva construcció o el seu vertader emplaçament. Es podria relacionar amb les masies dels voltants, de caràcter rural i dispers. | 41.7538600,2.2852800 | 440581 | 4622695 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||||||
67641 | Puig Drau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-drau | El Puig Drau, situat parcialment dins el municipi de Tagamanent, constitueix un dels punt més elevat de la zona, amb 1.344 m d'altitud. Aquest espai totalment muntanyós limita amb els següents torrents: el Sol de la font del Ginebre, el Sot de l'Infern i el Sot dels Avellaners. Hi dominen els boscos i el matollar on trobem una rica i variada flora de caràcter típicament mediterrani. L'abundàcia de les diferents espècies de plantes, amb la fauna associada, vindrà determianda per la diferent altura i tipus de sòl on es trobin, donant lloc a una successió tipològica de la vegetació molt particular. El bosc predominant d'aquestes fondalades és el roure i l'alzina, amb pi i altres espècies representatives. | 08276-161 | estribacions del pla de la Calma. | A causa de la forta explotació forestal i ramadera, i la realització de molts estudis sobre vegetació, es va dissenyar a partir de 1980 el que es va anomenar: les Zones de Reserva Natural Qualificada. Aquest puig va ser inclòs com a Zona de Reserva seguint els criteris establerts en el desenvolupament de la gestió del Parc Natural del Montseny, i s'escolliren les zones en què la protecció integral responia a la seva significació biològica, anul·lant-se qualsevol possibilitat d'explotació forestal i ramadera. L'evolució d'aquestes zones ha permès el creixement autònom d'aquests medis. Les zones ZRNQ establertes per el Montseny són les següents: Turó de Marmolers; Turó de Moron, Passavents, Agudes, Sant Marçal-el Puig, Riudeteix-Cingles de Bovilar, Matagalls-Coll Pregon, Puig Drau, Pla de l'Estany, Vallforners i Clot de la Móra. | 41.7642700,2.3483500 | 445833 | 4623809 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67641-foto-08276-161-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||||||
67642 | Alzinar de l'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-lavenco | Alzinar de 21 peus de Quercus ilex que van des de la classe diamètrica 30 fins la 85, estant la majoría d'individus entre 40 i 50 cm de diàmetre. Les alçades oscil·len entre els 14,5 metres fins als 24 metres, la més alta. Veure Annex 1. D'aquest alzinar se'n poden destacar tres individus, que són els que tenen majors diàmetres: Alzina 1: exemplar de 224 cm de volt de canó, 330 cm de volt de soca, una alçada de 22 metres, diàmetre mid de projecció de capçada de 13,85 metres i 4 branques inserides a 3,10 metres. Alzina 2: individu de 242 cm de volta de canó, 288 cm de volt de soca, 24 metres d'alçada ( la més alta del conjunt), un diàmetre mig de projecció capçada de 15,3 metres i 4 branques ramificades a 6,5 metres d'alçada. Alzina 3: exemplar de 17 metres d'alçada, amb una volt de canó de 272 cm (la més grossa del conjunt), 331 cm de volt de sova, un diàmetre mig de projecció de capçada de 15,5 metres i 4 branques inserides a 2,15 metres d'alçada. | 08276-162 | Barri de l'Avencó | Bona part d'aquestes alzines foren plantades per la família Dachs, propietaris de l'Avencó. | 41.7649200,2.2593100 | 438432 | 4623941 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67642-foto-08276-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67642-foto-08276-162-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Baqués Giménez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||||||
67643 | Til·ler de la Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiller-de-la-font-de-sant-joan | Exemplar de Tilia cordata de la família de les Til·liàcies. Té una alçada total de 18 metres; una volta de canó de 195,5 cm i 204 cm de volta de soca; el diàmetre mig de projecció de capçada és de 15,33 m; aquesta s'insereix a una alçada de 1,60 metres, formant 7 branques principals. | 08276-163 | Finca del Folló | 41.7384900,2.2756900 | 439769 | 4620995 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Baqués Giménez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||||||||
67644 | Til·ler de la Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiller-de-la-font-freda | Exemplar de Tilia cordata de la família de les Til·liàcies. Té una alçada total de 21 m; una volta de canó de 198 cm i volta de soca de 304 cm. El diàmetre mig de projecció de capçada és de 16,43 m. La copa s'insereix a una alçada de 1,85 m i consta de 5 branques principals. | 08276-164 | Dins la finca del Folló, davant la Font Freda | 41.7418800,2.2730000 | 439549 | 4621373 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67644-foto-08276-164-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Baqués Giménez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||||||||
67645 | Alzina de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lagusti-0 | Exemplar de Quercus ilex de la família de les Fagàcies de 9 metres d'alçada, 209 cm de volt de canó i 247 de volt de soca; té un diàmetre mig de projecció de capçada de 11,85 metres i 4 branques inserides a 2,1 metres d'alçada. | 08276-165 | Pla de la Calma | 41.7502800,2.3060800 | 442307 | 4622283 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Baqués Giménez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||||||||
67646 | Pollancre de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-lagusti | Exemplar de Populus nigra de la família de les Fagàcies de 17 metres d'alçada, 365 cm de volt de canó, 390 de volt de soca, un diàmetre mig de capçada de 17,3 metres i 5 branques inserides a 1,9 metres d'alçada. | 08276-166 | Pla de la Calma | 41.7511000,2.3051200 | 442228 | 4622375 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Baqués Giménez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||||||||
67647 | Roure de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-lagusti | Té algunes branques mortes. | Exemplar de Quercus humilis (roure martinenc) de la família de les Fagàcies de 25 metres d'alçada, 330 cm de volt de canó, 377 de volt de soca, 14,9 metres de diàmetre mig de projecció de capçada i 3 branques inserides a 2,7 metres d'alçada. | 08276-167 | Pla de la Calma | 41.7500400,2.3056400 | 442270 | 4622257 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67647-foto-08276-167-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Baqués Giménez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||||||
67648 | Roure del Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-bellit | Exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) de la família de les Fagàcies de 12,5 metres d'alçada, 208 cm de volt de canó i 280 de volt de soca, té un diàmetre mig de capçada de 12,7 metres i es ramifica en 4 branques a 2,4 metres d'alçada. | 08276-168 | Pla de la Calma | 41.7636000,2.3080800 | 442485 | 4623761 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Baqués Giménez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||||||||
67649 | Alzina del Pou Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-pou-gran | Exemplar de Quercus ilex, família de les Fagàcies. És un peu de 13 metres d'alçada, 131,5 cm de volta de canó, 151 cm de volta de soca; té un diàmetre mig de capçada de 9,93 m, inserida a 1,88 m d'alçada i formada per tres branques principals. | 08276-169 | Barri de l'Avencó | 41.7652200,2.2584000 | 438357 | 4623975 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Baqués Giménez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,83 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc