Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67481 | Santa Maria de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-tagamanent | <p>AAVV. (1999). 'El Vallès Occidental i el Vallès Oriental'. Guies comarcals. Catalunya romànica. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 178-180. AMADES, J. (1950). Costumari Català. Vol. I, Barcelona. p.62. AMADES, J. (1989). Imatge de la Mare de Déu Trobades a Catalunya. Ed. Selecta-Catòlica. p. 398-399. AMICS DE L'ART ROMÀNIC (1984). Santa Maria de Tagamanent. Circular nº 29. ARXIU CAPITULAR DE VIC, Calaix 6, documents 120 i 123. ARXIU NOTARIAL DE BARCELONA, Capbreu de Don Jaume de Rocabertí i de Tagamanent. Notari Joan Carles (1557-1584). CAIXAL, A. (1991). 'església de Santa Maria de Tagamanent. Recerca arqueològica'. Catalunya Romànica XVIII. Vallès Occidental. Vallès Oriental. Barcelona, p. 430-432. CAIXAL, A; AMIGÓ, J. (1991) 'Excavacions a l'església de Santa Maria de Tagamanent (Vallès Oriental, Barcelona)' a Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica, II. La recerca arqueològica. Quaderns científics i tècnics, 3, Diputació de Barcelona, p. 191-196. CAIXAL, A; CASTELLANOS, A. (1993). 'Església de Santa Maria de Tagamanent' a Quaderns Científics i Tècnics, 5. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. p.363-370. CANYAMERES, F. (1970). El Vallès, vigor i bellesa. Barcelona. CATALÀ ROCA, P. (1969). 'Castell de Tagamanent' a Els Castells catalans, vol.II, Diputacio de Barcelona.p.64-69. FONTSERÉ, E; IGLÉSIES, J. (1971). Recopilació de dades sísmiques de les terres catalanes entre 1100 i 1906. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990). 'Santa Maria de Tagamanent' a Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. GÓMEZ, M. (1992). 'Antecendents dels nostres aplecs. Tagamanent i la Cova de la Verge. Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent', n. 28. GONZÀLEZ, A ISERN, J. (1985) 'Església de Santa Maria de Tagamanent' a 32 Monuments Catalans. Diputació de Barcelona. P. 64-69. HILARI D'ARENYS DE MAR, P. (1968) Santa Fe del Montseny. Barcelona. JUNYENT, E. (1945). Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vic. Vic. PLADEVALL, A. (1984). 'Tagamanent'. Gran Geografia Comarcal. El Vallès i el Maresme. p.239-241. PLADEVALL, A; CATALÀ, P. (1969). Els castells catalans. Barcelona. PLADEVALL, A. (1970). 'Santa Maria de Tagamanent'. Hoja Diocesana de Vic. Any X, n.500, p. 28. PLADEVALL, A. (1988). Evocació de Tagamanent. Monografies del Montseny, nº3, Viladrau: Amics del Montseny, p. 81-90. PLADEVALL, A. (1988). 'Síntesi històric - geogràfica dels municipis de la vessant vallesana del Congost i Osonenca'. Monografies del Montseny, nº3, Viladrau: Amics del Montseny. p. 128-134. PLADEVALL, A.; CATALÀ, P. (1988). 'El Castell de Tagamanent'. Monografies del Montseny, nº3, Viladrau. Amics del Montseny, p.61-74. PLADEVALL, A; CASTELLANOS, A. (1991). 'Santa Maria de Tagamanent'. Catalunya romànica vol. XVIII. Barcelona. p. 429-430. PLADEVALL, A. (1991). 'El Montseny a l'època medieval: Dominis i jurisdiccions'. Monografies del Montseny, nº6, Viladrau: Amics del Montseny, p. 83-106. PLADEVALL, A. (1993). 'El Montseny a l'època medieval: l'organització religiosa'. Monografies del Montseny, n.8, Viladrau: Amics del Montseny, p. 101-124. PLADEVALL, A. (1997). 'El Montseny en època medieval'. La Sitja del Llop. Revista del Montseny, 15. Sant Celoni. PUIG I CADAFALCH, J; FALGUERA, A; GODAY, J. (1983). L'arquitectura romànica a Catalunya. Del segle IX al XII. Vol. II.Barcelona. ROSSELL, F.M. (1945). Liber Feudorum Maior. Edició i reconstitució. Barcelona. SERRA VILARÓ, J.(1966). 'Els senyors de Cardona' a Història de Cardona, vol. I. Tarragona. UDINA MARTORELL, F. (1951). El Archivo condal de Barcelona en los siglos IX y X. Barcelona. VIVES, E. (1997). 'Personatges de Tagamanent. Tagamanent'. Associació d'Amics i Veïns, n. 38.</p> | XII-XX | Restaurada per la Diputació de Barcelona al 1986. El temple està tancat amb reixes situades a les principals obertures. | <p>L'estructura arquitectònica conservada de l'església de Santa Maria de Tagamanent, presenta una planta anòmala de creu llatina, amb la capçalera rectangular i la porta principal oberta a ponent, seguint la disposició de les esglésies cristianes. S'estructura entorn de nau central coberta amb volta de canó. Aquí, la volta apareix lleugerament apuntada i dividida en tres trams mitjançant dos arcs torals, un d'ells, al primer tram, arrenca de dues mènsules on s'obren les dues naus laterals, més curtes que la gran i cobertes amb volta de creueria. Aquesta nau és encapçalada per un absis de planta rectangular i de forma asimètric, cobert també amb volta apuntada i amb un cos elevat on hi havia existit el cambril de la Mare de Déu. La nau de tramuntana té un absis rectangular, com la central, mentre que la de migdia no en té, servint la capçalera com a sagristia i lloc de pas que portava cap a la casa rectoral i al tram d'escales que permetien accedir al cambril, d'estil gòtic i amb una portada d'arquivoltes motllurades. Les estructures romàniques es centrarien en una part dels murs laterals a la nau de tramuntana i la capçalera, insinuant una nau única, que segurament estaria coberta amb volta de canó i reforçada amb arcs torals. La fàbrica utilitzada és de carreus ben escairats i lligats amb morter de calç. Als peus de les naus, com veurem més endavant (en el marc de les reformes del segle XVIII) hi trobem dos cossos adossats, afegits posteriorment, d'alçades diferents i cobertes inclinades que es lliuren al cos del campanar. La torre del campanar és al capdamunt de la façana de ponent i té la planta quadrada i la coberta plana amb dues grans obertures de mig punt on hi havia les campanes i una obertura més a cada una de les altres parets. Al mur de ponent hi trobem un òcul central i un portal amb dovelles amb regràs normal i tres arquivoltes sense cap mena de decoració i bastant malmeses, que recolzen sobre columnes de capitells motllurats, típiques també del gòtic tardà. La tècnica constructiva ulitizada en aquest cas és de maçoneria als paraments lateral i posterior, i de carreus de petites dimensions i ben escairats organitzats en filades a la façana principal, mentre que els angles estan reforçats amb grans carreus. L'accés al temple es troba encerclat per un pati tancat que delimita l'àrea del cementiri antic i del que en tenim evidència per les fotografies preses a principis de segle XX i per les restes de murs força malmesos (actualment no conservat). Al seu voltant s'observen restes d'antigues dependències; una de les quals, la casa rectoral, on hi ha una llinda inscrita amb la data de 1736.</p> | 08276-1 | Al Turó de Tagamanent | <p>Les primeres referències documentals que tenim de l'església de Santa Maria daten el seu origen al segle XI, però les intervencions arqueològiques realitzades a finals dels anys 80, evidenciaren l'absència d'estructures romàniques. A les excavacions aparegueren estructures que, segons els autors, podrien formar part de les dependències del recinte del castell, documentat des de l'any 945 (Arxiu Capitular de Vic) del qual no se'n tenia evidència física. L'església apareix esmentada amb la condició de parròquia al llarg del segle XI, fins el 1098 (Serra Vilaró, 1966) quan el vescomte de Cardona i bisbe de Barcelona, Folc, la va cedir a l'abat Begó del monestir francès de Santa Fe de Conques (Llenguadoc) per tal de crear un monestir filial a la gran abadia occitana. Aquest projecte no arribà a realitzar-se i la parròquia de Tagamanent passà a l'església de Sant Martí, fins que, a mitjans del segle XIV (cap el 1361) es traslladà de nou a Santa Maria. El 1282 es documenten els altars de Santa Maria, Sant Joan i Sant Jaume i al 1307, també un altar dedicat a Sant Miquel i un espai pels castlans Tagamanent. En el segle XIV l'església de Santa Maria figura com a simple parròquia del Bisbat de Vic i serà al 1448, arran d'un document on es materialitza una demanda d'ajut per la reconstrucció i dotació de l'església que aquesta es bastirà de nou. Aquest document, localitzat al Registra Gratiarum de l'arxiu del Bisbat de Barcelona, esmenta que el conjunt de Santa Maria es trobava en situació de gran penúria a causa d'un seguit de sismes (el terratrèmol del 24 al 25 de maig amb epicentre a la zona del Vallès) que l'havien afectat seriosament. Es diu que l'església estava enderrocada en diversos punts i que a més de la reconstrucció era necessària la renovació dels ornaments i també els diversos objectes per al culte. Seguidament es procedí a la reconstrucció, pràcticament de nou, de les estructures arquitectòniques. Al llarg del segle XVI s'hi van fer algunes petites obres de manteniment i s'hi van afegir alguns retaules nous, com el de Sant Jaume, fet pel mestre Rafael Andreu; igualment al 1578 es van iniciar un seguit de reformes que van durar fins el 1619 i que van representar una gran remodelació de l'edifici afegint-se dues naus laterals i la Capella del Roser amb el seu retaule corresponent. També es va eliminar el campanar d'espadanya i se'n va construir un de planta quadrada on el 1627 s'hi posà una campana nova, alhora que es refeia la coberta de l'església. Documentalment ens consta que a mitjans del XVII, l'església fou, de nou, objecte d'algunes innovacions convertint-se en un fervorós santuari dedicat al culte marià, és en aquest moment quan es bastí la llegenda sobre la Mare de Déu trobada i es construí l'altar major i també la casa rectoral (1763). Al segle XIX se'ns documenta que al costat esquerra de l'església hi havia l'altar de la Puríssima (conegut també com l'oratori de Vilardebò) i l'altar de Sant Josep; mentre que al costat dret, hi havia l'altar de Sant Isidre (on hi havia la pica baptismal) i l'altar del Roser. A la capella fonda s'hi trobava l'altar del Sant Crist o del Santíssim sagrament. L'altar principal estava dedicat a Santa Maria. Malgrat les destrosses del temple, al llarg dels diversos conflictes bèl·lics, hi va haver un darrer intent de reconvertir el conjunt en casa monàstica. Aquest projecte fracassà i la parròquia es traspassà a l'església de Santa Eugènia del Congost, entre Aiguafreda i el Figaró, el 1940. L'any 1949 el senyor Josep Porter Rovira, va adquirir l'església i la casa rectoral a la parròquia de Santa Maria de Tagamanent representada pel Rev. Adjutori Vilalta i Vilalta. El nou propietari reparà el sòl i arranjà el presbiteri de la nau nord construint-hi dos graons d'accés a l'absis, i l'any 1974 ho va vendre a la Diputació de Barcelona. Tres anys més tard la Corporació va declarar aquesta zona reserva natural i es començà a plantejar la seva restauració i adequació.</p> | 41.7476000,2.2960900 | 441474 | 4621993 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67481-foto-08276-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67481-foto-08276-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67481-foto-08276-1-3.jpg | Legal i física | Medieval|Romànic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-27 00:00:00 | Anna M. Gómez | Són múltiples les celebracions, tant cristianes com paganes, realitzades a dalt del Turó de Tagamanent. La tradició de romiatges i peregrinacions realitzades en punts elevats i en esglésies i ermites és molt comú a tot Catalunya. En el cas de Tagamanent l'exemple més actual és la celebració de l'Aplec de Primavera que es celebra cada any entre el turó i el collet de Sant Martí (veure fitxa). Però se'n documenten de molt més antics, els més coneguts són els de caire religiós de tradicció cristiana, com ara les processons i les peregrinacions, sobretot realitzades en ocasions de sequeres i inclemències meterològiques (veure fitxa) . De caire més pagà, trobem les celebracions dels solsticis (tant el d'estiu com el d'hivern). Així, al cim del Tagamanent, per la vigília de Sant Joan, que és un dels dies més farcits de costums i creences, encenien quatre fogueres al voltant de l'església, encarades als 4 vents i tan grosses, que es veien des de tot el Vallès, el Congost, el Montseny i la Plana de Vic. Els focs es solien encendre per tal de guardar la casa de malalties, de lladres, de marfugues en general, d'embruixaments i de l'atac de mals esperits. J. Amades, també recull d'aquesta festivitat, que la fadrinalla d'Aiguafreda i del Figueró pujaven al cim del Tagamanent, i les noies, sobretot, s'havien lliurat al ball rodó al sò de cançons alegres i saltadores. L'encesa de focs dalt del Turó no només es documenta per Sant Joan, sinó que coincidint amb Nadal s'encenien grans focs, als quatre punts de l'esplanada de Santa Maria, per guiar a la gent de les rodalies cap a missa. També és una costum molt antiga que pel toc de l' Ave Maria del vespre a la vigília de Nostra Senyora de Setembre, que és festa principal de la Parròquia del Roser de Maig, de Sant Isidre i de Corpus, es facin més focs per tot el voltant del Turó. Una altra llegenda sobre el turó de Tagamanent fa referència a les seves campanes. Al descriure el Turó, Joan Portet diu que a l'Ermita hi havia uns parallamps i que aquests causaven moltes destroces ja que recorda haver vist part de la rectoria i pallissa destroçades pels llamps també recorda les 4 campanes que hi havia, la més grossa diu que se sentia des de Barcelona, era tal el so que hi va haver un campaner que va agafar un mall i la va escardar i tot i així no podien resistir el so. El ressò d'aquestes campanes era tan temut que es va estendre la llegenda arreu i el seu sò es va associar a la voluntat del diví. | 85|92|94|98 | 46 | 1.2 | 1781 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||
| 67490 | Capella de Sant Isidre de la Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-isidre-de-la-figuera | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. Tagamanent. GAVÍN, J.M. (1990). 'Sant Isidre' a Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. IPEC-Montseny (1998) n.7342-7343-7413. PLADEVALL, A. (1965) 'Noticias historicas sobre Sant Cebrià'. Ausa, V, n.51.Vic. p. 167-175. PLADEVALL, A. (1998). 'Sant Cebrià de la Móra, una antiga parròquia del Montseny' a Monografies del Montseny, nº13, Viladrau: Amics del Montseny. p. 97-99. | XVII | S'observa una reforma a la teulada, més tardana; apreciable en el caient est. | Edifici de planta rectangular, d'una sola nau i de dimensions modestes. A aquest cos principal s'hi afegí per la cara oest una estructura rectangular més reculada i coberta a una sola vertent que funcionaria com a sagristia. El sistema constructiu utilitzat és de pedra local lligada amb argamassa i la teulada a doble vessant i coberta amb lloses de pedra rojenca. Els angles de l'edifici estan formats per grans blocs de pedra rojenca local, situats verticalment i que funcionarien com a reforç de l'estructura. A la façana principal, la porta d'accés és rectangular i emmarcada també amb carreus de pedra vermellosa. Aquesta façana acaba coronada per un petit campanar d'espadanya, on s'hi veuen els espais on anava fixada una petita campana. | 08276-10 | Prop del mas de la Figuera | La capella pública del mas La Figuera s'erigí durant el segle XVII en el lloc conegut com el Prat de les Solanes. La cúria eclesiàstica de Vic donà permís a Pau Figuera per la seva construcció el 3 de febrer de 1625, per erigir una capella a prop del seu mas. I el seu culte es documenta ja al 1627. En la documentació ens apareix: 'item en dita parroquia, ço es en la casa de la Figuera y ha una capella sots invocatio de Sant Isidro en la qual son tots hornaments per dirse missa, y acostumen a dir misses del Sant de les Caritats se aplegan en un bací lo qual lo hereu de la Figuera acostuma aplegar en dita yglesia Sant Cypria de la Mora, totes les festes...se acostumen cantar los goig de Sant Isidro'. 'item acostuma lo hereu de la casa de La Figuera lo dia de la festa de Sant Isidro confessor, a quinze de maig, fer celebrar un ofici de sant Isidro en dita capella' 'item han acostumat los rectors passats a dir-hi misses y fer benedictions ço es lo dia de Sant Pere Martir y de Sant Llop y les dites misses se celebren per animes de Pau Figuera y Antoni Fita pastor, altres dies se ni acostumen a dir pero es ad libitum, ço es per Sant Josep, Sant Just, Sant Jaume, Sant Bartomeu y los Sants Ygnoscents'. Fou centre d'importants celebracions i festes com la festa Major de la Figuera i l'Aplec de Sant Isidre que es celebrava el 15 de maig, on s'aplegava la gent de la zona. També el rector de la Móra hi feia les benediccions de l'olivera el dia de Sant Pere Màrtir i les del pa per Sant Llop després de celebrar-hi missa i s'hi celebrava alguna eucarisita o algun aniversari per la gent del mas Figuera. Un cop s'hi deixà de fer culte, al 1936, la capella s'abandonà parcialment iniciant-se el seu procés de degradació. Durant un període de temps indeterminat fou ulitizat com estable, però també serví de magatzem o cabana per les eines agrícoles de la mateixa masia i actualment encara té aquesta funció. | 41.7739000,2.3238700 | 443807 | 4624894 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67490-foto-08276-10-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | S'hi va tancar el bestiar fins fa poc.Durant molts anys va ser el centre de la celebració de la L'APLEC DE SANT ISIDRE, celebrat el 15 de maig. Celebració on s'ajuntava la gent de la casa i de les rodalies i que tenia gran anomenada a tota la contrada. No temin gaire documentació que faci referència a aquesta festa i que ens detalli totes les activitats que s'hi portaven a terme. Cal suposar que hi hauria un o més d'un ofici religiós, algun menjar popular amenitzat amb música; després de l'ofici, que era l'acte central de la festa, s'anava fins el pedró. Actualment aquest es situa davant mateix de la capella, tot i que abans la seva ubicació estaria en un altre lloc i s'hi realitzava la PROCESSÓ AL PEDRÓ DE SANT ISIDRE. Aquesta processó tenia lloc dins l'Aplec de Sant Isidre, i consistia en sortir en processó de la capella de Sant Isidre de la Figuera, portant una creu fins al pedró, on s'hi donava la volta i es reculava. Aquest acte religiós actualment tampoc no es celebra. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 67580 | El Folló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-follo | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 40. | XVII | Masia de grans dimensions que ha estat molt restaurada presenta una estuctura sobreposada on s'endenvina una primera construció rectangular en forma de possible torre. Aquesta masia fou ampliada amb diversos annexes ramaders, i diverses habitacions o estances fins donar-li l'aparença actual. La factura més antiga s'observa per la part de darrera, ja que aquesta ha estat menys reformada. | 08276-100 | Sobre el Barri de la Pedralba. | Antiga masia habilitada actualment per fer-hi estades de turisme rural. A la documentació ens apareixen dos habitatges en aquest conjunt, que també ens apareix documentat com a can Torn del Serrat i tan aviat ens apareix escrit en 'u' com en 'o'. Les evidències escrites més antigues, fins al moment trobades, daten del 1497, fogatge on s'esmenta a 'en Fuyo'. Els diversos propietaris ens aniran apareixent en els diversos fogatges com és el cas de 'Gabriel Fuyó al 1515 o Folló al 1553. Aquesta gran construcció hauria tingut funcions bàsicament agrícoles i ramaderes. Seria interessant fer un estudi complert sobre la seva evolució arquitectònica, ja que podria aportar informació valuosa per compendre la seva història. | 41.7402900,2.2706500 | 439352 | 4621199 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67580-foto-08276-100-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | A la mateixa masia hi ha una petita col·lecció d'eines agrícoles utilitzades fins no fa gaire al camp. Es tracta una petita relació de jous d'ase, podalls i dagues. Que es presenten un bon estat de conservació. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 67581 | El Passarell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-passarell | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 50-168. | Molt cobert per la vegetació. | Restes d'un mas amb les seves dependències associades, de les que només en resten uns pocs murs cantoners. Aquesta construcció situada en un petit pla al Camp de les Coromines, presenta una estructura de cos principal construït de fàbrica senzilla. El seu mal estat de conservació dificulta les precisions. Destaca la seva factura força moderna amb l'ús d'arrebossats i solucions d'adscripció moderna. | 08276-101 | Turó de Tagamanent, prop del Mas Agustí. | El mas Passarell pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Tagamananet. La primera referència documental recularà fins al segle XII on s'esmenta a 'Oler de Passarell'. Aquesta propietat va anar variant d'amo, més endavant el propietari serà Josep Bellver, quedant englobat dins les propietats d'aquesta masia propera; mentre que al 1886 era de Felip Farges i el 1861 de Jaume Pareras. En el cadastre de 1946 s'esmenta com a propietar i Josep Puigagut i actualment pertany a la Diputació de Barcelona. Les evidències arquitectòniques ens aporten una dada cronologia força moderna, possiblement documentant una de les reformes de la casa, quan aquesta va canviar de propietari o es va engrandir. | 41.7541800,2.3029700 | 442052 | 4622718 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67581-foto-08276-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67581-foto-08276-101-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 67582 | Les casetes del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-del-congost | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVII | Algunes estan en runes | conjunt de cases construïdes al llarg del segle XVII, en el torrent de Cal Xesc, algunes encara estan habitades de forma permanent com Can Morera (molt reformada), Cal Capellà i Cal Xesc o Cal Músic; mentre altres estaran enrunades com el cas de Cal Pere Jan; o totalment desaparegudes com Cal Pou. | 08276-102 | Vall del Congost, estribacions del barri de la Pedralba. | Es coneix molt poc del conjunt d'edificacions realitzades al llarg del segle XII a la zona obaga del conegut com a Sot de Cal Xesc. Aquest auge constructiu s'hauria d'associar al pas d'un camí antic que pujava al Tagamanent. Es tracta d'un camí que fou utilitzat al llarg del segle XVII fins a finals dels anys '60; era una bona drecera que comunicava Santa Eugènia i l'antiga via romana de Vic amb Santa Maria de Tagamanent. Passant per les cases del Rieral, Can Farrés 1698, Can Fèlix 1692, Cal Morera, Cal Capellà XVII, Can Pere Jan XVII, Can Pere Moliner 1688, i la resta de cases del segle XVII: Can Pou, Cal Músic, Cal Xesc. Es desconeixen els motius d'aquest auge constructiu del segle XVII, hem de pensar en un moment de bonança econòmica i d'augment demogràfic, que permetria a petits arrendataris comprar-se una parcel:la de terreny i edificar-se la casa. S'hauria de fer un estudi complert sobre la documetnació d'aquestes cases i la seva evolució tant històrica com arquitectònica. | 41.7367500,2.2694500 | 439249 | 4620806 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 67583 | Clot de la Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-de-la-mora | La zona del Clot de la Móra que ha estat definida com a Zona de Reserva Natural Qualificada, compren les estribacions de la riera del Pujol i el Torrent de la Figuera. Tota aquesta superfície de massa forestal es caracteritza per la presència de roure i alzina amb un petit percentatge de pineda. Hi dominen els boscos i el matollar on trobem una flora típica de la zona mediterrània, de subtipus humit. Els pendents abruptes de la vessant de la Móra caracteritzen aquest paisatge que ha tingut una evolució diferenciada respecte les altres zones arbòreas de la banda de la riera d'Avencó. | 08276-103 | Estribacions del Pla de la Calma | A causa de la forta explotació forestal i ramadera, i la realització de molts estudis sobre vegetació, es va dissenyar a partir de 1980 el que es va anomenar: les Zones de Reserva Natural Qualificada. Els criteris seguits sorgiren en el desenvolupament de la gestió del Parc Natural del Montseny, i s'escolliren les zones en què la protecció integral responia a la seva significació biològica, anul·lant-se qualsevol possibilitat d'explotació forestal i ramadera. L'evolució d'aquestes zones ha permès el creixement autònom d'aquests medis. Les zones ZRNQ establertes per el Montseny són les següents: Turó de Marmolers; Turó de Moron, Passavents, Agudes, Sant Marçal-el Puig, Riudeteix-Cingles de Bovilar, Matagalls-Coll Pregon, Puig Drau, Pla de l'Estany, Vallforners i Clot de la Móra. | 41.7853800,2.3130700 | 442919 | 4626176 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67583-foto-08276-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
| 67584 | Imatge de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-eugenia-0 | XIV | <p>Aquesta imatge de talla polícroma en fusta, hauria format part d'un conjunt més gran dedicat a Santa Eugènia i que s'ubicaria en un punt indeterminat del retaule, segurament el cos principal. Les reduïdes dimensions de l'estàtua i els seus trets han fet dubtar de la seva autenticitat. Es tracta d'una figura empeus, simbolitzant a Santa Eugènia, amb una ploma a la mà dreta i un llibre a l'esquerra, situada sobre un petit pedestal.</p> | 08276-104 | Vall del Congost, barri de Santa Eugènia. | <p>Aquesta imatge hauria procedit del retaule d'estil Barroc dedicat a Santa Eugènia del Congost i que fou cremat i destruït al 1939, durant la Guerra Cívil. L'estàtua va estar guardada al mas Santaeugènia, on els propietaris, la família Castellanos en va tenir cura, fins que va ser retornada a l'església. Actualment és l'única imatge venerada en el recinte.</p> | 41.7345000,2.2675800 | 439091 | 4620558 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67584-foto-08276-104-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Anna M. Gómez | 93 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 67585 | Can Carlos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carlos | Quadern de liquidacions o Amillaraments1861, foli 182. Arxiu Ajuntament de Tagamanent. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p.27. | XVII-XVIII | La vegetació fa que la casa no es pugui veure des del camí. | Situada a recer del Sot de Can Carlos, es va conèixer l'existència d'aquesta casa pel topònim de la zona 'Carlos o Carles'. Aquesta construcció es situa al mig del bosc de Puig-Agut, al costat del camí que baixa del Soler passant per la possible explotació d'una pedrera fins arribar a una esplanada sota la línia d'electricitat. Es troba en força mal estat de conservació; preservant-se alguns murs a poca alçada i tota una cantonada del què hauria estat l'edificació principal. L'angle conservat fa uns 2'5m d'alt i ens fa pensar que es tractaria d'una estructura complexa de més d'un pis, tot i que no se'n poden precisar les dimensions. Per fer aquesta construcció es van utilitzar petits carreus de pedra local, segurament d'alguna de les pedreres properes. Aquestes pedres són de dimensions variables i es disposen en filades irregulars lligades amb morter. Tot i que l'estructura està força coberta de vegetació s'insinua un cos principal rectangular i una sèrie de dependències annexes complementades per murs d'aterrassament i feixes de conreu que indicarien una certa pràctica agrícola de la zona. | 08276-105 | Estribació nord-oest del Turó de Tagamanent. | Es coneix molt poc sobre aquesta edificació, a la documentació s'esmenta com a terme d'altres cases, sobretot del Soler, el Cruells i Puig-Agut. Sabem que pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Tagamanent i que al 1861, en el Quadern de líquidacions, pertanyia a Josep Terrés Carlos. El sistema constructiu utilitzat no ens aporta gaires dades, donant-nos una cronologia indeterminada d'època moderna. Segurament la seva construcció s'ha d'associar a algun tipus d'activitat econòmica concreta: explotació de noves terres o de pedreres. Es podria emmarcar dins el context d'auge comercial i demogràfic del segle XVIII, però aquesta adscripció es faria més per paral·lels amb altres construccions de la zona que no pas per la informació aportada per la casa. | 41.7563700,2.2752600 | 439750 | 4622981 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67585-foto-08276-105-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 67586 | Can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosc-3 | <p>GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent. p.27,162. VIVES, E. (2001). Coses passades i viscudes. Records d'Adelaida Vila i Vilardebò. Monografies del Montseny, n. 16. p. 189.</p> | XVI-XVIII | En força mal estat de conservació, i molt embardissada. Un dels edificis annexos conserva la totalitat de les seves parets, però li manca la teulada. | <p>Les restes d'aquesta casa es troben ubicades en un petit turonet que s'aixeca sobre el Sot del Molinot. Tot i que aquesta casa tindria un camí d'accés, aquest no s'ha pogut localitzar, i el camí actual surt per un corriol que puja de la riera. L'estructura conservada ens permet documentar un cos principal i una sèrie de dependències; una de les quals, possiblement un petit corral o magatzem, conserva tota l'alçada original. El cos central està força enrunat, però s'hi pot apreciar una estructura de dos pisos, amb diverses estances. La tècnica constructiva utilitzada es basa en grans carreus de pedra local, ben escairats i lligats amb argamassa formant filades regulars. A la part superior del conjunt encara s'hi poden veure restes de l'embigat de fusta.</p> | 08276-106 | Estribació sud-est del Turó de Tagamanent. Sobre Vallcàrquera (Figaró). | <p>Són escasses les notícies documentals sobre el mas Bosc o Bosch de Tagamanent, també coneguda com la Casa del Bosc. Una de les primeres referències sobre el topònim bosc ens apareix en un document del segle XII, on s'esmenta 'P. De Bosco' sense fer cap referència de caire geogràfic. Aquest nom ens anirà apareixent en diversos fogatges del segle XVI, concretament en el 1515 i del 1553. Però serà en el cadastre de 1946 on s'esmentarà com a propietari a Francisco Bosch i Valls, i on ens apareixen els termenals del mas que afrontava per una part amb Vallforners i Valls, amb el mas Puig de Vallcàrquera i amb les cases de les Planes i can Coll. A nivell arquitectònic l'ús de material constructiu modern (pedres lligades amb argamassa) i les diverses llindes inscrites ens aporten una cronologia força moderna, del segles XVIII i XIX. Concretament en una llinda inscrita amb la data de 1797, en una de les finestres de la façana principal i a la dovella de la porta principal, en força mal estat de conservació, amb les dates poc precises de 1878 i 1887 i emmarcades per una figura geomètrica, que recorda un cercle creuat. Una de les poques notícies documentals, d'època moderna (segona meitat del XIX) sobre can Bosch és del diari d'Adelaida Vila i Vilardebò; on se'ns diu que quan es va casar l'avi Francisco Vilardebò i Oliveres, al 1871-1873, li varen donar per dot la casa de can Bosch de Tagamanent junt amb una caixa de llençols de bri.</p> | 41.7338000,2.3063300 | 442313 | 4620453 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67586-foto-08276-106-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||
| 67587 | Els Rovirals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-rovirals | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 99, 172. | XVII-XVIII | Molt coberta per la vegetació. | En queda molt poc d'aquesta edificació ubicada d'alt d'una petita carena a la Serra dels Rovirals. Es conserven les restes d'un paredat, angle i mur interior de la casa, on s'aprecia una factura de carreus de petites dimensions, ben escairats i disposats en filades regulars lligats amb argamassa. A prop s'entreveuen restes de murs que podien haver estat les dependències annexes d'aquest mas. | 08276-107 | Sota el Turó de Tagamanent. | Aquest mas ja apareix enrunat a finals del segle XIX. Era conegut com a mas Rubials, i segurament aquest hauria estat el seu nom original. La tècnica constructiva de la casa ens porta a pensar en una construcció d'època moderna i la documentació més antiga, fins al moment trobada, aporta una data de 1558. En aquest moment es fa referència a una hipoteca dels masos Vilardebò i Rubials, donada per Antiga Viladebò, viuda de Rafael Fontarelles i Pere Joan Vilardebò, el seu fill. En aquest document s'esmenten les diferents possessions del mas que té les seves terres de conreu limitant amb el mas Coll, les Planes i el Solà. | 41.7406900,2.2879900 | 440794 | 4621231 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67587-foto-08276-107-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | es documenta una important infrastructua en feixes i murs de contenció al voltat de la casa, a causa de la psició enlairada d'aquesta. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 67588 | Cova de la Verge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-verge | CABISTANY, M. (1997). Descripció de les restes ubicades a la 'Cova de la Verge' del Turó de Tagamanent. Associació de Veïns i Amics de Tagamanent, n.41, p. 15. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 122 i 263. GAVÍN, J.M. (1990).'La Mare de Déu de la Cova o Mare de Déu de Tagamanent (collet de Sant Martí)' a Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. GÓMEZ, M.(1992). Antecendents dels nostres aplecs. Tagamanent i la Cova de la Verge.Tagamanent. Associació de Veïns i Amics de Tagamanent, n.28. | XVII | Hi ha hagut diverses propostes de recuperar la cova. S'hauria de realitzar una actuació ràpida de protecció dels estucs conservats, abans que definitivament desapareguin. | Es tracta d'una bauma existent al peu de la cinglera, prop del camí que puja a dalt del turó, a uns cent metres del collet de Sant Martí. Aquesta cavitat té unes dimensions aproximades d' 1'40 m d'alçada i uns 420 cm d'alçada fins les estructures conservades. En queden les restes del que hauria estat una capella, aquestes estructures formen angle tocant les parets de la balma, es conserva el mur interior que toca la paret de la bauma i que fa uns 250 cm alçada i 363 cm amplada; amb un gruix de 50 cm. L'edifici estava cobert amb volta de canó d'una amplada de 60 cm. La tècnica constructiva es basa en carreus de pedra local més o ménys ben escairada i lligats amb argamassa. En aquests murs, també, hi ha restes d'estuc de color blanquinós-groguenc amb dibuixos geomètrics pigmentats en vermell que formen una mena de quadres; i al lloc on deuria anar l'altar, es troba un fragment d'estuc i un grafit amb forma de creu i amb el número 6. | 08276-108 | Al Turó de Tagamanent. | Les notícies històriques sobre la Cova de la Verge i la construcció d'una capella dedicada al seu culte daten del segle XVII. Aquesta construcció va lligada a la llegenda del descobriment de la Mare de Déu de Tagamanent, per part d'un bou del Bellver, en una bauma del Turó. Es desconeix, però, el moment exacte en que s'inicià la construcció d'aquesta capella tot i que es tenen notícies d'inicis del XVII. Concretament es recollí anècdota del Reverend Doctor Damià Bolló, Rector de Centelles, que al 14 de gener 1620 feia unes pregàries i la llegenda diu que li succeí un miracle que quedà escrit en un pergamí 'posant-lo en un quadre i a la vista de tothom en la mateixa capella de la cova'. Els anys i els diferents conflictes bèl·lics, van oblidar el seu culte; i es creu que fou durant la guerra civil espanyola que es va destruir la imatge mariana. Al peu de la capella s'hi troba ceràmica vidriada: blava catalana i melats que li dónen una cronologia d'època moderna. | 41.7466700,2.2972100 | 441566 | 4621889 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67588-foto-08276-108-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Al mateix temps que es pujava en processó al santuari de Santa Maria de Tagamanent, es visitava la Cova on fou trobada la imatge de la Verge. Hi ha una anècdota relacionada amb les obres d'aquesta capella, datada d'inicis del segle XVII; es diu que va ser en motiu d'aquestes obres que el Reverend Doctor Damià Bolló, rector de Centelles, el 14 de gener 1620, va pujar a l'indret a fer-hi unes pregàries i en el moment que resava l'antífona 'Alma Redemptoris Mater...succurre cadenti...'al temps que baixava, s'esllevissà una gran roca caient a trossos sobre el cap, i quan tots creiem que l'hauria deixat mort o estabornit, ni li causà cap dany ni li feu altra impressió que si li hagués caigut un serro d'estopa, conforme declarà ell mateix.' Aquests fets van ser presenciats i meravellats pel Reverend Pere Vendrell, rector de Tagamanent, Pere Joan Vilar, obrer de la parròquia i 'vàries persones que es trobaven allí reunides', i estigueren tots convençuts de que la Verge havia obrat un miracle. Molta gent ho va considerar designi diví i encara va augmentar més l'afluència de visitants tant al Turó com a la Cova de la Verge. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 67589 | Montcau de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montcau-de-baix | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 46. | XVII-XX | totalment refeta | Es tracta d'un edifici de factura senzilla, de planta baixa i pis, disposat en una petita pendent natural del terreny que la fa accesible a peu pla per les dues cares. No es pot fer gaire esment d'aquest mas que fou totalment reconstruït. | 08276-109 | Sobre el barri de l'Avencó. | Actualment aquesta casa ha estat traslladada, antigament s'ubicava sota els corrals actuals. A la façana principal hi trobem una llinda inscrita amb la data de 1865 i una creu gravada. Mentre que a la part posterior de la casa, en dues de les finestres també apareixen els llindars superiors de les finestres gravats amb les dates de 1777 i 1793; la primera de les quals amb una altra creu. També se la coneix com a Montcau Jussà. En la documentació medieval ens apareix el topònim 'Muntcalu', concretament en un document del s. XII, s'esmenta a Gibert de Muntcalu i Domeneg de Mutcalu, aportant un origen força antic per aquests masos. | 41.7569700,2.2554800 | 438106 | 4623061 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67589-foto-08276-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67589-foto-08276-109-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | La casa ha estat totalment refeta, uns quants metres més al nord; i s'han reaprofitat pràcticament totes les llindes de l'estructura anterior (algunes de les quals estan inscrites). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 67491 | Jaciment prop Vedruna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-prop-vedruna | AAVV. (1990). 'Descobreixen al Figueró un fóssil de 240 milions d'anys'. El 9 Nou, 2 juliol de 1990, p. 15. AAVV. (1990). 'Troballa de fóssils a la Calma'. Plaça Gran, 5 de juliol 1990. GAETE, R.; GALOBART, A. (1990). Informe dels treballs de restauració i estudi de les restes fòssils del jaciment triàsic de la Móra. Tagamanent. Vallès Oriental. Memòria d'excavació. Servei d'Arqueologia de Catalunya (inèdit). GAETE, R.; GALOBART, A.(1995). Triàsic, el laberintodont del Montseny. Museu de Granollers, Ciències Naturals, Institut Paleontològic Miquel Crusafont. Granollers. GAETE, R.; GALOBART, A.; ROS, X. (1993). 'El Laberintodont de la Calma. Un amfobi de 230 milions d'anys trobat al Montseny'. Lauro, 5. Granollers. p. 27-40. GAETE, R.; GALOBART, A.; PALOMAR, J.; MARZO, M. (1994). 'Hallazgo de Parotosuchus sp (Amphibia Temnospondyli) en las facies Buntsandstein del Pla de la Calma (cordilleras costeras catalanas). Resultados preliminares'. Geogaceta 16, Madrid, p. 61-63. GAETE, R.; GALOBART, A.; PALOMAR, J.; MARZO, M. (1996). 'Primeros resultados sistemáticos y bioestratigráficos del yacimiento de tetrápodos fósiles de las facies Buntsandstein de la Móra. (Pla de la Calma, Barcelona)'. Cuadernos de Biologia Ibérica, 20, Madrid, p. 331-345. | Presenta problemes de conservació | Prop de la Móra, dins el sender de Gran Recorregut que des d'Aiguafreda a Collformic travessa el Pla de la Calma, en una zona de landes amb presència d'arbres de forma aïllada. El Pla de la Calma és una zona formada per gresos i argiles continentals de principis de l'Era Secundària que formava una costa marina amb aiguamolls. La troballa, a la part en un marge del mateix camí, en una llosa de 0'5 m, va consistí en una part de la columna vertebral d'un animal, en la qual es conserven les vertebres. | 08276-11 | al Pla de la Calma, prop de Font Vedruna o Font del Bresc. | Troballa realitzada per Emili Ramon i Pere Font al 1990. Aquesta troballa s'efectuà gràcies a l'excursió feta per aquests dos afeccionats a l'arqueologia que en un sortida al Montseny trobaren un conjunt petri que identificaren com a ossos. Aquestes estructures corresponien a dues unitats fòssils diferents: una formada per diferents vèrtebres fusionades en un bloc de gressos vermells; i l'altre, un conjunt d'ossos no identificables i situats a prop de la Móra. Aquesta informació arribà al Museu de Granollers i per intercessió del seu conservador Antoni Arrizabalaga, es notificà al Servei d'Arqueologia i a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont que realitzaren una intervenció arqueològica en l'altre conjunt. El seu estudi queda pendent donada la dificultat d'establir paralels per aquesta època, ja que en contexots semblants només s'havien trobat restes disperses d'algun rèptil (ex. Chirotherium) i petjades. | 41.7861500,2.3247900 | 443894 | 4626253 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67491-foto-08276-11-2.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Col·lecció particular d'Emili Ramon. | 122 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 67590 | Montcau de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montcau-de-dalt | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 47. GAVÍN, J.M. (1990). 'La Mare de Déu dels Dolors, capella del Montcau de Dalt' a Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. | XVII-XX | Gran mas, dedicat a l'explotació ramadera i agrícola, format per una estructura principal i les diverses dependències annexes on destaquen dos pallers i altres construccions de caire subsidiari com un safareig, una font. El cos principal està format per planta i dos pisos seguint l'estructura típica de mas amb els annexos ramaders a la part inferior i les estances a la superior. La tècnica constructiva utilitzada és el carreu de mitjanes dimensions lligat amb argamassa i amb una solució d'arrebossat. Les altres estructures seran a pedra vista, però com ja hem assenyalat, aquestes han estat molt restaurades. | 08276-110 | Sobre el barri de l'Avencó. | Aquest mas, també conegut com a Montcau Sobirà, ha estat molt restaurat, conservant poques estructures pertanyents a la primitiva construcció. Es basa en una estructura a dues parts, l'antiga masia i el corral, datat del 1920. A la resta de portes i finestres del mas hi trobarem diferents llindes inscrites amb dates dels segle XIX, una de les quals del 1816. En una porta adovellada de la part de darrera també es pot apreciar una antiga inscripció que ha pogut ser transcrita, a causa del mal estat de conservació de la pedra; i de la que s'entreveu 17... Les fonts documentals ens aportaran una cronologia d'època medieval , del segle XII associada al topònim 'Muntcalu', tot i que el volum principal serà d'època moderna i contemporània. | 41.7580600,2.2582900 | 438341 | 4623180 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67590-foto-08276-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67590-foto-08276-110-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | La capella del Montcau de Dalt, fou bastida al segle XIX i estava dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 67591 | Picamena i molí de Picamena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picamena-i-moli-de-picamena | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 45, 54, 170. IPEC-Montseny (1998) n.2455. OSONA, A.(1893). Guia itinerària de les muntanyes del Montseny. | XVIII-XIX | El molí està en molt mal estat de conservació | Conjunt d'estuctures on destaca un cos principal de forma rectangular, d'on es conserven els angles de les parets amb una alçada aproximada de 1'80m; de carreus de pedra local, ben escairats i de dimensions variables lligats amb argila. No es conserva la coberta i la runa no permet entrar a la casa. Una part de l'estuctura aprofitaria el terreny natural i aquest es veu treballat. També s'observen altres dependències annexes, i petites feixes de camps, que indicarien un agricultura incipient i de caire autosuficient. | 08276-111 | A la Riera d'Avencó i del Pujol. | La informació per situar cronologicament el conjunt de Picamena, es concreta en les característiques arquitectòniques de la casa i els cadastres i Alliberaments moderns i contemporanis. L'estructura del mas, ens fa pensar en una construcció d'època moderna, segles XVII o XVIII, moment de grau auge econòmic i demogràfic. I la confimació ens la dóna una inscripció, amb la data PAU CODINA 17'9'7, situat en una porta interior de la casa. Segons documenta GARCIA-PEY, a Picamena, s'hi estava el picador d'unes mines properes de les quals s'extreia un mineral anomenat mena; i que donaria el nom a la casa. En ell llibre de Recana de Tagamanent del 1846, ens diu 'una casa possehida per dit duenyo anomenada Picamena ab son hort de un cortá'; i un segle més tard al 1936, es relaciona el mas amb el nom de Josep Vila Suquet. Una de les darrers aportacions serà la del cadastre de 1946, on es confirma Picamena dins la parròquia de la Móra i la delimita afrontant amb lo mas Codina, amb el mas i la riera del Bruy i la de Picamena i amb el mas Clot. Es desconeix quan s'abandonà aquesta casa | 41.7870800,2.2888100 | 440905 | 4626381 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67591-foto-08276-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67591-foto-08276-111-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | El camí, abans passava per la cara oest. El molí quedaria a la cara de ponent del pont de Picamena, però a causa del seu mal estat de conservació, es podria considerar desaparegut. Segons IPEC-Montseny: queden restes d'un mur de pedra seca, encara visible en dos trams, que podrien correspondre al molí o rec per menar l'aigua al molí. S'han obert dos pous d'aigua en el lloc pròxim a l'antic molí. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 67592 | Collet de la Creu de Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-la-creu-de-can-coll | GARCIA- PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 124. | Prop del camí que baixa de Can Coll, tocant pel costat de ponent de la masia el Coll, es troba aquest collet que fa de pas entre la zona del Figaró-Vallcàrquera i la del Turó. Es tracta d'una petita depressió a la carena d'una serralada o d'un contrafort per la qual es es passa d'un vessant a altre de carena. En aquest punt es col·locà una creu recordatòria de petites dimensions que va caure i està perduda. | 08276-112 | Sota el Turó de Tagamanent. | Creueta metàl·lica que quedava situada al collet de Can Coll, en memòria d'un caçador que va morir a causa d'un tret involuntari d'un company de cacera. La creu va desaparèixer i el lloc es considera de gran bellesa paisatgístic, essent una zona de pas essencial en les comunicacions de la zona de Figaró amb el Turó de Tagamanent. | 41.7403600,2.2929000 | 441202 | 4621191 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67592-foto-08276-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 67593 | Bugader de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bugader-de-les-planes | LOPEZ, J. (1989). 'Els bugaders de cendra.' Muntanya 766. Butlleti CEC. Barcelona, p. 252-253. | XVII | Sencer | Peça de grans dimensions, construida amb pedra local i situada al la cuina del mas les Planes. A la mateixa habitació s'hi pot observar el seu emplaçament original, al costat de la llar de foc, per escalfar l'aigua que s'havia d'utilitzar per blanquejar. Objecte de pedra amb una obertura central i circular de 0'5 m de diàmetre i amb un petit suport a la part inferior, per permetre evaquar l'aigua, un cop utilitzat. Aquesta peça es troba en molt bon estat de conservació, estant pràcticament sencer. | 08276-113 | A les Planes, sobre Vallcàrquera (Figaró). | En les cases d'època moderna es documenten una sèrie d'accessoris d'ús domèstic ampli. Els bugaders de cendra s'utilitzen per blanqueja la roba, aquesta era rentada prèviament abans de fer la bugada. Es dissolia la cendra amb aigua calenta i mentre s'escalfava l'aigua, el bugader s'omplia de roba i s'hi tirava la cendra, refredada i netejada de pols. Després s'abocava l'aigua, quan havia arrencat el bull; i un cop escolada es recollia pel sobreixidor i es retornava a la caldera per tornar-se a escalfar. | 41.7320600,2.2884800 | 440827 | 4620272 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 67594 | Barraca d'artigaire al Pla de Ginestar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaire-al-pla-de-ginestar | en runes | Construcció que al estar enrunada i coberta de vegetació se'n fa la descripció. Es tractaria d'una estructura rectangular de mides variables d'uns 3 m de llarg i també uns 3 m d'amplada que tancarien una superfície quadrangular. La tècnica constructiva utilitzada és la pedra de dimensions considerables i de procedència local, diposada en filades planes fent junta a les cantoneres i que ha estat embastada i lligada amb argamassa. L'alçada conservada oscil·la entre el metre i metre i mig, portant a pensar que la coberta estaria a una mica més amunt de metre i mig. A nivell arquitectònic no presenta cap mur divisori interior, però si que hi podria haver alguna dependència annexe, no idenficada a causa dels importants amuntegaments de pedres del voltant. | 08276-114 | al Pla de la Calma, prop el Pla de Ginestar. | Aquesta barraca, construïda en un moment cronològic incert, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de tradició popular i comuna a tota la zona de la Calma. Construcció que ens evidencia la realització d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, però també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire residual i domèstic. Les barraques d'artigaire, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir la gent que realitza aquestes tasques un cop són dalt la muntanya. Les principals funcions són les de oferir aixopluc, la de magatzem, i per resguard del temps, durant uns períodes determinats de l'any. La seva estructura és força senzilla, utilitzant material i pedra local, la majoria de vegades reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l'ús de les lloses. Aquestes construccions venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el desartigar els camps i fer crema de rostolls i altres maleses perquè el bestiar gaudeixi de noves zones, amb el temps, més aptes per pastures. És molt difícil atribuir a aquesta pràctica i a aquesta construcció un moment cronològic precís, l'ús de material constructiu com l'argamassa ens fan pensar en una cronologia tardana, d'entrada època moderna, tot i que no se'n té cap més dada indicativa. | 41.7690600,2.3330000 | 444561 | 4624351 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67594-foto-08276-114-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Les activitats relacionades amb la crema de rostolls i les pràctiques d'artigaire són de difícil identificació arquitectònica, aquesta barraca, segurament utilitzada com a magatzem, n'és un dels pocs exemples. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 67595 | Forn de calç de la Pedralba I i II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-pedralba-i-i-ii | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera tp-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès.IPEC-Montseny (1998). N. 2450 (MONT-1058). MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | XVIII | Restaurats l'any 2007. | Aquestes construccions de caire industrial es troben ubicades en una pendent o petita elevació que s'obre a l'actual C-17, i que s'hi accedeix baixant pel monument del Beat Miró de Tagamanent (final del C/ del Brull). Es tracta de dues estructures de combustió força cobertes per la malesa i la runa i conservades de forma parcial. La primera és una estructura circular i cilíndrica, que aprofita part del marge d'un petit turó de calcària, mentre que l'altre part és construïda amb pedra i morter, la boca d'accés està en força mal estat, però conserva l'arrancament de tota la cúpula i té una alçada aproximada d'uns 4 metres. Mentre que el segon forn és una excavació cilíndrica i vertical, que aprofita el terreny natural per la seva construcció. D'aquest es conserva part de la porta d'accés al forn i que fa 1'50 m d'amplada, i part de la volta que cobria tota l'estructura. Aquestes dues construccions presentaran les mateixes característiques arquitectòniques. Segueixen el sistema constructiu tradicional dels forns de calç: una planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida excavada al sòl, amb les parets interiors cremades per les diverses coccions; amb la boca a la part inferior de l'estructura per recollir les cendres i alimentar el foc. | 08276-115 | Vall del Congost, barri de la Pedralba. | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, com s'ha constatat en tots els forns documentats, ja que facilitava el seu procés productiu. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. L'ús de la calç com element constructiu, barrejat amb sorra i aigua o sola, ha estat utilitzat, des de sempre, de forma tradicional. Aquest tipus d'activitat s'ha d'associar amb la presència de calcita com a matèria primera. Per la zona de Tagamanent aquesta pedra calcàrea, al ser molt abundant va ser durant molt temps tractada per esdevenir calç, un d'aquests mateixos forns està excavat sobre calcària. Aquest procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, s'obté la calç. Quan aquesta substància surt del forn es presenta en terrossos d'òxid de calci de color rosat, que tradicionalment es coneix com a calç viva o calç de terrós i; la seva posterior manipulació permetrà que en la construcció s'utilitzi la calç en pasta o la calç en pols, les dues com a modalitats de l'hidròxid de calci. Les semblances arquitectòniques i la proximitat d'aquestes dues estructures fa que siguin indisociables i els hi adjudiquem el mateix període cronològic. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació d'una masia, la mateixa Pedralba? o una intervenció arquitectònica important, com l'arrenjament d'alguna obra pública. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX. | 41.7408300,2.2651600 | 438896 | 4621262 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67595-foto-08276-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67595-foto-08276-115-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | La seva bona posició geogràfica ens pot fer pensar en algun tipus de producció de caire més industrial.Incorporats a un itinerari interpretatiu de la producció tradicional de la calç i el gel a l'indret de la Pedralba (Parc Patrimonial de la Pedralba). Els forns de calç de la Pedralba es relacionen amb les etapes de construcció del proper casal, antiga 'domus' medieval, de la Pedralba. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 67596 | Font de la coveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-coveta | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 76. | XIX | Les arrels de l'alzina subjecten pràcticament tota l'estructura de la cova. | Font situada sobre el torrent de la Pedralba, no gaire lluny d'un trencant situat a l'inici del carrer de la Font de la Coveta. L'aigua raja de forma regular de la petita bauma o cova aguantada per la volta de l'arrel d'una d'alzina. La part construida és una obra en forma de banc, on l'aigua cau en una petita pica quadrada. | 08276-116 | Vall del Congost, barri de la Pedralba. | El topònim de la coveta deriva directament de cova petita, i la seva ubicació confirma el seu nom. El paratge ha estat arreglat a finals del segle XX, quedant amagat en una raconada, on a vegades hi va la gent de les casetes de la coveta i del barri de la Pedralba a berenar. Aquesta pràctica però s'està perdent. Tot i que queda fora de les principals rutes, a vegades és visitat per algun excursionista o biciclista. | 41.7425900,2.2682200 | 439152 | 4621456 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67596-foto-08276-116-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 67597 | Bassa de la caseta de la neu o poues del collet Terrús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-caseta-de-la-neu-o-poues-del-collet-terrus | GARCIA-PEY, E. (1998). Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998), n.2451-3879. | XVIII-XIX | Cobert per la vegetació. | Estructura de forma allargada i ovalada, de poca profunditat. La seva construcció aprofità part del terreny natural i fou complementat amb murs de pedra seca i de petites dimensions. | 08276-117 | Pla de la Calma, al Collet de Terrús. | Al estar situada prop de la Caseta de la Neu, fa pensar que podria haver format part d'un complexe dedicat a l'obtenció de neu o glaç. Al voltant s'observen altres estructures, alguns prats en forma ovalada i semi-construïts on també es podria haver tractat la neu. Aquesta casa o caseta petita ja apareix enrunada a inicis del segle XX, per la seva situació, el seu topònim i les seves dimensions podria haver-se tractat d'un punt de venta de la neu o del seu tractament. | 41.7806700,2.3288300 | 444225 | 4625642 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67597-foto-08276-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67597-foto-08276-117-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 67598 | Mines de Barita o del Sot de l'Afrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-barita-o-del-sot-de-lafrau | AAVV. (1975). 'Minas y canteras. Mapa 10' a Plan Especial del Parque Natural del Montseny. Diputació de Girona-Diputació de Barcelona. PLADEVALL, A. (1988). Síntesi històric - geogràfica dels municipis de la vessant vallesana del Congost i Osonenca. Monografies del Montseny, nº3, Viladrau: Amics del Montseny. p. 128-134. | Tancades i el camí d'accés en molt mal estat | Conjunt de mines formades per diverses galeries obertes a la roca i d'una profunditat desconeguda. Només és apreciable la boca de l'entrada, feta d'obra, i que permetia l'accés a les mines. Actualment estan tancades. | 08276-118 | Sota el Turó de Tagamanent, al Sot de l'Afrau. | L'activitat humana més representativa del terme, després de la pagesia, és l'explotació de les pedreres. Aquesta activitat s'ha centrat en l'obtenció de materials de construcció, destacant la pedra vermella de Tagamanent i la pedra Nicorella; com també s'ha documentat una petita mina de baritina. Antigues mines de les que en resten visibles vàries boques obertes a la muntanya. Als anys 70, es va tornar a reempendre l'explotació d'aquesta mina per en Casacoberta de Vic, què durà uns 4 anys i on hi van treballar de 8 a 10 homes. S'obriren noves boques i pous de gran profunditat amb la inteció d'obtenir barita o el mineral de plom, però no va resultar rendible. Els obrers que treballaven en aquestes mines viven per la zona de Vallcàrquera. | 41.7410100,2.3029200 | 442036 | 4621256 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Dolent | Física | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Actualment el seu accés és molt difícil, el camí que hi porta està molt perdut i les boques de les mines les van tancar als anys 70, per evitar danys.S'arriba pujant per Vallcàrquera (Figaró) cap a les Planes i la Caseta de l'Agustí fins al Pla de Santa Maria on per un camí perdut que hi ha a la dreta es travessa el sot de les Escamagues i el sot de Can Coll i puja pel sot de l'Afrau amunt. No s'hi ha pogut tenir accés. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 67599 | Font Vedruna o Font del Bresc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vedruna-o-font-del-bresc | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 74 | XX | Font que queda una mica apartada del camí que comunica la Móra amb el Pla de Bassaus, el pas està lleugerament assenyalat cap al nord. Es tracta d'un lloc ombrívol, envoltat de boixos i trèmols. L'adequació realitzada als anys 60 consisteix en un mosaic de rajoles de mig metre quadrat, posat sobre una estructura de pedra rojenca local i lligada amb ciment, on es diu: Vos que amb gran fe Santa Joaquima un dia fereu brollar una font fresca i gemada, deu-nos a tots als qui a aquest pla fem via, per beure d'aquesta aigua regalada que el cor assedegat senti flerura d'una altra font molt més preuada i pura'. Al costat de la placa, feta de rajola blanca i colorejada, hi un fragment de senyera pintada i just a sota aquesta un pedrís que pot fer de seient. El raig de la font no és molt abundant i la boca està tapada amb un tronc; just a sobre hi ha gravada la data de 1963 sobre ciment. | 08276-119 | Pla de la Calma. | Aquesta font ha tingut diferents noms: Santa Joaquima, Font Vedruna o Font del Bresc. Aquest antic abeurador de la Caseta, que com la resta d'abeuradors d'animals de la zona consistia en grans biots d'aigua. A la segona meitat del segle XX, se li posà el nom de Santa Joaquima Vedruna i al 1963 s'arrenjà l'indret de la mà de l'Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, posant una placa commemorativa i endreçant l'entorn. Una llegenda de caire popular i romàntic sobre aquest paratge ens diu que al seu voltant hi ha amagat or, sota una pedra. Es utilitzada sobretot per excursionistes i biciclistes que recorren la zona, normalment direcció al Pla de la Calma. | 41.7868800,2.3243200 | 443855 | 4626335 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67599-foto-08276-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 67492 | Jaciment prop la Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-prop-la-mora | AAVV. (1990). 'Descobreixen al Figueró un fóssil de 240 milions d'anys'. El 9 Nou, 2 juliol de 1990, p. 15. AAVV. (1990). 'Troballa de fóssils a la Calma'. Plaça Gran, 5 de juliol 1990. GAETE, R.; GALOBART, A. (1990). Informe dels treballs de restauració i estudi de les restes fòssils del jaciment triàsic de la Móra. Tagamanent. Vallès Oriental. Memòria d'excavació. Servei d'Arqueologia de Catalunya (inèdit). GAETE, R.; GALOBART, A.(1995). Triàsic, el laberintodont del Montseny. Museu de Granollers, Ciències Naturals, Institut Paleontològic Miquel Crusafont. Granollers. GAETE, R.; GALOBART, A.; ROS, X. (1993). 'El Laberintodont de la Calma. Un amfobi de 230 milions d'anys trobat al Montseny'. Lauro, 5. Granollers. p. 27-40. GAETE, R.; GALOBART, A.; PALOMAR, J.; MARZO, M. (1994). 'Hallazgo de Parotosuchus sp (Amphibia Temnospondyli) en las facies Buntsandstein del Pla de la Calma (cordilleras costeras catalanas)'. Resultados preliminares. Geogaceta 16, Madrid, p. 61-63. GAETE, R.; GALOBART, A.; PALOMAR, J.; MARZO, M. (1996). 'Primeros resultados sistemáticos y bioestratigráficos del yacimiento de tetrápodos fósiles de las facies Buntsandstein de la Móra. (Pla de la Calma, Barcelona)'. Cuadernos de Biologia Ibérica, 20, Madrid, p. 331-345. | Encara es poden observar les marques de l'extracció. | Jaciment situat en un terreny erm, en una zona de landes, i amb presència aïllada d'arbres. Les restes ocupaven una superfície de 2 m quadrats. El Pla de la Calma és una plana d'erosió formada geològicament per gresos i argiles vermelles de l'estrat denominat Buntsandstein, el més antic de l'era secundària. La textura granulosa de les gresoses fa dícil la fossilització d'animals i plantes, tot i que s'havien documentat alguns exemplars d'ossos i fulles. Aquests gresos són d'origen continental i formarien una mena de costa pantanosa perfectament habitable. La troballa consistí en una àrea d'ossos fóssils. Aquests, de color blanc i gris que destacava sobre la base que era de pedra rojenca, l'anomenada 'pedra del Figaró'. Associat a la fàcies Buntsandstein i dins la formació del jaciment de vertebrats del Montseny també es van localitzar petjades de rèptil, fragments de troncs, fulles i pol·len. La troballa principal consistí en part d'un crani de Laberintodont, un amfibi del triàsic, anterior als dinosaures. Els laberintodons apareixen a mitjans del devonià i s'associa la seva extinció a finals del triàsic, però recents troballes indiquen la seva presènciaen el juràssic i fins i tot en el cretaci. Aquests animals es caracteritzen perquè tenen plecs a la dentina, ullals en alguns ossos del paladar i vèrtebres compostes per més d'un element, amb 4 potes. Aquesta associació constitueix la fauna dominant durant el carbonífer i principi del permià abarcant els amfibis de majors dimensions que han existit, en algunes espècies amb un crani de més d'un metre de longitud. També inclou l'únic grup d'àmfibis d'hàbitats marins. | 08276-12 | Prop de Sant Cebrià de la Móra, al Pla de la Calma | Aquesta troballa es realitzà gràcies a l'avís fet per Emili Ramon i Pere Font, dos afeccionats a l'arqueologia que en una de les seves sortides al Montseny trobaren un conjunt que identificaren com a ossos. Aquestes estructures corresponien a dues unitats fòssils diferents: una formada per diferents vèrtebres fusionades en un bloc de gressos vermells; i l'altre, un conjunt d'ossos no identificables i situats a prop de la Móra. Aquesta informació arribà al Museu de Granollers i per intercessió del seu conservador Antoni Arrizabalaga, es notificà al Servei d'Arqueologia i a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont. En una primera inspecció visual, JV Santafé, va creure que es tractava d'un rèptil cocodrilià. Es difícil establir paral·lels d'aquesta època, ja que en contextos semblants només s'havien trobat restes disperses d'algun rèptil (ex. Chirotherium) i petjades. Intervenció arqueològica que es realitzà els dies 27, 28 i 29 de juny de 1990, consistí en l'extracció de restes d'un vertebrat fòssil del Buntsanstein per Angel Galobart i Lorente de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell. | 41.7868700,2.3154500 | 443118 | 4626340 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67492-foto-08276-12-2.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Els treballs es portaren a terme el juny de 1990, i la restauració es va fer al 1993 entrant en un projecte CIRIT el 1994. Està publicat a la revista LAURO, Granollers i el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya té la memòria arqueològica. | 122 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 67600 | Molí del Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-bellit | IPEC-Montseny (1998). n.2456. | XVI-XVII | Algunes parts en runes | Conjunt format per un mur construït sobre roca mare, aprofitant el desnivell natural del Sot del Molinot. Aquesta estructura està construïda amb grans blocs de pedra local, ben escairats, utilitzant el sistema de pedra seca, sense lligar. Resta la part visible del mur amb una amplada d'uns 17 metres, i per la part de baix es conserva una obertura que podria haver funcionat com a pas per l'aigüa un cop l'energia d'aquesta s'hagués aprofitat. | 08276-120 | Pla de la Calma, al mas Bellit. | La construcció d'aquesta estructura s'ha d'associar al mas Bellit i a la seva evolució històrica. Les seves característiques arquitectòniques no permeten atribuir-li un moment històric concret. L'època de màxima esplendor del mas Bellit es documenta cap el segles XVII i XVIII i, no seria difícil relacionar el funcionament del molí en aquest mateix moment. | 41.7623300,2.3131600 | 442906 | 4623616 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67600-foto-08276-120-2.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 67601 | Antic camí de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-vic | GÓMEZ MARICHALAR, N. (1992). L'antic camí de Vic. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n.29. | parts del camí no massa clares | Camí que comunica per la banda esquerra del riu Congost, pujant de Barcelona, les poblacions de Figaró, amb el barri de Santa Eugènia i que pujaria cap a Vic. El traçat originari hauria variat amb el temps. | 08276-121 | Vall del Congost, barri de Santa Eugènia. | L'antic camí de Vic, en el seu pas per Tagamanent conserva, en alguns trams hàbils, les marques a les pedres a causa del desgast de les rodes. Camí que permetia una comunicació directa entre els veïns de Figaró i els de Tagamanent,com alternativa a la N-152 i que havia estat tallat més enllà del Sot del Bac. Aquest camí s'ha associat al pas tradicional de comunicació entre la plana vallesana i la Plana de Vic. Pas documentat des de època romana amb diferents miliaris i restes de traçat (intervencions arqueològiques al Pont de l'Abella (Sant Martí de Centelles) i a Sant Antoni (Centelles). | 41.7347000,2.2670700 | 439049 | 4620580 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67601-foto-08276-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Es desconeix el traçat exacte del camí, que aniria creuant el riu Congost, en diversos punts, a causa de l'abruptositat del tros. | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 67602 | Camí d'Aiguafreda a Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-daiguafreda-a-tagamanent | Mapa Cadastral del Municipi de Tagamanent, 1955. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998) n.2517. LOPEZ, J. (1994). Parc Natural del Monseny. Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona.OSONA, A. (1893). Guia itineraria de las Montanyas de la Regió del Montseny, CEC. p.7,74. | Camí que surt del nucli urbà d'Aiguafreda, seguint la pista cap a l'Avencó i la Font Amargosa, i que després el traçat es desvia cap a la carena, passant per les masies, ara no habitades, de Puig-Agut (deixant el trencant del Cruells) i; una mica desviat, el Soler. El traçat segueix cap al Turó dels Reis, el Pla de Penjacans i el Turó de Tagamanent. Aquest camí forma part del Sender de Gran Recorregut GR-5 comunicant des del Garraf, Montserrat, sant Llorenç del Munt, el Montseny i el Montnegre. El recorregut continua per les masies del Bellver i l'Agustí, el Pla de la Llacuna, la Sitja del Llop, el Sui, el Turó d'en Cuc i baixant cap a Fogars de Montclús. Es tracta d'un camí seguit per molts excursionistes i també utilitzat per les rutes transhumants. | 08276-122 | Pujant per l'Avencó. | Camí d'accés a les cases de Puig-Agut i el Soler, comunicant el Turó, amb la banda de l'Avencó. | 41.7648800,2.2570700 | 438246 | 4623938 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67602-foto-08276-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 67603 | Camí d'Aiguafreda cap a la Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-daiguafreda-cap-a-la-mora | Mapa Cadastral del Municipi de Tagamanent, 1955. GARCIA-PEY 81996). 'Aiguafreda, els noms tradicionals, recull onom`stic' a Temes Aiguafredencs VII. Ajuntament d'Aiguafresa, p.135. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998) n.2513. | algunes parts del traçat dubtós | Camí que sortia de les Ferreries a Aiguafreda per pujar cap a Sant Cebrià de la Móra; el traçat ha estat lleugerament modificat en el seu inici, com recorda el mateix nom del carrer, i el camí original es retroba al costat de la Riera d'Avencó. Aquest traçat va seguint la riera i la travessa en alguns punts (Pont de Peu de Costa, per Can Parellada, Pont de la Bisbal, Pont de Picamena) tenint diferents desviacions al marge dret: el camí que puja cap a la Codina, la Figuera i la Perera i, en darrer terme, el camí que mena fins a Ferreres. El traçat, doncs, es desvia abans del Pont de Picamena i continua pujant per Picamena, i de forma sinuosa i amb fortes pendents cap el Clot i la Móra, i amb la possibilitat de pujar cap a la Caseta i al Pla de Bassaus enllaçant amb el GR-5. | 08276-123 | Pista a l'esquerra de la riera d'Avancó. | Camí originari per pujar a Sant Cebrià de la Móra, des de la Vall del Congost. Encara en resten alguns murs de contenció i de reforç del traçat, d'època indeterminada. | 41.7662000,2.2666500 | 439044 | 4624078 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67603-foto-08276-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 67604 | Camí del Figaró al Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-figaro-al-tagamanent | Mapa cadastral del Municipi de Tagamanent, 1955. Mapa del Montseny (1924), CEC. Mapa 4.2 del Pla especial del P.N.M. (1976) Diputació de Barcelona sender 16 i 43 del Pla Especial del Parc Natural del Montseny. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998) n.2572 i 2573. LOPEZ, J. (1994). Parc Natural del Monseny. Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona. | Parts del traçat no massa clares | camí que des del terme municipal del Figaró, puja per Vallcàrquera, seguint les masies de les Planes, la Caseta de l'Agustí, el Pla de Santa Marta i cap a can Coll, la casavella de Bellver i el Turó. També hi ha un camí que puja pel Figaró, però també es pot agafar per la Garriga: seguint el Roc Centelles, la collada del Mojó, el turó de les Plomeres, les Queredes i després cap a les cases de l'Agustí i el Bellver. | 08276-124 | per Vallcàrquera i Roca Centella. | Camí que portaria als masos dispersos d'aquesta zona i permetria accedir al Turó, on la documentació ens mostra que la gent de la Garriga i del Figaró hi pujaven a processó. La cronologia d'aquests camins és indeterminada, amb un manteniment, més o menys, continuat de la via al llarg del temps. | 41.7376600,2.2919700 | 441122 | 4620892 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67604-foto-08276-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 67605 | Camí a Santa Maria de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-a-santa-maria-de-tagamanent | IPEC-Montseny (1998). N. 2592. LLOBET, S (1990). El medi i la vida al Montseny. Granollers. ORDEIG, R. (*). 'Villae, vias i stradas d'Osona' a Ausa X, p. 387. PLADEVALL, A. (1988). Monografies del Montseny, 3. p.64. | La diversitat de vies i corriols que menen al Turó, i la manca d'una via principal ben adequada fan que no es pugi dir que hi ha un sol camí que pugui a Santa Maria de Tagamanent. L'accés es pot fer des de Santa Eugènia (Tagamanent) pujant per la Pedralba i passant les masies de la Vila, el Vilardebò, el Solà, la Casavella de Bellver; per Cànoves amb Vallfornès; per Figaró i la Garriga, per les Planes, la Caseta de l'Agustí, can Coll i amunt. Per Aiguafreda, seguint l'actual GR-5 o fins i tot pujant per la Móra i també per la banda del Brull o del poble del Montseny. Totes les vies, van ser arrenjades, mantenides i reparades en moments indeterminats en el temps. | 08276-125 | prop del Turó de Tagamanent | El camí d'accés al Turó de Tagamanent, apareix documentat per primera vegada al 990, i fa referència a 'strada qui vadit a Tagamanente'; una altra referència del segle X també ens diu que el comte de Barcelona Borrell II ven unes terres a Audesint en el terme de Tagamanent i que aquestes terres limiten al sud amb 'ipsa stada qui vadit a Tagamanente'. També s'ha de tenir en compte que l'església o capella de Sant Martí, era anomenada en la documentació antiga com a Sant Martí sobre el camí o com a capella de camí ral. Per altra banda es desconeix el camí exacte utilitzat en les visites pastorals i en la gran multitud d'aplecs i de festes que s'hi realitzaren; tot i que és lògic pensar que no variaria gaire dels actuals. | 41.7466900,2.2974100 | 441583 | 4621891 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67605-foto-08276-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67605-foto-08276-125-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 67606 | Camí de Cànoves al Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-canoves-al-tagamanent | Mapa Cadastral del Municipi de Tagamanent, 1955. Mapa del Montseny (1924), CEC. Mapa 4.2 del Pla especial del P.N.M. (1976) Diputació de Barcelona sender 18 i 24 del Pla Especial del Parc Natural del Montseny. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998) n.2525 i 2526. LOPEZ, J. (1994). Parc Natural del Monseny. Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona.OSONA, A. (1893). Guia itineraria de las Montanyas de la Regió del Montseny, CEC. p.172. | Parts del camí no massa clares | Camí que pujaria per l'embassament de Vallfornès (terme de Cànoves) i que aniria cap a Vallfornès, antic casal documentat al s. XII, deixant a mà esquerra un trencant cap al Forn de Vidre. El traçat continuaria cap a la Roca dels Diners, podent-se desviar cap a les Queredes arribant a la Creu de l'Agustí i les masies del Bellver i l'Agustí i al mateix Turó de Tagamanent; o pujar cap a la Casanova de Vallfornès fins el Turó del Poliol i la Sitja del Llop, agafant el camí a l'esquerra i empalmant amb el GR-5. Per la zona de Cànoves també hi ha la possibilitat de pujar al Pla de la Calma des del Turó d'en Cuc cap el Sui, la Roca Roja i que també arribaria a la Sitja del Llop. | 08276-126 | Un cop passat l'embassament de Vallfornès (Cànoves). | El casal de Vallfornès es documenta des del segle XII, i les seves comunicacions tant cap a Cànoves com cap al Pla de la Calma, han estat emprades des d'antic. Al llarg del traçat s'observen restes de murs de contenció i arranjaments del camí, de cronologia indeterminada, com també diverses reformes. La comunicació cap el Corral de Vallfornès, es documentarà àmpliament a partir del segle XVIII, època d'auge i expansió econòmica, i el camí esdevindrà una via trashumant utilitzada de manera intensiva per els ramaders de la zona i de Vallfornès mateix, on s'hi ha documentat un espai per realitzar-hi una fira de bestiar. | 41.7328000,2.3321200 | 444457 | 4620326 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67606-foto-08276-126-3.jpg | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 67608 | Fons parroquial de Santa Eugènia del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-santa-eugenia-del-congost | XX | Alguns documents estan en mal estat | <p>L'arxiu parroquial de Santa Eugènia del Congost va ser parcialment destruït durant la Guerra Civil Espanyola, del seu fons es conserva al bisbat de Vic, alguns documents de caire modern, mentre el llistat de naixements i defuncions a partir de la Guerra, si que es troba ubicat a Santa Eugènia. D'un fons paral·lel, pertanyent a la mateixa parròquia, trobem documentades una important col·lecció de Bíblies de tot el món, es tracta d'uns 500 exemplars de Bíblies escrites en tots els idiomes. A aquesta important col·lecció n'existeix una altra sobre icones bíbliques d'arreu del món, unes 25 procedents d'Africa. Àsia i Sud-Amèrica. També es documenta un destacat conjunt d'objectes religiosos i de tradició bíblica molt variat, on hi entren des d'objectes arqueològics a objectes litúrgics (des de sílex del Jordà, llànties d'època romana a un conjunt de rosaris del segle XVIII i XIX). En aquest conjunt també s'hi pot adscriure un important fons bibliogràfic de més de 2.000 exemplars de caire general sobre història, lingüística, religió etc. Respecte objectes pertanyents a l'església de Santa Eugènia del Congost, destaquen dos objectes de caire litúrgic, una vera creu i una justícia, de factura força moderna (segle XVIII-XX) que tenen el valor de pertànyer a Santa Eugènia.</p> | 08276-128 | Vall del Congost, Barri de Santa Eugènia. | <p>El mossèn actual de Santa Eugènia, José Pedro Inanraja, ha estat el recopilador de tot aquest material que es troba en procés de classificació i inventari. El recull es va iniciar a partir dels anys 50.</p> | 41.7345000,2.2675800 | 439091 | 4620558 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez | S'ha escollit l'opció de fons documental per aquesta fitxa, perquè és la que aporta unes connotacions més genèriques respecte el patrimoni documental de Santa Eugènia, molt variat tant de contingut com de temàtica. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 67609 | Aplec Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-santa-eugenia | <p>ABARCA, LL. (1998). Tot repassant papers. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns, n.42, p.12. GÓMEZ, M. (1987). L'aplec de Santa Eugènia del Congost. Tagamanent, Associació d'Amics i Veïns, n. 17.IPEC-Montseny (1998)- 7421-7426.</p> | <p>A inicis del XX, la Festa Major de Santa Eugènia durava dos dies: diumenge i dilluns, al tercer diumenge de setembre. Després de la guerra i fins el 1950 hi anava l'Orfeó Català en un tren especial, sortint de l'Hospitalet de Llobregat o de l'estació de Vilanova-Nord de Barcelona, fins a Figaró. Mn Adjutori Vilalta, ajudava en l'organització i feia poesia que cada any acompanyava el programa. Dins el programa de la Festa Major de Santa Eugènia es portava a terme la celebració de l'Aplec de Santa Eugènia. Aquest va tenir lloc del 1946 al 1961 i es realitzava a Santa Eugènia mateix. El primer aplec, el del 1947, fou un assaig, i hi van anar dos vagons enganxats al tren correu de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, baixant els passatgers al Figaró. Al 1948 ja hi va haver certs canvis, ja que es disposava d'un tren especial que transportà prop d'un miler de persones. Aplec que consistia en un tradicional ofici religiós, dues audicions de sardanes per la cobla Lluïsos de Taradell i jocs i concursos. Cal destacar el gran suport de l'entitat anomenada Aliança de la Torrassa de l'Hospitalet, que va permetre realitzar l'aplec en una època gens fàcil. Com a actes destacats es feia un ofici religiós, un sopar i un ball. L'envelat es muntava a l'era de Can Vila, adornat amb branques guarnides de banderetes i es llogava una orquestra de 4 o 5 homes. La popularitat de l'Aplec augmentà, fent-se diversos concursos de flors, fotografia i un de literari. Els masovers del Mas Santa Eugènia venien llet, també es venien herbes...Al ser una de les darreres festes de la temporada hi acudia molta gent dels pobles veïns. Actuaven després de l'ofici a l'era de Santa Eugènia on es feien balls. A partir del 1952 cada any s'estrenà una sardana i a partir del 1955 es generalitzà l'actuació de l'esbart dansaire Sant Isidre i un grup coral Els Callats de Collblanc. Actualment ja no es celebra sinó que s'han ajuntat les dues festes majors del municipi al segon cap de setmana de setembre, amb diversos actes tant al Turó de Tagamanent com a baix al Congost i a l'Avencó.</p> | 08276-129 | Vall del Congost, a Santa Eugènia del Congost. | <p>La celebració d'aquesta festa va ser realment un dels pocs element de promoció cultural i de cohesió de Tagamanent. L'aportació promocional de la Renfe amb l'afegit de 2 vagons al Correu de Puigcerdà, on van viatjar el primer any unes 200 persones i l'any següent el 1948 . Aquesta concessió d'un tren especial amb 14 vagons, parava al Figaró, i va ser una gran innovació pel poble; sobretot després d'haver observat totes les obres d'adeqüació del ferrocarril i no tenir parada. Els aplecs s'acabaren per decisió dels directius de l'entitat patrocinadora, per dèficit pressupostari; durant 1960 i 1961 molta gent preferia anar a l'aplec amb el seu cotxe utilitari matant la financiació que suposaven els descomptes del bitllet del Ferrocarril.</p> | 41.7381700,2.2673300 | 439074 | 4620966 | 08276 | Tagamanent | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 67611 | Quadres de Santa Eugènia del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-de-santa-eugenia-del-congost | XX | <p>Col·lecció formada per 8 obres pintades entre Albert Ràfols Cullerés i R. Goula. Es tracta de pintura sobra tela que representa diverses imatges i escenes religioses de la vida de Crist.</p> | 08276-131 | Vall del Congost, al barri de Santa Eugènia del Congost | <p>Ràfols Cullerés va nèixer a Barcelona el 1892, on morí al 1986. Pintor format a la Llotja amb Lluís Labarta, A. Mas i Fontdevila, que marxà a viure a Madrid, fou el pare de Ràfols Casamada, també il·llustre pintor, pedagog de l'art i el disseny. Albert Ràfols exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona al 1917 i a la Pinacoteca. Posteriorment es dedicà a ensenyar a pintar a grups burgesos de Barcelona i a realtizar encàrrecs diversos. De la seva pintura destaca l'enquadrament fotogràfic i la factura esbossada, d'on destaquen els seus interiors i retrats. L'encàrrec de decorar l'església de Santa Eugènia del Congost es realitzà després de la guerra civil espanyola; que va ser quan l'església va ser saquejada i bona part dels seus béns destruïts.</p> | 41.7345000,2.2675800 | 439091 | 4620558 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67611-foto-08276-131-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Anna M. Gómez | Ràfols i Goula | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 67612 | Canelobres de Santa Maria de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canelobres-de-santa-maria-de-tagamanent | <p>MORGADES, J (1893). Catálogo del Museo Arqueológico-Artísitco Episcopal de Vich. Vic. PLADEVALL, A. (1999)CATALUNYA ROMÀNICA vol. XXII. Barcelona, p. 240. PLADEVALL, A. (1999). 'Santa Maria de Tagamanent' a El vallès Occidental, el Vallès Oriental. Guies Comarcals. Catalunya Romànica. Ed. Pòrtic. Barcelona, p.178-180 .</p> | XIII | <p>L'anomenat Canelobre I de Tagamanent és una peça de ferro forjat que fa 1'60 m d'alt i una anella de 52'50 cm de diàmetre; presenta un corona de llum rotatòria, sobre un trespeus amb la base aplanada. La canya és ortogonal i decorada amb dos nusos circulars i un tercer de quadrat per aguantar la corona on es posa el llum. Aquesta corona és formada per quatre barres llises que en la seva base, fan forma de creu; els extrems d'aquestes barres estan acabades amb una flor de lis estilitzada i amb forma de forca o trident d'uns 18'5 cm alt, un dels quals es conserva incomplet. El segon Canelobre de Tagamanent és de ferro forjat i fa 1'80 m alt. Presenta una corona de llum rotatòria formada per quatre barres que s'uneixen en una arandela d'on en surt una estructura en forma de creu. Aquesta corona és dentada per la part de dalt. A la base trobem tres peus aplanat per les puntes que s'uneix a 14 cm del terra formant una canya gruixuda, circular i llisa, de 3 cm de diàmetre, amb dos forats circulars a la part baixa que fa que tingui dos sortints semicirculars a banda i banda. La canya s'estreny per aguantar la corona de llum i acaba en punta per poder sostenir el ciri.</p> | 08276-132 | Museu Episcopal de Vic | <p>Aquest primer canelobre de Tagamanent s'ha datat del segle XIII i hauria ingressat al Museu Episcopal de Vic, abans del 1893 on té el número d'inventari 1.342 i que s'associaria a un altre canelobre també procedent de Santa Maria i amb el número 1.341.Per altra banda, el segon canelobre de Tagamanent també s'ha datat del segle XIII i hauria ingressat al Museu Episcopal de Vic, en les mateixes condicions que l'anterior, on té el número d'inventari 1.341. La seva ubicació dins el temple de Santa Maria de Tagamanent sembla força clara tot i que se'n pugui precisar l'emplaçament. L'església de Santa Maria es cita per primera vegada a inicis del s. X dC. Aquesta primera construcció romànica el vescomte de Cardona i bisbe de Barcelona, Folc II, la va cedir al, 1098, al monestir de Santa Fe de Conques, amb l'objectiu de que hi fundés un monestir. Aquest, per raons desconegudes no s'arribà mai a fundar, i l'església passà a Sant Pere de Casserres, que era propietat dels vescomtes de Cardona, fins al 1257, tot i que fins el XIV els priors de Casserres presentaven el capellà o rector i cobraven una part de les rendes. Del segle XIV en endavant constarà com a parròquia del bisbat de Vic i a partir del XVII l'església prengué el caire de santuari marià. Tenim poca documentació sobre el terratrèmol del s. XV, però es documenten àmpliament les obres de manteniment i reforma realitzades al s. XVI, afegint-se dues naus laterals i la capella del Roser, es va eliminar el campanar d'espadanya, construint-se un de planta quadrada. A partir del XVIII, va entrar en un progressiu estat d'abandonament que es va accentuar al s. XIX i cap al 1940 la parroquialitat es traslladà a Santa Eugènia. La posició exacta dels canelobres dins el temple, el seu autor i comprador i la seva trajectòria històrica queden per precisar; tot i així poden dir que al llarg del segle XIX es procedí al buidatge de part de mobiliari de l'església i que en aquest cas, dues de les peces van anar al Museu Episcopal.</p> | 41.7381700,2.2673300 | 439074 | 4620966 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-07 00:00:00 | Anna M. Gómez | Desconegut. | el Museu Episcopal de Vic està actualment en període de remodelació, i no és visitable. | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 67613 | Estructura al Pla de la Calma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-al-pla-de-la-calma | IPEC-Montseny (1998). | Algunes parts deteriorades | A simple vista es pot observar un basament de pedra treballada de tamany mig o gran, i al damunt un abocament de pedruscall, donant l'aparença de túmul. Es tracta de pedres de procedència local, sobretot pedra roja o vermella de Tagamanent, poc treballades i formant una base construïda en pedra seca. L'açada conservada d'aquesta base és d'unes quatre filades de pedres. | 08276-133 | Pla de la Calma, al Pla del Cafè. | Situat en el pla del Cafè, s'hi accedeix pel camí de Collformic a la Calma, un cop passat el Cafè, a mà esquerra. Possible enderroc d'alguna estructura construïda en pedra seca, sense adscripció cronològica. Es podria haver tractat d'alguna estructura de barraca o algun tipus d'edificació relacionada amb les activitats econòmique desenvolupades al pla de la Calma. | 41.7729700,2.3312200 | 444417 | 4624786 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67613-foto-08276-133-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 67614 | Barraca de pastor del Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-del-moliner | GARCIA-PEY (1998). Tagamanent. Recull de noms de casa i de lloc. Ajuntament de Tagamanent, p. 113. IPEC-Montseny (1998), n. 3875. LLOBET, S. (1991). El medi i la vida al Montseny. Granollers. p.266-288. | Molt coberta per la vegetació i en molt mal estat de conservació. | Restes del basament en pedra seca d'una cabana o barraca de pastor. El sistema constructiu utilitzat és força senzill, un sòcol de pedres sense treballar o poc escairades, lligades amb pedres de petites dimensions o amb una mica de fang. Segurament l'alçat hauria funcionat amb una biga de fusta i amb una coberta a una sola pendent, que haura estat feta de material periple (troncs i branques seques). El seu mal estat de conservació i la espessa vegetació que la cobreix no permet fer cap més indicació sobre les característiques arquitectòniques que hauria tingut aquesta barraca; el que si que podem dir és que aquestes no variarien gaire de la resta d'estructures documentades. | 08276-134 | Pla de la Calma, a les Roques Blanques. | Aquesta barraca, construïda en un moment cronològic incert, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de tradició popular i comuna a tot el Montseny. Construcció que ens evidencia la realització d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. Les barraques de pastor, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el pastor dalt la muntanya. Les principals funcions són la de oferir aixopluc, la de magatzem, i per resguard del temps, durant uns períodes determinats de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l'ús de les lloses. Aquestes construccions apareixen a tota l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; aquestes construccions d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. | 41.7642900,2.3323700 | 444505 | 4623822 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Situada en un bon emplaçament geogràfic, en el pas de les rutes transhumants de la zona de la Calma. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 67615 | Barraca de pastor d'en Pito del Molar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-den-pito-del-molar | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 113. IPEC-Montseny (1998), n. 3876. LLOBET, S. (1991). El medi i la vida al Montseny. Granollers. p.266-288. | XVI-XVIII | La barraca d'en Pito segueix la tècnica constructiva de la resta de barraques documentades a la Calma. Es troba situada sobre la suau esquena que creix davant el Corral de Vallforners i es tracta d'una estructura construïda en pedra seca, de dimensions variables. La pedra utilitzada està poc treballada, i es tracta de mitjans i petits blocs de procedència local. Presenta una cara construïda en pedra d'1'5 m d'alçada, on s'hi recolza un tronc llarg que funcionarà com un carener formant, junt amb una altra estructura de fusta, un embigat que sosté la coberta. Per aquesta coberta de dues vessants s'han utilitzat les branques de ginesta, bruc i terra. L'entrada a la barraca, de reduïdes dimensions, es realitza per un lateral, situat a la part de davant de l'estructura on s'hi pot veure un tancat fet amb troncs i branques de ginesta entrelligats, donant una petita superfície interior com un petit porxo o tancat. | 08276-135 | Pla de la Calma, al Corral de Vallforners. | Aquesta construcció encara és utilitzada per en Pito del Molar (el Brull), de forma esporàdica, ja que tanca el bestiar a uns estables de la Casa Nova de Vallforners, i ha traslladat allà, part de les eines que pogués utilitzar. Aquesta barraca, com la resta de barraques de pastor, es tracta d'una estructura senzilla per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el pastor durant la temporada que s'estigui a dalt la muntanya. Les funcions bàsiques són la de oferir aixopluc, la de magatzem per guardar els diversos utensilis, i per resguard del temps. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. L'esquelet es basa en una estructura muraria d'1'5m d'alçada, construït a pedra seca. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l'ús de les lloses. Aquestes construccions apareixen a tota l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; aquestes construccions d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. Tot i que en aquest cas podem parlar d'una utilització força moderna de l'estructura, doncs part de les reformes de la barraca i el seu manteniment han estat realitzats pel pastor del Molar. | 41.7538900,2.3338900 | 444622 | 4622666 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67615-foto-08276-135-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Es troba situada en una petita elevació, tenint accés a un curs d'aigua no gaire lluny. Cal destacar el petit tancat de la barraca, que s'ha utilitzat a vegades com a magatzem a l'aire lliure o per estar els gossos. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 67616 | Forn de calç de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-vila | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera TP-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. IPEC-Montseny (1998), n. 4009. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | XVIII | Parcialment cobert de runa, i tapat per la vegetació. | Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació que s'ubica davant del mas de la Vila. Es tracta de d'una estructura circular i cilíndrica, excavada a la roca que aprofita part del marge d'un petit turó, amb unes mesures de 3'5 m de diàmetre i uns 3 metres de profunditat presentant les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç tradiccionals: planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida excavada al sòl, amb les parets interiors cremades per les diverses coccions amb les restes del refrectari; amb la boca a la part inferior de l'estructura per recollir les cendres i alimentar el foc. En el cas del forn de la Vila, la boca està en molt mal estat de conservació, i només s'insinua el seu emplaçament, que seria just tocar el camí que, puja de la Pedralba al Turó de Tagamanent. | 08276-136 | Sota el Turó de Tagamanent, a la Vila. | Aquesta construcció respon a un forn de producció de calç d'abast local. La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, com s'ha constatat en tots els forns documentats, ja que facilitava el seu procés productiu. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. L'ús de la calç com element constructiu, barrejat amb sorra i aigua o sola, ha estat utilitzat, des de sempre, de forma tradicional. Aquest tipus d'activitat s'ha d'associar amb la presència de calcita com a matèria primera. El procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, se'n obtenia la calç. Quan aquesta substància surt del forn es presenta en terrossos d'òxid de calci de color rosat, que tradicionalment es coneix com a calç viva o calç de terrós i; la seva posterior manipulació permetrà que en la construcció s'utilitzi la calç en pasta o la calç en pols, les dues com a modalitats de l'hidròxid de calci. Per a la elaboració de la calç es coneixen dos sistemes: el sistema basat en el forn discontinuo o intermitent, i que ha perdurat fins els nostres dies; i el forn de tipus continuo o forn de raig. En aquests forns es disposaven de capes alternades de pedres de dimensions variables, i es cobria la part superior amb troncs i fang com aïllant, amb algun forat de ventilació. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, com és el cas d'aquest forn que es vincularia a un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la reforma o remodelació d'una masia, en aquest cas la Vila. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot al llarg del XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX, que coincideix amb el marc cronològic de la Vila i alguna de les seves reformes. | 41.7485900,2.2762600 | 439826 | 4622116 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67616-foto-08276-136-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 67617 | Forn de calç del Collet de Vilardebò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-collet-de-vilardebo | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera tp-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. IPEC-Montseny (1998), n. 4010. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | XVII-XIX | Força cobert per la vegetació. | Forn de calç d'estructura tradicional que es troba construït en una petita elevació a manera de pou. Es troba situat en mig de pins al costat de la carretera que puja de la Pedralba al Turó de Tagamanent, a l'alçada del Collet del Vilardebò, abans del trencant del Solà a l'esquerra. Presenta una planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida, que es va excavar a uns 5 metres en el sòl natural. Tot i que es troba molt cobert per la vegetació, es conserva part de la boca d'alimentació del forn, i les restes del refrectari com a conseqüència del seu enduriment per el calor de les múltiples cuites. Després de realitzar un forat en el terreny natural, aquest fou envoltat per un mur reforçat per pedres irregulars que foren recobertes parcialment, i per la seva cara interna, amb argila i morter. | 08276-137 | Sota el Turó de Tagamanent, al Collet de Vilardebò. | Aquesta estructures es corresponen als forns de producció de calç. La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Per la zona de Tagamanent aquesta pedra calcàrea, al ser molt abundant va ser durant molt temps tractada per esdevenir calç i ser utilitzada en la construcció, com ho demostren els diversos forns inventariats. Aquest procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, es convertia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, s'utilitza en pasta o la calç en pols. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. La calç produïda en aquest forn hauria estat utilitzada per les diverses obres de les masies del voltant, sobretot el Viladebò i la Vila, però se'n desconeixen els detalls. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX. En el cas del forn del Collet del Vilardebò, no es poden fer gaires precisions, i es podria parlar d'entrat en segle XVIII. | 41.7470800,2.2828600 | 440373 | 4621944 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67617-foto-08276-137-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Seria interessant determinar els punts d'extracció d'aquesta calcària, bàsica per realitzar qualsevol cuita. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 67618 | Forn de calç de Castellseguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-castellseguer | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera tp-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 116. IPEC-Montseny (1998), n. 4011. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | XVII-XIX | Aquesta estructura de caire industrial es troba construïda en una petita elevació que dóna en un petit espai aterrassat davant la casa de Castellseguer, al marge del camí per dalt que porta a l'era. Presenta una planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida, que es va excavar a uns 3 metres en el sòl natural. Mentre que la boca medeix 1'85 m d'alçada per 1'30 m amplada i permetia recollir les cendres i alimentar el foc. Les parets interiors conserven restes del refrectari com a conseqüència del seu enduriment per el calor de les continues coccions. Després de realitzar un forat en el terreny natural, aquest fou envoltat per un mur de tovots reforçat per pedres irregulars que foren recobertes parcialment, i per la seva cara interna, amb argila i morter. Es tracta del tipus típic per la cocció de pedra calcària, fet amb pedra seca, circular, i amb una boca alta que s'omplia per dalt. A la part central hi ha la boca o porta d'accés on s'hi pot veure la falsa volta de pedra que suporta el material de la última càrrega per calcinar, essent abandonat quan encara estava en ús. Al seu voltant es poden observar possibles elements arquitectònics relacionats amb al forn, que podrien funcionar com a talús artificial o contrafort, relacionat amb la casa de Castellseguer. | 08276-138 | Sota el Turó de Tagamanent, a Castellseguer. | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Per la zona de Tagamanent aquesta pedra calcàrea, al ser molt abundant va ser durant molt temps tractada per esdevenir calç i ser utilitzada en la construcció. Aquest procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, s'obté la calç, que després s'utilitza en pasta o la calç en pols. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. La calç produïda en aquest forn servia per a les obres de construcció de les diverses masies de Tagamanent i de la Vall del Congost, sempre d'abast local. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació d'una masia o una intervenció arquitectònica important. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX. En el cas del forn de Castellseguer, aquest va estar en ús fins la segona meitat del segle XX, fins poc després de la Guerra Civil espanyola. | 41.7343300,2.2796500 | 440095 | 4620531 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67618-foto-08276-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67618-foto-08276-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Conserva la seva última càrrega en el seu interior. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 67619 | Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-music-2 | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 52. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVII | Aquesta petita caseta de dimensions modestes presenta una estructura de planta i pis, combinant la factura de carreus ben escairats i disposats en filades irregulars amb una factura d'obra i argamassa. La coberta és a doble vessant i a la façana rincipal s'obre un petit reposador. En aquesta façana serà on trobarem les llindes inscrites amb dates d'època moderna i una rajola, de caire modern sobre la porta. Les obertures es distribueixen de forma irregular per la façana, i totes estan emmarcades per llindes de diferents tamanys limitant l'estructura. | 08276-139 | Vall del Congost, Casetes del Congost. | Aquesta casa ha estat totalment reformada amb les peces de les cases del veïnat de les casetees que van ser enderrocades. Una informació d'orígen arquitectònic ens la dóna una llinda inscrita situada aa una finestra de la façana de ponent que ens diu: 'Joan Músic 1682'. Hi ha la mateixa data a la porta de la casa, però aquesta és va colocar als anys 60. Una rajola de la façana porta la imatge i nom de 'Músic'. Segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat per la zona de les Casetes del Congost. | 41.7357100,2.2724500 | 439497 | 4620689 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 67494 | Camí de la Caseta al Pla de Bassaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-caseta-al-pla-de-bassaus | LLOBET, S. (1990). El medi i la vida en el Montseny. Granollers. | Presenta problemes de manteniment per la seva situació | Al llarg del camí que s'enfila des de la Caseta de la Móra fins al Pla de Bassaus s'hi localitzaren fragments de sílex, producte d'una deposició secundària. Aquests fragments de sílex, són en alguns casos els rebutjos i en altres útils com sagetes, raspadors, etc. s'ha interpretat com un possible jaciment a l'aire lliure, lloc de centre de reproducció i explotació, taller de sílex. Més al sud d'aquest camí, en el lloc conegut com Pla de Camprodon també s'hi localitzà una àmplia zona de dispersió de sílex. | 08276-14 | Al Pla de la Calma. | La descoberta d'aquest material arqueològic va ser realitzada per Emili Ramon Valls i David Valls el 1986. La primerenca ocupació humana del Montseny ha estat àmpliament documentada en els dolmens de Serra de l'Arca (entre la zona d'Aiguafreda i del Brull), aportant una cronologia de finals del neolític, voltant el segon mil·leni abans de Crist. Aquest llocs d'enterrament no s'han pogut associar a espais d'assentament concrets aportant poca informacó sobre les primeres pràctiques humanes; tot i que alguns van ser excavats a principis de segle per afeccionats i després algunes peces foren dipositades al Museu Episcopal de Vic. Altres troballes provenen de la Serra de Gaserans, Montsoriu, Sant Llop i els raspadors de sílex del Turó de Santa Anna (Breda). La ocupació de les parts altes del Montseny, com seria el cas del Pla de la Calma, es documentarà més parcament; un exemple en serà el que es coneix com l'estela megalítica de la Sitja del Llop que junt amb les troballes de disperisó de sílex ajuda a evidenciar la presència humana, encara poc coneguda, en aquesta zona. | 41.7870200,2.3226100 | 443713 | 4626351 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67494-foto-08276-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67494-foto-08276-14-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Algunes de les peces es troben a la col·lecció particular d'Emili Ramon Valls. Al fer la fitxa no s'han trobat evidències d'aquesta activitat ni del material pertinent. Seria interessant que es fes un estudi arqueològic complert per documentar més concretament aquesta primera ocupació humana d'alta muntanya. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 67620 | Cal Capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-capella | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 52. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVIII-XX | Gran casa, situada sobre un petit promontori a les primeres estribacions sobre la Vall del Congost, dominant part d'aquesta vall. Es tracta d'una construcció rectangular, de dimensions importants, de planta i pis, cosntruïda bàsicament amb obra. Segurament a la primitiva construcció s'hi haurien fet vàries reformes al ser adequada com a col·legi i rectoria. Destaca l'entrada amb un petit porxo i la terrassa d'accés al segon pis per la part posterior. | 08276-140 | Al sud del barri de la Pedralba, inici Casetes del Congost. | Aquesta casa, coneguda també com a Cal Jalenques, havia fet funcions de casa rectoral, on s'hi havia estat el capellà de Santa Eugènia del Congost i escola de poble. Per la seva ubicació constitueix la primera casa de les Casetes del Congost.Segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat per la zona de les Casetes del Congost. | 41.7362600,2.2693000 | 439236 | 4620752 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67620-foto-08276-140-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 67621 | Cal Xesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xesc | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 67. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVII-XX | Molt restaurada | Aquesta casa de planta i dos pisos construïda sobre el pendent natural al Sot de Cal Xesc, conserva poc de la seva estructura original. Aquesta no hauria variat gaire, perdurant el model de diverses dependències o estances en el pis superior i cuina i alguna altra sala per el pis de baix. | 08276-141 | A les casetes del Congost. | Tot i que aquesta casa ha estat molt reformada, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat per la zona de les Casetes del Congost. Es tracta de l'última de les cases d'aquesta barriada, coneguda com a Xesc del Congost i també Cal Xesc. Una de les poques informacións de caire cronològic que tenim, ens l'aporta una llinda amb la data de 1782. | 41.7358600,2.2728700 | 439532 | 4620705 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67621-foto-08276-141-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 67622 | Font d'en Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-vinyes | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 84. | Situada al costat del camí, a la cara de migdia de la riera del Pujol, en el camí que puja cap a la casa del mateix nom i un cop passat el pot de Picamena i el nou embassament. Es tracta d'un lloc obac, amb gran quantitat d'espècies botàniques i amb un accés immediat a la riera i al seu medi aquàtic. A la part més propera al camí, hi ha uns bancs de pedra que permeten seure al visitant i gaudir de l'entorn. | 08276-142 | pujant per l'esquerra de l'Avencó | Aquesta font, feta d'obra, ha estat arrenjada ben entrat el segle XX. Tot i que no s'en descarta un ús continuat de la mateixa des de molt temps abans, sobretot per les cases més properes com Ferreres o Picamena. El nom s'ha associat a la gran quantitat de vinyes que hi havia en els feixes de sobre la riera, i l'ús dels vinyetaires d'aquesta aigua. El lloc és molt freqüentat durant tot l'any, a l'hivern hi puja la gent d'Aiguafreda i rodalies a buscar-hi aigua, ja que té molta anomenada; i a l'estiu la gent hi puja d'excursió o a berenar. A part de la resta de l'any que hi passen excursionistes i ciclistes. | 41.7934500,2.2924000 | 441209 | 4627086 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67622-foto-08276-142-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 67623 | Forn de la Font Amargosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-font-amargosa | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera TP-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent, p. 116. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | XVIII-XX | En força bon estat, hi ha runa en el seu interior. | Aquesta estructura de caire industrial es troba construïda en una pendent o petita elevació que dóna accés al camí de la font Amargosa, entre el camí que puja de l'Avencó a Tagamanent i el Gr-5. Presenta una planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida, en forma d'embut que es va excavar, en la seva totalitat, a les argiles del sediment geològic o sòl natural. Les parets interiors conserven restes del refrectari com a conseqüència del seu enduriment per el calor de les continues coccions. Després de realitzar un forat en el terreny natural, aquest fou envoltat per un mur de tovots reforçat per pedres irregulars que foren recobertes parcialment, i per la seva cara interna, amb argila i morter. Segurament després es van cobrir amb una falsa cúpula de pedres possiblement lligades amb argila, que es reconstruïa per cada cuita nova. A la part inferior, es documenta una entrada que correspondria a l'espai destinat a la cocció. Aquesta boca permetia recollir les cendres i alimentar el foc, aquest forat circular estava envoltat per una estructura també circular lleugerament més ampla i formada per una doble capa de pedra i tovot, i reforçada amb pedres mitjanes i irregulars que formaven les parets del forn on es recolzava la coberta de falsa cúpula. Al seu voltant es poden observar possibles elements arquitectònics relacionats amb al forn, que podrien funcionar com a talús artificial o contrafort tant de l'estructura com del mateix camí. | 08276-143 | Estribacions nord-oest del Turó, sota el Pujal. | Aquesta estructures es corresponen als forns de producció de calç. La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, com s'ha constatat en tots els forns documentats, ja que facilitava el seu procés productiu. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. .L'ús de la calç com element constructiu, barrejat amb sorra i aigua o sola, ha estat utilitzat, des de sempre, de forma tradicional. Aquest tipus d'activitat s'ha d'associar amb la presència de calcita com a matèria primera. Per la zona de Tagamanent aquesta pedra calcàrea, al ser molt abundant va ser durant molt temps tractada per esdevenir calç. Aquest procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, s'obté la calç. Quan aquesta substància surt del forn es presenta en terrossos d'òxid de calci de color rosat, que tradicionalment es coneix com a calç viva o calç de terrós i; la seva posterior manipulació permetrà que en la construcció s'utilitzi la calç en pasta o la calç en pols, les dues com a modalitats de l'hidròxid de calci. Per a la elaboració de la calç es coneixen dos sistemes: el sistema basat en el forn discontinuo o intermitent, i que ha perdurat fins els nostres dies; i el forn de tipus continuo o forn de raig. En aquests forns es disposaven de capes alternades de pedres de dimensions variables, i es cobria la part superior amb troncs i fang com aïllant, amb algun forat de ventilació. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació d'una masia o una intervenció arquitectònica important. La ubicació d'aquest forn, un xic allunyat de qualsevol casa, ens fa difícil la seva atribució, possiblement abastiria als Montcaus (masos més propers) o tindria un caire més industrial, de moment desconegut. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX. | 41.7616300,2.2653000 | 438927 | 4623572 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67623-foto-08276-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67623-foto-08276-143-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | L'emplaçament d'on s'extreia la calcita per produir la calç, no estaria lluny d'aquesta estructura de combustió. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 67624 | Carboneres del Folló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboneres-del-follo | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. ZAMORA, J. E. (1992). El carboneig al Montseny. Monografies del Montseny, 7. p. 39-59. ZAMORA, J.E. (1996). El carboneig al Montseny. Barcelona. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. ZAMORA, J. E. (1999). 'El carboneig al Montseny. etnologia i paleoantracoanàlisi'. a III i IV Trobades d'Estudiosos del Montseny. Monografies, 27. Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. p.121-123. | XVIII-XIX | Recentment arrenjat per la gent del Folló. | Conjunt format per dues places carboneners, habilitades i senyalitzades per la gent del mas Fulló, dins el seu termenal, en el context de les activitats sobre turisme rural que porta a terme el mas. Ambdues places estan senyalitzades, amb la corresponent retolació. La plaça gran (anomenada carbonera gran), ocupa un gran espai a descobert, d'aproximadament uns 10-15 m; mentre que la petita queda més reculada, en un petit planell superior, i té unes dimensions més reduïdes. | 08276-144 | Sobre el Barri de la Pedralba, al Folló. | Un dels recursos més preuats del bosc, ha estat el carbó. L'activitat de transformar la fusta en carbó mitjançant una lenta combustió és documenta des de temps remots. La documentació d'aquest ofici de caire temporal, la trobem a partir dels segles XVIII i XIX, com a complement de les tasques agrícoles o altres activitats estacionals. A causa de les llargues temporades que els carboners havien de fer vida al bosc, aquests desenvoluparen tota una cultura carbonera evidenciada per les construccions en pedra seca d'estructures de caire perible conegudes com les barraques de carboners, però també altres elements que deixaren evidències palpables en el territori. Aquest és el cas de les places carboneres. Aquesta plaça consisteix en un gran espai obert on s'han dipositat els diversos nivells de carbons procedents de la combustió de les piles. Es caracteritzen per la presència d'una capa més o menys cendrosa o restes de rubefacció de la zona. El treball del carboner tenia diverses parts. Primer, acordava amb el propietari el preu del tros de bosc a carbonejar, i el propietari havia de negociar aquest preu amb el negociant o intermediari que era el que comprava el carbó. Un cop acordat, el carboner hi posava els jornalers, coneguts també com a picadors o migfeiners que es dedicaven a arreplegar la llenya i fer les piles, com també de coure-la i lligar les sàrries d'espart. Després de tot el procés de cuita que requeria un gran coneixement i control de la combustió es seleccionava el carbó, segons la seva qualitat i es procedia a la seva comercialització. Aquest ofici deixà com elements patrimonials, a part de les ja esmentades barraques de carboner, les eines utilitzades, les places carboneres on s'hi havia fet el carbó i una xarxa de comunicacions d'abast local molt important. | 41.7403000,2.2721800 | 439479 | 4621199 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67624-foto-08276-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67624-foto-08276-144-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Places carboneres que són una lleugera mostra, d'una important activitat econòmica, molt desenvolupada a tot el territori. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 67625 | Lledoner de Castellseguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-castellseguer | L'exemplar que ha estat considerat arbre d'interès local està junt altres dos lledoners (celtis australis), de característiques similars a l'individu estudiat però de mesures inferiors. Els tres arbres s'arrengleren davant la masia de Castellseguer, en el camí d'accés. El lledoner fa una alçada de 17 m, amb un volt de canó de 2, 80 m i amb un volt de soca de 5'50 m. La projecció de la capçada és de 16'60 m i aquest exemplar consta de dues branques ramificades a 6'5m de la base del tronc. | 08276-145 | Prop del Collet i Turó de Seguer. | 41.7349500,2.2794800 | 440081 | 4620600 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67625-foto-08276-145-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
| 67626 | Faig de Can Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-de-can-figuera | Aquest exemplar de faig (Fagus sylvatica), es troba situat isolat al camí d'accés a Can Figuera, a uns 100 m i a l'esquerra del camí que porta a la casa. És fàcil visualitzar-lo ja que es troba enmig de la plana i rodejat de ginestell, ginebró, esbarzers i falgueres i a prop d'un pi roig (pinus sylvestris), en ple Pla de la Calma. L'alçada de l'arbre és d'uns 17 m, amb un volt de canó de 2,74 m, mentre que el volt de la soca de 6,97 m. La projecció de la capçada, que és de forma ovalada, és de 14'40m per 14'10m i es desenvolupa en sis ramificacions a una alçada de 2'80 m. Segons M. Boada, és l'únic faig del Pla de la Calma. | 08276-146 | Pla de la Calma, a Can Figuera. | 41.7735000,2.3292800 | 444256 | 4624846 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67626-foto-08276-146-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,71 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.