Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67486 | El pi de l'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pi-de-lavenco | DOG-2480 N. 2480 DEL 22-9-1997. ORDRE de 3 de setembre 1997. INVENTARI DEL PATRIMONI NATURAL.'El pi de l'Avencó'. Servei de Parcs i Espais Naturals. Generalitat de Catalunya. | Estat de conservació precari. | Aquest pi pinyer (pinus pinea), es troba situat dins el camping de l'Avencó, al barri del mateix nom de forma relativament isolada, cap a la banda més est d'aquest espai de lleure. El seu estat vital és dubtós, ja que va patir l'impacte d'un llamp fa anys i la precarietat d'alguna de les seves branques és força evident. L'exemplar conserva una alçada de 21 m amb un volt de canó de 3'32 m mentre que la soca fa 3'83 m. La capçada és de forma triangular, amb una projecció de 15,25 m per 12 m per 13'48 m. Actualment conserva dues branques principals que es ramifiquen als 5'50 m, però que tenen un desenvolupament precari i la fulla no és gaire abundant. Tot i així no deixa de constituïr un bon exemplar de pi, en una zona on predominen roures i alzinars. | 08276-6 | Al barri de l'Avencó. | 41.7658100,2.2655200 | 438949 | 4624036 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 67499 | Prop de El Torn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-el-torn | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967).'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona). Separata Ampurias XXVIII. Barcelona 1967. ESTRADA, J. (1969). 'Vias y poblamiento romano en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. | Zona molt plena de vegetació. | Zona propera als nivells calcaris de la cinglera i la riba dreta del Congost a l'alçada del torrent del Torn. Punt on apareixen fragments de tegulae i comuna romana. L'àrea arqueològica es situa als voltants del Torn, un espai molt proper al que seria el pas tradiccional d'accés a la Plana de Vic, venint del Vallès. | 08276-19 | Al mas El Torn. | Localitzat per J. Estrada. No s'ha pogut accedir a aquesta col·lecció per poder ajustar una mica més la cronologia d'aquests materials. Aquesta troballa s'ha de relacionar amb la funció de la Vall del Congost com a zona de pas i de comunicacions des d'època ibèrica. Els passos naturals com ara valls de rieres i rius, i petits collets, han constituït els eixos de comunicació tradicional de moltes comunitats, la Vall del Llobregat, l'Ebre, entre molts d'altres, presenten una important ocupació antiga, en els punts més elevats del seu riberal. La zona del Congost no en seria una exepció com ho demostren diverses troballes realitzades al llarg del seu baix curs. Els paral·lels més directes pel curs alt els tenim en els forns ibèrics del Pinós, actualment desapareguts. | 41.7390100,2.2636200 | 438766 | 4621061 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67499-foto-08276-19-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 67503 | Castell de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-tagamanent | <p>CAIXAL, A. (1991). 'església de Santa Maria de Tagamanent. Recerca arqueològica'. Catalunya Romànica XVIII. Vallès Occidental. Vallès Oriental. Barcelona, p. 430-432. CAIXAL, A; AMIGÓ, J. (1991) 'Excavacions a l'església de Santa Maria de Tagamanent (Vallès Oriental, Barcelona)' a Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica, II. La recerca arqueològica. Quaderns científics i tècnics, 3, Diputació de Barcelona, p. 191-196. CAIXAL, A; CASTELLANOS, A. (1993). 'Església de Santa Maria de Tagamanent' a Quaderns Científics i Tècnics, 5. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. p.363-370. Gran Geografia Comarcal de Catalunya (1984) vol. 6, p.240. PLADEVALL, A.(1988). El castell de Tagamanent. Monografies del Montseny, nº3. Amics del Montseny, Viladrau, p.61-74. PLADEVALL, A. (1991). El Montseny a l'època medieval. Dominis i jurisdiccions. p. 83-106.</p> | XI | Caldria realitzar excavacions arqueològiques. | <p>Tan sols resten alguns basaments de murs, corresponents a l'edifici principal i restes de murs de defensa en dos punts. Els únics vestigis documentats en les diverses intervencions arqueològiques realitzades a la zona de l'església de Santa Maria de Tagamanent, es troben a la capçalera i la nau de tramuntana.</p> | 08276-23 | Al cim del Turó de Tagamanent | <p>Es documenta des de l'any 945 l'existència d'un castell, aquesta data correspon a un primer document en què es fa referència a unes vinyes i unes terres situades 'in termino de castro Tagamanent', a la Vallmagna, deixades a la catedral de Vic pel prevere Nectar. Aquest document juntament amb altres dos, del 947 i 990, fan esment de la venda d'un alou per part del comte Borrell II a Audesind i ens informen de la primitiva adscripció de Tagamanent a Ausona; i com a tal als vescomtes d'Osona (Udina Martorell, 1951, pp. 413-414). Un document mal datat del 1060, esmenta que Ramon Berenguer i la seva esposa Almodis donen als vescomtes Ramon Folc i Ermessenda, la meitat de l'alou de Vallfornès; en aquest moment en que s'esmenta un espai fisíc real, una sala o residència, junt la seva coromina o hort i jardi pels comtes de Barcelona al Castell de Tagamanent i segurament també hi hauria una residència pels preveres. Al llarg del segle X apareix documentat junt amb altres castells d'Osona. El castell era habitat per una família de castlans, els Tagamanent, documentada des del 1082 (Català, 1969, pp.299-306). Més tard, passà als Cardona fins que al 1269, entrà a formar part del domini reial. El rei el va concedir en feu durant alguns anys, fins que al 1382 en va vendre la jurisdicció a Berenguer d'Hostalric. La propietat passà als Montbui al s. XV per casament, i més tard, als Rocabertí-Peralada. Des del XVI fou d'alta jurisdicció reial. Tingué un destacat protagonisme durant la guerra de Joan II (1462-1472) (Carreras, 1895, p.288) i el tornem a documentar prenent partit a favor de Felip V durant la Guerra de successió (1700-1714), i més tard durant la guerra del francés, quan fou escenari el 1812, de la victòria del guerriller Josep Manso sobre les tropes comandades pel general Lamarque (Canyameres, 1970, p.140). Aquest èxit significà el punt de partida de la carrera militar de Manso, arribant al càrrec de Capità General de Catalunya. Durant les excavacions realitzades al 1987 per Alvar Caixal i Mata, del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, no s'identificaren vestigis clars del castell, ja que l'excavació es centrà amb Santa Maria, però si que s'apuntaren estructures més antigues de difícil adscripció. A nivell jurisdiccional es parla de Tagamanent com a domini patrimonial annex al càrrec vescomtal d'Osona, documentat des del 947. Des del XI aquests vescomtes adoptaren el cognom Cardona i la seva jurisdicció comprenia tot el pla de la Calma, la Móra, la Castanya i Vallforners.</p> | 41.7475600,2.2958600 | 441455 | 4621988 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67503-foto-08276-23-1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez | 92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||
| 67518 | Casa Vella del Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-del-bellver | AAVV. (1996). De la balma a la masia. L'habitat medieval i modern al Vallès Oriental. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 29. LLOBET, S. (1991). El medi i la vida al Montseny. Granollers. | En runes | Restes de basament de parets que indiquen la presència d'estructures d'habitat. El nivell conservat és d'aproximadament 0'5 m de carreus ben escairats i de tamany variable de pedra local, lligats amb fang. Aquestes estructures presenten característiques variables, amb amplades de gruixos diversos. S'observen les evidències de les pollegueres de les portes, però no s'han conservat finestres ni altres obertures. | 08276-38 | Sota el Turó de Tagamanent. | Coneguda com la Casa Vella de Bellver, el mas Prat o la Rectoria Vella; aquesta construcció de cronologia constructiva indeterminada, apareix esmentada al segle XIX, en un document del 1830 on es fa referència a un tros de terra conegut com mas Prat vulgo la Rectoria Vella que 'dista de la Iglesia mitxt quart, ab casa en dita terra...posseida per Isidro Castellseguer' i que limitava amb el mas Bellver, can Coll, i el Solà. Al llarg del mateix segle s'esmentarà diverses vegades en el registre de la propietat i el els Amillaraments del 1861, arribant a sortir en el cadastre de 1946. Com ja s'ha esmentat, la dificultat de datar-la cronològicament s'agreuja per la manca d'elements arquitectòncs i constructius definitoris. Hem de pensar que aquest mas tindria els seus annexos agrícoles i ramaders, junt als seus espais de conreu i que tot i la seva connotació antiga, donada per l'adjectiu 'vella', la seva cronologia no seria molt reculada. | 41.7449500,2.2949300 | 441375 | 4621699 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67518-foto-08276-38-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 67520 | El Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-clot-0 | AAVV (1991). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6. El Vallès. GARCIA-PEY, E. (1988). Tagamanent. Recull de noms de cases i llocs. Ajuntament de Tagamanent.p. 31-32, 163. IPEC-Montseny (1998), n. 3885. BARTOLOMÉ, J. (1998). Ecologia dels ramats d'ovi i cabrum al Pla de la Calma. Tesis Doctoral UAB. PUJOLRAS, X. (1998). Estudi d'una explotació ramadera al Pla de la Calma. Treball de final de carrera, Escola Superior d'Agricultura de Barcelona. | XVIII | Recentment arrenjada i habilitada per a masoveria. | Aquest edifici consta d'una planta rectangular amb un cos allargat afegit a la part esquerra, formant una L. Els murs són de paredat comú, arrebossat amb morter de calç i deixant les cantoneres visibles. La coberta és a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana principal i perpendicular al cos afegit. Aquest edifici central consta de planta baixa i pis i es troba fonamentat directament a la roca. En la seva façana principal destaca una portalada d'arc de mig punt de grans dovelles i brancals de pedra local. També es distribueixen a la façana 5 finestres de tamany desigual i disposades amb certa regularitat. Aquestes, presenten una llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben tallats amb les arestes bisellades. A prop del cos afegit, trobem una balconera, entre dues finestretes i que presenta un tractament similar a l'esmentat. El cos de l'esquerra, és més senzill, planta baixa amb tres portes, dues amb llinda i brancals de pedra sorrenca i la de la dreta amb llinda de fusta. La coberta és més baixa i les finestres estan distribuïdes amb certa regularitat. Davant del cos principal trobem un paller i un corral amb una coberta a una vessant seguint el pendent del terreny. L'era, és un gran espai empedrat que està formada per un paviment de lloses. I més avall trobem un pou, de planta circular, amb murs i coberta de paredat comú, com també les saleres per al bestiar. | 08276-40 | Estribacions del Montseny- Pla de la Calma. Prop Sant Cebrià de la Móra. | La masia del Clot, també anomenada el Clot de la Móra, apareix documentada al 1330, en una visita pastoral que fa el Bisbe Galzeran a l'església de Sant Cebrià de la Móra, on s'esmenta la doble distinció entre 'dez Clot Superior' i 'dez Clot Jussà', entre altres masos de la zona. En els fogatges del 1497 i el 1515 i 1553 tornaran a apareixer referències sobre la masia, apareix citat, nombroses vegades 'en Clot' i en algun moment s'esmenta el nom del propietari: Andreu Clot. Tot i que no s'ha pogut documentar arquitectònicament, el segle XVIII també hauria estat un segle d'importants reformes al mas, construint-se els diversos annexes agrícola-ramaders. Al segle XIX trobem com a propietari a Marià Clot Cortada, i serà a partir del mateix segle que es documentarà una despoblació general de la zona. A mitjans del segle XX, amb les reformes documentades a Sant Cebrià, s'esmenta que al Clot només hi havia el pastor, i l'estat de l'edifici estava bastant degradat. | 41.7869300,2.3086800 | 442556 | 4626351 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67520-foto-08276-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67520-foto-08276-40-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67530 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-11 | AAVV. (1996). De la balma a la masia. L'habitat medieval i modern al Vallès Oriental. CASTELLANOS, J. (1990. 'Uns altres patrimonis' a Revista d'Amics de Tagamanent, n.23. Tagamanent. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 25, 161. | XVII-XVIII | Ha estat recentment adquirida per la Diputació de Barcelona. | Aquesta construcció d'estructura rectangular amb diferents dependències es troba ubicada en un petit pla, prop de les terres de conreu. Es tracta d'una estructura complexa formada per un cos principal on s'obren les diverses dependències o habitacions. L'estat de conservació d'aquest conjunt no és gaire bo, ja que bona part de la teulada està ensorrada i els nivells d'ús de les diferents estances presenten un important nivell d'enderroc. Es pot apreciar la planta baixa, amb l'entrada i la cuina, amb restes d'haver estat cremada. Serà en aquest punt on s'hi ubica el bugader de cendra i un forn d'ús domèstic. El sistema constructiu utilitzat es basa en els carreus de pedra poc treballats i de procedència local que es disposen en filades irregulars i lligats amb morter o argamassa. Les parets presenten un arrebossat interior i es conserva, en bona part les restes de les bigues i les teules de la coberta. Les obertures es disposaran simetricament en totes les cares de façana, aquestes estaran emmarcades per llindes de grans dimensions, en algun cas treballades. | 08276-50 | Sobre Vallcàrquera (Figaró). | Les estructures visibles d'aquest mas i la tècnica arquitectònica i constructiva utilitzada, remunten aquesta construcció a l'època moderna. No s'ha pogut documentar a la casa cap evidència de llinda inscrita o emmarcada que pogués aportar una cronologia més concreta de l'estructura. Per altra banda, les evidències documentals si que aportaran més informació del moment ocupacional d'aquest mas. Un pergamí del segle XII esmenta 'G. De ses Planes', però es desconeix si aquesta referència coincidiria amb aquest mas o si es tractaria d'un mas anterior ubicat en un altre punt. Els diferents fogatges dels segles XV i XVI referenciaran 'en Planes', 'lo mas Planes', 'na Planes viuda i Gaspar Planes'. De moment, no s'ha trobat documentació més especiífica d'aquest mas; del que si que en podem dir que en època moderna experimentà una remodelació important, passant després per un periode d'estancament i d'abandó definitiu. En Llorenç del Folló, diu que hi havia anat a mitjans del segle XX a aixecar alguna teulada i poder fer servir la casa de magatzem o com a refugi ocasional. | 41.7320600,2.2884800 | 440827 | 4620272 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67530-foto-08276-50-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67533 | Font de la Plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lajuntament-2 | XX | Aquesta font es troba situada al costat de l'Ajuntament de Tagamanent, a la Plaça de la Vila. Es tracta d'una estructura de factura contemporània formada per pedres de dimensions variables lligades amb ciment que s'adossen a una gran pedra. La font té una aixeta d'obertura i una petita pica d'obra; a la part central hi ha una inscripció gravada a l'obra on es fa un recordatori a Mossèn Adjutori Vilalta i on es diu: 'Remunteu amb majestat /la gran ruta inconeguda/ entre temps i eternitat. Mossèn Adjutori Vilalta. 1908-1978.' | 08276-53 | Vall del Congost. | La construcció de la font, de caire molt contemporani, s'ha d'associar amb la ubicació de l'Ajuntament, aquest construït al 1978. La font està dedicada a Mossèn Adjutori Vilalta. Home del ripollès, fomat per claretians i posteriorment anà al seminari de Vic. Va ser ordenat sacerdot cap el 1932 i va ser mossèn de Tagamanent fins la seva mort. Composà poemes, cançons i sardanes de títols com: Batecs, Flors blanques, Pastoreta del Congost, Segon diumenge de maig, Veus Paternals. Promocionà la cultura catalana i el municipi de Tagamanent, essent un dels principals organitzadors de totes les activitats de caire religiós i cultural del poble. | 41.7375000,2.2670400 | 439049 | 4620891 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 67534 | Monument al Beat Miró de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-beat-miro-de-tagamanent | AAVV. (1999). Monogràfic dedicat al Beat Miró de Tagamanent. Associació de Veïns i Amics de Tagamanent. n. 45. AAVV. (2000).Noticiari de l'Associació: inauguració del monument al Beat Miró de Tagamanent. | XX | Monolit de pedra rojenca local, on hi ha encastada la cara del Beat Miró de Tagamanent que s'ha tret del que hi ha a la tomba del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, on està enterrat. Amb una inscripció que diu: L'Associació de Veïns i Amics de Tagamanent en memòria del Beat Miró, fill de Tagamanent 1113-1161. I amb una llegenda que diu: 'En un món trasbalsat ets el mirall on tothom s'hauria de mirar.' | 08276-54 | Vall del Congost. | Monolit que s'inaugurà el 9 de setembre del 2000, dins els actes de la Festa Major de Tagamanent. es realitzà un doble ofici religiós i cívil i forma part d'una petita placeta dins l'urbanització de la Pedralba. MIRO DE TAGAMANENT: (Tagamanent, Vallès Oriental 1113- Sant Joan de les Abadesses, Ripollès 1161). Canonge agustinià i beat. Era fill de Ramon Berenguer de Tagamanent i Ermessenda i va ser lliurat pels seus pares a la canònica de Sant Joan de les Abadesses el 25 de juny del 1127, en el document d'oblació, també hi surten els noms dels seus germans: Pere, Arbert i Bernat. Allà va ser ordenat prevere hi protà una vida senzilla dedicada a l'estudi, l'oració, el dejuni i la caritat fins el 12 de setembre 1161, que morí. Dos segles després, Ramon de Bianya, abat de Sant Joan, que havia rebut del papa l'encàrrec de reformar la canònica agustiniana a Catalunya, volgué destacar la beatutiud del canonge i a causa de la veneració que se li professà manà, al 1345, que un artista segurament de la cort pontifícia d'Avinyó construís un sepulcre d'alabastre amb una estàtua jacent i una inscripció que recorda la seva vida. Les despulles foren col·locades el 28 d'agost, Festa de Sant Agustí, del 1345. Aquest sepulcre es troba prop del presbiteri, i està format per un sarcòfag d'alabastre de Beuda que té, en la seva cara anterior l'àliga de Sant Joan evangelista i a banda i banda, una inscripció rimada i l'escut dels Tagamanent. També hi ha una la figura de Miró, de forma estilitzada que remarca la seva espiritualitat i l'ascetisme, i que té un gos descansant als peus, volent significar la fidelitat de Miró a la regla canonical. El sepulcre fou profanat pels francesos el 1794, i traslladat a un absis proper; i malmès en part el 1936, tot i que la Generalitat de Catalunya el va retirar. Després, al 1939, va ser tornat al seu lloc original i recompost dins el programa de restauració del monestir entre 1948 i 1963. També hi ha una vida llatina anònima s. XIV que recorda la seva santedat. Aquest relat ha estat transmès per Flórez, que es valgué d'una transcripció de Caresmar, el qual va proposar que el nom del beat estigués en una de les cadires de la catedral nova de Lleida, entre els dels altres sants catalans. El seu culte, va començar arran de la seva mort i sempre se li ha atribuït favors i penjant exvots prop del seu sepulcre. La comunitat hi feia cremar llànties i eren conegudes les seves aptituds curatives que han pervingut fins els nostres dies. | 41.7409300,2.2653300 | 438910 | 4621273 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 67535 | Monòlit del pont de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-del-pont-de-santa-eugenia | ARXIU MUNICIPAL, Ajuntament de Tagamanent. VIVES, E. (1997). A Emili Castellanos Vila. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n. 40. | XX | Monòlit fet de pedra local, anomenada també pedra roja de Tagamanent, format per un sol bloc de 40 cm de gruix per quasi un metre d'alçada.La part superior presenta un acabat amb punxa a la banda dreta, i la pedra no presenta cap tractament en tota la superfície. Es troba situat abans del pont nou de Santa Eugènia, al barri de Santa Eugènia del Congost, a la banda dreta del camí. Aquest element està dedicat a Emili Castellanos Vila (1954-1995). | 08276-55 | Vall del Congost | Dedicat a Emili Castellanos Vila (1954-1995). Fet el maig 1997.Emili Castellanos fou lingüísta i escriptor, morí el 17 de nov de 1995 a Barcelona, als 41 anys. Era idealista, i llicenciat el filologia catalana. Dedicat a Tagamanent i la natura. Va fer el pregó de festa Major del 1991. L'Associació de veïns i Amics de Tagamanent va ser l'encarregat de recuperat el sector de l'antic camí de Tagamanent a Santa Eugènia, entre les cases de Can Morera i l'Església, de la inauguració del nou pont de Santa Eugènia (10 maig 1997) i del monolit dedicat a la seva memòria. | 41.7350400,2.2687500 | 439189 | 4620617 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67535-foto-08276-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 67536 | Antic corral de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-corral-de-lagusti | IPEC-Montseny (1998), n. 3920. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 160. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida al Montseny. Granollers. | XVIII | Situada prop de la casa de l'Agustí, aquesta estructura es manté aïllada, conservant restes de murs de pedra poc treballada i relligada amb fang. L'edifici comprèn un espai de 20 m de llarg, amb una sola nau; no es conserva l'alçada original, però segurament no seria gaire alt. Està construït sobre el desnivell natural de les feixes. | 08276-56 | Pla de la Calma. | Els corrals i casa nova de l'Agustí es construiren a partir del segle XVII-XVIII com a desdoblament de grans masies per repartir les diferents tasques econòmiques. Aquest espai, amb corrals i estables propis, s'utilitzaria per albergar el bestiar semiestabulat de la casa, com seria el cas d'ovelles, xais. A les llindes de les dues finestres d'aquesta construcció es fa referència a 'Dionís Rovira i Pera Agustí 1736'. Aquestes llindes podrien haver estar reaprofitades del mas principal, tot i que també és pot pensar que ees van inscriure per recordar el moment constructiu del corral. A l'era i a la pallisa s'hi efectuaven les operacions de batuda de blat amb animals, mitjançant la tècnica de ventallar. Un cop destriat el gra de la palla, aquest s'entrava a la pallissa, fins la seva posterior venda o redistribució. | 41.7504400,2.3059800 | 442299 | 4622301 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 67541 | Reserva natural de Vallforners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reserva-natural-de-vallforners | La zona de Vallforners destaca per l'abruptuositat de les seves cingleres i la poca traça de la presència humana. La zona queda compresa entre els següents sots: Sot de la Font de Mas Déu, Sot de Noguereta, Sot dels Avellaners, Sot de la Figuerassa i torrent del Mojó. Es tracta d'un espai on abunda el roure i l'alzina, amb una recent i important aportació de pi. Com per la resta d'àrees ocupades per avetoses i rouredes de les zones de Reserva Natural Qualificada, s'ha procedit a elaborar estudis complerts sobre la seva evolució realitzant-se diversos inventaris fitosociològics. Reconeixement florístic de les zones de Reserva Natural Qualificada on s'ha de tenir en compte la corològica de les espècies vegetals endèmiques i/o amenaçades. | 08276-61 | Estribacions del Montseny. | A causa de la forta explotació forestal i ramadera, i la realització de molts estudis sobre vegetació, es va dissenyar a partir de 1980 el que es va anomenar: les Zones de Reserva Natural Qualificada. Els criteris seguits sorgiren en el desenvolupament de la gestió del Parc Natural del Montseny, i s'escolliren les zones en què la protecció integral responia a la seva significació biològica, anul·lant-se qualsevol possibilitat d'explotació forestal i ramadera. L'evolució d'aquestes zones ha permès el creixement autònom d'aquests medis. Les zones ZRNQ establertes per el Montseny són les següents: Turó de Marmolers; Turó de Moron, Passavents, Agudes, Sant Marçal-el Puig, Riudeteix-Cingles de Bovilar, Matagalls-Coll Pregon, Puig Drau, Pla de l'Estany, Vallforners i Clot de la Móra. | 41.7429700,2.3384100 | 444989 | 4621451 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67541-foto-08276-61-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 67542 | Les alzines de l'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-alzines-de-lavenco | IPEC-Montseny (1998), n. 3921. DOG-2480 N. 2480 DEL 22-9-1997. ORDRE de 3 de setembre 1997. INVENTARI DEL PATRIMONI NATURAL. Servei de Parcs i Espais Naturals. Generalitat de Catalunya. | Conjunt de 18 alzines on, tres de les quals, s'han descrit i declarat arbres d'interès local. Alzina 1- exemplar que fa 14, 50 m d'alçada, amb un volt de canó de 2,21m i un volt de la soca de 4,90 m, amb una projecció horitzontal de la capçada de 18,50 m per 16 m; amb una ramificació de tres branques principals ramificades a 3,50 m. Alzina 2- individu de Quercus ilex, situat a 12'5 m de l'Alzina 1. Fent una alçada de 20 m, la més alta del conjunt, i amb una volta de canó de 2,37 m. El volt de la soca és de 4,25 m i la projecció horitzontal de la capçada és de 19 per 18 m. Aquest exemplar té tres branques principals que ramifiquen a 6,50 m. Alzina 3- Alzina situada a 29 m de l'Alzina 1 i a 28 m de l'alzina 2. Aquest exemplar fa una alçada aproximada d'uns 15 m, amb un volt de canó de 2'67 m. El volt de la soca és de 4,24 m; mentre que la capçada presenta una projecció de 21m per 18,30 m amb tres branques principals ramificades a 2'15 m. | 08276-62 | Al barri de l'Avencó. | Bona part d'aquestes alzines foren plantades al segle passat per la família Dachs, propietaris de l'Avencó. | 41.7650200,2.2595900 | 438456 | 4623952 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 67543 | Bassa del Molí de l'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-lavenco | AAVV.(1937) 'Un document interessant (1770-1780)' a Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Badalona, VII, n.34, p. 1-6. BERNAD, F. (1991). 'Els pous de glaç a l'Avencó' a I Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Hospitalet de Llobregat. CANTARELL, C. (1992). 'Els pous de gel al Vallès Oriental' a Lauro, 4. p.3. IPEC-Montseny (1998) n.2443. LLOBET, S. (1947). El medio y la vida en el Montseny. CSIC. Barcelona 1947. LÓPEZ, J. (1992). 'Els pous de neu i de glaç al Montseny' a Monografies del Montseny, 7, p. 61. NUET, J. (1970) 'Els pous de neu del Montseny' a Muntanya, XCIV. PLADEVALL, A. (1993). 'El negoci de la neu i del gel' a Sitja del Llop, 3. SERRA, M. (1997). Els pous de glaç d'Avencó. Temes Aiguafredencs VII bis. Ajuntament d'Aiguafreda. VIVES, E. (1983). 'El glaç de Tagamanent' a Associació de Veïns i Amics de Tagamanent, 9. | XVII-XIX | Resten sota el càmping. | Bassa de contenció de grans dimensions per on mitjançant un sistema de canalitzacions, una petita sèquia i un canal, hi arribava l'aigua de la riera d'Avencó. Aquesta aigua era desviada per una petita presa que hi ha en un saltant de la riera, una mica més amunt de l'actual càmping i que va destruïda a causa dels darrers aiguats. Ara se'n ha construït una de nova al mateix emplaçament, tot i que encara es veuren restes de les estructures de la primera construcció. Aquesta resclosa permetia retenir l'aigua i per mitjar d'un rec la desviava a les basses. Un cop l'aigua arribava a les basses aquesta es deixava gelar. Aquestes estructures eren grans contenidors de dimensions oscil·lants entre 32 per 20 m, cada una. No tenien gaire alçada i això ha fet que actuament romanguin sota l'infrasturactura del càmping. | 08276-63 | Al barri de l'Avencó. | L'activitat humana per la zona de l'Avencó, ja es documenta al segle XI, segurament aleshores ha existiria una bassa o rec que portaria l'aigua de la riera al molí. Aquest conjunt hauria estat utilitzat per fer moure les moles del molí i per la producció de glaç durant l'hivern, en època més moderna. Aquest glaç s'obtindria per la derivació de l'aigua per unes basses més petites on es glaçaria. En alguns contractes d'arrendaments de pous (en els més antics) es menciona la ubicació de la resclosa, així com de la sèquia que portava l'aigua a les basses. A la Carta precària es diu:'..y uso de otros pozos, toma el agua por medio de resclosa y cequía de arroyo o riera llamada vulgarmente Avancó en el sitio llamado Llubiner'. En un contracte de 1839 es diu que només es poden fer servir les basses per la producció del gel: però a vegades l'arrendador també donava permís per utilitzar l'aigua de la bassa del molí. De les basses en sortien diferents tipus de productes. El glaç picat o triturat que es feia directament a la bassa del molí; o les lloses o blocs de gel que després s'empouaven. | 41.7648100,2.2606300 | 438542 | 4623928 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67543-foto-08276-63-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98|119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67544 | Bassa del molí del Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-del-bellit | IPEC-Montseny (1998) n.2444. | En mal estat de conservació | Més amunt del molí del Bellit, a uns 20 i 50 m, es troben les restes de dues rescloses amb les seves basses. La primera resclosa és de mur de pedra seca i regula l'aigua de la primera bassa, aquesta és de petites dimensions i uns 5 m ample. D'aquesta bassa en surt un rec que conduïa l'aigua al molí. La resclosa i la bassa superior estan en molt mal estat. | 08276-64 | Pla de la Calma. | Aquestes construccions associades a l'estructura del molí i al funcionament d'aquest conjunt, s'haurien construit en el mateix moment cronològic que el molí. La datació d'aquest tampoc és del tot precisa i s'ha associat al moment de màxim esplendor del mas Bellit, cap als segles XVII i XVIII. | 41.7629900,2.3132600 | 442915 | 4623690 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 67545 | Bugader de cendra de l'Agustí. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bugader-de-cendra-de-lagusti | LOPEZ, J. (1989). 'Els bugaders de cendra.' Muntanya 766. Butlleti CEC. Barcelona, p. 252-253. | XVIII-XIX | Dins el Museu Etnològic del Pla de la Calma. | Bugader de cendra, de pedra d'esmolar de caire local. Presenta la forma de gran vas globular, tot i que només en resta la meitat. Es troba situat al primer pis de la masia, a la zona de la cuina i prop de la llar de foc, per tal d'aprofitar l'aigua calenta per fer la bugada. Hi ha un atre fragment de bugader situat en una habitació del costat. | 08276-65 | Pla de la Calma, mas Agustí. | Els bugaders de cendra s'utilitzen per blanqueja la roba, aquesta era rentada prèviament abans de fer la bugada. Es dissolia la cendra amb aigua calenta i mentre s'escalfava l'aigua, el bugader s'omplia de roba i s'hi tirava la cendra, refredada i netejada de pols. Després s'abocava l'aigua, quan havia arrencat el bull; i un cop escolada es recollia pel sobreixidor i es retornava a la caldera per tornar-se a escalfar. | 41.7508800,2.3058200 | 442286 | 4622350 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67545-foto-08276-65-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98|119 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67547 | Forn de Vidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vidre | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 41, 167. | XVII-XVIII | Part en runes | Casa de diversos cossos, formada per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues; les parets exteriors. El sitema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada, cohesionada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb arrebossat. Algunes obertures presenten signes clars d'expoliació; i les dues portes conservades, apareixen emmarcades amb filades de totxo disposades de perfil i en vertical. | 08276-67 | Zona de Vallforners. | La datació d'aquesta construcció no és gaire exacte, a causa de l'escassa informació documental. La poca informació ens arriba per les solucions arquitectòniques emprades. L'ús dels arrebossats i enlluïts de les parets són força moderns i el tipus constructiu d'adoptar el matxembrat com element decoratiu per les finestres és propi del segle XVIII. Aquest mas que ara es troba gairebé en runes apareix documentat en el termenal de Vallforners on s'esmenta que el mas Vallforners tenia dues cases una anomenada Forn i l'altre la Casa Nova. Al segle XIX es fan dos esments sobre la propietat d'aquesta casa : en un s'esmenta com a propietari a Pau Parramon, i en un altre a Felip Pujol de Centelles. El seu topònim fa pensar en l'existència d'algun forn o alguna altra estructura de caire productiu, però aquesta no s'ha pogut documentar. | 41.7364800,2.3285500 | 444163 | 4620736 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67547-foto-08276-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67547-foto-08276-67-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67548 | Les Pareras del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pareras-del-pla | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent. p.58. | XIV-XIX | Al s. XIX, fou reconstruit. | Edifici format per un gran cos rectangular de quatre pisos i diverses construccions properes, aquest conjunt apareix tancat per un recinte murari. La coberta és amb teulada a doble vessant, i la façana original va ser reformada amb cornises a l'alçada dels forjats i marcs d'obra a les finestres i amb un rètol pintat que diu: PARERAS DEL PLA 1893. Trobem dos pisos aguantats per pilars i formant un porxo i una façana nova amb dues torres quadrades als angles, rematades per parallamps i una rosa dels vents de ferro forjat d'estil modernista. Les obertures es disposen en grups de tres fienstres amb arc separat per pilastra i amb balustrada de pedra modernista. També es documenta un balcó de forja amb motius florals i sostngut er mènsules de pedra amb relleus de volutes i fulles. Davant la façana hi ha una era enrajolada, i tancant aquesta era per un costat hi ha tot de casetes que formen el carrer de gira-t'hi, datat el 1933. | 08276-68 | Vall del Congost. | Aquesta casa la trobem documentada a mitjans del segle passat com Pereras del Pla. El topònim referit a mas presenta clars paral·lels amb l'altre mas, la Perera i situada dalt de la Calma. Aquesta construcció situada al costat de la via principal de comunicacions entre Barcelona- Vic apareix a la documentació en els diversos fogatges de 1515 i 1553, però no es fa cap referència a la seva ubicació. Al llarg del segle XIX un dels seus propietaris fou Joseph Busquets de la Garriga. L'estructura. es reformà al 1893-1898, en dos dels murs, afegint tot un cos d'edifici nou. També es documenta el carrer de gira-t'hi al 1933. Aquestes casetes eren antigues corts i algunes estan, avui, llogades. | 41.7289100,2.2714900 | 439411 | 4619935 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67548-foto-08276-68-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94|98|105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67549 | Alzina del Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-bellit | DOG-2480 N. 2480 DEL 22-9-1997. ORDRE de 3 de setembre 1997. INVENTARI DEL PATRIMONI NATURAL. Servei de Parcs i Espais Naturals. Generalitat de Catalunya. VIVES, JM. (1996). Arbres monumentals i singulars del Montseny. Monografies del Montseny, 11. p.69-92. | Alzina que creix en un marge rodejada de camps de conreu, destacant entre el paisatge. Es tracta d'un exemplar viu de Quercus ilex d'uns 11 m d'alçada (tot i que se li han arribat a atribuir 12 m) i amb un volt de canó de 3,70 m. El volt de la soca fa uns 4,60 m, amb una capçada esfèrica que presenta una projecció de 18,70 m per 18,80 m. es desenvolupa en tres branques principals ramificades a una alçada de 1'80 m. A prop seu hi trobem dos forats, un de força gros, que no sembla haver afectat la vitalitat de l'arbre. L'alzina és en la major mesura, l'arbre que ocupa la major superfície del massís i en molts punt forma una massa boscosa important; des de les zones més baixes fins a 1000 m altitud. L'actitivat humana sobre el bosc (desforestació, producció de carbó vegetal...) fa que no trobem exemplars molt desenvolupats. Poden viure centenars d'anys i tot i que són de creixement lent, poden assolir dimensions importants. | 08276-69 | Pla de la Calma | Per la seva singularitat ha estat considerat un dels arbres monumentals més significatius del Montseny. | 41.7634700,2.3077700 | 442459 | 4623747 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67549-foto-08276-69-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 67550 | Alzina de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lagusti | DOG-2480 N. 2480 DEL 22-9-1997. ORDRE de 3 de setembre 1997. INVENTARI DEL PATRIMONI NATURAL. Servei de Parcs i Espais Naturals. Generalitat de Catalunya. | L'alzina és en la major mesura, l'arbre que ocupa la major superfície del massís i en molts punt forma una massa boscosa important; des de les zones més baixes fins a 1000 m altitud. L'actitivat humana sobre el bosc (desforestació, producció de carbó vegetal...) fa que no trobem exemplars molt desenvolupats. Poden viure centenars d'anys i tot i que són de creixement lent, poden assolir dimensions importants. | 08276-70 | Pla de la Calma. | Per la seva singularitat ha estat considerat un dels arbres monumentals més significatius del Montseny. | 41.7634500,2.3078300 | 442464 | 4623744 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 67551 | Casa nova o Corral de Vallfornès o Corral de la Calma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-o-corral-de-vallfornes-o-corral-de-la-calma | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de casa i de lloc. IPEC-Montseny (1998), n. 3869. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida en el Montseny. Granollers. BARTOLOMÉ, J. (1994). Ecologia dels ramats ovi i cabrum al Pla de la Calma. UAB. PUJOLÀS, X. (1998). Estudi d'una explotació ramadera al Pla de la Calma (Montseny). Treball de final de carrera. | XVIII | Sense coberta | Construcció de planta rectangular, amb una sèrie de cossos afegits que s'adapten a la pendent natural del terreny. La masoveria es troba en runes i sense coberta, mentre que encara s'utilitza una part com a corral per guardar i aixoplugar el bestiar. Hi trobem les finestres amb brancals de pedra i llindes planes. | 08276-71 | Pla de la Calma. | Segona edificació del casal de Vallforners, que tot i tenir nom de corral, també va ser utilitzada com a masoveria. S'ha datat al segle XVIII ja que es dóna en aquest moment la màxima ocupació de noves terres, sobretot en arees d'alta muntanya. En els seus origens es tractaria d'un habitatge, però passà a desenvolupar tasques més puntuals de magatzem i refugi, donada la temporalitat que activitats, com la ramaderia, requereix. Finca que és arrendada per la gent del Molar com a pastures, amb unes 681 ha (5 ha reserva integral, 8 ha pastures, 4 ha pastures invaïdes). | 41.7531700,2.3335600 | 444594 | 4622586 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67551-foto-08276-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67551-foto-08276-71-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67552 | Casa nova o Corral del Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-o-corral-del-bellit | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de casa i de lloc. Tagamanent. IPEC-Montseny (1998), n. 3868. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida en el Montseny. Granollers. | XVII-XVIII | En runes | Edifici de planta rectangular 11m per 14 m, construït en pedra poc treballada i lligada en fang.La coberta és a doble vessant amb carener paral·lel a la façana i és aguantat per una encavallada de fusta, subjectada per dos pilars de pedra, de secció quadrada i amb les cantonades rebaixades. Només es conserva la part del corral, ja que l'habitatge està enrunat i ha estat arrenjada amb material modern (uralita i plàstics). Presenta un espai, sense divisions internes, amb un tancat de pedra davant l'entrada actual. | 08276-72 | Pla de la Calma, pla dels Embrils. | S'ha datat al s.XVIII, moment de màxima ocupació i explotació de les àrees d'alta muntanya, amb la ocupació de nous terrenys hàbils pel conreu. Va ser utilitzat per diversos pastors com a corral temporal, per aixopluc i refugi tant de fred com de calor; com és el cas del ramat del Rajolar de Palau (1995). Els masovers del Bellit el fan servir per guardar el bestiar ovi-cabrum i també el boví; de maig a novembre el bestiar dorm al ras. | 41.7559800,2.3269300 | 444045 | 4622902 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67552-foto-08276-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67552-foto-08276-72-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67556 | Pou d'aigua del Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-daigua-del-bellit | IPEC-Montseny (1998). N. 2459. | XVIII | El pou mina, es troba situat prop de la casa i masia del Bellit, a l'exterior del recinte emmurallat o barri. Es tracta d'una estructura semicircular, construïda amb pedra de la zona, de carreus força regulars. La coberta presenta una forma de falsa cúpula de forma semiesfèrica, la boca del pou també és circular, però la part interna del mateix, té forma globular. A prop, esconserva un canal, construït en pedra i recobert amb lloses que portava l'aigua a un abeurador interior a la casa. | 08276-76 | Pla de la Calma, masia del Bellit. | L'aigua d'aquest pou no és potable, proveia d'aigua a la masia i també servia per abeurar els animals. La seva construcció s'ha d'associar a la de la masia del Bellit, segurament en alguna reforma realitzada en època moderna. | 41.7638400,2.3084600 | 442517 | 4623787 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67556-foto-08276-76-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 67557 | Pou d'aigua de Sant Cebrià de la Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-daigua-de-sant-cebria-de-la-mora | IPEC-Montseny (1998), n. 3924. | Construcció que es troba aïllada, ha esta construida amb pedres de petit tamnay, reforçades amb carreus més grans i més ben escairats a les cantonades. La boca d'entrada és de forma rectangular amb una llinda de pedra plana. Als peus hi ha una pedra treballada de forma cilíndrica, d'ús indeterminat. | 08276-77 | Pla de la Calma, Sant Cebrià de la Móra. | Prop de l'església de la Móra, es veuen les restes de parets d'una antiga construcció, probablement la rectoria o una antiga masia, a la que pertanyien una sèrie de feixes i camps. | 41.7871500,2.3113000 | 442774 | 4626373 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67557-foto-08276-77-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 67559 | Pou del Sot dels Avellaners I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-sot-dels-avellaners-i | IPEC-Montseny (1998), n. 3689. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de casa i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 117. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida en el Montseny. Granollers. p. 337. LÓPEZ, J. (1992). 'Els pous de neu i de glaç al Montseny' a Monografies del Montseny, 7. NUET, J. (1970). 'Els pous de neu del Montseny' a Muntanya, XCIV. VIVES, E. (1983). 'El glaç de Tagamanent' a Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n.9. | XVII-XVIII | Parts en runes | Estructura formada per una cavitat de forma circular excavada a la roca. La part del davant està reforçada per un mur d'uns 3 m d'amplada i conserva part del seu interior recobert de pedra. Sistema constructiu que es composa de pedra treballada bastament i sense relligar. Aquesta construcció està orientada de Sud a Est , amb una fondària d'uns 8 m i un diàmetre de 10 m. | 08276-79 | Pla de la Calma, al Sot dels Avellaners. | A la Casa Nova del Bellit hi ha dos pous de neu, situats al Sud-est de la Casa, caient del turó de la casa Nova, que baixa cap el Sot dels Avellaners, a migdia, sobre el sot de la Font. Aquest tipus de construccions són propies de l'arquitectura tradicional rural, com exemple de les activitats econòmiques i vincles comercials dels recursos aportats per la muntanya. El comerç de la neu s'ha de relacionar amb un periode de clima fred i que s'ha situat entre el segles XIII i XIV, arribant a ser destacat també entre el selge XVI i el XIX. Aquesta facilitat d'acumulació de la neu, permetia la gran concentració de dipòsits i la regualritat d'aquest comerç cap a zones lleugerament més càlides. La construcció d'aquests dos pous demostra el sorgiment d'una incipient indústria dedicada al comerç de la neu i el gel que tindrà la seva màxima expansió al segle XX, amb l'abastiment a les zones urbanes. | 41.7552100,2.3283900 | 444166 | 4622816 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67559-foto-08276-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67559-foto-08276-79-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67561 | Pou d'en Cuc. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-den-cuc | CRUZ, J.; SEGURA, J.M.; (1996). El comercio de la nieve. Generalitat Valenciana. València. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de casa i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 117. IPEC-Montseny (1998), n. 4012. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida en el Montseny. p. 337. LÓPEZ, J. (1992). 'Els pous de neu i de glaç al Montseny' a Monografies del Montseny, 7. NUET, J. (1970).'Els pous de neu del Montseny' a Muntanya, XCIV. VIVES, E.(1983). 'El glaç de Tagamanent' a Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n.9. | XVI-XVII | Molt coberta per la vegetació | Estructura de grans dimensions i de forma ovalada. Es va construir mitjançant l'excavació a la roca natural de la muntanya, en una petita pendent, segueix la orientació de la carena i presenta un diàmetre d'uns 10 m i una fondària d'uns 6 m. Aquesta construcció està molt coberta per la vegetació i la seva tècnica constructiva segueix el model d'excavació circular reforçada per un petit mur de contenció. | 08276-81 | Turó d'en Cuc, estribacions Montseny per Cànoves. | Carena obaga de la muntanya on es documenten diverses congestes i pous per a l'emmagatzematge de la neu. Construcció de caire comercial que evidencia el comerç de la neu i les activitats econòmiques que es poden desenvolupar a alta muntanya. L'adopció d'aquest sistema econòmic s'ha de relacionar amb un periode climàtic fred que va permetre l'emmagatzematge de la neu i el seu posterior tractament i comercialització. La zona de la Calma va ser molt propícia per les acumulacions de neu, però també ho van ser moltes altres zones més perifèriques, en aquest cas cap a Can Cuc (límit amb el terme municipal de Cànoves).. Aquestes estructures s'han datat als segles XVII i XVIII, moment de millora de les xarxes de comunicacions i de les relacions econòmico-socials entre les àrees de muntanya i els nuclis urbans que alhora coincideix amb un període climàtic fred i un augment significatiu de la població. Aquestes poues es troben enclavades al costat d'una fondalada suau, de cara al nord, per aguantar més el fred. Es tracta d'estructures obertes. Possiblement aquestes poues s'omplien fent boles de neu, rodolant-les per suaus depressions i tirant neu a sobre per cobrir les escletxes, podrien anar cobertes per materials periples (com ara brancam, falgueres,...) i terra. A l'estiu es tornarien a destapar i que carregarien en carros i es baixarien, per ser comercialitzades als pobles propers o nuclis urbans més allunyats. | 41.7457000,2.3519400 | 446116 | 4621745 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67561-foto-08276-81-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67562 | Llegenda de l'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lavenco | Els pagesos de la Vall de Tenes, que s'han de refiar de l'aigua que porta el rec per poder regar els camps i els horts, des de sempre tenen un ull posat a la saó que té la terra i l'altre al cabal de la riera. I van esperant el torn de l'aigua. És evident que si plou per amunt, a la capçalera del Tenes, la riera baixa més plena i el rec també reparteix amb més generositat. Però al llarg dels temps, els pagesos han observat que si només plou sobre l'Avencó, entre la Calma i Aiguafreda, la riera també porta més aigua. I creuen que entre l'Avencó - o la Blancó- i el Tenes hi ha un camí subterrani i secret que porta l'aigua fins a les Barbotes. Deu ser tota una aventura travessar els cingles de Bertí per sota les seves arrels. Diuen que fa molts i molts anys, dos germans que conreaven un tros al reial de Bigues es van haver de separar perquè no tenien prou terra per a tots dos. El petit va marxar i es va llogar de mosso en una masia de l'Avencó. Tot i que treballava de sol a sol, encara li quedava temps per a l'enyorament i, de nit, anava vora el riu a tirar pedretes a l'aigua perquè la mestressa de la casa li havia dit que era un bon remei per a la nostàlgia. Una nit de lluna, el pobre mosso estava tirant pedretes al riu, i de sobte, va sorgir de l'aigua una goja blanca i lluent. El noi va quedar embaladit i ella li va parlar amb suavitat dient-li que per molt que llancés pedretes, ami no es desfaria de la seva tristesa. Per aconseguir-ho havia de tirar-hi una mongeta d'aquell camp de mongeteres ufanoses que tenia darrere seu. Però no una qualsevol, sinó una mongeta d'or que hi havia dins una tavella. Que hi gravés una creu i la llancés a l'aigua amb força. El noi li va dir que no ho faria: no podia buscar aquella mongeta perquè en obrir les tavelles, encara tendres, malmetria totes les mongeteres i els amos el despatxarien. El mal encara seria pitjor. La goja li va suggerir que esperés la collita, però que s'arriscava que algú altre la trobés. I va desaparèixer, fonent-se dins l'aigua. Va arribar el novembre i l'era de la masia va quedar plena de mates de mongetera a punt de batre. El mosso, encara angoixat, colpejava amb la forca amb cos i ànima per veure si saltava alguna tavella seca aquella mongeta d'or. Però, enmig d'aquell tou de mongetes i brossa i fullaraca era impossible trobar-la. Però quan va haver de ventar-les, sacsejant amb el garbell, per ficar-les als sacs, allà al bell mig del sedàs, va parèixer la mongeta d'or distingint-se de les altres, blanques i nacrades. D'amagat, hi va fer una creu amb el ganivet i va córrer al riu a llançar-la amb l'esperança de guarir el seu enyorament. Però no va ser així. I el mosso es lamentada d'haver estat tant burro de fer cas a la goja. Ara almenys tindria una mongeta d'or. La seva malenconia encara va créixer més durant els set dies de pluja d'aquella tardor, que a l'Avencó va ser molt forta. Al cap d'una setmana, el mosso va rebre la visita inesperada del seu germà, que el venia a buscar perquè tornés a casa. Havia trobat una mongeta d'or a peu de riera, al Tenes, i ara eren rics per comprar més terra i poder treballar junts. Efectivament, hi havia una reu gravada a la mongeta d'or. | 08276-82 | Vall del Congost. Costat de Can Cortines. | Aquest tipus de llegendes relacionades amb els fenòmens naturals on hi entra la màgia i l'existència d'algun personatge fantasiós, són de clara influència romàntica. Per la zona del Montseny hi ha multitud de llegendes sobre bandolers, dones d'aigua i bruixes i els seus poders o encanteris. En un contex de legitimació de la nacionalitat i de creació de mites sorgeixen noves quimeres de caire social i sobretot moral. Una altra llegenda molt recorrent durant el segle XIX fou la dels tresors amagats, en arbres o dins les parets de cases abandonades. Per Tagamanent també trobem una llegenda d'aquest tipus: Diu la creença que al camí de Tagamanent hi ha una roca dita Centelles, que al punt de mitjanit es bada i deixa el pas lliure al qui se sent prou ardit per no fer cas d'una serpassa que obre un pam de boca i que llança uns bramuls esgarrifosos. Dins la roca hi ha un tresor incalculable, que hom pot agafar fàcilment, només però, durant el breu temps en què cauen les dotze batallades de mitjanit, després del so de les quals la roca es torna a cloure, fins l'any que ve a la mateixa hora, i si hom no té temps de sortir resta presoner i enclòs a dins. | 41.7381700,2.2673300 | 439074 | 4620966 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||||
| 67563 | Congesta de la Casa Nova de Vallforners. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-de-la-casa-nova-de-vallforners | CRUZ, J.; SEGURA, J.M.; (1996). El comercio de la nieve. Generalitat Valenciana. València. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de casa i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998), n.3687. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida en el Montseny. p. 337. LÓPEZ, J. (1992). 'Els pous de neu i de glaç al Montseny' a Monografies del Montseny, 7. NUET, J.(1970). 'Els pous de neu del Montseny' a Muntanya, XCIV. VIVES, E.(1983). 'El glaç de Tagamanent' a Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n.9. | XVII-XVIII | Coberta de vegetació | Construcció de forma ovalada, cilíndrica excavada a la roca natural.està orientat de nord a est i fa uns 11 m de diàmetre i uns 7 m de fondària. La vegetació no deixa observar possibles restes d'element construït en el seu interior, tot i que segurament presentaria un revestiment interior i tindria una estructura construida a la part superior, per la zona de més pendent. | 08276-83 | Pla de la Calma, Casa Nova de Vallforners. | Construcció de caire comercial que evidencia el comerç de la neu i les activitats econòmiques que es poden desenvolupar a alta muntanya. L'adopció d'aquest sistema econòmic s'ha de relacionar amb un moment històric concret que permetia el desenvolupament de diverses tasques complementàries dins l'ambit forestal: l'emmagatzematge de la neu i el seu posterior tractament i comercialització. La zona de la Calma va ser molt propícia per les acumulacions de neu, com ho demostra l'abundant presència d'estructures de poues i congestes per la zona de la Casa Nova de Vallforners i la Casa nova del Bellit. Aquestes estructures s'han datat als segles XVII i XVIII, moment de millora de les xarxes de comunicacions i de les relacions econòmico-socials entre les àrees de muntanya i els nuclis urbans que alhora coincideix amb un període climàtic fred i un augment significatiu de la població. Aquestes poues es troben enclavades al costat d'una fondalada suau, de cara al nord, per aguantar més el fred. Es tracta d'estructures obertes. Possiblement aquestes poues s'omplien fent boles de neu, rodolant-les per suaus depressions i tirant neu a sobre per cobrir les escletxes, podrien anar cobertes per materials periples (com ara brancam, falgueres,...) i terra. A l'estiu es tornarien a destapar i amb pics s'aniria trencant la neu (càrrega que podia ser de 125 kg.) i que es carregarien en carros i es baixarien, per ser comercialitzades. | 41.7521800,2.3337400 | 444608 | 4622476 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67563-foto-08276-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67563-foto-08276-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67565 | Corral d'en Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-perera-0 | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de casa i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 34,128. IPEC-Montseny (1998), n. 3894. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida en el Montseny. Granollers. p. 274. | XVIII-XIX | Part enrunada | Conjunt d'edificacions formades per la masoveria o Casa Nova de la Perera més el corral. El corral està format per una construcció senzilla de planta rectangular amb coberta a dues vessants i un pis de fusta construït dalt la cort, que serviria com a magatzem de palla i menjar per al bestiar. Aquesta estructura estava subjectada per dos pilars de pedra que aguanten l'encavallada de fusta on hi ha el pis i el teulat. A l'espai del davant s'obre una era enllosada amb pedra picada o pati on s'hi podria guardar el bestiar. El corral presentava un habitacle auxiliar que va ser ocupat fins a principis del segle XX. | 08276-85 | Al Pla de la Calma, sota el Pla del Cafè. | Conjunt que tenia una important funció ramadera, podent tenir també funcions agrícoles, de caire més subsistent. La construcció d'aquesta edificació no queda clara, possiblement s'ha de relacionar amb el desdoblament de les propietats en època moderna, donada la bonança econòmica i l'augment poblacional. Serà durant el segle XVII i XVIII, l'època de màxima construcció. A l'Amillarament del 1861 s'esmenta com a corral, propietat d'en Josep Rovira. I l'única cronologia relativa a la construcció de la casa ens la dóna la llinda d'entrada on hi ha una inscripció amb la data 1883. Al segle XIX apareix a la documentació com a Perera o el Corral. | 41.7757000,2.3210900 | 443577 | 4625096 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67565-foto-08276-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67565-foto-08276-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67566 | Passera del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-del-congost | MAYER, M. (1992). Una vegada més sobre el camí antic i el seu pas per Aiguafreda. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns, n. 29. VIVES, E. (1988). Les poues de neu del Pla de la Calma.Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent. n.9. | Ha estat encimentada, com a mesura protectora. | Aquesta obra, situada darrera l'actual Ajuntament de Tagamanent i sobre el Congost, estaria formada per una passera construïda amb pedra local del mateix riu o de la coneguda com a pedra vermella de Tagamanent, de dimensions mitjanes i grans i ben treballades. Cal tenir en compte la seva ubicació sobre una plataforma rocosa, abans d'un petit saltant, facilitaria en gran mesura la comunicació, a la mateixa alçada, entre les dues ribes del riu. Aquesta estructura fa uns 2 metres d'ample per 5 de llargada, de pedres ben alineades formant un pas, ben erosionat pel curs d'aigua. | 08276-86 | Vall del Congost, al riu Congost | Tot i que desconeix el moment de construcció d'aquesta obra, i les seves possibles remodelacions; aquesta passera permet documentar un antic pas sobre el riu Congost. No és novedosa l'existència d'aquest tipus d'obra pública sobre cursos fluvials, per comunicar les dues parts de la ribera. En aquest cas la comunicació s'efectua entre la banda de Tagamanent i part de la barriada de Santa Eugènia i el mas el Torn. Aquests conjunts han estat documentats des de l'Edat Mitjana i la seva comunicació amb l'altra banda del Congost seria un fet, tant si es tractava d'estructures més complexes (ponts, erc.) o com si eren més senzilles (estructures peribles, passeres). Els antecedents més directes els tenim a l'antic pont de Santa Eugènia, del que s'observen, tant sols, els basaments després de la destrucció dels aiguats del 1997. Hem de tenir en compte també un possible pas del 'camí ral', successor de l'itinerari de l'antiga via romana i que ha estat extensament documentat amb la troballa dels mil·liaris del molí de les Canes a la segona meitat del XIX i en les excavacions d'urgència realitzades en les successives ampliacions de l'actual C-17; i que també s'hauria de posar en relació amb l'antic camí de Vic, el pas tradicional de la Vall del Congost, per unir l'eix Barcelona-Vic. Vorejant el riu Congost, aquest camí ral travessava vàries vegades d'un cantó a l'altre de riu. Segons E. Vives 'encara es pot veure algun pas ben enllosat, amb passeres de pedres que sobresurten'. | 41.7374100,2.2667900 | 439028 | 4620882 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67566-foto-08276-86-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 67567 | Capella de Sant Nicolau del Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-nicolau-del-bellit | AAVV. (1996). De la balma a la masia. L'habitat medieval i modern al Vallès Oriental. CASTELLANOS, J. (1990. 'Uns altres patrimonis' a Revista d'Amics de Tagamanent, n.23. Tagamanent. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 25, 161. GAVÍN, J.M. (1990). 'Sant Nicolau' Vallés Oriental, Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín, vol.23. IPEC-Montseny (1998), n. 3867. | XIX | Presenta mal estat en algunes parts | La capella, es troba annexe a la casa del Bellit, fou afegida per Josep Maria Bellit el 1830 segons indica una inscripció a la llinda (JOSEP BELLIT, 1830), moment en que s'efectuaria el trasllat del culte. A la façana hi ha un òcul o ull de bou sobre la porta, que ajudaria a il·luminar el recinte i més amunt, una finestra amb dos ferros que haurien subjectat la campana. L'interior és d'una sola nau, amb l'altar i una petita sagristia a la part de darrera amb espais que s'haurien utilitzat com a sagrari i per armaris, així com la galeria coberta del lateral. La coberta és diferent de la casa que vessa cap a les façanes principal i posterior a nivell inferior de l'habitatge i la pallissa. Aquest conjunt apareix tancat per un mur de pedra a mode de barri. | 08276-87 | Pla de la Calma, al mas Bellit. | Al costat de ponent de la masia del Bellit, en un cos afegit, es va construir la nova capella en planta baixa i terrassa porticada a la part superior. A la llinda de la porta d'accés hi ha data de 1830, segurament fou en aquest moment quan es traslladà el culte de l'ermita de Sant Nicolau des de el turó a la capella, on es bastí un altar dedicat a Sant Nicolau, un sant documentat a partir del segle IX i de culte força tardà a les nostres terres. | 41.7639800,2.3081400 | 442490 | 4623803 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67567-foto-08276-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67569 | Congesta del camí de la Casa nova de Vallforners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-cami-de-la-casa-nova-de-vallforners | CRUZ, J.; SEGURA, J.M.; (1996). El comercio de la nieve. Generalitat Valenciana. València. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de casa i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998), n.3687. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida en el Montseny. p. 337. LÓPEZ, J. (1992). 'Els pous de neu i de glaç al Montseny' a Monografies del Montseny, 7. NUET, J.(1970). 'Els pous de neu del Montseny' a Muntanya, XCIV. VIVES, E.(1983). 'El glaç de Tagamanent' a Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n.9. | Estructura excavada a terra, en una suau pendent cap al Sot del Avets. Es tracta d'una construcció senzilla, de mesures irregulars oscil·lant entre uns 3 metres d'amplada i una fondària indefinida entre 4 i 5 m. Es tracta d'una construció aïllada, situada al costat d'un camí, facilitant el treball d'empouar la neu: La part superior presenta un petit talús construït a mode de feixa per equilibrar la construcció. | 08276-89 | Pla de la Calma, Casa nova de Vallforners. | Construcció pròpia de l'arquitectura popular i tradicional, relacionat amb el comerç de la neu, com a font adicional d'ingressos. La zona de la Calma va ser molt propícia per les acumulacions de neu, com ho demostra l'abundant presència d'estructures de poues i congestes per la zona de la Casa Nova de Vallforners i la Casa nova del Bellit. Aquestes estructures s'han datat als segles XVII i XVIII, moment de millora de les xarxes de comunicacions i de les relacions econòmico-socials entre les àrees de muntanya i els nuclis urbans que alhora coincideix amb un període climàtic fred i un augment significatiu de la població. Aquestes poues es troben enclavades al costat d'una fondalada suau, de cara al nord, per aguantar més el fred. Es tracta d'estructures obertes. Possiblement aquestes poues s'omplien fent boles de neu, rodolant-les per suaus depressions i tirant neu a sobre per cobrir les escletxes, podrien anar cobertes per materials periples (com ara brancam, falgueres,...) i terra. A l'estiu es tornarien a destapar i amb pics s'aniria trencant la neu (càrrega que podia ser de 125 kg.) i que es carregarien en carros i es baixarien, per ser comercialitzades. Aquest pou, situat prop del camí entre Vallforners i el Corral de Vallforners seria un mostra de l'extensió d'aquesta pràctica. | 41.7517700,2.3307100 | 444356 | 4622433 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67569-foto-08276-89-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 67570 | Aplec de primavera de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-primavera-de-tagamanent | La festa de l'aplec de la Primavera, té lloc a dalt el turó de Tagamanent durant el matí del primer diumenge de juny. Es celebra un esmorzar popular, després una missa i una arrossada. També es poden realitzar altres actes de caire cultural. Aquest Aplec l'organitza l'Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, gent dels pobles veïns i residents, i tot i que no fa massa temps que es celebra, ha passat a ser la segona festa cultural més important del municipi, després de la Festa Major. | 08276-90 | A dalt el Turó de Tagamanent i Collet de Sant Martí | La tradicció dels Aplecs i rumiarges en els punts més elevats o en ermites i esglésies, és una constant de la cultura catalana documentada des d'època moderna. Aquesta festa constitueix la única manifestació festiva d'herència local, que tot i la seva contemporaneitat, aconsegueix aglutinar una població força dispersa i amb pocs elements en comú. | 41.7381700,2.2673300 | 439074 | 4620966 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||||
| 67575 | Caseta de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-lagusti | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de casa i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 29. | XVIII? | Força cobert per la vegetació. | Construcció on encara resten en peus les quatre cantonades, tot i que el seu estat de conservació no és massa bo. Aquesta caseta presenta una estructura de dos pisos on encara s'observen les diverses dependències: habitacions i cuina, i on es conserva un forn casolà del tot cobert. La tècnica constructiva seguida es basa en el carreu de procedència local, de dimensions mitjanes, ben escairat i lligat amb morter. Les obertures estan emmarcades amb llindes de pedra local i disposades de forma plana. Es molt difícil descriure les seves característiques arquitectòniques ja que es troba ben amagada per la vegetació prop del camí que surt cap a la dreta, de darrera les Planes. | 08276-95 | Sobre Vallcàrquera (Figaró). | Aquesta caseta s'adscriuria a l'auge constructiu documentat per tota la zona, que tingué lloc durant al segle XVII i XVIII. Segurament es tractaria d'una petita masoveria dependent de l'Agustí, i d'aquí li vindria el nom. Una mica lluny de la casa, al tocar del camí hi ha una llinda de pedra local i de grans dimensions amb la data de 1673 gravada junt amb una creu. Aquest monòlit té una clara vinculació amb la casa, però es desconeix si es tracta de la documentació d'una reforma o del mateix moment constructiu. La documentació cadastral sobre la casa no serà gaire generosa; ens diu que el seu propietari al 1861 era un tal Jaume Pareras i ens la situa a la parròquia de Santa Maria de Tagamanent | 41.7340200,2.2920700 | 441127 | 4620488 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 67576 | Cal Pere Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-jan | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 52. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVII-XVIII | Casa que ha estat recentment destapada. | Aquesta casa, recentment descoberta al vallar-se la propietat de Cal Capellà, es troba ubicada en una pendent a la fondalada del Sot de Can Xesc, situada al sud-oest de Can Pere Moliner. Construïda en pendent, aprofita part del terreny natural per assentar la seva estructura. La tècnica constructiva utilitzada segueix els patrons del moment: lloses o carreus de pedra, treballats i disposats en filades més o menys regulars i ben lligades. S'entreveu una estructura de planta i pis amb una sèrie d'habitacions disposades. A la part inferior, que és la més ben conservada, s'identifiquen dues estances, una de les quals coberta amb una porta de gran alçada; just a la banda contrària es troba un espai reservat per una premsa, amb un espai per encaixar l'estructura i per fixar-la. A la part central, més a l'est es documenten les restes d'un forn, que quedaria situat en el pis superior, a la part alta de la pendent. Possiblement es tractaria d'una estructura de 3 pisos i no de dos. En aquest espai central també s'hi toba un pou de grans dimensions, ben construït, amb carreus de pedra local vermella, en escairats i disposats en filades regulars ben lligades. L'alçada conservada d'aquesta estructura deu fer uns 5 m. | 08276-96 | Vall del Congost | Segurament l'estructura de la casa pertany a una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat per la zona de les Casetes del Congost. Aquesta construcció limitaria a l'est amb Can Pere Moliner i amb Can Capellà. No tenim cap data per precisar la cronologia d'aquesta casa tot i que seria difícil enquadrar-la finals del XVII en un context de petits arrendataris enriquits que decideixen construir-se una casa pròpia. Aquest petita establiment s'ha d'associar a una petita explotació que es dedicaria a l'explotació cerealista i vinícola d'ús particular o a escala reduïda. Per la documentació del pou, en Llorenç del Folló diu que es recorda de quan el van fer, per tant es tractaria d'una construcció de principis-mitjans del segle XX. | 41.7354400,2.2713300 | 439404 | 4620660 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67576-foto-08276-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67576-foto-08276-96-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67577 | La Creu de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-de-lagusti | GARCIA-PEY, E. (1998). La creu de l'Agustí. Retall de premsa. Associació de Veïns i Amics de Tagamanent, 42, p.23. GARCIA- PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 124. | Prop del camí de la Calma, tocant pel costat de ponent de la masia de l'Agustí, es troba aquest collet que fa de pas entre la zona de la Calma i la del Turó. Es tracta d'una petita depressió a la carena d'una serralada o d'un contrafort per la qual es passa d'un vessant a altre de carena. En aquest punt es col·locà una creu de petites dimensions sobre una roca que es va esmicolar i va caure per la cinglera. | 08276-97 | Pla de la Calma, prop el mas Agustí. | Ens diu la llegenda que una pubilla del mas Agustí festejava amb l'hereu del Bellit i aquest sovint feia el camí per anar-la a veure. Una nit d'hivern negra i gebrada, després del festeig el noi va agafar el camí de tornada cap a casa, camí de les Credes, que és un punt de pas dificultós, on va tenir una topada impensada amb una llopada famolenca. Els familiars trobaren, l'endemà al matí, a l'estret pas unes poques restes de la seva roba. Per recordar el fet es posà una petita creu metàl·lica sobre una de les roques. Molt després un dia de pluja també s'endugué el rocam, sobre el qual hi havia la creu, la qual es creu que ha quedat congada sota l'esllavissada. Ningú va pensar d'anar a buscar-la ni restituïr-la. I avui es coneix el paratge com a creu de l'Agustí. Aquest paratge natural es troba en un punt geogràfic clau de comunicació entre els masos Bellver i Agustí amb la zona de la Calma, essent conegut des de sempre. | 41.7520200,2.3078700 | 442457 | 4622475 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 67579 | Vitrall de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitrall-de-tagamanent | XX | En aquest senzill vitrall es veuen les parròquies històriques de Tagamanent: la principal al Turó de Santa Maria, Sant Cebrià de la Móra i Santa Eugènia del Congost. | 08276-99 | Vall del Congost. | Aquest vitrall va ser construït per ser colocat al nou ajuntament al 1979 i fou encàrregat a vidres Barnoles, una empresa especialista en vitralls i vidres de Vic. | 41.7380300,2.2667500 | 439025 | 4620950 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67579-foto-08276-99-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 67581 | El Passarell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-passarell | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 50-168. | Molt cobert per la vegetació. | Restes d'un mas amb les seves dependències associades, de les que només en resten uns pocs murs cantoners. Aquesta construcció situada en un petit pla al Camp de les Coromines, presenta una estructura de cos principal construït de fàbrica senzilla. El seu mal estat de conservació dificulta les precisions. Destaca la seva factura força moderna amb l'ús d'arrebossats i solucions d'adscripció moderna. | 08276-101 | Turó de Tagamanent, prop del Mas Agustí. | El mas Passarell pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Tagamananet. La primera referència documental recularà fins al segle XII on s'esmenta a 'Oler de Passarell'. Aquesta propietat va anar variant d'amo, més endavant el propietari serà Josep Bellver, quedant englobat dins les propietats d'aquesta masia propera; mentre que al 1886 era de Felip Farges i el 1861 de Jaume Pareras. En el cadastre de 1946 s'esmenta com a propietar i Josep Puigagut i actualment pertany a la Diputació de Barcelona. Les evidències arquitectòniques ens aporten una dada cronologia força moderna, possiblement documentant una de les reformes de la casa, quan aquesta va canviar de propietari o es va engrandir. | 41.7541800,2.3029700 | 442052 | 4622718 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67581-foto-08276-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67581-foto-08276-101-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 67582 | Les casetes del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-del-congost | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVII | Algunes estan en runes | conjunt de cases construïdes al llarg del segle XVII, en el torrent de Cal Xesc, algunes encara estan habitades de forma permanent com Can Morera (molt reformada), Cal Capellà i Cal Xesc o Cal Músic; mentre altres estaran enrunades com el cas de Cal Pere Jan; o totalment desaparegudes com Cal Pou. | 08276-102 | Vall del Congost, estribacions del barri de la Pedralba. | Es coneix molt poc del conjunt d'edificacions realitzades al llarg del segle XII a la zona obaga del conegut com a Sot de Cal Xesc. Aquest auge constructiu s'hauria d'associar al pas d'un camí antic que pujava al Tagamanent. Es tracta d'un camí que fou utilitzat al llarg del segle XVII fins a finals dels anys '60; era una bona drecera que comunicava Santa Eugènia i l'antiga via romana de Vic amb Santa Maria de Tagamanent. Passant per les cases del Rieral, Can Farrés 1698, Can Fèlix 1692, Cal Morera, Cal Capellà XVII, Can Pere Jan XVII, Can Pere Moliner 1688, i la resta de cases del segle XVII: Can Pou, Cal Músic, Cal Xesc. Es desconeixen els motius d'aquest auge constructiu del segle XVII, hem de pensar en un moment de bonança econòmica i d'augment demogràfic, que permetria a petits arrendataris comprar-se una parcel:la de terreny i edificar-se la casa. S'hauria de fer un estudi complert sobre la documetnació d'aquestes cases i la seva evolució tant històrica com arquitectònica. | 41.7367500,2.2694500 | 439249 | 4620806 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 67583 | Clot de la Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-de-la-mora | La zona del Clot de la Móra que ha estat definida com a Zona de Reserva Natural Qualificada, compren les estribacions de la riera del Pujol i el Torrent de la Figuera. Tota aquesta superfície de massa forestal es caracteritza per la presència de roure i alzina amb un petit percentatge de pineda. Hi dominen els boscos i el matollar on trobem una flora típica de la zona mediterrània, de subtipus humit. Els pendents abruptes de la vessant de la Móra caracteritzen aquest paisatge que ha tingut una evolució diferenciada respecte les altres zones arbòreas de la banda de la riera d'Avencó. | 08276-103 | Estribacions del Pla de la Calma | A causa de la forta explotació forestal i ramadera, i la realització de molts estudis sobre vegetació, es va dissenyar a partir de 1980 el que es va anomenar: les Zones de Reserva Natural Qualificada. Els criteris seguits sorgiren en el desenvolupament de la gestió del Parc Natural del Montseny, i s'escolliren les zones en què la protecció integral responia a la seva significació biològica, anul·lant-se qualsevol possibilitat d'explotació forestal i ramadera. L'evolució d'aquestes zones ha permès el creixement autònom d'aquests medis. Les zones ZRNQ establertes per el Montseny són les següents: Turó de Marmolers; Turó de Moron, Passavents, Agudes, Sant Marçal-el Puig, Riudeteix-Cingles de Bovilar, Matagalls-Coll Pregon, Puig Drau, Pla de l'Estany, Vallforners i Clot de la Móra. | 41.7853800,2.3130700 | 442919 | 4626176 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67583-foto-08276-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||||
| 67584 | Imatge de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-eugenia-0 | XIV | <p>Aquesta imatge de talla polícroma en fusta, hauria format part d'un conjunt més gran dedicat a Santa Eugènia i que s'ubicaria en un punt indeterminat del retaule, segurament el cos principal. Les reduïdes dimensions de l'estàtua i els seus trets han fet dubtar de la seva autenticitat. Es tracta d'una figura empeus, simbolitzant a Santa Eugènia, amb una ploma a la mà dreta i un llibre a l'esquerra, situada sobre un petit pedestal.</p> | 08276-104 | Vall del Congost, barri de Santa Eugènia. | <p>Aquesta imatge hauria procedit del retaule d'estil Barroc dedicat a Santa Eugènia del Congost i que fou cremat i destruït al 1939, durant la Guerra Cívil. L'estàtua va estar guardada al mas Santaeugènia, on els propietaris, la família Castellanos en va tenir cura, fins que va ser retornada a l'església. Actualment és l'única imatge venerada en el recinte.</p> | 41.7345000,2.2675800 | 439091 | 4620558 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67584-foto-08276-104-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Anna M. Gómez | 93 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 67585 | Can Carlos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carlos | Quadern de liquidacions o Amillaraments1861, foli 182. Arxiu Ajuntament de Tagamanent. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p.27. | XVII-XVIII | La vegetació fa que la casa no es pugui veure des del camí. | Situada a recer del Sot de Can Carlos, es va conèixer l'existència d'aquesta casa pel topònim de la zona 'Carlos o Carles'. Aquesta construcció es situa al mig del bosc de Puig-Agut, al costat del camí que baixa del Soler passant per la possible explotació d'una pedrera fins arribar a una esplanada sota la línia d'electricitat. Es troba en força mal estat de conservació; preservant-se alguns murs a poca alçada i tota una cantonada del què hauria estat l'edificació principal. L'angle conservat fa uns 2'5m d'alt i ens fa pensar que es tractaria d'una estructura complexa de més d'un pis, tot i que no se'n poden precisar les dimensions. Per fer aquesta construcció es van utilitzar petits carreus de pedra local, segurament d'alguna de les pedreres properes. Aquestes pedres són de dimensions variables i es disposen en filades irregulars lligades amb morter. Tot i que l'estructura està força coberta de vegetació s'insinua un cos principal rectangular i una sèrie de dependències annexes complementades per murs d'aterrassament i feixes de conreu que indicarien una certa pràctica agrícola de la zona. | 08276-105 | Estribació nord-oest del Turó de Tagamanent. | Es coneix molt poc sobre aquesta edificació, a la documentació s'esmenta com a terme d'altres cases, sobretot del Soler, el Cruells i Puig-Agut. Sabem que pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Tagamanent i que al 1861, en el Quadern de líquidacions, pertanyia a Josep Terrés Carlos. El sistema constructiu utilitzat no ens aporta gaires dades, donant-nos una cronologia indeterminada d'època moderna. Segurament la seva construcció s'ha d'associar a algun tipus d'activitat econòmica concreta: explotació de noves terres o de pedreres. Es podria emmarcar dins el context d'auge comercial i demogràfic del segle XVIII, però aquesta adscripció es faria més per paral·lels amb altres construccions de la zona que no pas per la informació aportada per la casa. | 41.7563700,2.2752600 | 439750 | 4622981 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67585-foto-08276-105-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67586 | Can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosc-3 | <p>GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent. p.27,162. VIVES, E. (2001). Coses passades i viscudes. Records d'Adelaida Vila i Vilardebò. Monografies del Montseny, n. 16. p. 189.</p> | XVI-XVIII | En força mal estat de conservació, i molt embardissada. Un dels edificis annexos conserva la totalitat de les seves parets, però li manca la teulada. | <p>Les restes d'aquesta casa es troben ubicades en un petit turonet que s'aixeca sobre el Sot del Molinot. Tot i que aquesta casa tindria un camí d'accés, aquest no s'ha pogut localitzar, i el camí actual surt per un corriol que puja de la riera. L'estructura conservada ens permet documentar un cos principal i una sèrie de dependències; una de les quals, possiblement un petit corral o magatzem, conserva tota l'alçada original. El cos central està força enrunat, però s'hi pot apreciar una estructura de dos pisos, amb diverses estances. La tècnica constructiva utilitzada es basa en grans carreus de pedra local, ben escairats i lligats amb argamassa formant filades regulars. A la part superior del conjunt encara s'hi poden veure restes de l'embigat de fusta.</p> | 08276-106 | Estribació sud-est del Turó de Tagamanent. Sobre Vallcàrquera (Figaró). | <p>Són escasses les notícies documentals sobre el mas Bosc o Bosch de Tagamanent, també coneguda com la Casa del Bosc. Una de les primeres referències sobre el topònim bosc ens apareix en un document del segle XII, on s'esmenta 'P. De Bosco' sense fer cap referència de caire geogràfic. Aquest nom ens anirà apareixent en diversos fogatges del segle XVI, concretament en el 1515 i del 1553. Però serà en el cadastre de 1946 on s'esmentarà com a propietari a Francisco Bosch i Valls, i on ens apareixen els termenals del mas que afrontava per una part amb Vallforners i Valls, amb el mas Puig de Vallcàrquera i amb les cases de les Planes i can Coll. A nivell arquitectònic l'ús de material constructiu modern (pedres lligades amb argamassa) i les diverses llindes inscrites ens aporten una cronologia força moderna, del segles XVIII i XIX. Concretament en una llinda inscrita amb la data de 1797, en una de les finestres de la façana principal i a la dovella de la porta principal, en força mal estat de conservació, amb les dates poc precises de 1878 i 1887 i emmarcades per una figura geomètrica, que recorda un cercle creuat. Una de les poques notícies documentals, d'època moderna (segona meitat del XIX) sobre can Bosch és del diari d'Adelaida Vila i Vilardebò; on se'ns diu que quan es va casar l'avi Francisco Vilardebò i Oliveres, al 1871-1873, li varen donar per dot la casa de can Bosch de Tagamanent junt amb una caixa de llençols de bri.</p> | 41.7338000,2.3063300 | 442313 | 4620453 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67586-foto-08276-106-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 67592 | Collet de la Creu de Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-la-creu-de-can-coll | GARCIA- PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 124. | Prop del camí que baixa de Can Coll, tocant pel costat de ponent de la masia el Coll, es troba aquest collet que fa de pas entre la zona del Figaró-Vallcàrquera i la del Turó. Es tracta d'una petita depressió a la carena d'una serralada o d'un contrafort per la qual es es passa d'un vessant a altre de carena. En aquest punt es col·locà una creu recordatòria de petites dimensions que va caure i està perduda. | 08276-112 | Sota el Turó de Tagamanent. | Creueta metàl·lica que quedava situada al collet de Can Coll, en memòria d'un caçador que va morir a causa d'un tret involuntari d'un company de cacera. La creu va desaparèixer i el lloc es considera de gran bellesa paisatgístic, essent una zona de pas essencial en les comunicacions de la zona de Figaró amb el Turó de Tagamanent. | 41.7403600,2.2929000 | 441202 | 4621191 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67592-foto-08276-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 67593 | Bugader de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bugader-de-les-planes | LOPEZ, J. (1989). 'Els bugaders de cendra.' Muntanya 766. Butlleti CEC. Barcelona, p. 252-253. | XVII | Sencer | Peça de grans dimensions, construida amb pedra local i situada al la cuina del mas les Planes. A la mateixa habitació s'hi pot observar el seu emplaçament original, al costat de la llar de foc, per escalfar l'aigua que s'havia d'utilitzar per blanquejar. Objecte de pedra amb una obertura central i circular de 0'5 m de diàmetre i amb un petit suport a la part inferior, per permetre evaquar l'aigua, un cop utilitzat. Aquesta peça es troba en molt bon estat de conservació, estant pràcticament sencer. | 08276-113 | A les Planes, sobre Vallcàrquera (Figaró). | En les cases d'època moderna es documenten una sèrie d'accessoris d'ús domèstic ampli. Els bugaders de cendra s'utilitzen per blanqueja la roba, aquesta era rentada prèviament abans de fer la bugada. Es dissolia la cendra amb aigua calenta i mentre s'escalfava l'aigua, el bugader s'omplia de roba i s'hi tirava la cendra, refredada i netejada de pols. Després s'abocava l'aigua, quan havia arrencat el bull; i un cop escolada es recollia pel sobreixidor i es retornava a la caldera per tornar-se a escalfar. | 41.7320600,2.2884800 | 440827 | 4620272 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 67596 | Font de la coveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-coveta | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 76. | XIX | Les arrels de l'alzina subjecten pràcticament tota l'estructura de la cova. | Font situada sobre el torrent de la Pedralba, no gaire lluny d'un trencant situat a l'inici del carrer de la Font de la Coveta. L'aigua raja de forma regular de la petita bauma o cova aguantada per la volta de l'arrel d'una d'alzina. La part construida és una obra en forma de banc, on l'aigua cau en una petita pica quadrada. | 08276-116 | Vall del Congost, barri de la Pedralba. | El topònim de la coveta deriva directament de cova petita, i la seva ubicació confirma el seu nom. El paratge ha estat arreglat a finals del segle XX, quedant amagat en una raconada, on a vegades hi va la gent de les casetes de la coveta i del barri de la Pedralba a berenar. Aquesta pràctica però s'està perdent. Tot i que queda fora de les principals rutes, a vegades és visitat per algun excursionista o biciclista. | 41.7425900,2.2682200 | 439152 | 4621456 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67596-foto-08276-116-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67597 | Bassa de la caseta de la neu o poues del collet Terrús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-caseta-de-la-neu-o-poues-del-collet-terrus | GARCIA-PEY, E. (1998). Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998), n.2451-3879. | XVIII-XIX | Cobert per la vegetació. | Estructura de forma allargada i ovalada, de poca profunditat. La seva construcció aprofità part del terreny natural i fou complementat amb murs de pedra seca i de petites dimensions. | 08276-117 | Pla de la Calma, al Collet de Terrús. | Al estar situada prop de la Caseta de la Neu, fa pensar que podria haver format part d'un complexe dedicat a l'obtenció de neu o glaç. Al voltant s'observen altres estructures, alguns prats en forma ovalada i semi-construïts on també es podria haver tractat la neu. Aquesta casa o caseta petita ja apareix enrunada a inicis del segle XX, per la seva situació, el seu topònim i les seves dimensions podria haver-se tractat d'un punt de venta de la neu o del seu tractament. | 41.7806700,2.3288300 | 444225 | 4625642 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67597-foto-08276-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67597-foto-08276-117-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67599 | Font Vedruna o Font del Bresc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vedruna-o-font-del-bresc | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 74 | XX | Font que queda una mica apartada del camí que comunica la Móra amb el Pla de Bassaus, el pas està lleugerament assenyalat cap al nord. Es tracta d'un lloc ombrívol, envoltat de boixos i trèmols. L'adequació realitzada als anys 60 consisteix en un mosaic de rajoles de mig metre quadrat, posat sobre una estructura de pedra rojenca local i lligada amb ciment, on es diu: Vos que amb gran fe Santa Joaquima un dia fereu brollar una font fresca i gemada, deu-nos a tots als qui a aquest pla fem via, per beure d'aquesta aigua regalada que el cor assedegat senti flerura d'una altra font molt més preuada i pura'. Al costat de la placa, feta de rajola blanca i colorejada, hi un fragment de senyera pintada i just a sota aquesta un pedrís que pot fer de seient. El raig de la font no és molt abundant i la boca està tapada amb un tronc; just a sobre hi ha gravada la data de 1963 sobre ciment. | 08276-119 | Pla de la Calma. | Aquesta font ha tingut diferents noms: Santa Joaquima, Font Vedruna o Font del Bresc. Aquest antic abeurador de la Caseta, que com la resta d'abeuradors d'animals de la zona consistia en grans biots d'aigua. A la segona meitat del segle XX, se li posà el nom de Santa Joaquima Vedruna i al 1963 s'arrenjà l'indret de la mà de l'Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, posant una placa commemorativa i endreçant l'entorn. Una llegenda de caire popular i romàntic sobre aquest paratge ens diu que al seu voltant hi ha amagat or, sota una pedra. Es utilitzada sobretot per excursionistes i biciclistes que recorren la zona, normalment direcció al Pla de la Calma. | 41.7868800,2.3243200 | 443855 | 4626335 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67599-foto-08276-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 67600 | Molí del Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-bellit | IPEC-Montseny (1998). n.2456. | XVI-XVII | Algunes parts en runes | Conjunt format per un mur construït sobre roca mare, aprofitant el desnivell natural del Sot del Molinot. Aquesta estructura està construïda amb grans blocs de pedra local, ben escairats, utilitzant el sistema de pedra seca, sense lligar. Resta la part visible del mur amb una amplada d'uns 17 metres, i per la part de baix es conserva una obertura que podria haver funcionat com a pas per l'aigüa un cop l'energia d'aquesta s'hagués aprofitat. | 08276-120 | Pla de la Calma, al mas Bellit. | La construcció d'aquesta estructura s'ha d'associar al mas Bellit i a la seva evolució històrica. Les seves característiques arquitectòniques no permeten atribuir-li un moment històric concret. L'època de màxima esplendor del mas Bellit es documenta cap el segles XVII i XVIII i, no seria difícil relacionar el funcionament del molí en aquest mateix moment. | 41.7623300,2.3131600 | 442906 | 4623616 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67600-foto-08276-120-2.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67602 | Camí d'Aiguafreda a Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-daiguafreda-a-tagamanent | Mapa Cadastral del Municipi de Tagamanent, 1955. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998) n.2517. LOPEZ, J. (1994). Parc Natural del Monseny. Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona.OSONA, A. (1893). Guia itineraria de las Montanyas de la Regió del Montseny, CEC. p.7,74. | Camí que surt del nucli urbà d'Aiguafreda, seguint la pista cap a l'Avencó i la Font Amargosa, i que després el traçat es desvia cap a la carena, passant per les masies, ara no habitades, de Puig-Agut (deixant el trencant del Cruells) i; una mica desviat, el Soler. El traçat segueix cap al Turó dels Reis, el Pla de Penjacans i el Turó de Tagamanent. Aquest camí forma part del Sender de Gran Recorregut GR-5 comunicant des del Garraf, Montserrat, sant Llorenç del Munt, el Montseny i el Montnegre. El recorregut continua per les masies del Bellver i l'Agustí, el Pla de la Llacuna, la Sitja del Llop, el Sui, el Turó d'en Cuc i baixant cap a Fogars de Montclús. Es tracta d'un camí seguit per molts excursionistes i també utilitzat per les rutes transhumants. | 08276-122 | Pujant per l'Avencó. | Camí d'accés a les cases de Puig-Agut i el Soler, comunicant el Turó, amb la banda de l'Avencó. | 41.7648800,2.2570700 | 438246 | 4623938 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67602-foto-08276-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 67603 | Camí d'Aiguafreda cap a la Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-daiguafreda-cap-a-la-mora | Mapa Cadastral del Municipi de Tagamanent, 1955. GARCIA-PEY 81996). 'Aiguafreda, els noms tradicionals, recull onom`stic' a Temes Aiguafredencs VII. Ajuntament d'Aiguafresa, p.135. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998) n.2513. | algunes parts del traçat dubtós | Camí que sortia de les Ferreries a Aiguafreda per pujar cap a Sant Cebrià de la Móra; el traçat ha estat lleugerament modificat en el seu inici, com recorda el mateix nom del carrer, i el camí original es retroba al costat de la Riera d'Avencó. Aquest traçat va seguint la riera i la travessa en alguns punts (Pont de Peu de Costa, per Can Parellada, Pont de la Bisbal, Pont de Picamena) tenint diferents desviacions al marge dret: el camí que puja cap a la Codina, la Figuera i la Perera i, en darrer terme, el camí que mena fins a Ferreres. El traçat, doncs, es desvia abans del Pont de Picamena i continua pujant per Picamena, i de forma sinuosa i amb fortes pendents cap el Clot i la Móra, i amb la possibilitat de pujar cap a la Caseta i al Pla de Bassaus enllaçant amb el GR-5. | 08276-123 | Pista a l'esquerra de la riera d'Avancó. | Camí originari per pujar a Sant Cebrià de la Móra, des de la Vall del Congost. Encara en resten alguns murs de contenció i de reforç del traçat, d'època indeterminada. | 41.7662000,2.2666500 | 439044 | 4624078 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67603-foto-08276-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/