Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84389 | Depuradora d'Aigües Residuals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/depuradora-daigues-residuals | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=10&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=11920</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | I aC. | Parcialment destruït. | <p>El jaciment queda emplaçat en uns terrenys planers a l'est del tram final de la riera de Teià, just al nord del jaciment arqueològic “riera de Teià”, pertanyent al municipi del Masnou. L'accés al jaciment s'efectua des de la carretera N-II, trencant vers el nord per la riera de Teià.<br /> <br /> Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat arrel de la intervenció arqueològica realitzada a la zona, subsidiària de les obres de construcció de la depuradora d'aigües residuals de Teià - Maresme Sud.<br /> <br /> L'actuació, basada en l'execució de 18 sondejos arqueològics, va permetre documentar la presència de fragments de paviment d'opus signinum i restes de material constructiu, juntament amb material ceràmic - àmfores Dressel 1 i terra sigil·lada sudgàl·lica - molt rodat, degut segurament a les riuades.<br /> <br /> Si be es podria contemplar la hipòtesi de l'existència d'un assentament romà, l'estat de conservació dels materials trobats a tocar de la riera de Teià fan posar en dubte presència d'un establiment en aquest lloc, ja que existeix la possibilitat que provinguin d'una zona més elevada, arrossegats aquí per les crescudes del torrent. Els materials ceràmics exhumats es situen cronològicament al canvi d'era i l'època altimperial. S'ha de tenir en compte, però, que aquests es trobaren descontextualitzats, impossibilitant la seva associació a les restes estructurals.<br /> <br /> La visita al lloc efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no aportà noves informacions sobre el jaciment, impossibilitant la determinació de l'estat de conservació.</p> | 08281-43 | Riera de Teià, 6A tocar de la N-II i just en el límit amb el municipi del Masnou. Sota seu s'hi troba el supermercat Caprabo. | <p>Des de Romà August fins a Romà Alt Imperi ( -27 / 192 )</p> | 41.4864700,2.3382500 | 444757 | 4592973 | ( -27 / 192 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 1996. Excavació1996. Excavacions: urgènciaEs van realitzar 18 sondejos arqueològics previs a les obres de construcció d'una estació depuradora d'aigües residuals, al centre d'on havien d'anar els dipòsits. Es van trobar restes d''opus signinum' i també material constructiu i àmfores d'època romana, tot molt rodat, degut segurament a les riuades. També es va documentar Terra Sigil·lata sudgàl·lica i una àmfora Dressel 1. Es troba situada molt a prop del jaciment arqueològic conegut amb el nom de 'La Riera de Teià', on l'any 1991 i amb motiu de les obres de construcció del supermercat Caprabo es van localitzar restes d'una vil·la romana i enterraments alt medievals. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84356 | Riera de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-teia-0 | <p>ALVAREZ, J. (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià, dins Full informatiu de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar.</p> <p><br /> ALVAREZ, J. i RAMIREZ, J. (1980). Una fíbula romana en la riera de Teià, dins Butlletí de l'AECC, núm. 7. Premià de Mar.</p> <p><br /> BURÉS, L. i CARRERAS, N. (1993). La vil·la i la necròpoli de la Riera de Teià (El Masnou, Maresme), dins Puig Castellar, núm. 5. Santa Coloma de Gramenet.</p> <p><br /> Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.</p> <p><br /> CUYÀS, J. M. (1976). Història de Badalona. Badalona II.</p> <p><br /> GORGES, J. G. (1979). Les villes hispano-romaines: inventaire et problemathique archeològique. Paris.</p> <p><br /> LLANAS, J. (1977). Retses romanes al Palmar Hotel de Premià de Mar, dins Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 1 . Mataró.</p> <p><br /> MIRÓ, J. (1988). La producción de ánforas romanas en Catalunya: un estudio sobre el comercio del vino de la tarraconense: siglos I aC - I dC. Oxford.</p> <p><br /> MIRÓ, J. (1982).La producció d'àmfores al Maresme: una síntesi, dins Laietania, núm. 2-3. Mataró.</p> <p><br /> OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró.</p> <p><br /> PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró.</p> <p><br /> SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.</p> <p><br /> SANMARTÍ, J. (1987). Laietania ibèrica. Estudi d'Arqueologia i Història. Barcelona.</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=908</p> <p>https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/riera-de-teia</p> <p>Memòria intervencions arqueològiques 1990-1999. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 1184.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III aC-V dC | Parcialment destruït. | <p>S'accedeix a la zona pel passeig de la Riera, a tocar de la riera de Teià, entre el Camí del Mig i la N-II, a l'alçada d'on actualment hi ha el centre comercial Eroski i la Depuradora Teià-Maresme Sud.<br /> <br /> Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat l'any 1860, arrel de les troballes de restes de paviments d'opus signium, un sepulcre de tegulae i dos fragments de ceràmica terra sigil·lada.<br /> <br /> L'any 1912, en construir el mas Can Mitre al costat del Camí del Mig fou documentada tota una necròpolis d'enterraments en tegulae, però no va ser fins al 1975 que uns treballs d'extracció de terres de la riera van posar al descobert la major part del jaciment, del qual, malgrat no va poder ser excavat, se'n documentaren les restes i se'n recollí material per part de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar. Aquest grup d'aficionats, va documentar en aquestes terres remogudes diversos murs de 50 cm. d'amplada, un fust de columna, a més de gran diversitat de materials ceràmics - ceràmica ibèrica, Campaniana A., Terra Sigil·lada Itàlica, Terra Sigil·lada hispànica, Terra Sigil·lada africana A i D, i àmfores Dressel 1, Dressel 2/4, Dressel 7/11 i Dressel 20 - .<br /> <br /> Les darreres dades provenen d'unes excavacions d'urgència efectuades entre el 1990-1991 amb motiu de l'urbanització de la zona, que evidenciaren un sector de necròpoli i un altre d'habitacions. Del sector de necròpolis es documentaren 13 tombes que semblen pertànyer per la seva tipologia a finals del món romà - inicis de l'època medieval (segles IV- VII dC.). L'àrea d'habitacions documentada semblava correspondre a la pars rustica (part productiva) d'una vil·la, on es distingiren tres fases constructives. D'altra banda, els diferents elements luxosos trobats durant l'excavació, com estucs pintats, columnes i marbres, fan pensar en l'existència d'una pars urbana o dominica (part residencial), emmarcada dins un període cronològic situat entre els segles I aC. - IV dC., tal com testimonien els materials trobats.<br /> <br /> Segons C. Ruestes (2002) existeix la possibilitat de l'existència de forns en aquest jaciment. Aquesta teoria es justifica per la presència de peces ceràmiques cremades i escòries de forn, a més de gran quantitat d'àmfores Pascual 1 o Dressel 1 Laietana.<br /> <br /> En conseqüència, ens trobaríem davant d'una gran vil·la romana, molt ben situada, a prop de la Via Augusta i davant del mar, la cronologia de la qual tindria el seu origen al s. II aC. amb una continuïtat de l'establiment durant l'època baix imperial, tal com testimonia la ceràmica apareguda i la tipologia funerària de la necròpoli.<br /> <br /> Durant la prospecció efectuada el 2008 amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentà la presència de cap tipus de resta, donada la plena urbanització de la zona, per la qual cosa se suposa la seva destrucció.</p> | 08281-35 | Entre el Camí del Mig i la N-II. A l'alçada del centre comercial Eroski i la Depuradora Teià-Maresme Sud. | <p>Documentat des de l'any 1860. L'any 1912 les obres de Can Mitre confirmaren la presència d'un jaciment. Fins l'any 1975 no es tornen a tenir notícies de troballes. Aquest cop fou l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar que documentà fortuïtament la troballa d'estructures i materials arqueològics i els publicà. Finalment, l'any 1990 es fa una modesta intervenció d'urgència que confirma la importància del jaciment, però actualment no hi ha cap resta visible i gran part està destruït.</p> <p> </p> | 41.4869613,2.3362296 | 444589 | 4593029 | -200/476 | 08281 | Teià | Sense accés | Dolent | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis.Lloc o centre de producció i explotació ceramista. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84390 | Forn de calç del Carrer Amadeu Creus i Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-carrer-amadeu-creus-i-roses | <p>Caballero Cruells, M. (2005). Memòria intervenció arqueològica al C/Amadeus Creus i Roses afectat per les obres d'urbanització Pla Parcial Rialbs i Garrofers de Teià (Maresme, Barcelona). Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.:5428.</p> <p>Ferrer, C.,(2005). Memòria de la intervenció arqueològica de rebliment indefinit d'un forn afectat per les obres del Pla Parcial d'Ordenació Rials i Garrofers de Teià (Teià, Maresme). nº reg. 9427.</p> <p>Arbós, R.; Ibarz, J.; Piñol, I. (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues: vida i treball entorn de la producció de calç; els forners de Tarrés</p> <p>Santamaria, J. (2002). III Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero.</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=11&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=14659</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | XVIII-XX | Les restes són cobertes amb geotèxtil i terra l'abril de 2008, essent visibles en passar pel carrer. | <p>Les restes arqueològiques es troben ubicades al marge sud del carrer Amadeu Creus i Rosés, dins uns terrenys en procés d'urbanització -actualment hi ha els carrers- al sud del barri de Rials. S'hi arriba a partir del carrer Joan XXIII i creuant el pont de l'autopista en direcció nord.<br /> <br /> Es tracta d'un forn de producció de calç que es documentà arrel d'una intervenció arqueològica efectuada l'any 2005, vinculada a les obres de la urbanització del carrer Amadeu Creus i Rosés del Pla Parcial d'ordenació Rials i Garrofers de Teià.<br /> <br /> Fruit de l'excavació es va poder documentar part del retall original del forn excavat en el terreny geològic, així com restes de la cambra de cocció i part del el canó i la porta del forn utilitzada per carregar i descarregar l'estructura. No es pogué localitzar, però, la boca del forn des d'on es controlava el procés de combustió del mateix i que, a vegades, apareix separada de la porta com sembla ser en aquest cas.<br /> <br /> No es va documentar, però, material ceràmic, fet que impedeix realitzar una valoració cronològica de la seva construcció i amortització, tot i que segons l'autor, segurament seria anterior a la primera meitat del segle XX, moment en què el ciment es comença a utilitzar de manera intensiva, fet que provocà l'abandonament progressiu de la producció de calç com a matèria primera per a fabricar argamassa.<br /> <br /> D'altra banda, es realitzaren dues cates al llarg del carrer Amadeu Creus i Rosés per tal de comprovar la existència o no de restes arqueològiques, que va donar un resultat negatiu.<br /> </p> | 08281-44 | Carrer Amadeu Creus i Rosés, s/nEn el vessant sud-est d'una zona aturonada just per sobre de l'autopista C-32, limitant pel nord amb la majoria d'estructures del jaciment arqueològic de Veral de Vallmora. | <p>Des de Segles XVIII-XX ( 1790 / 1999 ).</p> | 41.4897340,2.3112059 | 442502 | 4593353 | 1790-1999 | 08281 | Teià | Fàcil | Regular | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc o centre de producció i explotació altres.2005. Excavació.2008. Intervenció preventiva, rebliment indefinit. | 98|119 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84359 | El Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-palau | <p>CUYÀS, J. M. (1949). El Palau, important construcció del terme de Teià, dins Museu, 67-69. Mataró.</p> <p>CUYÀS, J.M. (1976). Història de Badalona. Badalona II.</p> <p>FERRER, C. (1978). Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià. Argentona. </p> <p>OLESTI VILA , O. (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró.</p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro.</p> <p>SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.</p> <p>Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=5&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=1215</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> <p><br /> </p> <p><br /> <br /> <br /> <br /> </p> | III aC. | Parcialment destruït. | <p>S'accedeix a la zona a través del Camí del Mig, situat entre el complex comercial Eroski i la Depuradora Teià-Maresme Sud. Agafant aquest Camí del Mig durant uns 275 m., en arribar al primer trencant, cal seguir en direcció nord uns 100 m. pel camí que forma la riera dels Bous, i ens trobarem dins l'àrea en qüestió.<br /> <br /> Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat arrel de les troballes de material constructiu i ceràmica romana efectuades per C. Ferrer el 1935.<br /> <br /> Posteriorment, arran dels treballs d'anivellament efectuats el 1944 al camp anomenat El Palau i als camps propers de Cal Perdut de Baix i Can Martí Dòria, J.M. Cuyàs descobrí nous vestigis romans que posaren de manifest la importància del jaciment.<br /> <br /> Segons l'autor s'observà la presència de molts fragments de tègula, grans quantitats de pedra acumulada en desfer les parets de les construccions romanes i grans blocs de paviment d'opus testaceum. El material ceràmic recuperat incloïa ceràmiques ibèriques, campanianes i terra sigil·lada que l'autor definí “com de plata” i que probablement es podria correspondre amb terra sigil·lada lucente.<br /> <br /> Pel que fa als terrenys pròpiament del mas de Cal Perdut de Baix, segons informacions cedides per Josep Ramírez i Joan Gómez als arqueòlegs que efectuaren la Carta Arqueològica al 1987, van aparèixer ceràmiques romanes i restes de paviment d'opus signinum en aquests camps.<br /> <br /> De la mateixa manera, es té notícia que els membres de l'A.E.C.C. de Premià de Mar han anat recuperant materials de manera reiterada al llarg dels anys i van informar de la presència d'un forn durant les remocions de terres que es van efectuar a la zona per adequar-la al conreu.<br /> <br /> Donades les característiques de les troballes, es pot parlar de la probable existència en aquest indret, d'un establiment rural d'explotació agropecuària d'època romana tipus villae, amb origen en època republicana i que perdurà amb seguretat fins al segle V dC., tal i com demostren els materials recuperats.<br /> <br /> Fruit de la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es va documentar la presència de gran quantitat de fragments de paviment opus signinum, fragments de tegulae i restes de mitges canyes, aprofitats en la construcció del mur de contenció oest de la riera dels Bous en direcció nord, a uns 100 m. a partir del Camí del Mig.<br /> <br /> Aquesta troballa evidencia la destrucció d'estructures efectuada al jaciment al llarg del temps, sense poder valorar fins on ha arribat el grau d'eliminació de restes i l'estat de conservació de l'establiment.</p> | 08281-38 | Camí del Mig s/nAl sud-est del terme municipal de Teià, tocant i envaint el del Masnou, entre el Torrent de Malet i la Riera De Teià, a uns 600 metres per sobre de la N-II. | <p>Des de Ferro-Ibèric Final fins a Romà Baix Imperi ( -200 / 476 )</p> | 41.4901921,2.3325245 | 444282 | 4593390 | -200 / 476 | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.Rep com a altre nom Cal Perdut de Baix.Pujant pel Torrent dels Blocs o de Fosses des del Camí del Mig es poden observar, a trossos, fragments de paviment integrats en la paret esquerra del camí. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84357 | Veral de Vallmora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veral-de-vallmora | <p>Arxiu Galera (El Masnou).</p> <p>Informe de la intervenció arqueològica a les parcel·les E-1 i E-2, 2003-2004. Veral de Vallmora (Teià, Maresme).</p> <p>Informe de la intervenció arqueològica al Veral de Vallmora (Teià, Maresme) 1999.</p> <p>GAMARRA CAMPUZANO, AGUSTÍN. (2003-2004). Memòria de conservació - restauració. Protecció de l'excavació arqueològica al Veral de Vallmora. Núm. Mem. 6181.</p> <p>GARCIA MULERO, M. JOSE. (2005). Memòria de conservació-restauració consolidació i reintegració d'estructures del jaciment arqueològic de Veral de Vallmora ( Vinya del Sr. Mas). Núm. Mem. 6747.</p> <p>Informe de la intervenció arqueològica al Veral de Vallmora (Teià, Maresme). 2004.</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, ANTONIO; VELASCO I FELIPE, CARLES; ARCOS I LÓPEZ, ROSER. (2003, 2004, 2005). Jaciment arqueològic del Veral de Vallmora (Vinya del senyor Mas) (Teià, Maresme). Núm. Mem. 6422.</p> <p>SAAVEDRA ROL, ALFONSA. (2012). Informe. Consolidació i protecció de les estructures arqueològiques del jaciment arqueològic Veral de Vallmora (o Cella Vinaria) a Teià - Maresme. Núm. Mem. 11614.</p> <p>CARMONA MARÍN, MARIA CARME; JUNYENT CARRERAS, EUGENI. (2009). Memòria d'intervenció arqueològica al jaciment del Veral de la Vallmora (Vinya del Sr. Mas), Teià (El Maresme). Núm. Mem. 12731.</p> <p>CARMONA MARÍN, MARIA CARME; JUNYENT CARRERAS, EUGENI. (2016). Memòria d'intervenció arqueològica al jaciment del Veral de la Vallmora (Vinya del Sr. Mas). Teià (El Maresme). Núm. Mem. 12748.</p> <p>BOSCH I RODOREDA, Andreu; RODÀ DE LLANZA, Isabel; FILELLA, Lluís (2010). Epictet, esclau de Luci Pedani Clement: Història del vi laietà i del celler romà de Teià</p> <p>BRUN, J.P. (2009). El Vi tarraconense i laietà, ahir i avui : actes del simpòsium</p> <p>COLL, R. ; MONTLLÓ, J. (1988). Butlletí Informatiu Local</p> <p>GALERA, LL.; ARTÉS, S. (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Segons dades de l'arxiu parroquial i altres fonts</p> <p>GIRALT, C. [et al.]. (1985). El Masnou, ahir i avui. Barcelona. </p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2012). PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2011-2012). Anales de Prehistoria y Arqueología</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A.; SIERRA DÍAZ, L. (2011). The musealization of the Roman villas</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2015). Arqueologia del vi a l'època romana: del cultiu al consum: Marc teòric i epistemològic</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2013). Experimentación en arqueología. Estudio y difusión del pasado</p> <p>MARTÍN, A. (2009). El Vi tarraconense i laietà, ahir i avui : actes del simpòsium</p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. </p> <p>REVILLA, Víctor (2015). Fermes, villae et exploitations rurales: Approches régionales</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=3&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=1211</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | <p>El Veral de Vallmora o Cella Vinaria, indret també anomenat com la Vinya del Sr. Mas, està situat al municipi de Teià (Maresme), al nord de l'autopista C-32, entre les urbanitzacions d'Ivars Meià, a l'oest, i Vallmora, a l'est. Es tracta d'una sèrie de camps erms amb pendent en direcció al mar, actualment en procés d'urbanització. L'accés al jaciment es fa a partir del carrer de Joan XXIII, prenent l'autopista en direcció nord i agafant el primer trencant a mà dreta.<br /> <br /> El jaciment va tenir una primera ocupació al neolític (5500 - 2200 aC) amb les restes d'un espai d'hàbitat identificat amb un fons de cabana. De l'època romana (segles II aC - VI dC) es va identificar una vil·la (unitat domèstica rural, destinada a la producció agropecuària i regentada per una família aristocràtica pròpia de l'època romana) amb orígens al segle II aC, de la que en destaca, pel seu potencial arqueològic, un celler romà amb estructures de producció i emmagatzematge vinícola (segles I - IV dC) i un camp de sitges del període baix imperial (segles III - IV dC).</p> <p>Rep com a altres noms Cella Vinaria i Vinya del Sr. Mas.</p> | 08281-36 | Carrer Joan XXIIIProp del Cementiri d'El Masnou, al sud-oest del terme de Teià, tocant els termes d'Alella i El Masnou, per sobre de l'autopista. | <p>Des de Neolític fins a Neolític ( -5500 / -2200 )</p> <p>Des de Ferro-Ibèric Final fins a Ferro-Ibèric Final ( -200 / -50 )</p> <p>Des de Romà fins a Romà ( -218 / 476 )</p> <p>Lloc d'habitació amb estructures peribles fons de cabana</p> <p>Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la</p> <p>Lloc o centre de producció i explotació agrícola premsa de vi</p> | 41.4902081,2.3098970 | 442393 | 4593407 | ( -5500 / -2200 ) ( -200 / -50 ) ( -218 / 476 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84357-teitorcolarium.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84357-teic3a0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84357-cella1.jpg | Legal | Neolític|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | BCIL | 2021-07-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lluís Galera va descobrir el jaciment el 1966 a partir de l'esllavissada de terres en un marge que va permetre l'observació d'un mur i un paviment d'època romana. En conseqüència els anys 1966, 1967, 1972 i 1973, Galera i els seus col·laboradors realitzaren un seguit d'intervencions arqueològiques en les quals es va identificar la fase neolítica i la fase romana. Es va documentar el fons de cabana amb dues destrals de pedra basàltica negra i ceràmica reduïda brunyida feta a mà i sense decoració, possiblement pertanyent a l'època neolítica (5500 - 2200 aC). També es van identificar una sèrie d'habitacions i paviments pertanyents a diferents fases constructives d'època romana, relacionades amb la producció del vi. Entre la gran varietat de materials ceràmics recuperats destaquen ceràmiques campanianes A i B, terra sigil·lada aretina, sudgàl·lica, hispànica, africanes A i D, ceràmica ibèrica pintada, ceràmica grisa emporitana, ceràmica de parets fines i ceràmica comuna romana. Les dades aportades per aquest grup de materials permeteren datar el jaciment dins un període comprès entre els segles II aC i V dC.Les primeres intervencions arqueològiques vinculades al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya es van realitzar el 1999 amb motiu del projecte d'urbanització de la zona, dins el Pla Parcial d'Ordenació Rials-Garrofers. Aquests treballs van permetre tornar a documentar les restes i definir dues àrees diferenciades amb diferents cronologies que van permetre precisar en l'ocupació romana. En el nivell inferior es va distingir una àrea que es va interpretar com un camp de 10 sitges d'època baix imperial, del segle IV dC, i una altra zona situada en un pla superior, que presentava tota la sèrie d'habitacions i estructures amb diferents fases constructives corresponents a un centre productor vinícola romà amb funcionament durant el segle I dC. Aquesta zona de processament comptava amb fons de dolis, dipòsits per a líquids repartits en diferents nivells i tres pedres de suport de les premses. Els paviments documentats eren obrats amb opus signinum i presentaven un seguit de retalls i encaixos relacionats amb les premses i la recollida del vi. A conseqüència de les troballes efectuades en aquestes intervencions es va modificar el Pla Parcial d'Ordenació Rials-Garrofers i l'espai es va cedir a l'ajuntament de Teià, el qual va definir l'àrea com a zona d'equipaments, i declarà el jaciment Bé Cultural d'Interès Local (BCIL 30/10/2001).L'any 2003 l'ajuntament de Teià endegà el pla director del projecte del parc arqueològic Cella Vinaria que definia l'espai com a centre d'interpretació museístic sobre l'origen i l'expansió de la producció vitivinícola a la Laietània i el comerç del vi en època romana.Entre els anys 2003 i 2004 es dugueren a terme intervencions de protecció de les restes arqueològiques consistents en la consolidació dels revestiments i les estructures en estat de conservació més delicat i la protecció integral de les restes que romanien in situ, amb l'objectiu de protegir tots els paviments hidràulics, les dues estructures de premsa romanes i els dipòsits associats fins al moment d'inici dels treballs de conservació, restauració i museïtzació del conjunt arqueològic.Entre els mesos de maig i setembre de 2004 es van realitzar noves intervencions arqueològiques de caràcter preventiu consistents en la prospecció, delimitació i excavació parcial dels sectors nord, sud i est del jaciment. Amb aquestes noves campanyes es van documentar diferents tipus de restes estructurals amb materials associats que van dels segles II - I aC fins als segles V - VI dC.El 2009 es va dur a terme una intervenció de consolidació d'estructures referents al celler romà. La intervenció responia a la degradació de consolidacions anteriors. Aquesta es va efectuar amb materials compatibles amb els originals i reversibles. Es va procedir a una neteja general i es van reintegrar els revestiments del dipòsit principal i dels dipòsits adjacents, els murs de pedra, els paviments d'opus signinum i els fragments de dolis, els quals s'exposen in situ amb suports de ferro per suggerir la seva volumetria original. D'altra banda, es va aplicar un revestiment als talls estratigràfics que presentaven despreniments. Per guanyar profunditat en la seva aplicació es va extreure sediment dels talls, sense documentar restes arqueològiques.Durant el mes de juny de 2009 es va dur a terme una intervenció al jaciment de Vallmora per tal de condicionar-ho tot per a la visita. Els treballs van consistir en la neteja, la retirada de vegetació i reexcavació d'algunes àrees.L'any 2012 es va realitzar una intervenció de consolidació i restauració que va consistir amb una neteja general del jaciment, la consolidació dels dipòsits, la consolidació de cimentacions dels paviments i murs i la consolidació de les dòlies.L'any 2016 es va dur a terme un seguiment arqueològic de les tasques de conservació i restauració del jaciment. Concretament, aquests treballs es van centrar a substituir els panells de contenció de terres, instal·lar una xarxa de drenatge a la zona 2 i a la zona de premses, substituir els panells de contenció de terres del contrapès de la premsa 1 i extracció manual de les terres del seu interior, la neteja de l'interior del contrapès de la premsa 2. Durant els treballs arqueològics no es van recuperar materials. | 78|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86880 | Bòbila de la Carretera de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-la-carretera-de-teia | <p>Galera, Ll. La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià. Museu. 1949. </p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | <p>A 2 metres de fondària es trobà un sol fragment ceràmic que presentava dibuixos incisos. Podría tractar-se d'un objecte d'època hallstàtica.</p> <p> </p> | 08281-72 | Carretera de TeiàBòbila a l'esquerra de la carretera d'El Masnou a Teià, just després de passar per sota del pont de l'autopista. | 41.4918100,2.3219200 | 443398 | 4593577 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Cronologia dubtosa que no s'ha pogut comprovar, car no ha estat possible localitzar el fragment.Troballa efectuada per Joan González en els anys 40. En terreny erm. | 80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 86868 | Can Gassó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gasso | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Antiga casa pairal de la finca de Can Gassó, avui integrada al teixit urbà de Teià. El desenvolupament del Pla Parcial de la Plana ha permès situar-la en una posició emblemàtica a l'entrada principal del poble, pel passeig de Massarossa. La façana migdia i part de la façana llevant conserven el seu estat original. No és així a les altres façanes que han sofert modificacions i afegits. </p> <p>Las façanes que es conserven ens mostren la importància d'aquesta construcció d'estil eclèctic, de la que podem destacar la composició simètrica de la façana migdia, alterada per un balcó amb barana de balustres situat al primer pis, així com una terrassa situada al segon nivell.</p> <p>S'admetrà, com a ús complementari a l'ús principal (terciari-comercial), l'ús d'habitatge en el cos principal catalogat, sempre vinculats i com un únic immoble.</p> | 08281-65 | Passeig de la Plana, 31 | 41.4927698,2.3287019 | 443965 | 4593679 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 84300 | Aqüeducte de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-dosrius-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=36&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=36930</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.barcelona.cat/ca/conocebcn/pics/atractivos/el-acueducto-del-parque-central_99400391135.html</p> <p>https://adosrius.wordpress.com/2016/06/12/la-ruta-de-laigua-recorregut-per-laqueducte-de-dosrius-a-barcelona/</p> <p>https://beteve.cat/general/aqueducte-parc-central-nou-barris/</p> | XIX | Però ple d'herba i proper a cases i edificis. | <p>Aqüeducte de Vallvellida o vall de Llida. Té 14 arcs de maons i pedra, és un dels 18 ponts aqüeductes de les aigües de Dosrius. Les obres es van iniciar al 1860.</p> | 08281-14 | Aqüeducte, sobre el Torrent de Valldellida. C. de l'Aqüeducte. | <p>L’aqüeducte de Dosrius era una enorme infraestructura hidràulica de més de 50 quilòmetres que travessava l’actual districte de Nou Barris, i anava des de la riera d’Argentona del municipi de Dosrius, al Maresme, fins al barri de Gràcia. Es va construir a la segona meitat del segle XIX, quan el creixement del barri de l’Eixample va fer que augmentés la demanda d’aigua a Barcelona.</p> <p>La necessitat de dur aigua a Barcelona es va convertir en un gran negoci, ja que calia construir grans infraestructures. Va ser l’empresa Palau, García y Compañía la que va posar en marxa l’aqüeducte de Dosrius. Més tard, la companyia es va reconvertir en la Société Générale des Eaux de Barcelone —amb capital francès—, origen de la Sociedad General de Aguas de Barcelona<em>.</em></p> <p>Portar l’aigua del Maresme a Barcelona no era fàcil, perquè, entre altres complicacions, calia creuar el riu Besós. Aquesta dificultat es va salvar a través de l’estret del Rec, entre la Trinitat i Torre Baró, gràcies a un sifó de 1.000 metres. L’any 1871 va començar la distribució d’aigua.</p> <p> </p> | 41.4929004,2.3178360 | 443059 | 4593701 | 1860 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84300-aqueducte.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84300-aqueducte-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84300-aqueducte-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84300-aqueducte-de-dosrius.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Altrament dit aqüeducte de Vallvellida o vall de Llida. Es troba en desús. | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 86879 | Can Donal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-donal | <p>Estrada, J. Vías y poblamiento en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. 1969.</p> <p>Prevosti, M. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. 1981.</p> <p>Ribas, M. El poblament d'Ilduro. Barcelona. 1952. </p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'ocubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III d.C. | Estat de conservació desconegut | <p>'Cova' que fou utilitzada per allotjar enterraments romans. Fou reforçada per lloses d'argamassa de picadís. Els enterraments eren fets en tègula. Els materials recuperats foren: fragments de ceràmica grollera romana, dòlia, 2 pesos de teler, fragments de llantions i llacrimatoris en vidre blau, amb estries. </p> | 08281-71 | Zona urbanaCova natural d'enterrament inhumació col·lectiuLa ubicació d'aquesta 'cova' no s'ha pogut localitzar.En coordenades i cadastre hi ha lloc aproximat on es creu que es va localitzar. | <p>192-476 Romà. Segle III. Romà Baix Imperi. </p> | 41.4934388,2.3365468 | 444621 | 4593748 | 08281 | Teià | Fàcil | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Cova natural d'enterrament inhumació col·lectiu. La informació que es té d'aquest probable jaciment és molt confusa. La ubicació d'aquesta 'cova' no s'ha pogut localitzar. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84387 | Cal Perdut de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perdut-de-dalt | <p>Prevosti, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. </p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=8&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=1218</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III aC. | Estat de conservació desconegut. | <p>L'accés al jaciment es fa mitjançant el camí de servitud que hi ha al sud de l'autopista C-32 al seu pas per Teià. El jaciment queda ubicat en un camp que hi ha a l'esquerra del torrent de Fosses, a uns 500 m. per sobre del camí del Mig.<br /> <br /> Jaciment documentat en base a la noticia de la troballa localitzada per Joan Gómez, el qual parlà de la localització d'una quantitat notable de ceràmiques romanes escampades en superfície. La manca de dades de qualsevol altre mena no permet especificar el tipus de jaciment de què es tracta, ni acotar-ne l'adscripció cronològica amb més concreció.<br /> <br /> A la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren restes materials ni estructurals a la zona que permetin aportar més informació.</p> | 08281-41 | Sud C-32Esquerra Torrent d'en FossesCamp a l'esquerra del Torrent d'en Fosses, a uns 500 metres per sobre del Camí del Mig, i per sota de l'A-19. | <p>Des de Romà ( -218 / 476 )</p> | 41.4934709,2.3350239 | 444493 | 4593753 | ( -218 / 476 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | El tipus de jaciment és desconegut. Segurament es tracta de ceràmiques que provenen dels jaciments propers: Club de Tennis Barcelona o de la Partida de Fosses o Clotes. (Teià-Premià de Dalt). | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86861 | Can Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llaurador | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/can-llaurador</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/ensenyament/biblioteca-can-llaurador</p> <p>Bonet i Garí, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> | XVI | <p>És una masia força antiga, encara que en el transcurs dels temps ha variat molt en el seu aspecte original. És situada al costat de la carretera que va al Masnou i des d'aquest punt podem visitar una de les panoràmiques més maques del poble. A primer cop d'ull podem veure que aquesta casa ha estat ampliada amb cossos laterals, tot seguint la inclinació, però amb menys pendent, de la teulada de dues aigües de la construcció primitiva.</p> | 08281-58 | Avinguda J. Roca Suárez, 32-38 | <p>El fogatge de 1515 consta que hi vivia en Joan Llauradó, i en el següent, de 1533, en Francesc Llauradó, batlle de Teià. Més endavant, a principis del segle XIX, ens trobem amb Josep Botey, alias Llauradó, que pertanyia a la família de Lluís Botey. Aquesta mateixa família descendeix dels Botey que havien estat propietaris de la casa, que actualment anomenem Can Barrera, entre 1333 i 1700. Ben a prop de la part de darrera de la casa està situada una creu de terme que segons s'explica en un goig de Mn. Santiago Casanovas, la seva construcció, podia estar relacionada amb l'epidèmia de pesta de 1589 que va flagel·lar Teià i que podia haver començat en aquesta casa. </p> | 41.4936799,2.3233184 | 443517 | 4593784 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Actualment és seu de l'arxiu històric municipal, de titularitat municipal. La Masia can Llaurador és un equipament municipal que acull les dependències de la regidoria de Cultura, l’Oficina de Català del Consorci de Normalització Lingüística i l’arxiu municipal.La Biblioteca de Can Llaurador és un servei públic municipal, obert a tota la població.Inaugurada el 12 de juny de 2009, està situada en un edifici de 1.167 m2 .Porta el nom de la masia Can Llaurador (S.XVI), propera a la biblioteca i futura seu de l'Arxiu Municipal.Ofereix un fons documental de 12.000 llibres, 1000 DVDs, 43 audiollibres, 1250 CD musicals, 80 títols de revistes i 6 diaris subscrits, 16 recursos d'informació d'accés en línia subscrits així com un fons local sobre el municipi.També disposa del fons bibliogràfic Can Barrera, principalment compost per la col·lecció del Dr. Jacint Barrera i Arenas (1852-1932).Des de la biblioteca es pot accedir al conjunt de documents de la Xarxa de Biblioteques a través del seu catàleg informatitzat, que també es pot consultar a l'adreça d'Internet : www.diba.cat/biblioteques/La Biblioteca de Can Llaurador depèn de l'Ajuntament de Teià, que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona.Forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 89164 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-52 | <p>https://teia.cat/item/2114-els-documents-historics-de-teia-ja-es-poden-consultar-en-linia</p> <p>http://www.teia.cat/item/1904-l-ajuntament-cedeix-a-l-arxiu-comarcal-el-fons-historic-documental-i-25-000-fotografies</p> | XVI fins actualitat | <p>Conté documentació municipal i administrativa a partir de 1960. També hi ha el fons Barrera i el fons Batllori. </p> <p>La documentació de dates anteriors està en l'Arxiu Comarcal del Maresme. Aquest conserva i protegeix 93 volums que componen els llibres d’actes del ple de l’Ajuntament entre els anys 1820 i 1960, així com les sessions de la Junta Municipal de 1897 a 1924 i de la Comissió Municipal Permanent de 1924 a 1931.</p> <p>Juntament amb aquesta documentació administrativa, també es poden trobar en línia la declaració de riquesa agrícola o amillarament de 1865, així com del Reial Privilegi de 1505 i les còpies en pergamí del mateix document, dels segles XVII i XVIII.</p> <p> </p> <p> </p> | 08281-95 | Espai can LlauradorAvinguda José Roca Suárez Llanos, 32-38 | 41.4937277,2.3233734 | 443521 | 4593789 | 08281 | Teià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/89164-can-llaurador-1.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'Arxiu és administratiu i només per ús intern, actualment.Es troba situat a la masia Can Llaurador. L'Arxiu té una sala de consultes. El 2016, l’Ajuntament de Teià va contractar l’arxivera Alícia Xicota a temps parcial per dur a terme la descripció i tria dels documents a transferir a l'Arxiu Comarcal del Maresme, així com un primer tractament antifúngic. Xicota continua treballant i té un despatx a la planta baixa de l’Espai can Llaurador, i continua vinculada al projecte de restauració i divulgació en línia dels fons locals des de Mataró.L’arxivera ha estat, a més, la responsable d’indexar i acomodar a can Llaurador tota la documentació administrativa de l’Ajuntament que romandrà al poble.La voluntat de futur és establir un servei de consulta a hores convingudes a can Llaurador.Qualsevol ciutadà que ho desitgi pot consultar per internet i in situ la documentació teianenca dipositada a l’Arxiu Comarcal a can Palauet. | 94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 87739 | Les tres Gràcies forestals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-gracies-forestals | <p>Arxiu Municipal d'Història de Teià. Can Llaurador. </p> | XX | <p>La cançó Les tres Gràcies forestals de Teià és obra de Jacint Barrera i Arenas amb música de M. Ridge.</p> <p>'Teià res té millor que l'alzina d'en Barrera</p> <p>l'om de l'hort de Can Bruguera</p> <p>i el pi gros d'en Roc Lladó.</p> <p>Són tres arbres molt bonics de</p> <p>la Vila bell tresor que els seus amos</p> <p>mai per l'or no se'ls vendran són ja</p> <p>prou rics que els sue amos mai per l'or</p> <p>no se'ls vendran són ja prou rics.'</p> | 08281-80 | Avinguda J. Roca Suárez, 32-38 | <p>A principis del segle XX hi havia a Teià tres arbres monumentals que, malauradament, han desaparegut.</p> <p>Aquesta cançó deixa testimoni de l'alzina d'en Barrera, situada al final del torrent de Sant Berger; l'om de Can Bruguera, situat a la tanca del costat de Can Bruguera i el pi d'en Roc Lladó, que estava al torrent de Can Lladó, en una tanca dels horts de la casa. </p> | 41.4937400,2.3232900 | 443514 | 4593790 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87739-programa-festa-major-1992.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 84294 | Creu de Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-13 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=32&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=30877</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2192</p> <p>http://www.signinum.com/ca/projectes/22-creu-de-terme-de-can-llaurador.html</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Gudiol Cunill, J. (1919). Les creus monumentals de Catalunya. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. </p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVI | La darrera restauració es va fer el 2020. | <p>Creu de terme amb les dues cares esculpides i extrems desenvolupats en motius vegetals. A un costat de la creu hi ha representat el Sant Crist, a l'altra la Verge Maria amb l'infant Jesús als braços i a sota de cadascun dues figures. La creu, en els braços pròpiament, és reforçada per quatre arcs desenvolupats a manera de rosassa.<br /> <br /> Al capitell de la columna, que sosté la creu, estan representats sant Martí partint la capa, santa Magdalena, sant Pere, sant Joan Baptista, sant Jaume i sant Francesc d'Assís.</p> <p>La Creu de Terme es troba situada al peu de l’antic Camí del Mig, dins la propietat de Can Llaurador. Data del segle XVI i podria estar relacionada amb l’epidèmia de pesta de l’any 1589, que va afectar els estadants d’aquesta masia. Com d’altres creus d’aquell període, es caracteritza per l’ús del cardot com a motiu ornamental als extrems. Té la base poligonal i presenta les dues cares esculpides: a un costat hi figura el Sant Crist, i, a l’altre, la Verge Maria amb l’Infant Jesús als braços. Al seu torn, al capitell de la columna estan representats Sant Martí, Santa Magdalena, Sant Pere, Sant Joan, Sant Jaume i Sant Francesc d’Assís. La creu va ser enderrocada el 1936. Un cop acabada la Guerra Civil, va ser restaurada i aixecada novament, lleugerament girada respecte de la posició original.</p> | 08281-12 | Avinguda José Roca Suárez, 40-54 | <p>La creu pertany a Can Llauradó i es tracta d'una creu d'entrada al poble. Aquesta creu podria estar relacionada amb la pesta que l'any 1589 començà a Can Llauradó. De fet no se sap quan fou realitzada, però és probable que ho fos al segle XVI. Gudiol l'esmenta entre les creus que tenen el cardot com a motiu ornamental, moltes d'elles datades amb certesa entre el 1558 i el 1589.<br /> <br /> Enderrocada el 1936, fou restaurada i aixecada novament. En la nova col·locació fou lleument girada.</p> | 41.4938677,2.3230974 | 443499 | 4593805 | Entre 1558 i 1589 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84294-creu-de-terme-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84294-creu-de-terme-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84294-creu-de-terme.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Dita també Creu de Terme de Can Llaurador o Can Llauradó. A l'entrada de Teià, molt a prop de la masia de can Llaurador, hi ha aquesta creu gòtica, segurament de començament del segle XVI, restaurada després de 1936. Com la major part de creus de l'època, té esculpida en una cara la figura de Crist crucificat i, a l'altra, la Mare de Déu amb el Nen. Al nus hi representats diversos sants; sant Martí en l’escena de la capa, santa Magdalena, sant Pere, sant Joan, sant Jaume i sant Francesc d’Assís.La creu de terme de Can Llaurador (Teià, El Maresme), datada del segle XVI i protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional, és anomenada així per la seva proximitat al mas de Can Llaurador. Es troba situada a prop de la carretera que uneix Teià i el Masnou; es tractaria doncs d’una creu indicativa, col·locada en la via principal d’accés a la població per assenyalar-ne l’entrada o sortida. Tallada en gres de Montjuïc, respon a la tipologia llatina i acarotada. Les seves superfícies es troben ricament decorades amb relleus figuratius de temàtica religiosa; hi trobem la figura de Crist crucificat en una cara, la Verge i Sant Joan en l’altra, i diverses escenes amb sants de devoció popular al fris decoratiu del nus. La creu se sustenta sobre un fust octogonal amb base motllurada. Tot el conjunt s’alça sobre un basament octogonal, construït amb fàbrica de maçoneria sobre la roca natural, damunt del qual s’hi aixeca una estructura graonada formada per carreus de pedra sorrenca. Aquesta graonada, al costat de llevant, presenta una taula-altar (també de pedra sorrenca) que ha fet pensar en l’ús de la creu com a comunidor, costum força estès des del segle XVI. La creu va resultar malmesa durant la Guerra Civil, veient-se el fust partit en dues parts. En la restauració posterior, la posició de la creu va ser lleugerament girada, de manera que la figura de la Verge, que en origen mirava a marina, actualment mira vers la serralada. Durant el mes d'abril del 2019 es va realitzar la intervenció de conservació-restauració de la creu de terme de Can Llaurador, sota supervisió i seguiment dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Teià (propietari del bé) i del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya.L’actuació, orientada a millorar les condicions de conservació i la presència estètica del conjunt, va estar centrada en bona part en les operacions de neteja de la pedra, inclosa l’eliminació de la pàtina biològica que recobria part de les superfícies. Un altre aspecte rellevant que calia tractar era la nombrosa presència de morters i ciments afegits, que alteraven el conjunt i n’interferien la lectura. Es van retirar tots aquells ciments inadequats o en mal estat, presents sobretot a la zona del basament. En canvi, es van conservar les reintegracions volumètriques presents a la zona de la creu, aparegudes durant el procés de neteja; realitzades amb morters resinosos i empelts de pedra, es trobaven molt ben realitzades i no resultaven perjudicials per a l’obra original. | 94|93 | 47 | 1.3 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||
| 86885 | Partida de Fosses o Clotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/partida-de-fosses-o-clotes | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=0&consulta=MSUxK2Zvc3NlcyBvIGNsb3RlcyUyKy0xJQ%3D%3D&codi=1161</p> <p>COLL MONTEAGUDO, R. (2004). Història arqueològica de Premià</p> <p>GALERA, Ll. La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià. Museu. 1949. </p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</p> <p>RIBAS, M. (1976) El Maresme en els primers segles del Cristianisme</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III aC. | Desconegut. La vegetació ha anat tapant el jaciment. | <p>Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.</p> <p>El jaciment ocupa uns camps entre els termes municipals de Teià i Premià de Dalt, la meitat dels quals pertanyen a terrenys de cultiu i la resta es mantenen erms. S'hi accedeix a partir de la urbanització de Can Berenguer del municipi de Premià de Dalt. Un cop dins de la urbanització, venint per la Ronda del Pirineu, cal agafar el carrer Parc Güell en direcció sud-oest. En aquest carrer, en fer una corba molt tancada, cal entrar per un camí de terra a mà esquerra el qual finalitza a l'àrea del jaciment.<br /> <br /> Com el propi nom indica, des d'antic els pagesos de la zona tenien constància de la presència a l'indret de 'fosses' o llocs on s'ensorrava el terreny (clots o clotes) a causa de la presència d'estructures al subsòl.<br /> <br /> Se sap que durant les obres de construcció de l'autopista C-32 els anys 197 i 1968 es destruïren sepultures romanes a l'àrea afectada pel vial.<br /> <br /> Posteriorment, Lluís Galera i membres del Museu Municipal del Masnou efectuaren una intervenció l'any 1970 fruit de la qual es documentà la presència d'estructures d'època romana - un paviment d'opus signinum, dipòsits a diferents nivells i una habitació on es va documentar una pedra utilitzada per a una premsa d'oli - i materials ceràmics diversos; campaniana A i B, terra sigil·lada sudgàl·lica, hispànica, Clara A i D, ceràmica ibèrica, ceràmica de parets fines i àmfora ibèrica i romana.<br /> <br /> D'altra banda dins l'àrea delimitada, concretament entre Cal Sobirà i Cal Perdut de Dalt i pertanyent al terme municipal de Premià de Dalt, també s'han pogut observar materials romans en superfície al llarg del temps.<br /> <br /> La visita a l'indret amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica el 2008 ha permès la localització d'un mur d'època contemporània el·laborat amb materials constructius d'època romana reaprofitats (fragments d'opus signinum), la presència dels quals, juntament amb les dades aportades pels materials documentats, fan pensar en la presència en aquesta zona, d'un assentament d'època romana tipus villae emmarcat dins el segle II aC. i el segle V dC.<br /> <br /> </p> | 08281-74 | A l'Est de Teià tocant amb Premià de Dalt, entre el Torrent dels Bloc o de Fosses i un turó que hi ha al Nordest, per sobre de l'A-19. Entre una àrea de serveis i Can Noguer. | <p>Des de Romà República fins a Romà Baix Imperi ( -200 / 476 ). </p> <p>Jaciment conegut pels pagesos des d'antic, com un lloc on hi havia 'clotets'. </p> | 41.4939370,2.3342836 | 444432 | 4593805 | ( -200 / 476 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Si bé actualment no es pot precisar l'estat de conservació de l'establiment, és segur que part del jaciment fou destruït durant la construcció de l'autopista C-32.Jaciment que presenta una superfície d'interés arqueológic d'uns 180 per 180 metres, amb tègula, ceràmica comuna, dòlia, 'opus signinum', 3 0 4 dipòsits (no es recorda el nombre exacte) a diferents nivells i una habitació en la que es va trobar una premsa d'oli, ceràmica campaniana (A i B), sigil·lata, hispànica, clara A, D, ceràmica ibèrica, de parets fines, comuna romana, àmfora (ibèrica i romana), petxines, vidre, escòria de vidre, claus de ferro, un fragment de canonada de terrissa, 5 fragments d'escòria ceràmica de forn (malauradament indeterminada9 i una gran fusaiola. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 87969 | Fons Can Barrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-can-barrera | <p>https://bibliotecavirtual.diba.cat/es/detall-fons-especial/-/detall/gdD7/FONS_ESPECIAL/351483/16229098</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/ensenyament/biblioteca-can-llaurador/l-arxiu-can-barrera</p> <p> </p> | XVIII-XIX-XX | <p>L'any 2006 Josep Barrera i Arenas, propietari de la casa pairal de can Barrera, cedia a l'Ajuntament de Teià el fons bibliogràfic i documental de la família, per tal que se'n fes una catalogació i s'incorporés al futur Arxiu Municipal.</p> <p>El fons documental (cartes, manuscrits, papers personals, etc.) es guardarà a l'Arxiu. El fons bibliogràfic s'ha ubicat finalment a la Biblioteca de can Llaurador i consta de 548 documents catalogats.</p> <p>Entre els materials cedits hi trobem llibres impresos que daten des de la segona meitat del segle XVII i tot el XVIII, sobretot de caràcter litúrgic i religiós (un dels avantpassats de la família Barrera era capellà), fins a llibres i revistes diversos del segle XIX i dels primers anys de la postguerra, ja al XX.</p> <p>Entre les revistes d'àmbit científic distingim el Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural de l'any 1901 que conté articles de Jacint Barrera. I des d'una òptica sociocultural cal destacar manuals i gramàtiques (franceses, angleses, castellanes, llatines...) impreses al XIX, i també un bon nombre d'exemplars de la revista satírica de començament del segle XX, com el <em>Cu-cut.</em></p> <p>Així mateix, també hi destaquen dues obres il·lustrades per Antoni Batllori i Jofré (1915-1999), el darrer representant d'una generació de grans dibuixants catalans (Opisso, Junceda, Anglada, Mallol...) i promotor del Fons Batllori de Teià.</p> <p>El seu fràgil estat de conservació aconsella ubicar el Fons en uns armaris especials fora de l'abast general del públic.</p> | 08281-83 | Biblioteca de Can LlauradorAvinguda José Roca Suárez Llanos, 40 | <p>Jacint Barrera i Arenas neix a Teià el 9 de juliol de 1852. </p> <p>És professor, naturalista, meteoròleg i farmacèutic.</p> <p>L'any 1879 es doctorà en Ciències a la Universitat de Barcelona. Tot seguit, en els següents cursos acadèmics, va exercir de professor d'ensenyament secundari.</p> <p>L'any 1892 va escriure el seu primer llibre <em>Los aucells de Teyá y Masnou</em>. I a pesar de tenir una salut feble, encara li queda temps per estudiar Farmàcia, i s'hi llicencia l'any 1894. A l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 va obtenir un diploma per la seva obra publicada amb el títol <em>Catálogo de la Flórula y de los Moluscos Testáceos de Teyá y Masnou</em>.</p> <p>Cap a l'any 1900, cansat de l'enrenou ciutadà, decideix retirar-se al seu poble nadiu i obrir-hi una farmàcia situada al torrent de can Nadal.</p> <p>Després de 20 anys de preparar fórmules magistrals va coneixent el tarannà i les preocupacions del veïns de Teià. S'adona que la ignorància i la superstició de la seva gent s'ha d'eradicar per poder progressar i que l'espai que deixa s'ha d'omplir de 'ciència'. Aquest és l'esperit que traspua la lectura de la <em>Miscel·lània rural popular</em>, que és un recull d'articles de temàtica científica que creia que podien interessar els teianencs de l'any 1927.</p> <p>L'any 1920 tanca la farmàcia de Teià i es dedica totalment a allò que més li agrada: les belleses de la natura, els progressos de les ciències, l'agricultura, l'astronomia, l'esperanto, la ràdio, etc. De l'any 1900 fins als seus darrers dies s'ocupa de recollir les dades pluviomètriques de Teià per al Servei Meteorològic.</p> <p>Mor a Teià l'any 1932.</p> | 41.4939270,2.3234528 | 443528 | 4593811 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87969-biblioteca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87969-biblioteca-can-llaurador.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87969-biblioteca-can-llaurador-1.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Jacint Barrera i Arenas | L'Arxiu de Can Barrera actualment es troba a la Biblioteca de Can Llaurador de Teià. Es tracta d'un fons documental patrimonial ja que reflecteix l'administració del patrimoni de la masia de can Barrera de Teià. La majoria de la documentació és dels segles XVIII i XIX, tot i que hi ha alguns documents del XVII i del XX.La consulta del fons arxivístic segueix la normativa de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental i cal examinar-la abans. És imprescindible demanar dia i hora de consulta a la biblioteca, per telèfon 93/455 01 04 o bé mitjançant el correu electrònic b.teia@diba.cat.Per poder accedir per primer cop a la consulta del fons arxivístic cal emplenar la Fitxa d'investigador/usuari i indicar-hi el document sol—licitat, per la qual cosa és necessari tenir en compte l'Inventari del fons (és a peu de pàgina). Després, cada dia que es torni a l'arxiu, s'ha d'omplenar la butlleta de sol—licitud de documents.Pel que fa als estudiants de batxillerat i secundària a més d'emplenar la Fitxa d'investigador/usuari també hauran de presentar una carta d'acreditació d'un professor del centre on estudien.Si us interessa fer una fotografia digital o una reproducció d'un document heu d'emplenar un full de sol·licitud de reproducció amb càmera digital o un full de sol·licitud de reproducció, segons el cas, i consultar-ne les taxes.Per a la bona conservació de l'Arxiu cal tractar els documents amb cura i sense malmetre'ls.INVENTARIQuadre de classificació del fons:01. Escriptures notarials i documents sobre patrimoni02. Plets i causes judicials03. Gestió econòmica (comptes i rebuts)04. Collites (control de la producció i vendes)05. Pagament d'impostos i censos06. Correspondència i escrits personals07. Documents i escrits diversos08. Romanços, cançons populars i versos09. Ensenyament: llibretes i escrits escolars10. Documentació no patrimonial:11. Impresos (fragments de llibres, diaris, goigs i almanacs)12. Apèndix. Relació de caixes amb resum del contingut | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 88075 | La Lectora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-lectora | <p>https://www.fundaciovilacasas.com/ca/obres/toni-batllori</p> <p>https://es.wikipedia.org/wiki/Toni_Batllori</p> | XXI | <p>Aquesta escultura té com a matèria la pedra del Lluçanes. Les seves mesures són 160x70x50 cm</p> <p>Es tracta d'una figura femenina que creix, travessada per un llibre. </p> <p>Inclou el buit com a element de volum, com ja havien fet escultors com Pau Gargallo o Eudald Serra. </p> | 08281-87 | Biblioteca Can LlauradorAvinguda J. Roca Suárez, 32-38 | <p>Toni Batllori (1951) és un reconegut il·lustrador i dibuixant de tires satíriques i còmiques de caràcter crític, Antoni Batllori ha treballat per a diverses revistes i diaris nacionals, entre els quals destaquen <em>La Vanguardia</em>, l’<em>Avui</em> o la revista <em>El Jueves</em>. Gràcies a aquesta faceta ha rebut, entre d’altres, el Premi Internacional d’Humor Gat Perich 2004. El seu traç segur i espontani, a través de la línia concisa i expressiva, cerca en el moviment més que en el detall la vivacitat dels personatges públics i polítics que protagonitzen les seves tires i acudits gràfics.</p> <p>Toni Batllori també es desenvolupa en altres disciplines com són la fotografia, la pintura i l’escultura, a través de les quals incorpora part del seu llenguatge plàstic, versàtil i natural conferint a l’espai i als materials aquesta aura de moviment i prolongació, de vida a través de les línies pures que el seu propi moviment li procura.</p> | 41.4939611,2.3234902 | 443531 | 4593815 | 2006-2009 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88075-la-lectora-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88075-la-lectora.jpg | Física | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Toni Batllori | Es va instal·lar el 2009 amb motiu de la inauguració de la Biblioteca Municipal de Can Llaurador. | 111|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 84360 | Enterrament al Sud de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterrament-al-sud-de-teia | <p>MONTLLÓ, J. ; COLL, R.(1989). Butlletí Informatiu Local</p> <p>MONTLLÓ, J. ; COLL, R. (1989). Butlletí Informatiu Local</p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</p> <p>VICENS, F. (1948). Museu</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=6&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=1216</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III-V | Destruït. | <p>El jaciment queda ubicat al voltant del número 43 del carrer José Roca Suárez-Llanos, en uns terrenys plans recentment urbanitzats al nord de l'autopista C-32. S'accedeix al jaciment a través de la carretera del Masnou a Teià BV-5026, fins arribar a la cruïlla d'aquesta amb el Passeig Rodríguez de la Fuente, on comença el carrer abans esmentat.<br /> <br /> Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat en base a la troballa, als anys 40 del segle XX, d'un enterrament aïllat obrat amb tègules que acollia les restes d'un individu amb una orientació est-oest. S'hi poden relacionar fragments d'un recipient de ceràmica reduïda i diversos claus.<br /> <br /> D'altra banda se sap que a prop també es trobà l'esquelet d'un cavall, del qual es desconeix la relació amb l'enterrament de l'individu.<br /> <br /> Donat que ubicació exacta de la troballa no es coneix, s'ha emplaçat al lloc indicat per M. Prevosti. És possible que es tractés d'un enterrament aïllat, ja que de la recent urbanització de la zona no s'han després més troballes.<br /> <br /> A la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren restes materials ni estructurals a la zona que permetin aportar més informació.</p> | 08281-39 | Carrer José Roca Suárez-Llanos, 43En uns terrenys plans urbanitzats al nord de l'autopista C-32.Al sud de Teià, a la vora mateix de la carretera el Masnou-Teià, a 10 metres de la via romana. | <p>Des de Romà Segle III fins a Romà Baix Imperi ( 192 / 476 )</p> | 41.4940400,2.3242900 | 443598 | 4593823 | ( 192 / 476 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Era un lloc d'enterrament inhumació aïllat. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84392 | Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rials | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=13&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=19671</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III aC. | Parcialment destruït | <p>S'accedeix a partir del carrer Joan XXIII creuant el pont de l'autopista C-32 en direcció nord. Es tracta d'uns camps erms amb suau pendent vers el sud en procés d'urbanització al barri de Rials de Teià. Queda emplaçat al nord del jaciment arqueològic 'Veral de Vallmora' on s'estan duent a terme les obres de restauració de les estructures romanes vinculades a la creació del parc arqueològic 'Cella Vinaria'.<br /> <br /> Jaciment documentat el 2008 durant la prospecció efectuada en aquests terrenys amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del maresme. Al vessant nord del carrer Amadeu Creus i Rosés s'hi observà una sitja que probablement quedà al descobert en efectuar les obres d'urbanització del carrer. L'estructura, que afectava el nivell geològic, feia 1 m de fondària i estava reblerta de pedres. Malgrat que no s'observaren materials que poguessin determinar la seva cronologia, donada la proximitat del jaciment romà Veral de Vallmora a escassos 50 m, és molt possible que es tracti d'una sitja relacionada amb aquest establiment.<br /> <br /> L'estructura és perfectament visible al tall nord del carrer malgrat no es pot determinar el grau d'afectació que patí en fer-se el vial. Aquesta zona es troba en fase d'urbanització pel Pla Especial Rials-Garrofers de l'Ajuntament de Teià.</p> | 08281-46 | Carrer Joan XXIII, s/n | <p>La cronologia és desconeguda. </p> | 41.4940978,2.3118898 | 442563 | 4593838 | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2021-07-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Com a jaciment s'ha trobat una sitja isolada. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 84358 | Can Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-2 | <p>COLL, R. ; MONTLLÓ, J. (1988). Butlletí Informatiu Local</p> <p>FERRER, C. (1978). Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià</p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=4&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=1212</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> <p> </p> | III aC. | Està destruït. | <p>L'accés al jaciment es realitza per la carretera BV-5026, fins arribar als camps de can LLauradó.<br /> <br /> Jaciment d'època romana, documentat arrel de la notícia proporcionada l'any 1935 per Cristòfol Ferrer, que situava en un camp al sud del poble de Teià, prop de Can Llauradó, entre la riera de Teià i la carretera del Masnou, restes d'un forn del qual mai no s'ha pogut precisar la cronologia.<br /> <br /> Aquesta informació fou recollida amb posterioritat per M. Prevosti (1981), qui no arribà a documentar cap tipus de resta ni establir la seva situació geogràfica. Considerà, però, l'atribució del forn a l'època romana com a probable.<br /> <br /> El 2008 es va realitzar una intervenció arqueològica amb motiu d'un seguiment d'obres per al condicionament de la nova biblioteca municipal, arrel de la qual es va documentar la localització d'un forn, però en aquest cas d'època moderna. Tampoc es localitzà la presència de cap fragment de ceràmica d'època romana, la qual cosa fa dubtar de l'atribució del jaciment com a romà.<br /> <br /> Així sembla que hi ha una probable correspondència entre el forn de que parlà Cristòfol Ferrer i el documentat durant la intervenció duta a terme el 2008, on va quedar demostrat que l'estructura era moderna i no romana.</p> | 08281-37 | Can LlauradóCamp al sud del poble de Teià, en el marge dret de la Riera de Teià, entre aquesta i la carretera d'El Masnou a Teià, prop de Can Llauradó. | <p>Des de Romà ( -218 / 476 )</p> <p>Des de Modern ( 1453 / 1789 )</p> | 41.4943228,2.3239082 | 443567 | 4593854 | -218 / 476 1453 / 1789 | 08281 | Teià | Sense accés | Dolent | Inexistent | Romà|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc o centre de producció i explotació ceramista. Romanitat dubtosa, a part de que actualment ha estat buscat insistentment pels afeccionats a la zona i per la Direcció General del Patrimoni Cultural. Àrea de Coneixement i Recerca. | 83|94 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 87971 | Monument Fèlix Rodríguez de la Fuente | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-felix-rodriguez-de-la-fuente | <p>https://estimadaterra.wordpress.com/2018/12/13/petit-monument-al-dr-felix-rodriguez-de-la-fuente-de-teia/</p> <p>https://magician1981.wordpress.com/2009/11/21/felix-rodriguez-de-la-fuente/</p> | XX | <p>El Petit monument al Dr. Félix Rodríguez de la Fuente, està situat en l’avinguda José Roca Suarez Llanos amb confluència amb el Passeig de Massarosa de Teià; de fet és la carretera BV-5026 de El Masnou a Teià.</p> <p>Félix Rodríguez de la Fuente va ser un gran estudiós de les ciències de la vida i de la natura, antropòleg, viatger i comunicador. Va morir en un accident d’helicòpter.</p> <p>En la inscripció es llegeix: <em>“En recordatori del Dr. Félix Rodríguez de la Fuente i als seus dos companys. Teià, 1982”.</em></p> <p>Amb el pas dels anys es van anar malmetent i escapçant tres de les ales de les àligues, per bretolades incíviques, també algú va arrencar literalment el bust gravat del personatge amb el llop, peça de relleu que es va tenir de fer de nou, un cop restaurada, es va reubicar l’escultura al jardinet dels Eucaliptus, a la zona verda amb l’àlber que hi ha entre el començament del passeig de la Riera i l’inici de l’avinguda Roca Suárez Llanos, a tocar del parc públic de can Llaurador.</p> | 08281-85 | Avinguda José Roca Suárez LlanosConfluència amb el Passeig de MassarosaCarretera BV-5026 | 41.4948672,2.3228814 | 443481 | 4593916 | 1982 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | El naturalista Félix Rodríguez de la Fuente és conegut per 'El hombre y la Tierra', la seva sèrie documental, emesa entre 1974 i 1981. Però també va destacar per la seva defensa de la natura i d'animals com el llop o el linx, i per ser pioner a parlar del canvi climàtic.El 14 de març de 1980, el mateix dia en què complia 52 anys, va patir un accident d'avioneta a Alaska durant un dels seus reportatges, en el qual van morir ell i el seu equip.Estàtues:Monument en el Páramo de Masa, Poza de la Sal (Burgos)Bust en la Plaça Major de Poza de la Sal (Burgos)Monument en la Pl. del Doctor Sr. Félix Rodríguez de la Fuente a AlmeriaMonument al Parc Genovès de CadisMonument al Parc de Cieza (Conca)Monument Calella, BarcelonaMonòlit al Parque das Ciencias de VigoMonument en la Península de la Magdalena (Santander)Bust de Portugalete (Biscaia)Monument en la Pl. Félix Rodríguez de la Fuente de Santa Pola (Alacant)Monument a Elda (Alacant)Monument en el Zoo de Madrid de la Casa de CampoMonument a Teià (Barcelona)Bust a Alcalá de los Gazules (Cadis)Monument de la localitat d'Albox (Almeria)Monument al Parc Félix R. de la Fuente de MadridMonument al Prado del Rey (TVE) de MadridMonument d'Hellín (Albacete)Monument a MelillaMonument de CeutaBust a la ciutat de BurgosMonument en el Col·legi Públic García Escamez (Santa Cruz de Tenerife)Monument a Santa Cruz de Tenerife“Porta del Nord”, monument memorial a l'entrada de BurgosMonument al parc Félix R. de la Fuente a Petrer (Alacant) | 119|98 | 51 | 2.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 84287 | Can Padellàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padellas | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=24&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9104</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2201</p> <p>https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g4891923-d7681771-Reviews-Can_Padellas-Teia_Catalonia.html</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVIII | <p>Masia de planta baixa, pis i golfes, coberta amb una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Tant la porta, d'arc de mig punt adovellat, com les obertures estan realitzades amb carreus de pedra de granit.<br /> <br /> Adossat al cos principal de la casa hi ha un altre cos que segueix la inclinació de la mateixa teulada i que compta amb planta baixa i pis, i un altre de construcció més recent que consta només d'una planta baixa i un terrat amb balustrada. L'interior de la casa ha estat molt reformat.<br /> <br /> En un dels annexos es troba instal·lat un restaurant.</p> | 08281-5 | Passeig de MassarosaCarrer Disseminats, 1Accés per la Riera de Teià | <p>No hi ha dades exactes però només pel tipus de construcció es pot deduir que es tracta d'un edifici del segle XVIII (inicis).</p> <p>A través dels fogatges de 1515 i 1553 es pot deduir que aquesta casa pertanyia a la família Torra. A principis del segle XVIII la casa resta vinculada a la família Padellàs fins que Josefa de Togores i Padellàs nomenà hereu a Joan Antoni López de Pastor. Avui, arrendat com a Restaurant Can Padellàs.</p> | 41.4949174,2.3252817 | 443681 | 4593920 | Inicis del segle XVIII | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas_0.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Masia situada al sector més meridional del municipi, reconstruïda probablement cap als inicis del segle XVIII. Té teulada a dues aigües, portal de punt rodó i obertures emmarcades amb pedra granítica. Va pertànyer als senyors de Castellà i posteriorment a la família Figueras. Modernament ha estat convertida en restaurant.Antigament el seu ús era de masia agropecuària. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84388 | Club de Tenis Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/club-de-tenis-barcelona | <p>Beltrán, M. (1970). Caesaraugusta</p> <p>Ferrer, C. (1978). Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià. Teià. </p> <p>Miró , J. (1983). Laietània</p> <p>Olesti Vila , O. (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història</p> <p>Prevosti, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. </p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=9&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=5448</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III aC./ V-XV | Parcialment destruït. | <p>El jaciment queda ubicat als camps que actualment ocupen les instal·lacions del Club de Tenis Barcelona de Teià i el seu camp de golf. Es tracta d'uns terrenys amb pendent en direcció al sud, vers el mar. Possiblement la orografia del terreny ha estat sensiblement modificada per la construcció del complex esportiu. L'accés al jaciment es fa des de la riera de Teià, en direcció est, pel passeig de Castanyer i el camí de Premià de Dalt fins arribar a l'entrada del club de tenis.<br /> <br /> Jaciment d'època romana documentat arrel de la destrucció d'un forn romà de producció d'àmfores Pascual I, amb el corresponent abocador, durant la construcció de l'autopista C-32.<br /> <br /> Posteriorment, amb la construcció del club de tenis al nord de l'autopista sembla que es destruïren la resta d'estructures pertanyents a l'establiment romà. Els membres de l'AECC de Premià de Mar, coneixedors de l'existència del jaciment, feren reculls de materials i recuperaren entre altres, ceràmica ibèrica a torn, terra sigil·lada itàlica, sudgàl·lica, hispànica, africana clara A i un fragment de marbre blanc, associat a un possible braç d'una escultura.<br /> <br /> D'altra banda, a la partida anomenada Vinya d'en Po, els membres de l'AECC hi trobaren dues tombes cobertes amb lloses, en una de les quals aparegué una sivella, que qualificaren de medievals per llur tipologia.<br /> <br /> Sembla doncs que en aquest indret hi havia un establiment d'explotació agropecuària d'època romana, villae, que ocupava una extensió força extensa i que comptava amb un forn de producció d'àmfores vinàries laietanes. La cronologia de la vil·la s'estableix, pels materials apareguts, entre el canvi d'era i el s. III dC.<br /> <br /> A la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren restes materials ni estructurals a la zona que permetin aportar informació sobre l'estat de conservació. Se suposa, però, que la construcció de l'autopista i del club de tenis comportà la destrucció de les restes.</p> | 08281-42 | Carrer Ramon Llull, 12Vessant esquerra de la Riera de Teià, urbanitzat en part. | <p>Des de Ferro-Ibèric Final fins a Romà ( -200 / 476 )</p> <p>Des de Medieval ( 400 / 1492 )</p> <p>Actuacions d'afeccionats i clandestins: reculls superficials per part de l'A.E.C.C. de Premià de Mar en els anys 70. </p> | 41.4949978,2.3314829 | 444199 | 4593925 | ( -200 / 476 ) i ( 400 / 1492 ) | 08281 | Teià | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84388-dscf1051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84388-club-de-tenis-barcelona-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84388-club-de-tenis-barcelona-4.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis.Lloc o centre de producció i explotació ceramista.Com a altres noms té: Camp dels Pins, Prop de Can Pujades, Vinya d'en Po i Camí Vell de Teià. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 84301 | Torre de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-pujades | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=37&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=40096</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>http://ctbteia.com/</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVI | <p>La masia de Can Pujades, documentada al segle XVI com a mas Noguera de la Torre, està situada al sud-est del terme municipal. El conjunt actual és fruit de diversos moments constructius que amplien i modifiquen un nucli inicial, de possible cronologia baix-medieval.</p> <p>A la zona nord del conjunt hi ha una torre de planta circular, que juntament amb un cos d'edifici definirien aquest primer moment constructiu. La torre es conserva en tota la seva alçada, amb reparacions i modificacions posteriors a la seva construcció inicial, de les quals destaca la restauració duta a terme als anys 60 del segle XX on es va coronar amb els merlets que es veuen actualment. Consta de 3 pisos, te diverses finestres gòtiques, i una espitllera a la planta baixa. Les diferents ampliacions del conjunt han suposat que la torre quedi integrada al seu interior, ja que les noves edificacions se li han anat lliurant. Les restes corresponents a l'evolució i ús de la torre se situen al subsòl.</p> | 08281-15 | Carrer Ramon Llull, Urbanització Sant Berger | <p>La documentació indica que l'any 1505 era propietat de Pere Noguera, batlle del poble, i el 1553 apareix citada a la documentació com mas Noguera de la Torre.<br /> <br /> Durant la guerra de successió, l'any 1714 les tropes borbòniques la van cremar, i apareix citada com a can Pujades, propietat de Manuel de Sentmenat.<br /> <br /> Deixa de pertànyer a aquesta família quan Francesc Xavier de Sentmenat ven la propietat en 1838, i després de passar per diversos propietaris, actualment pertany i és la seu del Real Club de Tennis Barcelona-Teià.</p> | 41.4951264,2.3316322 | 444212 | 4593939 | 1505 | 08281 | Teià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84301-torre-de-can-pujades-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84301-torre-de-can-pujades.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84301-torre-de-can-pujades-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84301-torre-de-can-pujades-5.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic/Cultural | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Altrament dit Mas Noguera de la Torre. | 94|93 | 47 | 1.3 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84316 | Ca la Lola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-lola | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=2&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9065</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2199</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XV-XVI | <p>Casa de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. Un dels cossos laterals va ser sobrealçat i presenta la teulada (bona part d'una de les vessants) més alta que la del cos principal de la casa.<br /> <br /> A la façana destaca la portada, d'arc de mig punt adovellat i brancals de carreus. A banda i banda hi ha dos finestrals de mida gran protegits per una reixa. Al pis hi ha tres finestres d'estil gòtic, amb arc conopial i brancals de carreus de pedra.</p> <p>Masia que conserva el portal adovellat i tres finestres conopials gòtiques, característiques del segle XV. El primer propietari documentat pertanyia a la família Madalmay (1515), que figura inscrita en el cens d'aquest any a la Parròquia de Sant Marí de Teià. El 1617 era propietat de Gabriel Madelmay, pagès de professió. Durant vàries generacions la propietat va anar passant de pares a fills i encara al 1860 continuava a mans de la mateixa família. Aquell any, per manca de descendència, va ser venuda a Tomàs Castanyé Tolrà, fabricant de teixits, i besavi dels actuals propietaris. El cos lateral de la dreta va ser sobrealçat modernament.</p> | 08281-17 | Passeig de la Riera, 4Carrer Narcís Monturiol, 14-16 | <p>Els primers propietaris dels quals es té referència és la família Madalmay, que figura inscrita en els cens de 1515 de la Parròquia de Sant Martí de Teià. Els primers documents coneguts daten del 1617 i estan a nom de Gabriel Madalmay. Per manca de descendència al 1860, en Miquel Madalmay va vendre la masia a Tomàs Castanyè Tolrà, besavi dels propietaris actuals.</p> | 41.4954398,2.3244023 | 443608 | 4593978 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84316-ca-la-lola-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84316-ca-la-lola-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84316-ca-la-lola.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84316-dscf1078.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Parlem de l'anomenat gòtic rural. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 87967 | Fons Magem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-magem | <p>https://teia.cat/item/2114-els-documents-historics-de-teia-ja-es-poden-consultar-en-linia</p> <p>http://www.teia.cat/item/1904-l-ajuntament-cedeix-a-l-arxiu-comarcal-el-fons-historic-documental-i-25-000-fotografies</p> <p>https://laclau.cat/tagradaria-coneixer-i-treballar-el-fons-magem-ara-ho-pots-fer-realitat/</p> <p>https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1183279-els-documents-historics-de-teia-ja-es-poden-consultar-a-traves-d-internet.html</p> | XX | <p>Per les seves característiques particulars, l’Ajuntament de Teià ha transferit a l’Arxiu Comarcal del Maresme, a Mataró, la col·lecció d’imatges del fotògraf teianenc Joaquim Magem i Olivé (1921-2003), especialitzat en l’escena musical i operística. Actualment s’estan tractant tots els negatius fotogràfics, netejant-los i retirant-hi els elements adhesius per protegir el cel·luloide. Són prop de 20.000 negatius fotogràfics que, a mida que es van netejant, es col·loquen en materials de conservació de PH neutre i es desen en capses de conservació dins d’una càmera frigorífica a temperatura constant.<br /> </p> | 08281-81 | Arxiu Comarcal del Maresme,Carrer d'en Palau, 32MataróArxiu Municipal Can Llauradó,Carrer José Roca Suárez Llanos, 40Teià | <p>En Joaquim Magem i Olivé, va neixer el dia de Sant Martí, 11 de novembre, de 1921 i aquest fet ja feia preveure que la seva vinculació amb Teià havia de ser intensa. Morí el 7 d´abril de 2003. Amant de l´art en general i de l´òpera i la fotografia en particular, va deixar el seu llegat fotogràfic i vital a l´Ajuntament de Teià, en agraïment al suport rebut en els darrers dies de la seva vida.</p> | 41.4955800,2.3242500 | 443596 | 4593994 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87967-can-palauet-mataro.jpg | Física | Popular | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Joaquim Magem i Olivé | Juntament amb els negatius, el fons Magem es compon de nombrosos vinils de música, llibres, objectes personals, càmeres i material professional. Tots aquests objectes han quedat dipositats al nou arxiu municipal de l’Espai can Llaurador, de la mateixa manera que també restaran íntegrament a Teià les donacions dels fons Batllori i Barrera.El fons del fotògraf teianenc Joaquim Magem, constituït per 25.000 imatges -entre negatius i fotografies a l'albúmina- foren realitzades de 1940 a 1960. Especialitzat en l'escena musical i operística. | 119 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84317 | Can Puigoriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigoriol-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=3&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9066</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Antiga masia de planta basilical reformada. Conserva perfectament l'estructura original, formada per un cos central elevat, cobert per una teulada a dues vessants, i dos cossos laterals més baixos, coberts amb una sola vessant. La façana, en canvi, es troba totalment reformada amb un estil neoclàssic. El cos central és coronat per un frontó triangular, que inscriu uns motius vegetals simples i sota del qual hi ha la inscripció 'ANY 1899', i separat dels cossos laterals per dues bandes estriades.<br /> <br /> Consta de planta baixa i dos pisos, separats entre ells per una línia de cornises. La planta baixa presenta la porta d'accés i dos finestrals amb els elements estructurals destacats. El primer pis té tres balcons, amb llindes motllurades i resseguides per bordons plans tot al seu voltant. Aquesta estructura es repeteix al segon pis, on s'obren dues finestres laterals de mida mitjana i una finestra central de doble cos, amb un parell de mainells de cantons aixamfranats.<br /> <br /> A la banda esquerra de la casa hi ha un cos de dues plantes i teulada plana que condueix a la capella per l'interior de la mateixa.<br /> <br /> Els angles de la casa estan reforçats per carreus de pedra.</p> | 08281-18 | Carrer Josep Puigoriol, 39 | <p>La reforma de l'antiga masia fou duta a terme el 1899, data que apareix inscrita a la façana principal, sota el frontó que la corona.</p> | 41.4960103,2.3214823 | 443365 | 4594043 | 1899 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84317-can-puigdoriol.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84317-can-puigdoriol-antiga-fabrica.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84317-dscn3367-can-puigoriol.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84317-capella-can-puigoriol.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | La façana està reformada amb un estil neoclàssic. Actualment és propietat de Jordi Puigoriol Sala, propietari també de la fàbrica de blanqueig Jorge Puigoriol Sala, S.A.. També compta amb un espai-passeig arbrat interior de gran valor paisatgístic i ambiental. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84315 | Can Tarradas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarradas | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9064</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://elpais.com/ccaa/2012/07/17/catalunya/1342550383_440509.html</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3646</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | S'ha reformat darrerament mantenint l'estat original. | <p>Edifici de planta baixa d'estil neoclassicista, format per dos pisos i terrat amb una torre llanterna a la part posterior, de planta quadrada i coronada per baranes amb balustres. La façana principal es troba dividida verticalment en tres cossos, dels quals el central és més elevat. Aquest compta amb un coronament purament decoratiu, estructurat per una cornisa suportada per cartel·les, igual al que hi ha al damunt dels tres balcons del primer pis i de la finestra central del segon pis.<br /> <br /> A la part esquerra de l'edifici hi ha un annex construït posteriorment. El jardí que envolta la casa havia estat un jardí senyorial, encara que avui es troba molt mal conservat.</p> <p>Edifici construït l'any 1851. La façana està dividida en tres cossos, més elevat el central. A la part del darrera hi ha una esvelta torratxa coberta amb terrat amb baranes e balustres. El coronament del cos central, amb una estret frontó, es repeteix sobre les llindes de les finestres principals. Al costat esquerra hi ha un cos amb galeria, afegit amb posterioritat.</p> | 08281-16 | Carrer Josep Puigoriol, 10 | <p>A la façana hi ha inscrita la data de 1851 i unes inicials entrellaçades difícils de desxifrar.</p> | 41.4965487,2.3219455 | 443405 | 4594103 | 1851 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84315-can-tarradas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84315-can-tarradas-1.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | En alguns llocs apareix com a Can Terrades. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||
| 86872 | Can Botei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-botei | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Casa a quatre vents de planta baixa i pis amb porxos als dos nivells. De la coberta emergeix una torre de planta rectangular. </p> <p>Hi ha una barana de balustres tant a la coberta com als porxos. L'edifici ha sofert modificacions que li han fet perdre atributs originaris. </p> | 08281-69 | Carrer J. Puigoriol, 2-8Passeig de la Riera, 29-33Carrer de la Cerdanya, 21-27 | 41.4965729,2.3218866 | 443400 | 4594105 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-can-botei-o-pepito-llaurador.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-can-botei-o-pepito-llaurador-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-can-botei-o-pepito-llaurador-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-rcs3555-can-botei.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86864 | Can Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobet-1 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Edifici de finals del segle XIX. Consta de planta baixa i dues plantes pis del qual té interés la façana principal orientada a migdia, que presenta una ordenació regular amb encoixinats i forats arquitectònics diferenciats a les seves plantes. Hi ha un cos afegit més baix que dóna al passeig de la Riera construït amb posterioritat, el qual no té interés pel que fa a la seva protecció. </p> | 08281-61 | Carrer de Pau Casals, 1-3Passeig de la Riera, 50-58 | 41.4971193,2.3222914 | 443434 | 4594166 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86866 | Casetes Carrer Vapor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-carrer-vapor | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Es tracta d'un conjunt d'habitatges unifamiliars per allotjar treballadors de l'antic Vapor situat davant on hi ha actualment l'empresa CAFOR. </p> <p>Són construccions de planta baixa i pis en renglera i amb la façana migdia alineada. La façana és plana i presenta una imposta coincidint en el primer forjat i una cornisa al segon. Hi ha un balcó a cada habitatge en el mateix nivell de la imposta i les obertures estan remarcades per un joc regular de petits relleus, atorgant unitat al conjunt edificat. </p> | 08281-63 | Carrer Vapor | 41.4971323,2.3219843 | 443408 | 4594167 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86866-img20210512142338-carrer-del-vapor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86866-cases-carrer-vapor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86866-cases-carrer-vapor-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 84286 | Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-7 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=23&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9103</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2202</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIV/XVIII-XIX | <p>Masia coberta amb una teulada de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal. És una construcció de planta baixa i pis. Exteriorment destaquen les llindes, els brancals i els llindars de la porta i les finestres construïts amb carreus de pedra de granit, iguals que els angles de la casa. El repintat de la casa fa destacar especialment aquests elements.<br /> <br /> Interiorment la casa conserva les bigues de fusta.</p> | 08281-4 | Carrer Pau Casals, 9 | 41.4973021,2.3226428 | 443463 | 4594186 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84286-img20210512142553-cal-fuster.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Té altres noms com Cal Duran o Can Torrents.És una masia formada per dos cossos, l'habitatge i el destinat a taller de fusteria, ara convertit en restaurant. Per la tipologia de la porta adovellada i de les finestres gòtiques que s'han conservat, la casa degué ser construïda a mitjan segle XIV i és, per tant, la façana gòtica més antiga del poble. De fet, l'escriptura de compra del terreny és de 1331. El portal d'entrada a la casa, d'època barroca, té encastat un escut del 1577. Va pertànyer a la important família Des Torrents, de Barcelona. | 93|94|98|119 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 84328 | Llar Infantil Santa Rosalía | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llar-infantil-santa-rosalia | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=14&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9088</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.ccma.cat/324/la-llar-infantil-santa-rosalia-de-teia-fara-un-centre-dacollida-per-a-nens-orfes/noticia/221693/</p> <p>http://www.elpuntavui.cat/punt-divers/article/4-divers/238441--la-llar-infantil-santa-rosalia-de-teia-fara-un-centre-dacollida-per-a-nens-orfes-.html</p> <p>http://www.fedaia.org/content/fundacio-privada-llar-santa-rosalia</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVII/XIX | <p>Edifici de tipus basilical de cos central més elevat cobert a dues vessants i cossos laterals més baixos amb teulada d'una sola vessant. A la planta baixa destaca la portada, d'arc de mig punt adovellat i feta amb pedra. Els dos pisos compten amb diverses finestres, de les quals només una compta amb una llinda de pedra que mostra una inscripció, brancals estructurats per carreus ben escairats i polits i ampit de pedra. El pis més elevat del cos central correspon a l'antic graner.<br /> <br /> Completen el conjunt diferents annexes situats tant a la part posterior de l'edifici com als costats, a més d'una capella.<br /> <br /> Hi ha una llinda realitzada en pedra, és l'únic fragment que resta del conjunt que formava la porta.<br /> <br /> Al centre porta esculpit un escut en forma de quadrilong francès, encara que no hi ha el blasó o escut d'armes al centre. Està voltat exteriorment per una decoració d'elements pseudo-vegetals.<br /> <br /> La part interior de la llinda es troba esculpida amb motllures o relleus rectes.<br /> <br /> Presenta la data de 1762 gravada a la llinda.</p> | 08281-29 | Torrent de les Monges, 23-29 | <p>Sobre la llinda de la finestra es pot llegir la inscripció 'feu la present obra Pere Aroles l'any 1619'.</p> <p>A principis del segle XIX la casa era propietat de la Comunitat de Sant Jaume de Barcelona. Després de la desamortització del Patrimoni de l'Església, en el cens de l'any 1865, ens trobem amb Timoteu Capella. 'Les Monges' o 'Hogar Infantil Santa Rosalía' fou fundat com asil d'orfes l'any 1885 per les Religioses Franciscanes de Seillon (França). Obra que es pogué realitzar gràcies a la donació de les finques -entre les que hi havia aquesta de Ca l'Arnau- per la seva propietària Na Rosalia Goulard, Vda. Achon. Actualment es continua realitzant aquesta funció de llar infantil. És propietat de la Hermandad de San Isidro, de Padres Somascos, centre adherit al Departament de Benestar i Família. <br /> <br /> </p> | 41.4973282,2.3206148 | 443294 | 4594191 | 1619 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-9.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Pere Aroles | Altres noms que té són Les Monges o Manso Arnau. Actualment forma part dels Serveis Socials i és guarderia o llar infantil per a nens orfes. És una entitat que depèn de la congregació dels Pares Somascos, una congregació fundada l'any 1568 a Itàlia per Sant Geroni Emiliani. Des dels seus inicis la congregació ha tingut una labor assistencial cap als nens més pobres i necessitats de la societat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 84292 | Can Peixau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peixau | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=29&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9111</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVIII | Mostra cert deteriorament en la façana. | <p>Edifici civil de planta baixa, planta noble amb tres balcons, pis i terrat, a la part del darrera del qual hi ha una torre llanterna de planta quadrada. La façana mostra tots els elements ordenats simètricament respecte a un eix central. En els dos murs laterals hi ha una galeria porxada amb arcs de mig punt, d'estil totalment neoclàssic, igual que les balustrades que coronen la façana.<br /> <br /> Sobre la façana hi ha restes de decoració pintada en forma de carreus. Es conserva molt malament.<br /> <br /> En l'actualitat hi ha quatre habitatges dins el mateix edifici, tres d'elles deshabitades.</p> | 08281-10 | Carrer Pau Claris, 1-11Carreu Pau Casals, 18-26 | <p>La primera data de construcció fou l'any 1726 i la reforma que li va donar l'aspecte actual fou realitzada l'any 1849.</p> | 41.4973674,2.3235950 | 443543 | 4594193 | 1726 | 08281 | Teià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84292-can-peixau-de-la-torre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84292-can-peixau-de-la-torre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84292-dscn3378-can-paxau-de-la-torre.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | També dit Can Paixau de la Torre. | 99|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||
| 86860 | Can Cinto Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cinto-feu | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2197</p> <p>Bonet Garí, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> | XVII | <p>Aquesta masia, reclosa actualment enmig de construccions més modernes, està formada per dos cossos. Un de més alt, obert al pati posterior amb un portal d'arc rebaixat, que té el carener de l teulada paral·lel a la façana. Al contrari que el cos més baix, on hi ha el portal adovellat. Les finestres més antigues són de llinda plana de pedra, igual que els brancals i els ampits. La seva construcció pot datar-se al segle XVII.</p> | 08281-57 | Passeig de la Riera, 60-64Passeig de Can Feu, 1 | <p>Es tracta d'una antiga masia que correspon, pel tipus de finestres i porta adovellada, al segle XVII. </p> <p>La característica més important de la casa és el seu rellotge de sol, que té unes mides de 2,80 metres per 4,5 metres i que va perdent amb el pas del temps la seva original bellesa. En el llibre de les Masies del Maresme, d'en Lluís Bonet i Garí, es defineix com el més gran de Catalunya.</p> <p>La casa conserva documentació dels segles XVI i XVII on trobem dades de les diferents famílies relacionades amb ella. Però és a partir del segle XVIII quan aquesta és més abundant. En el 1703 trobem dades del casament de Jacint Botey, fill de Joan Pau Botey, amb Caterina Fàbregas del Masnou. Més endavant la propietat passa als Feu, amb el casament de la pubilla Caterina Botey amb Joan Feu, l'any 1750. Aquesta línia perdura fins principis segle XX. La propietària actual és na Roser Puigoriol. </p> | 41.4976496,2.3223291 | 443438 | 4594225 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | El més interessant de la casa, el rellotge de sol, gairebé s'ha perdut del tot. Lluís Bonet Garí, al seu llibre 'Les Masies del Maresme' (1983) el qualifica com 'el rellotge de sol més espectacular de Catalunya' i afegeix 'cada any se'n perd més tros, i el color ja quasi s'ha perdut; abans feia goig de mirar, i semblava impossible que es pogués arribar a perdre. Ara cada dia queda més esblaimat, i acabarà a res, si no s'hi posa remei'. Dissortadament així ha estat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 86871 | Can Xen, Can Famades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xen-can-famades | <p>Pla d'Ordenacio Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> <p>Garí i Bonet, Ll., Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> <p>http://vilataliano.blogspot.com/2014/09/la-masia-de-can-famades.html</p> | XIV/ XVII | Hi ha un cos de casa reformat i l'altra que necessita reformes. | <p>És una masia molt antiga, ja que consta que a mitjans del segle XIV pagava un cens al castell de Burriac consistent en un parell de gallines per Nadal.</p> <p>Actualment no queda cap element arquitectònic de la primitiva construcció. En aquest mateix lloc es devia haver construït una masia gòtica de planta baixa i pis i teulada de dues aigües, com ho demostra per exemple, aquesta bonica finestra purament gòtica. </p> <p> </p> | 08281-68 | Passatge de Can Feu 7-9 | <p>En el segle XVII es va reformar la meitat dreta de la masia. Aquí va viure en Bernat Famades, que amb altres teianencs, va anar l'any 1505 a la Cort de Salamanca per demanar els Privilegis de Teià al rei Ferran II. En aquests es forma la primera Batllia del poble i es nomena a Pere Noguera com a batlle. Tenim constància de la separació de la masia en dues cases a mitjans del segle XIX. El cognom Famades el trobem vinculat a la casa des del segle XIV fins a finals del XVIII. </p> <p>Els propietaris actuals de la masia són les famílies de Joaquima Creus (part esquerra) i Antoni Lòpez (part dreta). </p> | 41.4976577,2.3225115 | 443453 | 4594226 | 08281 | Teià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86871-can-famades-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86871-can-famades.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86871-can-famades-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86871-can-xen.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 84344 | Ca l'Estartús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestartus | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=19&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9098</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3645</p> <p>https://naturalocal.net/en/destinations/barcelona/teia</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX inicis | Necessita una restauració de la façana i dels interiors. Pertany a varis propietaris. Aparell d'aire acondicionat trencant amb l'estètica de la façana. | <p>Construcció d'estil modernista de planta rectangular amb dues façanes idèntiques, una a la banda del davant i l'altra a la banda del darrere, tot i que l'entrada es troba emplaçada en un dels laterals. Les façanes de composició similar compten amb un coronament esglaonat i decorat amb motllures i elements vegetals. Al pis superior mostren una sèrie d'arcuacions de mig punt adovellades, distribuïdes en dos grups de tres, i una decoració d'esgrafiats sobre l'arrebossat del mur. Just a sota i separades per una cornisa doble hi ha algunes finestres amb l'emmarcament esgrafiat, format per tiges vegetals de les quals es desenvolupen fulles vegetals.<br /> <br /> La façana del darrere només deixa veure una planta baixa i un pis, mentre que la del davant presenta dos pisos.</p> <p> </p> | 08281-34 | Carrer Folch i Torras, 15-17Carrer del Groc | <p>A la façana del davant es pot veure, sota el coronament esglaonat i just a l'eix mig, la data esgrafiada de 1904, mentre que a la façana posterior hi ha, també esgrafiades, les inicials del qui encarregà l'edifici, en Lluís Parés.</p> | 41.4977863,2.3241582 | 443590 | 4594239 | 1904 | 08281 | Teià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus-6.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Edifici construït l'any 1904 per encàrrec de Lluís Parés, les inicials del qual figuren al capcer de la façana posterior. Ambdues façanes es caracteritzen pel seu coronament esglaonat, pels esgrafiats i per la presència d'una galeria de finestres de mig punt, emmarcades amb maó vist, que recorden l'arquitectura andalusí.Avui amb propietat en règim de divisió horitzontal té més d'un propietari. En aquest lloc hom situa una antiga masia de Can Barruan. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||
| 86859 | Can Llibreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llibreter | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3644</p> | XIX | <p>La casa va ser edificada l'any 1886, adossada a una masia del segle XVI. </p> <p>Té dues plantes i golfes i una torre destacada coberta amb terrat i baranes de balustres. Cal destacar la tanca de l'entrada, amb dos grans elements esculpits.</p> | 08281-56 | Torrent de les Monges, 2-12Passeig de la Riera 51-61Carrer de Barcelona 8-14 | <p>Casa construïda el 1886, tot adossant varis cossos a una altra de més antiga (segle XVI). A una part de la construcció, la que toca la Riera, es convertí l'any 1919 en la botiga del Sindicat de Pagesos i que durà fins el 1929, que va traslladar a la plaça de Catalunya. En l'annex que dóna a la Riera, és seu d'una oficina de la Caixa. </p> | 41.4977923,2.3210091 | 443328 | 4594241 | 1886 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86859-dscn3136-can-llibrater.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86859-can-llibreter.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 84285 | Masia Can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-can-nadal | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=22&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9102</p> <p>https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Categoria:Patrimoni_monumental_de_Tei%C3%A0</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Muncipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVII-XVIII | S'ha reformat darrerament. | <p>Masia de planta baixa, pis i golfes, coberta amb una teulada de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal. Conserva la porta original, d'arc de mig punt adovellat, al costat d'una altra de factura moderna.<br /> <br /> Destaca el ràfec de la teulada, de gran volada, i les llindes, brancals i llindars de les finestres, treballats amb pedra ben escairada, polida i amb motllures.<br /> <br /> Lateralment té altres edificis annexes.</p> | 08281-3 | Carrer de Can Nadal 11, A-BCarrer Folch i Torres 47-49 | 41.4982423,2.3226898 | 443468 | 4594290 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84285-masia-can-nadal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84285-masia-can-nadal.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Abans era una masia amb funció agropecuària, ara és un habitatge plurifamiliar. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 84324 | Villa Carmen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-carmen-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=10&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9084</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0ç</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3643</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrada i cobert amb teulada plana o terrat, del qual sobresurt una torre quadrada. Consta de planta baixa, pis i golfes que sobresurten com un cos central superior. La façana pròpiament està formada per una escalinata central que condueix a la porta d'accés, un balcó amb un gran finestral i les golfes ja esmentades.<br /> <br /> Els elements constructius són d'estil neoclàssic: balustrades, frontons al damunt de les cornises, mènsules que suporten coronaments per a les finestres, etc. Al mur lateral de l'esquerra hi ha una balconada sostinguda per vuit revoltons.<br /> <br /> L'entrada al jardí queda emmarcada per dos pilars, i es tanca per una portada de ferro forjat.</p> | 08281-25 | Passeig de la Riera, 90-94 | <p>Construït l'any 1890 pel mateix arquitecte que l'havia d'habitar.</p> | 41.4987576,2.3214317 | 443363 | 4594349 | 1890 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | L'altre nom que rep és Ca la Cecília i Cal Dr. Mariano.Edifici construït l'any 1890, actualment casal per a gent gran i seu d'entitats municipals, Té planta quadrada amb terrat i una torratxa quadrada. La façana, precedida per una escalinata, respon a una estètica classicista, amb un balcó de balustres i elements ornamentals com ara frontons, mènsules, impostes, etc.Ca la Cecília és un equipament públic que acull el Casal d’Avis i els Serveis municipals d’Atenció a les Persones. Abans de ser adquirida per l’Ajuntament, la casa havia estat propietat del doctor Eduardo Mariano. Es tracta d’un edifici de planta quadrangular i d’estil eclèctic situat al Passeig de la Riera. Construït el 1890, consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes, a més d’un generós jardí al qual s’hi accedeix per un barri de ferro forjat. El conjunt és cobert amb teulada plana o terrat, i està rematat per una torre quadrada o llanterna, al mig. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 87968 | Fons Batllori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-batllori | <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/fons-batllori</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/fons-batllori/exposicio-permanent</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/fons-batllori/historia-del-fons-batllori</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/fons-batllori/biografia-d-antoni-batllori</p> <p>https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0008320.xml</p> <p>https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/programa/fons-batllori-jofre/audio/50902/</p> | XX | <p>El fons Batllori Jofré neix el setembre de l'any 2003 com a resultat de l'acord entre la família del dibuixant (que fa donació al poble de Teià de l'estudi i del conjunt de la seva obra) i l'ajuntament de Teià, que, com a representant del poble, es compromet a conservar i divulgar aquest llegat.</p> <p>En total són més de dues mil peces entre objectes i dibuixos, disposats en tres espais:</p> <p>- L'estudi, conservat exactament com ell el tenia, que és la 'joia de la corona del Fons'<br /> - L'arxiu, on es guarden al voltant de mil cinc-cents originals.<br /> - L'exposició permanent, amb la seva biografia il·lustrada i una mostra representativa del millor de la seva obra.</p> | 08281-82 | Ca la Cecilia,Passeig de la Riera, 90-94TeiàCan LlauradorAvinguda J. Roca Suárez, 32-38Teià | <p>Neix a Barcelona el 14 de març de 1915, al número 10 del passeig de Sant Joan, al costat de l'Arc de Triomf. Fill d'una família benestant, el seu pare, Antoni Batllori Palés, tenia una fàbrica d'aprestos i la seva mare, Carmen Jofré Hernández, venia d'una família emparentada amb els propietaris de la banca Garriga-Nogués. Malgrat que als anys cinquanta havia arribat a pesar mes de 110 kg, sembla que quan va néixer (va ser setmesó) no tenia ni ungles, segons comentava satisfet.</p> <p>La seva infantesa va transcórrer plàcidament (família tradicional, minyona, cotxe i tietes), fins que el seu pare es va posar malalt quan ell tenia 13 anys. D'aquesta etapa de la seva vida, que té especialment idealitzada, recorda infinitat d'anècdotes, moltes d'elles situades a Sant Julià de Vilatorta, poblet al costat de Vic on anaven a passar l'estiu. Explicava, per exemple, que als sis anys va guardar les plomes d'una perdiu que s'havien menjat per dinar i que les va anar clavant en una massa de fang per mirar de reconstruir-la.</p> <p>Va a col·legi als Escolapis juntament amb el seu germà Josep Lluís, amb qui ha tingut sempre una relació molt intensa, 'Me'n donarà una altra pel meu germà, si us plau', és la frase que podria sintetitzar, tant per l'un com per l'altre, la seva relació d'aquests anys.<br /> És un bon estudiant, però destaca especialment per les seves aptituds pel dibuix. Així, una vegada (ell tenia 10 anys), el professor, després de veure el dibuix que estava fent, li va demanar que l'ajudés a corregir els dibuixos dels altres. El professor era, el també gran dibuixant, Joan Llaveries.</p> <p>Després dels Escolapis va anar als Maristes, on va guanyar el primer duro fent un dibuix per encàrrec del cuiner de l'escola. Aquest duro el va guardar tota la seva vida.</p> <p>Als 13 anys, després de la malaltia del seu pare, que va provocar la ruïna de la família, s'ha de posar a treballar. El seu pare valorava les seves il·lusions artístiques i va aconseguir que entrés a treballar amb en Miquel Soldevila (amb qui l'unia una gran amistat) a l'esmaltaria Viñado. Miquel Soldevila, gran esmaltador, va ser el primer director de l'escola Massana. Llegint en el llibre de la col·lecció 'Els homes d'en Patufet', dedicat a Josep Ma. Folch i Torres que havia orientat molts nois sobre la feina que volien fer i, com que ell havia il·lustrat pel seu compte la novel·leta curta 'Ànimes blanques', decideix anar-lo a veure amb els dibuixos.</p> <p>En Folch i Torres li fa una targeta de presentació per en Junceda, que el rep molt bé i li demana historietes per portar-les a la revista 'Esquitx'. Quan li'n porta la cinquena, en Junceda li comenta que en Baguñá el vol conèixer. En Baguñá, d'entrada, li demana quant vol cobrar, i, quan ell li diu que la qüestió és que les hi publiquin, li contesta que allà tot el que es publica es paga i li dóna 40 pts, 'en monedes de duro' (per les cinc historietes). Així començà la seva col·laboració al 'Patufet'.</p> <p>Quan es va proclamar la República, ell tenia 16 anys i treballava a L'Espanya Industrial fent estampats. Aquesta empresa li va proposar d'anar a París durant mig any per perfeccionar la tècnica i per entrar en contacte amb el món de la moda i el disseny, però, ja llavors, ell tenia molt clar que 'enlloc s'està tan bé com a casa' i no hi va voler anar.</p> <p>L'any 1933 publica a 'Jordi' i il·lustra contes per la Sdad. Gral. de Publicaciones. L'any 34 comença a treballar per 'TBO', 'Ma Luz', 'Pocholo' i 'Ancora'. El 35, a 'Avant', 'Día Gráfico', 'Mapa Mundi', 'La Família', 'Mundo Católico' i Editorial Salvatella. En aquesta època va sovint al Cercle artístic de Sant Lluc a fer apunts del natural (amb model). Quan esclatà la guerra al 36, aquesta és una de les primeres activitats que deixarà de fer perquè 'allò es va convertir en una casa de barrets' i el què ell volia era fer dibuixos.</p> <p>En plena guerra, els bombardejos es van fer tan intensos a Barcelona que tothom que podia se n'anava de la ciutat. Ell i la seva família van anar al Masnou. A Teià hi havia en Cornet, que ell coneixia del 'Patufet', i que s'estava recuperant de les ferides que va patir quan les bombes van destruir la casa de pisos on vivia a Barcelona. 'Em van treure per veure si em podien aprofitar', li va comentar quan el va anar a veure. L'amistat amb en Cornet la va continuar amb un dels seus fills.</p> <p>La guerra el va marcar profundament; la seva dramàtica fugida d'Espanya a través de les muntanyes, l'internament al camp de concentració d'Argelés i el temps passat al camp de concentració espanyol d'Estella abans de poder tornar a casa van ser experiències difícils de pair. A més a més, va haver de fer el servei militar dues vegades, primer amb la República i després amb en Franco, i va estar bastant malalt.</p> <p><br /> Quan, just acabada la guerra va poder sortir de Burgos, on feia el servei, per anar a casa de permís, es va prometre no tornar a marxar mai més de Barcelona. I així ho va fer. La Guardia Civil el va anar a buscar a casa seva, va estar ingressat a l'Hospital Militar. N 'hi van passar les mil i una, però, gràcies a Déu, com diria ell, i a la seva picardia, va aconseguir quedar-se a Barcelona, que és el que ell volia. De totes maneres entre una cosa i una altra havien passat vuit anys de la seva vida.</p> <p>Poc després de tornar a Barcelona va començar a treballar en pel·lícules de dibuixos a Hispano Grafic Films, amb Escobar, Muntañola, Mestres, Manuel Agustí, Abadal... Va recuperar també la seva col·laboració a 'El Angel', 'Camino', 'La Familia', 'Ave María', 'El Tarla', Editorial Bruguera, Editorial Molino, 'Obra Cultural', Editorial Balmes, 'Sing Sing', 'Els Infants', 'Atalaya', Llibreria Religiosa, Gràfiques Manent i 'TBO'.<br /> Pel TBO hi treballava assíduament i també per Editorial Salvatella, que editava llibres didàctics, treballs manuals (que ell mateix s'inventava, a més de dibuixar-los), etc. En aquesta època va publicar 'El Quijote' (1942) i 'Leyendas Españolas' (1943).</p> <p>Una de les seves activitats en els anys anteriors i posteriors a la guerra, al marge del dibuix, però que ell té molt d'interès a recordar, és al Centre Montserrat Xavier d'Hostafrancs, on va preparar per a la primera comunió, entre d'altres, el que després va ser l'abat Garreta de Poblet. Un altre record especialment entranyable per ell, home profundament religiós, és la trobada a Montserrat amb l'abat Escarré el dia en que aquest havia fet un sermó deixant bastant malament el llavors governador civil de Barcelona i que li va costar l'exili. L'abat, quan els van presentar, li va agafar les mans amb gran afecte i es va quedar parlant amb ell i fent elogis dels seus dibuixos.<br /> L'any 42 va conèixer la Ma. Teresa (Ma Teresa Obiols Roselló), amb la qual es va casar el 1944. El padrí de casament va ser el seu admirat amic i mestre Joan Junceda.</p> <p>En aquest període entre el final de la guerra i els primers anys de matrimoni va prendre part en diverses exposicions col·lectives i va fer-ne una d'individual a la Galeria Syra l'any 42. També anava el FAD (Foment de les Arts Decoratives) a fer apunts del natural. Amb el seu amic Modest Morató, que era aficionat al dibuix, surt una temporada, a fer apunts pels barris antics de Barcelona.</p> <p>Va ser precisament a través d'en Morató, que tenia un taller d'esmalts, que li va sortir la possibilitat d'il·lustrar 'L'Atlantida' de Verdaguer, per un exemplar únic en el qual, menys el text, tot eren originals. Això passava l'any 47. D'aquest mateix any són les magnífiques litografies sobre 'el rosari' i 'la benedicció de la taula' que va fer al taller d'un altre bon amic seu, el litògraf i folklorista Josep Ventura Llates. Continuà treballant en gran quantitat de revistes a més del 'TBO' i Ed. Salvatella. Feia 'goigs' i també alguns pessebres (entre els quals destaquen el dels Franciscans del carrer de Calaf i el de 'La Caixa' del davant del Clínic).</p> <p>Després de quasi set anys de matrimoni neix el seu esperat i únic fill, en Toni (també dibuixant però amb un estil molt diferent). Llavors vivia a la plaça de Sant Pere i ja anava assíduament a Teià a casa del seu sogre, a qui estimava molt. El senyor Emilio era un home excel·lent de qui molta gent gran de Teià encara se'n recorda.<br /> Les nadales les va començar a fer l'any 48, quan ja estaven ben instalats a la casa de la plaça de Sant Pere (havien viscut un parell d'anys a casa dels seus pares mentre els hi acabaven el pis). Des que va començar a fer-les no va fallar cap any.</p> <p>No va deixar mai de visitar el seu admirat Junceda, la seva dona i els seus fills, amb els quals hi havia una relació gairebé familiar. Va veure com en Junceda començava a perdre la vista i la salut fins que va morir a Blanes, el 10 de setembre de 1948, als 67 anys.</p> <p>Els setanta son uns anys durs per ell pel que fa a la feina. 'Es veu que ara no es porta el meu estil', comentava desanimat. Sempre li havia sobrat feina i ara es trobava que l'havia de sortir a buscar. Vist en perspectiva, l'únic que va passar és que va canviar el tipus d'encàrrecs i de clients (probablement en una direcció positiva per la seva obra). En tot plegat hi va tenir molt a veure l'arquitecte Bassegoda Nonell, a qui coneix a Teià l'any 74 amb motiu de les obres de restauració de l'església, que aquest està dirigint i per la qual farà els dibuixos pels vitralls. D'aquí en sortirà l'encàrrec per il•lustrar el llibre 'Historia de Arquitectura' i un camí que des dels quaranta tenia bastant oblidat: els dibuixos al natural, els dibuixos d'edificis i els de qualsevol element arquitectònic (fonts, fanals, etc).<br /> Treballa cada vegada més per particulars fent retrats, pergamins, retaules, arbres genealògics... Totalment ja per sobre les modes, troba en l'amic Santiago Arnau, al començament dels vuitanta, el suport necessari per poder seguir donant a conèixer els seus dibuixos costumistes. Al 82 fa unes importants il·lustracions colorejades per un llibre sobre la vida de la Santa Joana Jugan. Comença a rebre mostres de reconeixement per la seva obra, que, a més d'extensíssima, (desenes de milers d'originals) manté un excepcional nivell de qualitat a través de les diferents èpoques i comença també a poder treballar amb tranquil·litat; més perquè vol que no pas per encàrrec.<br /> L'any 1992 li concedeixen la Creu de Sant Jordi i el Teia de Plata.</p> <p>Com diu la seva dona: ' <em>No era gens ambiciós. No es va preocupar més que de treballar, i ho va fer intensament, durant moltíssims anys, cosa que suposa que es fes bastant popular. Molta gent el coneix i l'aprecia i amb això en té prou. No s'ha deixat influir per cap canvi i s'ha mantingut sempre fidel al seu estil</em>'.</p> <p>Antoni Batllori Jofré va morir a la seva casa de Barcelona el 30 de setembre de 1999.</p> | 41.4988108,2.3214062 | 443362 | 4594354 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-5.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Antoni Batllori Jofré | L'onze de setembre de 2007 es va inaugurar a Ca la Cecília una mostra permanent sobre l'obra d'Antoni Batllori Jofré (1915-1999). Es tracta d'una petita antològica en que, junt amb la biografia comentada del dibuixant, es poden veure els aspectes més rellevants de la seva trajectòria: els inicis, la influència de Junceda, la Guerra Civil, l'època de plenitud, la seva relació amb Teià,...L'estudi és la reproducció exacte del lloc de treball d'Antoni Batllori Jofre. Persona meticulosa i ordenada, guardava un munt d'objectes curiosos i li agradava col·leccionar. A l'estudi podeu trobar des de dibuixos d'amics, a calaixeres antigues, escopetes i baionetes, cranis, objectes d'aram, sants, imatges religioses, etc. L'estudi és un bon punt de partida per conèixer l'autor i la seva manera de treballar.Les seves creacions acusen una influència molt directa de l’estil de Junceda. Publicà dibuixos i acudits a En Patufet, Esquitx, Pocholo, TBO, etc. Després de la guerra civil mantingué la seva col·laboració amb el TBO i tractà d’impulsar el còmic en català a través de publicacions com Els Infants (1956) o el nou Patufet (1970). Il·lustrà llibres, realitzà exlibris i intervingué en el muntatge de pel·lícules de dibuixos animats. | 119|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 86858 | Plaça de la Fonda i el Mercat o Plaça de Vendre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-fonda-i-el-mercat-o-placa-de-vendre | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/component/k2/item/18-mercat-municipal-de-teia</p> <p>https://www.catalunya.com/mercat-municipal-de-teia-17-21001-64?language=ca</p> <p>https://imesdisseny.com/portfolio/mercat-municipal-teia-100-anys/</p> | XX | <p>Edificació de planta baixa destinada a mercat municipal, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal que presenta un porxo d'accés a una altura inferior de la coberta general per deixar passar la llum a través d'un vitrall incorporat. La mida, ús i composició de l'edifici li donen un caràcter entranyable que cal conservar. Al costat de ponent hi ha unes escales amb graons de totxo a sardinell que permeten accedir a un nivell superior on hi ha un plàtan protegit, que presideix l'espai públic. </p> <p>A principis del segle XX la casa, on actualment es situa una pastisseria, era la fonda Estragués. </p> <p>A la confluència de la riera amb el torrent de casa Bru, el Mercat Municipal de Teià s'alça al nucli central comercial de la ciutat, que es correspon amb el centre geogràfic del poble. La plaça de vendre, com s'anomenava abans, ha estat durant deu dècades el centre comercial de Teià: fondes, bancs, bars, fleques i establiments de tota mena han aparegut i desaparegut al seu redós. Té una bona oferta de producte alimentari fresc. <br /> </p> <p> </p> <p> </p> | 08281-55 | Plaça Catalunya | <p>Des de la seva instauració l'any 1505, el Comú de Sant Martí de Teià, com a predecessor de l'actual Ajuntament, va tenir competències en l'abastament de queviures a la població en totes les seves vessants: recaptatòria, sanitària i de control i lluita contra el frau en les pesades.</p> <p>El segle XIX la població va patir múltiples i diverses epidèmies de febre groga, grip i còlera que van provocar gran mortalitat, la qual cosa féu adonar les autoritats de la importància de les normes d'higiene com a mesura de prevenció. Amb aquesta finalitat es dictaren normes per traslladar els cementiris de les esglésies a les afores del nucli urbà i, d'altra banda, per construir-hi mercats i escorxadors municipals. A Teià aquests equipaments daten dels anys 1855, 1916 i 1927, respectivament.</p> <p>El Mercat Municipal de Teià és un edifici singular de la vila que data del 1916 situat a la plaça de Catalunya. La construcció s'ha anat remodelant des de llavors, amb diverses importants intervencions el 1997 i el 2009, quan es van remodelar el mercat i el porxo, el 2014 amb la instal·lació de la portalada a l'entrada principal i el 2018, quan es va restaurar el vitrall.</p> <p>A l'Arxiu Municipal es conserva un plànol de 1916 anterior a la construcció del mercat en què s'aprecia una edificació amb tres portes situada en l'espai que actualment ocupa la plaça de Catalunya, que aleshores era coneguda com a plaça del Born: un born és un mot d'origen medieval que designava l'espai públic destinat a la celebració de fires i mercats.</p> <p>En el plànol també hi figuren el nom de les dues carnisseries -Enrica i Magdalena-, així com la parada de la gallinaire Caterina en una taula situada sota un arbre. Aquest recinte constava d'un local de repès on els compradors podien comprovar el pes dels aliments adquirits..</p> <p>El maig de l'any 1933, en temps de la República, s'hi va construir la teulada a dues vessants seguint el projecte redactat i dirigit per l'arquitecte municipal. </p> <p>Durant dècades, els principals proveïdors d'aliments van ser els mateixos pagesos de la població. A les cases s'hi criava bestiar i aviram, i les feixes eren plantades de fruiters, llegums i verdures una part de la collita es venia a Barcelona i l'altra es despatxava a escala local. El peix també es portava de la rodalia.</p> <p>L'oferta estava subjecta a l'estacionalitat i la meteorologia. Al mercat només es venien productes frescos i quasi tot s'havia de consumir ràpid perquè no es podia conservar gaire temps. Això feia que la gent -dones, sobretot- anés a plaça pràcticament a diari, ja que les dificultats de conservació i els ajustats sous familiars feien impossible les compres setmanals.</p> <p>L'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 i la mobilització dels homes al front van deixar cada cop més terres ermes i van motivar l'escassedat de subsistències. </p> <p>Van aparèixer llavors les cartilles de racionament. Les privacions alimentàries van estimular l'intercanvi de productes de primera necessitat i l'aparició de l'estraperlo: una forma de comerç il·legal que va tenir continuïtat durant els primers anys de la postguerra.</p> <p>El desenllaç del conflicte i l'aïllament internacional van sumir el país en l'autarquia, la qual cosa va provocar la desaparició de molts productes bàsics i la seva substitució per succedanis de pitjor qualitat.</p> <p>La situació econòmica va començar a millorar la dècada de 1960, de primer gràcies a la colònia estiuejant i més endavant a la generalització de la societat de consum. Al mercat, les neveres frigorífiques van reemplaçar els vells blocs de gel per conservar els aliments i va aparèixer la indústria dels congelats.</p> <p>La millora del transport a nivell general i la terciarització de l'economia local va donar peu a la comercialització de nous productes, i el boom de l'automoció, la construcció de l'autopista i l'obertura de grans superfícies de distribució van afavorir un canvi d'hàbit: molts teianencs feien la compra fora del poble. </p> <p>En els darrers anys, la tendència s'ha revertit parcialment i al cap de cent anys el mercat torna a ser un referent del comerç de proximitat, sinònim de qualitat i bon tracte.</p> <p>Per arribar al centenari, l'edifici del Mercat ha estat objecte de diverses reformes i arranjaments al llarg dels anys. Les intervencions més significatives es van practicar els anys 1997 i 2009 i van consistir en una reforma del mercat i la modificació del porxo; el 2014 es va instal·lar la nova portalada a l'entrada principal. El 2018 es va restaurar el vitrall de la façana principal. </p> | 41.4988108,2.3209532 | 443323 | 4594355 | 1916 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-mercat-municipal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-mercat-municipal-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-mercat-municipal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-placa-de-la-fonda-i-el-mercat.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'horari d'obertura al públic és:De dimarts a dissabte de 8h a 14hDimarts i divendres 17.30h a 20h | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 84323 | Casa Bru | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bru | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=9&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9080</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Arxiu familiar de Casa Bru</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | X/XV-XVII/XX | <p>Edifici format fonamentalment per un cos de planta quadrada, cobert a quatre vessants, amb una torre també de planta quadrada col·locada a l'extrem dret de la façana i coronada per merlets. Consta de planta baixa i dos pisos, encara que la seva distribució interna és de tres cossos perpendiculars a la façana principal, amb un cos transversal a la part posterior, antigament destinat a celler. Destaquen les proporcions del cos central de l'entrada de la casa, amb l'escala al fons i les grans arcades adovellades en pedra, tant de l'antiga cuina com de l'antic celler.<br /> <br /> A la façana destaca el portal d'arc de mig punt dovellat, un matacà a les golfes i l'escut dels Lapilla. Les finestres són totes estructurades amb llindes i brancals de carreus de pedra.<br /> <br /> També formen part del conjunt una capella annexa i els elements 'revivals' de la part posterior:<br /> <br /> La finestra és d'estil goticista, formada per una llinda monolítica treballada amb traceria, obra del segle XVI. Els extrems de les petites arcuacions mostren quatre caps humans esculpits. Els brancals també són de pedra tallada i, a l'alçada de les impostes, mostren uns rostres i uns elements vegetals esculpits.<br /> <br /> Adossat al sector lateral esquerre i posterior de l'antiga casa Bru hi ha una construcció posterior d'estructura irregular, que en alguns casos recobreix exteriorment antigues estructures i en d'altres crea espais actualment inútils, com ara un pati d'armes que no s'utilitza.<br /> <br /> S'ha intentat reconstruir d'una manera un tant 'kitsch' la típica estructura d'un castell medieval coronat amb merlets de pedra picada i de secció quadrangular. En aquest sector nou de l'edifici s'han instal·lat diverses finestres gòtiques extretes d'antics edificis.<br /> <br /> La capella és un edifici religiós situat al costat dret de la torre, a l'angle de Llevant. És una petita capella coronada amb una espadanya per a la campana i dues petites torretes cobertes amb una teulada de quatre vessants, una a cada banda de la teulada. La façana està formada per una petita rosassa amb vitralls emplomats (nous) i el portal gòtic amb motllures a la llinda i els brancals. A banda i banda de la porta hi ha dues finestres rectangulars a mitja alçada. Realitzada en pedra.<br /> <br /> Encarregada per Francesc Bru a Esteve Pasquet, mestre de Cases de Sant Pere de Premià, el 1612.</p> | 08281-24 | Torrent de Casa Bru, 9Carrer Vila Taliano | <p>La part més primitiva de la casa correspon a la torre de l'angle SE, que en part data del segle X. Els altres elements de la casa ja són dels segles XV- XVII i XX.<br /> <br /> A finals del segle XV i principis del XVI els Bru, ja propietaris de la casa per enllaç amb els Roudors, incorporen un cos central a la torre.<br /> <br /> Al segle XVII els Bru enllacen per matrimoni amb els Fiveller i al segle XIX amb els Martorell, actuals propietaris de la casa.<br /> <br /> A la part posterior de la cada destaca una finestra d'estil goticitzant que conserva una llinda del segle XVI. Els brancals són de factura recent i corresponen a un estil 'revival' neogòtic.<br /> <br /> Compta amb un important arxiu històric privat.<br /> <br /> La nova construcció va ser edificada vers 1960.</p> | 41.4988530,2.3194323 | 443197 | 4594360 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-casa-bru.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-casa-bru-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-casa-bru-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-casa-bru_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-dsc0709-casa-bru.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-dsc0701-capella-casa-bru.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-dscn5603-casa-bru.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-dsc0690.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | També es diu Casa Fivaller. És una casa senyorial. Casa Bru és un conjunt monumental amb aparença de fortificació medieval. L’edifici primigeni, de planta quadrangular, té planta baixa i dos pisos i coberta a quatre vessants, amb una torre a l’extrem dret de la façana principal i una capella annexa construïda l’any 1612.Destaquen les proporcions del cos central de la casa, el portal d’arc de mig punt adovellat, el pati d’armes interior, el matacà situat a les golfes i l’escut dels comtes d’Alba de Liste. La notícia més antiga data del segle X i descriu una torre de vigilància que tenia adossades unes construccions propietat de la família Roudors. Entre els segles XV i XVI els Bru, propietaris de la casa per via matrimonial, van annexar-hi la masia.El segle XVII, els Bru van enllaçar amb els Fivaller i posteriorment, en el segle XIX, amb els Martorell, que en són els actuals propietaris.Hi ha en aquesta edificació un dels arxius particulars més importants de Catalunya, propietat de la comtessa d'Alba de Liste. | 94|98|116|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 84322 | Masia i Torre de Cal Baster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-i-torre-de-cal-baster | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=8&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9078</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.catalunyamedieval.es/masia-i-torre-de-cal-baster-teia-maresme/</p> <p>https://www.castillosnet.org/fortificacion.php?r=B-CAS-267&n=Torre%20de%20Cal%20Baster</p> <p>Muñoz Rufo, V. (2011): Memòria d'intervenció arqueològica. Novembre 2011. Cal Baster. Núm. mem. 10179 Arxiu DGPC Palau Moja.</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Roig Grau, J. (2006), Les fortificacions medievals del Maresme.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XV | <p>Antiga masia gòtica situada al centre nucli urbà que ha estat transformada per la incorporació d'un edifici modern, que ocupa la zona dreta de l'edifici. De fet, només en resta un terç de la construcció originària. En aquesta part més antiga hi ha una torre de defensa. Per antigues fotografies s'ha pogut saber que l'edifici original tenia teulada a dues vessants, un portal d'arc adovellat de mig punt, i que al primer pis hi havia tres finestres gòtiques de les quals encara resta una. La finestra és d'arc conopial motllurat, treballat en un bloc monolític de pedra i decorat amb arcs trilobats; l'arc recau sobre dues petites impostes decorades amb figures ajagudes que tenen cap d'home i cos d'animal.<br /> <br /> A la façana de ponent de la masia hi ha un petit carreró, servitud de pas, per on s'accedeix a la torre.<br /> <br /> Torre i masia formen un sol i interessant conjunt amb un gran valor històric i cultural.<br /> <br /> La torre es conserva en pràcticament tota la seva alçada, amb modificacions i reparacions de cronologia posterior a la seva construcció que han afectat la part superior de la torre. És de planta quadrada per la part exterior, i de planta circular per la interior. Els murs presenten una certa varietat en l'aparell emprat: carreus grossos de granit ben tallats i polits, tant els angles com a les obertures, segments d'arc amb maó i maçoneria, principalment. Des de l'interior s'observa sectors de parament de tàpia. Té diverses finestres i un matacà a la façana del carreró. Els sostres, actualment inexistents, i la coberta són de fusta. La teulada és de dues vessants, recolzada sobre filades de construcció recent, igual que la coberta la qual desvirtua la imatge de la Torre. La torre està declarada BCIN.</p> | 08281-23 | Carrer Antonio Machado, 29 | <p>La masia data del segle XV.<br /> <br /> Al segle XIX eren propietaris de la masia la família Estaper de Can Bota.<br /> <br /> Amb motiu d'unes obres de reforma interna efectuades pels propietaris de l'informe es va portar a terme una intervenció arqueològica a la torre l'any 2011, però no es va poder datar el moment de construcció del paviment interior, tot i que sembla anterior al segle XX.</p> <p>L'assentament dels turcs a Alger a principis del segle XVI va suposar per a la costa mediterrània espanyola una contínua amenaça dels pirates turcs o barbarescos, que assolaven i saquejaven les ciutats i poblacions rurals de la costa. Carles I va idear un sistema defensiu basat en la construcció de torres de vigilància per tota la costa mediterrània.<br /> <br /> D'aquesta manera, entre els segles XVI i XVII es van construir en la costa del Maresme barceloní desenes de noves torres i es van aprofitar unes altres d'èpoques anteriors, formant així un sistema estratègic de vigilància i defensa. Totes aquestes torres es comunicaven entre si visualment mitjançant senyals de fum o foc. El número d'aquestes torres era tan alt que el litoral del Maresme va ser conegut com la costa donjonada.<br /> <br /> Actualment es conserven diverses desenes d'aquestes torres en aquesta part del litoral català, algunes restaurades, unes altres en ruïnes, moltes molt transformades, adossades a masies o edificis, i la majoria localitzades en propietats privades.<br /> <br /> Calç Baster és una masia del segle XV, de la qual només queda una part, amb un torre de defensa adossada de les tantes que es van aixecar en el XVI contra les contínues incursions dels pirates turcs que saquejaven les costes del Maresme barceloní.</p> | 41.4992749,2.3216423 | 443381 | 4594405 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84322-can-baster-i-torre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84322-can-baster-i-torre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84322-torre-baster-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84322-torre-baster-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84322-torre-baster.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Rep com altre nom Cal Basté.Originalment tenia una funció defensiva, era una torre de defensa. Antiga masia gòtica del segle XV que ha estat transformada per la incorporació d'un edifici modern, sense gaire interés, tot ocupant la zona dreta a partir del carener de la teulada i disposat perpendicularment a la façana.El que queda de la masia segueix sent interessant degut a la finestra gòtica que conserva i a la torre situada a la part del darrere de l'edifici. La finestra és d'arc conopial motllurat, treballat en un bloc monolític de pedra i decorat amb arcs trilobats; l'arc recau sobre dues petites impostes decorades amb figures ajagudes que tenen cap d'home i cos d'animal. La torre és de planta quadrada externament i circular a l'interior. A la dreta de la mateixa hi ha un petit carreró on hi ha l'entrada de la torre. Els murs presenten una certa varietat en l'aparell emprat: carreus grossos ben tallats i polits tant els angles com a les obertures, segments d'arc amb maó i maçoneria, principalment. Té diverses finestres i un matacà a la façana del carreró. Els sostres i la coberta són de fusta i la teulada és de dues vessants. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 84393 | Cal Baster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baster | <p>Muñoz Rufo, Vanessa (2011). Memòria intervenció arqueològica Cal Baster - Carrer Antonio Machado, núm. 29. Núm. Mem.: 10179</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=14&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=21175</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | XV // XVIII-XX | L'estat de conservació és desconegut | <p>La intervenció arqueològica desenvolupada entre els dies 7 i 11 d'agost de 2011 a càrrec de l'arqueòloga Vanessa Muñoz Rufo, de l'empresa FRAGMENTS, realitzada al carrer Antonio Machado, núm. 29 de Teià va tenir com a objectiu delimitar, excavar, documentar i protegir, en cas de necessitat, les possibles restes arqueològiques de diferent època que poguessin localitzar-se dins la Torre de Cal Baster. El motiu d'aquesta intervenció estava justificat pel fet que els propietaris del immoble volien realitzar unes reformes internes i pel fet de que s'afectava el subsòl de la torre de Cal Baster, datada entre els segles XV i XVII i protegida amb el màxim grau de protecció del patrimoni des de 1949 (BCIN). El paviment de la torre es trobava aproximadament un metre per sobre de la cota del paviment de la finca, pel que el projecte d'obra contemplava un anivellament per igualar les cotes de circulació.<br /> <br /> Degut a la manca de materials arqueològics diagnòstics va resultar molt difícil datar el moment de construcció del paviment interior de la torre, tot i que semblava anterior al segle XX, ja que les reformes posteriors, com la obertura de la porta o el reforç, formen part, sense dubte, del segle XX per la utilització de ciment pòrtland. La construcció del paviment podria estar lligada a la reforma interior de la torre, ja que es va poder comprovar que el paviment passava per sota del recreixement interior del mur, que li donava la peculiar planta circular interna, tot i que per aquest mateix motiu es podia tractar d'una acció constructiva anterior a aquesta reforma. El fet de no haver desmuntat aquest recreixement en cap punt impedia saber si aquest paviment s'adossava al mur original de la torre o no.</p> | 08281-47 | Carrer Antonio Machado, 29 | <p>Des de Medieval Baixa Edat Mitjana fins a Segles XVIII-XX ( 1400 / 1999 )</p> | 41.4992749,2.3216504 | 443382 | 4594405 | ( 1400 / 1999 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | Legal | Islàmic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BCIN | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Assentament militar torre. | 88|94|98 | 1754 | 1.4 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 84391 | Can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padro-1 | <p>Memòria intervenció arqueològica , 2001. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontolgoia . Núm. reg.: 4202.</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=12&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=15079</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | XVIII-XX | <p>La masia de Can Padró es troba situada al nucli històric de la vila de Teià. Limita al nord amb la Plaça de Sant Martí, al sud amb el carrer Guilleries, al cantó est amb el carrer Víctor Català, per on s'accedeix, i a l'oest amb el carrer Maresme.<br /> <br /> Es tracta d'una masia de planta basilical amb tres crugies paral·leles construïda al segle XVIII substituint una d'anterior. De la façana en destaquen les obertures, totes elles envoltades de pedra ben escairada amb trets gòtics, igual que les cantoneres. El nom prové del fet que la casa era propietat de l'Església i era el lloc on la gent del poble pagava l'impost conegut com la terça.<br /> <br /> L'any 2001 amb motiu d'unes obres en la finca destinades a la construcció d'un pàrquing, es realitzà una intervenció arqueològica fruit de la qual es pogueren documentar tres estructures; un pou de captació freàtica reaprofitat com a fossa sèptica , restes d'un mur de 8 m. de llarg perpendicular a la façana de la casa i un petit dipòsit pavimentat amb rajoles. Tant el pou com el mur havien quedat amortitzats a finals del s. XVII o inicis del segle XVIII coincidint amb el moment que es bastí la masia actual. Pel contrari, el dipòsit havia estat construït en el moment d'amortitzar les estructures anteriors.<br /> <br /> D'altra banda es documentà a tota la zona excavada un estrat datable de finals del segle XVII o principis del segle XVIII, el qual indicava, de nou, una gran reforma feta a la casa a principis del segle XVIII i que tindria una funció anivelladora del terreny natural, que té un fort pendent vers el sud en aquesta zona.</p> <p>Les restes descrites foren destruïdes després de la seva documentació.<br /> </p> | 08281-45 | Carrer de Víctor Català, 11Dins del casc urbà al costat de l'Ajuntament i l'església | <p>Des de Modern fins a Segles XVIII-XX ( 1453 / 1789 ).</p> <p>La capa de sauló taronja que és on ha aparegut tot el material i que es pot datar a finals del segle XVII o principis del segle XVIII ens està indicant una gran reforma feta a la casa a principis del segle XVIII coincidint amb una època de bonança econòmica. El Maresme rebé intensament des del segle XVIII la influència de les relacions mercantils que s'havien establert entre Catalunya i Amèrica. Aquest moviment marítim i mercantil va incidir fortament en la construcció i remodelació dels habitatges i en el millorament de la seva aparença. La deposició d'aquesta terra amortitzaria un mur d'època anterior que funcionaria amb la masia abans de la seva remodelació. A més aquesta capa tindria una funció anivelladora del terreny natural que té un fort pendent en aquesta zona. </p> | 41.4993190,2.3200667 | 443250 | 4594412 | ( 1453 / 1999 ) | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc d'habitació amb estructures conservades de casa.2001. Excavació, Control.2001. Control, Excavació.2001. Control, Excavació.També té com a nom El Terço.Hi ha dades que indiquen una sèrie de paral·lels arquitectònics a Teià: Can Monar i Cal Mora tenen també una remodelació a finals del segle XVII. Aquells darrers anys del segle XVII i primers del segle XVIII suposaren un moment de creixement econòmic per a totes les masies de Teià, les quals remodelaren les seves construccions i redistribuiren els seus espais fent-los més nobles i aparents. | 98|119 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 84299 | Cal Terçó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-terco | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=33&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=30878</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3642</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Ferrer, C. Notes Històriques i Tradicionals de la Vila de Teià. 1935. </p> <p>https://www.seu-e.cat/ca/web/teia/govern-obert-i-transparencia/informacio-institucional-i-organitzativa/informacio-institucional/informacio-historica-sobre-el-municipi</p> | XVIII | <p>Cal Terçó és una masia d’estructura basilical amb tres crugies de planta baixa i un pis, i el cos central més elevat, de dos pisos. El carener és perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, amb coberta a doble vessant al cos més alt i d’un aiguavessant als laterals. Les obertures són de pedra, amb llindes monolítiques i brancals adovellats. La casa és tancada per un mur de tàpia. Sobre la porta d’accés hi ha una inscripció amb la data de 1708 i l’escut amb la creu de Malta, símbol del Capítol de la Catedral de Barcelona, ja que aquí era on els caps de família feien efectiva la tercera part del delme que pagaven a l’Església. Amb la desamortització dels béns eclesiàstics, la masia va passar a mans privades a finals del segle XIX. </p> <p>La casa és tancada per un mur de tàpia. Sobre la porta d'accés mostra una inscripció amb la data 1708 i l'escut amb la creu de la Catedral de Barcelona. De la façana en destaquen les obertures, totes elles envoltades de pedra ben escairada, igual que les cantoneres.</p> | 08281-13 | Plaça Sant Martí 1-2Carrer Guilleries 2Carrer Caterina Albert 11-17 | <p>Construcció datable al segle XVIII. Compta amb una inscripció, sobre la porta d'entrada, amb la data 1708. Fou la casa Delmera, encarregada de recollir el delme eclesiàstic i els impostos que la Catedral de Barcelona, com a propietari directe de les diverses possessions a la vila de Teià, imposava. La 'terça' o 'terço' era el lloguer durant tres anys i el seu pagament en terços (tres cops a l'any).</p> <p><br /> Amb la venda de la finca per part de Joaquim Jarrés i Navall, qui l'havia adquirit per compra a l'Estat en subhasta, a Mercedes Colomer i Lázaro el 8 d'abril de 1880 s'inicia la relació de la família Padró amb l'edifici, relació que perviurà aproximadament un segle. És per això que també se la coneix amb el nom de Can Padró. Aquest lligam va durar fins el 1979, quan Abelardo Padró Monsó venia la casa a Luis Molas Bonals i Rosa Maria Plana Polonio. El 1999 la van adquirir en Manuel Duran Calduch i Mercedes Calero Pizarro.</p> | 41.4993552,2.3197728 | 443225 | 4594416 | 1708 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-dscf2056.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-03-14 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Altrament dit El Terçó o Cal Terçó, o Casa Delmera. També s'ha anomenat cal Padró, en referència a uns propietaris anteriors. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||
| 86854 | Can Dardanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dardanya | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> <p> </p> | XIX | <p>Es tracta d'una construcció neoclàssica del segle XIX, reformada a finals del segle XIX i a principis del segle XX. Consta de planta baixa i pis amb jardí.</p> <p>Destaquen dos fumerals que sobresurten i signifiquen la skyline del conjunt.</p> <p>Annexa a la casa hi ha una capella pública dedicada a la Mare de Déu de la Mercè.</p> <p> </p> | 08281-54 | Torrent de la casa Bru, 22Carrer Guilleries, 3Carrer Víctor Català, 1-9 | 41.4993944,2.3198104 | 443229 | 4594420 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya_0.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 86867 | Casetes Carrer Ebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-carrer-ebre | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVII | <p>Carrer més antic del poble que correspon al primer indici de formació de trama urbana. És l´únic cas de Teià que un grup de cases de cos tenen a la seva entrada portalades adovellades.</p> <p> </p> | 08281-64 | Carrer Ebre | <p>La formació del poble de Teià el trobem a l'època medieval a partir d'unes quantes cases aïllades amb els seus camps de conreu que s'estenen al voltant de l'església de Sant Martí que compleix la funció de centre. Es tracta, per tant, d'un nucli de població dispers.</p> <p>En aquell temps les esglésies, rectories i cementiris eren considerats llocs sagrats i comptaven amb immunitat eclesiàstica, els que els profanaven o envaïen eren castigats amb l'excomunió. Per deixar-ho ben clar s'acorda que a menys de 30 passes (és a dir 23,1 metres) del lloc sagrat seria considerat sagrera i quedaven els béns o persones sota l'empara de l'església. Lògicament, els artesans i els comerciants que no tenien servitud feudal són els que cerquen la seguretat a prop dels edificis religiosos i són els que formen els primers nuclis urbans. </p> <p>Com a testimoni d'això apuntem que en aquest carrer tenim Cal Fuster, que tingué els darrers telers manuals del poble, o que, no fa gaires anys, a la casa coneguda com 'el Torrente' era una popular fonda on es feien moltes celebracions familiars. </p> | 41.4994054,2.3194255 | 443197 | 4594422 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-5.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 84291 | La Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palma | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=28&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9109</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2205</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g4891923-d13172025-Reviews-Gran_Cafe_La_Palma-Teia_Catalonia.html</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Edifici dividit en dues parts, una destinada a teatre i l'altra a cafè-bar. El primer resta format per un cos rectangular que, exteriorment, no té gaire interès arquitectònic, excepte en la seva façana coronada per un capcer esglaonat amb formes arrodonides i motllures. A la part central de la façana hi ha una tribuna flanquejada per finestres tripartides i esglaonades, que es repeteixen en la part inferior. Resulta interessant l'esgrafiat decoratiu del capcer, que diu 'la Palma-Teià' i la data de construcció (1911).<br /> <br /> El café-bar es troba en un edifici més baix, situat a la dreta de l'anterior, i presenta en la seva façana una sèrie de cinc arcades de mig punt força altes.</p> | 08281-9 | Carrer Pere Noguera, 6-10Baixada de les Moreres 2-4 | <p>Edifici construït l'any 1911. L'any 2001 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va subvencionar la restauració del teatre.</p> <p>La Palma és un complex arquitectònic de titularitat privada i actualment en ús que consta de dues parts: un teatre i un cafè-bar. El primer edifici està format per un cos rectangular amb una façana esglaonada amb formes arrodonides i motllures. Resseguint el capcer hi ha un esgrafiat amb el nom de la societat i l’any de construcció: La Palma Teyanense, 1911. El cafè-bar ocupa un edifici contigu de menor altura. La façana principal se situa a migdia, amb accés des del carrer de Pere Noguera, i es caracteritza per tenir una sèrie de cinc arcades de mig punt.</p> | 41.4995923,2.3203469 | 443274 | 4594442 | 1911 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma-1_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | La Palma Teianenca o la Flor de la Palma és una de les entitats socioculturals de més tradició a Teià. Va ser fundada el 1911. L'edifici seu de l'entitat està situat molt a prop de l'Ajuntament i de l'església. Té planta rectangular coberta a dues aigües i una façana de coronament ondulat, a l'estil de les masies barroques. El més interessant és l'espectacular esgrafiat que embelleix la part superior de la façana, on hi figura el nom de l'entitat i l'any, amb una ornamentació on hi destaquen les palmes, entremig duna densa catifa de flors. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/