Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68675 | La Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-alta-0 | Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XIV | Masia agropecuària del segle XIV. Edifici civil; obra popular, es tracta d'una masia l'alçat de la qual es compon de planta baixa i pis. Coberta per una teulada amb dos vessants i carener perpendicular a la façana, destaca a aquesta, el portal de mig punt adovellat, que no coincideix amb l'eix central de l'edifici així com dues grans finestres coronelles, típiques del període gòtic. Just al mig, hi ha una gran finestra amb llinda, llindar i brancals de pedra. També, al mur lateral esquerra, hi ha dues petites finestres gòtiques, similars a les de la façana, però simples. Possiblement, al segle XVIII, s'hi afegí, en una reforma important, la part posterior de l'edifici, i s'obriren noves finestres. Malgrat la importància de la construcció s'ha de fer notar que es troba en mal estat de conservació ja que a les finestres els hi manca la columna. L'interior conserva els sostres embigats amb fusta, i els de la part superior. | 08282-1 | Camí dels Francesos o del Mig | Edifici civil del segle XIV d'estil gòtic. Possiblement, al segle XVIII, s'hi afegí, en una reforma important, la part posterior de l'edifici, i s'obriren noves finestres. | 41.4796800,2.2737700 | 439368 | 4592263 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68675-foto-08282-1-1.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | És un edifici civil; es tracta d'una masia l'alçat de la qual es compon de planta baixa i pis. Coberta per una teulada amb dos vessants i carener perpendicular a la façana, destaca a aquesta, el portal de mig punt adovellat, que no coincideix amb l'eix central de l'edifici així com dues grans finestres coronelles, típiques del període gòtic. Just al mig, hi ha una gran finestra amb llinda, llindar i brancals de pedra. També, al mur lateral esquerra, hi ha dues petites finestres gòtiques, similars a les de la façana, però simples. Possiblement, al segle XVIII, s'hi afegí, en una reforma important, la part posterior de l'edifici, i s'obriren noves finestres. Malgrat la importància de la construcció s'ha de fer notar que es troba en mal estat de conservació ja que a les finestres els hi manca la columna. L'interior conserva els sostres embigats amb fusta, i els de la part superior. S'accedeix pel Torrent dels Grills. | 93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||||
| 68676 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-8 | Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Http://www.calandreutiana.com Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XIV | Edifici civil, es tracta d'una masia amb planta baixa, pis, coberta per una teulada de dos vessants i un carener perpendicular a la façana. Cal destacar la seva porta d'arc de mig punt adovellada i les finestres del pis ja que són gòtiques: dues són molt petites -amb llindes, llindars i brancals de pedra- i les altres, a més, presenten llindes en forma d'arc conopial lobulat, amb festejadors al pati interior. L'eix que marca el carener de la teulada, no es correspon al de la porta principal i la finestra gòtica. Hi ha un pati frontal amb construccions annexes que delimiten el conjunt. | 08282-2 | Camí de Can Andreu, 1 | L'entrada amb l'escala que porta al pis superior, actualment no accessible, juntament amb la façana són els dos elements catalogats d'aquesta casa del segle XV. Els masovers han estat vivint al pis superior i vigilant la casa durant generacions.Antigament la galeria era un espai exterior de la casa , obert a la circulació de l'aire i que s'utilitzava per assecar llegums, tomàquets i altres productes. Es va ampliar en els anys 70. | 41.4911700,2.2716800 | 439204 | 4593540 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68676-foto-08282-2-2.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Gaudeix de magnífiques vistes sobre l'extrem oriental del parc natural i les vinyes. | 93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||||
| 68677 | Can Baratau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baratau | http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/la-biblioteca-de-can-baratau.html Bonet i Garí, Lluís (1983. Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XVII | Actual Biblioteca municipal. Edifici civil; es tracta d'una masia de tipus basilical amb cos central elevat -fou emprat com a graner-, que ocupa, en profunditat, la meitat de la construcció. L'alçat conta amb una planta baixa i un pis cobert per una teulada amb dos vessants. A l'angle esquerra de la façana hi ha una petita capelleta o nínxol. Envoltant la masia hi ha uns jardins públics. És destacable la porta adovellada amb arc de mig punt. El voladís de la teulada està realitzat amb teules col·locades perpendicularment. A l'interior, encara conserva tots els sostres embigats amb fusta, les arcades originals i un interessant celler. | 08282-3 | Carrer Lola Anglada, 10 | El divendres 19 de juny del 1998 es va inaugurar la Biblioteca Can Baratau amb assistència del President de la Diputació, del president de l'Àrea de Cultura, dels alcaldes de Tiana i Montgat, de les autoritats locals i de nombrós públic. Va haver-hi discursos, visita als locals, aperitiu als jardins i actuació dels Gegants. La biblioteca es va inaugurar amb un fons de més de 10.000 volums: 9.000 llibres i 1.000 audiovisuals (vídeos, cassets i CD). A la planta baixa hi ha una sala polivalent (per fer conferències, trobades, exposicions, etc.) i la biblioteca infantil i preinfantil. Al primer pis, la biblioteca d'adults, la videoteca i l'audiovisual. A les golfes, les instal·lacions i Direcció. La història d'aquesta Biblioteca va durar 23 anys. A començaments de l'any 1975 va entrar a l'Ajuntament una instància amb més de 300 signatures demanant una biblioteca a Tiana. Al ple del 28 de maig el regidor Costas comunicava que ja es portaven a terme gestions per a la seva posada en marxa. Sembla que anteriorment, als anys 50, ja s'havia escollit al carrer Mediterrània un local per fer-hi una biblioteca, però mentre no es posava en marxa va ser ocupat provisionalment per la Societat Coral Tianenca, que s'hi va estar més de 30 anys, fins al febrer del 1991. Essent alcalde J.M. Galceran, l'Ajuntament compra la masia de Can Fàbregas de Baix, a la plaça de la Vila, i hi posa un cartell que diu 'Edificio adquirido por el Ayuntamiento para la instalación de la Biblioteca Pública'. Té 130m2 entre planta i pis, i la Diputació, amb la que es va contactar, n'exigia un mínim de 200. Impossible fer-hi la biblioteca. A la recerca de solucions, el 8 d'octubre del 1987 l'Ajuntament acordava comprar Can Baratau, una masia deshabitada al centre del poble, per 12 milions de pessetes. Entre planta baixa, pis i golfes té més de 700 m2. I el febrer del 1991 es presentava un projecte de reconversió de Can Baratau com a Biblioteca-Centre Cultural, que pujava 42 milions de pessetes. Mentrestant, les normes per entrar a formar part de la xarxa de biblioteques populars de la Diputació, van canviar: calia disposar de 400 m2 diàfanes (sense parets) i que l'edifici es dediqués únicament a biblioteca. Això representava modificar substancialment la masia i disparava el pressupost. Fins als 62,4 milions , dels que 20 els subvencionava la Diputació, i la resta els havia de posar l'Ajuntament, amb un crèdit i amb la venda de terrenys municipals. El setembre del 1995 s'iniciaven les obres de rehabilitació que duraren més de dos anys. I el 19 de juny de 1998, 23 anys després d'aquelles 300 signatures, es va fer realitat la construcció de la Biblioteca. | 41.4823100,2.2691000 | 438980 | 4592558 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68677-foto-08282-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68677-foto-08282-3-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Aquesta masia havia anat quedant tancada, juntament amb les seves dependències, al centre de la vila que progressivament s'anà estenent. Quedà separada del carrer per un mur i una tanca. A la planta baixa hi ha una sala polivalent (per fer conferències, trobades, exposicions, etc.) i la biblioteca infantil i preinfantil. Al primer pis, la biblioteca d'adults, la videoteca i l'audiovisual. A les golfes, les instal·lacions i Direcció. Altres noms que rep: Can Brafau o Can Fricaseya. Fa pocs anys, el propietari va intentar enderrocar la masia per construir-hi nous edificis, però l'Ajuntament ho va impedir. Els terrenys que envoltaven l'edifici van ser venuts per construir-hi una petita urbanització de cases unifamiliars de dues plantes, amb la qual cosa s'enderrocà el mur que separava el recinte de la propietat i es construí al davant un jardí públic. Des de l'any 1998 es biblioteca. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||||
| 68678 | Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter-2 | Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XIV | Es tracta d'una masia de planta baixa, pis i golfes. L'estructura és de bigues de fusta reforçades amb perfils metàl·lics amb revoltons ceràmics. En un afegit hi ha bigues de formigó. Els murs són de pedra. En aquest edifici destaca el cos de la dreta per ser més alt i la textura de paredat. Hi ha un antic portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra tapiat i al seu costat s'hi ha obert nous accessos. Destaca la finestra de la primera planta amb llinda d'arc trevolat de pedra. La coberta és a dues aigües en un cos i d'una sola vessant en l'altre. Té un jardí i camps al voltant. | 08282-4 | Carrer Can Jordana, 2 | 41.4853900,2.2701000 | 439067 | 4592899 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68678-foto-08282-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68678-foto-08282-4-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | En aquest edifici destaca el cos de la dreta per ser més alt i la textura de paredat. Hi ha un antic portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra tapiat i al seu costat s'hi ha obert nous accessos. Destaca la finestra de la primera planta amb llinda d'arc trevolat de pedra. La coberta és a dues aigües en un cos i d'una sola vessant en l'altre. Té un jardí i camps al voltant. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||||
| 68679 | Can Brossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brossa | Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2008 Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XVII-XX | Masia agropecuària. Edifici civil. Casa situada al costat de l'església de l'alegria i molt vinculada amb ella. Obra popular. El cos original està format per una planta baixa i dos pisos, cobert per una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Destaquen el portal d'entrada i el balcó central, amb les llindes, llindars i brancals de pedra. Al segle XX se li feu una important reforma, en la que s'afegí un cos a la banda lateral dreta, amb una galeria porxada elevada, cobert a quatre vessants, i una torre quadrada al mig. A la part davantera hi ha un jardí. En un rellotge de sol de la façana hi ha la data més antiga que es coneix de la construcció: 1626, i la data de la reforma, 1948. La reforma fou duta a terme per l'arquitecte Lluís Maria Riudor Capallà, un dels més prolífics arquitectes que treballaren a Tiana i que realitzà des d'obres modernistes a obres completament eclèctiques. Inicialment aquesta casa havia estat la rectoria de l'Església de la Mare de Déu de l'Alegria. | 08282-5 | Nucli de l'Alegria | Masia del segle XVII modificada durant el XIX i de nou el 1948, en aquest cas a càrrec de l'arquitecte Ramon Riudor. Està situada molt a prop de l'ermita de l'Alegria, antiga parroquial de la qual n'havia estat la rectoria. El portal és d'arc escarser i, com el balcó principal, té llinda i brancals de pedra. Corona la façana un rellotge de sol amb les dates 1626-1948. Fruit de la darrera reforma són la galeria porxada i la torre mirador. | 41.4890400,2.2714500 | 439183 | 4593304 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68679-foto-08282-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68679-foto-08282-5-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Anomenada també Can Garnier. Segles XVII, XVIIII, XIX i XX. Hi ha una bassa al jardí lateral de l'esquerra. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||||
| 68680 | Can Caneny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caneny | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XX | Masia situada al costat de les Franciscanes. Té una era de tova al davant, jardí al voltant i una bassa seca al darrere. La façana principal s'ha restaurat perdent l'aspecte de masia. A la primera planta hi ha dues balconeres amb dues finestretes al damunt. En les façanes laterals es recupera l'aspecte de màsica amb la teulada i el ràfec. | 08282-6 | Carrer Edith Llaurador | 'El centre urbà del carrer de la plaça constava de vuitanta cases de mitjana construcció, entre elles la del mesón de la casa del poble. L'anomenat Raval de la Plaça constava de 26 cases, entre elles can Marí, can Caneny, la casa del senyor Antonio de Barata (avui can Torredà) i el barri Gosch.' | 41.4871500,2.2667100 | 438785 | 4593097 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Actualment és una residència per a disminuïts psíquics. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||||||
| 68681 | Can Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cirera | Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona, Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XVII-XVIII | La façana ha estat restaurada | Masia agropecuària. Edifici civil; es tracta d'una masia distribuïda en tres cossos. L'alçat es compon de planta baixa, un pis i unes golfes que es sobrealça damunt l'altre pis, a la part central. Està cobert per una teulada amb dos vessants i un carener perpendicular a la façana. En conjunt, resulta de grans dimensions. Sobre els cossos laterals desguassa la coberta de la part central. Totes les obertures estan realitzades amb carreus de pedra, i crida l'atenció la portalada amb arc escarser i un balcó de ferro forjat amb el paviment de rajola. Al celler de la masia conserva premses de fruita de finals dels XVIII, i encara es conserva l'activitat vinícola. | 08282-7 | Camí de l'Alegria. Camí del Cementiri | L'edifici data de finals del segle XVII, començament del XVIII. El reixat exterior, que tanca la propietat, porta inscrita la data '1848', any en que es realitzà el reixat. | 41.4890500,2.2726700 | 439285 | 4593304 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68681-foto-08282-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68681-foto-08282-7-3.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Obra popular. Està envoltada de camps de conreus a diferents nivells. Hi ha tres habitatges dins la masia. | 102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||
| 68682 | Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-1 | Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona, Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XVII-XVIII | Es tracta d'una masia de planta baixa, pis i golfes amb cinc cossos interiors i laterals sense golfes. Aquests són, per tant, lleugerament més baixos, que els centrals. En el primer pis del cos del costat est hi ha un porxo integrat en el volum de l'edifici. Els buits de la façana principal tenen una composició simètrica amb balcons al primer pis. El voladís del balcó central és de passamans de ferro i maó, la resta són de pedra. La façana és estucada. La coberta és a dues vessants amb un petit desnivell entre els tres cossos centrals i els laterals. | 08282-8 | Carrer Nostra Senyora del Carme, 34-36 | 41.4856000,2.2694200 | 439010 | 4592923 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68682-foto-08282-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68682-foto-08282-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68682-foto-08282-8-3.jpg | Legal | Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Obra popular. També ho podem trobar escrit com Can Comes. | 119|102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||||
| 68683 | Can Cosme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cosme | Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XVI-XVIII | Obra popular. Edifici civil; es tracta d'una masia amb planta baixa, pis, i un cos central més elevat que els cossos laterals, cobert per una teulada amb dos vessants, que presenta tres finestres d'arc de mig punt. Destaca el portal rodó adovellat, les obertures realitzades amb pedra, i els angles de l'edifici amb carreus. Són remarcables les reformes posteriors, com és el cas de la balconada central, avui sostinguda per dues columnetes de ciment, que formen un petit porxo inferior. Queda encara part de la decoració pintada que tenia la façana i un rellotge de sol. | 08282-9 | Carrer de la Verge del Pilar, 6 | Lluís Bonet Garí, cronològicament, situa la masia al segle XVI, encara que possiblement sigui anterior. Per una altra banda, s'ha de tindre en compte que l'any 1979, l'arquitecte Josep Maria Massot, realitzà reformes a l'interior. | 41.4830000,2.2702300 | 439075 | 4592634 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68683-foto-08282-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68683-foto-08282-9-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Obra popular. Un rellotge de sol i un enrajolat de la Verge del Pilar es situen simètricament. Altres noms són Can Costa o Can Gaietà. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||||
| 68684 | Cal Cucut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cucut-0 | <p>Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana.</p> | XX inici | <p>Edifici civil amb planta, pi i un jardí circumdant. Es tracta del resultat de la reforma d'una cada més antiga , de la qual s'ha respectat tota l'estructura, però s'hi ha afegit elements decoratius nous: tot el coronament de l'edifici, que juga amb la combinació de línies trencades, i les motllures decoratives situades dalt i baix de les finestres, que donen un toc modernista a la construcció, degut especialment a l'ús de la línia sinuosa que evita qualsevol angulositat. La seva arquitectura és bastant freqüent a Tiana - estructura simple, elements decoratius tant modernistes com historicistes.</p> | 08282-10 | Carrer Anselm Clavé, 12-14. | 41.4817100,2.2687100 | 438947 | 4592492 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68684-foto-08282-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68684-foto-08282-10-2.jpg | Legal | Historicista|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Situada a la plaça de la Vila, al desnivell que es produeix. L'accés dóna a una petita placeta amb un xiprer de grans dimensions. | 116|105 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||||
| 68685 | Ca n'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nelies-0 | Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XIX | Es tracta d'un edifici aïllat, tipus masia reformada, de cinc cossos de planta baixa, un pis i golfes. L'estructura és de murs de càrrega i embigat de fusta i voltes a la planta baixa. La façana principal és de composició simètrica, portal d'arc carpanell adovellat a l'eix, balconeres a la planta pis i petites finestres quadrades a les golfes. Hi ha dues arcades a les cantonades del primer pis que corresponen a les galeries laterals. La coberta és a doble vessant de teula àrab i bigues de pi de melis. A les golfes la solera i els envans són de maó. A la planta pis hi ha dues sales, a sud i nord, amb dues alcoves, i una cuina i alcova a costat respectivament. Hi ha una cuina per planta. Es conserven les antigues xemeneies i, a la planta baixa, hi ha també un forn de pa. | 08282-11 | Carrer de la Riera de Tiana, 57-59 | 41.4777500,2.2654400 | 438670 | 4592054 | 1881 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68685-foto-08282-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68685-foto-08282-11-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Obra popular. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||||
| 68686 | Can Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabregas | Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XV-XVI | Edifici civil. Masia formada per una planta baixa i un pis. Coberta per una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Presenta un cos a la banda dreta, afegit a l'estructura inicial. Destaca la porta dovellada d'arc de mig punt i una finestra gòtica en forma d'arc conopial lobulat situada a la façana. A l'interior, a la part del darrera i paral·lel a la façana hi ha el celler, i a la part del davant hi ha la cuina a la dreta, que conserva rajoles antigues, i l'entrada amb una escala interior amb volta vista a la part del davant. Al davant hi ha l'era. A l'exterior hi ha restes d'una torre de defensa de planta quadrada i s'han trobat restes d'una vila romana. | 08282-12 | Nucli de l'Alegria | L'actual construcció sembla datar del segle XV, però el mas erigit segles abans. Hi ha documentació que remunta els seus orígens al segle XII, i des d'aleshores ha estat propietat de la mateixa família malgrat els canvis de nom. | 41.4902800,2.2723900 | 439262 | 4593441 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68686-foto-08282-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68686-foto-08282-12-3.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Masia agropecuària. Hi ha cronologies que la situen al segle XII-XIII-XV. Situada a prop de l'església vella, està envoltada de camps de conreu. Té una era de peces de tova. | 93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||||
| 68687 | Cals Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cals-frares-0 | Bonet i Garí, Lluís (1983) Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XVIII-XIX | S'està reformant | Edifici civil, es tracta d'una antiga masia transformada en casa senyorial. Té planta rectangular i l'alçat es distribueix en baixos, dos pisos, unes golfes i una coberta amb quatre vessants. Destaquen els annexos laterals, molt importants, com ara, un porxo de deu arcades sostingudes per pilars i amb elements decoratius neoclàssics com ho són les balustrades i les hídries. A la banda dreta, un accés directe duu a una petita capella. És important assenyalar quins són els elements que formaven part de la construcció inicial: a la façana es poden veure les llindes, brancals i llindars de pedra que ja formaven part de l'antic mas, així com la porta adovellada, d'arc de mig punt, que a la reforma posterior fou coberta per un balcó amb balustrades suportat per columnetes de ferro colat. Cal destacar, a la decoració, el frontó o coronació de la façana realitzat amb terra cuita, que representa motius vegetals que envolten un rellotge de sol. Damunt de totes les finestres ho a garlandes pintades i amb elements florals. La capella és un edifici religiós d'ús particular, de planta rectangular i una sola nau. El coronament ha quedat dins un mur més alt degut a la construcció d'un passatge directe entre la casa i la capella. Aquest coronament curvilini que combina les línies còncaves i convexes és l'únic element que dóna una mica de dinamisme i ritme a la petita construcció. La porta d'entrada presenta la llinda i els brancals de pedra. Al bell mig de la façana hi ha una finestra ovalada i a ala part superior es pot veure una empremta circular sense que en l'actualitat s'hi distingeixi res a l'interior. | 08282-13 | Camí del Mig, Camí de l'Alegria, Camí de Cals Frares. | Possiblement sigui un edifici del segle XVIII. És probable que la reforma dati de principis del segle XIX o almenys, la tanca exterior de ferro fou realitzada l'any 1848. El nom que rep la casa es degut a que, en un moment donat de l'evolució de l'edifici, un cop transformat, s'hi estigueren uns frares. Avui dia, la propietària no hi va mai, i els masovers s'hi estan en una petita casa lateral. | 41.4821400,2.2711500 | 439151 | 4592538 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68687-foto-08282-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68687-foto-08282-13-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | El nom de la masia ve perquè va pertànyer a uns frares agustins. Més tard, passà a mans de gent de Barcelona. Les ornamentacions neoclàssiques són del segle XIX. També anomenada Can Frares. | 102|99 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||
| 68688 | Can Garra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garra | Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XIV | Edifici molt deteriorat, cobert per l'herbassa | Masia agropecuària. Edifici civil, molt deteriorat; es tracta d'una masia, situada al recinte de Can Roca, amb planta baixa i pis, coberta amb una teulada de dos vessants i carener perpendicular a la façana. Al conjunt hi destaquen la porta adovellada amb arc de mig punt, decantada vers l'esquerra; les dues finestres del pis superior, emmarcades amb pedra així com els angles de l'edifici, fet amb carreus. Cal fer notar l'existència d'una altra construcció situada al davant de la façana, més baixa, i coberta per només un vessant. Hi destaca una portalada adovellada en pedra, en forma d'arc escarser. | 08282-14 | Camí de Can Garra, Camí de la Riera d'en Font | Edifici civil, primer datat al segle XIV i amb una posterior reforma del 1698. | 41.4754600,2.2736800 | 439356 | 4591794 | 1698 | 08282 | Tiana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68688-foto-08282-14-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Obra popular. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||
| 68689 | Can Gaietà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gaieta-0 | Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XIV-XV | Edifici civil, es tracta d'una masia d'alçat conformat per una planta baixa i un pis. Coberta per una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Al conjunt destaca, fonamentalment, la porta amb arc de mig punt adovellada, i les tres finestres gòtiques del primer pis, totes elles diferents. A la part central hi ha una finestra geminada amb una columneta esvelta que divideix l'obertura en dos; la llinda està treballada en forma de dos arcs amb una petita lobulació. A la banda esquerra del pany de paret, hi ha una altra finestreta similar, però simple i de dimensions més petites, i a la dreta també hi ha una obertura però amb arc carpanell decorat amb lobulacions i escultures a l'alçada de la línia d'impostes. Adossat, al costat de l'edifici, hi ha un porxo en molt mal estat i sense massa interès. Existeixen també, dues finestres obertes, fa poc, a la façana. | 08282-15 | Cami del Mig d'Alella | Les finestres de la façana principal són gòtiques. Actualment la casa ha estat restaurada. | 41.4822200,2.2716900 | 439196 | 4592546 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68689-foto-08282-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68689-foto-08282-15-3.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | També ho trobem escrit com a Can Gayetà i Can Gaietano. | 93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||||
| 68690 | Can Guinart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guinart-0 | Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XVIII | Obra popular. Masia agropecuària. Edifici civil; es tracta d'una masia l'alçat de la qual es compon per planta baixa, pi i unes golfes que ocupen el cos central, més elevat i cobert amb una teulada amb dos vessants i carener perpendicular a la façana. La seva planta és de tipus basilical. Destaca, especialment, perquè conserva la gran porta adovellada amb arc de mig punt, així com tots els llindars, les llindes i brancals de les obertures, realitzades amb pedra. De la mateixa manera resulta molt interessant el porxo que hi ha sota la teulada, amb un seguit de set arcs de mig punt. Sobresurt també el voladís de la teulada amb vàries fileres de teules i maons. | 08282-16 | Camí de Can Guinart. Carrer de la Riera de Tiana, 61 | 41.4788300,2.2651800 | 438650 | 4592175 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68690-foto-08282-16-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La masia ha estat restaurada i s'ha eliminat un matacà que cobria un dels arcs de la part superior, i que coincidia amb l'eix de la portada principal. També ho trobem escrit com a Can Guinard. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||||
| 68691 | Can Jordana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jordana | Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XIV | Edifici civil -masia a la qual s'accedeix per una tanca lateral- de planta de tipus basilical, amb un cos central bastant més elevat que les parts laterals. Coberta per una teulada de dues vessants i carener perpendicular a la façana. Encara que hi ha hagut algunes ampliacions per la banda esquerra, continuant amb la inclinació de la façana -allargant-la-, es pot dir que conserva perfectament la forma original. També es conserva la porta original d'arc de mig punt, formada amb grans dovelles. Les finestres han estat malmeses, al moment de fer les remodelacions, essent ampliades i eliminant les llindes gòtiques; només una d'elles conserva dos caps esculpits situats a la línia d'impostes. | 08282-17 | Carrer de Can Jordana, Camí de l'Alegria | Es tenen notícies d'aquesta masia des del segle XIV, en que es coneixia amb el nom de Can Galceran. | 41.4855300,2.2701700 | 439073 | 4592915 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68691-foto-08282-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68691-foto-08282-17-3.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Gòtic tardà. Algunes finestres així ho demostren. També ho trobem com a Can Galceran o Can Rovira Galceran, antic propietaris. | 93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||||
| 68692 | Can Marí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mari | Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6402-cat-casino_nou.htm Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XIV-XVII | Façana amb pèrdues d'arrebossat. | Edifici civil. Masia formada per una planta baixa, un pis i unes golfes. Coberta per una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Exteriorment destaca pel seu portal dovellat de mig punt, que queda una mica excèntric respecte l'eix de simetria de la construcció, així com pel conjunt de finestres realitzades amb carreus de pedra, especialment la que hi ha a la dreta. Arran de teulada hi ha quatre obertures o arcs escarsers, que pertanyen a les golfes o antic graner. Damunt el balcó principal hi ha un escut d'armes esculpit en pedra. Els murs són de maçoneria i en algunes parts s'han reutilitzat algunes peces de pedra picada i ja tallada per altres finalitats. L'interior de Can Mari destaca especialment per la seva planta baixa perfectament conservada en el seu estat original. Està formada per tres cossos perpendiculars a la façana i un situat paral·lelament en la part posterior i que ocupa l'amplada dels altres. Cadascun d'aquests cossos presenta un sostre amb bigues de fusta, sostingut per arcs diafragmàtics de mig punt. Tant els murs com es arcs estan realitzats amb carreus de pedra, excepte el cos posterior, que està realitzat amb maó i no està cobert. El primer pis o planta noble està restaurada, conservant però l'estructura original i destinada a allotjar les sales de joc i les sales d'estar del Casino. Les golfes estan ben conservades, amb el sostre de fusta i els vessants inclinats, encara que avui dia no s'utilitzen. Cal remarcar l'existència d'una escala de cargol que comunica la planta noble amb les golfes. Aquesta escala, per comptes d'un eix central, ella mateixa forma un nervi helicoïdal, permetent la creació d'un ull central; està realitzada amb pedra. Sembla probable que el cos posterior de la planta baixa de l'edifici hagi estat afegit posteriorment als altres. Finestra situada a la part dreta de la façana, és la única del conjunt decorada amb relleus escultòrics. Treballada amb carreus de pedra. Destaca especialment la llinda profusament decorada, amb un guardapols que a la part central allotja un escut amb la lletra M esculpida, sostingut per dos lleons i coronat a la part superior per antres animals híbrids. La part superior dels brancals està decorada amb petits caps d'angelets i d'altres figures, i la part baixa amb motllures. Per la seva tipologia es pot considerar com una finestra gòtica amb elements ornamentals renaixentistes, possiblement del segle XVI. Baranes de ferro, d'uns 50 cm d'alçada x i 1 m de llargada, aproximadament. La composició de cada barana forma un teixit o xarxa de volutes i elements ornamentals distribuïts de forma simètrica respecte a un eix central. Aquest eix està representat per una carassa sostinguda per puttis o figuretes nues en una actitud típica del classicisme. | 08282-18 | Carrer d'Edith Llaurador, 4-18 | Dins el recinte del Casino Nou trobem també la masia de Can Marí , esmentada ja al tombant de la primera centúria del segle XII en l'acta de consagració de la parròquia. La seva estructura és de planta baixa amb gran portal adovellat, pis i golfes i cobert amb teulada a doble vessant. Dins el recinte del Casino Nou trobem també la masia de Can Marí , esmentada ja al tombant de la primera centúria del segle XII en l'acta de consagració de la parròquia. La seva estructura és de planta baixa amb gran portal adovellat, pis i golfes i cobert amb teulada a doble vessant. Les obertures del primer pis corresponen a tres finestres i un balcó. Una de les finestres, de característiques plenament renaixentistes, presenta diferents motllures amb columnetes adossades que presenten petits caps esculpits fent de capitells de les columnes. Aquests caps són també presents a manera de mènsules del trencaaigües de perfil d'arc conopial mixtilini que remata el finestral. A l'interior de l'arc trobem l'escut de la família sostingut per dos lleons i flanquejat per animals mitològics. Entre el balcó i el conjunt de quatre petites finestres corresponents a les golfes trobem un altre escut noble amb representació d'un brollador i escenari marí. | 41.4863100,2.2679600 | 438889 | 4593003 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68692-foto-08282-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68692-foto-08282-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68692-foto-08282-18-3.jpg | Legal | Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Gòtic-Renaixement. Obra popular que actualment és un casino. Hi ha dues inscripcions esculpides sobre les dovelles laterals del portal d'entrada. A la banda dreta diu 'PER IOANNESO' i a la banda esquerra es llegeix 'FRANCESC ERAN' (potser diu Grau, però no es pot llegir gaire bé) | 95|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||
| 68693 | Can Matas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-matas | Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XVII | Façana amb pèrdues d'arrebossat. | Masia agropecuària. Edifici civil; es tracta d'una masia tipus basilical, amb un cos central elevat amb una teulada -a la dreta, hi ha una torre de planta quadrada, situada vers la part posterior- amb dos vessants i el carener perpendicular a la façana. Hi destaquen les tres obertures d'arc de mig punt que formen les golfes. Totes les obertures, les llindes i els brancals són de pedra. Criden l'atenció els tres balcons del primer pis. Sobre la façana, un annex situat a la part esquerra trenca, una mica, l'estructura de la masia, formant una petita terrassa a l'alçada del primer pis. | 08282-19 | Carrer Ferré Vidal, 15 | 41.4842200,2.2678100 | 438874 | 4592771 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Deshabitada. Només s'habita la massoveria. També ho trobem escrit com a Can Mates. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||||||
| 68694 | Can Maybé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maybe | <p>Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana.</p> | XVI-XX | <p>Masia agropecuària. Edifici civil; es tracta d'una antiga masia molt reformada, de manera que, pràcticament parlem d'un edifici nou, que ha conservat només alguns elements de l'anterior com per exemple, els finestrals gòtics situats a la segona planta -amb forma d'arc conopial amb lobulacions decoratives i la línia d'imposta esculpida-. [La resta de l'edifici, amb planta baixa i un pis, no té cap mena d'interès].</p> | 08282-20 | Camí de Can Maibé o Maybé | <p>La primera construcció es suposa va ser entre els segles XVI-XVII. Hi va haver una posterior reforma entre el 1820-1830. I una darrera en el segle XX.</p> | 41.4803200,2.2704100 | 439088 | 4592336 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68694-foto-08282-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68694-foto-08282-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68694-foto-08282-20-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Està formada per tres edificacions. Situada a l'alçada de Can Tolrà, però a la riera d'en Font. Està envoltada per camps de conreu. També ho trobem com a Can Maibé, Mas del Torrent, Can Sicres o Can Massó. | 102|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||||
| 68695 | Riera d'en Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-den-font-0 | Guardiola, M i Sabater, F. (2010). Les rieres a l Maresme: medi natural i ecosistemes. Consell Comarcal del Maresme. Mataró. | Riera natural molt comú a la comarca del Maresme. La comarca del Maresme té una plana litoral més o menys estreta seguida d'una serralada litoral força important que és drenada per una xarxa de rieres, rials i torrents molt nombrosa. Aquest relleu fa que la majoria dels nuclis urbans es situessin d'antuvi a les planes litorals al·luvials per aprofitar el relleu suau i per disposar d'aigua i terres fèrtils, tenint cada poble una o vàries rieres molt a prop. | 08282-21 | Riera d'en Font | 41.4740600,2.2746100 | 439433 | 4591638 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'espai ocupat per les rieres sovint no queda massa clar, i més si tenim en compte que la majoria de les rieres del Maresme són cursos temporers que porten aigua només en èpoques de pluges fortes, i que la intensitat dels seus cabals i amplada pot variar molt d'un any a l'altre. Aquest fet ha comportat que sovint s'hagin menys tingut i que s'hagi acabant envaint l'espai de ribera ocupat per les rieres i la vegetació associada. Els boscos de ribera tenen un paper molt important en la dinàmica i ecologia de les rieres, influenciant bàsicament tres aspectes:hidrogeomorfològics: disminueixen la força i la velocitat de l'aigua en èpoques de revingudes, estabilitzen i eviten l'erosió dels marges i disminueixen el cabal circulant però l'allarguen en el temps ja que deixen anar l'aigua a poc a poc; ecològics: creen un microclima amb menor temperatura i major humitat ambiental, són sistemes molt productius que ofereixen refugi, lloc d'aliment i cria a animals i actuen depurant les aigües i paisatgístics: són elements vertebradors del paisatge i actuen de corredors biològics. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||||||||
| 68696 | Can Masdeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masdeu | Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XVIII-XIX | Masia agropecuària. Obra popular. Edifici civil format per una planta baixa, un pis i unes golfes a la part central, que formen un cos més elevat cobert per una teulada de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, a diferència de les parts laterals de l'edifici. Destaca per l'arc de mig punt dovellat que conserva a la façana, coincidint amb l'eix central. Nous annexes s'han anat afegint a l'estructura inicial. A l'interior conserva un celler amb algunes premses molt antigues. | 08282-22 | Camí de les Hortes, accés pel carrer d'en Gosch | El celler té premses de l'any 1755. | 41.4899600,2.2659000 | 438720 | 4593410 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68696-foto-08282-22-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | També ho trobem com a Can Monserdà, Montserdà o Montcerdà, | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||||
| 68697 | Can Nolis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nolis | Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XVIII | Obra popular. Masia de planta baixa, dos pisos i una teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Flanquejant el cos central de l'edifici hi ha uns importants annexes pel que fa al volum general de la construcció: porxos amb arcades situats a les parts laterals superiors. Cal destacar també que el pis més alt, les golfes, data de la darrera reforma. El portal d'entrada té els brancals i la llinda treballats amb carreus de pedra. A l'interior es conserva una cuina original, tota enrajolada. | 08282-23 | Carrer Edith Llaurador, 27-29 | La reforma de l'edifici, que originàriament podria datar del segle XVIII, fou realitzada l'any 1900. Abans que s'instal·lés la família Nolis era coneguda amb el nom de Can Monràs. A finals del segle XIX, Joan Nolis, de Barcelona, l'hi comprà als Monràs. Al 1906 la va deixar als seus fills, els quals la van reformar. | 41.4876700,2.2648400 | 438630 | 4593156 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68697-foto-08282-23-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | És un habitatge. És una casa d'estructura simètrica, fins i tot en els façanes laterals (galeries). També ho trobem com a Can Monràs. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||||
| 68698 | Ca n'Orella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-norella | <p>Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana.</p> | XV | <p>Masia agropecuària dividida en sis habitatges. Situada a la part baixa de la riera transitable té una era molt ampla amb una gran bassa-safareig. Té murs de càrrega, sostres de bigues de fusta i revoltons ceràmics. El portal de mig punt dovellat, el balcó de la planta pis i les dues finestres amb arc de les golfes, marquen un eix desplaçat del vèrtex del carener.</p> | 08282-24 | Riera de Tiana, 66 | <p>Els origens, d'aquesta masia agropecuària, els trobem al segle XV. Els darrers propietaris, des de 1888, van dividir el mas als anys 20 en sis habitatges.</p> | 41.4801600,2.2662800 | 438743 | 4592321 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68698-foto-08282-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68698-foto-08282-24-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||||
| 68699 | Can Parxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parxet | Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XV-XVIII | Masia agropecuària. Edifici civil; es tracta d'una masia amb alçat estructurat amb planta baixa i pis. L'edifici està cobert per una teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Sobre el vessant dret de l'edifici, destaca, una torre de planta rectangular, coberta amb quatre vessants. Aquesta torre presenta, a més, tres finestres amb arc de mig punt a la part superior. Degut a la construcció de la torre, la teulada ha estat elevada pel damunt del nivell original. La masia conserva totes les obertures de la façana, realitzades amb pedra treballada, així com un portal rodó. Els edificis veïns, actualment, estan destinats a cellers i magatzems. | 08282-25 | Camí de Can Garra | Antoni Sunyol comprà la finca i la casa el 1814. Llavors el nom de la casa era el mateix d'ara. El tipus de la masia primitiva de dos aiguavessos data del segle XV-XVI. Més tard al segle XVIII s'aixecà un tros la coberta i la torre-mirador de planta quadrada. Des de l'any 1920 s'elabora cava, el qual porta el mateix nom del mas. Encara que la tècnica ha evolucionat, les antigues caves encara fan el seu servei. | 41.4740700,2.2735100 | 439341 | 4591640 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68699-foto-08282-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68699-foto-08282-25-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Obra popular. Dels segles XV-XVI-XVIII. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||||
| 68700 | Can Pere Morell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-morell | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XVII-XVIII | Masia agropecuària. Té una torre adosada. Presenta murs de càrrega de pedra, creant tres cossos perpendiculars a la façana principal, bigues de fusta i llates de fusta a la teulada. Situada aprop de la riera, té una era de tova al davant convertida en un jardí. Està envoltada de camps. | 08282-26 | Camí de Dalt d'Alella, 15 | 41.4874300,2.2698900 | 439051 | 4593126 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68700-foto-08282-26-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Actualment és el Restaurant Mas Blanc. Era l'antiga masoveria de Can Nolis (casa petita) dels terrenys més allunyats | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||||
| 68701 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-6 | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XVIII | Masia agropecuària alineada al carrer Lola Anglada. Situada al centre del poble. La seva era ha esdevingut una petita plaça. Aquest racó és conegut amb el nom de Racó de les pedres i rajoles d'en Pere Salarich. | 08282-27 | Carrer Lola Anglada, 18 | 41.4823200,2.2691200 | 438982 | 4592559 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68701-foto-08282-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68701-foto-08282-27-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | És celler i habitatge. Al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana apareix com a Can Piera. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||||
| 68702 | Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-6 | Bonet i Garí, Lluís (1983) Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XVII | Façana amb pèrdues d'arrebossat. | Edifici civil amb construccions annexes; es tracta d'una masia de grans dimensions, de planta quadrada i que s'alça, pràcticament, en forma de cub desenvolupant la planta baixa, dos pisos i una coberta de quatre vessants. Els angles de l'edifici estan realitzat amb carreus. Destaca la composició de la façana, amb una porta adovellada de mig punt a la planta baixa, i tres finestres a cadascun dels pisos superiors, amb els llindars, les llindes i els brancals de pedra. De fet, es pot apreciar perfectament com les finestres del pis superior han estat modificades, essent reduïdes; també sembla com si manqués un rellotge de sol o un escut, al centre de la façana. Cap esculpit adossat al mur per la part posterior. D'uns 30 cm d'alçada, aproximadament. Destaca pel seu les seves línies: cara rodona, ulls ametllats, nas recte, cabell molt esquematitzat, gran bigoti, que a més d'estar esculpit, està pintat amb una senzilla ratlla negra. De la boca surt un tub de ferro, actualment sense cap mena d'utilitat. Malgrat l'esquematisme, es marquen les arrugues del front amb petites línies incises. Porxo i finestra gòtica Annex realment important i que modifica l'aspecte general de la façana. Ocupa tota la planta baixa i lateralment arriba fins l'alçada del primer pis. La planta baixa està formada per grans arcs carpanells molt rebaixats i suportats per pilars i la planta alta està formada per una arcada d'arc de mig punt. Lateralment i en la part exterior de l'edifici es hi ha una finestra típicament gòtica en forma d'arc conopial lobulat i amb figures de caps treballades. Això podria indicar que hi hagué una construcció anterior a l'actual, de la que se'n conservaria la finestra. | 08282-28 | Camí de la Riera d'en Font, 27 | Existeix una data inscrita a la pedra, '1676', encara que en realitat no se sap a que pot correspondre ja que no està pròpiament dins d'aquest edifici, sinó a una annex lateral, sota el porxo. | 41.4757700,2.2740300 | 439386 | 4591829 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68702-foto-08282-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68702-foto-08282-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68702-foto-08282-28-3.jpg | Legal | Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Obra popular. Gòtic tardà. Actualment és un restaurant. | 119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||
| 68703 | Can Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roses-0 | <p>Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana.</p> | XVIII | <p>Habitatge. Edifici civil. Masia avui dia integrada dins un àmbit urbà. De planta basilical, està formada per uns baixos, un pis i un cos central més elevat que forma les golfes, cobert per una teulada a dues vessants. A les golfes destaquen tres obertures d'arc de mig punt. El portal principal està format per carreus de pedra. Tot el conjunt età envoltat per un ampli jardí.</p> | 08282-29 | Carrer Doctor Mascaró, 2 | <p>En una pedra original de l'edifici i que avui es troba al jardí, hi ha la data de 1759 gravada.</p> | 41.4831300,2.2677900 | 438872 | 4592650 | 1759 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68703-foto-08282-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68703-foto-08282-29-2.jpg | Legal | Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | En l'eix hi ha el portal d'arc de mig punt dovellat, un balcó a la planta pis i tres finestres d'arc de mig punt a les golfes. | 119|102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||
| 68704 | Can Rovirosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovirosa | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XVII | Antiga masia, actualment adossada i dividida en tres habitatges. La composició de la façana ha estat modificada per la partició de l'edifici i el cos annexe lateral. La disposició de les obertures no és l'original i ve determinada per la nova disposició interior. Hi ha un portal d'arc de mig punt dovellat de pedra. Al primer pis, hi ha finestres balconeres. | 08282-30 | Carrer d'en Gosch | Englobat en el conjunt d'edificacions del carrer d'en Gosch va ser l'Antic ajuntament de Tiana, fins que el 1896 es construí l'altre edifici a la Plaça de la Vila. | 41.4881100,2.2661100 | 438736 | 4593204 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68704-foto-08282-30-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Té una petita era al davant que serveix d'accés als diferents edificis que l'envolten. Té una bassa amb un sobreeixidor de la mina del carrer d'en Gosch. També ho trobem com a Mas Rovirosa. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||||
| 68705 | Can Sentromà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sentroma | <p>Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, http://lalocal.tianat.cat/mor-josep-paris-personatge-important-de-tiana/ https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0065977.xml Padrós, Josep Maria (2006). La Tiana desconeguda. Tresors de la vall de Montalegre. Ajuntament de Tiana. Tiana. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana.</p> | XIV-XVI | <p>La masia de Can Sentromà, bastida sobre una antiga vil·la romana, és situada al peu del turó de Montalegre, a ponent del terme municipal de Tiana. Constitueix un bon exemple de pervivència d'un assentament humà des d'època romana fins l'actualitat. L'actual edifici correspon a la transformació d'un gran casal gòtic dels segles XV i XVI, ampliat posteriorment, en un casal d'aspecte modernista. La vil·la romana, localitzada casualment i excavada des del 1934, s'estén al voltant i per sota de l'actual casa. S'organitzava entorn d'un pati central, al voltant del qual es distribuïen diverses dependències, col·locades a alçades diverses, sobre terrasses, per tal d'adaptar-se al desnivell del terreny. Al Nord hi ha una renglera de 9 habitacions, amb paviments d' 'opus signinum' i terra batuda. A sobre es feren dues cambres més. Al costat Est del pati hi havia un dipòsit, i un espai buit que potser era una entrada a la vil·la. Donat el caire, en conjunt, de la part excavada, sembla que devia pertànyer a l'àrea industrial i agrícola de la vil·la. L'edifici actual, gòtic, consta de planta baixa i un pis, a més d'una petita golfa i les dependències auxiliars. És flanquejada al seu cantó esquerre per una torre, amb finestrals gòtics i matacà, coronada per merlets fets el segle passat, que continuen per tota la façana. El segle XIX, hom hi afegí elements -finestrals, una porta adovellada- procedents d'altres llocs. A la dreta de la casa hi ha la capella gòtica, edificada sobre una anterior capella romànica esmentada el 1068, de la qual s'han trobat el basament i restes de pintures murals. La casa està formada per dos cossos diferenciats: una torre de planta quadrada situada a l'esquerra del conjunt, i la façana pròpiament dita. Destaca la porta dovellada i els finestrals gòtics de diferents tipus: conopials i carpanells decorats amb motllures i escultures, geminats suportats per columnetes altes i primes, etc., així com elements típics de l'arquitectura medieval, com les barbacanes i els merlets, que donen un aire de castell-fortificació i que foren realitzats durant el període historicista del segle XIX. L'interior ha estat molt modificat també al segle XIX. Els sostres són embigats amb fusta. Hi ha una porta que condueix directament des de l'exterior a l'actual celler. Formada per una llinda i brancals de pedra, sobre la qual hi ha inscrita la data de 1350. Sembla ser que aquesta porta havia estat sobreposada a una altra anterior de mig punt i de la qual en resten les dovelles de la part superior. El celler reflexa la gran activitat en la producció de vins que s'ha anat exercint fins l'actualitat. Conserva una gran quantitat de botes antigues, així com premses i altres útils de llarga tradició i considerable antiguitat. Al costat de la casa hi ha una capella del segle XVI.</p> | 08282-31 | Carrer Riera Montalegre, 2 | <p>La vil·la trobada al subsol de Can Sentromà neix segurament a finals del segle I aC. El segle I dC es construeix la paret que tancà el pati de la vil·la pel cantó Sud. Durant la primera meitat del segle II s'hi varen adossar diverses habitacions, que contenien sitges per a l'emmagatzematge del gra, les quals posteriorment foren substituïdes per 'dolia'. Durant la segona meitat d'aquest segle es reestructurà la zona, construint una gran nau pavimentada amb pedres, possiblement destinada a l'emmagatzematge, i diverses habitacions. A mitjan segle III, aproximadament, s'abandonà aquesta àrea, restant només en ús la gran nau citada abans. Cap a finals d'aquest segle es revifa el nou sector, es reaprofita la nau magatzem i es construeixen al seu voltant noves habitacions, sembla que aquesta àrea es desocupà a la segona meitat del segle IV, però de tota manera la vil·la seguí existint durant els segle VII-VI, com ho palesen les ceràmiques que hi foren trobades, enllaçant segurament amb la masia medieval. L'edifici actual correspon, tanmateix, a un mas d'època gòtica (segles XV-XVI) ,ampliat el segle XIX i convertit en un casal neogòtic. El nom de Sentromà prové de l'antiga capella ja dedicada a Sant Romà des del segle XI. Hereus dels Sant-romà, ja citats al segle XII, són els Fortuny. Epifani de Fortuny, baró d'Esponellà i propietari del mas, ha dirigit i potenciat excavacions arqueològiques a partir de la descoberta fortuïta d'una vil·la romana el 1934. Una de les anècdotes que sempre recordava Josep París va ser quan ell era alcalde de Tiana i Epifani Fortuny era Baró d'Esponellà (propietari de Can Sentromà). A més del títol nobiliari, Fortuny també era cònsol general de Mònaco a Catalunya, fet que encara es recorda a la masia amb una inscripció a una porta. Amb motiu del seu càrrec, el baró, acompanyat de l'aleshores alcalde París i la seva dona, van rebre la visita del príncep i la princesa de Mònaco, que no eren altres que Rainiero i Grace Kelly, i els van oferir un sopar a Can Sentromà, on vivia el baró. La casa conserva un arxiu amb documentació familiar des del segle XIV que és consultable prèvia sol·licitud, així com una col·lecció del material de les excavacions arqueològiques d'inicis del segle XX, imatgeria barroca, numismàtica, i una biblioteca.</p> | 41.4820900,2.2575200 | 438013 | 4592542 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68705-foto-08282-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68705-foto-08282-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68705-foto-08282-31-3.jpg | Legal | Gòtic|Barroc|Neoclàssic|Historicista|Romà | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-07-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La torre romànica és cilíndrica, de la qual exteriorment només se'n pot veure la meitat, suportada per una rafa o contrafort, feta amb maçoneria i actualment coberta per una petita teulada; es poden veure petites espitlleres i a la part superior hi ha dues finestres tapiades. Possiblement en origen fou una torre de defensa. Tot l'edifici queda envoltat per un jardí realitza amb elements neoclàssics i de concepció romàntica. Destaca especialment l'escalinata al davant i a la dreta de l'edifici, avui quasi del tot coberta de vegetació, la fornícula d'arc de mig punt coronada amb l'escut de la família, escultures neoclàssiques, hídries, etc. Hi ha un reixat que tanca el segon pati situat davant de la façana, que prové d'un antic edifici situat on és ara l'Hotel Ritz de Barcelona i que havia estat propietat de la família de Can Sentromà. | 93|96|99|116|83 | 45 | 1.1 | 1772 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||
| 68706 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-11 | Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XIV | Masia agropecuària. Es tracta d'una masia de tres cossos. La façana principal és asimètrica. En l'eix del carener hi ha un portal adovellat de pedra lleugerament desplaçat i una finestra conopial. L'altra línia de finestres és a tocar de l'edifici adossat a la cantonada esquerra on la del primer pis és conopial. En el costat dret hi tenia un edifici adossat que en ser eliminat ha quedat cec. La façana lateral s'ha transformat en una casa entre mitgeres tradicional amb porta i balcó gairebé centrats, finestres laterals disposades desordenadament, cornisa i acroteri amb balustre ceràmic. La façana principal és estucada amb un to terrós clar i la lateral pintada de blanc amb sòcol taronja. La coberta és a dues vessants de teula àrab. L'estructura de l'immoble és de parets de càrrega. Aquesta casa s'alça sobre la plaça de la Vila, on l'era restaurada s'ha convertit en una plaça amb una font. | 08282-32 | Plaça de la Vila | 41.4817700,2.2687100 | 438947 | 4592498 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68706-foto-08282-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68706-foto-08282-32-3.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Obra popular. Masia agropecuària. Actualment és el Centre de la Coral de la Joventut Tianenca. També ho trobem com a Can Senromà de Vila. | 102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||||
| 68707 | Can Tolrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tolra-0 | <p>Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana.</p> | XIV-XV-XVI | <p>Masia agropecuària. Edifici civil; es tracta d'una masia amb planta baixa, pis i coberta amb teulada a sues aigües i carener perpendicular a la façana. Al costat dreta d'aquesta, hi ha un petit rafal adossat . En temps posteriors a la construcció inicial s'han obert algunes finestres sobre la façana. Destaca especialment el seu portal rodó, adovellat, i dues finestres gòtiques del primer pis -una d'elles d'arc conopial i l'altra amb arc carpanell-. Totes dues estan profusament decorades amb lobulats i caparrons esculpits a la línia d'impostes.</p> | 08282-33 | Riera d'en Font. Torrent dels Grills | <p>La primera data de referència que es té sobre la casa, el 1606, és un dibuix arxivat a la Diputació Provincial de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, al 1918, on està escrit que la casa era feta sobre fusta. Avui queda poca cosa d'aquella estructura inicial.</p> | 41.4804000,2.2727700 | 439285 | 4592343 | 1606 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68707-foto-08282-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68707-foto-08282-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68707-foto-08282-33-3.jpg | Legal | Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Gòtic tardà. La masia fou restaurada l'any 1980. També ho trobem escrit com a Cal Tolrà. | 119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||
| 68708 | Can Torredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torreda | Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XVII | Masia agropecuària. Edifici civil, es tracta d'una masia amb planta basilical, amb un cos central més elevat cobert per una teulada de dos vessants i dos cossos laterals d'un sol vessant. L'alçat està conformat per una planta baixa, un pis i unes golfes. Destaca la porta adovellada d'arc de mig punt, original, malgrat la resta d'obertures hagin estat modificades, així com els annexos laterals -un per banda-, especialment el de la dreta. Aquesta darrera, és una petita capella en desús a la qual s'accedeix mitjançant una porta rectangular amb els brancals i la llinda de pedra; a la part superior hi ha un petit òcul a la part superior i un coronament amb els angles tallats amb forma còncava, i del qual falta la seva part central, possiblement formada per un campanar simple. | 08282-34 | Carrer Edith Llaurador, 31 | Masia agropecuària del segle XVII. L'accés es produeix a través d'un barri de ferro forjat del 1877, delimitat per dos pilars. | 41.4883700,2.2648100 | 438628 | 4593234 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Té una capella de dimensions reduïdes annexe a la casa. Situada a la sortida del poble i a l'inici de la carretera de la Conreria, té els seus terrenys que voregen els de Can Nolis. Les tanques que els delimiten de la carretera són de paredat. Té una era de sorra. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||||||
| 68709 | Can Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-2 | Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XIII-XIV | Façana amb brutícia i pèrdues d'arrebossat | Edifici civil. Masia formada per una planta baixa i un pis, coberta per una teulada a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. Destaca especialment pel portal d'arc de mig punt dovellat, que no correspon a l'eix central de la façana, i per la finestra gòtica treballada en forma d'arc conopial. Entre els annexes adossats a l'antic edifici destaca el de la part posterior, construït amb maçoneria i que resulta interessant per la perfecta adaptació al desnivell del terreny, cobert a dues vessants, una d'elles desproporcionadament llarga. | 08282-35 | Camí de la Riera d'en Font. | Sembla ser que la primer notícia coneguda sobre Can Vilà data de l'any 1300 i que l'any 1777 fou reformada. Conté elements característics del segle XIII com les voltes i arcs de la planta baixa. | 41.4745100,2.2774000 | 439666 | 4591686 | 1300 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68709-foto-08282-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68709-foto-08282-35-2.jpg | Legal | Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Gòtic tardà. La finestra lateral esquerra de la façana principal pertany al gòtic tardà. Obra popular. | 119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||
| 68710 | Ajuntament de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-tiana | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX final | Edifici civil format per dos cossos laterals de planta baixa i pis, i un cos central més elevat sobre el que recau la major part de l'ornamentació. Aquest cos tendeix a marcar la verticalitat de l'edifici, contrastant amb els cossos laterals, Cal destacar el pòrtic inferior suportat per dos pilars, la balconada que ocupa tot el segon pis del cos central, les motllures geomètriques que decoren les finestres, les balustrades de les finestres dels cossos laterals, la cornisa suportada per mènsules que s'allarguen i recorren gran part de la façana, arribant a esdevenir veritables elements decoratius, i les antefixes que decoren la mateixa cornis. Les cobertes del terrat són transitables. | 08282-36 | Plaça de la Vila, 1 | Edifici del 1896 projectat per l'arquitecte Isidre Reventós i Amiguet. | 41.4817400,2.2690100 | 438972 | 4592495 | 1896 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68710-foto-08282-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68710-foto-08282-36-3.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Isidre Reventós i Amiguet | Compost per dos edificis: l'antic i l'annex de l'antiga escola. L'interior molt reformat té un pati central de l'antiga escola. A l'edifici antic, l'escala principal està en el cos central com a accés a la sala de plens. Ha estat reformat per la unió d'ambdòs edificis. | 102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||
| 68711 | Ermita Mare de Déu de l'Alegria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-mare-de-deu-de-lalegria | http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/08/lalegria-de-tiana-maresme.html Toffoli, Josep Maria (2000). Història de l'Alegria d'ahir fins avui. Noucents anys d'història de la parròquia de Tiana. Ajuntament de Tiana. Regidoria de Cultura. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0065977.xml | XII/ XVIII | Edifici religiós; es tracta d'una petita església de només una nau, de planta rectangular acabada amb un absis poligonal. A la part posterior dreta de l'edifici, destaca especialment el seu campanar amb planta quadrada, la base del qual està fiada a dins l'església. Uns finestrals ogivals s¡obren a la part alta, culminada amb merlets i una teulada amb quatre vessants molt inclinats, fruit d'alguna reforma posterior. La façana, molt retocada, fuig de l'estil gòtic i és d'una absoluta simplicitat: un òcul a la part superior, i una porta amb la llinda i els brancals de pedra. Hi ha annexos posteriors a la part dreta de l'edifici, especialment unes torretes llanternes d'estil barroc. | 08282-37 | Camí de l'Alegria | L'ermita de l'Alegria fou l'antic temple parroquial de Tiana, que fou consagrat l'any 1104 i refet a la seva totalitat a l'alta Edat Mitjana, amb el mateix estil gòtic que es conserva a algunes de les seves parts. Posteriorment hi hagueren noves reformes: sobre la llinda de la porta principal hi ha inscrita la data de '1729'. Els documents més antics en que es fa referència al culte a la Mare de Déu de l'Alegria es remunten a la segona meitat del S. XVII. No hi ha constància de l'antiguitat del culte a la Mare de Déu de l'Alegria per part dels pescadors de Montgat, doncs no s'ha trobat cap document que faci referència a la constitució de la Confraria. Malgrat això cal pensar que és de l'època citada, mitjans o finals del S. XVII, doncs l'antiga imatge del 1701 duia la inscripció: Patrona dels Pescadors que es venera en la Parròquia de Tiana. Malauradament aquesta imatge fou destruïda l'any 1936. No és fins el 29 de juny del 1732 en que es documenta l'existència de la Confraria de Pescadors, amb un acta que diu així: Convocat y congregat lo consell general dels confrares de la Confraria baix la Invocació de Nostra Señora de la Alegria construida en la parroquial Iglesia de St. Cipria de Tiana Bisbat de Barcelona en la Rectoria de dita Iglesia parroquial en la qual invocació intrevingueren y foren presents. Segueix la relació dels administradors: Pau Batlle i Esteve Milás i de 14 confrares i el motiu de la convocatòria que era el de prohibir anar a pescar els dies de festa baix sanció de sis sous. De notable interès per la història de la Confraria és un llibre de comptes que es conserva en l'arxiu parroquial de Tiana i que abasta els anys 1766 fins el 1816. A partir de l'any 1816 no trobem cap document a l'arxiu parroquial de Tiana que faci referència a la Confraria de la Mare de Déu de l'Alegria. És justament l'any en que en uns terrenys cedits per en Pau Matheu-Alsina Sanpere comencen les obres de construcció de la futura església parroquial de Sant Joan i Santa Maria de Montgat, obres que per manca de suport econòmic restaran aturades quaranta anys. Quan el 29 de desembre de 1867 deu anys desprès de la seva benedicció es declara parròquia, als montgatins ja no els hi cal anar a la parròquia de Sant Cebrià i el culte a la Mare de Déu de l'Alegria desapareix. Pel que fa a la confraria de pescadors no en tenim cap testimoni des d'aquell llunyà 1816 fins l'any 1857 de la benedicció del nou temple. L'única dada que hem trobat d'aquells anys és l'existència l'any 1888 d'una mútua amb el nom de Sant Jaume, que el 1910 figurava com Confraria de Sant Jaume. Pel que fa al de l'antiga patrona dels pescadors, la Mare de Déu de l'Alegria, seguia al seu altar, sense que se li retés cap ofici ni devoció especial, doncs els que havien sigut els seus devots, els pescadors, ja no hi pujaven. L'any 1886 fou consagrat l'actual temple parroquial de Sant Cebrià de Tiana. Això portà com a conseqüència que el temple primitiu quedés tancat totalment al culte i l'advocació de la Mare de Déu de l'Alegria s'oblidés, tot i que conservà al seu interior l'altar i l'imatge. Cap el 1908, un grup de tianencs amb gran amor pel seu poble i les seves tradicions, va impulsar la restauració de l'antiga església parroquial i el culte a la Mare de Déu de l'Alegria, traslladant l'imatge des del seu altar al presbiteri, com a titular del temple, anomenat des d'aleshores ermita de l'Alegria. També es va instaurar la celebració per la diada de Pasqua de Resurrecció d'un aplec, molt celebrat tant pels tianencs com pels montgatins, així com l'edició d'uns Goigs que, en recordança del patronatge de la Confraria de Pescadors. L'actual església parroquial és un elegant edifici d'estil gòtic tardà, d'una nau i absis poligonal amb campanar de torre quadrada; el 1970 va ser decorat amb pintures murals d'Ignasi M. Serra Goday. El Dilluns de Pasqua s'hi celebra un aplec. | 41.4890400,2.2712900 | 439169 | 4593304 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68711-foto-08282-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68711-foto-08282-37-3.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Presenta una nau amb capelles laterals. Té un absis a la nau central i una torre adossada (el campanar). Va ser església parroquial del poble fins que es va construir l'actual (s.XIX) degut al creixement de la població. La primera construcció data del segle XI. La nau i el campanar són del segle XVI, quan es produí una restauració. Més tard, al 1729, s'hi va fer un reforma. Envoltada de camps de conreu. Una taula, bancs de pedra, una font i plantació de xiprers conformen l'espai. La volta i els paraments són pintats i arrebossats. L'absis està pintat pel Sr. Ignasi M. Serra Goday, qui el va finalitzar l'any 1972. Té un paviment ceràmic amb lloses-làpides. Antiga Església Parroquial de Tiana, Mare de Déu de l'Alegria. | 93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||||
| 68712 | La Conreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-conreria | Pérez i Gómez, Xavier, 'Breu història de la Conreria', Notes, Número 11, 1997, pàgs. 59-69. Padrós, Josep Maria (2006). La Tiana desconeguda. Tresors de la vall de Montalegre. Ajuntament de Tiana. Tiana. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XII-XVIII | Edifici d'origen religios de planta soterrani de grans dimensions construida al voltant d'un claustre. Al segle XX es va annexionar un nou edifici i es va elaborar un nou pati interior. La seva façana principal és simètrica amb la porta d'entrada a l'eix central. Trobem una seqüència de finestres i sense elements decoratius. La teulada es feta amb teula àrab a dues aigües. En l'estructura de l'edifici trobem arcs, voltes i embigats de fusta. | 08282-38 | Carretera de Badalona a Mollet, km 6 | L'indret fou ocupat al segle XIII per un priorat de monges agustines que, el 1362 van traslladar-se a Barcelona, a l'actual carrer de Montalegre. A començament del segle XV s'hi instal·len els cartoixos.Posteriorment és destinat a residència dels germans i a granja de conreu del monestir, d'on prové el nom de Conreria. Des del 1998 està cedit a la Fundació Pere Tarrés. L'edifici va ser reformat el 1568 i, de nou, el 1790. D'aquesta darrera reforma en són fruit el claustre i l'església. | 41.4915000,2.2524500 | 437599 | 4593590 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68712-foto-08282-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68712-foto-08282-38-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Obra popular. Antic seminari de culte. Utilitzat com a alberg i lloc d'activitats, reunions, juvenils. Pertany a la Red Española de Albergues Juveniles. Situat al capdamunt de la muntanya en un lloc privilegiat per les seves vistes. Alberg la Conreria. També dit Seminari Menor de la Conreria. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||||
| 68713 | La Cartoixa de Montalegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cartoixa-de-montalegre | Bofarull, Anna Maria «Testimoni de l'orde Cartoixà». Sàpiens [Barcelona], núm. 101, març 2011, p. 65. Caballeria Lamelas, Enric; Palacio Serra, Francesc «Montalegre: institut antituberculós i hospital d'invàlids de guerra». La Cartoixa de Montalegre 1415-2015. La Província Cartoixana de Catalunya. Actes del XXXIV Congrés Internacional sobre la Cartoixa. Ajuntament de Tiana i Analecta Cartusiana [Tiana i Salzburg], 2015, pàg. 249-258. Fossas i Pi, Modest. Cartuja de Montalegre : memoria descriptiva leida en la excursión hecha al monasterio por la Asociación de Arquitectos de Cataluña en 11 de mayo de 1884. Barcelona: Associació d'Arquitectes de Catalunya. Pladevall, Antoni; Los monasterios catalanes, Edicions Destino, Barcelona, 1970. Pérez Gómez, Xavier; La cartoixa de Montalegre. Drets feudals i conflictes jurisdiccionals (1415-1602), Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 2004. http://www.chartreux.org/es/casas/montalegre/index https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0065977.xml Padrós, Josep Maria (2006). La Tiana desconeguda. Tresors de la vall de Montalegre. Ajuntament de Tiana. Tiana. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XV | Conjunt d'edificis religiosos dividit en tres sectors. El primer està habitat per conversos, amb porteria, fusteria i al tres dependències. El segon té dependències comunes, com l'església, bastida el 1415-63, gòtica, amb un portal afegit el 1625, el menjador, la sala capitular i les capelles entorn un petit claustre. El tercer sector és el destinat a la vida eremítica, està format per dos grans claustres amb 30 cel·les al voltant. El primer sector fou acabat el 1448, amb la cel·la prioral i 16 cel·les per als monjos, i el segon fou construït unit al primer, el 1636, amb 13 noves cel·les. L'església és un edifici religiós format per una sola nau alta i esvelta, de 35,40 m de llarg per 8,4 m d'amplada. No presenta capelles laterals, com mana la norma dels cartoixans. La nau està coberta amb tres voltes de creueria ogivals i el presbiteri amb una volta d'arestes que conflueixen en una clau, Dos fragments de mur i una reixa separen el cor dels cartoixans i el dels aliens a l'orde. A l'esquerra de l'absis hi ha la sagristia i, al fos del presbiteri s'obre el Sagrari. La porta principal del temple és d'estil gòtic, molt ben treballada, amb arquivoltes molt fines i dos pinacles adossats al mur que la flanquegen. La cartoixa consta de tres claustres, el més antic és el més petit i es comunica directament a l'església, és quadrat, de 17,5 m de costat, amb sis arquets a cadascun d'ells, suportats per columnes cilíndriques, amb basa i capitell octogonals, sense escultura. Els arcs estan agrupats de tres en tres sota un arc exterior. Les voltes són ogivals amb arestes vives. El claustre central mesura 53,7 m de costat i l'últim fa 53,7 m x 46,5 m. Ambdós presenten columnes i voltes similars a l'anterior. Estan envoltats de cel·les individuals, que encara que molt senzilles presenten una petita sala amb xemeneies, una alcova, menjador, lavabo i jardí. Es combina la pedra dels elements arquitectònics amb el maó dels murs. Entre els dos claustres hi ha una torre de defensa medieval, restaurada, procedent de la primitiva construcció. Té una torre de defensa de planta rodona que possiblement pertanyia a una antiga masia. Actualment forma part de les dependències de la Cartoixa de Montalegre. Modificada a la seva part superior amb uns acabats i una teulada d'èpoques més recents. Conserva la corsera i diverses espitlleres. | 08282-39 | Carretera de la Conreria | L'any 1247 ja hi ha notícies de l'existència en aquest indret del convent femení de Montalegre, construït per acollir una petita comunitat femenina de monges agustines. El convent s'edifica en un solar donat pels senyors feudals de la família Campsentelles. El dia 31 de juliol de 1250, el bisbe de Barcelona puja a Montalegre i beneeix la capella del convent de Montalegre. El 1286 el monestir va rebre una donació generosa gràcies a Ramon de Sentmenat, senyor de Campsentelles, i de la seua muller. Tot i així, l'any 1362, a causa de la soledat i aïllament del lloc on es trobava el convent, la comunitat decidí traslladar-se a Barcelona, a l'indret on actualment hi ha l'església de Santa Maria de Montalegre de la Casa de la Caritat de Barcelona. El 1399, s'hi instal·la un grup d'ermitans, entre ells Arnau de Torrevella. El conjunt monàstic va passar per diversos compradors fins que l'any 1409 el va adquirir l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. L'any 1415 la necessitat de diners de l'Hospital, el va fer vendre el monestir. Fou adquirit pel prior de Vallparadís, el qual necessitava un recinte major per a la seva comunitat. El mateix any s'iniciaren les obres de la nova cartoixa. Posteriorment, el 1434 se'ls va unir una petita comunitat de monjos procedents del monestir de Sant Pol. Les obres finalitzaren l'any 1463. Les obres foren dirigides per Joan de Nea, monjo de Portaceli, procurador i ecònom de Montalegre entre 1423 i 1459. El segle XIX fou un segle de desgràcies per a la cartoixa, entre 1808 i 1814, la comunitat va haver d'abandonar el monestir degut a la guerra del Francès. Més tard, entre els anys 1820 i 1824, la inestabilitat del país, i el Trienni liberal, van ocasionar una nova fugida. Finalment, el 1835, la desamortització de Mendizábal suposà l'exclaustració definitiva, la confiscació dels seus béns, i el saqueig i posterior incendi de la cartoixa. L'any 1867 s'iniciaren les gestions per part del gran procurador de la Grande Chartreuse per a la recompra de Montalegre. Aquestes gestions, però, es paralitzaren el 1868 pel destronament d'Isabel II. Durant el període en què els monjos no habitaren la cartoixa, el monestir va servir com a caserna militar primer i després s'utilitzà com a hospital. El 1901 s'instal·là una nova comunitat de monjos procedent de França, formada per 29 pares i 23 germans. Durant els fets de la Setmana Tràgica de 1909, s'hi va instal·lar una dotació de la Guàrdia Civil amb la funció de protegir a la comunitat dels possibles atacs. La dotació va romandre-hi fins a l'any 1915, instal·lada en el que avui dia es coneix com 'la casa de les monges'. La Guerra Civil va afectar novament a la comunitat, els 21 pares i els 16 germans es dispersaren, morint sis d'ells assassinats durant els primers dies. L'Ajuntament de Badalona hi instal·là un hospital per a tuberculosos que va estar en funcionament fins a desembre de 1938, quan el govern central a Barcelona va instal·lar un hospital d'invàlids de guerra, que funcionar durant poc menys d'un mes. Al 1939 els monjos van tornar a la cartoixa, en la qual s'instal·là el seminari menor de la diòcesi. Aquest seminari va tancar el 1998 per la seva inviabilitat econòmica. L'edifici que ocupava el seminari (la Conreria) se cedí a la Fundació Pere Tarrés i actualment funciona com a casa de colònies. | 41.4884400,2.2539900 | 437725 | 4593249 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68713-foto-08282-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68713-foto-08282-39-3.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Saéz Puig | L'entrada és permesa als homes. Les dones, en comptades ocasions, han pogut veure alguns dels seus espais. Als vessants de la Serralada Litoral, al NW del terme, en un lloc arrecerat (inicialment dit Mons Alacris i després Mons Hilaris o Montalegre) hi ha la cartoixa de Montalegre, formada a partir del 1415 en terrenys d'un antic convent de monges augustinianes. Aquest priorat femení de donades o canongesses era al solar de l'actual Conreria, al cim de la carena, prop del coll de Montalegre, priorat fundat a l'inici del segle XIII i que el 1265 tenia ja una comunitat de 12 monges comandades per la priora Guillema; per la solitud del lloc es va traslladar el 1365 a Barcelona, on va perdurar fins el 1593 al lloc ocupat després pel seminari tridentí i per la Casa de Caritat. Els cartoixans de la comunitat de Vallparadís de Terrassa i els de Sant Pol del Maresme van decidir d'unir-se i formar una nova cartoixa en aquest indret. Van arribar inicialment els de Vallparadís (1415) i després els de Sant Pol (1434), i des de l'edifici de les monges van planejar la construcció d'un cenobi que respongués a les exigències de l'orde cartoixà. Va dirigir les obres fra Joan d'Enea, convers procedent de Portaceli, ecònom de Montalegre en 1423-59. El primer sector comprèn un pati d'honor amb l'albergueria, procura i lloc de treballs manuals; el segon, una sèrie de dependències comunes (l'església gòtica acabada el 1463, el menjador, la sala capitular) a l'entorn del claustret, i el tercer, destinat a la vida eremítica, és format per dos grans claustres d'estructura gòtica juxtaposats (el primer del 1448 amb la cel·la prioral i 17 cel·les més, i el segon del 1636 amb 13 cel·les més).L'època de major esplendor van ser els segles XVII i XVIII; els extensos dominis de la cartoixa (entre els quals hi havia els delmes i el domini de la parròquia de Tiana des del 1441) eren administrats des de l'edifici de la Conreria (antic convent augustinià). La vida monàstica va ser interrompuda per les vicissituds bèl·liques i polítiques en 1808-14 i en 1820-24, i el 1835, amb les lleis desamortitzadores i l'exclaustració, l'edifici va ser abandonat i va patir saqueig i incendi. La Grande Chartreuse va adquirir l'antic monestir i uns pocs terrenys el 1865 i va iniciar la restauració de la casa, que no es va poder dur a terme fins el 1901, arran de l'arribada d'una comunitat francesa de 29 pares i 23 germans. Després de l'etapa de la guerra civil de 1936-39 la casa va continuar amb força vitalitat. D'altra banda, la Conreria no va ser recuperada pels monjos després de la desamortització. Va ser destinada a hotel restaurant i des de l'any 1940 s'hi va instal·lar el seminari menor de la diòcesi de Barcelona (l'edifici va ser notablement ampliat), i posteriorment internat regit per sacerdots de la diòcesi. Monestir de clausura de l'ordre de Sant Benet. | 93 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||||
| 68714 | Antic Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-casino-0 | http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/el-casal-de-tiana.html Carreras, Lluis i Toffoli, Josep Maria (2002). El Casino de Tiana. Cent anys de vida i història. Tiana. Casino de Tiana. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX inicis | Edificació aïllada d'una sola nau amb vestíbul, sala amb amfiteatre i escenari. L'estructura és de parets de càrrega amb encavallades de fusta i embigat metàl·lic. La façana principal és simètrica i es compon de tres cossos separats per pilastres ornamentals. L'eix de simetria està emfatitzat per la porta d'accés d'arc escarser, la marquesina i el finestral d'arcs apuntats que enllaça amb els motius ornamentals del frontó. La coberta és a dos aiguavessos. L'interior ha estat reformat. La sala presenta pilastres, capitells i falsos arcs diafragma de guix. El marc de l'escenari està decorat amb garlandes, elements vegetals i florals amb una gran màscara al centre. Fou construït el 1911. | 08282-40 | Avinguda Albéniz, 12 | Per explicar la història del Casal de Tiana ens hem de remuntar a la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX, quan després de la construcció del tren de Barcelona a Mataró, moltes famílies benestants de Barcelona van construir les segones residències al Maresme en general i a Tiana en particular. Amb el creixement de la riquesa de la burgesia barcelonesa, Tiana esdevingué escollida per moltes famílies per estiuejar a la vila. Les institucions culturals i de lleure tingueren una gran expansió a la segona meitat del segle XIX i els estiuejants no varen ser una excepció. Al Masnou, l'any 1875 s'inaugurava el Casino del Masnou i els estiuejants de Tiana es reunien a la Sala Giral amb el nom de Casino dels Forasters. Entre els molts estiuejants d'aquella època podem recordar el compositor i pianista Isaac Albéniz, el doctor Mascaró i Capella, l'advocat Roman Grassot i Elies, el mestre d'obres Isidre Raventós i Amiguet, l'advocat Ernest Castellar i Serra, etc. El dia 8 de setembre de 1910 reunits a Can Cabanach (al costat de Can Pau), es procedeix a la constitució formal i definitiva de la Societat Casino de Tiana. Van assistir un total de 23 socis a l'assemblea constituent, trobant-se entre els assistents els tianencs Joan Garí i Pere Artusa. El 27 d'abril de 1911, el president del Casino d'aquell moment, Enric Castellar, sol·licita el permís per construir un edifici projectat per Ramon Riudor i dedicat a sala d'espectacles. La construcció es va fer en un temps rècord de 3 mesos. Des de la seva inauguració la Sala porta el nom 'd'Albéniz' com a homenatge al compositor, i era el lloc on es realitzaven els concerts, balls, tómboles, exposicions i tota mena d'activitats d'esbarjo. L'any 1967, quan la família del baríton Raimundo Torres, que eren llogaters de Can Marí, varen deixar la finca, el Casino de Tiana la va arrendar, arrendament que seria renovat el 1967. Des del moment que es lloga Can Marí l'any 1961, coexisteixen els dos casinos: el de baix, el modernista, i el de dalt, Can Marí. Les arques del Casino no poden mantenir els dos locals i l'any 1973 es tanca el Casino de baix amb un encadenat a la porta i es planteja comprar Can Marí, raó per la qual necessita vendre el Casino de baix. L'Ajuntament de Tiana comença a pensar en la possibilitat de comprar el vell Casino per convertir-lo en Casal del Poble, i li exposa la idea al president del Casino, Paco Noguera. El Ple de l'Ajuntament del 4 de gener de 1978 acorda la compra de la finca per 8 milions de pessetes. El 16 de desembre d'aquell mateix any es celebra una sessió extraordinària a l'Ajuntament dedicada exclusivament al tema de la compra dels locals del vell Casino. Ja es tenen els 8 milions. Finalment, el 20 de juny de 1978 el president del Casino Josep Barrau Xipell i l'alcalde de Tiana Josep Paris Rigalós signen l'escriptura de compravenda. Acabava de néixer el Casal del Poble. Si bé el 20 de juny ja s'havia signat l'escriptura de compra, la Sala Albéniz, el teatre, va romandre tancada fins el 23 de setembre, quan s'hi va portar a terme el primer acte públic: l'exposició homenatge a Lola Anglada, organitzada per un grup de tianencs amb l'Alvar Suñol i en Josep Canals al capdavant. A partir d'aquí el Casal, malgrat estar en molt males condicions i bastant deteriorat, es converteix en el centre d'actuacions culturals i lúdiques.: mostres d'art, castanyades per Tots Sants, balls de Carnestoltes, revetlles de Sant Joan i Sant Pere, balls de Festa Major, cantades d'Havaneres, sardanes al jardí, campionats d'escalextric, campionats d'escacs... L'any 1982 es crea una companyia de teatre-cabaret, el grup Bum-Bum-Music, avui desaparegut. El 1984 neix l'Agrupació Artística del Casal, el primer grup de teatre d'aficionats, de la que en sortiria, quatre anys més tard, la Societat Recreativa Els Nou Pins. El 1986 es crea l'Agrupació Artística el Casal, amb el Club de Dòmino Tiana i el Club Petanca Tiana. | 41.4819100,2.2680700 | 438894 | 4592514 | 1911 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68714-foto-08282-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68714-foto-08282-40-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | També ofereix un restaurant amb menús diaris. És casa de cultura i centre cultural de la població. Altrament dit el Casal de Tiana. Té sala de teatre i s'hi celebren, també, concerts i balls. Edificació aïllada d'una sola nau amb vestíbul, sala amb anfiteatre i escenari. D'estil modernista. | 105 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||
| 68715 | El Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino-2 | https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6402-cat-casino_nou.htm http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1957 Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX mitjan | Edifici civil de planta rectangular amb baixos i pis. El seu interès no recau tant en la construcció com en la decoració, que queda pràcticament concentrada a la façana. En primer lloc cal destacar un grup escultòric que corona el frontó de l'edifici, format per dos nois nus asseguts i acompanyats per alguns elements simbòlics típics del classicisme. Els murs són recoberts per alguns plafons esculpits que representen armes, banderes . cuirasses, etc., tot emmarcat amb garlandes i elements vegetals bastant recarregats i pròxims, pel que fa a l'estil, al classicisme francès. Tots els símbols clàssics estan buits de significat i són purament decoratius. L'únic element que conserva el seu sentit heràldic és l'escut d'armes situat damunt la porta d'accés- Altres elements neoclàssics són les hídries que coronen tots els angles de l'edifici, i els guardapols o trencaaigües sostinguts per mènsules de les finestres de la planta baixa. L'interior està adequat com a restaurant i sales pròpies del club de Tennis o Nou Casino. El conjunt està envoltat per un ampli jardí i queda dins el recinte de l'antiga masia de Can Marí. | 08282-41 | Carrer Edith Llaurador, 6 | L'edifici del Casino Nou de Tiana és una construcció de mitjan segle XIX de característiques que s'emmarquen dins del romanticisme neoclàssic propi del moment, estructurada en tres cossos, dels quals el cos central sobresurt respecte dels laterals. conjunt, de clara horitzontalitat, és de planta baixa i pis. Als cossos laterals l'estructura, perfectament simètrica, presenta dues obertures rectangulars a cadascun dels pisos. El cos central a la planta baixa presenta una portalada rectangular, flanquejada per plafons ornamentals als costats. Per sobre de la motllura que separa la planta baixa del pis superior trobem un timpà rodó amb escut heràldic i finestra al damunt, flanquejats per plafons ornamentals de banderes. Remata el conjunt una cornisa per damunt de la qual s'alça un capcer de perfil mixtilini amb un rellotge de sol al centre, coronat per dues escultures d'infants que es donen l'esquena . | 41.4862300,2.2676300 | 438861 | 4592994 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68715-foto-08282-41-1.jpg | Legal | Romàntic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Dins el recinte del Casino Nou trobem també la masia de Can Marí , esmentada ja al tombant de la primera centúria del segle XII en l'acta de consagració de la parròquia. La seva estructura és de planta baixa amb gran portal adovellat, pis i golfes i cobert amb teulada a doble vessant. Al primer pis hi ha pintures de Torres Clavé. | 101 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||||
| 68716 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-12 | http://lalocal.tianat.cat/la-tiana-mistica/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX | El cementiri de Tiana es troba situat en front de l'antiga església parroquial. Té una explanada al costat i un camí de terra a cada costat. A la part del darrera hi ha bosc. Els nínxols es distribueixen al llarg d'un passadís i la part del darrera d'aquest en columnes de cinc. Els forats originals dels nínxols són voltes de maó de pla, la part frontal està pintada de blanc amb la inscripció corresponent de color negre. Els nínxols moderns han desvirtuat la forma tradicional introduint plaques quadrades de marbre o granit. Al costat de l'entrada hi ha un mausoleu amb una petita capella enfront. A la part del darrera, hi ha tombes excavades al terra. El cementiri queda tancat per un mur de pedra pintat de blanc. El portal d'accès és rectangular coronat per un frontó. La porta és de fusta i ferro. En el portal hi ha la inscripció: 'Mortui Oui in Dominio Moritur'. La tanca del cementiri és un mur de pedra encalat (ara, pintat de blanc). El portal és rectangular coronat per un frontó blanc amb una porta d'accés de fusta i reixa de ferro. En el portal hi ha un escrit en negre i vermell: Mortui Oui In Dominio Moriuntur. Al costat de l'entrada hi ha un mausoleu de la família Jordana amb una petita capella davant. A la part de darrera, hi ha tombes excavades al terra. Entre aquestes tombes hi destaca el panteó familiar fet construir per Mercè Vidal i Xaus l'any 1920. El disseny és de Joan Amigó, arquitecte i autor d'altres interessants mostres d'art funerari al cementiri de Badalona. Originàriament, la porta estava escortada per dos grans xiprers. El foc del 1994, en va cremar totalment el de la dreta. Actualment només hi ha el de l'esquerra. La coberta dels nínxols és plana, de rajola ceràmica. Els nínxols es distribueixen al llarg del passadís i la part de darrera d'aquest en columnes de cinc. Els forats originals dels nínxols són voltes de maó de pla; la façana està pintada de blanc i amb la inscripcció en negre. Els moderns han desvirtuat la forma tradicional, introduint plaques quadrades de marbre o granit. | 08282-42 | Camí de l'Alegria | 41.4890800,2.2706400 | 439115 | 4593309 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68716-foto-08282-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68716-foto-08282-42-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Té escultures de bon nivell artístic. El seu ús és el funerari. El cementiri municipal de Tiana és un bé de domini públic, afecte al servei públic que li és propi. Foirma part del conjunt especial de l'-Alegria. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||||
| 68717 | Cementiri del Cólera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-colera | http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-del-maresme/cementiri-del-colera-tiana-maresme/ 84b7a948effd&groupId=193969 Catàleg Patrimoni Arquitectònic Parc Serralada de Marina Codi 11 Això és Tiana. Guia de la vila de Tiana. Ajuntament de Tiana. Diada de Sant Jordi, 1995. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX | Sotabosc crescut i paviments amb estat regular. | Un mur de petita alçada tanca un recinte, que a la banda que mira a mar hi veiem les restes d'una porta de ferro. Al centre hi ha una llossa rodona de dos metres de diàmetre i setanta quinals. L'any 1870 el barri barcelonès de la Barcelona fou afectat pel tifus ictiroide, conegut com còlera o peste groga. En aquells moments La Conreria feia el servei de Colònia Sanitaria. Els morts per aquesta causa foren dipositats en aquest lloc. La pedra del monument funerari va ser gravada el 25 de maig de 1871 i va ser aprovat per l'Ajuntament la seva col·locació al centre. De pes, esculpida amb una gran creu al centre. A la mateixa la volten uns motius funeraris a més de la datació i nom de la propietat. | 08282-43 | Part inferior del Turó del Reig, sobre el coll de Montalegre. | A pocs metres de l'antic seminari, seguint direcció la Font de l'Alba, hi trobarem un curiós i desconegut recinte funerari: el Cementiri del Còlera. L'any 1870 es declarà una epidèmia de febre groga o còlera al barri mariner de La Barceloneta de Barcelona, a causa de, possiblement, un vaixell infectat que provenia de l'illa de Cuba. Malgrat els esforços de les autoritats, l'epidèmia es començà a escampar per tota la ciutat de Barcelona. A tall d'exemple, us indicarem que la Junta de Sanidad Provincial decretà allunyà tots els vaixells del port de la Barceloneta ja que molts treballadors portuaris havien caigut malalts. El pànic s'apoderà del barri i n'emigraren onze mil veïns, que es dirigiren cap a pobles del Vallès, de la costa o a la vil·la de Gràcia. La situació es va fer tan insostenible que el dia 22 de setembre, l'Ajuntament i la Junta de Sanidad ordenaren el desallotjament forçós de tota la Barceloneta. Es decidí, aleshores, establir una colònia sanitària a les antigues dependències religioses de la Conreria per traslladar-hi les famílies sense recursos i joves provinents de la Casa Provincial de Corrección, desaparegut correccional i presó de Ciutat Vella. Aquesta colònia de la Conreria allotjarà 1.693 persones, entre les quals hi havien 94 reclusos, que es repartiren entre l'edifici de l'antic seminari i el convent. El metge responsable n'era el Dr. Pelegrí Giralt, amb l'assistència d'infermeres i sanitaris. Hi van estar des del 23 de setembre fins el 10 de desembre de 1870. El 29 de setembre es produïren les dues primeres morts pel còlera però també hi va haver 16 morts per verola i d'altres morts per malalties comunes. L'epidèmia es declarà acabada el dia 7 de desembre i, poc a poc, els veïns de la Barceloneta van poder tornar a casa. Havien mort 76 persones. El recinte funerari del qual us parlem és la fossa comuna d'aquests barcelonins ingressats al sanatori. Consta d'una parcel·la d'un 20 m x 11 m tancat per un mur de pedra d'un metre d'alçada aproximadament. Actualment no hi ha porta d'entrada però sembla que n'hi podia haver existit una de petita. Un cop dins, l'únic element que hi podem trobar és un monument cilíndric de pedra de poca alçada, uns 40 cm, sobre una base, amb un diàmetre d'entre 1,70m i 2 m i un pes d'uns 700 quilograms. El cercle està dividit en quatre quadrants en els quals s'alternen el símbol de la calavera i del rellotge de sorra alat. Al centre hi veurem l'escut de l'Ajuntament de Barcelona, envoltat per la inscripció Colonia de Montalegre. El Ayuntamiento de Barcelona a las víctimas de la fiebre amarilla 1870. El monument fou erigit el 25 de maig de 1871. El Cementiri del Còlera està situat a la part inferior del Turó del Reig, sobre el Coll de Montalegre (coordenades X=437918.43 Y=4593849.18). És de titularitat pública i està inclòs en l'Inventari Arquitectònic del Parc de la Serralada de Marina. | 41.4919700,2.2552000 | 437829 | 4593640 | 1870 | 08282 | Tiana | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68717-foto-08282-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68717-foto-08282-43-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'accés és lliure i obert. Ús funerari. És també un monument. A la part inferior del Turó del Reig, sobre el Coll de Montalegre. Separada del'edifici de la Conreria per la carretera que du a Sant Fost de Campsentelles. També es troba com a Cementirir dels Empestats. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||||
| 68718 | Convent Carmelites Descalces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-carmelites-descalces | http://lalocal.tianat.cat/la-tiana-mistica/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX final | Edifici religiós. Convent de clausura que domina tot el barri de Sant Bru; situat en una posició elevada. D'una banda destaca pels seus grans volums arquitectònics i per l'altra per la nuesa i simplicitat de les serves formes. El conjunt es distribueix al voltant de l'església que el domina: una sola nau rectangular coberta per sues vessants; una façana de grans dimensions només ocupada per una obertura circular, la porta i dues motllures d'arc de mig punt, al centre de les quals hi ha tres figures de terracotta. En una construcció annexe destaca una porxada lateral. Tot el conjunt està arrebossat de color blanc. | 08282-44 | Camí de Montalegre, 9-11 | És un convent de clausura que domina tot el barri de Sant Bru; situat en una posició elevada. D'una banda destaca pels seus grans volums arquitectònics i per l'altra per la nuesa i simplicitat de les serves formes. El conjunt es distribueix al voltant de l'església que el domina: una sola nau rectangular coberta per sues vessants; una façana de grans dimensions només ocupada per una obertura circular, la porta i dues motllures d'arc de mig punt, al centre de les quals hi ha tres figures de terracotta. En una construcció annexe destaca una porxada lateral. Tot el conjunt està arrebossat de color blanc. L'edifici es va construir l'any 1883. Tenim també datacions del 1907, 1928 i 1971, anys en què es feren reformes. | 41.4835200,2.2651500 | 438652 | 4592695 | 1883 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68718-foto-08282-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68718-foto-08282-44-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Espai de culte, convent. Obra popular. Titularitat eclesiàstica. Només hi poden entrar alguns privilegiats. Algunes núvies encara els hi porten els ous tot esperant que el dia del casament no els hi plogui. Les monges, de clausura, els recullen pel torn, una finestra giratòria, que impedeix veure més enllà dels barrots que la protegeixen. Antigament es deia Can Russinyol. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||
| 68719 | Convent Franciscanes del Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-franciscanes-del-sagrat-cor | http://lalocal.tianat.cat/la-tiana-mistica/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX final | Edifici religiós; té una planta rectangular i l'alçat es compon de baixos, dos pisos i està cobert amb una teulada de dos vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Resulta interessant degut a la utilització combinada de pedra i maó, a la vista; els murs, de maçoneria, i totes les obertures, així com els angles i sanefes, o línies exteriors, que marquen la separació entre els diferents pisos, estan realitzades amb maó. Cal fer notar que les obertures originals, amb arcs de mig punt i ogivals, estan cegades parcialment, de manera que s'han obert als espais inicials, finestres rectangulars de més petites dimensions. Edifici religiós d'una sola nau, de planta rectangular i petites dimensions i coberta per una teulada a doble vessant. Presenta un absis semicircular en un dels extrems. L'entrada principal es troba situada lateralment respecte de l'eix longitudinal i està precedida per un pòrtic suportat per quatre arcs de mig punt que reposen sobre columnes i un sòcol. Damunt la teulada hi ha una petita espadanya que serveix de campanar. Tot el conjunt està arrebossat. La casa d'exercicis Immaculada o les Franciscanes del Sagrat Cor és un edifici religiós; té una planta rectangular i l'alçat es compon de baixos, dos pisos i està cobert amb una teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Resulta interessant degut a la utilització combinada de pedra i maó, a la vista; els murs, de maçoneria, i totes les obertures, així com els angles i sanefes, o línies exteriors, que marquen la separació entre els diferents pisos, estan realitzades amb maó. Cal fer notar que les obertures originals, amb arcs de mig punt i ogivals, estan cegades parcialment, de manera que s'han obert als espais inicials, finestres rectangulars de més petites dimensions. El convent té una capella d'una sola nau, de planta rectangular i petites dimensions i coberta per una teulada a doble vessant. Presenta un absis semicircular en un dels extrems. L'entrada principal es troba situada lateralment respecte de l'eix longitudinal i està precedida per un pòrtic suportat per quatre arcs de mig punt que reposen sobre columnes i un sòcol. Damunt la teulada hi ha una petita espadanya que serveix de campanar. Tot el conjunt està arrebossat. | 08282-45 | Carrer Edith Llaurador, 22-24 | 41.4871500,2.2667100 | 438785 | 4593097 | 1886-87 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68719-foto-08282-45-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Obra popular. L'entorn es troba ajardinat. Conjunt arquitectònic emblemàtic dins la vila de Tiana. També ho trobem com a Casa d'Exercicis Immaculada. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||||
| 68720 | Església de Sant Cebrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cebria | http://lalocal.tianat.cat/la-tiana-mistica/ http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/lactual-parroquia-de-sant-cebria.html Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0065977.xml | XIX | Edifici religiós format per una sola nau acabada en un absis semicircular amb capelles laterals que es comuniquen per un passadís i cobert per una volta escarsera suportada per arcs diafragmàtics. Exteriorment reflexa fidelment l'estructura interior. Destaca la composició de la façana, de tipus historicista, amb elements neogòtics com els pinacles, els arcs ogivals de les obertures, la traceria, etc., i amb elements romànics com les arquivoltes de mig punt de la portada principal i els arquets cecs que envolten tot l'edifici. És també important remarcar l'ús de la pedra i el maó vist en tota la construcció. L'alçada exterior e l'edifici és quasi desproporcionada i aquesta impressió s'accentua degut al seu gran campanar de base octogonal. A la capella lateral hi ha un retaule de Nostre Senyora del Roser del segle XVII de Josep Tramullas. | 08282-46 | Plaça de l'Església, 6 | Pel que fa a la data de construcció de l'edifici, n'existeixen dues de diferents: una proporcionada pe J. Bassegoda Nonell a l''Enciclopèdia Catalana', que proposa l'any 1886 i l'altra que apareix en un recull de notícies del poble que es conserva a l'Ajuntament i que proposa l'any 1896 (més possible ja que és l'any en què es llicencià l'arquitecte) El campanar és de l'any 1960, realitzat per M. Dargallo. El 22 de juny del 1886, essent rector de Tiana mossèn Jaume Llopart, el bisbe Jaume Català i Arbosa inaugurava el nou temple parroquial, amb el campanar sense acabar. L'anterior parròquia, la de l'Alegria, quedava tancada, amb l'altar i la imatge de la Verge a dins. Anys més tard, als anys seixanta del segle XX, mossèn Ramon Mariné va fer posar la barana que corona actualment el campanar. Un llarg camí s'havia recorregut des de l'any 1850 en el que el rector de Tiana mossèn Magí Marquet i l'Ajuntament varen iniciar les gestions d'una empresa que va durar 36 anys. La cosa va començar un 28 de novembre de l'any 1850, quan mossèn Magí, amb el recolzament de l'Ajuntament, s'adreçà al bisbe de Barcelona Josep Costa i Borràs, perquè demanés permís al Governador per edificar un nou temple parroquial. La petició anava acompanyada de l'oferta de contribuir tot el poble a la construcció de la casa rectoral, la del sepulturer i la de l'Altar Major, així com l'oferiment de fer prestacions en jornals i materials per a l'edificació de la nova església. Varen haver de passar més de 30 anys per posar en marxa les obres. Durant aquest període de temps es van estudiar cinc llocs diferents: un terreny de Benet Matas ( l'actual), un terreny a la plaça pública i edificis del comú, un terreny de Joan Francí, un terreny de vinya i secà a tocar amb el de Pau Giralt, i el mateix terreny de Pau Giralt. Finalment, Dolors Matas, filla i hereva de Benet Matas, va fer una donació dels terrenys on actualment s'hi aixeca l'església parroquial. El 17 de maig del 1884, Dolors Matas signava l'escriptura de donació a favor del Bisbe de Barcelona, on donava un tros de terreny. Tot seguit s'emprenia l'edificació del nou temple, que s'inaugurava feliçment dos anys més tard; el 22 de juny del 1886. De l'inaguració, n'ha quedat la làpida commemorativa que hi ha a l'església i que diu: ' En la mañana de este día ha sido inaugurada y bendecida por el Excmo.e Ilmo. Sr. Obispo de esta División. D. Jaime Català i Albesa, la nueva Iglesia Parroquial de este pueblo. Por la tarde el Rvdo. Sr. Cura Párroco ha trasladado, de la antigua iglesia, al altar levantado al efecto en este local, el Santísimo Sacramento que, en seguida, lo ha sido a la nueva Iglesia por el Excmo.Señor Obispo en solemne procesión, a la que han asistido las principales autoridades de la provincia, a más de las locales, con numeroso acompañamiento de personas invitadas. Para recuerdo de tan solemnes funciones y de la honra dispensada, erige su propietario la presente lápida conmemorativa en Tiana, al 22 de junio de 1886. | 41.4841800,2.2682700 | 438913 | 4592766 | 1886 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68720-foto-08282-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68720-foto-08282-46-3.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Francesc de P. Villar i Carmona | Titularitat eclesiàstica. Edifici de culte religiós cristià. En una vall al sector del NE del terme, més amunt del nucli del poble actual, hi ha l'església parroquial de Sant Cebrià de Tiana, esmentada ja com a parròquia el 1018 i consagrada de nou el 1100. Aquesta consagració devia correspondre a un edifici romànic que va patir després nombroses modificacions arquitectòniques; la darrera, segons una data de la façana, el 1729. Aquesta església vella de Tiana, al voltant de la qual es van agrupar unes quantes masies, origen de la població (Can Fàbregues, Can Roca, Can Perxet, Can Cirera, Ca l'Andreu, Can Montcerdà), va prendre l'advocació de la Mare de Déu de l'Alegria, que era la d'un altar documentat des del segle XVIII, advocació relacionada amb el proper Montalegre (Mons Hilaris), on es va bastir la cartoixa. L'actual església parroquial és un elegant edifici d'estil gòtic tardà, d'una nau i absis poligonal amb campanar de torre quadrada; el 1970 va ser decorat amb pintures murals d'Ignasi M. Serra Goday. El Dilluns de Pasqua s'hi celebra un aplec.Els tràmits per començar a fer la nova església que havia de substituir l'ermita de l'Alegria com a Parròquia van començar el 1850, però l'edifici no es va acabar i consagrar fins el 1886. Dins es troba el retaule barroc.El retaule està dedicat a la Mare de Déu del Roser. El va encarregar Josep Tramullas l'abril de l'any 1645 i va trigar 10 anys en fer-lo. Forma part d'un tríptic del qual, a més del de Tiana, només s'ha mantingut el de l'altar Major del monestir de Santes Creus, a Tarragona. El tercer retaule, de Valls, ha desaparegut. Inicialment el retaule de Tiana estava a l'ermita de l'Alegria. L'any 1909 es va traslladar a la Parròquia. Al començament de la Guerra Civil, l'any 1936, el van desmuntar amb la intenció de cremar-lo, el van apilar en un racó de la mateixa església i va quedar oblidat. Acabada la guerra, es van recuperar les peces que faltaven. L'any 1944 el van reconstruir i la imatge de la Mare de Déu del Roser la van substituir per una de més petita i no gaire semblant a l'original. | 116 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||
| 68721 | Rectoria de Sant Cebrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-cebria | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX | Rectoria de l'església parroquial de Sant Cebrià. Edificació adossada. Estructura de murs de càrrega i embigats de fusta. Façana d'estil neoclàssic, simètrica, composta per tres cossos on el central queda, lleugerament, sobresortint dels laterals i s'enfatitiza pel portal emmarcat i el balcó de la planta pis. Les finestres de la planta segona dels tres cossos són geminades. | 08282-47 | Plaça de l'Església, 2 | 41.4841200,2.2680600 | 438895 | 4592760 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68721-foto-08282-47-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Situada en el punt estratègic de confluència de la plaça de l'Església amb el carrer Ferrer Vidal. És l'habitatge del rector. | 102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||||
| 68722 | Antiga Estació Tramvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estacio-tramvia | http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/el-tramvia/ http://lalocal.tianat.cat/passejada-modernista-pel-centre/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX inicis | Edifici civil; es tracta d'una petita construcció realitzada amb maó, que s'adapta completament a l'espai que es forma a la bifurcació de dos carrers, de manera que presenta una planta amb forma aproximadament triangular. Format per una sola planta, coberta per un petit terrat, el seu espai interior pot ser, a algunes parts, de molt reduïdes dimensions- especialment als angles que uneixen els dos carrers-. Destaca per l'ús que se'n fa del maó com a únic material constructiu, que es combina amb petits mosaics de colors amb elements florals de caràcter purament ornamental. L'únic mur que presenta pot ésser considerat pràcticament com un porxo -encara que tancat- que combina l'arc de mig punt i l'arc de descàrrega. | 08282-48 | Avinguda Isaac Albéniz, 14 | Aquest edifici fou pensat inicialment com a aturada del tramvia, i lloc per a la venda de bitllets del mateix, essent emprat des del seu inici, l'any 1915, fins la seva supressió, l'any 1955. Actualment acull botigues. Tiana ja tenia la seva carretera des de l'any 1907, i el 1913 arribava l'electricitat a Tiana, cosa que va permetre col·locar enllumenat elèctric als carrers de Tiana, i va substituir els vells fanals de petroli que des de l'any 1882 il·luminaven tènuement els nostres carrers. Amb la carretera i l'electricitat a Tiana, el que era l'alcalde de Tiana, Joan Garí, va poder tirar endavant un ambiciós projecte per a Tiana, un tramvia que enllacés Tiana amb l'estació de Montgat. El tramvia va ser inaugurat el 1916 i Joan Garí va ser nomenat fill predilecte de Tiana (únic fill predilecte en la història de Tiana). El tramvia permetia desplaçar-se als obrers que acudien a les fàbriques de Montgat i Badalona, i connectava Tiana amb l'estació i la platja de Montgat. Per a aquest ambiciós projecte, Joan Garí va comptar amb la col·laboració de diversos propietaris i veïns de Tiana que, si bé per una banda van veure millorades les seves comunicacions, per una altra banda van veure revaloritzades les seves propietats quan Tiana va millorar el seu enllaç amb Montgat i Barcelona. L'aparició del tramvia va suposar la desaparició immediata de la tartana lo Peral, que durant molts anys havia realitzat la mateixa funció. Després de quasi quaranta anys de servei va desaparèixer definitivament el tramvia, i va quedar en el record de tots els tianencs com a un fort símbol de la vila. | 41.4830900,2.2683600 | 438919 | 4592645 | 1915 | 08282 | Tiana | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Garí contratista | Actualment trobem una seu bancària i un estanc. L'edifici es va pensar com a parada i venda de bitllets del tramvia. Es va construir l'any 1955 i es va fer servir fins l'any 1955. És una petita construcció modernista feta amb maó. Està formada per una sola planta, coberta per un petit terrat. Destaca la combinació del maó amb petits mosaics de colors amb elements florals de caràcter purament ornamental. Ara mateix és un porxo, i s'hi pot passar per dins, però antigament estava tancada amb portes de fusta i vidre. El mur combina l'arc de mig punt i l'arc de descàrrega. L'any 2003 es va remodelar tot l'edifici que hi havia al darrere i a sobre i va quedar com la coneixem actualment. La feina de restauració es va encarregar a l'arquitecte Francesc Bacardit. Durant prop d'un any una gran estructura va envair part de la carretera. Aguantava la façana històrica protegida perquè no caigués ni es malmetés ni un maó durant les obres. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||||
| 68723 | Can Montcanut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montcanut | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1966 | XX | Edifici civil amb planta baixa i dos pisos, coberta per una teulada a quatre vessants, al mig de la qual s'aixeca una lluerna per tal d'il·luminar l'interior. El conjunt és de planta quadrada. L'interès de la construcció recau a les seves tres façanes decorades amb motius pròpiament modernistes: línies ondulants, en moviment, amb corbes suaus, i flors. Aquests motius ornamentals es repeteixen a cadascuna de els is parts en que es divideixen les façanes. D'altra banda destaca el voladís de la teulada que sobresurt del perfil general i que està sostingut per suports en forma d'esquadra. La decoració està realitzada en tons de verd i rosa. Un jardí envolta l'edifici. | 08282-49 | Riera de Tiana, 117 | Edifici de planta quadrada i coberta a quatre vessants amb pronunciat voladís i torre-mirador al centre, iniciat el 1890. | 41.4828700,2.2664400 | 438759 | 4592622 | 1890 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68723-foto-08282-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68723-foto-08282-49-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Les façanes descriuen una quadrícula mitjançant motllures horitzontals i verticals. La decoració floral que decora els paraments cecs és ja plenament modernista. | 105 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||
| 68724 | Can Barrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barrau-0 | https://www.naciodigital.cat/bdf/amplia/29456 Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX final | Edifici civil, format per una planta baixa, pis i golfes, dividit en tres cossos coberts amb teulades de dos vessants. El cos central amb el carener perpendicular a la façana, i els altres dos a l'inversa. Destaca d'una manera molt especial per l'ús del totxo o maó, que caracteritza tota la construcció i es utilitzat als murs, a les obertures i a qualsevol element decoratiu, -només un petit sòcol a la part baixa utilitza la pedra-. Un altre dels elements sobresortints és el voladís de la teulada, de grans dimensions i cartels o suports de fusta, que donen un aire eclèctic a la construcció. Pou d'aigua, actualment d'ús. La seva estructura presenta una forma totalment cilíndrica d'un diàmetre aproximat d'un metre i mig. Destaca per l'ús que fa del maó, únic element constructiu emprat, en concordança amb l'edificació principal. Degut a la gran quantitat de plantes que cobreixen la superfície és difícil veure les motllures que la decoren i les obertures. Fa 8 m d'alçada, aproximadament. Té una escala de cargol de forma helicoïdal que es desplaça al voltant d'una ànima o eix vertical. Està realitzada amb un interessant treball de ferro colat, tant el baranatge com els graons i l'eix. Les peces verticals que formen els graons presenten motius ornamentals calats, que alhora que decoren, accentuen la sensació de lleugeresa. Té una capella com a edifici religiós d'una sola nau, coberta per una teulada de dos vessants molt inclinats. Destaca especialment per la utilització d'elements de tipus historicista neogòtic. La seva façana, en la qual recau pràcticament tot l'interès, presenta un portal d'arc ogival, rematat en la part superior per un floró i altres motllures típicament gòtiques. Tres finestres decoren la part alta de la façana i il·luminen l'interior, totes elles ogivals, amb una petita traceria, vitralls i un guardapols superior. Corona tot el conjunt una creu de pedra. La porta de fusta també està decorada amb elements de traceria gòtica. | 08282-50 | Riera de Sant Jordi, 1-7 | 41.4716700,2.2663200 | 438738 | 4591379 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68724-foto-08282-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68724-foto-08282-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68724-foto-08282-50-3.jpg | Legal | Historicista|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Era propietat de la família Barrau. Una empresa la va comprar i durant dos anys llargs va fer la restauració guardant les seves característiques originals i conservant vidres i vitralls. Per dins l'han reformat totalment i convertit en estudis i apartamens d'una, dues i tres habitacions. | 116|102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 325,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.