Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89108 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-2 | <p>https://parcs.diba.cat/web/litoral/situacio-i-accessos</p> <p> </p> | <p>El Parc de la Serralada Litoral se situa a cavall de les comarques del Maresme i del Vallès Oriental, entre els termes dels municipis d'Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Òrrius, Martorelles, Premià de Dalt, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt al Maresme, i els municipis vallesans de Montornés del Vallès, la Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Vallromanes i Vilanova del Vallès.</p> <p>L'Espai Natural es troba constituït per tres unitats ben diferenciades: La Conreria, el massís de Sant Mateu i el massís de Céllecs. En total és una superfície protegida de 7.408,24 ha definides en el Pla especial i en l'ampliació aprovada al 2013.</p> <p> </p> | 08281-94 | Passeig de la Riera s/n | <p>Superfície protegida de gestió del Consorci (Pla especial): 4.042 ha</p> <p>Any de creació del consorci: 1992</p> <p>Any d'aprovació del Pla Especial: 2004<br /> <br /> </p> <p><br /> </p> | 41.5112446,2.3175581 | 443051 | 4595737 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/89108-vinyes-i-serralada-litoral.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Rondes (sortida de Barcelona)B-20 de Barcelona a MontgatC-31 de Barcelona a BadalonaTant la B-20 com la C-31 continuen i enllacen amb la C-32 o amb la N-II AutopistesC-32, venint del Sud, sortida 94: Vilassar de Mar. CabreraC-32, venint del Nord, sortida 97: Barcelona, Vilassar de Mar, CabreraAP-7, tant venint del Nord com venint del Sud, enllaçar amb la C-60 direcció Sud cap a Mataró i posteriorment agafar la C-32 direcció Barcelona, sortida 97: Barcelona, Vilassar de Mar, Cabrera CarreteresC-1415c de Granollers a MataróBV-5106 de la Roca del Vallès a Òrrius i ArgentonaBP-5002 del Masnou a GranollersB-500 de Badalona a Mollet (la Conreria)BV- 502 d'Argentona a Vilassar de Mar (carretera d'Argentona)BP- 5001 de Santa Coloma de Gramenet a La Roca del Vallès (carretera de La Roca)N-II de Barcelona a Mataró, aquí agafar la carretera BV-502 a l'alçada de Vilassar de Mar (rotonda) | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 84289 | Can Cambray | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cambray | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=26&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9106</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g4891923-d6852319-Reviews-Restaurant_Cambray-Teia_Catalonia.html</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Edifici d'una planta i un pis amb alguns sectors que compten només amb la planta baixa. És format per diversos cossos d'alçades diferents i coronats, molts d'ells, per terrats amb balustrada. En tot el conjunt destaquen els voladissos de la teulada, realitzats en fusta, així com alguns elements a l'exterior que formen part de les dependències del jardí: petits balcons en forma de rotonda, amb baranes de ferro i rajoles de ceràmica daurada.<br /> <br /> El jardí és delimitat per un mur de contenció format per arcades de maó amb pilars quadrats en la part superior.</p> | 08281-7 | Torrent de la Móra, 17Passeig de la Riera-Carrer Torrent de Can Móra, 9-11 | <p>La casa també es coneix com a Can Calcanyo, que correspon al nom del senyor italià que a final del segle XIX reforma l'antiga masia de Can Cambrai, per adquirir l'aspecte actual. Es poden observar clarament les diferents ampliacions i els reforçaments de la paret per aturar la terra de la muntanya que baixava pel torrent, per causa de les pluges. Avui és seu del restaurant Can Cambrai. </p> | 41.5057973,2.3179647 | 443080 | 4595133 | Inicis del segle XX | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | També té com a nom Can Brai i Can Cambrai. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84324 | Villa Carmen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-carmen-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=10&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9084</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0ç</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3643</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrada i cobert amb teulada plana o terrat, del qual sobresurt una torre quadrada. Consta de planta baixa, pis i golfes que sobresurten com un cos central superior. La façana pròpiament està formada per una escalinata central que condueix a la porta d'accés, un balcó amb un gran finestral i les golfes ja esmentades.<br /> <br /> Els elements constructius són d'estil neoclàssic: balustrades, frontons al damunt de les cornises, mènsules que suporten coronaments per a les finestres, etc. Al mur lateral de l'esquerra hi ha una balconada sostinguda per vuit revoltons.<br /> <br /> L'entrada al jardí queda emmarcada per dos pilars, i es tanca per una portada de ferro forjat.</p> | 08281-25 | Passeig de la Riera, 90-94 | <p>Construït l'any 1890 pel mateix arquitecte que l'havia d'habitar.</p> | 41.4987576,2.3214317 | 443363 | 4594349 | 1890 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | L'altre nom que rep és Ca la Cecília i Cal Dr. Mariano.Edifici construït l'any 1890, actualment casal per a gent gran i seu d'entitats municipals, Té planta quadrada amb terrat i una torratxa quadrada. La façana, precedida per una escalinata, respon a una estètica classicista, amb un balcó de balustres i elements ornamentals com ara frontons, mènsules, impostes, etc.Ca la Cecília és un equipament públic que acull el Casal d’Avis i els Serveis municipals d’Atenció a les Persones. Abans de ser adquirida per l’Ajuntament, la casa havia estat propietat del doctor Eduardo Mariano. Es tracta d’un edifici de planta quadrangular i d’estil eclèctic situat al Passeig de la Riera. Construït el 1890, consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes, a més d’un generós jardí al qual s’hi accedeix per un barri de ferro forjat. El conjunt és cobert amb teulada plana o terrat, i està rematat per una torre quadrada o llanterna, al mig. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 86862 | Ca l'Americano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamericano-1 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Construcció de principis del segle XX, de planta rectangular amb façana de composició eclèctico-colonial de la qual destaca el remat superior de la façana principal amb un relleu en forma de segment circular. La construcció s'assenta en una plataforma situada a un nivell superior al de l'accés que presenta una barana amb balustres.</p> <p> </p> | 08281-59 | Carrer Margarida Xirgu s/n | <p>Aquesta casa va ser construïda al 1923 per un 'indiano' que fou comerciant i es deia Martí Raméntol i Novell (Teià, 1885- El Salvador, 1956). Quan es retirà, a l'any 1927, vivia temporades a la casa. </p> | 41.5004882,2.3169029 | 442987 | 4594544 | 1921 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-ca-lamericano-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-ca-lamericano.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-cal-americano-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-cal-americano-1.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Altrament dit Can Jorba. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 86868 | Can Gassó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gasso | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Antiga casa pairal de la finca de Can Gassó, avui integrada al teixit urbà de Teià. El desenvolupament del Pla Parcial de la Plana ha permès situar-la en una posició emblemàtica a l'entrada principal del poble, pel passeig de Massarossa. La façana migdia i part de la façana llevant conserven el seu estat original. No és així a les altres façanes que han sofert modificacions i afegits. </p> <p>Las façanes que es conserven ens mostren la importància d'aquesta construcció d'estil eclèctic, de la que podem destacar la composició simètrica de la façana migdia, alterada per un balcó amb barana de balustres situat al primer pis, així com una terrassa situada al segon nivell.</p> <p>S'admetrà, com a ús complementari a l'ús principal (terciari-comercial), l'ús d'habitatge en el cos principal catalogat, sempre vinculats i com un únic immoble.</p> | 08281-65 | Passeig de la Plana, 31 | 41.4927698,2.3287019 | 443965 | 4593679 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86872 | Can Botei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-botei | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Casa a quatre vents de planta baixa i pis amb porxos als dos nivells. De la coberta emergeix una torre de planta rectangular. </p> <p>Hi ha una barana de balustres tant a la coberta com als porxos. L'edifici ha sofert modificacions que li han fet perdre atributs originaris. </p> | 08281-69 | Carrer J. Puigoriol, 2-8Passeig de la Riera, 29-33Carrer de la Cerdanya, 21-27 | 41.4965729,2.3218866 | 443400 | 4594105 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-can-botei-o-pepito-llaurador.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-can-botei-o-pepito-llaurador-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-can-botei-o-pepito-llaurador-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-rcs3555-can-botei.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 87970 | Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrat-cor | <p>Triquell i Salomé, Adrià (2012). <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris)</em>. Editorial Piolet, Barcelona. Pàg. 168</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Sagrat_Cor_de_Tei%C3%A0</p> <p>http://www.cristodelacaridad.es/claudiorius.php</p> | XX | <p>És una estàtua de marbre de Carrara feta el 1956 per Claudi Rius. La va erigir la propietària de la finca per tancar una picabaralla amb el rector de la parròquia de <a href='https://ca.wikipedia.org/wiki/Tei%C3%A0'>Teià</a> que la va titllar de mancada de fe. La figura, dalt del turó rocallós del Moliner i amb els braços oberts, mira directament a l'església de Teià i gaudeix d'una bona vista sobre la riera de Teià i el mar.</p> <p>El Sagrat Cor de Teià es troba al Parc de la Serralada Litoral. </p> | 08281-84 | Al final de l'asfalt del passeig de la riera de Teià surt una pista a la dreta, amb indicadors de ruta i Refugi de la Ferreria del Vedat. La prenem i pugem 990 m, fins a un revolt a l'esquerra on a la dreta hi ha una estaca que senyalitza la ruta del Vedat. D'aquest punt en surten dos corriols: el de la dreta duu al Sagrat Cor, 30 metres més enllà. | <p>Claudi Rius Garrich va néixer a Barcelona l'any 1892, en el si d'una família de tradició d'escultors. No en va tant el seu pare, José Rius, com el seu avi, Claudi Garrich, ho van ser.<br /> <br /> Va cursar estudis artístics de dibuix en l'Acadèmia de Belles arts i en el Cercle Artístic Sant Lluc de Barcelona. Va aprendre a modelar en el taller del seu propi pare José Rius i en el taller d'Antonio Parera Saurina. També va ser deixeble de l'escultor José Llimona Bruguera, de gran renom en l'escultura modernista catalana del segle XX, de l'estil del qual rep una gran influència.<br /> <br /> Claudi Rius va participar en diferents certàmens i exposicions a Espanya i a Itàlia, sent distingit amb esments i diplomes honorífics. Posseïa el seu taller al carrer Rosselló 195 de Barcelona, en els baixos de l'edifici. L'habitatge familiar la tenia en el segon pis del mateix edifici, estava casat i tenia dos fills.<br /> <br /> El catàleg de les obres de Claudio Rius és llarg i interessant. La seva activitat la va desenvolupar sobretot a Barcelona, però també a Sevilla i a Santiago de Xile. Va fer imatges i grups escultòrics per a moltes poblacions de Catalunya i de la resta d'Espanya.<br /> <br /> Claudi Rius es va inspirar en els clàssics espanyols dels segles XVI i XVII. D'aquí possiblement es deriva la gran expressivitat i emotivitat religiosa que s'observa en tots els seus passos processionals i també en general en totes les seves obres.<br /> <br /> Aquestes són algunes d'elles:<br /> <br /> Barcelona<br /> Església de Pompeia (Diagonal), pertanyent al convent dels Pares Caputxins, són obres seves la imatge de La nostra Senyora de Pompeia, un Crist Crucificat i també diversos relleus.<br /> Basílica de La nostra Senyora de la Mercè (patrona de Barcelona), són seus pràcticament tots els altars, imatges i decoració.<br /> Parròquia de Montesión (Rambla de Catalunya), són obra de Claudio Rius el gran retaule i moltes de les imatges que hi ha a l'Església.<br /> Catalunya<br /> <br /> Monestir de Montserrat, imatge de Santa Teresa Doctora.<br /> Nombroses imatges de Crist Crucificat en diverses localitats de Catalunya, entre elles la de la Germanor del nostre Pare Jesús de la Passió de Tarragona.<br /> Sevilla<br /> <br /> El Viacrucis i els Misteris del Rosari en marbre i la totalitat de les imatges del Turó dels Sagrats Cors.<br /> En la Catedral de Sevilla, l'altar i gran retaule d'estil gòtic-nòrdic dedicat al Sagrat Cor de Jesús, obra que se li va adjudicar després de guanyar el concurs públic.</p> <p>Santiago de Xile<br /> En 1949 se li confia la realització del projecte de set altars d'estil romànic per a la Catedral d'aquella ciutat sud-americana.</p> <p><br /> PASSOS PROCESSIONALS<br /> <br /> Gran importància dins de l'obra escultòrica de Claudio Rius la tenen els passos processionals que van sortir de les seves mans, dels quals, alguns dels anteriors a 1936 van desaparèixer durant la guerra civil.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa de Barcelona va realitzar l'Amargor dels Pares Carmelites.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa de Lleida va realitzar la Pietat i la Dolorosa.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa de Girona va tallar el Crist de la Passió i el Sant Sepulcre, aquest últim amb la imatge de Crist Jacent i les figures de deu àngels.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa de Ciudad Real, Claudio Rius va realitzar dos passos, Santíssim Crist de la Caritat i Sant Sepulcre.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa d'Hellín (Albacete) va fer la imatge del Santíssim Crist Crucificat.<br /> <br /> Tortosa (Tarragona) és la ciutat que posseeix actualment més passos realitzats per Claudio Rius. La Flagel·lació, la Coronació d'Espines i Jesús Natzaré.<br /> <br /> Finalment a Tarragona desfila el pas Vetlleu i Oreu, un dels passos més característics de la processó del Divendres Sant tarragoní i molt particular de moment de la Passió que pretén reflectir, sent únic en tota Espanya.<br /> <br /> La sensibilitat que tenia Claudi Rius per a l'escultura religiosa i que roman reflectida en les seves obres era molt gran. Les composicions plàstiques dels seus grups escultòrics són d'un gust estètic i d'una perfecció tècnica admirables, sempre dins d'un estil sobri, auster i sense concessions de teatralitat mes allà del que requereix una expressiva posada en escena dels diferents moments de la Passió. Però si per alguna cosa destaca Claudio Rius és pels seus coneixements anatòmics, que fan que els seus Cristos, per proporcions i detallisme, siguin pràcticament perfectes.<br /> <br /> Claudio Rius Garrich va morir a Barcelona l'any 1970, a l'edat de 77 anys.</p> | 41.5094636,2.3208189 | 443322 | 4595537 | 1956 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87970-rcs7730-sagrat-cor.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Claudi Rius | Des de la base de la figura (si mirem cap a l'est) s'endevina a uns 200 metres el Refugi de la Ferreria del Vedat. Al nord, el profund tall de la Pedrera del Tercio i al NE, just a la cresta, la tanca del Mirador d'en Pere. | 105 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84288 | Cases al Passatge Comte Godó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-al-passatge-comte-godo | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=25&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9105</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2204</p> <p>https://naturalocal.net/en/routes-trekking-catalunya/routes-trekking-barcelona/routes-trekking-teia/fonts-al-voltant-de-teia/394-torres-den-godo</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | Hi ha diversitat d'estats. Entre les que estan reformades o restaurades i les que no ho han estat. Això es pot observar en els esgrafiats, alguns s'han restaurat com la casa o edifici en general, i d'altres no. | <p>Conjunt de sis cases que ocupen un carreró sense sortida i part de la Riera de Teià. Cap d'elles és igual, tant pel que fa als elements decoratius com a l'estructura, però sí que hi ha una certa homogeneïtat entre els primers: la decoració està realitzada fonamentalment a base d'esgrafiats policroms; apareixen realitzats en verd, rosa, lila i groc, formant motius florals i garlandes. Destaquen les línies sinuoses i els coronaments esglaonats i ondats de les façanes.<br /> <br /> Podrien ser classificades dins d'un estil modernista.</p> | 08281-6 | Passeig de la Riera, 143-145-147-149Carrer del Comte de Godó 3-5-7-9 | <p>Les cases del costat esquerre de la riera són d'estil modernista, i van ser construïdes entre la riera i el carrer Comte Godó, en el principal eix viari del poble, on podem trobar edificis de tipologies i mides diverses.</p> <p>El conjunt el formen sis cases, totes diferents però decorades amb esgrafiats policromats que representen motius com flors i garlandes. També els coronaments són diferents uns esglaonats i altres ondulants.</p> <p>Aquestes cases incrementen el conjunt d'edificis de gran riquesa arquitectònica que trobem en molts municipis del Maresme, on trobem moltes cases d'indians.</p> <p>Data del primer quart del segle XX. A les torres d'en Godó, s'ubicaren els primers estiuejants, famílies de Barcelona que s'integraren voluntàriament a la Vila. Les vinyes del darrera han deixat lloc a la urbanització de la Molassa. En una d'aquestes cases hi va viure Francesc Casals i Chinchilla, àlies 'el cremat', que va ésser nomenat fill adoptiu de la vila l'any 1933 en agraïment pels donatius per arrenjar la Casa de la Vila i les escoles nacionals. </p> | 41.5021836,2.3182842 | 443104 | 4594731 | 08281 | Teià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-6.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Altrament dites les Torres d'en Godó. Actualment és un habitatge plurifamiliar. Al nord del poble, a la part més alta del passeig de la Riera, hi ha un interessant conjunt de cases d'estiueig unifamiliars de començament del segle XX. No són gaire grans, en general de planta i pis, amb o sense golfes, amb una estructura que recorda la masia rural tradicional. La composició de les façanes, amb predomini de la línia corba, adopta els models modernistes més populars, sobretot pel que fa als motius ornamentals on hi domina el repertori floral. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84319 | Can Godó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-godo-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=5&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9070</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2187</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX-XX | <p>Edifici de grans proporcions i planta quadrada que s'aixeca en forma de cub, amb una torre lateral que trenca l'eix de simetria. Consta de planta baixa i tres pisos. El coronament de la part superior és a base de merlets sota dels quals hi ha la cornisa. Els elements constructius són un tant eclèctics: arcs i motllures gòtiques amb elements vegetals, vitralls i decoracions modernistes. A l'últim pis destaca una galeria de finestres separades per petites pilastres i mènsules, que envolta tot l'edifici.<br /> <br /> El conjunt està envoltat d'una gran zona ajardinada i de bosc que s'inclouen dintre del recinte de l'edifici.</p> <p>Can Godó és un dels edificis més impactants de Teià. Es tracta d'una reconstrucció neomedievalista realitzada el 1916 sobre una masia del segle XVII coneguda com can Messeguer. Aquesta casa havia estat propietat del noble i militar austriacista Sebastià Dalmau i Oller. En una llinda de la façana lateral hi ha un escut austríac amb la inscripció 'Gotzen 1704'.</p> <p>Als inicis del segle XX la casa va ser adquirida per Ramon Godó, que va encarregar la transformació de l'edifici a l'arquitecte modernista Josep Majó Ribas, que uns anys abans havia projectat l'edifici de la Vanguardia, a Barcelona. L'edifici té un aire casteller reforçat pel coronament emmerletat i una torre en un dels angles. L'ornamentació de les façanes utilitza elements neogòtics. La casa manté, tanmateix, la planta i l'estructura interior de la masia del segle XVII. Al costat de l'entrada hi ha la capella, també de caire historicista. El jardí va ser projectat per Nicolau Rubió i Tudurí.</p> | 08281-20 | Carrer Sebastià Dalmau, 2 | <p>Fou propietat del militar austriacista Sebastià Dalmau i Oller (1682-1762), que tingué un paper destacat en la guerra de Successió (1714) i que fou un dels elements bàsics de la resistència catalana (morí exiliat a Viena). L'actual edifici correspon a la reforma d'una antiga construcció del segle XVII, de la qual en conserva les proporcions i l'estructura. Fou reformat per Josep Majó i Ribas (Barcelona 1867-1950), autor de diverses cases de pisos entre les quals destaca l'edifici de 'La Vanguardia' (1903) de Barcelona.<br /> <br /> Fou propietat de la família Masseguer, que casà una de les seves filles amb Gotzem, de qui Ramón Godó i Lallana guardà el seu record en una llinda.<br /> <br /> Com es pot veure escrit en algunes llindes, la casa fou comprada l'any 1893 i reconstruïda l'any 1916.</p> | 41.5017799,2.3202069 | 443264 | 4594685 | 1916 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84319-can-godo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84319-dscf1553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84319-can-godo-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84319-dscn3406-can-godo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84319-can-godo_1.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Josep Majó i Ribas | També es diu Casa Godó o Can Messeguer.És, actualment, una casa senyorial. Can Godó és una masia del segle XVII, que el XIX adquireix la composició neogòtica actual. Consta de planta baixa i tres pisos, amb forma de cub coronat amb merlets. Els elements decoratius són eclèctics: arcs i motllures gòtiques amb elements vegetals, vitralls i decoracions modernistes.A l’últim pis hi ha una galeria de finestres separades per petites pilastres i mènsules que envolta tot l’edifici.A la façana hi ha un escut d’armes barroc situat entre les inscripcions Gotzem-1704. La casa va pertànyer a Sebastià Dalmau, un destacat militar austriacista que va tenir un paper destacat en la guerra de Successió (1705-1714). A finals del XIX s’hi va construir una capel i, poc després, l’arquitecte Josep Majó va dirigir les obres de reforma de 1903. El conjunt està voltat d’una gran zona enjardinada i de bosc dissenyada per Nicolau M. Rubió i Tudurí el 1927 per encàrrec del Comte de Godó.Entre 1938 i gener de 1939, la propietat, que havia estat requisada per les autoritats republicanes, va acollir nens i nenes refugiats de les ciutats bombardejades i dels fronts de la Guerra Civil. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84344 | Ca l'Estartús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestartus | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=19&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9098</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3645</p> <p>https://naturalocal.net/en/destinations/barcelona/teia</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX inicis | Necessita una restauració de la façana i dels interiors. Pertany a varis propietaris. Aparell d'aire acondicionat trencant amb l'estètica de la façana. | <p>Construcció d'estil modernista de planta rectangular amb dues façanes idèntiques, una a la banda del davant i l'altra a la banda del darrere, tot i que l'entrada es troba emplaçada en un dels laterals. Les façanes de composició similar compten amb un coronament esglaonat i decorat amb motllures i elements vegetals. Al pis superior mostren una sèrie d'arcuacions de mig punt adovellades, distribuïdes en dos grups de tres, i una decoració d'esgrafiats sobre l'arrebossat del mur. Just a sota i separades per una cornisa doble hi ha algunes finestres amb l'emmarcament esgrafiat, format per tiges vegetals de les quals es desenvolupen fulles vegetals.<br /> <br /> La façana del darrere només deixa veure una planta baixa i un pis, mentre que la del davant presenta dos pisos.</p> <p> </p> | 08281-34 | Carrer Folch i Torras, 15-17Carrer del Groc | <p>A la façana del davant es pot veure, sota el coronament esglaonat i just a l'eix mig, la data esgrafiada de 1904, mentre que a la façana posterior hi ha, també esgrafiades, les inicials del qui encarregà l'edifici, en Lluís Parés.</p> | 41.4977863,2.3241582 | 443590 | 4594239 | 1904 | 08281 | Teià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus-6.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Edifici construït l'any 1904 per encàrrec de Lluís Parés, les inicials del qual figuren al capcer de la façana posterior. Ambdues façanes es caracteritzen pel seu coronament esglaonat, pels esgrafiats i per la presència d'una galeria de finestres de mig punt, emmarcades amb maó vist, que recorden l'arquitectura andalusí.Avui amb propietat en règim de divisió horitzontal té més d'un propietari. En aquest lloc hom situa una antiga masia de Can Barruan. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||
| 86865 | Can Bancs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bancs | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Edificació de planta baixa i pis de 1889, que presenta una façana de composició amb simetria central a sud llevant, amb una imposta i cornisa superior rematada amb una barana d'obra calada. Hi ha un balcó que fa de porxo de l'accés a l'habitatge, suportat per uns pilars de fosa. La porta d'accés a la finca es suporta per uns muntants amb uns interessants esgrafiats modernistes. </p> | 08281-62 | Carrer Josep SabatésTorrent de Casa Bru | 41.4997751,2.3181017 | 443086 | 4594464 | 1889 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs-2_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs_0.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 86873 | Can Villà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-villa-1 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | Caldrà restaurar l'esgrafiat. | <p>A la part superior de la façana sud-llevant que dóna a l'interior de la parcel·la hi figura un interessant esgrafiat modernista de 1919. </p> <p>Hi ha les inicials J. V. de la família Villà. I l'any de construcció, en números, 1919. </p> | 08281-70 | Carrer Josep Sabatés | 41.5004731,2.3185699 | 443126 | 4594541 | 1919 | 08281 | Teià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86873-can-villa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86873-can-villa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86873-can-villa-1.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 84291 | La Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palma | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=28&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9109</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2205</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g4891923-d13172025-Reviews-Gran_Cafe_La_Palma-Teia_Catalonia.html</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Edifici dividit en dues parts, una destinada a teatre i l'altra a cafè-bar. El primer resta format per un cos rectangular que, exteriorment, no té gaire interès arquitectònic, excepte en la seva façana coronada per un capcer esglaonat amb formes arrodonides i motllures. A la part central de la façana hi ha una tribuna flanquejada per finestres tripartides i esglaonades, que es repeteixen en la part inferior. Resulta interessant l'esgrafiat decoratiu del capcer, que diu 'la Palma-Teià' i la data de construcció (1911).<br /> <br /> El café-bar es troba en un edifici més baix, situat a la dreta de l'anterior, i presenta en la seva façana una sèrie de cinc arcades de mig punt força altes.</p> | 08281-9 | Carrer Pere Noguera, 6-10Baixada de les Moreres 2-4 | <p>Edifici construït l'any 1911. L'any 2001 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va subvencionar la restauració del teatre.</p> <p>La Palma és un complex arquitectònic de titularitat privada i actualment en ús que consta de dues parts: un teatre i un cafè-bar. El primer edifici està format per un cos rectangular amb una façana esglaonada amb formes arrodonides i motllures. Resseguint el capcer hi ha un esgrafiat amb el nom de la societat i l’any de construcció: La Palma Teyanense, 1911. El cafè-bar ocupa un edifici contigu de menor altura. La façana principal se situa a migdia, amb accés des del carrer de Pere Noguera, i es caracteritza per tenir una sèrie de cinc arcades de mig punt.</p> | 41.4995923,2.3203469 | 443274 | 4594442 | 1911 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma-1_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | La Palma Teianenca o la Flor de la Palma és una de les entitats socioculturals de més tradició a Teià. Va ser fundada el 1911. L'edifici seu de l'entitat està situat molt a prop de l'Ajuntament i de l'església. Té planta rectangular coberta a dues aigües i una façana de coronament ondulat, a l'estil de les masies barroques. El més interessant és l'espectacular esgrafiat que embelleix la part superior de la façana, on hi figura el nom de l'entitat i l'any, amb una ornamentació on hi destaquen les palmes, entremig duna densa catifa de flors. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84326 | Torre Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sala | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=12&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9086</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3638</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2018. </p> <p>Bonet i Garí, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> | XX | <p>Edifici de planta quadrada cobert a quatre vessants. Consta de planta baixa, pis i golfes que ocupen tota la superfície de l'edifici. Exteriorment tots els elements són d'un estil proper al Renaixement més clàssic: porxos, columnes d'ordre corinti, arcs de mig punt, balustrades, frontons i motllures en terracota, que és el color predominant en tot l'exterior.<br /> <br /> Els motius ornamentals realitzats en terracota que enmarquen les finestres representen figures al·legòriques. Els murs exteriors són esgrafiats amb motius geomètrics.<br /> <br /> A la part del darrera de la casa hi ha un bosc especialment plantat amb arbres d'importació.<br /> <br /> A l'interior, el que resulta més interessant és la distribució d'espais, donat que totes les sales es comuniquen entre elles, especialment al primer pis, el que comporta que totes les cambres tinguin dues portes d'accés. Així, es pot recórrer tot el pis superior sense sortir al rebedor distribuïdor d'espais, d'especial interès per estar format amb columnes i arcades recobertes completament de mosaic ceràmic amb motius un tant vegetals.<br /> <br /> La importància de l'edifici també recau en els materials utilitzats en la decoració interior: fusta de melis en totes les portes, finestres i gran part dels mobles, vidres belgues, escala de marbre de Carrara, arcades i xemeneia (menjador) de terracota, banys amb rajoles vitrificades i banyeres importades dels Estats Units.<br /> <br /> Cadascuna de les habitacions presenta un sostre diferent, 28 en total, excepte les golfes amb tota la bigueria i els cavalls de teulada realitzats amb fusta de melis, que inicialment era un espai dedicat a les tasques realitzades pel servei.</p> | 08281-27 | Carrer Can Bassols, 2-18 | <p>La casa fou manada construir pel Comte de Godó per a la seva filla Rosa. Fou construïda per Lluís Bonet i Garí, arquitecte format al costat de J. Puig i Cadafalch i que fou deixeble d'Antoni Gaudí. Durant la guerra civil espanyola de 1936-1939 fou utilitzada com a escola. Posteriorment passà a mans dels actuals propietaris.<br /> <br /> Existeixen en tot el món nou cases idèntiques construïdes per Bonet Garí, totes elles en països diferents.<br /> <br /> La torre Sala, com així s'anomena per trobar-se al costat de Can Sala, s'edificà l'any 1928.</p> | 41.5004541,2.3169026 | 442987 | 4594539 | 1928 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84326-torre-sala-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84326-torre-sala.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84326-torre-sala_1.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lluís Bonet i Garí | Es diu també Can Solanes.Edifici fet construir l'any 1928 pel comte de Godó per a la seva filla Rosa. Té planta rectangular i consta de planta baixa, amb porxos al davant, pis principal i golfes. La coberta és de teules a quatre aigües. La composició i els elements ornamentals, a base d'esgrafiats, fan d'aquesta casa un bell exponent del vessant neoflorentí del Noucentisme. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 88075 | La Lectora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-lectora | <p>https://www.fundaciovilacasas.com/ca/obres/toni-batllori</p> <p>https://es.wikipedia.org/wiki/Toni_Batllori</p> | XXI | <p>Aquesta escultura té com a matèria la pedra del Lluçanes. Les seves mesures són 160x70x50 cm</p> <p>Es tracta d'una figura femenina que creix, travessada per un llibre. </p> <p>Inclou el buit com a element de volum, com ja havien fet escultors com Pau Gargallo o Eudald Serra. </p> | 08281-87 | Biblioteca Can LlauradorAvinguda J. Roca Suárez, 32-38 | <p>Toni Batllori (1951) és un reconegut il·lustrador i dibuixant de tires satíriques i còmiques de caràcter crític, Antoni Batllori ha treballat per a diverses revistes i diaris nacionals, entre els quals destaquen <em>La Vanguardia</em>, l’<em>Avui</em> o la revista <em>El Jueves</em>. Gràcies a aquesta faceta ha rebut, entre d’altres, el Premi Internacional d’Humor Gat Perich 2004. El seu traç segur i espontani, a través de la línia concisa i expressiva, cerca en el moviment més que en el detall la vivacitat dels personatges públics i polítics que protagonitzen les seves tires i acudits gràfics.</p> <p>Toni Batllori també es desenvolupa en altres disciplines com són la fotografia, la pintura i l’escultura, a través de les quals incorpora part del seu llenguatge plàstic, versàtil i natural conferint a l’espai i als materials aquesta aura de moviment i prolongació, de vida a través de les línies pures que el seu propi moviment li procura.</p> | 41.4939611,2.3234902 | 443531 | 4593815 | 2006-2009 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88075-la-lectora-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88075-la-lectora.jpg | Física | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Toni Batllori | Es va instal·lar el 2009 amb motiu de la inauguració de la Biblioteca Municipal de Can Llaurador. | 111|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 84284 | Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruguera-5 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=21&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9101</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Bruguera_(Tei%C3%A0)</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> | XVII-XVIII | Les transformacions en la planta baixa han malmès el seu estat original. | <p>Edifici caracteritzat per la seva horitzontalitat i la seva coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. La construcció està formada per una planta baixa i un pis.</p> <p>Tots els elements de pedra picada, com els carreus dels angles o dels brancals de les finestres, demostren un estil propi del segle XVII-XVIII.</p> <p> </p> <p> </p> | 08281-2 | Passeig de la Riera, 160-168-170Carrer Sebastià Dalmau | <p>Aquesta casa conserva documentació del segle XV. Aquesta casa conserva documentació del segle XV. El 1570 en Jaume Bruguera casat amb Esperança Balada, prestava vassallatge als Roudors. El 1636 en Pau Bruguera, obtenia perdó reial de Felip IV. Un altre personatge destacat d'aquesta casa va ser en Jaume Torrents i Mates que es va casar, a principis del segle XIX, amb Teresa Bruguera, pubilla de Can Bruguera i que va esdevenir un dels personatges més curiosos de Teià, ja que va viure prop d'una centúria i va prendre part activa i destacada en la guerra del Francès (1808-1814). Avui amb el mur perimetral de la Riera enllestit, al frontal. Hi viu l'hereu Josep Maria Torrents. </p> | 41.5025512,2.3192145 | 443181 | 4594771 | 08281 | Teià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84284-can-bruguera.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Hi ha edifici i masia. | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 87739 | Les tres Gràcies forestals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-gracies-forestals | <p>Arxiu Municipal d'Història de Teià. Can Llaurador. </p> | XX | <p>La cançó Les tres Gràcies forestals de Teià és obra de Jacint Barrera i Arenas amb música de M. Ridge.</p> <p>'Teià res té millor que l'alzina d'en Barrera</p> <p>l'om de l'hort de Can Bruguera</p> <p>i el pi gros d'en Roc Lladó.</p> <p>Són tres arbres molt bonics de</p> <p>la Vila bell tresor que els seus amos</p> <p>mai per l'or no se'ls vendran són ja</p> <p>prou rics que els sue amos mai per l'or</p> <p>no se'ls vendran són ja prou rics.'</p> | 08281-80 | Avinguda J. Roca Suárez, 32-38 | <p>A principis del segle XX hi havia a Teià tres arbres monumentals que, malauradament, han desaparegut.</p> <p>Aquesta cançó deixa testimoni de l'alzina d'en Barrera, situada al final del torrent de Sant Berger; l'om de Can Bruguera, situat a la tanca del costat de Can Bruguera i el pi d'en Roc Lladó, que estava al torrent de Can Lladó, en una tanca dels horts de la casa. </p> | 41.4937400,2.3232900 | 443514 | 4593790 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87739-programa-festa-major-1992.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 87967 | Fons Magem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-magem | <p>https://teia.cat/item/2114-els-documents-historics-de-teia-ja-es-poden-consultar-en-linia</p> <p>http://www.teia.cat/item/1904-l-ajuntament-cedeix-a-l-arxiu-comarcal-el-fons-historic-documental-i-25-000-fotografies</p> <p>https://laclau.cat/tagradaria-coneixer-i-treballar-el-fons-magem-ara-ho-pots-fer-realitat/</p> <p>https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1183279-els-documents-historics-de-teia-ja-es-poden-consultar-a-traves-d-internet.html</p> | XX | <p>Per les seves característiques particulars, l’Ajuntament de Teià ha transferit a l’Arxiu Comarcal del Maresme, a Mataró, la col·lecció d’imatges del fotògraf teianenc Joaquim Magem i Olivé (1921-2003), especialitzat en l’escena musical i operística. Actualment s’estan tractant tots els negatius fotogràfics, netejant-los i retirant-hi els elements adhesius per protegir el cel·luloide. Són prop de 20.000 negatius fotogràfics que, a mida que es van netejant, es col·loquen en materials de conservació de PH neutre i es desen en capses de conservació dins d’una càmera frigorífica a temperatura constant.<br /> </p> | 08281-81 | Arxiu Comarcal del Maresme,Carrer d'en Palau, 32MataróArxiu Municipal Can Llauradó,Carrer José Roca Suárez Llanos, 40Teià | <p>En Joaquim Magem i Olivé, va neixer el dia de Sant Martí, 11 de novembre, de 1921 i aquest fet ja feia preveure que la seva vinculació amb Teià havia de ser intensa. Morí el 7 d´abril de 2003. Amant de l´art en general i de l´òpera i la fotografia en particular, va deixar el seu llegat fotogràfic i vital a l´Ajuntament de Teià, en agraïment al suport rebut en els darrers dies de la seva vida.</p> | 41.4955800,2.3242500 | 443596 | 4593994 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87967-can-palauet-mataro.jpg | Física | Popular | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Joaquim Magem i Olivé | Juntament amb els negatius, el fons Magem es compon de nombrosos vinils de música, llibres, objectes personals, càmeres i material professional. Tots aquests objectes han quedat dipositats al nou arxiu municipal de l’Espai can Llaurador, de la mateixa manera que també restaran íntegrament a Teià les donacions dels fons Batllori i Barrera.El fons del fotògraf teianenc Joaquim Magem, constituït per 25.000 imatges -entre negatius i fotografies a l'albúmina- foren realitzades de 1940 a 1960. Especialitzat en l'escena musical i operística. | 119 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84285 | Masia Can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-can-nadal | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=22&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9102</p> <p>https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Categoria:Patrimoni_monumental_de_Tei%C3%A0</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Muncipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVII-XVIII | S'ha reformat darrerament. | <p>Masia de planta baixa, pis i golfes, coberta amb una teulada de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal. Conserva la porta original, d'arc de mig punt adovellat, al costat d'una altra de factura moderna.<br /> <br /> Destaca el ràfec de la teulada, de gran volada, i les llindes, brancals i llindars de les finestres, treballats amb pedra ben escairada, polida i amb motllures.<br /> <br /> Lateralment té altres edificis annexes.</p> | 08281-3 | Carrer de Can Nadal 11, A-BCarrer Folch i Torres 47-49 | 41.4982423,2.3226898 | 443468 | 4594290 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84285-masia-can-nadal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84285-masia-can-nadal.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Abans era una masia amb funció agropecuària, ara és un habitatge plurifamiliar. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 84287 | Can Padellàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padellas | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=24&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9104</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2201</p> <p>https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g4891923-d7681771-Reviews-Can_Padellas-Teia_Catalonia.html</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVIII | <p>Masia de planta baixa, pis i golfes, coberta amb una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Tant la porta, d'arc de mig punt adovellat, com les obertures estan realitzades amb carreus de pedra de granit.<br /> <br /> Adossat al cos principal de la casa hi ha un altre cos que segueix la inclinació de la mateixa teulada i que compta amb planta baixa i pis, i un altre de construcció més recent que consta només d'una planta baixa i un terrat amb balustrada. L'interior de la casa ha estat molt reformat.<br /> <br /> En un dels annexos es troba instal·lat un restaurant.</p> | 08281-5 | Passeig de MassarosaCarrer Disseminats, 1Accés per la Riera de Teià | <p>No hi ha dades exactes però només pel tipus de construcció es pot deduir que es tracta d'un edifici del segle XVIII (inicis).</p> <p>A través dels fogatges de 1515 i 1553 es pot deduir que aquesta casa pertanyia a la família Torra. A principis del segle XVIII la casa resta vinculada a la família Padellàs fins que Josefa de Togores i Padellàs nomenà hereu a Joan Antoni López de Pastor. Avui, arrendat com a Restaurant Can Padellàs.</p> | 41.4949174,2.3252817 | 443681 | 4593920 | Inicis del segle XVIII | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas_0.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Masia situada al sector més meridional del municipi, reconstruïda probablement cap als inicis del segle XVIII. Té teulada a dues aigües, portal de punt rodó i obertures emmarcades amb pedra granítica. Va pertànyer als senyors de Castellà i posteriorment a la família Figueras. Modernament ha estat convertida en restaurant.Antigament el seu ús era de masia agropecuària. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84299 | Cal Terçó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-terco | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=33&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=30878</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3642</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Ferrer, C. Notes Històriques i Tradicionals de la Vila de Teià. 1935. </p> <p>https://www.seu-e.cat/ca/web/teia/govern-obert-i-transparencia/informacio-institucional-i-organitzativa/informacio-institucional/informacio-historica-sobre-el-municipi</p> | XVIII | <p>Cal Terçó és una masia d’estructura basilical amb tres crugies de planta baixa i un pis, i el cos central més elevat, de dos pisos. El carener és perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, amb coberta a doble vessant al cos més alt i d’un aiguavessant als laterals. Les obertures són de pedra, amb llindes monolítiques i brancals adovellats. La casa és tancada per un mur de tàpia. Sobre la porta d’accés hi ha una inscripció amb la data de 1708 i l’escut amb la creu de Malta, símbol del Capítol de la Catedral de Barcelona, ja que aquí era on els caps de família feien efectiva la tercera part del delme que pagaven a l’Església. Amb la desamortització dels béns eclesiàstics, la masia va passar a mans privades a finals del segle XIX. </p> <p>La casa és tancada per un mur de tàpia. Sobre la porta d'accés mostra una inscripció amb la data 1708 i l'escut amb la creu de la Catedral de Barcelona. De la façana en destaquen les obertures, totes elles envoltades de pedra ben escairada, igual que les cantoneres.</p> | 08281-13 | Plaça Sant Martí 1-2Carrer Guilleries 2Carrer Caterina Albert 11-17 | <p>Construcció datable al segle XVIII. Compta amb una inscripció, sobre la porta d'entrada, amb la data 1708. Fou la casa Delmera, encarregada de recollir el delme eclesiàstic i els impostos que la Catedral de Barcelona, com a propietari directe de les diverses possessions a la vila de Teià, imposava. La 'terça' o 'terço' era el lloguer durant tres anys i el seu pagament en terços (tres cops a l'any).</p> <p><br /> Amb la venda de la finca per part de Joaquim Jarrés i Navall, qui l'havia adquirit per compra a l'Estat en subhasta, a Mercedes Colomer i Lázaro el 8 d'abril de 1880 s'inicia la relació de la família Padró amb l'edifici, relació que perviurà aproximadament un segle. És per això que també se la coneix amb el nom de Can Padró. Aquest lligam va durar fins el 1979, quan Abelardo Padró Monsó venia la casa a Luis Molas Bonals i Rosa Maria Plana Polonio. El 1999 la van adquirir en Manuel Duran Calduch i Mercedes Calero Pizarro.</p> | 41.4993552,2.3197728 | 443225 | 4594416 | 1708 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-dscf2056.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-03-14 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Altrament dit El Terçó o Cal Terçó, o Casa Delmera. També s'ha anomenat cal Padró, en referència a uns propietaris anteriors. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84321 | Can Wertheim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-wertheim | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=7&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9075</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2188</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVII | <p>Edifici de planta quadrangular i estructura pràcticament cúbica, coberta amb una teulada a quatre vessants i una torre llanterna al centre, amb coberta piramidal. Als angles de la casa i al nivell de la cornisa hi ha dues garites. A la façana SO és interessant el minvell del segon pis, damunt la galeria porxada. Interiorment hi ha una escala cèntrica que distribueix els espais i porta fins a la torreta mirador o llanterna. La façana principal té tres balcons a cadascun dels dos pisos que formen l'edifici, i a la planta baixa una porta central i dues finestres laterals. Tant la porta com els balcons i les finestres tenen llinda i brancals de pedra, amb els angles motllurats.</p> | 08281-22 | Carrer Sebastià Dalmau, 9 | <p>La casa va pertànyer a un banquer barceloní fins que els trasbalsaments econòmics de finals del segle XIX l'afectaren, i la casa passà a un altre propietari. Actualment pertany a l'empresa Hispano Olivetti, que l'utilitza com a casa de colònies per als fills dels seus treballadors.</p> <p>Can Wertheim és un edifici del segle XVII compost de planta quadrangular i teulada piramidal a quatre vessants amb una torre llanterna al centre. A la porta principal hi ha un blasó esculpit en pedra sostingut per dos gegants, la qual cosa ha motivat sigui també anomenada la Casa dels Gegants. El 1553 pertanyia a Jaume Valls. La seva vídua Joana va fer daurar i pintar un retaule (avui desaparegut) per a la capella barroca de Sant Jaume, annexa a la masia. A les visites pastorals de 1726, l’esmentada a capella es vincula a la casa Valls de Munt i a les de 1756, a casa Tamarit. Posteriorment va passar a mans dels banquers Freixa, fins a la seva fallida. Aleshores la va adquirir el propietari de la fàbrica de màquines de cosir Wertheim, Carles Wallin. Confiscada pel govern republicà, entre 1938 i gener de 1939 va ser la seu de la colònia Sueca Catalana patrocinada per l’Ambaixada de Suècia.</p> | 41.5024388,2.3198261 | 443233 | 4594758 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-dscf1554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-can-wertheim-torre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-can-wertheim-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-dsc00971-torre-dels-gegants.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-torre-dels-gegants-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-torre-dels-gegants-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-torre-dels-gegants-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-torre-dels-gegants-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | També dit Can Freixas, Torre dels Gegants o Manso Valls.Actualment és una casa de colònies de lleure. Situada al costat de Can Godó, se la coneix també con Can Freixes o Manso Valls, cognom que surt esmentat al fogatge de 1553. Després va passar als Tamarit, als Freixes i al propietari de la fàbrica de màquines de cosir Wertheim. L'edifici té planta quadrada i coberta a quatre vessants. Del centre de la teulada emergeix una torre mirador quadrada amb coberta piramidal de ceràmica vidriada. Als quatre angles de les façanes hi ha sengles garites ornamentals, tot plegat fruit de la reforma que es degué efectuar cap a la fi del segle XIX o inicis del XX. Al seu costat hi ha una capella barroca, dedicada a sant Jaume.Al jardí s'hi pot veure un brollador d'aigua recobert de ceràmica de València amb motius de la processó de Corpus de la Seu de Barcelona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 84342 | Ca l'Uriach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-luriach-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=17&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9096</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2198</p> <p>https://quimgraupera.blogspot.com/2008/08/la-masia-gtica-de-ca-loriach-o-uriach.html</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Balada, Jordi: <em>Calendari 1991. Masies de Teià I.</em> Ajuntament de Teià. Teià, 1990, Full del mes de setembre.</p> <p>Bonet i Garí, Lluís: <em>Les masies del Maresme</em>. Montblanc-Martín; Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1983. Pàg. 239-241</p> <p>Ferrer, Cristòfol: <em>Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià</em>. Departament de l’Arxiu Històric de Teià. Argentona, 1978</p> <p>Ferrer i Mallol, Maria Teresa: <em>Els privilegis de Teià. El retorn a la jurisdicció reial (1505).</em> Dalmau. Barcelona, 2006. (Episodis de la història, 344-345)</p> <p>Moner Codina, Jeroni: “ L’origen de la masia clàssica” a <em>L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura III: Dels palaus a les masies. </em>Enciclopèdia catalana. Barcelona, 2003. Pàgs. 246-247</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVII | La façana s'ha restaurat i reformat darrerament. | <p>Edifici cobert amb una teulada a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'una masia de planta baixa i pis, amb una porta d'arc de mig punt adovellat situada a la banda esquerra del conjunt. També destaca la llinda de pedra d'una finestra, situada al mig del pis, en la que s'observa una petita motllura gòtica; els brancals també són fets amb carreus de pedra ben tallats i polits.<br /> <br /> Es pot observar perfectament que a la banda dreta de la masia hi ha un annex que continua amb la línia d'inclinació de la teulada, i un altra a la banda esquerra que trenca amb l'estructura general.</p> | 08281-32 | Carretera el Turó i Ca l'OriacCarrer Disseminat 29 | <p>La Casa és documentada des de l'any 1269, moment en què es troba sotmesa al lliurament d'un cens eclesiàstic al monestir de Sant Miquel del Fai. Tanmateix, la família Uriach no apareix relacionada amb la casa fins al segle XVI. Al segle XIX, per extinció de la branca masculina, la casa passa a ser propietat de la família Sabater.</p> | 41.5067776,2.3143169 | 442777 | 4595244 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-8.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | La masia es troba a la riba dreta de la part alta de la riera de Teià. Es tracta d’una casa amb la teulada a dues vessants i consta de planta baixa i pis amb dos cossos paral·lels a la façana. L’entrada es troba situada a la dreta de l’entrada amb un mirador rectangular. A l’esquerra hi ha la sala-menjador que havia tingut un rentamans. El cos posterior fa les funcions de celler. L’entrada junt amb la part posterior esta coberta amb bigues perpendiculars a la façana amb una jàssera de fusta a continuació del mur que separa els dos cossos. En la planta del pis, on hi ha les habitacions, els embigats es recolzen en el mur interior que separa els dos cossos. La façana presenta un portal de punt rodó amb una finestra gòtica adintellada, en el primer pis, que es troba decorada amb una motllura que en la part central insinua un arc conopial. Segons Cristòfor Ferrer la masia apareix documentada des de 1269 però sense constar el nom dels propietaris. A la baixa edat mitjana el mas era feudatari de Sant Miquel del Fai al qual hi pagava un cens. La família Oriach apareix esmentada per primer cop en el s. XVI. Posteriorment, per successius matrimonis, va passar a la família Botey, als Sabater i als Ramentol.Aquesta masia es troba classificada per Bonet i Gari com a pertanyent al tipus II. Aquest grup es diferencia al presentar les crugies perpendiculars a la façana en la qual apareix un frontó triangular. Segons la classificació de Moner per la distribució dels espais es podria classificar com una masia de dos cossos. Aquesta tipologia s’ha anat definint a partir de les intervencions arqueològiques dels darrers anys. Consistiria en un mas exempt de dos cossos de planta rectangular o quadrada i dividida internament en dos espais. Pot disposar de dos pisos superiors (pis i golfes) o un de sol. La seva distribució interna es semblant la mas-torre. Les diferents plantes estarien separades per trespols de fusta fet que deixava passar l’escalfor dels animals. La teulada duria ser a dues vessants. Moltes vegades es poden confondre amb els masos torre, però es tractaria de construccions més senzilles. Aquestes construccions no serien anteriors al s.XIV i la majoria corresponen al s.XV o i es poden allargar fins el s.XVI-XVIII. Podríem citar com exemples el Mas de Viladordis (Sant Fruitós de Bages), el citat mas de la Posada a Calella, el mas Vilar a Olesa de Montserrat; el mas Torre del Senyor a Torrelles de Llobregat i el mas situat al costat de la capella de Sant Julià de les Alzinetes de Jorba i Can Fonolleda a Palafolls.Altrament dita Ca l'Oriac. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 86860 | Can Cinto Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cinto-feu | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2197</p> <p>Bonet Garí, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> | XVII | <p>Aquesta masia, reclosa actualment enmig de construccions més modernes, està formada per dos cossos. Un de més alt, obert al pati posterior amb un portal d'arc rebaixat, que té el carener de l teulada paral·lel a la façana. Al contrari que el cos més baix, on hi ha el portal adovellat. Les finestres més antigues són de llinda plana de pedra, igual que els brancals i els ampits. La seva construcció pot datar-se al segle XVII.</p> | 08281-57 | Passeig de la Riera, 60-64Passeig de Can Feu, 1 | <p>Es tracta d'una antiga masia que correspon, pel tipus de finestres i porta adovellada, al segle XVII. </p> <p>La característica més important de la casa és el seu rellotge de sol, que té unes mides de 2,80 metres per 4,5 metres i que va perdent amb el pas del temps la seva original bellesa. En el llibre de les Masies del Maresme, d'en Lluís Bonet i Garí, es defineix com el més gran de Catalunya.</p> <p>La casa conserva documentació dels segles XVI i XVII on trobem dades de les diferents famílies relacionades amb ella. Però és a partir del segle XVIII quan aquesta és més abundant. En el 1703 trobem dades del casament de Jacint Botey, fill de Joan Pau Botey, amb Caterina Fàbregas del Masnou. Més endavant la propietat passa als Feu, amb el casament de la pubilla Caterina Botey amb Joan Feu, l'any 1750. Aquesta línia perdura fins principis segle XX. La propietària actual és na Roser Puigoriol. </p> | 41.4976496,2.3223291 | 443438 | 4594225 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | El més interessant de la casa, el rellotge de sol, gairebé s'ha perdut del tot. Lluís Bonet Garí, al seu llibre 'Les Masies del Maresme' (1983) el qualifica com 'el rellotge de sol més espectacular de Catalunya' i afegeix 'cada any se'n perd més tros, i el color ja quasi s'ha perdut; abans feia goig de mirar, i semblava impossible que es pogués arribar a perdre. Ara cada dia queda més esblaimat, i acabarà a res, si no s'hi posa remei'. Dissortadament així ha estat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86861 | Can Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llaurador | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/can-llaurador</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/ensenyament/biblioteca-can-llaurador</p> <p>Bonet i Garí, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> | XVI | <p>És una masia força antiga, encara que en el transcurs dels temps ha variat molt en el seu aspecte original. És situada al costat de la carretera que va al Masnou i des d'aquest punt podem visitar una de les panoràmiques més maques del poble. A primer cop d'ull podem veure que aquesta casa ha estat ampliada amb cossos laterals, tot seguint la inclinació, però amb menys pendent, de la teulada de dues aigües de la construcció primitiva.</p> | 08281-58 | Avinguda J. Roca Suárez, 32-38 | <p>El fogatge de 1515 consta que hi vivia en Joan Llauradó, i en el següent, de 1533, en Francesc Llauradó, batlle de Teià. Més endavant, a principis del segle XIX, ens trobem amb Josep Botey, alias Llauradó, que pertanyia a la família de Lluís Botey. Aquesta mateixa família descendeix dels Botey que havien estat propietaris de la casa, que actualment anomenem Can Barrera, entre 1333 i 1700. Ben a prop de la part de darrera de la casa està situada una creu de terme que segons s'explica en un goig de Mn. Santiago Casanovas, la seva construcció, podia estar relacionada amb l'epidèmia de pesta de 1589 que va flagel·lar Teià i que podia haver començat en aquesta casa. </p> | 41.4936799,2.3233184 | 443517 | 4593784 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Actualment és seu de l'arxiu històric municipal, de titularitat municipal. La Masia can Llaurador és un equipament municipal que acull les dependències de la regidoria de Cultura, l’Oficina de Català del Consorci de Normalització Lingüística i l’arxiu municipal.La Biblioteca de Can Llaurador és un servei públic municipal, obert a tota la població.Inaugurada el 12 de juny de 2009, està situada en un edifici de 1.167 m2 .Porta el nom de la masia Can Llaurador (S.XVI), propera a la biblioteca i futura seu de l'Arxiu Municipal.Ofereix un fons documental de 12.000 llibres, 1000 DVDs, 43 audiollibres, 1250 CD musicals, 80 títols de revistes i 6 diaris subscrits, 16 recursos d'informació d'accés en línia subscrits així com un fons local sobre el municipi.També disposa del fons bibliogràfic Can Barrera, principalment compost per la col·lecció del Dr. Jacint Barrera i Arenas (1852-1932).Des de la biblioteca es pot accedir al conjunt de documents de la Xarxa de Biblioteques a través del seu catàleg informatitzat, que també es pot consultar a l'adreça d'Internet : www.diba.cat/biblioteques/La Biblioteca de Can Llaurador depèn de l'Ajuntament de Teià, que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona.Forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86867 | Casetes Carrer Ebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-carrer-ebre | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVII | <p>Carrer més antic del poble que correspon al primer indici de formació de trama urbana. És l´únic cas de Teià que un grup de cases de cos tenen a la seva entrada portalades adovellades.</p> <p> </p> | 08281-64 | Carrer Ebre | <p>La formació del poble de Teià el trobem a l'època medieval a partir d'unes quantes cases aïllades amb els seus camps de conreu que s'estenen al voltant de l'església de Sant Martí que compleix la funció de centre. Es tracta, per tant, d'un nucli de població dispers.</p> <p>En aquell temps les esglésies, rectories i cementiris eren considerats llocs sagrats i comptaven amb immunitat eclesiàstica, els que els profanaven o envaïen eren castigats amb l'excomunió. Per deixar-ho ben clar s'acorda que a menys de 30 passes (és a dir 23,1 metres) del lloc sagrat seria considerat sagrera i quedaven els béns o persones sota l'empara de l'església. Lògicament, els artesans i els comerciants que no tenien servitud feudal són els que cerquen la seguretat a prop dels edificis religiosos i són els que formen els primers nuclis urbans. </p> <p>Com a testimoni d'això apuntem que en aquest carrer tenim Cal Fuster, que tingué els darrers telers manuals del poble, o que, no fa gaires anys, a la casa coneguda com 'el Torrente' era una popular fonda on es feien moltes celebracions familiars. </p> | 41.4994054,2.3194255 | 443197 | 4594422 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-5.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 86869 | Can Llaurador de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llaurador-de-dalt | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> <p>Garí i Bonet, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> | XVII | <p>Masia de planta baixa i pis, teulada de dues aigües i portal adovellat, tot corresponent a les principals característiques de les masies del segle XVII. </p> <p>En principi aquesta masia, construïda per a l'explotació agrícola dels camps que l'envoltaven, a través dels temps s'ha convertit en una casa del casc antic en edificar-se tots els horts.</p> <p> </p> | 08281-66 | Carrer Josep Sabatés | <p>A la façana es pot veure la data de 1683, que és amb tota seguretat la data de construcció. </p> <p>Encara que la casa no conserva documentació antiga, hem pogut trobar en una casa dels voltants, que l'anomenen durant tot el segle XVIII sota el nom de Llauradó.</p> <p>En aquesta casa va néixer el pare Josep Sabatés i Argimon (1854-1912) que fou missioner dels Pares Paüls de Palma de Mallorca i en els seus darrers set anys de vida va ésser superior. El carrer on es situa rep el nom d'aquest teianenc. </p> | 41.5002250,2.3184827 | 443118 | 4594514 | 1683 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86869-can-llaurador-de-dalt.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86869-can-llaurador-de-dalt-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86869-can-llaurador-de-dalt-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 84300 | Aqüeducte de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-dosrius-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=36&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=36930</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.barcelona.cat/ca/conocebcn/pics/atractivos/el-acueducto-del-parque-central_99400391135.html</p> <p>https://adosrius.wordpress.com/2016/06/12/la-ruta-de-laigua-recorregut-per-laqueducte-de-dosrius-a-barcelona/</p> <p>https://beteve.cat/general/aqueducte-parc-central-nou-barris/</p> | XIX | Però ple d'herba i proper a cases i edificis. | <p>Aqüeducte de Vallvellida o vall de Llida. Té 14 arcs de maons i pedra, és un dels 18 ponts aqüeductes de les aigües de Dosrius. Les obres es van iniciar al 1860.</p> | 08281-14 | Aqüeducte, sobre el Torrent de Valldellida. C. de l'Aqüeducte. | <p>L’aqüeducte de Dosrius era una enorme infraestructura hidràulica de més de 50 quilòmetres que travessava l’actual districte de Nou Barris, i anava des de la riera d’Argentona del municipi de Dosrius, al Maresme, fins al barri de Gràcia. Es va construir a la segona meitat del segle XIX, quan el creixement del barri de l’Eixample va fer que augmentés la demanda d’aigua a Barcelona.</p> <p>La necessitat de dur aigua a Barcelona es va convertir en un gran negoci, ja que calia construir grans infraestructures. Va ser l’empresa Palau, García y Compañía la que va posar en marxa l’aqüeducte de Dosrius. Més tard, la companyia es va reconvertir en la Société Générale des Eaux de Barcelone —amb capital francès—, origen de la Sociedad General de Aguas de Barcelona<em>.</em></p> <p>Portar l’aigua del Maresme a Barcelona no era fàcil, perquè, entre altres complicacions, calia creuar el riu Besós. Aquesta dificultat es va salvar a través de l’estret del Rec, entre la Trinitat i Torre Baró, gràcies a un sifó de 1.000 metres. L’any 1871 va començar la distribució d’aigua.</p> <p> </p> | 41.4929004,2.3178360 | 443059 | 4593701 | 1860 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84300-aqueducte.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84300-aqueducte-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84300-aqueducte-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84300-aqueducte-de-dosrius.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Altrament dit aqüeducte de Vallvellida o vall de Llida. Es troba en desús. | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 86837 | Les Escaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escaletes | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Situades a sud llevant de la Casassa, es tracta d'unes escales que salven el desnivell entre el passeig de la Riera i la cota d'implantació de les cases senyorials. Antigament aquest lloc era conegut com la baixada de ca l'Apotecari degut a que una de les cinc cases que hi havia, abans de construir can Casassa, era la farmàcia. </p> | 08281-49 | Carrer de les Escales | 41.5007514,2.3203257 | 443273 | 4594570 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86837-les-escaletes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86837-les-escaletes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86837-dsc00969-escaletes.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 49 | 1.5 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86851 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-15 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/item/1700-horari-del-cementiri</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> | XIX | <p>El projecte del cementiri municipal és del masnoví Miquel Garriga i Roca (1808-1888). Durant la primera meitat del segle XIX, la construcció de cementiris municipals substituint els parroquials són un exemple més de la presència de les noves institucions i de la simplicitat i contundència de l'arquitectura de l'època.</p> <p> </p> | 08281-51 | Camí del CementiriCarrer Disseminats 20 | <p>El cementiri es va començar a construir l'any 1854. Després per necessitat es va ampliar amb dues noves illes, i recentment s'han acabat les obres d'una reeixida ampliació cap al nord-est mitjançant un projecte que és obra de l'arquitecte municipal Josep Antoni Novo i Anguera i de l'arquitecte Fernando Nieves Garceran, del qual també cal destacar-ne la urbanització de l'accés. L'esmentada ampliació obtingué un premi d'Espais Públics de la Diputació de Barcelona (2006) i un altre d'Espais Exteriors a la III Triennal d'Arquitectura del Maresme. </p> | 41.5010567,2.3254534 | 443701 | 4594602 | 1854 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86851-rcs7661-cementiri.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86851-dsc00741-cementiri.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86851-cementiri-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86851-cementiri-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Miquel Garriga i Roca | El recinte se situa en una zona voltada de vinyes, amb magnífiques vistes sobre el mar i el centre urbà. La dècada de 2000, s’hi van afegir dues noves illes de nínxols i es va urbanitzar l’accés per millorar-ne la integració paisatgística. | 119|98 | 49 | 1.5 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 86852 | La Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-unio-1 | <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/cmc-la-unio</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3641</p> | XIX | <p>L'edifici té planta rectangular amb teulada a dues aigües. les façanes s'obren amb finestres i balcons de mig punt envoltats d'una senzilla motllura.</p> | 08281-52 | Passeig de la Riera, 116-118Carrer Berenguer Raudors, 1-3 | <p>L'any 1869 Martí Botey contracta a diversos industrials per construir una casa de 2 pisos destinada a cafè. Més endavant, l'any 1912, una societat anomenada 'Montepio de la Unión Teyanense' compra aquest edifici, conegut com el Cafè de Dalt, per instal·lar la seva seu. El nom de 'la Unió' prové de la fusió de tres germandats de socors mutus i que són: 'Sant Roc', 'Sant Lluís' i 'l'Aliança' del Masnou. Les finalitats de la Societat eren el mutualisme i l'esbarjo (cafè, teatre, ball, corals, etc.) </p> <p>Com es pot veure les finalitats eren les mateixes que les de la Societat rival de la 'Palma' el que va produir una gran rivalitat. A la Guerra Civil (1936-1939) 'la Unió' absorbeix 'la Palma'. Després de la guerra es separa la 'Palma' i els bens de la 'Unió' passen a la 'Falange'.</p> <p>Finalment, al 1963, l'Ajuntament compra ala 'Falange' l'edifici de la 'Unió'. </p> <p>Actualment és la Casa Municipal de Cultura La Unió</p> | 41.4997108,2.3207812 | 443310 | 4594455 | 1869 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio-2_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86853 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-18 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/</p> | XIX | <p>L'edifici actual és de finals del segle XIX i fins fa poc existien encara les escoles en la planta baixa i les dependències administratives en la planta pis.</p> <p>La notícia més antiga que tenim sobre l'edifici de l'Ajuntament és de l'any 1579, referent a la venta dels terrenys destinats a 'Casa i Corral del Terme'.</p> <p>L'any 1830 servia com a posada pública, la caseta annexa per a escola de la primera educació i un tros de terreny com a Plaça Real.</p> <p>L'edifici fou objecte d'ampliació per adaptar-ho al programa funcional de l'Ajuntament, i en concret, en el cos situat en la planta segona ampliada segons projecte de l'arquitecte Pere Joan Ravellat s'hi emplacen els Serveis Tècnics Municipals. </p> | 08281-53 | Pere Noguera, 12Entre Baixada de les Moreres i Plaça Sant Martí | 41.4997228,2.3198315 | 443231 | 4594456 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86858 | Plaça de la Fonda i el Mercat o Plaça de Vendre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-fonda-i-el-mercat-o-placa-de-vendre | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/component/k2/item/18-mercat-municipal-de-teia</p> <p>https://www.catalunya.com/mercat-municipal-de-teia-17-21001-64?language=ca</p> <p>https://imesdisseny.com/portfolio/mercat-municipal-teia-100-anys/</p> | XX | <p>Edificació de planta baixa destinada a mercat municipal, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal que presenta un porxo d'accés a una altura inferior de la coberta general per deixar passar la llum a través d'un vitrall incorporat. La mida, ús i composició de l'edifici li donen un caràcter entranyable que cal conservar. Al costat de ponent hi ha unes escales amb graons de totxo a sardinell que permeten accedir a un nivell superior on hi ha un plàtan protegit, que presideix l'espai públic. </p> <p>A principis del segle XX la casa, on actualment es situa una pastisseria, era la fonda Estragués. </p> <p>A la confluència de la riera amb el torrent de casa Bru, el Mercat Municipal de Teià s'alça al nucli central comercial de la ciutat, que es correspon amb el centre geogràfic del poble. La plaça de vendre, com s'anomenava abans, ha estat durant deu dècades el centre comercial de Teià: fondes, bancs, bars, fleques i establiments de tota mena han aparegut i desaparegut al seu redós. Té una bona oferta de producte alimentari fresc. <br /> </p> <p> </p> <p> </p> | 08281-55 | Plaça Catalunya | <p>Des de la seva instauració l'any 1505, el Comú de Sant Martí de Teià, com a predecessor de l'actual Ajuntament, va tenir competències en l'abastament de queviures a la població en totes les seves vessants: recaptatòria, sanitària i de control i lluita contra el frau en les pesades.</p> <p>El segle XIX la població va patir múltiples i diverses epidèmies de febre groga, grip i còlera que van provocar gran mortalitat, la qual cosa féu adonar les autoritats de la importància de les normes d'higiene com a mesura de prevenció. Amb aquesta finalitat es dictaren normes per traslladar els cementiris de les esglésies a les afores del nucli urbà i, d'altra banda, per construir-hi mercats i escorxadors municipals. A Teià aquests equipaments daten dels anys 1855, 1916 i 1927, respectivament.</p> <p>El Mercat Municipal de Teià és un edifici singular de la vila que data del 1916 situat a la plaça de Catalunya. La construcció s'ha anat remodelant des de llavors, amb diverses importants intervencions el 1997 i el 2009, quan es van remodelar el mercat i el porxo, el 2014 amb la instal·lació de la portalada a l'entrada principal i el 2018, quan es va restaurar el vitrall.</p> <p>A l'Arxiu Municipal es conserva un plànol de 1916 anterior a la construcció del mercat en què s'aprecia una edificació amb tres portes situada en l'espai que actualment ocupa la plaça de Catalunya, que aleshores era coneguda com a plaça del Born: un born és un mot d'origen medieval que designava l'espai públic destinat a la celebració de fires i mercats.</p> <p>En el plànol també hi figuren el nom de les dues carnisseries -Enrica i Magdalena-, així com la parada de la gallinaire Caterina en una taula situada sota un arbre. Aquest recinte constava d'un local de repès on els compradors podien comprovar el pes dels aliments adquirits..</p> <p>El maig de l'any 1933, en temps de la República, s'hi va construir la teulada a dues vessants seguint el projecte redactat i dirigit per l'arquitecte municipal. </p> <p>Durant dècades, els principals proveïdors d'aliments van ser els mateixos pagesos de la població. A les cases s'hi criava bestiar i aviram, i les feixes eren plantades de fruiters, llegums i verdures una part de la collita es venia a Barcelona i l'altra es despatxava a escala local. El peix també es portava de la rodalia.</p> <p>L'oferta estava subjecta a l'estacionalitat i la meteorologia. Al mercat només es venien productes frescos i quasi tot s'havia de consumir ràpid perquè no es podia conservar gaire temps. Això feia que la gent -dones, sobretot- anés a plaça pràcticament a diari, ja que les dificultats de conservació i els ajustats sous familiars feien impossible les compres setmanals.</p> <p>L'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 i la mobilització dels homes al front van deixar cada cop més terres ermes i van motivar l'escassedat de subsistències. </p> <p>Van aparèixer llavors les cartilles de racionament. Les privacions alimentàries van estimular l'intercanvi de productes de primera necessitat i l'aparició de l'estraperlo: una forma de comerç il·legal que va tenir continuïtat durant els primers anys de la postguerra.</p> <p>El desenllaç del conflicte i l'aïllament internacional van sumir el país en l'autarquia, la qual cosa va provocar la desaparició de molts productes bàsics i la seva substitució per succedanis de pitjor qualitat.</p> <p>La situació econòmica va començar a millorar la dècada de 1960, de primer gràcies a la colònia estiuejant i més endavant a la generalització de la societat de consum. Al mercat, les neveres frigorífiques van reemplaçar els vells blocs de gel per conservar els aliments i va aparèixer la indústria dels congelats.</p> <p>La millora del transport a nivell general i la terciarització de l'economia local va donar peu a la comercialització de nous productes, i el boom de l'automoció, la construcció de l'autopista i l'obertura de grans superfícies de distribució van afavorir un canvi d'hàbit: molts teianencs feien la compra fora del poble. </p> <p>En els darrers anys, la tendència s'ha revertit parcialment i al cap de cent anys el mercat torna a ser un referent del comerç de proximitat, sinònim de qualitat i bon tracte.</p> <p>Per arribar al centenari, l'edifici del Mercat ha estat objecte de diverses reformes i arranjaments al llarg dels anys. Les intervencions més significatives es van practicar els anys 1997 i 2009 i van consistir en una reforma del mercat i la modificació del porxo; el 2014 es va instal·lar la nova portalada a l'entrada principal. El 2018 es va restaurar el vitrall de la façana principal. </p> | 41.4988108,2.3209532 | 443323 | 4594355 | 1916 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-mercat-municipal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-mercat-municipal-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-mercat-municipal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-placa-de-la-fonda-i-el-mercat.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'horari d'obertura al públic és:De dimarts a dissabte de 8h a 14hDimarts i divendres 17.30h a 20h | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 86859 | Can Llibreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llibreter | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3644</p> | XIX | <p>La casa va ser edificada l'any 1886, adossada a una masia del segle XVI. </p> <p>Té dues plantes i golfes i una torre destacada coberta amb terrat i baranes de balustres. Cal destacar la tanca de l'entrada, amb dos grans elements esculpits.</p> | 08281-56 | Torrent de les Monges, 2-12Passeig de la Riera 51-61Carrer de Barcelona 8-14 | <p>Casa construïda el 1886, tot adossant varis cossos a una altra de més antiga (segle XVI). A una part de la construcció, la que toca la Riera, es convertí l'any 1919 en la botiga del Sindicat de Pagesos i que durà fins el 1929, que va traslladar a la plaça de Catalunya. En l'annex que dóna a la Riera, és seu d'una oficina de la Caixa. </p> | 41.4977923,2.3210091 | 443328 | 4594241 | 1886 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86859-dscn3136-can-llibrater.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86859-can-llibreter.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86863 | Barraca de la Vinya del Carniceret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-carniceret | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.naciodigital.cat/cupatges/noticia/5571/art-pedra-seca-barraques-vinya</p> | Caldria restauració i consolidació d'elements | <p>La 'barraca' és l'únic element visible que ens permet estudiar la importància que ha tingut la vinya. La seva funció és la de guardar eines, adobs, etc.</p> <p>També proporciona aixopluc pel mal temps i ombra per fer el dinar i la migdiada. En línies generals podem classificar-les en dos grups:</p> <p>- Els 'sots de vinya' que es troben en llocs de bastant pendent i són excavades en un marge de sauló. Solen ser formades per una cambra semiesfèrica de 2 metres de diàmetre i l'accés és un passadís d'un metre aproximadament amb una porta de fusta. El passadís i el marc de la porta són d'obra però la cambra és de sauló viu i sovintegen uns escons per a seure i per a guardar les menges i el càntir.</p> <p>- La 'barraca de sostre amb volta de canó' és la barraca més característica i curiosa. Té planta rectangular amb el terra de sorra; les obertures són: la porta del fusta orientada al Sud, i tres o més espitlleres que deixen passar la màxima llum per un minúscul forat. El sostre és la pecularietat tècnica més interessant, doncs trenca el patró de cobertes de teula, a més permet un sostre més resistent i un augment considerable de la capacitat de construcció. El sostre no té bigues i substitueix les teules per rajoles i maons qeu són menys difícils de transportar. </p> | 08281-60 | C. Masnou s/n | 41.5101098,2.3170052 | 443004 | 4595612 | 08281 | Teià | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86863-barraques-de-vinya-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86863-barraques-de-vinya.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | També s'han pogut observar alguns elements accessoris: xemeneies, recollidors d'aigua, dipòsits de sulfatar, i arbres fruiters. En molts casos s'aprofita la superfície de la teulada com a captador d'aigua de pluja. En diferents llocs dels Països Catalans, la barraca també pot rebre el nom de cabana.Hi ha un total de 46 barraques i sots de vinya repartides en el municipi de Teià. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 86866 | Casetes Carrer Vapor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-carrer-vapor | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Es tracta d'un conjunt d'habitatges unifamiliars per allotjar treballadors de l'antic Vapor situat davant on hi ha actualment l'empresa CAFOR. </p> <p>Són construccions de planta baixa i pis en renglera i amb la façana migdia alineada. La façana és plana i presenta una imposta coincidint en el primer forjat i una cornisa al segon. Hi ha un balcó a cada habitatge en el mateix nivell de la imposta i les obertures estan remarcades per un joc regular de petits relleus, atorgant unitat al conjunt edificat. </p> | 08281-63 | Carrer Vapor | 41.4971323,2.3219843 | 443408 | 4594167 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86866-img20210512142338-carrer-del-vapor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86866-cases-carrer-vapor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86866-cases-carrer-vapor-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 87726 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-5 | <p>Col·leccio de quaranta goigs de la Parròquia de Teià per Mn Santiago Casanova i Giner. Vilanova i la Geltrú. 1976.</p> <p>Passejada XV. Ajuntament de Teià. 2009.</p> | XIX | <p>Composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d’un sant. Des del s XVI els goigs són impresos en fulls solts i propagats per les confraries i a les esglésies, als santuaris i a les ermites de tots els Països Catalans, amb texts sovint únics a tot arreu, però amb variants segons les diverses edicions. Durant els s XVI-XVIII els goigs —composts a vegades per poetes com Pere Serafí, Francesc Vicent Garcia o Rafael Bover, o per versificadors afeccionats— foren un instrument de conreu i de conservació de la llengua, i foren utilitzats sovint amb finalitats polítiques o burlesques; fins i tot hom publicà goigs bilingües, que teòricament poden ésser llegits tant en català com en castellà. Homes de la Renaixença, com Marià Aguiló, es dedicaren a col·leccionar edicions de goigs i sorgiren societats d’amics dels goigs, que continuen encara avui una labor de conservació i dignificació. Poetes com Verdaguer, Maragall, Guerau de Liost, Costa i Llobera, Maria Antònia Salvà, etc. han contribuït a la perdurabilitat dels goigs juntament amb els músics més eminents dels Països Catalans.</p> | 08281-76 | Baixada de les Moreres, 7Plaça Sant Jaume, 10 | <p>Els originals daten de 1822. </p> <p>Sant Martí de Tours és un sant bisbe del segle IV molt popular i del que es va estendre la seva devoció durant l'Edat Mitjana. Molts pobles de les nostres contrades porten el nom de Sant Martí. La seva festivitat és l'11 de novembre. Se'l representa sovint a cavall, partint la seva capa amb un pobre, o bé tallant la capa amb una espasa, o bé amb els vestits propis de bisbe, amb un pobre als peus. És el patró dels pobres i també dels cavallers (abans que Sant Jordi o Sant Jaume), dels qui tracten amb cavalls, mules i altres animals de ferradura i de peu rodó, i dels forjadors.</p> <p><br /> </p> | 41.4997871,2.3195960 | 443212 | 4594464 | 1822 | 08281 | Teià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87726-pagina-unida-77.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87726-pagina-unida-78.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87726-goig-amb-texte-mes-modern-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87726-goig-amb-texte-mes-modern-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87726-goig-de-teia-de-1822.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Goigs dedicats a Sant Martí, Bisbe de Tours, patró i titular del poble de Teià, Bisbat de Barcelona. Es celebra la festa l'11 de novembre.Són aquests:Puix lo Cel coronaráSempre vostra santedat:Amparau Martí sagratVostre poble de Tayá. Nasquéreu y al mon entráreu,No per vos, sino per Deu,Guiántvos lo esperit seuA la virtut que heretáreu,Aqui descubrintse yaVostra gran felicitat....A vos acudim postratsO Martí nostre patróY en tota tribulacióDexáunos aconsolatsSempre á vos se clamaráEn tota necesitat. Nostre cor descansaráEn vos sempre confiat:Amparau Martí sagratVostre poble de Tayá. Pertanyen a l'Església. Bisbat de Barcelona. | 119|98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 87731 | Festa Major de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-3 | <p>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festa-Major-de-Sant-Marti-Teia</p> <p>https://www.catalunya.com/festa-major-de-sant-marti-1-1-561799?language=ca</p> | XX | <p><strong>Actes a destacar</strong></p> <p>Pregó de Festa Major (Església); Botifarrada Popular (Casal de Joves); Cercatasques (Parc de Can Godó); Concert; Ball per a la gent gran; Correfoc Infantil (Plç. de les Teixidores); Correfoc; Concert; Correfoc; (2012) XXVI Trobada de Gegants; Concert de Coral (Flor de la Palma); Nit de DJ's; Baixada d'Andròmines; Guerra de Bombardes; Repicada de Campanes (Església); Concert de Festa Major Orquestra; Ball de Festa Major; Ofici Solemne; Ballada de Sardanes; Festa Popular; Castell de Focs Artificis.</p> <p><strong>Elements d'interès</strong></p> <p>Concurs de 'Relleno' (plat típic de Teià) que consisteix en un guisat de pomes farcides de carn.</p> | 08281-77 | Pere Noguera, 12 | <p>Festa dedicada al seu patró Sant Martí. </p> | 41.4996264,2.3198100 | 443229 | 4594446 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87731-408684153998932702fa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87731-orig5c693f195ec94730552566.png | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Es celebra l'11 de novembre (En general es realitza durant 2 caps de setmana).Pels volts de l'11 de novembre, Teià celebra la Festa Major, dedicada a Sant Martí. Els actes arrenquen el cap de setmana anterior amb correfocs i tabalades, una trobada de gegants, el cercatasques, concursos i tastets de relleno, exposicions, música i teatre.Pels volts de l'11 de novembre se celebra la Festa Major de Teià, en què s'organitzen nombrosos actes culturals i esportius pels carrers i places.L'autèntic protagonista d'aquest festeig és el farcit, un plat confitat de pomes farcides amb altres condiments que només s'elabora per aquesta festivitat, en què se'n fa un concurs i un tast.L'esdeveniment s'inicia el primer cap de setmana de l'onzè mes de l'any. Es preparen cercavila, sopar i balls populars, així com diverses competicions (petanca, Scalextric, etc.). A les nits es podrà gaudir de correfoc, concert, xocolatada, etc. Altres activitats destacades són la passejada popular, l'autogimcana per a adults, la cursa de cotxes disfressats, botifarrada i un cercatasques (un recorregut per descobrir els bars del poble). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 87968 | Fons Batllori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-batllori | <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/fons-batllori</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/fons-batllori/exposicio-permanent</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/fons-batllori/historia-del-fons-batllori</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/fons-batllori/biografia-d-antoni-batllori</p> <p>https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0008320.xml</p> <p>https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/programa/fons-batllori-jofre/audio/50902/</p> | XX | <p>El fons Batllori Jofré neix el setembre de l'any 2003 com a resultat de l'acord entre la família del dibuixant (que fa donació al poble de Teià de l'estudi i del conjunt de la seva obra) i l'ajuntament de Teià, que, com a representant del poble, es compromet a conservar i divulgar aquest llegat.</p> <p>En total són més de dues mil peces entre objectes i dibuixos, disposats en tres espais:</p> <p>- L'estudi, conservat exactament com ell el tenia, que és la 'joia de la corona del Fons'<br /> - L'arxiu, on es guarden al voltant de mil cinc-cents originals.<br /> - L'exposició permanent, amb la seva biografia il·lustrada i una mostra representativa del millor de la seva obra.</p> | 08281-82 | Ca la Cecilia,Passeig de la Riera, 90-94TeiàCan LlauradorAvinguda J. Roca Suárez, 32-38Teià | <p>Neix a Barcelona el 14 de març de 1915, al número 10 del passeig de Sant Joan, al costat de l'Arc de Triomf. Fill d'una família benestant, el seu pare, Antoni Batllori Palés, tenia una fàbrica d'aprestos i la seva mare, Carmen Jofré Hernández, venia d'una família emparentada amb els propietaris de la banca Garriga-Nogués. Malgrat que als anys cinquanta havia arribat a pesar mes de 110 kg, sembla que quan va néixer (va ser setmesó) no tenia ni ungles, segons comentava satisfet.</p> <p>La seva infantesa va transcórrer plàcidament (família tradicional, minyona, cotxe i tietes), fins que el seu pare es va posar malalt quan ell tenia 13 anys. D'aquesta etapa de la seva vida, que té especialment idealitzada, recorda infinitat d'anècdotes, moltes d'elles situades a Sant Julià de Vilatorta, poblet al costat de Vic on anaven a passar l'estiu. Explicava, per exemple, que als sis anys va guardar les plomes d'una perdiu que s'havien menjat per dinar i que les va anar clavant en una massa de fang per mirar de reconstruir-la.</p> <p>Va a col·legi als Escolapis juntament amb el seu germà Josep Lluís, amb qui ha tingut sempre una relació molt intensa, 'Me'n donarà una altra pel meu germà, si us plau', és la frase que podria sintetitzar, tant per l'un com per l'altre, la seva relació d'aquests anys.<br /> És un bon estudiant, però destaca especialment per les seves aptituds pel dibuix. Així, una vegada (ell tenia 10 anys), el professor, després de veure el dibuix que estava fent, li va demanar que l'ajudés a corregir els dibuixos dels altres. El professor era, el també gran dibuixant, Joan Llaveries.</p> <p>Després dels Escolapis va anar als Maristes, on va guanyar el primer duro fent un dibuix per encàrrec del cuiner de l'escola. Aquest duro el va guardar tota la seva vida.</p> <p>Als 13 anys, després de la malaltia del seu pare, que va provocar la ruïna de la família, s'ha de posar a treballar. El seu pare valorava les seves il·lusions artístiques i va aconseguir que entrés a treballar amb en Miquel Soldevila (amb qui l'unia una gran amistat) a l'esmaltaria Viñado. Miquel Soldevila, gran esmaltador, va ser el primer director de l'escola Massana. Llegint en el llibre de la col·lecció 'Els homes d'en Patufet', dedicat a Josep Ma. Folch i Torres que havia orientat molts nois sobre la feina que volien fer i, com que ell havia il·lustrat pel seu compte la novel·leta curta 'Ànimes blanques', decideix anar-lo a veure amb els dibuixos.</p> <p>En Folch i Torres li fa una targeta de presentació per en Junceda, que el rep molt bé i li demana historietes per portar-les a la revista 'Esquitx'. Quan li'n porta la cinquena, en Junceda li comenta que en Baguñá el vol conèixer. En Baguñá, d'entrada, li demana quant vol cobrar, i, quan ell li diu que la qüestió és que les hi publiquin, li contesta que allà tot el que es publica es paga i li dóna 40 pts, 'en monedes de duro' (per les cinc historietes). Així començà la seva col·laboració al 'Patufet'.</p> <p>Quan es va proclamar la República, ell tenia 16 anys i treballava a L'Espanya Industrial fent estampats. Aquesta empresa li va proposar d'anar a París durant mig any per perfeccionar la tècnica i per entrar en contacte amb el món de la moda i el disseny, però, ja llavors, ell tenia molt clar que 'enlloc s'està tan bé com a casa' i no hi va voler anar.</p> <p>L'any 1933 publica a 'Jordi' i il·lustra contes per la Sdad. Gral. de Publicaciones. L'any 34 comença a treballar per 'TBO', 'Ma Luz', 'Pocholo' i 'Ancora'. El 35, a 'Avant', 'Día Gráfico', 'Mapa Mundi', 'La Família', 'Mundo Católico' i Editorial Salvatella. En aquesta època va sovint al Cercle artístic de Sant Lluc a fer apunts del natural (amb model). Quan esclatà la guerra al 36, aquesta és una de les primeres activitats que deixarà de fer perquè 'allò es va convertir en una casa de barrets' i el què ell volia era fer dibuixos.</p> <p>En plena guerra, els bombardejos es van fer tan intensos a Barcelona que tothom que podia se n'anava de la ciutat. Ell i la seva família van anar al Masnou. A Teià hi havia en Cornet, que ell coneixia del 'Patufet', i que s'estava recuperant de les ferides que va patir quan les bombes van destruir la casa de pisos on vivia a Barcelona. 'Em van treure per veure si em podien aprofitar', li va comentar quan el va anar a veure. L'amistat amb en Cornet la va continuar amb un dels seus fills.</p> <p>La guerra el va marcar profundament; la seva dramàtica fugida d'Espanya a través de les muntanyes, l'internament al camp de concentració d'Argelés i el temps passat al camp de concentració espanyol d'Estella abans de poder tornar a casa van ser experiències difícils de pair. A més a més, va haver de fer el servei militar dues vegades, primer amb la República i després amb en Franco, i va estar bastant malalt.</p> <p><br /> Quan, just acabada la guerra va poder sortir de Burgos, on feia el servei, per anar a casa de permís, es va prometre no tornar a marxar mai més de Barcelona. I així ho va fer. La Guardia Civil el va anar a buscar a casa seva, va estar ingressat a l'Hospital Militar. N 'hi van passar les mil i una, però, gràcies a Déu, com diria ell, i a la seva picardia, va aconseguir quedar-se a Barcelona, que és el que ell volia. De totes maneres entre una cosa i una altra havien passat vuit anys de la seva vida.</p> <p>Poc després de tornar a Barcelona va començar a treballar en pel·lícules de dibuixos a Hispano Grafic Films, amb Escobar, Muntañola, Mestres, Manuel Agustí, Abadal... Va recuperar també la seva col·laboració a 'El Angel', 'Camino', 'La Familia', 'Ave María', 'El Tarla', Editorial Bruguera, Editorial Molino, 'Obra Cultural', Editorial Balmes, 'Sing Sing', 'Els Infants', 'Atalaya', Llibreria Religiosa, Gràfiques Manent i 'TBO'.<br /> Pel TBO hi treballava assíduament i també per Editorial Salvatella, que editava llibres didàctics, treballs manuals (que ell mateix s'inventava, a més de dibuixar-los), etc. En aquesta època va publicar 'El Quijote' (1942) i 'Leyendas Españolas' (1943).</p> <p>Una de les seves activitats en els anys anteriors i posteriors a la guerra, al marge del dibuix, però que ell té molt d'interès a recordar, és al Centre Montserrat Xavier d'Hostafrancs, on va preparar per a la primera comunió, entre d'altres, el que després va ser l'abat Garreta de Poblet. Un altre record especialment entranyable per ell, home profundament religiós, és la trobada a Montserrat amb l'abat Escarré el dia en que aquest havia fet un sermó deixant bastant malament el llavors governador civil de Barcelona i que li va costar l'exili. L'abat, quan els van presentar, li va agafar les mans amb gran afecte i es va quedar parlant amb ell i fent elogis dels seus dibuixos.<br /> L'any 42 va conèixer la Ma. Teresa (Ma Teresa Obiols Roselló), amb la qual es va casar el 1944. El padrí de casament va ser el seu admirat amic i mestre Joan Junceda.</p> <p>En aquest període entre el final de la guerra i els primers anys de matrimoni va prendre part en diverses exposicions col·lectives i va fer-ne una d'individual a la Galeria Syra l'any 42. També anava el FAD (Foment de les Arts Decoratives) a fer apunts del natural. Amb el seu amic Modest Morató, que era aficionat al dibuix, surt una temporada, a fer apunts pels barris antics de Barcelona.</p> <p>Va ser precisament a través d'en Morató, que tenia un taller d'esmalts, que li va sortir la possibilitat d'il·lustrar 'L'Atlantida' de Verdaguer, per un exemplar únic en el qual, menys el text, tot eren originals. Això passava l'any 47. D'aquest mateix any són les magnífiques litografies sobre 'el rosari' i 'la benedicció de la taula' que va fer al taller d'un altre bon amic seu, el litògraf i folklorista Josep Ventura Llates. Continuà treballant en gran quantitat de revistes a més del 'TBO' i Ed. Salvatella. Feia 'goigs' i també alguns pessebres (entre els quals destaquen el dels Franciscans del carrer de Calaf i el de 'La Caixa' del davant del Clínic).</p> <p>Després de quasi set anys de matrimoni neix el seu esperat i únic fill, en Toni (també dibuixant però amb un estil molt diferent). Llavors vivia a la plaça de Sant Pere i ja anava assíduament a Teià a casa del seu sogre, a qui estimava molt. El senyor Emilio era un home excel·lent de qui molta gent gran de Teià encara se'n recorda.<br /> Les nadales les va començar a fer l'any 48, quan ja estaven ben instalats a la casa de la plaça de Sant Pere (havien viscut un parell d'anys a casa dels seus pares mentre els hi acabaven el pis). Des que va començar a fer-les no va fallar cap any.</p> <p>No va deixar mai de visitar el seu admirat Junceda, la seva dona i els seus fills, amb els quals hi havia una relació gairebé familiar. Va veure com en Junceda començava a perdre la vista i la salut fins que va morir a Blanes, el 10 de setembre de 1948, als 67 anys.</p> <p>Els setanta son uns anys durs per ell pel que fa a la feina. 'Es veu que ara no es porta el meu estil', comentava desanimat. Sempre li havia sobrat feina i ara es trobava que l'havia de sortir a buscar. Vist en perspectiva, l'únic que va passar és que va canviar el tipus d'encàrrecs i de clients (probablement en una direcció positiva per la seva obra). En tot plegat hi va tenir molt a veure l'arquitecte Bassegoda Nonell, a qui coneix a Teià l'any 74 amb motiu de les obres de restauració de l'església, que aquest està dirigint i per la qual farà els dibuixos pels vitralls. D'aquí en sortirà l'encàrrec per il•lustrar el llibre 'Historia de Arquitectura' i un camí que des dels quaranta tenia bastant oblidat: els dibuixos al natural, els dibuixos d'edificis i els de qualsevol element arquitectònic (fonts, fanals, etc).<br /> Treballa cada vegada més per particulars fent retrats, pergamins, retaules, arbres genealògics... Totalment ja per sobre les modes, troba en l'amic Santiago Arnau, al començament dels vuitanta, el suport necessari per poder seguir donant a conèixer els seus dibuixos costumistes. Al 82 fa unes importants il·lustracions colorejades per un llibre sobre la vida de la Santa Joana Jugan. Comença a rebre mostres de reconeixement per la seva obra, que, a més d'extensíssima, (desenes de milers d'originals) manté un excepcional nivell de qualitat a través de les diferents èpoques i comença també a poder treballar amb tranquil·litat; més perquè vol que no pas per encàrrec.<br /> L'any 1992 li concedeixen la Creu de Sant Jordi i el Teia de Plata.</p> <p>Com diu la seva dona: ' <em>No era gens ambiciós. No es va preocupar més que de treballar, i ho va fer intensament, durant moltíssims anys, cosa que suposa que es fes bastant popular. Molta gent el coneix i l'aprecia i amb això en té prou. No s'ha deixat influir per cap canvi i s'ha mantingut sempre fidel al seu estil</em>'.</p> <p>Antoni Batllori Jofré va morir a la seva casa de Barcelona el 30 de setembre de 1999.</p> | 41.4988108,2.3214062 | 443362 | 4594354 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-5.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Antoni Batllori Jofré | L'onze de setembre de 2007 es va inaugurar a Ca la Cecília una mostra permanent sobre l'obra d'Antoni Batllori Jofré (1915-1999). Es tracta d'una petita antològica en que, junt amb la biografia comentada del dibuixant, es poden veure els aspectes més rellevants de la seva trajectòria: els inicis, la influència de Junceda, la Guerra Civil, l'època de plenitud, la seva relació amb Teià,...L'estudi és la reproducció exacte del lloc de treball d'Antoni Batllori Jofre. Persona meticulosa i ordenada, guardava un munt d'objectes curiosos i li agradava col·leccionar. A l'estudi podeu trobar des de dibuixos d'amics, a calaixeres antigues, escopetes i baionetes, cranis, objectes d'aram, sants, imatges religioses, etc. L'estudi és un bon punt de partida per conèixer l'autor i la seva manera de treballar.Les seves creacions acusen una influència molt directa de l’estil de Junceda. Publicà dibuixos i acudits a En Patufet, Esquitx, Pocholo, TBO, etc. Després de la guerra civil mantingué la seva col·laboració amb el TBO i tractà d’impulsar el còmic en català a través de publicacions com Els Infants (1956) o el nou Patufet (1970). Il·lustrà llibres, realitzà exlibris i intervingué en el muntatge de pel·lícules de dibuixos animats. | 119|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 87971 | Monument Fèlix Rodríguez de la Fuente | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-felix-rodriguez-de-la-fuente | <p>https://estimadaterra.wordpress.com/2018/12/13/petit-monument-al-dr-felix-rodriguez-de-la-fuente-de-teia/</p> <p>https://magician1981.wordpress.com/2009/11/21/felix-rodriguez-de-la-fuente/</p> | XX | <p>El Petit monument al Dr. Félix Rodríguez de la Fuente, està situat en l’avinguda José Roca Suarez Llanos amb confluència amb el Passeig de Massarosa de Teià; de fet és la carretera BV-5026 de El Masnou a Teià.</p> <p>Félix Rodríguez de la Fuente va ser un gran estudiós de les ciències de la vida i de la natura, antropòleg, viatger i comunicador. Va morir en un accident d’helicòpter.</p> <p>En la inscripció es llegeix: <em>“En recordatori del Dr. Félix Rodríguez de la Fuente i als seus dos companys. Teià, 1982”.</em></p> <p>Amb el pas dels anys es van anar malmetent i escapçant tres de les ales de les àligues, per bretolades incíviques, també algú va arrencar literalment el bust gravat del personatge amb el llop, peça de relleu que es va tenir de fer de nou, un cop restaurada, es va reubicar l’escultura al jardinet dels Eucaliptus, a la zona verda amb l’àlber que hi ha entre el començament del passeig de la Riera i l’inici de l’avinguda Roca Suárez Llanos, a tocar del parc públic de can Llaurador.</p> | 08281-85 | Avinguda José Roca Suárez LlanosConfluència amb el Passeig de MassarosaCarretera BV-5026 | 41.4948672,2.3228814 | 443481 | 4593916 | 1982 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | El naturalista Félix Rodríguez de la Fuente és conegut per 'El hombre y la Tierra', la seva sèrie documental, emesa entre 1974 i 1981. Però també va destacar per la seva defensa de la natura i d'animals com el llop o el linx, i per ser pioner a parlar del canvi climàtic.El 14 de març de 1980, el mateix dia en què complia 52 anys, va patir un accident d'avioneta a Alaska durant un dels seus reportatges, en el qual van morir ell i el seu equip.Estàtues:Monument en el Páramo de Masa, Poza de la Sal (Burgos)Bust en la Plaça Major de Poza de la Sal (Burgos)Monument en la Pl. del Doctor Sr. Félix Rodríguez de la Fuente a AlmeriaMonument al Parc Genovès de CadisMonument al Parc de Cieza (Conca)Monument Calella, BarcelonaMonòlit al Parque das Ciencias de VigoMonument en la Península de la Magdalena (Santander)Bust de Portugalete (Biscaia)Monument en la Pl. Félix Rodríguez de la Fuente de Santa Pola (Alacant)Monument a Elda (Alacant)Monument en el Zoo de Madrid de la Casa de CampoMonument a Teià (Barcelona)Bust a Alcalá de los Gazules (Cadis)Monument de la localitat d'Albox (Almeria)Monument al Parc Félix R. de la Fuente de MadridMonument al Prado del Rey (TVE) de MadridMonument d'Hellín (Albacete)Monument a MelillaMonument de CeutaBust a la ciutat de BurgosMonument en el Col·legi Públic García Escamez (Santa Cruz de Tenerife)Monument a Santa Cruz de Tenerife“Porta del Nord”, monument memorial a l'entrada de BurgosMonument al parc Félix R. de la Fuente a Petrer (Alacant) | 119|98 | 51 | 2.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 88165 | Goigs a la Creu d'entrada de poble o 'Stationalis' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-creu-dentrada-de-poble-o-stationalis | <p>Goigs a la creu d'entrada de poble o 'stationalis' que s'aixeca a l'entrada de Teià. Text de mossèn Santiago Casanova i Giner, prevere. 1972.</p> | XX | <p>Goigs a la creu d'entrada de poble o 'stationalis' que s'aixeca a l'entrada de Teià. Text de mossèn Santiago Casanova i Giner, prevere. </p> <p>Ricard Vives i Sabaté estampà aquesta edició al seu obrador de la Rambla José Antonio número 18, a la ciutat de Vilanova i la Geltrú. 1972.</p> <p>A un costat de la Creu hi figura el Sant Crist, a l'altre la Verge Maria amb l'Infant Jesús als braços; als peus del Crist i de Maria quatre figures que poden ser àngels o verges. No s'ha sabut interpretar.</p> <p>Al capitell estan representats: Sant Martí en l'escena de la capa, Santa Magdalena, Sant Pere, Sant Joan Baptista, Sant Jaume i Sant Francesc d'Assís. </p> <p>La lletra del goig no inclou partitura. </p> <p> </p> | 08281-89 | Baixada de les Moreres, 7Plaça Sant Jaume, 10 | <p>La 'Creu de terme' de Can Llauradó, més que de terme és una 'Creu d'entrada de poble' o 'Stationalis'.</p> <p>Aquesta creu podria estar relacionada amb la pesta que l'any 1589 començà a Can Llauradó, amb un fet estrany del qual parla en el llibre d'Òbits, el rector Joan Sala.</p> <p>Aquesta Creu gòtica no sabem quan fou edificada, però segurament pertany al segle XVI. Godiol l'esmenta entre les creus que tenen el cardot com a motiu ornamental, moltes d'elles datades entre el 1558 i el 1589. La nostra Creu té de particular una tauleta-altar destinada a la benedicció del terme, cosa que fins temps molt recent es feia des d'allí el 3 de maig, festa de la troballa o invenció de la Santa Creu. Tauleta que no hem vist en altres creus, almenys en disposició de la nostra.</p> <p>Enderrocada el 1936, fou restaurada i aixecada novament tot seguit de recobrada la llibertat religiosa essent batlle en Francesc Mestre i Gavaldà (Fusteret) i rector Mn. Josep Blanch i Blanch. </p> <p>En la nova col·locació fou lleument girada. Ara Jesús mira cap a la marina, abans cap a muntanya. Sant Martí mirava cap a la carretera, ara, des de la carretera no es veu. </p> <p> </p> | 41.4997791,2.3196067 | 443212 | 4594463 | 1972 | 08281 | Teià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88165-pagina-unida-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88165-pagina-unida-26.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Mossèn Santiago Casanova | Pertanyen a l'Església. Bisbat de Barcelona | 119|98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 88169 | Goigs en lloança de devota imatge del Sant Crist que es venera en la seva capelleta de la Riera de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-devota-imatge-del-sant-crist-que-es-venera-en-la-seva-capelleta-de-la | <p>Goigs en lloança de devota imatge del Sant Crist que es venera en la seva capelleta de la Riera de Teià. 1974. </p> | XX | <p>Goigs en lloança de devota imatge del Sant Crist que es venera en la seva capelleta de la Riera de Teià. <br /> 'El Sant Crist de la Riera' és una devota imatge que es venera a Teià, en una capelleta adossada a la casa número 11 de 'La Riera'.</p> <p>La lletra del goig no inclou partitura. Text antic i anònim que s'ha revisat. </p> | 08281-90 | Baixada de les Moreres, 7Plaça Sant Jaume, 10 | <p>Conta la tradició que aquesta imatge fou donada al poble pels frares cartoixans de Montalegre en agraïment a l'acolliment que trobaven. </p> <p>De fet trobem aquesta mena de capelletes en tot el Maresme, on són conegudes amb el nom de 'El Sant Crist'.</p> <p>La tradició segueix dient que per dues vegades la rierada entrà a l'humil nínxol que guardava la santa imatge, emportant-se-la i deixant-la a l''Hort de Can Vista', propietat de Na Josepa Vidal i Feu, de 'Can Met'. Com a reconeixença i previsió, aquesta agençà la capelleta i hi posà porta, guardant clau i prenent cura del a Capelleta i de la imatge. </p> <p>Aquesta imatge, l'any 1936, fou amagada al celler de l'Hort de Can Met, i així fou salvada.</p> <p>Avui en té cura Na Rosa Puigoriol de March. </p> | 41.4997791,2.3196225 | 443213 | 4594463 | 1974 | 08281 | Teià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88169-pagina-unida-59.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88169-pagina-unida-60.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | En aquesta capelleta es munta una mena de 'monument' pel Divendres sant, amb flors, palmons i ciris, i un altar amb motiu de la Processó de Corpus i, abans, també en la Processó eucarística del Sagrat Cor. De tot aquest treball cuidava -absent Josepa de Barcelona- la seva germana Dolors, i morta aquesta, la seva neboda Antònia Torrents, que, ajudada per tot i en tot, pels de 'Can Nanet', es lluïen de debò.Pertanyen a l'Església. Bisbat de Barcelona. | 119|98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 88171 | Goigs en lloança del Sagrat Cor de Jesús de la muntanya de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-del-sagrat-cor-de-jesus-de-la-muntanya-de-teia | <p>Goigs en lloança del Sagrat Cor de Jesús de la muntanya de Teià. Jacinta Solà i Duran. 1974. </p> | XX | <p>Goigs en lloança del Sagrat Cor de Jesús de la muntanya de Teià. </p> <p>El text és de na Jacinta Solà de Duran. 1974. </p> <p>Al capdamunt de la Riera de Teià, i a l'esquerra d'aquesta, existeix una finca anomenada Can Munt, avui propietat de D. Alfred Sedó Peris-Mencheta. Dins d'aquesta finca, i en un turó molt visible des de tota la vall, l'any 1956, na Maria Sedó Torres hi feu entronitzar una bella imatge del Sagrat Cor de Jesús, obra en marbre de l'escultor Claudi Rius, i que fou beneïda pel reverend Adolf Roger.</p> <p>La lletra del goig no inclou partitura. </p> | 08281-91 | Baixada de les Moreres, 7Plaça Sant Jaume, 10 | 41.4997992,2.3196656 | 443217 | 4594465 | 1974 | 08281 | Teià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88171-pagina-unida-65.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88171-pagina-unida-66.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Jacinta Solà de Duran | Al peu del monument es va col·locar una làpida de marbre on es llegeix aquesta quarteta piadosa, extreta d'una publicació editada a Xàtiva l'any 1879 i escrita pel reverend Hemenegildo Torres: 'Mi pobre corazón, la vida mía.Mi cuerpo y alma te consagro amante.Si yo tuviera mil, en este instante,ardiendo en sacro amor mil te daría'.Pertanyen a l'Església. Bisbat de Barcelona. | 119|98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 89414 | Barraca de la Vinya d'en Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-den-llobet | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.naciodigital.cat/cupatges/noticia/5571/art-pedra-seca-barraques-vinya</p> | <p>La 'barraca' és l'únic element visible que ens permet estudiar la importància que ha tingut la vinya. La seva funció és la de guardar eines, adobs, etc.</p> <p>També proporciona aixopluc pel mal temps i ombra per fer el dinar i la migdiada. En línies generals podem classificar-les en dos grups:</p> <p>- Els 'sots de vinya' que es troben en llocs de bastant pendent i són excavades en un marge de sauló. Solen ser formades per una cambra semiesfèrica de 2 metres de diàmetre i l'accés és un passadís d'un metre aproximadament amb una porta de fusta. El passadís i el marc de la porta són d'obra però la cambra és de sauló viu i sovintegen uns escons per a seure i per a guardar les menges i el càntir.</p> <p>- La 'barraca de sostre amb volta de canó' és la barraca més característica i curiosa. Té planta rectangular amb el terra de sorra; les obertures són: la porta del fusta orientada al Sud, i tres o més espitlleres que deixen passar la màxima llum per un minúscul forat. El sostre és la pecularietat tècnica més interessant, doncs trenca el patró de cobertes de teula, a més permet un sostre més resistent i un augment considerable de la capacitat de construcció. El sostre no té bigues i substitueix les teules per rajoles i maons qeu són menys difícils de transportar. </p> | 08281-96 | Vinya d'en Llobet | 41.5040056,2.3111844 | 442513 | 4594938 | 08281 | Teià | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/89414-barraca-de-vinya-den-llobet-la-boteia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/89414-barraca-de-vinya-den-llobet-la-boteia-10.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-07-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | També s'han pogut observar alguns elements accessoris: xemeneies, recollidors d'aigua, dipòsits de sulfatar, i arbres fruiters. En molts casos s'aprofita la superfície de la teulada com a captador d'aigua de pluja. En diferents llocs dels Països Catalans, la barraca també pot rebre el nom de cabana.Hi ha un total de 46 barraques i sots de vinya repartides en el municipi de Teià. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86886 | Serra de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-sant-mateu | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=0&consulta=MSUxK3NlcnJhIHNhbnQgbWF0ZXUlMistMSU%3D&codi=1167</p> <p>COLL MONTEAGUDO, R. (2004). Història arqueològica de Premià</p> | Estat de conservació desconegut. | <p>L'accés a la serra de Sant Mateu es fa a través d'una pista de terra que surt de Vilassar de Dalt o bé per una altra que enllaça amb Premià de Dalt passant per la Cadira del Bisbe. Es tracta d'una petita serra que discorre en sentit nord-sud ocupada per boscos i conreus a la zona alta. Al cim de la serra hi ha l'ermita de Sant Mateu.<br /> <br /> La capella està documentada des de l'any 993 i l'edifici actual és d'estil romànic d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular, que té finestra de doble esqueixada. L'aparell, als trams més baixos, està ben alineat i és d'una mida considerable. En la reforma del segle XVI es degué escapçar la nau, ara força curta en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla.<br /> <br /> A la serreta de Sant Mateu s'han realitzat diverses troballes de materials prehistòrics ibèrics i romans al llarg del temps; en primer lloc Mn. Àngel Fàbrega en data indeterminada localitzà dues puntes de sílex que determinà com de tipus 'aurinyacià'. Posteriorment, Joan Gómez, de l'A.E.C.C. de Premià de Mar, trobà una destral de pedra polida, mentre que a la banda oest també hi ha notícia de la troballa de 2 ganivets de basalt, un d'ells de 20 cm. de llarg, i una destral de pedra d'uns 30 cm. de llarg. D'altra banda també s'han trobat ceràmiques ibèriques i romanes escampades superficialment a prop de l'ermita de Sant Mateu.<br /> <br /> L'any 1987, l'A.E.C.C. de Premià de Mar informà a l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica sobre la recollida de quarsos retocats a la zona i l'any 1999, davant la construcció d'un centre de telecomunicacions en el Turó de Lledó, es va dur a terme una intervenció arqueològica de seguiment dels treballs. Durant aquesta intervenció es van revisar els pocs talls visibles i també les terres producte de l'excavació dels fonaments de l'edifici, així com la petita ampliació que havia sofert el camí d'accés al turó. La intervenció tingué resultats negatius.<br /> <br /> Posteriorment es va dur a terme una altra intervenció en el moment en què s'havia d'excavar una rasa que portava del Centre de Telecomunicacions al mas de Can Riera per bastir-hi una escomesa elèctrica soterrada. Els resultats del seguiment arqueològic d'aquesta rasa també varen ser negatius, llevat de la constatació en alguns sectors de la presència de materials ceràmics moderns (segles XIX-XX) i alguns materials constructius de la mateixa època.<br /> <br /> Donades les característiques de les troballes, amb materials ceràmics i lítics d'època prehistòrica i iberoromana per tota la zona de la serreta de Sant Mateu, es pot establir l'existència d'una àrea arqueològica que, de moment no permet una adscripció tipològica. L'indret, per les seves característiques orogràfiques, és molt propici per a un establiment en època antiga.<br /> <br /> La visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica 2008-2009 no va permetre ampliar les dades sobre el jaciment o el seu estat de conservació.</p> | 08281-75 | A la muntanya de Sant Mateu, al nord dels termes municipals de Premià de Dalt i Teià. | <p>Des de Paleolític ? ( -3000000 / -9000 )</p> <p>Des de Neolític fins a Bronze ( -5500 / -650 )</p> <p>Des de Ferro-Ibèric fins a Romà ( -650 / 476 )</p> | 41.5138476,2.3219344 | 443418 | 4596024 | ( -3000000 / -9000 ) ( -5500 / -650 ) ( -650 / 476 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | També dit Ermita de San Mateu (Premià de Dalt). A la muntanya de Sant Mateu s'han realitzat diverses troballes arqueològiques que cronològicament es poden situar en les èpoques prehistòrica, ibèrica i romana. | 78|79|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84357 | Veral de Vallmora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veral-de-vallmora | <p>Arxiu Galera (El Masnou).</p> <p>Informe de la intervenció arqueològica a les parcel·les E-1 i E-2, 2003-2004. Veral de Vallmora (Teià, Maresme).</p> <p>Informe de la intervenció arqueològica al Veral de Vallmora (Teià, Maresme) 1999.</p> <p>GAMARRA CAMPUZANO, AGUSTÍN. (2003-2004). Memòria de conservació - restauració. Protecció de l'excavació arqueològica al Veral de Vallmora. Núm. Mem. 6181.</p> <p>GARCIA MULERO, M. JOSE. (2005). Memòria de conservació-restauració consolidació i reintegració d'estructures del jaciment arqueològic de Veral de Vallmora ( Vinya del Sr. Mas). Núm. Mem. 6747.</p> <p>Informe de la intervenció arqueològica al Veral de Vallmora (Teià, Maresme). 2004.</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, ANTONIO; VELASCO I FELIPE, CARLES; ARCOS I LÓPEZ, ROSER. (2003, 2004, 2005). Jaciment arqueològic del Veral de Vallmora (Vinya del senyor Mas) (Teià, Maresme). Núm. Mem. 6422.</p> <p>SAAVEDRA ROL, ALFONSA. (2012). Informe. Consolidació i protecció de les estructures arqueològiques del jaciment arqueològic Veral de Vallmora (o Cella Vinaria) a Teià - Maresme. Núm. Mem. 11614.</p> <p>CARMONA MARÍN, MARIA CARME; JUNYENT CARRERAS, EUGENI. (2009). Memòria d'intervenció arqueològica al jaciment del Veral de la Vallmora (Vinya del Sr. Mas), Teià (El Maresme). Núm. Mem. 12731.</p> <p>CARMONA MARÍN, MARIA CARME; JUNYENT CARRERAS, EUGENI. (2016). Memòria d'intervenció arqueològica al jaciment del Veral de la Vallmora (Vinya del Sr. Mas). Teià (El Maresme). Núm. Mem. 12748.</p> <p>BOSCH I RODOREDA, Andreu; RODÀ DE LLANZA, Isabel; FILELLA, Lluís (2010). Epictet, esclau de Luci Pedani Clement: Història del vi laietà i del celler romà de Teià</p> <p>BRUN, J.P. (2009). El Vi tarraconense i laietà, ahir i avui : actes del simpòsium</p> <p>COLL, R. ; MONTLLÓ, J. (1988). Butlletí Informatiu Local</p> <p>GALERA, LL.; ARTÉS, S. (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Segons dades de l'arxiu parroquial i altres fonts</p> <p>GIRALT, C. [et al.]. (1985). El Masnou, ahir i avui. Barcelona. </p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2012). PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2011-2012). Anales de Prehistoria y Arqueología</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A.; SIERRA DÍAZ, L. (2011). The musealization of the Roman villas</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2015). Arqueologia del vi a l'època romana: del cultiu al consum: Marc teòric i epistemològic</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2013). Experimentación en arqueología. Estudio y difusión del pasado</p> <p>MARTÍN, A. (2009). El Vi tarraconense i laietà, ahir i avui : actes del simpòsium</p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. </p> <p>REVILLA, Víctor (2015). Fermes, villae et exploitations rurales: Approches régionales</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=3&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=1211</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | <p>El Veral de Vallmora o Cella Vinaria, indret també anomenat com la Vinya del Sr. Mas, està situat al municipi de Teià (Maresme), al nord de l'autopista C-32, entre les urbanitzacions d'Ivars Meià, a l'oest, i Vallmora, a l'est. Es tracta d'una sèrie de camps erms amb pendent en direcció al mar, actualment en procés d'urbanització. L'accés al jaciment es fa a partir del carrer de Joan XXIII, prenent l'autopista en direcció nord i agafant el primer trencant a mà dreta.<br /> <br /> El jaciment va tenir una primera ocupació al neolític (5500 - 2200 aC) amb les restes d'un espai d'hàbitat identificat amb un fons de cabana. De l'època romana (segles II aC - VI dC) es va identificar una vil·la (unitat domèstica rural, destinada a la producció agropecuària i regentada per una família aristocràtica pròpia de l'època romana) amb orígens al segle II aC, de la que en destaca, pel seu potencial arqueològic, un celler romà amb estructures de producció i emmagatzematge vinícola (segles I - IV dC) i un camp de sitges del període baix imperial (segles III - IV dC).</p> <p>Rep com a altres noms Cella Vinaria i Vinya del Sr. Mas.</p> | 08281-36 | Carrer Joan XXIIIProp del Cementiri d'El Masnou, al sud-oest del terme de Teià, tocant els termes d'Alella i El Masnou, per sobre de l'autopista. | <p>Des de Neolític fins a Neolític ( -5500 / -2200 )</p> <p>Des de Ferro-Ibèric Final fins a Ferro-Ibèric Final ( -200 / -50 )</p> <p>Des de Romà fins a Romà ( -218 / 476 )</p> <p>Lloc d'habitació amb estructures peribles fons de cabana</p> <p>Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la</p> <p>Lloc o centre de producció i explotació agrícola premsa de vi</p> | 41.4902081,2.3098970 | 442393 | 4593407 | ( -5500 / -2200 ) ( -200 / -50 ) ( -218 / 476 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84357-teitorcolarium.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84357-teic3a0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84357-cella1.jpg | Legal | Neolític|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | BCIL | 2021-07-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lluís Galera va descobrir el jaciment el 1966 a partir de l'esllavissada de terres en un marge que va permetre l'observació d'un mur i un paviment d'època romana. En conseqüència els anys 1966, 1967, 1972 i 1973, Galera i els seus col·laboradors realitzaren un seguit d'intervencions arqueològiques en les quals es va identificar la fase neolítica i la fase romana. Es va documentar el fons de cabana amb dues destrals de pedra basàltica negra i ceràmica reduïda brunyida feta a mà i sense decoració, possiblement pertanyent a l'època neolítica (5500 - 2200 aC). També es van identificar una sèrie d'habitacions i paviments pertanyents a diferents fases constructives d'època romana, relacionades amb la producció del vi. Entre la gran varietat de materials ceràmics recuperats destaquen ceràmiques campanianes A i B, terra sigil·lada aretina, sudgàl·lica, hispànica, africanes A i D, ceràmica ibèrica pintada, ceràmica grisa emporitana, ceràmica de parets fines i ceràmica comuna romana. Les dades aportades per aquest grup de materials permeteren datar el jaciment dins un període comprès entre els segles II aC i V dC.Les primeres intervencions arqueològiques vinculades al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya es van realitzar el 1999 amb motiu del projecte d'urbanització de la zona, dins el Pla Parcial d'Ordenació Rials-Garrofers. Aquests treballs van permetre tornar a documentar les restes i definir dues àrees diferenciades amb diferents cronologies que van permetre precisar en l'ocupació romana. En el nivell inferior es va distingir una àrea que es va interpretar com un camp de 10 sitges d'època baix imperial, del segle IV dC, i una altra zona situada en un pla superior, que presentava tota la sèrie d'habitacions i estructures amb diferents fases constructives corresponents a un centre productor vinícola romà amb funcionament durant el segle I dC. Aquesta zona de processament comptava amb fons de dolis, dipòsits per a líquids repartits en diferents nivells i tres pedres de suport de les premses. Els paviments documentats eren obrats amb opus signinum i presentaven un seguit de retalls i encaixos relacionats amb les premses i la recollida del vi. A conseqüència de les troballes efectuades en aquestes intervencions es va modificar el Pla Parcial d'Ordenació Rials-Garrofers i l'espai es va cedir a l'ajuntament de Teià, el qual va definir l'àrea com a zona d'equipaments, i declarà el jaciment Bé Cultural d'Interès Local (BCIL 30/10/2001).L'any 2003 l'ajuntament de Teià endegà el pla director del projecte del parc arqueològic Cella Vinaria que definia l'espai com a centre d'interpretació museístic sobre l'origen i l'expansió de la producció vitivinícola a la Laietània i el comerç del vi en època romana.Entre els anys 2003 i 2004 es dugueren a terme intervencions de protecció de les restes arqueològiques consistents en la consolidació dels revestiments i les estructures en estat de conservació més delicat i la protecció integral de les restes que romanien in situ, amb l'objectiu de protegir tots els paviments hidràulics, les dues estructures de premsa romanes i els dipòsits associats fins al moment d'inici dels treballs de conservació, restauració i museïtzació del conjunt arqueològic.Entre els mesos de maig i setembre de 2004 es van realitzar noves intervencions arqueològiques de caràcter preventiu consistents en la prospecció, delimitació i excavació parcial dels sectors nord, sud i est del jaciment. Amb aquestes noves campanyes es van documentar diferents tipus de restes estructurals amb materials associats que van dels segles II - I aC fins als segles V - VI dC.El 2009 es va dur a terme una intervenció de consolidació d'estructures referents al celler romà. La intervenció responia a la degradació de consolidacions anteriors. Aquesta es va efectuar amb materials compatibles amb els originals i reversibles. Es va procedir a una neteja general i es van reintegrar els revestiments del dipòsit principal i dels dipòsits adjacents, els murs de pedra, els paviments d'opus signinum i els fragments de dolis, els quals s'exposen in situ amb suports de ferro per suggerir la seva volumetria original. D'altra banda, es va aplicar un revestiment als talls estratigràfics que presentaven despreniments. Per guanyar profunditat en la seva aplicació es va extreure sediment dels talls, sense documentar restes arqueològiques.Durant el mes de juny de 2009 es va dur a terme una intervenció al jaciment de Vallmora per tal de condicionar-ho tot per a la visita. Els treballs van consistir en la neteja, la retirada de vegetació i reexcavació d'algunes àrees.L'any 2012 es va realitzar una intervenció de consolidació i restauració que va consistir amb una neteja general del jaciment, la consolidació dels dipòsits, la consolidació de cimentacions dels paviments i murs i la consolidació de les dòlies.L'any 2016 es va dur a terme un seguiment arqueològic de les tasques de conservació i restauració del jaciment. Concretament, aquests treballs es van centrar a substituir els panells de contenció de terres, instal·lar una xarxa de drenatge a la zona 2 i a la zona de premses, substituir els panells de contenció de terres del contrapès de la premsa 1 i extracció manual de les terres del seu interior, la neteja de l'interior del contrapès de la premsa 2. Durant els treballs arqueològics no es van recuperar materials. | 78|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 84361 | Pins d'en Godó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-den-godo | <p>GALERA, LL. (1983). Butlletí A.E.C.C.</p> <p>GALERA, LL.; ARTÉS, S. (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Segons dades de l'arxiu parroquial i altres fonts.</p> <p>GIRALT, C. (1985). El Masnou, ahir i avui.</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=1408&consulta=MSUxK3BsYSBkZSBtYXRhJTIrLTEl&codi=1217</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | XIII aC. | Estat de conservació desconegut. Destruït. | <p>S'accedeix mitjançant el passeig de la Riera de Teià i el torrent de Can Mateu. El jaciment suposadament queda ubicat a la zona de la Molassa, al nord de Teià, en una zona parcialment urbanitzada per xalets.<br /> <br /> Es tracta d'un jaciment documentat en base a la notícia destacada per Lluís Galera, el qual esmenta la troballa d'un fons de cabana en un lloc incert, el qual no compta amb cap adscripció cronològica donada la manca absoluta de material associat.<br /> <br /> A la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren restes materials ni estructurals a la zona que permetin aportar més informació.<br /> <br /> Donada la escassa informació de què es disposa no es pot establir una àrea vinculada al jaciment.</p> | 08281-40 | Passeig de la Riera de Teià Torrent de Can MateuEn el cami que puja cap a la Serra. | <p>Des de Bronze Final ( -1200 / -650 )</p> | 41.5018000,2.3161900 | 442929 | 4594690 | ( -1200 / -650 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc d'habitació amb estructures peribles fons de cabana.Il·localitzat. L'A.E.C.C. de Premià de Mar l'ha buscat reiteradament, inclús amb situacions donades pel mateix Galera, però mai s'ha pogut localitzar. Tenint en compte només la informació de l'article recollit a bibliografia, es tracta d'un jaciment molt dubtós. | 79|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 86880 | Bòbila de la Carretera de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-la-carretera-de-teia | <p>Galera, Ll. La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià. Museu. 1949. </p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | <p>A 2 metres de fondària es trobà un sol fragment ceràmic que presentava dibuixos incisos. Podría tractar-se d'un objecte d'època hallstàtica.</p> <p> </p> | 08281-72 | Carretera de TeiàBòbila a l'esquerra de la carretera d'El Masnou a Teià, just després de passar per sota del pont de l'autopista. | 41.4918100,2.3219200 | 443398 | 4593577 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Cronologia dubtosa que no s'ha pogut comprovar, car no ha estat possible localitzar el fragment.Troballa efectuada per Joan González en els anys 40. En terreny erm. | 80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 86883 | Camí de la Cornisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-cornisa-0 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | VII aC-I aC. | Estat de conservació desconegut. | <p>Es tracta d'una estructura que ha quedat al descobert, a la vora esquerra del camí de la Cornisa que porta a Sant Mateu, degut a un petit esllavissament del marge.</p> <p>Aquesta estructura està formada per pedres d'un tamany mig lligades amb argila, ben assentada sobre la roca saulenca de base.</p> <p>Al damunt (aprofitant el mur antic) s'hi superposen dos o tres filades de marge de feixa moderna. El mur mesura d'entre 7 i 8 metres de llarg per 30-40 centímetres d'altura.</p> <p> </p> | 08281-73 | Es troba situat en la vora esquerra del camí de la Cornisa, que de Teià porta a Sant Mateu. | <p>-650 / - 50 Ferro-Ibèric</p> <p>El 24-08-2005 l'arqueòleg David Farell va notificar la troballa al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. </p> | 41.5124979,2.3245128 | 443632 | 4595872 | 08281 | Teià | Fàcil | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La situació física del jaciment, gairebé a la part alta d'un turó i dominant la vall de Teià, a més dels trets del mur, fan pensar que realment es tracti d'un jaciment arqueològic. No s'ha observat, però, cap element material en superfície relacionat amb el jaciment. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84356 | Riera de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-teia-0 | <p>ALVAREZ, J. (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià, dins Full informatiu de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar.</p> <p><br /> ALVAREZ, J. i RAMIREZ, J. (1980). Una fíbula romana en la riera de Teià, dins Butlletí de l'AECC, núm. 7. Premià de Mar.</p> <p><br /> BURÉS, L. i CARRERAS, N. (1993). La vil·la i la necròpoli de la Riera de Teià (El Masnou, Maresme), dins Puig Castellar, núm. 5. Santa Coloma de Gramenet.</p> <p><br /> Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.</p> <p><br /> CUYÀS, J. M. (1976). Història de Badalona. Badalona II.</p> <p><br /> GORGES, J. G. (1979). Les villes hispano-romaines: inventaire et problemathique archeològique. Paris.</p> <p><br /> LLANAS, J. (1977). Retses romanes al Palmar Hotel de Premià de Mar, dins Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 1 . Mataró.</p> <p><br /> MIRÓ, J. (1988). La producción de ánforas romanas en Catalunya: un estudio sobre el comercio del vino de la tarraconense: siglos I aC - I dC. Oxford.</p> <p><br /> MIRÓ, J. (1982).La producció d'àmfores al Maresme: una síntesi, dins Laietania, núm. 2-3. Mataró.</p> <p><br /> OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró.</p> <p><br /> PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró.</p> <p><br /> SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.</p> <p><br /> SANMARTÍ, J. (1987). Laietania ibèrica. Estudi d'Arqueologia i Història. Barcelona.</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=908</p> <p>https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/riera-de-teia</p> <p>Memòria intervencions arqueològiques 1990-1999. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 1184.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III aC-V dC | Parcialment destruït. | <p>S'accedeix a la zona pel passeig de la Riera, a tocar de la riera de Teià, entre el Camí del Mig i la N-II, a l'alçada d'on actualment hi ha el centre comercial Eroski i la Depuradora Teià-Maresme Sud.<br /> <br /> Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat l'any 1860, arrel de les troballes de restes de paviments d'opus signium, un sepulcre de tegulae i dos fragments de ceràmica terra sigil·lada.<br /> <br /> L'any 1912, en construir el mas Can Mitre al costat del Camí del Mig fou documentada tota una necròpolis d'enterraments en tegulae, però no va ser fins al 1975 que uns treballs d'extracció de terres de la riera van posar al descobert la major part del jaciment, del qual, malgrat no va poder ser excavat, se'n documentaren les restes i se'n recollí material per part de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar. Aquest grup d'aficionats, va documentar en aquestes terres remogudes diversos murs de 50 cm. d'amplada, un fust de columna, a més de gran diversitat de materials ceràmics - ceràmica ibèrica, Campaniana A., Terra Sigil·lada Itàlica, Terra Sigil·lada hispànica, Terra Sigil·lada africana A i D, i àmfores Dressel 1, Dressel 2/4, Dressel 7/11 i Dressel 20 - .<br /> <br /> Les darreres dades provenen d'unes excavacions d'urgència efectuades entre el 1990-1991 amb motiu de l'urbanització de la zona, que evidenciaren un sector de necròpoli i un altre d'habitacions. Del sector de necròpolis es documentaren 13 tombes que semblen pertànyer per la seva tipologia a finals del món romà - inicis de l'època medieval (segles IV- VII dC.). L'àrea d'habitacions documentada semblava correspondre a la pars rustica (part productiva) d'una vil·la, on es distingiren tres fases constructives. D'altra banda, els diferents elements luxosos trobats durant l'excavació, com estucs pintats, columnes i marbres, fan pensar en l'existència d'una pars urbana o dominica (part residencial), emmarcada dins un període cronològic situat entre els segles I aC. - IV dC., tal com testimonien els materials trobats.<br /> <br /> Segons C. Ruestes (2002) existeix la possibilitat de l'existència de forns en aquest jaciment. Aquesta teoria es justifica per la presència de peces ceràmiques cremades i escòries de forn, a més de gran quantitat d'àmfores Pascual 1 o Dressel 1 Laietana.<br /> <br /> En conseqüència, ens trobaríem davant d'una gran vil·la romana, molt ben situada, a prop de la Via Augusta i davant del mar, la cronologia de la qual tindria el seu origen al s. II aC. amb una continuïtat de l'establiment durant l'època baix imperial, tal com testimonia la ceràmica apareguda i la tipologia funerària de la necròpoli.<br /> <br /> Durant la prospecció efectuada el 2008 amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentà la presència de cap tipus de resta, donada la plena urbanització de la zona, per la qual cosa se suposa la seva destrucció.</p> | 08281-35 | Entre el Camí del Mig i la N-II. A l'alçada del centre comercial Eroski i la Depuradora Teià-Maresme Sud. | <p>Documentat des de l'any 1860. L'any 1912 les obres de Can Mitre confirmaren la presència d'un jaciment. Fins l'any 1975 no es tornen a tenir notícies de troballes. Aquest cop fou l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar que documentà fortuïtament la troballa d'estructures i materials arqueològics i els publicà. Finalment, l'any 1990 es fa una modesta intervenció d'urgència que confirma la importància del jaciment, però actualment no hi ha cap resta visible i gran part està destruït.</p> <p> </p> | 41.4869613,2.3362296 | 444589 | 4593029 | -200/476 | 08281 | Teià | Sense accés | Dolent | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis.Lloc o centre de producció i explotació ceramista. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml