Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 69103 | Can Saca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saca | XVIII-XX | Can Saca és una casa del segle XVIII que ha estat reformada al segle XX. Originalment estava constituïda per diversos cossos superposats, clarament diferenciats en el frontis, que actualment es troben segregats en diversos habitatges. Els dos cossos que actualment la formen tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El cos lateral hi ha un portal d'arc pla arrebossat. Al pis totes les finestres són d'arc pla de pedra carejada i la del cos central incorpora un característic arc de descàrrega. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08278-73 | C. de la Vila, 99 | 41.8721400,2.2872300 | 440852 | 4635826 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69103-foto-08278-73-1.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 69104 | Can Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quintana-0 | XVI-XIX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | Can Quintana és una casa del segle XVI que va ser notablement reformada als segles XVIII i XIX. És un edifici cantoner de planta irregular format per diversos volums superposats, tot sobresortint sobre el carrer al que dóna nom. S'hi accedeix per la part de ponent, on hi ha un sol eix d'obertures, amb el portal d'arc pla de pedra carejada inscrit. '1797' i una creu inscrita i un finestral al pis d'arc pla arrebossat. Al costat hi ha una majòlica i una figura de pedra tallada en relleu. A la façana de migdia hi ha l'antic portal, molt baix a causa del canvi de cota del carrer original, amb una llinda de pedra. A sobre hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i l'ampit dentat. El pis superior s'obre amb una galeria horitzontal amb dos pòrtics d'arc rebaixat arrebossat, amb barana de teula ceràmica. La façana de ponent, amb una composició poc definida, presenta diverses finestres d'arc pla arrebossat, dues amb sortida a un balcó de baranes forjades, així com dos pòrtics d'arc carpanell arrebossat al pis superior. La façana de tramuntana està tapada per l'edifici del costat. El tractament exterior dels murs és arrebossat i el ràfec està acabat amb cabirons. | 08278-74 | C. d'en Quintana, 9 | 41.8762900,2.2872500 | 440857 | 4636287 | 08278 | Taradell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69104-foto-08278-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69104-foto-08278-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69104-foto-08278-74-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | També es coneix com Can Mansa. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 69105 | Can Vall del carrer del Campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vall-del-carrer-del-campanar | XIX | Can Vall és una casa del segle XIX. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb els brancals ceràmics. Al costat hi ha un finestral amb llinda de fusta i sobre el portal en trobem un altre amb llinda de fusta i brancals ceràmics, amb l'ampit de pedra. El tractament exterior del mur és arrebossat, que en trobar-se deteriorat permet veure el parament de pedra. El ràfec està acabat amb una imbricació de teula ceràmica. | 08278-75 | C. del Campanar, 10 | 41.8760700,2.2858600 | 440742 | 4636263 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69105-foto-08278-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69105-foto-08278-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69105-foto-08278-75-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 69106 | Can Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baldiri | XVIII | Can Baldiri és una casa del segle XVIII. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, trencats per una finestra d'arc pla arrebossat oberta posteriorment al costat del portal. El tractament exterior del mur és arrebossat, que en trobar-se deteriorat permet veure el parament de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08278-76 | C. del Campanar, 12 | 41.8760400,2.2857400 | 440732 | 4636260 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69106-foto-08278-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69106-foto-08278-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69106-foto-08278-76-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 69107 | Finestrals de Masgrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestrals-de-masgrau | XVII | A la masia de Masgrau s'hi conserven algunes de les obertures de la desapareguda casa, així com d'algunes procedents d'altres edificis. En concret, hi ha els brancals del portal de pedra carejada, que incorporen gravats en forma d'espiga; tres finestrals d'arc pla de pedra carejada, i un portal d'arc carpanell amb incisió tallada a la llinda i una roseta central. | 08278-77 | Masia de Masgrau | 41.8706500,2.2983000 | 441769 | 4635653 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69107-foto-08278-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69107-foto-08278-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69107-foto-08278-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 69108 | L'Hostalet del Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostalet-del-bou | FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVII-XX | L'Hostalet del Bou és una masia del segle XVII que ha estat reformada al segle XX per adaptar-la com a habitatge modern. Antigament tenia dues crugies i el portal d'arc pla, amb diversos cossos adossats al lateral que actualment han quedat integrats en l'edificació. És un edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, i al seu voltant hi ha diverses obertures d'arc pla de pedra carejada, la majoria de factura moderna. En un costat de la façana hi ha adossada una escala que permet accedir al pis, amb un finestral d'arc de mig punt de pedra a sota. A la resta de façanes les finestres són amb llinda de fusta de factura moderna. En un extrem de la façana lateral de ponent s'hi ha adossat un cos porxat habilitat a la part superior com a terrassa transitable. El tractament exterior dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08278-78 | C. de Puig-l'Agulla, 61 | Antigament es coneixia com la Caseta del Bou. El nom actual el rebé quan es convertí en un hostal, aprofitant la seva situació prop del camí ral de Viladrau a Vic. | 41.8800400,2.3089600 | 442662 | 4636688 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69108-foto-08278-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69108-foto-08278-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69108-foto-08278-78-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 69109 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-7 | FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XXI | La Roca és una masia d'origen medieval de la qual se'n conserva part de l'estructura, situada a la planta baixa del volum principal. Al segle XVI s'hi va fer una ampliació amb un nou volum, tot i que va ser al segle XIX quan a aquest se li va donar l'aparença actual. En aquest moment, es va refer la façana de la casa antiga, afegint-hi una galeria al pis superior. Al segle XX es va alçar el nivell de la coberta del segon volum, es va enderrocar la part del baluard que tancava la casa frontalment i es va ampliar el cobert que hi havia a llevant. En els darrers anys s'han fet reformes significatives a l'interior per adaptar-la com a restaurant. Està formada per dos volums superposats, construïts sobre la roca aprofitant el desnivell natural del terreny i adossats de forma paral·lela. El primer volum és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la cobert a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta façana, molt ausera, presenta dos portals amb llinda de fusta i una galeria al pis amb tres pòrtics amb biga de fusta i pilars de maó. El parament és de pedra vista. A l'interior hi ha el portal antic, d'arc pla de pedra carejada, així com l'estructura primitiva. El segon volum, de majors dimensions, s'adossa a la façana de ponent del primer i sobressurt respecte aquest. És de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana amb una ampliació sobre coberta en forma de galeria. Té diverses obertures amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada, la majoria reaprofitats d'altres obertures. En un extrem hi ha un pòrtic d'arc escarser de pedra incorporat posteriorment. Per la façana posterior d'ambdós volums es pot accedir directament al pis a causa del desnivell del terreny. El tractament exterior dels murs és la pedra vista. A l'interior s'hi conserva part de l'estructura antiga i alguns portals de pedra carejada. Davant del primer volum hi havia diversos cossos annexes i un baluard, dels quals avui en queden alguns murs perimetrals i la lliça. En un extrem de l'esplanada de davant la casa hi ha l'antiga cabana de la casa, coneguda com l'Alzinar de la Roca. | 08278-79 | Pl. de la Roca | Està documentada des del segle XIV, quan costa com a mas Roca de Subiradells. Antigament la capella de Sant Quirze de Subiradells estava dins la seva propietat. Al fogatge de 1497 hi consta com a propietari Joan Roca, al de 1515 Joan Soler, àlies Roca, i al de 1553 'lo hereu de la Rocha'. Segons l'amirallament de 1854 pertanyia a Ramon Capdevila. Des de l'any 1967 és un restaurant i pertanyia a la família Torrents de La Garriga, qui havia donat la capella i els seus terrenys al Bisbat de Vic. Els actuals propietaris la van comprar l'any 2003 i després de restaurar-la van seguir amb el negoci de la restauració. | 41.8833800,2.3022100 | 442105 | 4637064 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69109-foto-08278-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69109-foto-08278-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69109-foto-08278-79-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98|85|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 69038 | Sant Quirze de Subiradells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-quirze-de-subiradells | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell. | XI | Sant Quirze de Subiradells és una ermita romànica construïda vers el segle XI, sobre la que no s'han fet reformes significatives. És un edifici de planta rectangular amb l'absis semicircular. S'hi accedeix per un portal situat al mur de migdia, d'arc de mig punt adovellat de doble arquivolta. La nau consta de dos trams separats per un arc presbiteral i està coberta amb volta de canó de pedra. Al presbiteri hi ha un altar de pedra i una imatge moderna. Com a úniques obertures de l'edifici trobem una finestra irregular als peus del temple i una espitllera a l'absis. El campanar és de cadireta amb dos ulls i està situat al mur de ponent, des d'on s'observa un recreixement del mur, que es va fer quan es va refer la teulada, que està feta amb lloses de pedra. El parament dels murs és de carreus irregulars de petites dimensions disposats en filades. | 08278-8 | Pl. de Sant Quirze. Urb.la Roca | Està documentada des de l'any 989, tot i que fou refeta el 1095 per ordre del bisbe de Vic a Guillem de Taradell. Al segle XIII tenia un sacerdot beneficiat i tenia com a patrons els amos de la Madriguera. Va ser profanada durant la Guerra Civil, quedant sense culte fins a la restauració de l'any 1967. | 41.8804900,2.2986800 | 441810 | 4636745 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69038-foto-08278-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69038-foto-08278-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69038-foto-08278-8-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 85|92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 69110 | Molí de Més a Prop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-mes-a-prop | BAUCELLS, J. (2015). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. II Vitalitat antiga i moderna. Segle XIX. Taradell: Ajuntament de Taradell. Diversos autors (1984). Els molins de Taradell. Taradell: Publicacions Ajuntament de Taradell. FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Presenta un estat de deteriorament avançat per trobar-se deshabitat i fruït del vandalisme. | El Molí de Més a Prop és un molí del segle XVIII construït a la riera de Taradell, a tocar de l'edifici del Tint. Fou ampliat al segle XIX. És un edifici de planta quadrangular construït aprofitant el desnivell del terreny. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Presenta | 08278-80 | Riera de Taradell | Està documentat des de l'any 1742. L'any 1870 pertanyia a l'empresa Perarnau Gobern i Companyia. | 41.8780200,2.2846000 | 440639 | 4636480 | 08278 | Taradell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69110-foto-08278-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69110-foto-08278-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69110-foto-08278-80-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 69111 | Bellpuig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellpuig | <p>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell.</p> | X-XX | <p>Belluig és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI. Entre els segles XVII i XVIII s'hi van fer reformes notables, tant pel que fa a l'ampliació amb una tercera crugia com en alçada, a més de la construcció de la galeria davant la façana que li van donar l'aparença actual. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb una orla a la clau on hi consta '1571' i 'belp', amb el monograma de Crist, una roseta i una creu. Als pisos superiors hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada disposades de forma aleatòria, una d'elles amb una incisió graonada a la llinda i una roseta central. A les golfes hi ha dues petites finestres d'arc pla arrebossat. En un extrem de la façana s'hi adossa una galeria de dos nivells sostinguda amb pilars de pedra de capitells motllurats. Fa uns anys es va enderrocar la part superior de la galeria que es prolongava per tota la façana i deixava oculta la inscripció del portal adovellat, deixant un espai obert amb un pòrtic d'arc escarser de pedra carejada. A la façana de ponent les obertures es disposen formant eixos simètrics, algunes d'arc pla de pedra carejada i d'altres arrebossades. El costat de llevant de la casa tenia diverses dependències agrícoles annexes, que al llarg dels anys s'han anat transformant i part de les quals actualment s'han habilitat com a habitatge. El tractament exterior dels murs és arrebossat, amb els carreus de les cantonades vistos, i el ràfec està acabat amb cabirons. A l'interior s'hi conserva la distribució original, així com diverses estances com la sala del pis.</p> | 08278-81 | Ctra. De Mont-rodon, km. 2'5 | <p>El mas Bellpuig està documentat des de l'any 915, quan estava dins del terme de la vila de Molist. A principi del segle XII l'hereu del mas era Bertra Bellpuig. Almenys des de l'any 1211 era una possessió dels senyors de Mont-rodon. L'any 1233 Guillem II de Mont-rodon va atorgar la carta de franquesa del mas Bellpuig a Pere de Bellpuig. L'any 1353 els mateixos senyors van posar un plet al batlle de Taradell perquè la filla de Pere Bellpuig, Sibil·la, s'havia casat amb Bernat Pla de Vinyaclosa, sense haver-se redimit. Els seus propietaris van sobreviure la pesta negra, i van demanar permís per treballar les terres dels masos rònecs i per redimir-se del domini dels Mont-rodon.</p> | 41.8902400,2.2656600 | 439079 | 4637850 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69111-foto-08278-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69111-foto-08278-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69111-foto-08278-81-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-12-03 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 69112 | Blanquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blanquers | Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell. FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVII-XX | Blanquers és una masia del segle XVII que va ser ampliada per la part posterior al segle XIX i lateral al segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accediex per un portal d'arc pla de pedra carejada, i la resta d'obertures del frontis són d'arc pla arrebossat i s'hi distribueixen de forma aleatòria. A les façanes laterals hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada, mentre que a la façana posterior són amb llinda de fusta. Tant als laterals com a la part posterior s'hi adossen cossos annexes d'un sol nivell d'alçat. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. A l'interior s'hi conserven les obertures de pedra carejada de la sala, dues d'elles inscrites:·'JAUMA COSTA' i 'MAS DE BLANQUERS'. | 08278-82 | Camí de Blanquers | El nom de Malchers del qual probablement deriva Blanquers el trobem en documents del segle XI. La masia com a tal consta al segle XIV, tot i que quedà deshabitada després de crisi de la Pesta Negra. La casa no apareix novament nombrada fins al segle XVIII. Estava vinculada al mas Costa de Seva, del qual probablement n'era una masoveria. A l'amirallament de 1851 hi consta que pertanyia a Ramon Costa de Seva. | 41.8659000,2.2605300 | 438630 | 4635152 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69112-foto-08278-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69112-foto-08278-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69112-foto-08278-82-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 69113 | El Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bou | Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell. FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. HOMS, M. (2005). El Sindicat remença de l'any 1448, dins de Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. Girona: Ajuntament de Girona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XX | El Bou és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVII. Entre els vestigis conservats de l'edificació primitiva, en destaquen els carreus del parament, espitlleres tapiades i dues finestres de tradició gòtica a la façana lateral. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, damunt del qual hi ha un finestral amb inscisió conopial a la llinda i una creu gravada. En un costat hi ha els carreus i el desguàs que senyalen l'existència d'una pica a la sala del pis. La resta d'obertures són d'arc pla de pedra carejada i es distribueixen per la façana de forma aleatòria. A la façana lateral de ponent, a nivell del pis, hi ha dues finestres de pedra de tradició gòtica, totes dues amb incisions conopials ramificades i amb símbols inscrits entre els que s'endevina la silueta d'un castell, probablement el casal de Mont-rodon. A la part inferior del mur s'entreveuen dues espitlleres tapiades. La resta de façana tenen poques obertures, totes de pedra carejada. El tractament exterior dels murs és de restes d'arrebossat, entre el que s'entreveu el parament de pedra, en alguns trams de carreus. El ràfec està acabat amb cabirons. A l'angle de gregal de la casa hi ha adossat un cos perpendicular amb coberta a dues vessants que es correspon amb una antiga tina. Davant la façana hi trobem un petit pati format per un baluard i diversos cossos annexes, al qual s'accedeix per una lliça situada al costat de ponent on hi consta inscrit: 'JOAN BOU 1624' i una creu i el monograma de Crist intercalats. Al davant s'hi obre una gran era amb lloses i diversos cossos annexes. A uns quans metres a llevant de la casa hi ha un antic aljub. | 08278-83 | Camí del Bou | Al voltant de l'any 1240 la masia pertanyia als senyors de Mont-rodon, a qui va pertànyer fins que al segle XVII hi anà a viure la família Bou. Antigament era coneguda com el Pujol de Munt. El sindicat remença de l'any 1448 va reunir a diversos propietaris a la plaça de Taradell, entre els quals hi consta Bartolomeu Moles àlies Pujol de Munt, per demanar l'abolició de la servitud i els mals usos a la monarquia. | 41.8759900,2.3060100 | 442414 | 4636240 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69113-foto-08278-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69113-foto-08278-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69113-foto-08278-83-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Medieval|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98|94|85|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 69114 | Molí dels Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dels-capellans | Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell. Diversos autors (1984). Els molins de Taradell. Taradell: Publicacions Ajuntament de Taradell. FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell. PUIGFERRAT, C. (20149. La Madriguera (Taradell): Història d'un mas osonenc. Taradell: Josep Miralpeix i Maria Dolors Peix. | XIV-XIX | El molí dels Capellans és un edifici d'origen medieval que ha estat reformat al segle XIX. Està format per tres volums superposats, construïts aprofitant el desnivell natural del terreny. La part més antiga és la més propera a la riera. Aquest és de planta baixa i pis i té la coberta a un vessant que fa el desaiguat a gregal. En aquesta façana hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada, i a la part inferior l'obertura del carcabà. S'hi accedeix per la façana de xaloc per un portal d'arc pla de pedra carejada. A migdia s'hi adossa el segon volum de major alçada i dimensions, amb planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants desiguals. La majoria de finestres són amb llinda de fusta i brancals ceràmics. El tercer volum s'adossa a migdia és de factura moderna i funciona com un garatge. Al costat d'aquest hi ha les restes dels murs de la bassa, que fou enderrocada fa uns anys, i el cup. El tractament exterior dels murs és la resta de morter de calç, que en trobar-se deteriorat permet veure el parament de pedra. Per accedir a la casa s'ha de creuar un pont sobre la riera, situat a gregal del molí. | 08278-84 | Riera de Taradell | Antigament era conegut com el molí de la Rovira i estava sota el domini de la Catedral de Vic. Al segle XIV el molí es trobava enderrocat a causa d'una rierada i en compartien la propietat els Madriguera i els Boscàs, que a mitjans d'aquest segle l'haurien reconstruït. Al segle XVIII les propietats dels Madriguera, que a causa del seu endeutament no en podien pagar els corresponents censos, van passar a la Catedral de Vic. Després de la desamortització, va passar a mans particulars. | 41.8797700,2.2795700 | 440223 | 4636678 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69114-foto-08278-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69114-foto-08278-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69114-foto-08278-84-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | Es tracta d'un dels indrets més pintorescs de Taradell, que ha estat pintat i reproduït en nombroses ocasions. | 119|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 69115 | Casablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casablanca-1 | Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell. FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. | XIX | Casablanca és una masia del segle XIX. És un edifici de planta basilical que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada. A les façanes laterals i posterior les finestres també són d'arc pla de pedra carejada. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat de color blanc. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08278-85 | Camí de Casablanca | Abans era coneguda com Can Jaume Gran. Va ser reformada l'any 1939. Actualment s'hi fan visites per famílies i escoles per difondre la vida a pagès, que es complementa amb l'edició dels contes Edicions Casablanca. | 41.8801900,2.2871300 | 440851 | 4636720 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69115-foto-08278-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69115-foto-08278-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69115-foto-08278-85-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 69116 | Castanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyola | Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell. FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. ORDEIG, R. (1999). Catalunya Carolíngia: els Comtats d'Osona i Manresa. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell. | X-XIX | Castanyola és una masia d'origen medieval de la qual se'n conserva part de l'estructura, identificada a la part de ponent i tramuntana. Al segle XIX s'hi va fer una reforma significativa. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures amb llinda de fusta i brancals ceràmics, com ho són les poques finestres de les façanes laterals i posterior. A la planta baixa dels murs de tramuntana i ponent s'observen diverses espitlleres, situades dins els coberts que s'adossen en aquestes façanes. El tractament exterior dels murs és de restes d'arrebossat, entre les que s'observa el parament de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons. A l'interior s'hi conserva la distribució original. En el cobert que hi ha davant la casa hi ha un pou de pedra molt profund. | 08278-86 | Camí de Castanyola | Està documentada des de l'any 959, quan consta entre les donacions de terres que feu l'ardiaca Ansemon a l'església de Sant Pere de la Seu de Vic, com la casa de Galindó que fou de Benjamí. En el capbreu de 1339 consta que el mas tenia arrendades terres dels Vilademany, senyors del castell de Taradell. En una acta de possessió de l'any 1375, el cavaller Ramon de Roudors, hereu de Pere de Madriguera, li va vendre a Guillem d'Om, prevere beneficiat de la capella de Santa Maria de Mont-rodon, el mas Castanyola per 50 lliures barceloneses. Des d'aleshores, el mas quedaria unit al benefici de la capella de Santa Maria de Mont-rodon (Perg. 324 Arxiu del marquès Saudín, Biblioteca de Catalunya). | 41.8537000,2.2799200 | 440228 | 4633784 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69116-foto-08278-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69116-foto-08278-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69116-foto-08278-86-3.jpg | Legal | Medieval|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 85|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 69117 | Can Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clos | Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell. FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. | XVI-XX | El Clos és una masia del segle XVI que va consolidar-se al segle XVII com una casa de dues crugies, a la qual se'n va afegir una de lateral vers el segle XIX. A finals del segle XX s'hi va afegir un porxo lateral i un volum a la part posterior. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis presenta dos eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, amb el portal central inscrit amb l'any '1692' i el monograma de Crist. En un extrem de la façana hi ha una obertura d'arc de mig punt de nova construcció a la planta baixa i una finestra d'arc pla de pedra carejada al pis. Les façanes laterals presenten poques obertures, algunes de factura moderna. A l'interior s'hi conserven els portals emmarcats amb pedra carejada, la boca del forn de pa i els festejadors de les finestres del pis del volum original. L'acabat exterior dels murs és la pedra vista, excepte a la part posterior que està arrebossat. | 08278-87 | Camí de Can Clos | Antigament era coneguda com la Caseta d'en Tornamira. Al segle XVI fou llegada a l'Hospital de Vic i passà a dir-se mas del Bosc de l'Hospital. En aquest indret trobem documentat des del segle XIV el desaparegut mas de Tornamira. Els actuals propietaris la van comprar a Ramon Font fa 33 anys. | 41.8889200,2.2997600 | 441907 | 4637680 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69117-foto-08278-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69117-foto-08278-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69117-foto-08278-87-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 69118 | La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-codina-3 | Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell. FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. HOMS, M. (2005). El Sindicat remença de l'any 1448, dins de Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. Girona: Ajuntament de Girona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | La Codina és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVIII i que ha estat habilitada com a habitatge modern a finals del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, amb el portal al centre d'arc de mig punt adovellat. La resta d'obertures són d'arc pla de pedra carejada, algunes de factura moderna. A l'interior s'hi manté part de la distribució original. El tractament exterior dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb cabirons. En un lateral de la façana hi ha una lliça que tanca el pati de davant la casa. Prop de la casa hi ha un antic cobert i un pou. | 08278-88 | Camí de la Codina | Antigament era conegut com el Pujol de Vall. Al segle XIV va quedar com un mas rònec, fins que l'habità un fadristern de Llagostera de Dalt. El sindicat remença de l'any 1448 va reunir a diversos propietaris a la plaça de Taradell, entre els quals hi consten Llorenç Pujol de Vall i Joan Codina, per demanar l'abolició de la servitud i els mals usos a la monarquia. Més endavant la trobem com una masoveria del mas Bellpuig. Va ser restaurada l'any 1986. | 41.8782600,2.2958500 | 441573 | 4636499 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69118-foto-08278-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69118-foto-08278-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69118-foto-08278-88-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 69161 | El Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer-4 | Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell. FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. HOMS, M. (2005). El Sindicat remença de l'any 1448, dins de Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. Girona: Ajuntament de Girona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. TORRENTS, J. (2012). Eines I feines de Pagès: Evolució de la tecnologia agrícola a la Plana de Vic durant el segle XX. Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona. | XIII-XX | El Colomer és una masia d'origen medieval sobre la qual es va ampliar i consolidar un mas de tipologia clàssica durant el segle XVI. De l'estructura primitiva en queden vestigis significatius, entre els que destaca una finestra biforada amb arquets lobulats situada a la façana de ponent. A la part de llevant s'hi conserva una finestra de tradició gòtica del segle XVI, que probablement fou traslladada durant la següent reforma, datable del segle XVIII. En aquesta es va consolidar el volum actual, amb una nova façana encarada a garbí. A finals del segle XIX es va construir la masoveria al sector de mestral, com també es va reformar aquesta part de la casa principal. Al segle XX s'ha adossat un cos porxat a la façana principal així com diversos cossos annexes al sector de gregal. La masia es composa de diversos volums superposats, que es distribueixen al voltant del volum principal. Aquest és de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. El portal d'accés està situat a la façana de garbí i és d'arc de mig punt adovellat amb un escut a la clau inscrit '1742 COLOMER LLEOPART' i amb les figures d'un colom i un llop. Sobre el seu eix hi ha un finestral amb llinda de pedra i sortida a un balcó de baranes forjades i base de pedra sostinguda amb mènsules. A les golfes hi ha una finestra d'arc conopial i la resta d'obertures del frontis són d'arc pla de pedra carejada i arrebossat. També hi ha un rellotge de sol. Part de la façana està tapada per un cos adossat de dos nivells d'alçat que s'obre al pis amb una galeria horitzontal de tres pòrtics d'arc carpanell arrebossat sobre pilars de pedra, que es prolonga als laterals amb dos pòrtics més d'arc de mig punt arrebossat. La façana de xaloc presenta diverses obertures d'arc pla de pedra carejada i arrebossat, disposades de forma aleatòria. A l'extrem de la façana hi ha un cos annex adossat de forma perpendicular, amb un porxo al pis dins el qual s'oberva un finestral d'arc conopial amb arquets lobulats. La façana de mestral presenta diversos cossos adossats, a la part central amb una galeria amb tres pòrtics d'arc carpanell arrebossat, a l'interior de la qual hi ha una finestra biforada amb arquets lobulats. A l'extrem de tramuntana d'aquesta façana s'hi adossa de forma perpendicular la masoveria, de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La seva façana es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal que és d'arc escarser. Al seu interior s'hi conserva part de l'estructura primitiva de la casa, com també un portal d'arc de mig punt adovellat amb un escut a la clau tapat per un forjat de nova construcció, que sembla tenir l'any '1577'. La façana posterior que té un desaiguat propi, presenta diverses obertures d'arc pla de pedra carejada i arrebossat, dues d'elles amb sortida a petits balcons de baranes forjades. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques, excepte a la masoveria que hi està amb cabirons. A l'interior s'hi conserva la distribució típica, amb l'entrada coberta amb bigues de fusta, la cuina antiga al fons i diverses estances habilitades per exposar les col·leccions d'objectes agrícoles. Al pis hi trobem la sala, les habitacions amb portes de pedra carejada, etc. En destaca un pou que s'adossa en l'antiga façana, construït amb lloses de pedra sobre un paviment de grans lloses, que hauria estat l'eixida de la casa primitiva. | 08278-89 | Camí del Colomer | La masia del Colomer està documentada des del segle XIII. L'any 1209 Berenguer de Malloles, la seva esposa Ermessenda i els seus fills fan escriptura del seu domini sobre el mas, a qui Berenguer del Colomer i la seva esposa Maria hauran de pagar un cens de dos coloms blancs (IPA), motiu pel qual es creu que el nom de la casa té el seu origen en que s'hi criaven coloms. Dins la seva propietat hi havia els masos de Sant Joan i Valltriguera, així com la capella de Sant Joan del Prat. El sindicat remença de l'any 1448 va reunir a diversos propietaris a la plaça de Taradell, entre els quals hi consta Bernat Colomer, per demanar l'abolició de la servitud i els mals usos a la monarquia. Al segle segle XVIII els seus hereus van canviar el nom pel de Lleopart, pel casament de la pubilla Raimunda Colomer amb Josep Lleopart, hereu del mas Lleopart de Vilalleons. L'any 1942 va funcionar com a escola, anomenada Col·legi el Colomer, amb Josefa Lleopart com a mestra. Els alumnes hi convivien amb la família Lleopart. L'hereu del mas, Joan Lleopart (1923-1999) va iniciar les col·leccions d'objectes agrícoles a la dècada de 1970, que amb el nom del Mas Colomer avui han quedat integrades dins la Xarxa de Patrimoni Rural Ecomuseu del Blat. A banda de les visites a les col·leccions de patrimoni agrícola, al Mas el Colomer s'hi realitzen diversos projectes que busquen la recuperació de tècniques agrícoles pròpies de la plana de Vic de finals del segle XIX. | 41.8654800,2.2489300 | 437667 | 4635113 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69161-foto-08278-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69161-foto-08278-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69161-foto-08278-89-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 119|98|85|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 69039 | Sant Joan del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-del-prat | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell. | XI-XVIII | La volta presenta humitats. | Sant Joan del Prat és una ermita romànica construïda vers el segle XI, sobre la qual s'hi va fer una reforma al segle XVIII, en què es va obrir un nou portal a la façana de ponent i es va refer l'interior. És un edifici construït sobre un petit promontori, que fa que s'hi hagi d'accedir per unes escales i que tingui una bona visibilitat. És de planta rectangular amb l'absis semicircular. S'hi accedeix per un portal situat al mur de ponent, d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i la llinda inscrita: '1752' amb el monograma 'IHS' intercalat. La nau està coberta amb volta de canó dividida per dos arcs torals, que descansen sobre uns cornisa motllurada sostinguda per pilastres amb capitells cornitis. El presibteri està definit per un retaule barroc, a la part posterior del qual hi ha una petita sagristia coberta amb volta d'aresta. Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb un enteixinat senzill i separat de la resta de la nau per un cancell. Com a úniques obertures de la capella tenim un òcul amb vitrall sobre el portal i una petita espitllera amb esplandit en un costat de l'absis, tot i que s'observen restes d'una finestra de doble esqueixada a l'absis i del portal original d'arc de mig punt al mur de migdia. El campanar és de cadireta amb dos ulls i està situat al mur de ponent. La coberta està feta amb teula àrab. El mur de tramuntana es troba reforçat amb tres contraforts. El parament dels murs és de carreus irregulars de petites dimensions disposats en filades, i es troben revestits amb morter de calç. | 08278-9 | Camí del Colomer | La primera referència documental de la capella la trobem en la seva acta de consagració, datada de principi del segle XI. Tot i així, sembla que es tracta d'un document falsificat del segle XII. Sí que està ben documentat que el dia 23 de gener de 1099 la capella fou cedida per Damlau Icla, junt amb tots els seus béns, a la pabordia de Sant Tomàs de Riudeperes, que en mantindria la tutela fins al segle XVI. Al segle XII funcionava com una capella rural on assistien habitants dels nombrosos masos documentats a la zona, no arribant a ser mai una parròquia. Al segle XIII el mas Colomer ja n'era benefactor, i la propietat seguia essent del monestir. L'any 1329 Berenguer sa Masó, prepòsit de Sant Tomàs, va encomanar a Mn. Pere Serra a cuidar-se també de la capella de Sant Joan del Prat, a banda de la de Santa Maria de Mont-rodon. Després de la pesta negra, en tenia cura Maria, vídua d'Arnau Vilaseca. El culte a la capella es va mantenir al llarg dels segles, i hi trobem diversos llegats en els testaments dels feligresos. En la visita pastoral de 1686 consta que es troba en mal estat de conservació, tot manant que els habitants dels masos Colomer, Tosell, Om i Gorombau que en tenien cura la reparació de la volta i el cor de l'edifici. Des de 1877 pertany a la parròquia de Tona. Durant la Guerra Civil fou saquejada i profanada, tot i que va poder salvar-se el retaule del taller dels Ral de Vic. | 41.8684100,2.2477300 | 437570 | 4635440 | 08278 | Taradell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69039-foto-08278-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69039-foto-08278-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69039-foto-08278-9-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | També es coneix com a Sant Joan del Colomer. | 92|85|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 69162 | El Conier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-conier | Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell. JUNYENT, E. (1980). Diplomatari de la Catedral de Vic. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs i Publicacions de l'Arxiu, Biblioteca i Museu Episcopals de Vic. FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. | IX-XVIII | Es troba en estat ruïnós. | El Conier és una masia d'origen medieval que va ser reformada entre els segles XVI i XVIII. Originalment constava de planta baixa, pis i golfes i tenia la coberta a quatre vessants tot i que en l'actualitat es tracta d'una ruïna consolidada. És de planta rectangular i tenia tres crugies. Només es conserva el nivell de la planta baixa, amb el portal d'arc de mig punt adovellat com a única obertura destacable. A l'interior s'hi observa part de l'escala que pujava al pis. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb restes de l'arrebossat de morter de calç i amb carreus escairats de notables dimensions a les cantonades. | 08278-90 | Camí del Conier | El monte Conillario està documentat des del segle IX. En concret, consta dins les afrontacions d'un llegat, que feu en el seu testament de l'any 988 Adalbert, a l'església de Sant Genís de Taradell. A principi del segle XVII hi va viure l'últim hereu, Gabriel Coniller. L'any 1615 fou venut al ciutadà honrat de Vic, Joan Francesc Brossa. | 41.8821900,2.2497100 | 437748 | 4636968 | 08278 | Taradell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69162-foto-08278-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69162-foto-08278-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69162-foto-08278-90-3.jpg | Legal | Medieval|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | A l'interior hi havia un oratori dedicat a Sant Joan Baptista. | 85|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 69163 | La Casa Nova del Conier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-del-conier | Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell. FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX-XXI | La Casa Nova del Conier és una masia de finals del segle XIX que està essent rehabilitada per adaptar-la com a habitatge modern. És de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc escarser emmarcat amb pedra. La resta de les obertures són d'arc pla arrebossat amb un marc de diferent tonalitat que el mur i es disposen de forma simètrica. A la façana posterior i lateral hi ha adossats sengles cossos annexes d'un sol nivell d'alçat. A la façana principal s'hi ha afegit un porxo de fusta. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08278-91 | Ctra. BV-5306, km.4 | Era una masoveria del mas Conier. | 41.8806700,2.2497400 | 437749 | 4636799 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69163-foto-08278-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69163-foto-08278-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69163-foto-08278-91-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 69164 | L'Esquís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquis | Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell. FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XII-XIX | L'Esquís és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVIII. S'hi conserven vestigis de la construcció primitiva, en alguns panys de mur de la planta baixa i una finestra gòtica al pis. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita: '1760' i una creu intercalada. La resta d'obertures són d'arc pla de pedra carejada i es distribueixen en el frontis formant eixos irregulars. En un extrem de la façana s'hi adossa un cos quadrangular que a la part superior es troba porticat amb pilars de maó. A la façana lateral, dins d'aquesta galeria, hi ha un finestral de tradició gòtica, d'arc deprimit còncau. A l'altra façana lateral hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada, distribuïdes de forma aleatòria. Està construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que des de la façana posterior s'accedeix directament al pis. Una petit fossar envolta la part de darrera de la casa per tal de preservar els murs de la humitat; aquest desnivell es salva amb sengles pontets a la façana posterior i lateral i que permeten accedir a la casa. Igualment, a la part posterior, es va aprofitar aquest espai per construir-hi un gran cup ovalat per emmagatzemar el vi, revestit de rajola ceràmica vidriada. El tractament exterior dels murs és de pedra vista, amb alguns trams revestits amb morter de calç. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Al costat hi ha dos cossos annexes. | 08278-92 | Camí de l'Esquís | La primera referència documental a 'Schiros' es remunta a l'any 981. Més endavant, l'any 1184 Bernat de Rocafort va deixar l'alou a Beatriu, qui la va donar al monestir de Sant Pere de Puelles. Es tractava d'una gran propietat formada per diversos masos, que al segle XIV ja consten com el veïnat de l'Esquís. Cap al 1860 dos joves de l'Esquís van ser condemnats a la forca per trabucaires. Fins a finals del segle XIX hi va viure la família Esquís. | 41.8608300,2.2917100 | 441213 | 4634567 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69164-foto-08278-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69164-foto-08278-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69164-foto-08278-92-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 69165 | Molí de Baix de l'Esquís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-lesquis | Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell. Diversos autors (1984). Els molins de Taradell. Taradell: Ajuntament de Taradell. FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | Es troba en estat ruïnós. | El Molí de Baix de l'Esquís és un molí del segle XVI que va ser ampliat al segle XVIII i que va quedar integrat dins una construcció del segle XX. L'edifici primitiu era de planta quadrangular i tres nivells d'alçat. Al costat s'hi va adossar un nou volum, amb una porta d'accés d'arc pla de pedra carejada on hi consta inscrit: 'AVE MARIA 1780' i una creu intercalada. Aquest cos, a la planta baixa, està cobert amb volta de canó. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter. Part del molí va quedar integrat dins un edifici de majors dimensions, d'obra vista, que va ser utilitzat com a adoveria. Actualment tota la construcció és troba en mal estat a causa del seu abandonament, accentuat per la vegetació que l'envolta i el cobreix parcialment. | 08278-93 | Riera de Taradell | Antigament s'anomenava Molí de la Rovira. Està documentat des del segle XVI. Era una possessió de la Madriguera, i posteriorment de l'Esquís. A mitjans del segle XX va ser utilitzat com a pelleria. | 41.8789000,2.2808700 | 440330 | 4636581 | 08278 | Taradell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69165-foto-08278-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69165-foto-08278-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69165-foto-08278-93-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 69166 | El Ferriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ferriol | Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell. FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell. | XIII-XX | El Ferriol és una masia d'origen medieval de la qual no se n'observen vestigis per la notable reforma que s'hi ha fet al segle XX per adaptar-la com a habitatge modern. És de planta rectangular i té un volum modern adossat a la façana de ponent. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures de la construcció són de pedra de factura moderna i es disposen per la façana de forma aleatòria. L'angle de xaloc del pis de la façana està definit per una galeria amb grans pòrtics sostinguts amb pilars de pedra. El tractament exterior dels murs és la pedra vista. Al davant de la façana i al camp de sobre hi ha annexes agrícoles. | 08278-94 | Camí del Ferriol | La primera referència documental és de l'any 1263. En el capbreu de 1339 consta que el mas tenia arrendades terres dels Vilademany, senyors del castell de Taradell. | 41.8619100,2.2897400 | 441051 | 4634688 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69166-foto-08278-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69166-foto-08278-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69166-foto-08278-94-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 85|94|98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 69167 | Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres-3 | Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell. FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. | XX | Can Figueres és una masia construïda al primer terç del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures; a l'eix central hi ha el portal d'arc de mig punt i un gran pòrtic d'arc carpanell al pis. La resta d'obertures són d'arc pla. A cada costat de la façana s'hi adossa un cos annex d'un sol nivell d'alçat. El tractament exterior dels murs és l'obra vista. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08278-95 | Camí de la Vallmitjana | Va construir-se l'any 1929 pels habitants de la que avui es coneix com a Torre de Sant Sebastià. També es coneix com Can Ton del Furriol. | 41.8694000,2.2906000 | 441129 | 4635519 | 1929 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69167-foto-08278-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69167-foto-08278-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69167-foto-08278-95-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 69168 | L'Hostal dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-dels-frares | Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell. FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell. | XVII-XX | L'Hostal dels Frares és una masia del segle XVII que va ser reformada durant el segle XX com una masia d'estructura basilical a causa de les destrosses provocades per l'esclafit. És de planta basilical i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants, interromputs al cos central on té més alçada, que fan el desaiguat als laterals. Al frontis les obertures es composen segons tres eixos simètrics, totes elles d'arc pla de pedra carejada, excepte a les golfes on hi ha tres pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. La finestra del pis de l'eix central té una incisió sinuosa a la llinda. A les façanes laterals les obertures són totes d'arc pla arrebossat i a la façana posterior s'hi ha adossat un cos amb dues galeries de tres pòrtics al pis i un a les golfes d'arc escarser arrebossat. El tractament exterior dels murs és la pedra vista a la façana, i a les golfes i a la resta és arrebossat amb formigó. El ràfec està acabat amb cabirons. A l'interior ha estat adaptada com a vivenda moderna, tot i que s'hi conserva la distribució i la boca de l'antic forn de pa. A les façanes laterals s'hi adossen cossos annexes d'un sol nivell d'alçat. | 08278-96 | Camí ral de Barcelona | Situat a peu del camí ral, almenys des de principi del segle XIX funcionava com un hostal. Fins a la desamortització de Mendizábal, va pertànyer als frares dominicans de Vic. | 41.8723700,2.2588900 | 438500 | 4635871 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69168-foto-08278-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69168-foto-08278-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69168-foto-08278-96-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 69169 | Can Fuma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fuma | Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell. FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. | XVIII-XX | Can Fuma és una masia del segle XVIII que va ser ampliada al segle XIX. És de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per una galeria a l'eix central, amb un pòrtic d'arc carpanell de pedra disposada a plec de llibre a la planta baixa i dos amb llinda i baranes de fusta als pisos. A l'interior del pòrtic de la planta baixa hi ha el portal d'accés, d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita: '1803' i el monograma de Crist intercalat. La resta d'obertures del frontis són d'arc pla de pedra carejada, com ho són les de la resta de les façanes. A la façana posterior s'hi adossa un cos annex d'un sol nivell d'alçat. El tractament exterior dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb cabirons. L'interior ha estat adaptat com a habitatge modern. | 08278-97 | Camí de Can Fuma | Antigament en aquest indret hi havia una vila rural documentada des de l'any 1046, que fou reemplaçada pel mas Maians. La masia de Can Fuma era una masoveria del mas Ricart. | 41.8856000,2.2987600 | 441821 | 4637312 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69169-foto-08278-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69169-foto-08278-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69169-foto-08278-97-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 69170 | Gasala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gasala | Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell. FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. HOMS, M. (2005). El Sindicat remença de l'any 1448, dins de Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. Girona: Ajuntament de Girona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell. PUIGFERRAT, C. (2014). La Madriguera (Taradell): Història d'un mas osonenc. Taradell: Josep Miralpeix i Barfull i Maria Dolors Peix i Pujol. | XI-XX | Gasala és una masia d'origen medieval de la qual se'n conserva bona part de la seva estructura. En els darrers anys s'ha restaurat per adaptar-la per al turisme rural. És un edifici de planta rectangular i d'estructura irregular. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per la façana de garbí per un portal sobre impostes, sobre el qual hi ha un finestral ampliat per poder sortir a un balcó, amb una incisió conopial a la llinda. A les façanes hi ha diverses finestres de pedra carejada, com també d'altres d'arc rebaixat ceràmic de factura moderna. En destaca una a la part posterior, tapada per un cos annex, de tradició gòtica amb incisió conopial. El tractament exterior dels murs és la pedra vista, amb el ràfec acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. A l'interior s'hi conserven elements notables tals com una tina revestida amb carreus, probablement datada d'època medieval, les obertures de pedra carejada, part d'una premsa de vi datada de '1827' (a la que li falta el recipient), la boca del forn de pa, etc. | 08278-98 | Camí de Gasala | La primera referència documental al mas Gasala la trobem en l'acta de consagració de l'església de Sant Genís de Taradell, de l'any 1076. En la documentació antiga hi consten tres masos d'aquest nom: Gasala Sobirà, Gasala d'Avall i Gasala Mitjà. L'any 1206 Pere de Camp i la seva esposa i fills venen a Ramon de Gasala i els seus una peça de terra al lloc de Terradelles, dins la batllia de Ferrer de Montrodon (Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 368, Reg. 16378 ). En el capbreu de 1339 hi consten els masos Gasala entre els béns que tenien els Madriguera en franc alou, que havien comprat a la domus d'Esparreguera. L'any 1442 Llorenç de Gasala tenia els tres masos Gasala per Bartomeu de Madriguera, dels quals el Sobirà i el d'Avall havien quedat deshabitats. El mateix Llorenç de Gasala consta entre els pagesos que va reunir el sindicat remença de l'any 1448 per demanar l'abolició de la servitud i els mals usos a la monarquia. Al segle XVII va quedar unit al mas Gurri, pel casament de Francesc Gurri i Maria Gasala. Al segle XVIII els Gurri encara pagaven un cens als Madriguera pel mas Gasala. | 41.8541600,2.2886200 | 440951 | 4633829 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69170-foto-08278-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69170-foto-08278-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69170-foto-08278-98-3.jpg | Legal | Medieval|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 85|98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 69171 | El Generó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-genero | Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell. FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell. | XIV-XX | El Generó és una casa d'origen medieval que va ser notablement reformada durant la dècada de 1970, quan va ampliar-se per laterals tot prolongant el pendent de la coberta. Conserva part de l'estructura exterior i algunes de les obertures originals. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. Té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, a cada costat del qual s'hi han obert portes d'arc pla arrebossat. Al pis hi ha diverses obertures d'arc pla de pedra carejada, que tenen sortida a un gran balcó afegit modernament i que ocupa pràcticament tota la façana. A les golfes hi ha quatre finestres; les del mig són d'arc de mig punt de pedra i que formen part de l'edificació primitiva. A la resta de façanes les obertures són totes amb llinda de fusta de factura moderna. El tractament exterior dels murs és arrebossat amb formigó. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08278-99 | Camí del Generó | Al segle XIV el Generó consta entre les possessions dels Vilademany, senyors del castell de Taradell. Pertanyia a la parròquia de Santa Eugènia de Berga. Està documentada des del segle XIV i fou reformada entre els segles XVII i XVIII. | 41.8901000,2.2847100 | 440659 | 4637822 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69171-foto-08278-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69171-foto-08278-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69171-foto-08278-99-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 94|119|85|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml