Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 86836 | Can Casassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casassa | <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3639</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Edifici de l'any 1922 d'estil neoclàssic. Té planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i terrat amb balustrada. Tots els elements ornamentals (frontons, pilastres, columnes amb capitells, mènsules, impostes) estan extrets del repertori acadèmic classicista.</p> | 08281-48 | Carrer de les Escales, 5Carrer Mestre Riera, 29 | 41.5009904,2.3205318 | 443290 | 4594597 | 1922 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86836-can-casassa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86836-can-cassa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86836-can-casassa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86836-can-casassa_1.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Edifici de principis del segle XX a quatre vents, de planta baixa i dues plantes pis, amb terrat i jardí circumdant. La façana és simètrica i d'ordre neoclàssic. Presenta un encoixinat a la planta baixa, balcons a la planta primera i unes obertures rectangulars delimitades per pilastres que neixen en una imposta que circumda totes les façanes. Tant als balcons com al remat superior de la façana hi ha baranes a base de balustres, presents també a la barana del mur de contenció que suporta el pla on s'assenta l'edifici. S'estableix un diàleg compositiu d'aquest conjunt amb el veí de Can Godó. On actualment hi ha Can Casassa construïda el 1922 hi havia un carrer de cases. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||||
| 88075 | La Lectora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-lectora | <p>https://www.fundaciovilacasas.com/ca/obres/toni-batllori</p> <p>https://es.wikipedia.org/wiki/Toni_Batllori</p> | XXI | <p>Aquesta escultura té com a matèria la pedra del Lluçanes. Les seves mesures són 160x70x50 cm</p> <p>Es tracta d'una figura femenina que creix, travessada per un llibre. </p> <p>Inclou el buit com a element de volum, com ja havien fet escultors com Pau Gargallo o Eudald Serra. </p> | 08281-87 | Biblioteca Can LlauradorAvinguda J. Roca Suárez, 32-38 | <p>Toni Batllori (1951) és un reconegut il·lustrador i dibuixant de tires satíriques i còmiques de caràcter crític, Antoni Batllori ha treballat per a diverses revistes i diaris nacionals, entre els quals destaquen <em>La Vanguardia</em>, l’<em>Avui</em> o la revista <em>El Jueves</em>. Gràcies a aquesta faceta ha rebut, entre d’altres, el Premi Internacional d’Humor Gat Perich 2004. El seu traç segur i espontani, a través de la línia concisa i expressiva, cerca en el moviment més que en el detall la vivacitat dels personatges públics i polítics que protagonitzen les seves tires i acudits gràfics.</p> <p>Toni Batllori també es desenvolupa en altres disciplines com són la fotografia, la pintura i l’escultura, a través de les quals incorpora part del seu llenguatge plàstic, versàtil i natural conferint a l’espai i als materials aquesta aura de moviment i prolongació, de vida a través de les línies pures que el seu propi moviment li procura.</p> | 41.4939611,2.3234902 | 443531 | 4593815 | 2006-2009 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88075-la-lectora-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88075-la-lectora.jpg | Física | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Toni Batllori | Es va instal·lar el 2009 amb motiu de la inauguració de la Biblioteca Municipal de Can Llaurador. | 111|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||||
| 87735 | Jardins de Can Godó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-godo | <p>https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0057244.xml</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2187</p> | XX | <p>Aquests jardins estan plens d’al·lusions a la tradició italiana dels jardins penjats, desplegats en terrasses.</p> <p>Són obra de l’arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí.</p> | 08281-79 | Carrer Sebastià Dalmau, 2 | <p>Can Godó és un dels edificis més impactants de Teià. Es tracta d'una reconstrucció neomedievalista realitzada el 1916 sobre una masia del segle XVII coneguda com can Messeguer. Aquesta casa havia estat propietat del noble i militar austriacista Sebastià Dalmau i Oller. En una llinda de la façana lateral hi ha un escut austríac amb la inscripció 'Gotzen 1704'. Als inicis del segle XX la casa va ser adquirida per Ramon Godó, que va encarregar la transformació de l'edifici a l'arquitecte modernista Josep Majó Ribas, que uns anys abans havia projectat l'edifici de la Vanguardia, a Barcelona. L'edifici té un aire casteller reforçat pel coronament emmerletat i una torre en un dels angles. L'ornamentació de les façanes utilitza elements neogòtics. La casa manté, tanmateix, la planta i l'estructura interior de la masia del segle XVII. Al costat de l'entrada hi ha la capella, també de caire historicista.</p> <p>El jardí va ser projectat per Nicolau Rubió i Tudurí.</p> | 41.5014585,2.3203143 | 443272 | 4594649 | 08281 | Teià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87735-can-godo.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Nicolau Rubió i Tudurí | Nicolau Rubió i Tudurí fou arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor.Maó, Menorca, 5 de febrer de 1891 -Barcelona, 4 de maig de 1981Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver. Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1915. Fou deixeble de Francesc d’A. Galí i de Jean Forestier. Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior dels Bells Oficis i des del 1917 director dels jardins públics de Barcelona. Succeí Cebrià de Montoliu com a secretari de la societat La Ciutat-Jardí (1920). Col·laborà amb Forestier en la realització del parc de Montjuïc i vers el 1925 introduí a Catalunya el jardí de paisatge (plaça de Francesc Macià, de Barcelona). Dissenyà, entre altres, els jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar (1919) i del palau de Pedralbes (1927) i el Turó Park (1933) a Barcelona. Amb Dufy i Llorens i Artigas exposà jardins de saló a Barcelona (1932). Publicà Jardines de Barcelona (1929) i El jardí meridional (1934). Com a arquitecte planejà i inicià (1920) l’església de Montserrat a Pedralbes, inserida de ple en el brunelleschisme i que continuà Duran i Reynals. Introduí a Catalunya un cert racionalisme amb el pavelló de Ràdio Barcelona al Tibidabo (1922). En el seu llibre Diàlegs sobre l’arquitectura (1927) introduí elements del pensament de Le Corbusier. Per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 construí els hotels de la plaça d’Espanya, on alternà el classicisme amb l’ús del maó vist. En la mateixa exposició presentà, en col·laboració amb R. Argilés, el projecte Barcelona futura, on potenciava el creixement natural. El 1931 publicà a París Actar, defensa de l’arquitectura de la màquina i del moviment, i l’any següent participà en el Primer Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana en la ponència de política urbanística. Per encàrrec de la Generalitat, el 1932 publicà, amb el seu germà Santiago, un Pla de Distribució en Zones del Territori Català (Regional Planning), un dels primers intents de planificació territorial a gran escala fets des del govern. Influït pel racionalisme, construí l’edifici de la Metro Goldwyn Mayer a Barcelona (1934). Col·laborà a D’Ací i d’Allà, Revista de Catalunya, Mirador, La Publicidad i Arquitectura i Urbanisme. Poc abans de la seva mort quedà enllestida la realització del seu últim projecte: un jardí per a la plaça de Gaudí de Barcelona, al davant de la portada del Naixement del temple de la Sagrada Família. Com a creador literari publicà Cacera en el no-res (1954), Un crim abstracte o el jardiner assassí i No ho sap ningú (1961). Dins del camp dels llibres de viatges: Caceres a l’Àfrica tropical (1926), Sahara-Níger (1932) i Viatges i caceres a l’Àfrica negra (1960), d’una gran qualitat literària. Exiliat uns quants anys a París des del 1937, col·laborà a La Tribune des Nations i hi publicà la traducció de la seva obra de caceres i l’influent assaig La Patrie latine (1945). En el camp teatral presentà, entre altres, Un sospir de llibertat (1932) i Ulisses a l’Argòlida (1962). Home polifacètic, la seva figura és una de les més obertes i representatives del Noucentisme. | 99 | 2153 | 5.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||||
| 87967 | Fons Magem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-magem | <p>https://teia.cat/item/2114-els-documents-historics-de-teia-ja-es-poden-consultar-en-linia</p> <p>http://www.teia.cat/item/1904-l-ajuntament-cedeix-a-l-arxiu-comarcal-el-fons-historic-documental-i-25-000-fotografies</p> <p>https://laclau.cat/tagradaria-coneixer-i-treballar-el-fons-magem-ara-ho-pots-fer-realitat/</p> <p>https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1183279-els-documents-historics-de-teia-ja-es-poden-consultar-a-traves-d-internet.html</p> | XX | <p>Per les seves característiques particulars, l’Ajuntament de Teià ha transferit a l’Arxiu Comarcal del Maresme, a Mataró, la col·lecció d’imatges del fotògraf teianenc Joaquim Magem i Olivé (1921-2003), especialitzat en l’escena musical i operística. Actualment s’estan tractant tots els negatius fotogràfics, netejant-los i retirant-hi els elements adhesius per protegir el cel·luloide. Són prop de 20.000 negatius fotogràfics que, a mida que es van netejant, es col·loquen en materials de conservació de PH neutre i es desen en capses de conservació dins d’una càmera frigorífica a temperatura constant.<br /> </p> | 08281-81 | Arxiu Comarcal del Maresme,Carrer d'en Palau, 32MataróArxiu Municipal Can Llauradó,Carrer José Roca Suárez Llanos, 40Teià | <p>En Joaquim Magem i Olivé, va neixer el dia de Sant Martí, 11 de novembre, de 1921 i aquest fet ja feia preveure que la seva vinculació amb Teià havia de ser intensa. Morí el 7 d´abril de 2003. Amant de l´art en general i de l´òpera i la fotografia en particular, va deixar el seu llegat fotogràfic i vital a l´Ajuntament de Teià, en agraïment al suport rebut en els darrers dies de la seva vida.</p> | 41.4955800,2.3242500 | 443596 | 4593994 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87967-can-palauet-mataro.jpg | Física | Popular | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Joaquim Magem i Olivé | Juntament amb els negatius, el fons Magem es compon de nombrosos vinils de música, llibres, objectes personals, càmeres i material professional. Tots aquests objectes han quedat dipositats al nou arxiu municipal de l’Espai can Llaurador, de la mateixa manera que també restaran íntegrament a Teià les donacions dels fons Batllori i Barrera.El fons del fotògraf teianenc Joaquim Magem, constituït per 25.000 imatges -entre negatius i fotografies a l'albúmina- foren realitzades de 1940 a 1960. Especialitzat en l'escena musical i operística. | 119 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||||||
| 89164 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-52 | <p>https://teia.cat/item/2114-els-documents-historics-de-teia-ja-es-poden-consultar-en-linia</p> <p>http://www.teia.cat/item/1904-l-ajuntament-cedeix-a-l-arxiu-comarcal-el-fons-historic-documental-i-25-000-fotografies</p> | XVI fins actualitat | <p>Conté documentació municipal i administrativa a partir de 1960. També hi ha el fons Barrera i el fons Batllori. </p> <p>La documentació de dates anteriors està en l'Arxiu Comarcal del Maresme. Aquest conserva i protegeix 93 volums que componen els llibres d’actes del ple de l’Ajuntament entre els anys 1820 i 1960, així com les sessions de la Junta Municipal de 1897 a 1924 i de la Comissió Municipal Permanent de 1924 a 1931.</p> <p>Juntament amb aquesta documentació administrativa, també es poden trobar en línia la declaració de riquesa agrícola o amillarament de 1865, així com del Reial Privilegi de 1505 i les còpies en pergamí del mateix document, dels segles XVII i XVIII.</p> <p> </p> <p> </p> | 08281-95 | Espai can LlauradorAvinguda José Roca Suárez Llanos, 32-38 | 41.4937277,2.3233734 | 443521 | 4593789 | 08281 | Teià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/89164-can-llaurador-1.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'Arxiu és administratiu i només per ús intern, actualment.Es troba situat a la masia Can Llaurador. L'Arxiu té una sala de consultes. El 2016, l’Ajuntament de Teià va contractar l’arxivera Alícia Xicota a temps parcial per dur a terme la descripció i tria dels documents a transferir a l'Arxiu Comarcal del Maresme, així com un primer tractament antifúngic. Xicota continua treballant i té un despatx a la planta baixa de l’Espai can Llaurador, i continua vinculada al projecte de restauració i divulgació en línia dels fons locals des de Mataró.L’arxivera ha estat, a més, la responsable d’indexar i acomodar a can Llaurador tota la documentació administrativa de l’Ajuntament que romandrà al poble.La voluntat de futur és establir un servei de consulta a hores convingudes a can Llaurador.Qualsevol ciutadà que ho desitgi pot consultar per internet i in situ la documentació teianenca dipositada a l’Arxiu Comarcal a can Palauet. | 94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||||||||
| 89108 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-2 | <p>https://parcs.diba.cat/web/litoral/situacio-i-accessos</p> <p> </p> | <p>El Parc de la Serralada Litoral se situa a cavall de les comarques del Maresme i del Vallès Oriental, entre els termes dels municipis d'Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Òrrius, Martorelles, Premià de Dalt, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt al Maresme, i els municipis vallesans de Montornés del Vallès, la Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Vallromanes i Vilanova del Vallès.</p> <p>L'Espai Natural es troba constituït per tres unitats ben diferenciades: La Conreria, el massís de Sant Mateu i el massís de Céllecs. En total és una superfície protegida de 7.408,24 ha definides en el Pla especial i en l'ampliació aprovada al 2013.</p> <p> </p> | 08281-94 | Passeig de la Riera s/n | <p>Superfície protegida de gestió del Consorci (Pla especial): 4.042 ha</p> <p>Any de creació del consorci: 1992</p> <p>Any d'aprovació del Pla Especial: 2004<br /> <br /> </p> <p><br /> </p> | 41.5112446,2.3175581 | 443051 | 4595737 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/89108-vinyes-i-serralada-litoral.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Rondes (sortida de Barcelona)B-20 de Barcelona a MontgatC-31 de Barcelona a BadalonaTant la B-20 com la C-31 continuen i enllacen amb la C-32 o amb la N-II AutopistesC-32, venint del Sud, sortida 94: Vilassar de Mar. CabreraC-32, venint del Nord, sortida 97: Barcelona, Vilassar de Mar, CabreraAP-7, tant venint del Nord com venint del Sud, enllaçar amb la C-60 direcció Sud cap a Mataró i posteriorment agafar la C-32 direcció Barcelona, sortida 97: Barcelona, Vilassar de Mar, Cabrera CarreteresC-1415c de Granollers a MataróBV-5106 de la Roca del Vallès a Òrrius i ArgentonaBP-5002 del Masnou a GranollersB-500 de Badalona a Mollet (la Conreria)BV- 502 d'Argentona a Vilassar de Mar (carretera d'Argentona)BP- 5001 de Santa Coloma de Gramenet a La Roca del Vallès (carretera de La Roca)N-II de Barcelona a Mataró, aquí agafar la carretera BV-502 a l'alçada de Vilassar de Mar (rotonda) | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||||||||||
| 87971 | Monument Fèlix Rodríguez de la Fuente | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-felix-rodriguez-de-la-fuente | <p>https://estimadaterra.wordpress.com/2018/12/13/petit-monument-al-dr-felix-rodriguez-de-la-fuente-de-teia/</p> <p>https://magician1981.wordpress.com/2009/11/21/felix-rodriguez-de-la-fuente/</p> | XX | <p>El Petit monument al Dr. Félix Rodríguez de la Fuente, està situat en l’avinguda José Roca Suarez Llanos amb confluència amb el Passeig de Massarosa de Teià; de fet és la carretera BV-5026 de El Masnou a Teià.</p> <p>Félix Rodríguez de la Fuente va ser un gran estudiós de les ciències de la vida i de la natura, antropòleg, viatger i comunicador. Va morir en un accident d’helicòpter.</p> <p>En la inscripció es llegeix: <em>“En recordatori del Dr. Félix Rodríguez de la Fuente i als seus dos companys. Teià, 1982”.</em></p> <p>Amb el pas dels anys es van anar malmetent i escapçant tres de les ales de les àligues, per bretolades incíviques, també algú va arrencar literalment el bust gravat del personatge amb el llop, peça de relleu que es va tenir de fer de nou, un cop restaurada, es va reubicar l’escultura al jardinet dels Eucaliptus, a la zona verda amb l’àlber que hi ha entre el començament del passeig de la Riera i l’inici de l’avinguda Roca Suárez Llanos, a tocar del parc públic de can Llaurador.</p> | 08281-85 | Avinguda José Roca Suárez LlanosConfluència amb el Passeig de MassarosaCarretera BV-5026 | 41.4948672,2.3228814 | 443481 | 4593916 | 1982 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | El naturalista Félix Rodríguez de la Fuente és conegut per 'El hombre y la Tierra', la seva sèrie documental, emesa entre 1974 i 1981. Però també va destacar per la seva defensa de la natura i d'animals com el llop o el linx, i per ser pioner a parlar del canvi climàtic.El 14 de març de 1980, el mateix dia en què complia 52 anys, va patir un accident d'avioneta a Alaska durant un dels seus reportatges, en el qual van morir ell i el seu equip.Estàtues:Monument en el Páramo de Masa, Poza de la Sal (Burgos)Bust en la Plaça Major de Poza de la Sal (Burgos)Monument en la Pl. del Doctor Sr. Félix Rodríguez de la Fuente a AlmeriaMonument al Parc Genovès de CadisMonument al Parc de Cieza (Conca)Monument Calella, BarcelonaMonòlit al Parque das Ciencias de VigoMonument en la Península de la Magdalena (Santander)Bust de Portugalete (Biscaia)Monument en la Pl. Félix Rodríguez de la Fuente de Santa Pola (Alacant)Monument a Elda (Alacant)Monument en el Zoo de Madrid de la Casa de CampoMonument a Teià (Barcelona)Bust a Alcalá de los Gazules (Cadis)Monument de la localitat d'Albox (Almeria)Monument al Parc Félix R. de la Fuente de MadridMonument al Prado del Rey (TVE) de MadridMonument d'Hellín (Albacete)Monument a MelillaMonument de CeutaBust a la ciutat de BurgosMonument en el Col·legi Públic García Escamez (Santa Cruz de Tenerife)Monument a Santa Cruz de Tenerife“Porta del Nord”, monument memorial a l'entrada de BurgosMonument al parc Félix R. de la Fuente a Petrer (Alacant) | 119|98 | 51 | 2.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||||
| 87969 | Fons Can Barrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-can-barrera | <p>https://bibliotecavirtual.diba.cat/es/detall-fons-especial/-/detall/gdD7/FONS_ESPECIAL/351483/16229098</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/ensenyament/biblioteca-can-llaurador/l-arxiu-can-barrera</p> <p> </p> | XVIII-XIX-XX | <p>L'any 2006 Josep Barrera i Arenas, propietari de la casa pairal de can Barrera, cedia a l'Ajuntament de Teià el fons bibliogràfic i documental de la família, per tal que se'n fes una catalogació i s'incorporés al futur Arxiu Municipal.</p> <p>El fons documental (cartes, manuscrits, papers personals, etc.) es guardarà a l'Arxiu. El fons bibliogràfic s'ha ubicat finalment a la Biblioteca de can Llaurador i consta de 548 documents catalogats.</p> <p>Entre els materials cedits hi trobem llibres impresos que daten des de la segona meitat del segle XVII i tot el XVIII, sobretot de caràcter litúrgic i religiós (un dels avantpassats de la família Barrera era capellà), fins a llibres i revistes diversos del segle XIX i dels primers anys de la postguerra, ja al XX.</p> <p>Entre les revistes d'àmbit científic distingim el Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural de l'any 1901 que conté articles de Jacint Barrera. I des d'una òptica sociocultural cal destacar manuals i gramàtiques (franceses, angleses, castellanes, llatines...) impreses al XIX, i també un bon nombre d'exemplars de la revista satírica de començament del segle XX, com el <em>Cu-cut.</em></p> <p>Així mateix, també hi destaquen dues obres il·lustrades per Antoni Batllori i Jofré (1915-1999), el darrer representant d'una generació de grans dibuixants catalans (Opisso, Junceda, Anglada, Mallol...) i promotor del Fons Batllori de Teià.</p> <p>El seu fràgil estat de conservació aconsella ubicar el Fons en uns armaris especials fora de l'abast general del públic.</p> | 08281-83 | Biblioteca de Can LlauradorAvinguda José Roca Suárez Llanos, 40 | <p>Jacint Barrera i Arenas neix a Teià el 9 de juliol de 1852. </p> <p>És professor, naturalista, meteoròleg i farmacèutic.</p> <p>L'any 1879 es doctorà en Ciències a la Universitat de Barcelona. Tot seguit, en els següents cursos acadèmics, va exercir de professor d'ensenyament secundari.</p> <p>L'any 1892 va escriure el seu primer llibre <em>Los aucells de Teyá y Masnou</em>. I a pesar de tenir una salut feble, encara li queda temps per estudiar Farmàcia, i s'hi llicencia l'any 1894. A l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 va obtenir un diploma per la seva obra publicada amb el títol <em>Catálogo de la Flórula y de los Moluscos Testáceos de Teyá y Masnou</em>.</p> <p>Cap a l'any 1900, cansat de l'enrenou ciutadà, decideix retirar-se al seu poble nadiu i obrir-hi una farmàcia situada al torrent de can Nadal.</p> <p>Després de 20 anys de preparar fórmules magistrals va coneixent el tarannà i les preocupacions del veïns de Teià. S'adona que la ignorància i la superstició de la seva gent s'ha d'eradicar per poder progressar i que l'espai que deixa s'ha d'omplir de 'ciència'. Aquest és l'esperit que traspua la lectura de la <em>Miscel·lània rural popular</em>, que és un recull d'articles de temàtica científica que creia que podien interessar els teianencs de l'any 1927.</p> <p>L'any 1920 tanca la farmàcia de Teià i es dedica totalment a allò que més li agrada: les belleses de la natura, els progressos de les ciències, l'agricultura, l'astronomia, l'esperanto, la ràdio, etc. De l'any 1900 fins als seus darrers dies s'ocupa de recollir les dades pluviomètriques de Teià per al Servei Meteorològic.</p> <p>Mor a Teià l'any 1932.</p> | 41.4939270,2.3234528 | 443528 | 4593811 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87969-biblioteca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87969-biblioteca-can-llaurador.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87969-biblioteca-can-llaurador-1.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Jacint Barrera i Arenas | L'Arxiu de Can Barrera actualment es troba a la Biblioteca de Can Llaurador de Teià. Es tracta d'un fons documental patrimonial ja que reflecteix l'administració del patrimoni de la masia de can Barrera de Teià. La majoria de la documentació és dels segles XVIII i XIX, tot i que hi ha alguns documents del XVII i del XX.La consulta del fons arxivístic segueix la normativa de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental i cal examinar-la abans. És imprescindible demanar dia i hora de consulta a la biblioteca, per telèfon 93/455 01 04 o bé mitjançant el correu electrònic b.teia@diba.cat.Per poder accedir per primer cop a la consulta del fons arxivístic cal emplenar la Fitxa d'investigador/usuari i indicar-hi el document sol—licitat, per la qual cosa és necessari tenir en compte l'Inventari del fons (és a peu de pàgina). Després, cada dia que es torni a l'arxiu, s'ha d'omplenar la butlleta de sol—licitud de documents.Pel que fa als estudiants de batxillerat i secundària a més d'emplenar la Fitxa d'investigador/usuari també hauran de presentar una carta d'acreditació d'un professor del centre on estudien.Si us interessa fer una fotografia digital o una reproducció d'un document heu d'emplenar un full de sol·licitud de reproducció amb càmera digital o un full de sol·licitud de reproducció, segons el cas, i consultar-ne les taxes.Per a la bona conservació de l'Arxiu cal tractar els documents amb cura i sense malmetre'ls.INVENTARIQuadre de classificació del fons:01. Escriptures notarials i documents sobre patrimoni02. Plets i causes judicials03. Gestió econòmica (comptes i rebuts)04. Collites (control de la producció i vendes)05. Pagament d'impostos i censos06. Correspondència i escrits personals07. Documents i escrits diversos08. Romanços, cançons populars i versos09. Ensenyament: llibretes i escrits escolars10. Documentació no patrimonial:11. Impresos (fragments de llibres, diaris, goigs i almanacs)12. Apèndix. Relació de caixes amb resum del contingut | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||||||
| 87968 | Fons Batllori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-batllori | <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/fons-batllori</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/fons-batllori/exposicio-permanent</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/fons-batllori/historia-del-fons-batllori</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/fons-batllori/biografia-d-antoni-batllori</p> <p>https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0008320.xml</p> <p>https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/programa/fons-batllori-jofre/audio/50902/</p> | XX | <p>El fons Batllori Jofré neix el setembre de l'any 2003 com a resultat de l'acord entre la família del dibuixant (que fa donació al poble de Teià de l'estudi i del conjunt de la seva obra) i l'ajuntament de Teià, que, com a representant del poble, es compromet a conservar i divulgar aquest llegat.</p> <p>En total són més de dues mil peces entre objectes i dibuixos, disposats en tres espais:</p> <p>- L'estudi, conservat exactament com ell el tenia, que és la 'joia de la corona del Fons'<br /> - L'arxiu, on es guarden al voltant de mil cinc-cents originals.<br /> - L'exposició permanent, amb la seva biografia il·lustrada i una mostra representativa del millor de la seva obra.</p> | 08281-82 | Ca la Cecilia,Passeig de la Riera, 90-94TeiàCan LlauradorAvinguda J. Roca Suárez, 32-38Teià | <p>Neix a Barcelona el 14 de març de 1915, al número 10 del passeig de Sant Joan, al costat de l'Arc de Triomf. Fill d'una família benestant, el seu pare, Antoni Batllori Palés, tenia una fàbrica d'aprestos i la seva mare, Carmen Jofré Hernández, venia d'una família emparentada amb els propietaris de la banca Garriga-Nogués. Malgrat que als anys cinquanta havia arribat a pesar mes de 110 kg, sembla que quan va néixer (va ser setmesó) no tenia ni ungles, segons comentava satisfet.</p> <p>La seva infantesa va transcórrer plàcidament (família tradicional, minyona, cotxe i tietes), fins que el seu pare es va posar malalt quan ell tenia 13 anys. D'aquesta etapa de la seva vida, que té especialment idealitzada, recorda infinitat d'anècdotes, moltes d'elles situades a Sant Julià de Vilatorta, poblet al costat de Vic on anaven a passar l'estiu. Explicava, per exemple, que als sis anys va guardar les plomes d'una perdiu que s'havien menjat per dinar i que les va anar clavant en una massa de fang per mirar de reconstruir-la.</p> <p>Va a col·legi als Escolapis juntament amb el seu germà Josep Lluís, amb qui ha tingut sempre una relació molt intensa, 'Me'n donarà una altra pel meu germà, si us plau', és la frase que podria sintetitzar, tant per l'un com per l'altre, la seva relació d'aquests anys.<br /> És un bon estudiant, però destaca especialment per les seves aptituds pel dibuix. Així, una vegada (ell tenia 10 anys), el professor, després de veure el dibuix que estava fent, li va demanar que l'ajudés a corregir els dibuixos dels altres. El professor era, el també gran dibuixant, Joan Llaveries.</p> <p>Després dels Escolapis va anar als Maristes, on va guanyar el primer duro fent un dibuix per encàrrec del cuiner de l'escola. Aquest duro el va guardar tota la seva vida.</p> <p>Als 13 anys, després de la malaltia del seu pare, que va provocar la ruïna de la família, s'ha de posar a treballar. El seu pare valorava les seves il·lusions artístiques i va aconseguir que entrés a treballar amb en Miquel Soldevila (amb qui l'unia una gran amistat) a l'esmaltaria Viñado. Miquel Soldevila, gran esmaltador, va ser el primer director de l'escola Massana. Llegint en el llibre de la col·lecció 'Els homes d'en Patufet', dedicat a Josep Ma. Folch i Torres que havia orientat molts nois sobre la feina que volien fer i, com que ell havia il·lustrat pel seu compte la novel·leta curta 'Ànimes blanques', decideix anar-lo a veure amb els dibuixos.</p> <p>En Folch i Torres li fa una targeta de presentació per en Junceda, que el rep molt bé i li demana historietes per portar-les a la revista 'Esquitx'. Quan li'n porta la cinquena, en Junceda li comenta que en Baguñá el vol conèixer. En Baguñá, d'entrada, li demana quant vol cobrar, i, quan ell li diu que la qüestió és que les hi publiquin, li contesta que allà tot el que es publica es paga i li dóna 40 pts, 'en monedes de duro' (per les cinc historietes). Així començà la seva col·laboració al 'Patufet'.</p> <p>Quan es va proclamar la República, ell tenia 16 anys i treballava a L'Espanya Industrial fent estampats. Aquesta empresa li va proposar d'anar a París durant mig any per perfeccionar la tècnica i per entrar en contacte amb el món de la moda i el disseny, però, ja llavors, ell tenia molt clar que 'enlloc s'està tan bé com a casa' i no hi va voler anar.</p> <p>L'any 1933 publica a 'Jordi' i il·lustra contes per la Sdad. Gral. de Publicaciones. L'any 34 comença a treballar per 'TBO', 'Ma Luz', 'Pocholo' i 'Ancora'. El 35, a 'Avant', 'Día Gráfico', 'Mapa Mundi', 'La Família', 'Mundo Católico' i Editorial Salvatella. En aquesta època va sovint al Cercle artístic de Sant Lluc a fer apunts del natural (amb model). Quan esclatà la guerra al 36, aquesta és una de les primeres activitats que deixarà de fer perquè 'allò es va convertir en una casa de barrets' i el què ell volia era fer dibuixos.</p> <p>En plena guerra, els bombardejos es van fer tan intensos a Barcelona que tothom que podia se n'anava de la ciutat. Ell i la seva família van anar al Masnou. A Teià hi havia en Cornet, que ell coneixia del 'Patufet', i que s'estava recuperant de les ferides que va patir quan les bombes van destruir la casa de pisos on vivia a Barcelona. 'Em van treure per veure si em podien aprofitar', li va comentar quan el va anar a veure. L'amistat amb en Cornet la va continuar amb un dels seus fills.</p> <p>La guerra el va marcar profundament; la seva dramàtica fugida d'Espanya a través de les muntanyes, l'internament al camp de concentració d'Argelés i el temps passat al camp de concentració espanyol d'Estella abans de poder tornar a casa van ser experiències difícils de pair. A més a més, va haver de fer el servei militar dues vegades, primer amb la República i després amb en Franco, i va estar bastant malalt.</p> <p><br /> Quan, just acabada la guerra va poder sortir de Burgos, on feia el servei, per anar a casa de permís, es va prometre no tornar a marxar mai més de Barcelona. I així ho va fer. La Guardia Civil el va anar a buscar a casa seva, va estar ingressat a l'Hospital Militar. N 'hi van passar les mil i una, però, gràcies a Déu, com diria ell, i a la seva picardia, va aconseguir quedar-se a Barcelona, que és el que ell volia. De totes maneres entre una cosa i una altra havien passat vuit anys de la seva vida.</p> <p>Poc després de tornar a Barcelona va començar a treballar en pel·lícules de dibuixos a Hispano Grafic Films, amb Escobar, Muntañola, Mestres, Manuel Agustí, Abadal... Va recuperar també la seva col·laboració a 'El Angel', 'Camino', 'La Familia', 'Ave María', 'El Tarla', Editorial Bruguera, Editorial Molino, 'Obra Cultural', Editorial Balmes, 'Sing Sing', 'Els Infants', 'Atalaya', Llibreria Religiosa, Gràfiques Manent i 'TBO'.<br /> Pel TBO hi treballava assíduament i també per Editorial Salvatella, que editava llibres didàctics, treballs manuals (que ell mateix s'inventava, a més de dibuixar-los), etc. En aquesta època va publicar 'El Quijote' (1942) i 'Leyendas Españolas' (1943).</p> <p>Una de les seves activitats en els anys anteriors i posteriors a la guerra, al marge del dibuix, però que ell té molt d'interès a recordar, és al Centre Montserrat Xavier d'Hostafrancs, on va preparar per a la primera comunió, entre d'altres, el que després va ser l'abat Garreta de Poblet. Un altre record especialment entranyable per ell, home profundament religiós, és la trobada a Montserrat amb l'abat Escarré el dia en que aquest havia fet un sermó deixant bastant malament el llavors governador civil de Barcelona i que li va costar l'exili. L'abat, quan els van presentar, li va agafar les mans amb gran afecte i es va quedar parlant amb ell i fent elogis dels seus dibuixos.<br /> L'any 42 va conèixer la Ma. Teresa (Ma Teresa Obiols Roselló), amb la qual es va casar el 1944. El padrí de casament va ser el seu admirat amic i mestre Joan Junceda.</p> <p>En aquest període entre el final de la guerra i els primers anys de matrimoni va prendre part en diverses exposicions col·lectives i va fer-ne una d'individual a la Galeria Syra l'any 42. També anava el FAD (Foment de les Arts Decoratives) a fer apunts del natural. Amb el seu amic Modest Morató, que era aficionat al dibuix, surt una temporada, a fer apunts pels barris antics de Barcelona.</p> <p>Va ser precisament a través d'en Morató, que tenia un taller d'esmalts, que li va sortir la possibilitat d'il·lustrar 'L'Atlantida' de Verdaguer, per un exemplar únic en el qual, menys el text, tot eren originals. Això passava l'any 47. D'aquest mateix any són les magnífiques litografies sobre 'el rosari' i 'la benedicció de la taula' que va fer al taller d'un altre bon amic seu, el litògraf i folklorista Josep Ventura Llates. Continuà treballant en gran quantitat de revistes a més del 'TBO' i Ed. Salvatella. Feia 'goigs' i també alguns pessebres (entre els quals destaquen el dels Franciscans del carrer de Calaf i el de 'La Caixa' del davant del Clínic).</p> <p>Després de quasi set anys de matrimoni neix el seu esperat i únic fill, en Toni (també dibuixant però amb un estil molt diferent). Llavors vivia a la plaça de Sant Pere i ja anava assíduament a Teià a casa del seu sogre, a qui estimava molt. El senyor Emilio era un home excel·lent de qui molta gent gran de Teià encara se'n recorda.<br /> Les nadales les va començar a fer l'any 48, quan ja estaven ben instalats a la casa de la plaça de Sant Pere (havien viscut un parell d'anys a casa dels seus pares mentre els hi acabaven el pis). Des que va començar a fer-les no va fallar cap any.</p> <p>No va deixar mai de visitar el seu admirat Junceda, la seva dona i els seus fills, amb els quals hi havia una relació gairebé familiar. Va veure com en Junceda començava a perdre la vista i la salut fins que va morir a Blanes, el 10 de setembre de 1948, als 67 anys.</p> <p>Els setanta son uns anys durs per ell pel que fa a la feina. 'Es veu que ara no es porta el meu estil', comentava desanimat. Sempre li havia sobrat feina i ara es trobava que l'havia de sortir a buscar. Vist en perspectiva, l'únic que va passar és que va canviar el tipus d'encàrrecs i de clients (probablement en una direcció positiva per la seva obra). En tot plegat hi va tenir molt a veure l'arquitecte Bassegoda Nonell, a qui coneix a Teià l'any 74 amb motiu de les obres de restauració de l'església, que aquest està dirigint i per la qual farà els dibuixos pels vitralls. D'aquí en sortirà l'encàrrec per il•lustrar el llibre 'Historia de Arquitectura' i un camí que des dels quaranta tenia bastant oblidat: els dibuixos al natural, els dibuixos d'edificis i els de qualsevol element arquitectònic (fonts, fanals, etc).<br /> Treballa cada vegada més per particulars fent retrats, pergamins, retaules, arbres genealògics... Totalment ja per sobre les modes, troba en l'amic Santiago Arnau, al començament dels vuitanta, el suport necessari per poder seguir donant a conèixer els seus dibuixos costumistes. Al 82 fa unes importants il·lustracions colorejades per un llibre sobre la vida de la Santa Joana Jugan. Comença a rebre mostres de reconeixement per la seva obra, que, a més d'extensíssima, (desenes de milers d'originals) manté un excepcional nivell de qualitat a través de les diferents èpoques i comença també a poder treballar amb tranquil·litat; més perquè vol que no pas per encàrrec.<br /> L'any 1992 li concedeixen la Creu de Sant Jordi i el Teia de Plata.</p> <p>Com diu la seva dona: ' <em>No era gens ambiciós. No es va preocupar més que de treballar, i ho va fer intensament, durant moltíssims anys, cosa que suposa que es fes bastant popular. Molta gent el coneix i l'aprecia i amb això en té prou. No s'ha deixat influir per cap canvi i s'ha mantingut sempre fidel al seu estil</em>'.</p> <p>Antoni Batllori Jofré va morir a la seva casa de Barcelona el 30 de setembre de 1999.</p> | 41.4988108,2.3214062 | 443362 | 4594354 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-5.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Antoni Batllori Jofré | L'onze de setembre de 2007 es va inaugurar a Ca la Cecília una mostra permanent sobre l'obra d'Antoni Batllori Jofré (1915-1999). Es tracta d'una petita antològica en que, junt amb la biografia comentada del dibuixant, es poden veure els aspectes més rellevants de la seva trajectòria: els inicis, la influència de Junceda, la Guerra Civil, l'època de plenitud, la seva relació amb Teià,...L'estudi és la reproducció exacte del lloc de treball d'Antoni Batllori Jofre. Persona meticulosa i ordenada, guardava un munt d'objectes curiosos i li agradava col·leccionar. A l'estudi podeu trobar des de dibuixos d'amics, a calaixeres antigues, escopetes i baionetes, cranis, objectes d'aram, sants, imatges religioses, etc. L'estudi és un bon punt de partida per conèixer l'autor i la seva manera de treballar.Les seves creacions acusen una influència molt directa de l’estil de Junceda. Publicà dibuixos i acudits a En Patufet, Esquitx, Pocholo, TBO, etc. Després de la guerra civil mantingué la seva col·laboració amb el TBO i tractà d’impulsar el còmic en català a través de publicacions com Els Infants (1956) o el nou Patufet (1970). Il·lustrà llibres, realitzà exlibris i intervingué en el muntatge de pel·lícules de dibuixos animats. | 119|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||||||
| 86852 | La Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-unio-1 | <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/cmc-la-unio</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3641</p> | XIX | <p>L'edifici té planta rectangular amb teulada a dues aigües. les façanes s'obren amb finestres i balcons de mig punt envoltats d'una senzilla motllura.</p> | 08281-52 | Passeig de la Riera, 116-118Carrer Berenguer Raudors, 1-3 | <p>L'any 1869 Martí Botey contracta a diversos industrials per construir una casa de 2 pisos destinada a cafè. Més endavant, l'any 1912, una societat anomenada 'Montepio de la Unión Teyanense' compra aquest edifici, conegut com el Cafè de Dalt, per instal·lar la seva seu. El nom de 'la Unió' prové de la fusió de tres germandats de socors mutus i que són: 'Sant Roc', 'Sant Lluís' i 'l'Aliança' del Masnou. Les finalitats de la Societat eren el mutualisme i l'esbarjo (cafè, teatre, ball, corals, etc.) </p> <p>Com es pot veure les finalitats eren les mateixes que les de la Societat rival de la 'Palma' el que va produir una gran rivalitat. A la Guerra Civil (1936-1939) 'la Unió' absorbeix 'la Palma'. Després de la guerra es separa la 'Palma' i els bens de la 'Unió' passen a la 'Falange'.</p> <p>Finalment, al 1963, l'Ajuntament compra ala 'Falange' l'edifici de la 'Unió'. </p> <p>Actualment és la Casa Municipal de Cultura La Unió</p> | 41.4997108,2.3207812 | 443310 | 4594455 | 1869 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio-2_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||||
| 87733 | Retaule major de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-marti-0 | <p>http://www.teia.cat/component/k2/item/54-histria-de-tei%C3%A0</p> <p>https://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/tei%C3%A0-esgl%C3%A9sia-parroquial-de-sant-mart%C3%AD</p> <p>https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-parroquial-de-sant-marti-teia-maresme/</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bassegoda i Nonell, Joan (1982), L'art gòtic tardà a Catalunya i als inicis del Renaixement, en relació amb el temple de Sant Martí de Teià. Teià</p> | XVII | <p>L'església conserva al seu interior un retaule, que presideix l'altar major, amb unes pintures interessants del començament del segle XVII, obra de Lluís Gaudín. Peces pictòriques que fan referència a la vida de Sant Martí. </p> <p>Retaule que presideix l'altar major. </p> <p>Tant la pintura com el daurat i l'estofat fou confiat al pintor Lluís Gaudin, segons s'indica en el contracte modèlic firmat el 30 de novembre de 1617. El terme convingut per a l'execució de les obres contractades fou de quatre anys a comptar des del dia 6 de gener de l'any següent, dia de l'Epifania. </p> <p>La minuciositat dels pactes estipulats al contracte preveuen una multitud de detalls i condicions als quals Lluís Gaudin s'havia de subjectar, tots ells d'interès especial per a l'estudi de la tècnica pictòrica d'aquell temps, amb la particularitat que per l'operació de l'encanyamat del retaule s'aplicaria aiguacuit de garrofa ben clara, i per a l'enguixat aiguacuit feta de retalls d'aludes blanques ben netes, i d'altres prevencions llargament transcrites en el contracte.</p> <p>S'hi condiciona a més que, després d'enguixats i encolats tots dos retaules (el retaule major i el de Sant Pere), els pintaria amb colors finíssims i als taulons les històries que els jurats de la vila li ordenarien. També hauria de daurar d'or finíssim les bancals, columnes, pilastres, etc., conforme estava daurat el retaule de la Mare de Déu de Montserrat. </p> <p>Lluís Gaudin es comprometia a aplicar colors finíssims dels millors que hom pogués trobar a Catalunya, de manera que cadascun en el seu gènere fos millor que el retaule del Roser del mateix temple de Teià.</p> <p>Es comprometia a més que en les operacions d'enguixar, aparellar, brunyir, encarnar i estofar els dits reaules procuraria que hi intervinguessin i assistissin el mestre Joan Forneli, o Tomàs Guasch, Jaume Ferrer de Mataró, o un altre oficial pràctic en les dites coses o de tanta habilitat com els damunt dits.</p> <p>Un altre dels pactes convé la cessió de la casa a Lluís Gaudin perquè pogués habitar-hi i pintar-hi els dits retaules.</p> <p>Com a preu fet per a l'execució d'ambdues obres s'hi assenyalaven 1.900 lliures. S'hi preveu encara el possible cas de pesta i la notable malmesa de les collites dels fruits de la parròquia per raó de pedregades per a la pròrroga d'alguns dels pagaments estipulats.</p> <p>Possiblement la pintura i el daurat del retaule major, el 7 de maig de 1618, foren objecte de novació del contracte anterior, aquesta vegada prescindint del dedicat a Sant Pere. El preu estipulat de 1.900 lliures, amb la condició de posar mans a l'obra passada la diada dels Reis.</p> <p>Deu dies després Lluís Gaudin cobrava 200 lliures a compte de la pintura del retaule major.</p> <p>Posteriorment, el 8 d'octubre de 1619, Lluís Gaudin s'avenia amb el pintor Claudi Marc Antoni per acabar el daurat del retaule. </p> <p>A compte de les 1.900 lliures convingudes de satisfer, Lluís Gaudin, el 28 de juliol de 1621 cobrava 1.249 lliures, 9 sous i 6 diners i el 2 de gener de l'any següent 147 lliures.</p> <p>Complement decoratiu d'aquest retaule major fou la manufactura d'un pedestal i altres treballs, el 18 d'octubre de 1619, objecte de contractació per par del fuster de Granollers Joan Oliu.</p> <p>El nostre pintor, per tal de pagar 41 lliures al batifuller Pere Joan Canet pel subministrament d'or per la pintura del retaule major, el 18 de març de 1623, li feia cessió de la mateixa suma de diners a compte d'una quantitat més elevada, o més ben dit, del preu fet convingut que el Comú de Teià li havia de satisfer per la propera festa de l'Epifania del Senyor, de la qual el dit batifuller, el 19 d'abril de 1625, li signava l'àpoca corresponent.</p> <p>Del retaule de l'altar major, avui documentat, afortunadament se'n conserven quatre taules, dues de les quals recentment restaurades, que representen una petita mostra de l'art siscentista català i l'obra d'un pintor poc menys que desconegut, és a dir, de Lluís Gaudin.</p> <p>Una de les notes inèdites del benemèrit mossèn Josep Mas, datada el 16 de juny de 1618 fa al·lusió al pintor Lluís Gaudin com a pintor del retaule major, com així ho trobem expressat:</p> <p>'Ha entrat a l'administració del Roser 13 lliures, 4 sous per un ciri venut a mestre Lluís Gaudin, pintor del retaule major de Sant Martí de Teyà'. </p> | 08281-78 | Baixada de les Moreres, 7 | <p>Lluís Gaudín: Nascut a Bellver (Savoia) a l'últim quart del segle XVI, la seva obra és rellevant a partir de 1612, mora a Madrid el 1641) en fou l'autor. Amb posterioritat, a la realització del retaule de Sant Martí de Teià, prendrà l’hàbit benedictí al Monestir de Montserrat. </p> <p>Un altre punt del contracte fa referència a la construcció d’un retaule de fusta amb quatre quadres del pintor Lluís Gaudin que facin referència a la vida de Sant Martí. Malauradament, en el transcurs de la Guerra de 1936 el retaule i l’orgue instal.lat posteriorment foren destruïts; tan sols es salvaren els quadres i les figures de pedra que aguantaven el retaule.</p> <p>El temple parroquial fou greument profanat al juliol de 1936, després d’haver estat totalment destruït el seu interior, fou incendiat. Només se salvaren de la crema quatre plafons del retaule de l’altar major.</p> | 41.4997469,2.3195096 | 443204 | 4594460 | 1617-1625 | 08281 | Teià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-esglesia-retaule.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-esglesia-interior-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-retaule-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-retaule-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-retaule-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-retaule-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-retaule-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-retaule-6.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Lluís Gaudín | El contractista del marc arquitectònic i obra de talla d'aquest retaule consta que fou el fuster Antoni Mas, el qual, el 26 d'agost de 1600, signava la corresponent escriptura de compromís amb el text de la qual no ha estat possible de trobar.Per una acta notarial feta el 14 d'abril de 1603, sabem que l'argenter Felip Ros i l'imaginaire Pau Forners, amb el consentiment dels jurats i parroquians teianencs, es personaren a la dita vila per tal que, com a experts i estimadors, practiquessin la visura del retaule i la seva primera andana i així també reconeguessin el retaule de Llavaneres.Ambdós perits dictaminaren sobre algun defecte a la part arquitectònica, que reputaven no tan ben feta com el retaule de l'església de Llavaneres. Declararen a més que Antoni Mas havia de fer de nou els serafins, dues testes de fris del tauló, etc.Una nota marginal al contracte certifica com el 26 de juliol de 1603, aqeust restà cancel·lat i anul·lat perquè Antoni Mas ja havia corregit els defectes que li foren assenyalats.Entretant, el fuster Antoni Mas, el 17 de gener de 1604, cobrava 36 lliures a compte del retaule major contractat en poder del notari Masclans.Notem la intervenció de l'imaginaire Andreu Fortunato de Peregrinis en l'obra d'aquest retaule fora del preu fet. Així ho certifica el rebut de 3 lliures per ell signat, el 20 de febrer de 1604, a favor del fuster Antoni Mas, import de jornals invertits per compte d'aquest.Dos dies després, Antoni Mas signava una concòrdia amb els jurats de la parròquia i el terme de Teià la finalitat de la qual no ens és coneguda. Passats tres jorns, Antoni Mas formalitzava uns capítols amb Andreu Fortunato de Peregrinis sense que sapiguem el perquè de la finalitat de tal firma. Amb tot, una àpoca de 77 lliures feta el mateix dia per aquell al dit Mas tampoc no ens ho certifica. Retraiem la cessió de crèdit, atorgada el 3 de desembre de 1605, per Andreu Fortunato de Peregrinis a favor d'Antoni Bertran per tal de pagar-li 143 lliures, com a resultat d'haver passat comptes entre ells fins al dia de la firma de la dita escriptura. La quantitat objecte de cessió és la mateixa anteriorment assenyalada, que Antoni Mas devia per les causes i raons exposades a la concòrdia firmada el 25 de febrer del mateix any.Antoni Mas, el 26 de febrer de 1606, mitjançant rebut acreditava haver cobrat 250 lliures; a més hi declarava que ja li foren satisfetes 600 unitats de la mateixa moneda.El retaule major obrat per Antoni Mas el 15 de setembre de 1606 fou objecte d'una nova revisió, aleshores practicada pel mestre fuster Pau Sayós i el mestre imaginaire Pau Forners per la parròquia i pel mestre Pere Joan Masachs i l'imaginaire Prezes per part de l'artífex contractista. el judici resultà favorable perquè l'obra fou considerada bona i el dictamen fou llegit davant el poble. | 96|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||||
| 88076 | El relleno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-relleno | <p>http://www.laxarxa.cat/actualitat/cultura-i-xarxes/noticia/el-i-relleno-i-plat-tipic-de-les-festes-de-sant-marti</p> <p>http://www.festes.org/articles.php?id=227</p> | <p>Tot i que les viles de Teià i Arenys de Munt, al Maresme, celebren la Festa Major amb nombrosos actes culturals i esportius pels seus carrers i places, l’autèntic protagonista d’amdues festes és el <em>relleno</em>, un plat confitat típic d’aquesta festivitat.</p> <p>El <em>relleno</em> és un postre agradolç que s’elabora pels volts de Sant Martí, l’11 de novembre, en diferents poblacions del Maresme i també -tot i que amb certes variacions- en pobles de l'Empordà i del Vallès. Es tracta d’un plat popular, combinació de dolç i salat, basat en pomes farcides de carn picada i diversos dolços, com xocolata o suc de llimona que cada casa elabora per celebrar les festes de Sant Martí.</p> | 08281-88 | Ajuntament de TeiàPere Noguera, 12Entre Baixada de les Moreres i Plaça Sant Martí | <p>Durant la tardor, diferents poblacions del Principat, especialment del Maresme i l’Empordà, amaneixen les seves celebracions festives més populars amb una tradició gastronòmica i familiar comuna: el farcit o “relleno”, un menjar cuinat a foc lent a base de pomes o peres farcides de carn picada.<br /> <br /> El farcit, també conegut amb la paraula castellana “relleno”, és un plat de tardor consistent en pomes o peres farcides amb carn picada i altres dolços, com xocolata i suc de llimona. Es tracta d’un guisat molt popular que va associat a la recol·lecció de determinades espècies de pomes i peres, que per les seves característiques (són més dures que les normals) només poden ser cuinades d'aquesta manera. En la majoria de casos, el farcit es serveix com a un segon plat però, al combinar el gust salat amb el dolç, també es pot servir com a postres.<br /> <br /> L'elaboració del farcit és un costum familiar, un plat que només es cuina en moments especials, com en el cas de festes i celebracions populars. Per això, de receptes per fer farcits de pomes i peres n’hi ha tants com cases que el preparen. En general, però, el “relleno” és caracteritza per ser un plat confitat, de preparació llarga. Les fruites, pomes o peres, s’obren i es comencen a cuinar uns jorns abans i, dia a dia, es van escalfant una mica amb el 'relleno' o “tap” a dins, afegint-hi els altres ingredients.<br /> <br /> <br /> A Arenys de Munt i Teià, al Maresme, el “relleno” de pomes és una tradició familiar que s’elabora a cada casa pels volts de Sant Martí, l’11 de novembre, en el marc de les respectives festes majors. A Teià, algunes cases també fan pomes farcides per Cap d’Any. A Arenys de Munt, les pomes són d'una varietat local, les Pomes del Ciri o Pomes Escamoses, que es caracteritzen per ser més compactes de l'habitual i per això no es desfan.<br /> <br /> En l’actualitat, i per tal de transmetre la tradició de mares a filles, a Arenys de Munt i Teià s’organitzen tallers i cursos de farcit que tenen molta acceptació entre els més joves. Aquestes dues viles també organitzen mostres, concursos i degustacions de pomes farcides que s’ofereixen els visitants com a atracció turística. En alguna casos, el visitant pot tastar el “relleno”, previ pagament d’un tiquet.</p> <p>L'origen podria estar en la cuina romana. </p> | 41.4996585,2.3198105 | 443229 | 4594450 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88076-mostra-relleno-de-teia.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Com ens explica Teresa Casals, de la Casa de Cultura de Teià “es tracta d’una tradició ben viva i que agrada força al jovent. És un plat confitat de preparació llarga: les pomes s’obren i es comencen a fregir una setmana abans i dia a dia es van escalfant, amb el relleno a dins'. | 83 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||||||||
| 87731 | Festa Major de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-3 | <p>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festa-Major-de-Sant-Marti-Teia</p> <p>https://www.catalunya.com/festa-major-de-sant-marti-1-1-561799?language=ca</p> | XX | <p><strong>Actes a destacar</strong></p> <p>Pregó de Festa Major (Església); Botifarrada Popular (Casal de Joves); Cercatasques (Parc de Can Godó); Concert; Ball per a la gent gran; Correfoc Infantil (Plç. de les Teixidores); Correfoc; Concert; Correfoc; (2012) XXVI Trobada de Gegants; Concert de Coral (Flor de la Palma); Nit de DJ's; Baixada d'Andròmines; Guerra de Bombardes; Repicada de Campanes (Església); Concert de Festa Major Orquestra; Ball de Festa Major; Ofici Solemne; Ballada de Sardanes; Festa Popular; Castell de Focs Artificis.</p> <p><strong>Elements d'interès</strong></p> <p>Concurs de 'Relleno' (plat típic de Teià) que consisteix en un guisat de pomes farcides de carn.</p> | 08281-77 | Pere Noguera, 12 | <p>Festa dedicada al seu patró Sant Martí. </p> | 41.4996264,2.3198100 | 443229 | 4594446 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87731-408684153998932702fa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87731-orig5c693f195ec94730552566.png | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Es celebra l'11 de novembre (En general es realitza durant 2 caps de setmana).Pels volts de l'11 de novembre, Teià celebra la Festa Major, dedicada a Sant Martí. Els actes arrenquen el cap de setmana anterior amb correfocs i tabalades, una trobada de gegants, el cercatasques, concursos i tastets de relleno, exposicions, música i teatre.Pels volts de l'11 de novembre se celebra la Festa Major de Teià, en què s'organitzen nombrosos actes culturals i esportius pels carrers i places.L'autèntic protagonista d'aquest festeig és el farcit, un plat confitat de pomes farcides amb altres condiments que només s'elabora per aquesta festivitat, en què se'n fa un concurs i un tast.L'esdeveniment s'inicia el primer cap de setmana de l'onzè mes de l'any. Es preparen cercavila, sopar i balls populars, així com diverses competicions (petanca, Scalextric, etc.). A les nits es podrà gaudir de correfoc, concert, xocolatada, etc. Altres activitats destacades són la passejada popular, l'autogimcana per a adults, la cursa de cotxes disfressats, botifarrada i un cercatasques (un recorregut per descobrir els bars del poble). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||||||
| 84323 | Casa Bru | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bru | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=9&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9080</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Arxiu familiar de Casa Bru</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | X/XV-XVII/XX | <p>Edifici format fonamentalment per un cos de planta quadrada, cobert a quatre vessants, amb una torre també de planta quadrada col·locada a l'extrem dret de la façana i coronada per merlets. Consta de planta baixa i dos pisos, encara que la seva distribució interna és de tres cossos perpendiculars a la façana principal, amb un cos transversal a la part posterior, antigament destinat a celler. Destaquen les proporcions del cos central de l'entrada de la casa, amb l'escala al fons i les grans arcades adovellades en pedra, tant de l'antiga cuina com de l'antic celler.<br /> <br /> A la façana destaca el portal d'arc de mig punt dovellat, un matacà a les golfes i l'escut dels Lapilla. Les finestres són totes estructurades amb llindes i brancals de carreus de pedra.<br /> <br /> També formen part del conjunt una capella annexa i els elements 'revivals' de la part posterior:<br /> <br /> La finestra és d'estil goticista, formada per una llinda monolítica treballada amb traceria, obra del segle XVI. Els extrems de les petites arcuacions mostren quatre caps humans esculpits. Els brancals també són de pedra tallada i, a l'alçada de les impostes, mostren uns rostres i uns elements vegetals esculpits.<br /> <br /> Adossat al sector lateral esquerre i posterior de l'antiga casa Bru hi ha una construcció posterior d'estructura irregular, que en alguns casos recobreix exteriorment antigues estructures i en d'altres crea espais actualment inútils, com ara un pati d'armes que no s'utilitza.<br /> <br /> S'ha intentat reconstruir d'una manera un tant 'kitsch' la típica estructura d'un castell medieval coronat amb merlets de pedra picada i de secció quadrangular. En aquest sector nou de l'edifici s'han instal·lat diverses finestres gòtiques extretes d'antics edificis.<br /> <br /> La capella és un edifici religiós situat al costat dret de la torre, a l'angle de Llevant. És una petita capella coronada amb una espadanya per a la campana i dues petites torretes cobertes amb una teulada de quatre vessants, una a cada banda de la teulada. La façana està formada per una petita rosassa amb vitralls emplomats (nous) i el portal gòtic amb motllures a la llinda i els brancals. A banda i banda de la porta hi ha dues finestres rectangulars a mitja alçada. Realitzada en pedra.<br /> <br /> Encarregada per Francesc Bru a Esteve Pasquet, mestre de Cases de Sant Pere de Premià, el 1612.</p> | 08281-24 | Torrent de Casa Bru, 9Carrer Vila Taliano | <p>La part més primitiva de la casa correspon a la torre de l'angle SE, que en part data del segle X. Els altres elements de la casa ja són dels segles XV- XVII i XX.<br /> <br /> A finals del segle XV i principis del XVI els Bru, ja propietaris de la casa per enllaç amb els Roudors, incorporen un cos central a la torre.<br /> <br /> Al segle XVII els Bru enllacen per matrimoni amb els Fiveller i al segle XIX amb els Martorell, actuals propietaris de la casa.<br /> <br /> A la part posterior de la cada destaca una finestra d'estil goticitzant que conserva una llinda del segle XVI. Els brancals són de factura recent i corresponen a un estil 'revival' neogòtic.<br /> <br /> Compta amb un important arxiu històric privat.<br /> <br /> La nova construcció va ser edificada vers 1960.</p> | 41.4988530,2.3194323 | 443197 | 4594360 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-casa-bru.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-casa-bru-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-casa-bru-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-casa-bru_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-dsc0709-casa-bru.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-dsc0701-capella-casa-bru.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-dscn5603-casa-bru.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-dsc0690.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | També es diu Casa Fivaller. És una casa senyorial. Casa Bru és un conjunt monumental amb aparença de fortificació medieval. L’edifici primigeni, de planta quadrangular, té planta baixa i dos pisos i coberta a quatre vessants, amb una torre a l’extrem dret de la façana principal i una capella annexa construïda l’any 1612.Destaquen les proporcions del cos central de la casa, el portal d’arc de mig punt adovellat, el pati d’armes interior, el matacà situat a les golfes i l’escut dels comtes d’Alba de Liste. La notícia més antiga data del segle X i descriu una torre de vigilància que tenia adossades unes construccions propietat de la família Roudors. Entre els segles XV i XVI els Bru, propietaris de la casa per via matrimonial, van annexar-hi la masia.El segle XVII, els Bru van enllaçar amb els Fivaller i posteriorment, en el segle XIX, amb els Martorell, que en són els actuals propietaris.Hi ha en aquesta edificació un dels arxius particulars més importants de Catalunya, propietat de la comtessa d'Alba de Liste. | 94|98|116|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||||
| 84322 | Masia i Torre de Cal Baster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-i-torre-de-cal-baster | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=8&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9078</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.catalunyamedieval.es/masia-i-torre-de-cal-baster-teia-maresme/</p> <p>https://www.castillosnet.org/fortificacion.php?r=B-CAS-267&n=Torre%20de%20Cal%20Baster</p> <p>Muñoz Rufo, V. (2011): Memòria d'intervenció arqueològica. Novembre 2011. Cal Baster. Núm. mem. 10179 Arxiu DGPC Palau Moja.</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Roig Grau, J. (2006), Les fortificacions medievals del Maresme.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XV | <p>Antiga masia gòtica situada al centre nucli urbà que ha estat transformada per la incorporació d'un edifici modern, que ocupa la zona dreta de l'edifici. De fet, només en resta un terç de la construcció originària. En aquesta part més antiga hi ha una torre de defensa. Per antigues fotografies s'ha pogut saber que l'edifici original tenia teulada a dues vessants, un portal d'arc adovellat de mig punt, i que al primer pis hi havia tres finestres gòtiques de les quals encara resta una. La finestra és d'arc conopial motllurat, treballat en un bloc monolític de pedra i decorat amb arcs trilobats; l'arc recau sobre dues petites impostes decorades amb figures ajagudes que tenen cap d'home i cos d'animal.<br /> <br /> A la façana de ponent de la masia hi ha un petit carreró, servitud de pas, per on s'accedeix a la torre.<br /> <br /> Torre i masia formen un sol i interessant conjunt amb un gran valor històric i cultural.<br /> <br /> La torre es conserva en pràcticament tota la seva alçada, amb modificacions i reparacions de cronologia posterior a la seva construcció que han afectat la part superior de la torre. És de planta quadrada per la part exterior, i de planta circular per la interior. Els murs presenten una certa varietat en l'aparell emprat: carreus grossos de granit ben tallats i polits, tant els angles com a les obertures, segments d'arc amb maó i maçoneria, principalment. Des de l'interior s'observa sectors de parament de tàpia. Té diverses finestres i un matacà a la façana del carreró. Els sostres, actualment inexistents, i la coberta són de fusta. La teulada és de dues vessants, recolzada sobre filades de construcció recent, igual que la coberta la qual desvirtua la imatge de la Torre. La torre està declarada BCIN.</p> | 08281-23 | Carrer Antonio Machado, 29 | <p>La masia data del segle XV.<br /> <br /> Al segle XIX eren propietaris de la masia la família Estaper de Can Bota.<br /> <br /> Amb motiu d'unes obres de reforma interna efectuades pels propietaris de l'informe es va portar a terme una intervenció arqueològica a la torre l'any 2011, però no es va poder datar el moment de construcció del paviment interior, tot i que sembla anterior al segle XX.</p> <p>L'assentament dels turcs a Alger a principis del segle XVI va suposar per a la costa mediterrània espanyola una contínua amenaça dels pirates turcs o barbarescos, que assolaven i saquejaven les ciutats i poblacions rurals de la costa. Carles I va idear un sistema defensiu basat en la construcció de torres de vigilància per tota la costa mediterrània.<br /> <br /> D'aquesta manera, entre els segles XVI i XVII es van construir en la costa del Maresme barceloní desenes de noves torres i es van aprofitar unes altres d'èpoques anteriors, formant així un sistema estratègic de vigilància i defensa. Totes aquestes torres es comunicaven entre si visualment mitjançant senyals de fum o foc. El número d'aquestes torres era tan alt que el litoral del Maresme va ser conegut com la costa donjonada.<br /> <br /> Actualment es conserven diverses desenes d'aquestes torres en aquesta part del litoral català, algunes restaurades, unes altres en ruïnes, moltes molt transformades, adossades a masies o edificis, i la majoria localitzades en propietats privades.<br /> <br /> Calç Baster és una masia del segle XV, de la qual només queda una part, amb un torre de defensa adossada de les tantes que es van aixecar en el XVI contra les contínues incursions dels pirates turcs que saquejaven les costes del Maresme barceloní.</p> | 41.4992749,2.3216423 | 443381 | 4594405 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84322-can-baster-i-torre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84322-can-baster-i-torre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84322-torre-baster-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84322-torre-baster-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84322-torre-baster.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Rep com altre nom Cal Basté.Originalment tenia una funció defensiva, era una torre de defensa. Antiga masia gòtica del segle XV que ha estat transformada per la incorporació d'un edifici modern, sense gaire interés, tot ocupant la zona dreta a partir del carener de la teulada i disposat perpendicularment a la façana.El que queda de la masia segueix sent interessant degut a la finestra gòtica que conserva i a la torre situada a la part del darrere de l'edifici. La finestra és d'arc conopial motllurat, treballat en un bloc monolític de pedra i decorat amb arcs trilobats; l'arc recau sobre dues petites impostes decorades amb figures ajagudes que tenen cap d'home i cos d'animal. La torre és de planta quadrada externament i circular a l'interior. A la dreta de la mateixa hi ha un petit carreró on hi ha l'entrada de la torre. Els murs presenten una certa varietat en l'aparell emprat: carreus grossos ben tallats i polits tant els angles com a les obertures, segments d'arc amb maó i maçoneria, principalment. Té diverses finestres i un matacà a la façana del carreró. Els sostres i la coberta són de fusta i la teulada és de dues vessants. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||||
| 84321 | Can Wertheim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-wertheim | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=7&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9075</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2188</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVII | <p>Edifici de planta quadrangular i estructura pràcticament cúbica, coberta amb una teulada a quatre vessants i una torre llanterna al centre, amb coberta piramidal. Als angles de la casa i al nivell de la cornisa hi ha dues garites. A la façana SO és interessant el minvell del segon pis, damunt la galeria porxada. Interiorment hi ha una escala cèntrica que distribueix els espais i porta fins a la torreta mirador o llanterna. La façana principal té tres balcons a cadascun dels dos pisos que formen l'edifici, i a la planta baixa una porta central i dues finestres laterals. Tant la porta com els balcons i les finestres tenen llinda i brancals de pedra, amb els angles motllurats.</p> | 08281-22 | Carrer Sebastià Dalmau, 9 | <p>La casa va pertànyer a un banquer barceloní fins que els trasbalsaments econòmics de finals del segle XIX l'afectaren, i la casa passà a un altre propietari. Actualment pertany a l'empresa Hispano Olivetti, que l'utilitza com a casa de colònies per als fills dels seus treballadors.</p> <p>Can Wertheim és un edifici del segle XVII compost de planta quadrangular i teulada piramidal a quatre vessants amb una torre llanterna al centre. A la porta principal hi ha un blasó esculpit en pedra sostingut per dos gegants, la qual cosa ha motivat sigui també anomenada la Casa dels Gegants. El 1553 pertanyia a Jaume Valls. La seva vídua Joana va fer daurar i pintar un retaule (avui desaparegut) per a la capella barroca de Sant Jaume, annexa a la masia. A les visites pastorals de 1726, l’esmentada a capella es vincula a la casa Valls de Munt i a les de 1756, a casa Tamarit. Posteriorment va passar a mans dels banquers Freixa, fins a la seva fallida. Aleshores la va adquirir el propietari de la fàbrica de màquines de cosir Wertheim, Carles Wallin. Confiscada pel govern republicà, entre 1938 i gener de 1939 va ser la seu de la colònia Sueca Catalana patrocinada per l’Ambaixada de Suècia.</p> | 41.5024388,2.3198261 | 443233 | 4594758 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-dscf1554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-can-wertheim-torre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-can-wertheim-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-dsc00971-torre-dels-gegants.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-torre-dels-gegants-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-torre-dels-gegants-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-torre-dels-gegants-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-torre-dels-gegants-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | També dit Can Freixas, Torre dels Gegants o Manso Valls.Actualment és una casa de colònies de lleure. Situada al costat de Can Godó, se la coneix també con Can Freixes o Manso Valls, cognom que surt esmentat al fogatge de 1553. Després va passar als Tamarit, als Freixes i al propietari de la fàbrica de màquines de cosir Wertheim. L'edifici té planta quadrada i coberta a quatre vessants. Del centre de la teulada emergeix una torre mirador quadrada amb coberta piramidal de ceràmica vidriada. Als quatre angles de les façanes hi ha sengles garites ornamentals, tot plegat fruit de la reforma que es degué efectuar cap a la fi del segle XIX o inicis del XX. Al seu costat hi ha una capella barroca, dedicada a sant Jaume.Al jardí s'hi pot veure un brollador d'aigua recobert de ceràmica de València amb motius de la processó de Corpus de la Seu de Barcelona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||||
| 84320 | Can Barrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barrera | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=6&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9073</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3640</p> <p>https://teia.cat/serveis/ensenyament/biblioteca-can-llaurador/l-arxiu-can-barrera</p> <p>https://bibliotecavirtual.diba.cat/detall-fons-especial/-/detall/gdD7/FONS_ESPECIAL/351483/16229098</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIV/XVIII-XIX | <p>Construcció d'origen antic que s'ha anat ampliant successivament. Resulta interessant observar-la per la seva part posterior, on es veuen perfectament les diverses etapes constructives. Era una masia d'estructura basilical, planta rectangular, coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un cos central elevat.<br /> <br /> El cos principal de la masia, posterior, s'estén adossat a la façana antiga. És de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos i coberta a una sola vessant. La façana principal compta amb diverses obertures, estructurades amb llindes de pedra i brancals de carreus ben escairats i polits, distribuïdes de manera força ordenada. El mur és totalment arrebossat.<br /> <br /> A la part del darrere s'alça una torre llanterna pràcticament cúbica. Posteriorment s'han incorporat a la banda dreta de la casa elements neoclàssics del segle XIX que conformen un porxo. L'enfonsament recent de la teulada permet veure millor la seva estructura.<br /> <br /> Com a elements ornamentals trobem, a banda i banda del balcó central de la façana, dues petites terracotes de forma ovoide, emmarcades en una sanefa, una d'elles esculpida i l'altra gravada. A la de l'esquerra hi ha una Mare de Déu amb una corona de dotze estels i a l'altra una inscripció que diu: 'En 1333 esta casa existia ja. En 1816 (o 1826) Barrera la renova'.<br /> <br /> Sobre el carener de l'antiga masia basilical hi ha dues peces de ceràmica vitrificada verda, en forma de gerro amb nanses.</p> | 08281-21 | Torrent del Doctor BarreraCarrer Berenguer Raudors, 20 Carrer del Trull | <p>La construcció originària fou propietat de la família Marqués fins a principis del segle XIV. Vers l'any 1333, per enllaç amb la família Botey, passà a regentar la seva propietat fins el 1700, en què hi apareix la família Barrera. L'any 1704 es construí l'edifici adossat a la façana i l'any 1846 el porxo neoclàssic lateral.<br /> <br /> Recentment i tot mitjançant un acord entre l'alcalde de Teià, Andreu Bosch i Rodoreda, i el Sr. Josep Barrera i Arenas, propietari de can Barrera, l'Ajuntament de Teià ha rebut en dipòsit el fons arxivístic i bibliogràfic familiar que es conservava a la casa pairal, amb el compromís que aquest fons s'incorporarà i es conservarà, un cop inventariat i catalogat, al futur arxiu municipal que s'ubicarà a la masia de can Llaurador, una vegada hagi estat restaurada i rehabilitada com a edifici annex i adjacent a la futura biblioteca municipal que s'ha de començar a construir aquest any (2006). Els documents conservats són bàsicament dels segles XVIII i XIX (nota de premsa, web Ajuntament, març 2006).</p> <p>En origen,<strong> </strong>Can Barrera era una masia de tipus basilical, amb un cos central elevat, que s’ha anat ampliant successivament fins a conformar el conjunt actual, que inclou una torre llanterna, un porxo i altres elements neoclàssics.</p> <p>La construcció originària pertanyia a la família Marquès. El segle XIV va enllaçar per via matrimonial amb la família Botey, que d’aquesta manera va regentar-la fins al 1700, quan hi apareix la família Barrera. Al costat esquerre de la façana principal hi ha una Mare de Déu i a l’altra banda una inscripció que diu: En 1333 esta casa existia ja. En 1826 [o 1846] Barrera la renova.</p> <p>En efecte, en la darrera d’aquestes dues dates Gabriel Barrera va fer talar una trentena d’arbres dels Pins Alts per substituir les bigues de les teulades.</p> | 41.4998500,2.3218200 | 443397 | 4594470 | 1333 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84320-can-barrera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84320-can-barrera.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84320-dsc3630-pont-de-can-barrera.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'origen de la masia pot situar-se al segle XIV, quan era propietat de la família Marquès, però l'edifici actual és fruit d'una reforma i ampliació de la primera meitat del segle XIX quan ja pertanyia a la família Barrera. Té planta rectangular, planta baixa i dos pisos, i està oberta amb teulada a una sola vessant, a la part posterior de la qual s'alça una torre-mirador. Les obertures estan emmarcades amb pedra. Entre les finestres hi ha uns aplics de terra cuita.Jacint Barrera i Arenas neix a Teià el 9 de juliol de 1852.Fou professor, naturalista, meteoròleg i farmacèutic.L'any 1879 es doctorà en Ciències a la Universitat de Barcelona. Tot seguit, en els següents cursos acadèmics, va exercir de professor d'ensenyament secundari.L'any 1892 va escriure el seu primer llibre Los aucells de Teyá y Masnou. I a pesar de tenir una salut feble, encara li queda temps per estudiar Farmàcia, i s'hi llicencia l'any 1894. A l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 va obtenir un diploma per la seva obra publicada amb el títol Catálogo de la Flórula y de los Moluscos Testáceos de Teyá y Masnou.Cap a l'any 1900, cansat de l'enrenou ciutadà, decideix retirar-se al seu poble nadiu i obrir-hi una farmàcia situada al torrent de can Nadal.Després de 20 anys de preparar fórmules magistrals va coneixent el tarannà i les preocupacions del veïns de Teià. S'adona que la ignorància i la superstició de la seva gent s'ha d'eradicar per poder progressar i que l'espai que deixa s'ha d'omplir de 'ciència'. Aquest és l'esperit que traspua la lectura de la Miscel·lània rural popular, que és un recull d'articles de temàtica científica que creia que podien interessar els teianencs de l'any 1927.L'any 1920 tanca la farmàcia de Teià i es dedica totalment a allò que més li agrada: les belleses de la natura, els progressos de les ciències, l'agricultura, l'astronomia, l'esperanto, la ràdio, etc. De l'any 1900 fins als seus darrers dies s'ocupa de recollir les dades pluviomètriques de Teià per al Servei Meteorològic.Mor a Teià l'any 1932.L'any 2006 Josep Barrera i Arenas, propietari de la casa pairal de can Barrera, cedia a l'Ajuntament de Teià el fons bibliogràfic i documental de la família, per tal que se'n fes una catalogació i s'incorporés al futur Arxiu Municipal.El fons documental (cartes, manuscrits, papers personals, etc.) es guardarà a l'Arxiu. El fons bibliogràfic s'ha ubicat finalment a la Biblioteca de can Llaurador i consta de 548 documents catalogats.Entre els materials cedits hi trobem llibres impresos que daten des de la segona meitat del segle XVII i tot el XVIII, sobretot de caràcter litúrgic i religiós (un dels avantpassats de la família Barrera era capellà), fins a llibres i revistes diversos del segle XIX i dels primers anys de la postguerra, ja al XX.Entre les revistes d'àmbit científic distingim el Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural de l'any 1901 que conté articles de Jacint Barrera. I des d'una òptica sociocultural cal destacar manuals i gramàtiques (franceses, angleses, castellanes, llatines...) impreses al XIX, i també un bon nombre d'exemplars de la revista satírica de començament del segle XX, com el Cu-cut.Així mateix, també hi destaquen dues obres il·lustrades per Antoni Batllori i Jofré (1915-1999), el darrer representant d'una generació de grans dibuixants catalans (Opisso, Junceda, Anglada, Mallol...) i promotor del Fons Batllori de Teià.El seu fràgil estat de conservació aconsella ubicar el Fons en uns armaris especials fora de l'abast general del públic. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||||
| 84319 | Can Godó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-godo-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=5&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9070</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2187</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX-XX | <p>Edifici de grans proporcions i planta quadrada que s'aixeca en forma de cub, amb una torre lateral que trenca l'eix de simetria. Consta de planta baixa i tres pisos. El coronament de la part superior és a base de merlets sota dels quals hi ha la cornisa. Els elements constructius són un tant eclèctics: arcs i motllures gòtiques amb elements vegetals, vitralls i decoracions modernistes. A l'últim pis destaca una galeria de finestres separades per petites pilastres i mènsules, que envolta tot l'edifici.<br /> <br /> El conjunt està envoltat d'una gran zona ajardinada i de bosc que s'inclouen dintre del recinte de l'edifici.</p> <p>Can Godó és un dels edificis més impactants de Teià. Es tracta d'una reconstrucció neomedievalista realitzada el 1916 sobre una masia del segle XVII coneguda com can Messeguer. Aquesta casa havia estat propietat del noble i militar austriacista Sebastià Dalmau i Oller. En una llinda de la façana lateral hi ha un escut austríac amb la inscripció 'Gotzen 1704'.</p> <p>Als inicis del segle XX la casa va ser adquirida per Ramon Godó, que va encarregar la transformació de l'edifici a l'arquitecte modernista Josep Majó Ribas, que uns anys abans havia projectat l'edifici de la Vanguardia, a Barcelona. L'edifici té un aire casteller reforçat pel coronament emmerletat i una torre en un dels angles. L'ornamentació de les façanes utilitza elements neogòtics. La casa manté, tanmateix, la planta i l'estructura interior de la masia del segle XVII. Al costat de l'entrada hi ha la capella, també de caire historicista. El jardí va ser projectat per Nicolau Rubió i Tudurí.</p> | 08281-20 | Carrer Sebastià Dalmau, 2 | <p>Fou propietat del militar austriacista Sebastià Dalmau i Oller (1682-1762), que tingué un paper destacat en la guerra de Successió (1714) i que fou un dels elements bàsics de la resistència catalana (morí exiliat a Viena). L'actual edifici correspon a la reforma d'una antiga construcció del segle XVII, de la qual en conserva les proporcions i l'estructura. Fou reformat per Josep Majó i Ribas (Barcelona 1867-1950), autor de diverses cases de pisos entre les quals destaca l'edifici de 'La Vanguardia' (1903) de Barcelona.<br /> <br /> Fou propietat de la família Masseguer, que casà una de les seves filles amb Gotzem, de qui Ramón Godó i Lallana guardà el seu record en una llinda.<br /> <br /> Com es pot veure escrit en algunes llindes, la casa fou comprada l'any 1893 i reconstruïda l'any 1916.</p> | 41.5017799,2.3202069 | 443264 | 4594685 | 1916 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84319-can-godo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84319-dscf1553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84319-can-godo-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84319-dscn3406-can-godo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84319-can-godo_1.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Josep Majó i Ribas | També es diu Casa Godó o Can Messeguer.És, actualment, una casa senyorial. Can Godó és una masia del segle XVII, que el XIX adquireix la composició neogòtica actual. Consta de planta baixa i tres pisos, amb forma de cub coronat amb merlets. Els elements decoratius són eclèctics: arcs i motllures gòtiques amb elements vegetals, vitralls i decoracions modernistes.A l’últim pis hi ha una galeria de finestres separades per petites pilastres i mènsules que envolta tot l’edifici.A la façana hi ha un escut d’armes barroc situat entre les inscripcions Gotzem-1704. La casa va pertànyer a Sebastià Dalmau, un destacat militar austriacista que va tenir un paper destacat en la guerra de Successió (1705-1714). A finals del XIX s’hi va construir una capel i, poc després, l’arquitecte Josep Majó va dirigir les obres de reforma de 1903. El conjunt està voltat d’una gran zona enjardinada i de bosc dissenyada per Nicolau M. Rubió i Tudurí el 1927 per encàrrec del Comte de Godó.Entre 1938 i gener de 1939, la propietat, que havia estat requisada per les autoritats republicanes, va acollir nens i nenes refugiats de les ciutats bombardejades i dels fronts de la Guerra Civil. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||
| 84318 | Casa Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pol | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=4&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9068</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.catalunyamedieval.es/casa-pol-teia-maresme/</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2193</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</p> <p>Ferrer, Cristòfol (1979), Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | X- XIII- XV/ XVIII inicis | S'ha començat una reforma interior i de façana en els darrers mesos. Es pot observar en les fotografies actuals. Fins ara havia patit un abandonament que es reflexa en el deteriorament de la façana, interior i ocupació humana (no legal) en l'interior. | <p>Casa de planta baixa, planta noble i pis, amb coberta a una sola vessant i carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa es conserva, en un extrem, un portal d'arc de mig punt amb grans dovelles, tot i que la part superior resta mig amagada per un dels balcons de la planta noble. A l'altre extrem hi ha una finestra petita estructurada per una llinda de pedra i carreus de grans dimensions. El pis noble compta amb un seguit de balcons, tots ells allindats amb pedra i de brancals conformats per carreus grans i de cantons motllurats. El pis superior compta amb una galeria d'arcs de mig punt sostinguts per pilars de secció quadrangular.<br /> <br /> A cada extrem de la casa hi ha dues torres de planta quadrada coronades per merlets, amb els angles reforçats per carreus ben tallats i polits i les obertures estructurades per llindes de pedra i carreus de grans dimensions.<br /> <br /> A la part posterior hi ha altres annexes amb diferents sistemes de cobertes i diferents alçades, entre els quals es troba la capella.<br /> <br /> En algunes llindes de les finestres es conserven, tot i que difícils de llegir, diverses inscripcions llatines. També es conserva un rellotge de sol entre dos dels balcons de la planta noble.<br /> <br /> La capella, com a edifici religiós, es troba situada a la part posterior de la Casa Pol. És de petites dimensions i està coberta per un sistema de quatre vessants. Sobre el carener de la teulada hi ha tres merlets decoratius. Arran de teulada hi ha una cornisa amb motllures.<br /> <br /> L'edifici és de planta quadrada i exteriorment presenta els angles de carreus de pedra picada, igual que els brancals i la llinda de la porta i les dues petites finestres que la flanquegen.</p> <p>L'origen del casal cal situar-lo cap al segle XIII, quan Ramon de Roudors, senyor de Teià, va edificar en aquest indret la seva residència. Cap al segle XV va passar als Martina i al XVII als Pol, emparentats amb els Fivaller. Va ser Carles de Fivaller qui, l'any 1703 va dur a terme la restauració i reforma de l'edifici que li acabà de donar la seva forma actual. l'edifici té planta rectangular coberta a quatre aigües, amb una gran façana flanquejada per dues torres emmerletades, entre les quals es disposa la galeria de solana, que té 16 obertures de punt rodó. El portal és adovellat (hi ha gravada la data de 1577) i les finestres de llinda plana i brancals de pedra. Tret dels balcons, afegits amb posterioritat, la casa es conserva amb molt poques modificacions. Al costat de la casa hi ha la capella, construïda l'any 1696.</p> | 08281-19 | Carrer Berenguer Raudors, 9 | <p>Ja al segle X apareix documentat un Senyor de Teià que ocupava la Torre de Defensa que tenia a Casa Bru. Al segle XIII Ramon Roudors (Senyor de Teià) edificà una construcció de residència en l'actual emplaçament de la Casa Pol. Per extinció de la branca masculina dels Roudors, vers el segle XV passà als Martina i a principis del segle XVII passava als Pol, que a mitjan d'aquest segle s'emparentaven per enllaç amb els Fiveller de Clasquerí. Aquests al segle XIX entroncarien amb els actuals Martorell.<br /> <br /> Carles Fivaller el 1703 va portar a terme una restauració de l'edifici deixant-lo tal com es troba en l'actualitat. La tradició deia que les despulles mortals de Joan Fivaller, conseller en Cap de la ciutat de Barcelona, romanien a la Capella de Casa Pol; avui se sap que és un error, malgrat hi visqué molt de temps.<br /> <br /> La capella fou bastida l'any 1696 i privilegiada amb una butlla de Concessió d'Indulgències l'any 1717, en obsequi a Carles Fiveller. Dins la tradició del poble estava establert que la nit del 5 de gener, nit de reis, la cavalcada típica sortís d'aquesta capella degut a que al seu interior hi ha un quadre de l'Adoració dels Reis Mags.</p> | 41.5003335,2.3220475 | 443417 | 4594523 | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-3_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-4_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-v.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-vii.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-vi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-8.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Avui en dia és una casa senyorial. Casa Pol era l’antiga residència dels senyors de Teià. Va ser construïda el segle XIII com a residència de Ramon de Roudors. Per extinció de la branca masculina, la propietat va passar als Martina el segle XV i més tard als Pol, a principis del segle XVII.El mateix segle XVII, els Pol van emparentar amb els Fivaller. El 1703, Carles de Fivaller va restaurar a fons l’edifici, donant-li l’aspecte actual.Es compon de planta baixa, planta noble amb balcons a façana i arcades a la planta superior. Als extrems de la casa hi ha dues torres de planta quadrada coronades per merlets. També es conserva un rellotge de sol entre dos dels balcons i una capella a la part del darrere que data del 1696.S'han començat reformes. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||
| 84301 | Torre de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-pujades | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=37&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=40096</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>http://ctbteia.com/</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVI | <p>La masia de Can Pujades, documentada al segle XVI com a mas Noguera de la Torre, està situada al sud-est del terme municipal. El conjunt actual és fruit de diversos moments constructius que amplien i modifiquen un nucli inicial, de possible cronologia baix-medieval.</p> <p>A la zona nord del conjunt hi ha una torre de planta circular, que juntament amb un cos d'edifici definirien aquest primer moment constructiu. La torre es conserva en tota la seva alçada, amb reparacions i modificacions posteriors a la seva construcció inicial, de les quals destaca la restauració duta a terme als anys 60 del segle XX on es va coronar amb els merlets que es veuen actualment. Consta de 3 pisos, te diverses finestres gòtiques, i una espitllera a la planta baixa. Les diferents ampliacions del conjunt han suposat que la torre quedi integrada al seu interior, ja que les noves edificacions se li han anat lliurant. Les restes corresponents a l'evolució i ús de la torre se situen al subsòl.</p> | 08281-15 | Carrer Ramon Llull, Urbanització Sant Berger | <p>La documentació indica que l'any 1505 era propietat de Pere Noguera, batlle del poble, i el 1553 apareix citada a la documentació com mas Noguera de la Torre.<br /> <br /> Durant la guerra de successió, l'any 1714 les tropes borbòniques la van cremar, i apareix citada com a can Pujades, propietat de Manuel de Sentmenat.<br /> <br /> Deixa de pertànyer a aquesta família quan Francesc Xavier de Sentmenat ven la propietat en 1838, i després de passar per diversos propietaris, actualment pertany i és la seu del Real Club de Tennis Barcelona-Teià.</p> | 41.4951264,2.3316322 | 444212 | 4593939 | 1505 | 08281 | Teià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84301-torre-de-can-pujades-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84301-torre-de-can-pujades.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84301-torre-de-can-pujades-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84301-torre-de-can-pujades-5.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic/Cultural | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Altrament dit Mas Noguera de la Torre. | 94|93 | 47 | 1.3 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||
| 84300 | Aqüeducte de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-dosrius-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=36&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=36930</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.barcelona.cat/ca/conocebcn/pics/atractivos/el-acueducto-del-parque-central_99400391135.html</p> <p>https://adosrius.wordpress.com/2016/06/12/la-ruta-de-laigua-recorregut-per-laqueducte-de-dosrius-a-barcelona/</p> <p>https://beteve.cat/general/aqueducte-parc-central-nou-barris/</p> | XIX | Però ple d'herba i proper a cases i edificis. | <p>Aqüeducte de Vallvellida o vall de Llida. Té 14 arcs de maons i pedra, és un dels 18 ponts aqüeductes de les aigües de Dosrius. Les obres es van iniciar al 1860.</p> | 08281-14 | Aqüeducte, sobre el Torrent de Valldellida. C. de l'Aqüeducte. | <p>L’aqüeducte de Dosrius era una enorme infraestructura hidràulica de més de 50 quilòmetres que travessava l’actual districte de Nou Barris, i anava des de la riera d’Argentona del municipi de Dosrius, al Maresme, fins al barri de Gràcia. Es va construir a la segona meitat del segle XIX, quan el creixement del barri de l’Eixample va fer que augmentés la demanda d’aigua a Barcelona.</p> <p>La necessitat de dur aigua a Barcelona es va convertir en un gran negoci, ja que calia construir grans infraestructures. Va ser l’empresa Palau, García y Compañía la que va posar en marxa l’aqüeducte de Dosrius. Més tard, la companyia es va reconvertir en la Société Générale des Eaux de Barcelone —amb capital francès—, origen de la Sociedad General de Aguas de Barcelona<em>.</em></p> <p>Portar l’aigua del Maresme a Barcelona no era fàcil, perquè, entre altres complicacions, calia creuar el riu Besós. Aquesta dificultat es va salvar a través de l’estret del Rec, entre la Trinitat i Torre Baró, gràcies a un sifó de 1.000 metres. L’any 1871 va començar la distribució d’aigua.</p> <p> </p> | 41.4929004,2.3178360 | 443059 | 4593701 | 1860 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84300-aqueducte.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84300-aqueducte-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84300-aqueducte-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84300-aqueducte-de-dosrius.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Altrament dit aqüeducte de Vallvellida o vall de Llida. Es troba en desús. | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||||
| 84299 | Cal Terçó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-terco | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=33&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=30878</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3642</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Ferrer, C. Notes Històriques i Tradicionals de la Vila de Teià. 1935. </p> <p>https://www.seu-e.cat/ca/web/teia/govern-obert-i-transparencia/informacio-institucional-i-organitzativa/informacio-institucional/informacio-historica-sobre-el-municipi</p> | XVIII | <p>Cal Terçó és una masia d’estructura basilical amb tres crugies de planta baixa i un pis, i el cos central més elevat, de dos pisos. El carener és perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, amb coberta a doble vessant al cos més alt i d’un aiguavessant als laterals. Les obertures són de pedra, amb llindes monolítiques i brancals adovellats. La casa és tancada per un mur de tàpia. Sobre la porta d’accés hi ha una inscripció amb la data de 1708 i l’escut amb la creu de Malta, símbol del Capítol de la Catedral de Barcelona, ja que aquí era on els caps de família feien efectiva la tercera part del delme que pagaven a l’Església. Amb la desamortització dels béns eclesiàstics, la masia va passar a mans privades a finals del segle XIX. </p> <p>La casa és tancada per un mur de tàpia. Sobre la porta d'accés mostra una inscripció amb la data 1708 i l'escut amb la creu de la Catedral de Barcelona. De la façana en destaquen les obertures, totes elles envoltades de pedra ben escairada, igual que les cantoneres.</p> | 08281-13 | Plaça Sant Martí 1-2Carrer Guilleries 2Carrer Caterina Albert 11-17 | <p>Construcció datable al segle XVIII. Compta amb una inscripció, sobre la porta d'entrada, amb la data 1708. Fou la casa Delmera, encarregada de recollir el delme eclesiàstic i els impostos que la Catedral de Barcelona, com a propietari directe de les diverses possessions a la vila de Teià, imposava. La 'terça' o 'terço' era el lloguer durant tres anys i el seu pagament en terços (tres cops a l'any).</p> <p><br /> Amb la venda de la finca per part de Joaquim Jarrés i Navall, qui l'havia adquirit per compra a l'Estat en subhasta, a Mercedes Colomer i Lázaro el 8 d'abril de 1880 s'inicia la relació de la família Padró amb l'edifici, relació que perviurà aproximadament un segle. És per això que també se la coneix amb el nom de Can Padró. Aquest lligam va durar fins el 1979, quan Abelardo Padró Monsó venia la casa a Luis Molas Bonals i Rosa Maria Plana Polonio. El 1999 la van adquirir en Manuel Duran Calduch i Mercedes Calero Pizarro.</p> | 41.4993552,2.3197728 | 443225 | 4594416 | 1708 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-dscf2056.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-03-14 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Altrament dit El Terçó o Cal Terçó, o Casa Delmera. També s'ha anomenat cal Padró, en referència a uns propietaris anteriors. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||
| 84294 | Creu de Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-13 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=32&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=30877</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2192</p> <p>http://www.signinum.com/ca/projectes/22-creu-de-terme-de-can-llaurador.html</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Gudiol Cunill, J. (1919). Les creus monumentals de Catalunya. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. </p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVI | La darrera restauració es va fer el 2020. | <p>Creu de terme amb les dues cares esculpides i extrems desenvolupats en motius vegetals. A un costat de la creu hi ha representat el Sant Crist, a l'altra la Verge Maria amb l'infant Jesús als braços i a sota de cadascun dues figures. La creu, en els braços pròpiament, és reforçada per quatre arcs desenvolupats a manera de rosassa.<br /> <br /> Al capitell de la columna, que sosté la creu, estan representats sant Martí partint la capa, santa Magdalena, sant Pere, sant Joan Baptista, sant Jaume i sant Francesc d'Assís.</p> <p>La Creu de Terme es troba situada al peu de l’antic Camí del Mig, dins la propietat de Can Llaurador. Data del segle XVI i podria estar relacionada amb l’epidèmia de pesta de l’any 1589, que va afectar els estadants d’aquesta masia. Com d’altres creus d’aquell període, es caracteritza per l’ús del cardot com a motiu ornamental als extrems. Té la base poligonal i presenta les dues cares esculpides: a un costat hi figura el Sant Crist, i, a l’altre, la Verge Maria amb l’Infant Jesús als braços. Al seu torn, al capitell de la columna estan representats Sant Martí, Santa Magdalena, Sant Pere, Sant Joan, Sant Jaume i Sant Francesc d’Assís. La creu va ser enderrocada el 1936. Un cop acabada la Guerra Civil, va ser restaurada i aixecada novament, lleugerament girada respecte de la posició original.</p> | 08281-12 | Avinguda José Roca Suárez, 40-54 | <p>La creu pertany a Can Llauradó i es tracta d'una creu d'entrada al poble. Aquesta creu podria estar relacionada amb la pesta que l'any 1589 començà a Can Llauradó. De fet no se sap quan fou realitzada, però és probable que ho fos al segle XVI. Gudiol l'esmenta entre les creus que tenen el cardot com a motiu ornamental, moltes d'elles datades amb certesa entre el 1558 i el 1589.<br /> <br /> Enderrocada el 1936, fou restaurada i aixecada novament. En la nova col·locació fou lleument girada.</p> | 41.4938677,2.3230974 | 443499 | 4593805 | Entre 1558 i 1589 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84294-creu-de-terme-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84294-creu-de-terme-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84294-creu-de-terme.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Dita també Creu de Terme de Can Llaurador o Can Llauradó. A l'entrada de Teià, molt a prop de la masia de can Llaurador, hi ha aquesta creu gòtica, segurament de començament del segle XVI, restaurada després de 1936. Com la major part de creus de l'època, té esculpida en una cara la figura de Crist crucificat i, a l'altra, la Mare de Déu amb el Nen. Al nus hi representats diversos sants; sant Martí en l’escena de la capa, santa Magdalena, sant Pere, sant Joan, sant Jaume i sant Francesc d’Assís.La creu de terme de Can Llaurador (Teià, El Maresme), datada del segle XVI i protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional, és anomenada així per la seva proximitat al mas de Can Llaurador. Es troba situada a prop de la carretera que uneix Teià i el Masnou; es tractaria doncs d’una creu indicativa, col·locada en la via principal d’accés a la població per assenyalar-ne l’entrada o sortida. Tallada en gres de Montjuïc, respon a la tipologia llatina i acarotada. Les seves superfícies es troben ricament decorades amb relleus figuratius de temàtica religiosa; hi trobem la figura de Crist crucificat en una cara, la Verge i Sant Joan en l’altra, i diverses escenes amb sants de devoció popular al fris decoratiu del nus. La creu se sustenta sobre un fust octogonal amb base motllurada. Tot el conjunt s’alça sobre un basament octogonal, construït amb fàbrica de maçoneria sobre la roca natural, damunt del qual s’hi aixeca una estructura graonada formada per carreus de pedra sorrenca. Aquesta graonada, al costat de llevant, presenta una taula-altar (també de pedra sorrenca) que ha fet pensar en l’ús de la creu com a comunidor, costum força estès des del segle XVI. La creu va resultar malmesa durant la Guerra Civil, veient-se el fust partit en dues parts. En la restauració posterior, la posició de la creu va ser lleugerament girada, de manera que la figura de la Verge, que en origen mirava a marina, actualment mira vers la serralada. Durant el mes d'abril del 2019 es va realitzar la intervenció de conservació-restauració de la creu de terme de Can Llaurador, sota supervisió i seguiment dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Teià (propietari del bé) i del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya.L’actuació, orientada a millorar les condicions de conservació i la presència estètica del conjunt, va estar centrada en bona part en les operacions de neteja de la pedra, inclosa l’eliminació de la pàtina biològica que recobria part de les superfícies. Un altre aspecte rellevant que calia tractar era la nombrosa presència de morters i ciments afegits, que alteraven el conjunt i n’interferien la lectura. Es van retirar tots aquells ciments inadequats o en mal estat, presents sobretot a la zona del basament. En canvi, es van conservar les reintegracions volumètriques presents a la zona de la creu, aparegudes durant el procés de neteja; realitzades amb morters resinosos i empelts de pedra, es trobaven molt ben realitzades i no resultaven perjudicials per a l’obra original. | 94|93 | 47 | 1.3 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||
| 84293 | Can Mònac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monac | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=30&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9112</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2203</p> <p>https://quimgraupera.blogspot.com/2014/09/els-fivaller-com-promotors-artistics.html</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</p> <p>Ferrer, Cristòfol (1979), Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIV | <p>Masia d'estructura basilical del segle XIV. Presenta un cos central elevat, cobert amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta baixa i un pis, mentre que el cos central té dos pisos. Destaca la porta d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa i les dues finestres gòtiques del primer pis, amb les llindes treballades en forma d'arc conopial amb lòbuls. La finestra del pis superior, al cos central, té llinda de pedra i brancals de carreus ben escairats i polits.<br /> <br /> S'observen diverses espitlleres i la inscripció 1646, data d'una reforma. Destaca també el detall esculpit sobre la dovella clau del portal.<br /> <br /> El cos dret de la masia correspon a una altra vivenda.</p> | 08281-11 | Carrer Berenguer Raudors, 14Carrer del Trull, 17Carrer Jaume Balmes, 8-20 | <p>Primitivament va ser residència d'estiueig de la família Fivaller. Tanmateix a mitjan segle XVII, per enllaç matrimonial d'aquesta família amb els Pol, els Fivaller passaren a ocupar Casa Pol, tot mantenint la propietat d'ambdues masies fins al segle XIX. En aquest segle, per extinció de la branca masculina dels Fivaller, aquesta família emparentava amb els Martorell, actuals propietaris de la mateixa.<br /> <br /> Segons consta en una referència documental, sembla que a Teià havia existit el Senyoriu de Les Set Cases, vinclat amb la família Fivaller, i aquesta seria una d'elles.<br /> <br /> La masia fou restaurada pel pintor Romà Vallès, qui va adaptar l'antic graner de la part alta com a estudi.</p> <p>Hi havia diferents famílies de ciutadans honrats de Barcelona que també tenien masies amb la funció de finques d'estiueig a Teià. Una d'aquestes famílies serien els Fivaller. Aquests van aconseguir el seu patrimoni com a mercaders i com a banquers exercint com a administradors de la Taula de Canvis i administradors de la Taula de Dipòsits Comuns. Posseïen la casa senyorial principal al carrer Lledó i més tard a la plaça de Sant Josep Oriol al costat de la parròquia del Pi de Barcelona. També tenien una torre senyorial a Sarrià. </p> <p>Un dels membres més destacats d'aquesta família és Joan de Fivaller i Sant Climent (mort el 1434) el qual va ser un dels cinc consellers del la Ciutat de Barcelona assolint el càrrec de conseller en cap en dues anualitats. És conegut principalment per encapçalar la comissió que l'any 1416 va exigir al rei Ferran d'Antequera el pagament del Vectigal per la carn que adquiria per la cort a la ciutat, fet que el va convertir per la historiografia romàntica en baluard de la defensa de les llibertats municipals enfront el poder reial. </p> <p>Com a promotor, a Joan de Fivaller se li atribueix la construcció de la font de Sant Just (1427). La família també tenia el dret de patronatge en una de les capelles laterals de l'església de Sant Just i Pastor, però tenien el dret d'enterrament al convent de Sant Francesc de Barcelona. El seu germà Ramon de Fivaller es va casar amb Elionor Desplà. </p> <p>A Teià, inicialment tenien en propietat la masia de Can Monac (ca l'Amàlia). La masia és d'estructura basilical del segle XIV. Presenta un cos central elevat, cobert amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta baixa i un pis, mentre que el cos central té dos pisos. Destaca la porta d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa i les dues finestres gòtiques del primer pis, amb les llindes treballades en forma d'arc conopial amb lòbuls. La finestra del pis superior, al cos central, té llinda de pedra i brancals de carreus ben escairats i polits. S'observen diverses espitlleres i la inscripció 1646, data d'una reforma. Destaca també el detall esculpit sobre la dovella clau del portal. El cos dret de la masia correspon a un altre habitatge.</p> | 41.4997429,2.3218220 | 443397 | 4594457 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84293-can-monac.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84293-can-monac-1.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Dita també Can Monar. És una masia agropecuària. Masia situada molt a prop del poble, força ben conservada. Va ser residència d'estiueig de la família Fivaller, que en va mantenir la propietat fins al segle XIX. De la casa cal destacar-ne el magnífic portal adovellat, amb un detall esculpit a la clau, i les finestres conopials gòtiques, amb carasses a les mènsules, de gran qualitat, datables al segle XV. A la part posterior de l'edifici hi ha una torre emmerletada. La casa va ser reformada durant el segle XVII, moment en el qual es va afegir el cos més elevat de les golfes, amb finestra de llinda plana, i un altre de lateral, destinat a habitatge del masover. A la llinda de la finestra d'aquest cos lateral hi ha gravada la data de 1662. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||||
| 84317 | Can Puigoriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigoriol-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=3&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9066</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Antiga masia de planta basilical reformada. Conserva perfectament l'estructura original, formada per un cos central elevat, cobert per una teulada a dues vessants, i dos cossos laterals més baixos, coberts amb una sola vessant. La façana, en canvi, es troba totalment reformada amb un estil neoclàssic. El cos central és coronat per un frontó triangular, que inscriu uns motius vegetals simples i sota del qual hi ha la inscripció 'ANY 1899', i separat dels cossos laterals per dues bandes estriades.<br /> <br /> Consta de planta baixa i dos pisos, separats entre ells per una línia de cornises. La planta baixa presenta la porta d'accés i dos finestrals amb els elements estructurals destacats. El primer pis té tres balcons, amb llindes motllurades i resseguides per bordons plans tot al seu voltant. Aquesta estructura es repeteix al segon pis, on s'obren dues finestres laterals de mida mitjana i una finestra central de doble cos, amb un parell de mainells de cantons aixamfranats.<br /> <br /> A la banda esquerra de la casa hi ha un cos de dues plantes i teulada plana que condueix a la capella per l'interior de la mateixa.<br /> <br /> Els angles de la casa estan reforçats per carreus de pedra.</p> | 08281-18 | Carrer Josep Puigoriol, 39 | <p>La reforma de l'antiga masia fou duta a terme el 1899, data que apareix inscrita a la façana principal, sota el frontó que la corona.</p> | 41.4960103,2.3214823 | 443365 | 4594043 | 1899 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84317-can-puigdoriol.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84317-can-puigdoriol-antiga-fabrica.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84317-dscn3367-can-puigoriol.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84317-capella-can-puigoriol.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | La façana està reformada amb un estil neoclàssic. Actualment és propietat de Jordi Puigoriol Sala, propietari també de la fàbrica de blanqueig Jorge Puigoriol Sala, S.A.. També compta amb un espai-passeig arbrat interior de gran valor paisatgístic i ambiental. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||
| 84292 | Can Peixau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peixau | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=29&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9111</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVIII | Mostra cert deteriorament en la façana. | <p>Edifici civil de planta baixa, planta noble amb tres balcons, pis i terrat, a la part del darrera del qual hi ha una torre llanterna de planta quadrada. La façana mostra tots els elements ordenats simètricament respecte a un eix central. En els dos murs laterals hi ha una galeria porxada amb arcs de mig punt, d'estil totalment neoclàssic, igual que les balustrades que coronen la façana.<br /> <br /> Sobre la façana hi ha restes de decoració pintada en forma de carreus. Es conserva molt malament.<br /> <br /> En l'actualitat hi ha quatre habitatges dins el mateix edifici, tres d'elles deshabitades.</p> | 08281-10 | Carrer Pau Claris, 1-11Carreu Pau Casals, 18-26 | <p>La primera data de construcció fou l'any 1726 i la reforma que li va donar l'aspecte actual fou realitzada l'any 1849.</p> | 41.4973674,2.3235950 | 443543 | 4594193 | 1726 | 08281 | Teià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84292-can-peixau-de-la-torre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84292-can-peixau-de-la-torre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84292-dscn3378-can-paxau-de-la-torre.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | També dit Can Paixau de la Torre. | 99|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||
| 84291 | La Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palma | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=28&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9109</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2205</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g4891923-d13172025-Reviews-Gran_Cafe_La_Palma-Teia_Catalonia.html</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Edifici dividit en dues parts, una destinada a teatre i l'altra a cafè-bar. El primer resta format per un cos rectangular que, exteriorment, no té gaire interès arquitectònic, excepte en la seva façana coronada per un capcer esglaonat amb formes arrodonides i motllures. A la part central de la façana hi ha una tribuna flanquejada per finestres tripartides i esglaonades, que es repeteixen en la part inferior. Resulta interessant l'esgrafiat decoratiu del capcer, que diu 'la Palma-Teià' i la data de construcció (1911).<br /> <br /> El café-bar es troba en un edifici més baix, situat a la dreta de l'anterior, i presenta en la seva façana una sèrie de cinc arcades de mig punt força altes.</p> | 08281-9 | Carrer Pere Noguera, 6-10Baixada de les Moreres 2-4 | <p>Edifici construït l'any 1911. L'any 2001 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va subvencionar la restauració del teatre.</p> <p>La Palma és un complex arquitectònic de titularitat privada i actualment en ús que consta de dues parts: un teatre i un cafè-bar. El primer edifici està format per un cos rectangular amb una façana esglaonada amb formes arrodonides i motllures. Resseguint el capcer hi ha un esgrafiat amb el nom de la societat i l’any de construcció: La Palma Teyanense, 1911. El cafè-bar ocupa un edifici contigu de menor altura. La façana principal se situa a migdia, amb accés des del carrer de Pere Noguera, i es caracteritza per tenir una sèrie de cinc arcades de mig punt.</p> | 41.4995923,2.3203469 | 443274 | 4594442 | 1911 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma-1_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | La Palma Teianenca o la Flor de la Palma és una de les entitats socioculturals de més tradició a Teià. Va ser fundada el 1911. L'edifici seu de l'entitat està situat molt a prop de l'Ajuntament i de l'església. Té planta rectangular coberta a dues aigües i una façana de coronament ondulat, a l'estil de les masies barroques. El més interessant és l'espectacular esgrafiat que embelleix la part superior de la façana, on hi figura el nom de l'entitat i l'any, amb una ornamentació on hi destaquen les palmes, entremig duna densa catifa de flors. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||
| 84290 | Can Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-munt | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=27&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9107</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | Està deshabitada. Mostra un clar deteriorament en façana i interiors. Ha estat 'ocupada' il·legalment per humans en els darrers temps. | <p>Edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis i cobert amb una teulada de quatre vessants, encara que pel damunt de la cornisa envolta tota la casa una gran balustrada de tipus neoclàssic. Els elements de la façana es distribueixen respecte a un eix de simetria. En la part central hi ha un petit porxo, suportat per columnetes de ferro colat i emmarcat per pilastres gegants adossades a la paret i coronades amb capitells corintis. Encapçala la façana un frontó semicircular.<br /> <br /> L'edifici també consta d'una capella, que exteriorment no sobresurt de la planta rectangular i que es situa en l'angle esquerre de la façana posterior. Es pot reconèixer des de l'exterior per les dues finestres d'arc apuntat amb vitralls.<br /> <br /> La casa s'envolta d'una grandiosa quantitat de terreny que inclou un jardí de tipus neoclàssic, amb balustrades, pèrgoles, rotondes, terrasses, hídries, fonts i estanys artificials o una piscina en forma de ronyó construïda en el segle passat. Hi ha també altres annexes, com és el cas de les cavallerisses.</p> | 08281-8 | Torrent del Molí, 4Carrer Disseminat, 22 | <p>L'any 1984 la casa estava en venda, restant mig buida quant a mobiliari.</p> | 41.5076935,2.3178899 | 443076 | 4595343 | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84290-can-munt.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84290-can-munt-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84290-can-munt-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84290-rcs4536-can-munt.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Una imatge del Sagrat Cor de Jesús estava situada a la finca de Can Munt i més concretament en el lloc anomenat 'el Vedat', avui de titularitat municipal. El 1956, na Maria Sedó i Torres, va bastir aquesta escultura de marbre blanc, obra de Claudi Rius. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||
| 84289 | Can Cambray | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cambray | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=26&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9106</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g4891923-d6852319-Reviews-Restaurant_Cambray-Teia_Catalonia.html</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Edifici d'una planta i un pis amb alguns sectors que compten només amb la planta baixa. És format per diversos cossos d'alçades diferents i coronats, molts d'ells, per terrats amb balustrada. En tot el conjunt destaquen els voladissos de la teulada, realitzats en fusta, així com alguns elements a l'exterior que formen part de les dependències del jardí: petits balcons en forma de rotonda, amb baranes de ferro i rajoles de ceràmica daurada.<br /> <br /> El jardí és delimitat per un mur de contenció format per arcades de maó amb pilars quadrats en la part superior.</p> | 08281-7 | Torrent de la Móra, 17Passeig de la Riera-Carrer Torrent de Can Móra, 9-11 | <p>La casa també es coneix com a Can Calcanyo, que correspon al nom del senyor italià que a final del segle XIX reforma l'antiga masia de Can Cambrai, per adquirir l'aspecte actual. Es poden observar clarament les diferents ampliacions i els reforçaments de la paret per aturar la terra de la muntanya que baixava pel torrent, per causa de les pluges. Avui és seu del restaurant Can Cambrai. </p> | 41.5057973,2.3179647 | 443080 | 4595133 | Inicis del segle XX | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | També té com a nom Can Brai i Can Cambrai. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||
| 84288 | Cases al Passatge Comte Godó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-al-passatge-comte-godo | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=25&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9105</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2204</p> <p>https://naturalocal.net/en/routes-trekking-catalunya/routes-trekking-barcelona/routes-trekking-teia/fonts-al-voltant-de-teia/394-torres-den-godo</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | Hi ha diversitat d'estats. Entre les que estan reformades o restaurades i les que no ho han estat. Això es pot observar en els esgrafiats, alguns s'han restaurat com la casa o edifici en general, i d'altres no. | <p>Conjunt de sis cases que ocupen un carreró sense sortida i part de la Riera de Teià. Cap d'elles és igual, tant pel que fa als elements decoratius com a l'estructura, però sí que hi ha una certa homogeneïtat entre els primers: la decoració està realitzada fonamentalment a base d'esgrafiats policroms; apareixen realitzats en verd, rosa, lila i groc, formant motius florals i garlandes. Destaquen les línies sinuoses i els coronaments esglaonats i ondats de les façanes.<br /> <br /> Podrien ser classificades dins d'un estil modernista.</p> | 08281-6 | Passeig de la Riera, 143-145-147-149Carrer del Comte de Godó 3-5-7-9 | <p>Les cases del costat esquerre de la riera són d'estil modernista, i van ser construïdes entre la riera i el carrer Comte Godó, en el principal eix viari del poble, on podem trobar edificis de tipologies i mides diverses.</p> <p>El conjunt el formen sis cases, totes diferents però decorades amb esgrafiats policromats que representen motius com flors i garlandes. També els coronaments són diferents uns esglaonats i altres ondulants.</p> <p>Aquestes cases incrementen el conjunt d'edificis de gran riquesa arquitectònica que trobem en molts municipis del Maresme, on trobem moltes cases d'indians.</p> <p>Data del primer quart del segle XX. A les torres d'en Godó, s'ubicaren els primers estiuejants, famílies de Barcelona que s'integraren voluntàriament a la Vila. Les vinyes del darrera han deixat lloc a la urbanització de la Molassa. En una d'aquestes cases hi va viure Francesc Casals i Chinchilla, àlies 'el cremat', que va ésser nomenat fill adoptiu de la vila l'any 1933 en agraïment pels donatius per arrenjar la Casa de la Vila i les escoles nacionals. </p> | 41.5021836,2.3182842 | 443104 | 4594731 | 08281 | Teià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-6.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Altrament dites les Torres d'en Godó. Actualment és un habitatge plurifamiliar. Al nord del poble, a la part més alta del passeig de la Riera, hi ha un interessant conjunt de cases d'estiueig unifamiliars de començament del segle XX. No són gaire grans, en general de planta i pis, amb o sense golfes, amb una estructura que recorda la masia rural tradicional. La composició de les façanes, amb predomini de la línia corba, adopta els models modernistes més populars, sobretot pel que fa als motius ornamentals on hi domina el repertori floral. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||
| 84287 | Can Padellàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padellas | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=24&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9104</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2201</p> <p>https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g4891923-d7681771-Reviews-Can_Padellas-Teia_Catalonia.html</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVIII | <p>Masia de planta baixa, pis i golfes, coberta amb una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Tant la porta, d'arc de mig punt adovellat, com les obertures estan realitzades amb carreus de pedra de granit.<br /> <br /> Adossat al cos principal de la casa hi ha un altre cos que segueix la inclinació de la mateixa teulada i que compta amb planta baixa i pis, i un altre de construcció més recent que consta només d'una planta baixa i un terrat amb balustrada. L'interior de la casa ha estat molt reformat.<br /> <br /> En un dels annexos es troba instal·lat un restaurant.</p> | 08281-5 | Passeig de MassarosaCarrer Disseminats, 1Accés per la Riera de Teià | <p>No hi ha dades exactes però només pel tipus de construcció es pot deduir que es tracta d'un edifici del segle XVIII (inicis).</p> <p>A través dels fogatges de 1515 i 1553 es pot deduir que aquesta casa pertanyia a la família Torra. A principis del segle XVIII la casa resta vinculada a la família Padellàs fins que Josefa de Togores i Padellàs nomenà hereu a Joan Antoni López de Pastor. Avui, arrendat com a Restaurant Can Padellàs.</p> | 41.4949174,2.3252817 | 443681 | 4593920 | Inicis del segle XVIII | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas_0.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Masia situada al sector més meridional del municipi, reconstruïda probablement cap als inicis del segle XVIII. Té teulada a dues aigües, portal de punt rodó i obertures emmarcades amb pedra granítica. Va pertànyer als senyors de Castellà i posteriorment a la família Figueras. Modernament ha estat convertida en restaurant.Antigament el seu ús era de masia agropecuària. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||
| 84286 | Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-7 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=23&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9103</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2202</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIV/XVIII-XIX | <p>Masia coberta amb una teulada de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal. És una construcció de planta baixa i pis. Exteriorment destaquen les llindes, els brancals i els llindars de la porta i les finestres construïts amb carreus de pedra de granit, iguals que els angles de la casa. El repintat de la casa fa destacar especialment aquests elements.<br /> <br /> Interiorment la casa conserva les bigues de fusta.</p> | 08281-4 | Carrer Pau Casals, 9 | 41.4973021,2.3226428 | 443463 | 4594186 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84286-img20210512142553-cal-fuster.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Té altres noms com Cal Duran o Can Torrents.És una masia formada per dos cossos, l'habitatge i el destinat a taller de fusteria, ara convertit en restaurant. Per la tipologia de la porta adovellada i de les finestres gòtiques que s'han conservat, la casa degué ser construïda a mitjan segle XIV i és, per tant, la façana gòtica més antiga del poble. De fet, l'escriptura de compra del terreny és de 1331. El portal d'entrada a la casa, d'època barroca, té encastat un escut del 1577. Va pertànyer a la important família Des Torrents, de Barcelona. | 93|94|98|119 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||||
| 84285 | Masia Can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-can-nadal | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=22&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9102</p> <p>https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Categoria:Patrimoni_monumental_de_Tei%C3%A0</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Muncipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVII-XVIII | S'ha reformat darrerament. | <p>Masia de planta baixa, pis i golfes, coberta amb una teulada de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal. Conserva la porta original, d'arc de mig punt adovellat, al costat d'una altra de factura moderna.<br /> <br /> Destaca el ràfec de la teulada, de gran volada, i les llindes, brancals i llindars de les finestres, treballats amb pedra ben escairada, polida i amb motllures.<br /> <br /> Lateralment té altres edificis annexes.</p> | 08281-3 | Carrer de Can Nadal 11, A-BCarrer Folch i Torres 47-49 | 41.4982423,2.3226898 | 443468 | 4594290 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84285-masia-can-nadal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84285-masia-can-nadal.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Abans era una masia amb funció agropecuària, ara és un habitatge plurifamiliar. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||||
| 84284 | Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruguera-5 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=21&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9101</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Bruguera_(Tei%C3%A0)</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> | XVII-XVIII | Les transformacions en la planta baixa han malmès el seu estat original. | <p>Edifici caracteritzat per la seva horitzontalitat i la seva coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. La construcció està formada per una planta baixa i un pis.</p> <p>Tots els elements de pedra picada, com els carreus dels angles o dels brancals de les finestres, demostren un estil propi del segle XVII-XVIII.</p> <p> </p> <p> </p> | 08281-2 | Passeig de la Riera, 160-168-170Carrer Sebastià Dalmau | <p>Aquesta casa conserva documentació del segle XV. Aquesta casa conserva documentació del segle XV. El 1570 en Jaume Bruguera casat amb Esperança Balada, prestava vassallatge als Roudors. El 1636 en Pau Bruguera, obtenia perdó reial de Felip IV. Un altre personatge destacat d'aquesta casa va ser en Jaume Torrents i Mates que es va casar, a principis del segle XIX, amb Teresa Bruguera, pubilla de Can Bruguera i que va esdevenir un dels personatges més curiosos de Teià, ja que va viure prop d'una centúria i va prendre part activa i destacada en la guerra del Francès (1808-1814). Avui amb el mur perimetral de la Riera enllestit, al frontal. Hi viu l'hereu Josep Maria Torrents. </p> | 41.5025512,2.3192145 | 443181 | 4594771 | 08281 | Teià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84284-can-bruguera.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Hi ha edifici i masia. | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||
| 84283 | Ca n'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nolivella | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=20&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9099</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3637</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Edifici de planta quadrada, pràcticament en forma de bloc cúbic, cobert per una teulada de quatre vessants. Està format per una planta baixa, un primer pis o planta noble i les golfes.<br /> <br /> Tots els elements utilitzats són purament neoclàssics: cornisa amb mènsules, balustrades a les finestres i balcons, angles arrodonits amb motllures, cornises al damunt de les finestres i una planta baixa amb finestres d'arc de mig punt, com si es tractés d'arcades.<br /> <br /> El pis inferior és decorat per un aplacament estriat, mentre que al pis noble i les golfes els murs són arrebossats.<br /> <br /> Té un garatge situat dins el recinte de la finca. Presenta la façana dividida en tres parts, un cos central més elevat i cobert per una teulada a dues vessants reflectida amb una sola vessant. El desnivell existent entre aquest cos central i els laterals queda tapat per un triangle decoratiu coronat amb un motiu ornamental.<br /> <br /> Per la part posterior de l'edifici, el lateral esquerre desapareix degut a les limitacions del terreny, de manera que interiorment presenta una porta escairada.</p> | 08281-1 | Passeig de la Riera, 139-141 | <p>Francesc de Paula Nebot Torrents (Barcelona 1883-1965), autor d'aquest conjunt, és considerat un noucentista estricte, fet que resta reflectit en un dels edificis públics més importants fet per ell, com és el Cinema Coliseum de Barcelona</p> | 41.5017558,2.3184800 | 443120 | 4594684 | 1920-25 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84283-ca-nolivella-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84283-ca-nolivella.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84283-ca-nolivella-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84283-ca-nolivella-1.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Francesc de Paula Nebot Torrents | Té com a altres noms Villa Gloria o la Torre Nova.És del Noucentisme i d'estil arquitectònic neoclàssic. Torre unifamiliar amb jardí, obra dels anys 1920-25. Té planta quadrada, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada a quatre aigües. La composició i els elements ornamentals són de referència clàssica, en la línia estètica del Noucentisme, estil del qual l'arquitecte n'era un dels més coneguts representants. | 98|99|106 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||
| 84316 | Ca la Lola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-lola | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=2&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9065</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2199</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XV-XVI | <p>Casa de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. Un dels cossos laterals va ser sobrealçat i presenta la teulada (bona part d'una de les vessants) més alta que la del cos principal de la casa.<br /> <br /> A la façana destaca la portada, d'arc de mig punt adovellat i brancals de carreus. A banda i banda hi ha dos finestrals de mida gran protegits per una reixa. Al pis hi ha tres finestres d'estil gòtic, amb arc conopial i brancals de carreus de pedra.</p> <p>Masia que conserva el portal adovellat i tres finestres conopials gòtiques, característiques del segle XV. El primer propietari documentat pertanyia a la família Madalmay (1515), que figura inscrita en el cens d'aquest any a la Parròquia de Sant Marí de Teià. El 1617 era propietat de Gabriel Madelmay, pagès de professió. Durant vàries generacions la propietat va anar passant de pares a fills i encara al 1860 continuava a mans de la mateixa família. Aquell any, per manca de descendència, va ser venuda a Tomàs Castanyé Tolrà, fabricant de teixits, i besavi dels actuals propietaris. El cos lateral de la dreta va ser sobrealçat modernament.</p> | 08281-17 | Passeig de la Riera, 4Carrer Narcís Monturiol, 14-16 | <p>Els primers propietaris dels quals es té referència és la família Madalmay, que figura inscrita en els cens de 1515 de la Parròquia de Sant Martí de Teià. Els primers documents coneguts daten del 1617 i estan a nom de Gabriel Madalmay. Per manca de descendència al 1860, en Miquel Madalmay va vendre la masia a Tomàs Castanyè Tolrà, besavi dels propietaris actuals.</p> | 41.4954398,2.3244023 | 443608 | 4593978 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84316-ca-la-lola-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84316-ca-la-lola-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84316-ca-la-lola.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84316-dscf1078.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Parlem de l'anomenat gòtic rural. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||||
| 84344 | Ca l'Estartús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestartus | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=19&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9098</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3645</p> <p>https://naturalocal.net/en/destinations/barcelona/teia</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX inicis | Necessita una restauració de la façana i dels interiors. Pertany a varis propietaris. Aparell d'aire acondicionat trencant amb l'estètica de la façana. | <p>Construcció d'estil modernista de planta rectangular amb dues façanes idèntiques, una a la banda del davant i l'altra a la banda del darrere, tot i que l'entrada es troba emplaçada en un dels laterals. Les façanes de composició similar compten amb un coronament esglaonat i decorat amb motllures i elements vegetals. Al pis superior mostren una sèrie d'arcuacions de mig punt adovellades, distribuïdes en dos grups de tres, i una decoració d'esgrafiats sobre l'arrebossat del mur. Just a sota i separades per una cornisa doble hi ha algunes finestres amb l'emmarcament esgrafiat, format per tiges vegetals de les quals es desenvolupen fulles vegetals.<br /> <br /> La façana del darrere només deixa veure una planta baixa i un pis, mentre que la del davant presenta dos pisos.</p> <p> </p> | 08281-34 | Carrer Folch i Torras, 15-17Carrer del Groc | <p>A la façana del davant es pot veure, sota el coronament esglaonat i just a l'eix mig, la data esgrafiada de 1904, mentre que a la façana posterior hi ha, també esgrafiades, les inicials del qui encarregà l'edifici, en Lluís Parés.</p> | 41.4977863,2.3241582 | 443590 | 4594239 | 1904 | 08281 | Teià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus-6.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Edifici construït l'any 1904 per encàrrec de Lluís Parés, les inicials del qual figuren al capcer de la façana posterior. Ambdues façanes es caracteritzen pel seu coronament esglaonat, pels esgrafiats i per la presència d'una galeria de finestres de mig punt, emmarcades amb maó vist, que recorden l'arquitectura andalusí.Avui amb propietat en règim de divisió horitzontal té més d'un propietari. En aquest lloc hom situa una antiga masia de Can Barruan. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||
| 84343 | Can Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llado-1 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=18&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9097</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2209</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983) Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIV-XV | Mostra cert deteriorament en la façana i interiors. Necessitarà en breu reformes estructurals i de façana. | <p>Masia del segle XIV amb transformacions successives que no han malmès el seu caràcter inicial. És de planta rectangular amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Pràcticament tot l'interès recau en la porta central, d'arc de mig punt adovellat, i en els dos finestrals gòtics del primer pis, ambdós amb arcs de tipus conopial i lobulats, amb cimacis esculpits (motius vegetals i rostres humans), brancals de carreus tallats i polits i llindar de pedra motllurat. El tercer finestral del pis també conserva un llindar com els descrits.<br /> <br /> Al mig dels dos finestrals d'etil gòtic es conserva un rellotge de sol amb decoració pintada.<br /> <br /> Fa uns anys es va reconstruir la teulada tot suprimint la volada de la cornisa.</p> | 08281-33 | Carrer l'Empordà, 22 | <p>El cognom Lladó és un dels més antics del poble de Teià i sembla entroncat a aquesta masia des de temps immemorials, donat que en el cens de 1515 ja hi ha constància de la seva existència.</p> <p>Can Lledó és una masia típica del segle XIV: planta rectangular, teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Hi destaca la porta en arc de mig punt adovellada i els dos finestrals gòtics del primer pis, amb cimacis esculpits amb motius vegetals i rostres humans. Entre les dues obertures es conserva un gran rellotge de sol. Gràcies al seu emplaçament a la muntanya, la masia domina tota la vall del poble. El cognom Lladó és un dels més antics de Teià i sembla entroncat amb el topònim Vall Lodonis que apareix en un document de l’any 894. Entre 1689 i 1692 hi residia el batlle Gabriel Lladó, qui va ser també l’últim jurat de Teià, en perdre Catalunya les seves institucions de govern local amb el triomf de Felip V l’any 1714. </p> | 41.5053956,2.3158676 | 442905 | 4595090 | 08281 | Teià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84343-can-llado-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84343-can-llado-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84343-can-llado.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84343-can-llado-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84343-can-llado-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84343-can-llado-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84343-can-llado-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84343-can-llado-8.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Altrament dit Can Lledó. El cognom Lladó està documentat a Teià des de molt antic. L'edifici que ens ha pervingut és del segle XIV-XV. Té planta rectangular i està coberta amb teulada a dues aigües. Té portal adovellat de punt rodó. Conserva dues finestres conopials gòtiques, amb les mènsules esculpides. Entre elles hi ha el rellotge de sol. El portal és de punt rodó, amb dovelles, de proporcions modestes. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||
| 84342 | Ca l'Uriach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-luriach-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=17&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9096</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2198</p> <p>https://quimgraupera.blogspot.com/2008/08/la-masia-gtica-de-ca-loriach-o-uriach.html</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Balada, Jordi: <em>Calendari 1991. Masies de Teià I.</em> Ajuntament de Teià. Teià, 1990, Full del mes de setembre.</p> <p>Bonet i Garí, Lluís: <em>Les masies del Maresme</em>. Montblanc-Martín; Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1983. Pàg. 239-241</p> <p>Ferrer, Cristòfol: <em>Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià</em>. Departament de l’Arxiu Històric de Teià. Argentona, 1978</p> <p>Ferrer i Mallol, Maria Teresa: <em>Els privilegis de Teià. El retorn a la jurisdicció reial (1505).</em> Dalmau. Barcelona, 2006. (Episodis de la història, 344-345)</p> <p>Moner Codina, Jeroni: “ L’origen de la masia clàssica” a <em>L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura III: Dels palaus a les masies. </em>Enciclopèdia catalana. Barcelona, 2003. Pàgs. 246-247</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVII | La façana s'ha restaurat i reformat darrerament. | <p>Edifici cobert amb una teulada a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'una masia de planta baixa i pis, amb una porta d'arc de mig punt adovellat situada a la banda esquerra del conjunt. També destaca la llinda de pedra d'una finestra, situada al mig del pis, en la que s'observa una petita motllura gòtica; els brancals també són fets amb carreus de pedra ben tallats i polits.<br /> <br /> Es pot observar perfectament que a la banda dreta de la masia hi ha un annex que continua amb la línia d'inclinació de la teulada, i un altra a la banda esquerra que trenca amb l'estructura general.</p> | 08281-32 | Carretera el Turó i Ca l'OriacCarrer Disseminat 29 | <p>La Casa és documentada des de l'any 1269, moment en què es troba sotmesa al lliurament d'un cens eclesiàstic al monestir de Sant Miquel del Fai. Tanmateix, la família Uriach no apareix relacionada amb la casa fins al segle XVI. Al segle XIX, per extinció de la branca masculina, la casa passa a ser propietat de la família Sabater.</p> | 41.5067776,2.3143169 | 442777 | 4595244 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-8.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | La masia es troba a la riba dreta de la part alta de la riera de Teià. Es tracta d’una casa amb la teulada a dues vessants i consta de planta baixa i pis amb dos cossos paral·lels a la façana. L’entrada es troba situada a la dreta de l’entrada amb un mirador rectangular. A l’esquerra hi ha la sala-menjador que havia tingut un rentamans. El cos posterior fa les funcions de celler. L’entrada junt amb la part posterior esta coberta amb bigues perpendiculars a la façana amb una jàssera de fusta a continuació del mur que separa els dos cossos. En la planta del pis, on hi ha les habitacions, els embigats es recolzen en el mur interior que separa els dos cossos. La façana presenta un portal de punt rodó amb una finestra gòtica adintellada, en el primer pis, que es troba decorada amb una motllura que en la part central insinua un arc conopial. Segons Cristòfor Ferrer la masia apareix documentada des de 1269 però sense constar el nom dels propietaris. A la baixa edat mitjana el mas era feudatari de Sant Miquel del Fai al qual hi pagava un cens. La família Oriach apareix esmentada per primer cop en el s. XVI. Posteriorment, per successius matrimonis, va passar a la família Botey, als Sabater i als Ramentol.Aquesta masia es troba classificada per Bonet i Gari com a pertanyent al tipus II. Aquest grup es diferencia al presentar les crugies perpendiculars a la façana en la qual apareix un frontó triangular. Segons la classificació de Moner per la distribució dels espais es podria classificar com una masia de dos cossos. Aquesta tipologia s’ha anat definint a partir de les intervencions arqueològiques dels darrers anys. Consistiria en un mas exempt de dos cossos de planta rectangular o quadrada i dividida internament en dos espais. Pot disposar de dos pisos superiors (pis i golfes) o un de sol. La seva distribució interna es semblant la mas-torre. Les diferents plantes estarien separades per trespols de fusta fet que deixava passar l’escalfor dels animals. La teulada duria ser a dues vessants. Moltes vegades es poden confondre amb els masos torre, però es tractaria de construccions més senzilles. Aquestes construccions no serien anteriors al s.XIV i la majoria corresponen al s.XV o i es poden allargar fins el s.XVI-XVIII. Podríem citar com exemples el Mas de Viladordis (Sant Fruitós de Bages), el citat mas de la Posada a Calella, el mas Vilar a Olesa de Montserrat; el mas Torre del Senyor a Torrelles de Llobregat i el mas situat al costat de la capella de Sant Julià de les Alzinetes de Jorba i Can Fonolleda a Palafolls.Altrament dita Ca l'Oriac. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||
| 84341 | Can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrents-3 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=16&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9094</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2202</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Ferrer, Cristòfol (1979), Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIV-XV-XVI | <p>Edifici sense gaire interès com a conjunt, tot i que destaquen alguns elements determinats. Es tracta d'una masia amb teulada a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Per la part lateral esquerra i per la part posterior hi ha annexes realitzats més tard.<br /> <br /> Els elements que composen la seva façana es distribueixen asimètricament. A la planta baixa hi ha una porta d'arc de mig punt adovellat i una finestra amb llinda de pedra. Al pis hi ha dues finestres gòtiques, una d'elles amb un arc conopial i l'altra amb un arc rebaixat, amb brancals de carreus de pedra. Al mur lateral dret hi ha una petita finestra amb un arquet lobulat.<br /> <br /> Tota la construcció és feta en pedra, amb els murs arrebossats i pintats tot i que aquest revestiment es conserva en molt mal estat.<br /> <br /> Al jardí hi ha un reixat o una tanca formada per un arc escarser o rebaixat, adovellat i coronat per una mena de frontó coronat per una cornisa motllurada de línies corbes. Conté també un blasó esculpit en un bloc de pedra quadrat, amb les figures d'una torre i un lleó, símbols de la família Torrents. A la part central de la tanca hi ha un reixat de ferro forjat.</p> | 08281-31 | Plaça Sant Jaume, 2-6 | <p>Documentada des del segle XIV (1331), la masia era propietat de la família Destorrents de Barcelona. Pere Destorrents va ser conseller en cap de la Generalitat al segle XIV. Al segle XVI, en deixar Barcelona, es va canviar el nom de Destorrents pel de Torrents. A la reixa que hi ha a la tanca del jardí es conserva una inscripció amb la data 1886, tot i que el blasó duu la data 1577. Aquest escut és commemoratiu del casament de M. Geroni Torrents amb Elisabeth Desbosch, de Sant Vicenç del Castell de Burriac.</p> | 41.4999318,2.3191557 | 443175 | 4594480 | 1331 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84341-can-torrents-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84341-can-torrents.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84341-can-torrents-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84341-can-torrents-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84341-can-torrents-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84341-can-torrents-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84341-can-torrents-6.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Actualment és un restaurant anomenat Ca l'Antigó. És una masia formada per dos cossos, l'habitatge i el destinat a taller de fusteria, ara convertit en restaurant. Per la tipologia de la porta adovellada i de les finestres gòtiques que s'han conservat, la casa degué ser construïda a mitjan segle XIV i és, per tant, la façana gòtica més antiga del poble. De fet, l'escriptura de compra del terreny és de 1331. El portal d'entrada a la casa, d'època barroca, té encastat un escut del 1577. Va pertànyer a la important família Des Torrents, de Barcelona. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||
| 84329 | Església Parroquial de Sant Martí de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-marti-de-teia | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=15&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9091</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-parroquial-de-sant-marti-teia-maresme/</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2186</p> <p>http://www.santmartideteia.com/</p> <p>https://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/tei%C3%A0-esgl%C3%A9sia-parroquial-de-sant-mart%C3%AD</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Deu i Martí, Joan (1982) Sant Martí de Teià. IV Centenari (1574-1974).</p> <p>Ferrer, Cristòfol (1979), Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià.</p> <p>Madurell i Marimón, Josep Maria (1970), L'art antic al Maresme. Del final del gòtic al barroc salomònic. Notes documentals.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVI | <p>Edifici d'una sola nau coberta amb volta de creueria amb els nervis destacats per sis claus d'arc. Exteriorment, l'església es troba diferenciada en dos cossos, un corresponent a la nau i l'altre format pel campanar, de planta quadrada, finestres d'arc de mig punt al cos superior i coronat per merlets triangulars, iguals que tots els que envolten l'edifici.<br /> <br /> Destaca, a l'exterior, l'estranya composició de la façana principal, amb una porta d'estil renaixentista i un finestral gòtic florit sobre uns murs completament nus i llisos, que mostren la pedra viva.<br /> <br /> L'interior presenta diverses capelles laterals, cobertes amb volta nervada, i trifori a la part superior, cobert també per volta nervada i amb baranes decorades per rosasses amb traceria. L'absis és pentagonal. Destaquen les claus de volta esculpides en pedra i l'acabament dels nervis, que descansen sobre mènsules a l'alçada de l'arrencament dels arcs.<br /> <br /> La façana està precedida per una escalinata que fa d'accés al portal. Aquest, realitzat amb pedra picada de Montjuïc, és format per un frontó triangular i un entaulament suportat per columnes de capitell corinti i base conformada per un petit plint. Destaca, al damunt del frontó, un relleu en pedra amb la figura de Sant Martí muntat a cavall, tot partint la capa que encara duu posada per donar-li al pobre (figura més petita que té al davant).<br /> <br /> Al damunt del portal hi ha un gran finestral neogòtic, concretament d'estil gòtic florit, amb traceries i florons decoratius, que fou afegit en època moderna.<br /> <br /> El campanar és de torre quadrada, amb les campanes sobre una estructura de ferro.</p> | 08281-30 | Baixada de les Moreres, 7 | <p>La vil·la de 'Taliano', que va donar nom a l'església i al terme, surt esmentada l'any 961, i quatre anys més tard (965) s'esmenta l'església de 'Taliano', que fou donada a la seu de Barcelona (el 1969 se'n va commemorar el mil·lenari).<br /> <br /> L'antiga parròquia surt molt documentada al llarg del temps, i consta que l'església experimentà restauracions després del 1330 i del 1439, fins que fou totalment reedificada a partir del 1574, sota la direcció del mestre de cases Antoni Mateu. De fet, es conserva el contracte dut a terme entre el rector de Sant Martí, Batlle i Síndics de la parròquia amb Antoni Matheu, amb data 31 d'agost del 1574 a Barcelona, on se li demana la restauració d'una petita església tot tenint com a model l'església de les monges de Santa Elisabet de Barcelona, tot i que al final es féu seguint la del convent de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona. El contracte es troba guardat a l'Arxiu del Col·legi de Notaris de Barcelona.<br /> <br /> Estèticament, la façana de Sant Martí és un exemple de la barreja de l'art gòtic tardà i els inicis del Renaixement. Sobre el portal es conserva un relleu de sant Martí que sembla que es devia aprofitar de l'edifici anterior, i que ha estat datat els segles XII-XIII.<br /> <br /> Durant l'any 1902 fou restaurada la façana lateral que confronta amb la plaça, s'estucà l'interior de la nau, s'hi construïren les baranes de les tribunes i s'obrí el gran finestral de la façana principal.<br /> <br /> Al seu interior conserva un retaule, que presideix l'altar major, amb unes pintures interessants del començament del segle XVII, obra de Lluís Gaudín.<br /> <br /> El 1986 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya subvencionà la restauració de l'edifici.</p> | 41.4997791,2.3195096 | 443204 | 4594463 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-campanar.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-campanar.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-dscf1568.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-dscf1569.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Antoni Matheu | La primitiva església de Teià, documentada des del segle X, va ser substituïda a partir de 1574 per un nou temple d'estil tardogòtic. Les obres van ser dirigides pel mestre de cases Antoni Mateu. Consta d'una nau amb capelles laterals i absis poligonal, coberta amb volta de creueria, i un massís campanar de torre al lateral de la façana. El portal és de tipus renaixentista, flanquejat per dues columnes estriades amb capitell corinti, que sostenen un frontó triangular damunt del qual hi ha una imatge de sant Martí, segurament procedent de l'església anterior, on es veu el sant a cavall compartint la capa amb un pobre. El gran finestral neogòtic que presideix la façana va ser afegit l'any 1902.L’església parroquial de Sant Martí és també coneguda com la Catedral del Maresme per les seves dimensions. Es tracta d’un temple d’estil gòtic-renaixentista construït l’any 1574 pel mestre de cases Antoni Mateu, pel preu de 250 lliures. En el contracte original de l’encàrrec s’hi especificava que havia de ser idèntica al Monestir dels Àngels de Barcelona. La façana principal se situa a llevant, precedida per una escalinata d’accés. La portalada, feta amb pedra picada de Montjuïc, és presidida per un frontó triangular amb la figura de sant Martí muntat a cavall. Al seu damunt hi ha un gran finestral florit d’estil neogòtic, fruit de la reforma efectuada l’any 1902. L’interior consta d’una sola nau coberta amb volta de creueria amb els nervis destacats per sis claus d’arc esculpides. Als laterals hi ha diverses capelles i, sobre seu, un trifori amb baranes decorades per rosasses amb traceria. L'absis és pentagonal i el campanar, situat a la part anterior, és d’aparença sòbria i planta quadrangular. | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||||
| 84328 | Llar Infantil Santa Rosalía | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llar-infantil-santa-rosalia | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=14&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9088</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.ccma.cat/324/la-llar-infantil-santa-rosalia-de-teia-fara-un-centre-dacollida-per-a-nens-orfes/noticia/221693/</p> <p>http://www.elpuntavui.cat/punt-divers/article/4-divers/238441--la-llar-infantil-santa-rosalia-de-teia-fara-un-centre-dacollida-per-a-nens-orfes-.html</p> <p>http://www.fedaia.org/content/fundacio-privada-llar-santa-rosalia</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVII/XIX | <p>Edifici de tipus basilical de cos central més elevat cobert a dues vessants i cossos laterals més baixos amb teulada d'una sola vessant. A la planta baixa destaca la portada, d'arc de mig punt adovellat i feta amb pedra. Els dos pisos compten amb diverses finestres, de les quals només una compta amb una llinda de pedra que mostra una inscripció, brancals estructurats per carreus ben escairats i polits i ampit de pedra. El pis més elevat del cos central correspon a l'antic graner.<br /> <br /> Completen el conjunt diferents annexes situats tant a la part posterior de l'edifici com als costats, a més d'una capella.<br /> <br /> Hi ha una llinda realitzada en pedra, és l'únic fragment que resta del conjunt que formava la porta.<br /> <br /> Al centre porta esculpit un escut en forma de quadrilong francès, encara que no hi ha el blasó o escut d'armes al centre. Està voltat exteriorment per una decoració d'elements pseudo-vegetals.<br /> <br /> La part interior de la llinda es troba esculpida amb motllures o relleus rectes.<br /> <br /> Presenta la data de 1762 gravada a la llinda.</p> | 08281-29 | Torrent de les Monges, 23-29 | <p>Sobre la llinda de la finestra es pot llegir la inscripció 'feu la present obra Pere Aroles l'any 1619'.</p> <p>A principis del segle XIX la casa era propietat de la Comunitat de Sant Jaume de Barcelona. Després de la desamortització del Patrimoni de l'Església, en el cens de l'any 1865, ens trobem amb Timoteu Capella. 'Les Monges' o 'Hogar Infantil Santa Rosalía' fou fundat com asil d'orfes l'any 1885 per les Religioses Franciscanes de Seillon (França). Obra que es pogué realitzar gràcies a la donació de les finques -entre les que hi havia aquesta de Ca l'Arnau- per la seva propietària Na Rosalia Goulard, Vda. Achon. Actualment es continua realitzant aquesta funció de llar infantil. És propietat de la Hermandad de San Isidro, de Padres Somascos, centre adherit al Departament de Benestar i Família. <br /> <br /> </p> | 41.4973282,2.3206148 | 443294 | 4594191 | 1619 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-9.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Pere Aroles | Altres noms que té són Les Monges o Manso Arnau. Actualment forma part dels Serveis Socials i és guarderia o llar infantil per a nens orfes. És una entitat que depèn de la congregació dels Pares Somascos, una congregació fundada l'any 1568 a Itàlia per Sant Geroni Emiliani. Des dels seus inicis la congregació ha tingut una labor assistencial cap als nens més pobres i necessitats de la societat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||
| 84327 | Can Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mora-2 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=13&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9087</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2207</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XV-XVI-XVII | <p>Masia d'estructura basilical del segle XIV. Presenta un cos central més elevat que els dos cossos laterals, cobert amb una teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, pis i graner. A la planta baixa destaca la portada, d'arc de mig punt adovellat i amb un escut esculpit en relleu pla que inclou una creu grega de braços eixamplats. Al pis destaquen les tres finestres obertes, totes elles amb llindes de pedra monolítiques, motllurades i d'arc conopial amb arquets lobulats. El graner mostra una sola finestra amb llinda de pedra. Totes les obertures són fetes amb pedra i els angles cantoners de la casa són reforçats per carreus de pedra ben escairats i polits.<br /> <br /> Al primer pis, entre dues de les finestres, hi ha un rellotge de sol que duu la data 1950. Tots els murs són arrebossats.</p> | 08281-28 | Passeig de la Riera, 172 | <p>Fins al segle XVII la masia era coberta a dues vessants, però l'any 1677 es va pujar el cos central, tot quedant convertida en masia d'estructura basilical.<br /> <br /> El primer document en el qual surt esmentada és del 1525, en el qual figura el nom de Joan Gurri. El 1665, amb l'extinció d'aquesta família per manca de descendència masculina, va passar a propietat del seu cunyat Ramón Mora, família que l'ha mantingut fins a l'actualitat.</p> | 41.5079828,2.3160758 | 442925 | 4595376 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-9.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Masia situada a la banda esquerra de la Riera, obra probable del segle XV, documentada des de l'any 1525. En aquella època pertanyia a Joan Gurri, cognom que s'extingeix a la fi del segle XVII. La casa passa a ser propietat dels Mora, de Premià, que la conserven fins a la fi del segle XIX. Es manté molt ben conservada, amb una façana on hi destaca el gran portal adovellat, amb un escut a la clau, i tres notables finestrals gòtics d'arc conopial amb arquets lobulats. El cos més elevat, les golfes, van ser afegides el 1677, segons figura inscrit en una de les llindes. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||||
| 84326 | Torre Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sala | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=12&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9086</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3638</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2018. </p> <p>Bonet i Garí, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> | XX | <p>Edifici de planta quadrada cobert a quatre vessants. Consta de planta baixa, pis i golfes que ocupen tota la superfície de l'edifici. Exteriorment tots els elements són d'un estil proper al Renaixement més clàssic: porxos, columnes d'ordre corinti, arcs de mig punt, balustrades, frontons i motllures en terracota, que és el color predominant en tot l'exterior.<br /> <br /> Els motius ornamentals realitzats en terracota que enmarquen les finestres representen figures al·legòriques. Els murs exteriors són esgrafiats amb motius geomètrics.<br /> <br /> A la part del darrera de la casa hi ha un bosc especialment plantat amb arbres d'importació.<br /> <br /> A l'interior, el que resulta més interessant és la distribució d'espais, donat que totes les sales es comuniquen entre elles, especialment al primer pis, el que comporta que totes les cambres tinguin dues portes d'accés. Així, es pot recórrer tot el pis superior sense sortir al rebedor distribuïdor d'espais, d'especial interès per estar format amb columnes i arcades recobertes completament de mosaic ceràmic amb motius un tant vegetals.<br /> <br /> La importància de l'edifici també recau en els materials utilitzats en la decoració interior: fusta de melis en totes les portes, finestres i gran part dels mobles, vidres belgues, escala de marbre de Carrara, arcades i xemeneia (menjador) de terracota, banys amb rajoles vitrificades i banyeres importades dels Estats Units.<br /> <br /> Cadascuna de les habitacions presenta un sostre diferent, 28 en total, excepte les golfes amb tota la bigueria i els cavalls de teulada realitzats amb fusta de melis, que inicialment era un espai dedicat a les tasques realitzades pel servei.</p> | 08281-27 | Carrer Can Bassols, 2-18 | <p>La casa fou manada construir pel Comte de Godó per a la seva filla Rosa. Fou construïda per Lluís Bonet i Garí, arquitecte format al costat de J. Puig i Cadafalch i que fou deixeble d'Antoni Gaudí. Durant la guerra civil espanyola de 1936-1939 fou utilitzada com a escola. Posteriorment passà a mans dels actuals propietaris.<br /> <br /> Existeixen en tot el món nou cases idèntiques construïdes per Bonet Garí, totes elles en països diferents.<br /> <br /> La torre Sala, com així s'anomena per trobar-se al costat de Can Sala, s'edificà l'any 1928.</p> | 41.5004541,2.3169026 | 442987 | 4594539 | 1928 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84326-torre-sala-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84326-torre-sala.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84326-torre-sala_1.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lluís Bonet i Garí | Es diu també Can Solanes.Edifici fet construir l'any 1928 pel comte de Godó per a la seva filla Rosa. Té planta rectangular i consta de planta baixa, amb porxos al davant, pis principal i golfes. La coberta és de teules a quatre aigües. La composició i els elements ornamentals, a base d'esgrafiats, fan d'aquesta casa un bell exponent del vessant neoflorentí del Noucentisme. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||
| 84325 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-8 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=11&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9085</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2208</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XV-XVI/XVIII | <p>Masia de planta baixa i pis, amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Destaquen els tres finestrals gòtics del primer pis, amb llindes treballades en forma d'arc conopial, motllurat, amb lobulacions i amb impostes decorades per capets humans i figures d'animals. La porta és d'arc de mig punt adovellat.<br /> <br /> Hi ha una construcció contigua que també consta de planta baixa i pis, amb finestres amb llindes de pedra i un portal d'arc rebaixat amb dovelles molt més curtes que les del portal principal de la casa. És coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana.<br /> <br /> Els murs d'ambdues construccions són de maçoneria, mentre que les obertures són totes de pedra.</p> | 08281-26 | Carrer Can Bassols 2-18Tocant al torrent de Casa Bru | <p>Del conjunt, la part més antiga és del segle XVI, i la part afegida contiguament és del segle XVIII.<br /> <br /> També és coneguda pel nom Casa de Dalt i antigament pel nom Mas Sala, segons consta en una comunicació del 1796 dirigida al Rei.</p> <p>En l'amillarament de 1865 era propietat de Jacinta Dardanyà i, per això era coneguda com la casa de Dalt de can Dardanyà. <br /> <br /> Actualment és propietat de la família Solanas, que l'ha restaurada tot deixant al descobert, en la part corresponent al celler, una façana de pedra que formava part d'una antiga construcció.</p> | 41.5006027,2.3174982 | 443037 | 4594556 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84325-can-sala-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84325-can-sala.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Masia de planta quadrada amb teulada a dues aigües, situada a tocar del nucli urbà, no gaire lluny de l'església. És obra del segle XV, segons testifiquen les tres finestres gòtiques, d'arc conopial, amb carasses esculpides a les mènsules. El portal és de punt rodó, amb grans dovelles. Un detall interessant són les espitlleres que hi ha sota la finestra central i als costats del portal. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. El cos del costat és un afegit del segle XVIII. Durant un temps va pertànyer al comte de Godó. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||||
| 84324 | Villa Carmen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-carmen-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=10&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9084</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0ç</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3643</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrada i cobert amb teulada plana o terrat, del qual sobresurt una torre quadrada. Consta de planta baixa, pis i golfes que sobresurten com un cos central superior. La façana pròpiament està formada per una escalinata central que condueix a la porta d'accés, un balcó amb un gran finestral i les golfes ja esmentades.<br /> <br /> Els elements constructius són d'estil neoclàssic: balustrades, frontons al damunt de les cornises, mènsules que suporten coronaments per a les finestres, etc. Al mur lateral de l'esquerra hi ha una balconada sostinguda per vuit revoltons.<br /> <br /> L'entrada al jardí queda emmarcada per dos pilars, i es tanca per una portada de ferro forjat.</p> | 08281-25 | Passeig de la Riera, 90-94 | <p>Construït l'any 1890 pel mateix arquitecte que l'havia d'habitar.</p> | 41.4987576,2.3214317 | 443363 | 4594349 | 1890 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | L'altre nom que rep és Ca la Cecília i Cal Dr. Mariano.Edifici construït l'any 1890, actualment casal per a gent gran i seu d'entitats municipals, Té planta quadrada amb terrat i una torratxa quadrada. La façana, precedida per una escalinata, respon a una estètica classicista, amb un balcó de balustres i elements ornamentals com ara frontons, mènsules, impostes, etc.Ca la Cecília és un equipament públic que acull el Casal d’Avis i els Serveis municipals d’Atenció a les Persones. Abans de ser adquirida per l’Ajuntament, la casa havia estat propietat del doctor Eduardo Mariano. Es tracta d’un edifici de planta quadrangular i d’estil eclèctic situat al Passeig de la Riera. Construït el 1890, consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes, a més d’un generós jardí al qual s’hi accedeix per un barri de ferro forjat. El conjunt és cobert amb teulada plana o terrat, i està rematat per una torre quadrada o llanterna, al mig. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||
| 84315 | Can Tarradas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarradas | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9064</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://elpais.com/ccaa/2012/07/17/catalunya/1342550383_440509.html</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3646</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | S'ha reformat darrerament mantenint l'estat original. | <p>Edifici de planta baixa d'estil neoclassicista, format per dos pisos i terrat amb una torre llanterna a la part posterior, de planta quadrada i coronada per baranes amb balustres. La façana principal es troba dividida verticalment en tres cossos, dels quals el central és més elevat. Aquest compta amb un coronament purament decoratiu, estructurat per una cornisa suportada per cartel·les, igual al que hi ha al damunt dels tres balcons del primer pis i de la finestra central del segon pis.<br /> <br /> A la part esquerra de l'edifici hi ha un annex construït posteriorment. El jardí que envolta la casa havia estat un jardí senyorial, encara que avui es troba molt mal conservat.</p> <p>Edifici construït l'any 1851. La façana està dividida en tres cossos, més elevat el central. A la part del darrera hi ha una esvelta torratxa coberta amb terrat amb baranes e balustres. El coronament del cos central, amb una estret frontó, es repeteix sobre les llindes de les finestres principals. Al costat esquerra hi ha un cos amb galeria, afegit amb posterioritat.</p> | 08281-16 | Carrer Josep Puigoriol, 10 | <p>A la façana hi ha inscrita la data de 1851 i unes inicials entrellaçades difícils de desxifrar.</p> | 41.4965487,2.3219455 | 443405 | 4594103 | 1851 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84315-can-tarradas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84315-can-tarradas-1.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | En alguns llocs apareix com a Can Terrades. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||
| 84392 | Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rials | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=13&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=19671</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III aC. | Parcialment destruït | <p>S'accedeix a partir del carrer Joan XXIII creuant el pont de l'autopista C-32 en direcció nord. Es tracta d'uns camps erms amb suau pendent vers el sud en procés d'urbanització al barri de Rials de Teià. Queda emplaçat al nord del jaciment arqueològic 'Veral de Vallmora' on s'estan duent a terme les obres de restauració de les estructures romanes vinculades a la creació del parc arqueològic 'Cella Vinaria'.<br /> <br /> Jaciment documentat el 2008 durant la prospecció efectuada en aquests terrenys amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del maresme. Al vessant nord del carrer Amadeu Creus i Rosés s'hi observà una sitja que probablement quedà al descobert en efectuar les obres d'urbanització del carrer. L'estructura, que afectava el nivell geològic, feia 1 m de fondària i estava reblerta de pedres. Malgrat que no s'observaren materials que poguessin determinar la seva cronologia, donada la proximitat del jaciment romà Veral de Vallmora a escassos 50 m, és molt possible que es tracti d'una sitja relacionada amb aquest establiment.<br /> <br /> L'estructura és perfectament visible al tall nord del carrer malgrat no es pot determinar el grau d'afectació que patí en fer-se el vial. Aquesta zona es troba en fase d'urbanització pel Pla Especial Rials-Garrofers de l'Ajuntament de Teià.</p> | 08281-46 | Carrer Joan XXIII, s/n | <p>La cronologia és desconeguda. </p> | 41.4940978,2.3118898 | 442563 | 4593838 | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2021-07-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Com a jaciment s'ha trobat una sitja isolada. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | ||||||||
| 84389 | Depuradora d'Aigües Residuals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/depuradora-daigues-residuals | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=10&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=11920</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | I aC. | Parcialment destruït. | <p>El jaciment queda emplaçat en uns terrenys planers a l'est del tram final de la riera de Teià, just al nord del jaciment arqueològic “riera de Teià”, pertanyent al municipi del Masnou. L'accés al jaciment s'efectua des de la carretera N-II, trencant vers el nord per la riera de Teià.<br /> <br /> Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat arrel de la intervenció arqueològica realitzada a la zona, subsidiària de les obres de construcció de la depuradora d'aigües residuals de Teià - Maresme Sud.<br /> <br /> L'actuació, basada en l'execució de 18 sondejos arqueològics, va permetre documentar la presència de fragments de paviment d'opus signinum i restes de material constructiu, juntament amb material ceràmic - àmfores Dressel 1 i terra sigil·lada sudgàl·lica - molt rodat, degut segurament a les riuades.<br /> <br /> Si be es podria contemplar la hipòtesi de l'existència d'un assentament romà, l'estat de conservació dels materials trobats a tocar de la riera de Teià fan posar en dubte presència d'un establiment en aquest lloc, ja que existeix la possibilitat que provinguin d'una zona més elevada, arrossegats aquí per les crescudes del torrent. Els materials ceràmics exhumats es situen cronològicament al canvi d'era i l'època altimperial. S'ha de tenir en compte, però, que aquests es trobaren descontextualitzats, impossibilitant la seva associació a les restes estructurals.<br /> <br /> La visita al lloc efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no aportà noves informacions sobre el jaciment, impossibilitant la determinació de l'estat de conservació.</p> | 08281-43 | Riera de Teià, 6A tocar de la N-II i just en el límit amb el municipi del Masnou. Sota seu s'hi troba el supermercat Caprabo. | <p>Des de Romà August fins a Romà Alt Imperi ( -27 / 192 )</p> | 41.4864700,2.3382500 | 444757 | 4592973 | ( -27 / 192 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 1996. Excavació1996. Excavacions: urgènciaEs van realitzar 18 sondejos arqueològics previs a les obres de construcció d'una estació depuradora d'aigües residuals, al centre d'on havien d'anar els dipòsits. Es van trobar restes d''opus signinum' i també material constructiu i àmfores d'època romana, tot molt rodat, degut segurament a les riuades. També es va documentar Terra Sigil·lata sudgàl·lica i una àmfora Dressel 1. Es troba situada molt a prop del jaciment arqueològic conegut amb el nom de 'La Riera de Teià', on l'any 1991 i amb motiu de les obres de construcció del supermercat Caprabo es van localitzar restes d'una vil·la romana i enterraments alt medievals. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 | |||||||
| 86885 | Partida de Fosses o Clotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/partida-de-fosses-o-clotes | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=0&consulta=MSUxK2Zvc3NlcyBvIGNsb3RlcyUyKy0xJQ%3D%3D&codi=1161</p> <p>COLL MONTEAGUDO, R. (2004). Història arqueològica de Premià</p> <p>GALERA, Ll. La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià. Museu. 1949. </p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</p> <p>RIBAS, M. (1976) El Maresme en els primers segles del Cristianisme</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III aC. | Desconegut. La vegetació ha anat tapant el jaciment. | <p>Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.</p> <p>El jaciment ocupa uns camps entre els termes municipals de Teià i Premià de Dalt, la meitat dels quals pertanyen a terrenys de cultiu i la resta es mantenen erms. S'hi accedeix a partir de la urbanització de Can Berenguer del municipi de Premià de Dalt. Un cop dins de la urbanització, venint per la Ronda del Pirineu, cal agafar el carrer Parc Güell en direcció sud-oest. En aquest carrer, en fer una corba molt tancada, cal entrar per un camí de terra a mà esquerra el qual finalitza a l'àrea del jaciment.<br /> <br /> Com el propi nom indica, des d'antic els pagesos de la zona tenien constància de la presència a l'indret de 'fosses' o llocs on s'ensorrava el terreny (clots o clotes) a causa de la presència d'estructures al subsòl.<br /> <br /> Se sap que durant les obres de construcció de l'autopista C-32 els anys 197 i 1968 es destruïren sepultures romanes a l'àrea afectada pel vial.<br /> <br /> Posteriorment, Lluís Galera i membres del Museu Municipal del Masnou efectuaren una intervenció l'any 1970 fruit de la qual es documentà la presència d'estructures d'època romana - un paviment d'opus signinum, dipòsits a diferents nivells i una habitació on es va documentar una pedra utilitzada per a una premsa d'oli - i materials ceràmics diversos; campaniana A i B, terra sigil·lada sudgàl·lica, hispànica, Clara A i D, ceràmica ibèrica, ceràmica de parets fines i àmfora ibèrica i romana.<br /> <br /> D'altra banda dins l'àrea delimitada, concretament entre Cal Sobirà i Cal Perdut de Dalt i pertanyent al terme municipal de Premià de Dalt, també s'han pogut observar materials romans en superfície al llarg del temps.<br /> <br /> La visita a l'indret amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica el 2008 ha permès la localització d'un mur d'època contemporània el·laborat amb materials constructius d'època romana reaprofitats (fragments d'opus signinum), la presència dels quals, juntament amb les dades aportades pels materials documentats, fan pensar en la presència en aquesta zona, d'un assentament d'època romana tipus villae emmarcat dins el segle II aC. i el segle V dC.<br /> <br /> </p> | 08281-74 | A l'Est de Teià tocant amb Premià de Dalt, entre el Torrent dels Bloc o de Fosses i un turó que hi ha al Nordest, per sobre de l'A-19. Entre una àrea de serveis i Can Noguer. | <p>Des de Romà República fins a Romà Baix Imperi ( -200 / 476 ). </p> <p>Jaciment conegut pels pagesos des d'antic, com un lloc on hi havia 'clotets'. </p> | 41.4939370,2.3342836 | 444432 | 4593805 | ( -200 / 476 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Si bé actualment no es pot precisar l'estat de conservació de l'establiment, és segur que part del jaciment fou destruït durant la construcció de l'autopista C-32.Jaciment que presenta una superfície d'interés arqueológic d'uns 180 per 180 metres, amb tègula, ceràmica comuna, dòlia, 'opus signinum', 3 0 4 dipòsits (no es recorda el nombre exacte) a diferents nivells i una habitació en la que es va trobar una premsa d'oli, ceràmica campaniana (A i B), sigil·lata, hispànica, clara A, D, ceràmica ibèrica, de parets fines, comuna romana, àmfora (ibèrica i romana), petxines, vidre, escòria de vidre, claus de ferro, un fragment de canonada de terrissa, 5 fragments d'escòria ceràmica de forn (malauradament indeterminada9 i una gran fusaiola. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 144,11 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.