Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67636 | Font de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-eulalia-0 | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 82. | XIX-XX | Aquesta font neix de la roca del bosc de can Pereres del Pla i servia per abastir la casa. Es va construïr un mur de contenció, davant la casa, per canalitzar l'aigua. Es tracta d'una font d'obra força senzilla on hi ha la imatge de la Santa feta amb rajola valenciana i amb dues piques per on saltava l'aigua. S'obre en una petita placeta aterrassada on està rodejada de vegetació. | 08276-156 | Vall del Congost, Can Pereras del Pla | La datació d'aquesta font és força imprecisa, s'ha d'associar a la construcció de les Pareres del Pla i a les reformes d'adeqüació del seu entorn; segurament cap a finals del XIX, o inicis del segle XX. | 41.7288200,2.2717300 | 439431 | 4619924 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67636-foto-08276-156-1.jpg | Física | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | desconegut | al seu costat hi ha una altra petita font, més a tocar de la gran casa senyorial. | 105 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 67548 | Les Pareras del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pareras-del-pla | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent. p.58. | XIV-XIX | Al s. XIX, fou reconstruit. | Edifici format per un gran cos rectangular de quatre pisos i diverses construccions properes, aquest conjunt apareix tancat per un recinte murari. La coberta és amb teulada a doble vessant, i la façana original va ser reformada amb cornises a l'alçada dels forjats i marcs d'obra a les finestres i amb un rètol pintat que diu: PARERAS DEL PLA 1893. Trobem dos pisos aguantats per pilars i formant un porxo i una façana nova amb dues torres quadrades als angles, rematades per parallamps i una rosa dels vents de ferro forjat d'estil modernista. Les obertures es disposen en grups de tres fienstres amb arc separat per pilastra i amb balustrada de pedra modernista. També es documenta un balcó de forja amb motius florals i sostngut er mènsules de pedra amb relleus de volutes i fulles. Davant la façana hi ha una era enrajolada, i tancant aquesta era per un costat hi ha tot de casetes que formen el carrer de gira-t'hi, datat el 1933. | 08276-68 | Vall del Congost. | Aquesta casa la trobem documentada a mitjans del segle passat com Pereras del Pla. El topònim referit a mas presenta clars paral·lels amb l'altre mas, la Perera i situada dalt de la Calma. Aquesta construcció situada al costat de la via principal de comunicacions entre Barcelona- Vic apareix a la documentació en els diversos fogatges de 1515 i 1553, però no es fa cap referència a la seva ubicació. Al llarg del segle XIX un dels seus propietaris fou Joseph Busquets de la Garriga. L'estructura. es reformà al 1893-1898, en dos dels murs, afegint tot un cos d'edifici nou. També es documenta el carrer de gira-t'hi al 1933. Aquestes casetes eren antigues corts i algunes estan, avui, llogades. | 41.7289100,2.2714900 | 439411 | 4619935 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67548-foto-08276-68-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94|98|105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67530 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-11 | AAVV. (1996). De la balma a la masia. L'habitat medieval i modern al Vallès Oriental. CASTELLANOS, J. (1990. 'Uns altres patrimonis' a Revista d'Amics de Tagamanent, n.23. Tagamanent. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 25, 161. | XVII-XVIII | Ha estat recentment adquirida per la Diputació de Barcelona. | Aquesta construcció d'estructura rectangular amb diferents dependències es troba ubicada en un petit pla, prop de les terres de conreu. Es tracta d'una estructura complexa formada per un cos principal on s'obren les diverses dependències o habitacions. L'estat de conservació d'aquest conjunt no és gaire bo, ja que bona part de la teulada està ensorrada i els nivells d'ús de les diferents estances presenten un important nivell d'enderroc. Es pot apreciar la planta baixa, amb l'entrada i la cuina, amb restes d'haver estat cremada. Serà en aquest punt on s'hi ubica el bugader de cendra i un forn d'ús domèstic. El sistema constructiu utilitzat es basa en els carreus de pedra poc treballats i de procedència local que es disposen en filades irregulars i lligats amb morter o argamassa. Les parets presenten un arrebossat interior i es conserva, en bona part les restes de les bigues i les teules de la coberta. Les obertures es disposaran simetricament en totes les cares de façana, aquestes estaran emmarcades per llindes de grans dimensions, en algun cas treballades. | 08276-50 | Sobre Vallcàrquera (Figaró). | Les estructures visibles d'aquest mas i la tècnica arquitectònica i constructiva utilitzada, remunten aquesta construcció a l'època moderna. No s'ha pogut documentar a la casa cap evidència de llinda inscrita o emmarcada que pogués aportar una cronologia més concreta de l'estructura. Per altra banda, les evidències documentals si que aportaran més informació del moment ocupacional d'aquest mas. Un pergamí del segle XII esmenta 'G. De ses Planes', però es desconeix si aquesta referència coincidiria amb aquest mas o si es tractaria d'un mas anterior ubicat en un altre punt. Els diferents fogatges dels segles XV i XVI referenciaran 'en Planes', 'lo mas Planes', 'na Planes viuda i Gaspar Planes'. De moment, no s'ha trobat documentació més especiífica d'aquest mas; del que si que en podem dir que en època moderna experimentà una remodelació important, passant després per un periode d'estancament i d'abandó definitiu. En Llorenç del Folló, diu que hi havia anat a mitjans del segle XX a aixecar alguna teulada i poder fer servir la casa de magatzem o com a refugi ocasional. | 41.7320600,2.2884800 | 440827 | 4620272 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67530-foto-08276-50-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67593 | Bugader de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bugader-de-les-planes | LOPEZ, J. (1989). 'Els bugaders de cendra.' Muntanya 766. Butlleti CEC. Barcelona, p. 252-253. | XVII | Sencer | Peça de grans dimensions, construida amb pedra local i situada al la cuina del mas les Planes. A la mateixa habitació s'hi pot observar el seu emplaçament original, al costat de la llar de foc, per escalfar l'aigua que s'havia d'utilitzar per blanquejar. Objecte de pedra amb una obertura central i circular de 0'5 m de diàmetre i amb un petit suport a la part inferior, per permetre evaquar l'aigua, un cop utilitzat. Aquesta peça es troba en molt bon estat de conservació, estant pràcticament sencer. | 08276-113 | A les Planes, sobre Vallcàrquera (Figaró). | En les cases d'època moderna es documenten una sèrie d'accessoris d'ús domèstic ampli. Els bugaders de cendra s'utilitzen per blanqueja la roba, aquesta era rentada prèviament abans de fer la bugada. Es dissolia la cendra amb aigua calenta i mentre s'escalfava l'aigua, el bugader s'omplia de roba i s'hi tirava la cendra, refredada i netejada de pols. Després s'abocava l'aigua, quan havia arrencat el bull; i un cop escolada es recollia pel sobreixidor i es retornava a la caldera per tornar-se a escalfar. | 41.7320600,2.2884800 | 440827 | 4620272 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 67606 | Camí de Cànoves al Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-canoves-al-tagamanent | Mapa Cadastral del Municipi de Tagamanent, 1955. Mapa del Montseny (1924), CEC. Mapa 4.2 del Pla especial del P.N.M. (1976) Diputació de Barcelona sender 18 i 24 del Pla Especial del Parc Natural del Montseny. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998) n.2525 i 2526. LOPEZ, J. (1994). Parc Natural del Monseny. Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona.OSONA, A. (1893). Guia itineraria de las Montanyas de la Regió del Montseny, CEC. p.172. | Parts del camí no massa clares | Camí que pujaria per l'embassament de Vallfornès (terme de Cànoves) i que aniria cap a Vallfornès, antic casal documentat al s. XII, deixant a mà esquerra un trencant cap al Forn de Vidre. El traçat continuaria cap a la Roca dels Diners, podent-se desviar cap a les Queredes arribant a la Creu de l'Agustí i les masies del Bellver i l'Agustí i al mateix Turó de Tagamanent; o pujar cap a la Casanova de Vallfornès fins el Turó del Poliol i la Sitja del Llop, agafant el camí a l'esquerra i empalmant amb el GR-5. Per la zona de Cànoves també hi ha la possibilitat de pujar al Pla de la Calma des del Turó d'en Cuc cap el Sui, la Roca Roja i que també arribaria a la Sitja del Llop. | 08276-126 | Un cop passat l'embassament de Vallfornès (Cànoves). | El casal de Vallfornès es documenta des del segle XII, i les seves comunicacions tant cap a Cànoves com cap al Pla de la Calma, han estat emprades des d'antic. Al llarg del traçat s'observen restes de murs de contenció i arranjaments del camí, de cronologia indeterminada, com també diverses reformes. La comunicació cap el Corral de Vallfornès, es documentarà àmpliament a partir del segle XVIII, època d'auge i expansió econòmica, i el camí esdevindrà una via trashumant utilitzada de manera intensiva per els ramaders de la zona i de Vallfornès mateix, on s'hi ha documentat un espai per realitzar-hi una fira de bestiar. | 41.7328000,2.3321200 | 444457 | 4620326 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67606-foto-08276-126-3.jpg | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 67586 | Can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosc-3 | <p>GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent. p.27,162. VIVES, E. (2001). Coses passades i viscudes. Records d'Adelaida Vila i Vilardebò. Monografies del Montseny, n. 16. p. 189.</p> | XVI-XVIII | En força mal estat de conservació, i molt embardissada. Un dels edificis annexos conserva la totalitat de les seves parets, però li manca la teulada. | <p>Les restes d'aquesta casa es troben ubicades en un petit turonet que s'aixeca sobre el Sot del Molinot. Tot i que aquesta casa tindria un camí d'accés, aquest no s'ha pogut localitzar, i el camí actual surt per un corriol que puja de la riera. L'estructura conservada ens permet documentar un cos principal i una sèrie de dependències; una de les quals, possiblement un petit corral o magatzem, conserva tota l'alçada original. El cos central està força enrunat, però s'hi pot apreciar una estructura de dos pisos, amb diverses estances. La tècnica constructiva utilitzada es basa en grans carreus de pedra local, ben escairats i lligats amb argamassa formant filades regulars. A la part superior del conjunt encara s'hi poden veure restes de l'embigat de fusta.</p> | 08276-106 | Estribació sud-est del Turó de Tagamanent. Sobre Vallcàrquera (Figaró). | <p>Són escasses les notícies documentals sobre el mas Bosc o Bosch de Tagamanent, també coneguda com la Casa del Bosc. Una de les primeres referències sobre el topònim bosc ens apareix en un document del segle XII, on s'esmenta 'P. De Bosco' sense fer cap referència de caire geogràfic. Aquest nom ens anirà apareixent en diversos fogatges del segle XVI, concretament en el 1515 i del 1553. Però serà en el cadastre de 1946 on s'esmentarà com a propietari a Francisco Bosch i Valls, i on ens apareixen els termenals del mas que afrontava per una part amb Vallforners i Valls, amb el mas Puig de Vallcàrquera i amb les cases de les Planes i can Coll. A nivell arquitectònic l'ús de material constructiu modern (pedres lligades amb argamassa) i les diverses llindes inscrites ens aporten una cronologia força moderna, del segles XVIII i XIX. Concretament en una llinda inscrita amb la data de 1797, en una de les finestres de la façana principal i a la dovella de la porta principal, en força mal estat de conservació, amb les dates poc precises de 1878 i 1887 i emmarcades per una figura geomètrica, que recorda un cercle creuat. Una de les poques notícies documentals, d'època moderna (segona meitat del XIX) sobre can Bosch és del diari d'Adelaida Vila i Vilardebò; on se'ns diu que quan es va casar l'avi Francisco Vilardebò i Oliveres, al 1871-1873, li varen donar per dot la casa de can Bosch de Tagamanent junt amb una caixa de llençols de bri.</p> | 41.7338000,2.3063300 | 442313 | 4620453 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67586-foto-08276-106-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 67575 | Caseta de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-lagusti | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de casa i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 29. | XVIII? | Força cobert per la vegetació. | Construcció on encara resten en peus les quatre cantonades, tot i que el seu estat de conservació no és massa bo. Aquesta caseta presenta una estructura de dos pisos on encara s'observen les diverses dependències: habitacions i cuina, i on es conserva un forn casolà del tot cobert. La tècnica constructiva seguida es basa en el carreu de procedència local, de dimensions mitjanes, ben escairat i lligat amb morter. Les obertures estan emmarcades amb llindes de pedra local i disposades de forma plana. Es molt difícil descriure les seves característiques arquitectòniques ja que es troba ben amagada per la vegetació prop del camí que surt cap a la dreta, de darrera les Planes. | 08276-95 | Sobre Vallcàrquera (Figaró). | Aquesta caseta s'adscriuria a l'auge constructiu documentat per tota la zona, que tingué lloc durant al segle XVII i XVIII. Segurament es tractaria d'una petita masoveria dependent de l'Agustí, i d'aquí li vindria el nom. Una mica lluny de la casa, al tocar del camí hi ha una llinda de pedra local i de grans dimensions amb la data de 1673 gravada junt amb una creu. Aquest monòlit té una clara vinculació amb la casa, però es desconeix si es tracta de la documentació d'una reforma o del mateix moment constructiu. La documentació cadastral sobre la casa no serà gaire generosa; ens diu que el seu propietari al 1861 era un tal Jaume Pareras i ens la situa a la parròquia de Santa Maria de Tagamanent | 41.7340200,2.2920700 | 441127 | 4620488 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 67501 | Can Pere Torn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-torn | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 52. | XVII | Reformada. | Casa aïllada de dos pisos, constituïda per baixos més pis. Dos cossos perpendiculars formen una ara davant la façana, que ha estat molt restaurada. La teulada de l'edifici és a doble vessant, aiguavessant als costats i amb ràfec a la cantonada. A la façana principal la obertura principal estarà formada per una porta rectangular amb dovelles i una llinda rectangular amb un arrodoniment tripartit a les cantonades amb una inscripció, també s'hi documenta un rellotge de sol (propi del segle XVIII) i al damunt l'arc de descàrrega. A la resta s'observen tres finestres grosses enllindades disposades de forma geomètrica per la façana. | 08276-21 | Al Barri de la Pedralba, Bosc del Pla. | Les dades històriques que ens poden aportar un mínim d'informació procedeixen de les observacions arquitectòniques de la casa (tipus constructiu, elements singulars, dates de les llindes...). A la façana principal de Can Pere Torn hi ha la inscripció: CAZA +DE PER ATORNT+CERRT1689 Hem de tenir en compte l'existència de can Torn, la casa pairal, datada d'inicis del s. XVII, el personatge datat en la inscripció deu ser un hereu descendent de la casa. La casa també fou anomenada el Torn del Serrat i a la documentació cadastral conservada ens apareix que limitava amb el mas Seguer i les Pareres del Pla, formant part de la parròquia de Santa Maria de Tagamanent. Els rellotges de sol, ens donen una cronologia del segle XVIII, mostrant, en aquest moment, un període de reformes a la casa. En un moment indeterminat del segle XVIII, s'esmenta com a propietari de la casa a Ysidro Torn del Serrat i al descriure les seves propietats parla de conreus d'oliveres, documentat una extensa pràctica de caràcter agrícola per aquesta zona, basada en l'oli i, en molts altres llocs, la vinya. | 41.7341000,2.2738500 | 439612 | 4620509 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67501-foto-08276-21-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | La casa documentada des del segle XVI, fou parcialment enderrocada i s'aixecà l'estructura actual. | 119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 67618 | Forn de calç de Castellseguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-castellseguer | CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera tp-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 116. IPEC-Montseny (1998), n. 4011. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona. | XVII-XIX | Aquesta estructura de caire industrial es troba construïda en una petita elevació que dóna en un petit espai aterrassat davant la casa de Castellseguer, al marge del camí per dalt que porta a l'era. Presenta una planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida, que es va excavar a uns 3 metres en el sòl natural. Mentre que la boca medeix 1'85 m d'alçada per 1'30 m amplada i permetia recollir les cendres i alimentar el foc. Les parets interiors conserven restes del refrectari com a conseqüència del seu enduriment per el calor de les continues coccions. Després de realitzar un forat en el terreny natural, aquest fou envoltat per un mur de tovots reforçat per pedres irregulars que foren recobertes parcialment, i per la seva cara interna, amb argila i morter. Es tracta del tipus típic per la cocció de pedra calcària, fet amb pedra seca, circular, i amb una boca alta que s'omplia per dalt. A la part central hi ha la boca o porta d'accés on s'hi pot veure la falsa volta de pedra que suporta el material de la última càrrega per calcinar, essent abandonat quan encara estava en ús. Al seu voltant es poden observar possibles elements arquitectònics relacionats amb al forn, que podrien funcionar com a talús artificial o contrafort, relacionat amb la casa de Castellseguer. | 08276-138 | Sota el Turó de Tagamanent, a Castellseguer. | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Per la zona de Tagamanent aquesta pedra calcàrea, al ser molt abundant va ser durant molt temps tractada per esdevenir calç i ser utilitzada en la construcció. Aquest procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, s'obté la calç, que després s'utilitza en pasta o la calç en pols. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. La calç produïda en aquest forn servia per a les obres de construcció de les diverses masies de Tagamanent i de la Vall del Congost, sempre d'abast local. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació d'una masia o una intervenció arquitectònica important. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX. En el cas del forn de Castellseguer, aquest va estar en ús fins la segona meitat del segle XX, fins poc després de la Guerra Civil espanyola. | 41.7343300,2.2796500 | 440095 | 4620531 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67618-foto-08276-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67618-foto-08276-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Conserva la seva última càrrega en el seu interior. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67508 | Pallissa del Mas Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-mas-santa-eugenia | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p.172. Gran Geografia Comarcal de Catalunya (1984) vol. 6, p.240-241. VIVES, E. (2001). Coses passades i viscudes. Records d'Adelaida Vila i Vilardebò. Monografies del Montseny, n. 16. p. 186-207. | XVII | Casa situada en perpendicular al mas Santa Eugènia. Una escala exterior davant la façana condueix a la porta d'entrada que és d'arc de mig punt i adovellada; i per tant queda al nivell del pis. L'escala és oberta per una porta també d'arc de mig punt. Dues finestres a la façana, la de dalt amb llinda, motllures i sota l'ampit una pedra amb una escletxa en posició vertical. La teulada és a doble vessant i amb ràfec a la catalana, molt reformada. El cos de la dreta és posterior, però segueix la tipologia de la casa. Es tracta d'un edifici força restaurat. | 08276-28 | Barri de Santa Eugènia | Aquesta Pallissa, seria construida poc després del Mas Santa Eugènia, la part més antiga dataria del segle XVI. La construcció d'annexes de caire agrícola és molt corrent en l'evolució de la masia catalana. Serà a partir del segle XII que trobem documentació sobre el mas de l'Església i també sobre el casal del Congost. Però serà el 1289, quan apareix documentat per primer cop, el mas Santa Eugènia en la seva denominació definitva. Aquest mas s'havia associat a la família Ecclesia, documentada cap el 1200, i que per proximitat i possible vinculació a la capella, hauria acabat adoptant el nom. Així, en la documentació del XIII, trobem esmentats 'manso de Ecclesia sive de Sancta Eugenia', que ens evidencia aquesta vinculació. L'estructura actual del mas data del s. XVI i potser seria en aquest moment que es van edificar part dels seus annexes, un dels qual la pallisa de Santa Eugènia. Des del 1940 la parroquialitat del terme ha passat a Santa Eugènia del Congost, i segurament es portà a terme en una reforma per aquestes dates, que vindria confirmada per la data de la inscripció de la façana principal del mas Santa Eugènia i algunes reformesi remodelacions a les altres dependències. | 41.7343700,2.2675100 | 439085 | 4620544 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67508-foto-08276-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67508-foto-08276-28-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | En el barri de Santa Eugènia hi havia tot un seguit de construccions de caire públic. Prop de l'antic camí de Vic hi havia ubicada una antiga escola, totalment desapareguda i la casa del Llenyataire, un habitatge exempt situat a banda esquerra del mas Santa Eugènia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67483 | Església de Santa Eugènia del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eugenia-del-congost | AAVV. (1991). Tagamanent. Butlletí informatiu, p. 5. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 124. GAVÍN, J.M. (1990). 'Santa Eugènia del Congost' a Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. IPEC-Montseny (1998), n. 7414-7421-7455. JUNYENT, E. Itinerario histórico de las parroquias del obispado. Parroquia de Santa Eugenia del Congost. PLADEVALL, A. (1988). 'Evocació de Tagamanent'. Monografies del Montseny, nº3, Viladrau: Amics del Montseny, p. 81-90. PLADEVALL, A. (1988). 'Síntesi històric - geogràfica dels municipis de la vessant vallesana del Congost i Osonenca'. Monografies del Montseny, nº3, Viladrau: Amics del Montseny. p. 128-134. OLIVER, J. (inèdit). Història de Tagamanent. VIVES, E. (2001). 'Coses passades i viscudes. Records d'Adelaida Vila i Vilardebò'. Monografies del Montseny, n. 16. p.186-207. | XII-XX | Església que va patir importants remodelacions en època moderna. | L'església situada a la part esquerra de la Vall del Congost, de reduïdes dimensions, es troba dedicada a Santa Eugènia. L'edifici és d'una sola nau, de carreus ben escairats, fets amb pedra local i lligats amb argamassa; les cantoneres també estan reforçades amb carreus de tamany més gran amb la doble funcionalitat: d'element arquitectònic i decoratiu. Tota l'estructura es troba situada sobre una petita plataforma que s'anivella amb el pendent natural del terreny on es troba annexada una petita sagristia, amb diverses dependències modernes i el cementiri. Aquesta plataforma per la seva cara sud-est és feta de carreus, alguns de grans dimensions de pedra local ben escairada, que en algun dels seus punts estaria buida, contenint algun tipus de dipòsit. En els seus inicis es tractaria d'un temple senzill d'una sola nau acabada amb absis que cap el 1690 va ser ampliat allargant la nau per la part del davant i aixecant la coberta. Es conserven restes de murs d'època romànica i un campanar d'espadanya. El seu interior ha estat força remodelat i actualment està emblanquinat i decorat amb cortines. | 08276-3 | Vall del Congost | Tenim coneixement del conjunt de Santa Eugènia des del 1038; en un document que la situa prop de la domus del Congost, tot i que aquesta domus no ha estat encara geogràficament localitzada. El 1194 s'esmenta aquest topònim relacionat amb un delme de Guillem Bonfill d'Aiguafreda, on es diu: 'ipsum meum X quod abeo et teneo ad Sancta Eugenia' i on també es fa esment de l'església. Es creu, doncs, que fou probablement a mitjans del segle XII, quan segurament es construí l'església romànica de Santa Eugènia del Congost. A nivell arquitectònic, d'aquesta fase en destaca la capella de Santa Eugènia (datada al s. XI i d'estil romànic) tot i que la fàbrica que ara s'observa és força més tardana; i també les restes de basaments de murs que es poden veure a la façana oest de la mateixa església. En les següents dades històriques es documenta que al 1306 els Santa Eugènia es van vendre els drets aparellats a la castlania de Montmany i que al 1333, la capella ja tenia cementiri propi. Un altre document del 1376 la cita com a capella de Sanctuginia on els pagesos hi feien deixes i també s'hi feien misses. Al llarg del segle XVII trobem un altre esment de la capella de Santa Eugènia del Congost, on es demostra la seva adscripció al mas de l'Església o mas Santa Eugènia, fins que al 1713 per cessió del mateix propietari passà de nou a la parròquia. En aquest context de segle XVIII i segle XIX es produirà una important remodelació arquitectònica del conjunt, esmentada en un document del 1843, on es diu que davant l'amenaça de ruïna s'amplia i es refà bona part de la teulada- aquesta obra anirà a compte dels veïns i es treballarà, fins i tot, els diumenges. A més, el creixement de masies al seu voltant i l'altura del Tagamanent (1055 m) van ser dos factors importants que van permetre la potenciació del seu culte i una certa difusió local. Aquesta situació va motivar que al 1878 es convertís en parròquia encara que va continuar mantenint certs vincles d'unió amb Santa Maria de Tagamanent. Actualment és l'únic centre urbà del terme amb església parroquial i cap de municipi com a conseqüència de l'abandó del Tagamanent durant la guerra civil del 1936-1939. La guerra també afectà Santa Eugènia, en va desaparèixer el retaule major d'època barroca i es va enfonsar tota la coberta, que va ser posteriorment restaurada. Segons E. Junyent 'aquest treball, a més de millorar l'interior del temple, ha motivat també la seva decoració interior especialment a l'absis, on es venera la imatge primitiva que va poder ser salvada'; també esmenta que hi ha un projecte de construcció d'un campanar de torre 'que vingui a substituir el poc graciós d'espadanya que s'aixeca sobra la façana principal' i que de moment s'ha mantingut. La data contemporània més significativa serà la de 1940 quan definitivament es traslladarà la parroquialitat de Tagamanent a Santa Eugènia. Respecte les estructures annexes, trobem que al 1955 es construí el nou cementiri; i que la última gran reforma tingué lloc a finals dels anys 60, amb la construcció de la nova sagristia, sobre el terreny del que havia estat l'antic cementiri. Una de les reformes successives més significativa ha estat el canvi de la campana de l'església; aquesta es documenta al llarg del segle XX: al 1910, 1944 i al 1967. | 41.7345000,2.2675800 | 439091 | 4620558 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67483-foto-08276-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67483-foto-08276-3-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Aquest conjunt religiós contempla l'església, la rectoria, el cementiri i el Pedró. Aquest últim traslladat en un espai dins del cementiri, molt a prop de l'església. S'hi havien realitzat diversos actes religiosos, un dels quals és la PROCESSÓ A BENEIR EL TERME. Aquest acte religiós de caire popular, consistia en anar a beneir el terme, i es sortia de l'església de Santa Eugènia per anar fins la Creu del Pedró de Santa Eugènia. Actualment, però, aquest acte ja no es celebra. També s'hi havia fet la PROCESSÓ DEL VIA CRUCIS, aquesta processó es celebrava el divendres Sant, i durant un període de temps, es sortia de l'església per anar fins al Pedró; després s'abandonà aquesta costum i l'acte es feia dins la mateixa església. 'algun any, va durar poc, es va fer la processó del Via Crucis, a fora l'església. S'anava fins al Pedró. Normalment la feien dins l'església'. Informant: Cinta Mateu. Una altra celebració religiosa era el CORPUS, aquesta festa es celebrà fins a finals dels anys 1970 a Santa Eugènia del Congost. Es feien catifes de flors i es celebrava la processó de Corpus que hi passava pel damunt. Aquesta processó feia un recorregut molt curt, uns 100 m al voltant de l'església. Aquesta festa es deixà de celebrar al morir Mn. Adjutori Vilalta el 1978, que n'era l'organitzador i l'impulsor principal. | 92|94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 67584 | Imatge de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-eugenia-0 | XIV | <p>Aquesta imatge de talla polícroma en fusta, hauria format part d'un conjunt més gran dedicat a Santa Eugènia i que s'ubicaria en un punt indeterminat del retaule, segurament el cos principal. Les reduïdes dimensions de l'estàtua i els seus trets han fet dubtar de la seva autenticitat. Es tracta d'una figura empeus, simbolitzant a Santa Eugènia, amb una ploma a la mà dreta i un llibre a l'esquerra, situada sobre un petit pedestal.</p> | 08276-104 | Vall del Congost, barri de Santa Eugènia. | <p>Aquesta imatge hauria procedit del retaule d'estil Barroc dedicat a Santa Eugènia del Congost i que fou cremat i destruït al 1939, durant la Guerra Cívil. L'estàtua va estar guardada al mas Santaeugènia, on els propietaris, la família Castellanos en va tenir cura, fins que va ser retornada a l'església. Actualment és l'única imatge venerada en el recinte.</p> | 41.7345000,2.2675800 | 439091 | 4620558 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67584-foto-08276-104-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Anna M. Gómez | 93 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 67608 | Fons parroquial de Santa Eugènia del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-santa-eugenia-del-congost | XX | Alguns documents estan en mal estat | <p>L'arxiu parroquial de Santa Eugènia del Congost va ser parcialment destruït durant la Guerra Civil Espanyola, del seu fons es conserva al bisbat de Vic, alguns documents de caire modern, mentre el llistat de naixements i defuncions a partir de la Guerra, si que es troba ubicat a Santa Eugènia. D'un fons paral·lel, pertanyent a la mateixa parròquia, trobem documentades una important col·lecció de Bíblies de tot el món, es tracta d'uns 500 exemplars de Bíblies escrites en tots els idiomes. A aquesta important col·lecció n'existeix una altra sobre icones bíbliques d'arreu del món, unes 25 procedents d'Africa. Àsia i Sud-Amèrica. També es documenta un destacat conjunt d'objectes religiosos i de tradició bíblica molt variat, on hi entren des d'objectes arqueològics a objectes litúrgics (des de sílex del Jordà, llànties d'època romana a un conjunt de rosaris del segle XVIII i XIX). En aquest conjunt també s'hi pot adscriure un important fons bibliogràfic de més de 2.000 exemplars de caire general sobre història, lingüística, religió etc. Respecte objectes pertanyents a l'església de Santa Eugènia del Congost, destaquen dos objectes de caire litúrgic, una vera creu i una justícia, de factura força moderna (segle XVIII-XX) que tenen el valor de pertànyer a Santa Eugènia.</p> | 08276-128 | Vall del Congost, Barri de Santa Eugènia. | <p>El mossèn actual de Santa Eugènia, José Pedro Inanraja, ha estat el recopilador de tot aquest material que es troba en procés de classificació i inventari. El recull es va iniciar a partir dels anys 50.</p> | 41.7345000,2.2675800 | 439091 | 4620558 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez | S'ha escollit l'opció de fons documental per aquesta fitxa, perquè és la que aporta unes connotacions més genèriques respecte el patrimoni documental de Santa Eugènia, molt variat tant de contingut com de temàtica. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 67611 | Quadres de Santa Eugènia del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-de-santa-eugenia-del-congost | XX | <p>Col·lecció formada per 8 obres pintades entre Albert Ràfols Cullerés i R. Goula. Es tracta de pintura sobra tela que representa diverses imatges i escenes religioses de la vida de Crist.</p> | 08276-131 | Vall del Congost, al barri de Santa Eugènia del Congost | <p>Ràfols Cullerés va nèixer a Barcelona el 1892, on morí al 1986. Pintor format a la Llotja amb Lluís Labarta, A. Mas i Fontdevila, que marxà a viure a Madrid, fou el pare de Ràfols Casamada, també il·llustre pintor, pedagog de l'art i el disseny. Albert Ràfols exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona al 1917 i a la Pinacoteca. Posteriorment es dedicà a ensenyar a pintar a grups burgesos de Barcelona i a realtizar encàrrecs diversos. De la seva pintura destaca l'enquadrament fotogràfic i la factura esbossada, d'on destaquen els seus interiors i retrats. L'encàrrec de decorar l'església de Santa Eugènia del Congost es realitzà després de la guerra civil espanyola; que va ser quan l'església va ser saquejada i bona part dels seus béns destruïts.</p> | 41.7345000,2.2675800 | 439091 | 4620558 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67611-foto-08276-131-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Anna M. Gómez | Ràfols i Goula | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 67510 | Mas Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-santa-eugenia | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent, p.172. GAVÍN, J.M. (1990). 'Santa Eugènia del Congost'a Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. VIVES, E. (2001). Coses passades i viscudes. Records d'Adelaida Vila i Vilardebò. Monografies del Montseny, n. 16. p. 186-207. | XVI-XVIII | Reformada. | Grup de tres edificis al costat de l'Església de Santa Eugènia del Congost. El cos principal el forma una casa rectangular amb teulada a doble vessant. A la façana principal hi trobem un gran portal de mig punt amb grans dovelles i a sobre, per descarregar el pes a l'arc, una finestra amb llinda de pedra i inscripció. La finestra de la dreta d'aquesta mateixa façana principal és d'arc conopial (típica del gòtic del s. XVI). Al mur lateral també s'observa una finestra d'arc conopial, que a més té l'intradós decorat amb dues rosetes en relleu. El material constructiu utlitizat és mamposteria-arrebossat, teula i pedra (al remat). És difícil de precisar la part que pertany al primitiu mas i les successives reformes efectuades. | 08276-30 | Barri de Santa Eugènia. | Al llarg del segle XII trobem documentació sobre el mas de l'Església i també sobre el casal del Congost. Però serà el 1289, quan apareix documentat per primer cop, el mas Santa Eugènia en la seva denominació definitva. Aquest mas s'havia associat a la família Ecclesia, documentada cap el 1200, i que per proximitat i possible vinculació a la capella, hauria acabat adoptant el nom. Així, en la documentació del XIII, trobem esmentats 'manso de Ecclesia sive de Sancta Eugenia', que ens evidencia aquesta vinculació. L'estructura actual del mas data del s. XVI. Una llinda de la finestra de la façana ens dóna la data de 1720 JAUME SANTAUGENIA; i al mur lateral hi ha l'inscripció: MVS 1945. Des del 1940 la parroquialitat del terme ha passat a Santa Eugènia del Congost, i segurament es portà a terme en una reforma per aquestes dates, que vindria confirmada per la data de la inscripció de la façana principal. Dins l'evolució familar dels propietaris, podem destacar que Adelaida Vila i Vilardebò, fou la última pubilla del mas Santa Eugènia a finals del segle XIX. | 41.7345200,2.2676300 | 439095 | 4620560 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67510-foto-08276-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67510-foto-08276-30-2.jpg | Inexistent | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Mas que conserva documentació antiga sobretot de la mateixa casa però també del conjunt del barri de Santa Eugènia i de l'església. Es desconeix el seu volum, tot i que es tractaria principalment de documents d'època moderna. Fons de caire particular d'índole diversa on es fa especial esment a les diverses propietats del mas. Aquest conjunt no ha estat ordenat ni estudiat, i tot i que les seves dimensions no són molt grans (estariem parlant d'un conjunt de 12 documents), són de gran importància per conèixer els esdeveniments i la història de la barriada de Santa Eugènia. | 94|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 67601 | Antic camí de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-vic | GÓMEZ MARICHALAR, N. (1992). L'antic camí de Vic. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n.29. | parts del camí no massa clares | Camí que comunica per la banda esquerra del riu Congost, pujant de Barcelona, les poblacions de Figaró, amb el barri de Santa Eugènia i que pujaria cap a Vic. El traçat originari hauria variat amb el temps. | 08276-121 | Vall del Congost, barri de Santa Eugènia. | L'antic camí de Vic, en el seu pas per Tagamanent conserva, en alguns trams hàbils, les marques a les pedres a causa del desgast de les rodes. Camí que permetia una comunicació directa entre els veïns de Figaró i els de Tagamanent,com alternativa a la N-152 i que havia estat tallat més enllà del Sot del Bac. Aquest camí s'ha associat al pas tradicional de comunicació entre la plana vallesana i la Plana de Vic. Pas documentat des de època romana amb diferents miliaris i restes de traçat (intervencions arqueològiques al Pont de l'Abella (Sant Martí de Centelles) i a Sant Antoni (Centelles). | 41.7347000,2.2670700 | 439049 | 4620580 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67601-foto-08276-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Es desconeix el traçat exacte del camí, que aniria creuant el riu Congost, en diversos punts, a causa de l'abruptositat del tros. | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 67625 | Lledoner de Castellseguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-castellseguer | L'exemplar que ha estat considerat arbre d'interès local està junt altres dos lledoners (celtis australis), de característiques similars a l'individu estudiat però de mesures inferiors. Els tres arbres s'arrengleren davant la masia de Castellseguer, en el camí d'accés. El lledoner fa una alçada de 17 m, amb un volt de canó de 2, 80 m i amb un volt de soca de 5'50 m. La projecció de la capçada és de 16'60 m i aquest exemplar consta de dues branques ramificades a 6'5m de la base del tronc. | 08276-145 | Prop del Collet i Turó de Seguer. | 41.7349500,2.2794800 | 440081 | 4620600 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67625-foto-08276-145-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||||
| 67524 | Castellseguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellseguer | AAVV. (1993). Rehabilitació de la masia Castellseguer. Revista de l'Associació d'amics i Veïns de Tagamanent, n.32, p. 9. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de casa i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 117. IPEC-Montseny (1998), n. 4017. | XV-XVIII | Restaurada al 1986. Les estructures posteriors al cos principal són totes de factura contemporània. | Edifici construït sobre una terrassa accessible per una escalinata constitïda per un arc en llinda recta. Està formada per un nucli central de forma quadrangular i diversos cossos que li donen una planta en forma de L. Presenta murs de paredat comú, reajuntat amb morter de calç combinat amb pedres cantoneres ben escairades. L'arqueologia vertical ens permet documentar dues fases constructives, la més antiga on trobem la portalada principal, rectangular amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra sorrenca; i a sobre una finestra amb una llinda monolítica i brancals de carreus ben tallats, amb arestes bisellades i lleixa motllurada. Més a la dreta es documenta una altra finestra amb perfil conopial a la llinda. A la part nova, que queda a l'esquerra, s'observa una altra finestra amb la data 1775 a la llinda; al seu damunt hi ha dues balconeres d'arc de mig punt, adovellats, amb brancals de carreus de pedra ben tallada i barana de totxo. Darrera aquestes balconeres, i dels murs que les envolten hi ha un terrat cobert. La inscripció registral de Granollers la descriu com a casa principal de planta baixa, primer pis i golfes; amb vàries quadres i magatzems d'ús agrícola. | 08276-44 | Prop del Collet i Turó de Seguer. | Al segle XII es documenta el nom de P. De Castellseguer en un inventari de masos tributaris del terme del Castell de Tagamanent. Aquest topònim anirà apareixent en diversos documents; per exemple en el fogatge del 1497 s'esmenta a Gabriel Castellseguer, i al 1515 a En Castell Seguer. Es desconeix, però, el moment exacte de la seva construcció, com també del seu primer propietari. L'estructura podria ser originària del XV, essent objecte de diverses modificacions, com ho documenten les diverses llindes inscrites: hi ha una inscripció a la porta amb el nom i data JOSEP CASTELLSEGUER 1610 i una altra a dues finestres de llinda de mig punt, amb la data de 1777. La masia serà principalment reformada al llarg del XVIII, per ser posteriorment abandonada al 1970 amb la mort del seu anterior propietari sr. Vicente Montal Cornelles i per problemes d'herència, per ser reconstruïda al 1986. A l'Amillarament de 1861 s'hi esmenta una vinya de tercera qualitat a la possessió de Castellseguer; també es diu que hi havia una de les premses de vi més grans de les rodalies, essent explotada de forma agrícola i forestal fins ben entrat el segle XX. | 41.7351000,2.2794200 | 440076 | 4620616 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67524-foto-08276-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67524-foto-08276-44-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Davant la casa troben un gran pla amb pins. A l'esquerra hi ha feixes de conreu i a la dreta, un bosc d'alzines; i actualment encara es poden observar les feixes de pedra seca, on s'hi hauria cultivat la vinya. A prop s'hi troben els brolladors i estanys de Fontanelles i les restes de la casa de la Caseta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 67535 | Monòlit del pont de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-del-pont-de-santa-eugenia | ARXIU MUNICIPAL, Ajuntament de Tagamanent. VIVES, E. (1997). A Emili Castellanos Vila. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n. 40. | XX | Monòlit fet de pedra local, anomenada també pedra roja de Tagamanent, format per un sol bloc de 40 cm de gruix per quasi un metre d'alçada.La part superior presenta un acabat amb punxa a la banda dreta, i la pedra no presenta cap tractament en tota la superfície. Es troba situat abans del pont nou de Santa Eugènia, al barri de Santa Eugènia del Congost, a la banda dreta del camí. Aquest element està dedicat a Emili Castellanos Vila (1954-1995). | 08276-55 | Vall del Congost | Dedicat a Emili Castellanos Vila (1954-1995). Fet el maig 1997.Emili Castellanos fou lingüísta i escriptor, morí el 17 de nov de 1995 a Barcelona, als 41 anys. Era idealista, i llicenciat el filologia catalana. Dedicat a Tagamanent i la natura. Va fer el pregó de festa Major del 1991. L'Associació de veïns i Amics de Tagamanent va ser l'encarregat de recuperat el sector de l'antic camí de Tagamanent a Santa Eugènia, entre les cases de Can Morera i l'Església, de la inauguració del nou pont de Santa Eugènia (10 maig 1997) i del monolit dedicat a la seva memòria. | 41.7350400,2.2687500 | 439189 | 4620617 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67535-foto-08276-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 67576 | Cal Pere Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-jan | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 52. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVII-XVIII | Casa que ha estat recentment destapada. | Aquesta casa, recentment descoberta al vallar-se la propietat de Cal Capellà, es troba ubicada en una pendent a la fondalada del Sot de Can Xesc, situada al sud-oest de Can Pere Moliner. Construïda en pendent, aprofita part del terreny natural per assentar la seva estructura. La tècnica constructiva utilitzada segueix els patrons del moment: lloses o carreus de pedra, treballats i disposats en filades més o menys regulars i ben lligades. S'entreveu una estructura de planta i pis amb una sèrie d'habitacions disposades. A la part inferior, que és la més ben conservada, s'identifiquen dues estances, una de les quals coberta amb una porta de gran alçada; just a la banda contrària es troba un espai reservat per una premsa, amb un espai per encaixar l'estructura i per fixar-la. A la part central, més a l'est es documenten les restes d'un forn, que quedaria situat en el pis superior, a la part alta de la pendent. Possiblement es tractaria d'una estructura de 3 pisos i no de dos. En aquest espai central també s'hi toba un pou de grans dimensions, ben construït, amb carreus de pedra local vermella, en escairats i disposats en filades regulars ben lligades. L'alçada conservada d'aquesta estructura deu fer uns 5 m. | 08276-96 | Vall del Congost | Segurament l'estructura de la casa pertany a una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat per la zona de les Casetes del Congost. Aquesta construcció limitaria a l'est amb Can Pere Moliner i amb Can Capellà. No tenim cap data per precisar la cronologia d'aquesta casa tot i que seria difícil enquadrar-la finals del XVII en un context de petits arrendataris enriquits que decideixen construir-se una casa pròpia. Aquest petita establiment s'ha d'associar a una petita explotació que es dedicaria a l'explotació cerealista i vinícola d'ús particular o a escala reduïda. Per la documentació del pou, en Llorenç del Folló diu que es recorda de quan el van fer, per tant es tractaria d'una construcció de principis-mitjans del segle XX. | 41.7354400,2.2713300 | 439404 | 4620660 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67576-foto-08276-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67576-foto-08276-96-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67507 | Can Pere Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-moliner | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 52. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVII | Masia de petites dimensions, de planta quadrada (12,5 metres quadrats), de planta baixa més pis. Als baixos hi ha un porxo adossat a l'exterior i l'entrada. Es tracta d'una construcció de dimensions força modestes on s'utilitza el sistema constructiu de carreus de dimensions mitjanes, regularment treballats i lligats amb argamassa que es disposen en filades regulars. Els angles cantoners i les obertures (tant de portes com finestres) es troben limitades per carreus de dimensions més grans que actuen tant d'element constructiu de reforçament com d'element decoratiu arquitectònic. Al costat de la cuina hi ha el forn de pa; mentre que al fons queden les quadres i el celler on es conserva una premsa de vi, indicant un cert cultiu vitícola. El primer pis es distribueix en 4 habitacions.La teulada és nova però sense repartiment intern. | 08276-27 | Vall del Congost, casetes del Congost. | Segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat per la zona de les Casetes del Congost. Aquesta construcció limitaria a l'est amb Can Pou, al sud amb Jaume Santaeugènia, a l'oest amb Montblanc i Artigues i al nord amb Can Jeroni. Una de les poques dates ens la porta una llinda inscrita de 1688, enquadrant-la a finals del XVII en un context de petits arrendataris enriquits que decideixen construir-se una casa pròpia. Aquest petita establiment s'ha d'associar a una petita explotació que es dedicaria a l'explotació cerealista i vinícola d'ús particular. Tot i que també seria lògic pensar que el seu propietari es dediqués a activitats de tipus més protoindustrial (comerç, pedrer..). | 41.7355800,2.2719100 | 439452 | 4620675 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Hi ha fotos de la casa en la col·lecció d'Emili Ferrarons Feixas. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 67619 | Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-music-2 | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 52. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVII | Aquesta petita caseta de dimensions modestes presenta una estructura de planta i pis, combinant la factura de carreus ben escairats i disposats en filades irregulars amb una factura d'obra i argamassa. La coberta és a doble vessant i a la façana rincipal s'obre un petit reposador. En aquesta façana serà on trobarem les llindes inscrites amb dates d'època moderna i una rajola, de caire modern sobre la porta. Les obertures es distribueixen de forma irregular per la façana, i totes estan emmarcades per llindes de diferents tamanys limitant l'estructura. | 08276-139 | Vall del Congost, Casetes del Congost. | Aquesta casa ha estat totalment reformada amb les peces de les cases del veïnat de les casetees que van ser enderrocades. Una informació d'orígen arquitectònic ens la dóna una llinda inscrita situada aa una finestra de la façana de ponent que ens diu: 'Joan Músic 1682'. Hi ha la mateixa data a la porta de la casa, però aquesta és va colocar als anys 60. Una rajola de la façana porta la imatge i nom de 'Músic'. Segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat per la zona de les Casetes del Congost. | 41.7357100,2.2724500 | 439497 | 4620689 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 67621 | Cal Xesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xesc | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 67. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVII-XX | Molt restaurada | Aquesta casa de planta i dos pisos construïda sobre el pendent natural al Sot de Cal Xesc, conserva poc de la seva estructura original. Aquesta no hauria variat gaire, perdurant el model de diverses dependències o estances en el pis superior i cuina i alguna altra sala per el pis de baix. | 08276-141 | A les casetes del Congost. | Tot i que aquesta casa ha estat molt reformada, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat per la zona de les Casetes del Congost. Es tracta de l'última de les cases d'aquesta barriada, coneguda com a Xesc del Congost i també Cal Xesc. Una de les poques informacións de caire cronològic que tenim, ens l'aporta una llinda amb la data de 1782. | 41.7358600,2.2728700 | 439532 | 4620705 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67621-foto-08276-141-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67547 | Forn de Vidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vidre | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 41, 167. | XVII-XVIII | Part en runes | Casa de diversos cossos, formada per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues; les parets exteriors. El sitema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada, cohesionada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb arrebossat. Algunes obertures presenten signes clars d'expoliació; i les dues portes conservades, apareixen emmarcades amb filades de totxo disposades de perfil i en vertical. | 08276-67 | Zona de Vallforners. | La datació d'aquesta construcció no és gaire exacte, a causa de l'escassa informació documental. La poca informació ens arriba per les solucions arquitectòniques emprades. L'ús dels arrebossats i enlluïts de les parets són força moderns i el tipus constructiu d'adoptar el matxembrat com element decoratiu per les finestres és propi del segle XVIII. Aquest mas que ara es troba gairebé en runes apareix documentat en el termenal de Vallforners on s'esmenta que el mas Vallforners tenia dues cases una anomenada Forn i l'altre la Casa Nova. Al segle XIX es fan dos esments sobre la propietat d'aquesta casa : en un s'esmenta com a propietari a Pau Parramon, i en un altre a Felip Pujol de Centelles. El seu topònim fa pensar en l'existència d'algun forn o alguna altra estructura de caire productiu, però aquesta no s'ha pogut documentar. | 41.7364800,2.3285500 | 444163 | 4620736 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67547-foto-08276-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67547-foto-08276-67-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67620 | Cal Capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-capella | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 52. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVIII-XX | Gran casa, situada sobre un petit promontori a les primeres estribacions sobre la Vall del Congost, dominant part d'aquesta vall. Es tracta d'una construcció rectangular, de dimensions importants, de planta i pis, cosntruïda bàsicament amb obra. Segurament a la primitiva construcció s'hi haurien fet vàries reformes al ser adequada com a col·legi i rectoria. Destaca l'entrada amb un petit porxo i la terrassa d'accés al segon pis per la part posterior. | 08276-140 | Al sud del barri de la Pedralba, inici Casetes del Congost. | Aquesta casa, coneguda també com a Cal Jalenques, havia fet funcions de casa rectoral, on s'hi havia estat el capellà de Santa Eugènia del Congost i escola de poble. Per la seva ubicació constitueix la primera casa de les Casetes del Congost.Segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat per la zona de les Casetes del Congost. | 41.7362600,2.2693000 | 439236 | 4620752 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67620-foto-08276-140-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 67637 | Presa al Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-al-riu-congost | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de llocs. Ajuntament de Tagamanent. p. 89. | S'aprecia un reforç fet amb material modern. | Riu que en direcció nord-sud talla la Serralada pre-litoral catalana per l'Alt Congost, travessant la depressió vallesana fins a Montmeló. Moment en què s'uneix a la riera de Mogent i conflueixen al Besòs. Té 41 Km de llarg i 223 Km quadrats de conca. En una de les seves plataformes rocoses, a l'alçada de la Rectoria Vella de Santa Eugènia, s'hi troba ubicada una presa formada per un mur de contenció de 0'50 m l'altitud i que discorre de banda a banda del riu. La tècnica constructiva utilitzada és basa en l'ús del còdols de la mateixa riera i altra pedra de procedència local disposats en dues filades verticals, formant un petit mur de contenció, recentment arranjat i reforçat amb material modern, que permetia acumular una petita presa, recollint l'aigua que marxava pel lelvant de la riera al regar els camps de Santa Eugènia. | 08276-157 | Vall del Congost. Santa Eugènia del Congost | L'aprofitament hidràulic del riu Congost es documenta al llarg del seu curs amb diversos molins, conreus, preses i sínies. Aquest és el cas d'aquesta petita presa que s'hauria utilitzat per regar els diferents espais agrícoles de la zona. La seva construcció exacte no es pot precisar, segurament s'ha de relacionar amb el moment de auge demogràfic de la zona, documentat al s.XVIII, que podria estar emplaçada en una altra de més antiga reculable a l'edat mitjana. | 41.7367300,2.2675800 | 439093 | 4620805 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 67582 | Les casetes del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-del-congost | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVII | Algunes estan en runes | conjunt de cases construïdes al llarg del segle XVII, en el torrent de Cal Xesc, algunes encara estan habitades de forma permanent com Can Morera (molt reformada), Cal Capellà i Cal Xesc o Cal Músic; mentre altres estaran enrunades com el cas de Cal Pere Jan; o totalment desaparegudes com Cal Pou. | 08276-102 | Vall del Congost, estribacions del barri de la Pedralba. | Es coneix molt poc del conjunt d'edificacions realitzades al llarg del segle XII a la zona obaga del conegut com a Sot de Cal Xesc. Aquest auge constructiu s'hauria d'associar al pas d'un camí antic que pujava al Tagamanent. Es tracta d'un camí que fou utilitzat al llarg del segle XVII fins a finals dels anys '60; era una bona drecera que comunicava Santa Eugènia i l'antiga via romana de Vic amb Santa Maria de Tagamanent. Passant per les cases del Rieral, Can Farrés 1698, Can Fèlix 1692, Cal Morera, Cal Capellà XVII, Can Pere Jan XVII, Can Pere Moliner 1688, i la resta de cases del segle XVII: Can Pou, Cal Músic, Cal Xesc. Es desconeixen els motius d'aquest auge constructiu del segle XVII, hem de pensar en un moment de bonança econòmica i d'augment demogràfic, que permetria a petits arrendataris comprar-se una parcel:la de terreny i edificar-se la casa. S'hauria de fer un estudi complert sobre la documetnació d'aquestes cases i la seva evolució tant històrica com arquitectònica. | 41.7367500,2.2694500 | 439249 | 4620806 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 67500 | Antiga rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-1 | GAVÍN, J.M. (1990). 'Rectoria de Santa Eugènia del Congost' a Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 58. | XVIII | Casa i capella unides i situades aprofitant el pendent natural del terreny. La casa consta de 3 pisos (sala-celler al sotan, menjador, cuina, sala a la planta; habitacions, serveis, galeria; al primer pis). Coberta per una teulada que aiguavessa a la façana. Té una porta quadrada i adovellada, dues finestres rectangulars i el porxo al pis, que es troba orientat cap el riu Congost. La capella té teulada de doble vessant amb molt poc pendent i cobert amb tèula aràbiga. El campanar és amb forma d'espadanya, d'un sol ull, a sobre hi ha un petit rosetó amb la data de 1916 i la porta és quadrada i amb una llinda. A la façana posterior s'observa la part original i més antiga amb dues finestres petites i una de més grossa amb una llinda de pedra. El sistema constructiu és de mamposteria, maó, amb pedres més grosses a les cantonades. L'accés al pis de baix es pot realitzar tant des de l'interior, amb unes escales que baixen al costat de la cuina, o des de l'exterior, a pla del riu Congost. Aquest pis està cobert amb volta i s'hi conserva la resta d'una premsa, les juntes on anava encaixada a la paret i el seu espai d'ubicació. | 08276-20 | A la Vall del Congost. | Aquesta casa anomenada can Prat, la Rectoria Vella o senzillament la Casa Vella es troba emplaçada prop de l'eix tradicional de comunicacions a la Vall del Congost. Es desconeix el moment de construcció de la casa que es podria recular al segle XVIII; tot i que un dels pocs documents que en fan referència és del 27 d'ocutbre de 1815, es tracta d'una venda a carta de gràcia firmada per Miquel Argemir de Tagamanent a favor de Francisco Torrent argenter de Vic. En aquesta carta s'esmenta: (...) 'sota la casa del mas mateix meu mas Prat o Rectoria Vella que agronta per totas parts ab honords del dit meu mas Prat...dita pessa de terra ab tot lo meu mas Prat en alou directe i domini de la Rectoria de la parroquial Iglesia de dita Santa Maria de Tagamanent' (Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró) i un altre text del 1857 d'un arrendament conservat a l'arxiu del mas Vilardebò. Les evidències arquitectòniques ens aporten una data molt més propera. Sobre la porta de la capella hi ha un romboide motllurat de pedra local amb la data de 1916, en aquest moment s'arreglaria aquesta capella i es farien reformes generals a tota la casa. En aquesta antiga rectoria, s'hi havia dit missa fins el 1980. Havia estat recentment casal de joves i actualment està habitada pel rector de Santa Eugènia del Congost. | 41.7368600,2.2677900 | 439111 | 4620820 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67500-foto-08276-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67500-foto-08276-20-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | La seva situació a les proximitats del Congost i al camí tradicional de Barcelona a Puigcerdà, permeten una certa explotació agrícola, de caire vinícola o oleari als seus habitants. També s'han documentat restes de petites feixes i talussos d'aterrassament on s'hi hauria portat a terme aquesta activitat. Actualment davant de la casa a tocar del camí, hi ha una petita capelleta feta amb fusta i encarregada pel senyor Goula, propietari del Torn, als anys 70, amb un petit Sant Crist a dins que és pitat per molts dels conductors de l'autovia a mode de recordatori i per tenir un bon viatge. Aquesta tradició d'advocació a un element religiós, sobretot a sants, per tenir un bon viatge, tindria un orígen força reculat, i la perduració fins als nostres dies, és un fet demostrat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67566 | Passera del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-del-congost | MAYER, M. (1992). Una vegada més sobre el camí antic i el seu pas per Aiguafreda. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns, n. 29. VIVES, E. (1988). Les poues de neu del Pla de la Calma.Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent. n.9. | Ha estat encimentada, com a mesura protectora. | Aquesta obra, situada darrera l'actual Ajuntament de Tagamanent i sobre el Congost, estaria formada per una passera construïda amb pedra local del mateix riu o de la coneguda com a pedra vermella de Tagamanent, de dimensions mitjanes i grans i ben treballades. Cal tenir en compte la seva ubicació sobre una plataforma rocosa, abans d'un petit saltant, facilitaria en gran mesura la comunicació, a la mateixa alçada, entre les dues ribes del riu. Aquesta estructura fa uns 2 metres d'ample per 5 de llargada, de pedres ben alineades formant un pas, ben erosionat pel curs d'aigua. | 08276-86 | Vall del Congost, al riu Congost | Tot i que desconeix el moment de construcció d'aquesta obra, i les seves possibles remodelacions; aquesta passera permet documentar un antic pas sobre el riu Congost. No és novedosa l'existència d'aquest tipus d'obra pública sobre cursos fluvials, per comunicar les dues parts de la ribera. En aquest cas la comunicació s'efectua entre la banda de Tagamanent i part de la barriada de Santa Eugènia i el mas el Torn. Aquests conjunts han estat documentats des de l'Edat Mitjana i la seva comunicació amb l'altra banda del Congost seria un fet, tant si es tractava d'estructures més complexes (ponts, erc.) o com si eren més senzilles (estructures peribles, passeres). Els antecedents més directes els tenim a l'antic pont de Santa Eugènia, del que s'observen, tant sols, els basaments després de la destrucció dels aiguats del 1997. Hem de tenir en compte també un possible pas del 'camí ral', successor de l'itinerari de l'antiga via romana i que ha estat extensament documentat amb la troballa dels mil·liaris del molí de les Canes a la segona meitat del XIX i en les excavacions d'urgència realitzades en les successives ampliacions de l'actual C-17; i que també s'hauria de posar en relació amb l'antic camí de Vic, el pas tradicional de la Vall del Congost, per unir l'eix Barcelona-Vic. Vorejant el riu Congost, aquest camí ral travessava vàries vegades d'un cantó a l'altre de riu. Segons E. Vives 'encara es pot veure algun pas ben enllosat, amb passeres de pedres que sobresurten'. | 41.7374100,2.2667900 | 439028 | 4620882 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67566-foto-08276-86-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 67533 | Font de la Plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lajuntament-2 | XX | Aquesta font es troba situada al costat de l'Ajuntament de Tagamanent, a la Plaça de la Vila. Es tracta d'una estructura de factura contemporània formada per pedres de dimensions variables lligades amb ciment que s'adossen a una gran pedra. La font té una aixeta d'obertura i una petita pica d'obra; a la part central hi ha una inscripció gravada a l'obra on es fa un recordatori a Mossèn Adjutori Vilalta i on es diu: 'Remunteu amb majestat /la gran ruta inconeguda/ entre temps i eternitat. Mossèn Adjutori Vilalta. 1908-1978.' | 08276-53 | Vall del Congost. | La construcció de la font, de caire molt contemporani, s'ha d'associar amb la ubicació de l'Ajuntament, aquest construït al 1978. La font està dedicada a Mossèn Adjutori Vilalta. Home del ripollès, fomat per claretians i posteriorment anà al seminari de Vic. Va ser ordenat sacerdot cap el 1932 i va ser mossèn de Tagamanent fins la seva mort. Composà poemes, cançons i sardanes de títols com: Batecs, Flors blanques, Pastoreta del Congost, Segon diumenge de maig, Veus Paternals. Promocionà la cultura catalana i el municipi de Tagamanent, essent un dels principals organitzadors de totes les activitats de caire religiós i cultural del poble. | 41.7375000,2.2670400 | 439049 | 4620891 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 67604 | Camí del Figaró al Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-figaro-al-tagamanent | Mapa cadastral del Municipi de Tagamanent, 1955. Mapa del Montseny (1924), CEC. Mapa 4.2 del Pla especial del P.N.M. (1976) Diputació de Barcelona sender 16 i 43 del Pla Especial del Parc Natural del Montseny. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998) n.2572 i 2573. LOPEZ, J. (1994). Parc Natural del Monseny. Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona. | Parts del traçat no massa clares | camí que des del terme municipal del Figaró, puja per Vallcàrquera, seguint les masies de les Planes, la Caseta de l'Agustí, el Pla de Santa Marta i cap a can Coll, la casavella de Bellver i el Turó. També hi ha un camí que puja pel Figaró, però també es pot agafar per la Garriga: seguint el Roc Centelles, la collada del Mojó, el turó de les Plomeres, les Queredes i després cap a les cases de l'Agustí i el Bellver. | 08276-124 | per Vallcàrquera i Roca Centella. | Camí que portaria als masos dispersos d'aquesta zona i permetria accedir al Turó, on la documentació ens mostra que la gent de la Garriga i del Figaró hi pujaven a processó. La cronologia d'aquests camins és indeterminada, amb un manteniment, més o menys, continuat de la via al llarg del temps. | 41.7376600,2.2919700 | 441122 | 4620892 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67604-foto-08276-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 67571 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-39 | XIX-XXI | Fons de formació recent , on es conserven els fons documentals generats per la mateixa administració municipal, i també recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar mitjançant cessió o donació. La documentació de l'arxiu municipal de Tagamanent descriu 448 unitats d'instal·lació i ocupa uns 48 metres lineals. Presenta tres fons documentals clarament diferencials: el que seria la documentació pròpiament MUNICIPAL, formada per: el Jutjat de Pau i Registre Civil, i el fons sindical. El fons municipal es divideix en Administració general a partir del 1862 fins a l'actualitat; Hisenda, des de 1853 fins el 1996. Proveïments i serveis a partir del 1945, Beneficiència i assistència social, en diferents moments a partir del 1944 amb les ajudes a orfes de guerra. Sanitat i Obres i urbanisme, des de 1956. Un apartat de seguretat pública des de 1990; Serveis militars i Instrucció Pública a partir del 1901. Eleccions municipals, sobretot, a partir de 1977; Població (amb el Padró municipal d'habitants) des del 1898 i cultura des del 1979, moment en què s'inaugurà el nou ajuntament. El JUTJAT DE PAU I REGISTRE CIVIL, documentat des del 1850; i un tercer fons de la Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos del 1974 al 1976. L'arxiu municipal també consta d'un destactat fons fotogràfic, amb imatges sobre el municipi, els seus indrets i elements arquitectònics; i també alguns aspectes de la vida quotidiana i rural. | 08276-91 | Vall del Congost, Ajuntament de Tagamanent. | L'arxiu municipal de Tagamanent, és un arxiu de documentació força moderna, amb documentació que no recula de mitjans del segle XIX. Aqeust fenòmen s'ha de relacionar amb les característiques del municipi i la seva història. La gran dispersió de la població en diferents masos i parròquies va fer que no es recollís un sol fons documental, sinó que tota la documentació més antiga, anava a mans de les parròquies i dels estadants de les mateixes masies. Serà a partir del segle XIX quan trobarem certa cohesió administrativa. | 41.7380300,2.2667500 | 439025 | 4620950 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Ordenació de l'Arxiu Minicipal que es realitzà en el marc d'un programa de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de la província per procedir a l'acondicionament, ordenació i inventari dels fons arxivístics. Aquest programa s'ha desenvolupat des del 1992 i l'ordenació per Tagamanent es realitzà al 1997. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 67579 | Vitrall de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitrall-de-tagamanent | XX | En aquest senzill vitrall es veuen les parròquies històriques de Tagamanent: la principal al Turó de Santa Maria, Sant Cebrià de la Móra i Santa Eugènia del Congost. | 08276-99 | Vall del Congost. | Aquest vitrall va ser construït per ser colocat al nou ajuntament al 1979 i fou encàrregat a vidres Barnoles, una empresa especialista en vitralls i vidres de Vic. | 41.7380300,2.2667500 | 439025 | 4620950 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67579-foto-08276-99-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 67632 | Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-2 | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 82. | XX | Aquesta font es troba situada en una petita placeta arreglada i presidida per un gran til·ler. L'estructura construïda de la font està arrecerada a la pendent del turó. Es tracta d'una estructura rectangular amb funcions de contrafort, de grans dimensions i on s'ubica la petita font al seu interior. Està fet amb carreus de petites dimensions disposats a forma de mur de contenció o talús, sense lligar. | 08276-152 | Sobre el Barri de la Pedralba, al Folló. | Racó de gran bellesa paisatgística, format per una placeta on hi ha ubicat un gran til·ler. L'accés es fa pujant pel Passeig de Sant Joan que s'afaga davant el Folló, cap a la banda de Castellseguer i actualment molt ben senyalitzat per la gent del Folló. La font es troba a l'esquerra de la placeta, sota una estructura de feixa de pedres de dimensions mitjanes, poc escairades i sense lligar, cobertes per heura. En aquest punt és on s'ubica la la imatge del sant feta amb rajola valenciana. Tot i que el moment exacte de l'arrenjament de la font no el coneixem podem dir que es tracta d'una adequació moderna, ubicable a principis del segle XX i feta per la gent del Folló. | 41.7381800,2.2756500 | 439766 | 4620961 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67632-foto-08276-152-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Ha estat recentment arranjada i adequada per les visites juntament amb els Degotalls. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 67633 | Els Degotalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-degotalls-0 | GARCIA-PEY. E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 72-73. | Es tracta d'una petita balma d'on es recull l'aigua filtrada de la Font de Sant Joan. Aquesta ha anat produint unes calcificacions que donen lloc a la cavitat i on a davant s'hi va construïr un petit mur de contenció i una estructura atalussada amb unes escales d'accés. L'estructura es basa en el sistema de carreus de pedra local, ben escairats i disposats en filades regulars sense lligar. Tot el paratge ha estat adequat i acondicionat, per anar-hi a fer passejades o a berenar. | 08276-153 | Sobre el Barri de la Pedralba, al Folló. | Paratge que ha estat recentment arrreglat per la gent del Folló, per fer visitable bona part del turó de sobre la casa. Seguint el passeig de Sant Joan; i sota la font del mateix nom. El mas Folló ha estat arrenjat per restaurant i espai lúdic dedicat al turisme rural. | 41.7381800,2.2756500 | 439766 | 4620961 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Tot i que la seva construcció és força recent, ha esdevingut un dels paratges singulars del municipi. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 67562 | Llegenda de l'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lavenco | Els pagesos de la Vall de Tenes, que s'han de refiar de l'aigua que porta el rec per poder regar els camps i els horts, des de sempre tenen un ull posat a la saó que té la terra i l'altre al cabal de la riera. I van esperant el torn de l'aigua. És evident que si plou per amunt, a la capçalera del Tenes, la riera baixa més plena i el rec també reparteix amb més generositat. Però al llarg dels temps, els pagesos han observat que si només plou sobre l'Avencó, entre la Calma i Aiguafreda, la riera també porta més aigua. I creuen que entre l'Avencó - o la Blancó- i el Tenes hi ha un camí subterrani i secret que porta l'aigua fins a les Barbotes. Deu ser tota una aventura travessar els cingles de Bertí per sota les seves arrels. Diuen que fa molts i molts anys, dos germans que conreaven un tros al reial de Bigues es van haver de separar perquè no tenien prou terra per a tots dos. El petit va marxar i es va llogar de mosso en una masia de l'Avencó. Tot i que treballava de sol a sol, encara li quedava temps per a l'enyorament i, de nit, anava vora el riu a tirar pedretes a l'aigua perquè la mestressa de la casa li havia dit que era un bon remei per a la nostàlgia. Una nit de lluna, el pobre mosso estava tirant pedretes al riu, i de sobte, va sorgir de l'aigua una goja blanca i lluent. El noi va quedar embaladit i ella li va parlar amb suavitat dient-li que per molt que llancés pedretes, ami no es desfaria de la seva tristesa. Per aconseguir-ho havia de tirar-hi una mongeta d'aquell camp de mongeteres ufanoses que tenia darrere seu. Però no una qualsevol, sinó una mongeta d'or que hi havia dins una tavella. Que hi gravés una creu i la llancés a l'aigua amb força. El noi li va dir que no ho faria: no podia buscar aquella mongeta perquè en obrir les tavelles, encara tendres, malmetria totes les mongeteres i els amos el despatxarien. El mal encara seria pitjor. La goja li va suggerir que esperés la collita, però que s'arriscava que algú altre la trobés. I va desaparèixer, fonent-se dins l'aigua. Va arribar el novembre i l'era de la masia va quedar plena de mates de mongetera a punt de batre. El mosso, encara angoixat, colpejava amb la forca amb cos i ànima per veure si saltava alguna tavella seca aquella mongeta d'or. Però, enmig d'aquell tou de mongetes i brossa i fullaraca era impossible trobar-la. Però quan va haver de ventar-les, sacsejant amb el garbell, per ficar-les als sacs, allà al bell mig del sedàs, va parèixer la mongeta d'or distingint-se de les altres, blanques i nacrades. D'amagat, hi va fer una creu amb el ganivet i va córrer al riu a llançar-la amb l'esperança de guarir el seu enyorament. Però no va ser així. I el mosso es lamentada d'haver estat tant burro de fer cas a la goja. Ara almenys tindria una mongeta d'or. La seva malenconia encara va créixer més durant els set dies de pluja d'aquella tardor, que a l'Avencó va ser molt forta. Al cap d'una setmana, el mosso va rebre la visita inesperada del seu germà, que el venia a buscar perquè tornés a casa. Havia trobat una mongeta d'or a peu de riera, al Tenes, i ara eren rics per comprar més terra i poder treballar junts. Efectivament, hi havia una reu gravada a la mongeta d'or. | 08276-82 | Vall del Congost. Costat de Can Cortines. | Aquest tipus de llegendes relacionades amb els fenòmens naturals on hi entra la màgia i l'existència d'algun personatge fantasiós, són de clara influència romàntica. Per la zona del Montseny hi ha multitud de llegendes sobre bandolers, dones d'aigua i bruixes i els seus poders o encanteris. En un contex de legitimació de la nacionalitat i de creació de mites sorgeixen noves quimeres de caire social i sobretot moral. Una altra llegenda molt recorrent durant el segle XIX fou la dels tresors amagats, en arbres o dins les parets de cases abandonades. Per Tagamanent també trobem una llegenda d'aquest tipus: Diu la creença que al camí de Tagamanent hi ha una roca dita Centelles, que al punt de mitjanit es bada i deixa el pas lliure al qui se sent prou ardit per no fer cas d'una serpassa que obre un pam de boca i que llança uns bramuls esgarrifosos. Dins la roca hi ha un tresor incalculable, que hom pot agafar fàcilment, només però, durant el breu temps en què cauen les dotze batallades de mitjanit, després del so de les quals la roca es torna a cloure, fins l'any que ve a la mateixa hora, i si hom no té temps de sortir resta presoner i enclòs a dins. | 41.7381700,2.2673300 | 439074 | 4620966 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||||
| 67570 | Aplec de primavera de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-primavera-de-tagamanent | La festa de l'aplec de la Primavera, té lloc a dalt el turó de Tagamanent durant el matí del primer diumenge de juny. Es celebra un esmorzar popular, després una missa i una arrossada. També es poden realitzar altres actes de caire cultural. Aquest Aplec l'organitza l'Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, gent dels pobles veïns i residents, i tot i que no fa massa temps que es celebra, ha passat a ser la segona festa cultural més important del municipi, després de la Festa Major. | 08276-90 | A dalt el Turó de Tagamanent i Collet de Sant Martí | La tradicció dels Aplecs i rumiarges en els punts més elevats o en ermites i esglésies, és una constant de la cultura catalana documentada des d'època moderna. Aquesta festa constitueix la única manifestació festiva d'herència local, que tot i la seva contemporaneitat, aconsegueix aglutinar una població força dispersa i amb pocs elements en comú. | 41.7381700,2.2673300 | 439074 | 4620966 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||||
| 67572 | Processó a Santa Maria de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-a-santa-maria-de-tagamanent | --Tagamanent relació histórica de l'antiga imatge de Maria Santíssima que's venera en sa Iglésia Parroquial del mateix nom. Impremta R. Anglada 1901. ANGLADA, M.A. (1990) 'La secada: un vell malson' a Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent. n.5. CASTELLS, J.(1992). Tagamanent i la Garriga. Associació de Veïns i Amics de Tagamanent, 25, p. 170-172. GÓMEZ, M. (1992). Antecendents dels nostres aplecs. Tagamanent i la Cova de la Verge. Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n. 28. MAURI, J. (1953). Història de la Garriga. Barcelona. Vol. II, p. 171. | XX | El gran nombre de processons i rumiages realitzats al santuari de Santa Maria de Tagamanent, fa que no es pugui descriure un so ltipus de processó. En les diades assenyalades, els habitants dels pobles de les rodalies de Tagamanent pujaven a peu al santuari, sobretot per Pascua Granada, i allí realitzaven diferents misses i ofrenes a la Verge. | 08276-92 | Al Turó de Tagamanent. | La devoció a Maria Santíssima de Tagamanent va anar creixent, passant a ser un fervorós santuari marià. La documentació al respecte la tenim recollida en les diverses visites pastorals i la resta de documentació eclesiàstica, molta de la qual es troba al Bisbat de Vic desapareguda. Respecte el pelegrinatge a l'ermita, la documentació ens parla que nombroses parròquies veïnes pujaven a visitar la imatge, i que es repartien el dia de la visita, indicant una gran afluència al recinte. La gent de la Garriga, pujava en processó el dilluns de Pasqua; els de l'Ametlla el dia de Sant Pere, La gent d'Aiguafreda el dia de Sant Marc; els de Vallcarca el dia de Sant Jaume i els de Valldeneu, el dilluns de Pasqua de l'Esperit Sant. Apareix, en diversos documents del s. XVI i XVII la devoció del poble de la Garriga a la Mare de Déu de Tagamanent, en forma de processó. També es documenten altres referències aïllades com que el 16 de juny de 1672 es feu constar haver pagat a Esteve Puig, obrer, per lo que ha gastat per la processó de Tagamanent, la suma de 4 lliures, 10 sous, 4 diners. La processó es celebrava el dilluns de la Segona Pascua però en desconeixem els detalls ja que molta de la informació va desaparèixer durant la Guerra Civil. Es poden establir paral·lels a través de la consueta de 1699 per a la Mare de Déu de Montserrat. La Garriga enviava cada any, en compliment d'un vot de terme, romeus a Montserrat i a Tagamanent, a més d'altres ermites; però a causa de les despeses de la Guerra de Successió, la situació canvià. El 1712 s'esmenta un ple de l'Ajuntament que tracta el tema, fent diverses propostes: que es canviï el lloc, que només es deixi fer la de Tagamanent. Sembla que les dues romeries del vot del terme es deixaren de fer conjuntament, i es canvia per un ofici a celebrar al Santuari de Puiggraciòs, molt més proper. | 41.7381700,2.2673300 | 439074 | 4620966 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Són diverses les rondalles i llegendes relacionades amb esdeveniments miraculosos i èpoques de càstigs i males. Una anècdota sobre males collites ens diu que en un estiu de secada terrible, la gent dels pobles i les masies van pujar en rumiatge a l'ermita de Tagamanent per demanar la pluja. Aquesta peregrinació no devia ser de tota manera, una processó gaire ortodoxa, car que no la dirigí cap capellà, sinó l'ermità del petit santuari, un home que hi vivia sempre. Els pagesos estaven desesperats per la manca d'aigua i la necessitat de pluja era angoixosa; no es podia anar amb massa contemplacions, sembla, ni amb solemnes rogatives. Així doncs, el bon ermità, persona decidida, es dirigí al cel amb paraules comminatòries i severes, no pas amb súpliques humils. Segons relació de l'àvia, a fora de l'ermita de cara a un firmanet massa temps de color blau, exclamà amb veu forta:-Nostre Senyor, som aquí per l'aigua (o per la pluja) i volem pluja i no ens n'anirem sense pluja. I si no, envieu un llamp del cel que ho cremi tot!Tot seguit es va congriar una espessa nuvolada i un veritable aiguat deixà remullats i feliços a tots els qui havien pujat a Tagamanent a demanar pluja, jujant el prestigi de l'ermità i el de l'advocació al santuari. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 67609 | Aplec Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-santa-eugenia | ABARCA, LL. (1998). Tot repassant papers. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns, n.42, p.12. GÓMEZ, M. (1987). L'aplec de Santa Eugènia del Congost. Tagamanent, Associació d'Amics i Veïns, n. 17.IPEC-Montseny (1998)- 7421-7426. | A inicis del XX, la Festa Major de Santa Eugènia durava dos dies: diumenge i dilluns, al tercer diumenge de setembre. Després de la guerra i fins el 1950 hi anava l'Orfeó Català en un tren especial, sortint de l'Hospitalet de Llobregat o de l'estació de Vilanova-Nord de Barcelona, fins a Figaró. Mn Adjutori Vilalta, ajudava en l'organització i feia poesia que cada any acompanyava el programa. Dins el programa de la Festa Major de Santa Eugènia es portava a terme la celebració de l'Aplec de Santa Eugènia. Aquest va tenir lloc del 1946 al 1961 i es realitzava a Santa Eugènia mateix. El primer aplec, el del 1947, fou un assaig, i hi van anar dos vagons enganxats al tren correu de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, baixant els passatgers al Figaró. Al 1948 ja hi va haver certs canvis, ja que es disposava d'un tren especial que transportà prop d'un miler de persones. Aplec que consistia en un tradicional ofici religiós, dues audicions de sardanes per la cobla Lluïsos de Taradell i jocs i concursos. Cal destacar el gran suport de l'entitat anomenada Aliança de la Torrassa de l'Hospitalet, que va permetre realitzar l'aplec en una època gens fàcil. Com a actes destacats es feia un ofici religiós, un sopar i un ball. L'envelat es muntava a l'era de Can Vila, adornat amb branques guarnides de banderetes i es llogava una orquestra de 4 o 5 homes. La popularitat de l'Aplec augmentà, fent-se diversos concursos de flors, fotografia i un de literari. Els masovers del Mas Santa Eugènia venien llet, també es venien herbes...Al ser una de les darreres festes de la temporada hi acudia molta gent dels pobles veïns. Actuaven després de l'ofici a l'era de Santa Eugènia on es feien balls. A partir del 1952 cada any s'estrenà una sardana i a partir del 1955 es generalitzà l'actuació de l'esbart dansaire Sant Isidre i un grup coral Els Callats de Collblanc. Actualment ja no es celebra sinó que s'han ajuntat les dues festes majors del municipi al segon cap de setmana de setembre, amb diversos actes tant al Turó de Tagamanent com a baix al Congost i a l'Avencó. | 08276-129 | Vall del Congost, a Santa Eugènia del Congost. | La celebració d'aquesta festa va ser realment un dels pocs element de promoció cultural i de cohesió de Tagamanent. L'aportació promocional de la Renfe amb l'afegit de 2 vagons al Correu de Puigcerdà, on van viatjar el primer any unes 200 persones i l'any següent el 1948 . Aquesta concessió d'un tren especial amb 14 vagons, parava al Figaró, i va ser una gran innovació pel poble; sobretot després d'haver observat totes les obres d'adeqüació del ferrocarril i no tenir parada. Els aplecs s'acabaren per decisió dels directius de l'entitat patrocinadora, per dèficit pressupostari; durant 1960 i 1961 molta gent preferia anar a l'aplec amb el seu cotxe utilitari matant la financiació que suposaven els descomptes del bitllet del Ferrocarril. | 41.7381700,2.2673300 | 439074 | 4620966 | 08276 | Tagamanent | Sense accés | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||||
| 67612 | Canelobres de Santa Maria de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canelobres-de-santa-maria-de-tagamanent | <p>MORGADES, J (1893). Catálogo del Museo Arqueológico-Artísitco Episcopal de Vich. Vic. PLADEVALL, A. (1999)CATALUNYA ROMÀNICA vol. XXII. Barcelona, p. 240. PLADEVALL, A. (1999). 'Santa Maria de Tagamanent' a El vallès Occidental, el Vallès Oriental. Guies Comarcals. Catalunya Romànica. Ed. Pòrtic. Barcelona, p.178-180 .</p> | XIII | <p>L'anomenat Canelobre I de Tagamanent és una peça de ferro forjat que fa 1'60 m d'alt i una anella de 52'50 cm de diàmetre; presenta un corona de llum rotatòria, sobre un trespeus amb la base aplanada. La canya és ortogonal i decorada amb dos nusos circulars i un tercer de quadrat per aguantar la corona on es posa el llum. Aquesta corona és formada per quatre barres llises que en la seva base, fan forma de creu; els extrems d'aquestes barres estan acabades amb una flor de lis estilitzada i amb forma de forca o trident d'uns 18'5 cm alt, un dels quals es conserva incomplet. El segon Canelobre de Tagamanent és de ferro forjat i fa 1'80 m alt. Presenta una corona de llum rotatòria formada per quatre barres que s'uneixen en una arandela d'on en surt una estructura en forma de creu. Aquesta corona és dentada per la part de dalt. A la base trobem tres peus aplanat per les puntes que s'uneix a 14 cm del terra formant una canya gruixuda, circular i llisa, de 3 cm de diàmetre, amb dos forats circulars a la part baixa que fa que tingui dos sortints semicirculars a banda i banda. La canya s'estreny per aguantar la corona de llum i acaba en punta per poder sostenir el ciri.</p> | 08276-132 | Museu Episcopal de Vic | <p>Aquest primer canelobre de Tagamanent s'ha datat del segle XIII i hauria ingressat al Museu Episcopal de Vic, abans del 1893 on té el número d'inventari 1.342 i que s'associaria a un altre canelobre també procedent de Santa Maria i amb el número 1.341.Per altra banda, el segon canelobre de Tagamanent també s'ha datat del segle XIII i hauria ingressat al Museu Episcopal de Vic, en les mateixes condicions que l'anterior, on té el número d'inventari 1.341. La seva ubicació dins el temple de Santa Maria de Tagamanent sembla força clara tot i que se'n pugui precisar l'emplaçament. L'església de Santa Maria es cita per primera vegada a inicis del s. X dC. Aquesta primera construcció romànica el vescomte de Cardona i bisbe de Barcelona, Folc II, la va cedir al, 1098, al monestir de Santa Fe de Conques, amb l'objectiu de que hi fundés un monestir. Aquest, per raons desconegudes no s'arribà mai a fundar, i l'església passà a Sant Pere de Casserres, que era propietat dels vescomtes de Cardona, fins al 1257, tot i que fins el XIV els priors de Casserres presentaven el capellà o rector i cobraven una part de les rendes. Del segle XIV en endavant constarà com a parròquia del bisbat de Vic i a partir del XVII l'església prengué el caire de santuari marià. Tenim poca documentació sobre el terratrèmol del s. XV, però es documenten àmpliament les obres de manteniment i reforma realitzades al s. XVI, afegint-se dues naus laterals i la capella del Roser, es va eliminar el campanar d'espadanya, construint-se un de planta quadrada. A partir del XVIII, va entrar en un progressiu estat d'abandonament que es va accentuar al s. XIX i cap al 1940 la parroquialitat es traslladà a Santa Eugènia. La posició exacta dels canelobres dins el temple, el seu autor i comprador i la seva trajectòria històrica queden per precisar; tot i així poden dir que al llarg del segle XIX es procedí al buidatge de part de mobiliari de l'església i que en aquest cas, dues de les peces van anar al Museu Episcopal.</p> | 41.7381700,2.2673300 | 439074 | 4620966 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-07 00:00:00 | Anna M. Gómez | Desconegut. | el Museu Episcopal de Vic està actualment en període de remodelació, i no és visitable. | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 67630 | Llegenda de la Roca Centella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-roca-centella | Una altra llegenda basada en els tresors amagats en els espais naturals, esmenta la Roca Centella o Roca Centelles: Diu la creença que al camí de Tagamanent hi ha una roca dita Centelles, que al punt de mitjanit es bada i deixa el pas lliure al qui se sent prou ardit per no fer cas d'una serpassa que obre un pam de boca i que llança uns bramuls esgarrifosos. Dins la roca hi ha un tresor incalculable, que hom pot agafar fàcilment, només però, durant el breu temps en què cauen les dotze batallades de mitjanit, després del so de les quals la roca es torna a cloure, fins l'any que ve a la mateixa hora, i si hom no té temps de sortir resta presoner i enclòs a dins. | 08276-150 | Vall del Congost | Les llegendes associades a tresors amagats en espais màgics i en un entorn natural són molt comuns en tota la literatura fantàstica europea i, per extensió, la mundial. L'associació als fenòmens naturals sempres ha estat una costum cultural adoptada per comunitats rurals, i en aquest cas ha quedat ben palesa en el terme municipal de Tagamanent. | 41.7381700,2.2673300 | 439074 | 4620966 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||||
| 67634 | Llegenda del bou del Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bou-del-bellver | AMADES, J. (1989). Imatge de les Mare de Déu Trobades a Catalunya. Ed. Selecta-Catalònia. Barcelona. p. 398-399. Les PLADEVALL, A. (1988). Síntesi històric - geogràfica dels municipis de la vessant vallesana del Congost i Osonenca. Monografies del Montseny, nº3, Viladrau: Amics del Montseny. p. 131. | La llegenda del bou del Bellver relata el descobriment de la Mare de Déu de Tagamanent, per part d'un bou d'aquesta masia, en una bauma del Turó de Tagamanent. El pastor seguint el bou descobrí la imatge de la Verge i la gent del Bellver va decidir traslladar la imatge a Sant Martí, però aquesta va retornar miraculosament a la cova. Quan es va tornar a baixar la imatge es van assecar totes les alzines del cim del turó, i la gent va creure que aquesta senyal era un designi diví i que s'havia de construir un temple magestuós a dalt del turó. Així s'inicià la construcció de l'església de Santa Maria, lloc de culta i de devoció, centre de pelegrinatge i processó, construint-se un altar a la roca on fou trobada la imatge. La devoció a Maria Santíssima de Tagamanent va anar creixent, fent que nombroses parròquies veïnes pugessin a visitar la imatge. | 08276-154 | Pla de la Calma. | La llegenda fou ja recollida al 1650 pel pare Narcís Camós que deia que la seva imatge titular fou trobada per un bou del mas Bellver en una cova o balma situada a la cinglera o a la part rocosa del turó. Aquesta rondalla segueix el model de les llegendes que fan referència a les Mare de Déus Trobades i que trobem documentades extensament a Catalunya. Durant les invasions musulmanes els cristians amagaren les seves imatges sagrades en llocs amagats, sobretot en coves i refugis, per protegir-les dels saquejos sarrains. Amb el temps, els cristians ocuparen de nou les terres i moltes imatges van ser recuperades de forma miraculosa. En el cas del bou del Bellver, fou aquest animal que trobà la imatge de Santa Maria en una Cova, i en el lloc s'aixecà una església per venerar el fet i que acabà convertint-se en santuari marià i en un centre de pelegrinacions i cultes important, amb una forta tradició de romiatges i peregrinacions realitzades en ocasions de sequeres i inclemències metereològiques. Es creu que la majoria d'aquestes llegendes daten del segle XIV, i es podria parlar d'un moment de reafirmació d'identitats. Un paral·lel directe el trobem en el Santuari de Joncadella (Sant Joan de Vilatorrada, Bages) on també una pastora de Castellnou de Bages guiada per un dels seus bous, trobà en una cova, la imatge de la Mare de Déu, al costat s'hi edificà una església que es convertí en Santuari marià i en cnetre de preregrinacions durant tota l'època medieval i moderna. Paral·lels, amb menys elements coincidents, compendrien des de la Mare de Déu de Montserrat fins la Mare de Déu de Núria i de Queralt. | 41.7381700,2.2673300 | 439074 | 4620966 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||||
| 67643 | Til·ler de la Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiller-de-la-font-de-sant-joan | Exemplar de Tilia cordata de la família de les Til·liàcies. Té una alçada total de 18 metres; una volta de canó de 195,5 cm i 204 cm de volta de soca; el diàmetre mig de projecció de capçada és de 15,33 m; aquesta s'insereix a una alçada de 1,60 metres, formant 7 branques principals. | 08276-163 | Finca del Folló | 41.7384900,2.2756900 | 439769 | 4620995 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Baqués Giménez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||||
| 67502 | Vallforners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallforners | <p>AAVV. (1991). El Vallès. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6, p.241. DANÉS, J. (1993). 'Estudi de la Masia Catalana' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. n. XLIII. Barcelona. ÀNGEL DEL MONTSENY. (1902). 'Crónicas d'estiu. Tres dias al Montseny. I. De Cardedeu a Sant Segimon' a La Veu del Vallès; Portantveu de la Comarca, n.300. Sant Celoni. p. 1-3. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 64, 174-175. GAVÍN, J.M. (1990). 'Sant Esteve de Vallforners' a Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín.</p> | XI-XVI | Habitatge dels masovers es va cremar el 1993 i l'interior ha estat reconstruïnt amb nous materials. | <p>Antic casal, el barri del qual és envoltat i tancat per un vallat de tipus modernista. Aquest grup d' edificacions està constituït la casa dels masovers, la masia, l'antiga torre forta i una capella; formant un conjunt de planta rectangular de tres cossos. La masoveria presenta planta baixa i un pis i està construïda amb murs de paredat comú, a perda vista, i coberta a doble vessant amb ràfec de teula girada. En destaca la portalada d'arc de mig punt de grans dovelles a prop de la masia, i una altra porta d'arc rebaixat amb brancals i carcanyols de totxo. Les finestres es distribueixen de forma regular, presenten llinda de fusta i brancals i àmpit de totxo, arrebossats i emblanquinats. La masia presenta planta baixa i dos pisos de paredat comú de pedres petites, parcialment arrebossat amb argamassa, amb pedres cantoneres. Les obertures es distribueixen de forma simètrica, amb una porta rectangular amb llinda monolítica i brancals de carreus ben tallats i marxapeu de pedra; una finestra emmarcada al costat de la porta, dos balcons al primer pis de diferents tractaments i dues finestres petites amb llinda de fusta, brancals de carreus irregulars i leixa emmotllurada, al segon pis. Per damunt la porta del casal hi hauria hagut un escut en marbre dels Rocabertí (ara, reutilitzat, a la capella). Respecte la torre forta, aquesta té la mateixa alçada que la masia, però amb un aparell de pedres de dinemisons més petites i amb pedres cantoneres a la dreta. Té cinc obertures, tipologicament semblants a les espitlleres, disposades de forma vertical i emmarcades per carreus de pedra. La capella està mig enrunada, i fa les funcios de corral. Es conserven els brancals de l'antiga porta d'accés, els murs de la nau i l'absis donant-li una forma semi-circular. Només està coberta la nau ja que l'absis funciona de pati del corral. La nova porta és més estreta, d'arc de mig punt i brancal de totxo vist. Hi ha una làpida de marbre que informa d'una restauració de la casa al 1610. Davant de la casahi ha una gran terrassa, sobre un mur de maçoneria carejada, formant talús i amb una tanca composta per un muret acabat . S'accedeix travessant una porta amb reixa, construïda el 1915 i limitada per dos pilars de forma cilindrica iamb elements ornamentals d'inspiració vegetal. Als angles de l'esplanada hi trobem sengles guaitadores.</p> | 08276-22 | Sobre el pantà de Vallforners (Cànoves). | <p>Casal documentat el 1009 quan els comtes Ramon Borell i Ermesenda lliuraren la meitat del seu domini aloidal als vescomtes Ramon Folc i Ermessenda. Fou renovat a finals del XVI (com es documenta en un sector de la casa) pels senyors de Tagamanent. Dins la capella hi ha una làpida de marbre on en llatí es diu que la casa va ser edificada pel senyor de Tagamanent i restaurada el 1610 pel seu fill Dalmau de Rocabertí, de la família dels vescomtes de Peralada. Les darreres reformes les podem documentar en època modernista. A la capella hi ha una làpida de marbre on es pot llegir:'Dalmacius de Rocabarti Dominus castri de Tagamanent et de la Vall Fornes quat en us est sita in termino castri de Tagamanent ex familia comitum petra late et vie comitum de Rocabarti ob ore regis Philipi testii Hispaniarum et indiarum regis hec edificia a parte syi a fundamentis erecta ampliacit et decoravit anno 1610'. El gran mur de contenció d'estil modernista es construí al 1915, en un context de reforma de la casa. Sota el casal hi ha dos plans envoltats de murs on s'hi havia fet una fira de bestiari que s'ha de relacionar amb el caràcter ramader de la masia, com a centre aglutinador de la resta de masies de la zona.</p> | 41.7390800,2.3310100 | 444370 | 4621023 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67502-foto-08276-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67502-foto-08276-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67502-foto-08276-22-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Anna M. Gómez | Recentment adquirida per la Diputació de Barcelona. Hi ha una capella annexa en ruïnes, dedicada a Sant Esteve, situada al costat de l'entrada, per la part de migdia de la casa, actualment sense culte i utilitzada com a magatzem. Davant la porta hi ha una avinguda que baixa cap a dos planells, un circular tancat amb un muret de pedra i un altre, més inferior, sobre un esperó, de forma rectangular amb els vèrtex arrodonits, sobre un mur de contenció de maçoneria ordinària amb contraforts interiors. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||
| 67629 | Roure del Torn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-torn | Aquest exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) es troba situat prop de la masia del Torn. Les seves dimensions, de caire indicatiu, ens donen una alçada d'uns 18 /19 m, amb un volt de canó de 3, 04 m mentre que per la soca, el volt és de 5,15 m. La projecció de la capçada és de 22'35m - 21'10m; i té un desenvolupament de tres branques ramificades a una alçada de 7'5 m. | 08276-149 | Vall del Congost, al Torn. | 41.7387500,2.2638600 | 438786 | 4621032 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||||
| 67517 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-7 | AAVV. (1996). De la balma a la masia. L'habitat medieval i modern al Vallès Oriental. DANÉS, J.(1933). 'Estudi de la masia catalana' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº XLIII, Barcelona. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 33, 164. LLOBET, S. (1991). El medi i la vida al Montseny. Granollers. | XVIII | Ha estat recentment comprada i està en procés de restauració. La fase de restauració es farà en diverses parts. | Les restes d'aquesta masia de muntanya es troben situades en un petit pla passat el Collet de Can Coll. Es conserva tot el que seria la façana principal i algunes de les construccions i dependències internes. Tot i que s'entreveuen una sèrie d'estructures annexes de dimensions i gruixos considerables, aquestes seran del tot inidentificables a causa del seu estat d'enrunament. La façana principal presenta un cos allargat format per l'afegit a un primer cos rectangular. La tècnica constructiva utilitzada es basa en el carreu, més o menys treballat i de procedència local, que es disposa en filades irregulars lligat amb argamassa. En aquesta façana s'obren tres obertures; una de les quals, la porta principal, està emmarcada per grans llindes rectangulars de pedres ben treballades i coberta amb un sol bloc; mentre que les dues finestres, que seguiran la mateixa tècnica a escala menor, presenten una petita repisa treballada a la part inferior. Com ja s'ha assenyalat les dependències interiors estan en força mal estat de conservació i enrunament. Destaca la part de la cuina on es conserva un forn d'ús famíliar, i l'existència de festejadors. Aquests murs interiors presentaran, en alguns punts un acabat arrebossat (aportant una cronologia moderna al conjunt de la construcció). | 08276-37 | Sota el Turó de Tagamanent. | Les referències escrites sobre el mas Coll i els seus límits territorials, corresponen a documents força recents. Un document de traspàs de propietat del 1827 diu que: 'Miquel Argemir fideuher ciutadà de Vich duenyo del mas Coll de la parroquia de Santa Maria de Tagamanent i de est bisbat. Atenent que Franch Bosch pages duenyo del mas Bosch de dita parroquia ha pagat i satisfet ab vairas partidas lo dit mas Coll ab sa casa, terras honors, possessions, dret i pertiencias universal'; mentre que un altre document de 1830 esmenta 'una pessa de terra dita lo mas Coll dista de l'església mitja hora, propia de Joan Coll'. Aquest mas presenta diferents reformes arquitectòniques díficilment documentables cronològicament, tot i que es poden enmarcar en època moderna, moment de màxima activitat d'aquesta masia de caire principalment ramader. | 41.7391000,2.2924100 | 441160 | 4621051 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67517-foto-08276-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67517-foto-08276-37-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | desconegut | Per tot l'edifici es troben evidències d'expoli del material, sobretot a les obertures. Una mica més amunt hi ha bassa de can Coll i la font. Aquesta, però quedarà més apartada, trobant-se molt coberta per la vegetació. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 67504 | Can Torn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torn | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 63-174. | XIII a XX | Reformada | Edifici aïllat de planta quadrangular de 17 metres quadrats amb baixos, dos pisos i golfes. Aprofita el desnivell del terreny per instal·lar-se dalt d'una petita elevació o turó. La coberta es realitza mitjançant una teulada a doble vessant i es documenta una galeria i diverses dependències annexes afegides. A la façana principal hi ha una porta d'arc de mig punt, adovellada, i dues finestres d'ull de bou (amb les inscripcions 1851 i 1924), un escut amb les quatre barres en relleu i una finestra adintellada on els muntants formen un petit arc superior en funció de mènsula, propi d'època gòtica. Al mur lateral trobem finestretes protegides per una reixa en forma d'espina de peix. A la façana posterior, a la llinda sobre la finestra hi ha esculpits els instruments de la professió de l'amo. La casa va tenir moltes reformes, les més destacades al llarg del segle XX, tot i que conserva l'estructura senyorial original. | 08276-24 | Santa Eugènia del Congost. | La primera data documental sobre el mas Torn, prové d'un pergamí de la mateixa casa on s'esmenta: 'confesso en veritat regonech a Salvador Torn del Sot pagès hereu del mas Torn del Sot de la parròquia de Tagamanent. Estalbiment a favor de joan torn per Elisabeth Castelleres al 1339 de una pessa de terra de 6 quarterres de sembladura'. També ens surt documentada com a feudatària del mas Castellar de Sant Martí de Centelles. A la documentació dels diversos fogatges de 1515 i 1553 anirà apareixent el mas amb els seus diferents propietaris. La seva evolució històrica ens ve associada a les reformes arquitectòniques documentades a la masia: Es documenta una llida sobra la porta amb la data de 1762 (tot i que podria haver estat traslladada o reutilitzada). Una altra data ens la dóna la dovella central del portal principal amb l'anagrama de crist i la data de 1602. Mentre que a la façana posterior trobem escrit: Franco 1850 TORM. A l'arxiu Pedals, en un document d'època moderna ens cita a Francisco Torn del sot, com a propietari de la finca i masia del Torn del Sot, on s'hi plantava vinya i olivera i que afrontava amb el riu Congost per l'est, al sud amb el mas Santa Eugènia, a l'oest amb Castellà de Valldeneu i al nord amb el mas Pedralba. El cognom Torn desapareix de la propietat per venda al 1896, passant a mans de la família Goula. | 41.7389800,2.2626900 | 438689 | 4621059 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67504-foto-08276-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67504-foto-08276-24-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | A la petita era que s'obre per la part de darrera de la casa s'hi troben ubicats tres fragments de pedres de molí que s'associarien a un molí que no es situaria gaire lluny de la casa. Les restes d'aquesta estructura no s'han pogut localitzar. Tot i que no s'hi ha pogut accedir, aquest mas conta amb una important col·lecció de documents i pergamins datats d'època moderna on s'esmenta l'origen medieval del Torn (a partir del segle XIV). | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 67499 | Prop de El Torn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-el-torn | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967).'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona). Separata Ampurias XXVIII. Barcelona 1967. ESTRADA, J. (1969). 'Vias y poblamiento romano en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. | Zona molt plena de vegetació. | Zona propera als nivells calcaris de la cinglera i la riba dreta del Congost a l'alçada del torrent del Torn. Punt on apareixen fragments de tegulae i comuna romana. L'àrea arqueològica es situa als voltants del Torn, un espai molt proper al que seria el pas tradiccional d'accés a la Plana de Vic, venint del Vallès. | 08276-19 | Al mas El Torn. | Localitzat per J. Estrada. No s'ha pogut accedir a aquesta col·lecció per poder ajustar una mica més la cronologia d'aquests materials. Aquesta troballa s'ha de relacionar amb la funció de la Vall del Congost com a zona de pas i de comunicacions des d'època ibèrica. Els passos naturals com ara valls de rieres i rius, i petits collets, han constituït els eixos de comunicació tradicional de moltes comunitats, la Vall del Llobregat, l'Ebre, entre molts d'altres, presenten una important ocupació antiga, en els punts més elevats del seu riberal. La zona del Congost no en seria una exepció com ho demostren diverses troballes realitzades al llarg del seu baix curs. Els paral·lels més directes pel curs alt els tenim en els forns ibèrics del Pinós, actualment desapareguts. | 41.7390100,2.2636200 | 438766 | 4621061 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67499-foto-08276-19-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 67592 | Collet de la Creu de Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-la-creu-de-can-coll | GARCIA- PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 124. | Prop del camí que baixa de Can Coll, tocant pel costat de ponent de la masia el Coll, es troba aquest collet que fa de pas entre la zona del Figaró-Vallcàrquera i la del Turó. Es tracta d'una petita depressió a la carena d'una serralada o d'un contrafort per la qual es es passa d'un vessant a altre de carena. En aquest punt es col·locà una creu recordatòria de petites dimensions que va caure i està perduda. | 08276-112 | Sota el Turó de Tagamanent. | Creueta metàl·lica que quedava situada al collet de Can Coll, en memòria d'un caçador que va morir a causa d'un tret involuntari d'un company de cacera. La creu va desaparèixer i el lloc es considera de gran bellesa paisatgístic, essent una zona de pas essencial en les comunicacions de la zona de Figaró amb el Turó de Tagamanent. | 41.7403600,2.2929000 | 441202 | 4621191 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67592-foto-08276-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 67580 | El Folló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-follo | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 40. | XVII | Masia de grans dimensions que ha estat molt restaurada presenta una estuctura sobreposada on s'endenvina una primera construció rectangular en forma de possible torre. Aquesta masia fou ampliada amb diversos annexes ramaders, i diverses habitacions o estances fins donar-li l'aparença actual. La factura més antiga s'observa per la part de darrera, ja que aquesta ha estat menys reformada. | 08276-100 | Sobre el Barri de la Pedralba. | Antiga masia habilitada actualment per fer-hi estades de turisme rural. A la documentació ens apareixen dos habitatges en aquest conjunt, que també ens apareix documentat com a can Torn del Serrat i tan aviat ens apareix escrit en 'u' com en 'o'. Les evidències escrites més antigues, fins al moment trobades, daten del 1497, fogatge on s'esmenta a 'en Fuyo'. Els diversos propietaris ens aniran apareixent en els diversos fogatges com és el cas de 'Gabriel Fuyó al 1515 o Folló al 1553. Aquesta gran construcció hauria tingut funcions bàsicament agrícoles i ramaderes. Seria interessant fer un estudi complert sobre la seva evolució arquitectònica, ja que podria aportar informació valuosa per compendre la seva història. | 41.7402900,2.2706500 | 439352 | 4621199 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67580-foto-08276-100-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | A la mateixa masia hi ha una petita col·lecció d'eines agrícoles utilitzades fins no fa gaire al camp. Es tracta una petita relació de jous d'ase, podalls i dagues. Que es presenten un bon estat de conservació. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc