Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84320 | Can Barrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barrera | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=6&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9073</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3640</p> <p>https://teia.cat/serveis/ensenyament/biblioteca-can-llaurador/l-arxiu-can-barrera</p> <p>https://bibliotecavirtual.diba.cat/detall-fons-especial/-/detall/gdD7/FONS_ESPECIAL/351483/16229098</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIV/XVIII-XIX | <p>Construcció d'origen antic que s'ha anat ampliant successivament. Resulta interessant observar-la per la seva part posterior, on es veuen perfectament les diverses etapes constructives. Era una masia d'estructura basilical, planta rectangular, coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un cos central elevat.<br /> <br /> El cos principal de la masia, posterior, s'estén adossat a la façana antiga. És de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos i coberta a una sola vessant. La façana principal compta amb diverses obertures, estructurades amb llindes de pedra i brancals de carreus ben escairats i polits, distribuïdes de manera força ordenada. El mur és totalment arrebossat.<br /> <br /> A la part del darrere s'alça una torre llanterna pràcticament cúbica. Posteriorment s'han incorporat a la banda dreta de la casa elements neoclàssics del segle XIX que conformen un porxo. L'enfonsament recent de la teulada permet veure millor la seva estructura.<br /> <br /> Com a elements ornamentals trobem, a banda i banda del balcó central de la façana, dues petites terracotes de forma ovoide, emmarcades en una sanefa, una d'elles esculpida i l'altra gravada. A la de l'esquerra hi ha una Mare de Déu amb una corona de dotze estels i a l'altra una inscripció que diu: 'En 1333 esta casa existia ja. En 1816 (o 1826) Barrera la renova'.<br /> <br /> Sobre el carener de l'antiga masia basilical hi ha dues peces de ceràmica vitrificada verda, en forma de gerro amb nanses.</p> | 08281-21 | Torrent del Doctor BarreraCarrer Berenguer Raudors, 20 Carrer del Trull | <p>La construcció originària fou propietat de la família Marqués fins a principis del segle XIV. Vers l'any 1333, per enllaç amb la família Botey, passà a regentar la seva propietat fins el 1700, en què hi apareix la família Barrera. L'any 1704 es construí l'edifici adossat a la façana i l'any 1846 el porxo neoclàssic lateral.<br /> <br /> Recentment i tot mitjançant un acord entre l'alcalde de Teià, Andreu Bosch i Rodoreda, i el Sr. Josep Barrera i Arenas, propietari de can Barrera, l'Ajuntament de Teià ha rebut en dipòsit el fons arxivístic i bibliogràfic familiar que es conservava a la casa pairal, amb el compromís que aquest fons s'incorporarà i es conservarà, un cop inventariat i catalogat, al futur arxiu municipal que s'ubicarà a la masia de can Llaurador, una vegada hagi estat restaurada i rehabilitada com a edifici annex i adjacent a la futura biblioteca municipal que s'ha de començar a construir aquest any (2006). Els documents conservats són bàsicament dels segles XVIII i XIX (nota de premsa, web Ajuntament, març 2006).</p> <p>En origen,<strong> </strong>Can Barrera era una masia de tipus basilical, amb un cos central elevat, que s’ha anat ampliant successivament fins a conformar el conjunt actual, que inclou una torre llanterna, un porxo i altres elements neoclàssics.</p> <p>La construcció originària pertanyia a la família Marquès. El segle XIV va enllaçar per via matrimonial amb la família Botey, que d’aquesta manera va regentar-la fins al 1700, quan hi apareix la família Barrera. Al costat esquerre de la façana principal hi ha una Mare de Déu i a l’altra banda una inscripció que diu: En 1333 esta casa existia ja. En 1826 [o 1846] Barrera la renova.</p> <p>En efecte, en la darrera d’aquestes dues dates Gabriel Barrera va fer talar una trentena d’arbres dels Pins Alts per substituir les bigues de les teulades.</p> | 41.4998500,2.3218200 | 443397 | 4594470 | 1333 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84320-can-barrera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84320-can-barrera.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84320-dsc3630-pont-de-can-barrera.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'origen de la masia pot situar-se al segle XIV, quan era propietat de la família Marquès, però l'edifici actual és fruit d'una reforma i ampliació de la primera meitat del segle XIX quan ja pertanyia a la família Barrera. Té planta rectangular, planta baixa i dos pisos, i està oberta amb teulada a una sola vessant, a la part posterior de la qual s'alça una torre-mirador. Les obertures estan emmarcades amb pedra. Entre les finestres hi ha uns aplics de terra cuita.Jacint Barrera i Arenas neix a Teià el 9 de juliol de 1852.Fou professor, naturalista, meteoròleg i farmacèutic.L'any 1879 es doctorà en Ciències a la Universitat de Barcelona. Tot seguit, en els següents cursos acadèmics, va exercir de professor d'ensenyament secundari.L'any 1892 va escriure el seu primer llibre Los aucells de Teyá y Masnou. I a pesar de tenir una salut feble, encara li queda temps per estudiar Farmàcia, i s'hi llicencia l'any 1894. A l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 va obtenir un diploma per la seva obra publicada amb el títol Catálogo de la Flórula y de los Moluscos Testáceos de Teyá y Masnou.Cap a l'any 1900, cansat de l'enrenou ciutadà, decideix retirar-se al seu poble nadiu i obrir-hi una farmàcia situada al torrent de can Nadal.Després de 20 anys de preparar fórmules magistrals va coneixent el tarannà i les preocupacions del veïns de Teià. S'adona que la ignorància i la superstició de la seva gent s'ha d'eradicar per poder progressar i que l'espai que deixa s'ha d'omplir de 'ciència'. Aquest és l'esperit que traspua la lectura de la Miscel·lània rural popular, que és un recull d'articles de temàtica científica que creia que podien interessar els teianencs de l'any 1927.L'any 1920 tanca la farmàcia de Teià i es dedica totalment a allò que més li agrada: les belleses de la natura, els progressos de les ciències, l'agricultura, l'astronomia, l'esperanto, la ràdio, etc. De l'any 1900 fins als seus darrers dies s'ocupa de recollir les dades pluviomètriques de Teià per al Servei Meteorològic.Mor a Teià l'any 1932.L'any 2006 Josep Barrera i Arenas, propietari de la casa pairal de can Barrera, cedia a l'Ajuntament de Teià el fons bibliogràfic i documental de la família, per tal que se'n fes una catalogació i s'incorporés al futur Arxiu Municipal.El fons documental (cartes, manuscrits, papers personals, etc.) es guardarà a l'Arxiu. El fons bibliogràfic s'ha ubicat finalment a la Biblioteca de can Llaurador i consta de 548 documents catalogats.Entre els materials cedits hi trobem llibres impresos que daten des de la segona meitat del segle XVII i tot el XVIII, sobretot de caràcter litúrgic i religiós (un dels avantpassats de la família Barrera era capellà), fins a llibres i revistes diversos del segle XIX i dels primers anys de la postguerra, ja al XX.Entre les revistes d'àmbit científic distingim el Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural de l'any 1901 que conté articles de Jacint Barrera. I des d'una òptica sociocultural cal destacar manuals i gramàtiques (franceses, angleses, castellanes, llatines...) impreses al XIX, i també un bon nombre d'exemplars de la revista satírica de començament del segle XX, com el Cu-cut.Així mateix, també hi destaquen dues obres il·lustrades per Antoni Batllori i Jofré (1915-1999), el darrer representant d'una generació de grans dibuixants catalans (Opisso, Junceda, Anglada, Mallol...) i promotor del Fons Batllori de Teià.El seu fràgil estat de conservació aconsella ubicar el Fons en uns armaris especials fora de l'abast general del públic. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 84356 | Riera de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-teia-0 | <p>ALVAREZ, J. (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià, dins Full informatiu de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar.</p> <p><br /> ALVAREZ, J. i RAMIREZ, J. (1980). Una fíbula romana en la riera de Teià, dins Butlletí de l'AECC, núm. 7. Premià de Mar.</p> <p><br /> BURÉS, L. i CARRERAS, N. (1993). La vil·la i la necròpoli de la Riera de Teià (El Masnou, Maresme), dins Puig Castellar, núm. 5. Santa Coloma de Gramenet.</p> <p><br /> Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.</p> <p><br /> CUYÀS, J. M. (1976). Història de Badalona. Badalona II.</p> <p><br /> GORGES, J. G. (1979). Les villes hispano-romaines: inventaire et problemathique archeològique. Paris.</p> <p><br /> LLANAS, J. (1977). Retses romanes al Palmar Hotel de Premià de Mar, dins Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 1 . Mataró.</p> <p><br /> MIRÓ, J. (1988). La producción de ánforas romanas en Catalunya: un estudio sobre el comercio del vino de la tarraconense: siglos I aC - I dC. Oxford.</p> <p><br /> MIRÓ, J. (1982).La producció d'àmfores al Maresme: una síntesi, dins Laietania, núm. 2-3. Mataró.</p> <p><br /> OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró.</p> <p><br /> PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró.</p> <p><br /> SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.</p> <p><br /> SANMARTÍ, J. (1987). Laietania ibèrica. Estudi d'Arqueologia i Història. Barcelona.</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=908</p> <p>https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/riera-de-teia</p> <p>Memòria intervencions arqueològiques 1990-1999. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 1184.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III aC-V dC | Parcialment destruït. | <p>S'accedeix a la zona pel passeig de la Riera, a tocar de la riera de Teià, entre el Camí del Mig i la N-II, a l'alçada d'on actualment hi ha el centre comercial Eroski i la Depuradora Teià-Maresme Sud.<br /> <br /> Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat l'any 1860, arrel de les troballes de restes de paviments d'opus signium, un sepulcre de tegulae i dos fragments de ceràmica terra sigil·lada.<br /> <br /> L'any 1912, en construir el mas Can Mitre al costat del Camí del Mig fou documentada tota una necròpolis d'enterraments en tegulae, però no va ser fins al 1975 que uns treballs d'extracció de terres de la riera van posar al descobert la major part del jaciment, del qual, malgrat no va poder ser excavat, se'n documentaren les restes i se'n recollí material per part de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar. Aquest grup d'aficionats, va documentar en aquestes terres remogudes diversos murs de 50 cm. d'amplada, un fust de columna, a més de gran diversitat de materials ceràmics - ceràmica ibèrica, Campaniana A., Terra Sigil·lada Itàlica, Terra Sigil·lada hispànica, Terra Sigil·lada africana A i D, i àmfores Dressel 1, Dressel 2/4, Dressel 7/11 i Dressel 20 - .<br /> <br /> Les darreres dades provenen d'unes excavacions d'urgència efectuades entre el 1990-1991 amb motiu de l'urbanització de la zona, que evidenciaren un sector de necròpoli i un altre d'habitacions. Del sector de necròpolis es documentaren 13 tombes que semblen pertànyer per la seva tipologia a finals del món romà - inicis de l'època medieval (segles IV- VII dC.). L'àrea d'habitacions documentada semblava correspondre a la pars rustica (part productiva) d'una vil·la, on es distingiren tres fases constructives. D'altra banda, els diferents elements luxosos trobats durant l'excavació, com estucs pintats, columnes i marbres, fan pensar en l'existència d'una pars urbana o dominica (part residencial), emmarcada dins un període cronològic situat entre els segles I aC. - IV dC., tal com testimonien els materials trobats.<br /> <br /> Segons C. Ruestes (2002) existeix la possibilitat de l'existència de forns en aquest jaciment. Aquesta teoria es justifica per la presència de peces ceràmiques cremades i escòries de forn, a més de gran quantitat d'àmfores Pascual 1 o Dressel 1 Laietana.<br /> <br /> En conseqüència, ens trobaríem davant d'una gran vil·la romana, molt ben situada, a prop de la Via Augusta i davant del mar, la cronologia de la qual tindria el seu origen al s. II aC. amb una continuïtat de l'establiment durant l'època baix imperial, tal com testimonia la ceràmica apareguda i la tipologia funerària de la necròpoli.<br /> <br /> Durant la prospecció efectuada el 2008 amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentà la presència de cap tipus de resta, donada la plena urbanització de la zona, per la qual cosa se suposa la seva destrucció.</p> | 08281-35 | Entre el Camí del Mig i la N-II. A l'alçada del centre comercial Eroski i la Depuradora Teià-Maresme Sud. | <p>Documentat des de l'any 1860. L'any 1912 les obres de Can Mitre confirmaren la presència d'un jaciment. Fins l'any 1975 no es tornen a tenir notícies de troballes. Aquest cop fou l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar que documentà fortuïtament la troballa d'estructures i materials arqueològics i els publicà. Finalment, l'any 1990 es fa una modesta intervenció d'urgència que confirma la importància del jaciment, però actualment no hi ha cap resta visible i gran part està destruït.</p> <p> </p> | 41.4869613,2.3362296 | 444589 | 4593029 | -200/476 | 08281 | Teià | Sense accés | Dolent | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis.Lloc o centre de producció i explotació ceramista. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84357 | Veral de Vallmora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veral-de-vallmora | <p>Arxiu Galera (El Masnou).</p> <p>Informe de la intervenció arqueològica a les parcel·les E-1 i E-2, 2003-2004. Veral de Vallmora (Teià, Maresme).</p> <p>Informe de la intervenció arqueològica al Veral de Vallmora (Teià, Maresme) 1999.</p> <p>GAMARRA CAMPUZANO, AGUSTÍN. (2003-2004). Memòria de conservació - restauració. Protecció de l'excavació arqueològica al Veral de Vallmora. Núm. Mem. 6181.</p> <p>GARCIA MULERO, M. JOSE. (2005). Memòria de conservació-restauració consolidació i reintegració d'estructures del jaciment arqueològic de Veral de Vallmora ( Vinya del Sr. Mas). Núm. Mem. 6747.</p> <p>Informe de la intervenció arqueològica al Veral de Vallmora (Teià, Maresme). 2004.</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, ANTONIO; VELASCO I FELIPE, CARLES; ARCOS I LÓPEZ, ROSER. (2003, 2004, 2005). Jaciment arqueològic del Veral de Vallmora (Vinya del senyor Mas) (Teià, Maresme). Núm. Mem. 6422.</p> <p>SAAVEDRA ROL, ALFONSA. (2012). Informe. Consolidació i protecció de les estructures arqueològiques del jaciment arqueològic Veral de Vallmora (o Cella Vinaria) a Teià - Maresme. Núm. Mem. 11614.</p> <p>CARMONA MARÍN, MARIA CARME; JUNYENT CARRERAS, EUGENI. (2009). Memòria d'intervenció arqueològica al jaciment del Veral de la Vallmora (Vinya del Sr. Mas), Teià (El Maresme). Núm. Mem. 12731.</p> <p>CARMONA MARÍN, MARIA CARME; JUNYENT CARRERAS, EUGENI. (2016). Memòria d'intervenció arqueològica al jaciment del Veral de la Vallmora (Vinya del Sr. Mas). Teià (El Maresme). Núm. Mem. 12748.</p> <p>BOSCH I RODOREDA, Andreu; RODÀ DE LLANZA, Isabel; FILELLA, Lluís (2010). Epictet, esclau de Luci Pedani Clement: Història del vi laietà i del celler romà de Teià</p> <p>BRUN, J.P. (2009). El Vi tarraconense i laietà, ahir i avui : actes del simpòsium</p> <p>COLL, R. ; MONTLLÓ, J. (1988). Butlletí Informatiu Local</p> <p>GALERA, LL.; ARTÉS, S. (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Segons dades de l'arxiu parroquial i altres fonts</p> <p>GIRALT, C. [et al.]. (1985). El Masnou, ahir i avui. Barcelona. </p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2012). PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2011-2012). Anales de Prehistoria y Arqueología</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A.; SIERRA DÍAZ, L. (2011). The musealization of the Roman villas</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2015). Arqueologia del vi a l'època romana: del cultiu al consum: Marc teòric i epistemològic</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2013). Experimentación en arqueología. Estudio y difusión del pasado</p> <p>MARTÍN, A. (2009). El Vi tarraconense i laietà, ahir i avui : actes del simpòsium</p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. </p> <p>REVILLA, Víctor (2015). Fermes, villae et exploitations rurales: Approches régionales</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=3&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=1211</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | <p>El Veral de Vallmora o Cella Vinaria, indret també anomenat com la Vinya del Sr. Mas, està situat al municipi de Teià (Maresme), al nord de l'autopista C-32, entre les urbanitzacions d'Ivars Meià, a l'oest, i Vallmora, a l'est. Es tracta d'una sèrie de camps erms amb pendent en direcció al mar, actualment en procés d'urbanització. L'accés al jaciment es fa a partir del carrer de Joan XXIII, prenent l'autopista en direcció nord i agafant el primer trencant a mà dreta.<br /> <br /> El jaciment va tenir una primera ocupació al neolític (5500 - 2200 aC) amb les restes d'un espai d'hàbitat identificat amb un fons de cabana. De l'època romana (segles II aC - VI dC) es va identificar una vil·la (unitat domèstica rural, destinada a la producció agropecuària i regentada per una família aristocràtica pròpia de l'època romana) amb orígens al segle II aC, de la que en destaca, pel seu potencial arqueològic, un celler romà amb estructures de producció i emmagatzematge vinícola (segles I - IV dC) i un camp de sitges del període baix imperial (segles III - IV dC).</p> <p>Rep com a altres noms Cella Vinaria i Vinya del Sr. Mas.</p> | 08281-36 | Carrer Joan XXIIIProp del Cementiri d'El Masnou, al sud-oest del terme de Teià, tocant els termes d'Alella i El Masnou, per sobre de l'autopista. | <p>Des de Neolític fins a Neolític ( -5500 / -2200 )</p> <p>Des de Ferro-Ibèric Final fins a Ferro-Ibèric Final ( -200 / -50 )</p> <p>Des de Romà fins a Romà ( -218 / 476 )</p> <p>Lloc d'habitació amb estructures peribles fons de cabana</p> <p>Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la</p> <p>Lloc o centre de producció i explotació agrícola premsa de vi</p> | 41.4902081,2.3098970 | 442393 | 4593407 | ( -5500 / -2200 ) ( -200 / -50 ) ( -218 / 476 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84357-teitorcolarium.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84357-teic3a0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84357-cella1.jpg | Legal | Neolític|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | BCIL | 2021-07-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lluís Galera va descobrir el jaciment el 1966 a partir de l'esllavissada de terres en un marge que va permetre l'observació d'un mur i un paviment d'època romana. En conseqüència els anys 1966, 1967, 1972 i 1973, Galera i els seus col·laboradors realitzaren un seguit d'intervencions arqueològiques en les quals es va identificar la fase neolítica i la fase romana. Es va documentar el fons de cabana amb dues destrals de pedra basàltica negra i ceràmica reduïda brunyida feta a mà i sense decoració, possiblement pertanyent a l'època neolítica (5500 - 2200 aC). També es van identificar una sèrie d'habitacions i paviments pertanyents a diferents fases constructives d'època romana, relacionades amb la producció del vi. Entre la gran varietat de materials ceràmics recuperats destaquen ceràmiques campanianes A i B, terra sigil·lada aretina, sudgàl·lica, hispànica, africanes A i D, ceràmica ibèrica pintada, ceràmica grisa emporitana, ceràmica de parets fines i ceràmica comuna romana. Les dades aportades per aquest grup de materials permeteren datar el jaciment dins un període comprès entre els segles II aC i V dC.Les primeres intervencions arqueològiques vinculades al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya es van realitzar el 1999 amb motiu del projecte d'urbanització de la zona, dins el Pla Parcial d'Ordenació Rials-Garrofers. Aquests treballs van permetre tornar a documentar les restes i definir dues àrees diferenciades amb diferents cronologies que van permetre precisar en l'ocupació romana. En el nivell inferior es va distingir una àrea que es va interpretar com un camp de 10 sitges d'època baix imperial, del segle IV dC, i una altra zona situada en un pla superior, que presentava tota la sèrie d'habitacions i estructures amb diferents fases constructives corresponents a un centre productor vinícola romà amb funcionament durant el segle I dC. Aquesta zona de processament comptava amb fons de dolis, dipòsits per a líquids repartits en diferents nivells i tres pedres de suport de les premses. Els paviments documentats eren obrats amb opus signinum i presentaven un seguit de retalls i encaixos relacionats amb les premses i la recollida del vi. A conseqüència de les troballes efectuades en aquestes intervencions es va modificar el Pla Parcial d'Ordenació Rials-Garrofers i l'espai es va cedir a l'ajuntament de Teià, el qual va definir l'àrea com a zona d'equipaments, i declarà el jaciment Bé Cultural d'Interès Local (BCIL 30/10/2001).L'any 2003 l'ajuntament de Teià endegà el pla director del projecte del parc arqueològic Cella Vinaria que definia l'espai com a centre d'interpretació museístic sobre l'origen i l'expansió de la producció vitivinícola a la Laietània i el comerç del vi en època romana.Entre els anys 2003 i 2004 es dugueren a terme intervencions de protecció de les restes arqueològiques consistents en la consolidació dels revestiments i les estructures en estat de conservació més delicat i la protecció integral de les restes que romanien in situ, amb l'objectiu de protegir tots els paviments hidràulics, les dues estructures de premsa romanes i els dipòsits associats fins al moment d'inici dels treballs de conservació, restauració i museïtzació del conjunt arqueològic.Entre els mesos de maig i setembre de 2004 es van realitzar noves intervencions arqueològiques de caràcter preventiu consistents en la prospecció, delimitació i excavació parcial dels sectors nord, sud i est del jaciment. Amb aquestes noves campanyes es van documentar diferents tipus de restes estructurals amb materials associats que van dels segles II - I aC fins als segles V - VI dC.El 2009 es va dur a terme una intervenció de consolidació d'estructures referents al celler romà. La intervenció responia a la degradació de consolidacions anteriors. Aquesta es va efectuar amb materials compatibles amb els originals i reversibles. Es va procedir a una neteja general i es van reintegrar els revestiments del dipòsit principal i dels dipòsits adjacents, els murs de pedra, els paviments d'opus signinum i els fragments de dolis, els quals s'exposen in situ amb suports de ferro per suggerir la seva volumetria original. D'altra banda, es va aplicar un revestiment als talls estratigràfics que presentaven despreniments. Per guanyar profunditat en la seva aplicació es va extreure sediment dels talls, sense documentar restes arqueològiques.Durant el mes de juny de 2009 es va dur a terme una intervenció al jaciment de Vallmora per tal de condicionar-ho tot per a la visita. Els treballs van consistir en la neteja, la retirada de vegetació i reexcavació d'algunes àrees.L'any 2012 es va realitzar una intervenció de consolidació i restauració que va consistir amb una neteja general del jaciment, la consolidació dels dipòsits, la consolidació de cimentacions dels paviments i murs i la consolidació de les dòlies.L'any 2016 es va dur a terme un seguiment arqueològic de les tasques de conservació i restauració del jaciment. Concretament, aquests treballs es van centrar a substituir els panells de contenció de terres, instal·lar una xarxa de drenatge a la zona 2 i a la zona de premses, substituir els panells de contenció de terres del contrapès de la premsa 1 i extracció manual de les terres del seu interior, la neteja de l'interior del contrapès de la premsa 2. Durant els treballs arqueològics no es van recuperar materials. | 78|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 84358 | Can Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-2 | <p>COLL, R. ; MONTLLÓ, J. (1988). Butlletí Informatiu Local</p> <p>FERRER, C. (1978). Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià</p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=4&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=1212</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> <p> </p> | III aC. | Està destruït. | <p>L'accés al jaciment es realitza per la carretera BV-5026, fins arribar als camps de can LLauradó.<br /> <br /> Jaciment d'època romana, documentat arrel de la notícia proporcionada l'any 1935 per Cristòfol Ferrer, que situava en un camp al sud del poble de Teià, prop de Can Llauradó, entre la riera de Teià i la carretera del Masnou, restes d'un forn del qual mai no s'ha pogut precisar la cronologia.<br /> <br /> Aquesta informació fou recollida amb posterioritat per M. Prevosti (1981), qui no arribà a documentar cap tipus de resta ni establir la seva situació geogràfica. Considerà, però, l'atribució del forn a l'època romana com a probable.<br /> <br /> El 2008 es va realitzar una intervenció arqueològica amb motiu d'un seguiment d'obres per al condicionament de la nova biblioteca municipal, arrel de la qual es va documentar la localització d'un forn, però en aquest cas d'època moderna. Tampoc es localitzà la presència de cap fragment de ceràmica d'època romana, la qual cosa fa dubtar de l'atribució del jaciment com a romà.<br /> <br /> Així sembla que hi ha una probable correspondència entre el forn de que parlà Cristòfol Ferrer i el documentat durant la intervenció duta a terme el 2008, on va quedar demostrat que l'estructura era moderna i no romana.</p> | 08281-37 | Can LlauradóCamp al sud del poble de Teià, en el marge dret de la Riera de Teià, entre aquesta i la carretera d'El Masnou a Teià, prop de Can Llauradó. | <p>Des de Romà ( -218 / 476 )</p> <p>Des de Modern ( 1453 / 1789 )</p> | 41.4943228,2.3239082 | 443567 | 4593854 | -218 / 476 1453 / 1789 | 08281 | Teià | Sense accés | Dolent | Inexistent | Romà|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc o centre de producció i explotació ceramista. Romanitat dubtosa, a part de que actualment ha estat buscat insistentment pels afeccionats a la zona i per la Direcció General del Patrimoni Cultural. Àrea de Coneixement i Recerca. | 83|94 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84359 | El Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-palau | <p>CUYÀS, J. M. (1949). El Palau, important construcció del terme de Teià, dins Museu, 67-69. Mataró.</p> <p>CUYÀS, J.M. (1976). Història de Badalona. Badalona II.</p> <p>FERRER, C. (1978). Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià. Argentona. </p> <p>OLESTI VILA , O. (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró.</p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro.</p> <p>SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.</p> <p>Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=5&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=1215</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> <p><br /> </p> <p><br /> <br /> <br /> <br /> </p> | III aC. | Parcialment destruït. | <p>S'accedeix a la zona a través del Camí del Mig, situat entre el complex comercial Eroski i la Depuradora Teià-Maresme Sud. Agafant aquest Camí del Mig durant uns 275 m., en arribar al primer trencant, cal seguir en direcció nord uns 100 m. pel camí que forma la riera dels Bous, i ens trobarem dins l'àrea en qüestió.<br /> <br /> Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat arrel de les troballes de material constructiu i ceràmica romana efectuades per C. Ferrer el 1935.<br /> <br /> Posteriorment, arran dels treballs d'anivellament efectuats el 1944 al camp anomenat El Palau i als camps propers de Cal Perdut de Baix i Can Martí Dòria, J.M. Cuyàs descobrí nous vestigis romans que posaren de manifest la importància del jaciment.<br /> <br /> Segons l'autor s'observà la presència de molts fragments de tègula, grans quantitats de pedra acumulada en desfer les parets de les construccions romanes i grans blocs de paviment d'opus testaceum. El material ceràmic recuperat incloïa ceràmiques ibèriques, campanianes i terra sigil·lada que l'autor definí “com de plata” i que probablement es podria correspondre amb terra sigil·lada lucente.<br /> <br /> Pel que fa als terrenys pròpiament del mas de Cal Perdut de Baix, segons informacions cedides per Josep Ramírez i Joan Gómez als arqueòlegs que efectuaren la Carta Arqueològica al 1987, van aparèixer ceràmiques romanes i restes de paviment d'opus signinum en aquests camps.<br /> <br /> De la mateixa manera, es té notícia que els membres de l'A.E.C.C. de Premià de Mar han anat recuperant materials de manera reiterada al llarg dels anys i van informar de la presència d'un forn durant les remocions de terres que es van efectuar a la zona per adequar-la al conreu.<br /> <br /> Donades les característiques de les troballes, es pot parlar de la probable existència en aquest indret, d'un establiment rural d'explotació agropecuària d'època romana tipus villae, amb origen en època republicana i que perdurà amb seguretat fins al segle V dC., tal i com demostren els materials recuperats.<br /> <br /> Fruit de la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es va documentar la presència de gran quantitat de fragments de paviment opus signinum, fragments de tegulae i restes de mitges canyes, aprofitats en la construcció del mur de contenció oest de la riera dels Bous en direcció nord, a uns 100 m. a partir del Camí del Mig.<br /> <br /> Aquesta troballa evidencia la destrucció d'estructures efectuada al jaciment al llarg del temps, sense poder valorar fins on ha arribat el grau d'eliminació de restes i l'estat de conservació de l'establiment.</p> | 08281-38 | Camí del Mig s/nAl sud-est del terme municipal de Teià, tocant i envaint el del Masnou, entre el Torrent de Malet i la Riera De Teià, a uns 600 metres per sobre de la N-II. | <p>Des de Ferro-Ibèric Final fins a Romà Baix Imperi ( -200 / 476 )</p> | 41.4901921,2.3325245 | 444282 | 4593390 | -200 / 476 | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.Rep com a altre nom Cal Perdut de Baix.Pujant pel Torrent dels Blocs o de Fosses des del Camí del Mig es poden observar, a trossos, fragments de paviment integrats en la paret esquerra del camí. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84360 | Enterrament al Sud de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterrament-al-sud-de-teia | <p>MONTLLÓ, J. ; COLL, R.(1989). Butlletí Informatiu Local</p> <p>MONTLLÓ, J. ; COLL, R. (1989). Butlletí Informatiu Local</p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</p> <p>VICENS, F. (1948). Museu</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=6&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=1216</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III-V | Destruït. | <p>El jaciment queda ubicat al voltant del número 43 del carrer José Roca Suárez-Llanos, en uns terrenys plans recentment urbanitzats al nord de l'autopista C-32. S'accedeix al jaciment a través de la carretera del Masnou a Teià BV-5026, fins arribar a la cruïlla d'aquesta amb el Passeig Rodríguez de la Fuente, on comença el carrer abans esmentat.<br /> <br /> Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat en base a la troballa, als anys 40 del segle XX, d'un enterrament aïllat obrat amb tègules que acollia les restes d'un individu amb una orientació est-oest. S'hi poden relacionar fragments d'un recipient de ceràmica reduïda i diversos claus.<br /> <br /> D'altra banda se sap que a prop també es trobà l'esquelet d'un cavall, del qual es desconeix la relació amb l'enterrament de l'individu.<br /> <br /> Donat que ubicació exacta de la troballa no es coneix, s'ha emplaçat al lloc indicat per M. Prevosti. És possible que es tractés d'un enterrament aïllat, ja que de la recent urbanització de la zona no s'han després més troballes.<br /> <br /> A la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren restes materials ni estructurals a la zona que permetin aportar més informació.</p> | 08281-39 | Carrer José Roca Suárez-Llanos, 43En uns terrenys plans urbanitzats al nord de l'autopista C-32.Al sud de Teià, a la vora mateix de la carretera el Masnou-Teià, a 10 metres de la via romana. | <p>Des de Romà Segle III fins a Romà Baix Imperi ( 192 / 476 )</p> | 41.4940400,2.3242900 | 443598 | 4593823 | ( 192 / 476 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Era un lloc d'enterrament inhumació aïllat. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84361 | Pins d'en Godó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-den-godo | <p>GALERA, LL. (1983). Butlletí A.E.C.C.</p> <p>GALERA, LL.; ARTÉS, S. (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Segons dades de l'arxiu parroquial i altres fonts.</p> <p>GIRALT, C. (1985). El Masnou, ahir i avui.</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=1408&consulta=MSUxK3BsYSBkZSBtYXRhJTIrLTEl&codi=1217</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | XIII aC. | Estat de conservació desconegut. Destruït. | <p>S'accedeix mitjançant el passeig de la Riera de Teià i el torrent de Can Mateu. El jaciment suposadament queda ubicat a la zona de la Molassa, al nord de Teià, en una zona parcialment urbanitzada per xalets.<br /> <br /> Es tracta d'un jaciment documentat en base a la notícia destacada per Lluís Galera, el qual esmenta la troballa d'un fons de cabana en un lloc incert, el qual no compta amb cap adscripció cronològica donada la manca absoluta de material associat.<br /> <br /> A la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren restes materials ni estructurals a la zona que permetin aportar més informació.<br /> <br /> Donada la escassa informació de què es disposa no es pot establir una àrea vinculada al jaciment.</p> | 08281-40 | Passeig de la Riera de Teià Torrent de Can MateuEn el cami que puja cap a la Serra. | <p>Des de Bronze Final ( -1200 / -650 )</p> | 41.5018000,2.3161900 | 442929 | 4594690 | ( -1200 / -650 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc d'habitació amb estructures peribles fons de cabana.Il·localitzat. L'A.E.C.C. de Premià de Mar l'ha buscat reiteradament, inclús amb situacions donades pel mateix Galera, però mai s'ha pogut localitzar. Tenint en compte només la informació de l'article recollit a bibliografia, es tracta d'un jaciment molt dubtós. | 79|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84387 | Cal Perdut de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perdut-de-dalt | <p>Prevosti, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. </p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=8&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=1218</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III aC. | Estat de conservació desconegut. | <p>L'accés al jaciment es fa mitjançant el camí de servitud que hi ha al sud de l'autopista C-32 al seu pas per Teià. El jaciment queda ubicat en un camp que hi ha a l'esquerra del torrent de Fosses, a uns 500 m. per sobre del camí del Mig.<br /> <br /> Jaciment documentat en base a la noticia de la troballa localitzada per Joan Gómez, el qual parlà de la localització d'una quantitat notable de ceràmiques romanes escampades en superfície. La manca de dades de qualsevol altre mena no permet especificar el tipus de jaciment de què es tracta, ni acotar-ne l'adscripció cronològica amb més concreció.<br /> <br /> A la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren restes materials ni estructurals a la zona que permetin aportar més informació.</p> | 08281-41 | Sud C-32Esquerra Torrent d'en FossesCamp a l'esquerra del Torrent d'en Fosses, a uns 500 metres per sobre del Camí del Mig, i per sota de l'A-19. | <p>Des de Romà ( -218 / 476 )</p> | 41.4934709,2.3350239 | 444493 | 4593753 | ( -218 / 476 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | El tipus de jaciment és desconegut. Segurament es tracta de ceràmiques que provenen dels jaciments propers: Club de Tennis Barcelona o de la Partida de Fosses o Clotes. (Teià-Premià de Dalt). | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 84388 | Club de Tenis Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/club-de-tenis-barcelona | <p>Beltrán, M. (1970). Caesaraugusta</p> <p>Ferrer, C. (1978). Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià. Teià. </p> <p>Miró , J. (1983). Laietània</p> <p>Olesti Vila , O. (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història</p> <p>Prevosti, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. </p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=9&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=5448</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III aC./ V-XV | Parcialment destruït. | <p>El jaciment queda ubicat als camps que actualment ocupen les instal·lacions del Club de Tenis Barcelona de Teià i el seu camp de golf. Es tracta d'uns terrenys amb pendent en direcció al sud, vers el mar. Possiblement la orografia del terreny ha estat sensiblement modificada per la construcció del complex esportiu. L'accés al jaciment es fa des de la riera de Teià, en direcció est, pel passeig de Castanyer i el camí de Premià de Dalt fins arribar a l'entrada del club de tenis.<br /> <br /> Jaciment d'època romana documentat arrel de la destrucció d'un forn romà de producció d'àmfores Pascual I, amb el corresponent abocador, durant la construcció de l'autopista C-32.<br /> <br /> Posteriorment, amb la construcció del club de tenis al nord de l'autopista sembla que es destruïren la resta d'estructures pertanyents a l'establiment romà. Els membres de l'AECC de Premià de Mar, coneixedors de l'existència del jaciment, feren reculls de materials i recuperaren entre altres, ceràmica ibèrica a torn, terra sigil·lada itàlica, sudgàl·lica, hispànica, africana clara A i un fragment de marbre blanc, associat a un possible braç d'una escultura.<br /> <br /> D'altra banda, a la partida anomenada Vinya d'en Po, els membres de l'AECC hi trobaren dues tombes cobertes amb lloses, en una de les quals aparegué una sivella, que qualificaren de medievals per llur tipologia.<br /> <br /> Sembla doncs que en aquest indret hi havia un establiment d'explotació agropecuària d'època romana, villae, que ocupava una extensió força extensa i que comptava amb un forn de producció d'àmfores vinàries laietanes. La cronologia de la vil·la s'estableix, pels materials apareguts, entre el canvi d'era i el s. III dC.<br /> <br /> A la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren restes materials ni estructurals a la zona que permetin aportar informació sobre l'estat de conservació. Se suposa, però, que la construcció de l'autopista i del club de tenis comportà la destrucció de les restes.</p> | 08281-42 | Carrer Ramon Llull, 12Vessant esquerra de la Riera de Teià, urbanitzat en part. | <p>Des de Ferro-Ibèric Final fins a Romà ( -200 / 476 )</p> <p>Des de Medieval ( 400 / 1492 )</p> <p>Actuacions d'afeccionats i clandestins: reculls superficials per part de l'A.E.C.C. de Premià de Mar en els anys 70. </p> | 41.4949978,2.3314829 | 444199 | 4593925 | ( -200 / 476 ) i ( 400 / 1492 ) | 08281 | Teià | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84388-dscf1051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84388-club-de-tenis-barcelona-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84388-club-de-tenis-barcelona-4.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis.Lloc o centre de producció i explotació ceramista.Com a altres noms té: Camp dels Pins, Prop de Can Pujades, Vinya d'en Po i Camí Vell de Teià. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 84389 | Depuradora d'Aigües Residuals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/depuradora-daigues-residuals | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=10&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=11920</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | I aC. | Parcialment destruït. | <p>El jaciment queda emplaçat en uns terrenys planers a l'est del tram final de la riera de Teià, just al nord del jaciment arqueològic “riera de Teià”, pertanyent al municipi del Masnou. L'accés al jaciment s'efectua des de la carretera N-II, trencant vers el nord per la riera de Teià.<br /> <br /> Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat arrel de la intervenció arqueològica realitzada a la zona, subsidiària de les obres de construcció de la depuradora d'aigües residuals de Teià - Maresme Sud.<br /> <br /> L'actuació, basada en l'execució de 18 sondejos arqueològics, va permetre documentar la presència de fragments de paviment d'opus signinum i restes de material constructiu, juntament amb material ceràmic - àmfores Dressel 1 i terra sigil·lada sudgàl·lica - molt rodat, degut segurament a les riuades.<br /> <br /> Si be es podria contemplar la hipòtesi de l'existència d'un assentament romà, l'estat de conservació dels materials trobats a tocar de la riera de Teià fan posar en dubte presència d'un establiment en aquest lloc, ja que existeix la possibilitat que provinguin d'una zona més elevada, arrossegats aquí per les crescudes del torrent. Els materials ceràmics exhumats es situen cronològicament al canvi d'era i l'època altimperial. S'ha de tenir en compte, però, que aquests es trobaren descontextualitzats, impossibilitant la seva associació a les restes estructurals.<br /> <br /> La visita al lloc efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no aportà noves informacions sobre el jaciment, impossibilitant la determinació de l'estat de conservació.</p> | 08281-43 | Riera de Teià, 6A tocar de la N-II i just en el límit amb el municipi del Masnou. Sota seu s'hi troba el supermercat Caprabo. | <p>Des de Romà August fins a Romà Alt Imperi ( -27 / 192 )</p> | 41.4864700,2.3382500 | 444757 | 4592973 | ( -27 / 192 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 1996. Excavació1996. Excavacions: urgènciaEs van realitzar 18 sondejos arqueològics previs a les obres de construcció d'una estació depuradora d'aigües residuals, al centre d'on havien d'anar els dipòsits. Es van trobar restes d''opus signinum' i també material constructiu i àmfores d'època romana, tot molt rodat, degut segurament a les riuades. També es va documentar Terra Sigil·lata sudgàl·lica i una àmfora Dressel 1. Es troba situada molt a prop del jaciment arqueològic conegut amb el nom de 'La Riera de Teià', on l'any 1991 i amb motiu de les obres de construcció del supermercat Caprabo es van localitzar restes d'una vil·la romana i enterraments alt medievals. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84390 | Forn de calç del Carrer Amadeu Creus i Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-carrer-amadeu-creus-i-roses | <p>Caballero Cruells, M. (2005). Memòria intervenció arqueològica al C/Amadeus Creus i Roses afectat per les obres d'urbanització Pla Parcial Rialbs i Garrofers de Teià (Maresme, Barcelona). Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.:5428.</p> <p>Ferrer, C.,(2005). Memòria de la intervenció arqueològica de rebliment indefinit d'un forn afectat per les obres del Pla Parcial d'Ordenació Rials i Garrofers de Teià (Teià, Maresme). nº reg. 9427.</p> <p>Arbós, R.; Ibarz, J.; Piñol, I. (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues: vida i treball entorn de la producció de calç; els forners de Tarrés</p> <p>Santamaria, J. (2002). III Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero.</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=11&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=14659</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | XVIII-XX | Les restes són cobertes amb geotèxtil i terra l'abril de 2008, essent visibles en passar pel carrer. | <p>Les restes arqueològiques es troben ubicades al marge sud del carrer Amadeu Creus i Rosés, dins uns terrenys en procés d'urbanització -actualment hi ha els carrers- al sud del barri de Rials. S'hi arriba a partir del carrer Joan XXIII i creuant el pont de l'autopista en direcció nord.<br /> <br /> Es tracta d'un forn de producció de calç que es documentà arrel d'una intervenció arqueològica efectuada l'any 2005, vinculada a les obres de la urbanització del carrer Amadeu Creus i Rosés del Pla Parcial d'ordenació Rials i Garrofers de Teià.<br /> <br /> Fruit de l'excavació es va poder documentar part del retall original del forn excavat en el terreny geològic, així com restes de la cambra de cocció i part del el canó i la porta del forn utilitzada per carregar i descarregar l'estructura. No es pogué localitzar, però, la boca del forn des d'on es controlava el procés de combustió del mateix i que, a vegades, apareix separada de la porta com sembla ser en aquest cas.<br /> <br /> No es va documentar, però, material ceràmic, fet que impedeix realitzar una valoració cronològica de la seva construcció i amortització, tot i que segons l'autor, segurament seria anterior a la primera meitat del segle XX, moment en què el ciment es comença a utilitzar de manera intensiva, fet que provocà l'abandonament progressiu de la producció de calç com a matèria primera per a fabricar argamassa.<br /> <br /> D'altra banda, es realitzaren dues cates al llarg del carrer Amadeu Creus i Rosés per tal de comprovar la existència o no de restes arqueològiques, que va donar un resultat negatiu.<br /> </p> | 08281-44 | Carrer Amadeu Creus i Rosés, s/nEn el vessant sud-est d'una zona aturonada just per sobre de l'autopista C-32, limitant pel nord amb la majoria d'estructures del jaciment arqueològic de Veral de Vallmora. | <p>Des de Segles XVIII-XX ( 1790 / 1999 ).</p> | 41.4897340,2.3112059 | 442502 | 4593353 | 1790-1999 | 08281 | Teià | Fàcil | Regular | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc o centre de producció i explotació altres.2005. Excavació.2008. Intervenció preventiva, rebliment indefinit. | 98|119 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84391 | Can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padro-1 | <p>Memòria intervenció arqueològica , 2001. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontolgoia . Núm. reg.: 4202.</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=12&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=15079</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | XVIII-XX | <p>La masia de Can Padró es troba situada al nucli històric de la vila de Teià. Limita al nord amb la Plaça de Sant Martí, al sud amb el carrer Guilleries, al cantó est amb el carrer Víctor Català, per on s'accedeix, i a l'oest amb el carrer Maresme.<br /> <br /> Es tracta d'una masia de planta basilical amb tres crugies paral·leles construïda al segle XVIII substituint una d'anterior. De la façana en destaquen les obertures, totes elles envoltades de pedra ben escairada amb trets gòtics, igual que les cantoneres. El nom prové del fet que la casa era propietat de l'Església i era el lloc on la gent del poble pagava l'impost conegut com la terça.<br /> <br /> L'any 2001 amb motiu d'unes obres en la finca destinades a la construcció d'un pàrquing, es realitzà una intervenció arqueològica fruit de la qual es pogueren documentar tres estructures; un pou de captació freàtica reaprofitat com a fossa sèptica , restes d'un mur de 8 m. de llarg perpendicular a la façana de la casa i un petit dipòsit pavimentat amb rajoles. Tant el pou com el mur havien quedat amortitzats a finals del s. XVII o inicis del segle XVIII coincidint amb el moment que es bastí la masia actual. Pel contrari, el dipòsit havia estat construït en el moment d'amortitzar les estructures anteriors.<br /> <br /> D'altra banda es documentà a tota la zona excavada un estrat datable de finals del segle XVII o principis del segle XVIII, el qual indicava, de nou, una gran reforma feta a la casa a principis del segle XVIII i que tindria una funció anivelladora del terreny natural, que té un fort pendent vers el sud en aquesta zona.</p> <p>Les restes descrites foren destruïdes després de la seva documentació.<br /> </p> | 08281-45 | Carrer de Víctor Català, 11Dins del casc urbà al costat de l'Ajuntament i l'església | <p>Des de Modern fins a Segles XVIII-XX ( 1453 / 1789 ).</p> <p>La capa de sauló taronja que és on ha aparegut tot el material i que es pot datar a finals del segle XVII o principis del segle XVIII ens està indicant una gran reforma feta a la casa a principis del segle XVIII coincidint amb una època de bonança econòmica. El Maresme rebé intensament des del segle XVIII la influència de les relacions mercantils que s'havien establert entre Catalunya i Amèrica. Aquest moviment marítim i mercantil va incidir fortament en la construcció i remodelació dels habitatges i en el millorament de la seva aparença. La deposició d'aquesta terra amortitzaria un mur d'època anterior que funcionaria amb la masia abans de la seva remodelació. A més aquesta capa tindria una funció anivelladora del terreny natural que té un fort pendent en aquesta zona. </p> | 41.4993190,2.3200667 | 443250 | 4594412 | ( 1453 / 1999 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc d'habitació amb estructures conservades de casa.2001. Excavació, Control.2001. Control, Excavació.2001. Control, Excavació.També té com a nom El Terço.Hi ha dades que indiquen una sèrie de paral·lels arquitectònics a Teià: Can Monar i Cal Mora tenen també una remodelació a finals del segle XVII. Aquells darrers anys del segle XVII i primers del segle XVIII suposaren un moment de creixement econòmic per a totes les masies de Teià, les quals remodelaren les seves construccions i redistribuiren els seus espais fent-los més nobles i aparents. | 98|119 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 84392 | Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rials | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=13&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=19671</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III aC. | Parcialment destruït | <p>S'accedeix a partir del carrer Joan XXIII creuant el pont de l'autopista C-32 en direcció nord. Es tracta d'uns camps erms amb suau pendent vers el sud en procés d'urbanització al barri de Rials de Teià. Queda emplaçat al nord del jaciment arqueològic 'Veral de Vallmora' on s'estan duent a terme les obres de restauració de les estructures romanes vinculades a la creació del parc arqueològic 'Cella Vinaria'.<br /> <br /> Jaciment documentat el 2008 durant la prospecció efectuada en aquests terrenys amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del maresme. Al vessant nord del carrer Amadeu Creus i Rosés s'hi observà una sitja que probablement quedà al descobert en efectuar les obres d'urbanització del carrer. L'estructura, que afectava el nivell geològic, feia 1 m de fondària i estava reblerta de pedres. Malgrat que no s'observaren materials que poguessin determinar la seva cronologia, donada la proximitat del jaciment romà Veral de Vallmora a escassos 50 m, és molt possible que es tracti d'una sitja relacionada amb aquest establiment.<br /> <br /> L'estructura és perfectament visible al tall nord del carrer malgrat no es pot determinar el grau d'afectació que patí en fer-se el vial. Aquesta zona es troba en fase d'urbanització pel Pla Especial Rials-Garrofers de l'Ajuntament de Teià.</p> | 08281-46 | Carrer Joan XXIII, s/n | <p>La cronologia és desconeguda. </p> | 41.4940978,2.3118898 | 442563 | 4593838 | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2021-07-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Com a jaciment s'ha trobat una sitja isolada. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 84393 | Cal Baster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baster | <p>Muñoz Rufo, Vanessa (2011). Memòria intervenció arqueològica Cal Baster - Carrer Antonio Machado, núm. 29. Núm. Mem.: 10179</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=14&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=21175</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | XV // XVIII-XX | L'estat de conservació és desconegut | <p>La intervenció arqueològica desenvolupada entre els dies 7 i 11 d'agost de 2011 a càrrec de l'arqueòloga Vanessa Muñoz Rufo, de l'empresa FRAGMENTS, realitzada al carrer Antonio Machado, núm. 29 de Teià va tenir com a objectiu delimitar, excavar, documentar i protegir, en cas de necessitat, les possibles restes arqueològiques de diferent època que poguessin localitzar-se dins la Torre de Cal Baster. El motiu d'aquesta intervenció estava justificat pel fet que els propietaris del immoble volien realitzar unes reformes internes i pel fet de que s'afectava el subsòl de la torre de Cal Baster, datada entre els segles XV i XVII i protegida amb el màxim grau de protecció del patrimoni des de 1949 (BCIN). El paviment de la torre es trobava aproximadament un metre per sobre de la cota del paviment de la finca, pel que el projecte d'obra contemplava un anivellament per igualar les cotes de circulació.<br /> <br /> Degut a la manca de materials arqueològics diagnòstics va resultar molt difícil datar el moment de construcció del paviment interior de la torre, tot i que semblava anterior al segle XX, ja que les reformes posteriors, com la obertura de la porta o el reforç, formen part, sense dubte, del segle XX per la utilització de ciment pòrtland. La construcció del paviment podria estar lligada a la reforma interior de la torre, ja que es va poder comprovar que el paviment passava per sota del recreixement interior del mur, que li donava la peculiar planta circular interna, tot i que per aquest mateix motiu es podia tractar d'una acció constructiva anterior a aquesta reforma. El fet de no haver desmuntat aquest recreixement en cap punt impedia saber si aquest paviment s'adossava al mur original de la torre o no.</p> | 08281-47 | Carrer Antonio Machado, 29 | <p>Des de Medieval Baixa Edat Mitjana fins a Segles XVIII-XX ( 1400 / 1999 )</p> | 41.4992749,2.3216504 | 443382 | 4594405 | ( 1400 / 1999 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | Legal | Islàmic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BCIN | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Assentament militar torre. | 88|94|98 | 1754 | 1.4 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 86836 | Can Casassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casassa | <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3639</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Edifici de l'any 1922 d'estil neoclàssic. Té planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i terrat amb balustrada. Tots els elements ornamentals (frontons, pilastres, columnes amb capitells, mènsules, impostes) estan extrets del repertori acadèmic classicista.</p> | 08281-48 | Carrer de les Escales, 5Carrer Mestre Riera, 29 | 41.5009904,2.3205318 | 443290 | 4594597 | 1922 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86836-can-casassa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86836-can-cassa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86836-can-casassa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86836-can-casassa_1.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Edifici de principis del segle XX a quatre vents, de planta baixa i dues plantes pis, amb terrat i jardí circumdant. La façana és simètrica i d'ordre neoclàssic. Presenta un encoixinat a la planta baixa, balcons a la planta primera i unes obertures rectangulars delimitades per pilastres que neixen en una imposta que circumda totes les façanes. Tant als balcons com al remat superior de la façana hi ha baranes a base de balustres, presents també a la barana del mur de contenció que suporta el pla on s'assenta l'edifici. S'estableix un diàleg compositiu d'aquest conjunt amb el veí de Can Godó. On actualment hi ha Can Casassa construïda el 1922 hi havia un carrer de cases. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86837 | Les Escaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escaletes | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Situades a sud llevant de la Casassa, es tracta d'unes escales que salven el desnivell entre el passeig de la Riera i la cota d'implantació de les cases senyorials. Antigament aquest lloc era conegut com la baixada de ca l'Apotecari degut a que una de les cinc cases que hi havia, abans de construir can Casassa, era la farmàcia. </p> | 08281-49 | Carrer de les Escales | 41.5007514,2.3203257 | 443273 | 4594570 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86837-les-escaletes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86837-les-escaletes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86837-dsc00969-escaletes.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 49 | 1.5 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86847 | Ca l'Antiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantiga | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/item/799-calantiga</p> <p>Bonet i Garí, Ll., Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> | XV/XIX | <p>Construcció d'origen medieval que conserva elements de pedra en les llindes i muntants de les obertures, amb una ampliació de 1872 d'estil eclèctico-colonial amb una balustrada que fa de barana del nivell exterior situat a una cota superior al de l'accés a la construcció antiga. També hi ha una bassa i ombracle a nivell inferior integrats al conjunt edificat.</p> <p>També és d'interès la tanca de maçoneria que limita a ponent la finca. A l'amillarament de 1865 apareix com 'Enseñanza de las Monjas' de la que tant sols hi resta la capella situada rere la casa de pagès, la casa senyorial és de finals del segle XIX i més gran que segons el planell de 1865, el origen pot ser al segle XIX que alguna filla de casa Pol de la família Fivaller era monja Carmelita i li fessin donació d'un tros de terreny de la finca de Casa Pol que la rodeja pels quatre costats. </p> | 08281-50 | Torrent del Dr. Barrera, 84 | 41.5019346,2.3240670 | 443587 | 4594699 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-dsc00914-cal-antiga.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La Fundació Ca l'Antiga és una nova entitat sense ànim de lucre que dedica, actualment, la seva activitat a promoure les arts plàstiques i l'art en general. També té un ús cultural i social. | 98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 86852 | La Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-unio-1 | <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/cmc-la-unio</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3641</p> | XIX | <p>L'edifici té planta rectangular amb teulada a dues aigües. les façanes s'obren amb finestres i balcons de mig punt envoltats d'una senzilla motllura.</p> | 08281-52 | Passeig de la Riera, 116-118Carrer Berenguer Raudors, 1-3 | <p>L'any 1869 Martí Botey contracta a diversos industrials per construir una casa de 2 pisos destinada a cafè. Més endavant, l'any 1912, una societat anomenada 'Montepio de la Unión Teyanense' compra aquest edifici, conegut com el Cafè de Dalt, per instal·lar la seva seu. El nom de 'la Unió' prové de la fusió de tres germandats de socors mutus i que són: 'Sant Roc', 'Sant Lluís' i 'l'Aliança' del Masnou. Les finalitats de la Societat eren el mutualisme i l'esbarjo (cafè, teatre, ball, corals, etc.) </p> <p>Com es pot veure les finalitats eren les mateixes que les de la Societat rival de la 'Palma' el que va produir una gran rivalitat. A la Guerra Civil (1936-1939) 'la Unió' absorbeix 'la Palma'. Després de la guerra es separa la 'Palma' i els bens de la 'Unió' passen a la 'Falange'.</p> <p>Finalment, al 1963, l'Ajuntament compra ala 'Falange' l'edifici de la 'Unió'. </p> <p>Actualment és la Casa Municipal de Cultura La Unió</p> | 41.4997108,2.3207812 | 443310 | 4594455 | 1869 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio-2_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86853 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-18 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/</p> | XIX | <p>L'edifici actual és de finals del segle XIX i fins fa poc existien encara les escoles en la planta baixa i les dependències administratives en la planta pis.</p> <p>La notícia més antiga que tenim sobre l'edifici de l'Ajuntament és de l'any 1579, referent a la venta dels terrenys destinats a 'Casa i Corral del Terme'.</p> <p>L'any 1830 servia com a posada pública, la caseta annexa per a escola de la primera educació i un tros de terreny com a Plaça Real.</p> <p>L'edifici fou objecte d'ampliació per adaptar-ho al programa funcional de l'Ajuntament, i en concret, en el cos situat en la planta segona ampliada segons projecte de l'arquitecte Pere Joan Ravellat s'hi emplacen els Serveis Tècnics Municipals. </p> | 08281-53 | Pere Noguera, 12Entre Baixada de les Moreres i Plaça Sant Martí | 41.4997228,2.3198315 | 443231 | 4594456 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86854 | Can Dardanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dardanya | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> <p> </p> | XIX | <p>Es tracta d'una construcció neoclàssica del segle XIX, reformada a finals del segle XIX i a principis del segle XX. Consta de planta baixa i pis amb jardí.</p> <p>Destaquen dos fumerals que sobresurten i signifiquen la skyline del conjunt.</p> <p>Annexa a la casa hi ha una capella pública dedicada a la Mare de Déu de la Mercè.</p> <p> </p> | 08281-54 | Torrent de la casa Bru, 22Carrer Guilleries, 3Carrer Víctor Català, 1-9 | 41.4993944,2.3198104 | 443229 | 4594420 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya_0.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86858 | Plaça de la Fonda i el Mercat o Plaça de Vendre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-fonda-i-el-mercat-o-placa-de-vendre | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/component/k2/item/18-mercat-municipal-de-teia</p> <p>https://www.catalunya.com/mercat-municipal-de-teia-17-21001-64?language=ca</p> <p>https://imesdisseny.com/portfolio/mercat-municipal-teia-100-anys/</p> | XX | <p>Edificació de planta baixa destinada a mercat municipal, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal que presenta un porxo d'accés a una altura inferior de la coberta general per deixar passar la llum a través d'un vitrall incorporat. La mida, ús i composició de l'edifici li donen un caràcter entranyable que cal conservar. Al costat de ponent hi ha unes escales amb graons de totxo a sardinell que permeten accedir a un nivell superior on hi ha un plàtan protegit, que presideix l'espai públic. </p> <p>A principis del segle XX la casa, on actualment es situa una pastisseria, era la fonda Estragués. </p> <p>A la confluència de la riera amb el torrent de casa Bru, el Mercat Municipal de Teià s'alça al nucli central comercial de la ciutat, que es correspon amb el centre geogràfic del poble. La plaça de vendre, com s'anomenava abans, ha estat durant deu dècades el centre comercial de Teià: fondes, bancs, bars, fleques i establiments de tota mena han aparegut i desaparegut al seu redós. Té una bona oferta de producte alimentari fresc. <br /> </p> <p> </p> <p> </p> | 08281-55 | Plaça Catalunya | <p>Des de la seva instauració l'any 1505, el Comú de Sant Martí de Teià, com a predecessor de l'actual Ajuntament, va tenir competències en l'abastament de queviures a la població en totes les seves vessants: recaptatòria, sanitària i de control i lluita contra el frau en les pesades.</p> <p>El segle XIX la població va patir múltiples i diverses epidèmies de febre groga, grip i còlera que van provocar gran mortalitat, la qual cosa féu adonar les autoritats de la importància de les normes d'higiene com a mesura de prevenció. Amb aquesta finalitat es dictaren normes per traslladar els cementiris de les esglésies a les afores del nucli urbà i, d'altra banda, per construir-hi mercats i escorxadors municipals. A Teià aquests equipaments daten dels anys 1855, 1916 i 1927, respectivament.</p> <p>El Mercat Municipal de Teià és un edifici singular de la vila que data del 1916 situat a la plaça de Catalunya. La construcció s'ha anat remodelant des de llavors, amb diverses importants intervencions el 1997 i el 2009, quan es van remodelar el mercat i el porxo, el 2014 amb la instal·lació de la portalada a l'entrada principal i el 2018, quan es va restaurar el vitrall.</p> <p>A l'Arxiu Municipal es conserva un plànol de 1916 anterior a la construcció del mercat en què s'aprecia una edificació amb tres portes situada en l'espai que actualment ocupa la plaça de Catalunya, que aleshores era coneguda com a plaça del Born: un born és un mot d'origen medieval que designava l'espai públic destinat a la celebració de fires i mercats.</p> <p>En el plànol també hi figuren el nom de les dues carnisseries -Enrica i Magdalena-, així com la parada de la gallinaire Caterina en una taula situada sota un arbre. Aquest recinte constava d'un local de repès on els compradors podien comprovar el pes dels aliments adquirits..</p> <p>El maig de l'any 1933, en temps de la República, s'hi va construir la teulada a dues vessants seguint el projecte redactat i dirigit per l'arquitecte municipal. </p> <p>Durant dècades, els principals proveïdors d'aliments van ser els mateixos pagesos de la població. A les cases s'hi criava bestiar i aviram, i les feixes eren plantades de fruiters, llegums i verdures una part de la collita es venia a Barcelona i l'altra es despatxava a escala local. El peix també es portava de la rodalia.</p> <p>L'oferta estava subjecta a l'estacionalitat i la meteorologia. Al mercat només es venien productes frescos i quasi tot s'havia de consumir ràpid perquè no es podia conservar gaire temps. Això feia que la gent -dones, sobretot- anés a plaça pràcticament a diari, ja que les dificultats de conservació i els ajustats sous familiars feien impossible les compres setmanals.</p> <p>L'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 i la mobilització dels homes al front van deixar cada cop més terres ermes i van motivar l'escassedat de subsistències. </p> <p>Van aparèixer llavors les cartilles de racionament. Les privacions alimentàries van estimular l'intercanvi de productes de primera necessitat i l'aparició de l'estraperlo: una forma de comerç il·legal que va tenir continuïtat durant els primers anys de la postguerra.</p> <p>El desenllaç del conflicte i l'aïllament internacional van sumir el país en l'autarquia, la qual cosa va provocar la desaparició de molts productes bàsics i la seva substitució per succedanis de pitjor qualitat.</p> <p>La situació econòmica va començar a millorar la dècada de 1960, de primer gràcies a la colònia estiuejant i més endavant a la generalització de la societat de consum. Al mercat, les neveres frigorífiques van reemplaçar els vells blocs de gel per conservar els aliments i va aparèixer la indústria dels congelats.</p> <p>La millora del transport a nivell general i la terciarització de l'economia local va donar peu a la comercialització de nous productes, i el boom de l'automoció, la construcció de l'autopista i l'obertura de grans superfícies de distribució van afavorir un canvi d'hàbit: molts teianencs feien la compra fora del poble. </p> <p>En els darrers anys, la tendència s'ha revertit parcialment i al cap de cent anys el mercat torna a ser un referent del comerç de proximitat, sinònim de qualitat i bon tracte.</p> <p>Per arribar al centenari, l'edifici del Mercat ha estat objecte de diverses reformes i arranjaments al llarg dels anys. Les intervencions més significatives es van practicar els anys 1997 i 2009 i van consistir en una reforma del mercat i la modificació del porxo; el 2014 es va instal·lar la nova portalada a l'entrada principal. El 2018 es va restaurar el vitrall de la façana principal. </p> | 41.4988108,2.3209532 | 443323 | 4594355 | 1916 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-mercat-municipal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-mercat-municipal-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-mercat-municipal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-placa-de-la-fonda-i-el-mercat.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'horari d'obertura al públic és:De dimarts a dissabte de 8h a 14hDimarts i divendres 17.30h a 20h | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 86859 | Can Llibreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llibreter | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3644</p> | XIX | <p>La casa va ser edificada l'any 1886, adossada a una masia del segle XVI. </p> <p>Té dues plantes i golfes i una torre destacada coberta amb terrat i baranes de balustres. Cal destacar la tanca de l'entrada, amb dos grans elements esculpits.</p> | 08281-56 | Torrent de les Monges, 2-12Passeig de la Riera 51-61Carrer de Barcelona 8-14 | <p>Casa construïda el 1886, tot adossant varis cossos a una altra de més antiga (segle XVI). A una part de la construcció, la que toca la Riera, es convertí l'any 1919 en la botiga del Sindicat de Pagesos i que durà fins el 1929, que va traslladar a la plaça de Catalunya. En l'annex que dóna a la Riera, és seu d'una oficina de la Caixa. </p> | 41.4977923,2.3210091 | 443328 | 4594241 | 1886 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86859-dscn3136-can-llibrater.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86859-can-llibreter.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86860 | Can Cinto Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cinto-feu | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2197</p> <p>Bonet Garí, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> | XVII | <p>Aquesta masia, reclosa actualment enmig de construccions més modernes, està formada per dos cossos. Un de més alt, obert al pati posterior amb un portal d'arc rebaixat, que té el carener de l teulada paral·lel a la façana. Al contrari que el cos més baix, on hi ha el portal adovellat. Les finestres més antigues són de llinda plana de pedra, igual que els brancals i els ampits. La seva construcció pot datar-se al segle XVII.</p> | 08281-57 | Passeig de la Riera, 60-64Passeig de Can Feu, 1 | <p>Es tracta d'una antiga masia que correspon, pel tipus de finestres i porta adovellada, al segle XVII. </p> <p>La característica més important de la casa és el seu rellotge de sol, que té unes mides de 2,80 metres per 4,5 metres i que va perdent amb el pas del temps la seva original bellesa. En el llibre de les Masies del Maresme, d'en Lluís Bonet i Garí, es defineix com el més gran de Catalunya.</p> <p>La casa conserva documentació dels segles XVI i XVII on trobem dades de les diferents famílies relacionades amb ella. Però és a partir del segle XVIII quan aquesta és més abundant. En el 1703 trobem dades del casament de Jacint Botey, fill de Joan Pau Botey, amb Caterina Fàbregas del Masnou. Més endavant la propietat passa als Feu, amb el casament de la pubilla Caterina Botey amb Joan Feu, l'any 1750. Aquesta línia perdura fins principis segle XX. La propietària actual és na Roser Puigoriol. </p> | 41.4976496,2.3223291 | 443438 | 4594225 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | El més interessant de la casa, el rellotge de sol, gairebé s'ha perdut del tot. Lluís Bonet Garí, al seu llibre 'Les Masies del Maresme' (1983) el qualifica com 'el rellotge de sol més espectacular de Catalunya' i afegeix 'cada any se'n perd més tros, i el color ja quasi s'ha perdut; abans feia goig de mirar, i semblava impossible que es pogués arribar a perdre. Ara cada dia queda més esblaimat, i acabarà a res, si no s'hi posa remei'. Dissortadament així ha estat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86861 | Can Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llaurador | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/can-llaurador</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/ensenyament/biblioteca-can-llaurador</p> <p>Bonet i Garí, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> | XVI | <p>És una masia força antiga, encara que en el transcurs dels temps ha variat molt en el seu aspecte original. És situada al costat de la carretera que va al Masnou i des d'aquest punt podem visitar una de les panoràmiques més maques del poble. A primer cop d'ull podem veure que aquesta casa ha estat ampliada amb cossos laterals, tot seguint la inclinació, però amb menys pendent, de la teulada de dues aigües de la construcció primitiva.</p> | 08281-58 | Avinguda J. Roca Suárez, 32-38 | <p>El fogatge de 1515 consta que hi vivia en Joan Llauradó, i en el següent, de 1533, en Francesc Llauradó, batlle de Teià. Més endavant, a principis del segle XIX, ens trobem amb Josep Botey, alias Llauradó, que pertanyia a la família de Lluís Botey. Aquesta mateixa família descendeix dels Botey que havien estat propietaris de la casa, que actualment anomenem Can Barrera, entre 1333 i 1700. Ben a prop de la part de darrera de la casa està situada una creu de terme que segons s'explica en un goig de Mn. Santiago Casanovas, la seva construcció, podia estar relacionada amb l'epidèmia de pesta de 1589 que va flagel·lar Teià i que podia haver començat en aquesta casa. </p> | 41.4936799,2.3233184 | 443517 | 4593784 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Actualment és seu de l'arxiu històric municipal, de titularitat municipal. La Masia can Llaurador és un equipament municipal que acull les dependències de la regidoria de Cultura, l’Oficina de Català del Consorci de Normalització Lingüística i l’arxiu municipal.La Biblioteca de Can Llaurador és un servei públic municipal, obert a tota la població.Inaugurada el 12 de juny de 2009, està situada en un edifici de 1.167 m2 .Porta el nom de la masia Can Llaurador (S.XVI), propera a la biblioteca i futura seu de l'Arxiu Municipal.Ofereix un fons documental de 12.000 llibres, 1000 DVDs, 43 audiollibres, 1250 CD musicals, 80 títols de revistes i 6 diaris subscrits, 16 recursos d'informació d'accés en línia subscrits així com un fons local sobre el municipi.També disposa del fons bibliogràfic Can Barrera, principalment compost per la col·lecció del Dr. Jacint Barrera i Arenas (1852-1932).Des de la biblioteca es pot accedir al conjunt de documents de la Xarxa de Biblioteques a través del seu catàleg informatitzat, que també es pot consultar a l'adreça d'Internet : www.diba.cat/biblioteques/La Biblioteca de Can Llaurador depèn de l'Ajuntament de Teià, que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona.Forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86862 | Ca l'Americano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamericano-1 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Construcció de principis del segle XX, de planta rectangular amb façana de composició eclèctico-colonial de la qual destaca el remat superior de la façana principal amb un relleu en forma de segment circular. La construcció s'assenta en una plataforma situada a un nivell superior al de l'accés que presenta una barana amb balustres.</p> <p> </p> | 08281-59 | Carrer Margarida Xirgu s/n | <p>Aquesta casa va ser construïda al 1923 per un 'indiano' que fou comerciant i es deia Martí Raméntol i Novell (Teià, 1885- El Salvador, 1956). Quan es retirà, a l'any 1927, vivia temporades a la casa. </p> | 41.5004882,2.3169029 | 442987 | 4594544 | 1921 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-ca-lamericano-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-ca-lamericano.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-cal-americano-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-cal-americano-1.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Altrament dit Can Jorba. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 86863 | Barraca de la Vinya del Carniceret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-carniceret | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.naciodigital.cat/cupatges/noticia/5571/art-pedra-seca-barraques-vinya</p> | Caldria restauració i consolidació d'elements | <p>La 'barraca' és l'únic element visible que ens permet estudiar la importància que ha tingut la vinya. La seva funció és la de guardar eines, adobs, etc.</p> <p>També proporciona aixopluc pel mal temps i ombra per fer el dinar i la migdiada. En línies generals podem classificar-les en dos grups:</p> <p>- Els 'sots de vinya' que es troben en llocs de bastant pendent i són excavades en un marge de sauló. Solen ser formades per una cambra semiesfèrica de 2 metres de diàmetre i l'accés és un passadís d'un metre aproximadament amb una porta de fusta. El passadís i el marc de la porta són d'obra però la cambra és de sauló viu i sovintegen uns escons per a seure i per a guardar les menges i el càntir.</p> <p>- La 'barraca de sostre amb volta de canó' és la barraca més característica i curiosa. Té planta rectangular amb el terra de sorra; les obertures són: la porta del fusta orientada al Sud, i tres o més espitlleres que deixen passar la màxima llum per un minúscul forat. El sostre és la pecularietat tècnica més interessant, doncs trenca el patró de cobertes de teula, a més permet un sostre més resistent i un augment considerable de la capacitat de construcció. El sostre no té bigues i substitueix les teules per rajoles i maons qeu són menys difícils de transportar. </p> | 08281-60 | C. Masnou s/n | 41.5101098,2.3170052 | 443004 | 4595612 | 08281 | Teià | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86863-barraques-de-vinya-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86863-barraques-de-vinya.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | També s'han pogut observar alguns elements accessoris: xemeneies, recollidors d'aigua, dipòsits de sulfatar, i arbres fruiters. En molts casos s'aprofita la superfície de la teulada com a captador d'aigua de pluja. En diferents llocs dels Països Catalans, la barraca també pot rebre el nom de cabana.Hi ha un total de 46 barraques i sots de vinya repartides en el municipi de Teià. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 86864 | Can Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobet-1 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Edifici de finals del segle XIX. Consta de planta baixa i dues plantes pis del qual té interés la façana principal orientada a migdia, que presenta una ordenació regular amb encoixinats i forats arquitectònics diferenciats a les seves plantes. Hi ha un cos afegit més baix que dóna al passeig de la Riera construït amb posterioritat, el qual no té interés pel que fa a la seva protecció. </p> | 08281-61 | Carrer de Pau Casals, 1-3Passeig de la Riera, 50-58 | 41.4971193,2.3222914 | 443434 | 4594166 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86865 | Can Bancs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bancs | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Edificació de planta baixa i pis de 1889, que presenta una façana de composició amb simetria central a sud llevant, amb una imposta i cornisa superior rematada amb una barana d'obra calada. Hi ha un balcó que fa de porxo de l'accés a l'habitatge, suportat per uns pilars de fosa. La porta d'accés a la finca es suporta per uns muntants amb uns interessants esgrafiats modernistes. </p> | 08281-62 | Carrer Josep SabatésTorrent de Casa Bru | 41.4997751,2.3181017 | 443086 | 4594464 | 1889 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs-2_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs_0.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 86866 | Casetes Carrer Vapor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-carrer-vapor | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Es tracta d'un conjunt d'habitatges unifamiliars per allotjar treballadors de l'antic Vapor situat davant on hi ha actualment l'empresa CAFOR. </p> <p>Són construccions de planta baixa i pis en renglera i amb la façana migdia alineada. La façana és plana i presenta una imposta coincidint en el primer forjat i una cornisa al segon. Hi ha un balcó a cada habitatge en el mateix nivell de la imposta i les obertures estan remarcades per un joc regular de petits relleus, atorgant unitat al conjunt edificat. </p> | 08281-63 | Carrer Vapor | 41.4971323,2.3219843 | 443408 | 4594167 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86866-img20210512142338-carrer-del-vapor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86866-cases-carrer-vapor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86866-cases-carrer-vapor-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86867 | Casetes Carrer Ebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-carrer-ebre | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVII | <p>Carrer més antic del poble que correspon al primer indici de formació de trama urbana. És l´únic cas de Teià que un grup de cases de cos tenen a la seva entrada portalades adovellades.</p> <p> </p> | 08281-64 | Carrer Ebre | <p>La formació del poble de Teià el trobem a l'època medieval a partir d'unes quantes cases aïllades amb els seus camps de conreu que s'estenen al voltant de l'església de Sant Martí que compleix la funció de centre. Es tracta, per tant, d'un nucli de població dispers.</p> <p>En aquell temps les esglésies, rectories i cementiris eren considerats llocs sagrats i comptaven amb immunitat eclesiàstica, els que els profanaven o envaïen eren castigats amb l'excomunió. Per deixar-ho ben clar s'acorda que a menys de 30 passes (és a dir 23,1 metres) del lloc sagrat seria considerat sagrera i quedaven els béns o persones sota l'empara de l'església. Lògicament, els artesans i els comerciants que no tenien servitud feudal són els que cerquen la seguretat a prop dels edificis religiosos i són els que formen els primers nuclis urbans. </p> <p>Com a testimoni d'això apuntem que en aquest carrer tenim Cal Fuster, que tingué els darrers telers manuals del poble, o que, no fa gaires anys, a la casa coneguda com 'el Torrente' era una popular fonda on es feien moltes celebracions familiars. </p> | 41.4994054,2.3194255 | 443197 | 4594422 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-5.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 86868 | Can Gassó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gasso | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Antiga casa pairal de la finca de Can Gassó, avui integrada al teixit urbà de Teià. El desenvolupament del Pla Parcial de la Plana ha permès situar-la en una posició emblemàtica a l'entrada principal del poble, pel passeig de Massarossa. La façana migdia i part de la façana llevant conserven el seu estat original. No és així a les altres façanes que han sofert modificacions i afegits. </p> <p>Las façanes que es conserven ens mostren la importància d'aquesta construcció d'estil eclèctic, de la que podem destacar la composició simètrica de la façana migdia, alterada per un balcó amb barana de balustres situat al primer pis, així com una terrassa situada al segon nivell.</p> <p>S'admetrà, com a ús complementari a l'ús principal (terciari-comercial), l'ús d'habitatge en el cos principal catalogat, sempre vinculats i com un únic immoble.</p> | 08281-65 | Passeig de la Plana, 31 | 41.4927698,2.3287019 | 443965 | 4593679 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86869 | Can Llaurador de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llaurador-de-dalt | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> <p>Garí i Bonet, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> | XVII | <p>Masia de planta baixa i pis, teulada de dues aigües i portal adovellat, tot corresponent a les principals característiques de les masies del segle XVII. </p> <p>En principi aquesta masia, construïda per a l'explotació agrícola dels camps que l'envoltaven, a través dels temps s'ha convertit en una casa del casc antic en edificar-se tots els horts.</p> <p> </p> | 08281-66 | Carrer Josep Sabatés | <p>A la façana es pot veure la data de 1683, que és amb tota seguretat la data de construcció. </p> <p>Encara que la casa no conserva documentació antiga, hem pogut trobar en una casa dels voltants, que l'anomenen durant tot el segle XVIII sota el nom de Llauradó.</p> <p>En aquesta casa va néixer el pare Josep Sabatés i Argimon (1854-1912) que fou missioner dels Pares Paüls de Palma de Mallorca i en els seus darrers set anys de vida va ésser superior. El carrer on es situa rep el nom d'aquest teianenc. </p> | 41.5002250,2.3184827 | 443118 | 4594514 | 1683 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86869-can-llaurador-de-dalt.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86869-can-llaurador-de-dalt-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86869-can-llaurador-de-dalt-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86870 | Can Bordoi, Mestre Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bordoi-mestre-riera | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVIII | <p>Es tracta d'una composició de façana de planta baixa i dues plantes pis, de simetria central rematada a la part superior per una balustrada i coronament central barroc. Però cal destacar-ne l'esgrafiat que de banda a banda de la façana, ocupa una franja horitzontal referent al Partit Socialista Unificat de Catalunya, adherit a la Internacional Comunista de l'any 1936. </p> | 08281-67 | Carrer Sant Jordi | <p>L'edifici fou seu del PSUC des de 1936 fins el 1939. Posteriorment s'ocupà per habitatges de la guàrdia civil i per un parvulari en planta baixa fins a mitjans dels seixanta. Del 1972 al 1975 es fa servir com a casal de joves, i després com a llar d'infants privat. Actualment hi ha habitatges de lloguer. </p> | 41.5006017,2.3203362 | 443274 | 4594554 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86870-dsc4390-can-bordoy.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86870-psuc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86870-psuc.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Tot l'estil Barroc hi ha una fusió amb el Neoclàssic. Altrament dit Mestre Riera. | 96|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86871 | Can Xen, Can Famades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xen-can-famades | <p>Pla d'Ordenacio Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> <p>Garí i Bonet, Ll., Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> <p>http://vilataliano.blogspot.com/2014/09/la-masia-de-can-famades.html</p> | XIV/ XVII | Hi ha un cos de casa reformat i l'altra que necessita reformes. | <p>És una masia molt antiga, ja que consta que a mitjans del segle XIV pagava un cens al castell de Burriac consistent en un parell de gallines per Nadal.</p> <p>Actualment no queda cap element arquitectònic de la primitiva construcció. En aquest mateix lloc es devia haver construït una masia gòtica de planta baixa i pis i teulada de dues aigües, com ho demostra per exemple, aquesta bonica finestra purament gòtica. </p> <p> </p> | 08281-68 | Passatge de Can Feu 7-9 | <p>En el segle XVII es va reformar la meitat dreta de la masia. Aquí va viure en Bernat Famades, que amb altres teianencs, va anar l'any 1505 a la Cort de Salamanca per demanar els Privilegis de Teià al rei Ferran II. En aquests es forma la primera Batllia del poble i es nomena a Pere Noguera com a batlle. Tenim constància de la separació de la masia en dues cases a mitjans del segle XIX. El cognom Famades el trobem vinculat a la casa des del segle XIV fins a finals del XVIII. </p> <p>Els propietaris actuals de la masia són les famílies de Joaquima Creus (part esquerra) i Antoni Lòpez (part dreta). </p> | 41.4976577,2.3225115 | 443453 | 4594226 | 08281 | Teià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86871-can-famades-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86871-can-famades.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86871-can-famades-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86871-can-xen.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86872 | Can Botei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-botei | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Casa a quatre vents de planta baixa i pis amb porxos als dos nivells. De la coberta emergeix una torre de planta rectangular. </p> <p>Hi ha una barana de balustres tant a la coberta com als porxos. L'edifici ha sofert modificacions que li han fet perdre atributs originaris. </p> | 08281-69 | Carrer J. Puigoriol, 2-8Passeig de la Riera, 29-33Carrer de la Cerdanya, 21-27 | 41.4965729,2.3218866 | 443400 | 4594105 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-can-botei-o-pepito-llaurador.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-can-botei-o-pepito-llaurador-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-can-botei-o-pepito-llaurador-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-rcs3555-can-botei.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86873 | Can Villà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-villa-1 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | Caldrà restaurar l'esgrafiat. | <p>A la part superior de la façana sud-llevant que dóna a l'interior de la parcel·la hi figura un interessant esgrafiat modernista de 1919. </p> <p>Hi ha les inicials J. V. de la família Villà. I l'any de construcció, en números, 1919. </p> | 08281-70 | Carrer Josep Sabatés | 41.5004731,2.3185699 | 443126 | 4594541 | 1919 | 08281 | Teià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86873-can-villa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86873-can-villa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86873-can-villa-1.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86879 | Can Donal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-donal | <p>Estrada, J. Vías y poblamiento en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. 1969.</p> <p>Prevosti, M. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. 1981.</p> <p>Ribas, M. El poblament d'Ilduro. Barcelona. 1952. </p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'ocubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III d.C. | Estat de conservació desconegut | <p>'Cova' que fou utilitzada per allotjar enterraments romans. Fou reforçada per lloses d'argamassa de picadís. Els enterraments eren fets en tègula. Els materials recuperats foren: fragments de ceràmica grollera romana, dòlia, 2 pesos de teler, fragments de llantions i llacrimatoris en vidre blau, amb estries. </p> | 08281-71 | Zona urbanaCova natural d'enterrament inhumació col·lectiuLa ubicació d'aquesta 'cova' no s'ha pogut localitzar.En coordenades i cadastre hi ha lloc aproximat on es creu que es va localitzar. | <p>192-476 Romà. Segle III. Romà Baix Imperi. </p> | 41.4934388,2.3365468 | 444621 | 4593748 | 08281 | Teià | Fàcil | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Cova natural d'enterrament inhumació col·lectiu. La informació que es té d'aquest probable jaciment és molt confusa. La ubicació d'aquesta 'cova' no s'ha pogut localitzar. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 86880 | Bòbila de la Carretera de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-la-carretera-de-teia | <p>Galera, Ll. La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià. Museu. 1949. </p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | <p>A 2 metres de fondària es trobà un sol fragment ceràmic que presentava dibuixos incisos. Podría tractar-se d'un objecte d'època hallstàtica.</p> <p> </p> | 08281-72 | Carretera de TeiàBòbila a l'esquerra de la carretera d'El Masnou a Teià, just després de passar per sota del pont de l'autopista. | 41.4918100,2.3219200 | 443398 | 4593577 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Cronologia dubtosa que no s'ha pogut comprovar, car no ha estat possible localitzar el fragment.Troballa efectuada per Joan González en els anys 40. En terreny erm. | 80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 86883 | Camí de la Cornisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-cornisa-0 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | VII aC-I aC. | Estat de conservació desconegut. | <p>Es tracta d'una estructura que ha quedat al descobert, a la vora esquerra del camí de la Cornisa que porta a Sant Mateu, degut a un petit esllavissament del marge.</p> <p>Aquesta estructura està formada per pedres d'un tamany mig lligades amb argila, ben assentada sobre la roca saulenca de base.</p> <p>Al damunt (aprofitant el mur antic) s'hi superposen dos o tres filades de marge de feixa moderna. El mur mesura d'entre 7 i 8 metres de llarg per 30-40 centímetres d'altura.</p> <p> </p> | 08281-73 | Es troba situat en la vora esquerra del camí de la Cornisa, que de Teià porta a Sant Mateu. | <p>-650 / - 50 Ferro-Ibèric</p> <p>El 24-08-2005 l'arqueòleg David Farell va notificar la troballa al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. </p> | 41.5124979,2.3245128 | 443632 | 4595872 | 08281 | Teià | Fàcil | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La situació física del jaciment, gairebé a la part alta d'un turó i dominant la vall de Teià, a més dels trets del mur, fan pensar que realment es tracti d'un jaciment arqueològic. No s'ha observat, però, cap element material en superfície relacionat amb el jaciment. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 86885 | Partida de Fosses o Clotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/partida-de-fosses-o-clotes | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=0&consulta=MSUxK2Zvc3NlcyBvIGNsb3RlcyUyKy0xJQ%3D%3D&codi=1161</p> <p>COLL MONTEAGUDO, R. (2004). Història arqueològica de Premià</p> <p>GALERA, Ll. La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià. Museu. 1949. </p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</p> <p>RIBAS, M. (1976) El Maresme en els primers segles del Cristianisme</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III aC. | Desconegut. La vegetació ha anat tapant el jaciment. | <p>Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.</p> <p>El jaciment ocupa uns camps entre els termes municipals de Teià i Premià de Dalt, la meitat dels quals pertanyen a terrenys de cultiu i la resta es mantenen erms. S'hi accedeix a partir de la urbanització de Can Berenguer del municipi de Premià de Dalt. Un cop dins de la urbanització, venint per la Ronda del Pirineu, cal agafar el carrer Parc Güell en direcció sud-oest. En aquest carrer, en fer una corba molt tancada, cal entrar per un camí de terra a mà esquerra el qual finalitza a l'àrea del jaciment.<br /> <br /> Com el propi nom indica, des d'antic els pagesos de la zona tenien constància de la presència a l'indret de 'fosses' o llocs on s'ensorrava el terreny (clots o clotes) a causa de la presència d'estructures al subsòl.<br /> <br /> Se sap que durant les obres de construcció de l'autopista C-32 els anys 197 i 1968 es destruïren sepultures romanes a l'àrea afectada pel vial.<br /> <br /> Posteriorment, Lluís Galera i membres del Museu Municipal del Masnou efectuaren una intervenció l'any 1970 fruit de la qual es documentà la presència d'estructures d'època romana - un paviment d'opus signinum, dipòsits a diferents nivells i una habitació on es va documentar una pedra utilitzada per a una premsa d'oli - i materials ceràmics diversos; campaniana A i B, terra sigil·lada sudgàl·lica, hispànica, Clara A i D, ceràmica ibèrica, ceràmica de parets fines i àmfora ibèrica i romana.<br /> <br /> D'altra banda dins l'àrea delimitada, concretament entre Cal Sobirà i Cal Perdut de Dalt i pertanyent al terme municipal de Premià de Dalt, també s'han pogut observar materials romans en superfície al llarg del temps.<br /> <br /> La visita a l'indret amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica el 2008 ha permès la localització d'un mur d'època contemporània el·laborat amb materials constructius d'època romana reaprofitats (fragments d'opus signinum), la presència dels quals, juntament amb les dades aportades pels materials documentats, fan pensar en la presència en aquesta zona, d'un assentament d'època romana tipus villae emmarcat dins el segle II aC. i el segle V dC.<br /> <br /> </p> | 08281-74 | A l'Est de Teià tocant amb Premià de Dalt, entre el Torrent dels Bloc o de Fosses i un turó que hi ha al Nordest, per sobre de l'A-19. Entre una àrea de serveis i Can Noguer. | <p>Des de Romà República fins a Romà Baix Imperi ( -200 / 476 ). </p> <p>Jaciment conegut pels pagesos des d'antic, com un lloc on hi havia 'clotets'. </p> | 41.4939370,2.3342836 | 444432 | 4593805 | ( -200 / 476 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Si bé actualment no es pot precisar l'estat de conservació de l'establiment, és segur que part del jaciment fou destruït durant la construcció de l'autopista C-32.Jaciment que presenta una superfície d'interés arqueológic d'uns 180 per 180 metres, amb tègula, ceràmica comuna, dòlia, 'opus signinum', 3 0 4 dipòsits (no es recorda el nombre exacte) a diferents nivells i una habitació en la que es va trobar una premsa d'oli, ceràmica campaniana (A i B), sigil·lata, hispànica, clara A, D, ceràmica ibèrica, de parets fines, comuna romana, àmfora (ibèrica i romana), petxines, vidre, escòria de vidre, claus de ferro, un fragment de canonada de terrissa, 5 fragments d'escòria ceràmica de forn (malauradament indeterminada9 i una gran fusaiola. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 86886 | Serra de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-sant-mateu | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=0&consulta=MSUxK3NlcnJhIHNhbnQgbWF0ZXUlMistMSU%3D&codi=1167</p> <p>COLL MONTEAGUDO, R. (2004). Història arqueològica de Premià</p> | Estat de conservació desconegut. | <p>L'accés a la serra de Sant Mateu es fa a través d'una pista de terra que surt de Vilassar de Dalt o bé per una altra que enllaça amb Premià de Dalt passant per la Cadira del Bisbe. Es tracta d'una petita serra que discorre en sentit nord-sud ocupada per boscos i conreus a la zona alta. Al cim de la serra hi ha l'ermita de Sant Mateu.<br /> <br /> La capella està documentada des de l'any 993 i l'edifici actual és d'estil romànic d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular, que té finestra de doble esqueixada. L'aparell, als trams més baixos, està ben alineat i és d'una mida considerable. En la reforma del segle XVI es degué escapçar la nau, ara força curta en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla.<br /> <br /> A la serreta de Sant Mateu s'han realitzat diverses troballes de materials prehistòrics ibèrics i romans al llarg del temps; en primer lloc Mn. Àngel Fàbrega en data indeterminada localitzà dues puntes de sílex que determinà com de tipus 'aurinyacià'. Posteriorment, Joan Gómez, de l'A.E.C.C. de Premià de Mar, trobà una destral de pedra polida, mentre que a la banda oest també hi ha notícia de la troballa de 2 ganivets de basalt, un d'ells de 20 cm. de llarg, i una destral de pedra d'uns 30 cm. de llarg. D'altra banda també s'han trobat ceràmiques ibèriques i romanes escampades superficialment a prop de l'ermita de Sant Mateu.<br /> <br /> L'any 1987, l'A.E.C.C. de Premià de Mar informà a l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica sobre la recollida de quarsos retocats a la zona i l'any 1999, davant la construcció d'un centre de telecomunicacions en el Turó de Lledó, es va dur a terme una intervenció arqueològica de seguiment dels treballs. Durant aquesta intervenció es van revisar els pocs talls visibles i també les terres producte de l'excavació dels fonaments de l'edifici, així com la petita ampliació que havia sofert el camí d'accés al turó. La intervenció tingué resultats negatius.<br /> <br /> Posteriorment es va dur a terme una altra intervenció en el moment en què s'havia d'excavar una rasa que portava del Centre de Telecomunicacions al mas de Can Riera per bastir-hi una escomesa elèctrica soterrada. Els resultats del seguiment arqueològic d'aquesta rasa també varen ser negatius, llevat de la constatació en alguns sectors de la presència de materials ceràmics moderns (segles XIX-XX) i alguns materials constructius de la mateixa època.<br /> <br /> Donades les característiques de les troballes, amb materials ceràmics i lítics d'època prehistòrica i iberoromana per tota la zona de la serreta de Sant Mateu, es pot establir l'existència d'una àrea arqueològica que, de moment no permet una adscripció tipològica. L'indret, per les seves característiques orogràfiques, és molt propici per a un establiment en època antiga.<br /> <br /> La visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica 2008-2009 no va permetre ampliar les dades sobre el jaciment o el seu estat de conservació.</p> | 08281-75 | A la muntanya de Sant Mateu, al nord dels termes municipals de Premià de Dalt i Teià. | <p>Des de Paleolític ? ( -3000000 / -9000 )</p> <p>Des de Neolític fins a Bronze ( -5500 / -650 )</p> <p>Des de Ferro-Ibèric fins a Romà ( -650 / 476 )</p> | 41.5138476,2.3219344 | 443418 | 4596024 | ( -3000000 / -9000 ) ( -5500 / -650 ) ( -650 / 476 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | També dit Ermita de San Mateu (Premià de Dalt). A la muntanya de Sant Mateu s'han realitzat diverses troballes arqueològiques que cronològicament es poden situar en les èpoques prehistòrica, ibèrica i romana. | 78|79|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 87731 | Festa Major de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-3 | <p>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festa-Major-de-Sant-Marti-Teia</p> <p>https://www.catalunya.com/festa-major-de-sant-marti-1-1-561799?language=ca</p> | XX | <p><strong>Actes a destacar</strong></p> <p>Pregó de Festa Major (Església); Botifarrada Popular (Casal de Joves); Cercatasques (Parc de Can Godó); Concert; Ball per a la gent gran; Correfoc Infantil (Plç. de les Teixidores); Correfoc; Concert; Correfoc; (2012) XXVI Trobada de Gegants; Concert de Coral (Flor de la Palma); Nit de DJ's; Baixada d'Andròmines; Guerra de Bombardes; Repicada de Campanes (Església); Concert de Festa Major Orquestra; Ball de Festa Major; Ofici Solemne; Ballada de Sardanes; Festa Popular; Castell de Focs Artificis.</p> <p><strong>Elements d'interès</strong></p> <p>Concurs de 'Relleno' (plat típic de Teià) que consisteix en un guisat de pomes farcides de carn.</p> | 08281-77 | Pere Noguera, 12 | <p>Festa dedicada al seu patró Sant Martí. </p> | 41.4996264,2.3198100 | 443229 | 4594446 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87731-408684153998932702fa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87731-orig5c693f195ec94730552566.png | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Es celebra l'11 de novembre (En general es realitza durant 2 caps de setmana).Pels volts de l'11 de novembre, Teià celebra la Festa Major, dedicada a Sant Martí. Els actes arrenquen el cap de setmana anterior amb correfocs i tabalades, una trobada de gegants, el cercatasques, concursos i tastets de relleno, exposicions, música i teatre.Pels volts de l'11 de novembre se celebra la Festa Major de Teià, en què s'organitzen nombrosos actes culturals i esportius pels carrers i places.L'autèntic protagonista d'aquest festeig és el farcit, un plat confitat de pomes farcides amb altres condiments que només s'elabora per aquesta festivitat, en què se'n fa un concurs i un tast.L'esdeveniment s'inicia el primer cap de setmana de l'onzè mes de l'any. Es preparen cercavila, sopar i balls populars, així com diverses competicions (petanca, Scalextric, etc.). A les nits es podrà gaudir de correfoc, concert, xocolatada, etc. Altres activitats destacades són la passejada popular, l'autogimcana per a adults, la cursa de cotxes disfressats, botifarrada i un cercatasques (un recorregut per descobrir els bars del poble). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 87739 | Les tres Gràcies forestals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-gracies-forestals | <p>Arxiu Municipal d'Història de Teià. Can Llaurador. </p> | XX | <p>La cançó Les tres Gràcies forestals de Teià és obra de Jacint Barrera i Arenas amb música de M. Ridge.</p> <p>'Teià res té millor que l'alzina d'en Barrera</p> <p>l'om de l'hort de Can Bruguera</p> <p>i el pi gros d'en Roc Lladó.</p> <p>Són tres arbres molt bonics de</p> <p>la Vila bell tresor que els seus amos</p> <p>mai per l'or no se'ls vendran són ja</p> <p>prou rics que els sue amos mai per l'or</p> <p>no se'ls vendran són ja prou rics.'</p> | 08281-80 | Avinguda J. Roca Suárez, 32-38 | <p>A principis del segle XX hi havia a Teià tres arbres monumentals que, malauradament, han desaparegut.</p> <p>Aquesta cançó deixa testimoni de l'alzina d'en Barrera, situada al final del torrent de Sant Berger; l'om de Can Bruguera, situat a la tanca del costat de Can Bruguera i el pi d'en Roc Lladó, que estava al torrent de Can Lladó, en una tanca dels horts de la casa. </p> | 41.4937400,2.3232900 | 443514 | 4593790 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87739-programa-festa-major-1992.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 87971 | Monument Fèlix Rodríguez de la Fuente | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-felix-rodriguez-de-la-fuente | <p>https://estimadaterra.wordpress.com/2018/12/13/petit-monument-al-dr-felix-rodriguez-de-la-fuente-de-teia/</p> <p>https://magician1981.wordpress.com/2009/11/21/felix-rodriguez-de-la-fuente/</p> | XX | <p>El Petit monument al Dr. Félix Rodríguez de la Fuente, està situat en l’avinguda José Roca Suarez Llanos amb confluència amb el Passeig de Massarosa de Teià; de fet és la carretera BV-5026 de El Masnou a Teià.</p> <p>Félix Rodríguez de la Fuente va ser un gran estudiós de les ciències de la vida i de la natura, antropòleg, viatger i comunicador. Va morir en un accident d’helicòpter.</p> <p>En la inscripció es llegeix: <em>“En recordatori del Dr. Félix Rodríguez de la Fuente i als seus dos companys. Teià, 1982”.</em></p> <p>Amb el pas dels anys es van anar malmetent i escapçant tres de les ales de les àligues, per bretolades incíviques, també algú va arrencar literalment el bust gravat del personatge amb el llop, peça de relleu que es va tenir de fer de nou, un cop restaurada, es va reubicar l’escultura al jardinet dels Eucaliptus, a la zona verda amb l’àlber que hi ha entre el començament del passeig de la Riera i l’inici de l’avinguda Roca Suárez Llanos, a tocar del parc públic de can Llaurador.</p> | 08281-85 | Avinguda José Roca Suárez LlanosConfluència amb el Passeig de MassarosaCarretera BV-5026 | 41.4948672,2.3228814 | 443481 | 4593916 | 1982 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | El naturalista Félix Rodríguez de la Fuente és conegut per 'El hombre y la Tierra', la seva sèrie documental, emesa entre 1974 i 1981. Però també va destacar per la seva defensa de la natura i d'animals com el llop o el linx, i per ser pioner a parlar del canvi climàtic.El 14 de març de 1980, el mateix dia en què complia 52 anys, va patir un accident d'avioneta a Alaska durant un dels seus reportatges, en el qual van morir ell i el seu equip.Estàtues:Monument en el Páramo de Masa, Poza de la Sal (Burgos)Bust en la Plaça Major de Poza de la Sal (Burgos)Monument en la Pl. del Doctor Sr. Félix Rodríguez de la Fuente a AlmeriaMonument al Parc Genovès de CadisMonument al Parc de Cieza (Conca)Monument Calella, BarcelonaMonòlit al Parque das Ciencias de VigoMonument en la Península de la Magdalena (Santander)Bust de Portugalete (Biscaia)Monument en la Pl. Félix Rodríguez de la Fuente de Santa Pola (Alacant)Monument a Elda (Alacant)Monument en el Zoo de Madrid de la Casa de CampoMonument a Teià (Barcelona)Bust a Alcalá de los Gazules (Cadis)Monument de la localitat d'Albox (Almeria)Monument al Parc Félix R. de la Fuente de MadridMonument al Prado del Rey (TVE) de MadridMonument d'Hellín (Albacete)Monument a MelillaMonument de CeutaBust a la ciutat de BurgosMonument en el Col·legi Públic García Escamez (Santa Cruz de Tenerife)Monument a Santa Cruz de Tenerife“Porta del Nord”, monument memorial a l'entrada de BurgosMonument al parc Félix R. de la Fuente a Petrer (Alacant) | 119|98 | 51 | 2.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 88076 | El relleno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-relleno | <p>http://www.laxarxa.cat/actualitat/cultura-i-xarxes/noticia/el-i-relleno-i-plat-tipic-de-les-festes-de-sant-marti</p> <p>http://www.festes.org/articles.php?id=227</p> | <p>Tot i que les viles de Teià i Arenys de Munt, al Maresme, celebren la Festa Major amb nombrosos actes culturals i esportius pels seus carrers i places, l’autèntic protagonista d’amdues festes és el <em>relleno</em>, un plat confitat típic d’aquesta festivitat.</p> <p>El <em>relleno</em> és un postre agradolç que s’elabora pels volts de Sant Martí, l’11 de novembre, en diferents poblacions del Maresme i també -tot i que amb certes variacions- en pobles de l'Empordà i del Vallès. Es tracta d’un plat popular, combinació de dolç i salat, basat en pomes farcides de carn picada i diversos dolços, com xocolata o suc de llimona que cada casa elabora per celebrar les festes de Sant Martí.</p> | 08281-88 | Ajuntament de TeiàPere Noguera, 12Entre Baixada de les Moreres i Plaça Sant Martí | <p>Durant la tardor, diferents poblacions del Principat, especialment del Maresme i l’Empordà, amaneixen les seves celebracions festives més populars amb una tradició gastronòmica i familiar comuna: el farcit o “relleno”, un menjar cuinat a foc lent a base de pomes o peres farcides de carn picada.<br /> <br /> El farcit, també conegut amb la paraula castellana “relleno”, és un plat de tardor consistent en pomes o peres farcides amb carn picada i altres dolços, com xocolata i suc de llimona. Es tracta d’un guisat molt popular que va associat a la recol·lecció de determinades espècies de pomes i peres, que per les seves característiques (són més dures que les normals) només poden ser cuinades d'aquesta manera. En la majoria de casos, el farcit es serveix com a un segon plat però, al combinar el gust salat amb el dolç, també es pot servir com a postres.<br /> <br /> L'elaboració del farcit és un costum familiar, un plat que només es cuina en moments especials, com en el cas de festes i celebracions populars. Per això, de receptes per fer farcits de pomes i peres n’hi ha tants com cases que el preparen. En general, però, el “relleno” és caracteritza per ser un plat confitat, de preparació llarga. Les fruites, pomes o peres, s’obren i es comencen a cuinar uns jorns abans i, dia a dia, es van escalfant una mica amb el 'relleno' o “tap” a dins, afegint-hi els altres ingredients.<br /> <br /> <br /> A Arenys de Munt i Teià, al Maresme, el “relleno” de pomes és una tradició familiar que s’elabora a cada casa pels volts de Sant Martí, l’11 de novembre, en el marc de les respectives festes majors. A Teià, algunes cases també fan pomes farcides per Cap d’Any. A Arenys de Munt, les pomes són d'una varietat local, les Pomes del Ciri o Pomes Escamoses, que es caracteritzen per ser més compactes de l'habitual i per això no es desfan.<br /> <br /> En l’actualitat, i per tal de transmetre la tradició de mares a filles, a Arenys de Munt i Teià s’organitzen tallers i cursos de farcit que tenen molta acceptació entre els més joves. Aquestes dues viles també organitzen mostres, concursos i degustacions de pomes farcides que s’ofereixen els visitants com a atracció turística. En alguna casos, el visitant pot tastar el “relleno”, previ pagament d’un tiquet.</p> <p>L'origen podria estar en la cuina romana. </p> | 41.4996585,2.3198105 | 443229 | 4594450 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88076-mostra-relleno-de-teia.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Com ens explica Teresa Casals, de la Casa de Cultura de Teià “es tracta d’una tradició ben viva i que agrada força al jovent. És un plat confitat de preparació llarga: les pomes s’obren i es comencen a fregir una setmana abans i dia a dia es van escalfant, amb el relleno a dins'. | 83 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 89108 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-2 | <p>https://parcs.diba.cat/web/litoral/situacio-i-accessos</p> <p> </p> | <p>El Parc de la Serralada Litoral se situa a cavall de les comarques del Maresme i del Vallès Oriental, entre els termes dels municipis d'Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Òrrius, Martorelles, Premià de Dalt, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt al Maresme, i els municipis vallesans de Montornés del Vallès, la Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Vallromanes i Vilanova del Vallès.</p> <p>L'Espai Natural es troba constituït per tres unitats ben diferenciades: La Conreria, el massís de Sant Mateu i el massís de Céllecs. En total és una superfície protegida de 7.408,24 ha definides en el Pla especial i en l'ampliació aprovada al 2013.</p> <p> </p> | 08281-94 | Passeig de la Riera s/n | <p>Superfície protegida de gestió del Consorci (Pla especial): 4.042 ha</p> <p>Any de creació del consorci: 1992</p> <p>Any d'aprovació del Pla Especial: 2004<br /> <br /> </p> <p><br /> </p> | 41.5112446,2.3175581 | 443051 | 4595737 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/89108-vinyes-i-serralada-litoral.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Rondes (sortida de Barcelona)B-20 de Barcelona a MontgatC-31 de Barcelona a BadalonaTant la B-20 com la C-31 continuen i enllacen amb la C-32 o amb la N-II AutopistesC-32, venint del Sud, sortida 94: Vilassar de Mar. CabreraC-32, venint del Nord, sortida 97: Barcelona, Vilassar de Mar, CabreraAP-7, tant venint del Nord com venint del Sud, enllaçar amb la C-60 direcció Sud cap a Mataró i posteriorment agafar la C-32 direcció Barcelona, sortida 97: Barcelona, Vilassar de Mar, Cabrera CarreteresC-1415c de Granollers a MataróBV-5106 de la Roca del Vallès a Òrrius i ArgentonaBP-5002 del Masnou a GranollersB-500 de Badalona a Mollet (la Conreria)BV- 502 d'Argentona a Vilassar de Mar (carretera d'Argentona)BP- 5001 de Santa Coloma de Gramenet a La Roca del Vallès (carretera de La Roca)N-II de Barcelona a Mataró, aquí agafar la carretera BV-502 a l'alçada de Vilassar de Mar (rotonda) | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 89164 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-52 | <p>https://teia.cat/item/2114-els-documents-historics-de-teia-ja-es-poden-consultar-en-linia</p> <p>http://www.teia.cat/item/1904-l-ajuntament-cedeix-a-l-arxiu-comarcal-el-fons-historic-documental-i-25-000-fotografies</p> | XVI fins actualitat | <p>Conté documentació municipal i administrativa a partir de 1960. També hi ha el fons Barrera i el fons Batllori. </p> <p>La documentació de dates anteriors està en l'Arxiu Comarcal del Maresme. Aquest conserva i protegeix 93 volums que componen els llibres d’actes del ple de l’Ajuntament entre els anys 1820 i 1960, així com les sessions de la Junta Municipal de 1897 a 1924 i de la Comissió Municipal Permanent de 1924 a 1931.</p> <p>Juntament amb aquesta documentació administrativa, també es poden trobar en línia la declaració de riquesa agrícola o amillarament de 1865, així com del Reial Privilegi de 1505 i les còpies en pergamí del mateix document, dels segles XVII i XVIII.</p> <p> </p> <p> </p> | 08281-95 | Espai can LlauradorAvinguda José Roca Suárez Llanos, 32-38 | 41.4937277,2.3233734 | 443521 | 4593789 | 08281 | Teià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/89164-can-llaurador-1.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'Arxiu és administratiu i només per ús intern, actualment.Es troba situat a la masia Can Llaurador. L'Arxiu té una sala de consultes. El 2016, l’Ajuntament de Teià va contractar l’arxivera Alícia Xicota a temps parcial per dur a terme la descripció i tria dels documents a transferir a l'Arxiu Comarcal del Maresme, així com un primer tractament antifúngic. Xicota continua treballant i té un despatx a la planta baixa de l’Espai can Llaurador, i continua vinculada al projecte de restauració i divulgació en línia dels fons locals des de Mataró.L’arxivera ha estat, a més, la responsable d’indexar i acomodar a can Llaurador tota la documentació administrativa de l’Ajuntament que romandrà al poble.La voluntat de futur és establir un servei de consulta a hores convingudes a can Llaurador.Qualsevol ciutadà que ho desitgi pot consultar per internet i in situ la documentació teianenca dipositada a l’Arxiu Comarcal a can Palauet. | 94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 89414 | Barraca de la Vinya d'en Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-den-llobet | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.naciodigital.cat/cupatges/noticia/5571/art-pedra-seca-barraques-vinya</p> | <p>La 'barraca' és l'únic element visible que ens permet estudiar la importància que ha tingut la vinya. La seva funció és la de guardar eines, adobs, etc.</p> <p>També proporciona aixopluc pel mal temps i ombra per fer el dinar i la migdiada. En línies generals podem classificar-les en dos grups:</p> <p>- Els 'sots de vinya' que es troben en llocs de bastant pendent i són excavades en un marge de sauló. Solen ser formades per una cambra semiesfèrica de 2 metres de diàmetre i l'accés és un passadís d'un metre aproximadament amb una porta de fusta. El passadís i el marc de la porta són d'obra però la cambra és de sauló viu i sovintegen uns escons per a seure i per a guardar les menges i el càntir.</p> <p>- La 'barraca de sostre amb volta de canó' és la barraca més característica i curiosa. Té planta rectangular amb el terra de sorra; les obertures són: la porta del fusta orientada al Sud, i tres o més espitlleres que deixen passar la màxima llum per un minúscul forat. El sostre és la pecularietat tècnica més interessant, doncs trenca el patró de cobertes de teula, a més permet un sostre més resistent i un augment considerable de la capacitat de construcció. El sostre no té bigues i substitueix les teules per rajoles i maons qeu són menys difícils de transportar. </p> | 08281-96 | Vinya d'en Llobet | 41.5040056,2.3111844 | 442513 | 4594938 | 08281 | Teià | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/89414-barraca-de-vinya-den-llobet-la-boteia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/89414-barraca-de-vinya-den-llobet-la-boteia-10.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-07-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | També s'han pogut observar alguns elements accessoris: xemeneies, recollidors d'aigua, dipòsits de sulfatar, i arbres fruiters. En molts casos s'aprofita la superfície de la teulada com a captador d'aigua de pluja. En diferents llocs dels Països Catalans, la barraca també pot rebre el nom de cabana.Hi ha un total de 46 barraques i sots de vinya repartides en el municipi de Teià. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 87968 | Fons Batllori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-batllori | <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/fons-batllori</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/fons-batllori/exposicio-permanent</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/fons-batllori/historia-del-fons-batllori</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/fons-batllori/biografia-d-antoni-batllori</p> <p>https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0008320.xml</p> <p>https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/programa/fons-batllori-jofre/audio/50902/</p> | XX | <p>El fons Batllori Jofré neix el setembre de l'any 2003 com a resultat de l'acord entre la família del dibuixant (que fa donació al poble de Teià de l'estudi i del conjunt de la seva obra) i l'ajuntament de Teià, que, com a representant del poble, es compromet a conservar i divulgar aquest llegat.</p> <p>En total són més de dues mil peces entre objectes i dibuixos, disposats en tres espais:</p> <p>- L'estudi, conservat exactament com ell el tenia, que és la 'joia de la corona del Fons'<br /> - L'arxiu, on es guarden al voltant de mil cinc-cents originals.<br /> - L'exposició permanent, amb la seva biografia il·lustrada i una mostra representativa del millor de la seva obra.</p> | 08281-82 | Ca la Cecilia,Passeig de la Riera, 90-94TeiàCan LlauradorAvinguda J. Roca Suárez, 32-38Teià | <p>Neix a Barcelona el 14 de març de 1915, al número 10 del passeig de Sant Joan, al costat de l'Arc de Triomf. Fill d'una família benestant, el seu pare, Antoni Batllori Palés, tenia una fàbrica d'aprestos i la seva mare, Carmen Jofré Hernández, venia d'una família emparentada amb els propietaris de la banca Garriga-Nogués. Malgrat que als anys cinquanta havia arribat a pesar mes de 110 kg, sembla que quan va néixer (va ser setmesó) no tenia ni ungles, segons comentava satisfet.</p> <p>La seva infantesa va transcórrer plàcidament (família tradicional, minyona, cotxe i tietes), fins que el seu pare es va posar malalt quan ell tenia 13 anys. D'aquesta etapa de la seva vida, que té especialment idealitzada, recorda infinitat d'anècdotes, moltes d'elles situades a Sant Julià de Vilatorta, poblet al costat de Vic on anaven a passar l'estiu. Explicava, per exemple, que als sis anys va guardar les plomes d'una perdiu que s'havien menjat per dinar i que les va anar clavant en una massa de fang per mirar de reconstruir-la.</p> <p>Va a col·legi als Escolapis juntament amb el seu germà Josep Lluís, amb qui ha tingut sempre una relació molt intensa, 'Me'n donarà una altra pel meu germà, si us plau', és la frase que podria sintetitzar, tant per l'un com per l'altre, la seva relació d'aquests anys.<br /> És un bon estudiant, però destaca especialment per les seves aptituds pel dibuix. Així, una vegada (ell tenia 10 anys), el professor, després de veure el dibuix que estava fent, li va demanar que l'ajudés a corregir els dibuixos dels altres. El professor era, el també gran dibuixant, Joan Llaveries.</p> <p>Després dels Escolapis va anar als Maristes, on va guanyar el primer duro fent un dibuix per encàrrec del cuiner de l'escola. Aquest duro el va guardar tota la seva vida.</p> <p>Als 13 anys, després de la malaltia del seu pare, que va provocar la ruïna de la família, s'ha de posar a treballar. El seu pare valorava les seves il·lusions artístiques i va aconseguir que entrés a treballar amb en Miquel Soldevila (amb qui l'unia una gran amistat) a l'esmaltaria Viñado. Miquel Soldevila, gran esmaltador, va ser el primer director de l'escola Massana. Llegint en el llibre de la col·lecció 'Els homes d'en Patufet', dedicat a Josep Ma. Folch i Torres que havia orientat molts nois sobre la feina que volien fer i, com que ell havia il·lustrat pel seu compte la novel·leta curta 'Ànimes blanques', decideix anar-lo a veure amb els dibuixos.</p> <p>En Folch i Torres li fa una targeta de presentació per en Junceda, que el rep molt bé i li demana historietes per portar-les a la revista 'Esquitx'. Quan li'n porta la cinquena, en Junceda li comenta que en Baguñá el vol conèixer. En Baguñá, d'entrada, li demana quant vol cobrar, i, quan ell li diu que la qüestió és que les hi publiquin, li contesta que allà tot el que es publica es paga i li dóna 40 pts, 'en monedes de duro' (per les cinc historietes). Així començà la seva col·laboració al 'Patufet'.</p> <p>Quan es va proclamar la República, ell tenia 16 anys i treballava a L'Espanya Industrial fent estampats. Aquesta empresa li va proposar d'anar a París durant mig any per perfeccionar la tècnica i per entrar en contacte amb el món de la moda i el disseny, però, ja llavors, ell tenia molt clar que 'enlloc s'està tan bé com a casa' i no hi va voler anar.</p> <p>L'any 1933 publica a 'Jordi' i il·lustra contes per la Sdad. Gral. de Publicaciones. L'any 34 comença a treballar per 'TBO', 'Ma Luz', 'Pocholo' i 'Ancora'. El 35, a 'Avant', 'Día Gráfico', 'Mapa Mundi', 'La Família', 'Mundo Católico' i Editorial Salvatella. En aquesta època va sovint al Cercle artístic de Sant Lluc a fer apunts del natural (amb model). Quan esclatà la guerra al 36, aquesta és una de les primeres activitats que deixarà de fer perquè 'allò es va convertir en una casa de barrets' i el què ell volia era fer dibuixos.</p> <p>En plena guerra, els bombardejos es van fer tan intensos a Barcelona que tothom que podia se n'anava de la ciutat. Ell i la seva família van anar al Masnou. A Teià hi havia en Cornet, que ell coneixia del 'Patufet', i que s'estava recuperant de les ferides que va patir quan les bombes van destruir la casa de pisos on vivia a Barcelona. 'Em van treure per veure si em podien aprofitar', li va comentar quan el va anar a veure. L'amistat amb en Cornet la va continuar amb un dels seus fills.</p> <p>La guerra el va marcar profundament; la seva dramàtica fugida d'Espanya a través de les muntanyes, l'internament al camp de concentració d'Argelés i el temps passat al camp de concentració espanyol d'Estella abans de poder tornar a casa van ser experiències difícils de pair. A més a més, va haver de fer el servei militar dues vegades, primer amb la República i després amb en Franco, i va estar bastant malalt.</p> <p><br /> Quan, just acabada la guerra va poder sortir de Burgos, on feia el servei, per anar a casa de permís, es va prometre no tornar a marxar mai més de Barcelona. I així ho va fer. La Guardia Civil el va anar a buscar a casa seva, va estar ingressat a l'Hospital Militar. N 'hi van passar les mil i una, però, gràcies a Déu, com diria ell, i a la seva picardia, va aconseguir quedar-se a Barcelona, que és el que ell volia. De totes maneres entre una cosa i una altra havien passat vuit anys de la seva vida.</p> <p>Poc després de tornar a Barcelona va començar a treballar en pel·lícules de dibuixos a Hispano Grafic Films, amb Escobar, Muntañola, Mestres, Manuel Agustí, Abadal... Va recuperar també la seva col·laboració a 'El Angel', 'Camino', 'La Familia', 'Ave María', 'El Tarla', Editorial Bruguera, Editorial Molino, 'Obra Cultural', Editorial Balmes, 'Sing Sing', 'Els Infants', 'Atalaya', Llibreria Religiosa, Gràfiques Manent i 'TBO'.<br /> Pel TBO hi treballava assíduament i també per Editorial Salvatella, que editava llibres didàctics, treballs manuals (que ell mateix s'inventava, a més de dibuixar-los), etc. En aquesta època va publicar 'El Quijote' (1942) i 'Leyendas Españolas' (1943).</p> <p>Una de les seves activitats en els anys anteriors i posteriors a la guerra, al marge del dibuix, però que ell té molt d'interès a recordar, és al Centre Montserrat Xavier d'Hostafrancs, on va preparar per a la primera comunió, entre d'altres, el que després va ser l'abat Garreta de Poblet. Un altre record especialment entranyable per ell, home profundament religiós, és la trobada a Montserrat amb l'abat Escarré el dia en que aquest havia fet un sermó deixant bastant malament el llavors governador civil de Barcelona i que li va costar l'exili. L'abat, quan els van presentar, li va agafar les mans amb gran afecte i es va quedar parlant amb ell i fent elogis dels seus dibuixos.<br /> L'any 42 va conèixer la Ma. Teresa (Ma Teresa Obiols Roselló), amb la qual es va casar el 1944. El padrí de casament va ser el seu admirat amic i mestre Joan Junceda.</p> <p>En aquest període entre el final de la guerra i els primers anys de matrimoni va prendre part en diverses exposicions col·lectives i va fer-ne una d'individual a la Galeria Syra l'any 42. També anava el FAD (Foment de les Arts Decoratives) a fer apunts del natural. Amb el seu amic Modest Morató, que era aficionat al dibuix, surt una temporada, a fer apunts pels barris antics de Barcelona.</p> <p>Va ser precisament a través d'en Morató, que tenia un taller d'esmalts, que li va sortir la possibilitat d'il·lustrar 'L'Atlantida' de Verdaguer, per un exemplar únic en el qual, menys el text, tot eren originals. Això passava l'any 47. D'aquest mateix any són les magnífiques litografies sobre 'el rosari' i 'la benedicció de la taula' que va fer al taller d'un altre bon amic seu, el litògraf i folklorista Josep Ventura Llates. Continuà treballant en gran quantitat de revistes a més del 'TBO' i Ed. Salvatella. Feia 'goigs' i també alguns pessebres (entre els quals destaquen el dels Franciscans del carrer de Calaf i el de 'La Caixa' del davant del Clínic).</p> <p>Després de quasi set anys de matrimoni neix el seu esperat i únic fill, en Toni (també dibuixant però amb un estil molt diferent). Llavors vivia a la plaça de Sant Pere i ja anava assíduament a Teià a casa del seu sogre, a qui estimava molt. El senyor Emilio era un home excel·lent de qui molta gent gran de Teià encara se'n recorda.<br /> Les nadales les va començar a fer l'any 48, quan ja estaven ben instalats a la casa de la plaça de Sant Pere (havien viscut un parell d'anys a casa dels seus pares mentre els hi acabaven el pis). Des que va començar a fer-les no va fallar cap any.</p> <p>No va deixar mai de visitar el seu admirat Junceda, la seva dona i els seus fills, amb els quals hi havia una relació gairebé familiar. Va veure com en Junceda començava a perdre la vista i la salut fins que va morir a Blanes, el 10 de setembre de 1948, als 67 anys.</p> <p>Els setanta son uns anys durs per ell pel que fa a la feina. 'Es veu que ara no es porta el meu estil', comentava desanimat. Sempre li havia sobrat feina i ara es trobava que l'havia de sortir a buscar. Vist en perspectiva, l'únic que va passar és que va canviar el tipus d'encàrrecs i de clients (probablement en una direcció positiva per la seva obra). En tot plegat hi va tenir molt a veure l'arquitecte Bassegoda Nonell, a qui coneix a Teià l'any 74 amb motiu de les obres de restauració de l'església, que aquest està dirigint i per la qual farà els dibuixos pels vitralls. D'aquí en sortirà l'encàrrec per il•lustrar el llibre 'Historia de Arquitectura' i un camí que des dels quaranta tenia bastant oblidat: els dibuixos al natural, els dibuixos d'edificis i els de qualsevol element arquitectònic (fonts, fanals, etc).<br /> Treballa cada vegada més per particulars fent retrats, pergamins, retaules, arbres genealògics... Totalment ja per sobre les modes, troba en l'amic Santiago Arnau, al començament dels vuitanta, el suport necessari per poder seguir donant a conèixer els seus dibuixos costumistes. Al 82 fa unes importants il·lustracions colorejades per un llibre sobre la vida de la Santa Joana Jugan. Comença a rebre mostres de reconeixement per la seva obra, que, a més d'extensíssima, (desenes de milers d'originals) manté un excepcional nivell de qualitat a través de les diferents èpoques i comença també a poder treballar amb tranquil·litat; més perquè vol que no pas per encàrrec.<br /> L'any 1992 li concedeixen la Creu de Sant Jordi i el Teia de Plata.</p> <p>Com diu la seva dona: ' <em>No era gens ambiciós. No es va preocupar més que de treballar, i ho va fer intensament, durant moltíssims anys, cosa que suposa que es fes bastant popular. Molta gent el coneix i l'aprecia i amb això en té prou. No s'ha deixat influir per cap canvi i s'ha mantingut sempre fidel al seu estil</em>'.</p> <p>Antoni Batllori Jofré va morir a la seva casa de Barcelona el 30 de setembre de 1999.</p> | 41.4988108,2.3214062 | 443362 | 4594354 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-5.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Antoni Batllori Jofré | L'onze de setembre de 2007 es va inaugurar a Ca la Cecília una mostra permanent sobre l'obra d'Antoni Batllori Jofré (1915-1999). Es tracta d'una petita antològica en que, junt amb la biografia comentada del dibuixant, es poden veure els aspectes més rellevants de la seva trajectòria: els inicis, la influència de Junceda, la Guerra Civil, l'època de plenitud, la seva relació amb Teià,...L'estudi és la reproducció exacte del lloc de treball d'Antoni Batllori Jofre. Persona meticulosa i ordenada, guardava un munt d'objectes curiosos i li agradava col·leccionar. A l'estudi podeu trobar des de dibuixos d'amics, a calaixeres antigues, escopetes i baionetes, cranis, objectes d'aram, sants, imatges religioses, etc. L'estudi és un bon punt de partida per conèixer l'autor i la seva manera de treballar.Les seves creacions acusen una influència molt directa de l’estil de Junceda. Publicà dibuixos i acudits a En Patufet, Esquitx, Pocholo, TBO, etc. Després de la guerra civil mantingué la seva col·laboració amb el TBO i tractà d’impulsar el còmic en català a través de publicacions com Els Infants (1956) o el nou Patufet (1970). Il·lustrà llibres, realitzà exlibris i intervingué en el muntatge de pel·lícules de dibuixos animats. | 119|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84329 | Església Parroquial de Sant Martí de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-marti-de-teia | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=15&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9091</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-parroquial-de-sant-marti-teia-maresme/</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2186</p> <p>http://www.santmartideteia.com/</p> <p>https://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/tei%C3%A0-esgl%C3%A9sia-parroquial-de-sant-mart%C3%AD</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Deu i Martí, Joan (1982) Sant Martí de Teià. IV Centenari (1574-1974).</p> <p>Ferrer, Cristòfol (1979), Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià.</p> <p>Madurell i Marimón, Josep Maria (1970), L'art antic al Maresme. Del final del gòtic al barroc salomònic. Notes documentals.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVI | <p>Edifici d'una sola nau coberta amb volta de creueria amb els nervis destacats per sis claus d'arc. Exteriorment, l'església es troba diferenciada en dos cossos, un corresponent a la nau i l'altre format pel campanar, de planta quadrada, finestres d'arc de mig punt al cos superior i coronat per merlets triangulars, iguals que tots els que envolten l'edifici.<br /> <br /> Destaca, a l'exterior, l'estranya composició de la façana principal, amb una porta d'estil renaixentista i un finestral gòtic florit sobre uns murs completament nus i llisos, que mostren la pedra viva.<br /> <br /> L'interior presenta diverses capelles laterals, cobertes amb volta nervada, i trifori a la part superior, cobert també per volta nervada i amb baranes decorades per rosasses amb traceria. L'absis és pentagonal. Destaquen les claus de volta esculpides en pedra i l'acabament dels nervis, que descansen sobre mènsules a l'alçada de l'arrencament dels arcs.<br /> <br /> La façana està precedida per una escalinata que fa d'accés al portal. Aquest, realitzat amb pedra picada de Montjuïc, és format per un frontó triangular i un entaulament suportat per columnes de capitell corinti i base conformada per un petit plint. Destaca, al damunt del frontó, un relleu en pedra amb la figura de Sant Martí muntat a cavall, tot partint la capa que encara duu posada per donar-li al pobre (figura més petita que té al davant).<br /> <br /> Al damunt del portal hi ha un gran finestral neogòtic, concretament d'estil gòtic florit, amb traceries i florons decoratius, que fou afegit en època moderna.<br /> <br /> El campanar és de torre quadrada, amb les campanes sobre una estructura de ferro.</p> | 08281-30 | Baixada de les Moreres, 7 | <p>La vil·la de 'Taliano', que va donar nom a l'església i al terme, surt esmentada l'any 961, i quatre anys més tard (965) s'esmenta l'església de 'Taliano', que fou donada a la seu de Barcelona (el 1969 se'n va commemorar el mil·lenari).<br /> <br /> L'antiga parròquia surt molt documentada al llarg del temps, i consta que l'església experimentà restauracions després del 1330 i del 1439, fins que fou totalment reedificada a partir del 1574, sota la direcció del mestre de cases Antoni Mateu. De fet, es conserva el contracte dut a terme entre el rector de Sant Martí, Batlle i Síndics de la parròquia amb Antoni Matheu, amb data 31 d'agost del 1574 a Barcelona, on se li demana la restauració d'una petita església tot tenint com a model l'església de les monges de Santa Elisabet de Barcelona, tot i que al final es féu seguint la del convent de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona. El contracte es troba guardat a l'Arxiu del Col·legi de Notaris de Barcelona.<br /> <br /> Estèticament, la façana de Sant Martí és un exemple de la barreja de l'art gòtic tardà i els inicis del Renaixement. Sobre el portal es conserva un relleu de sant Martí que sembla que es devia aprofitar de l'edifici anterior, i que ha estat datat els segles XII-XIII.<br /> <br /> Durant l'any 1902 fou restaurada la façana lateral que confronta amb la plaça, s'estucà l'interior de la nau, s'hi construïren les baranes de les tribunes i s'obrí el gran finestral de la façana principal.<br /> <br /> Al seu interior conserva un retaule, que presideix l'altar major, amb unes pintures interessants del començament del segle XVII, obra de Lluís Gaudín.<br /> <br /> El 1986 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya subvencionà la restauració de l'edifici.</p> | 41.4997791,2.3195096 | 443204 | 4594463 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-campanar.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-campanar.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-dscf1568.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-dscf1569.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Antoni Matheu | La primitiva església de Teià, documentada des del segle X, va ser substituïda a partir de 1574 per un nou temple d'estil tardogòtic. Les obres van ser dirigides pel mestre de cases Antoni Mateu. Consta d'una nau amb capelles laterals i absis poligonal, coberta amb volta de creueria, i un massís campanar de torre al lateral de la façana. El portal és de tipus renaixentista, flanquejat per dues columnes estriades amb capitell corinti, que sostenen un frontó triangular damunt del qual hi ha una imatge de sant Martí, segurament procedent de l'església anterior, on es veu el sant a cavall compartint la capa amb un pobre. El gran finestral neogòtic que presideix la façana va ser afegit l'any 1902.L’església parroquial de Sant Martí és també coneguda com la Catedral del Maresme per les seves dimensions. Es tracta d’un temple d’estil gòtic-renaixentista construït l’any 1574 pel mestre de cases Antoni Mateu, pel preu de 250 lliures. En el contracte original de l’encàrrec s’hi especificava que havia de ser idèntica al Monestir dels Àngels de Barcelona. La façana principal se situa a llevant, precedida per una escalinata d’accés. La portalada, feta amb pedra picada de Montjuïc, és presidida per un frontó triangular amb la figura de sant Martí muntat a cavall. Al seu damunt hi ha un gran finestral florit d’estil neogòtic, fruit de la reforma efectuada l’any 1902. L’interior consta d’una sola nau coberta amb volta de creueria amb els nervis destacats per sis claus d’arc esculpides. Als laterals hi ha diverses capelles i, sobre seu, un trifori amb baranes decorades per rosasses amb traceria. L'absis és pentagonal i el campanar, situat a la part anterior, és d’aparença sòbria i planta quadrangular. | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/