Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67672 | Goigs de la Verge i Màrtir Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-verge-i-martir-santa-cecilia | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.</p> | XVIII-XX | <p>La lletra, publicada amb el títol Goigs de la Verge i màrtir Santa Cecília, és la següent: Puig al Cel sou col·locada, molt amada, Cecilia de Cristo esposa ohiunos Verge gloriosa. Si als órganos de Deu cantaven y sonaven alabansas y llaors, vos dintre de vostre cor també cantaveu las glorias al Creador, ab tantas virtuts dotada molt amada, etc. Vostre espós Valeriano, inhumano pensaba usar de rigor volent marxitar la flor, que guardaveu dedicada al Creador, de un Angel foreu guardada y defensada, etc. Amenassant de un abisme, al Baptisme promoguereu lo esposat, y també vostre cunyat volgué lo crisme, pera veureus al costat, aquell Angel queus guardaba y defensaba, etc. Al Machio Jutge tirano, inhumano vos demana los tresors, de vostre cunyat y espós sens reparo li vareu respondrer Vos, que los pobres los guardaven que ells amaven, etc. Ab foch una nit y un dia ab porfía, tormentaren vostre cos peró quedá tan llustrós com lo lliri tan blanch, casto y hermós, afins que vos degollaren y mataren, etc. Vostra vida tan hermosa y virtuosa acabada en lo mon trist, servireu á Jesucrist pura y ditxosa, Santa com may se ha vist; en lo Cel sou col·locada y venerada, etc. De Roma, ó gran donsella, ab maravella ha vingut vostra reliquia emperó Verge tan rica, per Boadella, á la presencia Divina, volgaulos ser protectora, y defensora, etc. En temps de gran malaltia ab porfía esperám de Vos alcansar que sereu particular advocada: perdó de Deu impetrar essent esposa estimada prenda amada, etc. Al quius te per advocada molt sagrada, Cecilia de Cristo Esposa, ohiunos Verge gloriosa. Imprès a Girona, a la Estampa de Meliton.</p> | 08277-21 | <p>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 1858 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | El Goig l'hem trobat imprès al llibre de Miquel Ballbè 'Les cases de pagès de Talamanca', al capítol que fa referència a la capella de Santa Cecília. No en coneixem la ubicació ni la propietat. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 67674 | Fons documental de la parròquia de Santa Maria de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-maria-de-talamanca | XX | <p>L'arxiu parroquial de Talamanca consta de: 1. Llibres sacramentals: Llibre de baptismes (1939-2007) Llibre de confirmacions (1935-2007) Llibre de casaments (1939-2007) Llibre de defuncions (1939-2007) 2. Administració: Llibre de visites (1941-2007) Com veiem, els documents són dels anys 1935-39 en amunt, doncs els documents anteriors van ser portats a l'Arxiu del Bisbat de Vic o bé cremats durant la Guerra Civil (1936-39).</p> | 08277-23 | Arxiu parroquial de Mura. Plaça de la Rectoria 1, 08279 Mura | <p>Els orígens dels arxiu parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions etc. D'altra banda, cal tenir en compte que el rector de la parròquia era qui en la majoria dels casos exercia la funció de notari i testimoni en bona part de les transaccions quotidianes i altres aconteixements de la vida durant l'Edat Mitjana, d'aquí que aquests fons parroquials continguin en moltes ocasions documentació des dels segles XI-XII, i en endavant de caràcter notarial. En aquest cas, la parròquia exercia les funcions de notari i registrador dels parroquians de Santa Maria de Talamanca.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67675 | Fons documental de l'arxiu administratiu de l'ajuntament de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-administratiu-de-lajuntament-de-talamanca | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.</p> | XIX-XX | <p>Al fons de l'Arxiu administratiu de l'Ajuntament de Talamanca hi trobem bàsicament documentació administrativa, com actes, ordenances, expedients, contractes, registres, adquisicions, expropiacions, contribucions, pressupostos, eleccions, etc organitzada conforme la següent relació: 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.1 Terme Municipal (1987-1987) 1.2 Organs de Govern (1888-1998) 1.3 Alcaldia (1925-1998) 1.4 Secretaria (1890-1994) 1.5 Serveis Jurídics (1883-1982) 1.6 Personal (1953- 1998) 1.7 Correspondència (1860-1998) 2. HISENDA 2.1 Patrimoni (1882-1998) 2.2 Intervenció (1873-1997) 2.3 Tresoreria (1886-1998) 2.4 Fiscalitat (1830-1998) 2.5 Juntes i comissions (1891-1965) 3. PROVEÏMENTS 3.1 Aigües, fonts i safareig (1970-1996) 3.2 Delegació local de proveïments (1939-1960) 3.3 Juntes i comissions municipals (1940-1945) 4. BENEFICÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL 4.1 Expedients generals (1939-1992) 5. SANITAT 5.1 Expedients generals (1956-1996) 6. OBRES I URBANISME 6.1 Planejament i gestió urbanística (1970-1991) 6.2 Obres d'infrastructura (1891-1997) 6.3 Immobles municipals: construcció i manteniment (1972-1994) 6.4 Obres particulars (1954-1989) 6.5 Activitats classificades i obertura d'establiments (1930-1988) 7. SEGURETAT PÚBLICA 7.1 Expedients generals (1875-1998) 8. SERVEIS MILITARS 8.1 Quintes, allistaments, lleves forçoses (1884-1991) 8.2 Béns subjectes a requisa municipal (1961-1965) 8.3 Juntes i comissions municipals (1940-1940) 8.4 Prestació Social Substitutòria (1993-1999) 8.5 Correspondència militar (1927-1984) 9. POBLACIÓ 9.1 Padró municipal d'habitants (1891-1996) 9.2 Junta local del cens de població (1900-1940) 10. ELECCIONS 10.1 Eleccions municipals (1891-1995) 10.2 Eleccions Diputats Provincials (1905-1976) 10.3 Eleccions Parlament de Catalunya (1932-1995) 10.4 Eleccions Generals. Corts, Senat (1891-1996) 10.5 Eleccions al Parlament Europeu (1987-1994) 10.6 Referèndums i plebiscits (1947-1986) 10.7 Altres eleccions (1994-1994) 10.8 Cens electoral. Junta municipal del Cens (1892-1994) 11. ENSENYAMENT 11.1 Expedients generals (1896-1964) 12. CULTURA 12.1 Festa Major. Festes Populars (1987-1994) 13. SERVEIS AGROPECUARIS I MEDI AMBIENT 13.1 Expedients generals (1885-1972) 14. COL·LECCIONS FACTÍCIES 14.1 Arxiu d'imatges (1900-1990)</p> | 08277-24 | Casal del poble, carrer del Raval 2, 08279 Talamanca | <p>L'actual organització de l'arxiu va tenir lloc l'any 1999 i va ser a càrrec de l'Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Els antics documents foren cremats durant la Guerra Civil (1936-39).</p> | 41.7369900,1.9779900 | 415011 | 4621080 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | No hi ha cap fons pròpiament històric, però trobem antics documents molt interessants classificats segons la temàtica a la que pertanyen i que són fonts molt útils per a l'estudi i la interpretació de la vida al municipi de Talamanca en el període comprès entre finals del segle XIX i principis del XX. Per exemple, trobem tres volums que recullen expedients, fitxes, llistats d'assistència i quaderns de notes d'alumnes de l'escola del poble en el període 1904-1926 (Caixa 253 11.1). Igualment, per una donació de Francesc Belmonte, l'arxiu compta amb el recull de fotografies que Miquel Ballbè va fer dels masos del terme als anys noranta i que serien publicades, en part, al llibre 'Les cases de pagès de Talamanca' el 1997. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 67678 | Llegenda de l'església de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lesglesia-de-santa-magdalena | <p>SUADES, Jordi; SANZ, David (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet.</p> | XVIII-XX | Llegenda oblidada, per bé que s'ha pogut recollir al llibre esmentat. | <p>Sovint la suposada existència de tresors amagats a les masies o esglésies ha provocat l'aparició de nombrosos cercadors de fortunes que han actuat de forma intensa i sense miraments. Això explica l'estat ruïnós de molts edificis. L'església de Santa Magdalena, n'és un exemple. Quan va quedar abandonada es deia que hi havia un tresor que havien deixat els amos del mas Escaiola, situat arran de la riera. Alguns es van dedicar a buscar-lo. Per a tal cosa es van obrir murs de l'església, aixecar pedres i l'altar. No el van trobar (Miquel Ballbè). SUADES, SANZ (2000:78)</p> | 08277-27 | <p>El mas Escaiola, segons es documenta, va tenir cura del temple cap al segles XVI i XVII. Hem de pensar que la narració d'aquesta llegenda però, es remunta en el moment que l'església va quedar desocupada, cap a finals del XIX.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 67686 | Auca de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-talamanca | <p>ROCA, Carles; SELLARÉS, Joan. Auca de Talamanca. Ajuntament de Talamanca.</p> | XX | <p>Conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda, disposades en un full de paper, i que es refereixen als diferents episodis de la història del poble. Diu: Ja comença en la prehistòria / de Talamanca la memòria. A la carena d'un serrat / alcen els íbers un poblat. La serralada és cara Sol / i avui es diu de Rossinyol. Els temps segueixen fent l'avanç / i un dia arriben els romans. Dels segles corria el tercer / quan el seu món se'ls féu malbé. Del Nord irrompen els alans / són cruels, violents i sagnants. Darrere d'ells els visigots / ensenyen els seus unglots. Segle vuitè comença en pau / més..., l'islamisme és la clau. Veient el poble al mig d'un clap / l'anomenà TALC AL MANQAB. Que en català això vol dir: / a la vessant, just al camí Protegia el pas un castell / edificat damunt l'altell. El castell és mencionat / quan Sant Benet va ser fundat. L'onzè segle, el féu censal; / passà als Cardona amb dret feudal. Al temple de Santa Maria / un testament sagrat hi havia. És al dotzè quan neix la branca / que porta el nom dels Talamanca. Dels Talamanca, fou Bernat / un cavaller molt ben plantat. Al catorzè fou Berenguer / un bon Baró, just i auster, Que té el sarcòfag, avui dia, / a dintre de Santa Maria. Més en Ramon, que és l'important / i amb un historial brillant, De la Corona d'Aragó / d'Eivissa en fou gobernador. I encara avui, a l'illa blanca, / la platja hi ha de Talamanca. Som al quinzè, i el dret d'herent / passa als Aimeric per casament. Al dissetè hi ha braç novell: / són els Amat de Castellbell. A Catalunya el divuitè / regia ja Felip cinquè. Al poble ja s'alambinava / un aiguardent que enamorava. I sent comarca camperola / de filadores hi ha una escola. S'estava el veïnat marcint / al començar el segle vint. Al poble hi ha politiqueig, / i causa ja més d'un mareig. Un alçament al trenta-sis / va trastocar tot el país. Cap els seixanta, amb revifada, / comença al poble nova albada. En busca d'aires purs i sans arriben / els estiuejants. Les set rieres dels voltants / són un encís pels caminants. Hi ha fonts, boix i amples pinedes, / alzines, roures i pollancredes. A dreta mà de la calçada, / alguns casals d'anomenada. El Cingle té ja l'antigor / de tres centúries d'esplendor. La Serra i Can rubí, també / el pas del temps aguanten bé. A can Pruners, també el Trullàs, / ben conservats els trobaràs. La Tatgera un 'càmping' joliu, / ben equipat i positiu. L'escaient restaurant Cal Ros / bon preu, plat bo i generós. Mereix, can Vila, l'atraient / de més antic, i en fem esment. Són ca n'Esteve i les Generes / propietats de les primeres. Ja s'elaboren sense manca / els Embotits de Talamanca. Tots junts per l'Assumpció / gaudim de Festa Major. L'ajuntament, amb alegria, / us hi convida en aquest dia. Més quan molesta la calor / és Talamanca la opció. Si decidíssiu venir / benvinguts sereu ací. Signatura 398.2(46.71Tal)Roc</p> | 08277-35 | Biblioteca del Casino, Passeig Pere III 27-29, 08241 Manresa | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Carles Roca i Boixadera (text) i Joan Sellarés Borja (dibuixos) | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 67687 | Bacallà a la Talamanquina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bacalla-a-la-talamanquina | XX | Es tracta d'una recepta del tot vigent i elaborada en moltes cases i restaurants de la comarca. | <p>Recepta per a 4 persones: Vuit talls de bacallà remullat passats per farina i fregits ben rossos. Es posen a una cassola de terra, amb un grapat de panses netes i escaldades. Es prepara una picada al morter composta de : 2 alls, unes fulles de julivert, una branqueta de canyella, una cullerada de pebre vermell i un grapat d'ametlles torrades; es matxuca tot finament i s'aclareix amb parts iguals d'aigua i de vi clar, es tira per damunt del bacallà i es deixa coure tot junt amb la cassola tapada. Mentre es cou el bacallà amb la salsa en un plat preparem: 60 grams de farina, dues clares d'ou, sal, unes gotes d'oli i un xic d'aigua o de llet; es remena bé tot aquest conjunt amb el debatidor fins que quedi una pasta fina. Ja conseguit el seu punt es tiren unes cullerades d'aquesta pasta en una paella amb oli bullent i es fregeix en forma de bunyols, els quals serveixen de guarnició. El bacallà se serveix en la mateixa cassola i els bunyols en una plata a part.</p> | 08277-36 | <p>El cuiner manresà Ignasi Domènech (1874-1956) va dedicar la seva vida a la cuina. Primer experimentant als fogons, al costat dels grans cuiners internacionals de l'època, i després fent una àmplia i valuosa aportació al món editorial amb una gran quantitat d'obres relacionades amb la gastronomia. Va ser el pare del popular bacallà a la talamanquina i el seu receptari continua vigent encara en l'actualitat.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67688 | Riera de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-talamanca | <p>AA.DD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | <p>La riera de Talamanca s'origina a la zona de conglomerats del Montcau i de la serra de l'Obac, d'on les aigües del torrent la Vall i del torrent de Cantacorbs baixen fins ajuntar-se tot formant una V a la zona coneguda com a 'Entreforcs', un punt limítrof dels termes municipals de Talamanca i Monistrol de Calders. La riera segueix un recorregut d'uns 20 km, gairebé en paral·lel a la riera de Mura, i en direcció predominant del sud-est al nord-oest. Conflueixen a Sant Esteve per anar a desembocar, uns cinc km més tard, al riu Llobregat, prop dels Tres Salts. En el seu curs, la riera ha anat excavant les respectives valls, estretes i amb alguns trams tortuosos per la successió de meandres. En acostar-se al Llobregat les valls s'enfonsen, a la vegada que alguns vessants es drecen per esdevenir cingles. La consistència variable dels estrats de roca fa que l'aigua sovint no llisqui avall, sinó que salti esglaonada entre gorgs. Les valls estretes deixen poc espai al bosc de ribera, en canvi, les plantes properes a l'aigua hi són més nombroses: el canyís, les bogues, el creixen, la dolceta, la salicària, etc. AADD (1997:171)</p> | 08277-37 | Terme municipal de Talamanca, 08279 Talamanca | <p>El paisatge de la riera de Talamanca manté restes de l'activitat humana. L'aigua de la riera ha servit històricament com a regadiu dels petits horts que es treballaven a la seva llera, una activitat avui abandonada però que ens ha deixat senyals inequívocs d'aquest fet, com són les quatre sínies que encara hi trobem, petites canalitzacions i rescloses.</p> | 41.7212900,1.9958200 | 416474 | 4619319 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67688-foto-08277-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67688-foto-08277-37-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Quim Serdà Manau | La capçalera i el primer tram de la riera es troben dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 67689 | Els Tres Salts o Ulls del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-salts-o-ulls-del-llobregat | <p>Al límit entre Talamanca i Sant Fruitós de Bages, el Llobregat forma una presa natural de roca calcària que ha estat erosionada pel fregament constant de l'aigua del riu. D'aquesta roca en surten brolladors que baixen per un desnivell d'uns dos metres, i juntament amb el bosc de ribera que ho acompanya, conforma un espai natural d'innegable atractiu.</p> | 08277-38 | Pista forestal Viladordis-Talamanca, 08279 Talamanca | 41.7250800,1.8759800 | 406511 | 4619863 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67689-foto-08277-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67689-foto-08277-38-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | En aquest indret, el camí vell de Manresa a Talamanca creuava el riu, just en el punt on avui hi ha un pont de formigó. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67769 | Font Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-ferro | La vegetació hi creix per tots costats | <p>Als peus d'una gran roca i enmig d'una gran massa d'arbusts trobem aquesta font de degoteig, que sols té aigua a l'hivern. Un petit safareig quadrangular acumula el poc volum d'aigua, mentre que la restant s'escola pel subsòl fins arribar al torrent del Güell.</p> | 08277-109 | Llevant de la masia el Cingle, 08279 Talamanca | 41.7382500,1.9614300 | 413636 | 4621236 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||||
| 67777 | Fons documental de l'Institut Cartogràfic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-linstitut-cartografic-de-catalunya | XX | <p>L'Institut Cartogràfic de Catalunya disposa de la Cartoteca, un centre de documentació que permet la consulta de diversos fons de caire geogràfic de tot el món que abracen des del segle XVI fins a l'actualitat. S'hi poden trobar mapes, plànols, vistes, llibres, atles, fons documentals personals i institucionals, fotografies i altra informació que fa referència a la representació i estudi del territori. Pel que fa a Talamanca localitzem el següent: 1. Fons Atlàntida (l'inventari de mapes de la Cartoteca): Fitxa 2 Títol: Mapa planimètric de Talamanca Any: 1921 Escala: 1:25000 Signatura: Dp-895-1 Registre: 128567 Autor: España. Instituto Geográfico y Estadístico. Fitxa 3 Títol: Mapa topogràfic de Talamanca Any: 1921 Escala: 1:25000 Signatura: Dp-895-3 Registre: 128569 Autor: España. Instituto Geográfico y Estadístico. 2. Fons de fotografies aèries verticals: codi 20002, any 1967, escala 1:20 000, blanc i negre codi 10082, any 1970, escala 1:18 000, b/n codi 20017, any 1977, escala 1:15 000, b/n codi 20023, any 1980, escala 1:15 000, b/n codi 81001, any 1981, escala 1:20 000, b/n codi 84034, any 1984, escala 1:70 000, b/n codi 86019, any 1986, escala 1:22 000, b/n codi 86001, any 1986, escala 1:30 000, b/n codi 88052, any 1988, escala 1:70 000, b/n codi 89039, any 1989, escala 1:70 000, b/n codi 90030, any 1990, escala 1:70 000, b/n codi 90025, any 1990, escala 1:5 000, b/n 3. Fons SACE (Sistemas Aéreos Comerciales Españoles, empresa ubicada a Barcelona, especialitzada en fotografies aèries i que fou operativa entre 1960 i 1995): 18 Fotografies verticals de la finca del Sr. Botey clixé SACE/Ref 20779 a 20795 1 Fotografia vertical del poble clixé SACE/Ref 20796</p> | 08277-126 | Seu Central de l'ICC. Parc de Montjuïc - 08038 Barcelona | <p>Els fons provenen d'antics organismes cartogràfics de l'Administració que van ser traspassats a l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) , així com d'altres col·leccions de fotografies aèries de Catalunya que s'han aplegat al llarg dels 25 anys de funcionament.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67778 | Font de la Mosquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mosquera-0 | Hi creix molta vegetació, amagant el naixent d'aigua. | <p>Al tram de riera de Talamanca comprès dins les canals del Singla trobem, al marge esquerra, dos petits naixent d'aigua que recullen l'aigua del vessant de la muntanya. Aquests, estan canalitzats mitjançant un petit tros de canya col·locada al sortidor natural. En el moment que vam visitar-la, sols sortia un lleuger fil d'aigua, per bé que ens han explicat que en mesos de tardor, hivern i primavera l'aspecte és molt diferent, doncs l'aigua surt amb més força i cabdal.</p> | 08277-127 | Obaga del Cingle, Mas el Cingle, 08279 Talamanca | 41.7430200,1.9515500 | 412821 | 4621776 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Seguint uns 30 metres riera avall, trobem les restes d'una antiga resclosa. La major part ha desaparegut, però encara avui són visibles dos trossos als extrems de la riera. Veiem grans carreus de pedra lligats amb una forta capa de morter. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67779 | Font dels Pets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pets | <p>Naixent d'aigua que s'amaga enmig del bosc. Tot remuntant la carena que hi ha a llevant del poble de Talamanca, a la zona coneguda com a Bonesfonts, trobem un pas natural que s'obre entremig del cingle que alhora fa de límit amb el terme de Monistrol de Calders. Seguint un caminet i just abans d'arribar al pas, trobem la deu. Un forat a nivell del sòl d'aproximadament 60 cm de diàmetre i consolidat perimetralment amb pedres, acumula encara avui aigua, donant lloc d'aquesta manera al naixement del Torrent dels Pets, que un tram més avall pren el nom de Torrent de la Gubiana. Tan el caminet com el bosc que acompanyen la font fan que aquest indret esdevingui paisatgísticament interessant, doncs la frondositat d'aquest espai destaca en un terreny eminentment sec i avui, cremat.</p> | 08277-128 | Serrat de la Mussarra, 08279 Talamanca | <p>Segons les fonts orals, sembla que aquest topònim podria tenir el seu origen en les qualitats purgatives de l'aigua d'aquest indret.</p> | 41.7432400,1.9969000 | 416592 | 4621755 | 08277 | Talamanca | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67779-foto-08277-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67779-foto-08277-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67780 | Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda-1 | Hi creix molta vegetació als voltants. | <p>Naixent d'aigua just al costat del curs de la riera de Mura. Sols es veu una taca d'humitat que apareix d'entre la vegetació que hi ha crescut i que remulla lleugerament la roca. En períodes pluvials, l'aigua que en surt és més abundor, mentre que quan hi ha crescudes de la riera, la font pot restar sota el cabdal d'aquesta.</p> | 08277-129 | Camí Forestal Mas St Esteve-Rocafort, a uns 700m del mas, 08279 Talamanca | 41.7247300,1.9180300 | 410008 | 4619780 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67780-foto-08277-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67780-foto-08277-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67783 | Font Janet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-janet | La vegetació hi creix, amagant la font i fent del paratge un espai descuidat. | <p>Naixent d'aigua als peus de l'antic camí Talamanca-Rocafort. D'una beta de roca coberta per molta vegetació, en regalima un lleuger fil d'aigua, inapreciable avui, però que humiteja el subsòl. Mitjançant la canalització de l'aigua, aquesta es recull ambdós dipòsits ubicats a pocs metres per sota del nivell de la font. Estan fets mitjançant blocs de pedra lligats amb morter, un està cobert i l'altre descobert. En un altre període de l'any sembla ser que l'aigua hi surt amb més cabdal.</p> | 08277-132 | Camí Talamanca-Rocafort, 08279 Talamanca | <p>L'aigua d'aquesta font ha tingut històricament diverses funcionalitats. Ha servit com a deu pel subministrament d'aigua del mas Camp Rubí fins que aquest va connectar-se a la xarxa municipal. També ha proveït d'aigües a uns petits horts dels rodals. La construcció dels dos dipòsits permetia disposar d'un remenant per tal de ser utilitzada amb l'objectiu citat. Tanmateix, la mainada del poble podia banyar-s'hi, tal i com recorden les fonts orals. Així doncs, l'espai era també una zona d'esbarjo, proper al poble i a l'antic camí de Talamanca a Rocafort.</p> | 41.7342200,1.9737800 | 414658 | 4620776 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67783-foto-08277-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67783-foto-08277-132-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Hi ha la intenció d'adequar la font i el seu entorns dins d'un projecte de ruta verda, per tal de recuperar i fer d'aquest indret un espai d'interès pels habitants del poble, doncs és un espai molt proper al nucli urbà. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 67784 | Font del mas la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-la-serra | <p>Naixent d'aigua a l'extrem ponentí dels antics horts del mas La Serra. Trobem un gran dipòsit construït amb el propòsit de recollir l'aigua del subsòl per a usos agrícoles i domèstics. Aquesta estructura, feta de blocs de pedra i morter, permet acumular un important volum d'aigua per a poder ser remuntada per la sínia.</p> | 08277-133 | Mas La Serra, km 23,2 de la carretera BV1221 Terrassa-Navarcles, 08279 Talamanca | <p>Antigament, l'aigua d'aquesta font estava emprada per a diferents usos. D'una banda, servia per a l'ús domèstic del mas La Serra fins que aquest va poder tenir el subministrament d'aigua del poble, cap als vols dels anys 1970. D'altra banda, la sínia que trobem aquí construïda proveïa d'aigua per a regar els horts que hi havia antigament a l'esplanada. Altrament, també es feia servir el dipòsit d'aigua com a safareig. Avui, sembla que ningú explota la font.</p> | 41.7213200,1.9845100 | 415533 | 4619334 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | En aquesta font neix el torrent del Güell. Avui és pràcticament sec, però de ben segur que en una altra època de l'any baixa més cabalós. Passat el mas Escaiola, les seves aigües flueixen amb la riera de Talamanca, per acabar trobant-se amb la riera de Mura a Sant Esteve. També trobem just aquí, en el naixent de la font, l'espectacular sínia del mas La Serra (fitxa 139). | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67785 | Balma dels Gubians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-gubians | <p>Enmig del paratge boscós i pedregós que conforma la serra de la Mussarra, hi destaca als seus peus aquesta balma oberta a la roca natural, ben a prop de la riera de Talamanca, just al seu pas per darrera el poble. Es troba en el curs del torrent dels Pets, que en aquest tram pren el nom de torrent dels Gubians, per acabar confluint a la riera. Per damunt, la balma forma una gran esplanada de roca sobre la que hi podem caminar, formant part de l'itinerari turístic que recorre el poble. L' interior de la balma resta per sota del nivell de circulació dels camins que l'envolten, per accedir-hi, cal descendir per un estret sender amb un alt desnivell i endinsar-se entremig d'una espessa vegetació. El seu topònim deriva del nom del mas que trobem uns metres més amunt a la carena, La Gubiana.</p> | 08277-134 | Solei de La Gubiana, 08279 Talamanca | 41.7413200,1.9819300 | 415345 | 4621557 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67785-foto-08277-134-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Sota de la balma hi ha la font dels Gubians, avui de difícil accés i localització per la gran quantitat de vegetació. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67787 | Canals del Singla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canals-del-singla | <p>A la zona de l'obaga del Cingle de la riera de Talamanca s'obre camí, entremig d'una cinglera, estrets passos plens de meandres, tolls i algun petit salt d'aigua, configurant un paratge força pictòric. En períodes fluvials, les aigües retingudes en els tolls i canals presenten un major atractiu envoltats pel bosc de ribera.</p> | 08277-136 | Riera de Talamanca, 08279 Talamanca | 41.7422700,1.9454700 | 412314 | 4621699 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67787-foto-08277-136-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||||
| 67788 | Collet de la Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-la-portella | <p>El Collet de la Portella es localitza al serrat del Vintró, al límit nord del terme municipal de Talamanca. Al capdamunt del collet hi trobem un estret pas natural per on hi passava el camí ral de Barcelona a Berga, i que encara avui és transitable. El bosc de pi blanc hi era predominant fins que el darrer incendi va cremar tota aquesta zona, deixant a la vista un paratge aspre i pedregós.</p> | 08277-137 | Serrat del Vintró, 08279 Talamanca | <p>El Collet de la Portella representava el darrer escull a superar pels caminaires que recorrien el camí ral de Barcelona a Berga al seu pas per Talamanca, doncs un cop al capdamunt, el camí descendia per endinsant-se a les planes que conformen l'actual pla de Bages.</p> | 41.7508400,1.9651200 | 413960 | 4622630 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||||
| 67802 | Pla del Balç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-balc | <p>Ben a prop de la capçalera de la riera de Talamanca i enmig del seu curs, trobem una gran esplanada de roca calcària que ha estat erosionada pel fregament constant de l'aigua, donant lloc a incomptable ziga-zaga. Una gran roca que mira a migdia forma un alt i llarg penya-segat, complementant aquest paratge d'innegable atractiu paisatgístic el topònim del qual bé donat per les característiques geològiques de l'emplaçament.</p> | 08277-151 | Riera de Talamanca, 08279 Talamanca | 41.7255700,1.9936000 | 416295 | 4619797 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67802-foto-08277-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67802-foto-08277-151-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Aquesta zona es troba dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67805 | Balma de Rocagiberta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-rocagiberta | <p>La Mussarra és un serrat que fa de límit natural entre el terme de Talamanca i el de Monistrol de Calders. Al costat talamanquí trobem la impressionant balma, que s'estén tot seguint el serrat per el seu costat meridional. En període pluvial, l'aigua hi baixa formant una cascada. La roca que fa de sostre pertany al municipi de Monistrol de Calders.</p> | 08277-154 | Serra de la Mussarra, 08279 Talamanca | 41.7451100,1.9883600 | 415884 | 4621971 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67805-foto-08277-154-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Fonts orals diuen haver trobat ossos en algunes balmes del terme, fet per el que argumenten una teoria sobre la possible presència d'hàbitats prehistòrics en aquests indrets. En el cas que ens ateny, hi ha qui diu que la part septentrional de la balma reuneix les condicions adequades per al seu ús com a hàbitat, per bé que no se'n han documentat restes. Així, podria ser interessant algun tipus de prospecció superficial per part d'especialistes amb l'objectiu de descartar o determinar una hipòtesi més fidedigna. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67823 | Font de l'obaga de la masia el Cingle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobaga-de-la-masia-el-cingle | La gran massa vegetal de l'indret ha acabat amagant la font, que solament es deixa entreveure quan forma els dos petits tolls. | <p>Naixent d'aigua en un marge d'obaga just al peu del camí. Trobem una petita paret de pedra coberta per vegetació per sota de la qual va regalimant l'aigua que al trobar el sòl s'acumula formant dos petits tolls. Depenent l'època de l'any el volum d'aigua és major o menor.</p> | 08277-172 | Pista forestal de l'obaga de la masia el Cingle, 08279 Talamanca | 41.7406900,1.9470400 | 412443 | 4621522 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67823-foto-08277-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67823-foto-08277-172-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67826 | Font dels Burjons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-burjons | <p>La font, respon a un d'aquests fils d'aigua que de forma natural ha pogut canalitzar-se, de tal manera que en surt un petit raig constant. Amb el temps, la font s'ha modificat fins adquirir l'aspecte que té avui. Així, trobem una petita canalització de plàstic per a conduir l'aigua fins a la pica de pedra, que a la vegada deixa sortir l'aigua per un forat, de tal manera, que es perd per el subsòl. La canalització de plàstic està encaixada enmig d'un pedaç de formigó posat damunt la roca, i on hi ha inscrita la data de 18-6-04. Una petita tarima feta mitjançant petites lloses i terra fa més fàcil l'accés a la font. La vegetació que hi ha crescut al voltant decora aquest espai tot creant un bonic paratge.</p> | 08277-175 | Mas Les Generes, 08279 Talamanca | <p>La font encara s'utilitza com a punt de proveïment d'aigua per a veïns de Navarcles, St. Fruitós de Bages o Manresa, que omplen garrafons des de molts anys enrera. Trobem nombroses modificacions i alteracions de l'entorn, fet per el que l'actual data gravada al damunt del brollador (2004) sols respon a una petita intervenció d'algun particular. Fonts orals ens expliquen que al llarg del temps han vist com aquest espai anava adquirint transformacions conforme les inquietuds dels visitants, en cap cas però, arribant a malmetre l'agradable harmonia del conjunt.</p> | 41.7377488,1.8961896 | 408210 | 4621248 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67826-foto-08277-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67826-foto-08277-175-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-05-27 00:00:00 | Quim Serdà Manau | La font queda molt lluny del nucli urbà de Talamanca, i molt a prop dels pobles veïns de Navarcles i St. Fruitós, fet per el que veïns d'aquests municipis creuen que la font pertany al seu poble. En qualsevol cas, queda clarament demostrat que pertany a Talamanca, doncs el riu Llobregat fa de límit natural, i la font es localitza al costat talamanquí. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 67827 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-lobac-0 | <p>El Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac es troba en el sector de la Serralada Prelitoral Catalana que s'aixeca entre les comarques del Vallès Occidental i del Bages, i ocupa una extensió propera a les catorze mil hectàrees. El seu paisatge és aspre, d'altives cingleres i originals monòlits, amb una vegetació estesa pels replans de la muntanya o encaixada dins dels típics sots i canals. El conjunt del parc natural està format per dues carenes principals unides transversalment al coll d'Estenalles, que s'allarguen de nord a sud i es desfan a banda i banda en profundes i esponeroses fondalades. Els cims més alts són la Mola (1.104 m) i el Montcau (1.057 m). El paisatge pedregós i agrest del parc és producte de l'erosió insistent sobre la roca que el configura. L'origen cal buscar-lo en la deposició de còdols i altres materials transportats pels corrents fluvials durant el període del Paleògen, ara fa entre 33,7 i 23,6 milions. Aquestes materials sedimentaris havien estat erosionats de l'antic massís catalanobalear, configurant avui la formació de conglomerats característica. L'acció erosiva de l'aigua sobre la roca ha donat lloc al singular relleu del parc, amb elements tan característics com les canals, els roqueters i els monòlits o megaclasis. A nivell subterrani, l'aigua ha modelat un impressionant conjunt de cavitats que, en aflorar a l'exterior, donen lloc als coneguts avencs, coves, balmes, caus i surgències. La vegetació característica del parc natural és l'alzinar, que per sobre dels 800 metres s'enriqueix amb espècies pròpies de llocs humits, com la moixera, el boix i el roure -formant alguns boscos molt interessants -, mentre que en altituds inferiors es barreja amb pins i arbusts mediterranis, com el bruc i l'arboç. La base del massís es troba ocupada per pinedes de pi blanc, que a les zones més obagues és substituït sovint pel pi roig i la pinassa. Als roqueters i a les cingleres creixen diverses plantes de gran interès, típiques de llocs secs i amb poc sòl. La gran diversitat d'ambients ecològics fa que visquin al parc moltes espècies animals pròpies tant de les regions mediterrànies com de les centreuropees, podent comptabilitzar més de dues-centes espècies de vertebrats. La salamandra, la serp verda, el gaig, la merla, el pit-roig, el senglar, el gat mesquer, la mostela i diversos rapinyaires en són algunes de les més representatives. Són especialment interessants les comunitats que poblen rocams i cingleres, i les poblacions de rates-pinyades que habiten en alguns avencs. Pel que fa a la fauna invertebrada, és remarcable la presència d'algunes espècies endèmiques. L'abundància d'abrics naturals i coves, així com la presència d'extensos boscos aptes per a la caça i el pasturatge de petits ramats feren que el massís de St Llorenç del Munt fos escollit per l'home del neolític i eneolític com a lloc d'establiment, testimoniat en els nombrosos jaciments que hi ha per la muntanya i els diversos objectes trobats. El període antic és el més desconegut fins ara. Amb tot, el descobriment d'elements ibèrics indica una certa continuïtat entre aquests i la prehistòria. Llevat d'algunes petites troballes ibèriques i romanes a les parts altes del massís, les principals concentracions de vestigis es concentren als sectors més habitables de la muntanya, a llevant i migdia. A l'època medieval, la invasió sarraïna de principis del segle VIII i les posteriors incursions de pillatge, que s'allargaren fins a començaments del segle XII, motivaren que una part de la població del rodal del massís es refugiés en els reductes amagats de la muntanya. A mesura que avançava el procés de la reconquesta (segles IX-X) s'anaren formant a la muntanya un nombre considerable de llogarets pagesos organitzats en parròquies i sota l'empara dels castells. És en aquests moments que els actuals nuclis urbans es comencen a forjar i que amb els pas dels segles adquireixen l'aspecte actual.</p> | 08277-176 | Del km 6'5 al km 24 de la carretera BV1221 Terrassa-Navarcles | <p>Des de l'any 1972, el massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està emparat legalment per un pla especial d'ordenació promogut per la Diputació de Barcelona, essent declarat Parc Natural l'any 1987. Amb la modificació del pla duta a terme l'any 1998, en que s'amplia la zona protegida, s'hi afegeixen unes hectàrees de la part llevantina del municipi de Talamanca, configurant-se d'aquesta manera l'àrea protegida actual, que arriba fins a les 13.694 ha, i dins de la qual s'hi troben elements d'alt interès natural i cultural. A més d'aquest patrimoni, cal destacar el seu paper com a centre dinamitzador cultural, turístic i econòmic repercutint favorablement als municipis que el conformen. El programari d'activitats inclou tota mena d'activitats, tant de les arts plàstiques, escèniques, musicals, literàries, com folklòriques o gastronòmiques. Destaquem les activitats com el programa Viu el Parc o el Parc a taula.</p> | 41.7239800,1.9857100 | 415636 | 4619628 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||||
| 67828 | Collet de Lligabosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-lligabosses | <p>Al llevant del poble de Talamanca trobem la serra de la Mussarra, que fa de límit natural entre els municipis de Talamanca i Monistrol de Calders. Pujant per aquest serrat trobem l'antic camí de Talamanca a St.Llorenç Savall, avui una pista forestal ben condicionada. Poc abans d'arribar al capdamunt del serrat, el camí planeja lleugerament al collet o turó de Lligabosses, on avui s'hi entrecreuen tres camins.</p> | 08277-177 | Serra de la Mussarra, 08279 Talamanca | <p>Per el collet de Lligabosses hi passava l'antic camí de bast de Talamanca a St. Llorenç Savall. Seguint un tros més de camí s'arriba al capdamunt del serrat de la Mussarra, un lloc on en temps de bandolers, aquests robaven a la gent tot aprofitant que hi arribaven cansats després de la llarga pujada des de la riera. Per evitar ser assaltats, traginers, veïns i veïnes de Talamanca, paraven al collet per amagar-se la bossa dels diners i lligar-la ben fort, donant origen així, al topònim de collet de Lligabosses. Avui encara són conegudes les aventures del bandoler Capablanca, que actuava a la zona del massís de St. Llorenç del Munt i l'Obac i voltants, tot aprofitant la vegetació ufanosa de l'indret.</p> | 41.7285600,2.0040700 | 417169 | 4620118 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67828-foto-08277-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67828-foto-08277-177-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Aquest turó es troba dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 67833 | Dita sobre Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-sobre-talamanca | XX | És una dita molt coneguda a la comarca. | <p>La dita diu: 'Talamanca, Mura i Rocafort, tres pobles de mala mort'.</p> | 08277-182 | <p>Cal entendre la dita sabent que l'economia poc diversificada del poble, molt dependent del conreu de la vinya, va entrar en una profunda crisi degut a l'arribada de la fil·loxera, que arrasaria els ceps del terme i contrades veïnes. Les dificultats per sobreviure en aquestes condicions donarien origen a la dita. Sempre que parlen del passat, les persones més grans del poble encara ens recorden aquelles èpoques de misèria.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67834 | Trobada de Puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-2 | XX-XXI | Es celebra anualment. | <p>La trobada de puntaires es celebra un cop a l'any en un diumenge de maig. És una jornada en que s'agrupen puntaires de tot el Bages i comarques veïnes i mostren al públic la tècnica d'aquesta tradició artesana. A més, hi ha una ballada de sardanes per amenitzar la festa .</p> | 08277-183 | Plaça del raval, 08279 Talamanca | <p>La trobada de puntaires es va realitzant des de l'any 1997 amb la intenció de donar a conèixer la pràctica artesana de fer puntes de coixí. Les puntaires eren tradicionalment dones que, un cop rebien el patró que havien de seguir, treballaven exclusivament a casa. L'aprenentatge de les puntes l'iniciaven de ben joves, des dels tres anys. Aquesta preparació a vegades tenia lloc a casa d'una puntaire experta. Els pares pagaven una quantitat mensual per aquesta educació, al mateix temps que proveïen la filla de tot el material necessari per a l'aprenentatge. A la llarga, la noia començava a assistir la seva mestra en els seus encàrrecs a canvi d'un petita comissió. Això continuava fins al final de la seva formació, fins al moment en què la noia es valia per si mateixa i podia treballar pel seu compte des de casa seva. Aquestes treballadores normalment cobraven molt poc. El rander mantenia les puntaires en una posició d'absoluta dependència. Sovint dividia el patró en diverses parts i el repartia en pobles diferents perquè les dones no en poguessin reproduir el conjunt i no poguessin vendre la feina pel seu compte. Aquesta indústria domèstica va desaparèixer a partir del moment en què es va imposar la màquina de cosir i a partir de l'emergència de la gran indústria tèxtil catalana. Moltes dones van començar a treballar a les fàbriques perquè la demanda de les puntes fetes a mà, sempre més cares, havia disminuït. Darrerament s'ha recuperat aquesta tradició amb una finalitat del tot lúdica.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 1997 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 67835 | Fons d'imatges de l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-gavin | XX | <p>Al fons gràfic de l'Arxiu Gavín trobem les següents sèries de Talamanca: - Església de Santa Maria de Talamanca. 10 fotografies dels anys 1967-1979. - Església de Santa Magdalena. 26 fotografies dels anys 1964-1979. - Església de Sant Esteve de Vilarasa. 1 fotografia del 1968. - Capella de la Concepció (La Tatgera). 3 fotografies dels anys 1969-1971.</p> | 08277-184 | Monestir de les Avellanes, carretera C-12 km 181, 25012 Os de Balaguer (La Noguera) | <p>Al fons de l'Arxiu Gavín hi trobem la història del poble català pel que fa a les seves tradicions religioses. Així, en aquesta col·lecció particular forjada des de mitjans de segle XX mitjançant el treball de camp i la recerca, hi podem trobar l'inventari d'Esglésies de Catalunya, un bon recull de goigs, estampes, articles de premsa, etc.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 67837 | Mas Donzell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-donzell-0 | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.</p> | XIII | <p>Del cos principal del mas només en queden les restes dels murs perimetrals i poca cosa més, no queden restes de la coberta ni de la distribució interior. Aquests ens serveixen per localitzar l'emplaçament del mas, constatar la seva existència i definir la superfície en planta: 46 m2.</p> | 08277-186 | A migdia del torrent de ca l'Artesà, a l'indret conegut com Les Begudes (08279 Talamanca) | <p>Durant la repoblació al segle XI, alguns colons s'agruparen a la sagrera, però la majoria es dispersà en masies petites i aïllades organitzant l'explotació del territori. És en aquest context que situem els orígens del mas Donzell, del que tant sols tenim les següents notícies històriques: 1281 Berenguer de Talamanca i la seva muller, Blanca, van vendre en alou a Pere Solà, el mas Donzell; i a Ramon Aymerich, el mas Duarria, del terme i castell de Talamanca. (J. Sarret i Arbós. Monumenta Històrica, Vol. V) 1528 En aquest any, el mas Donzell ja estava adherit a la propietat del mas Pruners. BALLBÈ (1997)</p> | 41.7377600,1.9585800 | 413398 | 4621185 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 67845 | Barraca de vinya de la tina Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-tina-llobregat | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>Es tracta d'un conjunt format per una tina i una barraca totalment reformats. Com a edificació auxiliar a la tina hi trobem una barraca de planta quadrangular (320 cm x 300 cm) adossada al costat sud d'aquesta, i que igual que la tina, ha estat recentment reformada. El parament està fet de pedra seca mitjançant carreus de diferent mida i en algun cas molt ben escairats, sobretot a les cantonades i entrada. Trobem petites falques de pedra repartides per tota l'estructura. L'entrada, oberta a migdia, presenta una llinda monolítica ben treballada sostinguda damunt dos brancals formats per carreus ben escairats i disposats. Les mesures de l'entrada són les següents: 120 cm d'alt, 60 cm d'ample, i 70 cm de gruix. Pel que fa a l'alçada interior, la barraca arriba als 290 cm. La coberta és feta per el mètode d'aproximació de filades, tancant al capdamunt amb una llosa. Exteriorment, està recoberta per terra. A l'interior hi trobem un amagatall o fresquera (40 cm x 40 cm) i el broc de la tina, ambdós situats al parament nord. A l'exterior, i al costat de l'entrada, una petita banqueta complementa el conjunt. AADD (2005:156)</p> | 08277-194 | Pista forestal Viladordis-Talamanca km 4, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7244000,1.8778700 | 406667 | 4619786 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 67846 | Barraca de vinya de la tina la Solitària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-tina-la-solitaria | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XIX | Tot el conjunt es troba en un estat de deteriorament degut al creixement de la vegetació i al seu estat d'abandonament. | <p>Barraca de vinya que es localitza a l'est de la tina Llobregat. És de planta rectangular amb 2,05 m d'ample i 1,7 m de llarg. És una construcció feta amb pedra seca. La coberta i la part superior dels murs han desaparegut. El gruix de les parets és de 50 cm. La porta d'entrada és de 65 cm d'amplada, presenta un encaix al muntat dret i s'ha perdut la llinda que la conformava. A l'interior hi trobem quatre amagatalls, tots ells de grans dimensions; al parament sud, un de 40 cm d'ample per 60 cm d'alt i 30 cm de fondària; al parament oest, un de 20 cm d'ample per 20 cm d'alt i 20 cm de fondària; al parament nord, un de 60 cm d'ample, i al parament est, el darrer, amb 60 cm d'ample i 40 cm de fondària. El conjunt de la barraca es troba en un estat força deteriorat. AADD (2005:165-166)</p> | 08277-195 | Pista forestal Viladordis-Talamanca km 6, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7253700,1.8917400 | 407822 | 4619878 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 67847 | Barraca de vinya (2) de la tina la Solitària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-2-de-la-tina-la-solitaria | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XIX | Es troba en un elevat estat de deteriorament degut al creixement de la vegetació i al seu estat d'abandonament. | <p>Barraca de vinya que es localitza al nord-est de la tina Llobregat. És de planta trapezoïdal amb 2,20/1,20 m d'ample i 3,15 m de llarg. Es tracta d'una construcció feta amb pedra seca. La coberta i la part superior dels murs han desaparegut. El gruix de les parets és de 55 cm. La porta d'entrada és de 120 cm d'amplada i s'ha perdut la llinda que la conformava. Al parament oest hi trobem un amagatall de 130 cm de fondària. En conjunt es troba força deteriorada. AADD (2005:165-166)</p> | 08277-196 | Pista forestal Viladordis-Talamanca km 6, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7253700,1.8917400 | 407822 | 4619878 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 67849 | Barraca de vinya (2) de la tina del camí de les Generes II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-2-de-la-tina-del-cami-de-les-generes-ii | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XIX | Hi manca la coberta i la resta de parament és força irregular, doncs ha perdut alguns blocs de pedra. | <p>Barraca de vinya adossada al sud-oest de la tina. És de planta irregular, d'uns 2,40 m d'ample per 2,80 m de llarg. Està construïda amb pedra seca. En resten els murs que la conformaven fins a una alçada d'1,80 cm. No presenta coberta; però probablement aquesta era plana i a una aigua, ja que a l'exterior dels murs de la tina s'observen uns encaixos que podrien haver servit com a recolzament de bigues de fusta per al sostre de la barraca. AADD (2005:154)</p> | 08277-198 | Camí de les Generes, Mas Les Generes, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7254500,1.8876000 | 407478 | 4619892 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 67850 | Barraca de vinya de la tina del Solei de Generes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-tina-del-solei-de-generes | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XIX | La coberta està parcialment ensorrada i alguns blocs de pedra del parament també han caigut, per bé que el cos es conserva dempeus. | <p>Barraca de vinya que s'adossa al sud-est de la tina. És de planta rectangular amb 2,20 m d'ample i 2,70 m de llarg. Els paraments són fets amb pedra seca i de la coberta, feta amb el mètode per aproximació de filades, se n'ha perdut la llosa superior. Per a la porta d'entrada, de 65 cm x 130 cm d'alçada, té una llinda de 85 cm x 33 cm x 12 cm. El gruix de les parets és variable, de fins a 70 cm. AADD (2005:178)</p> | 08277-199 | Solei de les Generes, mas Les Generes, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7322400,1.8957700 | 408167 | 4620637 | 08277 | Talamanca | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | L'accés és complicat, doncs queda a l'altre costat de la riera de Sant Esteve i cal creuar-la tot baixant un fort desnivell. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 67851 | Barraca de vinya de la tina del pla de les Generes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-tina-del-pla-de-les-generes | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>La barraca de vinya s'adossa entre les dues tines. És de planta irregular amb uns 5m2 de superfície. Els paraments són de pedra seca i la coberta és plana, construïda amb bigues de fusta i pedres planeres sobre la qual s'estén una capa de sorra i pedruscall. L'entrada presenta un acabat amorterat, té encaixos per a la porta en ambdós muntants i conserva les restes de les frontisses. Els muntants són verticals i sobre seu es recolzen dues llindes, una d'exterior de pedra de 100 cm x 15 cm x 20 cm i una altra d'interior de fusta. Les dimensions per a l'entrada són de 0,72 m x 1,40 m d'alçada. El gruix de les parets és de 50 cm. A l'interior hi trobem dos amagatalls i els brocs de dues tines; la pedra que els conforma sobresurt de la verticalitat del mur. El seu estat de conservació és força bo. AADD (2005:146)</p> | 08277-200 | Pla de les Generes, Mas Les Generes, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7283000,1.8878000 | 407499 | 4620208 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 67854 | Rellotge de sol del mas can Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-can-trullas | XIX-XX | <p>A la façana principal de la casa, entre el primer i el segon pis, hi trobem un rellotge de sol de construcció molt senzilla, fet a partir d'una capa de guix de forma circular. No presenta decoració ni inscripcions de cap tipus.</p> | 08277-203 | Mas can Trullàs, pista forestal Mura-Talamanca, 08279 Talamanca | 41.7167300,1.9670400 | 414074 | 4618841 | 08277 | Talamanca | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||||
| 67657 | Jaciment ibèric del Puig Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-del-puig-castellar | <p>GUÀRDIA, Jordi (2003). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Puig Castellar, Talamanca.</p> | II-IaC | La vegetació hi creix amagant i podent malmetre les poques estructures localitzades. | <p>L'aspecte que presenta en l'actualitat el Puig Castellar és el d'un tossal aplanat i retallat per penya-segats força verticals, fruit de la descomposició de les roques arenisques que el formen. La part més elevada d'aquest turó, de difícil accés a causa de les seves defenses naturals, forma una plataforma amb unes dimensions aproximades de 150 m de llarg per 40 m d'ample. Es tracta d'una superfície d'uns 4000 m2 aproximadament. La zona de Talamanca ha estat intensament modificada pel conreu de la vinya, substituït, en ser abandonat, per la plantació de boscos de pi blanc, ara gairebé desapareguts a causa dels sovintejats incendis forestals dels darrers anys. Ens trobem, per tant, davant d'un paratge molt degradat i erosionat. Tot plegat ha fet que la plana superior del tossal estigui molt malmesa, amb una potència de sedimentació molt petita, coberta de vegetació arbustiva als espais on no aflora directament la roca natural. A part de la observació de nombroses restes de feixes del conreu de la vinya i barraques semi-derruïdes, crida l'atenció, a la cara est del tossal, i sobre les restes d'una terrassa situada a un nivell inferior del cim, la presència de les restes d'un àmbit format al menys per dos murs de bona factura que formen un angle. Tot i això, l'abundant presència de vegetació dificulta a priori la interpretació d'aquesta estructura. Tret d'aquest indici, no s'aprecia a la part més alta del turó cap resta d'estructura d'interès arqueològic. GUÀRDIA (2003:4)</p> | 08277-6 | Collet del Puigcastellar, Mas La Vila, 08279 Talamanca | <p>Ja fa anys, un important grup de material ceràmic va ser recuperat en superfície per M. Botey, fins un total de 342 fragments. Dins aquest conjunt predominen les terrisses fetes a torn oxidant, d'indubtable factura ibèrica. Destaquen les vores envasades pel que respecta a la vaixella, la presència ocasional de ceràmica pintada i 1 vora de kalathos, i 2 vores d'àmfora de boca plana. En menor quantitat trobem fragments de ceràmica a torn reduïda, destacant 1 vora i 1 fons. També poc abundant tenim alguns exemples de ceràmica a mà, amb decoració de cordons horitzontals i formes d'olla de perfil en S. La única precisió cronològica esdevé a partir de la troballa de 2 fragments de ceràmica de vernís negre, del tipus campaniana B, un dels quals correspon a una vora de la forma M-2286, típica del període comprès entre els segles II- I a. C. L'estudi global d'aquestes ceràmiques permetia a priori plantejar-se la possibilitat d'existència al cim del turó de Puig Castellar d'un hàbitat de tipologia indefinida, la ocupació del qual hauria tingut lloc, a grans trets, a cavall dels segles II i I a.C., dins el període ibèric tardà. GUÀRDIA (2003:5) Per aquest motiu, l'any 2003 l'Ajuntament de Talamanca va promoure una intervenció arqueològica preventiva que realitzaria l'empresa Arqueociència Serveis Culturals S.L, sota la direcció tècnia de Jordi Guàrdia. Els resultats finals de la intervenció -9 sondejos- van ser negatius, sense localitzar-se doncs, cap estructura de l'època.</p> | 41.7307700,1.9547600 | 413071 | 4620412 | 08277 | Talamanca | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67657-foto-08277-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67657-foto-08277-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67657-foto-08277-6-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | A l'entorn d'aquesta elevació, principalment per la cara sud i en el pla superior, es pot recollir ceràmica dispersa i rodada. Precisament aquest fet és l'element més definidor per qualificar la zona del turó de Puig Castellar com a jaciment arqueològic. Un altre fet, subsidiari a l'existència de ceràmica en superfície, i que podria fer suposar l'existència d'un hàbitat antic, seria la situació privilegiada de l'indret, dins els paràmetres habituals en els assentaments ibèrics, amb domini visual de bona part de l'actual comarca del Bages. També al seu entorn hi ha àrees relativament planes i conreables. Addicionalment, la toponímia ens informa sobre la designació d'aquest puig com a lloc on tradicionalment hi han hagut restes d'habitacles fortificats. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 67658 | Tombes antropomorfes del mas la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-antropomorfes-del-mas-la-vila | <p>DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. SITJES, Xavier (1994). L'art funerari medieval a la conca alta del Llobregat. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Pàg. 29-31. </span></span></p> | V-X | <p>Es tracta d'un conjunt de quatre enterraments excavats a la roca i separats per parells uns 50 metres. Dos són de tipus trapezial (model B) i els altres dos d'extrems arrodonits (model C). Els trapezials segueixen l'orientació est-oest. La primera mesura 2,10 m de llarg per 0,54 m, 0,44 m, 0,33 m d'ample (cap, cos i peus) i una fondària de 0'5 m. La segona, 1,95 m de llarg per 0,55 m, 0,50 m, 0,22 m (cap, cos i peus) i una fondària de 0,45 m. Al seu costat hi ha un forat circular de 10 cm de diàmetre, fet suposadament per fer libacions. Les d'extrems arrodonits segueixen, en canvi, l'eix nord-sud. La tercera es troba escapçada i no en donarem, doncs, mesures. La quarta té una llargada total d' 1,75 m, una fondària de 0,50 m i unes amplades de 0,42 m, 0,46 m i 0,30 m (cap, cos i peus respectivament). DAURA, GALOBART, PIÑERO (1995:278).</p> | 08277-7 | Mas La Vila, 08279 Talamanca | <p>La gran majoria dels enterraments a l'alta edat mitjana es feien en fosses cavades a terra o buidades a la codina, on n'hi havia també, en caixes de lloses enterrades, les cistes. Aquests enterraments tan pobres eren conseqüència de la inòpia general del país, tant de la massa popular com de les classes que, a la llarga, en podríem dir benestants. Va ser cap al segle XII, coincidint amb un més alt nivell de vida, quan es va generalitzar entre els magnats i probi homines, civilis i eclesiàstics, el costum -ja iniciat minoritàriament al segle X- de recollir en caixes de pedra, els sarcòfags, els ossos dels difunts, després d'haver-se consumit els cadàvers sota terra. SITJES (1994:66)</p> | 41.7307600,1.9522200 | 412860 | 4620414 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67658-foto-08277-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67658-foto-08277-7-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Quim Serdà Manau | En un indret localitzat entre el jaciment iber del Puig Castellar i les sepultures medievals de la Vila, es van trobar dues olles grises de forma troncocònica i fetes a torn. La cocció és defectuosa i presenten una decoració de solcs incisos. DAURA, GALOBART, PIÑERO (1995:286). | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 67852 | Tombes antropomòrfiques del castell de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-antropomorfiques-del-castell-de-talamanca | <p>SITJES, Xavier (1994). L'art funerari medieval a la conca alta del Llobregat. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XI-XII | En general és bo, per bé que la vegetació hi creix per tots costats i que alguna fossa està lleugerament desgastada. | <p>Als peus de la torre del Castell trobem un conjunt de 8 tombes antropomòrfiques excavades a la roca sense seguir cap ordenació clara. Estan orientades amb el cap mirant a llevant. El seu estat de conservació és en general bo, per bé que l'inexistent manteniment ha fet créixer la vegetació tant a l'interior com als voltants d'aquestes. Per tal de poder fer una descripció clara i individualitzada, establirem el següent ordre: imaginem dues aliniacions Nord-Sud. A la filera del davant, a Est, hi localitzem 5 tombes (1-5), i a la filera del darrera 3 tombes (6-8). Presenten les següents mesures: Tomba 1 Llargada: 210 cm Amplada espatlles: 56 cm Amplada peus: 20 cm Fondària: 35 cm Tomba 2 Llargada: 196 cm Amplada espatlles: 50 cm Amplada peus: 30 cm Fondària: 25 cm Tomba 3 Llargada: 190 cm Amplada espatlles: 40 cm Amplada peus: 26 cm Fondària: 35 cm Tomba 4 Llargada: 194 cm Amplada espatlles: 44 cm Amplada peus: 20 cm Fondària: 25 cm Tomba 5 Llargada: 184 cm Amplada espatlles: 46 cm Amplada peus: 20 cm Fondària: 30 cm Tomba 6 Llargada: 175 cm Amplada espatlles: 56 cm Amplada peus: 56 cm Fondària: 20 cm Observacions: es tracta d'una tomba més aviat del tipus banyera, poc antropomòrfica. Tomba 7 Llargada: 185 cm Amplada espatlles: 47 cm Amplada peus: 20 cm Fondària: 28 cm Tomba 8 Llargada: 190 cm Amplada espatlles: 40 cm Amplada peus: 20 cm Fondària: 44 cm</p> | 08277-201 | Castell de Talamanca, carrer del Castell 12, 08279 Talamanca | <p>La gran majoria dels enterraments a l'alta edat mitjana es feien en fosses cavades a terra o buidades a la codina, on n'hi havia també, en caixes de lloses enterrades, les cistes. Aquests enterraments tan pobres eren conseqüència de la inòpia general del país, tant de la massa popular com de les classes que, a la llarga, en podríem dir benestants. Va ser cap al segle XII, coincidint amb un més alt nivell de vida, quan es va generalitzar entre els magnats i probi homines, civilis i eclesiàstics, el costum -ja iniciat minoritàriament al segle X- de recollir en caixes de pedra, els sarcòfags, els ossos dels difunts, després d'haver-se consumit els cadàvers sota terra. SITJES (1994:66) Fou als anys seixanta del passat segle quan es localitzà el conjunt de tombes i s'excavaren. Algunes de les restes es conserven a l'interior del Castell, a la sala d'armes, mentre que de la majoria d'elles se'n desconeix la seva localització.</p> | 41.7393000,1.9760800 | 414856 | 4621338 | 08277 | Talamanca | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67852-foto-08277-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67852-foto-08277-201-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | A l'interior del castell, a la sala d'armes, hi trobem una vitrina que conserva en el seu interior els ossos recuperats d'una de les tombes, així com diversos fragments de ceràmica del tipus blava catalana dels segles XVI-XVII, i que segons sembla, es localitzaren en superfície al mateix indret on es troben les tombes. Just al costat de les tombes hi trobem una piscina, dins el mateix recinte, fet que fa plantejar la hipòtesi que a sota d'aquesta se'n hi trobin més, així com a la resta del solar. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 67652 | Castell de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-talamanca | <p>AA.DD (1984). El Bages a Catalunya Romànica Vol. XI. Enciclopèdia Catalana, Barcelona CATALÀ, Pere; PLADEVALL, Antoni (1976). Els Castells Catalans Vol. V. Rafael Dalmau Editor, Barcelona. SITJES, Xavier (2003). 'Inventaris dels castells de Talamanca i Rodors, de l'any 1332'. Dovella núm. 82, Manresa. VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | X-XX | <p>El castell actual, tot i que és d'origen medieval, respon a una reconstrucció del segle XVIII feta pels marquesos de Castellbell, doncs durant la Guerra de Successió fou destruït. De l'antic castell sols en resten un tros de torre, molt restaurada i modificada, i algunes restes de murs arrapats al penyal on s'alça la torre. Aquesta, presenta planta circular i està coronada per merlets sobreposats, responent a l'estructura antiga. Sota la torre i el penyal, s'aixeca a migdia l'edifici del Casal, conegut com a castell, fortament emmurallat. Per alçar-lo s'aprofitaren materials dels murs i finestres que restaven de l'antic castell enderrocat el 1717. El cos principal és de planta rectangular i està orientat a migdia. La coberta és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta planta baixa, primer i segon pis. El parament és fet mitjançant blocs de pedra força irregulars lligats amb morter de calç o ciment depenent del lloc. Les cantonades estan reforçades amb carreus rectangulars ben escairats. Alguns trossos de façana conserven l'arrebossat de calç original, mentre que la major part dels murs deixen a la vista els blocs de pedra. L'entrada principal és a migdia, i queda en una cota superior respecte el nivell de circulació del carrer del Castell, fet per el que per accedir-hi cal pujar per unes amples escales de pedra. Al capdamunt, mitjançant un petit mur de pedra, es forma un pati anterior al casal delimitat perimetralment per aquest mur de tancament. L'entrada principal presenta un portal amb arc de mig punt adovellat que es recolza damunt brancals formats per carreus rectangulars força desgastats. Un marxapeu d'una sola peça de pedra precedeix la moderna porta de fusta. Aquesta entrada està lleugerament descentrada respecte l'eix central de la coberta, i just al costat hi trobem una llosa que té gravada la història de la reconstrucció. També en aquesta façana, desplaçat a ponent, trobem un altre portal de dimensions més reduïdes amb arc de mig punt adovellat recolzat damunt brancals formats per carreus rectangulars, tot ell menys desgastat que l'anterior. Veiem alguna espitllera a l'alçada d'aquesta planta baixa i se'n intueix alguna altra al segon pis, avui tapiada. Al primer pis, destaquen a la façana principal una antiga finestra reconvertida en balcó -doncs així s'entén pel fet que els carreus laterals sols arriben a mitja alçada, i un finestral protegit per una reixa de ferro. Les obertures no segueixen cap criteri estètic exterior, doncs estan obertes segons la distribució interior. A l'alçada del segon pis destaquen, també a la façana principal, dues obertures amb arc -un rebaixat, fet amb blocs de pedra irregulars, i l'altre de mig punt, adovellat i tapiat- i una finestra amb emmarcament lateral exterior. Les altres finestres que trobem als diferents murs, responen a la clàssica tipologia de llinda monolítica de pedra recolzada damunt brancals formats per carreus ben escairats i amb escopidor. Altres cossos, algun adossat al principal i d'altres independents, completen el conjunt del castell. A tramuntana, com hem explicat, hi destaca una torre de planta circular coronada amb merlets sobreposats. El castell queda protegit per uns murs de pedra que el recorren perimetralment en aquest costat, formant un espai interior per a patis. A l'interior del castell, hi trobem unes tombes antropomorfes.</p> | 08277-1 | Carrer del Castell 12, 08279 Talamanca | <p>El castell de Talamanca apareix citat per primera vegada el 967, quan Salla o Sala, fundador del monestir de Sant Benet de Bages dóna al dit monestir unes cases i uns terrenys en el lloc anomenat Angle i en el terme del castell de Talamanca. El domini eminent degué dependre dels comtes de Barcelona, encara que no està demostrat. El domini feudal correspongué als Cardona, si és que no l'havien comprat els comtes des de bon principi. La possessió dels Cardona només es constata el 1086 (en el testament Ramon Folc I el deixà en indivís a la seva muller Ermessenda i al seu germà el vescomte Folc II), per aparèixer després la família Talamanca, que no sembla pas ésser de simples castlans. El primer membre que portà aquest nom fou Bernat de Talamanca, que apareix el 1121; els seus avantpassats havien estat Berenguer Folc, el seu pare, i Folc Amalric, el seu avi (el nom Folc podria fer pensar en una branca de la mateixa família Cardona o de la dels Calders, també cardonina). En qualsevol cas, els Talamanca van tenir el domini feudal del castell i no sembla que reconeguessin cap domini feudal superior. D'entre els senyors d'aquest castell hi ha notícia de Bernat de Talamanca, casat amb Dolça, N.N. de Talamanca, casat amb Berenguera, Guillem de Talamanca, fill de l'anterior, Guillem de Talamanca o de Santa Coloma, castlà de Calders, Rodors i Sallent, fill de l'anterior, casat primer amb Dolça de Santa Coloma i després amb Sança, i Berenguer de Talamanca, fill del primer matrimoni de l'anterior. En el segle XIV els Talamanca s'aprofitaren de les necessitats econòmiques dels monarques catalans i el 1381 compraren a Ramon de Planella les jurisdiccions del castell de Talamanca (feia poc que l'havia comprat a l'infant Joan). I així romangué fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals, si bé la família Talamanca canvià de nom per diversos enllaços matrimonials entroncant-se amb les famílies Aymerich, Planella i Amat. El 1658, ja molts segles que el castell havia perdut la seva funció militar i s'havia convertit en una explotació agrícola i administradora del terme. A més a més, el 1658 és anomenat el castell nou, cosa que fa suposar que feia poc temps que havia sofert una de les moltes remodelacions que patiria al llarg de la seva història. La següent notícia que tenim del castell és la que fa referència a la seva destrucció. Passada la Guerra de Secessió -durant la qual en un moment tornà a reprendre les seves funcions militars servint de bastió a les tropes del marquès de Poal-, es desarmà tota la població catalana, i començà la sistemàtica demolició de tots els castells i forts. La data de demolició del castell és la de 1717, quan per decret del virrei de Catalunya es destruïren la major part dels castells de la Catalunya Vella. Fou poc després, a mitjan segle XVIII, quan els seus propietaris, els marquesos de Castellbell, s'encarregaren de la seva reconstrucció (sense refer l'antic castell), bastint un gran casal aprofitant les restes antigues. Probablement el nou casal -anomenat a partir d'ara casal dels marquesos- no fou mai habitat pels seus propietaris excepte en dates excepcionals. Arribant al segle XX, les notícies es tornen molt confuses. Tenim la certesa que fins al 1942 el llavors Marquès de Castellbell -Salvador de Villalonga- constava com a propietari legítim. Ens consta també la degradació en què l'edifici havia caigut a causa de l'abandonament, convertint-se pràcticament en una ruïna. El 1948 consta com a propietari del castell i les seves terres, al llibre del Registre de la Propietat Civil, Juan Santamaria, qui sembla ser fou l'encarregat de la seva guàrdia molt abans del 1942. El 1959, el castell fou venut per Juan Santamaria a Carles Ventura Tàpies, que inicià una sèrie de reformes i condicionaments de l'edifici. El 1976 fou venut a José Yoldi Aranzo, la vídua del qual és en aquests moments la propietària del castell. BENET (1984:75); CATALÀ, PLADEVALL (1976:800).</p> | 41.7390900,1.9763600 | 414879 | 4621315 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67652-foto-08277-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67652-foto-08277-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67652-foto-08277-1-3.jpg | Legal i física | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-01-29 00:00:00 | Quim Serdà Manau | A l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa trobem un inventari del castell de Talamanca de l'any 1332 (Notarials, sig. Tr. 175). Està dins un protocol particular de la família Talamanca, però sense ser-hi incorporat, ja que és un plec solt, de tres folis doblats pel mig i en forma de missiva enviada pel rector de la parròquia i notari eclesiàstic Pere de Vilars a l'escrivà de Manresa Pere de Bellsolà, i du quatre segells de cera, un del tutor i tres del rector. L'interès d'aquest inventari és, sobretot, per la relació que fa dels masos que hi havia en el terme del castell i sobre els quals els Talamanca tenien senyoria alodial. SITJES (2003:30) A l'interior del castell, al voltant de la torre, trobem tombes antropomorfes. | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||
| 67656 | Capella de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-cecilia | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.</p> | XI-XII | No queden restes de l'antiga capella | <p>No queden restes de l'antiga capella. Sembla ser que al mateix lloc on deuria estar ubicada, hi trobem avui una barraca de vinya que té al seu parament algun dels carreus de Santa Cecília. Igualment, molt a prop d'aquesta barraca en trobem una altra cap a ponent que sembla que també disposa d'algun d'aquests antics carreus ben escairats al seu parament.</p> | 08277-5 | Plans de Santa Cecília, 08279 Talamanca | <p>Les fons orals parlen des de fa temps i amb fermesa de l'antiga capella, ubicant-la al mateix lloc on avui hi ha aixecada una barraca de vinya. L'única referència bibliogràfica que hem trobat però, és la següent. L'enderrocada capella romànica de Santa Cecília, i especialment el nom de l'advocació que antigament s'hi venerava, va servir més tard de topònim d'una part de les terres d'aquella contrada. És per aquesta raó que trobem en algunes delimitacions de propietats el topònim de Plans de Santa Cecília. Per exemple: 1609 - Fermí Singla, en fer les delimitacions de les terres de la seva propietat, ens diu que una part d'aquestes termenegen amb les dels Plans de Santa Cecília. 1644 - Gisbert Donzell de Talamanca, habitant en una casa del raval, era propietari de dues vinyes, separades per la riera de Talamanca, en l'indret anomenat els Plans de Santa Cecília. 1645 - Novament en el capbreu de Joan Serra, trobem l'apuntament del reconeixement de drets, especialment emfitèutics, per evitar prescripcions possibles dins del contracte; i que Pere Celleret també té en propietat un terreny plantat de vinya en el lloc conegut com els Plans de Santa Cecília. 1658 - Rafel Serra, que és propietari d'una casa situada al raval, també és propietari d'una vinya plantada als Plans de Santa Cecília. BALLBÈ (1997:98)</p> | 41.7453200,1.9781900 | 415039 | 4622004 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Sembla ser que la capella estava acompanyada del seu cementiri. BALLBÈ (1997:98) Entorn aquesta zona, on hi ha avui la barraca de vinya, es pot trobar algun tros de ceràmica grisa medieval i s'observa igualment, algun carreu ben escantonat entremig dels arbusts. Seria recomanable una campanya de sondeig arqueològic per tal de determinar la possible existència i localització de l'antiga capella romànica. | 92 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 67806 | Fragments sepulcrals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragments-sepulcrals | <p>SITJES, Xavier (1994). L'art funerari medieval a la conca alta del Llobregat. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XII | <p>Fem una relació del sarcòfag i diferents fragments sepulcrals que trobem al Museu : 1. Sarcòfag del segle XII-XIII. Anicònic. No presenta decoració en el vas, exceptuant uns arquets semicirculars a tocar l'aresta inferior. A la tapa en canvi, hi ha tres creus. Ofereix la particularitat de tenir quatre petits petges troncocònics. Procedent de l'església de Santa Maria de Talamanca. SITJES (1994:88) 2.Tapa del segle XII. És de doble vessant, ampla al cap i estreta als peus. Vora el cap i a la part inclinada hi ha una creu eixamplada, dins un cercle, i en el cap triangular es repeteix el mateix tipus de creu, però més petita i dins un cercle bordonat, flanquejat per dues rosetes, orlades també; i més enllà, als angles, tres incisions verticals. 3. Vas del segle XII amb les cares requadrades amb un bordó, i on hi ha una estrella de raigs múltiples, dins un cercle, prop un dels caps. Com que el tros conservat és curt, no podem saber si al mig hi havia una creu. 4. Tros de pedra del segle XII, allargat i estret, que devia pertànyer a una altra ossera, o potser a la tapa de la que s'ha fet esment abans, i presenta un doble marc amb una sanefa de ziga-zaga, el de fora, mentre que més endins n'hi ha un altre en forma de corda. Al mig de la cara hi ha cercles, en un dels quals s'hi veu una octofòlia, sense que es pugui dir res de les altres, perquè el fragment no dóna per a més. SITJES (1994:88-89) 5. Vas sense tapa que té al frontal quatre arcs apuntats, amb sengles escuts penjats de la corretja i amb el camper losanjat. Fa 138 cm de llarg. SITJES (1994:111)</p> | 08277-155 | Museu Comarcal de Manresa, Via Sant Ignasi 40, 08241 Manresa | <p>La gran majoria dels enterraments a l'alta edat mitjana es feien en fosses cavades a terra o buidades a la codina, on n'hi havia també, en caixes de lloses enterrades, les cistes. Aquests enterraments tan pobres eren conseqüència de la inòpia general del país, tant de la massa popular com de les classes que, a la llarga, en podríem dir benestants. Va ser cap al segle XII, coincidint amb un més alt nivell de vida, quan es va generalitzar entre els magnats i probi homines, civilis i eclesiàstics, el costum -ja iniciat minoritàriament al segle X- de recollir en caixes de pedra, els sarcòfags, els ossos dels difunts, després d'haver-se consumit els cadàvers sota terra. Podem fer una classificació de les osseres en dos grups: per una banda, les anicòniques i per altra, les que tenen la imatge del difunt o difunts. Del primer grup, diferenciem les osseres d'època pre-romànica i romànica (segles X-XIII) i les osseres de temps gòtics (segles XIV-XV). Pel que fa a les osseres icòniques, són d'època gòtica. SITJES (1994:66) L'any 1984 es va procedir a la recuperació d'aquests fragments de sepulcre que estaven encastats al paviment de davant l'església de Talamanca i en unes parets properes a la mateixa, fragments que després es dipositaren a l'interior del temple i amb posterioritat al Museu de Manresa.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 92 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 67855 | Columnes de l'ara de l'Altar Major de Sant Martí de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columnes-de-lara-de-laltar-major-de-sant-marti-de-mura | <p>AA.DD (1984). El Bages a Catalunya Romànica Vol. XI. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. CORTÉS Elia, Maria del Agua (2007). Inventari del Patrimoni Local de Mura. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Mura.</p> | XII | <p>L'ara de l'altar major es troba sostinguda sobre quatre fusts de bases i capitells idèntics. Presenten una alçada aproximada d'uns 80 cm, i sense cap tipus de decoració. Alguna de les peces respon a reproduccions contemporànies, mentre que les altres són les originals.</p> | 08277-204 | Altar major de l'església de Sant Martí de Mura, 08278 Mura | <p>Alguns dels capitells i bases dels fusts són peces originals d'un altar romànic provinent de l'església de Santa Maria de Talamanca i que hom havia desmuntat fa anys. JUNYENT, MAZCUÑAN (1984:328)</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Restringit | Bo | Inexistent | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 92 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 67654 | Església de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-magdalena-0 | <p>AA.DD (1984). El Bages a Catalunya Romànica Vol. XI. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià. GÓMEZ, Immaculada; RODRÍGUEZ, Assumpta (1988). Història del Bages, volum II. Edicions Parcir, Manresa. VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XIII | Es fa palès un evident estat d'abandonament. L'edifici està ruïnós malgrat conservar part del seu parament. Durant molt de temps, l'església ha estat amagada i oblidada entremig del bosc, avui cremat, fet per el que aquesta ha retrobat el protagonisme perdut. | <p>L'edifici, actualment abandonat, és una església romànica tardana, obrada probablement a la primera meitat del segle XIII. Es tracta d'una construcció senzilla i humil, que segueix el pla tradicional d'una nau capçada per un absis semicircular orientat a llevant. Els seus murs són llisos i no tenen cap mena d'ornamentació. Al centre de l'absis hi ha una finestra rematada amb arc de mig punt adovellat. El portal primitiu, que ara resta mig tapiat, és situat al capdavall del mur de migjorn i és coronat amb un arc de mig punt fet amb dovelles. Posteriorment aquesta capella fou ampliada amb un cos d'edifici que l'engrandí per la banda de ponent, on hi ha un altre portal que reemplaçà l'anterior, el qual fou inutilitzat. L'edifici, a més de l'ampliació, mostra senyals evidents d'haver estat transformat i reestructurat, la qual cosa, probablement, devia succeir quan hom li adossà el cos d'edifici al·ludit, el qual es relaciona amb la capella mitjançant el portal però sense unificar-s'hi plenament, tot semblant un edifici independent. Pel que fa als paraments interiors encara resten unes grans plaques de guix encastades a les parets. Per altra banda, l'absis, inicialment cobert, segurament amb volta de quart d'esfera, ara admet una volta de mig punt revestida amb guix. Tanmateix la coberta de la nau que, quan fou erigit el temple devia ésser de volta de pedra, ara és esfondrada totalment. L'aparell és fet amb blocs de pedra disposats en filades. JUNYENT, MAZCUÑAN (1984:504-505)</p> | 08277-3 | carretera BV1221 Terrassa-Navarcles km 28,7 , 08279 Talamanca | <p>Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Talamanca, en un sector a ponent del castell i proper als límits de Navarcles, que no rebia cap nom en concret. No degué passar de capella rural de la parroquial de Talamanca. L'església es troba esmentada al final del segle XIII quan els anys 1282 i 1294 se li fan diversos llegats. La seva funció degué ser sempre la de capella rural servint a aquest sector de ponent del terme, allunyat de la parroquial. Aquesta situació és documentada el 1686 i era el mas Escaiola qui tenia cura del temple. BENET (1984:504) Pel llibre 'Recopilació de Dades Sísmiques de les Terres Catalanes, entre 1100 i 1906', d'Eduard Fontserè i Josep Iglesias, sabem que l'any 1437, el Dr. Segismon Cunill, prev., el qual fou arxiver de Vic, per conducte de D. Tomás Balvey havia comunicat als autors de l'esmentada publicació la següent informació, procedent de l'Arxiu Cur. Vic (Lib. Just): 'a 19 de setembre del 1437, fou concedida llicència pel Vicari General de Vich, per captar almoines per la reparació de la capella de Santa Magdalena, situada a la parròquia del Castell de Talamanca, malparada pels terratrèmols i altres calamitats'. La capella seria posteriorment reparada i ampliada. Unes dades procedents de l'Arxiu Villegas de Manresa ens diuen que, l'any 1870, la capella de Santa Magdalena era sufragaria de la parròquia de Talamanca i tenia, com a masies properes, la de Sant Esteve, les Generes, l'Escaiola i el Ventaiol. BALLBÈ (1997:103) Durant la Guerra Civil es tenen notícies dels greus danys que foren infringits a la seva estructura. Possiblement, el seu estat actual en sigui en part conseqüència. VALDENEBRO (1994:52)</p> | 41.7375300,1.9405300 | 411897 | 4621177 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67654-foto-08277-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67654-foto-08277-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67654-foto-08277-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Prop de la capella de Santa Magdalena hi ha un altre edifici que, segons sembla, aprofità alguns carreus provinents de l'església , doncs en les seves parets es veuen alguns blocs de pedra arquejats procedents probablement de l'antic portal. A més, també n'hi ha un altre on el picapedrer esculpí una creu, el qual també segurament emplenava els murs del temple. L'edifici es troba totalment abandonat i, a desgrat que els seus murs encara romanen dempeus, cal considerar-lo com a una ruïna. JUNYENT, MAZCUÑAN (1984:505) Segons el fogatge de l'any 1553, la casa era habitada per Valentí Perpinyà i la seva família, que cuidaven el conreu de la vinya i feien, al mateix temps, les funcions d'ermitans. BALLBÈ (1997:101) Al Museu Comarcal de Manresa es guarda una creu processional de fusta procedent d'aquesta església, del segle XII. Sembla que d'entre les ruïnes de l'església sortí l'ara de l'altar, la qual desaparegué un temps després durant la Guerra Civil. També tenim notícies de l'antic cementiri de Santa Magdalena, que segons sembla podria haver quedat afectat per la construcció de la carretera Navarcles-Talamaca. Foren recuperats diversos fragments de sarcòfags romànics, que restaven incrustats a les parets del cementiri que és a tocar de l'església. Un cop desencastats foren introduïts al temple de Santa Maria, on foren dipositats. Les peces consisteixen en dues tapes i part d'un vas. JUNYENT, MAZCUÑAN (1984:505) Un altre testimoni sobre aquesta església ens el dóna Josep Guitart: 'tenia al seu costat la casa de l'ermità, que al fer-se la carretera de Navarcles a Terrassa, els treballadors l'enderrocaren, tiraren a terra la porta de l'església i cremaren els retaules laterals, (algun d'ell de mèrit i part d'algun altre es pogué recollir i portar-lo a la fàbrica del Galobart. En aquesta capella s'hi guardaven joies i ornaments sagrats de gran mèrit i valor (...), no obstant es pogué recollir una creu processional, una plata de coure flamenca, part d'un crucifix de marfil i algun altre objecte d'aquesta capella'. GÓMEZ, RODRÍGUEZ (1988:510) | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 67679 | Creu processional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-1 | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.</p> | XIII | Una cara de la creu està més malmesa. | <p>Creu processional de fusta decorada amb pintura per ambdues cares. Tant la cara frontal com la posterior tenen medallons a cada extrem dels quatre braços. A la cara frontal, al centre, hi trobem a Crist crucificat, però modelat sobre la fusta. El medalló superior no el podem reconèixer (s'hi entreveu un àngel), l'inferior té un àngel, el del braç esquerre sembla que hi tingui Sant Joan i el de la dreta la figura de la Mare de Déu. A la cara posterior hi trobem també, un medalló central en lloc de la crucifixió. D'aquesta cara només podem reconèixer dos dels cinc medallons que hi ha. A la part inferior hi veiem un personatge que sembla un àngel, mentre que a la dreta hi veiem un animal que sembla un lleó. Això ens fa pensar que possiblement hi podrien ser representats els quatre evangelistes. Al medalló central no es distingeix el que hi ha. Presenta unes mesures de 182 x 78,5 cm.</p> | 08277-28 | Museu Comarcal de Manresa, Via Sant Ignasi 40, 08241 Manresa | <p>Antiga creu processional recuperada de l'església de Santa Magdalena de Talamanca. La creu ha estat restaurada pel Servei de restauració de bens mobles de Sant Cugat del Vallès. Fou donada per D. Joan Guitart al Centre Excursionista de la Comarca del Bages, i passats uns anys, el Centre va dipositar-la al Museu Comarcal de Manresa. BALLBÈ (1997:107) A la fitxa de registre del Museu, no hi consta la data d'entrada, i com a font d'ingrés hi consta la campanya Salvament del patrimoni (1936-39).</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67679-foto-08277-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67679-foto-08277-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67679-foto-08277-28-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 92|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 67680 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-8 | XIII | <p>Creu de pedra situada al punt més alt del poble, a la plaça de la creu. Damunt una base quadrangular s'aixeca una columna hexagonal que a mitja alçada té tres figures en relleu: a la cara frontal hi destaquen, a la part baixa, les figures -possiblement- d'Adam i Eva, mentre que per damunt d'aquests hi ha la imatge d'un sant, i a la part posterior una figura femenina amb un nadó en braços. La columna està coronada per un capitell decorat amb motius vegetals i cares humanes, damunt del qual hi ha la creu amb la figura de Crist crucificat acompanyat per una figura que li recull la sang, a la cara frontal, i la representació d'una figura femenina a la cara posterior. Presenta unes mesures de 350cm d'alt per 40cm d'ample.</p> | 08277-29 | Plaça de l'era de la Creu, 08279 Talamanca | <p>Aquesta creu de terme és originària de Galícia, per bé que procedeix de Portugal, i sembla que és única a Catalunya. Arriba al poble als anys seixanta del passat segle, i és col·locada a pocs metres de l'altre creu de terme, de ferro, originària del poble. El propietari de la casa del Carrer del Padró núm. 17 va pactar amb l'Ajuntament urbanitzar l'actual Plaça de la Creu -antiga era de batre del poble- i donar una creu de terme de pedra a canvi de poder incloure la part ponentina de la plaça dins la seva propietat. El pacte a què van arribar finalment, i que tardaria molts anys a formalitzar-se per escrit, fou que el propietari de la casa pagava la creu de pedra i la urbanització de la plaça a canvi de poder gaudir de l'ús del terreny on hi ha la creu de terme de ferro, que és de propietat pública però d'ús particular, exceptuant un dia l'any, el dia de la Festa del Terme, quan el propietari té l'obligació de permetre que el poble el celebri al voltant de la creu de ferro.</p> | 41.7366600,1.9777000 | 414987 | 4621043 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67680-foto-08277-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67680-foto-08277-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67680-foto-08277-29-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 92|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 67653 | Església de Santa Maria de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-talamanca | <p>AA.DD (1984). El Bages a Catalunya Romànica Vol. XI. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. SITJES, Xavier (1985). 'Troballa de sarcòfags d'època romànica', a Dovella núm. 15, Manresa.</p> | XII-XVIII | <p>Es tracta d'un edifici romànic que malgrat l'ampliació del creuer i alguns altres afegitons, encara conserva íntegra la seva estructura primitiva, corresponent a una obra de final del segle XII. L'església és de planta de creu llatina, que determina una estructura de nau única, capçada a llevant per un absis semicircular i ampliada amb dues capelles laterals rectangulars, situades a l'inici dels seus murs i disposades a manera de creuer. Els murs frontals de les capelles són delimitats per una cornisa horitzontal, on s'acaba l'àmplia teulada de dos vessants que cobreix la nau principal i el transsepte. Aquest mateix sistema també fou aplicat a les noves capelles, augmentant la superfície del teulat. L'aspecte interior de l'església és molt endreçat i només és desaparençat per l'acoblament d'un cor modern i per l'arrebossat encastat a la volta de la nau. L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera, feta amb blocs de pedra que s'enfilen tot formant semicercles concèntrics, i d'aspecte força groller. Un ressalt, cobert amb volta de mig punt, fa la degradació de la nau amb l'absis. Les dues capelles del transsepte van cobertes amb voltes, perpendiculars a la nau i més baixes, fetes amb petits carreus ben carejats i disposats ordenadament en filades. La nau principal és coberta amb volta de canó de mig punt i reforçada amb dos arcs torals, és revestida de guix i ornamentada amb pintures modernes. Totes aquestes voltes i les arcades, arrenquen d'una cornisa escociada que, tret del mur frontal, ressegueix tot el perímetre del temple. Les dues capelles laterals comuniquen amb la nau per mitjà de dos arcs adovellats. L'aspecte exterior de l'església és molt endreçat. L'aparell és de grossos blocs de pedra ben tallats i polits, disposats ordenadament en filades i a trencajunt, donant aspecte de gran solidesa, accentuada per uns contraforts. La il·luminació del temple és molt bona; tenim la finestra absidial i finestres situades als frontals de les capelles, a més de tres rosetons, dos als laterals de l'església i l'altre, en forma de gran rosassa al mur frontal de l'edifici. L'única finestra que té doble esqueixada és la de l'absis, les de les capelles són espitllerades. La decoració externa és molt simple, solament hi ha un fris d'arcuacions cegues a l'absis i s'ha col·locat, en una cornisa llisa sostinguda per mènsules, la part superior dels murs del transsepte i la nau, així com a les capelles modernes. El mur de ponent no té aquesta cornisa, n'hi ha una altra d'acabada amb angles arrodonits, sota la qual s'estén un fris de dents de serra que, com la cornisa, és limitat pels contraforts situats als angles d'aquest mur. En aquesta mateixa façana hi ha oberta una bonica portalada ornada amb capitells esculturats i amb una arquivolta treballada. Del seu cimal emergeix el campanar, que ara és de torre quadrada (originàriament era una espadanya de dues obertures d'arcs de mig punt adovellats). Un element destacable és la finestra de l'absis, de proporcions força remarcables, de doble esqueixada, i formada per tres arcades altes i estretes, coronades amb arcs de mig punt i en degradació, fetes amb dovelles polides i molt ben disposades. Els sotarcs de la primera i de la tercera, fins a la base dels brancals són ornats amb botons florals, mentre que la segona arquivolta és llisa. El portal, presenta una estructura molt senzilla de dos arcs de mig punt adovellats i en degradació, que arrenquen d'una imposta decorada amb atapeïments de fulles distribuïdes en un sol rengle, en posició vertical i juxtaposades, les de l'esquerra mostren formes més estilitzades. A l'intradós dels arcs gira una arquivolta esculpida amb entrellaçaments de vímets, la qual es recolza sobre dues columnes llises coronades per capitells esculturats amb elements vegetals. Tots dos capitells presenten dos pisos superposats de fulles. JUNYENT, MAZCUÑAN (1984:502-503)</p> | 08277-2 | Plaça de l'Església, 08279 Talamanca | <p>L'església de Santa Maria de Talamanca ha estat l'església parroquial del poble i del terme des dels seus remots inicis. La seva existència es troba estretament lligada a la repoblació, a la fundació del castell i a l'aparició dels primers habitants medievals. L'església apareix esmentada el 1038 quan es jurà un testament sagramental sobre l'altar consagrat de Sant Pere situat a l'església de Santa Maria de Talamanca. El 1211 es documenta l'altar de santa Maria i el 1294 el de sant Joan. La funció parroquial no es confirma fins abans del 1154. L'edifici primitiu devia ser una esglesiola d'una sola nau, petita i de fusta, sense cap mena de decoració. Aquesta construcció tan senzilla fou substituïda el segle XII per l'actual edifici romànic, que quedà consagrat el 1183, ja que aquest any és documentada una donació de cent sous per a la dedicació del temple. Durant el segle XVIII es feren unes ampliacions convertint l'església d'una nau a tres, però les laterals més curtes. BENET (1984:502)</p> | 41.7379800,1.9772100 | 414948 | 4621191 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67653-foto-08277-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Provinent d'aquesta església i ara guardat en una col·lecció particular, encara es conserva un capitell pre-romànic, que fa 35 cm d'alçada i que és esculpit amb caulicles que s'entrellacen al mig de les cares. Aquest capitell és, segons els estudiosos, un dels millors exemples de tipus omeia de la comarca. SITJES (1985:49) També van ser recuperats el 1984 diversos fragments de dos sepulcres que hi havia encastats en el paviment de davant de l'església de Talamanca i en unes parets properes a la mateixa -avui al Museu Comarcal de Manresa-. (Fitxa 155) | 92|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 67655 | Església de Sant Esteve de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-esteve-de-vila-rasa | <p>AA.DD (1984). El Bages a Catalunya Romànica Vol. XI. Enciclopèdia Catalana, Barcelona BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià. VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XI-XVII | <p>L'estructura de l'edifici actual és del s.XII, però l'edifici en si fou renovat el s.XVII. Era una capella romànica, rectangular, de línies molt senzilles i mancada d'ornamentació que l'enriquís. En els primers segles, la nau de la capella era complementada amb un absis situat a la cara de llevant. L'accés a ella era mitjançant un portal situat al mur de la cara nord, i la porta que ara dóna entrada a la sagristia era feta exclusivament per a accedir al cementiri. L'altar era a l'interior de l'absis, actualment desaparegut, que es va convertir en la porta d'entrada a la capella. Les restes d'aquesta encara es poden veure a l'entorn de la porta. Segurament pel pas dels segles, el pes de la coberta, que era feta pel sistema de volta de canó, va fer que els murs laterals perdessin verticalitat. Fou necessària la construcció d'uns contraforts per salvar tota l'obra. La volta de canó va desaparèixer per donar pas a la construcció d'una de nova. L'absis fou enderrocat i la capella quedà amb una planta totalment rectangular. Per a substituir l'absis s'aixecà un nou mur, al mateix temps que es construïa el nou accés a la capella. Feta aquesta modificació, l'altar fou situat al mur de ponent, tal com és ara. Segurament, al mateix temps que es feien aquestes importants modificacions es va construir el cor de fusta, que té una fondària de més de dos metres. L'escala té quatre esglaons de pedra i el segon tram, que era fet de fusta, ja no existeix. A l'interior de la capella podem veure-hi les restes de les antigues pintures, uns ex-vots penjats en una de les parets, i la imatge de Sant Esteve que presideix l'altar. BALLBÈ (1997:74) Així doncs, la capella consta d'una nau única, molt petita, rectangular, amb un portal adovellat, i en el carener espadanya doble per a dues campanes, a la qual s'hi accedeix per unes escales fetes en un lateral. Al presbiteri hi ha un acabament carrat i pels costats uns engrandiments que serveixen de capelles laterals. VALDENEBRO (1994:54</p> | 08277-4 | Mas Sant Esteve, carretera BV1221 Terrassa-Navarcles km 31,9, 08279 Talamanca | <p>Aquesta església es trobava dins l'antic terme del Castell de Talamanca i anteriorment es trobava en el de Néspola, al lloc conegut com a Vilarasa. La funció de l'església no degué passar de sufragània. El lloc de Vilarasa és documentat el 960 com a Vila Rara situada al terme de Valle Nespola; posteriorment sempre serà situat en el castell de Talamanca. L'església de Sant Esteve apareix citada el 1017 situada al costat del riu Telario, que és l'actual riera de Talamanca o de Sant Esteve, al costat de la qual s'aixeca l'església. El 1030 l'església es documenta com a Sant Esteve de Vilarasa i el 1282 com a Sant Esteve de Talamanca. La seva funció degué ser sempre la de sufragània de la parroquial de Talamanca, tal com es documenta el 1685. L'edifici degué sofrir una profunda remodelació que podria ser que fos total, i cal datar-la el 1636 segons consta en el portal. BENET (1984:41) Podem dir que la reedificació d'aquest any 1636 va comportar les següents modificacions: desaparició de l'absis i obertura de la nova porta, canvi de la coberta primitiva per una d'estil català a dues vessants, construcció dels contraforts i eliminació de la porta original, construcció d'una petita sagristia, aprofitant la porta d'accés al cementiri, construcció del campanar d'espadanya per a dues campanes i la necessària escala de pedra per a accedir-hi. També podria ser que l'enllosat de pedra de l'interior de la capella fos realitzat al mateix temps. La capella també sofrí els efectes dels primers dies de la Guerra Civil el 1936, doncs les campanes foren robades i la imatge del sant, destruïda. BALLBÈ (1997:75) Ignasi Plans, actual propietari de l'església, recorda que es celebraven dues misses familiars a l'any; una a l'agost, per Festa Major del poble, i l'altre al novembre, per Tots Sants. Actualment, ja fa uns anys que no es realitzen.</p> | 41.7340300,1.9076600 | 409159 | 4620823 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67655-foto-08277-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67655-foto-08277-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67655-foto-08277-4-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Actualment no té culte habitual. La capella té un petit cementiri d'ús privat dels habitants del mas Sant Esteve. L'any 2003 s'hi va celebrar el darrer funeral, oficiat per el rector de Talamanca. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 67670 | Sarcòfag de Berenguer de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-berenguer-de-talamanca | <p>SITJES, Xavier (1994). L'art funerari medieval a la conca alta del Llobregat. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XIV | <p>Sarcòfag de tipus icònic. Dins un arcsoli apuntat, amb tres bordons que ressegueixen l'aresta, hi ha el sarcòfag de Berenguer de Talamanca, senyor del lloc mort el 1325, com diu el cartell que hi ha al mig del vas funerari, epitafi que és flanquejat per tres escuts amb el senyal losanjat del llinatge, sota una arqueria d'estil gòtic lineal. El cavaller, sobre la tapa, porta cota de malla amb caputxa i cambax a sota i aguanta l'espasa sobre el pit. En el pom de l'arma hi ha un escudet amb l'heràldica susdita. El cap li descansa en un coixí ricament brodat o endomassat i els peus, en el llom d'un animaló. L'epitafi diu: 'ací jau el senyor Berenguer de Talamanca, que morí a II de les calendes de maig (30 d'abril) de l'any del Senyor M CCC XX V. El qual gaudeix sempre. Amén'. SITJES (1994:150)</p> | 08277-19 | Església de Santa Maria, Plaça de l'Església 1, 08279 Talamanca | <p>En època romana els sarcòfags havien estat abundants, tant en temps pagans com en cristians; en canvi, en època de dominació visigòtica va decaure el costum de fer-ne, fins el punt que a Catalunya no en queden exemplars i no se sap que n'hi hagués hagut. La gran majoria dels enterraments a l'alta edat mitjana es feien en fosses cavades a terra o buidades a la codina, on n'hi havia també, en caixes de lloses enterrades, les cistes. Aquests enterraments tan pobres eren conseqüència de la inòpia general del país, tant de la massa popular com de les classes que, a la llarga, en podríem dir benestants. Va ser cap al segle XII, coincidint amb un més alt nivell de vida, quan es va generalitzar entre els magnats i probi homines, civilis i eclesiàstics, el costum -ja iniciat minoritàriament al segle X- de recollir en caixes de pedra, els sarcòfags, els ossos dels difunts, després d'haver-se consumit els cadàvers sota terra. Podem fer una classificació de les osseres en dos grups: per una banda, les anicòniques i per altra, les que tenen la imatge del difunt o difunts. Del primer grup, diferenciem les osseres d'època pre-romànica i romànica (segles X-XIII) i les osseres de temps gòtics (segles XIV-XV). Pel que fa a aquestes darreres, les osseres icòniques són d'època gòtica. Van tenir la seva època d'esplendor els segles XIV i XV. Consisteixen en una caixa de pedra, ortoèdrica -el vas-, on hi ha esculpida en relleu una escena relativa al difunt o l'epitafi i escuts del seu llinatge, i una tapa sobre la qual, en alt relleu, hi és representada la persona a la qual era dedicat el monument, representació que sempre és d'un sol difunt. SITJES (1994:66)</p> | 41.7379800,1.9772100 | 414948 | 4621191 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67670-foto-08277-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67670-foto-08277-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67670-foto-08277-19-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 93|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 67681 | Creu de terme II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-ii | XVIII | <p>Creu de ferro forjat de reduïdes dimensions. Té com a pedestal una ara de pedra, molt senzilla, que consta de dos blocs tallats disposats formant taula. La creu presenta els tres braços superiors amb els extrems trencats, a manera de secció cilíndrica i està desplaçat de l'eix vertical central. Aquest braç s'inseria directament damunt la taula de pedra. Les mesures de la creu són: 50cm d'alt per 18cm d'ample, mentre que aproximadament, la base fa uns 100cm..</p> | 08277-30 | Plaça de l'era de la creu, 08279 Talamanca | <p>Durant el segle XVII, amb la recuperació demogràfica del nucli, Talamanca s'eixamplà en el que s'anomenà 'el Raval'. En aquest moment es construïren cases fora de l'entorn immediat del castell i de l'església i més endavant, durant el segle XVIII s'acabaren de configurar els carrers anomenats Nou i del Padró. És llavors quan es deuria construir també la creu de terme que estava situada al mig d'un camí al punt més alt del poble. La creu prenia importància el dia de la festa de terme, quan el capellà pujava, seguit de tot el poble, a beneir els quatre punts cardinals del terme de Talamanca. Aquest dia coincidia amb la Segona Pasqua, quan a més del terme es beneïa cada portal de cada casa del poble. Actualment, aquesta creu de terme es troba ubicada dins la parcel·la que pertany a la casa del Carrer Padró núm. 17, fruit d'un pacte que tingué lloc als anys seixanta del passat segle. El propietari de la casa del Carrer del Padró núm. 17 va pactar amb l'Ajuntament urbanitzar l'actual Plaça de la Creu -antiga era de batre del poble- i donar una creu de terme de pedra a canvi de poder incloure la part ponentina de la plaça dins la seva propietat. El pacte a què van arribar finalment, i que tardaria molts anys a formalitzar-se per escrit, fou que el propietari de la casa pagava la creu de pedra i la urbanització de la plaça a canvi de poder gaudir de l'ús del terreny on hi ha la creu de terme de ferro, que és de propietat pública però d'ús particular, exceptuant un dia l'any, el de la Festa del Terme, dia que el propietari ha de permetre que el poble ho celebri al voltant de la creu de ferro, originària del poble.</p> | 41.7367300,1.9776300 | 414981 | 4621051 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67681-foto-08277-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67681-foto-08277-30-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 67712 | Portal casa carrer Rossinyol 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-casa-carrer-rossinyol-6 | <p>VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII | <p>Portal d'entrada a la casa del carrer Rossinyol número 6. Es tracta d'un portal presidit per una llinda monolítica que té gravada la data de 1788. Es recolza sobre dos brancals formats per carreus quadrangulars i rectangulars ben encaixats que destaquen sobre un parament més irregular. La llinda té unes dimensions de 39cm d'alt x 217cm d'ample x 17cm de fondària.</p> | 08277-61 | Casa del carrer Rossinyol 6, 08279 Talamanca | <p>El fort creixement demogràfic experimentat durant el segle XVI, va suposar noves necessitats d'espai de creixement urbanístic de Talamanca, originalment situat entre l'església i el castell. Probablement a començaments del segle XVII el nucli primitiu va quedar-se petit, es construeix el Raval de Talamanca, un grup de cases un xic allunyades del centre del poble. Si observem la topografia geogràfica del lloc, observem que l'espai més pla i més adequat per edificar cases, més enllà de la zona de l'església, és la zona de l'actual plaça del Raval. Ens podem imaginar doncs, la configuració del poble de Talamanca al s. XVII com a dos petits nuclis de cases: un entre l'església i el castell, i l'altre al raval, units per un camí situat entre un puig i un cingle. El següent pas fou donat al segle XVIII. El fort creixement demogràfic d'aquest segle, en consonància amb el creixement econòmic, fa pensar que l'església i el raval no foren suficients per acollir tota la població. Possiblement fou en aquests moments que el poble s'acabà d'expandir urbanísticament donant lloc als carrers anomenats Nou i d'en Padró, moment en què el poble va adquirir la configuració actual. VALDENEBRO (1994:59) Cal pensar doncs, que les cases del carrer Rossinyol també foren bastides en aquest període. Així ens ho indica la data que trobem gravada a la llinda del portal, mentre que la data de la llinda de la finestra deu respondre a una de les posteriors modificacions que la casa ha sofert.</p> | 41.7382700,1.9774000 | 414964 | 4621223 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67712-foto-08277-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67712-foto-08277-61-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.