Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84387 | Cal Perdut de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perdut-de-dalt | <p>Prevosti, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. </p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=8&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=1218</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III aC. | Estat de conservació desconegut. | <p>L'accés al jaciment es fa mitjançant el camí de servitud que hi ha al sud de l'autopista C-32 al seu pas per Teià. El jaciment queda ubicat en un camp que hi ha a l'esquerra del torrent de Fosses, a uns 500 m. per sobre del camí del Mig.<br /> <br /> Jaciment documentat en base a la noticia de la troballa localitzada per Joan Gómez, el qual parlà de la localització d'una quantitat notable de ceràmiques romanes escampades en superfície. La manca de dades de qualsevol altre mena no permet especificar el tipus de jaciment de què es tracta, ni acotar-ne l'adscripció cronològica amb més concreció.<br /> <br /> A la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren restes materials ni estructurals a la zona que permetin aportar més informació.</p> | 08281-41 | Sud C-32Esquerra Torrent d'en FossesCamp a l'esquerra del Torrent d'en Fosses, a uns 500 metres per sobre del Camí del Mig, i per sota de l'A-19. | <p>Des de Romà ( -218 / 476 )</p> | 41.4934709,2.3350239 | 444493 | 4593753 | ( -218 / 476 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | El tipus de jaciment és desconegut. Segurament es tracta de ceràmiques que provenen dels jaciments propers: Club de Tennis Barcelona o de la Partida de Fosses o Clotes. (Teià-Premià de Dalt). | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86879 | Can Donal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-donal | <p>Estrada, J. Vías y poblamiento en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. 1969.</p> <p>Prevosti, M. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. 1981.</p> <p>Ribas, M. El poblament d'Ilduro. Barcelona. 1952. </p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'ocubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III d.C. | Estat de conservació desconegut | <p>'Cova' que fou utilitzada per allotjar enterraments romans. Fou reforçada per lloses d'argamassa de picadís. Els enterraments eren fets en tègula. Els materials recuperats foren: fragments de ceràmica grollera romana, dòlia, 2 pesos de teler, fragments de llantions i llacrimatoris en vidre blau, amb estries. </p> | 08281-71 | Zona urbanaCova natural d'enterrament inhumació col·lectiuLa ubicació d'aquesta 'cova' no s'ha pogut localitzar.En coordenades i cadastre hi ha lloc aproximat on es creu que es va localitzar. | <p>192-476 Romà. Segle III. Romà Baix Imperi. </p> | 41.4934388,2.3365468 | 444621 | 4593748 | 08281 | Teià | Fàcil | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Cova natural d'enterrament inhumació col·lectiu. La informació que es té d'aquest probable jaciment és molt confusa. La ubicació d'aquesta 'cova' no s'ha pogut localitzar. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 86883 | Camí de la Cornisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-cornisa-0 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | VII aC-I aC. | Estat de conservació desconegut. | <p>Es tracta d'una estructura que ha quedat al descobert, a la vora esquerra del camí de la Cornisa que porta a Sant Mateu, degut a un petit esllavissament del marge.</p> <p>Aquesta estructura està formada per pedres d'un tamany mig lligades amb argila, ben assentada sobre la roca saulenca de base.</p> <p>Al damunt (aprofitant el mur antic) s'hi superposen dos o tres filades de marge de feixa moderna. El mur mesura d'entre 7 i 8 metres de llarg per 30-40 centímetres d'altura.</p> <p> </p> | 08281-73 | Es troba situat en la vora esquerra del camí de la Cornisa, que de Teià porta a Sant Mateu. | <p>-650 / - 50 Ferro-Ibèric</p> <p>El 24-08-2005 l'arqueòleg David Farell va notificar la troballa al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. </p> | 41.5124979,2.3245128 | 443632 | 4595872 | 08281 | Teià | Fàcil | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La situació física del jaciment, gairebé a la part alta d'un turó i dominant la vall de Teià, a més dels trets del mur, fan pensar que realment es tracti d'un jaciment arqueològic. No s'ha observat, però, cap element material en superfície relacionat amb el jaciment. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 86886 | Serra de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-sant-mateu | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=0&consulta=MSUxK3NlcnJhIHNhbnQgbWF0ZXUlMistMSU%3D&codi=1167</p> <p>COLL MONTEAGUDO, R. (2004). Història arqueològica de Premià</p> | Estat de conservació desconegut. | <p>L'accés a la serra de Sant Mateu es fa a través d'una pista de terra que surt de Vilassar de Dalt o bé per una altra que enllaça amb Premià de Dalt passant per la Cadira del Bisbe. Es tracta d'una petita serra que discorre en sentit nord-sud ocupada per boscos i conreus a la zona alta. Al cim de la serra hi ha l'ermita de Sant Mateu.<br /> <br /> La capella està documentada des de l'any 993 i l'edifici actual és d'estil romànic d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular, que té finestra de doble esqueixada. L'aparell, als trams més baixos, està ben alineat i és d'una mida considerable. En la reforma del segle XVI es degué escapçar la nau, ara força curta en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla.<br /> <br /> A la serreta de Sant Mateu s'han realitzat diverses troballes de materials prehistòrics ibèrics i romans al llarg del temps; en primer lloc Mn. Àngel Fàbrega en data indeterminada localitzà dues puntes de sílex que determinà com de tipus 'aurinyacià'. Posteriorment, Joan Gómez, de l'A.E.C.C. de Premià de Mar, trobà una destral de pedra polida, mentre que a la banda oest també hi ha notícia de la troballa de 2 ganivets de basalt, un d'ells de 20 cm. de llarg, i una destral de pedra d'uns 30 cm. de llarg. D'altra banda també s'han trobat ceràmiques ibèriques i romanes escampades superficialment a prop de l'ermita de Sant Mateu.<br /> <br /> L'any 1987, l'A.E.C.C. de Premià de Mar informà a l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica sobre la recollida de quarsos retocats a la zona i l'any 1999, davant la construcció d'un centre de telecomunicacions en el Turó de Lledó, es va dur a terme una intervenció arqueològica de seguiment dels treballs. Durant aquesta intervenció es van revisar els pocs talls visibles i també les terres producte de l'excavació dels fonaments de l'edifici, així com la petita ampliació que havia sofert el camí d'accés al turó. La intervenció tingué resultats negatius.<br /> <br /> Posteriorment es va dur a terme una altra intervenció en el moment en què s'havia d'excavar una rasa que portava del Centre de Telecomunicacions al mas de Can Riera per bastir-hi una escomesa elèctrica soterrada. Els resultats del seguiment arqueològic d'aquesta rasa també varen ser negatius, llevat de la constatació en alguns sectors de la presència de materials ceràmics moderns (segles XIX-XX) i alguns materials constructius de la mateixa època.<br /> <br /> Donades les característiques de les troballes, amb materials ceràmics i lítics d'època prehistòrica i iberoromana per tota la zona de la serreta de Sant Mateu, es pot establir l'existència d'una àrea arqueològica que, de moment no permet una adscripció tipològica. L'indret, per les seves característiques orogràfiques, és molt propici per a un establiment en època antiga.<br /> <br /> La visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica 2008-2009 no va permetre ampliar les dades sobre el jaciment o el seu estat de conservació.</p> | 08281-75 | A la muntanya de Sant Mateu, al nord dels termes municipals de Premià de Dalt i Teià. | <p>Des de Paleolític ? ( -3000000 / -9000 )</p> <p>Des de Neolític fins a Bronze ( -5500 / -650 )</p> <p>Des de Ferro-Ibèric fins a Romà ( -650 / 476 )</p> | 41.5138476,2.3219344 | 443418 | 4596024 | ( -3000000 / -9000 ) ( -5500 / -650 ) ( -650 / 476 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | També dit Ermita de San Mateu (Premià de Dalt). A la muntanya de Sant Mateu s'han realitzat diverses troballes arqueològiques que cronològicament es poden situar en les èpoques prehistòrica, ibèrica i romana. | 78|79|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84283 | Ca n'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nolivella | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=20&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9099</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3637</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Edifici de planta quadrada, pràcticament en forma de bloc cúbic, cobert per una teulada de quatre vessants. Està format per una planta baixa, un primer pis o planta noble i les golfes.<br /> <br /> Tots els elements utilitzats són purament neoclàssics: cornisa amb mènsules, balustrades a les finestres i balcons, angles arrodonits amb motllures, cornises al damunt de les finestres i una planta baixa amb finestres d'arc de mig punt, com si es tractés d'arcades.<br /> <br /> El pis inferior és decorat per un aplacament estriat, mentre que al pis noble i les golfes els murs són arrebossats.<br /> <br /> Té un garatge situat dins el recinte de la finca. Presenta la façana dividida en tres parts, un cos central més elevat i cobert per una teulada a dues vessants reflectida amb una sola vessant. El desnivell existent entre aquest cos central i els laterals queda tapat per un triangle decoratiu coronat amb un motiu ornamental.<br /> <br /> Per la part posterior de l'edifici, el lateral esquerre desapareix degut a les limitacions del terreny, de manera que interiorment presenta una porta escairada.</p> | 08281-1 | Passeig de la Riera, 139-141 | <p>Francesc de Paula Nebot Torrents (Barcelona 1883-1965), autor d'aquest conjunt, és considerat un noucentista estricte, fet que resta reflectit en un dels edificis públics més importants fet per ell, com és el Cinema Coliseum de Barcelona</p> | 41.5017558,2.3184800 | 443120 | 4594684 | 1920-25 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84283-ca-nolivella-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84283-ca-nolivella.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84283-ca-nolivella-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84283-ca-nolivella-1.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Francesc de Paula Nebot Torrents | Té com a altres noms Villa Gloria o la Torre Nova.És del Noucentisme i d'estil arquitectònic neoclàssic. Torre unifamiliar amb jardí, obra dels anys 1920-25. Té planta quadrada, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada a quatre aigües. La composició i els elements ornamentals són de referència clàssica, en la línia estètica del Noucentisme, estil del qual l'arquitecte n'era un dels més coneguts representants. | 98|99|106 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84285 | Masia Can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-can-nadal | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=22&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9102</p> <p>https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Categoria:Patrimoni_monumental_de_Tei%C3%A0</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Muncipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVII-XVIII | S'ha reformat darrerament. | <p>Masia de planta baixa, pis i golfes, coberta amb una teulada de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal. Conserva la porta original, d'arc de mig punt adovellat, al costat d'una altra de factura moderna.<br /> <br /> Destaca el ràfec de la teulada, de gran volada, i les llindes, brancals i llindars de les finestres, treballats amb pedra ben escairada, polida i amb motllures.<br /> <br /> Lateralment té altres edificis annexes.</p> | 08281-3 | Carrer de Can Nadal 11, A-BCarrer Folch i Torres 47-49 | 41.4982423,2.3226898 | 443468 | 4594290 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84285-masia-can-nadal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84285-masia-can-nadal.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Abans era una masia amb funció agropecuària, ara és un habitatge plurifamiliar. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 84286 | Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-7 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=23&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9103</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2202</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIV/XVIII-XIX | <p>Masia coberta amb una teulada de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal. És una construcció de planta baixa i pis. Exteriorment destaquen les llindes, els brancals i els llindars de la porta i les finestres construïts amb carreus de pedra de granit, iguals que els angles de la casa. El repintat de la casa fa destacar especialment aquests elements.<br /> <br /> Interiorment la casa conserva les bigues de fusta.</p> | 08281-4 | Carrer Pau Casals, 9 | 41.4973021,2.3226428 | 443463 | 4594186 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84286-img20210512142553-cal-fuster.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Té altres noms com Cal Duran o Can Torrents.És una masia formada per dos cossos, l'habitatge i el destinat a taller de fusteria, ara convertit en restaurant. Per la tipologia de la porta adovellada i de les finestres gòtiques que s'han conservat, la casa degué ser construïda a mitjan segle XIV i és, per tant, la façana gòtica més antiga del poble. De fet, l'escriptura de compra del terreny és de 1331. El portal d'entrada a la casa, d'època barroca, té encastat un escut del 1577. Va pertànyer a la important família Des Torrents, de Barcelona. | 93|94|98|119 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 84287 | Can Padellàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padellas | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=24&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9104</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2201</p> <p>https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g4891923-d7681771-Reviews-Can_Padellas-Teia_Catalonia.html</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVIII | <p>Masia de planta baixa, pis i golfes, coberta amb una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Tant la porta, d'arc de mig punt adovellat, com les obertures estan realitzades amb carreus de pedra de granit.<br /> <br /> Adossat al cos principal de la casa hi ha un altre cos que segueix la inclinació de la mateixa teulada i que compta amb planta baixa i pis, i un altre de construcció més recent que consta només d'una planta baixa i un terrat amb balustrada. L'interior de la casa ha estat molt reformat.<br /> <br /> En un dels annexos es troba instal·lat un restaurant.</p> | 08281-5 | Passeig de MassarosaCarrer Disseminats, 1Accés per la Riera de Teià | <p>No hi ha dades exactes però només pel tipus de construcció es pot deduir que es tracta d'un edifici del segle XVIII (inicis).</p> <p>A través dels fogatges de 1515 i 1553 es pot deduir que aquesta casa pertanyia a la família Torra. A principis del segle XVIII la casa resta vinculada a la família Padellàs fins que Josefa de Togores i Padellàs nomenà hereu a Joan Antoni López de Pastor. Avui, arrendat com a Restaurant Can Padellàs.</p> | 41.4949174,2.3252817 | 443681 | 4593920 | Inicis del segle XVIII | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas_0.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Masia situada al sector més meridional del municipi, reconstruïda probablement cap als inicis del segle XVIII. Té teulada a dues aigües, portal de punt rodó i obertures emmarcades amb pedra granítica. Va pertànyer als senyors de Castellà i posteriorment a la família Figueras. Modernament ha estat convertida en restaurant.Antigament el seu ús era de masia agropecuària. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84289 | Can Cambray | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cambray | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=26&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9106</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g4891923-d6852319-Reviews-Restaurant_Cambray-Teia_Catalonia.html</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Edifici d'una planta i un pis amb alguns sectors que compten només amb la planta baixa. És format per diversos cossos d'alçades diferents i coronats, molts d'ells, per terrats amb balustrada. En tot el conjunt destaquen els voladissos de la teulada, realitzats en fusta, així com alguns elements a l'exterior que formen part de les dependències del jardí: petits balcons en forma de rotonda, amb baranes de ferro i rajoles de ceràmica daurada.<br /> <br /> El jardí és delimitat per un mur de contenció format per arcades de maó amb pilars quadrats en la part superior.</p> | 08281-7 | Torrent de la Móra, 17Passeig de la Riera-Carrer Torrent de Can Móra, 9-11 | <p>La casa també es coneix com a Can Calcanyo, que correspon al nom del senyor italià que a final del segle XIX reforma l'antiga masia de Can Cambrai, per adquirir l'aspecte actual. Es poden observar clarament les diferents ampliacions i els reforçaments de la paret per aturar la terra de la muntanya que baixava pel torrent, per causa de les pluges. Avui és seu del restaurant Can Cambrai. </p> | 41.5057973,2.3179647 | 443080 | 4595133 | Inicis del segle XX | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | També té com a nom Can Brai i Can Cambrai. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84291 | La Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palma | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=28&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9109</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2205</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g4891923-d13172025-Reviews-Gran_Cafe_La_Palma-Teia_Catalonia.html</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Edifici dividit en dues parts, una destinada a teatre i l'altra a cafè-bar. El primer resta format per un cos rectangular que, exteriorment, no té gaire interès arquitectònic, excepte en la seva façana coronada per un capcer esglaonat amb formes arrodonides i motllures. A la part central de la façana hi ha una tribuna flanquejada per finestres tripartides i esglaonades, que es repeteixen en la part inferior. Resulta interessant l'esgrafiat decoratiu del capcer, que diu 'la Palma-Teià' i la data de construcció (1911).<br /> <br /> El café-bar es troba en un edifici més baix, situat a la dreta de l'anterior, i presenta en la seva façana una sèrie de cinc arcades de mig punt força altes.</p> | 08281-9 | Carrer Pere Noguera, 6-10Baixada de les Moreres 2-4 | <p>Edifici construït l'any 1911. L'any 2001 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va subvencionar la restauració del teatre.</p> <p>La Palma és un complex arquitectònic de titularitat privada i actualment en ús que consta de dues parts: un teatre i un cafè-bar. El primer edifici està format per un cos rectangular amb una façana esglaonada amb formes arrodonides i motllures. Resseguint el capcer hi ha un esgrafiat amb el nom de la societat i l’any de construcció: La Palma Teyanense, 1911. El cafè-bar ocupa un edifici contigu de menor altura. La façana principal se situa a migdia, amb accés des del carrer de Pere Noguera, i es caracteritza per tenir una sèrie de cinc arcades de mig punt.</p> | 41.4995923,2.3203469 | 443274 | 4594442 | 1911 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma-1_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | La Palma Teianenca o la Flor de la Palma és una de les entitats socioculturals de més tradició a Teià. Va ser fundada el 1911. L'edifici seu de l'entitat està situat molt a prop de l'Ajuntament i de l'església. Té planta rectangular coberta a dues aigües i una façana de coronament ondulat, a l'estil de les masies barroques. El més interessant és l'espectacular esgrafiat que embelleix la part superior de la façana, on hi figura el nom de l'entitat i l'any, amb una ornamentació on hi destaquen les palmes, entremig duna densa catifa de flors. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84293 | Can Mònac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monac | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=30&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9112</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2203</p> <p>https://quimgraupera.blogspot.com/2014/09/els-fivaller-com-promotors-artistics.html</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</p> <p>Ferrer, Cristòfol (1979), Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIV | <p>Masia d'estructura basilical del segle XIV. Presenta un cos central elevat, cobert amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta baixa i un pis, mentre que el cos central té dos pisos. Destaca la porta d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa i les dues finestres gòtiques del primer pis, amb les llindes treballades en forma d'arc conopial amb lòbuls. La finestra del pis superior, al cos central, té llinda de pedra i brancals de carreus ben escairats i polits.<br /> <br /> S'observen diverses espitlleres i la inscripció 1646, data d'una reforma. Destaca també el detall esculpit sobre la dovella clau del portal.<br /> <br /> El cos dret de la masia correspon a una altra vivenda.</p> | 08281-11 | Carrer Berenguer Raudors, 14Carrer del Trull, 17Carrer Jaume Balmes, 8-20 | <p>Primitivament va ser residència d'estiueig de la família Fivaller. Tanmateix a mitjan segle XVII, per enllaç matrimonial d'aquesta família amb els Pol, els Fivaller passaren a ocupar Casa Pol, tot mantenint la propietat d'ambdues masies fins al segle XIX. En aquest segle, per extinció de la branca masculina dels Fivaller, aquesta família emparentava amb els Martorell, actuals propietaris de la mateixa.<br /> <br /> Segons consta en una referència documental, sembla que a Teià havia existit el Senyoriu de Les Set Cases, vinclat amb la família Fivaller, i aquesta seria una d'elles.<br /> <br /> La masia fou restaurada pel pintor Romà Vallès, qui va adaptar l'antic graner de la part alta com a estudi.</p> <p>Hi havia diferents famílies de ciutadans honrats de Barcelona que també tenien masies amb la funció de finques d'estiueig a Teià. Una d'aquestes famílies serien els Fivaller. Aquests van aconseguir el seu patrimoni com a mercaders i com a banquers exercint com a administradors de la Taula de Canvis i administradors de la Taula de Dipòsits Comuns. Posseïen la casa senyorial principal al carrer Lledó i més tard a la plaça de Sant Josep Oriol al costat de la parròquia del Pi de Barcelona. També tenien una torre senyorial a Sarrià. </p> <p>Un dels membres més destacats d'aquesta família és Joan de Fivaller i Sant Climent (mort el 1434) el qual va ser un dels cinc consellers del la Ciutat de Barcelona assolint el càrrec de conseller en cap en dues anualitats. És conegut principalment per encapçalar la comissió que l'any 1416 va exigir al rei Ferran d'Antequera el pagament del Vectigal per la carn que adquiria per la cort a la ciutat, fet que el va convertir per la historiografia romàntica en baluard de la defensa de les llibertats municipals enfront el poder reial. </p> <p>Com a promotor, a Joan de Fivaller se li atribueix la construcció de la font de Sant Just (1427). La família també tenia el dret de patronatge en una de les capelles laterals de l'església de Sant Just i Pastor, però tenien el dret d'enterrament al convent de Sant Francesc de Barcelona. El seu germà Ramon de Fivaller es va casar amb Elionor Desplà. </p> <p>A Teià, inicialment tenien en propietat la masia de Can Monac (ca l'Amàlia). La masia és d'estructura basilical del segle XIV. Presenta un cos central elevat, cobert amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta baixa i un pis, mentre que el cos central té dos pisos. Destaca la porta d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa i les dues finestres gòtiques del primer pis, amb les llindes treballades en forma d'arc conopial amb lòbuls. La finestra del pis superior, al cos central, té llinda de pedra i brancals de carreus ben escairats i polits. S'observen diverses espitlleres i la inscripció 1646, data d'una reforma. Destaca també el detall esculpit sobre la dovella clau del portal. El cos dret de la masia correspon a un altre habitatge.</p> | 41.4997429,2.3218220 | 443397 | 4594457 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84293-can-monac.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84293-can-monac-1.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Dita també Can Monar. És una masia agropecuària. Masia situada molt a prop del poble, força ben conservada. Va ser residència d'estiueig de la família Fivaller, que en va mantenir la propietat fins al segle XIX. De la casa cal destacar-ne el magnífic portal adovellat, amb un detall esculpit a la clau, i les finestres conopials gòtiques, amb carasses a les mènsules, de gran qualitat, datables al segle XV. A la part posterior de l'edifici hi ha una torre emmerletada. La casa va ser reformada durant el segle XVII, moment en el qual es va afegir el cos més elevat de les golfes, amb finestra de llinda plana, i un altre de lateral, destinat a habitatge del masover. A la llinda de la finestra d'aquest cos lateral hi ha gravada la data de 1662. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 84294 | Creu de Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-13 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=32&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=30877</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2192</p> <p>http://www.signinum.com/ca/projectes/22-creu-de-terme-de-can-llaurador.html</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Gudiol Cunill, J. (1919). Les creus monumentals de Catalunya. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. </p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVI | La darrera restauració es va fer el 2020. | <p>Creu de terme amb les dues cares esculpides i extrems desenvolupats en motius vegetals. A un costat de la creu hi ha representat el Sant Crist, a l'altra la Verge Maria amb l'infant Jesús als braços i a sota de cadascun dues figures. La creu, en els braços pròpiament, és reforçada per quatre arcs desenvolupats a manera de rosassa.<br /> <br /> Al capitell de la columna, que sosté la creu, estan representats sant Martí partint la capa, santa Magdalena, sant Pere, sant Joan Baptista, sant Jaume i sant Francesc d'Assís.</p> <p>La Creu de Terme es troba situada al peu de l’antic Camí del Mig, dins la propietat de Can Llaurador. Data del segle XVI i podria estar relacionada amb l’epidèmia de pesta de l’any 1589, que va afectar els estadants d’aquesta masia. Com d’altres creus d’aquell període, es caracteritza per l’ús del cardot com a motiu ornamental als extrems. Té la base poligonal i presenta les dues cares esculpides: a un costat hi figura el Sant Crist, i, a l’altre, la Verge Maria amb l’Infant Jesús als braços. Al seu torn, al capitell de la columna estan representats Sant Martí, Santa Magdalena, Sant Pere, Sant Joan, Sant Jaume i Sant Francesc d’Assís. La creu va ser enderrocada el 1936. Un cop acabada la Guerra Civil, va ser restaurada i aixecada novament, lleugerament girada respecte de la posició original.</p> | 08281-12 | Avinguda José Roca Suárez, 40-54 | <p>La creu pertany a Can Llauradó i es tracta d'una creu d'entrada al poble. Aquesta creu podria estar relacionada amb la pesta que l'any 1589 començà a Can Llauradó. De fet no se sap quan fou realitzada, però és probable que ho fos al segle XVI. Gudiol l'esmenta entre les creus que tenen el cardot com a motiu ornamental, moltes d'elles datades amb certesa entre el 1558 i el 1589.<br /> <br /> Enderrocada el 1936, fou restaurada i aixecada novament. En la nova col·locació fou lleument girada.</p> | 41.4938677,2.3230974 | 443499 | 4593805 | Entre 1558 i 1589 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84294-creu-de-terme-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84294-creu-de-terme-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84294-creu-de-terme.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Dita també Creu de Terme de Can Llaurador o Can Llauradó. A l'entrada de Teià, molt a prop de la masia de can Llaurador, hi ha aquesta creu gòtica, segurament de començament del segle XVI, restaurada després de 1936. Com la major part de creus de l'època, té esculpida en una cara la figura de Crist crucificat i, a l'altra, la Mare de Déu amb el Nen. Al nus hi representats diversos sants; sant Martí en l’escena de la capa, santa Magdalena, sant Pere, sant Joan, sant Jaume i sant Francesc d’Assís.La creu de terme de Can Llaurador (Teià, El Maresme), datada del segle XVI i protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional, és anomenada així per la seva proximitat al mas de Can Llaurador. Es troba situada a prop de la carretera que uneix Teià i el Masnou; es tractaria doncs d’una creu indicativa, col·locada en la via principal d’accés a la població per assenyalar-ne l’entrada o sortida. Tallada en gres de Montjuïc, respon a la tipologia llatina i acarotada. Les seves superfícies es troben ricament decorades amb relleus figuratius de temàtica religiosa; hi trobem la figura de Crist crucificat en una cara, la Verge i Sant Joan en l’altra, i diverses escenes amb sants de devoció popular al fris decoratiu del nus. La creu se sustenta sobre un fust octogonal amb base motllurada. Tot el conjunt s’alça sobre un basament octogonal, construït amb fàbrica de maçoneria sobre la roca natural, damunt del qual s’hi aixeca una estructura graonada formada per carreus de pedra sorrenca. Aquesta graonada, al costat de llevant, presenta una taula-altar (també de pedra sorrenca) que ha fet pensar en l’ús de la creu com a comunidor, costum força estès des del segle XVI. La creu va resultar malmesa durant la Guerra Civil, veient-se el fust partit en dues parts. En la restauració posterior, la posició de la creu va ser lleugerament girada, de manera que la figura de la Verge, que en origen mirava a marina, actualment mira vers la serralada. Durant el mes d'abril del 2019 es va realitzar la intervenció de conservació-restauració de la creu de terme de Can Llaurador, sota supervisió i seguiment dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Teià (propietari del bé) i del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya.L’actuació, orientada a millorar les condicions de conservació i la presència estètica del conjunt, va estar centrada en bona part en les operacions de neteja de la pedra, inclosa l’eliminació de la pàtina biològica que recobria part de les superfícies. Un altre aspecte rellevant que calia tractar era la nombrosa presència de morters i ciments afegits, que alteraven el conjunt i n’interferien la lectura. Es van retirar tots aquells ciments inadequats o en mal estat, presents sobretot a la zona del basament. En canvi, es van conservar les reintegracions volumètriques presents a la zona de la creu, aparegudes durant el procés de neteja; realitzades amb morters resinosos i empelts de pedra, es trobaven molt ben realitzades i no resultaven perjudicials per a l’obra original. | 94|93 | 47 | 1.3 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||
| 84299 | Cal Terçó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-terco | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=33&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=30878</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3642</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Ferrer, C. Notes Històriques i Tradicionals de la Vila de Teià. 1935. </p> <p>https://www.seu-e.cat/ca/web/teia/govern-obert-i-transparencia/informacio-institucional-i-organitzativa/informacio-institucional/informacio-historica-sobre-el-municipi</p> | XVIII | <p>Cal Terçó és una masia d’estructura basilical amb tres crugies de planta baixa i un pis, i el cos central més elevat, de dos pisos. El carener és perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, amb coberta a doble vessant al cos més alt i d’un aiguavessant als laterals. Les obertures són de pedra, amb llindes monolítiques i brancals adovellats. La casa és tancada per un mur de tàpia. Sobre la porta d’accés hi ha una inscripció amb la data de 1708 i l’escut amb la creu de Malta, símbol del Capítol de la Catedral de Barcelona, ja que aquí era on els caps de família feien efectiva la tercera part del delme que pagaven a l’Església. Amb la desamortització dels béns eclesiàstics, la masia va passar a mans privades a finals del segle XIX. </p> <p>La casa és tancada per un mur de tàpia. Sobre la porta d'accés mostra una inscripció amb la data 1708 i l'escut amb la creu de la Catedral de Barcelona. De la façana en destaquen les obertures, totes elles envoltades de pedra ben escairada, igual que les cantoneres.</p> | 08281-13 | Plaça Sant Martí 1-2Carrer Guilleries 2Carrer Caterina Albert 11-17 | <p>Construcció datable al segle XVIII. Compta amb una inscripció, sobre la porta d'entrada, amb la data 1708. Fou la casa Delmera, encarregada de recollir el delme eclesiàstic i els impostos que la Catedral de Barcelona, com a propietari directe de les diverses possessions a la vila de Teià, imposava. La 'terça' o 'terço' era el lloguer durant tres anys i el seu pagament en terços (tres cops a l'any).</p> <p><br /> Amb la venda de la finca per part de Joaquim Jarrés i Navall, qui l'havia adquirit per compra a l'Estat en subhasta, a Mercedes Colomer i Lázaro el 8 d'abril de 1880 s'inicia la relació de la família Padró amb l'edifici, relació que perviurà aproximadament un segle. És per això que també se la coneix amb el nom de Can Padró. Aquest lligam va durar fins el 1979, quan Abelardo Padró Monsó venia la casa a Luis Molas Bonals i Rosa Maria Plana Polonio. El 1999 la van adquirir en Manuel Duran Calduch i Mercedes Calero Pizarro.</p> | 41.4993552,2.3197728 | 443225 | 4594416 | 1708 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-dscf2056.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-03-14 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Altrament dit El Terçó o Cal Terçó, o Casa Delmera. També s'ha anomenat cal Padró, en referència a uns propietaris anteriors. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84300 | Aqüeducte de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-dosrius-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=36&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=36930</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.barcelona.cat/ca/conocebcn/pics/atractivos/el-acueducto-del-parque-central_99400391135.html</p> <p>https://adosrius.wordpress.com/2016/06/12/la-ruta-de-laigua-recorregut-per-laqueducte-de-dosrius-a-barcelona/</p> <p>https://beteve.cat/general/aqueducte-parc-central-nou-barris/</p> | XIX | Però ple d'herba i proper a cases i edificis. | <p>Aqüeducte de Vallvellida o vall de Llida. Té 14 arcs de maons i pedra, és un dels 18 ponts aqüeductes de les aigües de Dosrius. Les obres es van iniciar al 1860.</p> | 08281-14 | Aqüeducte, sobre el Torrent de Valldellida. C. de l'Aqüeducte. | <p>L’aqüeducte de Dosrius era una enorme infraestructura hidràulica de més de 50 quilòmetres que travessava l’actual districte de Nou Barris, i anava des de la riera d’Argentona del municipi de Dosrius, al Maresme, fins al barri de Gràcia. Es va construir a la segona meitat del segle XIX, quan el creixement del barri de l’Eixample va fer que augmentés la demanda d’aigua a Barcelona.</p> <p>La necessitat de dur aigua a Barcelona es va convertir en un gran negoci, ja que calia construir grans infraestructures. Va ser l’empresa Palau, García y Compañía la que va posar en marxa l’aqüeducte de Dosrius. Més tard, la companyia es va reconvertir en la Société Générale des Eaux de Barcelone —amb capital francès—, origen de la Sociedad General de Aguas de Barcelona<em>.</em></p> <p>Portar l’aigua del Maresme a Barcelona no era fàcil, perquè, entre altres complicacions, calia creuar el riu Besós. Aquesta dificultat es va salvar a través de l’estret del Rec, entre la Trinitat i Torre Baró, gràcies a un sifó de 1.000 metres. L’any 1871 va començar la distribució d’aigua.</p> <p> </p> | 41.4929004,2.3178360 | 443059 | 4593701 | 1860 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84300-aqueducte.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84300-aqueducte-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84300-aqueducte-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84300-aqueducte-de-dosrius.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Altrament dit aqüeducte de Vallvellida o vall de Llida. Es troba en desús. | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 84301 | Torre de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-pujades | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=37&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=40096</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>http://ctbteia.com/</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVI | <p>La masia de Can Pujades, documentada al segle XVI com a mas Noguera de la Torre, està situada al sud-est del terme municipal. El conjunt actual és fruit de diversos moments constructius que amplien i modifiquen un nucli inicial, de possible cronologia baix-medieval.</p> <p>A la zona nord del conjunt hi ha una torre de planta circular, que juntament amb un cos d'edifici definirien aquest primer moment constructiu. La torre es conserva en tota la seva alçada, amb reparacions i modificacions posteriors a la seva construcció inicial, de les quals destaca la restauració duta a terme als anys 60 del segle XX on es va coronar amb els merlets que es veuen actualment. Consta de 3 pisos, te diverses finestres gòtiques, i una espitllera a la planta baixa. Les diferents ampliacions del conjunt han suposat que la torre quedi integrada al seu interior, ja que les noves edificacions se li han anat lliurant. Les restes corresponents a l'evolució i ús de la torre se situen al subsòl.</p> | 08281-15 | Carrer Ramon Llull, Urbanització Sant Berger | <p>La documentació indica que l'any 1505 era propietat de Pere Noguera, batlle del poble, i el 1553 apareix citada a la documentació com mas Noguera de la Torre.<br /> <br /> Durant la guerra de successió, l'any 1714 les tropes borbòniques la van cremar, i apareix citada com a can Pujades, propietat de Manuel de Sentmenat.<br /> <br /> Deixa de pertànyer a aquesta família quan Francesc Xavier de Sentmenat ven la propietat en 1838, i després de passar per diversos propietaris, actualment pertany i és la seu del Real Club de Tennis Barcelona-Teià.</p> | 41.4951264,2.3316322 | 444212 | 4593939 | 1505 | 08281 | Teià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84301-torre-de-can-pujades-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84301-torre-de-can-pujades.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84301-torre-de-can-pujades-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84301-torre-de-can-pujades-5.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic/Cultural | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Altrament dit Mas Noguera de la Torre. | 94|93 | 47 | 1.3 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84315 | Can Tarradas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarradas | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9064</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://elpais.com/ccaa/2012/07/17/catalunya/1342550383_440509.html</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3646</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | S'ha reformat darrerament mantenint l'estat original. | <p>Edifici de planta baixa d'estil neoclassicista, format per dos pisos i terrat amb una torre llanterna a la part posterior, de planta quadrada i coronada per baranes amb balustres. La façana principal es troba dividida verticalment en tres cossos, dels quals el central és més elevat. Aquest compta amb un coronament purament decoratiu, estructurat per una cornisa suportada per cartel·les, igual al que hi ha al damunt dels tres balcons del primer pis i de la finestra central del segon pis.<br /> <br /> A la part esquerra de l'edifici hi ha un annex construït posteriorment. El jardí que envolta la casa havia estat un jardí senyorial, encara que avui es troba molt mal conservat.</p> <p>Edifici construït l'any 1851. La façana està dividida en tres cossos, més elevat el central. A la part del darrera hi ha una esvelta torratxa coberta amb terrat amb baranes e balustres. El coronament del cos central, amb una estret frontó, es repeteix sobre les llindes de les finestres principals. Al costat esquerra hi ha un cos amb galeria, afegit amb posterioritat.</p> | 08281-16 | Carrer Josep Puigoriol, 10 | <p>A la façana hi ha inscrita la data de 1851 i unes inicials entrellaçades difícils de desxifrar.</p> | 41.4965487,2.3219455 | 443405 | 4594103 | 1851 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84315-can-tarradas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84315-can-tarradas-1.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | En alguns llocs apareix com a Can Terrades. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||
| 84316 | Ca la Lola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-lola | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=2&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9065</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2199</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XV-XVI | <p>Casa de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. Un dels cossos laterals va ser sobrealçat i presenta la teulada (bona part d'una de les vessants) més alta que la del cos principal de la casa.<br /> <br /> A la façana destaca la portada, d'arc de mig punt adovellat i brancals de carreus. A banda i banda hi ha dos finestrals de mida gran protegits per una reixa. Al pis hi ha tres finestres d'estil gòtic, amb arc conopial i brancals de carreus de pedra.</p> <p>Masia que conserva el portal adovellat i tres finestres conopials gòtiques, característiques del segle XV. El primer propietari documentat pertanyia a la família Madalmay (1515), que figura inscrita en el cens d'aquest any a la Parròquia de Sant Marí de Teià. El 1617 era propietat de Gabriel Madelmay, pagès de professió. Durant vàries generacions la propietat va anar passant de pares a fills i encara al 1860 continuava a mans de la mateixa família. Aquell any, per manca de descendència, va ser venuda a Tomàs Castanyé Tolrà, fabricant de teixits, i besavi dels actuals propietaris. El cos lateral de la dreta va ser sobrealçat modernament.</p> | 08281-17 | Passeig de la Riera, 4Carrer Narcís Monturiol, 14-16 | <p>Els primers propietaris dels quals es té referència és la família Madalmay, que figura inscrita en els cens de 1515 de la Parròquia de Sant Martí de Teià. Els primers documents coneguts daten del 1617 i estan a nom de Gabriel Madalmay. Per manca de descendència al 1860, en Miquel Madalmay va vendre la masia a Tomàs Castanyè Tolrà, besavi dels propietaris actuals.</p> | 41.4954398,2.3244023 | 443608 | 4593978 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84316-ca-la-lola-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84316-ca-la-lola-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84316-ca-la-lola.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84316-dscf1078.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Parlem de l'anomenat gòtic rural. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 84317 | Can Puigoriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigoriol-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=3&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9066</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Antiga masia de planta basilical reformada. Conserva perfectament l'estructura original, formada per un cos central elevat, cobert per una teulada a dues vessants, i dos cossos laterals més baixos, coberts amb una sola vessant. La façana, en canvi, es troba totalment reformada amb un estil neoclàssic. El cos central és coronat per un frontó triangular, que inscriu uns motius vegetals simples i sota del qual hi ha la inscripció 'ANY 1899', i separat dels cossos laterals per dues bandes estriades.<br /> <br /> Consta de planta baixa i dos pisos, separats entre ells per una línia de cornises. La planta baixa presenta la porta d'accés i dos finestrals amb els elements estructurals destacats. El primer pis té tres balcons, amb llindes motllurades i resseguides per bordons plans tot al seu voltant. Aquesta estructura es repeteix al segon pis, on s'obren dues finestres laterals de mida mitjana i una finestra central de doble cos, amb un parell de mainells de cantons aixamfranats.<br /> <br /> A la banda esquerra de la casa hi ha un cos de dues plantes i teulada plana que condueix a la capella per l'interior de la mateixa.<br /> <br /> Els angles de la casa estan reforçats per carreus de pedra.</p> | 08281-18 | Carrer Josep Puigoriol, 39 | <p>La reforma de l'antiga masia fou duta a terme el 1899, data que apareix inscrita a la façana principal, sota el frontó que la corona.</p> | 41.4960103,2.3214823 | 443365 | 4594043 | 1899 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84317-can-puigdoriol.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84317-can-puigdoriol-antiga-fabrica.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84317-dscn3367-can-puigoriol.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84317-capella-can-puigoriol.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | La façana està reformada amb un estil neoclàssic. Actualment és propietat de Jordi Puigoriol Sala, propietari també de la fàbrica de blanqueig Jorge Puigoriol Sala, S.A.. També compta amb un espai-passeig arbrat interior de gran valor paisatgístic i ambiental. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84319 | Can Godó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-godo-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=5&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9070</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2187</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX-XX | <p>Edifici de grans proporcions i planta quadrada que s'aixeca en forma de cub, amb una torre lateral que trenca l'eix de simetria. Consta de planta baixa i tres pisos. El coronament de la part superior és a base de merlets sota dels quals hi ha la cornisa. Els elements constructius són un tant eclèctics: arcs i motllures gòtiques amb elements vegetals, vitralls i decoracions modernistes. A l'últim pis destaca una galeria de finestres separades per petites pilastres i mènsules, que envolta tot l'edifici.<br /> <br /> El conjunt està envoltat d'una gran zona ajardinada i de bosc que s'inclouen dintre del recinte de l'edifici.</p> <p>Can Godó és un dels edificis més impactants de Teià. Es tracta d'una reconstrucció neomedievalista realitzada el 1916 sobre una masia del segle XVII coneguda com can Messeguer. Aquesta casa havia estat propietat del noble i militar austriacista Sebastià Dalmau i Oller. En una llinda de la façana lateral hi ha un escut austríac amb la inscripció 'Gotzen 1704'.</p> <p>Als inicis del segle XX la casa va ser adquirida per Ramon Godó, que va encarregar la transformació de l'edifici a l'arquitecte modernista Josep Majó Ribas, que uns anys abans havia projectat l'edifici de la Vanguardia, a Barcelona. L'edifici té un aire casteller reforçat pel coronament emmerletat i una torre en un dels angles. L'ornamentació de les façanes utilitza elements neogòtics. La casa manté, tanmateix, la planta i l'estructura interior de la masia del segle XVII. Al costat de l'entrada hi ha la capella, també de caire historicista. El jardí va ser projectat per Nicolau Rubió i Tudurí.</p> | 08281-20 | Carrer Sebastià Dalmau, 2 | <p>Fou propietat del militar austriacista Sebastià Dalmau i Oller (1682-1762), que tingué un paper destacat en la guerra de Successió (1714) i que fou un dels elements bàsics de la resistència catalana (morí exiliat a Viena). L'actual edifici correspon a la reforma d'una antiga construcció del segle XVII, de la qual en conserva les proporcions i l'estructura. Fou reformat per Josep Majó i Ribas (Barcelona 1867-1950), autor de diverses cases de pisos entre les quals destaca l'edifici de 'La Vanguardia' (1903) de Barcelona.<br /> <br /> Fou propietat de la família Masseguer, que casà una de les seves filles amb Gotzem, de qui Ramón Godó i Lallana guardà el seu record en una llinda.<br /> <br /> Com es pot veure escrit en algunes llindes, la casa fou comprada l'any 1893 i reconstruïda l'any 1916.</p> | 41.5017799,2.3202069 | 443264 | 4594685 | 1916 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84319-can-godo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84319-dscf1553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84319-can-godo-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84319-dscn3406-can-godo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84319-can-godo_1.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Josep Majó i Ribas | També es diu Casa Godó o Can Messeguer.És, actualment, una casa senyorial. Can Godó és una masia del segle XVII, que el XIX adquireix la composició neogòtica actual. Consta de planta baixa i tres pisos, amb forma de cub coronat amb merlets. Els elements decoratius són eclèctics: arcs i motllures gòtiques amb elements vegetals, vitralls i decoracions modernistes.A l’últim pis hi ha una galeria de finestres separades per petites pilastres i mènsules que envolta tot l’edifici.A la façana hi ha un escut d’armes barroc situat entre les inscripcions Gotzem-1704. La casa va pertànyer a Sebastià Dalmau, un destacat militar austriacista que va tenir un paper destacat en la guerra de Successió (1705-1714). A finals del XIX s’hi va construir una capel i, poc després, l’arquitecte Josep Majó va dirigir les obres de reforma de 1903. El conjunt està voltat d’una gran zona enjardinada i de bosc dissenyada per Nicolau M. Rubió i Tudurí el 1927 per encàrrec del Comte de Godó.Entre 1938 i gener de 1939, la propietat, que havia estat requisada per les autoritats republicanes, va acollir nens i nenes refugiats de les ciutats bombardejades i dels fronts de la Guerra Civil. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84320 | Can Barrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barrera | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=6&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9073</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3640</p> <p>https://teia.cat/serveis/ensenyament/biblioteca-can-llaurador/l-arxiu-can-barrera</p> <p>https://bibliotecavirtual.diba.cat/detall-fons-especial/-/detall/gdD7/FONS_ESPECIAL/351483/16229098</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIV/XVIII-XIX | <p>Construcció d'origen antic que s'ha anat ampliant successivament. Resulta interessant observar-la per la seva part posterior, on es veuen perfectament les diverses etapes constructives. Era una masia d'estructura basilical, planta rectangular, coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un cos central elevat.<br /> <br /> El cos principal de la masia, posterior, s'estén adossat a la façana antiga. És de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos i coberta a una sola vessant. La façana principal compta amb diverses obertures, estructurades amb llindes de pedra i brancals de carreus ben escairats i polits, distribuïdes de manera força ordenada. El mur és totalment arrebossat.<br /> <br /> A la part del darrere s'alça una torre llanterna pràcticament cúbica. Posteriorment s'han incorporat a la banda dreta de la casa elements neoclàssics del segle XIX que conformen un porxo. L'enfonsament recent de la teulada permet veure millor la seva estructura.<br /> <br /> Com a elements ornamentals trobem, a banda i banda del balcó central de la façana, dues petites terracotes de forma ovoide, emmarcades en una sanefa, una d'elles esculpida i l'altra gravada. A la de l'esquerra hi ha una Mare de Déu amb una corona de dotze estels i a l'altra una inscripció que diu: 'En 1333 esta casa existia ja. En 1816 (o 1826) Barrera la renova'.<br /> <br /> Sobre el carener de l'antiga masia basilical hi ha dues peces de ceràmica vitrificada verda, en forma de gerro amb nanses.</p> | 08281-21 | Torrent del Doctor BarreraCarrer Berenguer Raudors, 20 Carrer del Trull | <p>La construcció originària fou propietat de la família Marqués fins a principis del segle XIV. Vers l'any 1333, per enllaç amb la família Botey, passà a regentar la seva propietat fins el 1700, en què hi apareix la família Barrera. L'any 1704 es construí l'edifici adossat a la façana i l'any 1846 el porxo neoclàssic lateral.<br /> <br /> Recentment i tot mitjançant un acord entre l'alcalde de Teià, Andreu Bosch i Rodoreda, i el Sr. Josep Barrera i Arenas, propietari de can Barrera, l'Ajuntament de Teià ha rebut en dipòsit el fons arxivístic i bibliogràfic familiar que es conservava a la casa pairal, amb el compromís que aquest fons s'incorporarà i es conservarà, un cop inventariat i catalogat, al futur arxiu municipal que s'ubicarà a la masia de can Llaurador, una vegada hagi estat restaurada i rehabilitada com a edifici annex i adjacent a la futura biblioteca municipal que s'ha de començar a construir aquest any (2006). Els documents conservats són bàsicament dels segles XVIII i XIX (nota de premsa, web Ajuntament, març 2006).</p> <p>En origen,<strong> </strong>Can Barrera era una masia de tipus basilical, amb un cos central elevat, que s’ha anat ampliant successivament fins a conformar el conjunt actual, que inclou una torre llanterna, un porxo i altres elements neoclàssics.</p> <p>La construcció originària pertanyia a la família Marquès. El segle XIV va enllaçar per via matrimonial amb la família Botey, que d’aquesta manera va regentar-la fins al 1700, quan hi apareix la família Barrera. Al costat esquerre de la façana principal hi ha una Mare de Déu i a l’altra banda una inscripció que diu: En 1333 esta casa existia ja. En 1826 [o 1846] Barrera la renova.</p> <p>En efecte, en la darrera d’aquestes dues dates Gabriel Barrera va fer talar una trentena d’arbres dels Pins Alts per substituir les bigues de les teulades.</p> | 41.4998500,2.3218200 | 443397 | 4594470 | 1333 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84320-can-barrera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84320-can-barrera.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84320-dsc3630-pont-de-can-barrera.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'origen de la masia pot situar-se al segle XIV, quan era propietat de la família Marquès, però l'edifici actual és fruit d'una reforma i ampliació de la primera meitat del segle XIX quan ja pertanyia a la família Barrera. Té planta rectangular, planta baixa i dos pisos, i està oberta amb teulada a una sola vessant, a la part posterior de la qual s'alça una torre-mirador. Les obertures estan emmarcades amb pedra. Entre les finestres hi ha uns aplics de terra cuita.Jacint Barrera i Arenas neix a Teià el 9 de juliol de 1852.Fou professor, naturalista, meteoròleg i farmacèutic.L'any 1879 es doctorà en Ciències a la Universitat de Barcelona. Tot seguit, en els següents cursos acadèmics, va exercir de professor d'ensenyament secundari.L'any 1892 va escriure el seu primer llibre Los aucells de Teyá y Masnou. I a pesar de tenir una salut feble, encara li queda temps per estudiar Farmàcia, i s'hi llicencia l'any 1894. A l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 va obtenir un diploma per la seva obra publicada amb el títol Catálogo de la Flórula y de los Moluscos Testáceos de Teyá y Masnou.Cap a l'any 1900, cansat de l'enrenou ciutadà, decideix retirar-se al seu poble nadiu i obrir-hi una farmàcia situada al torrent de can Nadal.Després de 20 anys de preparar fórmules magistrals va coneixent el tarannà i les preocupacions del veïns de Teià. S'adona que la ignorància i la superstició de la seva gent s'ha d'eradicar per poder progressar i que l'espai que deixa s'ha d'omplir de 'ciència'. Aquest és l'esperit que traspua la lectura de la Miscel·lània rural popular, que és un recull d'articles de temàtica científica que creia que podien interessar els teianencs de l'any 1927.L'any 1920 tanca la farmàcia de Teià i es dedica totalment a allò que més li agrada: les belleses de la natura, els progressos de les ciències, l'agricultura, l'astronomia, l'esperanto, la ràdio, etc. De l'any 1900 fins als seus darrers dies s'ocupa de recollir les dades pluviomètriques de Teià per al Servei Meteorològic.Mor a Teià l'any 1932.L'any 2006 Josep Barrera i Arenas, propietari de la casa pairal de can Barrera, cedia a l'Ajuntament de Teià el fons bibliogràfic i documental de la família, per tal que se'n fes una catalogació i s'incorporés al futur Arxiu Municipal.El fons documental (cartes, manuscrits, papers personals, etc.) es guardarà a l'Arxiu. El fons bibliogràfic s'ha ubicat finalment a la Biblioteca de can Llaurador i consta de 548 documents catalogats.Entre els materials cedits hi trobem llibres impresos que daten des de la segona meitat del segle XVII i tot el XVIII, sobretot de caràcter litúrgic i religiós (un dels avantpassats de la família Barrera era capellà), fins a llibres i revistes diversos del segle XIX i dels primers anys de la postguerra, ja al XX.Entre les revistes d'àmbit científic distingim el Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural de l'any 1901 que conté articles de Jacint Barrera. I des d'una òptica sociocultural cal destacar manuals i gramàtiques (franceses, angleses, castellanes, llatines...) impreses al XIX, i també un bon nombre d'exemplars de la revista satírica de començament del segle XX, com el Cu-cut.Així mateix, també hi destaquen dues obres il·lustrades per Antoni Batllori i Jofré (1915-1999), el darrer representant d'una generació de grans dibuixants catalans (Opisso, Junceda, Anglada, Mallol...) i promotor del Fons Batllori de Teià.El seu fràgil estat de conservació aconsella ubicar el Fons en uns armaris especials fora de l'abast general del públic. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 84321 | Can Wertheim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-wertheim | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=7&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9075</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2188</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVII | <p>Edifici de planta quadrangular i estructura pràcticament cúbica, coberta amb una teulada a quatre vessants i una torre llanterna al centre, amb coberta piramidal. Als angles de la casa i al nivell de la cornisa hi ha dues garites. A la façana SO és interessant el minvell del segon pis, damunt la galeria porxada. Interiorment hi ha una escala cèntrica que distribueix els espais i porta fins a la torreta mirador o llanterna. La façana principal té tres balcons a cadascun dels dos pisos que formen l'edifici, i a la planta baixa una porta central i dues finestres laterals. Tant la porta com els balcons i les finestres tenen llinda i brancals de pedra, amb els angles motllurats.</p> | 08281-22 | Carrer Sebastià Dalmau, 9 | <p>La casa va pertànyer a un banquer barceloní fins que els trasbalsaments econòmics de finals del segle XIX l'afectaren, i la casa passà a un altre propietari. Actualment pertany a l'empresa Hispano Olivetti, que l'utilitza com a casa de colònies per als fills dels seus treballadors.</p> <p>Can Wertheim és un edifici del segle XVII compost de planta quadrangular i teulada piramidal a quatre vessants amb una torre llanterna al centre. A la porta principal hi ha un blasó esculpit en pedra sostingut per dos gegants, la qual cosa ha motivat sigui també anomenada la Casa dels Gegants. El 1553 pertanyia a Jaume Valls. La seva vídua Joana va fer daurar i pintar un retaule (avui desaparegut) per a la capella barroca de Sant Jaume, annexa a la masia. A les visites pastorals de 1726, l’esmentada a capella es vincula a la casa Valls de Munt i a les de 1756, a casa Tamarit. Posteriorment va passar a mans dels banquers Freixa, fins a la seva fallida. Aleshores la va adquirir el propietari de la fàbrica de màquines de cosir Wertheim, Carles Wallin. Confiscada pel govern republicà, entre 1938 i gener de 1939 va ser la seu de la colònia Sueca Catalana patrocinada per l’Ambaixada de Suècia.</p> | 41.5024388,2.3198261 | 443233 | 4594758 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-dscf1554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-can-wertheim-torre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-can-wertheim-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-dsc00971-torre-dels-gegants.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-torre-dels-gegants-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-torre-dels-gegants-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-torre-dels-gegants-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-torre-dels-gegants-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | També dit Can Freixas, Torre dels Gegants o Manso Valls.Actualment és una casa de colònies de lleure. Situada al costat de Can Godó, se la coneix també con Can Freixes o Manso Valls, cognom que surt esmentat al fogatge de 1553. Després va passar als Tamarit, als Freixes i al propietari de la fàbrica de màquines de cosir Wertheim. L'edifici té planta quadrada i coberta a quatre vessants. Del centre de la teulada emergeix una torre mirador quadrada amb coberta piramidal de ceràmica vidriada. Als quatre angles de les façanes hi ha sengles garites ornamentals, tot plegat fruit de la reforma que es degué efectuar cap a la fi del segle XIX o inicis del XX. Al seu costat hi ha una capella barroca, dedicada a sant Jaume.Al jardí s'hi pot veure un brollador d'aigua recobert de ceràmica de València amb motius de la processó de Corpus de la Seu de Barcelona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 84322 | Masia i Torre de Cal Baster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-i-torre-de-cal-baster | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=8&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9078</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.catalunyamedieval.es/masia-i-torre-de-cal-baster-teia-maresme/</p> <p>https://www.castillosnet.org/fortificacion.php?r=B-CAS-267&n=Torre%20de%20Cal%20Baster</p> <p>Muñoz Rufo, V. (2011): Memòria d'intervenció arqueològica. Novembre 2011. Cal Baster. Núm. mem. 10179 Arxiu DGPC Palau Moja.</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Roig Grau, J. (2006), Les fortificacions medievals del Maresme.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XV | <p>Antiga masia gòtica situada al centre nucli urbà que ha estat transformada per la incorporació d'un edifici modern, que ocupa la zona dreta de l'edifici. De fet, només en resta un terç de la construcció originària. En aquesta part més antiga hi ha una torre de defensa. Per antigues fotografies s'ha pogut saber que l'edifici original tenia teulada a dues vessants, un portal d'arc adovellat de mig punt, i que al primer pis hi havia tres finestres gòtiques de les quals encara resta una. La finestra és d'arc conopial motllurat, treballat en un bloc monolític de pedra i decorat amb arcs trilobats; l'arc recau sobre dues petites impostes decorades amb figures ajagudes que tenen cap d'home i cos d'animal.<br /> <br /> A la façana de ponent de la masia hi ha un petit carreró, servitud de pas, per on s'accedeix a la torre.<br /> <br /> Torre i masia formen un sol i interessant conjunt amb un gran valor històric i cultural.<br /> <br /> La torre es conserva en pràcticament tota la seva alçada, amb modificacions i reparacions de cronologia posterior a la seva construcció que han afectat la part superior de la torre. És de planta quadrada per la part exterior, i de planta circular per la interior. Els murs presenten una certa varietat en l'aparell emprat: carreus grossos de granit ben tallats i polits, tant els angles com a les obertures, segments d'arc amb maó i maçoneria, principalment. Des de l'interior s'observa sectors de parament de tàpia. Té diverses finestres i un matacà a la façana del carreró. Els sostres, actualment inexistents, i la coberta són de fusta. La teulada és de dues vessants, recolzada sobre filades de construcció recent, igual que la coberta la qual desvirtua la imatge de la Torre. La torre està declarada BCIN.</p> | 08281-23 | Carrer Antonio Machado, 29 | <p>La masia data del segle XV.<br /> <br /> Al segle XIX eren propietaris de la masia la família Estaper de Can Bota.<br /> <br /> Amb motiu d'unes obres de reforma interna efectuades pels propietaris de l'informe es va portar a terme una intervenció arqueològica a la torre l'any 2011, però no es va poder datar el moment de construcció del paviment interior, tot i que sembla anterior al segle XX.</p> <p>L'assentament dels turcs a Alger a principis del segle XVI va suposar per a la costa mediterrània espanyola una contínua amenaça dels pirates turcs o barbarescos, que assolaven i saquejaven les ciutats i poblacions rurals de la costa. Carles I va idear un sistema defensiu basat en la construcció de torres de vigilància per tota la costa mediterrània.<br /> <br /> D'aquesta manera, entre els segles XVI i XVII es van construir en la costa del Maresme barceloní desenes de noves torres i es van aprofitar unes altres d'èpoques anteriors, formant així un sistema estratègic de vigilància i defensa. Totes aquestes torres es comunicaven entre si visualment mitjançant senyals de fum o foc. El número d'aquestes torres era tan alt que el litoral del Maresme va ser conegut com la costa donjonada.<br /> <br /> Actualment es conserven diverses desenes d'aquestes torres en aquesta part del litoral català, algunes restaurades, unes altres en ruïnes, moltes molt transformades, adossades a masies o edificis, i la majoria localitzades en propietats privades.<br /> <br /> Calç Baster és una masia del segle XV, de la qual només queda una part, amb un torre de defensa adossada de les tantes que es van aixecar en el XVI contra les contínues incursions dels pirates turcs que saquejaven les costes del Maresme barceloní.</p> | 41.4992749,2.3216423 | 443381 | 4594405 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84322-can-baster-i-torre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84322-can-baster-i-torre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84322-torre-baster-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84322-torre-baster-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84322-torre-baster.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Rep com altre nom Cal Basté.Originalment tenia una funció defensiva, era una torre de defensa. Antiga masia gòtica del segle XV que ha estat transformada per la incorporació d'un edifici modern, sense gaire interés, tot ocupant la zona dreta a partir del carener de la teulada i disposat perpendicularment a la façana.El que queda de la masia segueix sent interessant degut a la finestra gòtica que conserva i a la torre situada a la part del darrere de l'edifici. La finestra és d'arc conopial motllurat, treballat en un bloc monolític de pedra i decorat amb arcs trilobats; l'arc recau sobre dues petites impostes decorades amb figures ajagudes que tenen cap d'home i cos d'animal. La torre és de planta quadrada externament i circular a l'interior. A la dreta de la mateixa hi ha un petit carreró on hi ha l'entrada de la torre. Els murs presenten una certa varietat en l'aparell emprat: carreus grossos ben tallats i polits tant els angles com a les obertures, segments d'arc amb maó i maçoneria, principalment. Té diverses finestres i un matacà a la façana del carreró. Els sostres i la coberta són de fusta i la teulada és de dues vessants. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 84323 | Casa Bru | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bru | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=9&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9080</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Arxiu familiar de Casa Bru</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | X/XV-XVII/XX | <p>Edifici format fonamentalment per un cos de planta quadrada, cobert a quatre vessants, amb una torre també de planta quadrada col·locada a l'extrem dret de la façana i coronada per merlets. Consta de planta baixa i dos pisos, encara que la seva distribució interna és de tres cossos perpendiculars a la façana principal, amb un cos transversal a la part posterior, antigament destinat a celler. Destaquen les proporcions del cos central de l'entrada de la casa, amb l'escala al fons i les grans arcades adovellades en pedra, tant de l'antiga cuina com de l'antic celler.<br /> <br /> A la façana destaca el portal d'arc de mig punt dovellat, un matacà a les golfes i l'escut dels Lapilla. Les finestres són totes estructurades amb llindes i brancals de carreus de pedra.<br /> <br /> També formen part del conjunt una capella annexa i els elements 'revivals' de la part posterior:<br /> <br /> La finestra és d'estil goticista, formada per una llinda monolítica treballada amb traceria, obra del segle XVI. Els extrems de les petites arcuacions mostren quatre caps humans esculpits. Els brancals també són de pedra tallada i, a l'alçada de les impostes, mostren uns rostres i uns elements vegetals esculpits.<br /> <br /> Adossat al sector lateral esquerre i posterior de l'antiga casa Bru hi ha una construcció posterior d'estructura irregular, que en alguns casos recobreix exteriorment antigues estructures i en d'altres crea espais actualment inútils, com ara un pati d'armes que no s'utilitza.<br /> <br /> S'ha intentat reconstruir d'una manera un tant 'kitsch' la típica estructura d'un castell medieval coronat amb merlets de pedra picada i de secció quadrangular. En aquest sector nou de l'edifici s'han instal·lat diverses finestres gòtiques extretes d'antics edificis.<br /> <br /> La capella és un edifici religiós situat al costat dret de la torre, a l'angle de Llevant. És una petita capella coronada amb una espadanya per a la campana i dues petites torretes cobertes amb una teulada de quatre vessants, una a cada banda de la teulada. La façana està formada per una petita rosassa amb vitralls emplomats (nous) i el portal gòtic amb motllures a la llinda i els brancals. A banda i banda de la porta hi ha dues finestres rectangulars a mitja alçada. Realitzada en pedra.<br /> <br /> Encarregada per Francesc Bru a Esteve Pasquet, mestre de Cases de Sant Pere de Premià, el 1612.</p> | 08281-24 | Torrent de Casa Bru, 9Carrer Vila Taliano | <p>La part més primitiva de la casa correspon a la torre de l'angle SE, que en part data del segle X. Els altres elements de la casa ja són dels segles XV- XVII i XX.<br /> <br /> A finals del segle XV i principis del XVI els Bru, ja propietaris de la casa per enllaç amb els Roudors, incorporen un cos central a la torre.<br /> <br /> Al segle XVII els Bru enllacen per matrimoni amb els Fiveller i al segle XIX amb els Martorell, actuals propietaris de la casa.<br /> <br /> A la part posterior de la cada destaca una finestra d'estil goticitzant que conserva una llinda del segle XVI. Els brancals són de factura recent i corresponen a un estil 'revival' neogòtic.<br /> <br /> Compta amb un important arxiu històric privat.<br /> <br /> La nova construcció va ser edificada vers 1960.</p> | 41.4988530,2.3194323 | 443197 | 4594360 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-casa-bru.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-casa-bru-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-casa-bru-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-casa-bru_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-dsc0709-casa-bru.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-dsc0701-capella-casa-bru.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-dscn5603-casa-bru.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-dsc0690.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | També es diu Casa Fivaller. És una casa senyorial. Casa Bru és un conjunt monumental amb aparença de fortificació medieval. L’edifici primigeni, de planta quadrangular, té planta baixa i dos pisos i coberta a quatre vessants, amb una torre a l’extrem dret de la façana principal i una capella annexa construïda l’any 1612.Destaquen les proporcions del cos central de la casa, el portal d’arc de mig punt adovellat, el pati d’armes interior, el matacà situat a les golfes i l’escut dels comtes d’Alba de Liste. La notícia més antiga data del segle X i descriu una torre de vigilància que tenia adossades unes construccions propietat de la família Roudors. Entre els segles XV i XVI els Bru, propietaris de la casa per via matrimonial, van annexar-hi la masia.El segle XVII, els Bru van enllaçar amb els Fivaller i posteriorment, en el segle XIX, amb els Martorell, que en són els actuals propietaris.Hi ha en aquesta edificació un dels arxius particulars més importants de Catalunya, propietat de la comtessa d'Alba de Liste. | 94|98|116|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 84324 | Villa Carmen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-carmen-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=10&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9084</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0ç</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3643</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrada i cobert amb teulada plana o terrat, del qual sobresurt una torre quadrada. Consta de planta baixa, pis i golfes que sobresurten com un cos central superior. La façana pròpiament està formada per una escalinata central que condueix a la porta d'accés, un balcó amb un gran finestral i les golfes ja esmentades.<br /> <br /> Els elements constructius són d'estil neoclàssic: balustrades, frontons al damunt de les cornises, mènsules que suporten coronaments per a les finestres, etc. Al mur lateral de l'esquerra hi ha una balconada sostinguda per vuit revoltons.<br /> <br /> L'entrada al jardí queda emmarcada per dos pilars, i es tanca per una portada de ferro forjat.</p> | 08281-25 | Passeig de la Riera, 90-94 | <p>Construït l'any 1890 pel mateix arquitecte que l'havia d'habitar.</p> | 41.4987576,2.3214317 | 443363 | 4594349 | 1890 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | L'altre nom que rep és Ca la Cecília i Cal Dr. Mariano.Edifici construït l'any 1890, actualment casal per a gent gran i seu d'entitats municipals, Té planta quadrada amb terrat i una torratxa quadrada. La façana, precedida per una escalinata, respon a una estètica classicista, amb un balcó de balustres i elements ornamentals com ara frontons, mènsules, impostes, etc.Ca la Cecília és un equipament públic que acull el Casal d’Avis i els Serveis municipals d’Atenció a les Persones. Abans de ser adquirida per l’Ajuntament, la casa havia estat propietat del doctor Eduardo Mariano. Es tracta d’un edifici de planta quadrangular i d’estil eclèctic situat al Passeig de la Riera. Construït el 1890, consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes, a més d’un generós jardí al qual s’hi accedeix per un barri de ferro forjat. El conjunt és cobert amb teulada plana o terrat, i està rematat per una torre quadrada o llanterna, al mig. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84325 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-8 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=11&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9085</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2208</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XV-XVI/XVIII | <p>Masia de planta baixa i pis, amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Destaquen els tres finestrals gòtics del primer pis, amb llindes treballades en forma d'arc conopial, motllurat, amb lobulacions i amb impostes decorades per capets humans i figures d'animals. La porta és d'arc de mig punt adovellat.<br /> <br /> Hi ha una construcció contigua que també consta de planta baixa i pis, amb finestres amb llindes de pedra i un portal d'arc rebaixat amb dovelles molt més curtes que les del portal principal de la casa. És coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana.<br /> <br /> Els murs d'ambdues construccions són de maçoneria, mentre que les obertures són totes de pedra.</p> | 08281-26 | Carrer Can Bassols 2-18Tocant al torrent de Casa Bru | <p>Del conjunt, la part més antiga és del segle XVI, i la part afegida contiguament és del segle XVIII.<br /> <br /> També és coneguda pel nom Casa de Dalt i antigament pel nom Mas Sala, segons consta en una comunicació del 1796 dirigida al Rei.</p> <p>En l'amillarament de 1865 era propietat de Jacinta Dardanyà i, per això era coneguda com la casa de Dalt de can Dardanyà. <br /> <br /> Actualment és propietat de la família Solanas, que l'ha restaurada tot deixant al descobert, en la part corresponent al celler, una façana de pedra que formava part d'una antiga construcció.</p> | 41.5006027,2.3174982 | 443037 | 4594556 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84325-can-sala-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84325-can-sala.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Masia de planta quadrada amb teulada a dues aigües, situada a tocar del nucli urbà, no gaire lluny de l'església. És obra del segle XV, segons testifiquen les tres finestres gòtiques, d'arc conopial, amb carasses esculpides a les mènsules. El portal és de punt rodó, amb grans dovelles. Un detall interessant són les espitlleres que hi ha sota la finestra central i als costats del portal. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. El cos del costat és un afegit del segle XVIII. Durant un temps va pertànyer al comte de Godó. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 84326 | Torre Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sala | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=12&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9086</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3638</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2018. </p> <p>Bonet i Garí, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> | XX | <p>Edifici de planta quadrada cobert a quatre vessants. Consta de planta baixa, pis i golfes que ocupen tota la superfície de l'edifici. Exteriorment tots els elements són d'un estil proper al Renaixement més clàssic: porxos, columnes d'ordre corinti, arcs de mig punt, balustrades, frontons i motllures en terracota, que és el color predominant en tot l'exterior.<br /> <br /> Els motius ornamentals realitzats en terracota que enmarquen les finestres representen figures al·legòriques. Els murs exteriors són esgrafiats amb motius geomètrics.<br /> <br /> A la part del darrera de la casa hi ha un bosc especialment plantat amb arbres d'importació.<br /> <br /> A l'interior, el que resulta més interessant és la distribució d'espais, donat que totes les sales es comuniquen entre elles, especialment al primer pis, el que comporta que totes les cambres tinguin dues portes d'accés. Així, es pot recórrer tot el pis superior sense sortir al rebedor distribuïdor d'espais, d'especial interès per estar format amb columnes i arcades recobertes completament de mosaic ceràmic amb motius un tant vegetals.<br /> <br /> La importància de l'edifici també recau en els materials utilitzats en la decoració interior: fusta de melis en totes les portes, finestres i gran part dels mobles, vidres belgues, escala de marbre de Carrara, arcades i xemeneia (menjador) de terracota, banys amb rajoles vitrificades i banyeres importades dels Estats Units.<br /> <br /> Cadascuna de les habitacions presenta un sostre diferent, 28 en total, excepte les golfes amb tota la bigueria i els cavalls de teulada realitzats amb fusta de melis, que inicialment era un espai dedicat a les tasques realitzades pel servei.</p> | 08281-27 | Carrer Can Bassols, 2-18 | <p>La casa fou manada construir pel Comte de Godó per a la seva filla Rosa. Fou construïda per Lluís Bonet i Garí, arquitecte format al costat de J. Puig i Cadafalch i que fou deixeble d'Antoni Gaudí. Durant la guerra civil espanyola de 1936-1939 fou utilitzada com a escola. Posteriorment passà a mans dels actuals propietaris.<br /> <br /> Existeixen en tot el món nou cases idèntiques construïdes per Bonet Garí, totes elles en països diferents.<br /> <br /> La torre Sala, com així s'anomena per trobar-se al costat de Can Sala, s'edificà l'any 1928.</p> | 41.5004541,2.3169026 | 442987 | 4594539 | 1928 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84326-torre-sala-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84326-torre-sala.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84326-torre-sala_1.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lluís Bonet i Garí | Es diu també Can Solanes.Edifici fet construir l'any 1928 pel comte de Godó per a la seva filla Rosa. Té planta rectangular i consta de planta baixa, amb porxos al davant, pis principal i golfes. La coberta és de teules a quatre aigües. La composició i els elements ornamentals, a base d'esgrafiats, fan d'aquesta casa un bell exponent del vessant neoflorentí del Noucentisme. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84327 | Can Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mora-2 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=13&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9087</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2207</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XV-XVI-XVII | <p>Masia d'estructura basilical del segle XIV. Presenta un cos central més elevat que els dos cossos laterals, cobert amb una teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, pis i graner. A la planta baixa destaca la portada, d'arc de mig punt adovellat i amb un escut esculpit en relleu pla que inclou una creu grega de braços eixamplats. Al pis destaquen les tres finestres obertes, totes elles amb llindes de pedra monolítiques, motllurades i d'arc conopial amb arquets lobulats. El graner mostra una sola finestra amb llinda de pedra. Totes les obertures són fetes amb pedra i els angles cantoners de la casa són reforçats per carreus de pedra ben escairats i polits.<br /> <br /> Al primer pis, entre dues de les finestres, hi ha un rellotge de sol que duu la data 1950. Tots els murs són arrebossats.</p> | 08281-28 | Passeig de la Riera, 172 | <p>Fins al segle XVII la masia era coberta a dues vessants, però l'any 1677 es va pujar el cos central, tot quedant convertida en masia d'estructura basilical.<br /> <br /> El primer document en el qual surt esmentada és del 1525, en el qual figura el nom de Joan Gurri. El 1665, amb l'extinció d'aquesta família per manca de descendència masculina, va passar a propietat del seu cunyat Ramón Mora, família que l'ha mantingut fins a l'actualitat.</p> | 41.5079828,2.3160758 | 442925 | 4595376 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-9.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Masia situada a la banda esquerra de la Riera, obra probable del segle XV, documentada des de l'any 1525. En aquella època pertanyia a Joan Gurri, cognom que s'extingeix a la fi del segle XVII. La casa passa a ser propietat dels Mora, de Premià, que la conserven fins a la fi del segle XIX. Es manté molt ben conservada, amb una façana on hi destaca el gran portal adovellat, amb un escut a la clau, i tres notables finestrals gòtics d'arc conopial amb arquets lobulats. El cos més elevat, les golfes, van ser afegides el 1677, segons figura inscrit en una de les llindes. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 84328 | Llar Infantil Santa Rosalía | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llar-infantil-santa-rosalia | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=14&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9088</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.ccma.cat/324/la-llar-infantil-santa-rosalia-de-teia-fara-un-centre-dacollida-per-a-nens-orfes/noticia/221693/</p> <p>http://www.elpuntavui.cat/punt-divers/article/4-divers/238441--la-llar-infantil-santa-rosalia-de-teia-fara-un-centre-dacollida-per-a-nens-orfes-.html</p> <p>http://www.fedaia.org/content/fundacio-privada-llar-santa-rosalia</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVII/XIX | <p>Edifici de tipus basilical de cos central més elevat cobert a dues vessants i cossos laterals més baixos amb teulada d'una sola vessant. A la planta baixa destaca la portada, d'arc de mig punt adovellat i feta amb pedra. Els dos pisos compten amb diverses finestres, de les quals només una compta amb una llinda de pedra que mostra una inscripció, brancals estructurats per carreus ben escairats i polits i ampit de pedra. El pis més elevat del cos central correspon a l'antic graner.<br /> <br /> Completen el conjunt diferents annexes situats tant a la part posterior de l'edifici com als costats, a més d'una capella.<br /> <br /> Hi ha una llinda realitzada en pedra, és l'únic fragment que resta del conjunt que formava la porta.<br /> <br /> Al centre porta esculpit un escut en forma de quadrilong francès, encara que no hi ha el blasó o escut d'armes al centre. Està voltat exteriorment per una decoració d'elements pseudo-vegetals.<br /> <br /> La part interior de la llinda es troba esculpida amb motllures o relleus rectes.<br /> <br /> Presenta la data de 1762 gravada a la llinda.</p> | 08281-29 | Torrent de les Monges, 23-29 | <p>Sobre la llinda de la finestra es pot llegir la inscripció 'feu la present obra Pere Aroles l'any 1619'.</p> <p>A principis del segle XIX la casa era propietat de la Comunitat de Sant Jaume de Barcelona. Després de la desamortització del Patrimoni de l'Església, en el cens de l'any 1865, ens trobem amb Timoteu Capella. 'Les Monges' o 'Hogar Infantil Santa Rosalía' fou fundat com asil d'orfes l'any 1885 per les Religioses Franciscanes de Seillon (França). Obra que es pogué realitzar gràcies a la donació de les finques -entre les que hi havia aquesta de Ca l'Arnau- per la seva propietària Na Rosalia Goulard, Vda. Achon. Actualment es continua realitzant aquesta funció de llar infantil. És propietat de la Hermandad de San Isidro, de Padres Somascos, centre adherit al Departament de Benestar i Família. <br /> <br /> </p> | 41.4973282,2.3206148 | 443294 | 4594191 | 1619 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-9.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Pere Aroles | Altres noms que té són Les Monges o Manso Arnau. Actualment forma part dels Serveis Socials i és guarderia o llar infantil per a nens orfes. És una entitat que depèn de la congregació dels Pares Somascos, una congregació fundada l'any 1568 a Itàlia per Sant Geroni Emiliani. Des dels seus inicis la congregació ha tingut una labor assistencial cap als nens més pobres i necessitats de la societat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84329 | Església Parroquial de Sant Martí de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-marti-de-teia | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=15&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9091</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-parroquial-de-sant-marti-teia-maresme/</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2186</p> <p>http://www.santmartideteia.com/</p> <p>https://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/tei%C3%A0-esgl%C3%A9sia-parroquial-de-sant-mart%C3%AD</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Deu i Martí, Joan (1982) Sant Martí de Teià. IV Centenari (1574-1974).</p> <p>Ferrer, Cristòfol (1979), Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià.</p> <p>Madurell i Marimón, Josep Maria (1970), L'art antic al Maresme. Del final del gòtic al barroc salomònic. Notes documentals.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVI | <p>Edifici d'una sola nau coberta amb volta de creueria amb els nervis destacats per sis claus d'arc. Exteriorment, l'església es troba diferenciada en dos cossos, un corresponent a la nau i l'altre format pel campanar, de planta quadrada, finestres d'arc de mig punt al cos superior i coronat per merlets triangulars, iguals que tots els que envolten l'edifici.<br /> <br /> Destaca, a l'exterior, l'estranya composició de la façana principal, amb una porta d'estil renaixentista i un finestral gòtic florit sobre uns murs completament nus i llisos, que mostren la pedra viva.<br /> <br /> L'interior presenta diverses capelles laterals, cobertes amb volta nervada, i trifori a la part superior, cobert també per volta nervada i amb baranes decorades per rosasses amb traceria. L'absis és pentagonal. Destaquen les claus de volta esculpides en pedra i l'acabament dels nervis, que descansen sobre mènsules a l'alçada de l'arrencament dels arcs.<br /> <br /> La façana està precedida per una escalinata que fa d'accés al portal. Aquest, realitzat amb pedra picada de Montjuïc, és format per un frontó triangular i un entaulament suportat per columnes de capitell corinti i base conformada per un petit plint. Destaca, al damunt del frontó, un relleu en pedra amb la figura de Sant Martí muntat a cavall, tot partint la capa que encara duu posada per donar-li al pobre (figura més petita que té al davant).<br /> <br /> Al damunt del portal hi ha un gran finestral neogòtic, concretament d'estil gòtic florit, amb traceries i florons decoratius, que fou afegit en època moderna.<br /> <br /> El campanar és de torre quadrada, amb les campanes sobre una estructura de ferro.</p> | 08281-30 | Baixada de les Moreres, 7 | <p>La vil·la de 'Taliano', que va donar nom a l'església i al terme, surt esmentada l'any 961, i quatre anys més tard (965) s'esmenta l'església de 'Taliano', que fou donada a la seu de Barcelona (el 1969 se'n va commemorar el mil·lenari).<br /> <br /> L'antiga parròquia surt molt documentada al llarg del temps, i consta que l'església experimentà restauracions després del 1330 i del 1439, fins que fou totalment reedificada a partir del 1574, sota la direcció del mestre de cases Antoni Mateu. De fet, es conserva el contracte dut a terme entre el rector de Sant Martí, Batlle i Síndics de la parròquia amb Antoni Matheu, amb data 31 d'agost del 1574 a Barcelona, on se li demana la restauració d'una petita església tot tenint com a model l'església de les monges de Santa Elisabet de Barcelona, tot i que al final es féu seguint la del convent de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona. El contracte es troba guardat a l'Arxiu del Col·legi de Notaris de Barcelona.<br /> <br /> Estèticament, la façana de Sant Martí és un exemple de la barreja de l'art gòtic tardà i els inicis del Renaixement. Sobre el portal es conserva un relleu de sant Martí que sembla que es devia aprofitar de l'edifici anterior, i que ha estat datat els segles XII-XIII.<br /> <br /> Durant l'any 1902 fou restaurada la façana lateral que confronta amb la plaça, s'estucà l'interior de la nau, s'hi construïren les baranes de les tribunes i s'obrí el gran finestral de la façana principal.<br /> <br /> Al seu interior conserva un retaule, que presideix l'altar major, amb unes pintures interessants del començament del segle XVII, obra de Lluís Gaudín.<br /> <br /> El 1986 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya subvencionà la restauració de l'edifici.</p> | 41.4997791,2.3195096 | 443204 | 4594463 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-campanar.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-campanar.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-dscf1568.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-dscf1569.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Antoni Matheu | La primitiva església de Teià, documentada des del segle X, va ser substituïda a partir de 1574 per un nou temple d'estil tardogòtic. Les obres van ser dirigides pel mestre de cases Antoni Mateu. Consta d'una nau amb capelles laterals i absis poligonal, coberta amb volta de creueria, i un massís campanar de torre al lateral de la façana. El portal és de tipus renaixentista, flanquejat per dues columnes estriades amb capitell corinti, que sostenen un frontó triangular damunt del qual hi ha una imatge de sant Martí, segurament procedent de l'església anterior, on es veu el sant a cavall compartint la capa amb un pobre. El gran finestral neogòtic que presideix la façana va ser afegit l'any 1902.L’església parroquial de Sant Martí és també coneguda com la Catedral del Maresme per les seves dimensions. Es tracta d’un temple d’estil gòtic-renaixentista construït l’any 1574 pel mestre de cases Antoni Mateu, pel preu de 250 lliures. En el contracte original de l’encàrrec s’hi especificava que havia de ser idèntica al Monestir dels Àngels de Barcelona. La façana principal se situa a llevant, precedida per una escalinata d’accés. La portalada, feta amb pedra picada de Montjuïc, és presidida per un frontó triangular amb la figura de sant Martí muntat a cavall. Al seu damunt hi ha un gran finestral florit d’estil neogòtic, fruit de la reforma efectuada l’any 1902. L’interior consta d’una sola nau coberta amb volta de creueria amb els nervis destacats per sis claus d’arc esculpides. Als laterals hi ha diverses capelles i, sobre seu, un trifori amb baranes decorades per rosasses amb traceria. L'absis és pentagonal i el campanar, situat a la part anterior, és d’aparença sòbria i planta quadrangular. | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 84341 | Can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrents-3 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=16&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9094</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2202</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Ferrer, Cristòfol (1979), Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIV-XV-XVI | <p>Edifici sense gaire interès com a conjunt, tot i que destaquen alguns elements determinats. Es tracta d'una masia amb teulada a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Per la part lateral esquerra i per la part posterior hi ha annexes realitzats més tard.<br /> <br /> Els elements que composen la seva façana es distribueixen asimètricament. A la planta baixa hi ha una porta d'arc de mig punt adovellat i una finestra amb llinda de pedra. Al pis hi ha dues finestres gòtiques, una d'elles amb un arc conopial i l'altra amb un arc rebaixat, amb brancals de carreus de pedra. Al mur lateral dret hi ha una petita finestra amb un arquet lobulat.<br /> <br /> Tota la construcció és feta en pedra, amb els murs arrebossats i pintats tot i que aquest revestiment es conserva en molt mal estat.<br /> <br /> Al jardí hi ha un reixat o una tanca formada per un arc escarser o rebaixat, adovellat i coronat per una mena de frontó coronat per una cornisa motllurada de línies corbes. Conté també un blasó esculpit en un bloc de pedra quadrat, amb les figures d'una torre i un lleó, símbols de la família Torrents. A la part central de la tanca hi ha un reixat de ferro forjat.</p> | 08281-31 | Plaça Sant Jaume, 2-6 | <p>Documentada des del segle XIV (1331), la masia era propietat de la família Destorrents de Barcelona. Pere Destorrents va ser conseller en cap de la Generalitat al segle XIV. Al segle XVI, en deixar Barcelona, es va canviar el nom de Destorrents pel de Torrents. A la reixa que hi ha a la tanca del jardí es conserva una inscripció amb la data 1886, tot i que el blasó duu la data 1577. Aquest escut és commemoratiu del casament de M. Geroni Torrents amb Elisabeth Desbosch, de Sant Vicenç del Castell de Burriac.</p> | 41.4999318,2.3191557 | 443175 | 4594480 | 1331 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84341-can-torrents-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84341-can-torrents.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84341-can-torrents-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84341-can-torrents-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84341-can-torrents-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84341-can-torrents-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84341-can-torrents-6.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Actualment és un restaurant anomenat Ca l'Antigó. És una masia formada per dos cossos, l'habitatge i el destinat a taller de fusteria, ara convertit en restaurant. Per la tipologia de la porta adovellada i de les finestres gòtiques que s'han conservat, la casa degué ser construïda a mitjan segle XIV i és, per tant, la façana gòtica més antiga del poble. De fet, l'escriptura de compra del terreny és de 1331. El portal d'entrada a la casa, d'època barroca, té encastat un escut del 1577. Va pertànyer a la important família Des Torrents, de Barcelona. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84342 | Ca l'Uriach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-luriach-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=17&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9096</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2198</p> <p>https://quimgraupera.blogspot.com/2008/08/la-masia-gtica-de-ca-loriach-o-uriach.html</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Balada, Jordi: <em>Calendari 1991. Masies de Teià I.</em> Ajuntament de Teià. Teià, 1990, Full del mes de setembre.</p> <p>Bonet i Garí, Lluís: <em>Les masies del Maresme</em>. Montblanc-Martín; Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1983. Pàg. 239-241</p> <p>Ferrer, Cristòfol: <em>Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià</em>. Departament de l’Arxiu Històric de Teià. Argentona, 1978</p> <p>Ferrer i Mallol, Maria Teresa: <em>Els privilegis de Teià. El retorn a la jurisdicció reial (1505).</em> Dalmau. Barcelona, 2006. (Episodis de la història, 344-345)</p> <p>Moner Codina, Jeroni: “ L’origen de la masia clàssica” a <em>L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura III: Dels palaus a les masies. </em>Enciclopèdia catalana. Barcelona, 2003. Pàgs. 246-247</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVII | La façana s'ha restaurat i reformat darrerament. | <p>Edifici cobert amb una teulada a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'una masia de planta baixa i pis, amb una porta d'arc de mig punt adovellat situada a la banda esquerra del conjunt. També destaca la llinda de pedra d'una finestra, situada al mig del pis, en la que s'observa una petita motllura gòtica; els brancals també són fets amb carreus de pedra ben tallats i polits.<br /> <br /> Es pot observar perfectament que a la banda dreta de la masia hi ha un annex que continua amb la línia d'inclinació de la teulada, i un altra a la banda esquerra que trenca amb l'estructura general.</p> | 08281-32 | Carretera el Turó i Ca l'OriacCarrer Disseminat 29 | <p>La Casa és documentada des de l'any 1269, moment en què es troba sotmesa al lliurament d'un cens eclesiàstic al monestir de Sant Miquel del Fai. Tanmateix, la família Uriach no apareix relacionada amb la casa fins al segle XVI. Al segle XIX, per extinció de la branca masculina, la casa passa a ser propietat de la família Sabater.</p> | 41.5067776,2.3143169 | 442777 | 4595244 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-8.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | La masia es troba a la riba dreta de la part alta de la riera de Teià. Es tracta d’una casa amb la teulada a dues vessants i consta de planta baixa i pis amb dos cossos paral·lels a la façana. L’entrada es troba situada a la dreta de l’entrada amb un mirador rectangular. A l’esquerra hi ha la sala-menjador que havia tingut un rentamans. El cos posterior fa les funcions de celler. L’entrada junt amb la part posterior esta coberta amb bigues perpendiculars a la façana amb una jàssera de fusta a continuació del mur que separa els dos cossos. En la planta del pis, on hi ha les habitacions, els embigats es recolzen en el mur interior que separa els dos cossos. La façana presenta un portal de punt rodó amb una finestra gòtica adintellada, en el primer pis, que es troba decorada amb una motllura que en la part central insinua un arc conopial. Segons Cristòfor Ferrer la masia apareix documentada des de 1269 però sense constar el nom dels propietaris. A la baixa edat mitjana el mas era feudatari de Sant Miquel del Fai al qual hi pagava un cens. La família Oriach apareix esmentada per primer cop en el s. XVI. Posteriorment, per successius matrimonis, va passar a la família Botey, als Sabater i als Ramentol.Aquesta masia es troba classificada per Bonet i Gari com a pertanyent al tipus II. Aquest grup es diferencia al presentar les crugies perpendiculars a la façana en la qual apareix un frontó triangular. Segons la classificació de Moner per la distribució dels espais es podria classificar com una masia de dos cossos. Aquesta tipologia s’ha anat definint a partir de les intervencions arqueològiques dels darrers anys. Consistiria en un mas exempt de dos cossos de planta rectangular o quadrada i dividida internament en dos espais. Pot disposar de dos pisos superiors (pis i golfes) o un de sol. La seva distribució interna es semblant la mas-torre. Les diferents plantes estarien separades per trespols de fusta fet que deixava passar l’escalfor dels animals. La teulada duria ser a dues vessants. Moltes vegades es poden confondre amb els masos torre, però es tractaria de construccions més senzilles. Aquestes construccions no serien anteriors al s.XIV i la majoria corresponen al s.XV o i es poden allargar fins el s.XVI-XVIII. Podríem citar com exemples el Mas de Viladordis (Sant Fruitós de Bages), el citat mas de la Posada a Calella, el mas Vilar a Olesa de Montserrat; el mas Torre del Senyor a Torrelles de Llobregat i el mas situat al costat de la capella de Sant Julià de les Alzinetes de Jorba i Can Fonolleda a Palafolls.Altrament dita Ca l'Oriac. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84357 | Veral de Vallmora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veral-de-vallmora | <p>Arxiu Galera (El Masnou).</p> <p>Informe de la intervenció arqueològica a les parcel·les E-1 i E-2, 2003-2004. Veral de Vallmora (Teià, Maresme).</p> <p>Informe de la intervenció arqueològica al Veral de Vallmora (Teià, Maresme) 1999.</p> <p>GAMARRA CAMPUZANO, AGUSTÍN. (2003-2004). Memòria de conservació - restauració. Protecció de l'excavació arqueològica al Veral de Vallmora. Núm. Mem. 6181.</p> <p>GARCIA MULERO, M. JOSE. (2005). Memòria de conservació-restauració consolidació i reintegració d'estructures del jaciment arqueològic de Veral de Vallmora ( Vinya del Sr. Mas). Núm. Mem. 6747.</p> <p>Informe de la intervenció arqueològica al Veral de Vallmora (Teià, Maresme). 2004.</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, ANTONIO; VELASCO I FELIPE, CARLES; ARCOS I LÓPEZ, ROSER. (2003, 2004, 2005). Jaciment arqueològic del Veral de Vallmora (Vinya del senyor Mas) (Teià, Maresme). Núm. Mem. 6422.</p> <p>SAAVEDRA ROL, ALFONSA. (2012). Informe. Consolidació i protecció de les estructures arqueològiques del jaciment arqueològic Veral de Vallmora (o Cella Vinaria) a Teià - Maresme. Núm. Mem. 11614.</p> <p>CARMONA MARÍN, MARIA CARME; JUNYENT CARRERAS, EUGENI. (2009). Memòria d'intervenció arqueològica al jaciment del Veral de la Vallmora (Vinya del Sr. Mas), Teià (El Maresme). Núm. Mem. 12731.</p> <p>CARMONA MARÍN, MARIA CARME; JUNYENT CARRERAS, EUGENI. (2016). Memòria d'intervenció arqueològica al jaciment del Veral de la Vallmora (Vinya del Sr. Mas). Teià (El Maresme). Núm. Mem. 12748.</p> <p>BOSCH I RODOREDA, Andreu; RODÀ DE LLANZA, Isabel; FILELLA, Lluís (2010). Epictet, esclau de Luci Pedani Clement: Història del vi laietà i del celler romà de Teià</p> <p>BRUN, J.P. (2009). El Vi tarraconense i laietà, ahir i avui : actes del simpòsium</p> <p>COLL, R. ; MONTLLÓ, J. (1988). Butlletí Informatiu Local</p> <p>GALERA, LL.; ARTÉS, S. (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Segons dades de l'arxiu parroquial i altres fonts</p> <p>GIRALT, C. [et al.]. (1985). El Masnou, ahir i avui. Barcelona. </p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2012). PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2011-2012). Anales de Prehistoria y Arqueología</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A.; SIERRA DÍAZ, L. (2011). The musealization of the Roman villas</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2015). Arqueologia del vi a l'època romana: del cultiu al consum: Marc teòric i epistemològic</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2013). Experimentación en arqueología. Estudio y difusión del pasado</p> <p>MARTÍN, A. (2009). El Vi tarraconense i laietà, ahir i avui : actes del simpòsium</p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. </p> <p>REVILLA, Víctor (2015). Fermes, villae et exploitations rurales: Approches régionales</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=3&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=1211</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | <p>El Veral de Vallmora o Cella Vinaria, indret també anomenat com la Vinya del Sr. Mas, està situat al municipi de Teià (Maresme), al nord de l'autopista C-32, entre les urbanitzacions d'Ivars Meià, a l'oest, i Vallmora, a l'est. Es tracta d'una sèrie de camps erms amb pendent en direcció al mar, actualment en procés d'urbanització. L'accés al jaciment es fa a partir del carrer de Joan XXIII, prenent l'autopista en direcció nord i agafant el primer trencant a mà dreta.<br /> <br /> El jaciment va tenir una primera ocupació al neolític (5500 - 2200 aC) amb les restes d'un espai d'hàbitat identificat amb un fons de cabana. De l'època romana (segles II aC - VI dC) es va identificar una vil·la (unitat domèstica rural, destinada a la producció agropecuària i regentada per una família aristocràtica pròpia de l'època romana) amb orígens al segle II aC, de la que en destaca, pel seu potencial arqueològic, un celler romà amb estructures de producció i emmagatzematge vinícola (segles I - IV dC) i un camp de sitges del període baix imperial (segles III - IV dC).</p> <p>Rep com a altres noms Cella Vinaria i Vinya del Sr. Mas.</p> | 08281-36 | Carrer Joan XXIIIProp del Cementiri d'El Masnou, al sud-oest del terme de Teià, tocant els termes d'Alella i El Masnou, per sobre de l'autopista. | <p>Des de Neolític fins a Neolític ( -5500 / -2200 )</p> <p>Des de Ferro-Ibèric Final fins a Ferro-Ibèric Final ( -200 / -50 )</p> <p>Des de Romà fins a Romà ( -218 / 476 )</p> <p>Lloc d'habitació amb estructures peribles fons de cabana</p> <p>Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la</p> <p>Lloc o centre de producció i explotació agrícola premsa de vi</p> | 41.4902081,2.3098970 | 442393 | 4593407 | ( -5500 / -2200 ) ( -200 / -50 ) ( -218 / 476 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84357-teitorcolarium.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84357-teic3a0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84357-cella1.jpg | Legal | Neolític|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | BCIL | 2021-07-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lluís Galera va descobrir el jaciment el 1966 a partir de l'esllavissada de terres en un marge que va permetre l'observació d'un mur i un paviment d'època romana. En conseqüència els anys 1966, 1967, 1972 i 1973, Galera i els seus col·laboradors realitzaren un seguit d'intervencions arqueològiques en les quals es va identificar la fase neolítica i la fase romana. Es va documentar el fons de cabana amb dues destrals de pedra basàltica negra i ceràmica reduïda brunyida feta a mà i sense decoració, possiblement pertanyent a l'època neolítica (5500 - 2200 aC). També es van identificar una sèrie d'habitacions i paviments pertanyents a diferents fases constructives d'època romana, relacionades amb la producció del vi. Entre la gran varietat de materials ceràmics recuperats destaquen ceràmiques campanianes A i B, terra sigil·lada aretina, sudgàl·lica, hispànica, africanes A i D, ceràmica ibèrica pintada, ceràmica grisa emporitana, ceràmica de parets fines i ceràmica comuna romana. Les dades aportades per aquest grup de materials permeteren datar el jaciment dins un període comprès entre els segles II aC i V dC.Les primeres intervencions arqueològiques vinculades al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya es van realitzar el 1999 amb motiu del projecte d'urbanització de la zona, dins el Pla Parcial d'Ordenació Rials-Garrofers. Aquests treballs van permetre tornar a documentar les restes i definir dues àrees diferenciades amb diferents cronologies que van permetre precisar en l'ocupació romana. En el nivell inferior es va distingir una àrea que es va interpretar com un camp de 10 sitges d'època baix imperial, del segle IV dC, i una altra zona situada en un pla superior, que presentava tota la sèrie d'habitacions i estructures amb diferents fases constructives corresponents a un centre productor vinícola romà amb funcionament durant el segle I dC. Aquesta zona de processament comptava amb fons de dolis, dipòsits per a líquids repartits en diferents nivells i tres pedres de suport de les premses. Els paviments documentats eren obrats amb opus signinum i presentaven un seguit de retalls i encaixos relacionats amb les premses i la recollida del vi. A conseqüència de les troballes efectuades en aquestes intervencions es va modificar el Pla Parcial d'Ordenació Rials-Garrofers i l'espai es va cedir a l'ajuntament de Teià, el qual va definir l'àrea com a zona d'equipaments, i declarà el jaciment Bé Cultural d'Interès Local (BCIL 30/10/2001).L'any 2003 l'ajuntament de Teià endegà el pla director del projecte del parc arqueològic Cella Vinaria que definia l'espai com a centre d'interpretació museístic sobre l'origen i l'expansió de la producció vitivinícola a la Laietània i el comerç del vi en època romana.Entre els anys 2003 i 2004 es dugueren a terme intervencions de protecció de les restes arqueològiques consistents en la consolidació dels revestiments i les estructures en estat de conservació més delicat i la protecció integral de les restes que romanien in situ, amb l'objectiu de protegir tots els paviments hidràulics, les dues estructures de premsa romanes i els dipòsits associats fins al moment d'inici dels treballs de conservació, restauració i museïtzació del conjunt arqueològic.Entre els mesos de maig i setembre de 2004 es van realitzar noves intervencions arqueològiques de caràcter preventiu consistents en la prospecció, delimitació i excavació parcial dels sectors nord, sud i est del jaciment. Amb aquestes noves campanyes es van documentar diferents tipus de restes estructurals amb materials associats que van dels segles II - I aC fins als segles V - VI dC.El 2009 es va dur a terme una intervenció de consolidació d'estructures referents al celler romà. La intervenció responia a la degradació de consolidacions anteriors. Aquesta es va efectuar amb materials compatibles amb els originals i reversibles. Es va procedir a una neteja general i es van reintegrar els revestiments del dipòsit principal i dels dipòsits adjacents, els murs de pedra, els paviments d'opus signinum i els fragments de dolis, els quals s'exposen in situ amb suports de ferro per suggerir la seva volumetria original. D'altra banda, es va aplicar un revestiment als talls estratigràfics que presentaven despreniments. Per guanyar profunditat en la seva aplicació es va extreure sediment dels talls, sense documentar restes arqueològiques.Durant el mes de juny de 2009 es va dur a terme una intervenció al jaciment de Vallmora per tal de condicionar-ho tot per a la visita. Els treballs van consistir en la neteja, la retirada de vegetació i reexcavació d'algunes àrees.L'any 2012 es va realitzar una intervenció de consolidació i restauració que va consistir amb una neteja general del jaciment, la consolidació dels dipòsits, la consolidació de cimentacions dels paviments i murs i la consolidació de les dòlies.L'any 2016 es va dur a terme un seguiment arqueològic de les tasques de conservació i restauració del jaciment. Concretament, aquests treballs es van centrar a substituir els panells de contenció de terres, instal·lar una xarxa de drenatge a la zona 2 i a la zona de premses, substituir els panells de contenció de terres del contrapès de la premsa 1 i extracció manual de les terres del seu interior, la neteja de l'interior del contrapès de la premsa 2. Durant els treballs arqueològics no es van recuperar materials. | 78|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 84391 | Can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padro-1 | <p>Memòria intervenció arqueològica , 2001. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontolgoia . Núm. reg.: 4202.</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=12&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=15079</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | XVIII-XX | <p>La masia de Can Padró es troba situada al nucli històric de la vila de Teià. Limita al nord amb la Plaça de Sant Martí, al sud amb el carrer Guilleries, al cantó est amb el carrer Víctor Català, per on s'accedeix, i a l'oest amb el carrer Maresme.<br /> <br /> Es tracta d'una masia de planta basilical amb tres crugies paral·leles construïda al segle XVIII substituint una d'anterior. De la façana en destaquen les obertures, totes elles envoltades de pedra ben escairada amb trets gòtics, igual que les cantoneres. El nom prové del fet que la casa era propietat de l'Església i era el lloc on la gent del poble pagava l'impost conegut com la terça.<br /> <br /> L'any 2001 amb motiu d'unes obres en la finca destinades a la construcció d'un pàrquing, es realitzà una intervenció arqueològica fruit de la qual es pogueren documentar tres estructures; un pou de captació freàtica reaprofitat com a fossa sèptica , restes d'un mur de 8 m. de llarg perpendicular a la façana de la casa i un petit dipòsit pavimentat amb rajoles. Tant el pou com el mur havien quedat amortitzats a finals del s. XVII o inicis del segle XVIII coincidint amb el moment que es bastí la masia actual. Pel contrari, el dipòsit havia estat construït en el moment d'amortitzar les estructures anteriors.<br /> <br /> D'altra banda es documentà a tota la zona excavada un estrat datable de finals del segle XVII o principis del segle XVIII, el qual indicava, de nou, una gran reforma feta a la casa a principis del segle XVIII i que tindria una funció anivelladora del terreny natural, que té un fort pendent vers el sud en aquesta zona.</p> <p>Les restes descrites foren destruïdes després de la seva documentació.<br /> </p> | 08281-45 | Carrer de Víctor Català, 11Dins del casc urbà al costat de l'Ajuntament i l'església | <p>Des de Modern fins a Segles XVIII-XX ( 1453 / 1789 ).</p> <p>La capa de sauló taronja que és on ha aparegut tot el material i que es pot datar a finals del segle XVII o principis del segle XVIII ens està indicant una gran reforma feta a la casa a principis del segle XVIII coincidint amb una època de bonança econòmica. El Maresme rebé intensament des del segle XVIII la influència de les relacions mercantils que s'havien establert entre Catalunya i Amèrica. Aquest moviment marítim i mercantil va incidir fortament en la construcció i remodelació dels habitatges i en el millorament de la seva aparença. La deposició d'aquesta terra amortitzaria un mur d'època anterior que funcionaria amb la masia abans de la seva remodelació. A més aquesta capa tindria una funció anivelladora del terreny natural que té un fort pendent en aquesta zona. </p> | 41.4993190,2.3200667 | 443250 | 4594412 | ( 1453 / 1999 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc d'habitació amb estructures conservades de casa.2001. Excavació, Control.2001. Control, Excavació.2001. Control, Excavació.També té com a nom El Terço.Hi ha dades que indiquen una sèrie de paral·lels arquitectònics a Teià: Can Monar i Cal Mora tenen també una remodelació a finals del segle XVII. Aquells darrers anys del segle XVII i primers del segle XVIII suposaren un moment de creixement econòmic per a totes les masies de Teià, les quals remodelaren les seves construccions i redistribuiren els seus espais fent-los més nobles i aparents. | 98|119 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 84393 | Cal Baster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baster | <p>Muñoz Rufo, Vanessa (2011). Memòria intervenció arqueològica Cal Baster - Carrer Antonio Machado, núm. 29. Núm. Mem.: 10179</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=14&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=21175</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | XV // XVIII-XX | L'estat de conservació és desconegut | <p>La intervenció arqueològica desenvolupada entre els dies 7 i 11 d'agost de 2011 a càrrec de l'arqueòloga Vanessa Muñoz Rufo, de l'empresa FRAGMENTS, realitzada al carrer Antonio Machado, núm. 29 de Teià va tenir com a objectiu delimitar, excavar, documentar i protegir, en cas de necessitat, les possibles restes arqueològiques de diferent època que poguessin localitzar-se dins la Torre de Cal Baster. El motiu d'aquesta intervenció estava justificat pel fet que els propietaris del immoble volien realitzar unes reformes internes i pel fet de que s'afectava el subsòl de la torre de Cal Baster, datada entre els segles XV i XVII i protegida amb el màxim grau de protecció del patrimoni des de 1949 (BCIN). El paviment de la torre es trobava aproximadament un metre per sobre de la cota del paviment de la finca, pel que el projecte d'obra contemplava un anivellament per igualar les cotes de circulació.<br /> <br /> Degut a la manca de materials arqueològics diagnòstics va resultar molt difícil datar el moment de construcció del paviment interior de la torre, tot i que semblava anterior al segle XX, ja que les reformes posteriors, com la obertura de la porta o el reforç, formen part, sense dubte, del segle XX per la utilització de ciment pòrtland. La construcció del paviment podria estar lligada a la reforma interior de la torre, ja que es va poder comprovar que el paviment passava per sota del recreixement interior del mur, que li donava la peculiar planta circular interna, tot i que per aquest mateix motiu es podia tractar d'una acció constructiva anterior a aquesta reforma. El fet de no haver desmuntat aquest recreixement en cap punt impedia saber si aquest paviment s'adossava al mur original de la torre o no.</p> | 08281-47 | Carrer Antonio Machado, 29 | <p>Des de Medieval Baixa Edat Mitjana fins a Segles XVIII-XX ( 1400 / 1999 )</p> | 41.4992749,2.3216504 | 443382 | 4594405 | ( 1400 / 1999 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | Legal | Islàmic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BCIN | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Assentament militar torre. | 88|94|98 | 1754 | 1.4 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 86836 | Can Casassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casassa | <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3639</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Edifici de l'any 1922 d'estil neoclàssic. Té planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i terrat amb balustrada. Tots els elements ornamentals (frontons, pilastres, columnes amb capitells, mènsules, impostes) estan extrets del repertori acadèmic classicista.</p> | 08281-48 | Carrer de les Escales, 5Carrer Mestre Riera, 29 | 41.5009904,2.3205318 | 443290 | 4594597 | 1922 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86836-can-casassa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86836-can-cassa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86836-can-casassa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86836-can-casassa_1.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Edifici de principis del segle XX a quatre vents, de planta baixa i dues plantes pis, amb terrat i jardí circumdant. La façana és simètrica i d'ordre neoclàssic. Presenta un encoixinat a la planta baixa, balcons a la planta primera i unes obertures rectangulars delimitades per pilastres que neixen en una imposta que circumda totes les façanes. Tant als balcons com al remat superior de la façana hi ha baranes a base de balustres, presents també a la barana del mur de contenció que suporta el pla on s'assenta l'edifici. S'estableix un diàleg compositiu d'aquest conjunt amb el veí de Can Godó. On actualment hi ha Can Casassa construïda el 1922 hi havia un carrer de cases. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86837 | Les Escaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escaletes | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Situades a sud llevant de la Casassa, es tracta d'unes escales que salven el desnivell entre el passeig de la Riera i la cota d'implantació de les cases senyorials. Antigament aquest lloc era conegut com la baixada de ca l'Apotecari degut a que una de les cinc cases que hi havia, abans de construir can Casassa, era la farmàcia. </p> | 08281-49 | Carrer de les Escales | 41.5007514,2.3203257 | 443273 | 4594570 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86837-les-escaletes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86837-les-escaletes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86837-dsc00969-escaletes.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 49 | 1.5 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86847 | Ca l'Antiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantiga | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/item/799-calantiga</p> <p>Bonet i Garí, Ll., Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> | XV/XIX | <p>Construcció d'origen medieval que conserva elements de pedra en les llindes i muntants de les obertures, amb una ampliació de 1872 d'estil eclèctico-colonial amb una balustrada que fa de barana del nivell exterior situat a una cota superior al de l'accés a la construcció antiga. També hi ha una bassa i ombracle a nivell inferior integrats al conjunt edificat.</p> <p>També és d'interès la tanca de maçoneria que limita a ponent la finca. A l'amillarament de 1865 apareix com 'Enseñanza de las Monjas' de la que tant sols hi resta la capella situada rere la casa de pagès, la casa senyorial és de finals del segle XIX i més gran que segons el planell de 1865, el origen pot ser al segle XIX que alguna filla de casa Pol de la família Fivaller era monja Carmelita i li fessin donació d'un tros de terreny de la finca de Casa Pol que la rodeja pels quatre costats. </p> | 08281-50 | Torrent del Dr. Barrera, 84 | 41.5019346,2.3240670 | 443587 | 4594699 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-dsc00914-cal-antiga.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La Fundació Ca l'Antiga és una nova entitat sense ànim de lucre que dedica, actualment, la seva activitat a promoure les arts plàstiques i l'art en general. També té un ús cultural i social. | 98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 86851 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-15 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/item/1700-horari-del-cementiri</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> | XIX | <p>El projecte del cementiri municipal és del masnoví Miquel Garriga i Roca (1808-1888). Durant la primera meitat del segle XIX, la construcció de cementiris municipals substituint els parroquials són un exemple més de la presència de les noves institucions i de la simplicitat i contundència de l'arquitectura de l'època.</p> <p> </p> | 08281-51 | Camí del CementiriCarrer Disseminats 20 | <p>El cementiri es va començar a construir l'any 1854. Després per necessitat es va ampliar amb dues noves illes, i recentment s'han acabat les obres d'una reeixida ampliació cap al nord-est mitjançant un projecte que és obra de l'arquitecte municipal Josep Antoni Novo i Anguera i de l'arquitecte Fernando Nieves Garceran, del qual també cal destacar-ne la urbanització de l'accés. L'esmentada ampliació obtingué un premi d'Espais Públics de la Diputació de Barcelona (2006) i un altre d'Espais Exteriors a la III Triennal d'Arquitectura del Maresme. </p> | 41.5010567,2.3254534 | 443701 | 4594602 | 1854 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86851-rcs7661-cementiri.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86851-dsc00741-cementiri.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86851-cementiri-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86851-cementiri-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Miquel Garriga i Roca | El recinte se situa en una zona voltada de vinyes, amb magnífiques vistes sobre el mar i el centre urbà. La dècada de 2000, s’hi van afegir dues noves illes de nínxols i es va urbanitzar l’accés per millorar-ne la integració paisatgística. | 119|98 | 49 | 1.5 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 86852 | La Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-unio-1 | <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/cmc-la-unio</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3641</p> | XIX | <p>L'edifici té planta rectangular amb teulada a dues aigües. les façanes s'obren amb finestres i balcons de mig punt envoltats d'una senzilla motllura.</p> | 08281-52 | Passeig de la Riera, 116-118Carrer Berenguer Raudors, 1-3 | <p>L'any 1869 Martí Botey contracta a diversos industrials per construir una casa de 2 pisos destinada a cafè. Més endavant, l'any 1912, una societat anomenada 'Montepio de la Unión Teyanense' compra aquest edifici, conegut com el Cafè de Dalt, per instal·lar la seva seu. El nom de 'la Unió' prové de la fusió de tres germandats de socors mutus i que són: 'Sant Roc', 'Sant Lluís' i 'l'Aliança' del Masnou. Les finalitats de la Societat eren el mutualisme i l'esbarjo (cafè, teatre, ball, corals, etc.) </p> <p>Com es pot veure les finalitats eren les mateixes que les de la Societat rival de la 'Palma' el que va produir una gran rivalitat. A la Guerra Civil (1936-1939) 'la Unió' absorbeix 'la Palma'. Després de la guerra es separa la 'Palma' i els bens de la 'Unió' passen a la 'Falange'.</p> <p>Finalment, al 1963, l'Ajuntament compra ala 'Falange' l'edifici de la 'Unió'. </p> <p>Actualment és la Casa Municipal de Cultura La Unió</p> | 41.4997108,2.3207812 | 443310 | 4594455 | 1869 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio-2_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86853 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-18 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/</p> | XIX | <p>L'edifici actual és de finals del segle XIX i fins fa poc existien encara les escoles en la planta baixa i les dependències administratives en la planta pis.</p> <p>La notícia més antiga que tenim sobre l'edifici de l'Ajuntament és de l'any 1579, referent a la venta dels terrenys destinats a 'Casa i Corral del Terme'.</p> <p>L'any 1830 servia com a posada pública, la caseta annexa per a escola de la primera educació i un tros de terreny com a Plaça Real.</p> <p>L'edifici fou objecte d'ampliació per adaptar-ho al programa funcional de l'Ajuntament, i en concret, en el cos situat en la planta segona ampliada segons projecte de l'arquitecte Pere Joan Ravellat s'hi emplacen els Serveis Tècnics Municipals. </p> | 08281-53 | Pere Noguera, 12Entre Baixada de les Moreres i Plaça Sant Martí | 41.4997228,2.3198315 | 443231 | 4594456 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86854 | Can Dardanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dardanya | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> <p> </p> | XIX | <p>Es tracta d'una construcció neoclàssica del segle XIX, reformada a finals del segle XIX i a principis del segle XX. Consta de planta baixa i pis amb jardí.</p> <p>Destaquen dos fumerals que sobresurten i signifiquen la skyline del conjunt.</p> <p>Annexa a la casa hi ha una capella pública dedicada a la Mare de Déu de la Mercè.</p> <p> </p> | 08281-54 | Torrent de la casa Bru, 22Carrer Guilleries, 3Carrer Víctor Català, 1-9 | 41.4993944,2.3198104 | 443229 | 4594420 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya_0.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86858 | Plaça de la Fonda i el Mercat o Plaça de Vendre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-fonda-i-el-mercat-o-placa-de-vendre | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/component/k2/item/18-mercat-municipal-de-teia</p> <p>https://www.catalunya.com/mercat-municipal-de-teia-17-21001-64?language=ca</p> <p>https://imesdisseny.com/portfolio/mercat-municipal-teia-100-anys/</p> | XX | <p>Edificació de planta baixa destinada a mercat municipal, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal que presenta un porxo d'accés a una altura inferior de la coberta general per deixar passar la llum a través d'un vitrall incorporat. La mida, ús i composició de l'edifici li donen un caràcter entranyable que cal conservar. Al costat de ponent hi ha unes escales amb graons de totxo a sardinell que permeten accedir a un nivell superior on hi ha un plàtan protegit, que presideix l'espai públic. </p> <p>A principis del segle XX la casa, on actualment es situa una pastisseria, era la fonda Estragués. </p> <p>A la confluència de la riera amb el torrent de casa Bru, el Mercat Municipal de Teià s'alça al nucli central comercial de la ciutat, que es correspon amb el centre geogràfic del poble. La plaça de vendre, com s'anomenava abans, ha estat durant deu dècades el centre comercial de Teià: fondes, bancs, bars, fleques i establiments de tota mena han aparegut i desaparegut al seu redós. Té una bona oferta de producte alimentari fresc. <br /> </p> <p> </p> <p> </p> | 08281-55 | Plaça Catalunya | <p>Des de la seva instauració l'any 1505, el Comú de Sant Martí de Teià, com a predecessor de l'actual Ajuntament, va tenir competències en l'abastament de queviures a la població en totes les seves vessants: recaptatòria, sanitària i de control i lluita contra el frau en les pesades.</p> <p>El segle XIX la població va patir múltiples i diverses epidèmies de febre groga, grip i còlera que van provocar gran mortalitat, la qual cosa féu adonar les autoritats de la importància de les normes d'higiene com a mesura de prevenció. Amb aquesta finalitat es dictaren normes per traslladar els cementiris de les esglésies a les afores del nucli urbà i, d'altra banda, per construir-hi mercats i escorxadors municipals. A Teià aquests equipaments daten dels anys 1855, 1916 i 1927, respectivament.</p> <p>El Mercat Municipal de Teià és un edifici singular de la vila que data del 1916 situat a la plaça de Catalunya. La construcció s'ha anat remodelant des de llavors, amb diverses importants intervencions el 1997 i el 2009, quan es van remodelar el mercat i el porxo, el 2014 amb la instal·lació de la portalada a l'entrada principal i el 2018, quan es va restaurar el vitrall.</p> <p>A l'Arxiu Municipal es conserva un plànol de 1916 anterior a la construcció del mercat en què s'aprecia una edificació amb tres portes situada en l'espai que actualment ocupa la plaça de Catalunya, que aleshores era coneguda com a plaça del Born: un born és un mot d'origen medieval que designava l'espai públic destinat a la celebració de fires i mercats.</p> <p>En el plànol també hi figuren el nom de les dues carnisseries -Enrica i Magdalena-, així com la parada de la gallinaire Caterina en una taula situada sota un arbre. Aquest recinte constava d'un local de repès on els compradors podien comprovar el pes dels aliments adquirits..</p> <p>El maig de l'any 1933, en temps de la República, s'hi va construir la teulada a dues vessants seguint el projecte redactat i dirigit per l'arquitecte municipal. </p> <p>Durant dècades, els principals proveïdors d'aliments van ser els mateixos pagesos de la població. A les cases s'hi criava bestiar i aviram, i les feixes eren plantades de fruiters, llegums i verdures una part de la collita es venia a Barcelona i l'altra es despatxava a escala local. El peix també es portava de la rodalia.</p> <p>L'oferta estava subjecta a l'estacionalitat i la meteorologia. Al mercat només es venien productes frescos i quasi tot s'havia de consumir ràpid perquè no es podia conservar gaire temps. Això feia que la gent -dones, sobretot- anés a plaça pràcticament a diari, ja que les dificultats de conservació i els ajustats sous familiars feien impossible les compres setmanals.</p> <p>L'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 i la mobilització dels homes al front van deixar cada cop més terres ermes i van motivar l'escassedat de subsistències. </p> <p>Van aparèixer llavors les cartilles de racionament. Les privacions alimentàries van estimular l'intercanvi de productes de primera necessitat i l'aparició de l'estraperlo: una forma de comerç il·legal que va tenir continuïtat durant els primers anys de la postguerra.</p> <p>El desenllaç del conflicte i l'aïllament internacional van sumir el país en l'autarquia, la qual cosa va provocar la desaparició de molts productes bàsics i la seva substitució per succedanis de pitjor qualitat.</p> <p>La situació econòmica va començar a millorar la dècada de 1960, de primer gràcies a la colònia estiuejant i més endavant a la generalització de la societat de consum. Al mercat, les neveres frigorífiques van reemplaçar els vells blocs de gel per conservar els aliments i va aparèixer la indústria dels congelats.</p> <p>La millora del transport a nivell general i la terciarització de l'economia local va donar peu a la comercialització de nous productes, i el boom de l'automoció, la construcció de l'autopista i l'obertura de grans superfícies de distribució van afavorir un canvi d'hàbit: molts teianencs feien la compra fora del poble. </p> <p>En els darrers anys, la tendència s'ha revertit parcialment i al cap de cent anys el mercat torna a ser un referent del comerç de proximitat, sinònim de qualitat i bon tracte.</p> <p>Per arribar al centenari, l'edifici del Mercat ha estat objecte de diverses reformes i arranjaments al llarg dels anys. Les intervencions més significatives es van practicar els anys 1997 i 2009 i van consistir en una reforma del mercat i la modificació del porxo; el 2014 es va instal·lar la nova portalada a l'entrada principal. El 2018 es va restaurar el vitrall de la façana principal. </p> | 41.4988108,2.3209532 | 443323 | 4594355 | 1916 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-mercat-municipal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-mercat-municipal-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-mercat-municipal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-placa-de-la-fonda-i-el-mercat.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'horari d'obertura al públic és:De dimarts a dissabte de 8h a 14hDimarts i divendres 17.30h a 20h | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 86859 | Can Llibreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llibreter | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3644</p> | XIX | <p>La casa va ser edificada l'any 1886, adossada a una masia del segle XVI. </p> <p>Té dues plantes i golfes i una torre destacada coberta amb terrat i baranes de balustres. Cal destacar la tanca de l'entrada, amb dos grans elements esculpits.</p> | 08281-56 | Torrent de les Monges, 2-12Passeig de la Riera 51-61Carrer de Barcelona 8-14 | <p>Casa construïda el 1886, tot adossant varis cossos a una altra de més antiga (segle XVI). A una part de la construcció, la que toca la Riera, es convertí l'any 1919 en la botiga del Sindicat de Pagesos i que durà fins el 1929, que va traslladar a la plaça de Catalunya. En l'annex que dóna a la Riera, és seu d'una oficina de la Caixa. </p> | 41.4977923,2.3210091 | 443328 | 4594241 | 1886 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86859-dscn3136-can-llibrater.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86859-can-llibreter.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86860 | Can Cinto Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cinto-feu | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2197</p> <p>Bonet Garí, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> | XVII | <p>Aquesta masia, reclosa actualment enmig de construccions més modernes, està formada per dos cossos. Un de més alt, obert al pati posterior amb un portal d'arc rebaixat, que té el carener de l teulada paral·lel a la façana. Al contrari que el cos més baix, on hi ha el portal adovellat. Les finestres més antigues són de llinda plana de pedra, igual que els brancals i els ampits. La seva construcció pot datar-se al segle XVII.</p> | 08281-57 | Passeig de la Riera, 60-64Passeig de Can Feu, 1 | <p>Es tracta d'una antiga masia que correspon, pel tipus de finestres i porta adovellada, al segle XVII. </p> <p>La característica més important de la casa és el seu rellotge de sol, que té unes mides de 2,80 metres per 4,5 metres i que va perdent amb el pas del temps la seva original bellesa. En el llibre de les Masies del Maresme, d'en Lluís Bonet i Garí, es defineix com el més gran de Catalunya.</p> <p>La casa conserva documentació dels segles XVI i XVII on trobem dades de les diferents famílies relacionades amb ella. Però és a partir del segle XVIII quan aquesta és més abundant. En el 1703 trobem dades del casament de Jacint Botey, fill de Joan Pau Botey, amb Caterina Fàbregas del Masnou. Més endavant la propietat passa als Feu, amb el casament de la pubilla Caterina Botey amb Joan Feu, l'any 1750. Aquesta línia perdura fins principis segle XX. La propietària actual és na Roser Puigoriol. </p> | 41.4976496,2.3223291 | 443438 | 4594225 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | El més interessant de la casa, el rellotge de sol, gairebé s'ha perdut del tot. Lluís Bonet Garí, al seu llibre 'Les Masies del Maresme' (1983) el qualifica com 'el rellotge de sol més espectacular de Catalunya' i afegeix 'cada any se'n perd més tros, i el color ja quasi s'ha perdut; abans feia goig de mirar, i semblava impossible que es pogués arribar a perdre. Ara cada dia queda més esblaimat, i acabarà a res, si no s'hi posa remei'. Dissortadament així ha estat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86861 | Can Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llaurador | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/can-llaurador</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/ensenyament/biblioteca-can-llaurador</p> <p>Bonet i Garí, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> | XVI | <p>És una masia força antiga, encara que en el transcurs dels temps ha variat molt en el seu aspecte original. És situada al costat de la carretera que va al Masnou i des d'aquest punt podem visitar una de les panoràmiques més maques del poble. A primer cop d'ull podem veure que aquesta casa ha estat ampliada amb cossos laterals, tot seguint la inclinació, però amb menys pendent, de la teulada de dues aigües de la construcció primitiva.</p> | 08281-58 | Avinguda J. Roca Suárez, 32-38 | <p>El fogatge de 1515 consta que hi vivia en Joan Llauradó, i en el següent, de 1533, en Francesc Llauradó, batlle de Teià. Més endavant, a principis del segle XIX, ens trobem amb Josep Botey, alias Llauradó, que pertanyia a la família de Lluís Botey. Aquesta mateixa família descendeix dels Botey que havien estat propietaris de la casa, que actualment anomenem Can Barrera, entre 1333 i 1700. Ben a prop de la part de darrera de la casa està situada una creu de terme que segons s'explica en un goig de Mn. Santiago Casanovas, la seva construcció, podia estar relacionada amb l'epidèmia de pesta de 1589 que va flagel·lar Teià i que podia haver començat en aquesta casa. </p> | 41.4936799,2.3233184 | 443517 | 4593784 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Actualment és seu de l'arxiu històric municipal, de titularitat municipal. La Masia can Llaurador és un equipament municipal que acull les dependències de la regidoria de Cultura, l’Oficina de Català del Consorci de Normalització Lingüística i l’arxiu municipal.La Biblioteca de Can Llaurador és un servei públic municipal, obert a tota la població.Inaugurada el 12 de juny de 2009, està situada en un edifici de 1.167 m2 .Porta el nom de la masia Can Llaurador (S.XVI), propera a la biblioteca i futura seu de l'Arxiu Municipal.Ofereix un fons documental de 12.000 llibres, 1000 DVDs, 43 audiollibres, 1250 CD musicals, 80 títols de revistes i 6 diaris subscrits, 16 recursos d'informació d'accés en línia subscrits així com un fons local sobre el municipi.També disposa del fons bibliogràfic Can Barrera, principalment compost per la col·lecció del Dr. Jacint Barrera i Arenas (1852-1932).Des de la biblioteca es pot accedir al conjunt de documents de la Xarxa de Biblioteques a través del seu catàleg informatitzat, que també es pot consultar a l'adreça d'Internet : www.diba.cat/biblioteques/La Biblioteca de Can Llaurador depèn de l'Ajuntament de Teià, que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona.Forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86862 | Ca l'Americano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamericano-1 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Construcció de principis del segle XX, de planta rectangular amb façana de composició eclèctico-colonial de la qual destaca el remat superior de la façana principal amb un relleu en forma de segment circular. La construcció s'assenta en una plataforma situada a un nivell superior al de l'accés que presenta una barana amb balustres.</p> <p> </p> | 08281-59 | Carrer Margarida Xirgu s/n | <p>Aquesta casa va ser construïda al 1923 per un 'indiano' que fou comerciant i es deia Martí Raméntol i Novell (Teià, 1885- El Salvador, 1956). Quan es retirà, a l'any 1927, vivia temporades a la casa. </p> | 41.5004882,2.3169029 | 442987 | 4594544 | 1921 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-ca-lamericano-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-ca-lamericano.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-cal-americano-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-cal-americano-1.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Altrament dit Can Jorba. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 86864 | Can Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobet-1 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Edifici de finals del segle XIX. Consta de planta baixa i dues plantes pis del qual té interés la façana principal orientada a migdia, que presenta una ordenació regular amb encoixinats i forats arquitectònics diferenciats a les seves plantes. Hi ha un cos afegit més baix que dóna al passeig de la Riera construït amb posterioritat, el qual no té interés pel que fa a la seva protecció. </p> | 08281-61 | Carrer de Pau Casals, 1-3Passeig de la Riera, 50-58 | 41.4971193,2.3222914 | 443434 | 4594166 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86865 | Can Bancs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bancs | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Edificació de planta baixa i pis de 1889, que presenta una façana de composició amb simetria central a sud llevant, amb una imposta i cornisa superior rematada amb una barana d'obra calada. Hi ha un balcó que fa de porxo de l'accés a l'habitatge, suportat per uns pilars de fosa. La porta d'accés a la finca es suporta per uns muntants amb uns interessants esgrafiats modernistes. </p> | 08281-62 | Carrer Josep SabatésTorrent de Casa Bru | 41.4997751,2.3181017 | 443086 | 4594464 | 1889 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs-2_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs_0.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 86866 | Casetes Carrer Vapor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-carrer-vapor | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Es tracta d'un conjunt d'habitatges unifamiliars per allotjar treballadors de l'antic Vapor situat davant on hi ha actualment l'empresa CAFOR. </p> <p>Són construccions de planta baixa i pis en renglera i amb la façana migdia alineada. La façana és plana i presenta una imposta coincidint en el primer forjat i una cornisa al segon. Hi ha un balcó a cada habitatge en el mateix nivell de la imposta i les obertures estan remarcades per un joc regular de petits relleus, atorgant unitat al conjunt edificat. </p> | 08281-63 | Carrer Vapor | 41.4971323,2.3219843 | 443408 | 4594167 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86866-img20210512142338-carrer-del-vapor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86866-cases-carrer-vapor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86866-cases-carrer-vapor-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86867 | Casetes Carrer Ebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-carrer-ebre | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVII | <p>Carrer més antic del poble que correspon al primer indici de formació de trama urbana. És l´únic cas de Teià que un grup de cases de cos tenen a la seva entrada portalades adovellades.</p> <p> </p> | 08281-64 | Carrer Ebre | <p>La formació del poble de Teià el trobem a l'època medieval a partir d'unes quantes cases aïllades amb els seus camps de conreu que s'estenen al voltant de l'església de Sant Martí que compleix la funció de centre. Es tracta, per tant, d'un nucli de població dispers.</p> <p>En aquell temps les esglésies, rectories i cementiris eren considerats llocs sagrats i comptaven amb immunitat eclesiàstica, els que els profanaven o envaïen eren castigats amb l'excomunió. Per deixar-ho ben clar s'acorda que a menys de 30 passes (és a dir 23,1 metres) del lloc sagrat seria considerat sagrera i quedaven els béns o persones sota l'empara de l'església. Lògicament, els artesans i els comerciants que no tenien servitud feudal són els que cerquen la seguretat a prop dels edificis religiosos i són els que formen els primers nuclis urbans. </p> <p>Com a testimoni d'això apuntem que en aquest carrer tenim Cal Fuster, que tingué els darrers telers manuals del poble, o que, no fa gaires anys, a la casa coneguda com 'el Torrente' era una popular fonda on es feien moltes celebracions familiars. </p> | 41.4994054,2.3194255 | 443197 | 4594422 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-5.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc