Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67671 | Goigs del Gloriós Protomàrtir Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-protomartir-sant-esteve-0 | XV-XX | <p>Trobem el Goig del protomàrtir Sant Esteve al fons de l'Arxiu Històric Comarcal amb la referència 'Carpeta Bages S/Z núm 966 de la col·lecció Botifoll'. La lletra és la següent: O Protomártir gloriós de Jesucrist molt amat; als que us demanem socós, siaulos sempre advocat. Vostra vida fou perfeta, de virtuts molt resplandent, sens vicis l'ánima neta, molt pur, cast i continent: per custodi virtuós de viudas sou nomenat, etc. Ple de gracia y fortalesa, mogut del Esperit Sant, predicabau ab firmesa la viva fé declarant: molts creuhen en Deu per vos, y tenen lo Cel guanyat, etc. De vostre rostro sagrat un gran resplandor exía, tothom estaba admirat, que de un Angel parexía: rabiaban los traidors vehent tanta claredat, etc. Molts prodigis senyalats per vostres virtuts se obraren, los jueus aprofanats contra vos se amotinaren: cridant ab molts grans furors foreu tret de la Ciutat, etc. Los cels oberts allí vereu patint lo cruel torment de pedradas, que rebreu per Jesús alegrament: lo qual per fervos favor se us mostrá glorificat, etc. Ab molt amor imitareu a Jesús Omnipotent, al qual humilment pregareu per los qui us daban torment: Sant Pau per vostres clamors es Apóstol consagrat, etc. Defensant la fé morireu de Jesucrist nostre Deu, per ell la vida aborrireu, qui per tots morí en Creu: per los soberans amors y per vostra caritat, etc. Vostre sant cos sepultat per la gent, que be os volia, molt temps estigué guardat ab molt santa companyia: de tots aquells Sants, qui ab vos los fruits de gloria han guanyat; als que us demanan socós, siaulos sempre advocat. Trobaren vostre sant cos Molt miraculosament, que donant suaus olors curareu a molta gent: fou lo cas maravellós de la Iglesia venerat, etc. Altres miracles heu fets, dels quals tots tenim memoria, curant tullits y contrets, de tots mals nos dau victoria: y al vostre devot Pinós dels Moros heu deslliurat, etc. De mal de pedra curau al devot qui en vos confia y molt mes patrocinau als de vostra Confraria: devant Déu que es poderós per guardarnos del pecat; als que us demanan socós siaulos sempre advocat. TORNADA Puig de pedras coronat gosau del etern repós: siaunos sempre advocat Sant Esteve gloriós. Manresa, impremta de Roca, St. Miquel 15.</p> | 08277-20 | Arxiu Històric Comarcal de Manresa, Via de Sant Ignasi 40, 08241 Manresa | <p>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 67673 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-5 | XIV-XX | <p>A l'Arxiu episcopal de Vic es conserven series documentals diverses pertanyents a l'administració eclesiàstica i econòmica de les diverses esglésies del terme de Talamanca. També es conserven dos pergamins del segle XIV com a documents més antics localitzats. Les series susceptibles de contenir informació són les següents: -Mensa Episcopal (1784-1786) 250 f.(AEV 1607) -Mensa Episcopal (1818) 250 f.(AEV 1612/4) -Mensa Episcopal (1690-1878) 500 f.(AEV 1502) -Mensa Episcopal (1861-1862) 57 f.(AEV 400/3) -Mensa Episcopal (1863-1864) 44 f.(AEV 400/8) -Mensa Episcopal (1865-1866) 74 f.(AEV 400/13) -Mensa Episcopal (1865-1866) 70 f.(AEV 400/18) -Mensa Episcopal (1869-1870) 68 f.(AEV 400/23) -Mensa Episcopal (1871-1875) 60 f.(AEV 403/8) -Mensa Episcopal (1873) 85 f.(AEV 403/3) -Mensa Episcopal (1878-1881) 90 f.(AEV 403/13) -Mensa Episcopal (1887) 74 f.(AEV 404/4) -Mensa Episcopal (1893) 72 f.(AEV 405/4) -Mensa Episcopal (1895) 70 f.(AEV 405/15) -Mensa Episcopal (1896-1901) 72 f.(AEV 406/4) -Mensa Episcopal (1898-1902) 130 f.(AEV 406/15) -Mensa Episcopal (1902-1906) 108 f.(AEV 407/4) -Mensa Episcopal (1906-1908) 74 f.(AEV 407/15) -Mensa Episcopal (1908-1909) 72 f.(AEV 408/4) -Mensa Episcopal (1910) 45 f.(AEV 408/15) -Mensa Episcopal (1910-1911) 45 f. (AEV 408/26) -Mensa Episcopal (1912) 47 f.(AEV 408/37) -Mensa Episcopal. Arxiu de la Pabordia, Capítol de canonges i Cameraria de la Col·legiata de Manresa (1832/08/18) 138 f.(AEV 922) -Arxiu Parroquial de Sant Martí de Mura (1781-1869) 14 f.(AP Q/5 (antic Y) -Arxiu Parroquial de Sant Martí de Mura (1393-1619) 2 pergamins. Contingut: Acta de fundació d'un aniversari a l'església de l'Estany per part dels marmessors de Ramon de Talamanca, atribuint-hi rendes del mas Rovira de Rodors (castell de Talamanca, 1393) (37 x 45 cm); 'Taula dels aniversaris y misses fndades que's celebran quiscun any en la iglésia parrochial de Sant Martí de Mura del bisbat de Vic y de alguns altres aniversaris que no són fundats sinó que per llur devotióy antiga consuetut los fan celebrar algunas casas de la parochia en la dita parochial de Sanct Martí de Mura, feta en lo any de la Nativitat de nostre Senyor Deu Jesuchrist de Mil y sis cens y denou' (es conserva la part superior del document, 36 x 62 cm, només hi ha part dels mesos de gener a juny; fou reutilitzat com a coberta, i al vers consta 'Taula de las escripturas són an aquest manual Vide foli 76 feta als 20 de fabre de 1687. Capítols'(AP Z/1) Com a visites pastorals a Santa Maria de Talamanca es comptabilitzen les següents sèries (citades per la data): -1331/12/13 idus desembre.(AEV 1200/2 f. 76v) -1425/11/12(AEV 1201/2 f. 103) -1575/07/05(AEV 1207/2 f. 124v.) -1592/06/17(AEV 1209/3 f. 70) -1592/10/12(AEV 1209/4 f. 135v) -1604/07/13(AEV 1211/3 f. 30v) -1605/10/06(AEV 1211/4 f. 40) -1627/02/22(AEV 1216 f. 137) -1627/02/22(AEV 1217 f. 110) -1640/01/21(AEV 1218/3 f. 72v) -1666/10/05(AEV 1219 f. 436v) -1686/06/13(AEV 1221 f. 361) -1698/09/24(AEV 1220/7 f. 5v) -1698/09/24(AEV 1220/7 f. 6) -1698/09/25(AEV 1220/6 f. 14) -1699/04/07(AEV 1220/6 f. 123v) -1711/03/26(AEV 1223/1 f. 85v) -1726/10/30(AEV 1224 f. 564) -1735/11/14(AEV 1225 f. 236v) -1742/05/13(AEV 1223/1 f. 324) -1745/10/28(AEV 1223/1 f. 462v) -1753/06/09(AEV 1227 f. 19v) -1755/05/12(AEV 1228 f. 30) -1757/05/17(AEV 1229 f. 13) -1759/05/17(AEV 1223/1 f. 821) -1759/05/17(AEV 1231 f. 4) -1761/06/12(AEV 1231 f. 171v) -1764/07/10(AEV 1232 f. 85) -1769/10/08(AEV 1233 f. 51) -1771/11/19(AEV 1233 f. 213v) -1773/12/14(AEV 1233 f. 349v) -1775/11/20(AEV 1234/1 f. 143) -1776/12/02(AEV 1234/2 f. 17) -1776/12/02(AEV 1234/1 f. 17) -1778/08/03(AEV 1234/1 f. 195v) -1778/08/03(AEV 1234/2 f. 89) -1780/09/20(AEV 1234/1 f. 309) -1783/08/14(AEV 1235 f. 43v) -1785/10/17(AEV 1236/1 f. 94v) -1793/09/29(AEV 1236/1 f. 367v) -1802/06/26(AEV 1238/1 f. 180) -1824/08/19(AEV 1239/3 f. 122) -1854/11/10(AEV 1242/4 f. 25v) -1856/06/12(AEV 1242/4 f. 71v)</p> | 08277-22 | Arxiu Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria 1, 08500 Vic | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic neix amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle IX. El document més antic que es conserva és un pergamí de l'any 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-se, a finals del segle XII, els fons documentals del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat el 1920 pel canonge Casadevall. El fet que els dos arxius seguissin rigorosament separats a començaments del segle XX va comportar que la Mensa Episcopal perdés aproximadament una tercera part del seu fons en l'incendi del Palau l'estiu de 1936, durant la Guerra Civil, mentre que l'Arxiu Capitular no sofrí cap dany.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 67674 | Fons documental de la parròquia de Santa Maria de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-maria-de-talamanca | XX | <p>L'arxiu parroquial de Talamanca consta de: 1. Llibres sacramentals: Llibre de baptismes (1939-2007) Llibre de confirmacions (1935-2007) Llibre de casaments (1939-2007) Llibre de defuncions (1939-2007) 2. Administració: Llibre de visites (1941-2007) Com veiem, els documents són dels anys 1935-39 en amunt, doncs els documents anteriors van ser portats a l'Arxiu del Bisbat de Vic o bé cremats durant la Guerra Civil (1936-39).</p> | 08277-23 | Arxiu parroquial de Mura. Plaça de la Rectoria 1, 08279 Mura | <p>Els orígens dels arxiu parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions etc. D'altra banda, cal tenir en compte que el rector de la parròquia era qui en la majoria dels casos exercia la funció de notari i testimoni en bona part de les transaccions quotidianes i altres aconteixements de la vida durant l'Edat Mitjana, d'aquí que aquests fons parroquials continguin en moltes ocasions documentació des dels segles XI-XII, i en endavant de caràcter notarial. En aquest cas, la parròquia exercia les funcions de notari i registrador dels parroquians de Santa Maria de Talamanca.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67680 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-8 | XIII | <p>Creu de pedra situada al punt més alt del poble, a la plaça de la creu. Damunt una base quadrangular s'aixeca una columna hexagonal que a mitja alçada té tres figures en relleu: a la cara frontal hi destaquen, a la part baixa, les figures -possiblement- d'Adam i Eva, mentre que per damunt d'aquests hi ha la imatge d'un sant, i a la part posterior una figura femenina amb un nadó en braços. La columna està coronada per un capitell decorat amb motius vegetals i cares humanes, damunt del qual hi ha la creu amb la figura de Crist crucificat acompanyat per una figura que li recull la sang, a la cara frontal, i la representació d'una figura femenina a la cara posterior. Presenta unes mesures de 350cm d'alt per 40cm d'ample.</p> | 08277-29 | Plaça de l'era de la Creu, 08279 Talamanca | <p>Aquesta creu de terme és originària de Galícia, per bé que procedeix de Portugal, i sembla que és única a Catalunya. Arriba al poble als anys seixanta del passat segle, i és col·locada a pocs metres de l'altre creu de terme, de ferro, originària del poble. El propietari de la casa del Carrer del Padró núm. 17 va pactar amb l'Ajuntament urbanitzar l'actual Plaça de la Creu -antiga era de batre del poble- i donar una creu de terme de pedra a canvi de poder incloure la part ponentina de la plaça dins la seva propietat. El pacte a què van arribar finalment, i que tardaria molts anys a formalitzar-se per escrit, fou que el propietari de la casa pagava la creu de pedra i la urbanització de la plaça a canvi de poder gaudir de l'ús del terreny on hi ha la creu de terme de ferro, que és de propietat pública però d'ús particular, exceptuant un dia l'any, el dia de la Festa del Terme, quan el propietari té l'obligació de permetre que el poble el celebri al voltant de la creu de ferro.</p> | 41.7366600,1.9777000 | 414987 | 4621043 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67680-foto-08277-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67680-foto-08277-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67680-foto-08277-29-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 92|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 67681 | Creu de terme II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-ii | XVIII | <p>Creu de ferro forjat de reduïdes dimensions. Té com a pedestal una ara de pedra, molt senzilla, que consta de dos blocs tallats disposats formant taula. La creu presenta els tres braços superiors amb els extrems trencats, a manera de secció cilíndrica i està desplaçat de l'eix vertical central. Aquest braç s'inseria directament damunt la taula de pedra. Les mesures de la creu són: 50cm d'alt per 18cm d'ample, mentre que aproximadament, la base fa uns 100cm..</p> | 08277-30 | Plaça de l'era de la creu, 08279 Talamanca | <p>Durant el segle XVII, amb la recuperació demogràfica del nucli, Talamanca s'eixamplà en el que s'anomenà 'el Raval'. En aquest moment es construïren cases fora de l'entorn immediat del castell i de l'església i més endavant, durant el segle XVIII s'acabaren de configurar els carrers anomenats Nou i del Padró. És llavors quan es deuria construir també la creu de terme que estava situada al mig d'un camí al punt més alt del poble. La creu prenia importància el dia de la festa de terme, quan el capellà pujava, seguit de tot el poble, a beneir els quatre punts cardinals del terme de Talamanca. Aquest dia coincidia amb la Segona Pasqua, quan a més del terme es beneïa cada portal de cada casa del poble. Actualment, aquesta creu de terme es troba ubicada dins la parcel·la que pertany a la casa del Carrer Padró núm. 17, fruit d'un pacte que tingué lloc als anys seixanta del passat segle. El propietari de la casa del Carrer del Padró núm. 17 va pactar amb l'Ajuntament urbanitzar l'actual Plaça de la Creu -antiga era de batre del poble- i donar una creu de terme de pedra a canvi de poder incloure la part ponentina de la plaça dins la seva propietat. El pacte a què van arribar finalment, i que tardaria molts anys a formalitzar-se per escrit, fou que el propietari de la casa pagava la creu de pedra i la urbanització de la plaça a canvi de poder gaudir de l'ús del terreny on hi ha la creu de terme de ferro, que és de propietat pública però d'ús particular, exceptuant un dia l'any, el de la Festa del Terme, dia que el propietari ha de permetre que el poble ho celebri al voltant de la creu de ferro, originària del poble.</p> | 41.7367300,1.9776300 | 414981 | 4621051 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67681-foto-08277-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67681-foto-08277-30-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 67682 | Font de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-talamanca | XVII-XX | <p>Aquesta font està situada en un lloc ombrívol al costat del Negundo, arbre centenari declarat d'interès local. Trobem una petita cavitat formada per un arc rebaixat de pedres en plec de llibre, a l'interior de la qual hi veiem les dues boixes i una pica de pedra d'una sola peça. Hi ha dues dates gravades, una del 1683, any de la seva construcció, i l'altre del 1707, suposadament any d'una ampliació i remodelació. El dipòsit està situat sota la pista forestal, i data del segle XVII.</p> | 08277-31 | Carrer de la font, 08279 Talamanca | <p>La font data de l'any 1683 i era propietat del Castell de Talamanca, si bé l'utilitza tot el poble per a recollir l'aigua fins el 1968, moment en que el subministrament ja arriba a les cases. L'emplaçament també s'utilitzava com a safareig comunal, avui tapat.</p> | 41.7355500,1.9800000 | 415177 | 4620918 | 1683 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67682-foto-08277-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67682-foto-08277-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67682-foto-08277-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 67683 | Font de la plaça del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-del-cementiri | XX | <p>Boixa encaixada a l'antiga peanya del púlpit del capellà, d'una sola peça de pedra circular, amb un peu trapezoïdal i amb una pica de pedra picada quadrangular reaprofitada. L'element circular té 125cm de diàmetre, mentre que la pica presenta unes mesures de 80cm d'ample x 83cm de llarg x 40 cm de fons.</p> | 08277-32 | Plaça del cementiri, 08279 Talamanca | <p>A la plaça on avui trobem la font hi havia l'antic cementiri de l'església de Santa Maria de Talamanca, que es troba just al costat. Ara fa uns vint anys, aquest espai es va transformar. El cementiri es va ubicar uns metres cap a migdia i el nou solar es va convertir en una petita placeta, complementada amb la font.</p> | 41.7378200,1.9773300 | 414958 | 4621173 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67683-foto-08277-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67683-foto-08277-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 67684 | Font de la plaça de l'Era de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lera-de-la-creu | XX | <p>Font que presenta un cos de ferro forjat rectangular amb la capçalera circular i decorat amb motius vegetals. Als peus hi té una pica hexagonal també de ferro. L'alçada és de 84cm i du gravat el nom de Fundició Ductil Benito -Manleu-. La trobem aixecada damunt una petita tarima de pedres amb lloses planes i el seu subministrament és de la xarxa d'aigua municipal.</p> | 08277-33 | Plaça de l'era de la creu, 08279 Talamanca | <p>Font de nova factura que fou ubicada tot coincidint amb l'adequació d'una petita placeta annexa a la Plaça de l'era de la Creu.</p> | 41.7368000,1.9778000 | 414995 | 4621059 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67684-foto-08277-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67684-foto-08277-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 67685 | Negundo de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/negundo-de-la-font | XX | <p>Els Negundo són arbres caducifolis de la família de les aceràcies, de talla mitjana -de 10 a 20m d'alçària-. És originari de l'est dels Estats Units i el Canadà, però apareix amb molta freqüència plantat en jardins i parcs d'arreu del món com a arbre ornamental. És un arbre de creixement ràpid. En estat natural conviu amb altres arbres de ribera, com els àlbers o salzes. Prefereix créixer en terrenys que retinguin la humitat, atès que el sistema radial està format per arrels amplies i superficials. Durant el creixement necessita tenir humitat constant, encara que, un cop ha crescut, pot aguantar la sequera amb prou facilitat. D'altra banda la seva capacitat d'adaptació és tan gran que pot viure perfectament en zones urbanes amb alts indexs de contaminació. El Negundo de la Font es diferencia de les altres espècies del gènere Acer per tenir les fulles imparipinnades amb 3-7 folíols de color verd, amb el marge dentat i amb l'àpex formant una llarga punta. El pecíol és llarg i estret. Espècie dioica. Les petites flors (5 mm), que apareixen a l'arbre en inflorescències pèndules abans que les fulles noves, són petites, de tonalitats blanquinoses, verdoses o groguenques. Els fruits, són alats i es presenten en parelles formant les ales un angle agut en forma de V. Cada fruit conté una única llavor i es manté a l'arbre tota la tardor.</p> | 08277-34 | Plaça de la font de Talamanca, 08279 Talamanca | <p>En aquest mateix indret on avui hi trobem el Negundo de la Font, hi havia, segons algunes fonts orals, un pollancre que acabaria morint a finals del segle XIX. L'any 1902 es celebra la 'Festa de l'arbre', moment en que es planta aquest Negundo en substitució de l'antic pollancre. L'arbre és, per tant, centenari.</p> | 41.7356600,1.9800000 | 415177 | 4620930 | 1902 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67685-foto-08277-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67685-foto-08277-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Arbre monumental declarat d'interès local en el Diari Oficial de la Generalitat, núm. 1687 de 28-12-92. | 98 | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 67687 | Bacallà a la Talamanquina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bacalla-a-la-talamanquina | XX | Es tracta d'una recepta del tot vigent i elaborada en moltes cases i restaurants de la comarca. | <p>Recepta per a 4 persones: Vuit talls de bacallà remullat passats per farina i fregits ben rossos. Es posen a una cassola de terra, amb un grapat de panses netes i escaldades. Es prepara una picada al morter composta de : 2 alls, unes fulles de julivert, una branqueta de canyella, una cullerada de pebre vermell i un grapat d'ametlles torrades; es matxuca tot finament i s'aclareix amb parts iguals d'aigua i de vi clar, es tira per damunt del bacallà i es deixa coure tot junt amb la cassola tapada. Mentre es cou el bacallà amb la salsa en un plat preparem: 60 grams de farina, dues clares d'ou, sal, unes gotes d'oli i un xic d'aigua o de llet; es remena bé tot aquest conjunt amb el debatidor fins que quedi una pasta fina. Ja conseguit el seu punt es tiren unes cullerades d'aquesta pasta en una paella amb oli bullent i es fregeix en forma de bunyols, els quals serveixen de guarnició. El bacallà se serveix en la mateixa cassola i els bunyols en una plata a part.</p> | 08277-36 | <p>El cuiner manresà Ignasi Domènech (1874-1956) va dedicar la seva vida a la cuina. Primer experimentant als fogons, al costat dels grans cuiners internacionals de l'època, i després fent una àmplia i valuosa aportació al món editorial amb una gran quantitat d'obres relacionades amb la gastronomia. Va ser el pare del popular bacallà a la talamanquina i el seu receptari continua vigent encara en l'actualitat.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67689 | Els Tres Salts o Ulls del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-salts-o-ulls-del-llobregat | <p>Al límit entre Talamanca i Sant Fruitós de Bages, el Llobregat forma una presa natural de roca calcària que ha estat erosionada pel fregament constant de l'aigua del riu. D'aquesta roca en surten brolladors que baixen per un desnivell d'uns dos metres, i juntament amb el bosc de ribera que ho acompanya, conforma un espai natural d'innegable atractiu.</p> | 08277-38 | Pista forestal Viladordis-Talamanca, 08279 Talamanca | 41.7250800,1.8759800 | 406511 | 4619863 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67689-foto-08277-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67689-foto-08277-38-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | En aquest indret, el camí vell de Manresa a Talamanca creuava el riu, just en el punt on avui hi ha un pont de formigó. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67691 | Sínia del Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-cami-ral | XIX | Força bon estat el cos, però molt malmès l'aparell mecànic i els sistemes de conducció de l'aigua. | <p>Sínia de planta quadrangular que té la coberta a dues aigües amb teula àrab i el carener paral·lel a l'entrada. El parament està fet mitjançant carreus de pedra de diferent mida lligats amb morter, i totalment arrebossats per damunt a tots els costats. L'entrada, que presenta un lleuger arc rebaixat, està oberta a migdia i conserva encara la porta de fusta. A llevant, a la riera de Talamanca, trobem una petita resclosa que acumula encara avui l'aigua, i que tanca pel costat de la sínia tot formant una petita bassa al davant del cos. Des d'aquí, i mitjançant un sistema mecànic amb dues rodes, es remuntava l'aigua fins a conduir-la a una petita canalització, avui desapareguda, que transportava l'aigua fins al dipòsit (200 cm x 300 cm) que trobem adossat a ponent de la sínia. Al capdamunt d'aquesta per el costat de llevant hi l'única obertura del cos, també amb arc rebaixat mitjançant maons plans, i que conserva, encara avui, la roda exterior. L'aigua de la riera s'aprofita encara per a regar un petit hort que hi ha al costat de la sínia, fet per el que s'ha instal·lat un nou sistema mecànic que tiba l'aigua mitjançant una bomba i la condueix per uns tubs que pengen del parament del cos.</p> | 08277-40 | Riera de Talamanca, 08279 Talamanca | <p>És al segle XIX que proliferen arreu les construccions de sínies, obres necessàries alhora d'elevar l'aigua de pous o rieres i poder regar els horts i conreus. Aquestes màquines consistien en una roda horitzontal accionada per un animal que donava voltes lligat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, i que engranava amb una altra roda vertical que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem de la qual era submergida a l'aigua de la riera, el pou, etc. Amb el progressiu abandonament del camp a principis i mitjans segle XX , aquestes construccions aniran entrant en desús fins que finalment seran abandonades.</p> | 41.7478800,1.9709000 | 414436 | 4622296 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67691-foto-08277-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67691-foto-08277-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Ben a prop d'aquesta sínia hi passava el camí ral de Barcelona a Berga, tal i com el seu nom indica. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 67692 | Sínia de can Pruners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-can-pruners | XIX | Molta vegetació i les estructures enderrocades parcialment. | <p>Conjunt format per un cos principal -sínia-, un aqüeducte i una bassa. El cos principal, de planta rectangular, té el parament format per blocs de pedra de diferent mida lligats amb morter. La coberta és a una aigua amb teula àrab i ràfec senzill amb un dels costats obert. No es conserva cap resta de la maquinària utilitzada per a remuntar l'aigua, si bé es veu on deuria estar situada una de les rodes, doncs una obertura quadrada d'uns 200 cm x 200 cm al capdamunt del parament de migdia, així ho indica. L'altre roda, així com l'animal que feia funcionar l'aparell, estarien ubicats a l'interior d'aquest cos. Es veuen també les restes d'un antic aqüeducte que transportava l'aigua cap a una bassa on quedava emmagatzemada. De l'aqüeducte, sols es conserva un petit tram d'uns 300 cm de llarg, amb una de les voltes recolzada damunt dos pilars, i s'hi pot veure encara alguna de les teules que conformaven la canalització. Pel que fa a la bassa (400 cm x 400 cm i 150 cm de profunditat) està construïda amb blocs de pedra i arrebossada amb morter, i totalment conservada.</p> | 08277-41 | Hort d'en Prat, 08279 Talamanca | <p>És al segle XIX que proliferen arreu les construccions de sínies, obres necessàries alhora d'elevar l'aigua de pous o rieres i poder regar els horts i conreus. Aquestes màquines consistien en una roda horitzontal accionada per un animal que donava voltes lligat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, i que engranava amb una altra roda vertical que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem de la qual era submergida a l'aigua de la riera, el pou, etc. Amb el progressiu abandonament del camp a principis del segle XX, aquestes construccions aniran entrant en desús fins que finalment seran abandonades. Hem d'entendre que la Sínia de Can Pruners es construeix en aquest context, junt amb totes les seves construccions auxiliars, doncs al llarg d'aquest tram de riera trobem força bons terrenys que eren antics horts. La sínia agafava l'aigua de la resclosa de Can Pruners, que es localitza riera de Mura amunt a uns 150 metres de la sínia, i es transportava fins aquesta mitjançant una canalització avui encara visible parcialment.</p> | 41.7222300,1.9243000 | 410526 | 4619496 | 08277 | Talamanca | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67692-foto-08277-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67692-foto-08277-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | La sínia també és coneguda amb el nom de Sínia de can Prat, doncs aquest és el cognom del propietari dels terrenys, del poble veí de Rocafort. Els talamanquins però, la coneixen amb el nom de sínia de Can Pruners, doncs està dintre del seu terme municipal i molt propera al mas de l'esmentat nom. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 67693 | Sínia de can Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-can-mariano | XIX | Parcialment ensorrada i amb molta vegetació als voltants. | <p>Construcció molt senzilla de planta rectangular i coberta a dues aigües, avui parcialment ensorrada. El parament és de pedruscall i sols presenta una obertura, a llevant. L'entrada és a ponent. Tot i la proximitat de la riera de Talamanca, la sínia té un pou interior d'on s'agafava l'aigua per a regar els horts dels voltants, perimetralment tancats per murs de pedra seca.</p> | 08277-42 | Riera de Talamanca, 08279 Talamanca | <p>És al segle XIX que proliferen arreu les construccions de sínies, obres necessàries alhora d'elevar l'aigua de pous o rieres i poder regar els horts i conreus. Aquestes màquines consistien en una roda horitzontal accionada per un animal que donava voltes lligat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, i que engranava amb una altra roda vertical que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem de la qual era submergida a l'aigua de la riera, el pou, etc. Amb el progressiu abandonament del camp al segle XX, aquestes construccions aniran entrant en desús fins que finalment seran abandonades.</p> | 41.7425100,1.9786800 | 415076 | 4621692 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67693-foto-08277-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67693-foto-08277-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 67694 | Sínia de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-can-valls | XIX | <p>Construcció molt senzilla de planta rectangular i coberta a dues aigües amb teula àrab. El parament és de pedruscall amb blocs de pedra més treballats a les cantonades. L'entrada és a Nord, té dues petites obertures a ponent i una altra a migdia. Conserva tot l'aparell mecànic, amb les dues rodes i els respectius eixos. El més interessant de la construcció és a l'exterior, on trobem un complex sistema de canals amb aqüeducte d'una volta inclòs i dos dipòsits, connectats entre ells mitjançant una petita obertura amb arc rebaixat de maons en plec de llibre. L'aigua s'obtenia d'una surgència natural i s'elevava fins a un safareig connectat amb el sistema de canals que, per gravetat, la repartia pels horts del marge de la riera. La palanca de ferro, situada prop de la roda exterior, permetia escollir un dels diversos sistemes de canals existents per tal d'escollir l'hort que es volia regar.</p> | 08277-43 | Riera de Talamanca, 08279 Talamanca | <p>És al segle XIX que proliferen arreu les construccions de sínies, obres necessàries alhora d'elevar l'aigua de pous o rieres i poder regar els horts i conreus. Aquestes màquines consistien en una roda horitzontal accionada per un animal que donava voltes lligat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, i que engranava amb una altra roda vertical que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem de la qual era submergida a l'aigua de la riera, el pou, etc. Amb el progressiu abandonament del camp al segle XX , aquestes construccions aniran entrant en desús fins que finalment seran abandonades. La sínia de Can Valls era explotada per tres o quatre propietaris que tenien els horts al voltant d'aquesta. A més, la gent del poble anava a buscar l'aigua per a l'ús domèstic en aquesta surgència natural, doncs sembla que un dels dos dipòsits era comunal. La sínia va estar en funcionament fins el 1968, moment en que ja arriba l'aigua al poble. És la darrera que funciona de les que trobem en aquest tram de riera.</p> | 41.7382100,1.9803900 | 415213 | 4621213 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67694-foto-08277-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67694-foto-08277-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Des del 1968 l'aigua de la xarxa municipal de Talamanca s'obté just d'aquesta surgència natural d'on s'abastia la sínia. Mitjançant una bomba, s'eleva fins als dipòsits que es troben en un turó al damunt del poble. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 67731 | Portal carrer Nou 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-carrer-nou-27 | XVIII | <p>Portal principal de la casa del carrer Nou 27. Presenta un arc rebaixat format per tres dovelles; una central, de forma trapezoïdal, té gravada la data de 1746; mentre que les dovelles laterals, rectangulars, descansen sobre dos brancals fets amb carreus rectangulars i quadrangulars ben escairats que ressalten sobre el parament irregular de la façana. L'intradós del portal es decora amb un petit rebaix que el recorre perimetralment.</p> | 08277-80 | Casa del carrer Nou 27, 08279 Talamanca | <p>El fort creixement demogràfic experimentat durant el segle XVI, va suposar noves necessitats d'espai de creixement urbanístic de Talamanca, originalment situat entre l'església i el castell. Probablement a començaments del segle XVII el nucli primitiu va quedar-se petit, es construeix el Raval de Talamanca, un grup de cases un xic allunyades del centre del poble. Si observem la topografia geogràfica del lloc, observem que l'espai més pla i més adequat per edificar cases, més enllà de la zona de l'església, és la zona de l'actual plaça del Raval. Ens podem imaginar doncs, la configuració del poble de Talamanca al s. XVII com a dos petits nuclis de cases: un entre l'església i el castell, i l'altre al raval, units per un camí situat entre un puig i un cingle. El següent pas fou donat al segle XVIII. El fort creixement demogràfic d'aquest segle, en consonància amb el creixement econòmic, fa pensar que l'església i el raval no foren suficients per acollir tota la població. Possiblement fou en aquests moments que el poble s'acabà d'expandir urbanísticament donant lloc als carrers anomenats Nou i d'en Padró, moment en què el poble va adquirir la configuració actual. VALDENEBRO (1994:59) Moltes d'aquestes cases tenen gravat a les llindes o dovelles dels portals la data de la seva construcció, mentre que altres dates que trobem a les finestres, responen a posteriors modificacions o ampliacions.</p> | 41.7370400,1.9770000 | 414929 | 4621086 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67731-foto-08277-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67731-foto-08277-80-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 67753 | Portal cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-cal-prat | XVIII | <p>Portal de nova factura que manté la tipologia antiga tot aprofitant les peces originals. Així trobem una entrada amb arc adovellat que es recolza damunt carreus ben escairats que destaquen damunt del parament irregular de la façana, també remodelat. És el portal d'accés a Cal Prat.</p> | 08277-102 | Plaça del Raval, 08279 Talamanca | <p>El fort creixement demogràfic experimentat durant el segle XVI, va suposar noves necessitats d'espai de creixement urbanístic de Talamanca, originalment situat entre l'església i el castell. Probablement a començaments del segle XVII el nucli primitiu va quedar-se petit, es construeix el Raval de Talamanca, un grup de cases un xic allunyades del centre del poble. Si observem la topografia geogràfica del lloc, observem que l'espai més pla i més adequat per edificar cases, més enllà de la zona de l'església, és la zona de l'actual plaça del Raval. Ens podem imaginar doncs, la configuració del poble de Talamanca al s. XVII com a dos petits nuclis de cases: un entre l'església i el castell, i l'altre al raval, units per un camí situat entre un puig i un cingle. El següent pas fou donat al segle XVIII. El fort creixement demogràfic d'aquest segle, en consonància amb el creixement econòmic, fa pensar que l'església i el raval no foren suficients per acollir tota la població. Possiblement fou en aquests moments que el poble s'acabà d'expandir urbanísticament donant lloc als carrers anomenats Nou i d'en Padró, moment en què el poble va adquirir la configuració actual. VALDENEBRO (1994:59) Moltes d'aquestes cases tenen gravat a les llindes o dovelles dels portals la data de la seva construcció, mentre que altres dates que trobem a les finestres, responen a posteriors modificacions o ampliacions.</p> | 41.7358900,1.9781500 | 415023 | 4620958 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67753-foto-08277-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67753-foto-08277-102-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 67769 | Font Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-ferro | La vegetació hi creix per tots costats | <p>Als peus d'una gran roca i enmig d'una gran massa d'arbusts trobem aquesta font de degoteig, que sols té aigua a l'hivern. Un petit safareig quadrangular acumula el poc volum d'aigua, mentre que la restant s'escola pel subsòl fins arribar al torrent del Güell.</p> | 08277-109 | Llevant de la masia el Cingle, 08279 Talamanca | 41.7382500,1.9614300 | 413636 | 4621236 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||||
| 67777 | Fons documental de l'Institut Cartogràfic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-linstitut-cartografic-de-catalunya | XX | <p>L'Institut Cartogràfic de Catalunya disposa de la Cartoteca, un centre de documentació que permet la consulta de diversos fons de caire geogràfic de tot el món que abracen des del segle XVI fins a l'actualitat. S'hi poden trobar mapes, plànols, vistes, llibres, atles, fons documentals personals i institucionals, fotografies i altra informació que fa referència a la representació i estudi del territori. Pel que fa a Talamanca localitzem el següent: 1. Fons Atlàntida (l'inventari de mapes de la Cartoteca): Fitxa 2 Títol: Mapa planimètric de Talamanca Any: 1921 Escala: 1:25000 Signatura: Dp-895-1 Registre: 128567 Autor: España. Instituto Geográfico y Estadístico. Fitxa 3 Títol: Mapa topogràfic de Talamanca Any: 1921 Escala: 1:25000 Signatura: Dp-895-3 Registre: 128569 Autor: España. Instituto Geográfico y Estadístico. 2. Fons de fotografies aèries verticals: codi 20002, any 1967, escala 1:20 000, blanc i negre codi 10082, any 1970, escala 1:18 000, b/n codi 20017, any 1977, escala 1:15 000, b/n codi 20023, any 1980, escala 1:15 000, b/n codi 81001, any 1981, escala 1:20 000, b/n codi 84034, any 1984, escala 1:70 000, b/n codi 86019, any 1986, escala 1:22 000, b/n codi 86001, any 1986, escala 1:30 000, b/n codi 88052, any 1988, escala 1:70 000, b/n codi 89039, any 1989, escala 1:70 000, b/n codi 90030, any 1990, escala 1:70 000, b/n codi 90025, any 1990, escala 1:5 000, b/n 3. Fons SACE (Sistemas Aéreos Comerciales Españoles, empresa ubicada a Barcelona, especialitzada en fotografies aèries i que fou operativa entre 1960 i 1995): 18 Fotografies verticals de la finca del Sr. Botey clixé SACE/Ref 20779 a 20795 1 Fotografia vertical del poble clixé SACE/Ref 20796</p> | 08277-126 | Seu Central de l'ICC. Parc de Montjuïc - 08038 Barcelona | <p>Els fons provenen d'antics organismes cartogràfics de l'Administració que van ser traspassats a l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) , així com d'altres col·leccions de fotografies aèries de Catalunya que s'han aplegat al llarg dels 25 anys de funcionament.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67778 | Font de la Mosquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mosquera-0 | Hi creix molta vegetació, amagant el naixent d'aigua. | <p>Al tram de riera de Talamanca comprès dins les canals del Singla trobem, al marge esquerra, dos petits naixent d'aigua que recullen l'aigua del vessant de la muntanya. Aquests, estan canalitzats mitjançant un petit tros de canya col·locada al sortidor natural. En el moment que vam visitar-la, sols sortia un lleuger fil d'aigua, per bé que ens han explicat que en mesos de tardor, hivern i primavera l'aspecte és molt diferent, doncs l'aigua surt amb més força i cabdal.</p> | 08277-127 | Obaga del Cingle, Mas el Cingle, 08279 Talamanca | 41.7430200,1.9515500 | 412821 | 4621776 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Seguint uns 30 metres riera avall, trobem les restes d'una antiga resclosa. La major part ha desaparegut, però encara avui són visibles dos trossos als extrems de la riera. Veiem grans carreus de pedra lligats amb una forta capa de morter. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67779 | Font dels Pets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pets | <p>Naixent d'aigua que s'amaga enmig del bosc. Tot remuntant la carena que hi ha a llevant del poble de Talamanca, a la zona coneguda com a Bonesfonts, trobem un pas natural que s'obre entremig del cingle que alhora fa de límit amb el terme de Monistrol de Calders. Seguint un caminet i just abans d'arribar al pas, trobem la deu. Un forat a nivell del sòl d'aproximadament 60 cm de diàmetre i consolidat perimetralment amb pedres, acumula encara avui aigua, donant lloc d'aquesta manera al naixement del Torrent dels Pets, que un tram més avall pren el nom de Torrent de la Gubiana. Tan el caminet com el bosc que acompanyen la font fan que aquest indret esdevingui paisatgísticament interessant, doncs la frondositat d'aquest espai destaca en un terreny eminentment sec i avui, cremat.</p> | 08277-128 | Serrat de la Mussarra, 08279 Talamanca | <p>Segons les fonts orals, sembla que aquest topònim podria tenir el seu origen en les qualitats purgatives de l'aigua d'aquest indret.</p> | 41.7432400,1.9969000 | 416592 | 4621755 | 08277 | Talamanca | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67779-foto-08277-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67779-foto-08277-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67780 | Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda-1 | Hi creix molta vegetació als voltants. | <p>Naixent d'aigua just al costat del curs de la riera de Mura. Sols es veu una taca d'humitat que apareix d'entre la vegetació que hi ha crescut i que remulla lleugerament la roca. En períodes pluvials, l'aigua que en surt és més abundor, mentre que quan hi ha crescudes de la riera, la font pot restar sota el cabdal d'aquesta.</p> | 08277-129 | Camí Forestal Mas St Esteve-Rocafort, a uns 700m del mas, 08279 Talamanca | 41.7247300,1.9180300 | 410008 | 4619780 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67780-foto-08277-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67780-foto-08277-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67782 | Font plaça del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-placa-del-raval | XX | <p>Es tracta d'una font que obté l'aigua de la xarxa municipal. Al costat septentrional de la plaça hi trobem una llarga paret de pedra enmig de la qual hi ha una obertura d'uns 80cm x 60cm x 30 cm (alt, ample, fondària). A dins, i encaixat en aquesta paret, hi veiem la boixa. Per sota, una petita pica de pedra d'una sola peça recull l'aigua sobrant, deixant-la sortir per un petit desaiguament.</p> | 08277-131 | Plaça del Raval, 08279 Talamanca | <p>La font va ser construïda poc després d'arribar el subministrament d'aigua al poble (1968). Posteriorment la plaça va ser adequada com espai urbà, mantenint la font el seu espai.</p> | 41.7361300,1.9778700 | 415000 | 4620984 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67782-foto-08277-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67782-foto-08277-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 67783 | Font Janet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-janet | La vegetació hi creix, amagant la font i fent del paratge un espai descuidat. | <p>Naixent d'aigua als peus de l'antic camí Talamanca-Rocafort. D'una beta de roca coberta per molta vegetació, en regalima un lleuger fil d'aigua, inapreciable avui, però que humiteja el subsòl. Mitjançant la canalització de l'aigua, aquesta es recull ambdós dipòsits ubicats a pocs metres per sota del nivell de la font. Estan fets mitjançant blocs de pedra lligats amb morter, un està cobert i l'altre descobert. En un altre període de l'any sembla ser que l'aigua hi surt amb més cabdal.</p> | 08277-132 | Camí Talamanca-Rocafort, 08279 Talamanca | <p>L'aigua d'aquesta font ha tingut històricament diverses funcionalitats. Ha servit com a deu pel subministrament d'aigua del mas Camp Rubí fins que aquest va connectar-se a la xarxa municipal. També ha proveït d'aigües a uns petits horts dels rodals. La construcció dels dos dipòsits permetia disposar d'un remenant per tal de ser utilitzada amb l'objectiu citat. Tanmateix, la mainada del poble podia banyar-s'hi, tal i com recorden les fonts orals. Així doncs, l'espai era també una zona d'esbarjo, proper al poble i a l'antic camí de Talamanca a Rocafort.</p> | 41.7342200,1.9737800 | 414658 | 4620776 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67783-foto-08277-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67783-foto-08277-132-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Hi ha la intenció d'adequar la font i el seu entorns dins d'un projecte de ruta verda, per tal de recuperar i fer d'aquest indret un espai d'interès pels habitants del poble, doncs és un espai molt proper al nucli urbà. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 67784 | Font del mas la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-la-serra | <p>Naixent d'aigua a l'extrem ponentí dels antics horts del mas La Serra. Trobem un gran dipòsit construït amb el propòsit de recollir l'aigua del subsòl per a usos agrícoles i domèstics. Aquesta estructura, feta de blocs de pedra i morter, permet acumular un important volum d'aigua per a poder ser remuntada per la sínia.</p> | 08277-133 | Mas La Serra, km 23,2 de la carretera BV1221 Terrassa-Navarcles, 08279 Talamanca | <p>Antigament, l'aigua d'aquesta font estava emprada per a diferents usos. D'una banda, servia per a l'ús domèstic del mas La Serra fins que aquest va poder tenir el subministrament d'aigua del poble, cap als vols dels anys 1970. D'altra banda, la sínia que trobem aquí construïda proveïa d'aigua per a regar els horts que hi havia antigament a l'esplanada. Altrament, també es feia servir el dipòsit d'aigua com a safareig. Avui, sembla que ningú explota la font.</p> | 41.7213200,1.9845100 | 415533 | 4619334 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | En aquesta font neix el torrent del Güell. Avui és pràcticament sec, però de ben segur que en una altra època de l'any baixa més cabalós. Passat el mas Escaiola, les seves aigües flueixen amb la riera de Talamanca, per acabar trobant-se amb la riera de Mura a Sant Esteve. També trobem just aquí, en el naixent de la font, l'espectacular sínia del mas La Serra (fitxa 139). | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67785 | Balma dels Gubians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-gubians | <p>Enmig del paratge boscós i pedregós que conforma la serra de la Mussarra, hi destaca als seus peus aquesta balma oberta a la roca natural, ben a prop de la riera de Talamanca, just al seu pas per darrera el poble. Es troba en el curs del torrent dels Pets, que en aquest tram pren el nom de torrent dels Gubians, per acabar confluint a la riera. Per damunt, la balma forma una gran esplanada de roca sobre la que hi podem caminar, formant part de l'itinerari turístic que recorre el poble. L' interior de la balma resta per sota del nivell de circulació dels camins que l'envolten, per accedir-hi, cal descendir per un estret sender amb un alt desnivell i endinsar-se entremig d'una espessa vegetació. El seu topònim deriva del nom del mas que trobem uns metres més amunt a la carena, La Gubiana.</p> | 08277-134 | Solei de La Gubiana, 08279 Talamanca | 41.7413200,1.9819300 | 415345 | 4621557 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67785-foto-08277-134-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Sota de la balma hi ha la font dels Gubians, avui de difícil accés i localització per la gran quantitat de vegetació. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67787 | Canals del Singla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canals-del-singla | <p>A la zona de l'obaga del Cingle de la riera de Talamanca s'obre camí, entremig d'una cinglera, estrets passos plens de meandres, tolls i algun petit salt d'aigua, configurant un paratge força pictòric. En períodes fluvials, les aigües retingudes en els tolls i canals presenten un major atractiu envoltats pel bosc de ribera.</p> | 08277-136 | Riera de Talamanca, 08279 Talamanca | 41.7422700,1.9454700 | 412314 | 4621699 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67787-foto-08277-136-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||||
| 67788 | Collet de la Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-la-portella | <p>El Collet de la Portella es localitza al serrat del Vintró, al límit nord del terme municipal de Talamanca. Al capdamunt del collet hi trobem un estret pas natural per on hi passava el camí ral de Barcelona a Berga, i que encara avui és transitable. El bosc de pi blanc hi era predominant fins que el darrer incendi va cremar tota aquesta zona, deixant a la vista un paratge aspre i pedregós.</p> | 08277-137 | Serrat del Vintró, 08279 Talamanca | <p>El Collet de la Portella representava el darrer escull a superar pels caminaires que recorrien el camí ral de Barcelona a Berga al seu pas per Talamanca, doncs un cop al capdamunt, el camí descendia per endinsant-se a les planes que conformen l'actual pla de Bages.</p> | 41.7508400,1.9651200 | 413960 | 4622630 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||||
| 67789 | Sínia del mas Tatgera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-mas-tatgera | XIX | Molta vegetació a tots els costats i la coberta ensorrada. | <p>Trobem un cos de planta rectangular situat al peu de la riera de Talamanca. El parament està fet mitjançant carreus de pedra de diferent mida lligats amb morter. S'observen petites finestretes (30 cm x 15cm) a tots els costats. L'entrada està oberta a llevant mitjançant maons que formen un arc rebaixat en plec de llibre, i recau damunt dos brancals també de maons. La coberta és a dues aigües amb teula àrab, però gairebé ha caigut del tot. També a llevant, es conserva encara el dipòsit (150 cm x 180 cm) on s'acumulava l'aigua procedent de la riera i que servia per a regar els camps. No es conserva, d'altra banda, l'aparell mecànic per a remuntar l'aigua de la riera ni s'observa tampoc cap de les canalitzacions. És molt complicat accedir a l'interior pel gran volum de vegetació que ha crescut per tots costats, fet que dificulta també la bona conservació de l'estructura.</p> | 08277-138 | Plans de la Tatgera, 08279 Talamanca | <p>És al segle XIX que proliferen arreu les construccions de sínies, obres necessàries alhora d'elevar l'aigua de pous o rieres i poder regar els horts i conreus. Aquestes màquines consistien en una roda horitzontal accionada per un animal que donava voltes lligat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, i que engranava amb una altra roda vertical que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem de la qual era submergida a l'aigua de la riera, el pou, etc. Amb el progressiu abandonament del camp i amb l'arribada de nous aparells mecànics, les sínies aniran entrant en desús.</p> | 41.7393300,1.9210800 | 410282 | 4621397 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67789-foto-08277-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67789-foto-08277-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 67790 | Sínia del mas la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-mas-la-serra | XIX | En conjunt en molt bon estat, si bé hi ha elements una mica deteriorats, com la coberta de la sínia, ensorrada. | <p>Conjunt format per una bassa, una sínia, un aqüeducte i un dipòsit. La bassa, de grans dimensions, recollia l'aigua del subsòl, del naixent d'aigua que trobem just en aquest indret. Mitjançant el sistema mecànic de la sínia, es remuntava l'aigua i era conduïda per l'aqüeducte cap a un dipòsit. D'aquesta manera era possible regar els horts que antigament hi havia en aquests terrenys, avui abandonats. La sínia, de planta quadrangular i amb coberta a dues aigües, té l'entrada a llevant. El parament és fet de pedra i morter, mentre que la porta presenta un arc rebaixat amb maons en plec de llibre que es recolza damunt dos brancals també de maons. A llevant i a ponent hi veiem dues petites finestretes (40cm x 20cm). A l'interior es pot veure alguna de les bigues de fusta que sustentaven tant la coberta, com l'aparell mecànic. El sostre, actualment d'uralita, ha caigut a l'interior. A l'exterior es conserva la roda metàl·lica amb el seu eix, ubicats al capdamunt d'un mur allargat i estret a migdia del cos principal, i enmig de la bassa d'on es recollia l'aigua. L'aqüeducte rebia l'aigua dels catúfols i la conduïa al llarg dels seus 36 metres cap al dipòsit. Presenta vuit voltes amb una llum cadascuna d'uns 300 cm i amb l'intradós fet de maons en plec de llibre. Els pilars són rectangulars i fets de pedra lligada amb morter. Per damunt una estreta canalització d'uns 20cm feta mitjançant teules al revés transportava l'aigua. El dipòsit on es guardava l'aigua, fet també de pedra i morter, és quadrangular (400cm x 400cm) i està folrat per cairons ceràmics al seu interior. Al costat de migdia s'hi entreveu una petita obertura per la sortida de l'aigua, amb una teula del revés. L'estructura del dipòsit estar reforçat exteriorment per dos petits contraforts.</p> | 08277-139 | Antics horts del mas La Serra, capçalera del torrent del Güell, 08279 Talamanca | <p>És al segle XIX que proliferen arreu les construccions de sínies, obres necessàries alhora d'elevar l'aigua de pous o rieres i poder regar els horts i conreus. Aquestes màquines consistien en una roda horitzontal accionada per un animal que donava voltes lligat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, i que engranava amb una altra roda vertical que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem de la qual era submergida a l'aigua de la riera, el pou o en aquest cas, a la bassa. Amb el progressiu abandonament del camp i amb l'arribada de nous aparells mecànics, les sínies aniran entrant en desús. Angelina Sellarès (1923), actual propietària i resident al mas La Serra, recorda veure i fer funcionar la sínia, amb l'ajuda d'una mula. Els antics horts del mas eren regats gràcies a aquest aparell, avui ja abandonat i en desús, malgrat la bassa continuar acumulant un volum considerable d'aigua. A més, la bassa serviria durant molts anys com a safareig.</p> | 41.7213200,1.9845100 | 415533 | 4619334 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67790-foto-08277-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | El conjunt és excepcional, tant per els criteris arquitectònics com per el seu estat de conservació. No s'ha localitzat cap altra sínia que conservi l'aqüeducte en tant bones condicions. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 67791 | Font del Club | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-club | XX | <p>Font que presenta un cos de ferro forjat cilíndric d'uns 80 cm d'alt. Està decorada amb motius vegetals als laterals, mentre que als peus hi té una pica rectangular també de ferro. El seu subministrament és de la xarxa d'aigua municipal.</p> | 08277-140 | Club Esportiu de Talamanca, Carrer Zona Esport, 08279 Talamanca | <p>Va ser posada en funcionament amb la inauguració del Club esportiu a finals dels anys noranta del passat segle.</p> | 41.7350200,1.9775400 | 414971 | 4620862 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67791-foto-08277-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67791-foto-08277-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 67801 | Mas can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-valls | XX | Hi estan fent reformes | <p>Casa construïda a sota d'una bauma. Té la planta rectangular amb coberta a una vessant, i està orientada a llevant. Presenta un cos principal, la residència, i cossos annexes als laterals, els corrals i magatzems. El parament és fet de pedra i maons, però avui queden amagats per una capa de pintura blanca. Sols queden a la vista les obertures amb els clàssics emmarcaments de llinda i brancals. Tot el conjunt presenta planta baixa i primer pis. L'actual portal d'entrada presenta una llinda monolítica recolzada damunt brancals. Al damunt hi trobem un petit balcó i a l'alçada de la planta baixa i primer pis s'hi troben força finestres. Cal destacar que la mateixa roca natural de la bauma fa de paret en alguns dels cossos annexes i que aquesta roca, està fumada parcialment fruït de l'activitat de la casa. Com a cossos independents trobem un cobert i una bassa a nord, i un petit molí de vent a migdia. Tenia l'era a llevant, als peus de la casa. És un conjunt del que n'hem de destacar més el seu valor arquitectònic que no pas l'històric, doncs és una construcció de principis de segle XX. Actualment està tota en obres.</p> | 08277-150 | Can Valls, Urbanització La Quintana 1 08279 Talamanca | <p>Miquel Grané (1923) neix a Can Valls. Explica que era un antic mas dedicat a l'explotació agrària -vinya, cereals- i ramadera fins a mitjans del segle XX, moment en que seria desocupat tot coincidint amb el progressiu abandonament del món rural.</p> | 41.7383400,1.9675400 | 414144 | 4621240 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67801-foto-08277-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67801-foto-08277-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 67802 | Pla del Balç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-balc | <p>Ben a prop de la capçalera de la riera de Talamanca i enmig del seu curs, trobem una gran esplanada de roca calcària que ha estat erosionada pel fregament constant de l'aigua, donant lloc a incomptable ziga-zaga. Una gran roca que mira a migdia forma un alt i llarg penya-segat, complementant aquest paratge d'innegable atractiu paisatgístic el topònim del qual bé donat per les característiques geològiques de l'emplaçament.</p> | 08277-151 | Riera de Talamanca, 08279 Talamanca | 41.7255700,1.9936000 | 416295 | 4619797 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67802-foto-08277-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67802-foto-08277-151-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Aquesta zona es troba dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67805 | Balma de Rocagiberta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-rocagiberta | <p>La Mussarra és un serrat que fa de límit natural entre el terme de Talamanca i el de Monistrol de Calders. Al costat talamanquí trobem la impressionant balma, que s'estén tot seguint el serrat per el seu costat meridional. En període pluvial, l'aigua hi baixa formant una cascada. La roca que fa de sostre pertany al municipi de Monistrol de Calders.</p> | 08277-154 | Serra de la Mussarra, 08279 Talamanca | 41.7451100,1.9883600 | 415884 | 4621971 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67805-foto-08277-154-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Fonts orals diuen haver trobat ossos en algunes balmes del terme, fet per el que argumenten una teoria sobre la possible presència d'hàbitats prehistòrics en aquests indrets. En el cas que ens ateny, hi ha qui diu que la part septentrional de la balma reuneix les condicions adequades per al seu ús com a hàbitat, per bé que no se'n han documentat restes. Així, podria ser interessant algun tipus de prospecció superficial per part d'especialistes amb l'objectiu de descartar o determinar una hipòtesi més fidedigna. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67813 | Pou mas la Vila 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-mas-la-vila-1 | XIX-XX | <p>Pou de planta semicircular amb el parament fet de blocs de pedra lligats amb morter. Té un diàmetre interior de 100 cm i l'obertura a llevant, encarada al mas. Aquesta presenta una llinda monolítica recolzada damunt dos brancals formats per un gran carreu rectangular cadascuna. Les mesures d'aquesta obertura són: alçada 80 cm, amplada 50 cm i gruix 20 cm. Encara conserva els encaixos de ferro de l'antiga porta que hi deuria haver. Al davant de la porta hi ha dues petites banquetes per a descansar. La coberta interior presenta falsa volta, mentre que exteriorment és plana, tancant amb lloses al mig. Aquesta, descansa damunt petits carreus plans que sobresurten del parament tot formant un voladís, excepte la part frontal. L'alçada exterior és d'uns 270 cm mentre que la profunditat gira entorn els 400 cm des del nivell del sòl. Encara té aigua a l'interior, mentre que per fora, les arrels de les plantes hi creixen per damunt.</p> | 08277-162 | Mas La Vila, 08279 Talamanca | <p>El pou fou construït amb el propòsit d'aprofitar les aigües que neixen al subsòl, essent necessàries per a l'ús domèstic dels habitants del mas. Junt amb un altre pou i les dues basses que trobem a llevant de la casa que recollien l'aigua de la pluja, van garantir el subministrament d'aigua, tant per a tasques domèstiques, com agrícoles i ramaderes fins a l'abandonament del camp per una banda, i l'arribada de l'aigua procedent de la xarxa municipal per l'altra.</p> | 41.7290300,1.9511300 | 412767 | 4620223 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67813-foto-08277-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67813-foto-08277-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 67814 | Pou mas la Vila 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-mas-la-vila-2 | XIX-XX | <p>Pou de planta semicircular amb el parament fet de blocs de pedra lligats amb morter. Té un diàmetre interior de 150 cm amb l'obertura encarada a nord. Aquesta presenta una llinda monolítica recolzada damunt dos brancals formats per un gran carreu rectangular cadascuna. Quatre filades de maons plans conformen la base d'aquesta porta. Les mesures d'aquesta obertura són: alçada 95 cm, amplada 60 cm i gruix 20 cm. Encara conserva un tros de cadena de ferro a l'interior, penjada d'un ganxo clavat al sostre amb morter, així com les restes d'una fusta disposada transversalment a l'alçada de l'obertura. Al davant de la porta hi ha dues petites banquetes per a descansar. La coberta presenta falsa volta tan a l'interior com a l'exterior, on recau damunt petits carreus plans que sobresurten del parament tot formant un voladís, excepte la part frontal. L'alçada exterior és d'uns 300 cm mentre que la profunditat és entorn els 200 cm des del nivell del sòl. No té aigua a l'interior.</p> | 08277-163 | Mas La Vila, 08279 Talamanca | <p>El pou fou construït amb el propòsit d'aprofitar les aigües que neixen al subsòl, essent necessàries per a l'ús domèstic dels habitants del mas. Junt amb un altre pou i les dues basses que trobem a llevant de la casa que recollien l'aigua de la pluja, van garantir el subministrament d'aigua, tant per a tasques domèstiques, com agrícoles i ramaderes fins a l'abandonament del camp per una banda, i l'arribada de l'aigua procedent de la xarxa municipal per l'altra.</p> | 41.7292300,1.9544000 | 413039 | 4620242 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67814-foto-08277-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67814-foto-08277-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 67819 | Serradora del mas la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradora-del-mas-la-vila | XIX-XX | El cos de l'edifici es manté intacte i en bon estat, malgrat algunes obertures que han estat tapiades recentment. A l'interior però, hi manca la maquinària. Sols queden les restes d'una màquina de vapor. | <p>Presenta un cos rectangular de tipologia industrial en el que hi destaca un ull de bou octogonal a llevant, façana en que hi trobem també l'entrada principal.. Té un únic nivell i teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. El parament és fet de carreus de pedra força irregulars, per bé que a les cantonades se'n hi troben de ben escairats. Les quatre façanes presenten portes i finestres amb arcs escarsers de maó pla. A l'interior, trobem cavalls de fusta a la coberta i encara hi ha les restes d'una antiga màquina de vapor, mentre que una altra que n'hi havia fou desmantellada.</p> | 08277-168 | Mas La Vila, pista forestal Talamanca-Rocafort, 08279 Talamanca | <p>L'explotació de la fusta fou una activitat que va complementar l'economia familiar des de mitjans del segle XIX fins a mitjans del segle XX, quan definitivament seria abandonada junt amb els treballs agrícoles i ramaders l'any 1964.</p> | 41.7281300,1.9539700 | 413002 | 4620120 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67819-foto-08277-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67819-foto-08277-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 67820 | Pedreres Sellarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedreres-sellares | XX | Hi ha crescut molta vegetació i encara hi resta escampat molt pedruscall sobrant | <p>A la dreta del camí que ens porta de Talamanca a la masia el Cingle trobem les restes d'unes antigues pedreres propietat del mas Sellarès. Es tracta d'un conjunt de quatre pedreres separades per pocs metres l'una de l'altra, i que explotaven la pedra calcària d'una beta que trobem a uns 15 metres per sobre del nivell del camí. Encara avui veiem escampat als seus peus tot de pedruscall sobrant que s'acumula formant petites tarteres. La grandària del conjunt fa de suposar que hi treballaria força gent.</p> | 08277-169 | Pista forestal Talamanca - masia El Cingle, 08279 Talamanca | <p>La zona de Talamanca és molt rica en roca, motiu pel qual l'explotació de la pedra calcària va ser, i encara és, un dels recursos naturals del municipi. El continu creixement econòmic i demogràfic dels pobles veïns com Navarcles, Sant Fruitós de Bages o Manresa suposava una important demanda de pedra. A més, l'ús domèstic també requeria pedres per a l'ampliació o modificació dels masos o cases. Aquestes pedreres són en terres del mas Sellarès.</p> | 41.7374400,1.9647400 | 413910 | 4621143 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67820-foto-08277-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67820-foto-08277-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 67821 | Pedrera de la plaça dels Saldoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-placa-dels-saldoners | XVIII | L'espai ha estat adequat com a plaça fet per el que l'antiga pedrera queda amagada i transformada en un lateral. | <p>La plaça dels Saldoners es localitza en un dels punts alts del poble. Al costat septentrional de la plaça hi ha la beta de roca calcària d'on se'n extreia la pedra. Avui sols en veiem un tros, just al darrera d'unes escales.</p> | 08277-170 | Plaça dels Saldoners, 08279 Talamanca | <p>Antiga pedrera del poble d'on van sortir al segle XVIII, moltes de les pedres necessàries per a la construcció i ampliació de les cases fruït del creixement econòmic i demogràfic del moment. És en aquesta època d'esplendor que es documenta el naixement dels carrers del Raval, Nou i Padró.</p> | 41.7364800,1.9771600 | 414942 | 4621024 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67821-foto-08277-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67821-foto-08277-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 67822 | Pedrera de l'Obaga del mas la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-lobaga-del-mas-la-serra | XIX-XX | Hi ha crescut la vegetació fruït de l'abandonament de l'explotació. | <p>A uns 300m del poble en direcció a Terrassa, trobem a la dreta de la carretera, una allargada beta de roca que conserva els senyals d'haver estat explotada. Es tracta d'una antiga pedrera, petita i de fàcil accessibilitat, de la que se'n obtenien blocs amb finalitat constructiva. Talls de pocs metres amb els corresponents talussos de pedres i terres de rebuig, en un estat avançat de colonització per la vegetació, són les restes d'aquesta pedrera que avui està completament en desús.</p> | 08277-171 | km 23,5 de la Carretera BV1221 Terrassa-Navarcles, 08279 Talamanca | <p>La zona de Talamanca és molt rica en roca, fet per el que l'explotació de la pedra calcària va ser i encara és actualment, un dels recursos naturals del municipi. El continu creixement econòmic i demogràfic dels pobles veïns com Navarcles, St Fruitós de Bages o Manresa suposava una important demanda. A més, l'ús domèstic també requeria pedres per a l'ampliació o modificació dels masos o cases.</p> | 41.7307200,1.9826900 | 415394 | 4620379 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67822-foto-08277-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67822-foto-08277-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 67823 | Font de l'obaga de la masia el Cingle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobaga-de-la-masia-el-cingle | La gran massa vegetal de l'indret ha acabat amagant la font, que solament es deixa entreveure quan forma els dos petits tolls. | <p>Naixent d'aigua en un marge d'obaga just al peu del camí. Trobem una petita paret de pedra coberta per vegetació per sota de la qual va regalimant l'aigua que al trobar el sòl s'acumula formant dos petits tolls. Depenent l'època de l'any el volum d'aigua és major o menor.</p> | 08277-172 | Pista forestal de l'obaga de la masia el Cingle, 08279 Talamanca | 41.7406900,1.9470400 | 412443 | 4621522 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67823-foto-08277-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67823-foto-08277-172-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67824 | Resclosa de can Pruners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-can-pruners | XIX | <p>Mur transversal fet de pedra i lligat amb morter i formigó que antigament acumulava i elevava el nivell de l'aigua en aquest punt de la riera de Mura. Presenta una llargada aproximada de 40 metres, per una alçada de 2,5 m i amplada d'1 m. L'obra està lleugerament inclinada per tal de reforçar-ne l'estructura, sobretot a la base. Es conserva en la seva totalitat. Avui, el poc volum d'aigua s'escola per sota la resclosa, i l'antiga bassa està plena de sediments. A més, la vegetació hi ha crescut per tots costats creant un bonic paisatge.</p> | 08277-173 | Pista forestal del mas St Esteve a Rocafort, 08279 Talamanca | <p>La història de la resclosa té relació amb la de la sínia de can Pruners, doncs són estructures que es complementen. L'elevació de l'aigua permetia el seu transport cap a la canalització que alhora la conduïa a la sínia, i aquesta la remuntava fins al dipòsit on era emmagatzemada pel rec. Amb el progressiu abandonament del camp a principis del segle XX i l'aparició de nous aparells mecànics, aquestes estructures entren en desús i s'abandonen.</p> | 41.7205800,1.9244100 | 410533 | 4619312 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67824-foto-08277-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67824-foto-08277-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Trobem també les restes de l'antic canal que transportava l'aigua cap a la sínia de Can Pruners tot aprofitant un lleuger pendent, i poder així, regar els horts que es troben al costat de la riera. Es tracta d'un tram de canal que fa uns 300 cm de llarg, per 70 cm d'ample i 40 cm d'alt. Avui però, està cobert de pedres i vegetació, i sols es pot veure el mur exterior de formigó i maons. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 67825 | Resclosa del Molí Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-menut | XX | <p>Mur transversal semicircular fet de pedra i reforçat exteriorment amb ciment que encara avui acumula i eleva el nivell de l'aigua en aquest punt de la riera de Talamanca. Presenta una llargada aproximada de 20 metres, per una alçada d'1,5 m i amplada de 0'80 m. Es conserva en la seva totalitat.</p> | 08277-174 | Riera de Talamanca, 08279 Talamanca | <p>La resclosa que veiem avui respon a una obra consolidada a mitjans segle passat tot aprofitant l'estructura d'una antiga construcció. L'aigua que s'acumula en aquest punt de la riera era transportada mitjançant una canalització, avui desapareguda, fins al molí fariner del Menut, on es guardava en una bassa i esdevenia, en ser utilitzada, la font d'energia que feia funcionar el molí. A més, l'aigua també seria aprofitada per al regadiu dels horts que es treballaven a la llera de la riera, entre la resclosa i el molí. Avui, el sistema està en desús, per bé que la resclosa continua retenint l'aigua.</p> | 41.7421300,1.9790100 | 415103 | 4621649 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67825-foto-08277-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 67826 | Font dels Burjons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-burjons | <p>La font, respon a un d'aquests fils d'aigua que de forma natural ha pogut canalitzar-se, de tal manera que en surt un petit raig constant. Amb el temps, la font s'ha modificat fins adquirir l'aspecte que té avui. Així, trobem una petita canalització de plàstic per a conduir l'aigua fins a la pica de pedra, que a la vegada deixa sortir l'aigua per un forat, de tal manera, que es perd per el subsòl. La canalització de plàstic està encaixada enmig d'un pedaç de formigó posat damunt la roca, i on hi ha inscrita la data de 18-6-04. Una petita tarima feta mitjançant petites lloses i terra fa més fàcil l'accés a la font. La vegetació que hi ha crescut al voltant decora aquest espai tot creant un bonic paratge.</p> | 08277-175 | Mas Les Generes, 08279 Talamanca | <p>La font encara s'utilitza com a punt de proveïment d'aigua per a veïns de Navarcles, St. Fruitós de Bages o Manresa, que omplen garrafons des de molts anys enrera. Trobem nombroses modificacions i alteracions de l'entorn, fet per el que l'actual data gravada al damunt del brollador (2004) sols respon a una petita intervenció d'algun particular. Fonts orals ens expliquen que al llarg del temps han vist com aquest espai anava adquirint transformacions conforme les inquietuds dels visitants, en cap cas però, arribant a malmetre l'agradable harmonia del conjunt.</p> | 41.7377488,1.8961896 | 408210 | 4621248 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67826-foto-08277-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67826-foto-08277-175-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-05-27 00:00:00 | Quim Serdà Manau | La font queda molt lluny del nucli urbà de Talamanca, i molt a prop dels pobles veïns de Navarcles i St. Fruitós, fet per el que veïns d'aquests municipis creuen que la font pertany al seu poble. En qualsevol cas, queda clarament demostrat que pertany a Talamanca, doncs el riu Llobregat fa de límit natural, i la font es localitza al costat talamanquí. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 67827 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-lobac-0 | <p>El Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac es troba en el sector de la Serralada Prelitoral Catalana que s'aixeca entre les comarques del Vallès Occidental i del Bages, i ocupa una extensió propera a les catorze mil hectàrees. El seu paisatge és aspre, d'altives cingleres i originals monòlits, amb una vegetació estesa pels replans de la muntanya o encaixada dins dels típics sots i canals. El conjunt del parc natural està format per dues carenes principals unides transversalment al coll d'Estenalles, que s'allarguen de nord a sud i es desfan a banda i banda en profundes i esponeroses fondalades. Els cims més alts són la Mola (1.104 m) i el Montcau (1.057 m). El paisatge pedregós i agrest del parc és producte de l'erosió insistent sobre la roca que el configura. L'origen cal buscar-lo en la deposició de còdols i altres materials transportats pels corrents fluvials durant el període del Paleògen, ara fa entre 33,7 i 23,6 milions. Aquestes materials sedimentaris havien estat erosionats de l'antic massís catalanobalear, configurant avui la formació de conglomerats característica. L'acció erosiva de l'aigua sobre la roca ha donat lloc al singular relleu del parc, amb elements tan característics com les canals, els roqueters i els monòlits o megaclasis. A nivell subterrani, l'aigua ha modelat un impressionant conjunt de cavitats que, en aflorar a l'exterior, donen lloc als coneguts avencs, coves, balmes, caus i surgències. La vegetació característica del parc natural és l'alzinar, que per sobre dels 800 metres s'enriqueix amb espècies pròpies de llocs humits, com la moixera, el boix i el roure -formant alguns boscos molt interessants -, mentre que en altituds inferiors es barreja amb pins i arbusts mediterranis, com el bruc i l'arboç. La base del massís es troba ocupada per pinedes de pi blanc, que a les zones més obagues és substituït sovint pel pi roig i la pinassa. Als roqueters i a les cingleres creixen diverses plantes de gran interès, típiques de llocs secs i amb poc sòl. La gran diversitat d'ambients ecològics fa que visquin al parc moltes espècies animals pròpies tant de les regions mediterrànies com de les centreuropees, podent comptabilitzar més de dues-centes espècies de vertebrats. La salamandra, la serp verda, el gaig, la merla, el pit-roig, el senglar, el gat mesquer, la mostela i diversos rapinyaires en són algunes de les més representatives. Són especialment interessants les comunitats que poblen rocams i cingleres, i les poblacions de rates-pinyades que habiten en alguns avencs. Pel que fa a la fauna invertebrada, és remarcable la presència d'algunes espècies endèmiques. L'abundància d'abrics naturals i coves, així com la presència d'extensos boscos aptes per a la caça i el pasturatge de petits ramats feren que el massís de St Llorenç del Munt fos escollit per l'home del neolític i eneolític com a lloc d'establiment, testimoniat en els nombrosos jaciments que hi ha per la muntanya i els diversos objectes trobats. El període antic és el més desconegut fins ara. Amb tot, el descobriment d'elements ibèrics indica una certa continuïtat entre aquests i la prehistòria. Llevat d'algunes petites troballes ibèriques i romanes a les parts altes del massís, les principals concentracions de vestigis es concentren als sectors més habitables de la muntanya, a llevant i migdia. A l'època medieval, la invasió sarraïna de principis del segle VIII i les posteriors incursions de pillatge, que s'allargaren fins a començaments del segle XII, motivaren que una part de la població del rodal del massís es refugiés en els reductes amagats de la muntanya. A mesura que avançava el procés de la reconquesta (segles IX-X) s'anaren formant a la muntanya un nombre considerable de llogarets pagesos organitzats en parròquies i sota l'empara dels castells. És en aquests moments que els actuals nuclis urbans es comencen a forjar i que amb els pas dels segles adquireixen l'aspecte actual.</p> | 08277-176 | Del km 6'5 al km 24 de la carretera BV1221 Terrassa-Navarcles | <p>Des de l'any 1972, el massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està emparat legalment per un pla especial d'ordenació promogut per la Diputació de Barcelona, essent declarat Parc Natural l'any 1987. Amb la modificació del pla duta a terme l'any 1998, en que s'amplia la zona protegida, s'hi afegeixen unes hectàrees de la part llevantina del municipi de Talamanca, configurant-se d'aquesta manera l'àrea protegida actual, que arriba fins a les 13.694 ha, i dins de la qual s'hi troben elements d'alt interès natural i cultural. A més d'aquest patrimoni, cal destacar el seu paper com a centre dinamitzador cultural, turístic i econòmic repercutint favorablement als municipis que el conformen. El programari d'activitats inclou tota mena d'activitats, tant de les arts plàstiques, escèniques, musicals, literàries, com folklòriques o gastronòmiques. Destaquem les activitats com el programa Viu el Parc o el Parc a taula.</p> | 41.7239800,1.9857100 | 415636 | 4619628 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||||
| 67828 | Collet de Lligabosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-lligabosses | <p>Al llevant del poble de Talamanca trobem la serra de la Mussarra, que fa de límit natural entre els municipis de Talamanca i Monistrol de Calders. Pujant per aquest serrat trobem l'antic camí de Talamanca a St.Llorenç Savall, avui una pista forestal ben condicionada. Poc abans d'arribar al capdamunt del serrat, el camí planeja lleugerament al collet o turó de Lligabosses, on avui s'hi entrecreuen tres camins.</p> | 08277-177 | Serra de la Mussarra, 08279 Talamanca | <p>Per el collet de Lligabosses hi passava l'antic camí de bast de Talamanca a St. Llorenç Savall. Seguint un tros més de camí s'arriba al capdamunt del serrat de la Mussarra, un lloc on en temps de bandolers, aquests robaven a la gent tot aprofitant que hi arribaven cansats després de la llarga pujada des de la riera. Per evitar ser assaltats, traginers, veïns i veïnes de Talamanca, paraven al collet per amagar-se la bossa dels diners i lligar-la ben fort, donant origen així, al topònim de collet de Lligabosses. Avui encara són conegudes les aventures del bandoler Capablanca, que actuava a la zona del massís de St. Llorenç del Munt i l'Obac i voltants, tot aprofitant la vegetació ufanosa de l'indret.</p> | 41.7285600,2.0040700 | 417169 | 4620118 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67828-foto-08277-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67828-foto-08277-177-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Aquest turó es troba dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 67831 | Festa del Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-terme | XVIII-XXI | Es celebra anualment. | <p>Festa tradicional molt antiga i recuperada a principis dels anys noranta. Es celebra per la Segona Pasqua, i consisteix en una benedicció dels quatre punts cardinals del poble en una missa que té lloc a la plaça de l'era de la creu. A més, la jornada es complementa amb un seguit d'activitats culturals que s'emmarquen dins del programa 'Viu el Parc', organitzades pel mateix Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.</p> | 08277-180 | Plaça de l'era de la creu, 08279 Talamanca | <p>Al capdamunt del poble, a la plaça de l'era de la creu, s'hi localitza la creu de terme des de com a mínim, el segle XVIII. Antigament, cada any per la Segona Pasqua, el capellà pujava fins a la creu seguit de tot el poble per a beneir els quatre punts cardinals del terme de Talamanca. El Salpàs era un acte de benedicció amb aigua i sal durant el temps pasqual. Benedicció acompanyada d'algun donatiu segons la categoria de les cases. L'aspersió de l'aigua en sal a les portes dels masos i quadres del bestiar era un acte de purificació i protecció contra possibles malures i malalties. Aquest acte de benedicció es feia el dilluns Sant. Les celebracions anuals es van interrompre durant uns anys, essent recuperada el 1994.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 67833 | Dita sobre Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-sobre-talamanca | XX | És una dita molt coneguda a la comarca. | <p>La dita diu: 'Talamanca, Mura i Rocafort, tres pobles de mala mort'.</p> | 08277-182 | <p>Cal entendre la dita sabent que l'economia poc diversificada del poble, molt dependent del conreu de la vinya, va entrar en una profunda crisi degut a l'arribada de la fil·loxera, que arrasaria els ceps del terme i contrades veïnes. Les dificultats per sobreviure en aquestes condicions donarien origen a la dita. Sempre que parlen del passat, les persones més grans del poble encara ens recorden aquelles èpoques de misèria.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67834 | Trobada de Puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-2 | XX-XXI | Es celebra anualment. | <p>La trobada de puntaires es celebra un cop a l'any en un diumenge de maig. És una jornada en que s'agrupen puntaires de tot el Bages i comarques veïnes i mostren al públic la tècnica d'aquesta tradició artesana. A més, hi ha una ballada de sardanes per amenitzar la festa .</p> | 08277-183 | Plaça del raval, 08279 Talamanca | <p>La trobada de puntaires es va realitzant des de l'any 1997 amb la intenció de donar a conèixer la pràctica artesana de fer puntes de coixí. Les puntaires eren tradicionalment dones que, un cop rebien el patró que havien de seguir, treballaven exclusivament a casa. L'aprenentatge de les puntes l'iniciaven de ben joves, des dels tres anys. Aquesta preparació a vegades tenia lloc a casa d'una puntaire experta. Els pares pagaven una quantitat mensual per aquesta educació, al mateix temps que proveïen la filla de tot el material necessari per a l'aprenentatge. A la llarga, la noia començava a assistir la seva mestra en els seus encàrrecs a canvi d'un petita comissió. Això continuava fins al final de la seva formació, fins al moment en què la noia es valia per si mateixa i podia treballar pel seu compte des de casa seva. Aquestes treballadores normalment cobraven molt poc. El rander mantenia les puntaires en una posició d'absoluta dependència. Sovint dividia el patró en diverses parts i el repartia en pobles diferents perquè les dones no en poguessin reproduir el conjunt i no poguessin vendre la feina pel seu compte. Aquesta indústria domèstica va desaparèixer a partir del moment en què es va imposar la màquina de cosir i a partir de l'emergència de la gran indústria tèxtil catalana. Moltes dones van començar a treballar a les fàbriques perquè la demanda de les puntes fetes a mà, sempre més cares, havia disminuït. Darrerament s'ha recuperat aquesta tradició amb una finalitat del tot lúdica.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 1997 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 67835 | Fons d'imatges de l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-gavin | XX | <p>Al fons gràfic de l'Arxiu Gavín trobem les següents sèries de Talamanca: - Església de Santa Maria de Talamanca. 10 fotografies dels anys 1967-1979. - Església de Santa Magdalena. 26 fotografies dels anys 1964-1979. - Església de Sant Esteve de Vilarasa. 1 fotografia del 1968. - Capella de la Concepció (La Tatgera). 3 fotografies dels anys 1969-1971.</p> | 08277-184 | Monestir de les Avellanes, carretera C-12 km 181, 25012 Os de Balaguer (La Noguera) | <p>Al fons de l'Arxiu Gavín hi trobem la història del poble català pel que fa a les seves tradicions religioses. Així, en aquesta col·lecció particular forjada des de mitjans de segle XX mitjançant el treball de camp i la recerca, hi podem trobar l'inventari d'Esglésies de Catalunya, un bon recull de goigs, estampes, articles de premsa, etc.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc