Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67652 | Castell de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-talamanca | <p>AA.DD (1984). El Bages a Catalunya Romànica Vol. XI. Enciclopèdia Catalana, Barcelona CATALÀ, Pere; PLADEVALL, Antoni (1976). Els Castells Catalans Vol. V. Rafael Dalmau Editor, Barcelona. SITJES, Xavier (2003). 'Inventaris dels castells de Talamanca i Rodors, de l'any 1332'. Dovella núm. 82, Manresa. VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | X-XX | <p>El castell actual, tot i que és d'origen medieval, respon a una reconstrucció del segle XVIII feta pels marquesos de Castellbell, doncs durant la Guerra de Successió fou destruït. De l'antic castell sols en resten un tros de torre, molt restaurada i modificada, i algunes restes de murs arrapats al penyal on s'alça la torre. Aquesta, presenta planta circular i està coronada per merlets sobreposats, responent a l'estructura antiga. Sota la torre i el penyal, s'aixeca a migdia l'edifici del Casal, conegut com a castell, fortament emmurallat. Per alçar-lo s'aprofitaren materials dels murs i finestres que restaven de l'antic castell enderrocat el 1717. El cos principal és de planta rectangular i està orientat a migdia. La coberta és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta planta baixa, primer i segon pis. El parament és fet mitjançant blocs de pedra força irregulars lligats amb morter de calç o ciment depenent del lloc. Les cantonades estan reforçades amb carreus rectangulars ben escairats. Alguns trossos de façana conserven l'arrebossat de calç original, mentre que la major part dels murs deixen a la vista els blocs de pedra. L'entrada principal és a migdia, i queda en una cota superior respecte el nivell de circulació del carrer del Castell, fet per el que per accedir-hi cal pujar per unes amples escales de pedra. Al capdamunt, mitjançant un petit mur de pedra, es forma un pati anterior al casal delimitat perimetralment per aquest mur de tancament. L'entrada principal presenta un portal amb arc de mig punt adovellat que es recolza damunt brancals formats per carreus rectangulars força desgastats. Un marxapeu d'una sola peça de pedra precedeix la moderna porta de fusta. Aquesta entrada està lleugerament descentrada respecte l'eix central de la coberta, i just al costat hi trobem una llosa que té gravada la història de la reconstrucció. També en aquesta façana, desplaçat a ponent, trobem un altre portal de dimensions més reduïdes amb arc de mig punt adovellat recolzat damunt brancals formats per carreus rectangulars, tot ell menys desgastat que l'anterior. Veiem alguna espitllera a l'alçada d'aquesta planta baixa i se'n intueix alguna altra al segon pis, avui tapiada. Al primer pis, destaquen a la façana principal una antiga finestra reconvertida en balcó -doncs així s'entén pel fet que els carreus laterals sols arriben a mitja alçada, i un finestral protegit per una reixa de ferro. Les obertures no segueixen cap criteri estètic exterior, doncs estan obertes segons la distribució interior. A l'alçada del segon pis destaquen, també a la façana principal, dues obertures amb arc -un rebaixat, fet amb blocs de pedra irregulars, i l'altre de mig punt, adovellat i tapiat- i una finestra amb emmarcament lateral exterior. Les altres finestres que trobem als diferents murs, responen a la clàssica tipologia de llinda monolítica de pedra recolzada damunt brancals formats per carreus ben escairats i amb escopidor. Altres cossos, algun adossat al principal i d'altres independents, completen el conjunt del castell. A tramuntana, com hem explicat, hi destaca una torre de planta circular coronada amb merlets sobreposats. El castell queda protegit per uns murs de pedra que el recorren perimetralment en aquest costat, formant un espai interior per a patis. A l'interior del castell, hi trobem unes tombes antropomorfes.</p> | 08277-1 | Carrer del Castell 12, 08279 Talamanca | <p>El castell de Talamanca apareix citat per primera vegada el 967, quan Salla o Sala, fundador del monestir de Sant Benet de Bages dóna al dit monestir unes cases i uns terrenys en el lloc anomenat Angle i en el terme del castell de Talamanca. El domini eminent degué dependre dels comtes de Barcelona, encara que no està demostrat. El domini feudal correspongué als Cardona, si és que no l'havien comprat els comtes des de bon principi. La possessió dels Cardona només es constata el 1086 (en el testament Ramon Folc I el deixà en indivís a la seva muller Ermessenda i al seu germà el vescomte Folc II), per aparèixer després la família Talamanca, que no sembla pas ésser de simples castlans. El primer membre que portà aquest nom fou Bernat de Talamanca, que apareix el 1121; els seus avantpassats havien estat Berenguer Folc, el seu pare, i Folc Amalric, el seu avi (el nom Folc podria fer pensar en una branca de la mateixa família Cardona o de la dels Calders, també cardonina). En qualsevol cas, els Talamanca van tenir el domini feudal del castell i no sembla que reconeguessin cap domini feudal superior. D'entre els senyors d'aquest castell hi ha notícia de Bernat de Talamanca, casat amb Dolça, N.N. de Talamanca, casat amb Berenguera, Guillem de Talamanca, fill de l'anterior, Guillem de Talamanca o de Santa Coloma, castlà de Calders, Rodors i Sallent, fill de l'anterior, casat primer amb Dolça de Santa Coloma i després amb Sança, i Berenguer de Talamanca, fill del primer matrimoni de l'anterior. En el segle XIV els Talamanca s'aprofitaren de les necessitats econòmiques dels monarques catalans i el 1381 compraren a Ramon de Planella les jurisdiccions del castell de Talamanca (feia poc que l'havia comprat a l'infant Joan). I així romangué fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals, si bé la família Talamanca canvià de nom per diversos enllaços matrimonials entroncant-se amb les famílies Aymerich, Planella i Amat. El 1658, ja molts segles que el castell havia perdut la seva funció militar i s'havia convertit en una explotació agrícola i administradora del terme. A més a més, el 1658 és anomenat el castell nou, cosa que fa suposar que feia poc temps que havia sofert una de les moltes remodelacions que patiria al llarg de la seva història. La següent notícia que tenim del castell és la que fa referència a la seva destrucció. Passada la Guerra de Secessió -durant la qual en un moment tornà a reprendre les seves funcions militars servint de bastió a les tropes del marquès de Poal-, es desarmà tota la població catalana, i començà la sistemàtica demolició de tots els castells i forts. La data de demolició del castell és la de 1717, quan per decret del virrei de Catalunya es destruïren la major part dels castells de la Catalunya Vella. Fou poc després, a mitjan segle XVIII, quan els seus propietaris, els marquesos de Castellbell, s'encarregaren de la seva reconstrucció (sense refer l'antic castell), bastint un gran casal aprofitant les restes antigues. Probablement el nou casal -anomenat a partir d'ara casal dels marquesos- no fou mai habitat pels seus propietaris excepte en dates excepcionals. Arribant al segle XX, les notícies es tornen molt confuses. Tenim la certesa que fins al 1942 el llavors Marquès de Castellbell -Salvador de Villalonga- constava com a propietari legítim. Ens consta també la degradació en què l'edifici havia caigut a causa de l'abandonament, convertint-se pràcticament en una ruïna. El 1948 consta com a propietari del castell i les seves terres, al llibre del Registre de la Propietat Civil, Juan Santamaria, qui sembla ser fou l'encarregat de la seva guàrdia molt abans del 1942. El 1959, el castell fou venut per Juan Santamaria a Carles Ventura Tàpies, que inicià una sèrie de reformes i condicionaments de l'edifici. El 1976 fou venut a José Yoldi Aranzo, la vídua del qual és en aquests moments la propietària del castell. BENET (1984:75); CATALÀ, PLADEVALL (1976:800).</p> | 41.7390900,1.9763600 | 414879 | 4621315 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67652-foto-08277-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67652-foto-08277-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67652-foto-08277-1-3.jpg | Legal i física | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-01-29 00:00:00 | Quim Serdà Manau | A l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa trobem un inventari del castell de Talamanca de l'any 1332 (Notarials, sig. Tr. 175). Està dins un protocol particular de la família Talamanca, però sense ser-hi incorporat, ja que és un plec solt, de tres folis doblats pel mig i en forma de missiva enviada pel rector de la parròquia i notari eclesiàstic Pere de Vilars a l'escrivà de Manresa Pere de Bellsolà, i du quatre segells de cera, un del tutor i tres del rector. L'interès d'aquest inventari és, sobretot, per la relació que fa dels masos que hi havia en el terme del castell i sobre els quals els Talamanca tenien senyoria alodial. SITJES (2003:30) A l'interior del castell, al voltant de la torre, trobem tombes antropomorfes. | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||
| 67653 | Església de Santa Maria de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-talamanca | <p>AA.DD (1984). El Bages a Catalunya Romànica Vol. XI. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. SITJES, Xavier (1985). 'Troballa de sarcòfags d'època romànica', a Dovella núm. 15, Manresa.</p> | XII-XVIII | <p>Es tracta d'un edifici romànic que malgrat l'ampliació del creuer i alguns altres afegitons, encara conserva íntegra la seva estructura primitiva, corresponent a una obra de final del segle XII. L'església és de planta de creu llatina, que determina una estructura de nau única, capçada a llevant per un absis semicircular i ampliada amb dues capelles laterals rectangulars, situades a l'inici dels seus murs i disposades a manera de creuer. Els murs frontals de les capelles són delimitats per una cornisa horitzontal, on s'acaba l'àmplia teulada de dos vessants que cobreix la nau principal i el transsepte. Aquest mateix sistema també fou aplicat a les noves capelles, augmentant la superfície del teulat. L'aspecte interior de l'església és molt endreçat i només és desaparençat per l'acoblament d'un cor modern i per l'arrebossat encastat a la volta de la nau. L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera, feta amb blocs de pedra que s'enfilen tot formant semicercles concèntrics, i d'aspecte força groller. Un ressalt, cobert amb volta de mig punt, fa la degradació de la nau amb l'absis. Les dues capelles del transsepte van cobertes amb voltes, perpendiculars a la nau i més baixes, fetes amb petits carreus ben carejats i disposats ordenadament en filades. La nau principal és coberta amb volta de canó de mig punt i reforçada amb dos arcs torals, és revestida de guix i ornamentada amb pintures modernes. Totes aquestes voltes i les arcades, arrenquen d'una cornisa escociada que, tret del mur frontal, ressegueix tot el perímetre del temple. Les dues capelles laterals comuniquen amb la nau per mitjà de dos arcs adovellats. L'aspecte exterior de l'església és molt endreçat. L'aparell és de grossos blocs de pedra ben tallats i polits, disposats ordenadament en filades i a trencajunt, donant aspecte de gran solidesa, accentuada per uns contraforts. La il·luminació del temple és molt bona; tenim la finestra absidial i finestres situades als frontals de les capelles, a més de tres rosetons, dos als laterals de l'església i l'altre, en forma de gran rosassa al mur frontal de l'edifici. L'única finestra que té doble esqueixada és la de l'absis, les de les capelles són espitllerades. La decoració externa és molt simple, solament hi ha un fris d'arcuacions cegues a l'absis i s'ha col·locat, en una cornisa llisa sostinguda per mènsules, la part superior dels murs del transsepte i la nau, així com a les capelles modernes. El mur de ponent no té aquesta cornisa, n'hi ha una altra d'acabada amb angles arrodonits, sota la qual s'estén un fris de dents de serra que, com la cornisa, és limitat pels contraforts situats als angles d'aquest mur. En aquesta mateixa façana hi ha oberta una bonica portalada ornada amb capitells esculturats i amb una arquivolta treballada. Del seu cimal emergeix el campanar, que ara és de torre quadrada (originàriament era una espadanya de dues obertures d'arcs de mig punt adovellats). Un element destacable és la finestra de l'absis, de proporcions força remarcables, de doble esqueixada, i formada per tres arcades altes i estretes, coronades amb arcs de mig punt i en degradació, fetes amb dovelles polides i molt ben disposades. Els sotarcs de la primera i de la tercera, fins a la base dels brancals són ornats amb botons florals, mentre que la segona arquivolta és llisa. El portal, presenta una estructura molt senzilla de dos arcs de mig punt adovellats i en degradació, que arrenquen d'una imposta decorada amb atapeïments de fulles distribuïdes en un sol rengle, en posició vertical i juxtaposades, les de l'esquerra mostren formes més estilitzades. A l'intradós dels arcs gira una arquivolta esculpida amb entrellaçaments de vímets, la qual es recolza sobre dues columnes llises coronades per capitells esculturats amb elements vegetals. Tots dos capitells presenten dos pisos superposats de fulles. JUNYENT, MAZCUÑAN (1984:502-503)</p> | 08277-2 | Plaça de l'Església, 08279 Talamanca | <p>L'església de Santa Maria de Talamanca ha estat l'església parroquial del poble i del terme des dels seus remots inicis. La seva existència es troba estretament lligada a la repoblació, a la fundació del castell i a l'aparició dels primers habitants medievals. L'església apareix esmentada el 1038 quan es jurà un testament sagramental sobre l'altar consagrat de Sant Pere situat a l'església de Santa Maria de Talamanca. El 1211 es documenta l'altar de santa Maria i el 1294 el de sant Joan. La funció parroquial no es confirma fins abans del 1154. L'edifici primitiu devia ser una esglesiola d'una sola nau, petita i de fusta, sense cap mena de decoració. Aquesta construcció tan senzilla fou substituïda el segle XII per l'actual edifici romànic, que quedà consagrat el 1183, ja que aquest any és documentada una donació de cent sous per a la dedicació del temple. Durant el segle XVIII es feren unes ampliacions convertint l'església d'una nau a tres, però les laterals més curtes. BENET (1984:502)</p> | 41.7379800,1.9772100 | 414948 | 4621191 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67653-foto-08277-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Provinent d'aquesta església i ara guardat en una col·lecció particular, encara es conserva un capitell pre-romànic, que fa 35 cm d'alçada i que és esculpit amb caulicles que s'entrellacen al mig de les cares. Aquest capitell és, segons els estudiosos, un dels millors exemples de tipus omeia de la comarca. SITJES (1985:49) També van ser recuperats el 1984 diversos fragments de dos sepulcres que hi havia encastats en el paviment de davant de l'església de Talamanca i en unes parets properes a la mateixa -avui al Museu Comarcal de Manresa-. (Fitxa 155) | 92|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 67654 | Església de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-magdalena-0 | <p>AA.DD (1984). El Bages a Catalunya Romànica Vol. XI. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià. GÓMEZ, Immaculada; RODRÍGUEZ, Assumpta (1988). Història del Bages, volum II. Edicions Parcir, Manresa. VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XIII | Es fa palès un evident estat d'abandonament. L'edifici està ruïnós malgrat conservar part del seu parament. Durant molt de temps, l'església ha estat amagada i oblidada entremig del bosc, avui cremat, fet per el que aquesta ha retrobat el protagonisme perdut. | <p>L'edifici, actualment abandonat, és una església romànica tardana, obrada probablement a la primera meitat del segle XIII. Es tracta d'una construcció senzilla i humil, que segueix el pla tradicional d'una nau capçada per un absis semicircular orientat a llevant. Els seus murs són llisos i no tenen cap mena d'ornamentació. Al centre de l'absis hi ha una finestra rematada amb arc de mig punt adovellat. El portal primitiu, que ara resta mig tapiat, és situat al capdavall del mur de migjorn i és coronat amb un arc de mig punt fet amb dovelles. Posteriorment aquesta capella fou ampliada amb un cos d'edifici que l'engrandí per la banda de ponent, on hi ha un altre portal que reemplaçà l'anterior, el qual fou inutilitzat. L'edifici, a més de l'ampliació, mostra senyals evidents d'haver estat transformat i reestructurat, la qual cosa, probablement, devia succeir quan hom li adossà el cos d'edifici al·ludit, el qual es relaciona amb la capella mitjançant el portal però sense unificar-s'hi plenament, tot semblant un edifici independent. Pel que fa als paraments interiors encara resten unes grans plaques de guix encastades a les parets. Per altra banda, l'absis, inicialment cobert, segurament amb volta de quart d'esfera, ara admet una volta de mig punt revestida amb guix. Tanmateix la coberta de la nau que, quan fou erigit el temple devia ésser de volta de pedra, ara és esfondrada totalment. L'aparell és fet amb blocs de pedra disposats en filades. JUNYENT, MAZCUÑAN (1984:504-505)</p> | 08277-3 | carretera BV1221 Terrassa-Navarcles km 28,7 , 08279 Talamanca | <p>Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Talamanca, en un sector a ponent del castell i proper als límits de Navarcles, que no rebia cap nom en concret. No degué passar de capella rural de la parroquial de Talamanca. L'església es troba esmentada al final del segle XIII quan els anys 1282 i 1294 se li fan diversos llegats. La seva funció degué ser sempre la de capella rural servint a aquest sector de ponent del terme, allunyat de la parroquial. Aquesta situació és documentada el 1686 i era el mas Escaiola qui tenia cura del temple. BENET (1984:504) Pel llibre 'Recopilació de Dades Sísmiques de les Terres Catalanes, entre 1100 i 1906', d'Eduard Fontserè i Josep Iglesias, sabem que l'any 1437, el Dr. Segismon Cunill, prev., el qual fou arxiver de Vic, per conducte de D. Tomás Balvey havia comunicat als autors de l'esmentada publicació la següent informació, procedent de l'Arxiu Cur. Vic (Lib. Just): 'a 19 de setembre del 1437, fou concedida llicència pel Vicari General de Vich, per captar almoines per la reparació de la capella de Santa Magdalena, situada a la parròquia del Castell de Talamanca, malparada pels terratrèmols i altres calamitats'. La capella seria posteriorment reparada i ampliada. Unes dades procedents de l'Arxiu Villegas de Manresa ens diuen que, l'any 1870, la capella de Santa Magdalena era sufragaria de la parròquia de Talamanca i tenia, com a masies properes, la de Sant Esteve, les Generes, l'Escaiola i el Ventaiol. BALLBÈ (1997:103) Durant la Guerra Civil es tenen notícies dels greus danys que foren infringits a la seva estructura. Possiblement, el seu estat actual en sigui en part conseqüència. VALDENEBRO (1994:52)</p> | 41.7375300,1.9405300 | 411897 | 4621177 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67654-foto-08277-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67654-foto-08277-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67654-foto-08277-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Prop de la capella de Santa Magdalena hi ha un altre edifici que, segons sembla, aprofità alguns carreus provinents de l'església , doncs en les seves parets es veuen alguns blocs de pedra arquejats procedents probablement de l'antic portal. A més, també n'hi ha un altre on el picapedrer esculpí una creu, el qual també segurament emplenava els murs del temple. L'edifici es troba totalment abandonat i, a desgrat que els seus murs encara romanen dempeus, cal considerar-lo com a una ruïna. JUNYENT, MAZCUÑAN (1984:505) Segons el fogatge de l'any 1553, la casa era habitada per Valentí Perpinyà i la seva família, que cuidaven el conreu de la vinya i feien, al mateix temps, les funcions d'ermitans. BALLBÈ (1997:101) Al Museu Comarcal de Manresa es guarda una creu processional de fusta procedent d'aquesta església, del segle XII. Sembla que d'entre les ruïnes de l'església sortí l'ara de l'altar, la qual desaparegué un temps després durant la Guerra Civil. També tenim notícies de l'antic cementiri de Santa Magdalena, que segons sembla podria haver quedat afectat per la construcció de la carretera Navarcles-Talamaca. Foren recuperats diversos fragments de sarcòfags romànics, que restaven incrustats a les parets del cementiri que és a tocar de l'església. Un cop desencastats foren introduïts al temple de Santa Maria, on foren dipositats. Les peces consisteixen en dues tapes i part d'un vas. JUNYENT, MAZCUÑAN (1984:505) Un altre testimoni sobre aquesta església ens el dóna Josep Guitart: 'tenia al seu costat la casa de l'ermità, que al fer-se la carretera de Navarcles a Terrassa, els treballadors l'enderrocaren, tiraren a terra la porta de l'església i cremaren els retaules laterals, (algun d'ell de mèrit i part d'algun altre es pogué recollir i portar-lo a la fàbrica del Galobart. En aquesta capella s'hi guardaven joies i ornaments sagrats de gran mèrit i valor (...), no obstant es pogué recollir una creu processional, una plata de coure flamenca, part d'un crucifix de marfil i algun altre objecte d'aquesta capella'. GÓMEZ, RODRÍGUEZ (1988:510) | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 67655 | Església de Sant Esteve de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-esteve-de-vila-rasa | <p>AA.DD (1984). El Bages a Catalunya Romànica Vol. XI. Enciclopèdia Catalana, Barcelona BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià. VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XI-XVII | <p>L'estructura de l'edifici actual és del s.XII, però l'edifici en si fou renovat el s.XVII. Era una capella romànica, rectangular, de línies molt senzilles i mancada d'ornamentació que l'enriquís. En els primers segles, la nau de la capella era complementada amb un absis situat a la cara de llevant. L'accés a ella era mitjançant un portal situat al mur de la cara nord, i la porta que ara dóna entrada a la sagristia era feta exclusivament per a accedir al cementiri. L'altar era a l'interior de l'absis, actualment desaparegut, que es va convertir en la porta d'entrada a la capella. Les restes d'aquesta encara es poden veure a l'entorn de la porta. Segurament pel pas dels segles, el pes de la coberta, que era feta pel sistema de volta de canó, va fer que els murs laterals perdessin verticalitat. Fou necessària la construcció d'uns contraforts per salvar tota l'obra. La volta de canó va desaparèixer per donar pas a la construcció d'una de nova. L'absis fou enderrocat i la capella quedà amb una planta totalment rectangular. Per a substituir l'absis s'aixecà un nou mur, al mateix temps que es construïa el nou accés a la capella. Feta aquesta modificació, l'altar fou situat al mur de ponent, tal com és ara. Segurament, al mateix temps que es feien aquestes importants modificacions es va construir el cor de fusta, que té una fondària de més de dos metres. L'escala té quatre esglaons de pedra i el segon tram, que era fet de fusta, ja no existeix. A l'interior de la capella podem veure-hi les restes de les antigues pintures, uns ex-vots penjats en una de les parets, i la imatge de Sant Esteve que presideix l'altar. BALLBÈ (1997:74) Així doncs, la capella consta d'una nau única, molt petita, rectangular, amb un portal adovellat, i en el carener espadanya doble per a dues campanes, a la qual s'hi accedeix per unes escales fetes en un lateral. Al presbiteri hi ha un acabament carrat i pels costats uns engrandiments que serveixen de capelles laterals. VALDENEBRO (1994:54</p> | 08277-4 | Mas Sant Esteve, carretera BV1221 Terrassa-Navarcles km 31,9, 08279 Talamanca | <p>Aquesta església es trobava dins l'antic terme del Castell de Talamanca i anteriorment es trobava en el de Néspola, al lloc conegut com a Vilarasa. La funció de l'església no degué passar de sufragània. El lloc de Vilarasa és documentat el 960 com a Vila Rara situada al terme de Valle Nespola; posteriorment sempre serà situat en el castell de Talamanca. L'església de Sant Esteve apareix citada el 1017 situada al costat del riu Telario, que és l'actual riera de Talamanca o de Sant Esteve, al costat de la qual s'aixeca l'església. El 1030 l'església es documenta com a Sant Esteve de Vilarasa i el 1282 com a Sant Esteve de Talamanca. La seva funció degué ser sempre la de sufragània de la parroquial de Talamanca, tal com es documenta el 1685. L'edifici degué sofrir una profunda remodelació que podria ser que fos total, i cal datar-la el 1636 segons consta en el portal. BENET (1984:41) Podem dir que la reedificació d'aquest any 1636 va comportar les següents modificacions: desaparició de l'absis i obertura de la nova porta, canvi de la coberta primitiva per una d'estil català a dues vessants, construcció dels contraforts i eliminació de la porta original, construcció d'una petita sagristia, aprofitant la porta d'accés al cementiri, construcció del campanar d'espadanya per a dues campanes i la necessària escala de pedra per a accedir-hi. També podria ser que l'enllosat de pedra de l'interior de la capella fos realitzat al mateix temps. La capella també sofrí els efectes dels primers dies de la Guerra Civil el 1936, doncs les campanes foren robades i la imatge del sant, destruïda. BALLBÈ (1997:75) Ignasi Plans, actual propietari de l'església, recorda que es celebraven dues misses familiars a l'any; una a l'agost, per Festa Major del poble, i l'altre al novembre, per Tots Sants. Actualment, ja fa uns anys que no es realitzen.</p> | 41.7340300,1.9076600 | 409159 | 4620823 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67655-foto-08277-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67655-foto-08277-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67655-foto-08277-4-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Actualment no té culte habitual. La capella té un petit cementiri d'ús privat dels habitants del mas Sant Esteve. L'any 2003 s'hi va celebrar el darrer funeral, oficiat per el rector de Talamanca. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 67656 | Capella de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-cecilia | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.</p> | XI-XII | No queden restes de l'antiga capella | <p>No queden restes de l'antiga capella. Sembla ser que al mateix lloc on deuria estar ubicada, hi trobem avui una barraca de vinya que té al seu parament algun dels carreus de Santa Cecília. Igualment, molt a prop d'aquesta barraca en trobem una altra cap a ponent que sembla que també disposa d'algun d'aquests antics carreus ben escairats al seu parament.</p> | 08277-5 | Plans de Santa Cecília, 08279 Talamanca | <p>Les fons orals parlen des de fa temps i amb fermesa de l'antiga capella, ubicant-la al mateix lloc on avui hi ha aixecada una barraca de vinya. L'única referència bibliogràfica que hem trobat però, és la següent. L'enderrocada capella romànica de Santa Cecília, i especialment el nom de l'advocació que antigament s'hi venerava, va servir més tard de topònim d'una part de les terres d'aquella contrada. És per aquesta raó que trobem en algunes delimitacions de propietats el topònim de Plans de Santa Cecília. Per exemple: 1609 - Fermí Singla, en fer les delimitacions de les terres de la seva propietat, ens diu que una part d'aquestes termenegen amb les dels Plans de Santa Cecília. 1644 - Gisbert Donzell de Talamanca, habitant en una casa del raval, era propietari de dues vinyes, separades per la riera de Talamanca, en l'indret anomenat els Plans de Santa Cecília. 1645 - Novament en el capbreu de Joan Serra, trobem l'apuntament del reconeixement de drets, especialment emfitèutics, per evitar prescripcions possibles dins del contracte; i que Pere Celleret també té en propietat un terreny plantat de vinya en el lloc conegut com els Plans de Santa Cecília. 1658 - Rafel Serra, que és propietari d'una casa situada al raval, també és propietari d'una vinya plantada als Plans de Santa Cecília. BALLBÈ (1997:98)</p> | 41.7453200,1.9781900 | 415039 | 4622004 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Sembla ser que la capella estava acompanyada del seu cementiri. BALLBÈ (1997:98) Entorn aquesta zona, on hi ha avui la barraca de vinya, es pot trobar algun tros de ceràmica grisa medieval i s'observa igualment, algun carreu ben escantonat entremig dels arbusts. Seria recomanable una campanya de sondeig arqueològic per tal de determinar la possible existència i localització de l'antiga capella romànica. | 92 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 67657 | Jaciment ibèric del Puig Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-del-puig-castellar | <p>GUÀRDIA, Jordi (2003). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Puig Castellar, Talamanca.</p> | II-IaC | La vegetació hi creix amagant i podent malmetre les poques estructures localitzades. | <p>L'aspecte que presenta en l'actualitat el Puig Castellar és el d'un tossal aplanat i retallat per penya-segats força verticals, fruit de la descomposició de les roques arenisques que el formen. La part més elevada d'aquest turó, de difícil accés a causa de les seves defenses naturals, forma una plataforma amb unes dimensions aproximades de 150 m de llarg per 40 m d'ample. Es tracta d'una superfície d'uns 4000 m2 aproximadament. La zona de Talamanca ha estat intensament modificada pel conreu de la vinya, substituït, en ser abandonat, per la plantació de boscos de pi blanc, ara gairebé desapareguts a causa dels sovintejats incendis forestals dels darrers anys. Ens trobem, per tant, davant d'un paratge molt degradat i erosionat. Tot plegat ha fet que la plana superior del tossal estigui molt malmesa, amb una potència de sedimentació molt petita, coberta de vegetació arbustiva als espais on no aflora directament la roca natural. A part de la observació de nombroses restes de feixes del conreu de la vinya i barraques semi-derruïdes, crida l'atenció, a la cara est del tossal, i sobre les restes d'una terrassa situada a un nivell inferior del cim, la presència de les restes d'un àmbit format al menys per dos murs de bona factura que formen un angle. Tot i això, l'abundant presència de vegetació dificulta a priori la interpretació d'aquesta estructura. Tret d'aquest indici, no s'aprecia a la part més alta del turó cap resta d'estructura d'interès arqueològic. GUÀRDIA (2003:4)</p> | 08277-6 | Collet del Puigcastellar, Mas La Vila, 08279 Talamanca | <p>Ja fa anys, un important grup de material ceràmic va ser recuperat en superfície per M. Botey, fins un total de 342 fragments. Dins aquest conjunt predominen les terrisses fetes a torn oxidant, d'indubtable factura ibèrica. Destaquen les vores envasades pel que respecta a la vaixella, la presència ocasional de ceràmica pintada i 1 vora de kalathos, i 2 vores d'àmfora de boca plana. En menor quantitat trobem fragments de ceràmica a torn reduïda, destacant 1 vora i 1 fons. També poc abundant tenim alguns exemples de ceràmica a mà, amb decoració de cordons horitzontals i formes d'olla de perfil en S. La única precisió cronològica esdevé a partir de la troballa de 2 fragments de ceràmica de vernís negre, del tipus campaniana B, un dels quals correspon a una vora de la forma M-2286, típica del període comprès entre els segles II- I a. C. L'estudi global d'aquestes ceràmiques permetia a priori plantejar-se la possibilitat d'existència al cim del turó de Puig Castellar d'un hàbitat de tipologia indefinida, la ocupació del qual hauria tingut lloc, a grans trets, a cavall dels segles II i I a.C., dins el període ibèric tardà. GUÀRDIA (2003:5) Per aquest motiu, l'any 2003 l'Ajuntament de Talamanca va promoure una intervenció arqueològica preventiva que realitzaria l'empresa Arqueociència Serveis Culturals S.L, sota la direcció tècnia de Jordi Guàrdia. Els resultats finals de la intervenció -9 sondejos- van ser negatius, sense localitzar-se doncs, cap estructura de l'època.</p> | 41.7307700,1.9547600 | 413071 | 4620412 | 08277 | Talamanca | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67657-foto-08277-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67657-foto-08277-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67657-foto-08277-6-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | A l'entorn d'aquesta elevació, principalment per la cara sud i en el pla superior, es pot recollir ceràmica dispersa i rodada. Precisament aquest fet és l'element més definidor per qualificar la zona del turó de Puig Castellar com a jaciment arqueològic. Un altre fet, subsidiari a l'existència de ceràmica en superfície, i que podria fer suposar l'existència d'un hàbitat antic, seria la situació privilegiada de l'indret, dins els paràmetres habituals en els assentaments ibèrics, amb domini visual de bona part de l'actual comarca del Bages. També al seu entorn hi ha àrees relativament planes i conreables. Addicionalment, la toponímia ens informa sobre la designació d'aquest puig com a lloc on tradicionalment hi han hagut restes d'habitacles fortificats. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 67658 | Tombes antropomorfes del mas la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-antropomorfes-del-mas-la-vila | <p>DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. SITJES, Xavier (1994). L'art funerari medieval a la conca alta del Llobregat. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Pàg. 29-31. </span></span></p> | V-X | <p>Es tracta d'un conjunt de quatre enterraments excavats a la roca i separats per parells uns 50 metres. Dos són de tipus trapezial (model B) i els altres dos d'extrems arrodonits (model C). Els trapezials segueixen l'orientació est-oest. La primera mesura 2,10 m de llarg per 0,54 m, 0,44 m, 0,33 m d'ample (cap, cos i peus) i una fondària de 0'5 m. La segona, 1,95 m de llarg per 0,55 m, 0,50 m, 0,22 m (cap, cos i peus) i una fondària de 0,45 m. Al seu costat hi ha un forat circular de 10 cm de diàmetre, fet suposadament per fer libacions. Les d'extrems arrodonits segueixen, en canvi, l'eix nord-sud. La tercera es troba escapçada i no en donarem, doncs, mesures. La quarta té una llargada total d' 1,75 m, una fondària de 0,50 m i unes amplades de 0,42 m, 0,46 m i 0,30 m (cap, cos i peus respectivament). DAURA, GALOBART, PIÑERO (1995:278).</p> | 08277-7 | Mas La Vila, 08279 Talamanca | <p>La gran majoria dels enterraments a l'alta edat mitjana es feien en fosses cavades a terra o buidades a la codina, on n'hi havia també, en caixes de lloses enterrades, les cistes. Aquests enterraments tan pobres eren conseqüència de la inòpia general del país, tant de la massa popular com de les classes que, a la llarga, en podríem dir benestants. Va ser cap al segle XII, coincidint amb un més alt nivell de vida, quan es va generalitzar entre els magnats i probi homines, civilis i eclesiàstics, el costum -ja iniciat minoritàriament al segle X- de recollir en caixes de pedra, els sarcòfags, els ossos dels difunts, després d'haver-se consumit els cadàvers sota terra. SITJES (1994:66)</p> | 41.7307600,1.9522200 | 412860 | 4620414 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67658-foto-08277-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67658-foto-08277-7-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Quim Serdà Manau | En un indret localitzat entre el jaciment iber del Puig Castellar i les sepultures medievals de la Vila, es van trobar dues olles grises de forma troncocònica i fetes a torn. La cocció és defectuosa i presenten una decoració de solcs incisos. DAURA, GALOBART, PIÑERO (1995:286). | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 67659 | Casa de les Tines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-les-tines | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XX | Hi ha un manteniment de l'entorn de les tines, fet per el que l'estat del conjunt és molt bo. | <p>La construcció és constituïda per set tines alineades i una barraca. La planta de les tines és de forma circular. La part inferior dels murs és feta amb pedra i morter de calç. Els dipòsits són recoberts de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades i la seva obertura superior, on es recolzaria el brescat, es presenta tapat amb peces ceràmiques amortallades on, al centre, existeix una obertura de forma quadrada, normalment de 85 cm x 85 cm. La part superior dels murs és feta amb pedra sense material d'unió, i s'hi localitzen les entrades a les tines i, en alguns casos, finestres. Les entrades presenten els muntants verticals coronant generalment amb una llinda. Sobre els murs s'estén el voladís, fet amb pedres més planeres. La coberta és feta amb el mètode d'aproximació de filades, sobre la qual s'estén una capa de sorra i pedruscall. Es descriuen les tines d'esquerra a dreta col·locant-nos davant de les entrades. La tina núm.1, a diferència de les altres, presenta la coberta totalment reformada amb totxanes amorterades. No és construïda amb el mètode d'aproximació per filades. La coronació de l'entrada és amb llinda simple d'unes dimensions de 140 cm x 44 cm x 13 cm. Hi trobem també una finestreta i una inscripció a l'esglaó d'entrada amb les inicials 'JMV'. La tina núm. 2 presenta la coberta de falsa cúpula, sota la qual s'encasta un ganxo de ferro. La coronació de l'entrada és feta amb una llinda simple de 150 cm x 40 cm x 10 cm. Les llindes de totes les tines són força treballades i prenen la forma arrodonida que dibuixa el dipòsit. Presenta una finestreta. La tina núm. 3 té dues llindes, una d'exterior de 150 cm x 30 cm x 20 cm i una d'interior. No presenta finestra. La tina núm. 4 té la coronació de l'entrada amb una llinda simple i presenta una finestreta. La tina núm. 5 té una única llinda d'unes dimensions de 100 cm x 60 cm x 12 cm. En aquest cas l'obertura que presenta la part superior del dipòsit és de 130 cm x 100 cm. A l'interior s'hi observa un amagatall. La tina núm. 6 presenta dues llindes, una d'exterior de 120 cm x 12 cm x 45 cm i una d'interior. No presenta finestra. Finalment trobem la tina núm. 7, que presenta una única llinda de 85 cm x 55 cm x 10 cm i una finestra. Actualment aquesta tina i l'anterior s'usen com a dipòsit d'aigua. Els brocs de les tines s'ubiquen al sud i queden a l'exterior amb l'excepció del de la tina núm. 2 que queda a l'interior de la barraca. S'hi han fet diversos treballs de reconstrucció, fet que ha ajudat a mantenir-les en un bon estat de conservació. AADD (2005:202-203) TINA NÚM. 1. Planta: circular. Orientació: Nord-Oest. Porta (alçada x amplada):157 cm x 130 cm. Diàmetre interior: 315 cm. Alçada del dipòsit: 400 cm. Volum en litres: 31.170. Gruix parets: 50 cm. Rajoles: 39'5 cm x 39'5 cm. Conservació de les parets: bé. Conservació del sostre: bé. Conservació de les rajoles: bé. TINA NÚM. 2. Planta: circular. Orientació: Nord. Porta (alçada x amplada): 84 cm x 140 cm. Diàmetre interior: 230 cm. Alçada del dipòsit: 360 cm. Volum en litres: 15.000. Gruix de les parets: 50 cm. Rajoles: 39'5 cm x 39'5 cm. Conservació de les parets: bé. Conservació del sostre: bé. Conservació de les rajoles: bé. TINA NÚM. 3. Planta: circular. Orientació: Nord. Porta (alçada x amplada): 77 cm x 140 cm. Diàmetre interior: 250 cm. Alçada del dipòsit: 360 cm. Volum en litres: 17.700. Gruix de les parets: 65 cm. Rajoles: 39'5 cm x 39'5 cm. Conservació de les parets: bé. Conservació del sostre: bé. Conservació de les rajoles: bé. TINA NÚM. 4. Planta: circular. Orientació: Nord. Porta (alçada x amplada): 82 cm x 134 cm. Diàmetre interior: 240 cm. Alçada del dipòsit: 400 cm. Volum en litres: 18.100. Gruix de les parets: 44 cm. Rajoles: 39'5 cm x 39'5 cm. Conservació de les parets: bé. Conservació del sostre: bé. Conservació de les rajoles: bé.</p> | 08277-8 | Casa de les Tines, 08279 Talamanca | <p>Les tines enmig de les vinyes són la mostra més viva del passat vitivinícola de la comarca del Bages. La dificultat de transportar la verema per camins de bast, és a dir, per camins on només passava un animal, i la mateixa escassetat d'animals, determinà la localització de les tines. Tenir la tina a casa era l'opció més lògica en els pobles del pla, on les distàncies eren petites i els camins més bons permetien transportar la verema fins a casa. La problemàtica es presentava en llocs com el terme de Talamanca, d'orografia accidentada, d'hàbitat dispers, i amb camins dolents i enfilats que feien la distància entre la vinya i la casa més llarga. Una opció davant d'això doncs, consistia a construir la tina a tocar del mas principal, mentre que l'altre opció fou construir la tina a la mateixa vinya, de manera que, quan es veremava el raïm, anava directe a la tina. Amb la fil·loxera les tines entraren en desús. BALLBÈ (1993:7) Apareixen documents que diuen que aquestes terres on es localitza la Casa de les Tines pertanyien al mas Generes i d'altres que pertanyien al Monestir de Sant Benet de Bages. Però en el moment de la màxima utilització del terreny, un cop construïdes les tines (S. XVIII-XIX) sabem que pertanyien al mas de les Generes. Aquest moment coincideix amb la gran expansió de la vinya. Pel que fa a la construcció col·lectiva de les tines tenim un document que ho explica. El 23 de novembre de 1857, Joan Casajoana Sala, pagès de Sant Fruitós de Bages, però propietari dels masos Casajoana i Planes de Rocafort, establia a rabassa morta 90 quarteres de terra per un termini de 100 anys a Josep Sala, Domingo Sala, Joan Canals, Agustí Creus, Ignasi Morell i Josep Galobart, pagesos de Sant Fruitós de Bages. La peça de terra formava part del mas Planes que havia estat comprat per Casajoana a mitjan segle XVIII al mas Rubiralta. Els sis parcers tenien l'obligació de plantar-la de vinya en els propers quatre anys i així ho deurien fer, tot i que no sabem com es van organitzar. En el contracte es pacta: 'Que deberan los adquisidores construir a sus costes y con toda la seguridad debida dentro de cuatro años en la tierra establecida un lagar a favor del amo de la cabida necessària para colocar en él la parte dominical de fruto con el cubierto y tancas correspondientes, en cuyo lagar deberán los adquisidores llevar a sus costas la parte dominical de los frutos'. I el pacte següent: 'Que los adquisidores deberán también construir dentro de igual término de cuatro años seis otros lagares para colocar en ellos la parte de frutos correspondientes a los mismos adquisidores de los resultantes de la tierra establecida y no de otra tierra ni de otra persona alguna, cuyos lagares finido el establecimiento quedarán de exclusiva propiedad del estabiliente'. Els límits de la peça de terra amb el Llobregat, que s'hagin de construir set tines i el fet que el propietari pogués utilitzar els Tres Salts són proves suficients que estem parlant de les set tines que avui existeixen en aquest lloc. L'establiment col·lectiu de terres a sis parcers és el que explica que es construïssin les tines col·lectivament juntament amb la de l'amo, encara que després cadascú fes servir la seva. De moment és la notícia més clara que tenim d'aquestes construccions col·lectives. AADD (2005:32) Les tines enmig de les vinyes responen a un fenomen exclusiu de les Valls del Montcau. Cap altra comarca vitícola de Catalunya gaudeix d'aquest tret específic.</p> | 41.7282400,1.8753800 | 406466 | 4620215 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67659-foto-08277-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67659-foto-08277-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Agricultura | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | (Continuació descripció) TINA NÚM. 5. Planta: circular. Orientació: Nord-Oest. Porta (alçada x amplada): 83 cm x 150 cm. Diàmetre interior: 220 cm. Alçada del dipòsit: 435 cm. Volum en litres: 16.500. Gruix de les parets: 66 cm. Rajoles: 39'5 cm x 39'5 cm. Conservació de les parets: bé. Conservació del sostre: bé. Conservació de les rajoles: bé. TINA NÚM. 6. Planta: circular. Orientació: Nord. Porta (alçada x amplada): 92 cm x 130 cm. Diàmetre interior: 266 cm. Alçada del dipòsit: 435 cm. Volum en litres: 24.170. Gruix de les parets: 47 cm. Rajoles: 39'5 cm x 39'5 cm. Conservació de les parets: bé. Conservació del sostre: bé. Conservació de les rajoles: bé. TINA NÚM. 7. Planta: circular. Orientació: Nord. Porta (alçada x amplada): 52 cm x 140 cm. Diàmetre interior: 240 cm. Alçada del dipòsit: 360 cm. Volum en litres: 16.290. Gruix de les parets: 85 cm. Rajoles: 39'5 cm x 39'5 cm. Conservació de les parets: bé. Conservació del sostre: bé. Construcció amb una única barraca. És construïda amb pedra seca i coberta de falsa cúpula. El terra, fet de pedra presa amb morter, és de construcció posterior. Algunes zones es presenten amorterades ja que s'hi ha fet algun treball de reconstrucció. La planta és de forma rectangular d'1,95 m x 4,10 m de llargada. El gruix de les parets és de 55 cm. La porta d'entrada és rectangular, de 0,69 cm x 1,50 cm d'alçada, i a sobre seu s'hi recolza una llinda de 85 cm x 70 cm x 15 cm. Conserva les restes de les frontisses. A l'interior hi trobem el broc de la tina núm. 2 que queda emmarcat en un requadre de pedra i dos bancs de pedra amortallada de construcció més actual. Està fumada parcialment. AADD (2005:203) Actualment hi ha una casa de nova construcció al costat que s'usa com a taller de ceràmica. | 98 | 47 | 1.3 | 1767 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||
| 67660 | Tina Llobregat / Tres Salts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-llobregat-tres-salts | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XX | Tant l'estructura com l'entorn es troben en perfectes condicions. Ha estat reformada recentment. | <p>Es tracta d'un conjunt format per una tina i una barraca totalment reformats. La part inferior dels murs de la tina és feta amb pedra amorterada i forma l'estructura per al suport del dipòsit. L'interior del dipòsit és recobert de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades; la seva obertura superior, on es recolzaria el brescat, es presenta tapat amb peces ceràmiques amorterades i, al centre, hi ha un orifici de forma rectangular de 60 cm per 80 cm. La part superior dels murs és feta amb pedra sense material d'unió i s'hi localitza una finestra i l'entrada a la tina. L'entrada és feta amb ambdós muntants verticals sobre els quals es recolza la llinda. Sobre els murs hi ha una filada de pedres més planeres que constitueix el voladís. La coberta està feta amb el mètode d'aproximació de filades. El desnivell per accedir a la tina és resolt amb una rampa feta amb pedra i coberta amb sorra. La construcció ha estat feta amb carreus de diferent mida; i el seu estat de conservació és molt bo, doncs com hem dit, ha estat reformada recentment. Planta: circular Orientació: Nord Porta (alçada x amplada): 138 cm x 78 cm Diàmetre interior: 225 cm Alçada del dipòsit: 320 cm Volum en litres: 12.720 Gruix de les parets: 57 cm Rajoles: 39'5 cm x 39'5 cm Conservació de les parets: bé Conservació del sostre: bé Conservació de les rajoles: bé AADD (2005:156)</p> | 08277-9 | Pista forestal Viladordis-Talamanca km 4, 08279 Talamanca | <p>El recipient fonamental per a l'elaboració del vi al Bages a partir del segle XVII era la tina. A l'edat mitjana la verema era xafada en un recipient de fusta que es coneixia amb el nom de follador i el most s'abocava després en un cup de fusta on es fermentava. L'evolució va portar a la construcció de cups o tines de pedra. Eren rodones o quadrades, fetes amb pedra i morter de calç i impermeabilitzades amb cairons o grans rajoles envernissades de color rogenc. Les tines enmig de les vinyes són la mostra més viva del passat vitivinícola de la comarca del Bages. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, fet que farà proliferar la construcció d'aquest tipus d'estructures de tipus rural. La dificultat de transportar la verema per camins de bast, és a dir, per camins on només passava un animal, i la mateixa escassetat d'animals, determinà la localització de les tines. Tenir la tina a casa era l'opció més lògica en els pobles del pla, on les distàncies eren petites i els camins més bons permetien transportar la verema fins a casa. La problemàtica es presentava en llocs com el terme de Talamanca, d'orografia accidentada, d'hàbitat dispers, i amb camins dolents i enfilats que feien la distància entre la vinya i la casa més llarga. Una opció davant d'això doncs, consistia a construir la tina a tocar del mas principal, mentre que l'altre opció fou construir la tina a la mateixa vinya, de manera que, quan es veremava el raïm, anava directe a la tina. Amb la fil·loxera i el progressiu abandonament del camp a principis del segle XX, aquestes tines entren en desús. BALLBÈ (1993:7) Les tines enmig de les vinyes responen a un fenomen exclusiu de les Valls del Montcau. Cap altra comarca vitícola de Catalunya gaudeix d'aquest tret específic.</p> | 41.7244200,1.8778700 | 406667 | 4619788 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67660-foto-08277-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67660-foto-08277-9-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Agricultura | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 47 | 1.3 | 1767 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||
| 67661 | Tina la Solitària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-la-solitaria | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XX | Hi ha crescut molta vegetació als voltants, malmetent l'estructura. Convindria fer-hi una neteja. | <p>La construcció consta d'una tina de dipòsit circular i dues barraques. La part inferior dels murs és feta amb pedra amorterada i, per l'interior, el dipòsit és recobert de rajoles de ceràmica (40 x 40 cm) envernissada lleugerament corbades preses amb morter de calç. A la part superior dels murs, construïts amb pedra seca, hi trobem dues finestres i l'accés al dipòsit. El darrer és fet amb els dos muntants verticals sobre els quals es recolzaria la llinda, en aquest cas inexistent. La coberta de la tina ha desaparegut quasi totalment, si bé podem deduir que era de falsa cúpula, ja que ho indiquen les restes d'algunes filades al cantó est de la construcció que encara s'hi mantenen. A l'interior de la tina hi trobem un amagatall i runa de la mateixa coberta que cobreix el fons del dipòsit. El seu broc no ha estat localitzat, probablement es deu trobar a l'interior de la barraca ubicada al seu costat est. AADD (2005:164) Planta: circular Orientació: Oest Porta (alçada x amplada): 0 x 87 cm Diàmetre interior: 235 cm Alçada del dipòsit: 280 cm Volum en litres: 12.150 Gruix de les parets: 55 cm Rajoles: 39'5 cm x 39'5 cm Conservació de les parets: deteriorades Conservació del sostre: desperfectes Conservació de les rajoles: deteriorades AADD (2005:165-166)</p> | 08277-10 | Pista forestal Viladordis-Talamanca km 6, 08279 Talamanca | <p>El recipient fonamental per a l'elaboració del vi al Bages a partir del segle XVII era la tina. A l'edat mitjana la verema era xafada en un recipient de fusta que es coneixia amb el nom de follador i el most s'abocava després en un cup de fusta on es fermentava. L'evolució va portar a la construcció de cups o tines de pedra. Eren rodones o quadrades, fetes amb pedra i morter de calç i impermeabilitzades amb cairons o grans rajoles envernissades de color rogenc. Les tines enmig de les vinyes són la mostra més viva del passat vitivinícola de la comarca del Bages. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, fet que farà proliferar la construcció d'aquest tipus d'estructures de tipus rural. La dificultat de transportar la verema per camins de bast, és a dir, per camins on només passava un animal, i la mateixa escassetat d'animals, determinà la localització de les tines. Tenir la tina a casa era l'opció més lògica en els pobles del pla, on les distàncies eren petites i els camins més bons permetien transportar la verema fins a casa. La problemàtica es presentava en llocs com el terme de Talamanca, d'orografia accidentada, d'hàbitat dispers, i amb camins dolents i enfilats que feien la distància entre la vinya i la casa més llarga. Una opció davant d'això doncs, consistia a construir la tina a tocar del mas principal, mentre que l'altre opció fou construir la tina a la mateixa vinya, de manera que, quan es veremava el raïm, anava directe a la tina. Amb la fil·loxera i el progressiu abandonament del camp a principis del segle XX, aquestes tines entren en desús. BALLBÈ (1993:7) Les tines enmig de les vinyes responen a un fenomen exclusiu de les Valls del Montcau. Cap altra comarca vitícola de Catalunya gaudeix d'aquest tret específic.</p> | 41.7253700,1.8917400 | 407822 | 4619878 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67661-foto-08277-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67661-foto-08277-10-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 67662 | Tina la Transformada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-la-transformada | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XX | La tina ha perdut parcialment la coberta i hi ha crescut vegetació a l'interior. | <p>Es tracta d'una construcció constituïda per una tina i les restes d'una edificació auxiliar. La planta de la tina és de forma circular. La part inferior dels murs és construïda amb pedra i morter de calç i l'interior era recobert de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades de les quals tan sols en resten quatre peces. La part superior dels murs és feta amb pedra sense material d'unió, i s'hi localitzen tres finestres i l'entrada a la tina. Aquesta és de forma rectangular amb una llinda de 197 cm x 65 cm x 8 cm. Sobre els murs s'estén el voladís, fet amb pedres més planeres. La coberta era feta amb el mètode d'aproximació de filades; actualment però, tan sols en queden les filades més pròximes al mur. No s'ha localitzat el broc, que segurament ha estat segellat amb morter de calç o bé s'ha tapat amb una pedra. El conjunt de la construcció es troba força deteriorat. La runa de la mateixa construcció omple el fons del dipòsit conjuntament amb una figuera que hi ha crescut. AADD (2005:168) Planta: circular Orientació: Nord-Est Porta (alçada x amplada): 110 cm x 95 cm Diàmetre interior: 240 cm Alçada del dipòsit: 240 cm Volum en litres: 10.850 Gruix de les parets: 57 cm Rajoles: 39'5 cm x 39'5 cm Conservació de les parets: desperfectes Conservació del sostre: desaparegut Conservació rajoles: desaparegudes</p> | 08277-11 | Pista forestal Viladordis-Talamanca km 6, 08279 Talamanca | <p>El recipient fonamental per a l'elaboració del vi al Bages a partir del segle XVII era la tina. A l'edat mitjana la verema era xafada en un recipient de fusta que es coneixia amb el nom de follador i el most s'abocava després en un cup de fusta on es fermentava. L'evolució va portar a la construcció de cups o tines de pedra. Eren rodones o quadrades, fetes amb pedra i morter de calç i impermeabilitzades amb cairons o grans rajoles envernissades de color rogenc. Les tines enmig de les vinyes són la mostra més viva del passat vitivinícola de la comarca del Bages. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, fet que farà proliferar la construcció d'aquest tipus d'estructures de tipus rural. La dificultat de transportar la verema per camins de bast, és a dir, per camins on només passava un animal, i la mateixa escassetat d'animals, determinà la localització de les tines. Tenir la tina a casa era l'opció més lògica en els pobles del pla, on les distàncies eren petites i els camins més bons permetien transportar la verema fins a casa. La problemàtica es presentava en llocs com el terme de Talamanca, d'orografia accidentada, d'hàbitat dispers, i amb camins dolents i enfilats que feien la distància entre la vinya i la casa més llarga. Una opció davant d'això doncs, consistia a construir la tina a tocar del mas principal, mentre que l'altre opció fou construir la tina a la mateixa vinya, de manera que, quan es veremava el raïm, anava directe a la tina. Amb la fil·loxera i el progressiu abandonament del camp a principis del segle XX, aquestes tines entren en desús. BALLBÈ (1993:7) Les tines enmig de les vinyes responen a un fenomen exclusiu de les Valls del Montcau. Cap altra comarca vitícola de Catalunya gaudeix d'aquest tret específic.</p> | 41.7256200,1.8924100 | 407878 | 4619906 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67662-foto-08277-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67662-foto-08277-11-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 67663 | Tina del Solei de les Generes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-solei-de-les-generes | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XX | La vegetació hi creix per tots costats malmetent l'estructura. Convindria una neteja. | <p>La construcció és constituïda per una tina i una barraca que s'han construït aprofitant el desnivell d'un bancal. La planta de la tina és circular. La part inferior dels seus murs és feta amb pedra ben carejada i amorterada i la part superior, amb pedra sense material d'unió. El dipòsit és recobert de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades i l'obertura superior del dipòsit, on es recolzaria el brescat, està tapada amb peces ceràmiques amorterades on, al centre, hi ha una obertura de forma quadrada de 85 cm de costat. L'entrada a la tina, de la qual manca la llinda, està feta amb els dos muntants verticals. Existeixen tres finestres de petites dimensions, totes elles a la mateixa alçada. S'han perdut la part superior dels murs i la totalitat de la coberta. El broc es localitza al cantó sud del dipòsit a 2 metres de l'entrada a la barraca, i queda emmarcat en un rectangle a 45 cm a l'interior del mur. La barraca, molt pròxima a la tina, presenta l'entrada quasi perpendicular a l'eix del broc. L'espai des del broc fins a l'esmentada entrada queda plena de pedres fins a una alçada d'1,40 m. AADD (2005:176) Planta: circular Orientació: Nord-Est Porta (alçada x amplada): 0cm x 82 cm Diàmetre interior: 215 cm Alçada del dipòsit: 240 cm Volum en litres: 8.700 Gruix de les parets: 43 cm Rajoles: 39'5 cm x 39'5 cm Conservació de les parets: deteriorades Conservació del sostre: desaparegut Conservació de les rajoles: bé AADD (2005:178)</p> | 08277-12 | Solei de les Generes, mas Les Generes, 08279 Talamanca | <p>El recipient fonamental per a l'elaboració del vi al Bages a partir del segle XVII era la tina. A l'edat mitjana la verema era xafada en un recipient de fusta que es coneixia amb el nom de follador i el most s'abocava després en un cup de fusta on es fermentava. L'evolució va portar a la construcció de cups o tines de pedra. Eren rodones o quadrades, fetes amb pedra i morter de calç i impermeabilitzades amb cairons o grans rajoles envernissades de color rogenc. Les tines enmig de les vinyes són la mostra més viva del passat vitivinícola de la comarca del Bages. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, fet que farà proliferar la construcció d'aquest tipus d'estructures de tipus rural. La dificultat de transportar la verema per camins de bast, és a dir, per camins on només passava un animal, i la mateixa escassetat d'animals, determinà la localització de les tines. Tenir la tina a casa era l'opció més lògica en els pobles del pla, on les distàncies eren petites i els camins més bons permetien transportar la verema fins a casa. La problemàtica es presentava en llocs com el terme de Talamanca, d'orografia accidentada, d'hàbitat dispers, i amb camins dolents i enfilats que feien la distància entre la vinya i la casa més llarga. Una opció davant d'això doncs, consistia a construir la tina a tocar del mas principal, mentre que l'altre opció fou construir la tina a la mateixa vinya, de manera que, quan es veremava el raïm, anava directe a la tina. Amb la fil·loxera i el progressiu abandonament del camp a principis del segle XX, aquestes tines entren en desús. BALLBÈ (1993:7) Les tines enmig de les vinyes responen a un fenomen exclusiu de les Valls del Montcau. Cap altra comarca vitícola de Catalunya gaudeix d'aquest tret específic. Sembla ser que aquesta tina seria explotada pel mas Les Generes, propietat que tenia una gran extensió de conreu de vinya als segles XVIII i XIX.</p> | 41.7322400,1.8957700 | 408167 | 4620637 | 08277 | Talamanca | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67663-foto-08277-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67663-foto-08277-12-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | L'accés és complicat, doncs queda a l'altre costat de la riera de Sant Esteve i cal creuar-la tot baixant un fort desnivell. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 67664 | Tina del camí de les Generes I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-cami-de-les-generes-i | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XX | La vegetació hi creix per tots costats malmetent l'estructura i força carreus han desaparegut. | <p>La planta de la construcció és de forma circular. La part inferior dels murs és construïda amb pedra i morter de calç i amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades. La tina es troba en força mal estat, i n'han desaparegut la part superior del mur i la totalitat de la coberta. El broc s'ubica al nord i queda emmarcat a l'interior del mur. La runa de la mateixa construcció i la vegetació n'omplen el dipòsit. Tot i el deteriorat estat en el qual es troba la tina, podem orientar l'entrada a l'oest, ja que disposa d'una una rampa construïda. La pedra amb la qual ha estat feta la tina es troba molt deteriorada i erosionada. AADD (2005:148) Planta: circular Orientació: Nord-Oest Porta (alçada x amplada): 0 x 110 cm Diàmetre interior: 190 cm Alçada dipòsit: 280 cm Volum en litres: 7.950 Gruix parets: 50 cm Rajoles: 39'5 x 39'5 cm Conservació parets: desperfectes Conservació del sostre: desaparegut Conservació de les rajoles: deteriorades</p> | 08277-13 | Camí de les Generes, Mas Les Generes, 08279 Talamanca | <p>El recipient fonamental per a l'elaboració del vi al Bages a partir del segle XVII era la tina. A l'edat mitjana la verema era xafada en un recipient de fusta que es coneixia amb el nom de follador i el most s'abocava després en un cup de fusta on es fermentava. L'evolució va portar a la construcció de cups o tines de pedra. Eren rodones o quadrades, fetes amb pedra i morter de calç i impermeabilitzades amb cairons o grans rajoles envernissades de color rogenc. Les tines enmig de les vinyes són la mostra més viva del passat vitivinícola de la comarca del Bages. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, fet que farà proliferar la construcció d'aquest tipus d'estructures de tipus rural. La dificultat de transportar la verema per camins de bast, és a dir, per camins on només passava un animal, i la mateixa escassetat d'animals, determinà la localització de les tines. Tenir la tina a casa era l'opció més lògica en els pobles del pla, on les distàncies eren petites i els camins més bons permetien transportar la verema fins a casa. La problemàtica es presentava en llocs com el terme de Talamanca, d'orografia accidentada, d'hàbitat dispers, i amb camins dolents i enfilats que feien la distància entre la vinya i la casa més llarga. Una opció davant d'això doncs, consistia a construir la tina a tocar del mas principal, mentre que l'altre opció fou construir la tina a la mateixa vinya, de manera que, quan es veremava el raïm, anava directe a la tina. Amb la fil·loxera i el progressiu abandonament del camp a principis del segle XX, aquestes tines entren en desús. BALLBÈ (1993:7) Les tines enmig de les vinyes responen a un fenomen exclusiu de les Valls del Montcau. Cap altra comarca vitícola de Catalunya gaudeix d'aquest tret específic. Sembla ser que aquesta tina seria explotada pel mas Les Generes, propietat que tenia una gran extensió de conreu de vinya als segles XVIII i XIX.</p> | 41.7265800,1.8892400 | 407616 | 4620016 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67664-foto-08277-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67664-foto-08277-13-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 67665 | Tina del camí de les Generes II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-cami-de-les-generes-ii | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XX | <p>És una construcció constituïda per una tina i dues barraques. Bona part de la tina és construïda amb pedra i morter de calç. Presenta l'interior del dipòsit recobert de rajoles de ceràmica envernissada amb un punt de curvatura i preses amb morter de calç. La part superior dels murs és feta amb pedra seca i s'hi localitza l'entrada a la tina. Aquesta es conforma amb els dos muntants verticals i una llinda de 140 cm x 30 xm x 19 cm. Entre els murs i la coberta s'estén el voladís, fet amb pedres més planes i lleugerament inclinades cap a l'exterior. La coberta és feta amb el mètode d'aproximació de filades, emprant pedres de grans dimensions sobre les quals s'estén una capa de sorra i pedruscall. El broc no ha estat localitzat. La tina es troba en força bon estat de conservació. AADD (2005:152) Planta: circular Orientació: Nord-Oest Porta (alçada x amplada): 130 cm x 114 cm Diàmetre interior: 205 cm Alçada dipòsit: 280 cm Volum en litres: 9.240 Gruix de les parets: 60 cm Rajoles: 39'5 cm x 39'5 cm Conservació parets: bé Conservació sostre: bé Conservació de les rajoles: deteriorades AADD (2005:154)</p> | 08277-14 | Camí de les Generes, Mas Les Generes, 08279 Talamanca | <p>El recipient fonamental per a l'elaboració del vi al Bages a partir del segle XVII era la tina. A l'edat mitjana la verema era xafada en un recipient de fusta que es coneixia amb el nom de follador i el most s'abocava després en un cup de fusta on es fermentava. L'evolució va portar a la construcció de cups o tines de pedra. Eren rodones o quadrades, fetes amb pedra i morter de calç i impermeabilitzades amb cairons o grans rajoles envernissades de color rogenc. Les tines enmig de les vinyes són la mostra més viva del passat vitivinícola de la comarca del Bages. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, fet que farà proliferar la construcció d'aquest tipus d'estructures de tipus rural. La dificultat de transportar la verema per camins de bast, és a dir, per camins on només passava un animal, i la mateixa escassetat d'animals, determinà la localització de les tines. Tenir la tina a casa era l'opció més lògica en els pobles del pla, on les distàncies eren petites i els camins més bons permetien transportar la verema fins a casa. La problemàtica es presentava en llocs com el terme de Talamanca, d'orografia accidentada, d'hàbitat dispers, i amb camins dolents i enfilats que feien la distància entre la vinya i la casa més llarga. Una opció davant d'això doncs, consistia a construir la tina a tocar del mas principal, mentre que l'altre opció fou construir la tina a la mateixa vinya, de manera que, quan es veremava el raïm, anava directe a la tina. Amb la fil·loxera i el progressiu abandonament del camp a principis del segle XX, aquestes tines entren en desús. BALLBÈ (1993:7) Les tines enmig de les vinyes responen a un fenomen exclusiu de les Valls del Montcau. Cap altra comarca vitícola de Catalunya gaudeix d'aquest tret específic. Sembla ser que aquesta tina seria explotada pel mas Les Generes, propietat que tenia una gran extensió de conreu de vinya als segles XVIII i XIX.</p> | 41.7254500,1.8876000 | 407478 | 4619892 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67665-foto-08277-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67665-foto-08277-14-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Agricultura | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 47 | 1.3 | 1767 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||
| 67666 | Tina del Pla de les Generes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-pla-de-les-generes | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XX | <p>És un conjunt constituït per dues tines i una barraca. Descrivim les tines d'esquerra a dreta col·locant-nos de cara a les seves entrades. La tina núm.1 és de planta circular. La part inferior dels murs, que confereixen l'estructura del dipòsit, és construïda amb pedra amorterada i la part superior, fins a la coberta, amb pedra seca. Entre els murs i la coberta s'estén el voladís amb un lleuger pendent cap a l'exterior. El sostre és fet per aproximació de filades i tancat superiorment per pedres més planeres. Per a la seva construcció s'han emprat pedres ben treballades. El dipòsit de la tina és revestit de peces ceràmiques vermelloses envernissades i corbades per emmotllar-se a la forma cilíndrica del dipòsit. L'accés a la tina es fa per la part superior del dipòsit, i s'empra una llinda de 90cm x 40cm x 20cm. Presenta també dues finestres de petites dimensions i un amagatall a l'interior. La tina núm.2 també és de planta circular. La part inferior dels murs és construïda amb pedra amorterada i la part superior, feta amb pedra seca, s'ha ensorrat parcialment. No presenta coberta ni llinda. L'interior del dipòsit presenta un acabat amorterat lliscat. S'hi observen dos amagatalls i és ple de pedres. Tina núm.1 Planta: circular Orientació: Nord Porta (alçada x amplada): 152x120 cm Diàmetre interior: 240 cm Alçada dipòsit: 280 cm Volum en litres: 12.650 Gruix de les parets: 50 cm Dimensions rajoles: 39'5 cm x 39'5 cm Conservació parets: desperfectes Conservació del sostre: bé Conservació de les rajoles: bé Tina núm.2 Planta: circular Orientació: Nord Porta (alçada x amplada): 0x120 cm Diàmetre interior: 210 cm Gruix de les parets: 56 cm Conservació parets: desperfectes Conservació del sostre: desaparegut Conservació de les rajoles: no en té AADD (2005:144)</p> | 08277-15 | Pla de les Generes, Mas Les Generes, 08279 Talamanca | <p>El recipient fonamental per a l'elaboració del vi al Bages a partir del segle XVII era la tina. A l'edat mitjana la verema era xafada en un recipient de fusta que es coneixia amb el nom de follador i el most s'abocava després en un cup de fusta on es fermentava. L'evolució va portar a la construcció de cups o tines de pedra. Eren rodones o quadrades, fetes amb pedra i morter de calç i impermeabilitzades amb cairons o grans rajoles envernissades de color rogenc. Les tines enmig de les vinyes són la mostra més viva del passat vitivinícola de la comarca del Bages. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, fet que farà proliferar la construcció d'aquest tipus d'estructures de tipus rural. La dificultat de transportar la verema per camins de bast, és a dir, per camins on només passava un animal, i la mateixa escassetat d'animals, determinà la localització de les tines. Tenir la tina a casa era l'opció més lògica en els pobles del pla, on les distàncies eren petites i els camins més bons permetien transportar la verema fins a casa. La problemàtica es presentava en llocs com el terme de Talamanca, d'orografia accidentada, d'hàbitat dispers, i amb camins dolents i enfilats que feien la distància entre la vinya i la casa més llarga. Una opció davant d'això doncs, consistia a construir la tina a tocar del mas principal, mentre que l'altre opció fou construir la tina a la mateixa vinya, de manera que, quan es veremava el raïm, anava directe a la tina. Amb la fil·loxera i el progressiu abandonament del camp a principis del segle XX, aquestes tines entren en desús. BALLBÈ (1993:7) Les tines enmig de les vinyes responen a un fenomen exclusiu de les Valls del Montcau. Cap altra comarca vitícola de Catalunya gaudeix d'aquest tret específic. Sembla ser que aquesta tina seria explotada pel mas Les Generes, propietat que tenia una gran extensió de conreu de vinya als segles XVIII i XIX.</p> | 41.7283000,1.8878000 | 407499 | 4620208 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67666-foto-08277-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67666-foto-08277-15-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Agricultura | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 47 | 1.3 | 1767 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||
| 67667 | Tines del mas Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-mas-sant-esteve | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XX | Molt mal estat i molta brutícia a l'interior. Convindria una intervenció i netejar-ho. | <p>És un conjunt format per un grup de dues tines amb dipòsit de planta circular i planta exterior en forma de vuit. La part inferior de la construcció és feta amb pedra i morter de calç i per l'interior els dipòsits es troben recoberts de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades. La part superior dels murs és feta amb pedra sense material d'unió, i s'hi localitzen la porta d'accés, comuna per a les dues tines, i una finestra a la tina núm.1. L'esmentada obertura per a l'accés té la mateixa amplada de baix a dalt; la llosa que fa funció de llinda és de 110 cm x 48 cm x 19 cm i reposa sobre els muntants verticals. Sobre els murs s'estén el voladís, construït amb pedres més planes. Les dues cobertes, parcialment enrunades, se sobreposen i són fetes mitjançant el mètode d'aproximació de filades, i a sobre d'elles s'estén una capa de sorra i pedruscall. Els dos brocs no han estat localitzats a causa dels residus acumulats i la vegetació que hi creix al voltant; probablement però es troben al cantó oposat a l'entrada al dipòsit. Actualment les dues tines presenten grans esquerdes verticals als murs i l'interior és ple de deixalles. Tina núm.1 Planta: circular Orientació: Nord Porta (alçada x amplada): 150 cm x 90 cm Alçada del dipòsit: 200 cm Gruix de les parets: 50 cm Rajoles: 39'5 cm x 39'5 cm Conservació de les parets: desperfectes Conservació del sostre: desperfectes Tina núm.2 Planta: circular Orientació: Nord Porta (alçada x amplada): 150 cm x 90 cm Alçada del dipòsit: 200cm Gruix de les parets: 50 cm Rajoles: 39'5 cm x 39'5 cm Conservació de les parets: desperfectes Conservació del sostre: desperfectes No s'hi observa cap tipus de construcció auxiliar.</p> | 08277-16 | Mas Sant Esteve, carretera BV1221 Terrassa-Navarcles km 31,9, 08279 Talamanca | <p>El recipient fonamental per a l'elaboració del vi al Bages a partir del segle XVII era la tina. A l'edat mitjana la verema era xafada en un recipient de fusta que es coneixia amb el nom de follador i el most s'abocava després en un cup de fusta on es fermentava. L'evolució va portar a la construcció de cups o tines de pedra. Eren rodones o quadrades, fetes amb pedra i morter de calç i impermeabilitzades amb cairons o grans rajoles envernissades de color rogenc. Les tines enmig de les vinyes són la mostra més viva del passat vitivinícola de la comarca del Bages. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, fet que farà proliferar la construcció d'aquest tipus d'estructures de tipus rural. La dificultat de transportar la verema per camins de bast, és a dir, per camins on només passava un animal, i la mateixa escassetat d'animals, determinà la localització de les tines. Tenir la tina a casa era l'opció més lògica en els pobles del pla, on les distàncies eren petites i els camins més bons permetien transportar la verema fins a casa. La problemàtica es presentava en llocs com el terme de Talamanca, d'orografia accidentada, d'hàbitat dispers, i amb camins dolents i enfilats que feien la distància entre la vinya i la casa més llarga. Una opció davant d'això doncs, consistia a construir la tina a tocar del mas principal, mentre que l'altre opció fou construir la tina a la mateixa vinya, de manera que, quan es veremava el raïm, anava directe a la tina. Amb la fil·loxera i el progressiu abandonament del camp a principis del segle XX, aquestes tines entren en desús. BALLBÈ (1993:7) Les tines enmig de les vinyes responen a un fenomen exclusiu de les Valls del Montcau. Cap altra comarca vitícola de Catalunya gaudeix d'aquest tret específic.</p> | 41.7310700,1.9091800 | 409281 | 4620493 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67667-foto-08277-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67667-foto-08277-16-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 67668 | Tines de ca n'Escaiola (grup 1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ca-nescaiola-grup-1 | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XX | Les tines han perdut completament la coberta i part del parament. La runa s'acumula a l'interior. | <p>A ca n'Escaiola hi ha dos grups de tines, un al costat del camí i altre proper a la casa, amb un total de quatre tines i una barraca. El grup que es troba al peu del camí és constituït per dues tines i una barraca. Observant el conjunt de cara a les portes d'entrada a les tines, descrivim les edificacions d'esquerra a dreta. La tina núm. 1 té les plantes interior i exterior rectangulars. La part inferior dels murs és construïda amb pedra amorterada i a l'interior hi trobem el dipòsit revestit de peces ceràmiques envernissades. Les rajoles estan deteriorades i la filada superior ha caigut. La runa que omple el dipòsit dificulta determinar la seva fondària. S'han ensorrat la part superior dels murs i la seva coberta. La tina núm. 2 presenta el dipòsit circular i la planta exterior rectangular. Com en el cas anterior la part inferior dels murs (dipòsit) és de pedra amorterada. El dipòsit circular està revestit amb peces ceràmiques envernissades lleugerament corbades. A la part superior dels murs, parcialment ensorrats, s'hi ubica una finestra i part de l'entrada. Ha perdut la coberta totalment, però sembla que aquesta era a una aigua. Actualment no s'observen els brocs, que probablement es trobaven a l'espai que queda lliure entre les dues tines. Les pedres emprades per a la construcció d'aquestes tines són de grans dimensions i per reomplir els espais buits n'hi ha d'altres de falcades de petites dimensions. AAVV (2005:212-213) Aquest grup de tines presenta una edificació auxiliar. A un metre de la tina núm.2 trobem una barraca construïda amb pedra seca. Ha perdut la coberta i el seu estat de conservació és molt dolent. La planta és de forma rectangular amb 2,40 m d'ample i 2,20 m de llarg. La situació de l'entrada sembla que devia estar ubicada de cara al camí. El gruix de les parets és de 50 cm.</p> | 08277-17 | Mas Escaiola, km 28,7 carretera BV1221 Terrassa-Navarcles, 08279 Talamanca | <p>El recipient fonamental per a l'elaboració del vi al Bages a partir del segle XVII era la tina. A l'edat mitjana la verema era xafada en un recipient de fusta que es coneixia amb el nom de follador i el most s'abocava després en un cup de fusta on es fermentava. L'evolució va portar a la construcció de cups o tines de pedra. Eren rodones o quadrades, fetes amb pedra i morter de calç i impermeabilitzades amb cairons o grans rajoles envernissades de color rogenc. Les tines enmig de les vinyes són la mostra més viva del passat vitivinícola de la comarca del Bages. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, fet que farà proliferar la construcció d'aquest tipus d'estructures de tipus rural. La dificultat de transportar la verema per camins de bast, és a dir, per camins on només passava un animal, i la mateixa escassetat d'animals, determinà la localització de les tines. Tenir la tina a casa era l'opció més lògica en els pobles del pla, on les distàncies eren petites i els camins més bons permetien transportar la verema fins a casa. La problemàtica es presentava en llocs com el terme de Talamanca, d'orografia accidentada, d'hàbitat dispers, i amb camins dolents i enfilats que feien la distància entre la vinya i la casa més llarga. Una opció davant d'això doncs, consistia a construir la tina a tocar del mas principal, mentre que l'altre opció fou construir la tina a la mateixa vinya, de manera que, quan es veremava el raïm, anava directe a la tina. Amb la fil·loxera i el progressiu abandonament del camp a principis del segle XX, aquestes tines entren en desús. BALLBÈ (1993:7) Les tines enmig de les vinyes responen a un fenomen exclusiu de les Valls del Montcau. Cap altra comarca vitícola de Catalunya gaudeix d'aquest tret específic.</p> | 41.7327400,1.9319000 | 411173 | 4620655 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67668-foto-08277-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67668-foto-08277-17-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 67670 | Sarcòfag de Berenguer de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-berenguer-de-talamanca | <p>SITJES, Xavier (1994). L'art funerari medieval a la conca alta del Llobregat. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XIV | <p>Sarcòfag de tipus icònic. Dins un arcsoli apuntat, amb tres bordons que ressegueixen l'aresta, hi ha el sarcòfag de Berenguer de Talamanca, senyor del lloc mort el 1325, com diu el cartell que hi ha al mig del vas funerari, epitafi que és flanquejat per tres escuts amb el senyal losanjat del llinatge, sota una arqueria d'estil gòtic lineal. El cavaller, sobre la tapa, porta cota de malla amb caputxa i cambax a sota i aguanta l'espasa sobre el pit. En el pom de l'arma hi ha un escudet amb l'heràldica susdita. El cap li descansa en un coixí ricament brodat o endomassat i els peus, en el llom d'un animaló. L'epitafi diu: 'ací jau el senyor Berenguer de Talamanca, que morí a II de les calendes de maig (30 d'abril) de l'any del Senyor M CCC XX V. El qual gaudeix sempre. Amén'. SITJES (1994:150)</p> | 08277-19 | Església de Santa Maria, Plaça de l'Església 1, 08279 Talamanca | <p>En època romana els sarcòfags havien estat abundants, tant en temps pagans com en cristians; en canvi, en època de dominació visigòtica va decaure el costum de fer-ne, fins el punt que a Catalunya no en queden exemplars i no se sap que n'hi hagués hagut. La gran majoria dels enterraments a l'alta edat mitjana es feien en fosses cavades a terra o buidades a la codina, on n'hi havia també, en caixes de lloses enterrades, les cistes. Aquests enterraments tan pobres eren conseqüència de la inòpia general del país, tant de la massa popular com de les classes que, a la llarga, en podríem dir benestants. Va ser cap al segle XII, coincidint amb un més alt nivell de vida, quan es va generalitzar entre els magnats i probi homines, civilis i eclesiàstics, el costum -ja iniciat minoritàriament al segle X- de recollir en caixes de pedra, els sarcòfags, els ossos dels difunts, després d'haver-se consumit els cadàvers sota terra. Podem fer una classificació de les osseres en dos grups: per una banda, les anicòniques i per altra, les que tenen la imatge del difunt o difunts. Del primer grup, diferenciem les osseres d'època pre-romànica i romànica (segles X-XIII) i les osseres de temps gòtics (segles XIV-XV). Pel que fa a aquestes darreres, les osseres icòniques són d'època gòtica. Van tenir la seva època d'esplendor els segles XIV i XV. Consisteixen en una caixa de pedra, ortoèdrica -el vas-, on hi ha esculpida en relleu una escena relativa al difunt o l'epitafi i escuts del seu llinatge, i una tapa sobre la qual, en alt relleu, hi és representada la persona a la qual era dedicat el monument, representació que sempre és d'un sol difunt. SITJES (1994:66)</p> | 41.7379800,1.9772100 | 414948 | 4621191 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67670-foto-08277-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67670-foto-08277-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67670-foto-08277-19-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 93|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 67671 | Goigs del Gloriós Protomàrtir Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-protomartir-sant-esteve-0 | XV-XX | <p>Trobem el Goig del protomàrtir Sant Esteve al fons de l'Arxiu Històric Comarcal amb la referència 'Carpeta Bages S/Z núm 966 de la col·lecció Botifoll'. La lletra és la següent: O Protomártir gloriós de Jesucrist molt amat; als que us demanem socós, siaulos sempre advocat. Vostra vida fou perfeta, de virtuts molt resplandent, sens vicis l'ánima neta, molt pur, cast i continent: per custodi virtuós de viudas sou nomenat, etc. Ple de gracia y fortalesa, mogut del Esperit Sant, predicabau ab firmesa la viva fé declarant: molts creuhen en Deu per vos, y tenen lo Cel guanyat, etc. De vostre rostro sagrat un gran resplandor exía, tothom estaba admirat, que de un Angel parexía: rabiaban los traidors vehent tanta claredat, etc. Molts prodigis senyalats per vostres virtuts se obraren, los jueus aprofanats contra vos se amotinaren: cridant ab molts grans furors foreu tret de la Ciutat, etc. Los cels oberts allí vereu patint lo cruel torment de pedradas, que rebreu per Jesús alegrament: lo qual per fervos favor se us mostrá glorificat, etc. Ab molt amor imitareu a Jesús Omnipotent, al qual humilment pregareu per los qui us daban torment: Sant Pau per vostres clamors es Apóstol consagrat, etc. Defensant la fé morireu de Jesucrist nostre Deu, per ell la vida aborrireu, qui per tots morí en Creu: per los soberans amors y per vostra caritat, etc. Vostre sant cos sepultat per la gent, que be os volia, molt temps estigué guardat ab molt santa companyia: de tots aquells Sants, qui ab vos los fruits de gloria han guanyat; als que us demanan socós, siaulos sempre advocat. Trobaren vostre sant cos Molt miraculosament, que donant suaus olors curareu a molta gent: fou lo cas maravellós de la Iglesia venerat, etc. Altres miracles heu fets, dels quals tots tenim memoria, curant tullits y contrets, de tots mals nos dau victoria: y al vostre devot Pinós dels Moros heu deslliurat, etc. De mal de pedra curau al devot qui en vos confia y molt mes patrocinau als de vostra Confraria: devant Déu que es poderós per guardarnos del pecat; als que us demanan socós siaulos sempre advocat. TORNADA Puig de pedras coronat gosau del etern repós: siaunos sempre advocat Sant Esteve gloriós. Manresa, impremta de Roca, St. Miquel 15.</p> | 08277-20 | Arxiu Històric Comarcal de Manresa, Via de Sant Ignasi 40, 08241 Manresa | <p>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||
| 67672 | Goigs de la Verge i Màrtir Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-verge-i-martir-santa-cecilia | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.</p> | XVIII-XX | <p>La lletra, publicada amb el títol Goigs de la Verge i màrtir Santa Cecília, és la següent: Puig al Cel sou col·locada, molt amada, Cecilia de Cristo esposa ohiunos Verge gloriosa. Si als órganos de Deu cantaven y sonaven alabansas y llaors, vos dintre de vostre cor també cantaveu las glorias al Creador, ab tantas virtuts dotada molt amada, etc. Vostre espós Valeriano, inhumano pensaba usar de rigor volent marxitar la flor, que guardaveu dedicada al Creador, de un Angel foreu guardada y defensada, etc. Amenassant de un abisme, al Baptisme promoguereu lo esposat, y també vostre cunyat volgué lo crisme, pera veureus al costat, aquell Angel queus guardaba y defensaba, etc. Al Machio Jutge tirano, inhumano vos demana los tresors, de vostre cunyat y espós sens reparo li vareu respondrer Vos, que los pobres los guardaven que ells amaven, etc. Ab foch una nit y un dia ab porfía, tormentaren vostre cos peró quedá tan llustrós com lo lliri tan blanch, casto y hermós, afins que vos degollaren y mataren, etc. Vostra vida tan hermosa y virtuosa acabada en lo mon trist, servireu á Jesucrist pura y ditxosa, Santa com may se ha vist; en lo Cel sou col·locada y venerada, etc. De Roma, ó gran donsella, ab maravella ha vingut vostra reliquia emperó Verge tan rica, per Boadella, á la presencia Divina, volgaulos ser protectora, y defensora, etc. En temps de gran malaltia ab porfía esperám de Vos alcansar que sereu particular advocada: perdó de Deu impetrar essent esposa estimada prenda amada, etc. Al quius te per advocada molt sagrada, Cecilia de Cristo Esposa, ohiunos Verge gloriosa. Imprès a Girona, a la Estampa de Meliton.</p> | 08277-21 | <p>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 1858 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | El Goig l'hem trobat imprès al llibre de Miquel Ballbè 'Les cases de pagès de Talamanca', al capítol que fa referència a la capella de Santa Cecília. No en coneixem la ubicació ni la propietat. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||
| 67673 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-5 | XIV-XX | <p>A l'Arxiu episcopal de Vic es conserven series documentals diverses pertanyents a l'administració eclesiàstica i econòmica de les diverses esglésies del terme de Talamanca. També es conserven dos pergamins del segle XIV com a documents més antics localitzats. Les series susceptibles de contenir informació són les següents: -Mensa Episcopal (1784-1786) 250 f.(AEV 1607) -Mensa Episcopal (1818) 250 f.(AEV 1612/4) -Mensa Episcopal (1690-1878) 500 f.(AEV 1502) -Mensa Episcopal (1861-1862) 57 f.(AEV 400/3) -Mensa Episcopal (1863-1864) 44 f.(AEV 400/8) -Mensa Episcopal (1865-1866) 74 f.(AEV 400/13) -Mensa Episcopal (1865-1866) 70 f.(AEV 400/18) -Mensa Episcopal (1869-1870) 68 f.(AEV 400/23) -Mensa Episcopal (1871-1875) 60 f.(AEV 403/8) -Mensa Episcopal (1873) 85 f.(AEV 403/3) -Mensa Episcopal (1878-1881) 90 f.(AEV 403/13) -Mensa Episcopal (1887) 74 f.(AEV 404/4) -Mensa Episcopal (1893) 72 f.(AEV 405/4) -Mensa Episcopal (1895) 70 f.(AEV 405/15) -Mensa Episcopal (1896-1901) 72 f.(AEV 406/4) -Mensa Episcopal (1898-1902) 130 f.(AEV 406/15) -Mensa Episcopal (1902-1906) 108 f.(AEV 407/4) -Mensa Episcopal (1906-1908) 74 f.(AEV 407/15) -Mensa Episcopal (1908-1909) 72 f.(AEV 408/4) -Mensa Episcopal (1910) 45 f.(AEV 408/15) -Mensa Episcopal (1910-1911) 45 f. (AEV 408/26) -Mensa Episcopal (1912) 47 f.(AEV 408/37) -Mensa Episcopal. Arxiu de la Pabordia, Capítol de canonges i Cameraria de la Col·legiata de Manresa (1832/08/18) 138 f.(AEV 922) -Arxiu Parroquial de Sant Martí de Mura (1781-1869) 14 f.(AP Q/5 (antic Y) -Arxiu Parroquial de Sant Martí de Mura (1393-1619) 2 pergamins. Contingut: Acta de fundació d'un aniversari a l'església de l'Estany per part dels marmessors de Ramon de Talamanca, atribuint-hi rendes del mas Rovira de Rodors (castell de Talamanca, 1393) (37 x 45 cm); 'Taula dels aniversaris y misses fndades que's celebran quiscun any en la iglésia parrochial de Sant Martí de Mura del bisbat de Vic y de alguns altres aniversaris que no són fundats sinó que per llur devotióy antiga consuetut los fan celebrar algunas casas de la parochia en la dita parochial de Sanct Martí de Mura, feta en lo any de la Nativitat de nostre Senyor Deu Jesuchrist de Mil y sis cens y denou' (es conserva la part superior del document, 36 x 62 cm, només hi ha part dels mesos de gener a juny; fou reutilitzat com a coberta, i al vers consta 'Taula de las escripturas són an aquest manual Vide foli 76 feta als 20 de fabre de 1687. Capítols'(AP Z/1) Com a visites pastorals a Santa Maria de Talamanca es comptabilitzen les següents sèries (citades per la data): -1331/12/13 idus desembre.(AEV 1200/2 f. 76v) -1425/11/12(AEV 1201/2 f. 103) -1575/07/05(AEV 1207/2 f. 124v.) -1592/06/17(AEV 1209/3 f. 70) -1592/10/12(AEV 1209/4 f. 135v) -1604/07/13(AEV 1211/3 f. 30v) -1605/10/06(AEV 1211/4 f. 40) -1627/02/22(AEV 1216 f. 137) -1627/02/22(AEV 1217 f. 110) -1640/01/21(AEV 1218/3 f. 72v) -1666/10/05(AEV 1219 f. 436v) -1686/06/13(AEV 1221 f. 361) -1698/09/24(AEV 1220/7 f. 5v) -1698/09/24(AEV 1220/7 f. 6) -1698/09/25(AEV 1220/6 f. 14) -1699/04/07(AEV 1220/6 f. 123v) -1711/03/26(AEV 1223/1 f. 85v) -1726/10/30(AEV 1224 f. 564) -1735/11/14(AEV 1225 f. 236v) -1742/05/13(AEV 1223/1 f. 324) -1745/10/28(AEV 1223/1 f. 462v) -1753/06/09(AEV 1227 f. 19v) -1755/05/12(AEV 1228 f. 30) -1757/05/17(AEV 1229 f. 13) -1759/05/17(AEV 1223/1 f. 821) -1759/05/17(AEV 1231 f. 4) -1761/06/12(AEV 1231 f. 171v) -1764/07/10(AEV 1232 f. 85) -1769/10/08(AEV 1233 f. 51) -1771/11/19(AEV 1233 f. 213v) -1773/12/14(AEV 1233 f. 349v) -1775/11/20(AEV 1234/1 f. 143) -1776/12/02(AEV 1234/2 f. 17) -1776/12/02(AEV 1234/1 f. 17) -1778/08/03(AEV 1234/1 f. 195v) -1778/08/03(AEV 1234/2 f. 89) -1780/09/20(AEV 1234/1 f. 309) -1783/08/14(AEV 1235 f. 43v) -1785/10/17(AEV 1236/1 f. 94v) -1793/09/29(AEV 1236/1 f. 367v) -1802/06/26(AEV 1238/1 f. 180) -1824/08/19(AEV 1239/3 f. 122) -1854/11/10(AEV 1242/4 f. 25v) -1856/06/12(AEV 1242/4 f. 71v)</p> | 08277-22 | Arxiu Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria 1, 08500 Vic | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic neix amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle IX. El document més antic que es conserva és un pergamí de l'any 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-se, a finals del segle XII, els fons documentals del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat el 1920 pel canonge Casadevall. El fet que els dos arxius seguissin rigorosament separats a començaments del segle XX va comportar que la Mensa Episcopal perdés aproximadament una tercera part del seu fons en l'incendi del Palau l'estiu de 1936, durant la Guerra Civil, mentre que l'Arxiu Capitular no sofrí cap dany.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||
| 67674 | Fons documental de la parròquia de Santa Maria de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-maria-de-talamanca | XX | <p>L'arxiu parroquial de Talamanca consta de: 1. Llibres sacramentals: Llibre de baptismes (1939-2007) Llibre de confirmacions (1935-2007) Llibre de casaments (1939-2007) Llibre de defuncions (1939-2007) 2. Administració: Llibre de visites (1941-2007) Com veiem, els documents són dels anys 1935-39 en amunt, doncs els documents anteriors van ser portats a l'Arxiu del Bisbat de Vic o bé cremats durant la Guerra Civil (1936-39).</p> | 08277-23 | Arxiu parroquial de Mura. Plaça de la Rectoria 1, 08279 Mura | <p>Els orígens dels arxiu parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions etc. D'altra banda, cal tenir en compte que el rector de la parròquia era qui en la majoria dels casos exercia la funció de notari i testimoni en bona part de les transaccions quotidianes i altres aconteixements de la vida durant l'Edat Mitjana, d'aquí que aquests fons parroquials continguin en moltes ocasions documentació des dels segles XI-XII, i en endavant de caràcter notarial. En aquest cas, la parròquia exercia les funcions de notari i registrador dels parroquians de Santa Maria de Talamanca.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||||
| 67675 | Fons documental de l'arxiu administratiu de l'ajuntament de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-administratiu-de-lajuntament-de-talamanca | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.</p> | XIX-XX | <p>Al fons de l'Arxiu administratiu de l'Ajuntament de Talamanca hi trobem bàsicament documentació administrativa, com actes, ordenances, expedients, contractes, registres, adquisicions, expropiacions, contribucions, pressupostos, eleccions, etc organitzada conforme la següent relació: 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.1 Terme Municipal (1987-1987) 1.2 Organs de Govern (1888-1998) 1.3 Alcaldia (1925-1998) 1.4 Secretaria (1890-1994) 1.5 Serveis Jurídics (1883-1982) 1.6 Personal (1953- 1998) 1.7 Correspondència (1860-1998) 2. HISENDA 2.1 Patrimoni (1882-1998) 2.2 Intervenció (1873-1997) 2.3 Tresoreria (1886-1998) 2.4 Fiscalitat (1830-1998) 2.5 Juntes i comissions (1891-1965) 3. PROVEÏMENTS 3.1 Aigües, fonts i safareig (1970-1996) 3.2 Delegació local de proveïments (1939-1960) 3.3 Juntes i comissions municipals (1940-1945) 4. BENEFICÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL 4.1 Expedients generals (1939-1992) 5. SANITAT 5.1 Expedients generals (1956-1996) 6. OBRES I URBANISME 6.1 Planejament i gestió urbanística (1970-1991) 6.2 Obres d'infrastructura (1891-1997) 6.3 Immobles municipals: construcció i manteniment (1972-1994) 6.4 Obres particulars (1954-1989) 6.5 Activitats classificades i obertura d'establiments (1930-1988) 7. SEGURETAT PÚBLICA 7.1 Expedients generals (1875-1998) 8. SERVEIS MILITARS 8.1 Quintes, allistaments, lleves forçoses (1884-1991) 8.2 Béns subjectes a requisa municipal (1961-1965) 8.3 Juntes i comissions municipals (1940-1940) 8.4 Prestació Social Substitutòria (1993-1999) 8.5 Correspondència militar (1927-1984) 9. POBLACIÓ 9.1 Padró municipal d'habitants (1891-1996) 9.2 Junta local del cens de població (1900-1940) 10. ELECCIONS 10.1 Eleccions municipals (1891-1995) 10.2 Eleccions Diputats Provincials (1905-1976) 10.3 Eleccions Parlament de Catalunya (1932-1995) 10.4 Eleccions Generals. Corts, Senat (1891-1996) 10.5 Eleccions al Parlament Europeu (1987-1994) 10.6 Referèndums i plebiscits (1947-1986) 10.7 Altres eleccions (1994-1994) 10.8 Cens electoral. Junta municipal del Cens (1892-1994) 11. ENSENYAMENT 11.1 Expedients generals (1896-1964) 12. CULTURA 12.1 Festa Major. Festes Populars (1987-1994) 13. SERVEIS AGROPECUARIS I MEDI AMBIENT 13.1 Expedients generals (1885-1972) 14. COL·LECCIONS FACTÍCIES 14.1 Arxiu d'imatges (1900-1990)</p> | 08277-24 | Casal del poble, carrer del Raval 2, 08279 Talamanca | <p>L'actual organització de l'arxiu va tenir lloc l'any 1999 i va ser a càrrec de l'Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Els antics documents foren cremats durant la Guerra Civil (1936-39).</p> | 41.7369900,1.9779900 | 415011 | 4621080 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | No hi ha cap fons pròpiament històric, però trobem antics documents molt interessants classificats segons la temàtica a la que pertanyen i que són fonts molt útils per a l'estudi i la interpretació de la vida al municipi de Talamanca en el període comprès entre finals del segle XIX i principis del XX. Per exemple, trobem tres volums que recullen expedients, fitxes, llistats d'assistència i quaderns de notes d'alumnes de l'escola del poble en el període 1904-1926 (Caixa 253 11.1). Igualment, per una donació de Francesc Belmonte, l'arxiu compta amb el recull de fotografies que Miquel Ballbè va fer dels masos del terme als anys noranta i que serien publicades, en part, al llibre 'Les cases de pagès de Talamanca' el 1997. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||
| 67676 | Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-manresa-0 | <p>SITJES, Xavier (2003). 'Inventaris dels castells de Talamanca i Rodors, de l'any 1332'. Dovella núm. 82, Manresa.</p> | XIV-XX | <p>El Fons Documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa està format bàsicament per fons notarials on poden ser localitzades notícies referents al terme de Talamanca. Poden tractar-se la majoria d'ocasions de transaccions privades realitzades pels habitants del terme, així com testaments, capítols matrimonials i inventaris. Aquest tipus d'informació no pot ser descrita de forma precisa, però s'ha de tenir en compte la seva existència. A més d'aquest fons general, s'han pogut localitzar alguns volums que sí són específics de Talamanca. Són els següents: - Capbreu de Talamanca, Calders, Monistrol de Calders en domini del marquès de Castellbell. AHPM 4469 - Capbreu de Pere Planella, senyor de Talamanca. AHPM m-1033 - Inventari del castell de Talamanca, Notarials, sig. Tr. 175 A més a més, en aquest arxiu es conserven els fons de la comptadoria d'hipoteques, que cronològicament pertanyen all segle XIX. Els llibres conservats són els següents: -Llibre d'arrendaments i sobrearrendaments. Núm. 123. -Talamanca, llibre 1er. Núm. 109 i 110 -Talamanca, llibre 2on. Núm. 50 -Talamanca, llibre 2on. Núm. 111 -Talamanca, llibre 3er. Núm. 112 -Talamanca, llibre 4rt. Núm. 113</p> | 08277-25 | Museu i Arxiu Històric Comarcal de Manresa, via Sant Ignasi 40, 08241 Manresa | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | L'inventari del castell de Talamanca, de l'any 1332, està dins un protocol particular de la família, però sense ser-hi incorporat, ja que és un plec solt, de tres folis doblats pel mig i en forma de missiva enviada pel rector de la parròquia i notari eclesiàstic Pere de Vilars a l'escrivà de Manresa Pere de Bellsolà, i du quatre segells de cera, un del tutor i tres del rector. L'interès d'aquest inventari és, sobretot, per la relació que fa dels masos que hi havia en el terme del castell i sobre els quals els Talamanca tenien senyoria alodial. SITJES (2003:30) | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 67677 | Llegenda dels Tres Salts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-tres-salts | <p>SUADES, Jordi; SANZ, David (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet.</p> | XVII-XX | Llegenda força oblidada, per bé que s'ha pogut recollir al llibre esmentat. | <p>Els Tres Salts és l'indret situat vora el Llobregat just on el camí vell de Manresa a Talamanca travessava el riu i on avui dia hi ha una palanca de formigó. L'origen del topònim és degut a un bandoler desconegut que era perseguit pel sometent de Viladordis. En arribar a aquest lloc on el riu fa un estret rocós, profund i difícil de travessar, veient que el sometent s'acostava, decidí jugar-s'ho tot a una carta i va creuar el riu fent tres grans salts i deixant el sometent amb un pam de nas, i continuant la seva fugida en direcció a Talamanca. Des d'aquell fet el lloc és conegut com els Tres Salts (narració facilitada per Jordi Griera, explicada per Josep Camprubí). SUADES, SANZ (2000:101)</p> | 08277-26 | <p>Aquesta llegenda es remunta a l'època del bandolerisme, cap al segle XVII, moment en que les dificultats de subsistència i les diferències socials van propiciar l'aparició al llarg del territori català d'un important nombre de bandolers -assaltants de traginers, comerciants, capellans, etc.- sorgits la majoria d'ells del camp, doncs eren pagesos descontents. La llegenda s'hauria anat transmetent de pares a fills fins avui.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 67678 | Llegenda de l'església de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lesglesia-de-santa-magdalena | <p>SUADES, Jordi; SANZ, David (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet.</p> | XVIII-XX | Llegenda oblidada, per bé que s'ha pogut recollir al llibre esmentat. | <p>Sovint la suposada existència de tresors amagats a les masies o esglésies ha provocat l'aparició de nombrosos cercadors de fortunes que han actuat de forma intensa i sense miraments. Això explica l'estat ruïnós de molts edificis. L'església de Santa Magdalena, n'és un exemple. Quan va quedar abandonada es deia que hi havia un tresor que havien deixat els amos del mas Escaiola, situat arran de la riera. Alguns es van dedicar a buscar-lo. Per a tal cosa es van obrir murs de l'església, aixecar pedres i l'altar. No el van trobar (Miquel Ballbè). SUADES, SANZ (2000:78)</p> | 08277-27 | <p>El mas Escaiola, segons es documenta, va tenir cura del temple cap al segles XVI i XVII. Hem de pensar que la narració d'aquesta llegenda però, es remunta en el moment que l'església va quedar desocupada, cap a finals del XIX.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||
| 67679 | Creu processional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-1 | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.</p> | XIII | Una cara de la creu està més malmesa. | <p>Creu processional de fusta decorada amb pintura per ambdues cares. Tant la cara frontal com la posterior tenen medallons a cada extrem dels quatre braços. A la cara frontal, al centre, hi trobem a Crist crucificat, però modelat sobre la fusta. El medalló superior no el podem reconèixer (s'hi entreveu un àngel), l'inferior té un àngel, el del braç esquerre sembla que hi tingui Sant Joan i el de la dreta la figura de la Mare de Déu. A la cara posterior hi trobem també, un medalló central en lloc de la crucifixió. D'aquesta cara només podem reconèixer dos dels cinc medallons que hi ha. A la part inferior hi veiem un personatge que sembla un àngel, mentre que a la dreta hi veiem un animal que sembla un lleó. Això ens fa pensar que possiblement hi podrien ser representats els quatre evangelistes. Al medalló central no es distingeix el que hi ha. Presenta unes mesures de 182 x 78,5 cm.</p> | 08277-28 | Museu Comarcal de Manresa, Via Sant Ignasi 40, 08241 Manresa | <p>Antiga creu processional recuperada de l'església de Santa Magdalena de Talamanca. La creu ha estat restaurada pel Servei de restauració de bens mobles de Sant Cugat del Vallès. Fou donada per D. Joan Guitart al Centre Excursionista de la Comarca del Bages, i passats uns anys, el Centre va dipositar-la al Museu Comarcal de Manresa. BALLBÈ (1997:107) A la fitxa de registre del Museu, no hi consta la data d'entrada, i com a font d'ingrés hi consta la campanya Salvament del patrimoni (1936-39).</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67679-foto-08277-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67679-foto-08277-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67679-foto-08277-28-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 92|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 67680 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-8 | XIII | <p>Creu de pedra situada al punt més alt del poble, a la plaça de la creu. Damunt una base quadrangular s'aixeca una columna hexagonal que a mitja alçada té tres figures en relleu: a la cara frontal hi destaquen, a la part baixa, les figures -possiblement- d'Adam i Eva, mentre que per damunt d'aquests hi ha la imatge d'un sant, i a la part posterior una figura femenina amb un nadó en braços. La columna està coronada per un capitell decorat amb motius vegetals i cares humanes, damunt del qual hi ha la creu amb la figura de Crist crucificat acompanyat per una figura que li recull la sang, a la cara frontal, i la representació d'una figura femenina a la cara posterior. Presenta unes mesures de 350cm d'alt per 40cm d'ample.</p> | 08277-29 | Plaça de l'era de la Creu, 08279 Talamanca | <p>Aquesta creu de terme és originària de Galícia, per bé que procedeix de Portugal, i sembla que és única a Catalunya. Arriba al poble als anys seixanta del passat segle, i és col·locada a pocs metres de l'altre creu de terme, de ferro, originària del poble. El propietari de la casa del Carrer del Padró núm. 17 va pactar amb l'Ajuntament urbanitzar l'actual Plaça de la Creu -antiga era de batre del poble- i donar una creu de terme de pedra a canvi de poder incloure la part ponentina de la plaça dins la seva propietat. El pacte a què van arribar finalment, i que tardaria molts anys a formalitzar-se per escrit, fou que el propietari de la casa pagava la creu de pedra i la urbanització de la plaça a canvi de poder gaudir de l'ús del terreny on hi ha la creu de terme de ferro, que és de propietat pública però d'ús particular, exceptuant un dia l'any, el dia de la Festa del Terme, quan el propietari té l'obligació de permetre que el poble el celebri al voltant de la creu de ferro.</p> | 41.7366600,1.9777000 | 414987 | 4621043 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67680-foto-08277-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67680-foto-08277-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67680-foto-08277-29-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 92|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 67681 | Creu de terme II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-ii | XVIII | <p>Creu de ferro forjat de reduïdes dimensions. Té com a pedestal una ara de pedra, molt senzilla, que consta de dos blocs tallats disposats formant taula. La creu presenta els tres braços superiors amb els extrems trencats, a manera de secció cilíndrica i està desplaçat de l'eix vertical central. Aquest braç s'inseria directament damunt la taula de pedra. Les mesures de la creu són: 50cm d'alt per 18cm d'ample, mentre que aproximadament, la base fa uns 100cm..</p> | 08277-30 | Plaça de l'era de la creu, 08279 Talamanca | <p>Durant el segle XVII, amb la recuperació demogràfica del nucli, Talamanca s'eixamplà en el que s'anomenà 'el Raval'. En aquest moment es construïren cases fora de l'entorn immediat del castell i de l'església i més endavant, durant el segle XVIII s'acabaren de configurar els carrers anomenats Nou i del Padró. És llavors quan es deuria construir també la creu de terme que estava situada al mig d'un camí al punt més alt del poble. La creu prenia importància el dia de la festa de terme, quan el capellà pujava, seguit de tot el poble, a beneir els quatre punts cardinals del terme de Talamanca. Aquest dia coincidia amb la Segona Pasqua, quan a més del terme es beneïa cada portal de cada casa del poble. Actualment, aquesta creu de terme es troba ubicada dins la parcel·la que pertany a la casa del Carrer Padró núm. 17, fruit d'un pacte que tingué lloc als anys seixanta del passat segle. El propietari de la casa del Carrer del Padró núm. 17 va pactar amb l'Ajuntament urbanitzar l'actual Plaça de la Creu -antiga era de batre del poble- i donar una creu de terme de pedra a canvi de poder incloure la part ponentina de la plaça dins la seva propietat. El pacte a què van arribar finalment, i que tardaria molts anys a formalitzar-se per escrit, fou que el propietari de la casa pagava la creu de pedra i la urbanització de la plaça a canvi de poder gaudir de l'ús del terreny on hi ha la creu de terme de ferro, que és de propietat pública però d'ús particular, exceptuant un dia l'any, el de la Festa del Terme, dia que el propietari ha de permetre que el poble ho celebri al voltant de la creu de ferro, originària del poble.</p> | 41.7367300,1.9776300 | 414981 | 4621051 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67681-foto-08277-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67681-foto-08277-30-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 67682 | Font de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-talamanca | XVII-XX | <p>Aquesta font està situada en un lloc ombrívol al costat del Negundo, arbre centenari declarat d'interès local. Trobem una petita cavitat formada per un arc rebaixat de pedres en plec de llibre, a l'interior de la qual hi veiem les dues boixes i una pica de pedra d'una sola peça. Hi ha dues dates gravades, una del 1683, any de la seva construcció, i l'altre del 1707, suposadament any d'una ampliació i remodelació. El dipòsit està situat sota la pista forestal, i data del segle XVII.</p> | 08277-31 | Carrer de la font, 08279 Talamanca | <p>La font data de l'any 1683 i era propietat del Castell de Talamanca, si bé l'utilitza tot el poble per a recollir l'aigua fins el 1968, moment en que el subministrament ja arriba a les cases. L'emplaçament també s'utilitzava com a safareig comunal, avui tapat.</p> | 41.7355500,1.9800000 | 415177 | 4620918 | 1683 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67682-foto-08277-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67682-foto-08277-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67682-foto-08277-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 67683 | Font de la plaça del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-del-cementiri | XX | <p>Boixa encaixada a l'antiga peanya del púlpit del capellà, d'una sola peça de pedra circular, amb un peu trapezoïdal i amb una pica de pedra picada quadrangular reaprofitada. L'element circular té 125cm de diàmetre, mentre que la pica presenta unes mesures de 80cm d'ample x 83cm de llarg x 40 cm de fons.</p> | 08277-32 | Plaça del cementiri, 08279 Talamanca | <p>A la plaça on avui trobem la font hi havia l'antic cementiri de l'església de Santa Maria de Talamanca, que es troba just al costat. Ara fa uns vint anys, aquest espai es va transformar. El cementiri es va ubicar uns metres cap a migdia i el nou solar es va convertir en una petita placeta, complementada amb la font.</p> | 41.7378200,1.9773300 | 414958 | 4621173 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67683-foto-08277-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67683-foto-08277-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 67684 | Font de la plaça de l'Era de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lera-de-la-creu | XX | <p>Font que presenta un cos de ferro forjat rectangular amb la capçalera circular i decorat amb motius vegetals. Als peus hi té una pica hexagonal també de ferro. L'alçada és de 84cm i du gravat el nom de Fundició Ductil Benito -Manleu-. La trobem aixecada damunt una petita tarima de pedres amb lloses planes i el seu subministrament és de la xarxa d'aigua municipal.</p> | 08277-33 | Plaça de l'era de la creu, 08279 Talamanca | <p>Font de nova factura que fou ubicada tot coincidint amb l'adequació d'una petita placeta annexa a la Plaça de l'era de la Creu.</p> | 41.7368000,1.9778000 | 414995 | 4621059 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67684-foto-08277-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67684-foto-08277-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 67685 | Negundo de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/negundo-de-la-font | XX | <p>Els Negundo són arbres caducifolis de la família de les aceràcies, de talla mitjana -de 10 a 20m d'alçària-. És originari de l'est dels Estats Units i el Canadà, però apareix amb molta freqüència plantat en jardins i parcs d'arreu del món com a arbre ornamental. És un arbre de creixement ràpid. En estat natural conviu amb altres arbres de ribera, com els àlbers o salzes. Prefereix créixer en terrenys que retinguin la humitat, atès que el sistema radial està format per arrels amplies i superficials. Durant el creixement necessita tenir humitat constant, encara que, un cop ha crescut, pot aguantar la sequera amb prou facilitat. D'altra banda la seva capacitat d'adaptació és tan gran que pot viure perfectament en zones urbanes amb alts indexs de contaminació. El Negundo de la Font es diferencia de les altres espècies del gènere Acer per tenir les fulles imparipinnades amb 3-7 folíols de color verd, amb el marge dentat i amb l'àpex formant una llarga punta. El pecíol és llarg i estret. Espècie dioica. Les petites flors (5 mm), que apareixen a l'arbre en inflorescències pèndules abans que les fulles noves, són petites, de tonalitats blanquinoses, verdoses o groguenques. Els fruits, són alats i es presenten en parelles formant les ales un angle agut en forma de V. Cada fruit conté una única llavor i es manté a l'arbre tota la tardor.</p> | 08277-34 | Plaça de la font de Talamanca, 08279 Talamanca | <p>En aquest mateix indret on avui hi trobem el Negundo de la Font, hi havia, segons algunes fonts orals, un pollancre que acabaria morint a finals del segle XIX. L'any 1902 es celebra la 'Festa de l'arbre', moment en que es planta aquest Negundo en substitució de l'antic pollancre. L'arbre és, per tant, centenari.</p> | 41.7356600,1.9800000 | 415177 | 4620930 | 1902 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67685-foto-08277-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67685-foto-08277-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Arbre monumental declarat d'interès local en el Diari Oficial de la Generalitat, núm. 1687 de 28-12-92. | 98 | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 67686 | Auca de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-talamanca | <p>ROCA, Carles; SELLARÉS, Joan. Auca de Talamanca. Ajuntament de Talamanca.</p> | XX | <p>Conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda, disposades en un full de paper, i que es refereixen als diferents episodis de la història del poble. Diu: Ja comença en la prehistòria / de Talamanca la memòria. A la carena d'un serrat / alcen els íbers un poblat. La serralada és cara Sol / i avui es diu de Rossinyol. Els temps segueixen fent l'avanç / i un dia arriben els romans. Dels segles corria el tercer / quan el seu món se'ls féu malbé. Del Nord irrompen els alans / són cruels, violents i sagnants. Darrere d'ells els visigots / ensenyen els seus unglots. Segle vuitè comença en pau / més..., l'islamisme és la clau. Veient el poble al mig d'un clap / l'anomenà TALC AL MANQAB. Que en català això vol dir: / a la vessant, just al camí Protegia el pas un castell / edificat damunt l'altell. El castell és mencionat / quan Sant Benet va ser fundat. L'onzè segle, el féu censal; / passà als Cardona amb dret feudal. Al temple de Santa Maria / un testament sagrat hi havia. És al dotzè quan neix la branca / que porta el nom dels Talamanca. Dels Talamanca, fou Bernat / un cavaller molt ben plantat. Al catorzè fou Berenguer / un bon Baró, just i auster, Que té el sarcòfag, avui dia, / a dintre de Santa Maria. Més en Ramon, que és l'important / i amb un historial brillant, De la Corona d'Aragó / d'Eivissa en fou gobernador. I encara avui, a l'illa blanca, / la platja hi ha de Talamanca. Som al quinzè, i el dret d'herent / passa als Aimeric per casament. Al dissetè hi ha braç novell: / són els Amat de Castellbell. A Catalunya el divuitè / regia ja Felip cinquè. Al poble ja s'alambinava / un aiguardent que enamorava. I sent comarca camperola / de filadores hi ha una escola. S'estava el veïnat marcint / al començar el segle vint. Al poble hi ha politiqueig, / i causa ja més d'un mareig. Un alçament al trenta-sis / va trastocar tot el país. Cap els seixanta, amb revifada, / comença al poble nova albada. En busca d'aires purs i sans arriben / els estiuejants. Les set rieres dels voltants / són un encís pels caminants. Hi ha fonts, boix i amples pinedes, / alzines, roures i pollancredes. A dreta mà de la calçada, / alguns casals d'anomenada. El Cingle té ja l'antigor / de tres centúries d'esplendor. La Serra i Can rubí, també / el pas del temps aguanten bé. A can Pruners, també el Trullàs, / ben conservats els trobaràs. La Tatgera un 'càmping' joliu, / ben equipat i positiu. L'escaient restaurant Cal Ros / bon preu, plat bo i generós. Mereix, can Vila, l'atraient / de més antic, i en fem esment. Són ca n'Esteve i les Generes / propietats de les primeres. Ja s'elaboren sense manca / els Embotits de Talamanca. Tots junts per l'Assumpció / gaudim de Festa Major. L'ajuntament, amb alegria, / us hi convida en aquest dia. Més quan molesta la calor / és Talamanca la opció. Si decidíssiu venir / benvinguts sereu ací. Signatura 398.2(46.71Tal)Roc</p> | 08277-35 | Biblioteca del Casino, Passeig Pere III 27-29, 08241 Manresa | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Carles Roca i Boixadera (text) i Joan Sellarés Borja (dibuixos) | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||
| 67687 | Bacallà a la Talamanquina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bacalla-a-la-talamanquina | XX | Es tracta d'una recepta del tot vigent i elaborada en moltes cases i restaurants de la comarca. | <p>Recepta per a 4 persones: Vuit talls de bacallà remullat passats per farina i fregits ben rossos. Es posen a una cassola de terra, amb un grapat de panses netes i escaldades. Es prepara una picada al morter composta de : 2 alls, unes fulles de julivert, una branqueta de canyella, una cullerada de pebre vermell i un grapat d'ametlles torrades; es matxuca tot finament i s'aclareix amb parts iguals d'aigua i de vi clar, es tira per damunt del bacallà i es deixa coure tot junt amb la cassola tapada. Mentre es cou el bacallà amb la salsa en un plat preparem: 60 grams de farina, dues clares d'ou, sal, unes gotes d'oli i un xic d'aigua o de llet; es remena bé tot aquest conjunt amb el debatidor fins que quedi una pasta fina. Ja conseguit el seu punt es tiren unes cullerades d'aquesta pasta en una paella amb oli bullent i es fregeix en forma de bunyols, els quals serveixen de guarnició. El bacallà se serveix en la mateixa cassola i els bunyols en una plata a part.</p> | 08277-36 | <p>El cuiner manresà Ignasi Domènech (1874-1956) va dedicar la seva vida a la cuina. Primer experimentant als fogons, al costat dels grans cuiners internacionals de l'època, i després fent una àmplia i valuosa aportació al món editorial amb una gran quantitat d'obres relacionades amb la gastronomia. Va ser el pare del popular bacallà a la talamanquina i el seu receptari continua vigent encara en l'actualitat.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||||
| 67688 | Riera de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-talamanca | <p>AA.DD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | <p>La riera de Talamanca s'origina a la zona de conglomerats del Montcau i de la serra de l'Obac, d'on les aigües del torrent la Vall i del torrent de Cantacorbs baixen fins ajuntar-se tot formant una V a la zona coneguda com a 'Entreforcs', un punt limítrof dels termes municipals de Talamanca i Monistrol de Calders. La riera segueix un recorregut d'uns 20 km, gairebé en paral·lel a la riera de Mura, i en direcció predominant del sud-est al nord-oest. Conflueixen a Sant Esteve per anar a desembocar, uns cinc km més tard, al riu Llobregat, prop dels Tres Salts. En el seu curs, la riera ha anat excavant les respectives valls, estretes i amb alguns trams tortuosos per la successió de meandres. En acostar-se al Llobregat les valls s'enfonsen, a la vegada que alguns vessants es drecen per esdevenir cingles. La consistència variable dels estrats de roca fa que l'aigua sovint no llisqui avall, sinó que salti esglaonada entre gorgs. Les valls estretes deixen poc espai al bosc de ribera, en canvi, les plantes properes a l'aigua hi són més nombroses: el canyís, les bogues, el creixen, la dolceta, la salicària, etc. AADD (1997:171)</p> | 08277-37 | Terme municipal de Talamanca, 08279 Talamanca | <p>El paisatge de la riera de Talamanca manté restes de l'activitat humana. L'aigua de la riera ha servit històricament com a regadiu dels petits horts que es treballaven a la seva llera, una activitat avui abandonada però que ens ha deixat senyals inequívocs d'aquest fet, com són les quatre sínies que encara hi trobem, petites canalitzacions i rescloses.</p> | 41.7212900,1.9958200 | 416474 | 4619319 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67688-foto-08277-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67688-foto-08277-37-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Quim Serdà Manau | La capçalera i el primer tram de la riera es troben dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 67689 | Els Tres Salts o Ulls del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-salts-o-ulls-del-llobregat | <p>Al límit entre Talamanca i Sant Fruitós de Bages, el Llobregat forma una presa natural de roca calcària que ha estat erosionada pel fregament constant de l'aigua del riu. D'aquesta roca en surten brolladors que baixen per un desnivell d'uns dos metres, i juntament amb el bosc de ribera que ho acompanya, conforma un espai natural d'innegable atractiu.</p> | 08277-38 | Pista forestal Viladordis-Talamanca, 08279 Talamanca | 41.7250800,1.8759800 | 406511 | 4619863 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67689-foto-08277-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67689-foto-08277-38-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | En aquest indret, el camí vell de Manresa a Talamanca creuava el riu, just en el punt on avui hi ha un pont de formigó. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||||
| 67690 | Camí ral Barcelona-Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-barcelona-berga | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià. TERESA, Navas ( 2007). Història de les carreteres del territori de Barcelona. Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis.</p> | X-XX | Hi ha trams ben conservats i altres no tant, doncs és difícil adequar i mantenir en bon estat la totalitat del camí, ja que en alguns punts es posa per indrets, avui, molt embrossats. La construcció de nous camins ha tallat en alguns punts del traçat. | <p>Antic camí reial de Barcelona a Berga. Al seu pas per Talamanca, el camí hi arriba de llevant i baixa del poble fins a la riera, a l'alçada de l'actual Sínia del Camí Ral, tot vorejant els marges dels camps de conreu i de bosc. Creua la riera i remunta la cinglera fins arribar al capdamunt d'aquesta, on el camí obre, encara avui, un pas natural cap a l'altre costat de la serra, actualment, terme de Monistrol de Calders. Es localitzen diferents trams de l'antic camí. Un d'aquests, el més proper a la riera i el que remunta la cinglera, encara avui serveix de pas per a la gent. Altres trams, s'intueixen enmig de l'espessa vegetació del bosc, mentre que un tram proper al poble, presenta un excel·lent estat de conservació, doncs ha estat adequat recentment amb el propòsit de recuperar-lo. És previst d'ampliar-ne el recorregut. Aquest tram de camí adequat conserva encara alguna filera de carreus de pedra que en delimita el traçat. Fa aproximadament 250 metres de llarg, mentre que d'ample oscil·la entre els 100 cm i els 200 cm, depenent del tram.</p> | 08277-39 | Zona llevantina i septentrional del terme municipal de Talamanca, 08279 Talamanca | <p>D'entre la xarxa de camins principals de la Catalunya medieval cal destacar-ne els nombrosos camins rals, molts dels quals tenien el seu origen en les antigues 'stratas' romanes. Els camins rals eren les rutes concedides i afavorides pels reis. Els masos i les viles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven de comunicacions millors i, per tant, del comerç que això comportava. Molts foren construïts per presoners. Al seu pas pel massís de l'Obac, el camí ral recorria indrets despoblats i solitaris amenaçats per bandolers i lladregots molt actius, especialment durant els segles XVI i XVII. A aquests perills, calia afegir-hi la dificultat del traçat, amb llargues costes i forts pendissos que voregen cingles i penya-segats. El tram de camí ral que passa per Talamanca pertany a l'antiga ruta Barcelona-Berga, que es calcula amb 25 hores. Arriba a Talamanca des de llevant, sortint-ne per el serrat del Vintró, a Nord. Sols en tenim una notícia històrica en un document de l'any 1576, en que Josep Camprubí Robell, del mas Rovell, fa un apuntament dels límits de la seva propietat en que hi és citat el camí ral. Diu: '(...) termenant a la part de solixent y sempre seguint lo torrent y torna a juntar ab lo mas de la Serra en lo cami real que es comensada aquesta limitació'. (Capbreu en poder de Joan Serra, AHCM-MBB) BALLBÈ (1997:93) De totes maneres, el topònim 'Talamanca', d'origen àrab i que significa 'el vessant coster del camí', ja ens indica des de l'establiment del castell al segle X sobre la presència de l'antic camí que anava de Barcelona a Berga. És probable que aquest camí aparegui citat en altres documents que facin referència a ventes i afrontacions de terres, però no s'han localitzat. L'existència d'aquest camí, no impedia el funcionament d'altres camins complementaris. Així mateix, cal citar els antics camins a Navarcles, Rocafort, Mura i Sant Llorenç Savall. Cal pensar que aquest camí fou utilitzat habitualment, com a via de transport i comunicacions de persones i mercaderies abans de la construcció de les actuals carreteres del 1918.</p> | 41.7404400,1.9744800 | 414724 | 4621466 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67690-foto-08277-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67690-foto-08277-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67690-foto-08277-39-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | El primer tram de camí ral que arriba al poble per llevant, es troba dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 67691 | Sínia del Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-cami-ral | XIX | Força bon estat el cos, però molt malmès l'aparell mecànic i els sistemes de conducció de l'aigua. | <p>Sínia de planta quadrangular que té la coberta a dues aigües amb teula àrab i el carener paral·lel a l'entrada. El parament està fet mitjançant carreus de pedra de diferent mida lligats amb morter, i totalment arrebossats per damunt a tots els costats. L'entrada, que presenta un lleuger arc rebaixat, està oberta a migdia i conserva encara la porta de fusta. A llevant, a la riera de Talamanca, trobem una petita resclosa que acumula encara avui l'aigua, i que tanca pel costat de la sínia tot formant una petita bassa al davant del cos. Des d'aquí, i mitjançant un sistema mecànic amb dues rodes, es remuntava l'aigua fins a conduir-la a una petita canalització, avui desapareguda, que transportava l'aigua fins al dipòsit (200 cm x 300 cm) que trobem adossat a ponent de la sínia. Al capdamunt d'aquesta per el costat de llevant hi l'única obertura del cos, també amb arc rebaixat mitjançant maons plans, i que conserva, encara avui, la roda exterior. L'aigua de la riera s'aprofita encara per a regar un petit hort que hi ha al costat de la sínia, fet per el que s'ha instal·lat un nou sistema mecànic que tiba l'aigua mitjançant una bomba i la condueix per uns tubs que pengen del parament del cos.</p> | 08277-40 | Riera de Talamanca, 08279 Talamanca | <p>És al segle XIX que proliferen arreu les construccions de sínies, obres necessàries alhora d'elevar l'aigua de pous o rieres i poder regar els horts i conreus. Aquestes màquines consistien en una roda horitzontal accionada per un animal que donava voltes lligat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, i que engranava amb una altra roda vertical que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem de la qual era submergida a l'aigua de la riera, el pou, etc. Amb el progressiu abandonament del camp a principis i mitjans segle XX , aquestes construccions aniran entrant en desús fins que finalment seran abandonades.</p> | 41.7478800,1.9709000 | 414436 | 4622296 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67691-foto-08277-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67691-foto-08277-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Ben a prop d'aquesta sínia hi passava el camí ral de Barcelona a Berga, tal i com el seu nom indica. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 67692 | Sínia de can Pruners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-can-pruners | XIX | Molta vegetació i les estructures enderrocades parcialment. | <p>Conjunt format per un cos principal -sínia-, un aqüeducte i una bassa. El cos principal, de planta rectangular, té el parament format per blocs de pedra de diferent mida lligats amb morter. La coberta és a una aigua amb teula àrab i ràfec senzill amb un dels costats obert. No es conserva cap resta de la maquinària utilitzada per a remuntar l'aigua, si bé es veu on deuria estar situada una de les rodes, doncs una obertura quadrada d'uns 200 cm x 200 cm al capdamunt del parament de migdia, així ho indica. L'altre roda, així com l'animal que feia funcionar l'aparell, estarien ubicats a l'interior d'aquest cos. Es veuen també les restes d'un antic aqüeducte que transportava l'aigua cap a una bassa on quedava emmagatzemada. De l'aqüeducte, sols es conserva un petit tram d'uns 300 cm de llarg, amb una de les voltes recolzada damunt dos pilars, i s'hi pot veure encara alguna de les teules que conformaven la canalització. Pel que fa a la bassa (400 cm x 400 cm i 150 cm de profunditat) està construïda amb blocs de pedra i arrebossada amb morter, i totalment conservada.</p> | 08277-41 | Hort d'en Prat, 08279 Talamanca | <p>És al segle XIX que proliferen arreu les construccions de sínies, obres necessàries alhora d'elevar l'aigua de pous o rieres i poder regar els horts i conreus. Aquestes màquines consistien en una roda horitzontal accionada per un animal que donava voltes lligat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, i que engranava amb una altra roda vertical que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem de la qual era submergida a l'aigua de la riera, el pou, etc. Amb el progressiu abandonament del camp a principis del segle XX, aquestes construccions aniran entrant en desús fins que finalment seran abandonades. Hem d'entendre que la Sínia de Can Pruners es construeix en aquest context, junt amb totes les seves construccions auxiliars, doncs al llarg d'aquest tram de riera trobem força bons terrenys que eren antics horts. La sínia agafava l'aigua de la resclosa de Can Pruners, que es localitza riera de Mura amunt a uns 150 metres de la sínia, i es transportava fins aquesta mitjançant una canalització avui encara visible parcialment.</p> | 41.7222300,1.9243000 | 410526 | 4619496 | 08277 | Talamanca | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67692-foto-08277-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67692-foto-08277-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | La sínia també és coneguda amb el nom de Sínia de can Prat, doncs aquest és el cognom del propietari dels terrenys, del poble veí de Rocafort. Els talamanquins però, la coneixen amb el nom de sínia de Can Pruners, doncs està dintre del seu terme municipal i molt propera al mas de l'esmentat nom. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 67693 | Sínia de can Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-can-mariano | XIX | Parcialment ensorrada i amb molta vegetació als voltants. | <p>Construcció molt senzilla de planta rectangular i coberta a dues aigües, avui parcialment ensorrada. El parament és de pedruscall i sols presenta una obertura, a llevant. L'entrada és a ponent. Tot i la proximitat de la riera de Talamanca, la sínia té un pou interior d'on s'agafava l'aigua per a regar els horts dels voltants, perimetralment tancats per murs de pedra seca.</p> | 08277-42 | Riera de Talamanca, 08279 Talamanca | <p>És al segle XIX que proliferen arreu les construccions de sínies, obres necessàries alhora d'elevar l'aigua de pous o rieres i poder regar els horts i conreus. Aquestes màquines consistien en una roda horitzontal accionada per un animal que donava voltes lligat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, i que engranava amb una altra roda vertical que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem de la qual era submergida a l'aigua de la riera, el pou, etc. Amb el progressiu abandonament del camp al segle XX, aquestes construccions aniran entrant en desús fins que finalment seran abandonades.</p> | 41.7425100,1.9786800 | 415076 | 4621692 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67693-foto-08277-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67693-foto-08277-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 67694 | Sínia de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-can-valls | XIX | <p>Construcció molt senzilla de planta rectangular i coberta a dues aigües amb teula àrab. El parament és de pedruscall amb blocs de pedra més treballats a les cantonades. L'entrada és a Nord, té dues petites obertures a ponent i una altra a migdia. Conserva tot l'aparell mecànic, amb les dues rodes i els respectius eixos. El més interessant de la construcció és a l'exterior, on trobem un complex sistema de canals amb aqüeducte d'una volta inclòs i dos dipòsits, connectats entre ells mitjançant una petita obertura amb arc rebaixat de maons en plec de llibre. L'aigua s'obtenia d'una surgència natural i s'elevava fins a un safareig connectat amb el sistema de canals que, per gravetat, la repartia pels horts del marge de la riera. La palanca de ferro, situada prop de la roda exterior, permetia escollir un dels diversos sistemes de canals existents per tal d'escollir l'hort que es volia regar.</p> | 08277-43 | Riera de Talamanca, 08279 Talamanca | <p>És al segle XIX que proliferen arreu les construccions de sínies, obres necessàries alhora d'elevar l'aigua de pous o rieres i poder regar els horts i conreus. Aquestes màquines consistien en una roda horitzontal accionada per un animal que donava voltes lligat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, i que engranava amb una altra roda vertical que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem de la qual era submergida a l'aigua de la riera, el pou, etc. Amb el progressiu abandonament del camp al segle XX , aquestes construccions aniran entrant en desús fins que finalment seran abandonades. La sínia de Can Valls era explotada per tres o quatre propietaris que tenien els horts al voltant d'aquesta. A més, la gent del poble anava a buscar l'aigua per a l'ús domèstic en aquesta surgència natural, doncs sembla que un dels dos dipòsits era comunal. La sínia va estar en funcionament fins el 1968, moment en que ja arriba l'aigua al poble. És la darrera que funciona de les que trobem en aquest tram de riera.</p> | 41.7382100,1.9803900 | 415213 | 4621213 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67694-foto-08277-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67694-foto-08277-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Des del 1968 l'aigua de la xarxa municipal de Talamanca s'obté just d'aquesta surgència natural d'on s'abastia la sínia. Mitjançant una bomba, s'eleva fins als dipòsits que es troben en un turó al damunt del poble. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 67695 | Mas la Tatgera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-tatgera | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià. SITJES, Xavier (2003). 'Inventaris dels castells de Talamanca i Rodors, de l'any 1332'. Dovella núm. 82, Manresa. VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XII-XX | <p>Gran pairalia orientada a ponent, mirant a l'antic camí de Talamanca a Navarcles. Avui hi accedim per el seu costat septentrional, doncs amb la construcció de la carretera a principis del segle XX -que passa a tocar de la casa-, s'obren nous accessos per aquest costat. El cos principal, que s'assenta damunt la roca, és de planta rectangular. Presenta planta baixa, pis i golfes amb coberta a dues aigües, tot i que al construir-se la casa en un marge amb fort desnivell, sembla que al punt més alt hi ha fins a set nivells, cosa que no hem pogut contrastar doncs no s'han pogut visitar els interiors del mas. La casa respon a la composició clàssica de murs de pedruscall parcialment arrebossats, i emmarcament de les obertures (brancals, llindes i escopidors) mitjançant peces tallades de pedra o maó ceràmic. A la llinda d'una finestra situada al costat de l'actual porta d'entrada, hi ha gravada la data de 1100, que segurament és la més antiga. N'hi ha d'altres del XVII i XVIII, testimonis junt amb els cossos adossats, de les nombroses modificacions i ampliacions que ha sofert la casa amb els anys. Al segle XVIII el conreu de la vinya té un creixement molt important. Aquesta abundància econòmica es plasma en la majoria de masos amb grans ampliacions arquitectòniques, adquirint en aquests moments l'aspecte i fisonomia actual. El cos principal respon arquitectònicament al segle XVII, si bé hi trobem elements més tardans, com els escopidors de les finestres, del XVIII, o els balcons, del XIX. Darrerament s'han reformat la coberta i les parets estructurals. Conserva un important celler, amb unes deu tines interiors i dues premses per a l'elaboració del vi. A més, el mas compta amb l'antic trull de l'oli i el forn de pa. Com a cossos annexes destaquem la torre de guaita del s.XVII. Ubicada a la façana oest, està encarada a l'antic camí que arribava de Navarcles. Té la planta rectangular i dos nivells, amb obertura en cadascun d'ells, i coberta de teula a quatre aigües. A més, trobem altres cossos, com la capella de la Concepció, varis coberts, i un porxo al costat de migdia que presenta dos grans arc de pedra. A l'obaga del mas s'hi localitza un forn d'obra del XVIII-XIX que subministraria les teules i els rajols a la casa, mentre que algunes persones grans recorden que als voltants d'aquesta hi havia forns de calç, avui no localitzats.</p> | 08277-44 | Mas La Tatgera, carretera BV1221 Terrassa-Navarcles km 29, 08279 Talamanca | <p>Durant la repoblació al segle XI, alguns colons s'agruparen a la sagrera, però la majoria es dispersà en masies petites i aïllades organitzant l'explotació del territori. A l'edat moderna, i superada ja la pesta negra, les millores tècniques transformaren els petits masos medievals en grans unitats econòmiques: al primer pis, l'àrea productiva; al segon, la residència; i al tercer el rebost. Aquesta organització s'estendrà fins ben entrat el segle XX, quan la necessitat de continues inversions, els baixos preus dels productes del camp i l'imparable desenvolupament industrial conduirà al progressiu abandonament de les terres i en alguns casos, també de les pagesies. La primera notícia històrica del mas la trobem en un inventari del castell de Talamanca de l'any 1332, on apareix citat amb el nom de Mas de la Tetgera. SITJES (2003:30) Més endavant, trobem un fogatge de l'any 1497, on hi consten els noms dels caps de família del terme de Talamanca. Hi apareix Benet Tatger, qui podem relacionar clarament amb el nom del mas que més endavant apareixerà en el capbreu efectuat entre el 13 i el 26 d'abril de 1658 pel notari Joan Serra i elaborat amb una utilitat econòmica. Amb aquest capbreu es pretén, sobretot, que tots els propietaris del terme declarin al senyor del terme les seves propietats, els seus límits, el perquè i des de quan les posseeixen, i què en paguen, amb una finalitat fiscal. Hi consta Valentí Tatger com a pagès i hereu del mas La Tatgera. Adherits a aquest, hi consten el mas Corts, el mas Gran i el mas Escayola Juccana. VALDENEBRO (1994:29) Una nova notícia la trobem en el cadastre de l'any 1735, on hi consta el que paga Valentin Tatger per les terres, per la casa, pel personal i pel bestiar. La quantitat és de 407 reales i 18 dineros. Un nou cadastre de l'any 1746-1775, segueix amb el nom de Valentin Tatger, que en aquest cas també paga una impost semblant a l'anterior. L'any 1781, en la relació del cadastre hi trobem Jaume Tatger. Per 15 quarteres de conreu, per 23 jornals de bosc, d'erm i roques, per 6 jornals de vinya i una mica d'hort i per la casa, pel personal, pels seus tres fills i pel bestiar, paga 382 reales i 17 dineros. La següent notícia que tenim és de l'any 1856, i fa referència als terrenys propietat del mas. Reproduint el text original queda el següent: 'Tierras llamadas Manso Cots, unidas actualmente al manso Tatge del termino de Talamanca, cuyas tierras son de una extension de unas veinte quarteras y llindan por todas partes con tierras del manso Tatge'. BALLBÈ (1997:120) El mas fou propietat de la família Tatgé fins a mitjans segle XX, quan en morir el que aleshores era el propietari, la família decideix vendre's la casa. És a l'any 1987 que els actuals residents compren la propietat amb el propòsit d'adequar-la com a vivenda i d'establir-hi un camping de caire familiar, objectiu assolit fins que l'incendi del 2003 va malmetre les instal·lacions. El cos principal de la casa es va poder salvar, doncs aquest queda protegit del foc gràcies als camps que té a llevant, ja adequats amb aquesta intenció.</p> | 41.7366300,1.9319700 | 411184 | 4621086 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67695-foto-08277-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67695-foto-08277-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67695-foto-08277-44-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | El mas compta amb capella pròpia, sota l'advocació de la Mare de Déu de la Concepció (fitxa 193). A l'inventari de patrimoni local del terme municipal de Sant Fruitós de Bages, hi trobem com element fitxat número 78 una col·lecció d'eines de Florenci Tatgé, algunes peces de les quals sembla que provenen del mas La Tatgera de Talamanca. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 67696 | Mas la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-vila | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià. SITJES, Xavier (2003). 'Inventaris dels castells de Talamanca i Rodors, de l'any 1332'. Dovella núm. 82, Manresa. VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XII-XX | <p>Gran casa pairal formada per un cos central, la residència, i alguns cossos annexos, de funcions diverses. El cos principal, construït damunt mateix de la roca, presenta planta baixa, primer pis i golfes segons distribució original. Té planta trapezoïdal i coberta a dues aigües amb el carener octogonal a les façanes nord i sud; a més té quatre contraforts al costat oest, construïts en una de les ampliacions. A la banda oposada hi ha un cos adossat de planta rectangular i coberta d'una vessant, que presenta planta baixa i pis a la façana sud i planta única a la nord. Posteriorment, un altre cos de planta rectangular i coberta a dues aigües s'adossa a l'edifici principal, abastant la mateixa altura d'aquest últim, amb planta baixa i pis més golfes. Aquest cos té un petit corral annex, amb coberta d'un vessant. Per el fort desnivell del terreny i per la seva pròpia composició, les façanes d'aquest edifici es diversifiquen considerablement. La façana principal podria considerar-se la que mira a sud per ser capcer i per aparèixer com la més orgànica i equilibrada en la seva composició de planta baixa, pis i golfes; amb petites obertures al primer nivell, finestres convencionals i balcó adaptat al segon, i un petit porxo de tres arcs -més un altre tapiat- de maons en plec de llibre a les golfes. Tanmateix, l'accés principal a l'edifici, està situat a la planta baixa de la façana oest, i presenta un arc adovellat tapat parcialment per la posterior construcció d'un nou cos. Aquesta façana -del cos adossat- es caracteritza per quatre contraforts que abasten el segon nivell d'altura i pels grans arcs de maó a plec de llibre de l'atri d'accés a la planta baixa i del porxo del primer pis, tapiat parcialment. La façana de la part posterior del conjunt és el tester nord del cos annex, amb paret de maó ceràmic. La façana est es caracteritza per la línia obliqua del terreny i la presència d'un nou cos annex. Les obertures presenten la clàssica composició de llinda i brancals, amb algunes dates gravades del XVII i XVIII, testimoni de les modificacions i ampliacions que el mas ha sofert amb els anys. Al damunt de l'actual entrada al mas hi trobem gravat 1751. A la planta baixa hi destaca el celler, la part més antiga de la casa. Presenta quatre grans voltes catalanes amb pilar al mig que descansen damunt la roca natural. Es conserven algunes bótes de fusta, una de les quals de 40 càrregues i amb els cèrcols de fusta de roure, segurament del XVII. També al celler hi trobem dos grans dipòsits per a l'oli d'una sola peça de pedra. Ja en una altra habitació de la planta baixa, hi havia un espai compartit per a la producció de l'oli, un petit taller de fusta i un racó per a la forja amb enclusa del 1844. El terra d'aquesta habitació és de petites peces de fusta rectangulars disposades en vertical, per tal de no relliscar si l'oli vessava. Es conserva el trull, amb la data gravada de 1898, la premsa de l'oli, una caldera on escalfar l'aigua necessària per el procés de fabricació de l'oli o per a l'obtenció del vi dolç, i un petit forn. A més, una tina interior -més antiga- i dues d'exteriors adossades al cos principal de la casa. Al primer pis trobem un gran espai central -el menjador- que distribueix la resta d'habitacions. Com a elements més destacats hi veiem el forn de pa amb la pastera, la llar de foc, l'antic rebost i les habitacions, algunes conserven els festejadors i algun arc tipus mixtilini de l'alcova. Els rajols d'aquesta planta són les peces originals cuites al forn d'obra de la casa. A les golfes, hi havia l'antic magatzem, amb els assecadors, graners, conilleres, etc. (es conserva alguna resta). En tot el seu conjunt, el mas La Vila és un important testimoni del funcionament de les cases pairals a la Catalunya medieval, moderna i contemporània. L'estat de conservació és bo, si bé la fesomia original ha canviat molt després de vàries ampliacions.</p> | 08277-45 | Mas La Vila, pista forestal Talamanca-Rocafort, 08279 Talamanca | <p>Durant la repoblació al segle XI, alguns colons s'agruparen a la sagrera, però la majoria es dispersà en masies petites i aïllades organitzant l'explotació del territori. A l'edat moderna, i superada ja la pesta negra, les millores tècniques transformaren els petits masos medievals en grans unitats econòmiques: al primer pis, l'àrea productiva; al segon, la residència; i al tercer el rebost. Aquesta organització s'estendrà fins ben entrat el segle XX, quan la necessitat de continues inversions, els baixos preus dels productes del camp i l'imparable desenvolupament industrial conduirà al progressiu abandonament de les terres i en alguns casos, també de les pagesies. La família Vila ja posseïa, l'any 1304, l'heretat que duu el seu nom. La tenien en alou dels senyors del castell de Talamanca, doncs aquests eren els propietaris de tot el terme i ells es cuidaven dels establiments, de les vendes i de les permutes, com també dels cobraments dels censos i dels delmes. BALLBÈ (1997:146) La primera notícia històrica del mas la trobem en un inventari del castell de Talamanca de l'any 1332, on apareix citat amb el nom Mas de Vila. SITJES (2003:30) Seguim tenim notícies històriques del mas a partir dels noms dels propietaris que apareixen en els fogatges i cadastres dels segles passats. Així, l'any 1497 apareix com a propietari Franci Vila; l'any 1553, Valentí Vila; l'any 1594, Raimon Vila; l'any 1735, Valentí Vila; i l'any 1775, Josep Vila. Un document procedent de l'arxiu de la família Vila, i amb data de 1594, ens fa saber que Magí de Planella, senyor del castell i del terme, estableix de nou a Valentí Vila i Rafel Vila i als seus fills, a perpetuïtat, el mas Vila així com també els masos agregats i actualment enderrocats mas de la Torra, mas del Coscó i mas del Castellar. BALLBÈ (1997:146) Més endavant, trobem un capbreu efectuat entre el 13 i el 26 d'abril de 1658 pel notari Joan Serra i elaborat amb una utilitat econòmica. Amb aquest capbreu es pretén, sobretot, que tots els propietaris del terme declarin al senyor del terme les seves propietats, els seus límits, el perquè i des de quan les posseeixen, i què en paguen, amb una finalitat fiscal. Hi consta Ramon Vila, com a pagès i hereu del mas la Vila. En propietat se li atribueix el mas Vila i els tres masos annexes més: mas Coscó, mas Castellar i mas Torres. VALDENEBRO (1994: 28) Des del primer establiment del segle XII, la casa ha estat sempre habitada per la família Vila i els seus descendents. L'any 1910, amb la mort de l'última Vila, que era la pubilla i estava casada amb un Singla, l'heretat va passar al cognom Singla. Els nous propietaris han respectat el nom de la casa, però la propietat és ara de la família assenyalada. BALLBÈ (1997:146) Durant la Guerra Civil van desaparèixer i es van cremar antics documents que eren testimonis de l'antiguitat de la casa. Malgrat això, encara en propietat de Joan Singla, es conserven uns vuit documents el més antic dels quals data de l'any 1300. L'activitat a La Vila funcionaria fins el 1964, quan definitivament van ser abandonats els cultius de la vinya i dels cereals, l'activitat ramadera i l'explotació de la fusta.</p> | 41.7295400,1.9547800 | 413071 | 4620276 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67696-foto-08277-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67696-foto-08277-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67696-foto-08277-45-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | La casa aconseguia la il·luminació mitjançant el carbur de calç. Una xarxa de conductes de coure repartia per tots els espais de la casa menys les habitacions -doncs podia ser perillós-, el gas que s'aconseguia de la mescla del carbur de calç amb l'aigua calenta. A la sortida dels conductes s'hi prenia foc aconseguint d'aquesta manera la llum. Avui dia el mas disposa de subministrament elèctric. A l'exterior del mas hi trobem diferents cossos independents. Destaquen a ponent, el paller, just al costat de l'era, dos pous d'aigua per el subministrament domèstic, i un forn de calç. A llevant, dues basses d'aigua, una per a l'ús domèstic i l'altre per al regadiu dels horts. A nord un forn de pega i un forn d'obra; i a migdia, una serradora. Aquesta, fou construïda al segle XIX i presenta un cos rectangular de tipologia industrial en el que hi destaca un ull de bou octogonal a llevant. A l'interior, trobem cavalls de fusta a la coberta i encara hi ha les restes d'una antiga màquina de vapor, mentre que una altra que n'hi havia fou desmantellada. L'explotació de la fusta va complementar l'economia familiar fins a mitjans segle XX, quan aquesta activitat seria abandonada junt amb els treballs agrícoles i ramaders. Es conserva un antic assecador de gra a l'indret conegut com a bauma del moro, a l'aire lliure. És a pocs metres del mas pel seu costat septentrional, i és el lloc que més hores de sol té al dia. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 67697 | Mas Escaiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-escaiola | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià</p> | XIV-XX | El cos principal es conserva, però el mas ha perdut parcialment la coberta i algunes de les finestres presenten un clar estat de deteriorament. | <p>La masia ha sofert moltes transformacions. El cos principal és de planta rectangular. Presenta planta baixa, primer pis i golfes, i un cos més petit també de planta rectangular, de planta baixa i primer pis, adossat al primer. La coberta del cos principal és a dues aigües asimètriques, pròpies del mas català, amb el carener ortogonal a la façana principal. La teulada del cos adossat és a una sola vessant. La composició inicial ha sofert moltes transformacions; una de les més rellevant i que canvià per complet la seva fesomia, en planta i en alçat, fou la construcció d'un porxo a la façana principal. Trobem altres elements constructius vinculats al mas, com el paller, l'estable, quatre tines, dos forns de calç i una borda. La façana principal està encarada a llevant, i com hem dit, està afectada per l'annexió d'un porxo de dos arcs a la planta baixa que tapa una bona part de les dovelles de l'arc de mig punt de l'entrada principal. Originàriament la façana era de composició senzilla, amb el caràcter que li donava la coberta asimètrica. Peces ben escairades de pedra a les obertures i cantonades, i pedruscall a la resta de la casa amb morter de calç, conformen el parament d'aquesta. L'afegiment del porxo va provocar la modificació de les obertures, obrint-ne de noves o transformant algunes finestres en balcons. Posteriorment, al porxo es va afegir també un cos adossat, davant d'un dels dos arcs, i una petita terrassa a les golfes, sostinguda per dues pilastres de maons. Ambdues construccions estant en pèssim estat de conservació i no segueixen cap lògica constructiva i de composició en relació amb la resta de la façana. La paret nord i la de ponent, en el seu vèrtex, estan apuntalades per un important contrafort de pedra amortallada. Pel que fa la façana del cos annex, és de composició senzilla on només ressalten les obertures amb arc rebaixat formant la llinda en sardinell de maó i brancals de maons, fruit d'una modificació posterior. Algunes obertures han estat tapiades. Els sostres del cos principal tenen estructura de fusta, excepte el celler de la planta baixa, cobert per una volta de canó de pedra amb un arc ogival al mig fet amb pedra molt ben treballada. La coberta de la casa està parcialment enderrocada. No s'ha pogut accedir a l'interior, doncs els accessos estan tancats. Sembla ser que hi ha tines interiors i forn de pa al primer pis.</p> | 08277-46 | Mas Escaiola, 08279 Talamanca | <p>Durant la repoblació al segle XI, alguns colons s'agruparen a la sagrera, però la majoria es dispersà en masies petites i aïllades organitzant l'explotació del territori. A l'edat moderna, i superada ja la pesta negra, les millores tècniques transformaren els petits masos medievals en grans unitats econòmiques: al primer pis, l'àrea productiva; al segon, la residència; i al tercer el rebost. Aquesta organització s'estendrà fins ben entrat el segle XX, quan la necessitat de continues inversions, els baixos preus dels productes del camp i l'imparable desenvolupament industrial conduirà al progressiu abandonament de les terres i en alguns casos, també de les pagesies. La primera notícia històrica del mas Escaiola la trobem en un fogatge de l'any 1497, on hi consten els noms dels caps de família del terme de Talamanca. Hi apareix Pere Cayola. En un altre fogatge de l'any 1553, el nom que apareix com a propietari és el de Jaume Scayola. La següent notícia la trobem en el capbreu efectuat l'any 1658 pel notari Joan Serra i elaborat amb una utilitat econòmica. Amb aquest capbreu es pretén, sobretot, que tots els propietaris del terme declarin al senyor del terme les seves propietats, els seus límits, el perquè i des de quan les posseeixen, i què en paguen, amb una finalitat fiscal. Hi consta Pere Escayola com a pagès i hereu del mas Escayola. En propietat se li atribueix el mateix mas Escayola, el mas Ubach (adherit a l'anterior) i unes cases al costat de la capella de Santa Magdalena, que comencen al camí que puja a La Tatgera. Segons els cadastres dels anys 1735 i 1781, la casa era habitada per Joan Guix i Josep Guix. El 1735, el mas pagava per les terres, la casa, el personal i el bestiar, 150 rals i 2 diners. El 1781, per nou quarters de conreu i quinze jornals de bosc, erm i roques, i per un jornal de vinya, 172 rals. L'any 1862 trobem un document on es registra una compra-venda de terres pertanyent al Manso Escaluña i que passaran a la propietat del Marquès de Castellbell. BALLBÈ (1997:45)</p> | 41.7334900,1.9315900 | 411148 | 4620738 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67697-foto-08277-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67697-foto-08277-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67697-foto-08277-46-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Al catàleg de masies del Municipi de Talamanca que ha elaborat l'ajuntament, hi consta que el mas té dos forns de calç a prop del torrent del Güell. No els hem pogut localitzar. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 67698 | Mas les Generes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-generes | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià</p> | XIII-XX | Reformat completament | <p>Es tracta d'un antic mas reformat gairebé al complet l'any 2002. Trobem un cos central que fa de residència, i alguns cossos independents construïts a mitjans segle passat, com dos coberts i una petita granja. Té una planta rectangular amb coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que mira a migdia. El parament és a base de pedruscall amb carreus de pedra ben escairats a les cantonades, i amb els clàssics emmarcaments a les obertures -llinda i brancals- i escopidors a les finestres. El cos principal presenta planta baixa, primer pis i golfes -just al mig de la coberta- segons la distribució original, si bé de l'obra antiga sols es conserven parcialment dos murs -un a ponent i l'altre a nord. La resta de la casa és d'obra nova, tot i que s'ha intentat seguir la tipologia primària. Els interiors també han estat completament transformats adaptant-los a les necessitats actuals. A la façana principal hi destaca un portal amb arc de mig punt adovellat de nova factura, en que hi ha gravat a la dovella central ANY MMIII. A l'alçada del primer pis hi trobem força finestres per tots els costats de la casa. Algunes de les antigues llindes han estat recol·locades en altres emplaçaments, adoptant una funció ornamental, doncs alguna té la data gravada, com 1742 o 1766. Aquests elements, junt amb els cossos que s'haurien anat adossant amb els anys al cos original, exemplifiquen les diferents remodelacions i ampliacions que hauria tingut el mas. Cal tenir en compte que al segle XVIII el conreu de la vinya té un creixement molt important. Aquesta abundància econòmica es plasma en la majoria de masos amb grans ampliacions arquitectòniques, adquirint l'aspecte i fisonomia actual. Els espais més antics de la casa els trobem al soterrani. Es conserven els corrals -parcialment remodelats- amb volta de canó de pedra i una entrada d'aire amb finestra tipus espitllera, a més d'una llarga menjadora. També es conserva el celler, sembla que amb volta de pedra i amb quatre tines interiors, cosa que no s'ha pogut contrastar. A l'exterior, al llevant de la casa, hi ha les restes d'una antiga tina, molt malmesa i amagada entre els arbusts.</p> | 08277-47 | Mas Les Generes, 08279 Talamanca | <p>Durant la repoblació al segle XI, alguns colons s'agruparen a la sagrera, però la majoria es dispersà en masies petites i aïllades organitzant l'explotació del territori. A l'edat moderna, i superada ja la pesta negra, les millores tècniques transformaren els petits masos medievals en grans unitats econòmiques: al primer pis, l'àrea productiva; al segon, la residència; i al tercer el rebost. Aquesta organització s'estendrà fins ben entrat el segle XX, quan la necessitat de continues inversions, els baixos preus dels productes del camp i l'imparable desenvolupament industrial conduirà al progressiu abandonament de les terres i en alguns casos, també de les pagesies. Les notícies històriques que trobem són les següents: 1254 - En un dels pergamins de Sant Benet de Bages, de l'arxiu de Montserrat, trobem un rebut d'un import de 1300L que justifica la venda dels masos Generes i l'Espluga a favor del monestir de Sant Benet. 1255 - Un altre pergamí, que també figura en aquest arxiu, és la documentació de la compra dels masos Generes i Espluga feta per l'abat i els monjos de Sant Benet de Bages. 1259 - Un tercer document del mateix arxiu acredita la compra dels esmentats masos a favor del monestir. 1311 - L'abat i els seus monjos de Sant Benet de Bages venen un tros de terra de la propietat del mas Generes, situada en el terme de Talamanca. (Arxiu de Montserrat - Pergamí num. 2224 de Sant Benet de Bages). 1327 - Segons ens aclareix un pergamí d'aquest any, el mas Solà Calderen i el mas Generes eren una mateixa casa i era de propietat directa de Sant Benet. 1553 - En el fogatge d'aquest any figura Joan Jeneres com a cap de la casa i habitant del mas Generes. 1609 - En el capbreu de Joan Serra hi ha la declaració de les propietats. Amb aquest capbreu es pretén, sobretot, que tots els propietaris del terme declarin al senyor del terme les seves propietats, els seus límits, el perquè i des de quan les posseeixen, i què en paguen, amb una finalitat fiscal. Hi consten Salvador Mas i Joan Polar com a pagesos i tutors dels hereus de Joan Generes. En la seva propietat hi consten el mas de l'Espluga, el mas Calderó i el mas Canuval com a afegits al mas Generes. 1775 - En el cadastre corresponent a aquest any, Valentin Generes figura com a propietari. 1862 - En el llibre núm. 19 de 'Traslación de Dominio', de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa, llegim que el mas Generes pertany a la partida de les Buxalles. 1862 - En unes 'Cartas dotales' en que Antònia Font constitueix el dot a Fructuós Marató, el seu futur espòs, també trobem esmentada: 'una tierra de cabida tres cuarteras de sembradura de trigo de pertinencias del manso Generes, del termino de Talamanca. Paga la cuarta parte de los frutos y linda a oriente, mediodia y poniente con tierras del manso Generes y a cierzo con el aparcero Valentin Casas de Navarcles'. BALLBÈ (1997:57) Sembla que la finca va pertànyer a la família Generes fins a començaments del segle XX. Per falta de descendència, el mas passaria a familiars més llunyans, perdent-se així el cognom. L'actual propietari, compra la propietat a finals dels anys noranta, trobant el mas en força mal estat, fet per el que decideix reconstruir-lo. Fins a l'abandonament de les feines al camp a principis de segle XX, la casa ha fet sempre les funcions de pagesia, amb la vinya i els cereals com a principals conreus. La gran extensió de terres que explotava feia necessari un gran nombre d'homes al camp, la majoria d'ells de la localitat veïna de Navarcles. Les tines enmig de les vinyes i les barraques així ho indiquen.</p> | 41.7353100,1.8875000 | 407484 | 4620987 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67698-foto-08277-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67698-foto-08277-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67698-foto-08277-47-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | L'actual propietari del mas, Francesc Belmonte, està duent a terme una recerca històrica sobre al mas, junt amb l'historiador navarclí Francesc Serra. És previst enllestir el treball a finals d'aquest any 2007. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 67699 | Mas el Cingle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-cingle | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià. SITJES, Xavier (2003). 'Inventaris dels castells de Talamanca i Rodors, de l'any 1332'. Dovella núm. 82, Manresa.</p> | XIII-XX | <p>La casa, que ha sofert ampliacions i modificacions, presenta un bon aspecte exterior. El cos principal, té la planta rectangular. Presenta planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Com a cossos annexes trobem la torre de guaita, el paller i la masoveria. El cos més antic és el que avui funciona com a centre de distribució de la casa. Es manté l'accés per el portal amb arc adovellat situat al mig de la façana de migdia. Els carreus ben treballats d'aquesta entrada destaquen per damunt de la resta del parament, amb blocs de pedra de diferent mida, morter i en algun tros, arrebossat i pintura. S'obren finestres a tots els pisos i per tots costats, seguint el patró constructiu de llinda monolítica recolzada damunt brancals i amb escopidor. Les ampliacions de la casa han fet que alguna d'aquestes antigues finestres s'hagin convertit en nous accessos cap a l'interior de la casa. A dintre, l'antic nivell de circulació ha estat cobert i anivellat per rajoles. A la planta baixa s'observen encara algunes de les voltes de canó i arcs apuntats dels antics corrals i celler (segle XIII). Algun dels arcs que s'hi veuen però, són de nova factura, i la pintura i un nou sostre de fusta, amaguen el parament antic . Un espai central condueix a diferents estances, mitjançant portes amb llinda i brancals que no han estat tapats. Així, destaca en una estança el forn de pa, en un espai habilitat avui com a sala d'estar, i en una altra, una tina interior, amb els cairons ben conservats, i que ha estat habilitada com a despatx. Actualment, aquesta planta baixa disposa de menjador, sala de reunions i sales vàries, a més de trobar-s'hi la cuina, feta en una de les darreres ampliacions de la casa al costat de ponent. Aquesta s'ha habilitat a l'interior d'un antic porxo, que per damunt, a l'alçada del primer pis, funciona com a terrassa. Per damunt de la planta baixa, hi ha el pis com a vivenda, i que avui s'ha habilitat (alguna manté els festejadors). Per sobre d'aquest pis, l'antiga dispensa ha estat transformada avui en més habitacions. Una d'aquestes té l'accés a la torre de guaita (segle XVII) al costat nord, amb coberta a quatre aigües i obertures als quatre cardinals mitjançant dues finestres allargades per costat coronades per estrets arcs de mig punt. A l'exterior hi destaquen diferents espais. Al llevant de la casa un espai descobert amb un porxo en un dels costats servia com a centre productiu, i manté encara, alguna de les peces utilitzades per a la fabricació d'oli. Destaquen la premsa i quatre grans dipòsits de pedra, d'una sola peça, molt ben conservats. El trull es conserva també perfectament al davant del paller, on té una funció ornamental. Una antiga portadora de raïm i bóta de fusta complementen aquest espai, en que s'hi troben també, una xemeneia i llar de foc de nova factura. A l'alçada del primer pis, i per el costat septentrional, trobem un pou exterior avui tapat. Altres estances exteriors, avui magatzems, connecten amb el cos principal mitjançant escales i/o ponts de pedra. Més apartat d'aquest espai, trobem l'antiga casa dels masovers i el paller, del 1625. Una immensa bassa per emmagatzemar l'aigua de la muntanya, resta avui, seca. El subministrament s'aconsegueix remuntant i dipositant l'aigua des de la mina d'aigua que es localitza a baix, a la riera. Així doncs, veiem com al voltant del cos central s'hi han anat incorporant nous espais, conforme les necessitats del mas així ho requerien. Aquest fet es constata per alguna data que trobem a les llindes de portes o finestres. Interiorment la distribució original ha estat, en part, transformada per acollir les habitacions, estances i serveis de que el mas avui disposa. Tot i això, els espais més emblemàtics (celler, salons, i habitacions) s'han mantingut.</p> | 08277-48 | Masia el Cingle, carretera BV1221 km 26,9, 08279 Talamanca | <p>Durant la repoblació al segle XI, alguns colons s'agruparen a la sagrera, però la majoria es dispersà en masies petites i aïllades organitzant l'explotació del territori. A l'edat moderna, i superada ja la pesta negra, les millores tècniques transformaren els petits masos medievals en grans unitats econòmiques: al primer pis, l'àrea productiva; al segon, la residència; i al tercer el rebost. Aquesta organització s'estendrà fins ben entrat el segle XX, quan la necessitat de continues inversions, els baixos preus dels productes del camp i l'imparable desenvolupament industrial conduirà al progressiu abandonament de les terres i en alguns casos, també de les pagesies. La primera notícia històrica del mas la trobem en un document de l'any 1266, on consta que Guillem de Singla, del mas del mateix nom, ven a l'abat del monestir de Sant Benet de Bages un dels molins de gra que té en el terme. Encara que aquest document no en parli, hem de creure que el molí de gra era al torrent del Güell. BALLBÈ (1997:36) La següent notícia la trobem en un inventari del castell de Talamanca de l'any 1332, on la propietat apareix citada amb el nom de Mas del Cingle. SITJES (2003 :30) Més endavant, trobem un fogatge de l'any 1497, on hi consten els noms dels caps de familia del terme de Talamanca. Hi apareix Miquel Sincha. L'any 1553, a partir d'un altre document sabem que el propietari del mas és Valentí Singla. En el capbreu de Joan Serra efectuat l'any 1609, elaborat amb una utilitat econòmica, es pretén, sobretot, que tots els propietaris del terme declarin al senyor del terme les seves propietats, els seus límits, el perquè i des de quan les posseeixen, i què en paguen, amb una finalitat fiscal. Hi consta Fermí Singla, del terme municipal de Talamanca, pagès i hereu del mas Singla. Com a propietats hi consten el mateix mas Singla, així com el mas Riera, el mas del Torrent i el mas de la Fornera en condició d'afegits. A més, una peça de terra erma al lloc anomenat la Solera Socarrada, i una peça de terra llogada al mas Camprubí. El fogatge de l'any 1658 ens fa coneixedors que Fermí Singla era l'hereu de la casa. En el de 1735, Fermí Singla habita en el mas i és censat amb tota la seva família. D'aquest mateix any sabem que Fermí Singla va pagar de contribució: per les terres, 254 rals i 10 diners; per la casa, 24 rals; pel personal, 95 rals; i pel bestiar, 18 diners. El fogatge de l'any 1775 ens diu que Isidre Singla és el propietari del mas. El fogatge de 1781, ens diu que Josep Singla és l'amo de la casa de pagès. Per una declaració cadastral d'aquest mateix any, sabem que Isidre Singla té 12 quartertes de conreu, 53 jornals de bosc, d'erm i de roques. Tres jornals i mig de vinya i d'horts. És el propietari de la casa, disposa de personal i té dos muls. Per aquesta declaració va pagar 364 rals i 11 diners. BALLBÈ (1997:35) Pel que fa al segle passat, sabem que fins l'any 1995 el mas va ser propietat de la família Singla, quan en aquesta data l'hereu i propietari va vendre la masia a Gustavo C. Carrasco, qui canviaria el nom de masia el Singla per Cingle. A partir d'aquest moment, el mas va ser plenament restaurat i adequat en tots els seus espais, amb el propòsit de que es convertís en un hotel de luxe. Per ara, aquest fet no ha sigut possible.</p> | 41.7377600,1.9585800 | 413398 | 4621185 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67699-foto-08277-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67699-foto-08277-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67699-foto-08277-48-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Als voltants del mas hi trobem plantats un gran nombre d'arbres de diferents espècies, la majoria no autòctons de la zona. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 67700 | Mas Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-esteve | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.</p> | XII-XX | <p>Es tracta d'una gran casa pairal formada per un cos central que feia de residència, i alguns cossos annexos amb diferents dimensions i funcions. El cos principal, presenta planta baixa, primer pis i golfes segons la distribució original. Té planta quadrangular i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que mira a nord-est. El parament és fet majoritàriament de pedruscall amb argamassa, per bé que hi ha algunes modificacions més modernes en maons. Les obertures presenten la tipologia clàssica d'emmarcament amb llinda, brancals i escopidors mitjançant blocs ben treballats. A la façana principal hi trobem l'actual porta d'entrada, que presenta un arc de mig punt adovellat. Nombroses finestres es troben repartides irregularment a l'alçada del primer i segon pis d'aquest cos principal, amb elements arquitectònics del XVII i XIX. A migdia hi destaca un gran cos de tres plantes adossat segurament al XIX, amb moltes obertures en forma de finestres i balcons. La casa ha sofert nombroses modificacions i ampliacions, prova d'això en són les llindes que tenen gravades les dates de 1799, 1804 o 1866 i el fet que les façanes laterals han perdut la simetria original amb nous cossos adossats. Cal tenir en compte que al segle XVIII-XIX el conreu de la vinya té un creixement molt important. Aquesta abundància econòmica es plasma als masos amb grans ampliacions arquitectòniques, adquirint les cases l'aspecte i fisonomia actual. Interiorment la distribució original ha estat, en part, transformada per adequar-la a les noves necessitats. Tot i així, les parets estructurals, i els espais del celler, estables i habitacions -amb festejadors- s'han mantingut pràcticament de forma íntegra. Igualment, s'han mantingut força espais amb el paviment original, especialment de tova ceràmica i rajola. Cal destacar el celler i els estables. Es troben en un nivell inferior, al soterrani, i conserven tres voltes de canó de pedra originals, del XII, i obertures en arcs de mig punt que connecten aquests espais. Hi ha sis tines i una premsa del vi, a més de nombroses bótes. Com a cossos independents trobem la masoveria -de dues plantes i coberta a dues aigües -, a nord; el paller i dues tines del XVIII-XIX (fitxa 16), a llevant; i la capella de St Esteve de Vilarasa (fitxa 4) amb el cementiri familiar, a ponent. Una llarga tanca de pedruscall al voltant del cos principal per els costats nord i est, forma un pati interior i allunya a la vegada els forasters.</p> | 08277-49 | Mas Sant Esteve, carretera BV1221 km 31,9, 08279 Talamanca | <p>Durant la repoblació al segle XI, alguns colons s'agruparen a la sagrera, però la majoria es dispersà en masies petites i aïllades organitzant l'explotació del territori. A l'edat moderna, les millores tècniques transformaren els petits masos medievals en grans unitats econòmiques del tot autosuficients: al primer pis, l'àrea productiva; al segon, la residència; i al tercer, el rebost. Organització que s'estendrà fins ben entrat el segle XX, quan es donarà el progressiu abandonament de les terres i en alguns casos, també de les pagesies. La casa actual de Sant Esteve no és la primera. Antigament, a l'altre costat de la riera de Mura o Sant Esteve, sobre una petita carena, en el lloc on avui hi ha uns camps conreats, s'aixecava la casa de pagès de la família Plans. Les restes d'aquesta foren retirades en convertir els terrenys en camps. Les notícies històriques que trobem són les següents: -1196: Primera referència d'aquesta casa de pagès en un pergamí en que es fa esment de la donació a Pere de Planis d'un mas, l'Eminal, situat entre la parròquia de Santa Maria de Talamanca i la capella de Sant Esteve de Vila-rasa. Els donants són Ramon i Flandília, habitants del mateix terme municipal. -1220: El mas Cantinela, amb els honors de les Planes medianes, fou donat pels marmessors de Bernat de Calders al monestir de Sant Benet de Bages, pel bé de l'ànima de Bernat i seguint les seves darreres voluntats. -1254: L'abat i els monjos del monestir de Sant Benet de Bages fan l'establiment del mas Planes. -1267: Mas les Planes en poder del monestir de Sant Benet de Bages. -1306: Establiment, entre particulars, d'un tros de terra a Santa Maria de Planes (Talamanca). És en alou del monestir de Sant Benet de Bages. -1344: Carta del monestir de Sant Benet de Bages, fent l'absolució dels cens a Bernat de Sant Esteve. -1553: Al cens consta com a cap de casa l'Antoni Sanctesteve. -1564: Isidre St. Esteve, diu que posseeix el mas de St. Esteve i la capella del mateix nom, i que ell i la seva família habiten el dit mas. A més, també tenen com a propietat el mas Vilarassa; i una peça de terra llogada al mas Solà. -1595: Confessió de domini feta i signada per Joan Rovira, de Rocafort, a favor de l'abat i del monestir de Sant Benet, entre diferents masos hi figura el mas Planes, de Talamanca. Document en poder de Jaume Gomar, Not. Pb. De Manresa, fet el 26 de juliol del 1595. -1636: Confessió de domini semblant a l'anterior, però en poder de Diego Ballera, Not. Pb. De la vila de Monistrol de Montserrat, datada el 20 de novembre. -1658: Confessió de domini, feta i signada per Joan Pla, tutor dels fills de Valentí Rovira de Rocafort, a favor de l'abat i del monestir de Sant Benet de Bages, dels mateixos masos indicats en el document de l'any 1595. En poder de Josep Oliva, Not. Pb. De la vila de St. Pedor. Signat el 6 de desembre del 1658. -1735: En el cadastre, Joan Plans consta com a propietari. -1775: Esteve Plans i St. Esteve és el nom que figura en aquest cadastre. -1857: El mas Planes tenia una terra erma per a convertir en vinya, d'unes 90 quarteres de sembradura de blat, en el terme de Talamanca. El mas Planes estava unit al mas Casajoana, que tenia terres en els termes de Talamanca i el de Rocafort. Aquesta terra termeneja a orient amb honors del mas Generes, a migdia amb terres del venedor, a ponent amb el riu llobregat i a cerç també amb el mateix riu i una part amb terres del mas Generes. Fa l'establiment d'aquestes terres a primera vinya. BALLBÈ (1997:68) Avui dia el mas encara està en mans de la família Plans. L'única activitat que es manté en actiu és l'explotació d'una gran pedrera que la família ha concedit a l'empresa Valsan S.A. La família va començar a treballar i vendre la pedra a finals del XIX, una activitat força generalitzada a la zona, quan calgué trobar sortida a l'estancament i crisi del treball al camp. Durant tot el segle XX aquest negoci ha significat un complement important als ingressos familiars.</p> | 41.7317900,1.9080000 | 409184 | 4620574 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67700-foto-08277-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67700-foto-08277-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67700-foto-08277-49-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Antigament la casa tenia els seus propis forns d'obra i de calç per al subministrament dels materials necessaris per a les ampliacions i reparacions del mas i altres cossos. La gent més gran parla dels forns de calç, però no s'han localitzat doncs ningú té constància de les restes. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 67701 | Mas Camp Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-camp-rubi | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.</p> | XIII-XX | Hi ha un masover que manté la casa i l'entorn en òptimes condicions. | <p>El cos principal el constitueix la casa. Té planta rectangular amb una tina adossada a la façana principal, a la cara nord. L'edifici és de planta baixa i pis noble, i té un soterrani en el qual hi ha el celler. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana est té un cos adossat tan sols a nivell de la planta baixa, mentre a oest la construcció va sofrir un canvi total amb la construcció d'un cos afegit de planta baixa i pis. A la cara nord, hi trobem el portal d'accés a la casa, format per un arc de mig punt adovellat situat al centre de la façana i suportat al seu damunt de dos brancals formats per carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats que destaquen damunt el parament irregular de la façana. La resta d'obertures de la casa, responen al patró de llinda que descansa damunt de brancals formats per carreus ben escairats, sobretot a la façana principal. En alguns casos, hi ha escopidors. Aquestes pedres treballades, també apareixen a les cantonades de la casa. L'aspecte originari de la composició de les façanes és alterat per les modificacions fetes en èpoques posteriors a les seves construccions. Aquest fet pot explicar la rara col·locació dels finestrals. Hi ha un cos annex fruit d'una ampliació de la casa. Aquest és de planta rectangular amb coberta de teula a tres aigües. Presenta dos nivells: la planta baixa, utilitzada com a magatzem, i l'alta, una terrassa coberta. Construït mitjançant carreus de pedra, té dues amplies obertures d'accés a la planta baixa. Una presenta un arc de mig punt adovellat, mentre que l'altre un arc rebaixat també adovellat. Entre les dues obertures, i un xic més alçada, trobem una finestra amb llinda de fusta sostinguda sobre brancals formats per petits carreus ben disposats. A la part alta trobem la successió de cinc petites pilastres de pedra. Són peces tallades a la part inferior que fan de basament a un petit pilar monolític a la part superior, llevat dels pilastres de la cantonada estan fets completament de peces tallades i un capitell. Sostenen totes elles l'estructura horitzontal de fusta de la imposta de la coberta. La planta baixa té un espai central que distribueix la casa. Habitacions als voltants, la cuina i unes escales que ens condueixen a un pis superior. El celler es troba al soterrani de la casa en molt bon estat de conservació. L'estructura encara és l'original, amb accés mitjançant una escala de cargol amb un pilar amb capitell fent d'ànima, i cobert per una volta rebaixada de pedra. En el seu interior encara es conserven en bon estat tres botes de fusta de 40 càrregues i amb els cèrcols també de fusta. Sembla que per la seva grandària foren construïdes a l'interior mateix del celler. L'antiga premsa del vi es troba just entrar a la casa, també en molt bon estat.</p> | 08277-50 | Mas Camp Rubí, pista forestal Talamanca-Rocafort, 08279 Talamanca | <p>Durant la repoblació al segle XI, alguns colons s'agruparen a la sagrera, però la majoria es dispersà en masies petites i aïllades organitzant l'explotació del territori. A l'edat moderna, i superada ja la pesta negra, les millores tècniques transformaren els petits masos medievals en grans unitats econòmiques: al primer pis, l'àrea productiva; al segon, la residència; i al tercer el rebost. Aquesta organització s'estendrà fins ben entrat el segle XX, quan la necessitat de continues inversions, els baixos preus dels productes del camp i l'imparable desenvolupament industrial conduirà al progressiu abandonament de les terres i en alguns casos, també de les pagesies. Sembla que la masia de Camp Rubí fou bastida al segle XIII o XIV, si bé la primera notícia no la trobem fins el segle XV. 1497 - En el fogatge d'aquest any apareix Salvador Camrobí com a propietari del mas. 1553 - En el fogatge d'aquest any, apareix Joan Camprobí com a propietari del mas. 1857 - Antoni Vilaseca fa donació al seu fill, Josep, pel matrimoni amb Antònia Sellarès, els dos de Talamanca, d'una terra de vinya de tres quarteres de sembradura de blat, anomenada Casamartina. Termeneja a orient i migdia amb honors del mas Sellarés, propietat de Melcior Sellarés, i a ponent i cerç amb terres del mateix mas Camprubí. La propietat paga la cinquena part dels seus fruits al mas Camprubí. 1862 - El llibre Traslación de Dominio nº19 ens descriu la propietat de la forma següent: 'manso i heretat anomenada Camprubí, situada en el terme de Talamanca, termeneja a orient amb terres de Valentí Sellarés, a migdia amb Melcior Sellarés, a ponent amb les de Trullàs i a cerç amb honors d'en Francesc Vila'. 1862 - En aquesta data es va fer la venda d'una peça de terra d'una quartera de sembradura de blat, propietat del mas Camprubí, en el lloc anomenat Casamartina. Per aquestes terres pagarà la 5ª part dels seus fruits a l'amo del mas esmentat. BALLBÈ (1997:95)</p> | 41.7283800,1.9632200 | 413772 | 4620139 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67701-foto-08277-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67701-foto-08277-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67701-foto-08277-50-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | La grafia d'aquest topònim va sofrir una variació a finals del segle passat, ja que els documents més antics que ens parlen d'aquesta casa de pagès esmenten sempre el cognom Camrubí, Camprubí o can Rubí i mai l'actual, Camp Rubí. BALLBÈ (1997:95) | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 67702 | Mas del Molí Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-moli-menut | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.</p> | XIII-XX | <p>El mas està format per un cos principal de planta rectangular. Presenta planta baixa, primer pis i golfes - segons distribució original- a la banda sud-oest, i un únic nivell a la de nord-est. La casa té una coberta de dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i dos accessos, un a la planta baixa de la façana sud-oest i l'altre a la planta baixa de la façana nord-est. El parament està fet mitjançant pedruscall de diferents mides - trobem força trossos arrebossats amb argamassa -, i amb blocs de pedra més treballats a les cantonades i obertures, que presenten la clàssica tipologia de llinda i brancals. Lateralment, dos cossos petits s'adossen al principal: dues tines a nord i el molí a sud. Al darrera del mas, trobem un cos de nova construcció amb funcions de paller i magatzem. La façana principal està orientada a sud-oest. Hi trobem el portal d'entrada a la casa, que presenta un arc rebaixat format per una sola peça de pedra que recau damunt brancals. A l'alçada del primer pis hi trobem tres finestres, una de les quals reconvertida en balcó cap al XIX-XX, i un rellotge de sol fet a partir d'una pedra pintada que té la inscripció 'dic les hores d'esperança quan la mola fa farina, també les tinc d'anyorança quan el sol no m'ilumina'. A les golfes, hi destaca una obertura amb arc rebaixat de pedra i altres tres petites finestres disposades irregularment. El conjunt d'aquesta façana no és gens simètric, fet que ens dóna mostres de les modificacions que ha sofert al llarg del temps. Al segle XVIII el conreu de la vinya té un creixement molt important. Aquesta abundància econòmica es plasma en la majoria de masos amb grans ampliacions arquitectòniques, adquirint les cases l'aspecte i fisonomia actual. A la planta baixa hi trobem el celler, que conserva les tines interiors i una premsa, els corrals per el bestiar, i el molí fariner hidràulic, per a moldre el gra. Prenien l'aigua de la riera de Talamanca, que mitjançant la resclosa i una canalització era conduïda fins a la bassa, que avui ja no existeix. Sols es conserva el cos arquitectònic del molí amb l'arbre del rodet motriu, si bé a l'interior de la casa hi resten alguns elements com la tremuja i potser les moles. L'aigua retornava a la riera tot just al davant de la casa. Trobem un pont de fusta i una font de pedra dins el recinte de la masia.</p> | 08277-51 | Mas del Molí Menut, 08279 Talamanca | <p>Durant la repoblació al segle XI, alguns colons s'agruparen a la sagrera, però la majoria es dispersà en masies petites i aïllades organitzant l'explotació del territori. A l'edat moderna, i superada ja la pesta negra, les millores tècniques transformaren els petits masos medievals en grans unitats econòmiques: al primer pis, l'àrea productiva; al segon, la residència; i al tercer el rebost. Aquesta organització s'estendrà fins ben entrat el segle XX, quan la necessitat de continues inversions, els baixos preus dels productes del camp i l'imparable desenvolupament industrial conduirà al progressiu abandonament de les terres i en alguns casos, també de les pagesies. Sols tenim dues referències del mas: El Menut era el nom amb que es coneixia el germà gran de tres germans solters, també més coneguts pels Moliners que no pas pels seus noms: Quico Trullàs, Pep Trullàs i Valentina Trullàs. BALLBÈ (1997:66) De l'any 1966 tenim un contracte d'aprofitament d'aigües de reg. El propietari del molí, Juan Benachs, construeix un canal que pren l'aigua de la resclosa fent-la passar per altres propietats, fet per el que deixa que aquests propietaris puguin regar els horts que tenen a la dreta de la riera de Talamanca. S'estableixen uns pactes per tal de repartir-se els dies de reg i de neteja del canal. (Fons de l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Talamanca)</p> | 41.7441900,1.9775500 | 414984 | 4621880 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67702-foto-08277-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67702-foto-08277-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67702-foto-08277-51-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.