Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67594 | Barraca d'artigaire al Pla de Ginestar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaire-al-pla-de-ginestar | en runes | Construcció que al estar enrunada i coberta de vegetació se'n fa la descripció. Es tractaria d'una estructura rectangular de mides variables d'uns 3 m de llarg i també uns 3 m d'amplada que tancarien una superfície quadrangular. La tècnica constructiva utilitzada és la pedra de dimensions considerables i de procedència local, diposada en filades planes fent junta a les cantoneres i que ha estat embastada i lligada amb argamassa. L'alçada conservada oscil·la entre el metre i metre i mig, portant a pensar que la coberta estaria a una mica més amunt de metre i mig. A nivell arquitectònic no presenta cap mur divisori interior, però si que hi podria haver alguna dependència annexe, no idenficada a causa dels importants amuntegaments de pedres del voltant. | 08276-114 | al Pla de la Calma, prop el Pla de Ginestar. | Aquesta barraca, construïda en un moment cronològic incert, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de tradició popular i comuna a tota la zona de la Calma. Construcció que ens evidencia la realització d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, però també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire residual i domèstic. Les barraques d'artigaire, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir la gent que realitza aquestes tasques un cop són dalt la muntanya. Les principals funcions són les de oferir aixopluc, la de magatzem, i per resguard del temps, durant uns períodes determinats de l'any. La seva estructura és força senzilla, utilitzant material i pedra local, la majoria de vegades reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l'ús de les lloses. Aquestes construccions venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el desartigar els camps i fer crema de rostolls i altres maleses perquè el bestiar gaudeixi de noves zones, amb el temps, més aptes per pastures. És molt difícil atribuir a aquesta pràctica i a aquesta construcció un moment cronològic precís, l'ús de material constructiu com l'argamassa ens fan pensar en una cronologia tardana, d'entrada època moderna, tot i que no se'n té cap més dada indicativa. | 41.7690600,2.3330000 | 444561 | 4624351 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67594-foto-08276-114-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Les activitats relacionades amb la crema de rostolls i les pràctiques d'artigaire són de difícil identificació arquitectònica, aquesta barraca, segurament utilitzada com a magatzem, n'és un dels pocs exemples. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 67595 | Forn de calç de la Pedralba I i II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-pedralba-i-i-ii | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera tp-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès.IPEC-Montseny (1998). N. 2450 (MONT-1058). MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | XVIII | Restaurats l'any 2007. | Aquestes construccions de caire industrial es troben ubicades en una pendent o petita elevació que s'obre a l'actual C-17, i que s'hi accedeix baixant pel monument del Beat Miró de Tagamanent (final del C/ del Brull). Es tracta de dues estructures de combustió força cobertes per la malesa i la runa i conservades de forma parcial. La primera és una estructura circular i cilíndrica, que aprofita part del marge d'un petit turó de calcària, mentre que l'altre part és construïda amb pedra i morter, la boca d'accés està en força mal estat, però conserva l'arrancament de tota la cúpula i té una alçada aproximada d'uns 4 metres. Mentre que el segon forn és una excavació cilíndrica i vertical, que aprofita el terreny natural per la seva construcció. D'aquest es conserva part de la porta d'accés al forn i que fa 1'50 m d'amplada, i part de la volta que cobria tota l'estructura. Aquestes dues construccions presentaran les mateixes característiques arquitectòniques. Segueixen el sistema constructiu tradicional dels forns de calç: una planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida excavada al sòl, amb les parets interiors cremades per les diverses coccions; amb la boca a la part inferior de l'estructura per recollir les cendres i alimentar el foc. | 08276-115 | Vall del Congost, barri de la Pedralba. | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, com s'ha constatat en tots els forns documentats, ja que facilitava el seu procés productiu. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. L'ús de la calç com element constructiu, barrejat amb sorra i aigua o sola, ha estat utilitzat, des de sempre, de forma tradicional. Aquest tipus d'activitat s'ha d'associar amb la presència de calcita com a matèria primera. Per la zona de Tagamanent aquesta pedra calcàrea, al ser molt abundant va ser durant molt temps tractada per esdevenir calç, un d'aquests mateixos forns està excavat sobre calcària. Aquest procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, s'obté la calç. Quan aquesta substància surt del forn es presenta en terrossos d'òxid de calci de color rosat, que tradicionalment es coneix com a calç viva o calç de terrós i; la seva posterior manipulació permetrà que en la construcció s'utilitzi la calç en pasta o la calç en pols, les dues com a modalitats de l'hidròxid de calci. Les semblances arquitectòniques i la proximitat d'aquestes dues estructures fa que siguin indisociables i els hi adjudiquem el mateix període cronològic. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació d'una masia, la mateixa Pedralba? o una intervenció arquitectònica important, com l'arrenjament d'alguna obra pública. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX. | 41.7408300,2.2651600 | 438896 | 4621262 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67595-foto-08276-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67595-foto-08276-115-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | La seva bona posició geogràfica ens pot fer pensar en algun tipus de producció de caire més industrial.Incorporats a un itinerari interpretatiu de la producció tradicional de la calç i el gel a l'indret de la Pedralba (Parc Patrimonial de la Pedralba). Els forns de calç de la Pedralba es relacionen amb les etapes de construcció del proper casal, antiga 'domus' medieval, de la Pedralba. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67596 | Font de la coveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-coveta | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 76. | XIX | Les arrels de l'alzina subjecten pràcticament tota l'estructura de la cova. | Font situada sobre el torrent de la Pedralba, no gaire lluny d'un trencant situat a l'inici del carrer de la Font de la Coveta. L'aigua raja de forma regular de la petita bauma o cova aguantada per la volta de l'arrel d'una d'alzina. La part construida és una obra en forma de banc, on l'aigua cau en una petita pica quadrada. | 08276-116 | Vall del Congost, barri de la Pedralba. | El topònim de la coveta deriva directament de cova petita, i la seva ubicació confirma el seu nom. El paratge ha estat arreglat a finals del segle XX, quedant amagat en una raconada, on a vegades hi va la gent de les casetes de la coveta i del barri de la Pedralba a berenar. Aquesta pràctica però s'està perdent. Tot i que queda fora de les principals rutes, a vegades és visitat per algun excursionista o biciclista. | 41.7425900,2.2682200 | 439152 | 4621456 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67596-foto-08276-116-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67597 | Bassa de la caseta de la neu o poues del collet Terrús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-caseta-de-la-neu-o-poues-del-collet-terrus | GARCIA-PEY, E. (1998). Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998), n.2451-3879. | XVIII-XIX | Cobert per la vegetació. | Estructura de forma allargada i ovalada, de poca profunditat. La seva construcció aprofità part del terreny natural i fou complementat amb murs de pedra seca i de petites dimensions. | 08276-117 | Pla de la Calma, al Collet de Terrús. | Al estar situada prop de la Caseta de la Neu, fa pensar que podria haver format part d'un complexe dedicat a l'obtenció de neu o glaç. Al voltant s'observen altres estructures, alguns prats en forma ovalada i semi-construïts on també es podria haver tractat la neu. Aquesta casa o caseta petita ja apareix enrunada a inicis del segle XX, per la seva situació, el seu topònim i les seves dimensions podria haver-se tractat d'un punt de venta de la neu o del seu tractament. | 41.7806700,2.3288300 | 444225 | 4625642 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67597-foto-08276-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67597-foto-08276-117-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67598 | Mines de Barita o del Sot de l'Afrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-barita-o-del-sot-de-lafrau | AAVV. (1975). 'Minas y canteras. Mapa 10' a Plan Especial del Parque Natural del Montseny. Diputació de Girona-Diputació de Barcelona. PLADEVALL, A. (1988). Síntesi històric - geogràfica dels municipis de la vessant vallesana del Congost i Osonenca. Monografies del Montseny, nº3, Viladrau: Amics del Montseny. p. 128-134. | Tancades i el camí d'accés en molt mal estat | Conjunt de mines formades per diverses galeries obertes a la roca i d'una profunditat desconeguda. Només és apreciable la boca de l'entrada, feta d'obra, i que permetia l'accés a les mines. Actualment estan tancades. | 08276-118 | Sota el Turó de Tagamanent, al Sot de l'Afrau. | L'activitat humana més representativa del terme, després de la pagesia, és l'explotació de les pedreres. Aquesta activitat s'ha centrat en l'obtenció de materials de construcció, destacant la pedra vermella de Tagamanent i la pedra Nicorella; com també s'ha documentat una petita mina de baritina. Antigues mines de les que en resten visibles vàries boques obertes a la muntanya. Als anys 70, es va tornar a reempendre l'explotació d'aquesta mina per en Casacoberta de Vic, què durà uns 4 anys i on hi van treballar de 8 a 10 homes. S'obriren noves boques i pous de gran profunditat amb la inteció d'obtenir barita o el mineral de plom, però no va resultar rendible. Els obrers que treballaven en aquestes mines viven per la zona de Vallcàrquera. | 41.7410100,2.3029200 | 442036 | 4621256 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Dolent | Física | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Actualment el seu accés és molt difícil, el camí que hi porta està molt perdut i les boques de les mines les van tancar als anys 70, per evitar danys.S'arriba pujant per Vallcàrquera (Figaró) cap a les Planes i la Caseta de l'Agustí fins al Pla de Santa Maria on per un camí perdut que hi ha a la dreta es travessa el sot de les Escamagues i el sot de Can Coll i puja pel sot de l'Afrau amunt. No s'hi ha pogut tenir accés. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
| 67599 | Font Vedruna o Font del Bresc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vedruna-o-font-del-bresc | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 74 | XX | Font que queda una mica apartada del camí que comunica la Móra amb el Pla de Bassaus, el pas està lleugerament assenyalat cap al nord. Es tracta d'un lloc ombrívol, envoltat de boixos i trèmols. L'adequació realitzada als anys 60 consisteix en un mosaic de rajoles de mig metre quadrat, posat sobre una estructura de pedra rojenca local i lligada amb ciment, on es diu: Vos que amb gran fe Santa Joaquima un dia fereu brollar una font fresca i gemada, deu-nos a tots als qui a aquest pla fem via, per beure d'aquesta aigua regalada que el cor assedegat senti flerura d'una altra font molt més preuada i pura'. Al costat de la placa, feta de rajola blanca i colorejada, hi un fragment de senyera pintada i just a sota aquesta un pedrís que pot fer de seient. El raig de la font no és molt abundant i la boca està tapada amb un tronc; just a sobre hi ha gravada la data de 1963 sobre ciment. | 08276-119 | Pla de la Calma. | Aquesta font ha tingut diferents noms: Santa Joaquima, Font Vedruna o Font del Bresc. Aquest antic abeurador de la Caseta, que com la resta d'abeuradors d'animals de la zona consistia en grans biots d'aigua. A la segona meitat del segle XX, se li posà el nom de Santa Joaquima Vedruna i al 1963 s'arrenjà l'indret de la mà de l'Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, posant una placa commemorativa i endreçant l'entorn. Una llegenda de caire popular i romàntic sobre aquest paratge ens diu que al seu voltant hi ha amagat or, sota una pedra. Es utilitzada sobretot per excursionistes i biciclistes que recorren la zona, normalment direcció al Pla de la Calma. | 41.7868800,2.3243200 | 443855 | 4626335 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67599-foto-08276-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 67600 | Molí del Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-bellit | IPEC-Montseny (1998). n.2456. | XVI-XVII | Algunes parts en runes | Conjunt format per un mur construït sobre roca mare, aprofitant el desnivell natural del Sot del Molinot. Aquesta estructura està construïda amb grans blocs de pedra local, ben escairats, utilitzant el sistema de pedra seca, sense lligar. Resta la part visible del mur amb una amplada d'uns 17 metres, i per la part de baix es conserva una obertura que podria haver funcionat com a pas per l'aigüa un cop l'energia d'aquesta s'hagués aprofitat. | 08276-120 | Pla de la Calma, al mas Bellit. | La construcció d'aquesta estructura s'ha d'associar al mas Bellit i a la seva evolució històrica. Les seves característiques arquitectòniques no permeten atribuir-li un moment històric concret. L'època de màxima esplendor del mas Bellit es documenta cap el segles XVII i XVIII i, no seria difícil relacionar el funcionament del molí en aquest mateix moment. | 41.7623300,2.3131600 | 442906 | 4623616 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67600-foto-08276-120-2.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67601 | Antic camí de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-vic | GÓMEZ MARICHALAR, N. (1992). L'antic camí de Vic. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n.29. | parts del camí no massa clares | Camí que comunica per la banda esquerra del riu Congost, pujant de Barcelona, les poblacions de Figaró, amb el barri de Santa Eugènia i que pujaria cap a Vic. El traçat originari hauria variat amb el temps. | 08276-121 | Vall del Congost, barri de Santa Eugènia. | L'antic camí de Vic, en el seu pas per Tagamanent conserva, en alguns trams hàbils, les marques a les pedres a causa del desgast de les rodes. Camí que permetia una comunicació directa entre els veïns de Figaró i els de Tagamanent,com alternativa a la N-152 i que havia estat tallat més enllà del Sot del Bac. Aquest camí s'ha associat al pas tradicional de comunicació entre la plana vallesana i la Plana de Vic. Pas documentat des de època romana amb diferents miliaris i restes de traçat (intervencions arqueològiques al Pont de l'Abella (Sant Martí de Centelles) i a Sant Antoni (Centelles). | 41.7347000,2.2670700 | 439049 | 4620580 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67601-foto-08276-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Es desconeix el traçat exacte del camí, que aniria creuant el riu Congost, en diversos punts, a causa de l'abruptositat del tros. | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||
| 67602 | Camí d'Aiguafreda a Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-daiguafreda-a-tagamanent | Mapa Cadastral del Municipi de Tagamanent, 1955. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998) n.2517. LOPEZ, J. (1994). Parc Natural del Monseny. Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona.OSONA, A. (1893). Guia itineraria de las Montanyas de la Regió del Montseny, CEC. p.7,74. | Camí que surt del nucli urbà d'Aiguafreda, seguint la pista cap a l'Avencó i la Font Amargosa, i que després el traçat es desvia cap a la carena, passant per les masies, ara no habitades, de Puig-Agut (deixant el trencant del Cruells) i; una mica desviat, el Soler. El traçat segueix cap al Turó dels Reis, el Pla de Penjacans i el Turó de Tagamanent. Aquest camí forma part del Sender de Gran Recorregut GR-5 comunicant des del Garraf, Montserrat, sant Llorenç del Munt, el Montseny i el Montnegre. El recorregut continua per les masies del Bellver i l'Agustí, el Pla de la Llacuna, la Sitja del Llop, el Sui, el Turó d'en Cuc i baixant cap a Fogars de Montclús. Es tracta d'un camí seguit per molts excursionistes i també utilitzat per les rutes transhumants. | 08276-122 | Pujant per l'Avencó. | Camí d'accés a les cases de Puig-Agut i el Soler, comunicant el Turó, amb la banda de l'Avencó. | 41.7648800,2.2570700 | 438246 | 4623938 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67602-foto-08276-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||
| 67603 | Camí d'Aiguafreda cap a la Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-daiguafreda-cap-a-la-mora | Mapa Cadastral del Municipi de Tagamanent, 1955. GARCIA-PEY 81996). 'Aiguafreda, els noms tradicionals, recull onom`stic' a Temes Aiguafredencs VII. Ajuntament d'Aiguafresa, p.135. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998) n.2513. | algunes parts del traçat dubtós | Camí que sortia de les Ferreries a Aiguafreda per pujar cap a Sant Cebrià de la Móra; el traçat ha estat lleugerament modificat en el seu inici, com recorda el mateix nom del carrer, i el camí original es retroba al costat de la Riera d'Avencó. Aquest traçat va seguint la riera i la travessa en alguns punts (Pont de Peu de Costa, per Can Parellada, Pont de la Bisbal, Pont de Picamena) tenint diferents desviacions al marge dret: el camí que puja cap a la Codina, la Figuera i la Perera i, en darrer terme, el camí que mena fins a Ferreres. El traçat, doncs, es desvia abans del Pont de Picamena i continua pujant per Picamena, i de forma sinuosa i amb fortes pendents cap el Clot i la Móra, i amb la possibilitat de pujar cap a la Caseta i al Pla de Bassaus enllaçant amb el GR-5. | 08276-123 | Pista a l'esquerra de la riera d'Avancó. | Camí originari per pujar a Sant Cebrià de la Móra, des de la Vall del Congost. Encara en resten alguns murs de contenció i de reforç del traçat, d'època indeterminada. | 41.7662000,2.2666500 | 439044 | 4624078 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67603-foto-08276-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
| 67604 | Camí del Figaró al Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-figaro-al-tagamanent | Mapa cadastral del Municipi de Tagamanent, 1955. Mapa del Montseny (1924), CEC. Mapa 4.2 del Pla especial del P.N.M. (1976) Diputació de Barcelona sender 16 i 43 del Pla Especial del Parc Natural del Montseny. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998) n.2572 i 2573. LOPEZ, J. (1994). Parc Natural del Monseny. Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona. | Parts del traçat no massa clares | camí que des del terme municipal del Figaró, puja per Vallcàrquera, seguint les masies de les Planes, la Caseta de l'Agustí, el Pla de Santa Marta i cap a can Coll, la casavella de Bellver i el Turó. També hi ha un camí que puja pel Figaró, però també es pot agafar per la Garriga: seguint el Roc Centelles, la collada del Mojó, el turó de les Plomeres, les Queredes i després cap a les cases de l'Agustí i el Bellver. | 08276-124 | per Vallcàrquera i Roca Centella. | Camí que portaria als masos dispersos d'aquesta zona i permetria accedir al Turó, on la documentació ens mostra que la gent de la Garriga i del Figaró hi pujaven a processó. La cronologia d'aquests camins és indeterminada, amb un manteniment, més o menys, continuat de la via al llarg del temps. | 41.7376600,2.2919700 | 441122 | 4620892 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67604-foto-08276-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
| 67605 | Camí a Santa Maria de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-a-santa-maria-de-tagamanent | IPEC-Montseny (1998). N. 2592. LLOBET, S (1990). El medi i la vida al Montseny. Granollers. ORDEIG, R. (*). 'Villae, vias i stradas d'Osona' a Ausa X, p. 387. PLADEVALL, A. (1988). Monografies del Montseny, 3. p.64. | La diversitat de vies i corriols que menen al Turó, i la manca d'una via principal ben adequada fan que no es pugi dir que hi ha un sol camí que pugui a Santa Maria de Tagamanent. L'accés es pot fer des de Santa Eugènia (Tagamanent) pujant per la Pedralba i passant les masies de la Vila, el Vilardebò, el Solà, la Casavella de Bellver; per Cànoves amb Vallfornès; per Figaró i la Garriga, per les Planes, la Caseta de l'Agustí, can Coll i amunt. Per Aiguafreda, seguint l'actual GR-5 o fins i tot pujant per la Móra i també per la banda del Brull o del poble del Montseny. Totes les vies, van ser arrenjades, mantenides i reparades en moments indeterminats en el temps. | 08276-125 | prop del Turó de Tagamanent | El camí d'accés al Turó de Tagamanent, apareix documentat per primera vegada al 990, i fa referència a 'strada qui vadit a Tagamanente'; una altra referència del segle X també ens diu que el comte de Barcelona Borrell II ven unes terres a Audesint en el terme de Tagamanent i que aquestes terres limiten al sud amb 'ipsa stada qui vadit a Tagamanente'. També s'ha de tenir en compte que l'església o capella de Sant Martí, era anomenada en la documentació antiga com a Sant Martí sobre el camí o com a capella de camí ral. Per altra banda es desconeix el camí exacte utilitzat en les visites pastorals i en la gran multitud d'aplecs i de festes que s'hi realitzaren; tot i que és lògic pensar que no variaria gaire dels actuals. | 41.7466900,2.2974100 | 441583 | 4621891 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67605-foto-08276-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67605-foto-08276-125-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||
| 67606 | Camí de Cànoves al Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-canoves-al-tagamanent | Mapa Cadastral del Municipi de Tagamanent, 1955. Mapa del Montseny (1924), CEC. Mapa 4.2 del Pla especial del P.N.M. (1976) Diputació de Barcelona sender 18 i 24 del Pla Especial del Parc Natural del Montseny. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998) n.2525 i 2526. LOPEZ, J. (1994). Parc Natural del Monseny. Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona.OSONA, A. (1893). Guia itineraria de las Montanyas de la Regió del Montseny, CEC. p.172. | Parts del camí no massa clares | Camí que pujaria per l'embassament de Vallfornès (terme de Cànoves) i que aniria cap a Vallfornès, antic casal documentat al s. XII, deixant a mà esquerra un trencant cap al Forn de Vidre. El traçat continuaria cap a la Roca dels Diners, podent-se desviar cap a les Queredes arribant a la Creu de l'Agustí i les masies del Bellver i l'Agustí i al mateix Turó de Tagamanent; o pujar cap a la Casanova de Vallfornès fins el Turó del Poliol i la Sitja del Llop, agafant el camí a l'esquerra i empalmant amb el GR-5. Per la zona de Cànoves també hi ha la possibilitat de pujar al Pla de la Calma des del Turó d'en Cuc cap el Sui, la Roca Roja i que també arribaria a la Sitja del Llop. | 08276-126 | Un cop passat l'embassament de Vallfornès (Cànoves). | El casal de Vallfornès es documenta des del segle XII, i les seves comunicacions tant cap a Cànoves com cap al Pla de la Calma, han estat emprades des d'antic. Al llarg del traçat s'observen restes de murs de contenció i arranjaments del camí, de cronologia indeterminada, com també diverses reformes. La comunicació cap el Corral de Vallfornès, es documentarà àmpliament a partir del segle XVIII, època d'auge i expansió econòmica, i el camí esdevindrà una via trashumant utilitzada de manera intensiva per els ramaders de la zona i de Vallfornès mateix, on s'hi ha documentat un espai per realitzar-hi una fira de bestiar. | 41.7328000,2.3321200 | 444457 | 4620326 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67606-foto-08276-126-3.jpg | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
| 67608 | Fons parroquial de Santa Eugènia del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-santa-eugenia-del-congost | XX | Alguns documents estan en mal estat | <p>L'arxiu parroquial de Santa Eugènia del Congost va ser parcialment destruït durant la Guerra Civil Espanyola, del seu fons es conserva al bisbat de Vic, alguns documents de caire modern, mentre el llistat de naixements i defuncions a partir de la Guerra, si que es troba ubicat a Santa Eugènia. D'un fons paral·lel, pertanyent a la mateixa parròquia, trobem documentades una important col·lecció de Bíblies de tot el món, es tracta d'uns 500 exemplars de Bíblies escrites en tots els idiomes. A aquesta important col·lecció n'existeix una altra sobre icones bíbliques d'arreu del món, unes 25 procedents d'Africa. Àsia i Sud-Amèrica. També es documenta un destacat conjunt d'objectes religiosos i de tradició bíblica molt variat, on hi entren des d'objectes arqueològics a objectes litúrgics (des de sílex del Jordà, llànties d'època romana a un conjunt de rosaris del segle XVIII i XIX). En aquest conjunt també s'hi pot adscriure un important fons bibliogràfic de més de 2.000 exemplars de caire general sobre història, lingüística, religió etc. Respecte objectes pertanyents a l'església de Santa Eugènia del Congost, destaquen dos objectes de caire litúrgic, una vera creu i una justícia, de factura força moderna (segle XVIII-XX) que tenen el valor de pertànyer a Santa Eugènia.</p> | 08276-128 | Vall del Congost, Barri de Santa Eugènia. | <p>El mossèn actual de Santa Eugènia, José Pedro Inanraja, ha estat el recopilador de tot aquest material que es troba en procés de classificació i inventari. El recull es va iniciar a partir dels anys 50.</p> | 41.7345000,2.2675800 | 439091 | 4620558 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez | S'ha escollit l'opció de fons documental per aquesta fitxa, perquè és la que aporta unes connotacions més genèriques respecte el patrimoni documental de Santa Eugènia, molt variat tant de contingut com de temàtica. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
| 67609 | Aplec Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-santa-eugenia | ABARCA, LL. (1998). Tot repassant papers. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns, n.42, p.12. GÓMEZ, M. (1987). L'aplec de Santa Eugènia del Congost. Tagamanent, Associació d'Amics i Veïns, n. 17.IPEC-Montseny (1998)- 7421-7426. | A inicis del XX, la Festa Major de Santa Eugènia durava dos dies: diumenge i dilluns, al tercer diumenge de setembre. Després de la guerra i fins el 1950 hi anava l'Orfeó Català en un tren especial, sortint de l'Hospitalet de Llobregat o de l'estació de Vilanova-Nord de Barcelona, fins a Figaró. Mn Adjutori Vilalta, ajudava en l'organització i feia poesia que cada any acompanyava el programa. Dins el programa de la Festa Major de Santa Eugènia es portava a terme la celebració de l'Aplec de Santa Eugènia. Aquest va tenir lloc del 1946 al 1961 i es realitzava a Santa Eugènia mateix. El primer aplec, el del 1947, fou un assaig, i hi van anar dos vagons enganxats al tren correu de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, baixant els passatgers al Figaró. Al 1948 ja hi va haver certs canvis, ja que es disposava d'un tren especial que transportà prop d'un miler de persones. Aplec que consistia en un tradicional ofici religiós, dues audicions de sardanes per la cobla Lluïsos de Taradell i jocs i concursos. Cal destacar el gran suport de l'entitat anomenada Aliança de la Torrassa de l'Hospitalet, que va permetre realitzar l'aplec en una època gens fàcil. Com a actes destacats es feia un ofici religiós, un sopar i un ball. L'envelat es muntava a l'era de Can Vila, adornat amb branques guarnides de banderetes i es llogava una orquestra de 4 o 5 homes. La popularitat de l'Aplec augmentà, fent-se diversos concursos de flors, fotografia i un de literari. Els masovers del Mas Santa Eugènia venien llet, també es venien herbes...Al ser una de les darreres festes de la temporada hi acudia molta gent dels pobles veïns. Actuaven després de l'ofici a l'era de Santa Eugènia on es feien balls. A partir del 1952 cada any s'estrenà una sardana i a partir del 1955 es generalitzà l'actuació de l'esbart dansaire Sant Isidre i un grup coral Els Callats de Collblanc. Actualment ja no es celebra sinó que s'han ajuntat les dues festes majors del municipi al segon cap de setmana de setembre, amb diversos actes tant al Turó de Tagamanent com a baix al Congost i a l'Avencó. | 08276-129 | Vall del Congost, a Santa Eugènia del Congost. | La celebració d'aquesta festa va ser realment un dels pocs element de promoció cultural i de cohesió de Tagamanent. L'aportació promocional de la Renfe amb l'afegit de 2 vagons al Correu de Puigcerdà, on van viatjar el primer any unes 200 persones i l'any següent el 1948 . Aquesta concessió d'un tren especial amb 14 vagons, parava al Figaró, i va ser una gran innovació pel poble; sobretot després d'haver observat totes les obres d'adeqüació del ferrocarril i no tenir parada. Els aplecs s'acabaren per decisió dels directius de l'entitat patrocinadora, per dèficit pressupostari; durant 1960 i 1961 molta gent preferia anar a l'aplec amb el seu cotxe utilitari matant la financiació que suposaven els descomptes del bitllet del Ferrocarril. | 41.7381700,2.2673300 | 439074 | 4620966 | 08276 | Tagamanent | Sense accés | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||||
| 67611 | Quadres de Santa Eugènia del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-de-santa-eugenia-del-congost | XX | <p>Col·lecció formada per 8 obres pintades entre Albert Ràfols Cullerés i R. Goula. Es tracta de pintura sobra tela que representa diverses imatges i escenes religioses de la vida de Crist.</p> | 08276-131 | Vall del Congost, al barri de Santa Eugènia del Congost | <p>Ràfols Cullerés va nèixer a Barcelona el 1892, on morí al 1986. Pintor format a la Llotja amb Lluís Labarta, A. Mas i Fontdevila, que marxà a viure a Madrid, fou el pare de Ràfols Casamada, també il·llustre pintor, pedagog de l'art i el disseny. Albert Ràfols exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona al 1917 i a la Pinacoteca. Posteriorment es dedicà a ensenyar a pintar a grups burgesos de Barcelona i a realtizar encàrrecs diversos. De la seva pintura destaca l'enquadrament fotogràfic i la factura esbossada, d'on destaquen els seus interiors i retrats. L'encàrrec de decorar l'església de Santa Eugènia del Congost es realitzà després de la guerra civil espanyola; que va ser quan l'església va ser saquejada i bona part dels seus béns destruïts.</p> | 41.7345000,2.2675800 | 439091 | 4620558 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67611-foto-08276-131-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Anna M. Gómez | Ràfols i Goula | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 67612 | Canelobres de Santa Maria de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canelobres-de-santa-maria-de-tagamanent | <p>MORGADES, J (1893). Catálogo del Museo Arqueológico-Artísitco Episcopal de Vich. Vic. PLADEVALL, A. (1999)CATALUNYA ROMÀNICA vol. XXII. Barcelona, p. 240. PLADEVALL, A. (1999). 'Santa Maria de Tagamanent' a El vallès Occidental, el Vallès Oriental. Guies Comarcals. Catalunya Romànica. Ed. Pòrtic. Barcelona, p.178-180 .</p> | XIII | <p>L'anomenat Canelobre I de Tagamanent és una peça de ferro forjat que fa 1'60 m d'alt i una anella de 52'50 cm de diàmetre; presenta un corona de llum rotatòria, sobre un trespeus amb la base aplanada. La canya és ortogonal i decorada amb dos nusos circulars i un tercer de quadrat per aguantar la corona on es posa el llum. Aquesta corona és formada per quatre barres llises que en la seva base, fan forma de creu; els extrems d'aquestes barres estan acabades amb una flor de lis estilitzada i amb forma de forca o trident d'uns 18'5 cm alt, un dels quals es conserva incomplet. El segon Canelobre de Tagamanent és de ferro forjat i fa 1'80 m alt. Presenta una corona de llum rotatòria formada per quatre barres que s'uneixen en una arandela d'on en surt una estructura en forma de creu. Aquesta corona és dentada per la part de dalt. A la base trobem tres peus aplanat per les puntes que s'uneix a 14 cm del terra formant una canya gruixuda, circular i llisa, de 3 cm de diàmetre, amb dos forats circulars a la part baixa que fa que tingui dos sortints semicirculars a banda i banda. La canya s'estreny per aguantar la corona de llum i acaba en punta per poder sostenir el ciri.</p> | 08276-132 | Museu Episcopal de Vic | <p>Aquest primer canelobre de Tagamanent s'ha datat del segle XIII i hauria ingressat al Museu Episcopal de Vic, abans del 1893 on té el número d'inventari 1.342 i que s'associaria a un altre canelobre també procedent de Santa Maria i amb el número 1.341.Per altra banda, el segon canelobre de Tagamanent també s'ha datat del segle XIII i hauria ingressat al Museu Episcopal de Vic, en les mateixes condicions que l'anterior, on té el número d'inventari 1.341. La seva ubicació dins el temple de Santa Maria de Tagamanent sembla força clara tot i que se'n pugui precisar l'emplaçament. L'església de Santa Maria es cita per primera vegada a inicis del s. X dC. Aquesta primera construcció romànica el vescomte de Cardona i bisbe de Barcelona, Folc II, la va cedir al, 1098, al monestir de Santa Fe de Conques, amb l'objectiu de que hi fundés un monestir. Aquest, per raons desconegudes no s'arribà mai a fundar, i l'església passà a Sant Pere de Casserres, que era propietat dels vescomtes de Cardona, fins al 1257, tot i que fins el XIV els priors de Casserres presentaven el capellà o rector i cobraven una part de les rendes. Del segle XIV en endavant constarà com a parròquia del bisbat de Vic i a partir del XVII l'església prengué el caire de santuari marià. Tenim poca documentació sobre el terratrèmol del s. XV, però es documenten àmpliament les obres de manteniment i reforma realitzades al s. XVI, afegint-se dues naus laterals i la capella del Roser, es va eliminar el campanar d'espadanya, construint-se un de planta quadrada. A partir del XVIII, va entrar en un progressiu estat d'abandonament que es va accentuar al s. XIX i cap al 1940 la parroquialitat es traslladà a Santa Eugènia. La posició exacta dels canelobres dins el temple, el seu autor i comprador i la seva trajectòria històrica queden per precisar; tot i així poden dir que al llarg del segle XIX es procedí al buidatge de part de mobiliari de l'església i que en aquest cas, dues de les peces van anar al Museu Episcopal.</p> | 41.7381700,2.2673300 | 439074 | 4620966 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-07 00:00:00 | Anna M. Gómez | Desconegut. | el Museu Episcopal de Vic està actualment en període de remodelació, i no és visitable. | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||
| 67613 | Estructura al Pla de la Calma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-al-pla-de-la-calma | IPEC-Montseny (1998). | Algunes parts deteriorades | A simple vista es pot observar un basament de pedra treballada de tamany mig o gran, i al damunt un abocament de pedruscall, donant l'aparença de túmul. Es tracta de pedres de procedència local, sobretot pedra roja o vermella de Tagamanent, poc treballades i formant una base construïda en pedra seca. L'açada conservada d'aquesta base és d'unes quatre filades de pedres. | 08276-133 | Pla de la Calma, al Pla del Cafè. | Situat en el pla del Cafè, s'hi accedeix pel camí de Collformic a la Calma, un cop passat el Cafè, a mà esquerra. Possible enderroc d'alguna estructura construïda en pedra seca, sense adscripció cronològica. Es podria haver tractat d'alguna estructura de barraca o algun tipus d'edificació relacionada amb les activitats econòmique desenvolupades al pla de la Calma. | 41.7729700,2.3312200 | 444417 | 4624786 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67613-foto-08276-133-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
| 67614 | Barraca de pastor del Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-del-moliner | GARCIA-PEY (1998). Tagamanent. Recull de noms de casa i de lloc. Ajuntament de Tagamanent, p. 113. IPEC-Montseny (1998), n. 3875. LLOBET, S. (1991). El medi i la vida al Montseny. Granollers. p.266-288. | Molt coberta per la vegetació i en molt mal estat de conservació. | Restes del basament en pedra seca d'una cabana o barraca de pastor. El sistema constructiu utilitzat és força senzill, un sòcol de pedres sense treballar o poc escairades, lligades amb pedres de petites dimensions o amb una mica de fang. Segurament l'alçat hauria funcionat amb una biga de fusta i amb una coberta a una sola pendent, que haura estat feta de material periple (troncs i branques seques). El seu mal estat de conservació i la espessa vegetació que la cobreix no permet fer cap més indicació sobre les característiques arquitectòniques que hauria tingut aquesta barraca; el que si que podem dir és que aquestes no variarien gaire de la resta d'estructures documentades. | 08276-134 | Pla de la Calma, a les Roques Blanques. | Aquesta barraca, construïda en un moment cronològic incert, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de tradició popular i comuna a tot el Montseny. Construcció que ens evidencia la realització d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. Les barraques de pastor, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el pastor dalt la muntanya. Les principals funcions són la de oferir aixopluc, la de magatzem, i per resguard del temps, durant uns períodes determinats de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l'ús de les lloses. Aquestes construccions apareixen a tota l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; aquestes construccions d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. | 41.7642900,2.3323700 | 444505 | 4623822 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Situada en un bon emplaçament geogràfic, en el pas de les rutes transhumants de la zona de la Calma. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
| 67615 | Barraca de pastor d'en Pito del Molar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-den-pito-del-molar | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 113. IPEC-Montseny (1998), n. 3876. LLOBET, S. (1991). El medi i la vida al Montseny. Granollers. p.266-288. | XVI-XVIII | La barraca d'en Pito segueix la tècnica constructiva de la resta de barraques documentades a la Calma. Es troba situada sobre la suau esquena que creix davant el Corral de Vallforners i es tracta d'una estructura construïda en pedra seca, de dimensions variables. La pedra utilitzada està poc treballada, i es tracta de mitjans i petits blocs de procedència local. Presenta una cara construïda en pedra d'1'5 m d'alçada, on s'hi recolza un tronc llarg que funcionarà com un carener formant, junt amb una altra estructura de fusta, un embigat que sosté la coberta. Per aquesta coberta de dues vessants s'han utilitzat les branques de ginesta, bruc i terra. L'entrada a la barraca, de reduïdes dimensions, es realitza per un lateral, situat a la part de davant de l'estructura on s'hi pot veure un tancat fet amb troncs i branques de ginesta entrelligats, donant una petita superfície interior com un petit porxo o tancat. | 08276-135 | Pla de la Calma, al Corral de Vallforners. | Aquesta construcció encara és utilitzada per en Pito del Molar (el Brull), de forma esporàdica, ja que tanca el bestiar a uns estables de la Casa Nova de Vallforners, i ha traslladat allà, part de les eines que pogués utilitzar. Aquesta barraca, com la resta de barraques de pastor, es tracta d'una estructura senzilla per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el pastor durant la temporada que s'estigui a dalt la muntanya. Les funcions bàsiques són la de oferir aixopluc, la de magatzem per guardar els diversos utensilis, i per resguard del temps. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. L'esquelet es basa en una estructura muraria d'1'5m d'alçada, construït a pedra seca. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l'ús de les lloses. Aquestes construccions apareixen a tota l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; aquestes construccions d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. Tot i que en aquest cas podem parlar d'una utilització força moderna de l'estructura, doncs part de les reformes de la barraca i el seu manteniment han estat realitzats pel pastor del Molar. | 41.7538900,2.3338900 | 444622 | 4622666 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67615-foto-08276-135-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Es troba situada en una petita elevació, tenint accés a un curs d'aigua no gaire lluny. Cal destacar el petit tancat de la barraca, que s'ha utilitzat a vegades com a magatzem a l'aire lliure o per estar els gossos. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67616 | Forn de calç de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-vila | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera TP-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. IPEC-Montseny (1998), n. 4009. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | XVIII | Parcialment cobert de runa, i tapat per la vegetació. | Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació que s'ubica davant del mas de la Vila. Es tracta de d'una estructura circular i cilíndrica, excavada a la roca que aprofita part del marge d'un petit turó, amb unes mesures de 3'5 m de diàmetre i uns 3 metres de profunditat presentant les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç tradiccionals: planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida excavada al sòl, amb les parets interiors cremades per les diverses coccions amb les restes del refrectari; amb la boca a la part inferior de l'estructura per recollir les cendres i alimentar el foc. En el cas del forn de la Vila, la boca està en molt mal estat de conservació, i només s'insinua el seu emplaçament, que seria just tocar el camí que, puja de la Pedralba al Turó de Tagamanent. | 08276-136 | Sota el Turó de Tagamanent, a la Vila. | Aquesta construcció respon a un forn de producció de calç d'abast local. La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, com s'ha constatat en tots els forns documentats, ja que facilitava el seu procés productiu. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. L'ús de la calç com element constructiu, barrejat amb sorra i aigua o sola, ha estat utilitzat, des de sempre, de forma tradicional. Aquest tipus d'activitat s'ha d'associar amb la presència de calcita com a matèria primera. El procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, se'n obtenia la calç. Quan aquesta substància surt del forn es presenta en terrossos d'òxid de calci de color rosat, que tradicionalment es coneix com a calç viva o calç de terrós i; la seva posterior manipulació permetrà que en la construcció s'utilitzi la calç en pasta o la calç en pols, les dues com a modalitats de l'hidròxid de calci. Per a la elaboració de la calç es coneixen dos sistemes: el sistema basat en el forn discontinuo o intermitent, i que ha perdurat fins els nostres dies; i el forn de tipus continuo o forn de raig. En aquests forns es disposaven de capes alternades de pedres de dimensions variables, i es cobria la part superior amb troncs i fang com aïllant, amb algun forat de ventilació. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, com és el cas d'aquest forn que es vincularia a un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la reforma o remodelació d'una masia, en aquest cas la Vila. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot al llarg del XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX, que coincideix amb el marc cronològic de la Vila i alguna de les seves reformes. | 41.7485900,2.2762600 | 439826 | 4622116 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67616-foto-08276-136-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67617 | Forn de calç del Collet de Vilardebò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-collet-de-vilardebo | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera tp-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. IPEC-Montseny (1998), n. 4010. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | XVII-XIX | Força cobert per la vegetació. | Forn de calç d'estructura tradicional que es troba construït en una petita elevació a manera de pou. Es troba situat en mig de pins al costat de la carretera que puja de la Pedralba al Turó de Tagamanent, a l'alçada del Collet del Vilardebò, abans del trencant del Solà a l'esquerra. Presenta una planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida, que es va excavar a uns 5 metres en el sòl natural. Tot i que es troba molt cobert per la vegetació, es conserva part de la boca d'alimentació del forn, i les restes del refrectari com a conseqüència del seu enduriment per el calor de les múltiples cuites. Després de realitzar un forat en el terreny natural, aquest fou envoltat per un mur reforçat per pedres irregulars que foren recobertes parcialment, i per la seva cara interna, amb argila i morter. | 08276-137 | Sota el Turó de Tagamanent, al Collet de Vilardebò. | Aquesta estructures es corresponen als forns de producció de calç. La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Per la zona de Tagamanent aquesta pedra calcàrea, al ser molt abundant va ser durant molt temps tractada per esdevenir calç i ser utilitzada en la construcció, com ho demostren els diversos forns inventariats. Aquest procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, es convertia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, s'utilitza en pasta o la calç en pols. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. La calç produïda en aquest forn hauria estat utilitzada per les diverses obres de les masies del voltant, sobretot el Viladebò i la Vila, però se'n desconeixen els detalls. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX. En el cas del forn del Collet del Vilardebò, no es poden fer gaires precisions, i es podria parlar d'entrat en segle XVIII. | 41.7470800,2.2828600 | 440373 | 4621944 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67617-foto-08276-137-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Seria interessant determinar els punts d'extracció d'aquesta calcària, bàsica per realitzar qualsevol cuita. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67618 | Forn de calç de Castellseguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-castellseguer | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera tp-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 116. IPEC-Montseny (1998), n. 4011. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | XVII-XIX | Aquesta estructura de caire industrial es troba construïda en una petita elevació que dóna en un petit espai aterrassat davant la casa de Castellseguer, al marge del camí per dalt que porta a l'era. Presenta una planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida, que es va excavar a uns 3 metres en el sòl natural. Mentre que la boca medeix 1'85 m d'alçada per 1'30 m amplada i permetia recollir les cendres i alimentar el foc. Les parets interiors conserven restes del refrectari com a conseqüència del seu enduriment per el calor de les continues coccions. Després de realitzar un forat en el terreny natural, aquest fou envoltat per un mur de tovots reforçat per pedres irregulars que foren recobertes parcialment, i per la seva cara interna, amb argila i morter. Es tracta del tipus típic per la cocció de pedra calcària, fet amb pedra seca, circular, i amb una boca alta que s'omplia per dalt. A la part central hi ha la boca o porta d'accés on s'hi pot veure la falsa volta de pedra que suporta el material de la última càrrega per calcinar, essent abandonat quan encara estava en ús. Al seu voltant es poden observar possibles elements arquitectònics relacionats amb al forn, que podrien funcionar com a talús artificial o contrafort, relacionat amb la casa de Castellseguer. | 08276-138 | Sota el Turó de Tagamanent, a Castellseguer. | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Per la zona de Tagamanent aquesta pedra calcàrea, al ser molt abundant va ser durant molt temps tractada per esdevenir calç i ser utilitzada en la construcció. Aquest procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, s'obté la calç, que després s'utilitza en pasta o la calç en pols. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. La calç produïda en aquest forn servia per a les obres de construcció de les diverses masies de Tagamanent i de la Vall del Congost, sempre d'abast local. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació d'una masia o una intervenció arquitectònica important. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX. En el cas del forn de Castellseguer, aquest va estar en ús fins la segona meitat del segle XX, fins poc després de la Guerra Civil espanyola. | 41.7343300,2.2796500 | 440095 | 4620531 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67618-foto-08276-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67618-foto-08276-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Conserva la seva última càrrega en el seu interior. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67619 | Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-music-2 | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 52. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVII | Aquesta petita caseta de dimensions modestes presenta una estructura de planta i pis, combinant la factura de carreus ben escairats i disposats en filades irregulars amb una factura d'obra i argamassa. La coberta és a doble vessant i a la façana rincipal s'obre un petit reposador. En aquesta façana serà on trobarem les llindes inscrites amb dates d'època moderna i una rajola, de caire modern sobre la porta. Les obertures es distribueixen de forma irregular per la façana, i totes estan emmarcades per llindes de diferents tamanys limitant l'estructura. | 08276-139 | Vall del Congost, Casetes del Congost. | Aquesta casa ha estat totalment reformada amb les peces de les cases del veïnat de les casetees que van ser enderrocades. Una informació d'orígen arquitectònic ens la dóna una llinda inscrita situada aa una finestra de la façana de ponent que ens diu: 'Joan Músic 1682'. Hi ha la mateixa data a la porta de la casa, però aquesta és va colocar als anys 60. Una rajola de la façana porta la imatge i nom de 'Músic'. Segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat per la zona de les Casetes del Congost. | 41.7357100,2.2724500 | 439497 | 4620689 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||||
| 67620 | Cal Capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-capella | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 52. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVIII-XX | Gran casa, situada sobre un petit promontori a les primeres estribacions sobre la Vall del Congost, dominant part d'aquesta vall. Es tracta d'una construcció rectangular, de dimensions importants, de planta i pis, cosntruïda bàsicament amb obra. Segurament a la primitiva construcció s'hi haurien fet vàries reformes al ser adequada com a col·legi i rectoria. Destaca l'entrada amb un petit porxo i la terrassa d'accés al segon pis per la part posterior. | 08276-140 | Al sud del barri de la Pedralba, inici Casetes del Congost. | Aquesta casa, coneguda també com a Cal Jalenques, havia fet funcions de casa rectoral, on s'hi havia estat el capellà de Santa Eugènia del Congost i escola de poble. Per la seva ubicació constitueix la primera casa de les Casetes del Congost.Segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat per la zona de les Casetes del Congost. | 41.7362600,2.2693000 | 439236 | 4620752 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67620-foto-08276-140-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 67621 | Cal Xesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xesc | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 67. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVII-XX | Molt restaurada | Aquesta casa de planta i dos pisos construïda sobre el pendent natural al Sot de Cal Xesc, conserva poc de la seva estructura original. Aquesta no hauria variat gaire, perdurant el model de diverses dependències o estances en el pis superior i cuina i alguna altra sala per el pis de baix. | 08276-141 | A les casetes del Congost. | Tot i que aquesta casa ha estat molt reformada, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat per la zona de les Casetes del Congost. Es tracta de l'última de les cases d'aquesta barriada, coneguda com a Xesc del Congost i també Cal Xesc. Una de les poques informacións de caire cronològic que tenim, ens l'aporta una llinda amb la data de 1782. | 41.7358600,2.2728700 | 439532 | 4620705 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67621-foto-08276-141-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67622 | Font d'en Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-vinyes | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 84. | Situada al costat del camí, a la cara de migdia de la riera del Pujol, en el camí que puja cap a la casa del mateix nom i un cop passat el pot de Picamena i el nou embassament. Es tracta d'un lloc obac, amb gran quantitat d'espècies botàniques i amb un accés immediat a la riera i al seu medi aquàtic. A la part més propera al camí, hi ha uns bancs de pedra que permeten seure al visitant i gaudir de l'entorn. | 08276-142 | pujant per l'esquerra de l'Avencó | Aquesta font, feta d'obra, ha estat arrenjada ben entrat el segle XX. Tot i que no s'en descarta un ús continuat de la mateixa des de molt temps abans, sobretot per les cases més properes com Ferreres o Picamena. El nom s'ha associat a la gran quantitat de vinyes que hi havia en els feixes de sobre la riera, i l'ús dels vinyetaires d'aquesta aigua. El lloc és molt freqüentat durant tot l'any, a l'hivern hi puja la gent d'Aiguafreda i rodalies a buscar-hi aigua, ja que té molta anomenada; i a l'estiu la gent hi puja d'excursió o a berenar. A part de la resta de l'any que hi passen excursionistes i ciclistes. | 41.7934500,2.2924000 | 441209 | 4627086 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67622-foto-08276-142-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||
| 67623 | Forn de la Font Amargosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-font-amargosa | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera TP-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent, p. 116. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | XVIII-XX | En força bon estat, hi ha runa en el seu interior. | Aquesta estructura de caire industrial es troba construïda en una pendent o petita elevació que dóna accés al camí de la font Amargosa, entre el camí que puja de l'Avencó a Tagamanent i el Gr-5. Presenta una planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida, en forma d'embut que es va excavar, en la seva totalitat, a les argiles del sediment geològic o sòl natural. Les parets interiors conserven restes del refrectari com a conseqüència del seu enduriment per el calor de les continues coccions. Després de realitzar un forat en el terreny natural, aquest fou envoltat per un mur de tovots reforçat per pedres irregulars que foren recobertes parcialment, i per la seva cara interna, amb argila i morter. Segurament després es van cobrir amb una falsa cúpula de pedres possiblement lligades amb argila, que es reconstruïa per cada cuita nova. A la part inferior, es documenta una entrada que correspondria a l'espai destinat a la cocció. Aquesta boca permetia recollir les cendres i alimentar el foc, aquest forat circular estava envoltat per una estructura també circular lleugerament més ampla i formada per una doble capa de pedra i tovot, i reforçada amb pedres mitjanes i irregulars que formaven les parets del forn on es recolzava la coberta de falsa cúpula. Al seu voltant es poden observar possibles elements arquitectònics relacionats amb al forn, que podrien funcionar com a talús artificial o contrafort tant de l'estructura com del mateix camí. | 08276-143 | Estribacions nord-oest del Turó, sota el Pujal. | Aquesta estructures es corresponen als forns de producció de calç. La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, com s'ha constatat en tots els forns documentats, ja que facilitava el seu procés productiu. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. .L'ús de la calç com element constructiu, barrejat amb sorra i aigua o sola, ha estat utilitzat, des de sempre, de forma tradicional. Aquest tipus d'activitat s'ha d'associar amb la presència de calcita com a matèria primera. Per la zona de Tagamanent aquesta pedra calcàrea, al ser molt abundant va ser durant molt temps tractada per esdevenir calç. Aquest procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, s'obté la calç. Quan aquesta substància surt del forn es presenta en terrossos d'òxid de calci de color rosat, que tradicionalment es coneix com a calç viva o calç de terrós i; la seva posterior manipulació permetrà que en la construcció s'utilitzi la calç en pasta o la calç en pols, les dues com a modalitats de l'hidròxid de calci. Per a la elaboració de la calç es coneixen dos sistemes: el sistema basat en el forn discontinuo o intermitent, i que ha perdurat fins els nostres dies; i el forn de tipus continuo o forn de raig. En aquests forns es disposaven de capes alternades de pedres de dimensions variables, i es cobria la part superior amb troncs i fang com aïllant, amb algun forat de ventilació. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació d'una masia o una intervenció arquitectònica important. La ubicació d'aquest forn, un xic allunyat de qualsevol casa, ens fa difícil la seva atribució, possiblement abastiria als Montcaus (masos més propers) o tindria un caire més industrial, de moment desconegut. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX. | 41.7616300,2.2653000 | 438927 | 4623572 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67623-foto-08276-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67623-foto-08276-143-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | L'emplaçament d'on s'extreia la calcita per produir la calç, no estaria lluny d'aquesta estructura de combustió. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67624 | Carboneres del Folló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboneres-del-follo | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. ZAMORA, J. E. (1992). El carboneig al Montseny. Monografies del Montseny, 7. p. 39-59. ZAMORA, J.E. (1996). El carboneig al Montseny. Barcelona. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. ZAMORA, J. E. (1999). 'El carboneig al Montseny. etnologia i paleoantracoanàlisi'. a III i IV Trobades d'Estudiosos del Montseny. Monografies, 27. Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. p.121-123. | XVIII-XIX | Recentment arrenjat per la gent del Folló. | Conjunt format per dues places carboneners, habilitades i senyalitzades per la gent del mas Fulló, dins el seu termenal, en el context de les activitats sobre turisme rural que porta a terme el mas. Ambdues places estan senyalitzades, amb la corresponent retolació. La plaça gran (anomenada carbonera gran), ocupa un gran espai a descobert, d'aproximadament uns 10-15 m; mentre que la petita queda més reculada, en un petit planell superior, i té unes dimensions més reduïdes. | 08276-144 | Sobre el Barri de la Pedralba, al Folló. | Un dels recursos més preuats del bosc, ha estat el carbó. L'activitat de transformar la fusta en carbó mitjançant una lenta combustió és documenta des de temps remots. La documentació d'aquest ofici de caire temporal, la trobem a partir dels segles XVIII i XIX, com a complement de les tasques agrícoles o altres activitats estacionals. A causa de les llargues temporades que els carboners havien de fer vida al bosc, aquests desenvoluparen tota una cultura carbonera evidenciada per les construccions en pedra seca d'estructures de caire perible conegudes com les barraques de carboners, però també altres elements que deixaren evidències palpables en el territori. Aquest és el cas de les places carboneres. Aquesta plaça consisteix en un gran espai obert on s'han dipositat els diversos nivells de carbons procedents de la combustió de les piles. Es caracteritzen per la presència d'una capa més o menys cendrosa o restes de rubefacció de la zona. El treball del carboner tenia diverses parts. Primer, acordava amb el propietari el preu del tros de bosc a carbonejar, i el propietari havia de negociar aquest preu amb el negociant o intermediari que era el que comprava el carbó. Un cop acordat, el carboner hi posava els jornalers, coneguts també com a picadors o migfeiners que es dedicaven a arreplegar la llenya i fer les piles, com també de coure-la i lligar les sàrries d'espart. Després de tot el procés de cuita que requeria un gran coneixement i control de la combustió es seleccionava el carbó, segons la seva qualitat i es procedia a la seva comercialització. Aquest ofici deixà com elements patrimonials, a part de les ja esmentades barraques de carboner, les eines utilitzades, les places carboneres on s'hi havia fet el carbó i una xarxa de comunicacions d'abast local molt important. | 41.7403000,2.2721800 | 439479 | 4621199 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67624-foto-08276-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67624-foto-08276-144-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Places carboneres que són una lleugera mostra, d'una important activitat econòmica, molt desenvolupada a tot el territori. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67625 | Lledoner de Castellseguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-castellseguer | L'exemplar que ha estat considerat arbre d'interès local està junt altres dos lledoners (celtis australis), de característiques similars a l'individu estudiat però de mesures inferiors. Els tres arbres s'arrengleren davant la masia de Castellseguer, en el camí d'accés. El lledoner fa una alçada de 17 m, amb un volt de canó de 2, 80 m i amb un volt de soca de 5'50 m. La projecció de la capçada és de 16'60 m i aquest exemplar consta de dues branques ramificades a 6'5m de la base del tronc. | 08276-145 | Prop del Collet i Turó de Seguer. | 41.7349500,2.2794800 | 440081 | 4620600 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67625-foto-08276-145-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||||
| 67626 | Faig de Can Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-de-can-figuera | Aquest exemplar de faig (Fagus sylvatica), es troba situat isolat al camí d'accés a Can Figuera, a uns 100 m i a l'esquerra del camí que porta a la casa. És fàcil visualitzar-lo ja que es troba enmig de la plana i rodejat de ginestell, ginebró, esbarzers i falgueres i a prop d'un pi roig (pinus sylvestris), en ple Pla de la Calma. L'alçada de l'arbre és d'uns 17 m, amb un volt de canó de 2,74 m, mentre que el volt de la soca de 6,97 m. La projecció de la capçada, que és de forma ovalada, és de 14'40m per 14'10m i es desenvolupa en sis ramificacions a una alçada de 2'80 m. Segons M. Boada, és l'únic faig del Pla de la Calma. | 08276-146 | Pla de la Calma, a Can Figuera. | 41.7735000,2.3292800 | 444256 | 4624846 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67626-foto-08276-146-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||||
| 67627 | Pi del camí de les casetes de la coveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-cami-de-les-casetes-de-la-coveta | Aquest exemplar de pi pinyer (pinus pinea) es roba situat al camí de les casetes de la coveta. Es tracta d'un individu viu que fa una alçada d'uns 16 m amb una volta de canó de 2'60 m i un volt de la soca de 2'60 m. Fa uns 17 m de projecció de la capçada i aquesta és de forma globulosa. | 08276-147 | Barri de la Pedralba, carrer de la Font de la Coveta. | 41.7406200,2.2674500 | 439086 | 4621237 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||||||
| 67628 | Alzina de l'Estany o del Parany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lestany-o-del-parany | Exemplar de quercus ilex de la família Fagaceae que es troba situat prop de la masia de l'Agusti, al costat del GR-5, en un espai conegut com el Parany. Aquest arbre que fa una alçada aproximada de 8 m, amb un volt de canó de 1'20 m i un volt de soca de 3'50 m presenta una capçada rodona a nivell de 9, 40 m i una capçada perpendicular a 8'80 m, es troba en força bon estat de conservació. Semblen quatre rebrots d'una soca tallada fa molts anys. | 08276-148 | Pla de la Calma. | 41.7502900,2.3139500 | 442961 | 4622279 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67628-foto-08276-148-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||||
| 67629 | Roure del Torn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-torn | Aquest exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) es troba situat prop de la masia del Torn. Les seves dimensions, de caire indicatiu, ens donen una alçada d'uns 18 /19 m, amb un volt de canó de 3, 04 m mentre que per la soca, el volt és de 5,15 m. La projecció de la capçada és de 22'35m - 21'10m; i té un desenvolupament de tres branques ramificades a una alçada de 7'5 m. | 08276-149 | Vall del Congost, al Torn. | 41.7387500,2.2638600 | 438786 | 4621032 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||||||
| 67630 | Llegenda de la Roca Centella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-roca-centella | Una altra llegenda basada en els tresors amagats en els espais naturals, esmenta la Roca Centella o Roca Centelles: Diu la creença que al camí de Tagamanent hi ha una roca dita Centelles, que al punt de mitjanit es bada i deixa el pas lliure al qui se sent prou ardit per no fer cas d'una serpassa que obre un pam de boca i que llança uns bramuls esgarrifosos. Dins la roca hi ha un tresor incalculable, que hom pot agafar fàcilment, només però, durant el breu temps en què cauen les dotze batallades de mitjanit, després del so de les quals la roca es torna a cloure, fins l'any que ve a la mateixa hora, i si hom no té temps de sortir resta presoner i enclòs a dins. | 08276-150 | Vall del Congost | Les llegendes associades a tresors amagats en espais màgics i en un entorn natural són molt comuns en tota la literatura fantàstica europea i, per extensió, la mundial. L'associació als fenòmens naturals sempres ha estat una costum cultural adoptada per comunitats rurals, i en aquest cas ha quedat ben palesa en el terme municipal de Tagamanent. | 41.7381700,2.2673300 | 439074 | 4620966 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||||||
| 67631 | Font Amargosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-amargosa | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 73. | XVII-XVIII | Situada a l'obaga del Pujal, abans d'arribar al GR-5 venint per un trencant que surt a l'esquerra del camí que puja a Puig-Agut. Es troba situada en un marge, amb un banc allargat en una vora en una zona on abunden els recursos aqüífers. Actualment està tapiada i l'aigua va a parar en un pou que hi ha a sota. L'estructura de la font és una petita caseta feta d'obra i de carreus de pedra vermella local, amb una teulada a doble vessant feta de lloses. En els punts on es situaven les obertures, ara tapiades, s'hi troba una llinda de grans dimensions amb la data de 1777, i a la porta d'accés una altra data gravada on diu 1783. | 08276-151 | Estribacions nord-oest del Turó, sota el Pujal. | Es desconeix el moment constructiu associat a aquesta font, les llindes de les obertures ens aporten una cronologia d'entrat el segle XVIII. Però entra la possibilitat de que fossin reaprofitades, tot i que no es documenta cap casa o mas a prop, els més propers són el Montcau o Puig-Agut, quedant força lluny de l'emplaçament de la font. A la part baixa del camí, es troba un dipòsit de factura molt més moderna, encara en ús. | 41.7620400,2.2666500 | 439040 | 4623616 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67631-foto-08276-151-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 67632 | Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-2 | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 82. | XX | Aquesta font es troba situada en una petita placeta arreglada i presidida per un gran til·ler. L'estructura construïda de la font està arrecerada a la pendent del turó. Es tracta d'una estructura rectangular amb funcions de contrafort, de grans dimensions i on s'ubica la petita font al seu interior. Està fet amb carreus de petites dimensions disposats a forma de mur de contenció o talús, sense lligar. | 08276-152 | Sobre el Barri de la Pedralba, al Folló. | Racó de gran bellesa paisatgística, format per una placeta on hi ha ubicat un gran til·ler. L'accés es fa pujant pel Passeig de Sant Joan que s'afaga davant el Folló, cap a la banda de Castellseguer i actualment molt ben senyalitzat per la gent del Folló. La font es troba a l'esquerra de la placeta, sota una estructura de feixa de pedres de dimensions mitjanes, poc escairades i sense lligar, cobertes per heura. En aquest punt és on s'ubica la la imatge del sant feta amb rajola valenciana. Tot i que el moment exacte de l'arrenjament de la font no el coneixem podem dir que es tracta d'una adequació moderna, ubicable a principis del segle XX i feta per la gent del Folló. | 41.7381800,2.2756500 | 439766 | 4620961 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67632-foto-08276-152-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Ha estat recentment arranjada i adequada per les visites juntament amb els Degotalls. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67633 | Els Degotalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-degotalls-0 | GARCIA-PEY. E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 72-73. | Es tracta d'una petita balma d'on es recull l'aigua filtrada de la Font de Sant Joan. Aquesta ha anat produint unes calcificacions que donen lloc a la cavitat i on a davant s'hi va construïr un petit mur de contenció i una estructura atalussada amb unes escales d'accés. L'estructura es basa en el sistema de carreus de pedra local, ben escairats i disposats en filades regulars sense lligar. Tot el paratge ha estat adequat i acondicionat, per anar-hi a fer passejades o a berenar. | 08276-153 | Sobre el Barri de la Pedralba, al Folló. | Paratge que ha estat recentment arrreglat per la gent del Folló, per fer visitable bona part del turó de sobre la casa. Seguint el passeig de Sant Joan; i sota la font del mateix nom. El mas Folló ha estat arrenjat per restaurant i espai lúdic dedicat al turisme rural. | 41.7381800,2.2756500 | 439766 | 4620961 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Tot i que la seva construcció és força recent, ha esdevingut un dels paratges singulars del municipi. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||
| 67634 | Llegenda del bou del Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bou-del-bellver | AMADES, J. (1989). Imatge de les Mare de Déu Trobades a Catalunya. Ed. Selecta-Catalònia. Barcelona. p. 398-399. Les PLADEVALL, A. (1988). Síntesi històric - geogràfica dels municipis de la vessant vallesana del Congost i Osonenca. Monografies del Montseny, nº3, Viladrau: Amics del Montseny. p. 131. | La llegenda del bou del Bellver relata el descobriment de la Mare de Déu de Tagamanent, per part d'un bou d'aquesta masia, en una bauma del Turó de Tagamanent. El pastor seguint el bou descobrí la imatge de la Verge i la gent del Bellver va decidir traslladar la imatge a Sant Martí, però aquesta va retornar miraculosament a la cova. Quan es va tornar a baixar la imatge es van assecar totes les alzines del cim del turó, i la gent va creure que aquesta senyal era un designi diví i que s'havia de construir un temple magestuós a dalt del turó. Així s'inicià la construcció de l'església de Santa Maria, lloc de culta i de devoció, centre de pelegrinatge i processó, construint-se un altar a la roca on fou trobada la imatge. La devoció a Maria Santíssima de Tagamanent va anar creixent, fent que nombroses parròquies veïnes pugessin a visitar la imatge. | 08276-154 | Pla de la Calma. | La llegenda fou ja recollida al 1650 pel pare Narcís Camós que deia que la seva imatge titular fou trobada per un bou del mas Bellver en una cova o balma situada a la cinglera o a la part rocosa del turó. Aquesta rondalla segueix el model de les llegendes que fan referència a les Mare de Déus Trobades i que trobem documentades extensament a Catalunya. Durant les invasions musulmanes els cristians amagaren les seves imatges sagrades en llocs amagats, sobretot en coves i refugis, per protegir-les dels saquejos sarrains. Amb el temps, els cristians ocuparen de nou les terres i moltes imatges van ser recuperades de forma miraculosa. En el cas del bou del Bellver, fou aquest animal que trobà la imatge de Santa Maria en una Cova, i en el lloc s'aixecà una església per venerar el fet i que acabà convertint-se en santuari marià i en un centre de pelegrinacions i cultes important, amb una forta tradició de romiatges i peregrinacions realitzades en ocasions de sequeres i inclemències metereològiques. Es creu que la majoria d'aquestes llegendes daten del segle XIV, i es podria parlar d'un moment de reafirmació d'identitats. Un paral·lel directe el trobem en el Santuari de Joncadella (Sant Joan de Vilatorrada, Bages) on també una pastora de Castellnou de Bages guiada per un dels seus bous, trobà en una cova, la imatge de la Mare de Déu, al costat s'hi edificà una església que es convertí en Santuari marià i en cnetre de preregrinacions durant tota l'època medieval i moderna. Paral·lels, amb menys elements coincidents, compendrien des de la Mare de Déu de Montserrat fins la Mare de Déu de Núria i de Queralt. | 41.7381700,2.2673300 | 439074 | 4620966 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||||
| 67635 | Font del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pou | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. | XX | Ha estat recentment acondicionada en el marc de les visites que poden fer els estadants del Folló per les rodalies. | Són moltes les fonts i deus d'aigua que es troben ubicades per tot el municipi de Tagamanent; la seva situació escarpada i l'abundància d'aigua subterrània de la zona del Montseny afavoreixen el seu emplaçament. Aquesta font, de petites dimensions, es troba situada sobre el mas Folló, a l'altra banda del passeig de Sant Joan. Es tracta d'un petit pou construit amb pedra seca i reforçat amb material modern. | 08276-155 | Sobre el Barri de la Pedralba, al Folló. | Font totalment contemporània, arranjada a causa de l'adequació del mas Folló com a casa de turisme rural. | 41.7408700,2.2732800 | 439571 | 4621261 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
| 67636 | Font de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-eulalia-0 | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 82. | XIX-XX | Aquesta font neix de la roca del bosc de can Pereres del Pla i servia per abastir la casa. Es va construïr un mur de contenció, davant la casa, per canalitzar l'aigua. Es tracta d'una font d'obra força senzilla on hi ha la imatge de la Santa feta amb rajola valenciana i amb dues piques per on saltava l'aigua. S'obre en una petita placeta aterrassada on està rodejada de vegetació. | 08276-156 | Vall del Congost, Can Pereras del Pla | La datació d'aquesta font és força imprecisa, s'ha d'associar a la construcció de les Pareres del Pla i a les reformes d'adeqüació del seu entorn; segurament cap a finals del XIX, o inicis del segle XX. | 41.7288200,2.2717300 | 439431 | 4619924 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67636-foto-08276-156-1.jpg | Física | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | desconegut | al seu costat hi ha una altra petita font, més a tocar de la gran casa senyorial. | 105 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 67637 | Presa al Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-al-riu-congost | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent. p. 89. | S'aprecia un reforç fet amb material modern. | Riu que en direcció nord-sud talla la Serralada pre-litoral catalana per l'Alt Congost, travessant la depressió vallesana fins a Montmeló. Moment en què s'uneix a la riera de Mogent i conflueixen al Besòs. Té 41 Km de llarg i 223 Km quadrats de conca. En una de les seves plataformes rocoses, a l'alçada de la Rectoria Vella de Santa Eugènia, s'hi troba ubicada una presa formada per un mur de contenció de 0'50 m l'altitud i que discorre de banda a banda del riu. La tècnica constructiva utilitzada és basa en l'ús del còdols de la mateixa riera i altra pedra de procedència local disposats en dues filades verticals, formant un petit mur de contenció, recentment arranjat i reforçat amb material modern, que permetia acumular una petita presa, recollint l'aigua que marxava pel lelvant de la riera al regar els camps de Santa Eugènia. | 08276-157 | Vall del Congost. Santa Eugènia del Congost | L'aprofitament hidràulic del riu Congost es documenta al llarg del seu curs amb diversos molins, conreus, preses i sínies. Aquest és el cas d'aquesta petita presa que s'hauria utilitzat per regar els diferents espais agrícoles de la zona. La seva construcció exacte no es pot precisar, segurament s'ha de relacionar amb el moment de auge demogràfic de la zona, documentat al s.XVIII, que podria estar emplaçada en una altra de més antiga reculable a l'edat mitjana. | 41.7367300,2.2675800 | 439093 | 4620805 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||
| 67638 | Gorg de les senyores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-les-senyores | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent. p. 85. | La riera d'Avencó es troba ubicada entre els termes municipals de Aiguafreda i Tagamanent i les seves aigües provene de la confluència entre la Riera del Pujol o Picamena i el torrent de la Figuera i la riera del Purgatori, per acabar desembocant al riu Congost. Espai de gran interès paisatgísitic format per un petit gorg situat entre la Platgeta i Pla de Llobins, arrecerat en un revolt de la riera. L'aigua que baixa queda impermeabilitada en aquest punt, un clot pregon al llit del corrent on aquest alenteix el seu curs. | 08276-158 | A l'Avencó. | Aquest espai natural és força visitat per la gent de les rodalies, els veïns d'Aiguafreda i el Tagamanent, ja que queda situat prop de la zona habitada de l'Avencó i hi va molta gent a passejar, i a l'estiu a banyar-s'hi o jugar. Un altre indret molt visitat, és la platgeta, aquesta al ser més planera, es va convertir en un punt molt recorregut pels banyistes. És desconeix l'origen del topònim que fa pensar es tractaria d'un gorg on només s'hi banyaven les senyores. | 41.7669200,2.2655900 | 438956 | 4624159 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||||
| 67639 | Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferreres-1 | Amillarament 1946, foli 99. Arxiu Ajuntament de Tagamanent. Arxiu de la Corona d'Aragó. Cancelleria, pergamí 4727. BOLÓS, J.; HURTADO, V. (2001). Atles del Comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau editor. Barcelona. p. 29. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamament. Noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent. p. 37, 165. PLADEVALL, A. (1998). 'Sant Cebrià de la Móra, una antiga parròquia del Montseny' a Monografies del Montseny, nº13, Viladrau: Amics del Montseny. p. 92, 95-96. | Totalment en runes. | Només en resten els basaments d'alguns murs del que hauria estat una gran construcció amb les seves dependències annexes. La tècnica constructiva es basa en carreus ben escairats i de mides variables, sense lligar o lligats amb morter; l'amplada dels murs és variable podent arribar a mig metre d'amplada i amb una alçada conservada, en alguns punts, de més d'un metre. S'observen diferents habitacions però la vegetació ha cobert bona part de les estructures i aquestes presenten un estat d'abandonament important. | 08276-159 | Riera d'Avencó, Torrent de Ferreres. | La primera referència documental de Ferreres ens remunta al segle X (906), però no serà fins a l'acta de consagració de Sant Martí del Brull, redactada al 1063 on es detallarà la seva ubicació; en aquest document s'especifica que el terme de St. Martí limitava a la 'valle magna ipsas ferreres, el rivum Avanconum i la vinea Cipriana' però no es dóna cap més indicació. La resta de la documentació antiga ens testifica que la seu de Vic tenia alous a Ferreres; i en un pergamí de finals del XII s'hi esmenta el nom de 'P. de Ferreres'. Però gran part de la documentació sobre aquest mas l'aporta Sant Cebrià de la Móra, jurisdicció de la que depenia aquesta casa. En la visita pastoral del bisbe Galzeran realitzada al 1330 a la Móra consta com a nom d'altres masos el de Farreres, juntament amb el d'Olina, des Pont i Cuminal. Aquest mas anirà apareixent en els fogatges de 1497 i 1515, en un context de despoblament general com ho demostra el cens de 1553 on tan sols s'esmenten les masies de la Figuera, Parera, Clot, Codina, Ferrer. I també s'esmentarà al llarg dels segles XVII i XVIII, amb la recuperació que s'evidencia en el 'Llibre de naixences i defuncions de la Móra del 1686 al 1838. A l'Amillarament de 1861, es documenten els seus termenals; limitant amb el Clot, el Boix i el Solà del Brull i amb el Solà i Brugués de la Castanya. No es coneix gaire més de la seva evolució històrica, sembla que va ser una casa d'importants dimensions, i que fou abandonada cap el 1870. El topònim de Ferreres podria documentar una explotació minera, que no ha estat ubicada o, per alguns autors, alguna antiga casa ubicada en un altre indret. | 41.7977600,2.3043500 | 442206 | 4627556 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67639-foto-08276-159-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | De la vella casa de Ferreres, Garcia-Pey diu que només en queda una petita referència a les pedres del marge, al segon revolt del camí de Ferreres, no s'ha pogut localitzar. Aquesta primera casa seria abandonada després de construir-se la casa nova a mitja carena sobre el torrent de Ferreres. | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 67640 | Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-cecilia | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. GAVÍN, J.M. (1990). 'Santa Cecília' a Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida en el Montseny. Granollers. | Molt deteriorat | Construcció de modestes dimensions, de planta rectanguar on només s'identifica un mur de dimensions considerables disposat de forma vertical. S'ha utilitzat la pedra rogenca local, com a principal element constructiu. | 08276-160 | Prop el Soler. | El coneixement d'aquesta església és molt precari, només es coneix la seva adscripció a Santa Cecília i no es té cap dada sobre la seva construcció o el seu vertader emplaçament. Es podria relacionar amb les masies dels voltants, de caràcter rural i dispers. | 41.7538600,2.2852800 | 440581 | 4622695 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||
| 67641 | Puig Drau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-drau | El Puig Drau, situat parcialment dins el municipi de Tagamanent, constitueix un dels punt més elevat de la zona, amb 1.344 m d'altitud. Aquest espai totalment muntanyós limita amb els següents torrents: el Sol de la font del Ginebre, el Sot de l'Infern i el Sot dels Avellaners. Hi dominen els boscos i el matollar on trobem una rica i variada flora de caràcter típicament mediterrani. L'abundàcia de les diferents espècies de plantes, amb la fauna associada, vindrà determianda per la diferent altura i tipus de sòl on es trobin, donant lloc a una successió tipològica de la vegetació molt particular. El bosc predominant d'aquestes fondalades és el roure i l'alzina, amb pi i altres espècies representatives. | 08276-161 | estribacions del pla de la Calma. | A causa de la forta explotació forestal i ramadera, i la realització de molts estudis sobre vegetació, es va dissenyar a partir de 1980 el que es va anomenar: les Zones de Reserva Natural Qualificada. Aquest puig va ser inclòs com a Zona de Reserva seguint els criteris establerts en el desenvolupament de la gestió del Parc Natural del Montseny, i s'escolliren les zones en què la protecció integral responia a la seva significació biològica, anul·lant-se qualsevol possibilitat d'explotació forestal i ramadera. L'evolució d'aquestes zones ha permès el creixement autònom d'aquests medis. Les zones ZRNQ establertes per el Montseny són les següents: Turó de Marmolers; Turó de Moron, Passavents, Agudes, Sant Marçal-el Puig, Riudeteix-Cingles de Bovilar, Matagalls-Coll Pregon, Puig Drau, Pla de l'Estany, Vallforners i Clot de la Móra. | 41.7642700,2.3483500 | 445833 | 4623809 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67641-foto-08276-161-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||||
| 67642 | Alzinar de l'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-lavenco | Alzinar de 21 peus de Quercus ilex que van des de la classe diamètrica 30 fins la 85, estant la majoría d'individus entre 40 i 50 cm de diàmetre. Les alçades oscil·len entre els 14,5 metres fins als 24 metres, la més alta. Veure Annex 1. D'aquest alzinar se'n poden destacar tres individus, que són els que tenen majors diàmetres: Alzina 1: exemplar de 224 cm de volt de canó, 330 cm de volt de soca, una alçada de 22 metres, diàmetre mid de projecció de capçada de 13,85 metres i 4 branques inserides a 3,10 metres. Alzina 2: individu de 242 cm de volta de canó, 288 cm de volt de soca, 24 metres d'alçada ( la més alta del conjunt), un diàmetre mig de projecció capçada de 15,3 metres i 4 branques ramificades a 6,5 metres d'alçada. Alzina 3: exemplar de 17 metres d'alçada, amb una volt de canó de 272 cm (la més grossa del conjunt), 331 cm de volt de sova, un diàmetre mig de projecció de capçada de 15,5 metres i 4 branques inserides a 2,15 metres d'alçada. | 08276-162 | Barri de l'Avencó | Bona part d'aquestes alzines foren plantades per la família Dachs, propietaris de l'Avencó. | 41.7649200,2.2593100 | 438432 | 4623941 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67642-foto-08276-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67642-foto-08276-162-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Baqués Giménez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||||
| 67643 | Til·ler de la Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiller-de-la-font-de-sant-joan | Exemplar de Tilia cordata de la família de les Til·liàcies. Té una alçada total de 18 metres; una volta de canó de 195,5 cm i 204 cm de volta de soca; el diàmetre mig de projecció de capçada és de 15,33 m; aquesta s'insereix a una alçada de 1,60 metres, formant 7 branques principals. | 08276-163 | Finca del Folló | 41.7384900,2.2756900 | 439769 | 4620995 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Baqués Giménez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||||||
| 67644 | Til·ler de la Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiller-de-la-font-freda | Exemplar de Tilia cordata de la família de les Til·liàcies. Té una alçada total de 21 m; una volta de canó de 198 cm i volta de soca de 304 cm. El diàmetre mig de projecció de capçada és de 16,43 m. La copa s'insereix a una alçada de 1,85 m i consta de 5 branques principals. | 08276-164 | Dins la finca del Folló, davant la Font Freda | 41.7418800,2.2730000 | 439549 | 4621373 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67644-foto-08276-164-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Baqués Giménez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||||
| 67645 | Alzina de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lagusti-0 | Exemplar de Quercus ilex de la família de les Fagàcies de 9 metres d'alçada, 209 cm de volt de canó i 247 de volt de soca; té un diàmetre mig de projecció de capçada de 11,85 metres i 4 branques inserides a 2,1 metres d'alçada. | 08276-165 | Pla de la Calma | 41.7502800,2.3060800 | 442307 | 4622283 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Baqués Giménez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,14 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc