Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84397 | Fotografies de Tavertet a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavertet-a-linventari-del-patrimoni-etnologic-de-catalunya | <p><span><span><span><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005) Collsacabra 1900-200. Imatges de la vida quotidiana. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>A l'IPEC (Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya) es conserven les fotografies digitalitzades procedents del projecte de recerca: 'Un segle d'imatges. Família i fotografia al Collsacabra del segle XX', iniciat per l'Associació d'Amics de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest treball consta d'una monografia i de 1272 fotografies, 248 de les quals són del terme municipal de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El llibre 'Collsacabra 1900-2000: imatges de la vida quotidiana' (vegeu bibliografia) és un resum de tot aquest treball.</span></span></span></span></span></span></p> | 08280-1 | Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Pl. de Salvador Seguí, 1-9 (Edifici Filmoteca), 08001, Barcelona. | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El projecte de recerca: 'Un segle d'imatges. Família i fotografia al Collsacabra del segle XX', realitzat per l'Associació d'Amics de Tavertet, va rebre el suport econòmic de l'IPEC, institució vinculada al Centre de Promoció de la Cultura Tradicional de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat. Tanmateix, va comptar amb l'assessorament metodològic i informatiu grup recerca Universitat de Vic 'Món rural: evolució i factors de canvi'.La recerca es va realitzar en dues campanyes, anys 2001 i 2002. | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 84398 | Fotografies de Tavertet al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavertet-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | <p><span><span><span><span>El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una vuitantena de fotografies del municipi de Tavertet. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies de <a>Sant Miquel de Sorerols i de Sant Cristòfol de Tavertet</a>, a més de masies i vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades, majoritàriament, entre els inicis i la dècada dels anys setanta del segle XX.</span></span></span></span></p> | 08280-2 | Edifici del Rellotge - planta baixa. C. Comte d'Urgell, 187, 08036, Barcelona. | <p><span><span><span><span>El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL).</span></span></span></span></p> | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 84400 | Fotografies de Tavertet a la Memòria Digital de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavertet-a-la-memoria-digital-de-catalunya | <p><span><span><span><span><span><span>MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA:</span></span></span> <a href='https://mdc1.csuc.cat/'>https://mdc1.csuc.cat/</a></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>La Memòria Digital de Catalunya disposa de 42 imatges del terme municipal de Tavertet procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, realitzades entre finals del segle XIX i la dècada dels anys setanta del segle passat. També hi ha 16 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del municipi, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>D'altra banda, es poden consultar tres pergamins digitalitzats que fan referència a Tavertet, dipositats a la Biblioteca de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | 08280-3 | Memòria Digital de Catalunya (MDC) | <p><span><span><span><span><span><span>La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes.</span></span></span><br /> <span><span><span>L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.).</span></span></span></span></span></span></p> | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 84401 | Fons documental de Tavertet a l'Arxiu Comarcal d’Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-comarcal-dosona | <p><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS: extranet.cultura.gencat.cat/</span>ArxiusEnLinia/</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal d’Osona conserva documentació relacionada amb el terme municipal de Tavertet. Hi ha documents amb una àmplia cronologia, des del segle XIIII al XX. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Tavertet són els següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>ACOS80-27: Biblioteca auxiliar.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-7: Col·lecció de manuscrits i documents solts de l'Arxiu Comarcal d'Osona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-137: Domènec Riera Comerma.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-78: Família Piquer-Pomés.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-119: Família Vila, els Pinosa i Perariera d'Alboquers i el Vilar de Pruit.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-28: Hemeroteca comarcal.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-23: Hospital de la Santa Creu.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-54: Josep Passola Puig.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-115: Masgrau – Comarmena.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-152: Pere Isern Puntí.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-45: Pietx.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-56: Quirze Parés i Ganyet.</span></span></span></span></li> </ul> | 08280-4 | Arxiu Comarcal d’Osona. C. de l'Era d'en Sellés, 6, 08500, Vic. | <p><span><span><span>L’Arxiu Comarcal d’Osona (ACOS), creat l'any 1990, forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal d’Osona i per l’Ajuntament de Vic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els fons documentals que custodia, s’hi troba la documentació semiactiva dels organismes de la Generalitat de Catalunya, de l’administració local i judicial de la comarca. També custodia el fons de l'Hospital de la Santa Creu, de titularitat privada, que destaca pel seu valor històric.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix, el tret característic de l'Arxiu Comarcal d'Osona és el d'arxiu fotogràfic, ja que conserva nombrosos fons personals i col·leccions locals de fotografia històrica.</span></span></span></p> | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 84402 | Fons documental de Tavertet a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p><span><span><span><span>ARXIU CORONA D’ARAGÓ: </span><a href='http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago'><span><span>http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: </span><a href='http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html'><span>http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html</span></a></span></span></span></p> | X-XX | <p><span><span><span><span>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Tavertet. Hi ha documents en paper i en pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XIII al XIX, a les següents unitats:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Arxiu Reial (Reial Cancelleria). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Reial Audiència de Catalunya. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Delegació Provincial d’Hisenda de Barcelona.</span></span></span></span></p> | 08280-5 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C. Almogàvers, 77, 08018, Barcelona. | <p><span><span><span><span>La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics.</span></span></span></span></p> | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 84405 | Fons documental de Tavertet a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | <p><span><span><span><span>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.ne</span></span></span></span></p> | XI-XX | <p><span><span><span><span>A l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic s'hi conserven un gran nombre de documents que fan referència a Tavertet. Hi ha documents en paper, pergamí i lligall, amb una àmplia cronologia, des del segle XI al segle XX. Els documents de Tavertet es troben inventariats i classificats en les diferents seccions:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Mensa Episcopal.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Arxius Parroquials.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Arxiu de la Cúria Fumada.</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>Entre aquesta documentació destaca la dels arxius parroquials de <a>Sant Miquel de Sorerols i de Sant Cristòfol de Tavertet</a>, a la secció d'Arxius Parroquials. </span></span></span></span></p> | 08280-6 | C. Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 84406 | Arxiu Municipal de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-tavertet | <p><span><span><span><span>DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius</span></span></span></span></p> | XI-XX | <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu municipal de Tavertet conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història. A més del fons de l'ajuntament i del Jutjat de Pau, es conserven fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, com el de la Germandat Agrícola (1941-1944), el de l’Associació de Defensa Forestal (ADF) (1989-2000), el de la Delegació Local de FET i de las JONS (1939-1968) i el del Comité de Unión Patriótica (1924-1930). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fons municipal està classificat en:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>1. Administració general</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>2. Hisenda</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>3. Proveïments</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>4. Serveis Social</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>5. Sanitat</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>6. Obres i Urbanisme</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>7. Seguretat Pública</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>8. Serveis militars</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>9. Població</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>10. Eleccions</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>11. Ensenyament</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>12. Cultura</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>13. Serveis agropecuaris i Medi Ambient</span></span></span></span></span></span></p> | 08280-7 | Ajuntament de Tavertet. C. de Jaume Balmes, 1, 08511. | <p><span><span><span><span>El Servei d'Arxiu Municipal de Tavertet forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2005. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics.</span></span></span></span></p> | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 84408 | Fons documental de Tavertet a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-nacional-de-catalunya | <p><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: </span><a href='http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/'><span>http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/</span></a></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Tavertet són els següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>ANC1-547: Agència Catalana de l’Aigua.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-488: <a>Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’</a>Hisenda.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-515:</span> <span>Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Indústria i Energia.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-296: Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-134: Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-822: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-817: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1133: Ecotècnia S. Coop.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-769: El Reguer de Tavèrnoles.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1145: Fundació Concepció Rabell, Vídua Romaguera - Estudi de la Masia Catalana.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-84: Fundació Jaume Bofill.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-216: Govern Civil de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-726: Joan Fontanillas Ginabreda.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-667: Joan Triadú.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-314: Junta Electoral Provincial de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-169: Llinatge Oriola-Cortada, Comtes de la Vall de Merlès.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-167: Llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-604: Noies i Nois Escoltes (Nine).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-398: Reial Audiència de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1070: Servei Civil Internacional de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-564: Taf Helicòpters, SA.</span></span></span></span></li> </ul> | 08280-8 | Arxiu Nacional de Catalunya. C. Jaume I, 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | <p><span><span><span><span>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric.</span></span></span></span></p> | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 84410 | Arxiu Parroquial de Sant Cristòfol de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-cristofol-de-tavertet | <p><span><span><span><span><span><span>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</span></span></span></span></span></span></p> | XIII-XIX | <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu parroquial de Sant Cristòfol de Tavertet es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 67 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, vària sacramental, aniversaris i celebracions, administració de l'Obra, visites pastorals, llevadors de rendes, causes pies, confraries, varia administració, manuals notarials, capítols matrimonials, testaments, capbreus, processos i pergamins. La cronologia dels documents compren des del segle XIII al XIX.</span></span></span></span></span></span></p> | 08280-9 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. C. Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 84465 | A Tavertet, de la merda en fan paret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-tavertet-de-la-merda-en-fan-paret | <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1937) “Refranys personals”. <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núm. 504 a 511 (maig a desembre del 1937)</em> “Refranys geogràfics”. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 292.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1951) “Cançoner. Refranys geogràfics”. <em>Folklore de Catalunya</em>. Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia, p. 1219. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PAREMIOLOGIA CATALANA: <a href='https://pccd.dites.cat/'>https://pccd.dites.cat/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS i PUNTAS, A. (1999): <em>Tots els refranys catalans. XII. La geografia. Viles, ciutats i països</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 489.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>El refrany “A Tavertet, de la merda en fan paret”, fa referència a l’antic costum de l’ús dels excrements d’animal com a aglutinant per a la construcció, per a donar escalfor a la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S'aplica també a molts d'altres pobles acabats en -et. </span></span></span></span></p> | 08280-25 | Terme municipal de Tavertet | 41.9959700,2.4195800 | 451928 | 4649492 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 84468 | Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrallonga-0 | <p><span><span><span><span>CAPDEVILA, Ll. (2006). <em>Serrallonga. L'últim Bandoler</em>. Edicions Proa. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, F.; BONILLA, I. (2005) “A l’ombra d’en Serrallonga”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 54.<em> Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra,</em> p. 27-29.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FUSTER, J. (1991). <em>El mite literari de Serrallonga</em>. Edicions 62. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROVIRÓ, X. (2002). <em>Serrallonga. El bandoler llegendari Català</em>. Ed. Farell.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span>Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, va ser un bandoler català que va viure entre els segles XVI i XVII, que amb el pas del temps va esdevenir un personatge de llegenda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La fama del bandoler prové de les simpaties entre bona part del poble, per la seva confrontació al poder centralista i autoritari de Felip IV, que havia enfonsat al país en una profunda crisi.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest bandoler actuava principalment a les Guilleries, la vall de Sau i el Collsacabra, territori que coneixia molt bé i utilitzava per amagar-se.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'imaginari popular el va convertir en objecte de cançons, corrandes, auques, obres teatrals, novel·les, etc., que van fer créixer la seva llegenda i que han fet arribar el seu mite fins a l'actualitat. Les seves gestes, verídiques o no, representen la lluita del poble contra el poder repressor.</span></span></span></span></p> | 08280-28 | Terme municipal | <p><span><span><span><span>Joan Sala i Ferrer va néixer l´any 1594 a la masia la Sala de Viladrau, a Osona, fill de pagesos benestants. Arran del seu casament amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós de Sant Hilari Sacalm, a La Selva, fou conegut com Joan Serrallonga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Degut a les necessitats econòmiques en temps de crisi, compaginava les feines de pagès amb petits robatoris. L'any 1622 va assassinar el seu veí Miquel Barfull, que l'havia denunciat, i va fugir de les tropes del lloctinent. Des d'aleshores es va haver de dedicar al bandolerisme per sobreviure.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1927, amb la detenció de la banda de bandolers dels germans Margarit, es va convertir en el principal bandoler del país. Pertanyia a la facció social dels Nyerros, condició que li va fer guanyar fama entre els contraris al govern de Felip IV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va fugir a França i va comptar amb la ajuda de molta gent, gràcies a les simpaties generades pels seus atacs als carruatges reials que recaptaven els impostos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1633 va ser capturat a ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners, La Selva, pels soldats del lloctinent, el duc de Cardona i va ser empresonat al castell se Savassona, on va ser torturat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Finalment va ser executat a Barcelona, a la forca, l'any 1634.</span></span></span></span></p> | 41.9956600,2.4163700 | 451662 | 4649459 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 84469 | El Penitent de Tavertet i el Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-penitent-de-tavertet-i-el-diable | <p><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET: </span><span><a href='https://amicsdetavertet.org/'>https://amicsdetavertet.org/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BANÚS i BLANCH, M. (2003) <em>Collsacabra: paisatges i llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p.69-70.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>La singular disposició del confessionari de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet, tant a prop del portal, té una llegenda que n’explica el motiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fa molt de temps, a Sau hi vivia un home molt avar i despietat que va pactar amb el diable per fer-se encara més ric. El diable li va concedir els diners a canvi de la seva ànima, que la vindria a buscar la nit de cap d’any, a les dotze en punt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els remordiments turmentaven l’home i, el dia pactat, va anar a confessar-se a l’església de Sau. Degut a la gravetat del pecat, el sacerdot no va poder donar-li l’absolució però el va enviar a Tavertet ja que, segons la tradició, l’església de Sant Cristòfol havia estat fundada per Carlemany i gaudia d’algunes prerrogatives eclesiàstiques. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va arribar al confessionari de Tavertet just quan començaven a tocar les dotze, i es va presentar puntualment el diable. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els segons abans de tocar l’última campanada, el diable va reclamar la seva ànima i davant la negativa de l’home, va estirar-lo amb força, però el penitent va agafar-se fermament al confessionari. El sacerdot va subjectar ben fort el confessant amb l’estola, però la força del diable era tan potent que van ser arrossegats cap a la porta. En el moment de tocar l’última campanada, es va quedar travat el confessionari i el diable va perdre la partida.</span></span></span></span></p> | 08280-29 | Sant Cristòfol de Tavertet | 41.9954900,2.4194900 | 451920 | 4649438 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 84481 | Balma de la Roca dels Bugaders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-roca-dels-bugaders | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 323.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRAT, I.; SERRA, A. (1992) <em>Informe prospeccions medievals al terme de Tavertet</em>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. </span><em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span>, núm. 51. <em>Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-24.</em></span></span></span></span></p> | XII-XIV | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un mas adossat a una balma, situades a la zona de les Baumes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Està format per un espai rectangular amb tres habitacions: dues cobertes per la roca, que ocupen 16 </span></span><span><span>m2 i </span></span><span><span>13 </span></span><span><span>m</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>2</span></span><span><span> respectivament, i una, probablement al descobert, d’uns 18 </span></span><span><span>m2</span></span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1992 l’indret va ser objecte de prospeccions arqueològiques, dirigides per Assumpta Serra i Isabel Serrat, que van permetre identificar el jaciment com un nucli d’hàbitat medieval. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests vestigis demostren la superpoblació d’aquesta zona en època medieval, en un moment anterior a la Pesta Negra.</span></span></span></span></p> | 08280-34 | Les Baumes | 41.9982200,2.4047100 | 450698 | 4649750 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del blog http://lamiradadeloliba.blogspot.com/ | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 84485 | Aplec de Sant Miquel de Sorerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-miquel-de-sorerols | <p><span><span><span><span>COLL, X. (2000) “Sant Miquel de Sorerols: 25 anys d’aplec”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, nº 44. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 25</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IZQUIERDO i BALMES, C. (1994) “XVIII Aplec de Sant Miquel de Sorerols”.</span> <em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span>, nº 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 20.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>L'aplec de Miquel de Sorerols es celebra el segon diumenge de setembre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen amb una missa i la cantada dels goigs, amb la participació dels components de la Coral la Unió, de Palau-solità i Plegamans. Després, hi ha un concert de peces nostrades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, es fa la tradicional arrosada i, en acabat, hi ha una rifa. Sovint hi ha música en directe i ball.</span></span></span></span></p> | 08280-37 | Sant Miquel de Sorerols | <p><span><span><span><span>L’Aplec de Sant Miquel de Sorerols es celebra des de l’any 1975 per iniciativa de Pere Pou.</span></span></span></span></p> | 41.9956900,2.3761100 | 448327 | 4649486 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 84486 | El castell de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-tavertet | <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1950) “Rondallística”. <em>Folklore de Catalunya</em>, vol. I. Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET i MACIÀ, A. (1994) “Llegendes del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-9.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>Segons la llegenda, fa molts i molts anys, el senyor del castell de Tavertet era un tirà que tractava molt malament als seus vassalls. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un dia, aquests es van rebel·lar, capitanejats per una noia molt valenta. La lluita va ser ferotge però, després de diverses hores, van aconseguir apoderar-se del castell i van tirar pel cingle al senyor. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des d’aleshores, en dies de fort vent, es poden sentir els gemecs de l’ànima en pena del senyor.</span></span></span></span></p> | 08280-38 | Puig de la Força | 41.9813100,2.3896200 | 449435 | 4647881 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 84487 | A la Baumallera de la teulada en feien era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-la-baumallera-de-la-teulada-en-feien-era | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 75.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span>El refrany geogràfic </span></span></span><span>“ A la Baumallera de la teulada en feien era”</span><span><span><span>, fa referència a la casa de la Baumallera, que es troba a l’interior d’una gran roca balmada.</span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La part superior de la roca és bastant plana, fet pel qual havien d’aprofitar-la com a era per a fer la batuda.</span></span></span></span></p> | 08280-39 | La Baumallera | <p><span><span><span>La Baumallera és la darrera balma habitada de Tavertet. Segons la tradició oral, hi va viure una dona fins a finals del segle XIX. <span> </span></span></span></span></p> | 42.0082300,2.3862100 | 449174 | 4650872 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 84488 | La Casa de Rajols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-de-rajols | <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1950) “Rondallística”. <em>Folklore de Catalunya</em>, vol. I. Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET i MACIÀ, A. (1994) “Llegendes del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-9.</span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>Es tracta d’una antiga anècdota relacionada amb la casa de Rajols. Segons aquesta història, un dia que l’amo de la casa anava de camí al mercat d’Olot per a vendre una vaca, va ser entabanat per uns lladres que li van robar la bèstia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'home els va maleir i e</span></span></span></span><span><span><span><span>s va proposar recuperar la vaca, pel que es va vestir de saludador i va anar a buscar-la.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En arribar a un hostal, va reconèixer un dels lladres que, innocentment, va demanar si podia curar el mal de ventre al seu company. Va accedir i va demanar que portessin vi ranci, borregos i dues rajoles i els va avisar que, encara que sentíssim cridar al malalt no entressin fins passada una hora. Mentrestant, van quedar d'acord en esperar a la vora del foc de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’amo de Rajols va escalfar les dues rajoles al foc i les va posar al ventre del malalt, que va cridar desesperadament. Després de menjar-se els borregos sucats en vi, va anar a l’estable i va marxar tranquil·lament amb la seva vaca.</span></span></span></span></p> | 08280-40 | Rajols | 42.0188000,2.4442900 | 453991 | 4652013 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Simbòlic | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 84490 | Fotografies de Tavertet de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavertet-de-larxiu-municipal | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: <a href='http://www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius'>www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>XAM. ARXIU MUNICIPAL DE TAVERTET: <a href='https://imagina.diba.cat/Tavertet/search'>https://imagina.diba.cat/Tavertet/search</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>El fons fotogràfic de l’Arxiu Municipal conté 731 fotografies del municipi de Tavertet. Es tracta d’imatges generades i rebudes per l’Ajuntament entre les que destaquen els fons relacionats amb el patrimoni natural, històric i arquitectònic del terme. També conserva el fons fotogràfic de la Colla Gegantera de Tavertet.</span></span></span></span></p> | 08280-41 | Ajuntament de Tavertet. C. de Jaume Balmes, 1, 08511. | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Legal i física | Popular | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2020-12-04 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 86282 | Arqueta copó de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arqueta-copo-de-lesglesia-de-sant-cristofol-de-tavertet | <p><span><span><span><span><span><span>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. </span></span></span></span></span></span></p> | XIV | <p><span><span><span><span>Arqueta de fusta provinent de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet, datada en el primer quart del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves dimensions són 20 cm per 13 cm per 9 cm.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És formada per un buc paral·lelepipèdic amb tapa a quatre vessants, amb un peu de fusta de boix tornejada, encastada a la fonadura. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta decoració a l’exterior, amb relleus d’estuc modelat: les cares es troben emmarcades per una petita motllura de mitja canya, amb una decoració de tiges ondulants i fons amb petites perles en relleu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El peu està motllurat i l’eix, amb decoració d’incisions, té doble nus a la part superior.</span></span></span></span></p> | 08280-42 | Museu Episcopal de Vic. Pl. Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic. | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic (www.museuepiscopalvic.com). | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 86285 | El Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter-1 | <p>CONSORCI DEL TER: http://www.consorcidelter.cat/</p> <p><span><span><span><span>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El pas del Ter a la zona de Tavertet conforma un paisatge espectacular, modelant unes altes cingleres que donen pas a l’inici del pantà de Sau.</span></span></span></span></p> | 08280-45 | Extrem sud-oest del terme municipal. | 41.9886000,2.3575600 | 446785 | 4648710 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 86295 | Coll s'Avenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-savenc | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span>MOLIST i MONTAÑÀ, M. (1982) “Aportacions al coneixement dels períodes Bronze Final-Primera Edat del Ferro a la comarca d'Osona”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. X, núm. 102-104 (1982), p. 217-230.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; BUXÓ, Mª.D. (1985) “Nota preliminar sobre la necrópolis de Coll S'Avenc (Tavertet, Osona)”. <em>Cypsela</em>. Girona, núm. 5, p. 71-77.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; BUXÓ, Mª.D. (1985) </span></a><span>“La Necrópolis d'incineració de Coll S'Avenc (Tavertet, Osona)”. <em>Tribuna d'arqueologia</em>. Barcelona (1984-1985), p. 83-92.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; BUXÓ, Mª.D. (1986) “Coll S'Avenc: aproximació a l'estudi del ritual d'una necrópolis d'incineració de la comarca d'Osona”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 2, p. 33-38.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>El jaciment de Collsavenc <span><span>es troba al peu del turó de Puig Segaler, al costat del cingle, i proper al camí ral.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou descobert l’any 1983, en el decurs de les obres d’ampliació del camí que hi passa a la vora, i excavat pràcticament en la seva totalitat (aproximadament uns 100 m2).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant les excavacions es van delimitar dues zones:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Zona A: Es van documentar 21 enterraments d’estructura simple: fossa de planta circular amb vasos cineraris, normalment coberts per un plat/tapadora. 18 de les fosses contenien una sola urna, mentre que n'hi havia tres que eren dobles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les restes òssies documentades presenten fortes traces de cremació. Es trobaven normalment a l'interior del vas, tot i que en algunes fosses, al voltant de les urnes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tan sols es va trobar una sepultura amb aixovar funerari, format per diversos objectes de bronze.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Zona D: Es va documentar una complexa estructura formada per una gran acumulació de pedres i lloses. A la part central, hi ha un espai rectangular constituït per lloses verticals de grans dimensions, envoltat per elements de menor dimensió, de disposició irregular. Es desconeix la funcionalitat d'aquesta estructura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També es va trobar un enterrament, que presentava les mateixes característiques que els de la zona A, amb una urna dipositada en una petita cavitat, formada per tres lloses. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al material arqueològic localitzat, està format majoritàriament per les urnes amb els seus corresponents plats/tapadores. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les urnes es divideixen en dos tipus: </span></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><span>Urnes altes amb formes tancades de pasta ben cuita i acabat cuidat. Presenten formes bicòniques, amb vora convexa i bisell simple. La base majoritàriament és plana, tot i que algunes amb peus baixos. Es troben decoracions amb combinacions de puntillats, solcs, acanalats estrets i línies d'oves que formen en alguns casos, motius geomètrics regulars.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Vasos més baixos amb formes imprecises degut al seu mal estat de conservació, amb pasta, cocció i acabat molt menys acurats. Presenten formes més o menys globulars, algun d'ells amb vora convexa. Les bases són planes. Les decoracions corresponen a acanalats estrets i puntillats.</span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><span>Els plats/tapadores generalment presenten formes còniques, parets amb perfil rectilini, llavis aprimats i algunes vores bisellades. Les bases són planes o umbilicades. Les decoracions són acanalats amplis a l'interior. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En quant a l’aixovar funerari, està format per una sageta de bronze amb aletes i peduncle curt de secció plana, i les restes d'un anell de secció circular, també de bronze.</span></span></span></span></p> | 08280-54 | Puig Segaler | 41.9956300,2.4294500 | 452745 | 4649448 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 86310 | El cabrer de l'Avenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cabrer-de-lavenc | <p><span><span><span><span><span><span>BANÚS i BLANCH, M. (2003) <em>Collsacabra: paisatges i llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 72-73.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span>Segons explica la llegenda, a la casa de l’Avenc, hi havia un cabrer que s’encarregava del ramat de cabres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un dels bocs del ramat, que era l’orgull de l’amo de la casa perquè era de molt bona raça, tenia amargat al cabrer pels seus constants cops de cap.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El noi es va proposar fer desaparèixer al boc, preparant un parany a uns camps de pastura a tocar del cingle. Va fer un munt de pedres, el va cobrir amb el seu capot i el barret de palla i li va posar un bastó. En veure-ho, el boc hi va anar corrents donant un gran cop de cap creient que era el cabrer i va caure cingle avall.</span></span></span></span></span></span></p> | 08280-69 | L'Avenc | 42.0052500,2.4419100 | 453784 | 4650510 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 86313 | Molí de Novelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-novelles | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 78.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 346.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 165-166.</span></span></span></span></p> | XIV-XVIII | En estat ruinós. | <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un molí fariner, del que es conserven uns murs de pedra lligada amb morter, la bassa i l’arc de sortida de l’aigua al torrent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’estructura aprofita una gran roca per fer les funcions de paret; l’obrador fa uns 15 m2.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El carcabà és d’arc rebaixat i el seu costat occidental toca el llit del torrent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tenia l’accés al costat nord de l’obrador i una finestra al sud-oest.</span></span></span></span></p> | 08280-72 | Novelles | <p><span><span><span><span>Les referències més antigues d’aquest molí són de l’any 1297 (ABEV Tavertet, R/4 (1292-1297).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1821 era propietat de la masia del Jonquer, de la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues, que era també propietària de la casa de Novelles (ROMA, 2018:166).</span></span></span></span></p> | 42.0110600,2.4200600 | 451979 | 4651167 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 86394 | Els segadors del Vilar Sesgorgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-segadors-del-vilar-sesgorgues | <p><span><span><span><span><span><span>BANÚS i BLANCH, M. (2003) <em>Collsacabra: paisatges i llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 23-25.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET i MACIÀ, A. (1994) “Llegendes del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-9.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VINYETA i LEYES, R. (1956) <em>Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica</em>. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 49-52.</span></span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span>Segons la llegenda, fa molts anys, a la masia del Vilar Sesgorgues van passar uns misteriosos esdeveniments.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’amo del Vilar, que era un home molt avar, va esperar als darrers dies de juliol, quan ja tothom tenia segats els camps, per a poder contractar els segadors a un sou més baix.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Però van anar passant els dies, sense trobar segadors disposats a acceptar les seves condicions i va pensar en donar la seva ànima al diable a canvi de trobar uns segadors. En aquell precís moment, van arribar tres homes que es van oferir a segar a canvi de la seva ànima i així ho van pactar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En mitja hora van enllestir la feina i es van oferir a fer d’altres tasques. L’amo del Vilar Sesgorgues va demanar que trenquessin pedra i emmurallessin les seves propietats, feina que van acabar ràpidament; després van tallar llenya, van fer carbó i el van vendre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’home, molt penedit, va explicar el que havia passat a la seva dona, que era molt més llesta que ell. Ella els va demanar una última feina a cadascun d’ells: emblanquinar un pellot brut i negre d’ovella, emplenar la cisterna d’aigua de la casa amb un garbell i fer aprendre de memòria tota la doctrina cristiana a un nadó.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Evidentment, els homes no ho van aconseguir i van haver de marxar sense endur-se l’ànima del seu marit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Des d’aleshores ençà, al Vilar Sesgorgues es poden veure les restes dels murs obrats pels dimonis. </span></span></span></span></span></span></p> | 08280-134 | El Vilar Sesgorgues | 42.0147000,2.3666600 | 447560 | 4651602 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 86397 | La capella sense sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-capella-sense-sant | <p><span><span><span><span><span><span>BANÚS i BLANCH, M. (2003) <em>Collsacabra: paisatges i llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 71.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span>A mitjans del segle XIX, la masovera de la casa del Castell es va entossudir amb la idea de construir una petita capella al cim del petit turó situat sobre la casa. Va aconseguir convèncer al rector de Tavertet i es va construir una capelleta d’obra però, degut a la mort sobtada de la dona, no es va arribar a col·locar cap imatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb el pas del temps, la capella es va abandonar i enrunar, sense haver acomplert la finalitat per a la que havia estat edificada, d'aquí el seu nom de “capella sense sant”. </span></span></span></span></span></span></p> | 08280-137 | Turó del Castell | 41.9830700,2.3962700 | 449987 | 4648073 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Simbòlic | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 86401 | Salt i gorg de Tirabous o del Noguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-i-gorg-de-tirabous-o-del-noguer | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, </span></span></span><span>p. 316.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2003) “Salts i cascades de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 49. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15-17.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 19-21.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El salt de Tirabous es troba al torrent del Noguer, a llevant de la casa del Noguer. És de règim intermitent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aigua cau des d’un esvoranc del cingle, a uns 100 m d’alçada, al peu del qual es forma un preciós gorg, excavat a la pedra, de forma cilíndrica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És</span><span> un salt </span><span>de gran espectacularitat, i el</span><span> més cabalós del municipi</span><span>.</span></span></span></span></p> | 08280-140 | El Noguer | 41.9925200,2.3882800 | 449333 | 4649127 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-10-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web de l'ajuntament de Tavertet (http://www.tavertet.cat) | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 86423 | Salts de l’Avenc o de la Cua de Cavall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salts-de-lavenc-o-de-la-cua-de-cavall | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 356.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2003) “Salts i cascades de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 49. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15-17.</span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span><span>Els salts de l’Avenc es troben als cingles de l’Avenc, </span><span><span><span>a l'indret on el torrent de l'Abeurador i el torrent de l'Avellanosa hi aboquen les seves aigües.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels paratges naturals més impressionants del Collsacabra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aigua dels dos petits torrents paral·lels, el de l’Avellanosa i el de l’Abeurador, cauen al buit en els cingles pròxims a la casa de l’Avenc. Formen un primer tram d’uns 100 m fins a la lleixa del salt i cauen 100 m més, ajuntant les seves aigües poc després.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sota el cingle, els salts dels dos torrents formen un gorg, conegut com la Plaja, on neix el torrent de les Aigües. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El salt del torrent de l'Abeurador és menys cabalós que el de l'Avellanosa, que rep el nom de saltant de la Cua de Cavall.</span></span></span></span></p> | 08280-158 | Cingles de l'Avenc | 42.0014300,2.4371700 | 453389 | 4650088 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-10-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia d'Ernest Gutiérrez extreta del web de l'ajuntament de Tavertet (http://www.tavertet.cat) | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 86446 | Molí de Sobiranes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sobiranes | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 79.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p.</span></span></span><span> 317-318.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 118.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes del molí de Sobiranes, del que es conserva una part de la façana i un portal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una de les façanes s’adossa a una gran roca, en la qual s’hi veuen encastaments de dos bigues.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de pedra lligada amb morter de calç.</span></span></span></span></p> | 08280-179 | La Corbera | <p><span><span><span><span>Consta en el padró de Tavertet de l’any 1857.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va quedar destruït durant els aiguats de l’any 1940.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Era propietat de Sobiranes; les moles són al pati d’aquesta masia.</span></span></span></span></p> | 42.0054700,2.3917200 | 449628 | 4650562 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 86452 | Rectoria de Sant Bartomeu Sesgorgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-bartomeu-sesgorgues | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1974) “Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. VII, núm. 80 (1974) , p. 330-352.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. </span>[et.al.] <span>(1984) “Sant Bartomeu Sesgorgues”. <em>Catalunya romànica.</em> Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada. Presenta un portal rectangular i una finestra a la planta. </span></span></span></span><span><span><span><span>A la cantonada dreta del mur de migdia, hi ha un portal amb una gran llinda de pedra i una finestra al primer pis, així com un balcó; al segon pis, les finestres són més petites que a la resta de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A ponent, hi ha una gran terrassa a nivell del primer pis.</span></span></span></span></p> <p>Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres; a excepció del sector de ponent, que és arrebossat.</p> | 08280-185 | Sant Bartomeu Sesgorgues | 42.0146800,2.3601800 | 447024 | 4651604 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 86732 | Roures de Tresserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-tresserra | <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Els roures de Tresserra es troben als prats propers a la casa, envoltats d’una roureda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de dos roures monumentals que destaquen per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars troncs i capçades.</span></span></span></span></p> | 08280-195 | Tresserra | 42.0125700,2.3823500 | 448858 | 4651356 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 87879 | Fons fotogràfic de Quirze Parés i Ganyet (Arxiu Comarcal d'Osona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-quirze-pares-i-ganyet-arxiu-comarcal-dosona-1 | <p>DIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS:<span><span><span> <a href='http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/'>http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VERDAGUER, A. (2012) “El llegat de Quirze Parés a l’Arxiu Comarcal d’Osona”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 68. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15-16.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | <p>L'Arxiu Comarcal d'Osona custodia el fons personal de fotografia de Quirze Parés i Ganyet. El codi de referència és ACOS80-56.<br /> Es tracta de 8.380 diapositives en color, 8 cintes magnetofòniques, 47 fotografies en suport paper blanc i negre, 17 pel·lícules de 8mm, 338 postals, 29 trofeus i 1,2 ml de documentació escrita, datades entre els anys 1942 i 1980. El fons Quirze Parés està compost només de la documentació de la seva activitat intel·lectual.<br /> Un gran nombre de fotografies van ser realitzades a diversos indrets de Tavertet, referenciats al seu llibre 'La despoblació rural i les masies del Collsacabra'.</p> | 08280-204 | Arxiu Comarcal d'Osona. C. de l'Era d'en Sellés, 6, 08500, Vic. | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Quirze Parés i Ganyet | El fons va ingressar a l'Arxiu Comarcal d'Osona mitjançant un conveni de dipòsit en comodat, formalitzat entre els propietaris del fons i el president del Consell Comarcal d'Osona, l'any 2012. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 87993 | Balma jussana del Grau Nyer o de l’Amorriador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-jussana-del-grau-nyer-o-de-lamorriador | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span><span>302.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 51. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> 22-24.</em></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>La balma jussana del Grau Nyer es troba a l’inici del pujador del Grau Nyer, sobre l’antic camí del Noguer a la Perereda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una gran balma sota una gran roca llisa i inclinada. El pas d’entrada a la balma es va estrenyent per sota de la roca, fins a sortir a l’exterior per un estret forat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El nom d’Amorriador prové del fet que, antigament, els bestiar s’hi amorriava en les hores de calor.</span></span></span></span></p> | 08280-231 | El Noguer | 42.0001900,2.3867000 | 449208 | 4649979 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta de l'article: SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. Els Cingles de Collsacabra, núm. 51. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-24. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 88197 | Materials de Tavertet al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-tavertet-al-museu-episcopal-de-vic | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | XX aC-XVII | <p><span><span><span><span>El Museu Episcopal de Vic custodia, juntament amb l'excepcional col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, unes destacades col·leccions d'orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Aquest fons està integrat per més de 29.000 peces. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació de materials que provenen del terme municipal de Tavertet i la seva catalogació és:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>MEV 10988: fragment (arqueologia), romà.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 11205: vas (arqueologia), 1500-1200 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12727: ceràmica; dent; metall; vidre (arqueologia), Edat del Bronze.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12738: ornament (arqueologia), 1300-1100 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12739: ornament (arqueologia), 1300-1100 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12740: aplic (arqueologia), 1300-1100 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12741: aplic (arqueologia), 1300-1100 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12742: aplic (arqueologia), 1300-1100 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 24421: plat tapadora (arqueologia), 1100-650 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 24423: urna (arqueologia), 1100-650 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 4672: arqueta (mobiliari), primer quart segle XIV.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 4673: encenser (orfebreria), segle XIII.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 4683: placa (orfebreria), segle XIII.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 5245: fogó d'encenser (orfebreria), segle XIII.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 5519: punta de fletxa, arma i arnès. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 7295: compartiment de retaule (pintura),1538.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 7296: sagrari (escultura), 1538.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 8341: creu processional (orfebreria), segle XVII.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 8342: canelobre (ferro forjat), segle XV.</span></span></span></span></li> </ul> | 08280-249 | Museu Episcopal de Vic. Pl. Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic. | <p>El Museu Episcopal de Vic fou inaugurat l'any 1891, i té per objectiu conservar, estudiar, documentar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions, per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural.</p> | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Física | Edats dels Metalls|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Anna Homs (Documentació i Arxiu Fotogràfic del Museu Episcopal de Vic). | 79|85|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 89109 | Els encantats del Molí Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-encantats-del-moli-bernat | <p><span><span><span><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (1996) “Els encantats de Molí-bernat”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 36. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15.</span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>El gorg dels Encantats, sobre el sot del Molí Bernat, té una llegenda que explica d’on li ve el nom.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fa molts anys, una dona de la Casanova del Sunyer de Baix va anar al Molí Bernat a portar blat per a moldre. De tornada, en arribar al gorg, se li van aparèixer unes fades encantadores que li van proposar el pacte d’omplir la falda amb un present, amb els ulls clucs, a canvi de no mirar-lo fins a arribar a casa. La dona va acceptar i les fades van omplir la falda tal com havien quedat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mig camí, no va poder resistir la temptació de mirar-la i, en veure-la plena de serradures, va pensar que l’havien enganyada i es va espolsar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En arribar a casa, es va sorprendre amb el polsim de volves d’or que li queia del davantal i, molt penedida, va tornar a recollir les serradures. Malauradament, per al seu desencís, no es van convertir en or.</span></span></span></span></p> | 08280-253 | Molí Bernat | 41.9985400,2.4105000 | 451178 | 4649782 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia dels gorgs de l'Olla i dels Encantats. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 89465 | Pont de la Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-corbera | <p>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 99.</p> | XX | <p>Pont d'un ull, d'arc de mig punt, que salva el torrent de Baumadestral al pas de la carretera de Tavertet a l’Esquirol, a la vora de la masia de la Corbera.</p> <p>És construït amb paredat comú i arrebossat.</p> <p>Les seves mides aproximades són 20 m de llargada per 8 m d'amplada.</p> | 08280-259 | La Corbera | 42.0039900,2.3908700 | 449556 | 4650399 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 84411 | Aplec de Sant Bartomeu Sesgorgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bartomeu-sesgorgues | <p><span><span><span><span><span>CASADESUS, J. (2009) “Aplec d’enguany a Sant Bartomeu Sesgorgues”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 20-21.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>L'aplec de Sant Bartomeu es celebra cada any l’últim diumenge d’agost, pels volts del dia 24, Sant Bartomeu. És organitzada per la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen amb la missa en record als difunts i la cantada dels goigs de Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, es fa el tradicional dinar popular a l'esplanada de l’església. En acabat, hi ha música en directe i ball.</span></span></span></span></p> | 08280-10 | Sant Bartomeu Sesgorgues | 42.0148100,2.3603800 | 447040 | 4651618 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84411-10jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84411-10jpg0.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web VIMEO (https://vimeo.com/). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 84412 | Església de Sant Bartomeu Sesgorgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-bartomeu-sesgorgues | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, 58.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1974) “Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. VII, núm. 80 (1974), p. 330-352.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1984) “Sant Bartomeu Sesgorgues”. <em>Catalunya romànica.</em> Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOBRINO, J. (2002) <em>Proyecto histórico-constructivo de la iglesia de Sant Bartomeu Sesgorgues y su entorno (Tavertet-Collsacabra). Proyecto/Trabajo final de carrera. </em>Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - Arquitectura Tècnica.</span></span></span></span></p> | XII-XVIII | <p><span><span><span><span>L'església de Sant Bartomeu Sesgorgues i el seu cementiri formen un conjunt aïllat en un pla.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un temple amb elements romànics i barrocs, de nau única i capelles laterals, amb un absis semicircular molt més estret que l'amplada de la nau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La nau és coberta amb una volta de canó, des dels peus al transsepte, i amb volta apuntada a ponent; descansa sobre tres arcs torals. Està capçada per un absis llis romànic, sobrealçat, sense cap element decoratiu, amb una única obertura de doble esqueixada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les dues capelles formen una mena de transsepte i al costat de migdia hi ha la sagristia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El frontis, que</span> <span>es troba a la banda de ponent, té un portal</span> <span>d'arc de mig punt, format per una única pedra, amb una finestra rectangular al damunt.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El capcer és coronat per un campanar d'espadanya, reconvertit en torre, amb un tancament de factura posterior amb murs de maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El parament és fet de carreus irregulars, disposats en filades.</span></span></span></span></p> | 08280-11 | Sant Bartomeu Sesgorgues | <p><span><span><span><span>Les primeres referències històriques de l’antiga parròquia de</span> <span>Sant Bartomeu Sesgorgues són uns documents del segle XI relacionats amb el mas del Vilar o Desvilar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser una parròquia independent fins a l’any 1450, quan es va unir</span> <span>a la de Sant Martí Sescorts com a sufragània. Tenia els masos del Desvilar, Arau, Tresserra, Carbonell, Nofre, Duran, Pasqual, Mierons, Pujol, Marcús, Jonquer, Casacuberta, Conques, Sentfores, entre d’altres. Al segle XVI va rebre els del Vilaret, Llobet, Verders i Sarriera. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la documentació antiga consta com a Sant Bartomeu Gorga i Ça Gorga, i no apareix en plural fins als segle XVIII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals del segle XIX es va separar de la parròquia de Sant Martí Sescorts i es van establir nous límits parroquials. </span></span></span></span></p> | 42.0148100,2.3603800 | 447040 | 4651618 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84412-11jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84412-11jpg0.jpg | Inexistent | Barroc|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. | 96|92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 84413 | Església de Sant Cristòfol de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cristofol-de-tavertet | <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg del conjunt històric-artístic. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA: http://www.gnomonica.cat/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VIGUÉ, J. dir. (1984) “Sant Cristòfol de Tavertet” (1984) <em>Catalunya romànica.</em> Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | XI-XVIII | <p><span><span><span><span>Sant Cristòfol de Tavertet, originàriament, era un temple d'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals, amb absis semicircular</span> <span>orientat a llevant, precedit d'un ampli espai presbiteral. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre finals del segle XII i principis del XIII es va construir, a ponent, el campanar fortificat, que presenta una gran finestra cruciforme.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVII es va ampliar el temple, a tramuntana, amb una nau de tres trams coberts amb voltes de creueria. Al segle XVII es va afegir la sagristia de migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Exteriorment, l’absis, que és</span> <span>la part més antiga de l'església, és decorat amb arcuacions entre lesenes (distribuïdes irregularment en grups de cinc, tres i quatre) i tres finestres de doble esqueixada. Molt a prop, en el mur del presbiteri, n'hi ha una altra, d'època posterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta un rellotge de sol a la façana de migdia; és quadrat i ocupa la meitat superior d'un rectangle lliscat en bastant mal estat, orientat sud-oest, amb gnòmon de vareta simple. S'observen les restes d’un altre rellotge de sol a la torre del campanar, del que només se’n pot veure el gnòmon de vareta simple.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’accés a la porta es troba sota d'un pont amb arc rebaixat, que comunica amb la rectoria. El portal, situat a la façana de migdia, és adovellat, i s’hi obre un òcul a la part superior. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Interiorment, les parets són de pedra vista, després del seu repicat durant les obres de restauració.</span> <span>Els paraments romànics mostren carreus matussers poc picats, amb una certa disposició en filades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La nau és coberta per una volta de canó reforçada per tres arcs torals, que la divideixen en quatre trams, i l'absis és cobert per una volta de quart d'esfera. La nau lateral, amb arqueria gòtica, s'obre a la principal mitjançant tres arcs de mig punt. En aquest mur, sobre els arcs, hi ha unes cartel·les per a recolzar els arcs torals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha dues piques, una de nou cares, possiblement romànica, i una poligonal amb decoracions incises, de la que es desconeix la seva cronologia precisa, tot i que tampoc es descarta que el peu i la tassa siguin d'èpoques diferents. </span></span></span></span><span><span><span><span>També hi</span> <span>guarda una imatge d'alabastre de la Mare de Déu del Cor de principis del segle XV. </span></span></span></span><span><span><span><span>En destaquen els bancs de fusta, on consten els noms de les famílies del poble als que pertanyien.</span></span></span></span></p> | 08280-12 | Pl. Major, s/n, 08511. | <p><span><span><span><span>Les primeres referències històriques de Sant Cristòfol de Tavertet són de mitjans del segle XI: un llistat de parròquies del bisbat de Vic, i un document de l’any 1070, on consta que els vescomtes d´Osona-Cardona donen com a feu, a Robert Umbert, dues cavalleries de terra que tenia Ramon Miró de Tavertet, excepte l'església.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre finals del segle XII i principis del XIII, va ser objecte d’obres de reforma: es va construir el campanar al sector de ponent i, possiblement, es va dur a terme la unió amb la rectoria. Al segle XVII es va afegir una nau a tramuntana, i al segle XVIII, la sagristia i una capella a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals del segle XX, va ser restaurar l'absis que havia estat sobrealçat.</span></span></span></span></p> | 41.9954900,2.4194900 | 451920 | 4649438 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84413-12jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84413-12jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84413-12jpg1.jpg | Legal | Gòtic|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-10-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 93|92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 84415 | Goigs de Sant Bartomeu Sesgorgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bartomeu-sesgorgues | <p><span><span><span><span>GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/'>https://algunsgoigs.blogspot.com/</a></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Els goigs a llaor de Sant Bartomeu es canten durant l'ofici religiós que es celebra, a l'església de Sant Bartomeu Sesgorgues, el primer diumenge després del 24 d’agost, dia de la seva festivitat, durant l'aplec de Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra gran virtut us féu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>entre tot l’apostolat:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apòstol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Sou de pàtria galileu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i d’ofici pescador,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’Àsia predicador</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesús bon camí feu;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>l’evangeli predicat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fou l’escrit per Sant Mateu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>No deixà vostre gran zel</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la Índia citerior,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>on mostràreu amb fervor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a molts el camí del cel;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el poble restà admirat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan oí la vostra veu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Per l’Armènia major</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prodigis molt grans obràreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i allí grans treballs passàreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per la fe del Redemptor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>demostrant que heu actuat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tot tenint l’amor de Déu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En la ciutat principal</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>d’Armènia, un ídol hi havia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que a tot el poble tenia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>enganyat a traça igual;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>però amb vostra veritat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>son engany prompte es desfeu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>A un altre regne passàreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dins d’Armènia i fou aquell</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>on us llevaren la pell</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>perquè la fe predicàreu;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>paga d’altre rei ingrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que volien pel seu déu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra santa mort complida,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>pels gentils el cos fou près,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i al mar submergit després,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb caixa de plom vestida;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>però l’excelsa Majestat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a Lípari sorgir-lo féu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Les relíquies des d’allí</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a Nàpols son traslladades,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i a Roma després portades,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>on un temple s’hi erigí;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>allà és vostre cos honrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de forma que tothom veu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De vostra gran perfecció</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que nit i dia tinguéreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan en el món estiguéreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>teniu ja suprem guardó;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en el cel on sou posat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Déu sempre gaudireu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De Sesgorgues per Patró</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fa molts anys que us hi proclamen,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i els fidels a vós demanen</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la salut, la fe i l’amor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el camí per vós fressat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>seguirem amb vostra veu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Tant en la glòria podeu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que tot us és atorgat:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apòstol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> | 08280-13 | Sant Bartomeu Sesgorgues | <p><span><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></span></p> | 42.0148100,2.3603800 | 447040 | 4651618 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84415-13jpg.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-12-09 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://algunsgoigs.blogspot.com/ | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 84419 | Goigs de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol-4 | <p><span><span><span>GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Els goigs en alabança del gloriós màrtir Sant Cristòfol es canten durant l'ofici religiós que es celebra a l’església de Sant Cristòfol de Tavertet, durant la festa de Sant Cristòfol, patró del poble.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Puix que sou tan estimat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesús, nostre Senyor:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sigueu nostre protector,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cristòfol, màrtir sagrat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Canaan pàtria us donà,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i a la Lícia vostre zel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mostrant el camí del cel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a Crist Jesús hi portà;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>essent per Déu enviat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>com famós predicador:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>El vostre bastó floreix</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tot just a terra el planteu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i amb tal miracle guanyeu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>un gentil que es converteix;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>així amb el bastó plantat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>planteu la fe del Senyor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Predicant a tot gentil,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb prodigis repetits,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>convertiu grans i petits</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fins a quaranta-vuit mil;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>els ídols tots han deixat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i adoren el Creador:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Us posen en presó estreta</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i allà rendir-vos porfien</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dues rameres que envien,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquilina i Aniceta;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mes en terra s’han postrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>demostrant intens dolor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Els tirans fora de sí</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us assoten fortament,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i en el cap un morrió ardent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us posa el cruel botxí;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no podent amb tal crueltat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>superar vostre valor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Preparen un llit de foc</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i estès sobre ell us posen,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tirar oli ardent disposen</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per cremar-vos poc a poc;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quedant el jutge burlat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no us danyà pas tal ardor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Fóreu lligat en un pal</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que la ràbia us prepara,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>contra vós fletxes dispara,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>però sense causar-vos mal;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us mostreu, en veritat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per als turments superior:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Un gentil un ull perdé</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan a vós fletxes tirava;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>l’untà amb la sang que rajava</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i l’ull de prompte hi vegé;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del miracle edificat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>es convertí al Redemptor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Decapitat sucumbíreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>donant la vida content,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el vostre esperit finalment</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a Déu gustós oferíreu;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dalt del cel sou coronat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb l’eterna resplendor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De tempesta, pedra i foc,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de fam i de pestilència,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de mal i tota dolència</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>deslliureu vostres devots;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sou per la gent invocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb humil i devot cor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>El poble de Tavertet</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us ha pres pel seu Patró,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i amb la vostra protecció</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>obtindrà el goig complert;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>guardeu-lo de la maldat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>feu que creixi a Déu l’amor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Puix sou del poble advocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i us tenim en gran amor:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sigueu nostre protector,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cristòfol, màrtir sagrat.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08280-14 | Sant Cristòfol de Tavertet. C. del Mig, 2, 08511, Tavertet. | <p><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></p> | 41.9954900,2.4194900 | 451920 | 4649438 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84419-14jpg.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://algunsgoigs.blogspot.com/ | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 84421 | Goigs de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-roser-2 | <p><span><span><span>GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Els goigs</span> <span>de la Mare de Déu del Roser es canten per Pasqua Florida</span> <span>durant el</span> <span>recorregut que fan els cantaires per una part del poble i les masies que ho demanen.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostres goigs amb gran plaer</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>cantarem Verge Maria:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>puix la vostra Senyoria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>és la Verge del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Déu plantà dins Vós, Senyora,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el Roser molt excel·lent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan us feu mereixedora</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de concebre’l purament:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>donant fe al missatger</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que del cel us trametia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Déu el Pare que volia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fóssiu Mare del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Del sant ventre produïda</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la planta del Roser verd,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fou dels Àngels circuïda</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i servida amb gran concert:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i restà par i sencer</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vostre cos amb alegria,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan florí en l’establia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el celestial Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Quan els Reis devots sentiren</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del Roser la gran olor,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb l’estrella ensems partiren</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per adorar el Senyor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i trobaren ser el ver</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Balzam la profecia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan vostra Mercè tenia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en els braços el Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Gran delit us presentava</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vostre Fill ressuscitat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb cinc roses que portava</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en les mans, peus i costat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per les quals el Llucifer,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>qui dels sants l’infern omplia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fou robat en aquell dia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que florí el sant Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Reparada la gran erra</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>d’Adam per la mort cruel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>trasplantat fou de la terra</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el Roser a dalt el cel;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i pujant amb gran poder</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el patir no us entristia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>contemplant com Déu rebia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb gran goig el sant Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>No fou de menor estima</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el goig de l’Esperit Sant</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan vingué de l’altra cima</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en vostre Col·legi sant,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i regà aquell gran planter</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que el gran Déu s’hi elegia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per estar en companyia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del celestial Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra vida acabada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el major dels goigs senti’s</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>com a Déu sou presentada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>triomfant al Paradís;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i Senyora us volgué fer</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del gran hort que posseïa,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>col·locant-vos, com devia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sota l’ombra del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Manà vostra Senyoria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>als Frares Predicadors</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que de vostra Confraria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fossin instituïdors;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i així ells ja l’han fundada,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>obeïnt vostre voler,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dignament intitulada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Verge i Mare del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Puix mostreu vostre poder</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fent miracles cada dia:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>preserveu, Verge Maria,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>els confrares del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08280-15 | Sant Cristòfol de Tavertet. C. del Mig, 2, 08511, Tavertet. | <p><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></p> | 41.9954900,2.4194900 | 451920 | 4649438 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84421-15jpg.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-12-09 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://algunsgoigs.blogspot.com/ | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 84422 | Aplec de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-corneli | <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></a></span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>L'aplec de Sant Corneli es celebra a l'ermita homònima, el diumenge més proper al 16 de setembre, dia de la seva onomàstica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen amb la missa cantada en honor al sant patró i la cantada dels goigs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, es fa la tradicional arrosada i, en acabat, hi ha una rifa.</span></span></span></span></p> | 08280-16 | Sant Corneli de Tavertet | 42.0152100,2.4230500 | 452230 | 4651626 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84422-16jpg.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web AMICS DE TAVERTET (https://amicsdetavertet.org/festes-tradicionals). | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 84423 | Goigs de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-corneli | <p><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS TORELLONENCS: https://www.adet.info/</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Els goigs a llaor de Sant Corneli i Sant Ciprià es canten durant l'ofici religiós que es celebra, a l'ermita de Sant Corneli, el diumenge més proper al 16 de setembre, dia de la seva onomàstica, durant l'aplec de Sant Corneli.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Mártyrs Benaventurats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>puig gosen del Soberá:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Siau nostres advocats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sants Corneli y Ciprià.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Tinguéreu molta advertència</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en créixer en santa vida,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ordenats de la potencia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que totes las coses guia:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en virtuts tan ben dotats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>aquest mon deixeu per va, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>A la cadira de Sant Pere</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Corneli fou col·locat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>confessant ser la primera</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de mes alta dignitat:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>regint al Pontifical,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a tots exemple donà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Com a bon Pastor y guia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>estigué molt desvetllat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>confonent a la heretgia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Nestorio havia sembrat;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>al poble descaminant</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>segur camí amostrá, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Idolatra foreu, cert,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vos, noble Sant Ciprià,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>un sacerdot molt expert</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a bé vos encaminà;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a la fe ja dedicat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>seguin lo nom cristià, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De Cartago vos cridaren</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per vostra gran santedat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab veu alta nomenaren</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que fosseu lo llur Prelat:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no se han gens enganyat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vist lo fruyt que resultà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Informats de la excel·lència</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de un sol Deu eternal,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>llançàreu la pestilència</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del culto del Infernal;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>detestant los disbarats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de adorar a Déu profà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>La fe de Cristo ab constància</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sòlidament confessant,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tenint gran preseverancia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la dita fe predicant:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per ella foreu lligat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no persó se ausentà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vehent vostra fortalesa</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y cor de grans cavallers,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prenguérentvos ab prestesa,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>promptament feren procés:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>manant fosseu degollats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y breument se executà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Pluja alcansau saludable</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan tenim gran sequedat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y en temps de molta humitat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sol y vent molt favorable!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>guardau també los sembrats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>venint-vos a visità, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Lo dia de nostra mort</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vos tingam tots ab bonansa,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>posant los ulls com a nort</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab fe viva y esperansa:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab la caritat armats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>confiam y arribarà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Restáreu nets de pecats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ben purgats ab la sanch vostre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y de gran gloria adornats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per molt gran exemple nostre:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que patiam afectats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per lo que Cristo ensenyà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Trencadura y de tot mal</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>deslliurau al qui os reclama,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>també de gota coral,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>miracles, may no se acaban:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>los devots que os han cridats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ningú sens remey se’n va, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Aquí està la Capella</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>hont vos venim, suplicar,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tingau bona centinella</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y las tempestats guardar:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amparau necessitats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>puig de Déu teniu la mà, etc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Puix gosau eterna gloria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>guiaunos a tots allà:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Teniunos bona custodia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sants Corneli y Ciprià.</span></span></span></span></p> | 08280-17 | Sant Corneli | <p><span><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></span></p> | 42.0152100,2.4230500 | 452230 | 4651626 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84423-17jpg.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-12-09 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://www.adet.info/ | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 84458 | Ermita de Sant Corneli de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-corneli-de-tavertet | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.58.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 346.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1979) “La capella de Sant Corneli”. <em>Els Cingles de Collsacabra,</em> núm. 2. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOY i AUMATELL, C. (1992) “L’ermita de Sant Corneli i Sant Cebrià”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 28. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-10.</span></span></span></span></p> | XIII/XVIII | <p><span><span><span><span>La capella de Sant Corneli és de nau única, sense absis, i orientada de llevant a ponent. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al frontis, que es troba a migdia, s’hi obre un portal adovellat. Hi ha adossat un campanar de torre, fent espona a l’atri que presenta la façana de ponent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’atri és cobert a dues vessants i sostingut per pilars de pedra; la façana de ponent té un portal rectangular, amb llinda datada amb l’any “1717”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'interior de la nau és coberta amb volta de canó, i el presbiteri ve marcat per un graó. A l’altar hi ha dues imatges de guix, corresponents a Sant Corneli i Sant Cebrià. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aparell és de pedra lligada amb morter de calç i es conserva part de l’antic arrebossat.</span></span></span></span></p> | 08280-18 | Sant Corneli | <p><span><span><span><span>La capella de Sant Corneli pertany a la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les primeres referències documentals són del segle XII, tot i que el seu origen pot ser anterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va ser objecte d’obres de reforma, probablement pel senyor Novelles, propietari del mas veí, i al segle XIX es va reformar de nou, tal com consta al campanar, datat l’any 1868. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1966 es va ensorrar l'atri i els veïns el van refer i van restaurar la capella. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S´hi celebra l’aplec de Sant Corneli el primer diumenge d'agost. </span></span></span></span></p> | 42.0152100,2.4230500 | 452230 | 4651626 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84458-18jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84458-18jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84458-18jpg1.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 84459 | Església de Sant Miquel de Sorerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-de-sorerols | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.58-59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 305.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1974) “Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. VII, núm. 80 (1974) , p. 330-352.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1991) <em>Sant Miquel de Sorerols (o Serarols), sufragània de la parròquia de Tavertet Novè centenari de la consagració de la capella totalment restaurada 1091 - 1991</em>. [s.l.: s.n.].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. [et.al.] (1984) “Sant Miquel de Sorerols”. <em>Catalunya romànica.</em> Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, </span><span>p. 630-633.</span></span></span></span></p> | XI-XVIII | <p><span><span><span><span>L’església de Sant Miquel de Sorerols és d'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per tres arcs torals. Hi ha un campanar d'espadanya de dos arcs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'absis, que es troba a llevant, és semicircular; el presbiteri està sobreaixecat de la resta de la nau, la qual està lleugerament desviada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El portal és d'arc de mig punt adovellat, coronat amb dues filades de pedra plana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El parament és de petits carreus, disposats en filades uniformes i regulars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Exteriorment l'absis està decorat amb bandes llombardes i arquets cecs, i s'estén a la meitat dels murs de migjorn i de tramuntana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A tocar de la capella, hi ha restes de l'antic cementiri.</span></span></span></span></p> | 08280-19 | Sorerols | <p><span><span><span><span>La primera referència documental de l’església de Sant Miquel de Sorerols és del segle XI, en l’acta de consagració de Sant Romà de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1091 va ser consagrada com a parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, a causa de la despoblació del territori, va passar a ser sufragània de la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el fogatge de l’any 1553 del terme i quadra de Soresols, hi havia set famílies. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1855 constava d’onze famílies i hi havia intenció de fusionar-se amb el terme de Sant Bartomeu Sesgorgues, però no es va dur a terme. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1956 es va iniciar la restauració de la capella.</span></span></span></span></p> | 41.9956900,2.3761100 | 448327 | 4649486 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84459-19jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84459-19jpg0.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-10-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 84460 | Església de Santa Cília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-cilia | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FLUVIÀ, J. (1994) “Santa Cília de Sorerols”. <em>Els Cingles de Collsacabra,</em> núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 11-13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 312.</span></span></span></span></span></span></p> | XI-XVIII | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes de l’església de Santa Cília de Sorerols, de nau única, sense absis, orientada de llevant a ponent. La coberta era amb volta de canó lleugerament apuntada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves mesures interiors són 9 m de llargada per 3,3 m d’amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va ser reconvertida en mas, pel que es va suprimir l’antic absis i es va construir un forn, en el mur de l'antic arc triomfal que obria l'absis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, s'hi obria una finestra i un portal adovellat, i a la part de ponent, hi ha vestigis de les dependències de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es construïda en pedra lligada amb morter de calç i s'observen diferents aparells constructius.</span></span></span></span></p> | 08280-20 | Puig de Santa Cília | <p><span><span><span><span>La primera referència documental de l’església de Santa Cília és del segle XI, així com de la de Sant Miquel de Sorerols, en l'acta de consagració de Sant Romà de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la capçalera s'hi observava un aparell constructiu diferent a la nau, pel que és possible que es reformés durant el segle XII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va tenir culte fins a l’any 1687, quan va ser unida al patrimoni de Tresserra, de la parròquia de Sant Bartomeu de Sesgorgues. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII, va ser objecte d’obres de reforma per tal d’habilitar-la en masia i es va construir una nova capella adossada al mas.</span></span></span></span></p> | 41.9854400,2.3773800 | 448424 | 4648347 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84460-20jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84460-20jpg0.jpg | Inexistent | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. | 94|92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 84461 | Festa de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-4 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET: : </span><span><a href='http://www.tavertet.cat'>http://www.tavertet.cat</a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></a></span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span>La Festa de Sant Antoni, patró dels traginers i dels animals, es celebra pels volts del dia de la seva onomàstica el 17 de gener, el diumenge més proper. </span></span></span><span>És organitzada per la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es celebra una missa en honor a Sant Antoni Abat i, en acabat, es treu la imatge del Sant a l’exterior de l'església, per a que el mossèn dugui a terme la tradicional benedicció dels animals.</span></span></span></span></p> | 08280-21 | Sant Cristòfol de Tavertet | <p><span><span><span><span><span><span>Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251? - 356) és considerat el patró dels animals. Segons la llegenda, era un gran amic dels animals i va guarir un porquet ferit que, en senyal d’agraïment, va acompanyar-lo la resta de la seva vida. Arreu de Catalunya es celebren diades de benedicció dels animals sota la consagració de Sant Antoni Abat. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.9955900,2.4192600 | 451901 | 4649450 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84461-21jpg.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web AMICS DE TAVERTET (https://amicsdetavertet.org/festes-tradicionals). | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 84462 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-4 | <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span>La festivitat de Sant Cristòfol es celebra el diumenge més proper abans del dia de la seva onomàstica, el 10 de juliol.</span></span></span> <span><span><span>És organitzada per la parròquia de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La festa és de caire religiós i comença amb una missa a l'església de Sant Cristòfol. En acabat, a l’exterior de la parròquia, el mossèn fa la benedicció de cotxes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, hi ha la tradicional concentració de vehicles antics, amb una gran participació.</span></span></span></span></span></span></p> | 08280-22 | Sant Cristòfol de Tavertet | <p><span><span><span><span>La Festa de Sant Cristòfol, patró dels automòbils i protector dels viatgers, és celebrada des de fa segles a Catalunya. Durant el dia, cotxes, motos i bicicletes passen davant diverses esglésies dels Països Catalans per a ser beneïts.</span></span></span></span></p> | 41.9956600,2.4192300 | 451899 | 4649457 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84462-22jpg.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web AMICS DE TAVERTET (https://amicsdetavertet.org/festes-tradicionals). | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 84463 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-41 | <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span><span>La Festa Major de Tavertet es celebra anualment el quart cap de setmana del mes d’agost. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es duen a terme activitats festives com concerts, balls, bingo, xocolatada, àpats populars, activitats infantils, ballades de sardanes, jocs cucanya i escuma, etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’entre les activitats pròpies i singulars de la festa en destaquen la despertada amb repic de campanes, la missa solemne i la cercavila dels gegants de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08280-23 | Nucli urbà de Tavertet | 41.9957800,2.4192900 | 451904 | 4649471 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84463-23jpg.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84463-23jpg0.jpeg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de l'Arxiu Municipal de Tavertet. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 84464 | Pasqua Florida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pasqua-florida | <p><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET: </span><a href='https://amicsdetavertet.org/'><span>https://amicsdetavertet.org/</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (2001) <em>Tavertet cent anys d'història: història, anècdotes, vivències i vida a pagès </em>(2a ed.). Sant Hipòlit de Voltregà: Els Cingles, p. 109-111.</span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>La festa de la Pasqua Florida es celebra el dissabte i diumenge de Pasqua. És organitzada per la parròquia de Sant Cristòfol i per l’Associació d’Amics de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen durant la Vetlla Pasqual, amb la cantada dels goigs del Roser fent recorregut per una part del nucli urbà de Tavertet i d’algunes de les masies properes. Actualment, canten un grup de persones i d’infants acompanyats d’instruments, com flautes, guitarres o violins.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El diumenge es fa la cantada dels goigs del Roser, recorrent la resta del poble. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En acabat, es fa la rifa d’ous a la plaça major. Es fan servir unes velles “virolles” de fusta, amb una sageta que pot giravoltar sobre un cercle de sectors numerats, i el premi és una dotzena d’ous.</span></span></span></span></p> | 08280-24 | Nucli urbà de Tavertet | <p><span><span><span><span><span>Es desconeix la data de l’inici de la cantada dels goigs del Roser a Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els últims confrares que organitzaven l'antiga cantada dels goigs van estar en actiu fins a la dècada dels anys setanta del segle passat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tractava d’un petit grup d’homes, de vegades acompanyat d’alguns músics, que feien un recorregut que començava el dissabte de Pasqua. S’iniciava per les masies i a cada lloc hi havia un descans recompensat, amb alguna beguda o berenar. Feien nit i retornaven el diumenge al poble, fent pelegrinatge per les cases, cantant a canvi d’una recapta d’ofrenes voluntària, sovint ous.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mitjans dels anys setanta, es van incorporar noves persones que no pertanyien a la confraria.</span></span></span></span></span></p> | 41.9957300,2.4193200 | 451906 | 4649465 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84464-24jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84464-24jpg0.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web AMICS DE TAVERTET (https://amicsdetavertet.org/festes-tradicionals). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/