Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84356 | Riera de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-teia-0 | <p>ALVAREZ, J. (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià, dins Full informatiu de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar.</p> <p><br /> ALVAREZ, J. i RAMIREZ, J. (1980). Una fíbula romana en la riera de Teià, dins Butlletí de l'AECC, núm. 7. Premià de Mar.</p> <p><br /> BURÉS, L. i CARRERAS, N. (1993). La vil·la i la necròpoli de la Riera de Teià (El Masnou, Maresme), dins Puig Castellar, núm. 5. Santa Coloma de Gramenet.</p> <p><br /> Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.</p> <p><br /> CUYÀS, J. M. (1976). Història de Badalona. Badalona II.</p> <p><br /> GORGES, J. G. (1979). Les villes hispano-romaines: inventaire et problemathique archeològique. Paris.</p> <p><br /> LLANAS, J. (1977). Retses romanes al Palmar Hotel de Premià de Mar, dins Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 1 . Mataró.</p> <p><br /> MIRÓ, J. (1988). La producción de ánforas romanas en Catalunya: un estudio sobre el comercio del vino de la tarraconense: siglos I aC - I dC. Oxford.</p> <p><br /> MIRÓ, J. (1982).La producció d'àmfores al Maresme: una síntesi, dins Laietania, núm. 2-3. Mataró.</p> <p><br /> OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró.</p> <p><br /> PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró.</p> <p><br /> SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.</p> <p><br /> SANMARTÍ, J. (1987). Laietania ibèrica. Estudi d'Arqueologia i Història. Barcelona.</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=908</p> <p>https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/riera-de-teia</p> <p>Memòria intervencions arqueològiques 1990-1999. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 1184.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III aC-V dC | Parcialment destruït. | <p>S'accedeix a la zona pel passeig de la Riera, a tocar de la riera de Teià, entre el Camí del Mig i la N-II, a l'alçada d'on actualment hi ha el centre comercial Eroski i la Depuradora Teià-Maresme Sud.<br /> <br /> Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat l'any 1860, arrel de les troballes de restes de paviments d'opus signium, un sepulcre de tegulae i dos fragments de ceràmica terra sigil·lada.<br /> <br /> L'any 1912, en construir el mas Can Mitre al costat del Camí del Mig fou documentada tota una necròpolis d'enterraments en tegulae, però no va ser fins al 1975 que uns treballs d'extracció de terres de la riera van posar al descobert la major part del jaciment, del qual, malgrat no va poder ser excavat, se'n documentaren les restes i se'n recollí material per part de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar. Aquest grup d'aficionats, va documentar en aquestes terres remogudes diversos murs de 50 cm. d'amplada, un fust de columna, a més de gran diversitat de materials ceràmics - ceràmica ibèrica, Campaniana A., Terra Sigil·lada Itàlica, Terra Sigil·lada hispànica, Terra Sigil·lada africana A i D, i àmfores Dressel 1, Dressel 2/4, Dressel 7/11 i Dressel 20 - .<br /> <br /> Les darreres dades provenen d'unes excavacions d'urgència efectuades entre el 1990-1991 amb motiu de l'urbanització de la zona, que evidenciaren un sector de necròpoli i un altre d'habitacions. Del sector de necròpolis es documentaren 13 tombes que semblen pertànyer per la seva tipologia a finals del món romà - inicis de l'època medieval (segles IV- VII dC.). L'àrea d'habitacions documentada semblava correspondre a la pars rustica (part productiva) d'una vil·la, on es distingiren tres fases constructives. D'altra banda, els diferents elements luxosos trobats durant l'excavació, com estucs pintats, columnes i marbres, fan pensar en l'existència d'una pars urbana o dominica (part residencial), emmarcada dins un període cronològic situat entre els segles I aC. - IV dC., tal com testimonien els materials trobats.<br /> <br /> Segons C. Ruestes (2002) existeix la possibilitat de l'existència de forns en aquest jaciment. Aquesta teoria es justifica per la presència de peces ceràmiques cremades i escòries de forn, a més de gran quantitat d'àmfores Pascual 1 o Dressel 1 Laietana.<br /> <br /> En conseqüència, ens trobaríem davant d'una gran vil·la romana, molt ben situada, a prop de la Via Augusta i davant del mar, la cronologia de la qual tindria el seu origen al s. II aC. amb una continuïtat de l'establiment durant l'època baix imperial, tal com testimonia la ceràmica apareguda i la tipologia funerària de la necròpoli.<br /> <br /> Durant la prospecció efectuada el 2008 amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentà la presència de cap tipus de resta, donada la plena urbanització de la zona, per la qual cosa se suposa la seva destrucció.</p> | 08281-35 | Entre el Camí del Mig i la N-II. A l'alçada del centre comercial Eroski i la Depuradora Teià-Maresme Sud. | <p>Documentat des de l'any 1860. L'any 1912 les obres de Can Mitre confirmaren la presència d'un jaciment. Fins l'any 1975 no es tornen a tenir notícies de troballes. Aquest cop fou l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar que documentà fortuïtament la troballa d'estructures i materials arqueològics i els publicà. Finalment, l'any 1990 es fa una modesta intervenció d'urgència que confirma la importància del jaciment, però actualment no hi ha cap resta visible i gran part està destruït.</p> <p> </p> | 41.4869613,2.3362296 | 444589 | 4593029 | -200/476 | 08281 | Teià | Sense accés | Dolent | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis.Lloc o centre de producció i explotació ceramista. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84357 | Veral de Vallmora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veral-de-vallmora | <p>Arxiu Galera (El Masnou).</p> <p>Informe de la intervenció arqueològica a les parcel·les E-1 i E-2, 2003-2004. Veral de Vallmora (Teià, Maresme).</p> <p>Informe de la intervenció arqueològica al Veral de Vallmora (Teià, Maresme) 1999.</p> <p>GAMARRA CAMPUZANO, AGUSTÍN. (2003-2004). Memòria de conservació - restauració. Protecció de l'excavació arqueològica al Veral de Vallmora. Núm. Mem. 6181.</p> <p>GARCIA MULERO, M. JOSE. (2005). Memòria de conservació-restauració consolidació i reintegració d'estructures del jaciment arqueològic de Veral de Vallmora ( Vinya del Sr. Mas). Núm. Mem. 6747.</p> <p>Informe de la intervenció arqueològica al Veral de Vallmora (Teià, Maresme). 2004.</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, ANTONIO; VELASCO I FELIPE, CARLES; ARCOS I LÓPEZ, ROSER. (2003, 2004, 2005). Jaciment arqueològic del Veral de Vallmora (Vinya del senyor Mas) (Teià, Maresme). Núm. Mem. 6422.</p> <p>SAAVEDRA ROL, ALFONSA. (2012). Informe. Consolidació i protecció de les estructures arqueològiques del jaciment arqueològic Veral de Vallmora (o Cella Vinaria) a Teià - Maresme. Núm. Mem. 11614.</p> <p>CARMONA MARÍN, MARIA CARME; JUNYENT CARRERAS, EUGENI. (2009). Memòria d'intervenció arqueològica al jaciment del Veral de la Vallmora (Vinya del Sr. Mas), Teià (El Maresme). Núm. Mem. 12731.</p> <p>CARMONA MARÍN, MARIA CARME; JUNYENT CARRERAS, EUGENI. (2016). Memòria d'intervenció arqueològica al jaciment del Veral de la Vallmora (Vinya del Sr. Mas). Teià (El Maresme). Núm. Mem. 12748.</p> <p>BOSCH I RODOREDA, Andreu; RODÀ DE LLANZA, Isabel; FILELLA, Lluís (2010). Epictet, esclau de Luci Pedani Clement: Història del vi laietà i del celler romà de Teià</p> <p>BRUN, J.P. (2009). El Vi tarraconense i laietà, ahir i avui : actes del simpòsium</p> <p>COLL, R. ; MONTLLÓ, J. (1988). Butlletí Informatiu Local</p> <p>GALERA, LL.; ARTÉS, S. (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Segons dades de l'arxiu parroquial i altres fonts</p> <p>GIRALT, C. [et al.]. (1985). El Masnou, ahir i avui. Barcelona. </p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2012). PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2011-2012). Anales de Prehistoria y Arqueología</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A.; SIERRA DÍAZ, L. (2011). The musealization of the Roman villas</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2015). Arqueologia del vi a l'època romana: del cultiu al consum: Marc teòric i epistemològic</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2013). Experimentación en arqueología. Estudio y difusión del pasado</p> <p>MARTÍN, A. (2009). El Vi tarraconense i laietà, ahir i avui : actes del simpòsium</p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. </p> <p>REVILLA, Víctor (2015). Fermes, villae et exploitations rurales: Approches régionales</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=3&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=1211</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | <p>El Veral de Vallmora o Cella Vinaria, indret també anomenat com la Vinya del Sr. Mas, està situat al municipi de Teià (Maresme), al nord de l'autopista C-32, entre les urbanitzacions d'Ivars Meià, a l'oest, i Vallmora, a l'est. Es tracta d'una sèrie de camps erms amb pendent en direcció al mar, actualment en procés d'urbanització. L'accés al jaciment es fa a partir del carrer de Joan XXIII, prenent l'autopista en direcció nord i agafant el primer trencant a mà dreta.<br /> <br /> El jaciment va tenir una primera ocupació al neolític (5500 - 2200 aC) amb les restes d'un espai d'hàbitat identificat amb un fons de cabana. De l'època romana (segles II aC - VI dC) es va identificar una vil·la (unitat domèstica rural, destinada a la producció agropecuària i regentada per una família aristocràtica pròpia de l'època romana) amb orígens al segle II aC, de la que en destaca, pel seu potencial arqueològic, un celler romà amb estructures de producció i emmagatzematge vinícola (segles I - IV dC) i un camp de sitges del període baix imperial (segles III - IV dC).</p> <p>Rep com a altres noms Cella Vinaria i Vinya del Sr. Mas.</p> | 08281-36 | Carrer Joan XXIIIProp del Cementiri d'El Masnou, al sud-oest del terme de Teià, tocant els termes d'Alella i El Masnou, per sobre de l'autopista. | <p>Des de Neolític fins a Neolític ( -5500 / -2200 )</p> <p>Des de Ferro-Ibèric Final fins a Ferro-Ibèric Final ( -200 / -50 )</p> <p>Des de Romà fins a Romà ( -218 / 476 )</p> <p>Lloc d'habitació amb estructures peribles fons de cabana</p> <p>Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la</p> <p>Lloc o centre de producció i explotació agrícola premsa de vi</p> | 41.4902081,2.3098970 | 442393 | 4593407 | ( -5500 / -2200 ) ( -200 / -50 ) ( -218 / 476 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84357-teitorcolarium.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84357-teic3a0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84357-cella1.jpg | Legal | Neolític|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | BCIL | 2021-07-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lluís Galera va descobrir el jaciment el 1966 a partir de l'esllavissada de terres en un marge que va permetre l'observació d'un mur i un paviment d'època romana. En conseqüència els anys 1966, 1967, 1972 i 1973, Galera i els seus col·laboradors realitzaren un seguit d'intervencions arqueològiques en les quals es va identificar la fase neolítica i la fase romana. Es va documentar el fons de cabana amb dues destrals de pedra basàltica negra i ceràmica reduïda brunyida feta a mà i sense decoració, possiblement pertanyent a l'època neolítica (5500 - 2200 aC). També es van identificar una sèrie d'habitacions i paviments pertanyents a diferents fases constructives d'època romana, relacionades amb la producció del vi. Entre la gran varietat de materials ceràmics recuperats destaquen ceràmiques campanianes A i B, terra sigil·lada aretina, sudgàl·lica, hispànica, africanes A i D, ceràmica ibèrica pintada, ceràmica grisa emporitana, ceràmica de parets fines i ceràmica comuna romana. Les dades aportades per aquest grup de materials permeteren datar el jaciment dins un període comprès entre els segles II aC i V dC.Les primeres intervencions arqueològiques vinculades al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya es van realitzar el 1999 amb motiu del projecte d'urbanització de la zona, dins el Pla Parcial d'Ordenació Rials-Garrofers. Aquests treballs van permetre tornar a documentar les restes i definir dues àrees diferenciades amb diferents cronologies que van permetre precisar en l'ocupació romana. En el nivell inferior es va distingir una àrea que es va interpretar com un camp de 10 sitges d'època baix imperial, del segle IV dC, i una altra zona situada en un pla superior, que presentava tota la sèrie d'habitacions i estructures amb diferents fases constructives corresponents a un centre productor vinícola romà amb funcionament durant el segle I dC. Aquesta zona de processament comptava amb fons de dolis, dipòsits per a líquids repartits en diferents nivells i tres pedres de suport de les premses. Els paviments documentats eren obrats amb opus signinum i presentaven un seguit de retalls i encaixos relacionats amb les premses i la recollida del vi. A conseqüència de les troballes efectuades en aquestes intervencions es va modificar el Pla Parcial d'Ordenació Rials-Garrofers i l'espai es va cedir a l'ajuntament de Teià, el qual va definir l'àrea com a zona d'equipaments, i declarà el jaciment Bé Cultural d'Interès Local (BCIL 30/10/2001).L'any 2003 l'ajuntament de Teià endegà el pla director del projecte del parc arqueològic Cella Vinaria que definia l'espai com a centre d'interpretació museístic sobre l'origen i l'expansió de la producció vitivinícola a la Laietània i el comerç del vi en època romana.Entre els anys 2003 i 2004 es dugueren a terme intervencions de protecció de les restes arqueològiques consistents en la consolidació dels revestiments i les estructures en estat de conservació més delicat i la protecció integral de les restes que romanien in situ, amb l'objectiu de protegir tots els paviments hidràulics, les dues estructures de premsa romanes i els dipòsits associats fins al moment d'inici dels treballs de conservació, restauració i museïtzació del conjunt arqueològic.Entre els mesos de maig i setembre de 2004 es van realitzar noves intervencions arqueològiques de caràcter preventiu consistents en la prospecció, delimitació i excavació parcial dels sectors nord, sud i est del jaciment. Amb aquestes noves campanyes es van documentar diferents tipus de restes estructurals amb materials associats que van dels segles II - I aC fins als segles V - VI dC.El 2009 es va dur a terme una intervenció de consolidació d'estructures referents al celler romà. La intervenció responia a la degradació de consolidacions anteriors. Aquesta es va efectuar amb materials compatibles amb els originals i reversibles. Es va procedir a una neteja general i es van reintegrar els revestiments del dipòsit principal i dels dipòsits adjacents, els murs de pedra, els paviments d'opus signinum i els fragments de dolis, els quals s'exposen in situ amb suports de ferro per suggerir la seva volumetria original. D'altra banda, es va aplicar un revestiment als talls estratigràfics que presentaven despreniments. Per guanyar profunditat en la seva aplicació es va extreure sediment dels talls, sense documentar restes arqueològiques.Durant el mes de juny de 2009 es va dur a terme una intervenció al jaciment de Vallmora per tal de condicionar-ho tot per a la visita. Els treballs van consistir en la neteja, la retirada de vegetació i reexcavació d'algunes àrees.L'any 2012 es va realitzar una intervenció de consolidació i restauració que va consistir amb una neteja general del jaciment, la consolidació dels dipòsits, la consolidació de cimentacions dels paviments i murs i la consolidació de les dòlies.L'any 2016 es va dur a terme un seguiment arqueològic de les tasques de conservació i restauració del jaciment. Concretament, aquests treballs es van centrar a substituir els panells de contenció de terres, instal·lar una xarxa de drenatge a la zona 2 i a la zona de premses, substituir els panells de contenció de terres del contrapès de la premsa 1 i extracció manual de les terres del seu interior, la neteja de l'interior del contrapès de la premsa 2. Durant els treballs arqueològics no es van recuperar materials. | 78|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 87739 | Les tres Gràcies forestals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-gracies-forestals | <p>Arxiu Municipal d'Història de Teià. Can Llaurador. </p> | XX | <p>La cançó Les tres Gràcies forestals de Teià és obra de Jacint Barrera i Arenas amb música de M. Ridge.</p> <p>'Teià res té millor que l'alzina d'en Barrera</p> <p>l'om de l'hort de Can Bruguera</p> <p>i el pi gros d'en Roc Lladó.</p> <p>Són tres arbres molt bonics de</p> <p>la Vila bell tresor que els seus amos</p> <p>mai per l'or no se'ls vendran són ja</p> <p>prou rics que els sue amos mai per l'or</p> <p>no se'ls vendran són ja prou rics.'</p> | 08281-80 | Avinguda J. Roca Suárez, 32-38 | <p>A principis del segle XX hi havia a Teià tres arbres monumentals que, malauradament, han desaparegut.</p> <p>Aquesta cançó deixa testimoni de l'alzina d'en Barrera, situada al final del torrent de Sant Berger; l'om de Can Bruguera, situat a la tanca del costat de Can Bruguera i el pi d'en Roc Lladó, que estava al torrent de Can Lladó, en una tanca dels horts de la casa. </p> | 41.4937400,2.3232900 | 443514 | 4593790 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87739-programa-festa-major-1992.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 84388 | Club de Tenis Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/club-de-tenis-barcelona | <p>Beltrán, M. (1970). Caesaraugusta</p> <p>Ferrer, C. (1978). Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià. Teià. </p> <p>Miró , J. (1983). Laietània</p> <p>Olesti Vila , O. (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història</p> <p>Prevosti, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. </p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=9&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=5448</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III aC./ V-XV | Parcialment destruït. | <p>El jaciment queda ubicat als camps que actualment ocupen les instal·lacions del Club de Tenis Barcelona de Teià i el seu camp de golf. Es tracta d'uns terrenys amb pendent en direcció al sud, vers el mar. Possiblement la orografia del terreny ha estat sensiblement modificada per la construcció del complex esportiu. L'accés al jaciment es fa des de la riera de Teià, en direcció est, pel passeig de Castanyer i el camí de Premià de Dalt fins arribar a l'entrada del club de tenis.<br /> <br /> Jaciment d'època romana documentat arrel de la destrucció d'un forn romà de producció d'àmfores Pascual I, amb el corresponent abocador, durant la construcció de l'autopista C-32.<br /> <br /> Posteriorment, amb la construcció del club de tenis al nord de l'autopista sembla que es destruïren la resta d'estructures pertanyents a l'establiment romà. Els membres de l'AECC de Premià de Mar, coneixedors de l'existència del jaciment, feren reculls de materials i recuperaren entre altres, ceràmica ibèrica a torn, terra sigil·lada itàlica, sudgàl·lica, hispànica, africana clara A i un fragment de marbre blanc, associat a un possible braç d'una escultura.<br /> <br /> D'altra banda, a la partida anomenada Vinya d'en Po, els membres de l'AECC hi trobaren dues tombes cobertes amb lloses, en una de les quals aparegué una sivella, que qualificaren de medievals per llur tipologia.<br /> <br /> Sembla doncs que en aquest indret hi havia un establiment d'explotació agropecuària d'època romana, villae, que ocupava una extensió força extensa i que comptava amb un forn de producció d'àmfores vinàries laietanes. La cronologia de la vil·la s'estableix, pels materials apareguts, entre el canvi d'era i el s. III dC.<br /> <br /> A la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren restes materials ni estructurals a la zona que permetin aportar informació sobre l'estat de conservació. Se suposa, però, que la construcció de l'autopista i del club de tenis comportà la destrucció de les restes.</p> | 08281-42 | Carrer Ramon Llull, 12Vessant esquerra de la Riera de Teià, urbanitzat en part. | <p>Des de Ferro-Ibèric Final fins a Romà ( -200 / 476 )</p> <p>Des de Medieval ( 400 / 1492 )</p> <p>Actuacions d'afeccionats i clandestins: reculls superficials per part de l'A.E.C.C. de Premià de Mar en els anys 70. </p> | 41.4949978,2.3314829 | 444199 | 4593925 | ( -200 / 476 ) i ( 400 / 1492 ) | 08281 | Teià | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84388-dscf1051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84388-club-de-tenis-barcelona-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84388-club-de-tenis-barcelona-4.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis.Lloc o centre de producció i explotació ceramista.Com a altres noms té: Camp dels Pins, Prop de Can Pujades, Vinya d'en Po i Camí Vell de Teià. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 84358 | Can Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-2 | <p>COLL, R. ; MONTLLÓ, J. (1988). Butlletí Informatiu Local</p> <p>FERRER, C. (1978). Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià</p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=4&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=1212</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> <p> </p> | III aC. | Està destruït. | <p>L'accés al jaciment es realitza per la carretera BV-5026, fins arribar als camps de can LLauradó.<br /> <br /> Jaciment d'època romana, documentat arrel de la notícia proporcionada l'any 1935 per Cristòfol Ferrer, que situava en un camp al sud del poble de Teià, prop de Can Llauradó, entre la riera de Teià i la carretera del Masnou, restes d'un forn del qual mai no s'ha pogut precisar la cronologia.<br /> <br /> Aquesta informació fou recollida amb posterioritat per M. Prevosti (1981), qui no arribà a documentar cap tipus de resta ni establir la seva situació geogràfica. Considerà, però, l'atribució del forn a l'època romana com a probable.<br /> <br /> El 2008 es va realitzar una intervenció arqueològica amb motiu d'un seguiment d'obres per al condicionament de la nova biblioteca municipal, arrel de la qual es va documentar la localització d'un forn, però en aquest cas d'època moderna. Tampoc es localitzà la presència de cap fragment de ceràmica d'època romana, la qual cosa fa dubtar de l'atribució del jaciment com a romà.<br /> <br /> Així sembla que hi ha una probable correspondència entre el forn de que parlà Cristòfol Ferrer i el documentat durant la intervenció duta a terme el 2008, on va quedar demostrat que l'estructura era moderna i no romana.</p> | 08281-37 | Can LlauradóCamp al sud del poble de Teià, en el marge dret de la Riera de Teià, entre aquesta i la carretera d'El Masnou a Teià, prop de Can Llauradó. | <p>Des de Romà ( -218 / 476 )</p> <p>Des de Modern ( 1453 / 1789 )</p> | 41.4943228,2.3239082 | 443567 | 4593854 | -218 / 476 1453 / 1789 | 08281 | Teià | Sense accés | Dolent | Inexistent | Romà|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc o centre de producció i explotació ceramista. Romanitat dubtosa, a part de que actualment ha estat buscat insistentment pels afeccionats a la zona i per la Direcció General del Patrimoni Cultural. Àrea de Coneixement i Recerca. | 83|94 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84359 | El Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-palau | <p>CUYÀS, J. M. (1949). El Palau, important construcció del terme de Teià, dins Museu, 67-69. Mataró.</p> <p>CUYÀS, J.M. (1976). Història de Badalona. Badalona II.</p> <p>FERRER, C. (1978). Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià. Argentona. </p> <p>OLESTI VILA , O. (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró.</p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro.</p> <p>SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.</p> <p>Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=5&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=1215</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> <p><br /> </p> <p><br /> <br /> <br /> <br /> </p> | III aC. | Parcialment destruït. | <p>S'accedeix a la zona a través del Camí del Mig, situat entre el complex comercial Eroski i la Depuradora Teià-Maresme Sud. Agafant aquest Camí del Mig durant uns 275 m., en arribar al primer trencant, cal seguir en direcció nord uns 100 m. pel camí que forma la riera dels Bous, i ens trobarem dins l'àrea en qüestió.<br /> <br /> Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat arrel de les troballes de material constructiu i ceràmica romana efectuades per C. Ferrer el 1935.<br /> <br /> Posteriorment, arran dels treballs d'anivellament efectuats el 1944 al camp anomenat El Palau i als camps propers de Cal Perdut de Baix i Can Martí Dòria, J.M. Cuyàs descobrí nous vestigis romans que posaren de manifest la importància del jaciment.<br /> <br /> Segons l'autor s'observà la presència de molts fragments de tègula, grans quantitats de pedra acumulada en desfer les parets de les construccions romanes i grans blocs de paviment d'opus testaceum. El material ceràmic recuperat incloïa ceràmiques ibèriques, campanianes i terra sigil·lada que l'autor definí “com de plata” i que probablement es podria correspondre amb terra sigil·lada lucente.<br /> <br /> Pel que fa als terrenys pròpiament del mas de Cal Perdut de Baix, segons informacions cedides per Josep Ramírez i Joan Gómez als arqueòlegs que efectuaren la Carta Arqueològica al 1987, van aparèixer ceràmiques romanes i restes de paviment d'opus signinum en aquests camps.<br /> <br /> De la mateixa manera, es té notícia que els membres de l'A.E.C.C. de Premià de Mar han anat recuperant materials de manera reiterada al llarg dels anys i van informar de la presència d'un forn durant les remocions de terres que es van efectuar a la zona per adequar-la al conreu.<br /> <br /> Donades les característiques de les troballes, es pot parlar de la probable existència en aquest indret, d'un establiment rural d'explotació agropecuària d'època romana tipus villae, amb origen en època republicana i que perdurà amb seguretat fins al segle V dC., tal i com demostren els materials recuperats.<br /> <br /> Fruit de la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es va documentar la presència de gran quantitat de fragments de paviment opus signinum, fragments de tegulae i restes de mitges canyes, aprofitats en la construcció del mur de contenció oest de la riera dels Bous en direcció nord, a uns 100 m. a partir del Camí del Mig.<br /> <br /> Aquesta troballa evidencia la destrucció d'estructures efectuada al jaciment al llarg del temps, sense poder valorar fins on ha arribat el grau d'eliminació de restes i l'estat de conservació de l'establiment.</p> | 08281-38 | Camí del Mig s/nAl sud-est del terme municipal de Teià, tocant i envaint el del Masnou, entre el Torrent de Malet i la Riera De Teià, a uns 600 metres per sobre de la N-II. | <p>Des de Ferro-Ibèric Final fins a Romà Baix Imperi ( -200 / 476 )</p> | 41.4901921,2.3325245 | 444282 | 4593390 | -200 / 476 | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.Rep com a altre nom Cal Perdut de Baix.Pujant pel Torrent dels Blocs o de Fosses des del Camí del Mig es poden observar, a trossos, fragments de paviment integrats en la paret esquerra del camí. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84390 | Forn de calç del Carrer Amadeu Creus i Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-carrer-amadeu-creus-i-roses | <p>Caballero Cruells, M. (2005). Memòria intervenció arqueològica al C/Amadeus Creus i Roses afectat per les obres d'urbanització Pla Parcial Rialbs i Garrofers de Teià (Maresme, Barcelona). Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.:5428.</p> <p>Ferrer, C.,(2005). Memòria de la intervenció arqueològica de rebliment indefinit d'un forn afectat per les obres del Pla Parcial d'Ordenació Rials i Garrofers de Teià (Teià, Maresme). nº reg. 9427.</p> <p>Arbós, R.; Ibarz, J.; Piñol, I. (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues: vida i treball entorn de la producció de calç; els forners de Tarrés</p> <p>Santamaria, J. (2002). III Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero.</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=11&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=14659</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | XVIII-XX | Les restes són cobertes amb geotèxtil i terra l'abril de 2008, essent visibles en passar pel carrer. | <p>Les restes arqueològiques es troben ubicades al marge sud del carrer Amadeu Creus i Rosés, dins uns terrenys en procés d'urbanització -actualment hi ha els carrers- al sud del barri de Rials. S'hi arriba a partir del carrer Joan XXIII i creuant el pont de l'autopista en direcció nord.<br /> <br /> Es tracta d'un forn de producció de calç que es documentà arrel d'una intervenció arqueològica efectuada l'any 2005, vinculada a les obres de la urbanització del carrer Amadeu Creus i Rosés del Pla Parcial d'ordenació Rials i Garrofers de Teià.<br /> <br /> Fruit de l'excavació es va poder documentar part del retall original del forn excavat en el terreny geològic, així com restes de la cambra de cocció i part del el canó i la porta del forn utilitzada per carregar i descarregar l'estructura. No es pogué localitzar, però, la boca del forn des d'on es controlava el procés de combustió del mateix i que, a vegades, apareix separada de la porta com sembla ser en aquest cas.<br /> <br /> No es va documentar, però, material ceràmic, fet que impedeix realitzar una valoració cronològica de la seva construcció i amortització, tot i que segons l'autor, segurament seria anterior a la primera meitat del segle XX, moment en què el ciment es comença a utilitzar de manera intensiva, fet que provocà l'abandonament progressiu de la producció de calç com a matèria primera per a fabricar argamassa.<br /> <br /> D'altra banda, es realitzaren dues cates al llarg del carrer Amadeu Creus i Rosés per tal de comprovar la existència o no de restes arqueològiques, que va donar un resultat negatiu.<br /> </p> | 08281-44 | Carrer Amadeu Creus i Rosés, s/nEn el vessant sud-est d'una zona aturonada just per sobre de l'autopista C-32, limitant pel nord amb la majoria d'estructures del jaciment arqueològic de Veral de Vallmora. | <p>Des de Segles XVIII-XX ( 1790 / 1999 ).</p> | 41.4897340,2.3112059 | 442502 | 4593353 | 1790-1999 | 08281 | Teià | Fàcil | Regular | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc o centre de producció i explotació altres.2005. Excavació.2008. Intervenció preventiva, rebliment indefinit. | 98|119 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 87726 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-5 | <p>Col·leccio de quaranta goigs de la Parròquia de Teià per Mn Santiago Casanova i Giner. Vilanova i la Geltrú. 1976.</p> <p>Passejada XV. Ajuntament de Teià. 2009.</p> | XIX | <p>Composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d’un sant. Des del s XVI els goigs són impresos en fulls solts i propagats per les confraries i a les esglésies, als santuaris i a les ermites de tots els Països Catalans, amb texts sovint únics a tot arreu, però amb variants segons les diverses edicions. Durant els s XVI-XVIII els goigs —composts a vegades per poetes com Pere Serafí, Francesc Vicent Garcia o Rafael Bover, o per versificadors afeccionats— foren un instrument de conreu i de conservació de la llengua, i foren utilitzats sovint amb finalitats polítiques o burlesques; fins i tot hom publicà goigs bilingües, que teòricament poden ésser llegits tant en català com en castellà. Homes de la Renaixença, com Marià Aguiló, es dedicaren a col·leccionar edicions de goigs i sorgiren societats d’amics dels goigs, que continuen encara avui una labor de conservació i dignificació. Poetes com Verdaguer, Maragall, Guerau de Liost, Costa i Llobera, Maria Antònia Salvà, etc. han contribuït a la perdurabilitat dels goigs juntament amb els músics més eminents dels Països Catalans.</p> | 08281-76 | Baixada de les Moreres, 7Plaça Sant Jaume, 10 | <p>Els originals daten de 1822. </p> <p>Sant Martí de Tours és un sant bisbe del segle IV molt popular i del que es va estendre la seva devoció durant l'Edat Mitjana. Molts pobles de les nostres contrades porten el nom de Sant Martí. La seva festivitat és l'11 de novembre. Se'l representa sovint a cavall, partint la seva capa amb un pobre, o bé tallant la capa amb una espasa, o bé amb els vestits propis de bisbe, amb un pobre als peus. És el patró dels pobres i també dels cavallers (abans que Sant Jordi o Sant Jaume), dels qui tracten amb cavalls, mules i altres animals de ferradura i de peu rodó, i dels forjadors.</p> <p><br /> </p> | 41.4997871,2.3195960 | 443212 | 4594464 | 1822 | 08281 | Teià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87726-pagina-unida-77.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87726-pagina-unida-78.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87726-goig-amb-texte-mes-modern-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87726-goig-amb-texte-mes-modern-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87726-goig-de-teia-de-1822.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Goigs dedicats a Sant Martí, Bisbe de Tours, patró i titular del poble de Teià, Bisbat de Barcelona. Es celebra la festa l'11 de novembre.Són aquests:Puix lo Cel coronaráSempre vostra santedat:Amparau Martí sagratVostre poble de Tayá. Nasquéreu y al mon entráreu,No per vos, sino per Deu,Guiántvos lo esperit seuA la virtut que heretáreu,Aqui descubrintse yaVostra gran felicitat....A vos acudim postratsO Martí nostre patróY en tota tribulacióDexáunos aconsolatsSempre á vos se clamaráEn tota necesitat. Nostre cor descansaráEn vos sempre confiat:Amparau Martí sagratVostre poble de Tayá. Pertanyen a l'Església. Bisbat de Barcelona. | 119|98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86879 | Can Donal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-donal | <p>Estrada, J. Vías y poblamiento en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. 1969.</p> <p>Prevosti, M. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. 1981.</p> <p>Ribas, M. El poblament d'Ilduro. Barcelona. 1952. </p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'ocubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III d.C. | Estat de conservació desconegut | <p>'Cova' que fou utilitzada per allotjar enterraments romans. Fou reforçada per lloses d'argamassa de picadís. Els enterraments eren fets en tègula. Els materials recuperats foren: fragments de ceràmica grollera romana, dòlia, 2 pesos de teler, fragments de llantions i llacrimatoris en vidre blau, amb estries. </p> | 08281-71 | Zona urbanaCova natural d'enterrament inhumació col·lectiuLa ubicació d'aquesta 'cova' no s'ha pogut localitzar.En coordenades i cadastre hi ha lloc aproximat on es creu que es va localitzar. | <p>192-476 Romà. Segle III. Romà Baix Imperi. </p> | 41.4934388,2.3365468 | 444621 | 4593748 | 08281 | Teià | Fàcil | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Cova natural d'enterrament inhumació col·lectiu. La informació que es té d'aquest probable jaciment és molt confusa. La ubicació d'aquesta 'cova' no s'ha pogut localitzar. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84361 | Pins d'en Godó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-den-godo | <p>GALERA, LL. (1983). Butlletí A.E.C.C.</p> <p>GALERA, LL.; ARTÉS, S. (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Segons dades de l'arxiu parroquial i altres fonts.</p> <p>GIRALT, C. (1985). El Masnou, ahir i avui.</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=1408&consulta=MSUxK3BsYSBkZSBtYXRhJTIrLTEl&codi=1217</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | XIII aC. | Estat de conservació desconegut. Destruït. | <p>S'accedeix mitjançant el passeig de la Riera de Teià i el torrent de Can Mateu. El jaciment suposadament queda ubicat a la zona de la Molassa, al nord de Teià, en una zona parcialment urbanitzada per xalets.<br /> <br /> Es tracta d'un jaciment documentat en base a la notícia destacada per Lluís Galera, el qual esmenta la troballa d'un fons de cabana en un lloc incert, el qual no compta amb cap adscripció cronològica donada la manca absoluta de material associat.<br /> <br /> A la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren restes materials ni estructurals a la zona que permetin aportar més informació.<br /> <br /> Donada la escassa informació de què es disposa no es pot establir una àrea vinculada al jaciment.</p> | 08281-40 | Passeig de la Riera de Teià Torrent de Can MateuEn el cami que puja cap a la Serra. | <p>Des de Bronze Final ( -1200 / -650 )</p> | 41.5018000,2.3161900 | 442929 | 4594690 | ( -1200 / -650 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc d'habitació amb estructures peribles fons de cabana.Il·localitzat. L'A.E.C.C. de Premià de Mar l'ha buscat reiteradament, inclús amb situacions donades pel mateix Galera, però mai s'ha pogut localitzar. Tenint en compte només la informació de l'article recollit a bibliografia, es tracta d'un jaciment molt dubtós. | 79|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 86880 | Bòbila de la Carretera de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-la-carretera-de-teia | <p>Galera, Ll. La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià. Museu. 1949. </p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | <p>A 2 metres de fondària es trobà un sol fragment ceràmic que presentava dibuixos incisos. Podría tractar-se d'un objecte d'època hallstàtica.</p> <p> </p> | 08281-72 | Carretera de TeiàBòbila a l'esquerra de la carretera d'El Masnou a Teià, just després de passar per sota del pont de l'autopista. | 41.4918100,2.3219200 | 443398 | 4593577 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Cronologia dubtosa que no s'ha pogut comprovar, car no ha estat possible localitzar el fragment.Troballa efectuada per Joan González en els anys 40. En terreny erm. | 80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 88165 | Goigs a la Creu d'entrada de poble o 'Stationalis' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-creu-dentrada-de-poble-o-stationalis | <p>Goigs a la creu d'entrada de poble o 'stationalis' que s'aixeca a l'entrada de Teià. Text de mossèn Santiago Casanova i Giner, prevere. 1972.</p> | XX | <p>Goigs a la creu d'entrada de poble o 'stationalis' que s'aixeca a l'entrada de Teià. Text de mossèn Santiago Casanova i Giner, prevere. </p> <p>Ricard Vives i Sabaté estampà aquesta edició al seu obrador de la Rambla José Antonio número 18, a la ciutat de Vilanova i la Geltrú. 1972.</p> <p>A un costat de la Creu hi figura el Sant Crist, a l'altre la Verge Maria amb l'Infant Jesús als braços; als peus del Crist i de Maria quatre figures que poden ser àngels o verges. No s'ha sabut interpretar.</p> <p>Al capitell estan representats: Sant Martí en l'escena de la capa, Santa Magdalena, Sant Pere, Sant Joan Baptista, Sant Jaume i Sant Francesc d'Assís. </p> <p>La lletra del goig no inclou partitura. </p> <p> </p> | 08281-89 | Baixada de les Moreres, 7Plaça Sant Jaume, 10 | <p>La 'Creu de terme' de Can Llauradó, més que de terme és una 'Creu d'entrada de poble' o 'Stationalis'.</p> <p>Aquesta creu podria estar relacionada amb la pesta que l'any 1589 començà a Can Llauradó, amb un fet estrany del qual parla en el llibre d'Òbits, el rector Joan Sala.</p> <p>Aquesta Creu gòtica no sabem quan fou edificada, però segurament pertany al segle XVI. Godiol l'esmenta entre les creus que tenen el cardot com a motiu ornamental, moltes d'elles datades entre el 1558 i el 1589. La nostra Creu té de particular una tauleta-altar destinada a la benedicció del terme, cosa que fins temps molt recent es feia des d'allí el 3 de maig, festa de la troballa o invenció de la Santa Creu. Tauleta que no hem vist en altres creus, almenys en disposició de la nostra.</p> <p>Enderrocada el 1936, fou restaurada i aixecada novament tot seguit de recobrada la llibertat religiosa essent batlle en Francesc Mestre i Gavaldà (Fusteret) i rector Mn. Josep Blanch i Blanch. </p> <p>En la nova col·locació fou lleument girada. Ara Jesús mira cap a la marina, abans cap a muntanya. Sant Martí mirava cap a la carretera, ara, des de la carretera no es veu. </p> <p> </p> | 41.4997791,2.3196067 | 443212 | 4594463 | 1972 | 08281 | Teià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88165-pagina-unida-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88165-pagina-unida-26.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Mossèn Santiago Casanova | Pertanyen a l'Església. Bisbat de Barcelona | 119|98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 88169 | Goigs en lloança de devota imatge del Sant Crist que es venera en la seva capelleta de la Riera de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-devota-imatge-del-sant-crist-que-es-venera-en-la-seva-capelleta-de-la | <p>Goigs en lloança de devota imatge del Sant Crist que es venera en la seva capelleta de la Riera de Teià. 1974. </p> | XX | <p>Goigs en lloança de devota imatge del Sant Crist que es venera en la seva capelleta de la Riera de Teià. <br /> 'El Sant Crist de la Riera' és una devota imatge que es venera a Teià, en una capelleta adossada a la casa número 11 de 'La Riera'.</p> <p>La lletra del goig no inclou partitura. Text antic i anònim que s'ha revisat. </p> | 08281-90 | Baixada de les Moreres, 7Plaça Sant Jaume, 10 | <p>Conta la tradició que aquesta imatge fou donada al poble pels frares cartoixans de Montalegre en agraïment a l'acolliment que trobaven. </p> <p>De fet trobem aquesta mena de capelletes en tot el Maresme, on són conegudes amb el nom de 'El Sant Crist'.</p> <p>La tradició segueix dient que per dues vegades la rierada entrà a l'humil nínxol que guardava la santa imatge, emportant-se-la i deixant-la a l''Hort de Can Vista', propietat de Na Josepa Vidal i Feu, de 'Can Met'. Com a reconeixença i previsió, aquesta agençà la capelleta i hi posà porta, guardant clau i prenent cura del a Capelleta i de la imatge. </p> <p>Aquesta imatge, l'any 1936, fou amagada al celler de l'Hort de Can Met, i així fou salvada.</p> <p>Avui en té cura Na Rosa Puigoriol de March. </p> | 41.4997791,2.3196225 | 443213 | 4594463 | 1974 | 08281 | Teià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88169-pagina-unida-59.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88169-pagina-unida-60.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | En aquesta capelleta es munta una mena de 'monument' pel Divendres sant, amb flors, palmons i ciris, i un altar amb motiu de la Processó de Corpus i, abans, també en la Processó eucarística del Sagrat Cor. De tot aquest treball cuidava -absent Josepa de Barcelona- la seva germana Dolors, i morta aquesta, la seva neboda Antònia Torrents, que, ajudada per tot i en tot, pels de 'Can Nanet', es lluïen de debò.Pertanyen a l'Església. Bisbat de Barcelona. | 119|98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 88171 | Goigs en lloança del Sagrat Cor de Jesús de la muntanya de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-del-sagrat-cor-de-jesus-de-la-muntanya-de-teia | <p>Goigs en lloança del Sagrat Cor de Jesús de la muntanya de Teià. Jacinta Solà i Duran. 1974. </p> | XX | <p>Goigs en lloança del Sagrat Cor de Jesús de la muntanya de Teià. </p> <p>El text és de na Jacinta Solà de Duran. 1974. </p> <p>Al capdamunt de la Riera de Teià, i a l'esquerra d'aquesta, existeix una finca anomenada Can Munt, avui propietat de D. Alfred Sedó Peris-Mencheta. Dins d'aquesta finca, i en un turó molt visible des de tota la vall, l'any 1956, na Maria Sedó Torres hi feu entronitzar una bella imatge del Sagrat Cor de Jesús, obra en marbre de l'escultor Claudi Rius, i que fou beneïda pel reverend Adolf Roger.</p> <p>La lletra del goig no inclou partitura. </p> | 08281-91 | Baixada de les Moreres, 7Plaça Sant Jaume, 10 | 41.4997992,2.3196656 | 443217 | 4594465 | 1974 | 08281 | Teià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88171-pagina-unida-65.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88171-pagina-unida-66.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Jacinta Solà de Duran | Al peu del monument es va col·locar una làpida de marbre on es llegeix aquesta quarteta piadosa, extreta d'una publicació editada a Xàtiva l'any 1879 i escrita pel reverend Hemenegildo Torres: 'Mi pobre corazón, la vida mía.Mi cuerpo y alma te consagro amante.Si yo tuviera mil, en este instante,ardiendo en sacro amor mil te daría'.Pertanyen a l'Església. Bisbat de Barcelona. | 119|98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84360 | Enterrament al Sud de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterrament-al-sud-de-teia | <p>MONTLLÓ, J. ; COLL, R.(1989). Butlletí Informatiu Local</p> <p>MONTLLÓ, J. ; COLL, R. (1989). Butlletí Informatiu Local</p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</p> <p>VICENS, F. (1948). Museu</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=6&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=1216</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III-V | Destruït. | <p>El jaciment queda ubicat al voltant del número 43 del carrer José Roca Suárez-Llanos, en uns terrenys plans recentment urbanitzats al nord de l'autopista C-32. S'accedeix al jaciment a través de la carretera del Masnou a Teià BV-5026, fins arribar a la cruïlla d'aquesta amb el Passeig Rodríguez de la Fuente, on comença el carrer abans esmentat.<br /> <br /> Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat en base a la troballa, als anys 40 del segle XX, d'un enterrament aïllat obrat amb tègules que acollia les restes d'un individu amb una orientació est-oest. S'hi poden relacionar fragments d'un recipient de ceràmica reduïda i diversos claus.<br /> <br /> D'altra banda se sap que a prop també es trobà l'esquelet d'un cavall, del qual es desconeix la relació amb l'enterrament de l'individu.<br /> <br /> Donat que ubicació exacta de la troballa no es coneix, s'ha emplaçat al lloc indicat per M. Prevosti. És possible que es tractés d'un enterrament aïllat, ja que de la recent urbanització de la zona no s'han després més troballes.<br /> <br /> A la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren restes materials ni estructurals a la zona que permetin aportar més informació.</p> | 08281-39 | Carrer José Roca Suárez-Llanos, 43En uns terrenys plans urbanitzats al nord de l'autopista C-32.Al sud de Teià, a la vora mateix de la carretera el Masnou-Teià, a 10 metres de la via romana. | <p>Des de Romà Segle III fins a Romà Baix Imperi ( 192 / 476 )</p> | 41.4940400,2.3242900 | 443598 | 4593823 | ( 192 / 476 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Era un lloc d'enterrament inhumació aïllat. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84391 | Can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padro-1 | <p>Memòria intervenció arqueològica , 2001. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontolgoia . Núm. reg.: 4202.</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=12&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=15079</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | XVIII-XX | <p>La masia de Can Padró es troba situada al nucli històric de la vila de Teià. Limita al nord amb la Plaça de Sant Martí, al sud amb el carrer Guilleries, al cantó est amb el carrer Víctor Català, per on s'accedeix, i a l'oest amb el carrer Maresme.<br /> <br /> Es tracta d'una masia de planta basilical amb tres crugies paral·leles construïda al segle XVIII substituint una d'anterior. De la façana en destaquen les obertures, totes elles envoltades de pedra ben escairada amb trets gòtics, igual que les cantoneres. El nom prové del fet que la casa era propietat de l'Església i era el lloc on la gent del poble pagava l'impost conegut com la terça.<br /> <br /> L'any 2001 amb motiu d'unes obres en la finca destinades a la construcció d'un pàrquing, es realitzà una intervenció arqueològica fruit de la qual es pogueren documentar tres estructures; un pou de captació freàtica reaprofitat com a fossa sèptica , restes d'un mur de 8 m. de llarg perpendicular a la façana de la casa i un petit dipòsit pavimentat amb rajoles. Tant el pou com el mur havien quedat amortitzats a finals del s. XVII o inicis del segle XVIII coincidint amb el moment que es bastí la masia actual. Pel contrari, el dipòsit havia estat construït en el moment d'amortitzar les estructures anteriors.<br /> <br /> D'altra banda es documentà a tota la zona excavada un estrat datable de finals del segle XVII o principis del segle XVIII, el qual indicava, de nou, una gran reforma feta a la casa a principis del segle XVIII i que tindria una funció anivelladora del terreny natural, que té un fort pendent vers el sud en aquesta zona.</p> <p>Les restes descrites foren destruïdes després de la seva documentació.<br /> </p> | 08281-45 | Carrer de Víctor Català, 11Dins del casc urbà al costat de l'Ajuntament i l'església | <p>Des de Modern fins a Segles XVIII-XX ( 1453 / 1789 ).</p> <p>La capa de sauló taronja que és on ha aparegut tot el material i que es pot datar a finals del segle XVII o principis del segle XVIII ens està indicant una gran reforma feta a la casa a principis del segle XVIII coincidint amb una època de bonança econòmica. El Maresme rebé intensament des del segle XVIII la influència de les relacions mercantils que s'havien establert entre Catalunya i Amèrica. Aquest moviment marítim i mercantil va incidir fortament en la construcció i remodelació dels habitatges i en el millorament de la seva aparença. La deposició d'aquesta terra amortitzaria un mur d'època anterior que funcionaria amb la masia abans de la seva remodelació. A més aquesta capa tindria una funció anivelladora del terreny natural que té un fort pendent en aquesta zona. </p> | 41.4993190,2.3200667 | 443250 | 4594412 | ( 1453 / 1999 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc d'habitació amb estructures conservades de casa.2001. Excavació, Control.2001. Control, Excavació.2001. Control, Excavació.També té com a nom El Terço.Hi ha dades que indiquen una sèrie de paral·lels arquitectònics a Teià: Can Monar i Cal Mora tenen també una remodelació a finals del segle XVII. Aquells darrers anys del segle XVII i primers del segle XVIII suposaren un moment de creixement econòmic per a totes les masies de Teià, les quals remodelaren les seves construccions i redistribuiren els seus espais fent-los més nobles i aparents. | 98|119 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 84393 | Cal Baster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baster | <p>Muñoz Rufo, Vanessa (2011). Memòria intervenció arqueològica Cal Baster - Carrer Antonio Machado, núm. 29. Núm. Mem.: 10179</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=14&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=21175</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | XV // XVIII-XX | L'estat de conservació és desconegut | <p>La intervenció arqueològica desenvolupada entre els dies 7 i 11 d'agost de 2011 a càrrec de l'arqueòloga Vanessa Muñoz Rufo, de l'empresa FRAGMENTS, realitzada al carrer Antonio Machado, núm. 29 de Teià va tenir com a objectiu delimitar, excavar, documentar i protegir, en cas de necessitat, les possibles restes arqueològiques de diferent època que poguessin localitzar-se dins la Torre de Cal Baster. El motiu d'aquesta intervenció estava justificat pel fet que els propietaris del immoble volien realitzar unes reformes internes i pel fet de que s'afectava el subsòl de la torre de Cal Baster, datada entre els segles XV i XVII i protegida amb el màxim grau de protecció del patrimoni des de 1949 (BCIN). El paviment de la torre es trobava aproximadament un metre per sobre de la cota del paviment de la finca, pel que el projecte d'obra contemplava un anivellament per igualar les cotes de circulació.<br /> <br /> Degut a la manca de materials arqueològics diagnòstics va resultar molt difícil datar el moment de construcció del paviment interior de la torre, tot i que semblava anterior al segle XX, ja que les reformes posteriors, com la obertura de la porta o el reforç, formen part, sense dubte, del segle XX per la utilització de ciment pòrtland. La construcció del paviment podria estar lligada a la reforma interior de la torre, ja que es va poder comprovar que el paviment passava per sota del recreixement interior del mur, que li donava la peculiar planta circular interna, tot i que per aquest mateix motiu es podia tractar d'una acció constructiva anterior a aquesta reforma. El fet de no haver desmuntat aquest recreixement en cap punt impedia saber si aquest paviment s'adossava al mur original de la torre o no.</p> | 08281-47 | Carrer Antonio Machado, 29 | <p>Des de Medieval Baixa Edat Mitjana fins a Segles XVIII-XX ( 1400 / 1999 )</p> | 41.4992749,2.3216504 | 443382 | 4594405 | ( 1400 / 1999 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | Legal | Islàmic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BCIN | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Assentament militar torre. | 88|94|98 | 1754 | 1.4 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 86871 | Can Xen, Can Famades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xen-can-famades | <p>Pla d'Ordenacio Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> <p>Garí i Bonet, Ll., Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> <p>http://vilataliano.blogspot.com/2014/09/la-masia-de-can-famades.html</p> | XIV/ XVII | Hi ha un cos de casa reformat i l'altra que necessita reformes. | <p>És una masia molt antiga, ja que consta que a mitjans del segle XIV pagava un cens al castell de Burriac consistent en un parell de gallines per Nadal.</p> <p>Actualment no queda cap element arquitectònic de la primitiva construcció. En aquest mateix lloc es devia haver construït una masia gòtica de planta baixa i pis i teulada de dues aigües, com ho demostra per exemple, aquesta bonica finestra purament gòtica. </p> <p> </p> | 08281-68 | Passatge de Can Feu 7-9 | <p>En el segle XVII es va reformar la meitat dreta de la masia. Aquí va viure en Bernat Famades, que amb altres teianencs, va anar l'any 1505 a la Cort de Salamanca per demanar els Privilegis de Teià al rei Ferran II. En aquests es forma la primera Batllia del poble i es nomena a Pere Noguera com a batlle. Tenim constància de la separació de la masia en dues cases a mitjans del segle XIX. El cognom Famades el trobem vinculat a la casa des del segle XIV fins a finals del XVIII. </p> <p>Els propietaris actuals de la masia són les famílies de Joaquima Creus (part esquerra) i Antoni Lòpez (part dreta). </p> | 41.4976577,2.3225115 | 443453 | 4594226 | 08281 | Teià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86871-can-famades-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86871-can-famades.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86871-can-famades-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86871-can-xen.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86837 | Les Escaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escaletes | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Situades a sud llevant de la Casassa, es tracta d'unes escales que salven el desnivell entre el passeig de la Riera i la cota d'implantació de les cases senyorials. Antigament aquest lloc era conegut com la baixada de ca l'Apotecari degut a que una de les cinc cases que hi havia, abans de construir can Casassa, era la farmàcia. </p> | 08281-49 | Carrer de les Escales | 41.5007514,2.3203257 | 443273 | 4594570 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86837-les-escaletes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86837-les-escaletes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86837-dsc00969-escaletes.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 49 | 1.5 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86862 | Ca l'Americano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamericano-1 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Construcció de principis del segle XX, de planta rectangular amb façana de composició eclèctico-colonial de la qual destaca el remat superior de la façana principal amb un relleu en forma de segment circular. La construcció s'assenta en una plataforma situada a un nivell superior al de l'accés que presenta una barana amb balustres.</p> <p> </p> | 08281-59 | Carrer Margarida Xirgu s/n | <p>Aquesta casa va ser construïda al 1923 per un 'indiano' que fou comerciant i es deia Martí Raméntol i Novell (Teià, 1885- El Salvador, 1956). Quan es retirà, a l'any 1927, vivia temporades a la casa. </p> | 41.5004882,2.3169029 | 442987 | 4594544 | 1921 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-ca-lamericano-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-ca-lamericano.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-cal-americano-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-cal-americano-1.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Altrament dit Can Jorba. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 86864 | Can Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobet-1 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Edifici de finals del segle XIX. Consta de planta baixa i dues plantes pis del qual té interés la façana principal orientada a migdia, que presenta una ordenació regular amb encoixinats i forats arquitectònics diferenciats a les seves plantes. Hi ha un cos afegit més baix que dóna al passeig de la Riera construït amb posterioritat, el qual no té interés pel que fa a la seva protecció. </p> | 08281-61 | Carrer de Pau Casals, 1-3Passeig de la Riera, 50-58 | 41.4971193,2.3222914 | 443434 | 4594166 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86865 | Can Bancs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bancs | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Edificació de planta baixa i pis de 1889, que presenta una façana de composició amb simetria central a sud llevant, amb una imposta i cornisa superior rematada amb una barana d'obra calada. Hi ha un balcó que fa de porxo de l'accés a l'habitatge, suportat per uns pilars de fosa. La porta d'accés a la finca es suporta per uns muntants amb uns interessants esgrafiats modernistes. </p> | 08281-62 | Carrer Josep SabatésTorrent de Casa Bru | 41.4997751,2.3181017 | 443086 | 4594464 | 1889 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs-2_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs_0.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 86866 | Casetes Carrer Vapor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-carrer-vapor | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Es tracta d'un conjunt d'habitatges unifamiliars per allotjar treballadors de l'antic Vapor situat davant on hi ha actualment l'empresa CAFOR. </p> <p>Són construccions de planta baixa i pis en renglera i amb la façana migdia alineada. La façana és plana i presenta una imposta coincidint en el primer forjat i una cornisa al segon. Hi ha un balcó a cada habitatge en el mateix nivell de la imposta i les obertures estan remarcades per un joc regular de petits relleus, atorgant unitat al conjunt edificat. </p> | 08281-63 | Carrer Vapor | 41.4971323,2.3219843 | 443408 | 4594167 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86866-img20210512142338-carrer-del-vapor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86866-cases-carrer-vapor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86866-cases-carrer-vapor-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86867 | Casetes Carrer Ebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-carrer-ebre | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVII | <p>Carrer més antic del poble que correspon al primer indici de formació de trama urbana. És l´únic cas de Teià que un grup de cases de cos tenen a la seva entrada portalades adovellades.</p> <p> </p> | 08281-64 | Carrer Ebre | <p>La formació del poble de Teià el trobem a l'època medieval a partir d'unes quantes cases aïllades amb els seus camps de conreu que s'estenen al voltant de l'església de Sant Martí que compleix la funció de centre. Es tracta, per tant, d'un nucli de població dispers.</p> <p>En aquell temps les esglésies, rectories i cementiris eren considerats llocs sagrats i comptaven amb immunitat eclesiàstica, els que els profanaven o envaïen eren castigats amb l'excomunió. Per deixar-ho ben clar s'acorda que a menys de 30 passes (és a dir 23,1 metres) del lloc sagrat seria considerat sagrera i quedaven els béns o persones sota l'empara de l'església. Lògicament, els artesans i els comerciants que no tenien servitud feudal són els que cerquen la seguretat a prop dels edificis religiosos i són els que formen els primers nuclis urbans. </p> <p>Com a testimoni d'això apuntem que en aquest carrer tenim Cal Fuster, que tingué els darrers telers manuals del poble, o que, no fa gaires anys, a la casa coneguda com 'el Torrente' era una popular fonda on es feien moltes celebracions familiars. </p> | 41.4994054,2.3194255 | 443197 | 4594422 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-5.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 86868 | Can Gassó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gasso | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Antiga casa pairal de la finca de Can Gassó, avui integrada al teixit urbà de Teià. El desenvolupament del Pla Parcial de la Plana ha permès situar-la en una posició emblemàtica a l'entrada principal del poble, pel passeig de Massarossa. La façana migdia i part de la façana llevant conserven el seu estat original. No és així a les altres façanes que han sofert modificacions i afegits. </p> <p>Las façanes que es conserven ens mostren la importància d'aquesta construcció d'estil eclèctic, de la que podem destacar la composició simètrica de la façana migdia, alterada per un balcó amb barana de balustres situat al primer pis, així com una terrassa situada al segon nivell.</p> <p>S'admetrà, com a ús complementari a l'ús principal (terciari-comercial), l'ús d'habitatge en el cos principal catalogat, sempre vinculats i com un únic immoble.</p> | 08281-65 | Passeig de la Plana, 31 | 41.4927698,2.3287019 | 443965 | 4593679 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86870 | Can Bordoi, Mestre Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bordoi-mestre-riera | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVIII | <p>Es tracta d'una composició de façana de planta baixa i dues plantes pis, de simetria central rematada a la part superior per una balustrada i coronament central barroc. Però cal destacar-ne l'esgrafiat que de banda a banda de la façana, ocupa una franja horitzontal referent al Partit Socialista Unificat de Catalunya, adherit a la Internacional Comunista de l'any 1936. </p> | 08281-67 | Carrer Sant Jordi | <p>L'edifici fou seu del PSUC des de 1936 fins el 1939. Posteriorment s'ocupà per habitatges de la guàrdia civil i per un parvulari en planta baixa fins a mitjans dels seixanta. Del 1972 al 1975 es fa servir com a casal de joves, i després com a llar d'infants privat. Actualment hi ha habitatges de lloguer. </p> | 41.5006017,2.3203362 | 443274 | 4594554 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86870-dsc4390-can-bordoy.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86870-psuc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86870-psuc.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Tot l'estil Barroc hi ha una fusió amb el Neoclàssic. Altrament dit Mestre Riera. | 96|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86872 | Can Botei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-botei | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Casa a quatre vents de planta baixa i pis amb porxos als dos nivells. De la coberta emergeix una torre de planta rectangular. </p> <p>Hi ha una barana de balustres tant a la coberta com als porxos. L'edifici ha sofert modificacions que li han fet perdre atributs originaris. </p> | 08281-69 | Carrer J. Puigoriol, 2-8Passeig de la Riera, 29-33Carrer de la Cerdanya, 21-27 | 41.4965729,2.3218866 | 443400 | 4594105 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-can-botei-o-pepito-llaurador.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-can-botei-o-pepito-llaurador-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-can-botei-o-pepito-llaurador-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-rcs3555-can-botei.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86873 | Can Villà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-villa-1 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | Caldrà restaurar l'esgrafiat. | <p>A la part superior de la façana sud-llevant que dóna a l'interior de la parcel·la hi figura un interessant esgrafiat modernista de 1919. </p> <p>Hi ha les inicials J. V. de la família Villà. I l'any de construcció, en números, 1919. </p> | 08281-70 | Carrer Josep Sabatés | 41.5004731,2.3185699 | 443126 | 4594541 | 1919 | 08281 | Teià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86873-can-villa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86873-can-villa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86873-can-villa-1.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86853 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-18 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/</p> | XIX | <p>L'edifici actual és de finals del segle XIX i fins fa poc existien encara les escoles en la planta baixa i les dependències administratives en la planta pis.</p> <p>La notícia més antiga que tenim sobre l'edifici de l'Ajuntament és de l'any 1579, referent a la venta dels terrenys destinats a 'Casa i Corral del Terme'.</p> <p>L'any 1830 servia com a posada pública, la caseta annexa per a escola de la primera educació i un tros de terreny com a Plaça Real.</p> <p>L'edifici fou objecte d'ampliació per adaptar-ho al programa funcional de l'Ajuntament, i en concret, en el cos situat en la planta segona ampliada segons projecte de l'arquitecte Pere Joan Ravellat s'hi emplacen els Serveis Tècnics Municipals. </p> | 08281-53 | Pere Noguera, 12Entre Baixada de les Moreres i Plaça Sant Martí | 41.4997228,2.3198315 | 443231 | 4594456 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86858 | Plaça de la Fonda i el Mercat o Plaça de Vendre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-fonda-i-el-mercat-o-placa-de-vendre | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/component/k2/item/18-mercat-municipal-de-teia</p> <p>https://www.catalunya.com/mercat-municipal-de-teia-17-21001-64?language=ca</p> <p>https://imesdisseny.com/portfolio/mercat-municipal-teia-100-anys/</p> | XX | <p>Edificació de planta baixa destinada a mercat municipal, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal que presenta un porxo d'accés a una altura inferior de la coberta general per deixar passar la llum a través d'un vitrall incorporat. La mida, ús i composició de l'edifici li donen un caràcter entranyable que cal conservar. Al costat de ponent hi ha unes escales amb graons de totxo a sardinell que permeten accedir a un nivell superior on hi ha un plàtan protegit, que presideix l'espai públic. </p> <p>A principis del segle XX la casa, on actualment es situa una pastisseria, era la fonda Estragués. </p> <p>A la confluència de la riera amb el torrent de casa Bru, el Mercat Municipal de Teià s'alça al nucli central comercial de la ciutat, que es correspon amb el centre geogràfic del poble. La plaça de vendre, com s'anomenava abans, ha estat durant deu dècades el centre comercial de Teià: fondes, bancs, bars, fleques i establiments de tota mena han aparegut i desaparegut al seu redós. Té una bona oferta de producte alimentari fresc. <br /> </p> <p> </p> <p> </p> | 08281-55 | Plaça Catalunya | <p>Des de la seva instauració l'any 1505, el Comú de Sant Martí de Teià, com a predecessor de l'actual Ajuntament, va tenir competències en l'abastament de queviures a la població en totes les seves vessants: recaptatòria, sanitària i de control i lluita contra el frau en les pesades.</p> <p>El segle XIX la població va patir múltiples i diverses epidèmies de febre groga, grip i còlera que van provocar gran mortalitat, la qual cosa féu adonar les autoritats de la importància de les normes d'higiene com a mesura de prevenció. Amb aquesta finalitat es dictaren normes per traslladar els cementiris de les esglésies a les afores del nucli urbà i, d'altra banda, per construir-hi mercats i escorxadors municipals. A Teià aquests equipaments daten dels anys 1855, 1916 i 1927, respectivament.</p> <p>El Mercat Municipal de Teià és un edifici singular de la vila que data del 1916 situat a la plaça de Catalunya. La construcció s'ha anat remodelant des de llavors, amb diverses importants intervencions el 1997 i el 2009, quan es van remodelar el mercat i el porxo, el 2014 amb la instal·lació de la portalada a l'entrada principal i el 2018, quan es va restaurar el vitrall.</p> <p>A l'Arxiu Municipal es conserva un plànol de 1916 anterior a la construcció del mercat en què s'aprecia una edificació amb tres portes situada en l'espai que actualment ocupa la plaça de Catalunya, que aleshores era coneguda com a plaça del Born: un born és un mot d'origen medieval que designava l'espai públic destinat a la celebració de fires i mercats.</p> <p>En el plànol també hi figuren el nom de les dues carnisseries -Enrica i Magdalena-, així com la parada de la gallinaire Caterina en una taula situada sota un arbre. Aquest recinte constava d'un local de repès on els compradors podien comprovar el pes dels aliments adquirits..</p> <p>El maig de l'any 1933, en temps de la República, s'hi va construir la teulada a dues vessants seguint el projecte redactat i dirigit per l'arquitecte municipal. </p> <p>Durant dècades, els principals proveïdors d'aliments van ser els mateixos pagesos de la població. A les cases s'hi criava bestiar i aviram, i les feixes eren plantades de fruiters, llegums i verdures una part de la collita es venia a Barcelona i l'altra es despatxava a escala local. El peix també es portava de la rodalia.</p> <p>L'oferta estava subjecta a l'estacionalitat i la meteorologia. Al mercat només es venien productes frescos i quasi tot s'havia de consumir ràpid perquè no es podia conservar gaire temps. Això feia que la gent -dones, sobretot- anés a plaça pràcticament a diari, ja que les dificultats de conservació i els ajustats sous familiars feien impossible les compres setmanals.</p> <p>L'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 i la mobilització dels homes al front van deixar cada cop més terres ermes i van motivar l'escassedat de subsistències. </p> <p>Van aparèixer llavors les cartilles de racionament. Les privacions alimentàries van estimular l'intercanvi de productes de primera necessitat i l'aparició de l'estraperlo: una forma de comerç il·legal que va tenir continuïtat durant els primers anys de la postguerra.</p> <p>El desenllaç del conflicte i l'aïllament internacional van sumir el país en l'autarquia, la qual cosa va provocar la desaparició de molts productes bàsics i la seva substitució per succedanis de pitjor qualitat.</p> <p>La situació econòmica va començar a millorar la dècada de 1960, de primer gràcies a la colònia estiuejant i més endavant a la generalització de la societat de consum. Al mercat, les neveres frigorífiques van reemplaçar els vells blocs de gel per conservar els aliments i va aparèixer la indústria dels congelats.</p> <p>La millora del transport a nivell general i la terciarització de l'economia local va donar peu a la comercialització de nous productes, i el boom de l'automoció, la construcció de l'autopista i l'obertura de grans superfícies de distribució van afavorir un canvi d'hàbit: molts teianencs feien la compra fora del poble. </p> <p>En els darrers anys, la tendència s'ha revertit parcialment i al cap de cent anys el mercat torna a ser un referent del comerç de proximitat, sinònim de qualitat i bon tracte.</p> <p>Per arribar al centenari, l'edifici del Mercat ha estat objecte de diverses reformes i arranjaments al llarg dels anys. Les intervencions més significatives es van practicar els anys 1997 i 2009 i van consistir en una reforma del mercat i la modificació del porxo; el 2014 es va instal·lar la nova portalada a l'entrada principal. El 2018 es va restaurar el vitrall de la façana principal. </p> | 41.4988108,2.3209532 | 443323 | 4594355 | 1916 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-mercat-municipal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-mercat-municipal-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-mercat-municipal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-placa-de-la-fonda-i-el-mercat.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'horari d'obertura al públic és:De dimarts a dissabte de 8h a 14hDimarts i divendres 17.30h a 20h | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 86851 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-15 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/item/1700-horari-del-cementiri</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> | XIX | <p>El projecte del cementiri municipal és del masnoví Miquel Garriga i Roca (1808-1888). Durant la primera meitat del segle XIX, la construcció de cementiris municipals substituint els parroquials són un exemple més de la presència de les noves institucions i de la simplicitat i contundència de l'arquitectura de l'època.</p> <p> </p> | 08281-51 | Camí del CementiriCarrer Disseminats 20 | <p>El cementiri es va començar a construir l'any 1854. Després per necessitat es va ampliar amb dues noves illes, i recentment s'han acabat les obres d'una reeixida ampliació cap al nord-est mitjançant un projecte que és obra de l'arquitecte municipal Josep Antoni Novo i Anguera i de l'arquitecte Fernando Nieves Garceran, del qual també cal destacar-ne la urbanització de l'accés. L'esmentada ampliació obtingué un premi d'Espais Públics de la Diputació de Barcelona (2006) i un altre d'Espais Exteriors a la III Triennal d'Arquitectura del Maresme. </p> | 41.5010567,2.3254534 | 443701 | 4594602 | 1854 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86851-rcs7661-cementiri.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86851-dsc00741-cementiri.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86851-cementiri-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86851-cementiri-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Miquel Garriga i Roca | El recinte se situa en una zona voltada de vinyes, amb magnífiques vistes sobre el mar i el centre urbà. La dècada de 2000, s’hi van afegir dues noves illes de nínxols i es va urbanitzar l’accés per millorar-ne la integració paisatgística. | 119|98 | 49 | 1.5 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 86847 | Ca l'Antiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantiga | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/item/799-calantiga</p> <p>Bonet i Garí, Ll., Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> | XV/XIX | <p>Construcció d'origen medieval que conserva elements de pedra en les llindes i muntants de les obertures, amb una ampliació de 1872 d'estil eclèctico-colonial amb una balustrada que fa de barana del nivell exterior situat a una cota superior al de l'accés a la construcció antiga. També hi ha una bassa i ombracle a nivell inferior integrats al conjunt edificat.</p> <p>També és d'interès la tanca de maçoneria que limita a ponent la finca. A l'amillarament de 1865 apareix com 'Enseñanza de las Monjas' de la que tant sols hi resta la capella situada rere la casa de pagès, la casa senyorial és de finals del segle XIX i més gran que segons el planell de 1865, el origen pot ser al segle XIX que alguna filla de casa Pol de la família Fivaller era monja Carmelita i li fessin donació d'un tros de terreny de la finca de Casa Pol que la rodeja pels quatre costats. </p> | 08281-50 | Torrent del Dr. Barrera, 84 | 41.5019346,2.3240670 | 443587 | 4594699 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-dsc00914-cal-antiga.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La Fundació Ca l'Antiga és una nova entitat sense ànim de lucre que dedica, actualment, la seva activitat a promoure les arts plàstiques i l'art en general. També té un ús cultural i social. | 98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 86861 | Can Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llaurador | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/can-llaurador</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/ensenyament/biblioteca-can-llaurador</p> <p>Bonet i Garí, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> | XVI | <p>És una masia força antiga, encara que en el transcurs dels temps ha variat molt en el seu aspecte original. És situada al costat de la carretera que va al Masnou i des d'aquest punt podem visitar una de les panoràmiques més maques del poble. A primer cop d'ull podem veure que aquesta casa ha estat ampliada amb cossos laterals, tot seguint la inclinació, però amb menys pendent, de la teulada de dues aigües de la construcció primitiva.</p> | 08281-58 | Avinguda J. Roca Suárez, 32-38 | <p>El fogatge de 1515 consta que hi vivia en Joan Llauradó, i en el següent, de 1533, en Francesc Llauradó, batlle de Teià. Més endavant, a principis del segle XIX, ens trobem amb Josep Botey, alias Llauradó, que pertanyia a la família de Lluís Botey. Aquesta mateixa família descendeix dels Botey que havien estat propietaris de la casa, que actualment anomenem Can Barrera, entre 1333 i 1700. Ben a prop de la part de darrera de la casa està situada una creu de terme que segons s'explica en un goig de Mn. Santiago Casanovas, la seva construcció, podia estar relacionada amb l'epidèmia de pesta de 1589 que va flagel·lar Teià i que podia haver començat en aquesta casa. </p> | 41.4936799,2.3233184 | 443517 | 4593784 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Actualment és seu de l'arxiu històric municipal, de titularitat municipal. La Masia can Llaurador és un equipament municipal que acull les dependències de la regidoria de Cultura, l’Oficina de Català del Consorci de Normalització Lingüística i l’arxiu municipal.La Biblioteca de Can Llaurador és un servei públic municipal, obert a tota la població.Inaugurada el 12 de juny de 2009, està situada en un edifici de 1.167 m2 .Porta el nom de la masia Can Llaurador (S.XVI), propera a la biblioteca i futura seu de l'Arxiu Municipal.Ofereix un fons documental de 12.000 llibres, 1000 DVDs, 43 audiollibres, 1250 CD musicals, 80 títols de revistes i 6 diaris subscrits, 16 recursos d'informació d'accés en línia subscrits així com un fons local sobre el municipi.També disposa del fons bibliogràfic Can Barrera, principalment compost per la col·lecció del Dr. Jacint Barrera i Arenas (1852-1932).Des de la biblioteca es pot accedir al conjunt de documents de la Xarxa de Biblioteques a través del seu catàleg informatitzat, que també es pot consultar a l'adreça d'Internet : www.diba.cat/biblioteques/La Biblioteca de Can Llaurador depèn de l'Ajuntament de Teià, que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona.Forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86863 | Barraca de la Vinya del Carniceret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-carniceret | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.naciodigital.cat/cupatges/noticia/5571/art-pedra-seca-barraques-vinya</p> | Caldria restauració i consolidació d'elements | <p>La 'barraca' és l'únic element visible que ens permet estudiar la importància que ha tingut la vinya. La seva funció és la de guardar eines, adobs, etc.</p> <p>També proporciona aixopluc pel mal temps i ombra per fer el dinar i la migdiada. En línies generals podem classificar-les en dos grups:</p> <p>- Els 'sots de vinya' que es troben en llocs de bastant pendent i són excavades en un marge de sauló. Solen ser formades per una cambra semiesfèrica de 2 metres de diàmetre i l'accés és un passadís d'un metre aproximadament amb una porta de fusta. El passadís i el marc de la porta són d'obra però la cambra és de sauló viu i sovintegen uns escons per a seure i per a guardar les menges i el càntir.</p> <p>- La 'barraca de sostre amb volta de canó' és la barraca més característica i curiosa. Té planta rectangular amb el terra de sorra; les obertures són: la porta del fusta orientada al Sud, i tres o més espitlleres que deixen passar la màxima llum per un minúscul forat. El sostre és la pecularietat tècnica més interessant, doncs trenca el patró de cobertes de teula, a més permet un sostre més resistent i un augment considerable de la capacitat de construcció. El sostre no té bigues i substitueix les teules per rajoles i maons qeu són menys difícils de transportar. </p> | 08281-60 | C. Masnou s/n | 41.5101098,2.3170052 | 443004 | 4595612 | 08281 | Teià | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86863-barraques-de-vinya-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86863-barraques-de-vinya.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | També s'han pogut observar alguns elements accessoris: xemeneies, recollidors d'aigua, dipòsits de sulfatar, i arbres fruiters. En molts casos s'aprofita la superfície de la teulada com a captador d'aigua de pluja. En diferents llocs dels Països Catalans, la barraca també pot rebre el nom de cabana.Hi ha un total de 46 barraques i sots de vinya repartides en el municipi de Teià. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 89414 | Barraca de la Vinya d'en Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-den-llobet | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.naciodigital.cat/cupatges/noticia/5571/art-pedra-seca-barraques-vinya</p> | <p>La 'barraca' és l'únic element visible que ens permet estudiar la importància que ha tingut la vinya. La seva funció és la de guardar eines, adobs, etc.</p> <p>També proporciona aixopluc pel mal temps i ombra per fer el dinar i la migdiada. En línies generals podem classificar-les en dos grups:</p> <p>- Els 'sots de vinya' que es troben en llocs de bastant pendent i són excavades en un marge de sauló. Solen ser formades per una cambra semiesfèrica de 2 metres de diàmetre i l'accés és un passadís d'un metre aproximadament amb una porta de fusta. El passadís i el marc de la porta són d'obra però la cambra és de sauló viu i sovintegen uns escons per a seure i per a guardar les menges i el càntir.</p> <p>- La 'barraca de sostre amb volta de canó' és la barraca més característica i curiosa. Té planta rectangular amb el terra de sorra; les obertures són: la porta del fusta orientada al Sud, i tres o més espitlleres que deixen passar la màxima llum per un minúscul forat. El sostre és la pecularietat tècnica més interessant, doncs trenca el patró de cobertes de teula, a més permet un sostre més resistent i un augment considerable de la capacitat de construcció. El sostre no té bigues i substitueix les teules per rajoles i maons qeu són menys difícils de transportar. </p> | 08281-96 | Vinya d'en Llobet | 41.5040056,2.3111844 | 442513 | 4594938 | 08281 | Teià | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/89414-barraca-de-vinya-den-llobet-la-boteia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/89414-barraca-de-vinya-den-llobet-la-boteia-10.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-07-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | També s'han pogut observar alguns elements accessoris: xemeneies, recollidors d'aigua, dipòsits de sulfatar, i arbres fruiters. En molts casos s'aprofita la superfície de la teulada com a captador d'aigua de pluja. En diferents llocs dels Països Catalans, la barraca també pot rebre el nom de cabana.Hi ha un total de 46 barraques i sots de vinya repartides en el municipi de Teià. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86860 | Can Cinto Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cinto-feu | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2197</p> <p>Bonet Garí, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> | XVII | <p>Aquesta masia, reclosa actualment enmig de construccions més modernes, està formada per dos cossos. Un de més alt, obert al pati posterior amb un portal d'arc rebaixat, que té el carener de l teulada paral·lel a la façana. Al contrari que el cos més baix, on hi ha el portal adovellat. Les finestres més antigues són de llinda plana de pedra, igual que els brancals i els ampits. La seva construcció pot datar-se al segle XVII.</p> | 08281-57 | Passeig de la Riera, 60-64Passeig de Can Feu, 1 | <p>Es tracta d'una antiga masia que correspon, pel tipus de finestres i porta adovellada, al segle XVII. </p> <p>La característica més important de la casa és el seu rellotge de sol, que té unes mides de 2,80 metres per 4,5 metres i que va perdent amb el pas del temps la seva original bellesa. En el llibre de les Masies del Maresme, d'en Lluís Bonet i Garí, es defineix com el més gran de Catalunya.</p> <p>La casa conserva documentació dels segles XVI i XVII on trobem dades de les diferents famílies relacionades amb ella. Però és a partir del segle XVIII quan aquesta és més abundant. En el 1703 trobem dades del casament de Jacint Botey, fill de Joan Pau Botey, amb Caterina Fàbregas del Masnou. Més endavant la propietat passa als Feu, amb el casament de la pubilla Caterina Botey amb Joan Feu, l'any 1750. Aquesta línia perdura fins principis segle XX. La propietària actual és na Roser Puigoriol. </p> | 41.4976496,2.3223291 | 443438 | 4594225 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | El més interessant de la casa, el rellotge de sol, gairebé s'ha perdut del tot. Lluís Bonet Garí, al seu llibre 'Les Masies del Maresme' (1983) el qualifica com 'el rellotge de sol més espectacular de Catalunya' i afegeix 'cada any se'n perd més tros, i el color ja quasi s'ha perdut; abans feia goig de mirar, i semblava impossible que es pogués arribar a perdre. Ara cada dia queda més esblaimat, i acabarà a res, si no s'hi posa remei'. Dissortadament així ha estat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86859 | Can Llibreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llibreter | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3644</p> | XIX | <p>La casa va ser edificada l'any 1886, adossada a una masia del segle XVI. </p> <p>Té dues plantes i golfes i una torre destacada coberta amb terrat i baranes de balustres. Cal destacar la tanca de l'entrada, amb dos grans elements esculpits.</p> | 08281-56 | Torrent de les Monges, 2-12Passeig de la Riera 51-61Carrer de Barcelona 8-14 | <p>Casa construïda el 1886, tot adossant varis cossos a una altra de més antiga (segle XVI). A una part de la construcció, la que toca la Riera, es convertí l'any 1919 en la botiga del Sindicat de Pagesos i que durà fins el 1929, que va traslladar a la plaça de Catalunya. En l'annex que dóna a la Riera, és seu d'una oficina de la Caixa. </p> | 41.4977923,2.3210091 | 443328 | 4594241 | 1886 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86859-dscn3136-can-llibrater.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86859-can-llibreter.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86886 | Serra de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-sant-mateu | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=0&consulta=MSUxK3NlcnJhIHNhbnQgbWF0ZXUlMistMSU%3D&codi=1167</p> <p>COLL MONTEAGUDO, R. (2004). Història arqueològica de Premià</p> | Estat de conservació desconegut. | <p>L'accés a la serra de Sant Mateu es fa a través d'una pista de terra que surt de Vilassar de Dalt o bé per una altra que enllaça amb Premià de Dalt passant per la Cadira del Bisbe. Es tracta d'una petita serra que discorre en sentit nord-sud ocupada per boscos i conreus a la zona alta. Al cim de la serra hi ha l'ermita de Sant Mateu.<br /> <br /> La capella està documentada des de l'any 993 i l'edifici actual és d'estil romànic d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular, que té finestra de doble esqueixada. L'aparell, als trams més baixos, està ben alineat i és d'una mida considerable. En la reforma del segle XVI es degué escapçar la nau, ara força curta en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla.<br /> <br /> A la serreta de Sant Mateu s'han realitzat diverses troballes de materials prehistòrics ibèrics i romans al llarg del temps; en primer lloc Mn. Àngel Fàbrega en data indeterminada localitzà dues puntes de sílex que determinà com de tipus 'aurinyacià'. Posteriorment, Joan Gómez, de l'A.E.C.C. de Premià de Mar, trobà una destral de pedra polida, mentre que a la banda oest també hi ha notícia de la troballa de 2 ganivets de basalt, un d'ells de 20 cm. de llarg, i una destral de pedra d'uns 30 cm. de llarg. D'altra banda també s'han trobat ceràmiques ibèriques i romanes escampades superficialment a prop de l'ermita de Sant Mateu.<br /> <br /> L'any 1987, l'A.E.C.C. de Premià de Mar informà a l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica sobre la recollida de quarsos retocats a la zona i l'any 1999, davant la construcció d'un centre de telecomunicacions en el Turó de Lledó, es va dur a terme una intervenció arqueològica de seguiment dels treballs. Durant aquesta intervenció es van revisar els pocs talls visibles i també les terres producte de l'excavació dels fonaments de l'edifici, així com la petita ampliació que havia sofert el camí d'accés al turó. La intervenció tingué resultats negatius.<br /> <br /> Posteriorment es va dur a terme una altra intervenció en el moment en què s'havia d'excavar una rasa que portava del Centre de Telecomunicacions al mas de Can Riera per bastir-hi una escomesa elèctrica soterrada. Els resultats del seguiment arqueològic d'aquesta rasa també varen ser negatius, llevat de la constatació en alguns sectors de la presència de materials ceràmics moderns (segles XIX-XX) i alguns materials constructius de la mateixa època.<br /> <br /> Donades les característiques de les troballes, amb materials ceràmics i lítics d'època prehistòrica i iberoromana per tota la zona de la serreta de Sant Mateu, es pot establir l'existència d'una àrea arqueològica que, de moment no permet una adscripció tipològica. L'indret, per les seves característiques orogràfiques, és molt propici per a un establiment en època antiga.<br /> <br /> La visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica 2008-2009 no va permetre ampliar les dades sobre el jaciment o el seu estat de conservació.</p> | 08281-75 | A la muntanya de Sant Mateu, al nord dels termes municipals de Premià de Dalt i Teià. | <p>Des de Paleolític ? ( -3000000 / -9000 )</p> <p>Des de Neolític fins a Bronze ( -5500 / -650 )</p> <p>Des de Ferro-Ibèric fins a Romà ( -650 / 476 )</p> | 41.5138476,2.3219344 | 443418 | 4596024 | ( -3000000 / -9000 ) ( -5500 / -650 ) ( -650 / 476 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | També dit Ermita de San Mateu (Premià de Dalt). A la muntanya de Sant Mateu s'han realitzat diverses troballes arqueològiques que cronològicament es poden situar en les èpoques prehistòrica, ibèrica i romana. | 78|79|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 86854 | Can Dardanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dardanya | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> <p> </p> | XIX | <p>Es tracta d'una construcció neoclàssica del segle XIX, reformada a finals del segle XIX i a principis del segle XX. Consta de planta baixa i pis amb jardí.</p> <p>Destaquen dos fumerals que sobresurten i signifiquen la skyline del conjunt.</p> <p>Annexa a la casa hi ha una capella pública dedicada a la Mare de Déu de la Mercè.</p> <p> </p> | 08281-54 | Torrent de la casa Bru, 22Carrer Guilleries, 3Carrer Víctor Català, 1-9 | 41.4993944,2.3198104 | 443229 | 4594420 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya_0.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86869 | Can Llaurador de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llaurador-de-dalt | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> <p>Garí i Bonet, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> | XVII | <p>Masia de planta baixa i pis, teulada de dues aigües i portal adovellat, tot corresponent a les principals característiques de les masies del segle XVII. </p> <p>En principi aquesta masia, construïda per a l'explotació agrícola dels camps que l'envoltaven, a través dels temps s'ha convertit en una casa del casc antic en edificar-se tots els horts.</p> <p> </p> | 08281-66 | Carrer Josep Sabatés | <p>A la façana es pot veure la data de 1683, que és amb tota seguretat la data de construcció. </p> <p>Encara que la casa no conserva documentació antiga, hem pogut trobar en una casa dels voltants, que l'anomenen durant tot el segle XVIII sota el nom de Llauradó.</p> <p>En aquesta casa va néixer el pare Josep Sabatés i Argimon (1854-1912) que fou missioner dels Pares Paüls de Palma de Mallorca i en els seus darrers set anys de vida va ésser superior. El carrer on es situa rep el nom d'aquest teianenc. </p> | 41.5002250,2.3184827 | 443118 | 4594514 | 1683 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86869-can-llaurador-de-dalt.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86869-can-llaurador-de-dalt-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86869-can-llaurador-de-dalt-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86883 | Camí de la Cornisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-cornisa-0 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | VII aC-I aC. | Estat de conservació desconegut. | <p>Es tracta d'una estructura que ha quedat al descobert, a la vora esquerra del camí de la Cornisa que porta a Sant Mateu, degut a un petit esllavissament del marge.</p> <p>Aquesta estructura està formada per pedres d'un tamany mig lligades amb argila, ben assentada sobre la roca saulenca de base.</p> <p>Al damunt (aprofitant el mur antic) s'hi superposen dos o tres filades de marge de feixa moderna. El mur mesura d'entre 7 i 8 metres de llarg per 30-40 centímetres d'altura.</p> <p> </p> | 08281-73 | Es troba situat en la vora esquerra del camí de la Cornisa, que de Teià porta a Sant Mateu. | <p>-650 / - 50 Ferro-Ibèric</p> <p>El 24-08-2005 l'arqueòleg David Farell va notificar la troballa al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. </p> | 41.5124979,2.3245128 | 443632 | 4595872 | 08281 | Teià | Fàcil | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La situació física del jaciment, gairebé a la part alta d'un turó i dominant la vall de Teià, a més dels trets del mur, fan pensar que realment es tracti d'un jaciment arqueològic. No s'ha observat, però, cap element material en superfície relacionat amb el jaciment. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84387 | Cal Perdut de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perdut-de-dalt | <p>Prevosti, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. </p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=8&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=1218</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III aC. | Estat de conservació desconegut. | <p>L'accés al jaciment es fa mitjançant el camí de servitud que hi ha al sud de l'autopista C-32 al seu pas per Teià. El jaciment queda ubicat en un camp que hi ha a l'esquerra del torrent de Fosses, a uns 500 m. per sobre del camí del Mig.<br /> <br /> Jaciment documentat en base a la noticia de la troballa localitzada per Joan Gómez, el qual parlà de la localització d'una quantitat notable de ceràmiques romanes escampades en superfície. La manca de dades de qualsevol altre mena no permet especificar el tipus de jaciment de què es tracta, ni acotar-ne l'adscripció cronològica amb més concreció.<br /> <br /> A la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren restes materials ni estructurals a la zona que permetin aportar més informació.</p> | 08281-41 | Sud C-32Esquerra Torrent d'en FossesCamp a l'esquerra del Torrent d'en Fosses, a uns 500 metres per sobre del Camí del Mig, i per sota de l'A-19. | <p>Des de Romà ( -218 / 476 )</p> | 41.4934709,2.3350239 | 444493 | 4593753 | ( -218 / 476 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | El tipus de jaciment és desconegut. Segurament es tracta de ceràmiques que provenen dels jaciments propers: Club de Tennis Barcelona o de la Partida de Fosses o Clotes. (Teià-Premià de Dalt). | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 87970 | Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrat-cor | <p>Triquell i Salomé, Adrià (2012). <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris)</em>. Editorial Piolet, Barcelona. Pàg. 168</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Sagrat_Cor_de_Tei%C3%A0</p> <p>http://www.cristodelacaridad.es/claudiorius.php</p> | XX | <p>És una estàtua de marbre de Carrara feta el 1956 per Claudi Rius. La va erigir la propietària de la finca per tancar una picabaralla amb el rector de la parròquia de <a href='https://ca.wikipedia.org/wiki/Tei%C3%A0'>Teià</a> que la va titllar de mancada de fe. La figura, dalt del turó rocallós del Moliner i amb els braços oberts, mira directament a l'església de Teià i gaudeix d'una bona vista sobre la riera de Teià i el mar.</p> <p>El Sagrat Cor de Teià es troba al Parc de la Serralada Litoral. </p> | 08281-84 | Al final de l'asfalt del passeig de la riera de Teià surt una pista a la dreta, amb indicadors de ruta i Refugi de la Ferreria del Vedat. La prenem i pugem 990 m, fins a un revolt a l'esquerra on a la dreta hi ha una estaca que senyalitza la ruta del Vedat. D'aquest punt en surten dos corriols: el de la dreta duu al Sagrat Cor, 30 metres més enllà. | <p>Claudi Rius Garrich va néixer a Barcelona l'any 1892, en el si d'una família de tradició d'escultors. No en va tant el seu pare, José Rius, com el seu avi, Claudi Garrich, ho van ser.<br /> <br /> Va cursar estudis artístics de dibuix en l'Acadèmia de Belles arts i en el Cercle Artístic Sant Lluc de Barcelona. Va aprendre a modelar en el taller del seu propi pare José Rius i en el taller d'Antonio Parera Saurina. També va ser deixeble de l'escultor José Llimona Bruguera, de gran renom en l'escultura modernista catalana del segle XX, de l'estil del qual rep una gran influència.<br /> <br /> Claudi Rius va participar en diferents certàmens i exposicions a Espanya i a Itàlia, sent distingit amb esments i diplomes honorífics. Posseïa el seu taller al carrer Rosselló 195 de Barcelona, en els baixos de l'edifici. L'habitatge familiar la tenia en el segon pis del mateix edifici, estava casat i tenia dos fills.<br /> <br /> El catàleg de les obres de Claudio Rius és llarg i interessant. La seva activitat la va desenvolupar sobretot a Barcelona, però també a Sevilla i a Santiago de Xile. Va fer imatges i grups escultòrics per a moltes poblacions de Catalunya i de la resta d'Espanya.<br /> <br /> Claudi Rius es va inspirar en els clàssics espanyols dels segles XVI i XVII. D'aquí possiblement es deriva la gran expressivitat i emotivitat religiosa que s'observa en tots els seus passos processionals i també en general en totes les seves obres.<br /> <br /> Aquestes són algunes d'elles:<br /> <br /> Barcelona<br /> Església de Pompeia (Diagonal), pertanyent al convent dels Pares Caputxins, són obres seves la imatge de La nostra Senyora de Pompeia, un Crist Crucificat i també diversos relleus.<br /> Basílica de La nostra Senyora de la Mercè (patrona de Barcelona), són seus pràcticament tots els altars, imatges i decoració.<br /> Parròquia de Montesión (Rambla de Catalunya), són obra de Claudio Rius el gran retaule i moltes de les imatges que hi ha a l'Església.<br /> Catalunya<br /> <br /> Monestir de Montserrat, imatge de Santa Teresa Doctora.<br /> Nombroses imatges de Crist Crucificat en diverses localitats de Catalunya, entre elles la de la Germanor del nostre Pare Jesús de la Passió de Tarragona.<br /> Sevilla<br /> <br /> El Viacrucis i els Misteris del Rosari en marbre i la totalitat de les imatges del Turó dels Sagrats Cors.<br /> En la Catedral de Sevilla, l'altar i gran retaule d'estil gòtic-nòrdic dedicat al Sagrat Cor de Jesús, obra que se li va adjudicar després de guanyar el concurs públic.</p> <p>Santiago de Xile<br /> En 1949 se li confia la realització del projecte de set altars d'estil romànic per a la Catedral d'aquella ciutat sud-americana.</p> <p><br /> PASSOS PROCESSIONALS<br /> <br /> Gran importància dins de l'obra escultòrica de Claudio Rius la tenen els passos processionals que van sortir de les seves mans, dels quals, alguns dels anteriors a 1936 van desaparèixer durant la guerra civil.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa de Barcelona va realitzar l'Amargor dels Pares Carmelites.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa de Lleida va realitzar la Pietat i la Dolorosa.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa de Girona va tallar el Crist de la Passió i el Sant Sepulcre, aquest últim amb la imatge de Crist Jacent i les figures de deu àngels.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa de Ciudad Real, Claudio Rius va realitzar dos passos, Santíssim Crist de la Caritat i Sant Sepulcre.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa d'Hellín (Albacete) va fer la imatge del Santíssim Crist Crucificat.<br /> <br /> Tortosa (Tarragona) és la ciutat que posseeix actualment més passos realitzats per Claudio Rius. La Flagel·lació, la Coronació d'Espines i Jesús Natzaré.<br /> <br /> Finalment a Tarragona desfila el pas Vetlleu i Oreu, un dels passos més característics de la processó del Divendres Sant tarragoní i molt particular de moment de la Passió que pretén reflectir, sent únic en tota Espanya.<br /> <br /> La sensibilitat que tenia Claudi Rius per a l'escultura religiosa i que roman reflectida en les seves obres era molt gran. Les composicions plàstiques dels seus grups escultòrics són d'un gust estètic i d'una perfecció tècnica admirables, sempre dins d'un estil sobri, auster i sense concessions de teatralitat mes allà del que requereix una expressiva posada en escena dels diferents moments de la Passió. Però si per alguna cosa destaca Claudio Rius és pels seus coneixements anatòmics, que fan que els seus Cristos, per proporcions i detallisme, siguin pràcticament perfectes.<br /> <br /> Claudio Rius Garrich va morir a Barcelona l'any 1970, a l'edat de 77 anys.</p> | 41.5094636,2.3208189 | 443322 | 4595537 | 1956 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87970-rcs7730-sagrat-cor.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Claudi Rius | Des de la base de la figura (si mirem cap a l'est) s'endevina a uns 200 metres el Refugi de la Ferreria del Vedat. Al nord, el profund tall de la Pedrera del Tercio i al NE, just a la cresta, la tanca del Mirador d'en Pere. | 105 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 87972 | Privilegi reial per el retorn de la vila de Teià a la jurisdicció reial donat per Ferran II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/privilegi-reial-per-el-retorn-de-la-vila-de-teia-a-la-jurisdiccio-reial-donat-per-ferran-ii | <p>http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/fitxaUnitat.do?on=&tipusUnitat=0&posUni=0&totalUniT=3&totalUniN=0&pageUni=1&cerca=simple&pos=6&total=74&page=3&tipusUnitatCerca=&selecimatges=2&contingut=Tei%E0&dataInici=&dataFi=&dataConcreta=0&codiDescOno=&codiDescOno2=&relDescOno=&codiDescTema=&codiDescTema2=&relDescTema=&codiDescTopo=&llocPrecis=&codiAutor=&titol=&tipusdoc=&codiUnitat=&tipusfons=&nomfons=&unitatInici=&unitatFi=&sign=&desc=&codigrup=&arxiuFiltre=&codigrupSelect=&codiarxiu=&codifons=&idarxiu=70&idfons=8&unic=&fulla=1&nivell=Privilegis%20del%20municipi&codiProc=9999999999999999&codiClass=01011200000000&unic=&codiProcCerca=&codiClassCerca=&codiSerieCerca=&quadreProc=&quadreClass=7&sortColumn=&sortDirection=&tipusdoc1=&tipusdoc2=&tipusdoc3=&tipusdoc4=&tipusdoc5=&suport=&proces=&cromia=&format=&codiReportatge=&projecte=&tecSuport=&codiEntGeneradora=</p> <p>http://historiamasnou.blogspot.com/2019/07/privilegi-reial-de-teia-de-1505.html</p> <p>http://www.teia.cat/component/k2/item/54-histria-de-tei%C3%A0</p> <p> </p> | XVI | <p>Privilegi reial per el retorn de la vila de Teià a la jurisdicció reial donat per Ferran II. Aquest document en pergamí està força ratat i presenta força llacunes. El document disposa d'una còpia o traslació feta al segle XVII i una altra al segle XVIII els dos conservats a l'Arxiu Comarcal del Maresme. Al copiador de privilegis de l'Arxiu de la Corona d'Aragó també hi ha còpia d'aquesta gràcia reial (ACA, C, reg. 3555, f. 97r-102r.).</p> | 08281-86 | Carrer d'en Palau 32-34Mataró | <p>Salamanca, 21 de novembre de 1505.</p> <p>El rei Ferran el Catòlic concedeix els capítols presentats pels prohoms i els síndics de Sant Martí de Teià, pels quals la població s'uneix a la Corona i es constitueix en batllia. Els seus habitants podran escollir una terna de candidats, entre els quals el rei, el seu lloctinent o el batlle general de Catalunya en nomenaran un com a batlle durant tres anys. També podran escollir dos jurats, quatre consellers i un síndic o clavari cada any. Podran tenir una escrivania on es guardaran els documents referents a la població i la qual estarà servida per un notari nomenat pels jurats i els consellers. Els veïns del lloc podran imposar contribucions sobre el pa, el vi, la carn, etc., a la localitat sense haver de demanar autorització expressa al rei. Finalment, atorga que els delinqüents locals han de ser jutjats al mateix lloc.</p> | 41.4996827,2.3197992 | 443228 | 4594452 | 1505 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87972-20161102185540.jpg | Legal | Renaixement | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Ferran II | Unitat documental composta.TRANSCRIPCIÓVille et parrochie Sancti Martini de Teyano, diocesis Barcinone.In Dei nomine, pateat universis quod nos, Ferdinandus, Dei gracia rex Aragonum, Sicilie citra et ultra farum, Hierusalem etc., quia pro parte vestrum fidelium nostrorum sindicorum perrochie Sancti Martini de Tayano, episcopatus Barchinonensis, fuerunt coram maiestate nostra oblata capitula quedam seriey sequentis:Molt alt e molt excellent senyor, los prohòmens e síndichs de Sanct Martí de Teyà, del bisbat de Barcelona, fidelíssims vassalls de vostra alteza, per la gran e innata fidelitat e naturaleza que tostemps han tenguda e tenen a vostra serenitat, desijants de aquella en temps algú no ésser saparats, per lo servey de vostra maiestat e per la administració de la justícia e repòs, llur presenten a vostra alteza los infrascripts capítols, los quals suppliquen per vostra gran excellència ésser-los attorgats. E són los següents.[1] Et primerament, per quant los dits prohòmens e síndichs desijen jamés ésser separats de la Corona Real suppliquen a vostra alteza per vostra gran clemència, augment e conservació del patrimoni real, los vulla atorgar ab los presents, los quals hajen força de privilegi e ley paccionada, que d'equí avant vostra alteza ni vostres successors no puguen vendre ni empenyar, donar, stablir, enfeudar ni en servitut alguna posar ni separar de la Corona Real y del comte de Barcelona la dita parròquia de Sanct Martí de Teyà ne los qui ara o en sdevenidor seran poblats en aquella o en los térmens de aquella ni la jurisdicció civil, criminal, mer o mixt imperi de aquella e térmens de aquella o fer algun altre linatge de separació o transportació per causa alguna voluntària o necessària, vulles que sia per heretament, maridatge, cambre, passatge, guerra, posat encara que fos cas de urgent o extrema necessitat o que consernís utilitat de cosa pública e de tot lo Principat o conservació del stat real o encara per qualsevolcausa o raó, ans aquella man vostra majestat ésser e sia unida e indissolublament inseparable de la Corona Real e que vós, senyor, en vostre fe real per vós e vostres successors promateu ab los presents, havent força de privilegi, e ab jurament que en tostemps tendreu e defendreu la dita parròquia, poblats e habitants en aquella e en los térmens de aquella com a incorporats, agregats e units a la dita Corona e patrimoni real. E açò promet vostra alteza de son propri motiu e de certa sciència, consultament e deliberada, havent de les dites coses plena informació, e si lo contrari era fet, ço que Déu no vulla, per inadvertència, importunitat o seducció de alguna persona o per propri motiu o en altra qualsevol manera o per qualsevol occasió, vol vostra alteza e declara ara per levors e levors per ara ab los presents, los quals vol hagen força de contracte e de ley paccionada, que tals alienacions, infeudacions, concessions, transportacions, mutuacions o empenyoraments ipso iure et facto sien irrites e nulles e no de força alguna e en res no sien obeyts e que algun official de vostra majestat o de vostres successors, per gran que sia, no gos ni presumesca executar provisions o actes alguns que per importunitat o altrament de vostra alteza o de successors vostres en contrari de açò fossen fetes o emanades. Ans lo official qui lo contrari farà, sia ipso facto hagut per privat de son offici o per persona privada e los actes que de açò attemptaria fer sian ipso jure nulles e ultra axò los dits officials incorreguen ipso facto en pena de cinch mília florins d’or de Aragó, de la qual pena no puguen obtenir remissió alguna ans encontinent sia executada. La qual pena sia adquisida la meytat als cóffrens reals e l’altra meytat a dita universitat e que los manaments e provisions de aquells tals officials no sian en res obeyts ne per la inobediència que de fet ferien los dits supplicantso successors llurs, axí en universal com en particular, no incorreguen en pena alguna. E ultra açò vostra alteza les dona facultat e licència que en juy o fora juy e de dret o altrament puixen contradir e resistir a tals havents tals o semblants concessions o qualsevol dels prenominats títols en la forma e manera que és permès e atorgat resistir als hòmens de Mataró, de Cabrera e de altres parròquies circumvehines juxta los privilegis que tenen de vostra alteza e de vostres successors, tenint e havent per exprimit tot lo que de més és en aquells que ací sobre les dites coses. Plau al senyor rey.[2] Ítem, potentíssimo senyor, per quant la dita parròquia de Teyà és luny de la ciutat de Barcelona dues legues o per aquent e quant algun crim enorme o altre se segueix, ans que lo veguer o batle no y és arribat, per no haver-hi official real qui los criminosos puga perseguir ni pendre, los delats se'n són anats e los criminosos resten impunits, lo que redunda en gran dan de la justícia e dels poblats en dita parròquia e terme. Suppliquen per ço los dits prohòmens e síndichs de dita universitat que plàcia a la serenitat vostra atorgar als hòmens poblats e pobladors en la dita parròquia ara de nou, per novell pacte e concòrdia, fer la dita parròquia, e terme de aquella, batlia per si, la qual se stenga tant quant se stén la dita parròquia e terme de aquella e que los jurats e consellers de la dita parròquia e terme puguen elegir tres hòmens naturals ho habitants o heretats en la dita parròquia e térmens, pus no sian cavallers, gentils hòmens, hòmens de peratge ne ciutedans honrats de Barcelona. Los quals hagen e puguen presentar per letra o altrament a vostra alteza o successors vostres o a vostre loctinent general o al batle general de Catalunya o a son loctinent e que la una de les tres persones dessús dites sia proveyda per batle de la dita parròquia e terme, e a aquella hage ésser fet lo privilegi o provisió de la batlia per aquell trienni. E que per la resta del present trienni sia batle en Pere Noguera, major de dies. E per quant lo mas nou e tres o quatre cases junctes ab aquell, qui són del terme de dita parròquia, stan juncts ab la mar he y ha moltes barraques de pescadors, hon de contino confluexen moltes gents e, si lo batle elegit ere de la dita parròquia, la qual diste del mas nou més de mige legua, seguint-se algun cas, lo dit batle ans no y arribàs, s'i porie fer alguna novitat. Suppliquen per ço los dits prohòmens a vostra alteza vulla provehir que, si lo dit batle elegit o alegidor serà de la dita parròquia de Teyà, puixe tenir loctinent al mas nou qui, en absència sua, rexesqua lo dit offici, dels defectes e culpes del qual lo dit batle sia tengut. Et viceversa, si lo batle alegit o alegidor és del Masnou, puixe tenir son loctinent en la parròquia de Teyà a fi que, per defecte de official, los crims o delictes no restassen impunits e la justícia no fos administrada. Lo qual batle hage per son salari cascun any deu liures dels emoluments que traurà de son offici e, si més avant hi haurà, sia de la règia cort; e lo dit batle, absent emperò lo veguer de Barcelona, exercesqua en la dita parròquia e térmens de aquella tota jurisdicció civil e criminal e tota altra manera de jurisdicció, excepto crim del qual se meresqués mort corporal; e puixe crear saig o saigs e guiar, composar e remetre de qualsevol crims excessos e delictes, pus no sia crim de mort ne de trayció, bausia, heregia, sodomia, fabricador de falsa moneda ne crim de lesa majestat, segons lo batle de Premià e altres batles de les perròquies circumvehines a la dita parròquia de Teyà han acostumat exercir e fer e exercexen e fan cascun dia. E si cas serà que en la dita parròquia e terme se feya alguna mort o alguna persona morta s·i trobava, que lo dit batle ab intervenció de scrivà o notari puixe aquell soterrar, feta primer designació segons és acostumat; lo qualbatle hage a tenir cort tots mesos dues voltes almenys, a fi sia feta justícia prompte. E en causa alguna civil que sia major de vint sous no y puixe proceyr sinó de consell de algun juriste que sia assessor seu; e si en causa alguna darà sentència de quantitat major de cinquanta sous, se puixen appellar o reclamar al veguer de Barcelona, e si serà menor de cinquanta sous de la dita causa de appellació o reclamació ne conega lo dit batle de consell de algun altre juriste, que vege e conega si és bé o mal appellat o reclamat. E que lo dit batle sia forçat fer tots los dits actes, axí civils com criminals, ab lo notari qui per los jurats e consellers de dita perròquia e terma hi serà elegit e no ab altri algú. Lo qual batle, en lo introhit de son offici, hage a jurar e prometre en poder del veguer de Barcelona que servarà Constitucions de Cathalunna e altres libertats e privilegis de la terra e que bé e leyalment se haurà en lo exercici de son offici, ministrant justícia a las parts sens excepció de persones; e sia tingut de donar fermances en lo introhit de son offici a coneguda dels jurats e consell de la dita parròquia, e que se oblic en tenir taula en la fi de son trienni, segons altres batles triennals, juxta les Constitucions de Cathalunna, són tenguts e obligats. E que dels emoluments del dit offici sia tengut donar compte e raó al maestre racional de vostra cort, si e segons los altres officials triennals acostumen donar. E que lo dit batle puga forçar los pescadors a vendre peix als habitants en la dita perròquia e terme per llur mester, pagant los lo preu degut e rahonable, segons en Materó e en altres perròquies circumvehines se acostuma de fer. Plau al senyor rey.[3] Ítem, potentíssimo senyor, suppliquen los dits prohòmens e síndichs de la dita universitat que plàcia a la alteza vostra atorgar als dits hòmens poblats e pobladors dins la dita perròquia e terme que cascun any los sia lícit e permès fer en la dita parròquia e terme dos jurats e quatre consellers, los quals sien de edat de vint y cinc anys almenys y presents en Cathalunna, qui aconsellen als dits juratsen fer entre ells ordinacions. Los quals dos jurats e quatre consellers sien elegits per los habitants en la dita parròquia e térmens de aquella a les més veus e aquells regesquen la dita perròquia e terme per temps de hun any e, passat aquell, en la forma demunt dita se hagen elegir dos altres jurats e quatre consellers e axí sia servat de aquí avant perpetualment; e per lo semblant puixen elegir hun síndic o clavari a beneplàcit llur, qui tenga càrrech de exigir e cobrar e, si mester serà, pagar les coses e càrrechs de la dita parròquia e terme. La qual elecció de jurats e consellers e síndic o clavari se fasse lo dia de Sant Steve, ço és, lo endemà de Nadal, e que los elegits en dits officis sien forçats en pendre aquells e jurar lo dit dia en poder del dit batle de la dita parròquia e terme, sots pena de cinch florins d’or, guanyadora la meytat a la dita parròquia e l’altra maytat al official qui farà la execució, qui sia lo dit batle, lo qual no tingue vot en dites eleccions sinó que sols hi fassa asistència. E, si cars se seguia que algun elegit amava més pagar la dita pena que no regir lo dit offici a què serà elegit, en tal cas los dits hòmens ne elegeixquen altre lo mateix dia e açò mateix se faça si se allegava just impediment per algun elegit, romanent la conexensa de aquell impediment, si serà just o no, als jurats e consellers qui finiran aquell any ensemps ab lo dit batle. Plau al senyor rey. [4] Ítem, suppliquen a la majestat vostra los dits síndichs e prohòmens perquè los poblats en la dita parròquia e terme en temps sdevenidor tròpien los contractes e actes qui·s pendran en la dita parròquia e terme e aquells sien ben guardats plàcia a la alteza vostra consentir-los una scrivania o archiu en lo loch hon los jurats desús dits e consellers deputaran. La qual e lo qual sian de la dita universitat e singulars de aquella a fi que tots los habitants en la dita universitat tenguen les scriptures segures e quetots los contractes e actes qui·s feran en la dita parròquia e terme entre los habitants en aquella se hagen a fer en la dita scrivania e no en altra part e lo notari qui regirà dita scrivania elegidor per los dits jurats e consellers no puixe traure les scriptures de la dita scrivania, ans aquelles hage a dexar en poder del notari qui aprés regirà dita scrivania. Plau al senyor rey. [5] Ítem, com lo veguer de Barcelona o regent la dita vegueria hage acostumat, essent present en la dita parròquia, conèxer de les causes civils e criminals e exercitar lo mer e mixt imperi en los hòmens de la dita parròquia e térmens de aquella e altres en aquella delinqüents seu quasi, suppliquen los habitants en dita parròquia e terme plàcia a vostra alteza atorgar al batle de dita parròquia e terme, en virtut del present privilegi in perpetuum durador, que venint lo dit veguer o regent la vegueria de Barcelona a la dita parròquia e terme, stant present en aquella e no en altra manera, puixa conèxer de les causes civils e criminals de la dita batlia. Entès, emperò, que, per ésser present lo dit veguer o regent la vegueria de Barcelona, lo batle de dita parròquia no sia impedit ne cesse del exercici de son offici sinó en aquelles causes de les quals dit veguer o regent la vegueria en scrits e particularment lo inhibirà. Les quals inhibicions no puixa fer lo dit veguer sinó essent present en dita batlia e, encontinent que serà fora de aquella, la conexensa de les dites causes de les quals serà stat inhibit lo dit batle torn sens impediment algú en aquell. E partint-se lo dit veguer o regent de la dita perròquia o batlia sia tengut leixar los processos, actes e penyores que fetes haurà dins la ditaparròquia, ço és, los processos e scriptures al notari de la dita parròquia e batlia e les penyores en poder del dit batle. E que lo dit veguer puixa a sa voluntat aportar los ministres e notari per les causes criminals, attès que en la dita parròquia lo notari qui tendrà càrrech de dita scrivania no tendria aquella habtesa e sufficiència que seria necessari en les dites causes criminals. E que lo dit veguer o regent la vegueria, anant hi venint, no puixa exhigir dietes ni salaris alguns de la dita universitat e perròquia sinó dels delinqüents o dels qui lo hi faran anar. E que lo dit veguer o regent no puga traure nengun delat o criminós de la dita parròquia, ans lo haja dins aquella sentenciar, absolre, condemnar o executar. Plau al senyor rey.[6] Ítem, senyor, sia de vostra mercè consentir a la dita parròquia e terme de aquella, sens altra licència o provisió real, pugen tota hora que a la dita universitat e poblats de aquella o a la major part de aquells serà ben vist e la necessitat ho aportarà, entre ells e los terratinents, metre dret e imposicions en pa, vi, carn e altres vitualles, e fer talls e manlevar censals e violaris al for que millor vist los ferà, ab totes les obligacions acostumades, e que seran concordades ab los qui·ls prestaran. E encara puixen posar e metre en sí delmes, redelmes, vintens e altres impòsits o drets que·ls serà vist fahedor e tostemps que·ls serà vist fer cullir o vendre o arrendar aquells per suportar los càrrechs e necessitats de dita perròquia e terme, lohant e aprovant ara per llavors e levors per ara los dits contractes e censals e posant en aquells vostra auctoritat e decret, de lesquals coses lo qui les cullirà, vendrà o arrendarà ne hage a donar compte a les persones que en açò per los dits jurats e consellers hi seran diputades e no a altra algú. Plau al senyor rey. [7] Ítem, senyor, sia de vostra mercè consentir a la dita perròquia e terme perpetualment que los delats de la dita parròquia e terme e qui en aquella seran presos hagen ésser detenguts, absolts o condemnats dins la dita perròquia e terme, segons dit és, pus no sian processats de processos de regalia e de aquella no puguen ésser trets per official algú ne encara les enquestes, processos o penyores que contra aquells se faran, segons que per vostra alteza és stat atorgat a la perròquia de Premià e altres parròquies circumvehines. Plau al senyor rey. Tenore presentis, ad suplicationem per humilem pro parte vestri, fidelium nostrorum Petri Noguera, maioris dierum, Geraldi Anoles, Bernardi Femadas, Gabrielis Antich, Petri Antich, Martini et Salvatoris Romaguera, alias Nadal, sindicorum et procuratorum dicte parrochie Sancti Martini de Tayano super hiis nobis humiliter factam, capitula preinserta et unumquodque eorum, iuxta responsiones et decretationes per nos in fine cuiuslibet eorum appositas, laudamus, approbamus, concedimus et confirmamus ac iuramus per dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, in manu et posse protonotarii nostri infrascripti, hec a nobis recipientis, paciscentis ac etiam legittime stipulantis, quod capitula ipsa et unumquodque eorum et omnia et singula in eis et quolibet eorum contenta iuxta sui series et tenores ac decretationes predictas vobis, dictis sindicis universitati et singularibus personis perrochie memorate de Tayano et successoribuseorum perpetuo tenebimus, complebimus et inviolabiliter observabimus successoresque nostros tenebunt, complebunt et inviolabiliter observabunt, prout et quemadmodum in responsionibus per nos in fine cuiuslibet dictorum capitulorum factis continetur. Mandantes per hanc eandem locumtenenti generali nostro in Cathalonie principatu et comitatibus Rossilionis et Ceritanie gerenti in super vices nostri generalis gubernatoris et baiulo generali dicti nostri Cathalonie principatus, vicario quoque et baiulo et consiliariis Barchinone ceterisque universis et singulis officialibus et subditis nostris et dictorum officialium locumtenentibus, presentibus et futuris, sub pena florenorum auri duorum mille, quod capitula preinserta et unumquodque eorum et omnia et singula in eis et eorum quolibet contentas, iuxta sui series et thenoris ac responsiones et decretaciones nostras predictas vobis universitati, singularibus et probis hominibus dicte perrochie Sancti Martini de Tayano teneant firmiter et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque et contrarium non faciant ratione aliqua sive causa, quanto gratiam nostram charam habent et preappositam penam cupiunt evitare.Datum in civitate Salamantice, die XXI mensis novembris anno a nativitate Domini millesimo quingentessimo quinto regnorumque nostrorum, videlicet Sicilie ultra farum anno tricessimo octavo, Aragonum et aliorum vicessimo septimo, Sicilie autem citra farum et Hyerusalem tercio.Signum Ferdinandi, etc., qui predicta concedimus, laudamus, firmamus et iuramus eisdemque sigillum nostrum comune impendenti iussimus apponendum. Yo el rey.Testes sunt que premissis interfuerunt Petrus Diaqueis et Gutierres Tello, reposterii camere dicti domini regis.Signum mei, Michaelis Velasquez Climent, predicti serenissimi ac potentissimi domini regis protonotarii eiusque auctoritate per universam sue maiestatis ditionem publici notarii, qui predictis una cum prenominatis testibus interfui eaque de sue celsitudinis mandato scribi feci et clausi.Dominus rex mandavit mihi, Machaeli Velasquez Climent. Visa per thesaurarium et conservatorem generalem. TRADUCCIÓ DE LA PART LLATINAVila i parròquia de Sant Martí de Teià, de la diòcesi de Barcelona.En nom de Déu, que sigui a tots conegut que nos, Ferran, per la gràcia de Déu, rei d'Aragó, Sicília deçà i dellà del far, Jerusalem, etc., perquè per part vostra, fidels nostres, síndics de la parròquia de Sant Martí de Teià, bisbat de Barcelona, foren presentats públicament a la nostra majestat els capítols següents:, In Dei nomine, pateat universis quod nos, Ferdinandus, Dei gracia rex Aragonum, Sicilie citra et ultra farum, Hierusalem etc., quia pro parte vestrum fidelium nostrorum sindicorum perrochie Sancti Martini de Tayano, episcopatus Barchinonensis, fuerunt coram maiestate nostra oblata capitula quedam seriey sequentis:El present contigut, per suplicació per humil per part vostra, fidels nostres, Pere Noguera, major d'edat, Gerard Anoles, Bernat Femades, Gabriel Antic, Pere Antic, Martí i Salvador Romaguera, àlies Nadal, síndics i procuradors de la dita parròquia de Sant Martí de Teipa, sobre aquest a nos feta humilment, capítols preinserts i cadascun d'ells, al costat de les respostes i decrets per nos a la fi de cadascuna d'elles afegides, lloem, aprovem, concedim, confirmem i jurem per Déu i els quatre evangelis, tocats amb les nostres mans, en ma i possessió del nostre protonotari infrascrit,Tenore presentis, ad suplicationem per humilem pro parte vestri, fidelium nostrorum Petri Noguera, maioris dierum, Geraldi Anoles, Bernardi Femadas, Gabrielis Antich, Petri Antich, Martini et Salvatoris Romaguera, alias Nadal, sindicorum et procuratorum dicte parrochie Sancti Martini de Tayano super hiis nobis humiliter factam, capitula preinserta et unumquodque eorum, iuxta responsiones et decretationes per nos in fine cuiuslibet eorum appositas, laudamus, approbamus, concedimus et confirmamus ac iuramus per dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, in manu et posse protonotarii nostri infrascripti, hec a nobis recipientis, paciscentis ac etiam legittime stipulantis, quod capitula ipsa et unumquodque eorum et omnia et singula in eis et quolibet eorum contenta iuxta sui series et tenores ac decretationes predictas vobis, dictis sindicis universitati et singularibus personis perrochie memorate de Tayano et successoribuseorum perpetuo tenebimus, complebimus et inviolabiliter observabimus successoresque nostros tenebunt, complebunt et inviolabiliter observabunt, prout et quemadmodum in responsionibus per nos in fine cuiuslibet dictorum capitulorum factis continetur. Mandantes per hanc eandem locumtenenti generali nostro in Cathalonie principatu et comitatibus Rossilionis et Ceritanie gerenti in super vices nostri generalis gubernatoris et baiulo generali dicti nostri Cathalonie principatus, vicario quoque et baiulo et consiliariis Barchinone ceterisque universis et singulis officialibus et subditis nostris et dictorum officialium locumtenentibus, presentibus et futuris, sub pena florenorum auri duorum mille, quod capitula preinserta et unumquodque eorum et omnia et singula in eis et eorum quolibet contentas, iuxta sui series et thenoris ac responsiones et decretaciones nostras predictas vobis universitati, singularibus et probis hominibus dicte perrochie Sancti Martini de Tayano teneant firmiter et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque et contrarium non faciant ratione aliqua sive causa, quanto gratiam nostram charam habent et preappositam penam cupiunt evitare.Fet a la ciutat de Salamanca, el dia 21 de novembre de l'any de la Nativitat del Senyor 1505, i del nostre regnat, és a dir, Sicília dellà del far, any 38, Aragó i altres, 27, i de Sicília decà del far i Jersusalem, 3.Datum in civitate Salamantice, die XXI mensis novembris anno a nativitate Domini millesimo quingentessimo quinto regnorumque nostrorum, videlicet Sicilie ultra farum anno tricessimo octavo, Aragonum et aliorum vicessimo septimo, Sicilie autem citra farum et Hyerusalem tercio.Signe de Ferran, etc, que tot allò predit concedim, lloem, firmem i jurem i el nostre segell comú ordenem posar. Jo el rei.Signum Ferdinandi, etc., qui predicta concedimus, laudamus, firmamus et iuramus eisdemque sigillum nostrum comune impendenti iussimus apponendum. Yo el rey.Els testimonis són els que van interferir amb els enviats: Pere Diaca i Gutierrez Tello, reposters de la cambra del dit senyor rei.Testes sunt que premissis interfuerunt Petrus Diaqueis et Gutierres Tello, reposterii camere dicti domini regis.Signe meu, Miguel Velásquez Climent, protonotari del predit sereníssim i potentíssim senyor rei i amb la seva autoritat per la sSignum mei, Michaelis Velasquez Climent, predicti serenissimi ac potentissimi domini regis protonotarii eiusque auctoritate per universam sue maiestatis ditionem publici notarii, qui predictis una cum prenominatis testibus interfui eaque de sue celsitudinis mandato scribi feci et clausi.El senyor rei va manar a mi, Miguel Velásquez Climent. Vista pel tresorer i el conservador general. | 95 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86885 | Partida de Fosses o Clotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/partida-de-fosses-o-clotes | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=0&consulta=MSUxK2Zvc3NlcyBvIGNsb3RlcyUyKy0xJQ%3D%3D&codi=1161</p> <p>COLL MONTEAGUDO, R. (2004). Història arqueològica de Premià</p> <p>GALERA, Ll. La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià. Museu. 1949. </p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</p> <p>RIBAS, M. (1976) El Maresme en els primers segles del Cristianisme</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III aC. | Desconegut. La vegetació ha anat tapant el jaciment. | <p>Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.</p> <p>El jaciment ocupa uns camps entre els termes municipals de Teià i Premià de Dalt, la meitat dels quals pertanyen a terrenys de cultiu i la resta es mantenen erms. S'hi accedeix a partir de la urbanització de Can Berenguer del municipi de Premià de Dalt. Un cop dins de la urbanització, venint per la Ronda del Pirineu, cal agafar el carrer Parc Güell en direcció sud-oest. En aquest carrer, en fer una corba molt tancada, cal entrar per un camí de terra a mà esquerra el qual finalitza a l'àrea del jaciment.<br /> <br /> Com el propi nom indica, des d'antic els pagesos de la zona tenien constància de la presència a l'indret de 'fosses' o llocs on s'ensorrava el terreny (clots o clotes) a causa de la presència d'estructures al subsòl.<br /> <br /> Se sap que durant les obres de construcció de l'autopista C-32 els anys 197 i 1968 es destruïren sepultures romanes a l'àrea afectada pel vial.<br /> <br /> Posteriorment, Lluís Galera i membres del Museu Municipal del Masnou efectuaren una intervenció l'any 1970 fruit de la qual es documentà la presència d'estructures d'època romana - un paviment d'opus signinum, dipòsits a diferents nivells i una habitació on es va documentar una pedra utilitzada per a una premsa d'oli - i materials ceràmics diversos; campaniana A i B, terra sigil·lada sudgàl·lica, hispànica, Clara A i D, ceràmica ibèrica, ceràmica de parets fines i àmfora ibèrica i romana.<br /> <br /> D'altra banda dins l'àrea delimitada, concretament entre Cal Sobirà i Cal Perdut de Dalt i pertanyent al terme municipal de Premià de Dalt, també s'han pogut observar materials romans en superfície al llarg del temps.<br /> <br /> La visita a l'indret amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica el 2008 ha permès la localització d'un mur d'època contemporània el·laborat amb materials constructius d'època romana reaprofitats (fragments d'opus signinum), la presència dels quals, juntament amb les dades aportades pels materials documentats, fan pensar en la presència en aquesta zona, d'un assentament d'època romana tipus villae emmarcat dins el segle II aC. i el segle V dC.<br /> <br /> </p> | 08281-74 | A l'Est de Teià tocant amb Premià de Dalt, entre el Torrent dels Bloc o de Fosses i un turó que hi ha al Nordest, per sobre de l'A-19. Entre una àrea de serveis i Can Noguer. | <p>Des de Romà República fins a Romà Baix Imperi ( -200 / 476 ). </p> <p>Jaciment conegut pels pagesos des d'antic, com un lloc on hi havia 'clotets'. </p> | 41.4939370,2.3342836 | 444432 | 4593805 | ( -200 / 476 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Si bé actualment no es pot precisar l'estat de conservació de l'establiment, és segur que part del jaciment fou destruït durant la construcció de l'autopista C-32.Jaciment que presenta una superfície d'interés arqueológic d'uns 180 per 180 metres, amb tègula, ceràmica comuna, dòlia, 'opus signinum', 3 0 4 dipòsits (no es recorda el nombre exacte) a diferents nivells i una habitació en la que es va trobar una premsa d'oli, ceràmica campaniana (A i B), sigil·lata, hispànica, clara A, D, ceràmica ibèrica, de parets fines, comuna romana, àmfora (ibèrica i romana), petxines, vidre, escòria de vidre, claus de ferro, un fragment de canonada de terrissa, 5 fragments d'escòria ceràmica de forn (malauradament indeterminada9 i una gran fusaiola. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 84389 | Depuradora d'Aigües Residuals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/depuradora-daigues-residuals | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=10&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=11920</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | I aC. | Parcialment destruït. | <p>El jaciment queda emplaçat en uns terrenys planers a l'est del tram final de la riera de Teià, just al nord del jaciment arqueològic “riera de Teià”, pertanyent al municipi del Masnou. L'accés al jaciment s'efectua des de la carretera N-II, trencant vers el nord per la riera de Teià.<br /> <br /> Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat arrel de la intervenció arqueològica realitzada a la zona, subsidiària de les obres de construcció de la depuradora d'aigües residuals de Teià - Maresme Sud.<br /> <br /> L'actuació, basada en l'execució de 18 sondejos arqueològics, va permetre documentar la presència de fragments de paviment d'opus signinum i restes de material constructiu, juntament amb material ceràmic - àmfores Dressel 1 i terra sigil·lada sudgàl·lica - molt rodat, degut segurament a les riuades.<br /> <br /> Si be es podria contemplar la hipòtesi de l'existència d'un assentament romà, l'estat de conservació dels materials trobats a tocar de la riera de Teià fan posar en dubte presència d'un establiment en aquest lloc, ja que existeix la possibilitat que provinguin d'una zona més elevada, arrossegats aquí per les crescudes del torrent. Els materials ceràmics exhumats es situen cronològicament al canvi d'era i l'època altimperial. S'ha de tenir en compte, però, que aquests es trobaren descontextualitzats, impossibilitant la seva associació a les restes estructurals.<br /> <br /> La visita al lloc efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no aportà noves informacions sobre el jaciment, impossibilitant la determinació de l'estat de conservació.</p> | 08281-43 | Riera de Teià, 6A tocar de la N-II i just en el límit amb el municipi del Masnou. Sota seu s'hi troba el supermercat Caprabo. | <p>Des de Romà August fins a Romà Alt Imperi ( -27 / 192 )</p> | 41.4864700,2.3382500 | 444757 | 4592973 | ( -27 / 192 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 1996. Excavació1996. Excavacions: urgènciaEs van realitzar 18 sondejos arqueològics previs a les obres de construcció d'una estació depuradora d'aigües residuals, al centre d'on havien d'anar els dipòsits. Es van trobar restes d''opus signinum' i també material constructiu i àmfores d'època romana, tot molt rodat, degut segurament a les riuades. També es va documentar Terra Sigil·lata sudgàl·lica i una àmfora Dressel 1. Es troba situada molt a prop del jaciment arqueològic conegut amb el nom de 'La Riera de Teià', on l'any 1991 i amb motiu de les obres de construcció del supermercat Caprabo es van localitzar restes d'una vil·la romana i enterraments alt medievals. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84392 | Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rials | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=13&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=19671</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III aC. | Parcialment destruït | <p>S'accedeix a partir del carrer Joan XXIII creuant el pont de l'autopista C-32 en direcció nord. Es tracta d'uns camps erms amb suau pendent vers el sud en procés d'urbanització al barri de Rials de Teià. Queda emplaçat al nord del jaciment arqueològic 'Veral de Vallmora' on s'estan duent a terme les obres de restauració de les estructures romanes vinculades a la creació del parc arqueològic 'Cella Vinaria'.<br /> <br /> Jaciment documentat el 2008 durant la prospecció efectuada en aquests terrenys amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del maresme. Al vessant nord del carrer Amadeu Creus i Rosés s'hi observà una sitja que probablement quedà al descobert en efectuar les obres d'urbanització del carrer. L'estructura, que afectava el nivell geològic, feia 1 m de fondària i estava reblerta de pedres. Malgrat que no s'observaren materials que poguessin determinar la seva cronologia, donada la proximitat del jaciment romà Veral de Vallmora a escassos 50 m, és molt possible que es tracti d'una sitja relacionada amb aquest establiment.<br /> <br /> L'estructura és perfectament visible al tall nord del carrer malgrat no es pot determinar el grau d'afectació que patí en fer-se el vial. Aquesta zona es troba en fase d'urbanització pel Pla Especial Rials-Garrofers de l'Ajuntament de Teià.</p> | 08281-46 | Carrer Joan XXIII, s/n | <p>La cronologia és desconeguda. </p> | 41.4940978,2.3118898 | 442563 | 4593838 | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2021-07-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Com a jaciment s'ha trobat una sitja isolada. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 84315 | Can Tarradas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarradas | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9064</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://elpais.com/ccaa/2012/07/17/catalunya/1342550383_440509.html</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3646</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | S'ha reformat darrerament mantenint l'estat original. | <p>Edifici de planta baixa d'estil neoclassicista, format per dos pisos i terrat amb una torre llanterna a la part posterior, de planta quadrada i coronada per baranes amb balustres. La façana principal es troba dividida verticalment en tres cossos, dels quals el central és més elevat. Aquest compta amb un coronament purament decoratiu, estructurat per una cornisa suportada per cartel·les, igual al que hi ha al damunt dels tres balcons del primer pis i de la finestra central del segon pis.<br /> <br /> A la part esquerra de l'edifici hi ha un annex construït posteriorment. El jardí que envolta la casa havia estat un jardí senyorial, encara que avui es troba molt mal conservat.</p> <p>Edifici construït l'any 1851. La façana està dividida en tres cossos, més elevat el central. A la part del darrera hi ha una esvelta torratxa coberta amb terrat amb baranes e balustres. El coronament del cos central, amb una estret frontó, es repeteix sobre les llindes de les finestres principals. Al costat esquerra hi ha un cos amb galeria, afegit amb posterioritat.</p> | 08281-16 | Carrer Josep Puigoriol, 10 | <p>A la façana hi ha inscrita la data de 1851 i unes inicials entrellaçades difícils de desxifrar.</p> | 41.4965487,2.3219455 | 443405 | 4594103 | 1851 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84315-can-tarradas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84315-can-tarradas-1.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | En alguns llocs apareix com a Can Terrades. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||
| 84324 | Villa Carmen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-carmen-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=10&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9084</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0ç</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3643</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrada i cobert amb teulada plana o terrat, del qual sobresurt una torre quadrada. Consta de planta baixa, pis i golfes que sobresurten com un cos central superior. La façana pròpiament està formada per una escalinata central que condueix a la porta d'accés, un balcó amb un gran finestral i les golfes ja esmentades.<br /> <br /> Els elements constructius són d'estil neoclàssic: balustrades, frontons al damunt de les cornises, mènsules que suporten coronaments per a les finestres, etc. Al mur lateral de l'esquerra hi ha una balconada sostinguda per vuit revoltons.<br /> <br /> L'entrada al jardí queda emmarcada per dos pilars, i es tanca per una portada de ferro forjat.</p> | 08281-25 | Passeig de la Riera, 90-94 | <p>Construït l'any 1890 pel mateix arquitecte que l'havia d'habitar.</p> | 41.4987576,2.3214317 | 443363 | 4594349 | 1890 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | L'altre nom que rep és Ca la Cecília i Cal Dr. Mariano.Edifici construït l'any 1890, actualment casal per a gent gran i seu d'entitats municipals, Té planta quadrada amb terrat i una torratxa quadrada. La façana, precedida per una escalinata, respon a una estètica classicista, amb un balcó de balustres i elements ornamentals com ara frontons, mènsules, impostes, etc.Ca la Cecília és un equipament públic que acull el Casal d’Avis i els Serveis municipals d’Atenció a les Persones. Abans de ser adquirida per l’Ajuntament, la casa havia estat propietat del doctor Eduardo Mariano. Es tracta d’un edifici de planta quadrangular i d’estil eclèctic situat al Passeig de la Riera. Construït el 1890, consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes, a més d’un generós jardí al qual s’hi accedeix per un barri de ferro forjat. El conjunt és cobert amb teulada plana o terrat, i està rematat per una torre quadrada o llanterna, al mig. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84325 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-8 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=11&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9085</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2208</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XV-XVI/XVIII | <p>Masia de planta baixa i pis, amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Destaquen els tres finestrals gòtics del primer pis, amb llindes treballades en forma d'arc conopial, motllurat, amb lobulacions i amb impostes decorades per capets humans i figures d'animals. La porta és d'arc de mig punt adovellat.<br /> <br /> Hi ha una construcció contigua que també consta de planta baixa i pis, amb finestres amb llindes de pedra i un portal d'arc rebaixat amb dovelles molt més curtes que les del portal principal de la casa. És coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana.<br /> <br /> Els murs d'ambdues construccions són de maçoneria, mentre que les obertures són totes de pedra.</p> | 08281-26 | Carrer Can Bassols 2-18Tocant al torrent de Casa Bru | <p>Del conjunt, la part més antiga és del segle XVI, i la part afegida contiguament és del segle XVIII.<br /> <br /> També és coneguda pel nom Casa de Dalt i antigament pel nom Mas Sala, segons consta en una comunicació del 1796 dirigida al Rei.</p> <p>En l'amillarament de 1865 era propietat de Jacinta Dardanyà i, per això era coneguda com la casa de Dalt de can Dardanyà. <br /> <br /> Actualment és propietat de la família Solanas, que l'ha restaurada tot deixant al descobert, en la part corresponent al celler, una façana de pedra que formava part d'una antiga construcció.</p> | 41.5006027,2.3174982 | 443037 | 4594556 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84325-can-sala-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84325-can-sala.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Masia de planta quadrada amb teulada a dues aigües, situada a tocar del nucli urbà, no gaire lluny de l'església. És obra del segle XV, segons testifiquen les tres finestres gòtiques, d'arc conopial, amb carasses esculpides a les mènsules. El portal és de punt rodó, amb grans dovelles. Un detall interessant són les espitlleres que hi ha sota la finestra central i als costats del portal. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. El cos del costat és un afegit del segle XVIII. Durant un temps va pertànyer al comte de Godó. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc