Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
84479 Balma de la Mesquita o de la Clota https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-mesquita-o-de-la-clota <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 315-316.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1989) <em>Memòria de les prospeccions Medievals a Tavertet: anys 1987 i 1989</em>. Mem. núm.: 480.</span> <span>Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRAT, I.; SERRA, A. (1992) <em>Informe</em></span><em> </em><em><span>prospeccions medievals al terme de Tavertet</span></em><span>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p> XII-XIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>La balma de la mesquita es troba al corriol que surt al nord de la capella de Santa Cília, en direcció a la zona de la Clota. És de difícil localització.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La balma fa uns 9 m de llargada i té sortida a llevant i a ponent.</span> P<span>resenta restes de murs de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret i l'entorn han estat objecte de dues prospeccions arqueològiques: la primera l’any 1987, dirigida per Assumpta Serra, i la segona, l’any 1992, dirigida per Isabel Serrat, que han permès determinar una possible relació contemporània amb el mas de la Clota, i un probable ús de la cova com a hàbitat familiar,</span> <span>en època medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha un camí que mena del mas, passa per sota de la balma i segueix cap a la balma del Sucal.</span></span></span></span></p> 08280 - 32 Santa Cília 41.9883200,2.3805100 448686 4648665 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84479-32jpg0.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84465 A Tavertet, de la merda en fan paret https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-tavertet-de-la-merda-en-fan-paret <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1937) “Refranys personals”. <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núm. 504 a 511 (maig a desembre del 1937)</em> “Refranys geogràfics”. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 292.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1951) “Cançoner. Refranys geogràfics”. <em>Folklore de Catalunya</em>. Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia, p. 1219. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PAREMIOLOGIA CATALANA: <a href='https://pccd.dites.cat/'>https://pccd.dites.cat/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS i PUNTAS, A. (1999): <em>Tots els refranys catalans. XII. La geografia. Viles, ciutats i països</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 489.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>El refrany “A Tavertet, de la merda en fan paret”, fa referència a l’antic costum de l’ús dels excrements d’animal com a aglutinant per a la construcció, per a donar escalfor a la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S'aplica també a molts d'altres pobles acabats en -et. </span></span></span></span></p> 08280 - 25 Terme municipal de Tavertet 41.9959700,2.4195800 451928 4649492 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84410 Arxiu Parroquial de Sant Cristòfol de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-cristofol-de-tavertet <p><span><span><span><span><span><span>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</span></span></span></span></span></span></p> XIII-XIX <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu parroquial de Sant Cristòfol de Tavertet es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 67 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, vària sacramental, aniversaris i celebracions, administració de l'Obra, visites pastorals, llevadors de rendes, causes pies, confraries, varia administració, manuals notarials, capítols matrimonials, testaments, capbreus, processos i pergamins. La cronologia dels documents compren des del segle XIII al XIX.</span></span></span></span></span></span></p> 08280 - 9 Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. C. Santa Maria, 1, 08500, Vic. 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84413 Església de Sant Cristòfol de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cristofol-de-tavertet <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg del conjunt històric-artístic. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA: http://www.gnomonica.cat/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VIGUÉ, J. dir. (1984) “Sant Cristòfol de Tavertet” (1984) <em>Catalunya romànica.</em> Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> XI-XVIII <p><span><span><span><span>Sant Cristòfol de Tavertet, originàriament, era un temple d'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals, amb absis semicircular</span> <span>orientat a llevant, precedit d'un ampli espai presbiteral. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre finals del segle XII i principis del XIII es va construir, a ponent, el campanar fortificat, que presenta una gran finestra cruciforme.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVII es va ampliar el temple, a tramuntana, amb una nau de tres trams coberts amb voltes de creueria. Al segle XVII es va afegir la sagristia de migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Exteriorment, l’absis, que és</span> <span>la part més antiga de l'església, és decorat amb arcuacions entre lesenes (distribuïdes irregularment en grups de cinc, tres i quatre) i tres finestres de doble esqueixada. Molt a prop, en el mur del presbiteri, n'hi ha una altra, d'època posterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta un rellotge de sol a la façana de migdia; és quadrat i ocupa la meitat superior d'un rectangle lliscat en bastant mal estat, orientat sud-oest, amb gnòmon de vareta simple. S'observen les restes d’un altre rellotge de sol a la torre del campanar, del que només se’n pot veure el gnòmon de vareta simple.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’accés a la porta es troba sota d'un pont amb arc rebaixat, que comunica amb la rectoria. El portal, situat a la façana de migdia, és adovellat, i s’hi obre un òcul a la part superior. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Interiorment, les parets són de pedra vista, després del seu repicat durant les obres de restauració.</span> <span>Els paraments romànics mostren carreus matussers poc picats, amb una certa disposició en filades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La nau és coberta per una volta de canó reforçada per tres arcs torals, que la divideixen en quatre trams, i l'absis és cobert per una volta de quart d'esfera. La nau lateral, amb arqueria gòtica, s'obre a la principal mitjançant tres arcs de mig punt. En aquest mur, sobre els arcs, hi ha unes cartel·les per a recolzar els arcs torals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha dues piques, una de nou cares, possiblement romànica, i una poligonal amb decoracions incises, de la que es desconeix la seva cronologia precisa, tot i que tampoc es descarta que el peu i la tassa siguin d'èpoques diferents. </span></span></span></span><span><span><span><span>També hi</span> <span>guarda una imatge d'alabastre de la Mare de Déu del Cor de principis del segle XV. </span></span></span></span><span><span><span><span>En destaquen els bancs de fusta, on consten els noms de les famílies del poble als que pertanyien.</span></span></span></span></p> 08280 - 12 Pl. Major, s/n, 08511. <p><span><span><span><span>Les primeres referències històriques de Sant Cristòfol de Tavertet són de mitjans del segle XI: un llistat de parròquies del bisbat de Vic, i un document de l’any 1070, on consta que els vescomtes d´Osona-Cardona donen com a feu, a Robert Umbert, dues cavalleries de terra que tenia Ramon Miró de Tavertet, excepte l'església.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre finals del segle XII i principis del XIII, va ser objecte d’obres de reforma: es va construir el campanar al sector de ponent i, possiblement, es va dur a terme la unió amb la rectoria. Al segle XVII es va afegir una nau a tramuntana, i al segle XVIII, la sagristia i una capella a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals del segle XX, va ser restaurar l'absis que havia estat sobrealçat.</span></span></span></span></p> 41.9954900,2.4194900 451920 4649438 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84413-12jpg1.jpg Legal Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-10-21 00:00:00 Virgínia Cepero González 92 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84415 Goigs de Sant Bartomeu Sesgorgues https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bartomeu-sesgorgues <p><span><span><span><span>GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/'>https://algunsgoigs.blogspot.com/</a></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>Els goigs a llaor de Sant Bartomeu es canten durant l'ofici religiós que es celebra, a l'església de Sant Bartomeu Sesgorgues, el primer diumenge després del 24 d’agost, dia de la seva festivitat, durant l'aplec de Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra gran virtut us féu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>entre tot l’apostolat:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apòstol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Sou de pàtria galileu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i d’ofici pescador,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’Àsia predicador</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesús bon camí feu;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>l’evangeli predicat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fou l’escrit per Sant Mateu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>No deixà vostre gran zel</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la Índia citerior,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>on mostràreu amb fervor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a molts el camí del cel;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el poble restà admirat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan oí la vostra veu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Per l’Armènia major</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prodigis molt grans obràreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i allí grans treballs passàreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per la fe del Redemptor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>demostrant que heu actuat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tot tenint l’amor de Déu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En la ciutat principal</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>d’Armènia, un ídol hi havia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que a tot el poble tenia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>enganyat a traça igual;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>però amb vostra veritat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>son engany prompte es desfeu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>A un altre regne passàreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dins d’Armènia i fou aquell</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>on us llevaren la pell</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>perquè la fe predicàreu;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>paga d’altre rei ingrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que volien pel seu déu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra santa mort complida,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>pels gentils el cos fou près,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i al mar submergit després,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb caixa de plom vestida;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>però l’excelsa Majestat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a Lípari sorgir-lo féu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Les relíquies des d’allí</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a Nàpols son traslladades,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i a Roma després portades,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>on un temple s’hi erigí;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>allà és vostre cos honrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de forma que tothom veu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De vostra gran perfecció</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que nit i dia tinguéreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan en el món estiguéreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>teniu ja suprem guardó;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en el cel on sou posat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Déu sempre gaudireu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De Sesgorgues per Patró</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fa molts anys que us hi proclamen,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i els fidels a vós demanen</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la salut, la fe i l’amor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el camí per vós fressat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>seguirem amb vostra veu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Tant en la glòria podeu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que tot us és atorgat:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apòstol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> 08280 - 13 Sant Bartomeu Sesgorgues <p><span><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></span></p> 42.0148100,2.3603800 447040 4651618 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84415-13jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2020-12-09 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web https://algunsgoigs.blogspot.com/ 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84421 Goigs de la Mare de Déu del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-roser-2 <p><span><span><span>GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/</span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>Els goigs</span> <span>de la Mare de Déu del Roser es canten per Pasqua Florida</span> <span>durant el</span> <span>recorregut que fan els cantaires per una part del poble i les masies que ho demanen.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostres goigs amb gran plaer</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>cantarem Verge Maria:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>puix la vostra Senyoria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>és la Verge del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Déu plantà dins Vós, Senyora,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el Roser molt excel·lent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan us feu mereixedora</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de concebre’l purament:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>donant fe al missatger</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que del cel us trametia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Déu el Pare que volia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fóssiu Mare del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Del sant ventre produïda</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la planta del Roser verd,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fou dels Àngels circuïda</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i servida amb gran concert:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i restà par i sencer</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vostre cos amb alegria,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan florí en l’establia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el celestial Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Quan els Reis devots sentiren</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del Roser la gran olor,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb l’estrella ensems partiren</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per adorar el Senyor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i trobaren ser el ver</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Balzam la profecia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan vostra Mercè tenia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en els braços el Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Gran delit us presentava</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vostre Fill ressuscitat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb cinc roses que portava</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en les mans, peus i costat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per les quals el Llucifer,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>qui dels sants l’infern omplia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fou robat en aquell dia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que florí el sant Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Reparada la gran erra</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>d’Adam per la mort cruel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>trasplantat fou de la terra</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el Roser a dalt el cel;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i pujant amb gran poder</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el patir no us entristia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>contemplant com Déu rebia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb gran goig el sant Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>No fou de menor estima</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el goig de l’Esperit Sant</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan vingué de l’altra cima</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en vostre Col·legi sant,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i regà aquell gran planter</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que el gran Déu s’hi elegia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per estar en companyia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del celestial Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra vida acabada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el major dels goigs senti’s</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>com a Déu sou presentada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>triomfant al Paradís;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i Senyora us volgué fer</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del gran hort que posseïa,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>col·locant-vos, com devia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sota l’ombra del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Manà vostra Senyoria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>als Frares Predicadors</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que de vostra Confraria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fossin instituïdors;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i així ells ja l’han fundada,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>obeïnt vostre voler,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dignament intitulada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Verge i Mare del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Puix mostreu vostre poder</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fent miracles cada dia:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>preserveu, Verge Maria,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>els confrares del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> 08280 - 15 Sant Cristòfol de Tavertet. C. del Mig, 2, 08511, Tavertet. <p><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></p> 41.9954900,2.4194900 451920 4649438 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84421-15jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2020-12-09 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web https://algunsgoigs.blogspot.com/ 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84462 Festa de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-4 <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span><span><span>La festivitat de Sant Cristòfol es celebra el diumenge més proper abans del dia de la seva onomàstica, el 10 de juliol.</span></span></span> <span><span><span>És organitzada per la parròquia de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La festa és de caire religiós i comença amb una missa a l'església de Sant Cristòfol. En acabat, a l’exterior de la parròquia, el mossèn fa la benedicció de cotxes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, hi ha la tradicional concentració de vehicles antics, amb una gran participació.</span></span></span></span></span></span></p> 08280 - 22 Sant Cristòfol de Tavertet <p><span><span><span><span>La Festa de Sant Cristòfol, patró dels automòbils i protector dels viatgers, és celebrada des de fa segles a Catalunya. Durant el dia, cotxes, motos i bicicletes passen davant diverses esglésies dels Països Catalans per a ser beneïts.</span></span></span></span></p> 41.9956600,2.4192300 451899 4649457 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84462-22jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web AMICS DE TAVERTET (https://amicsdetavertet.org/festes-tradicionals). 119 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84411 Aplec de Sant Bartomeu Sesgorgues https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bartomeu-sesgorgues <p><span><span><span><span><span>CASADESUS, J. (2009) “Aplec d’enguany a Sant Bartomeu Sesgorgues”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 20-21.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>L'aplec de Sant Bartomeu es celebra cada any l’últim diumenge d’agost, pels volts del dia 24, Sant Bartomeu. És organitzada per la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen amb la missa en record als difunts i la cantada dels goigs de Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, es fa el tradicional dinar popular a l'esplanada de l’església. En acabat, hi ha música en directe i ball.</span></span></span></span></p> 08280 - 10 Sant Bartomeu Sesgorgues 42.0148100,2.3603800 447040 4651618 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84411-10jpg0.png Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del web VIMEO (https://vimeo.com/). 119 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84459 Església de Sant Miquel de Sorerols https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-de-sorerols <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.58-59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 305.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1974) “Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. VII, núm. 80 (1974) , p. 330-352.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1991) <em>Sant Miquel de Sorerols (o Serarols), sufragània de la parròquia de Tavertet Novè centenari de la consagració de la capella totalment restaurada 1091 - 1991</em>. [s.l.: s.n.].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. [et.al.] (1984) “Sant Miquel de Sorerols”. <em>Catalunya romànica.</em> Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, </span><span>p. 630-633.</span></span></span></span></p> XI-XVIII <p><span><span><span><span>L’església de Sant Miquel de Sorerols és d'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per tres arcs torals. Hi ha un campanar d'espadanya de dos arcs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'absis, que es troba a llevant, és semicircular; el presbiteri està sobreaixecat de la resta de la nau, la qual està lleugerament desviada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El portal és d'arc de mig punt adovellat, coronat amb dues filades de pedra plana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El parament és de petits carreus, disposats en filades uniformes i regulars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Exteriorment l'absis està decorat amb bandes llombardes i arquets cecs, i s'estén a la meitat dels murs de migjorn i de tramuntana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A tocar de la capella, hi ha restes de l'antic cementiri.</span></span></span></span></p> 08280 - 19 Sorerols <p><span><span><span><span>La primera referència documental de l’església de Sant Miquel de Sorerols és del segle XI, en l’acta de consagració de Sant Romà de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1091 va ser consagrada com a parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, a causa de la despoblació del territori, va passar a ser sufragània de la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el fogatge de l’any 1553 del terme i quadra de Soresols, hi havia set famílies. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1855 constava d’onze famílies i hi havia intenció de fusionar-se amb el terme de Sant Bartomeu Sesgorgues, però no es va dur a terme. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1956 es va iniciar la restauració de la capella.</span></span></span></span></p> 41.9956900,2.3761100 448327 4649486 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84459-19jpg0.jpg Inexistent Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-10-21 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 92 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84464 Pasqua Florida https://patrimonicultural.diba.cat/element/pasqua-florida <p><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET: </span><a href='https://amicsdetavertet.org/'><span>https://amicsdetavertet.org/</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (2001) <em>Tavertet cent anys d'història: història, anècdotes, vivències i vida a pagès </em>(2a ed.). Sant Hipòlit de Voltregà: Els Cingles, p. 109-111.</span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span>La festa de la Pasqua Florida es celebra el dissabte i diumenge de Pasqua. És organitzada per la parròquia de Sant Cristòfol i per l’Associació d’Amics de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen durant la Vetlla Pasqual, amb la cantada dels goigs del Roser fent recorregut per una part del nucli urbà de Tavertet i d’algunes de les masies properes. Actualment, canten un grup de persones i d’infants acompanyats d’instruments, com flautes, guitarres o violins.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El diumenge es fa la cantada dels goigs del Roser, recorrent la resta del poble. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En acabat, es fa la rifa d’ous a la plaça major. Es fan servir unes velles “virolles” de fusta, amb una sageta que pot giravoltar sobre un cercle de sectors numerats, i el premi és una dotzena d’ous.</span></span></span></span></p> 08280 - 24 Nucli urbà de Tavertet <p><span><span><span><span><span>Es desconeix la data de l’inici de la cantada dels goigs del Roser a Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els últims confrares que organitzaven l'antiga cantada dels goigs van estar en actiu fins a la dècada dels anys setanta del segle passat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tractava d’un petit grup d’homes, de vegades acompanyat d’alguns músics, que feien un recorregut que començava el dissabte de Pasqua. S’iniciava per les masies i a cada lloc hi havia un descans recompensat, amb alguna beguda o berenar. Feien nit i retornaven el diumenge al poble, fent pelegrinatge per les cases, cantant a canvi d’una recapta d’ofrenes voluntària, sovint ous.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mitjans dels anys setanta, es van incorporar noves persones que no pertanyien a la confraria.</span></span></span></span></span></p> 41.9957300,2.4193200 451906 4649465 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84464-24jpg0.png Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del web AMICS DE TAVERTET (https://amicsdetavertet.org/festes-tradicionals). 119 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84468 Serrallonga https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrallonga-0 <p><span><span><span><span>CAPDEVILA, Ll. (2006). <em>Serrallonga. L'últim Bandoler</em>. Edicions Proa. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, F.; BONILLA, I. (2005) “A l’ombra d’en Serrallonga”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 54.<em> Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra,</em> p. 27-29.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FUSTER, J. (1991). <em>El mite literari de Serrallonga</em>. Edicions 62. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROVIRÓ, X. (2002). <em>Serrallonga. El bandoler llegendari Català</em>. Ed. Farell.</span></span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span><span>Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, va ser un bandoler català que va viure entre els segles XVI i XVII, que amb el pas del temps va esdevenir un personatge de llegenda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La fama del bandoler prové de les simpaties entre bona part del poble, per la seva confrontació al poder centralista i autoritari de Felip IV, que havia enfonsat al país en una profunda crisi.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest bandoler actuava principalment a les Guilleries, la vall de Sau i el Collsacabra, territori que coneixia molt bé i utilitzava per amagar-se.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'imaginari popular el va convertir en objecte de cançons, corrandes, auques, obres teatrals, novel·les, etc., que van fer créixer la seva llegenda i que han fet arribar el seu mite fins a l'actualitat. Les seves gestes, verídiques o no, representen la lluita del poble contra el poder repressor.</span></span></span></span></p> 08280 - 28 Terme municipal <p><span><span><span><span>Joan Sala i Ferrer va néixer l´any 1594 a la masia la Sala de Viladrau, a Osona, fill de pagesos benestants. Arran del seu casament amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós de Sant Hilari Sacalm, a La Selva, fou conegut com Joan Serrallonga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Degut a les necessitats econòmiques en temps de crisi, compaginava les feines de pagès amb petits robatoris. L'any 1622 va assassinar el seu veí Miquel Barfull, que l'havia denunciat, i va fugir de les tropes del lloctinent. Des d'aleshores es va haver de dedicar al bandolerisme per sobreviure.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1927, amb la detenció de la banda de bandolers dels germans Margarit, es va convertir en el principal bandoler del país. Pertanyia a la facció social dels Nyerros, condició que li va fer guanyar fama entre els contraris al govern de Felip IV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va fugir a França i va comptar amb la ajuda de molta gent, gràcies a les simpaties generades pels seus atacs als carruatges reials que recaptaven els impostos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1633 va ser capturat a ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners, La Selva, pels soldats del lloctinent, el duc de Cardona i va ser empresonat al castell se Savassona, on va ser torturat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Finalment va ser executat a Barcelona, a la forca, l'any 1634.</span></span></span></span></p> 41.9956600,2.4163700 451662 4649459 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84481 Balma de la Roca dels Bugaders https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-roca-dels-bugaders <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 323.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRAT, I.; SERRA, A. (1992) <em>Informe prospeccions medievals al terme de Tavertet</em>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. </span><em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span>, núm. 51. <em>Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-24.</em></span></span></span></span></p> XII-XIV En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un mas adossat a una balma, situades a la zona de les Baumes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Està format per un espai rectangular amb tres habitacions: dues cobertes per la roca, que ocupen 16 </span></span><span><span>m2 i </span></span><span><span>13 </span></span><span><span>m</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>2</span></span><span><span> respectivament, i una, probablement al descobert, d’uns 18 </span></span><span><span>m2</span></span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1992 l’indret va ser objecte de prospeccions arqueològiques, dirigides per Assumpta Serra i Isabel Serrat, que van permetre identificar el jaciment com un nucli d’hàbitat medieval. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests vestigis demostren la superpoblació d’aquesta zona en època medieval, en un moment anterior a la Pesta Negra.</span></span></span></span></p> 08280 - 34 Les Baumes 41.9982200,2.4047100 450698 4649750 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84481-34jpg.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del blog http://lamiradadeloliba.blogspot.com/ 85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84458 Ermita de Sant Corneli de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-corneli-de-tavertet <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.58.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 346.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1979) “La capella de Sant Corneli”. <em>Els Cingles de Collsacabra,</em> núm. 2. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOY i AUMATELL, C. (1992) “L’ermita de Sant Corneli i Sant Cebrià”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 28. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-10.</span></span></span></span></p> XIII/XVIII <p><span><span><span><span>La capella de Sant Corneli és de nau única, sense absis, i orientada de llevant a ponent. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al frontis, que es troba a migdia, s’hi obre un portal adovellat. Hi ha adossat un campanar de torre, fent espona a l’atri que presenta la façana de ponent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’atri és cobert a dues vessants i sostingut per pilars de pedra; la façana de ponent té un portal rectangular, amb llinda datada amb l’any “1717”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'interior de la nau és coberta amb volta de canó, i el presbiteri ve marcat per un graó. A l’altar hi ha dues imatges de guix, corresponents a Sant Corneli i Sant Cebrià. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aparell és de pedra lligada amb morter de calç i es conserva part de l’antic arrebossat.</span></span></span></span></p> 08280 - 18 Sant Corneli <p><span><span><span><span>La capella de Sant Corneli pertany a la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les primeres referències documentals són del segle XII, tot i que el seu origen pot ser anterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va ser objecte d’obres de reforma, probablement pel senyor Novelles, propietari del mas veí, i al segle XIX es va reformar de nou, tal com consta al campanar, datat l’any 1868. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1966 es va ensorrar l'atri i els veïns el van refer i van restaurar la capella. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S´hi celebra l’aplec de Sant Corneli el primer diumenge d'agost. </span></span></span></span></p> 42.0152100,2.4230500 452230 4651626 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84458-18jpg_0.jpg Inexistent Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 92 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84463 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-41 <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span><span>La Festa Major de Tavertet es celebra anualment el quart cap de setmana del mes d’agost. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es duen a terme activitats festives com concerts, balls, bingo, xocolatada, àpats populars, activitats infantils, ballades de sardanes, jocs cucanya i escuma, etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’entre les activitats pròpies i singulars de la festa en destaquen la despertada amb repic de campanes, la missa solemne i la cercavila dels gegants de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> 08280 - 23 Nucli urbà de Tavertet 41.9957800,2.4192900 451904 4649471 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84463-23jpg0.jpeg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies de l'Arxiu Municipal de Tavertet. 119 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84480 Balma de la font Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-font-nova <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 348.</span></span></span></span></span></span></p> En estat d'abandó. <p><span><span><span><span>La balma de la font Nova es troba a la part superior del torrent de la Cau, al seu costat esquerre. És troba excavada en els gresos i fa uns 12 metres de llargada i uns 5 metres d'amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1986, l'arqueòleg Miquel Molist va dur a terme una intervenció arqueològica, que va permetre documentar la seqüencia estratigràfica del jaciment. Es van trobar diversos fragments de ceràmica a mà, feta amb pastes sorrenques i amb desgreixant abundant, sense decoració, i restes lítiques, entre les que destaca una punta de sageta en sílex jaspiat, de talls bifacial en forma de fulla de llorer. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les troballes podrien correspondre a un lloc d'assentament associat al calcolític.</span></span></span></span></p> 08280 - 33 La Cau 42.0216700,2.4244600 452351 4652342 08280 Tavertet Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84480-33jpg.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia de proximitat a la balma, degut a que l'accés es troba actualment embardissat.  76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84398 Fotografies de Tavertet al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavertet-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-spal XX <p><span><span><span><span>El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una vuitantena de fotografies del municipi de Tavertet. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies de <a>Sant Miquel de Sorerols i de Sant Cristòfol de Tavertet</a>, a més de masies i vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades, majoritàriament, entre els inicis i la dècada dels anys setanta del segle XX.</span></span></span></span></p> 08280 - 2 Edifici del Rellotge - planta baixa. C. Comte d'Urgell, 187, 08036, Barcelona. <p><span><span><span><span>El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL).</span></span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84402 Fons documental de Tavertet a l'Arxiu de la Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-de-la-corona-darago <p><span><span><span><span>ARXIU CORONA D’ARAGÓ: </span><a href='http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago'><span><span>http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: </span><a href='http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html'><span>http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html</span></a></span></span></span></p> X-XX <p><span><span><span><span>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Tavertet. Hi ha documents en paper i en pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XIII al XIX, a les següents unitats:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Arxiu Reial (Reial Cancelleria). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Reial Audiència de Catalunya. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Delegació Provincial d’Hisenda de Barcelona.</span></span></span></span></p> 08280 - 5 Arxiu de la Corona d'Aragó. C. Almogàvers, 77, 08018, Barcelona. <p><span><span><span><span>La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics.</span></span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84471 Espai Natural del Collsacabra https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-collsacabra-0 <p><span><span><span><span><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. GENERALITAT DE CATALUNYA: <a href='http://mediambient.gencat.cat/'>http://mediambient.gencat.cat/</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El Collsacabra o Cabrerès és un espai natural de 142 km² d'extensió, situat majoritàriament a la comarca d'Osona, que inclou també terres de la Garrotxa i de la Selva. Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol, Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. És un exemple representatiu de la diversitat natural del Sistema Transversal, amb una geologia espectacular que forma cingles de gran altura. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l'est amb la vall d'en Bas i les planes d'Hostoles. L'Espai natural protegit del Collsacabra és una unitat morfològica formada per un conjunt acinglerat que culmina amb l'extens altiplà del Cabrerès, amb altures que oscil·len entre els 900 i els 1.300 metres (les altituds més importants són els puigs d'Aiats, amb 1.305 metres i els de Cabrera, amb 1.312 metres). Es tracta de conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, formats per materials eocens, bàsicament calcàries, gresos i margues. Els sistemes naturals dels cursos d'aigua presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s'assenten. Els principals condicionants del paisatge vegetal d'aquest territori són el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l'acció antròpica. És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord, que compta també amb formacions vegetals de caràcter atlàntic molt rares perquè siguin presents en aquest context geogràfic.</span></span></span></span></p> 08280 - 31 Tavertet 42.0068400,2.4470400 454210 4650684 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84471-31jpg_0.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84406 Arxiu Municipal de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-tavertet <p><span><span><span><span>DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius</span></span></span></span></p> XI-XX <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu municipal de Tavertet conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història. A més del fons de l'ajuntament i del Jutjat de Pau, es conserven fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, com el de la Germandat Agrícola (1941-1944), el de l’Associació de Defensa Forestal (ADF) (1989-2000), el de la Delegació Local de FET i de las JONS (1939-1968) i el del Comité de Unión Patriótica (1924-1930). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fons municipal està classificat en:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>1. Administració general</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>2. Hisenda</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>3. Proveïments</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>4. Serveis Social</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>5. Sanitat</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>6. Obres i Urbanisme</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>7. Seguretat Pública</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>8. Serveis militars</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>9. Població</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>10. Eleccions</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>11. Ensenyament</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>12. Cultura</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>13. Serveis agropecuaris i Medi Ambient</span></span></span></span></span></span></p> 08280 - 7 Ajuntament de Tavertet. C. de Jaume Balmes, 1, 08511. <p><span><span><span><span>El Servei d'Arxiu Municipal de Tavertet forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2005. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics.</span></span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Administratiu 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84470 Espai d'Interès Geològic Cingles de Tavertet - el Far https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-geologic-cingles-de-tavertet-el-far <p><span><span><span><span><span>BUSQUETS P.; DOMINGUEZ A.; VILAPLANA M. (1979) <em>Geologia d’Osona</em>. Vic: Eumo, p.197.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI D’ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC: <a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/'>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>REGUANT, S., BUSQUETS, P i VILAPLANA, M. (1986) <em>Geologia de la Plana de Vic. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs</em>, p.105.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’Espai d’Interès Geològic Tavertet-el Far es troba a l’extrem sud-est del terme, des del turó del Castell fins al pla Boixer. S’estén per part dels municipis de Tavertet, Rupit i Pruit, Amer, i Vilanova de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta zona situada a la serra del Collsacabra forma part de la serralada Transversal. Es troba al nord-est de la conca de l’Ebre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el Terciari, la conca es va anar omplint de sediments, al mateix temps que l’orogènesi alpina formava els Pirineus i la serralada Prelitoral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els materials terciaris de l’Eocè es troben disposats sobre dels materials paleozoics per mitjà d’una discordança erosiva. A la part inferior de la sèrie, les roques aflorades són d’origen continental (argiles i gresos vermells); i a la part superior, d’origen marí (margues grises, calcàries i gresos grisos). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És abundant la presència de fòssils marins en les calcàries. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’erosió diferencial de roques dures i toves, amb l’alternança de gresos i calcàries i nivells margosos, ha format un relleu molt característic de Tavertet i del Far. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els afloraments del registre sedimentari de la regió de Tavertet són un patrimoni geològic de gran importància, especialment els afloraments de calcàries nummulítiques que formen les taules dels relleus tabulars. La calcària nummulítica de Tavertet és l'anomenada pedra de Girona.</span></span></span></span></span></p> 08280 - 30 Extrem sud-est del terme municipal. 41.9973400,2.4307700 452856 4649638 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84470-30jpg3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2021-05-20 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84412 Església de Sant Bartomeu Sesgorgues https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-bartomeu-sesgorgues <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, 58.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1974) “Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. VII, núm. 80 (1974), p. 330-352.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1984) “Sant Bartomeu Sesgorgues”. <em>Catalunya romànica.</em> Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOBRINO, J. (2002) <em>Proyecto histórico-constructivo de la iglesia de Sant Bartomeu Sesgorgues y su entorno (Tavertet-Collsacabra). Proyecto/Trabajo final de carrera. </em>Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - Arquitectura Tècnica.</span></span></span></span></p> XII-XVIII <p><span><span><span><span>L'església de Sant Bartomeu Sesgorgues i el seu cementiri formen un conjunt aïllat en un pla.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un temple amb elements romànics i barrocs, de nau única i capelles laterals, amb un absis semicircular molt més estret que l'amplada de la nau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La nau és coberta amb una volta de canó, des dels peus al transsepte, i amb volta apuntada a ponent; descansa sobre tres arcs torals. Està capçada per un absis llis romànic, sobrealçat, sense cap element decoratiu, amb una única obertura de doble esqueixada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les dues capelles formen una mena de transsepte i al costat de migdia hi ha la sagristia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El frontis, que</span> <span>es troba a la banda de ponent, té un portal</span> <span>d'arc de mig punt, format per una única pedra, amb una finestra rectangular al damunt.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El capcer és coronat per un campanar d'espadanya, reconvertit en torre, amb un tancament de factura posterior amb murs de maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El parament és fet de carreus irregulars, disposats en filades.</span></span></span></span></p> 08280 - 11 Sant Bartomeu Sesgorgues <p><span><span><span><span>Les primeres referències històriques de l’antiga parròquia de</span> <span>Sant Bartomeu Sesgorgues són uns documents del segle XI relacionats amb el mas del Vilar o Desvilar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser una parròquia independent fins a l’any 1450, quan es va unir</span> <span>a la de Sant Martí Sescorts com a sufragània. Tenia els masos del Desvilar, Arau, Tresserra, Carbonell, Nofre, Duran, Pasqual, Mierons, Pujol, Marcús, Jonquer, Casacuberta, Conques, Sentfores, entre d’altres. Al segle XVI va rebre els del Vilaret, Llobet, Verders i Sarriera. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la documentació antiga consta com a Sant Bartomeu Gorga i Ça Gorga, i no apareix en plural fins als segle XVIII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals del segle XIX es va separar de la parròquia de Sant Martí Sescorts i es van establir nous límits parroquials. </span></span></span></span></p> 42.0148100,2.3603800 447040 4651618 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84412-11jpg0.jpg Inexistent Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 92 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84423 Goigs de Sant Corneli https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-corneli <p><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS TORELLONENCS: https://www.adet.info/</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>Els goigs a llaor de Sant Corneli i Sant Ciprià es canten durant l'ofici religiós que es celebra, a l'ermita de Sant Corneli, el diumenge més proper al 16 de setembre, dia de la seva onomàstica, durant l'aplec de Sant Corneli.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Mártyrs Benaventurats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>puig gosen del Soberá:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Siau nostres advocats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sants Corneli y Ciprià.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Tinguéreu molta advertència</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en créixer en santa vida,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ordenats de la potencia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que totes las coses guia:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en virtuts tan ben dotats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>aquest mon deixeu per va, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>A la cadira de Sant Pere</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Corneli fou col·locat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>confessant ser la primera</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de mes alta dignitat:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>regint al Pontifical,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a tots exemple donà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Com a bon Pastor y guia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>estigué molt desvetllat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>confonent a la heretgia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Nestorio havia sembrat;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>al poble descaminant</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>segur camí amostrá, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Idolatra foreu, cert,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vos, noble Sant Ciprià,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>un sacerdot molt expert</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a bé vos encaminà;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a la fe ja dedicat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>seguin lo nom cristià, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De Cartago vos cridaren</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per vostra gran santedat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab veu alta nomenaren</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que fosseu lo llur Prelat:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no se han gens enganyat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vist lo fruyt que resultà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Informats de la excel·lència</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de un sol Deu eternal,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>llançàreu la pestilència</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del culto del Infernal;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>detestant los disbarats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de adorar a Déu profà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>La fe de Cristo ab constància</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sòlidament confessant,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tenint gran preseverancia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la dita fe predicant:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per ella foreu lligat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no persó se ausentà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vehent vostra fortalesa</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y cor de grans cavallers,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prenguérentvos ab prestesa,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>promptament feren procés:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>manant fosseu degollats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y breument se executà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Pluja alcansau saludable</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan tenim gran sequedat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y en temps de molta humitat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sol y vent molt favorable!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>guardau també los sembrats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>venint-vos a visità, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Lo dia de nostra mort</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vos tingam tots ab bonansa,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>posant los ulls com a nort</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab fe viva y esperansa:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab la caritat armats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>confiam y arribarà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Restáreu nets de pecats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ben purgats ab la sanch vostre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y de gran gloria adornats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per molt gran exemple nostre:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que patiam afectats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per lo que Cristo ensenyà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Trencadura y de tot mal</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>deslliurau al qui os reclama,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>també de gota coral,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>miracles, may no se acaban:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>los devots que os han cridats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ningú sens remey se’n va, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Aquí està la Capella</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>hont vos venim, suplicar,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tingau bona centinella</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y las tempestats guardar:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amparau necessitats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>puig de Déu teniu la mà, etc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Puix gosau eterna gloria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>guiaunos a tots allà:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Teniunos bona custodia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sants Corneli y Ciprià.</span></span></span></span></p> 08280 - 17 Sant Corneli <p><span><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></span></p> 42.0152100,2.4230500 452230 4651626 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84423-17jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2020-12-09 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web https://www.adet.info/ 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84405 Fons documental de Tavertet a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic <p><span><span><span><span>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.ne</span></span></span></span></p> XI-XX <p><span><span><span><span>A l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic s'hi conserven un gran nombre de documents que fan referència a Tavertet. Hi ha documents en paper, pergamí i lligall, amb una àmplia cronologia, des del segle XI al segle XX. Els documents de Tavertet es troben inventariats i classificats en les diferents seccions:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Mensa Episcopal.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Arxius Parroquials.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Arxiu de la Cúria Fumada.</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>Entre aquesta documentació destaca la dels arxius parroquials de <a>Sant Miquel de Sorerols i de Sant Cristòfol de Tavertet</a>, a la secció d'Arxius Parroquials. </span></span></span></span></p> 08280 - 6 C. Santa Maria, 1, 08500, Vic. 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84397 Fotografies de Tavertet a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavertet-a-linventari-del-patrimoni-etnologic-de-catalunya <p><span><span><span><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005) Collsacabra 1900-200. Imatges de la vida quotidiana. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors.</span></span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>A l'IPEC (Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya) es conserven les fotografies digitalitzades procedents del projecte de recerca: 'Un segle d'imatges. Família i fotografia al Collsacabra del segle XX', iniciat per l'Associació d'Amics de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest treball consta d'una monografia i de 1272 fotografies, 248 de les quals són del terme municipal de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El llibre 'Collsacabra 1900-2000: imatges de la vida quotidiana' (vegeu bibliografia) és un resum de tot aquest treball.</span></span></span></span></span></span></p> 08280 - 1 Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Pl. de Salvador Seguí, 1-9 (Edifici Filmoteca), 08001, Barcelona. 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González El projecte de recerca: 'Un segle d'imatges. Família i fotografia al Collsacabra del segle XX', realitzat per l'Associació d'Amics de Tavertet, va rebre el suport econòmic de l'IPEC, institució vinculada al Centre de Promoció de la Cultura Tradicional de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat. Tanmateix, va comptar amb l'assessorament metodològic i informatiu grup recerca Universitat de Vic 'Món rural: evolució i factors de canvi'.La recerca es va realitzar en dues campanyes, anys 2001 i 2002. 98 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84400 Fotografies de Tavertet a la Memòria Digital de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavertet-a-la-memoria-digital-de-catalunya <p><span><span><span><span><span><span>MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA:</span></span></span> <a href='https://mdc1.csuc.cat/'>https://mdc1.csuc.cat/</a></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span><span>La Memòria Digital de Catalunya disposa de 42 imatges del terme municipal de Tavertet procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, realitzades entre finals del segle XIX i la dècada dels anys setanta del segle passat. També hi ha 16 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del municipi, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>D'altra banda, es poden consultar tres pergamins digitalitzats que fan referència a Tavertet, dipositats a la Biblioteca de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> 08280 - 3 Memòria Digital de Catalunya (MDC) <p><span><span><span><span><span><span>La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes.</span></span></span><br /> <span><span><span>L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.).</span></span></span></span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84460 Església de Santa Cília https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-cilia <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FLUVIÀ, J. (1994) “Santa Cília de Sorerols”. <em>Els Cingles de Collsacabra,</em> núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 11-13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 312.</span></span></span></span></span></span></p> XI-XVIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes de l’església de Santa Cília de Sorerols, de nau única, sense absis, orientada de llevant a ponent. La coberta era amb volta de canó lleugerament apuntada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves mesures interiors són 9 m de llargada per 3,3 m d’amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va ser reconvertida en mas, pel que es va suprimir l’antic absis i es va construir un forn, en el mur de l'antic arc triomfal que obria l'absis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, s'hi obria una finestra i un portal adovellat, i a la part de ponent, hi ha vestigis de les dependències de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es construïda en pedra lligada amb morter de calç i s'observen diferents aparells constructius.</span></span></span></span></p> 08280 - 20 Puig de Santa Cília <p><span><span><span><span>La primera referència documental de l’església de Santa Cília és del segle XI, així com de la de Sant Miquel de Sorerols, en l'acta de consagració de Sant Romà de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la capçalera s'hi observava un aparell constructiu diferent a la nau, pel que és possible que es reformés durant el segle XII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va tenir culte fins a l’any 1687, quan va ser unida al patrimoni de Tresserra, de la parròquia de Sant Bartomeu de Sesgorgues. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII, va ser objecte d’obres de reforma per tal d’habilitar-la en masia i es va construir una nova capella adossada al mas.</span></span></span></span></p> 41.9854400,2.3773800 448424 4648347 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84460-20jpg0.jpg Inexistent Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 92 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84461 Festa de Sant Antoni https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-4 <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET: : </span><span><a href='http://www.tavertet.cat'>http://www.tavertet.cat</a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></a></span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span><span><span>La Festa de Sant Antoni, patró dels traginers i dels animals, es celebra pels volts del dia de la seva onomàstica el 17 de gener, el diumenge més proper. </span></span></span><span>És organitzada per la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es celebra una missa en honor a Sant Antoni Abat i, en acabat, es treu la imatge del Sant a l’exterior de l'església, per a que el mossèn dugui a terme la tradicional benedicció dels animals.</span></span></span></span></p> 08280 - 21 Sant Cristòfol de Tavertet <p><span><span><span><span><span><span>Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251? - 356) és considerat el patró dels animals. Segons la llegenda, era un gran amic dels animals i va guarir un porquet ferit que, en senyal d’agraïment, va acompanyar-lo la resta de la seva vida. Arreu de Catalunya es celebren diades de benedicció dels animals sota la consagració de Sant Antoni Abat. </span></span></span></span></span></span></p> 41.9955900,2.4192600 451901 4649450 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84461-21jpg.png Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González  Fotografia extreta del web AMICS DE TAVERTET (https://amicsdetavertet.org/festes-tradicionals). 119 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84467 L'enigma de les Estaques de Surroca https://patrimonicultural.diba.cat/element/lenigma-de-les-estaques-de-surroca <p><span><span><span><span><span>OLIVELLA i VIGUER, C. (1999) “Les estaques de la lleixa de Surroca, un enigme del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 42. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.18-21.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRALLONGA 1640: <a href='http://serrallonga1640.blogspot.com/search/label/Tavertet'>http://serrallonga1640.blogspot.com/search/label/Tavertet</a></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>Es tracta de l’enigma que fa referència a unes estranyes estaques clavades a la paret del cingle del pla Boixer, sobre la lleixa de Surroca, sota d’una balma.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són unes estaques de fusta de ginebre, de gran antiguitat, encastades a una gran esquerda, que comença a uns 9 m del terra i acaba a uns 0,6 m de la cavitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix com van col·locades i la seva utilitat. Sobre aquest enigma circulen moltes llegendes, una d’elles vinculada amb en Serrallonga. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons la tradició, dies després de ser esquarterat i exposat el seu cos a Barcelona, va ser sostret pels seus companys, que van dipositar el crani en una petita gruta dels cingles de Tavertet. Aquesta cavitat podria correspondre a la balma situada sobre les estaques o ser un dels amagatalls dels seus tresors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació del bandoler amb el mas Surroca dona versemblança a la llegenda. </span></span></span></span></p> 08280 - 27 Lleixa de Surroca 42.0058600,2.4520800 454627 4650572 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84467-27jpg0.png Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-20 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes de l'article: OLIVELLA i VIGUER, C. (1999) “Les estaques de la lleixa de Surroca, un enigme del Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, núm. 42. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.18-21. 98 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84408 Fons documental de Tavertet a l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-nacional-de-catalunya <p><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: </span><a href='http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/'><span>http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/</span></a></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Tavertet són els següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>ANC1-547: Agència Catalana de l’Aigua.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-488: <a>Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’</a>Hisenda.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-515:</span> <span>Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Indústria i Energia.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-296: Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-134: Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-822: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-817: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1133: Ecotècnia S. Coop.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-769: El Reguer de Tavèrnoles.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1145: Fundació Concepció Rabell, Vídua Romaguera - Estudi de la Masia Catalana.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-84: Fundació Jaume Bofill.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-216: Govern Civil de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-726: Joan Fontanillas Ginabreda.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-667: Joan Triadú.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-314: Junta Electoral Provincial de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-169: Llinatge Oriola-Cortada, Comtes de la Vall de Merlès.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-167: Llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-604: Noies i Nois Escoltes (Nine).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-398: Reial Audiència de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1070: Servei Civil Internacional de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-564: Taf Helicòpters, SA.</span></span></span></span></li> </ul> 08280 - 8 Arxiu Nacional de Catalunya. C. Jaume I, 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. <p><span><span><span><span>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric.</span></span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84401 Fons documental de Tavertet a l'Arxiu Comarcal d’Osona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-comarcal-dosona <p><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS: extranet.cultura.gencat.cat/</span>ArxiusEnLinia/</span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal d’Osona conserva documentació relacionada amb el terme municipal de Tavertet. Hi ha documents amb una àmplia cronologia, des del segle XIIII al XX. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Tavertet són els següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>ACOS80-27: Biblioteca auxiliar.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-7: Col·lecció de manuscrits i documents solts de l'Arxiu Comarcal d'Osona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-137: Domènec Riera Comerma.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-78: Família Piquer-Pomés.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-119: Família Vila, els Pinosa i Perariera d'Alboquers i el Vilar de Pruit.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-28: Hemeroteca comarcal.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-23: Hospital de la Santa Creu.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-54: Josep Passola Puig.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-115: Masgrau – Comarmena.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-152: Pere Isern Puntí.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-45: Pietx.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-56: Quirze Parés i Ganyet.</span></span></span></span></li> </ul> 08280 - 4 Arxiu Comarcal d’Osona. C. de l'Era d'en Sellés, 6, 08500, Vic. <p><span><span><span>L’Arxiu Comarcal d’Osona (ACOS), creat l'any 1990, forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal d’Osona i per l’Ajuntament de Vic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els fons documentals que custodia, s’hi troba la documentació semiactiva dels organismes de la Generalitat de Catalunya, de l’administració local i judicial de la comarca. També custodia el fons de l'Hospital de la Santa Creu, de titularitat privada, que destaca pel seu valor històric.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix, el tret característic de l'Arxiu Comarcal d'Osona és el d'arxiu fotogràfic, ja que conserva nombrosos fons personals i col·leccions locals de fotografia històrica.</span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84419 Goigs de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol-4 <p><span><span><span>GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/</span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>Els goigs en alabança del gloriós màrtir Sant Cristòfol es canten durant l'ofici religiós que es celebra a l’església de Sant Cristòfol de Tavertet, durant la festa de Sant Cristòfol, patró del poble.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Puix que sou tan estimat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesús, nostre Senyor:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sigueu nostre protector,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cristòfol, màrtir sagrat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Canaan pàtria us donà,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i a la Lícia vostre zel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mostrant el camí del cel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a Crist Jesús hi portà;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>essent per Déu enviat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>com famós predicador:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>El vostre bastó floreix</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tot just a terra el planteu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i amb tal miracle guanyeu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>un gentil que es converteix;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>així amb el bastó plantat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>planteu la fe del Senyor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Predicant a tot gentil,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb prodigis repetits,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>convertiu grans i petits</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fins a quaranta-vuit mil;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>els ídols tots han deixat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i adoren el Creador:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Us posen en presó estreta</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i allà rendir-vos porfien</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dues rameres que envien,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquilina i Aniceta;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mes en terra s’han postrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>demostrant intens dolor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Els tirans fora de sí</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us assoten fortament,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i en el cap un morrió ardent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us posa el cruel botxí;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no podent amb tal crueltat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>superar vostre valor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Preparen un llit de foc</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i estès sobre ell us posen,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tirar oli ardent disposen</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per cremar-vos poc a poc;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quedant el jutge burlat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no us danyà pas tal ardor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Fóreu lligat en un pal</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que la ràbia us prepara,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>contra vós fletxes dispara,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>però sense causar-vos mal;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us mostreu, en veritat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per als turments superior:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Un gentil un ull perdé</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan a vós fletxes tirava;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>l’untà amb la sang que rajava</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i l’ull de prompte hi vegé;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del miracle edificat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>es convertí al Redemptor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Decapitat sucumbíreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>donant la vida content,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el vostre esperit finalment</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a Déu gustós oferíreu;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dalt del cel sou coronat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb l’eterna resplendor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De tempesta, pedra i foc,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de fam i de pestilència,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de mal i tota dolència</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>deslliureu vostres devots;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sou per la gent invocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb humil i devot cor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>El poble de Tavertet</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us ha pres pel seu Patró,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i amb la vostra protecció</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>obtindrà el goig complert;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>guardeu-lo de la maldat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>feu que creixi a Déu l’amor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Puix sou del poble advocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i us tenim en gran amor:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sigueu nostre protector,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cristòfol, màrtir sagrat.</span></span></span></span></p> <p> </p> 08280 - 14 Sant Cristòfol de Tavertet. C. del Mig, 2, 08511, Tavertet. <p><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></p> 41.9954900,2.4194900 451920 4649438 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84419-14jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web https://algunsgoigs.blogspot.com/ 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84422 Aplec de Sant Corneli https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-corneli <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></a></span></span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>L'aplec de Sant Corneli es celebra a l'ermita homònima, el diumenge més proper al 16 de setembre, dia de la seva onomàstica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen amb la missa cantada en honor al sant patró i la cantada dels goigs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, es fa la tradicional arrosada i, en acabat, hi ha una rifa.</span></span></span></span></p> 08280 - 16 Sant Corneli de Tavertet 42.0152100,2.4230500 452230 4651626 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84422-16jpg.png Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web AMICS DE TAVERTET (https://amicsdetavertet.org/festes-tradicionals). 119 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84469 El Penitent de Tavertet i el Diable https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-penitent-de-tavertet-i-el-diable <p><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET: </span><span><a href='https://amicsdetavertet.org/'>https://amicsdetavertet.org/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BANÚS i BLANCH, M. (2003) <em>Collsacabra: paisatges i llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p.69-70.</span></span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span>La singular disposició del confessionari de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet, tant a prop del portal, té una llegenda que n’explica el motiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fa molt de temps, a Sau hi vivia un home molt avar i despietat que va pactar amb el diable per fer-se encara més ric. El diable li va concedir els diners a canvi de la seva ànima, que la vindria a buscar la nit de cap d’any, a les dotze en punt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els remordiments turmentaven l’home i, el dia pactat, va anar a confessar-se a l’església de Sau. Degut a la gravetat del pecat, el sacerdot no va poder donar-li l’absolució però el va enviar a Tavertet ja que, segons la tradició, l’església de Sant Cristòfol havia estat fundada per Carlemany i gaudia d’algunes prerrogatives eclesiàstiques. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va arribar al confessionari de Tavertet just quan començaven a tocar les dotze, i es va presentar puntualment el diable. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els segons abans de tocar l’última campanada, el diable va reclamar la seva ànima i davant la negativa de l’home, va estirar-lo amb força, però el penitent va agafar-se fermament al confessionari. El sacerdot va subjectar ben fort el confessant amb l’estola, però la força del diable era tan potent que van ser arrossegats cap a la porta. En el moment de tocar l’última campanada, es va quedar travat el confessionari i el diable va perdre la partida.</span></span></span></span></p> 08280 - 29 Sant Cristòfol de Tavertet 41.9954900,2.4194900 451920 4649438 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
84466 Goigs de Sant Miquel de Sorerols https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-miquel-de-sorerols <p><span><span><span><span>GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>Els goigs de Sant Miquel de Sorerols es canten durant l'ofici religiós que es celebra, a l’església de Sant Miquel, el segon diumenge de setembre, durant l'aplec.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser prosperat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en la terra i en el cel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’Arcàngel Sant Miquel.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Príncep és de gran valia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Arcàngel superior,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en suprema jerarquia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>exaltat per lo Senyor:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser coronat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i vestit de immortal vel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’Arcàngel Sant Miquel.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En la batalla del cel</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>es demostrà general,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’infern llençà Luzbel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>enemic seu capital:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà tenir lligat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tal dragó fort i crudel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Guarda fou antigament</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de jueus i Sinagoga,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>entre catòlica gent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mangala regeix i toga:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser allistat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb Capità tan fidel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De l’Església mare bella</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el seu príncep Jesucrist,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que vigila tant per ella,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>com tot el món té per vist:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser fill amat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i mostrar tan degut zel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Els dimonis tremolant,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de ses armes van fugint,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>puix amb elles va borrant</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tot quant ells van escrivint:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser perdonat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del procés li fa Luzbel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De les ànimes el pes</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>té Sant Miquel en ses mans,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>allí el guany i després</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>trobaran els cristians:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser despatx</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per entrar a dalt del cel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Quan trompeta cridarà</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb gran veu per son ofici</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Surgant Mortriu, dirà,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Venite, tots al Judici:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser deslliurat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i guardat en tal rezel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Molt s’alegra Serarols</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de tenir un patró tal,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que ens dóna tot consol</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i que ens guarda de tot mal:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Vingui doncs tot el veïnat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb cor devot i fidel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser prosperat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en la terra i en el cel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’Arcàngel Sant Miquel.</span></span></span></span></p> 08280 - 26 Sant Miquel de Sorerols <p><span><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></span></p> 41.9956900,2.3761100 448327 4649486 1975 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84466-26jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2020-12-09 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web https://algunsgoigs.blogspot.com/ 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
86315 Paradolmen de les Pixarelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/paradolmen-de-les-pixarelles <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)</span></span></span><em><span> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</span></em><span><span><span><span><span> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ÁLVAREZ, R.; RAURET, A.Mª (1996) “El Neolítico final en la cueva de les Pixarelles”. <em>Rubricatum: Revista del Museu de Gavà</em>. vol. 1, núm. 1 (1996), p. 439-445.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>JUAN, J., ÁLVAREZ, R.; RAURET A.Mª (1997) “Aproximació a l'entorn vegetal i a les estratègies alimentàries dels habitants de la cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona) durant l'Edat del Bronze”. <em>Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>. Girona. Vol. 36 (1996-1997) , p. 213-233.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PEDRO, M. (2002) <em>Memòria de la prospecció dels jaciments paradolmènics de Catalunya (nordest peninsular)</em>. Mem. núm.: 4313. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></p> Es troba molt degradat. <p><span><span><span><span>Es tracta d’una balma paradolmènica del tercer mil·lenni,</span> <span>ubicada cronoculturalment entre el Calcolític i el Bronze inicial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’espai sepulcral</span> <span>(que mesura 4'10 m de longitud, 2'35 m d'amplada i 1'10 m d'alçada) es troba delimitat mitjançant un tancament amb sis lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cinc de les lloses, reforçades amb blocs de travertí, es troben alineades i en paral·lel a la paret de la balma. La banda est està tancada per una llosa i la banda oest per una paret de blocs. L'entrada a l'espai sepulcral es troba a la banda est.</span></span></span></span></p> 08280 - 74 Cingle de la Perereda 41.9916300,2.3946100 449856 4649024 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86315-74jpg_0.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del blog http://dolmensmenhirs.blogspot.com/ 76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
86283 Mare de Déu del Cor de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-cor-de-tavertet <p><span><span><span><span>NOGUERA MASSA, A. (1977) <em>Les marededéus romàniques de les terres gironines</em>. Barcelona: Artestudi.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA MASSA, A. (1998) “La Mare de Déu del Cor de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 39.<em> Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra,</em> p. 14-15.</span></span></span></span></p> XIV <p><span><span><span><span>La imatge de la Mare de Déu del Cor de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet es troba inclosa en el grup de les “marededéus de Rocacorba”, joies escultòriques de la iconografia medieval catalana, entre les hi figuren la Mare de Déu del Mont (Garrotxa), la de Pujals dels Pagesos (Pla de l'Estany) i la de Llanars (Ripollès), entre d’altres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És obrada en alabastre i presenta les següents característiques: la Verge</span> <span>seu sobre un escambell; duu l'escot de la túnica quadrat; la túnica va cenyida sobre la cintura, amb arrugues sobre l'ample ventre; el mantell és obert, amb una ampla volada per darrere del braç dret, tomba horitzontalment sobre els genoll i cau als peus en plecs arrodonits; porta una corona amb merlets en flor de lis; i duu una pinya a la mà dreta. El Nen va decantat i seu sobre la mà esquerra de la Verge, amb un fruit a la mà. En destaca la pèrdua de la rigidesa romànica de la faç dels dos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La policromia exagerada de la imatge confirma una restauració posterior.</span></span></span></span></p> 08280 - 43 Església de Sant Cristòfol de Tavertet. Pl. Major, s/n, 08511. 41.9954900,2.4194900 451920 4649438 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86283-43jpg_1.jpg Física Gòtic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 93 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
86353 Escales del Sunyer de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-sunyer-de-baix <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 96.</span></span></span></span></p> XVIII-XX Hi ha algunes pedres dels graons despreses. <p><span><span><span><span><span><span>Les escales del Sunyer de Baix són part del camí que uneix Tavertet amb les masies de la Serra i l’Aubert. Comuniquen la casa del Sunyer de Baix amb la del Sunyer de Dalt.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Estan formades per un llarg tram d’esglaons irregulars de pedra, amb un gran desnivell, </span></span></span><span>que aprofiten una escletxa del cingle. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La vegetació que creix sobre la graonada malmet la seva estructura.</span></span></span></span></p> 08280 - 106 El Sunyer de Baix 42.0035700,2.4095700 451105 4650341 08280 Tavertet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86353-106jpg0.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
86355 Can Lluci https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lluci <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg del conjunt històric-artístic. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span><span>Edifici rural de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de disposició regular, amb llinda i brancals de pedra treballada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana s’hi obre un portal rectangular amb inscripcions i una finestra al costat; al primer pis, hi ha dues finestres. A llevant el mur és cec. A ponent, hi ha un portal amb barri i reixa de ferro, que dóna accés a la part de tramuntana de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, d’obra vista.</span></span></span></span></p> 08280 - 107 C. del Mig, 4, 08511. 41.9954500,2.4186400 451850 4649434 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86355-107jpg0.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
86397 La capella sense sant https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-capella-sense-sant <p><span><span><span><span><span><span>BANÚS i BLANCH, M. (2003) <em>Collsacabra: paisatges i llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 71.</span></span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span><span><span>A mitjans del segle XIX, la masovera de la casa del Castell es va entossudir amb la idea de construir una petita capella al cim del petit turó situat sobre la casa. Va aconseguir convèncer al rector de Tavertet i es va construir una capelleta d’obra però, degut a la mort sobtada de la dona, no es va arribar a col·locar cap imatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb el pas del temps, la capella es va abandonar i enrunar, sense haver acomplert la finalitat per a la que havia estat edificada, d'aquí el seu nom de “capella sense sant”. </span></span></span></span></span></span></p> 08280 - 137 Turó del Castell 41.9830700,2.3962700 449987 4648073 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Privada Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
86403 La Casanova o Casanova del Sunyer https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-o-casanova-del-sunyer <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 62.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 106.</span></span></span></span></span></span></p> XVIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al costat de migdia sobresurt l’estructura del forn. La llinda del portal és datada, amb l’any “1794” inscrit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, amb pedres irregulars i pedres cantoneres, fetes amb carreus.</span></span></span></span></p> 08280 - 142 La Casanova 42.0032900,2.4141400 451483 4650308 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86403-142jpg_2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
86290 Cova de can Feló https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-felo <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><a><span>CRUELLS i BANZO, W. (1982)</span></a><span> “Un Nou jaciment prehistòric a la vall del Ter: Can Feló (Tavertet)”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. X, núm. 102-104 (1982), p. 73-81.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CRUELLS i BANZO, W. (1982) Memòria del sondeig realitzat a la Cova de can Felo (Tavertet, Osona). Mem. núm.: 480. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CRUELLS, W.; MOLIST, M (1984) “Un nou jaciment prehistòric a la vall del Ter: Can Feló (Tavertet)”<em> Els Cingles,</em> nº 16. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet, p. 4-8.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: <a href='http://espeleoindex.com'>http://espeleoindex.com</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MOR i BENEDITO, J. (1982) ”Qualcunes observacions sobre troballes arqueològiques a Tavertet”.<em> Els Cingles,</em></span><span> nº 9. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet, p. 10-11 i 19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MOR i BENEDITO, J. (1982) ”Qualcunes observacions sobre troballes arqueològiques a Tavertet”. <em>Els Cingles,</em></span><span> nº 10. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet, p. 10-13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 353.</span></span></span></span></span></span></p> Ha estat objecte d'intervencions per part d'afeccionats i clandestins. <p><span><span><span><span>La cova de Can Feló es troba al mig de la paret que formen els cingles de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La boca, que fa uns 10 m d'alçada per 5 m d'amplada, dona accés a una sala de 25 m quadrats, on es situa l’àrea del jaciment (d’uns 10 m d’amplada per 5 m de llargada). Una esquerda permet l’accés a un recorregut d'uns 70 m de sales i passadissos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1982 va ser objecte d’una excavació arqueològica que va permetre establir una estratigrafia amb tres nivells diferenciats, tot i que havia estat espoliada anteriorment:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Estrat I: terres granuloses amb força pedres i presència d’algun fragment de ceràmica.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Estrat II: terres compactes sense cap resta arqueològica.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Estrat III: terres sorrenques sense cap resta arqueològica.</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>La ceràmica associada a la cova, aportada pel Sr. Jordi Mor, està formada per dos grans grups cronològics: un del neolític mig-antic i l'altre del bronze. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al neolític mig-antic, es tracta de ceràmiques amb nanses tubulars verticals tipus Montboló i anses tipus Chassey de bobina, i ceràmica de parets fines i brunyides.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al bronze, destaca la presència de vasos oberts, amb decoracions impreses, anses de cinta arrodonides i cordons amb impressions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'estat actual del jaciment és dolent ja que ha desaparegut pràcticament tot el seu sediment.</span></span></span></span></p> 08280 - 49 Cingles de Tavertet <p><span><span><span>El jaciment fou excavat l'any 1982 per M. Molist, W. Cruells i D. Buxó. </span></span></span></p> 41.9946300,2.4222900 452151 4649341 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86290-49jpg0.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
86300 Cabana del Sunyer de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-sunyer-de-baix <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 77.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 341.</span></span></span></span></span></span></p> XVIII En estat ruinós. <p><span><span><span><span>Edificació en ruïnes construïda amb pedres d’origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserven restes dels murs de façana i dels de divisió interna, on s’identifiquen armaris encastats, piques, fogons i el forn.</span></span></span></span></p> 08280 - 59 El Sunyer de Baix <p><span><span><span><span>Segons consta al padró de l’any 1857, hi vivien quatre persones (BORBONET, 1999: 77).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Està deshabitada des de la dècada dels anys trenta del segle passat.</span></span></span></p> 42.0050100,2.4109500 451220 4650500 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86300-59jpg0.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del blog: http://llbalasch.blogspot.com/ 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
86301 El Pedró III https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-iii <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> Només conserva una llosa lateral. <p><span><span><span><span>El jaciment del Pedró III forma part del complex arqueològic del Pedró I, II i III.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cista megalítica formada per una cambra, d'1,15 m d'amplada màxima per 1,45 m de llargada, que només conserva una llosa lateral. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta vestigis d’un petit túmul molt degradat, d'uns 8-11 m de diàmetre; a la part oest, hi ha un mur de contenció de pedra seca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser redescobert per Francesc Puntí, veí de Cantonigròs, mentre es realitzaven uns treballs de desforestació per reconvertir l'àrea en zona de pastura. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1988 va ser objecte d’una excavació arqueològica, dirigida per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells, però no es va trobar cap tipus de material arqueològic associat a l’estructura.</span></span></span></span></p> 08280 - 60 El Pedró de Rajols 42.0168700,2.4395700 453599 4651801 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86301-60jpg0.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Les coordenades són aproximades. 76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
86317 Pla del Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-bosc <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>El jaciment del pla del Bosc es troba a poca distància a l'oest del nucli urbà de Tavertet</span>, <span>en el camí que travessa el pla.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de la troballa de materials arqueològics per part de Jordi Sanglas, l’any 1978, que hi va recollir dues destrals de pedra polida de diorita i fragments de ceràmica feta a mà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una de les destrals, gairebé sencera, fa 68 mm de llarg per 42 mm d'amplada; l’altra, només conserva la seva part distal, i fa 36 mm de llargada per 34 mm d'amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes </span></span></span></span></p> 08280 - 76 Pla del Bosc 41.9928600,2.4135600 451427 4649150 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86317-76jpg0.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
86321 Jaciment de Roca Llarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-roca-llarga <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>El jaciment de Roca Llarga es troba al vessant nord-oest del puig de Cortils,</span> <span>a uns 150 m de la seva part superior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou descobert l’any 1986 per Francesc Puntí, durant la realització de treballs d’artiga a la zona, quan hi va trobar materials arqueològics corresponents a un conjunt de fragments de ceràmica i restes lítiques</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les ceràmiques són fetes a mà, amb pasta de bona qualitat, compacta, sorrenca i amb abundància de desgreixant. Les decoracions majoritàriament són cordons llisos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al material lític,</span> es va recollir <span>una fletxa de peduncle i aletes, amb retoc bifacial de sílex blanc, un percutor de quars, una mà de molí d'esquist i un gran nombre d’ascles de quars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. </span></span></span></span></p> 08280 - 80 Puig de Cortils 42.0126300,2.4463900 454160 4651327 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86321-80jpg0.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
86339 Cal Curriu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-curriu <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg del conjunt històric-artístic. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis; es troba unit per una mitgera a un altre edifici. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de disposició regular, amb carreus de pedra. La planta baixa presenta un portal amb una finestra per banda; al mateix eix que les obertures inferiors, s'obren dues finestres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, d’obra vista, amb pedres irregulars i pedres cantoneres, fetes amb carreus.</span></span></span></span></p> 08280 - 93 Pl. Guilleries, 2, 08511. 41.9951700,2.4191300 451890 4649403 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86339-93jpg0.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
86360 Can Noguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noguer <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg del conjunt històric-artístic. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span><span>Edifici rural de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis.</span> <span>Al davant de la façana principal hi ha el barri tancat, amb un portal d’accés.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els ràfecs de la teulada són decorats amb doble filera de teules.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de disposició regular, amb llinda i brancals de pedra treballada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana s’hi obre un portal rectangular flanquejat per dues finestres; al primer pis, dues finestres, una amb l’any '1721' inscrit a la llinda. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A ponent, hi ha una escala exterior, que dona accés a una galeria sostinguda per pilars de pedra, amb baranes de fusta. Al segon pis hi ha una altra galeria, de fusta. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A llevant, hi ha dues finestres a la planta baixa: una amb la llinda datada amb l’any “1776” i l'altre, amb la llinda decorada amb formes animals i vegetals incises i la inscripció 'AVDALT CANOVELLAS', amb una creu; al primer pis, hi ha tres finestres, i al segon pis, quatre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, d’obra vista.</span></span></span></span></p> 08280 - 112 C. del Mig,1, 08511. <p><span><span><span><span>L’origen d’aquesta casa, probablement, es troba relacionat amb la masia del Noguer, que ja consta en els fogatges de l’any 1553, de l'antic terme del castell de Cererols, en instal·lar-se al nucli urbà de Tavertet algun dels seus fadristerns.</span></span></span></span></p> 41.9960100,2.4193900 451912 4649496 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86360-112jpg0.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
86371 Can Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-16 <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg del conjunt històric-artístic. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures, dos per planta, són rectangulars, de disposició regular, i presenten la llinda i els brancals de carreus de pedra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana és de maçoneria, de pedres irregulars lligades amb morter de calç, d’obra vista.</span></span></span></span></span></p> 08280 - 120 C. de Baix, 4, 08511. 41.9958500,2.4182200 451815 4649479 1731 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86371-120jpg0.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
86379 La Quereda https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-quereda <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 68.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 345.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVIII <p><span><span><span><span>Masia formada per l’edificació antiga i diversos cossos annexos, d’època posterior, que han modificat la fisonomia original de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos original és de planta <span>rectangular i consta de planta baixa i un pis</span>. La coberta era de teula àrab a dues vessants, amb el carener <span>perpendicular</span> a la façana, que es troba orientada a <span>migdia</span>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta un cos afegit a la cara de tramuntana, on hi ha la façana i la porta actual, amb una llinda datada, amb l’any “1792” i un petit porxo. Té una galeria posterior, a la part de migdia, amb un portal amb la llinda datada amb l’any “1772” i dues finestres amb marc de pedra picada i podria correspondre a la façana original.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada.</span></span></span></span></p> 08280 - 124 Sot de la Vall <p><span><span><span><span>Les primeres referències documentals són del segle XIV, moment en que la Quereda tenia la masoveria de can Casals (BORBONET,1999: 68).</span></span></span></span></p> 42.0098200,2.4219100 452131 4651028 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86379-124jpg0.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
86412 La Pallissa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pallissa <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg del conjunt històric-artístic. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span><span>Edifici unit a can Mateu per la part de llevant. És de planta rectangular i consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de disposició regular, de pedra treballada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la planta baixa, hi ha un gran portal rectangular i un finestral d´arc rebaixat, amb la llinda datada amb l’any '1787'. Al primer pis, s’hi obren dues finestres amb l´ampit motllurat, i a ponent, una finestra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, d’obra vista.</span></span></span></span></p> 08280 - 150 C. del Mig, 8, 08511. <p><span><span><span><span>La Pallissa és de l´època de l´expansió constructiva de la pagesia catalana durant els segles XVII i XVIII.</span></span></span></span></p> 41.9952600,2.4184400 451833 4649414 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86412-150jpg0.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:27
Estadístiques 2022
Patrimoni cultural

Mitjana 2022: 109,16 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/