Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68777 | Ball de Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gegants | http://lalocal.tianat.cat/trobada-gegantera-per-celebrar-els-20-anys-dels-gegants-de-tiana/ https://www.sapiens.cat/preguntes-i-respostes/quin-es-l-origen-de-la-tradicio-gegantera-a-catalunya_11970_102.html http://www.elpuntavui.cat/article/-/293327-els-gegants-tornen-a-sortir-per-la-festa-major.html | XX | Parella de gegants medievals entre 3,60 i 3,70 metres d'alçada. Amb un pes de 45 kg. El material fet amb fibra de vidre i resina de polièster. El material de l'estructura és fusta. Els encoixiinats de llan. Vestits i indumentària d'inspiració medieval. Anomenats el Cavaler i la Novícia. | 08282-103 | Plaça de la Vila, 1 | El 2018 es van celebrar els 20 anys dels gegants de Tiana. Des del 2002 al 2010 hi ha hagut una manca de portadors. La Colla Gegantera i Grallera de Tiana es va constituir com a Associació el 18 de juny de 1997. | 41.4821700,2.2690100 | 438973 | 4592543 | 1998 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68777-foto-08282-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68777-foto-08282-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68777-foto-08282-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La tradició gegantera catalana sorgeix amb les processons del Corpus, una festivitat creada al segle XIII que representava la sacralització d'antigues festes paganes de celebració de la primavera. Els primers gegants construïts, degudament passats pel sedàs de l'Església, són en el fons la representació d'aquests éssers presents en els mites de totes les grans cultures de l'antiguitat. El primer gegant documentat al nostre país -'Lo rei David ab lo giguant' (Goliat)-, i de fet a tot Europa, és el de la processó de Barcelona del 1424.Entre els segles XVI i XVIII es dóna un relaxament en la funció religiosa i pedagògica dels elements festius presents al Corpus, propiciant l'aparició per primer cop de gegants no extrets de la mitologia bíblica. La repressió borbònica consegüent a la desfeta del 1714 va comportar que els béns dels gremis -entre ells, els gegants- fossin confiscats per part dels ajuntaments. En aquest context, la participació d'aquests figurots en les grans performances de l'època es va anar recuperant de la mà de les confraries, vinculades a l'Església, tot i que, paradoxalment, la seva presència fou prohibida en processons i actes religiosos en general.Durant el segle XIX els gegants solen aparèixer en les festes de barri, cada cop amb més protagonisme de la iniciativa popular. A la darreria del segle XIX i la primeria del XX, els aires de la Renaixença i l'incipient interès pel folklore com a senyal d'identitat fomentaran de nou la proliferació de gegants arreu del Principat. Durant la República, la connotació religiosa i fins i tot monàrquica que encara arrossegaven alguns gegants del període anterior va fer que molts acabessin arraconats, tot i que la seva presència no va desaparèixer mai. Amb el franquisme, els gegants tornen al carrer per participar en un Corpus reviscolat, i també en les Fiestas de Liberación. Per imposició del règim, tots els gegants creats entre el 1939 i el 1950 representaven els Reis Catòlics, mentre que molts d'altres que ja existien van ser reconvertits en aquests personatges.L'expert geganter Jan Grau ha comptabilitzat més de 3.500 gegants al Principat. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||
| 68778 | Fons documental Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-arxiu-parroquial | <p>http://www.chimisanas.cat/raco0312.htm https://seu-e.cat/es/web/tiana/govern-obert-i-transparencia/informacio-institucional-i-organitzativa/informacio-institucional/informacio-historica-sobre-el-municipi</p> | XVI-XX | <p>A partir de l'any 1565 s'inicia el llibre d'enterraments més antic dels que es conserven en l'arxiu parroquial de Tiana,</p> | 08282-104 | Plaça de l'Església | <p>El document més antic localitzat en el qual es cita el nom de Tiana és de l'any 989. És un document del Liber Antiquitorum de l'Arxiu Episcopal de Barcelona i en un dels paràgrafs apareix el nom Tiziana. L'origen de la paraula Tiziana és, ara per ara, desconegut. Amb tot, segons l'estudi que va dur a terme el baró d'Esponellà, el nom pot derivar de quatre possibles vil·les romanes: vil·la de Titiano, vil·la de Titiana, vil·la de Ticio o vil·la de Tito. Malgrat tot, no podem descartar altres possibles hipòtesis que apunten que el seu origen sigui anterior a l'època romana, és a dir, que la paraula Tiziana o Tizana sigui una cristianització o romanització d'un nom indígena anterior als romans.</p> | 41.4842000,2.2682400 | 438910 | 4592769 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-22 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||||||
| 68779 | Casa al carrer Bisbe Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-bisbe-catala-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=62&consulta=MSUxK3RpYW5hJTIrLTEl&codi=9186</p> | XX | <p>Edifici civil format per una planta baixa amb jardí frontal i dos pisos, el més alt dels quals presenta a la seva part davantera un terrat. De tot el conjunt destaquen els elements de tipus neoclàssic, especialment les tres arcades del primer pis amb la balconada de balustres flanquejades per dues hídries a la part central, i que formen com un petit porxo. Al pis superior o terrat, destaquen la balustrada, un petit frontó central i una pèrgola. L'entrada principal ha estat modificada i trenca el ritme de l'estructura original.</p> | 08282-105 | Carrer Bisbe Català, 5 | 41.4837500,2.2678900 | 438881 | 4592719 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-23 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||||||
| 68780 | Can Cosme, jaciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cosme-jaciment | <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo. Http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana.</p> | S'ha tornat a cobrir | <p>Jaciment documentat a partir de la troballa de material constructiu romà (tègules senceres) per part del propietari del mas en cronologia indeterminada, que suposa l'existència d'un assentament romà rural. Donada l'escassetat tipològica del material no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. Burjachs i Defaus especularen amb la idea de l'existència d'una necròpolis, però l'absència d'enterraments no permet aquesta atribució. Ni en la prospecció de camp del 2008, ni en les que havien fet anteriorment el Sr. Galzeran i el Sr. Almeida no es trobà cap resta ceràmica ni estructural. Donada la proximitat amb Can Gaietà, és possible que aquests dos jaciments fossin el mateix.</p> | 08282-106 | Carrer Torrent | <p>Des de Romà ( -218 / 476 ) Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes.</p> | 41.4830100,2.2702500 | 439077 | 4592635 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | Legal | Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'accés a la masia és a través del carrer de la Riera d'en Font, trencant cap al carrer del Torrent. Es tracta d'uns terrenys aterrassats a l'oest de la riera d'en Font, antigament dedicats al conreu que actualment resten erms. | 84 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||
| 68781 | Can Gaietà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gaieta-1 | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo. Http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ | S'ha tornar a cobrir | Jaciment documentat a partir de la troballa de material constructiu romà (tègules senceres) entorn de la casa de Can Gaietà, materials que suposen l'existència a la zona d'un assentament romà rural. Donada l'escassa diversitat tipològica del material, no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar-ne més acuradament la cronològia. A la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren restes materials ni estructurals a la zona que permetin aportar més informació. | 08282-107 | Est riera d'en Font | Des de Romà ( -218 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4821500,2.2716300 | 439191 | 4592539 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | El jaciment s'ubica al marge est de la riera d'en Font, pel davant de la masia de Can Gaietà. Actualment la zona està totalment urbanitzada llevat dels vessants del torrent que resten erms. L'accés a la masia es pot fer a través del carrer de la riera d'en Font, trencant cap al carrer del Torrent. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||||
| 68782 | Can Montcerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montcerda | PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo. http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | S'ha tornar a cobrir | Es tracta d'un jaciment d'època romana descobert arrel de la troballa de ceràmiques d'època romana, no descrits, que suposen l'existència a la zona d'un assentament romà. Aquests materials es troben actualment perduts. La manca de dades de qualsevol altre mena no permet especificar el tipus de jaciment de què es tracta, ni acotar-ne l'adscripció cronològica. A principis dels anys vuitanta del segle passat es varen rebaixar els terrenys darrera de la casa, així com part de les terrasses de conreu, sense que es tingui noticia de l'aparició de nous materials. Durant les prospeccions realitzades entorn de la casa per l'equip de la Carta Arqueològica, l'any 2008, no es va documentar tampoc cap resta antiga. | 08282-108 | Carrer de Gosch | Des de Romà ( -218 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4900500,2.2663400 | 438757 | 4593419 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Per accedir al jaciment cal prendre la carretera B-500 i, un cop travessat el poble, cal trencar a mà dreta per seguir pel carrer de Gosch fins a arribar al mas de Can Montcerdà, actualment anomenat Can Masdeu. El jaciment es troba en els camps de conreu que es troben a l'est del mas. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||||
| 68783 | Bòbila de Can Jordana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-jordana | <p>Carreras, N.; Gurri, E.; Palet, J. M.: (1990) Memòria-estudi del patrimoni arqueològic afectat pel segon cinturó (Tram Trinitat- Montgat). Mem. núm. 241. CUYAS, J.M. (1976). Historia de Badalona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. DDAA . (1982). L'Arqueologia a Catalunya, avui. FORTUNY, E. (1954). Tiana. LLONGUERAS, M. (1981). El neolític a Catalunya. Taula rodona de Montserrat. PETIT, M.A.; ROVIRA, J. (1980). Informació Arqueològica. PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo.</p> | Parcialment destrüit | <p>Entorn del què havien estat les antigues instal·lacions de la bòbila de Can Jordana, es descobriren restes i materials d'èpoques diverses. Les més antigues són d'època neolítica i correspondrien a les restes d'una inhumació individual en fossa, estructura que estaria coberta amb una obra tumular d'argila i pedres, que va ser descoberta l'any 1953 per Lluís Galera quan es feren un rebaixos de terra a la zona. En aquesta estructura es recuperaren les restes d'un únic individu, que es trobaria enterrat a una fondària aproximada entre 50 i 100 cm, ajagut sobre el costat dret, amb les extremitats inferiors flexionades. Se'n conservava el crani amb la part esquerra del mandíbula, els dos fèmurs, un húmer i algunes falanges. Associat al cadàver es recuperaren diversos materials de l'aixovar, entre els quals hi havia una peça espatuliforme de secció ovalada, de pedra calcària, un possible mànec de banya de cérvol, polida per ambdues extremitats, un còdol de gres amb una cara que presentava un desgast per fregament, i una valva sense perforació de Cardium edule. L'estructura de la fossa i la tipologia dels materials descrits permeten datar la inhumació al neolític ple. A banda d'aquest element, s'atribueix a aquesta mateixa zona la notícia de la descoberta de dos forns d'època romana, dels quals no es disposa que cap documentació o material associat, que es localitzaren a la banda esquerra del carrer Matas, al nord del carrer Bòbila d'en Jordana. La manca de materials i documentació de qualsevol mena no permeten confirmar la cronologia romana de les estructures que ha estat atribuïda per diversos autors Actualment la zona es troba completament urbanitzada, i cal creure, que les estructures i restes antigues que en poguessin quedar en bona part foren destruïdes. La visita al lloc no permet reconèixer-hi cap element que s'hi pogués relacionar.</p> | 08282-109 | Carrer Mates amb Riera d'en Font | <p>Des de Neolític Mig-Recent fins a Neolític Mig-Recent ( -3500 / -2500 )</p> | 41.4731100,2.2741000 | 439389 | 4591533 | 08282 | Tiana | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | El jaciment es troba entorn de la cruïlla entre els carrers Matas i de la riera d'en Font, dins el nucli urbà de Tiana. Actualment és una zona totalment urbanitzada. L'any 1990 es va fer una prospecció i intervenció d'urgència. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||||
| 68784 | Vinya de Ca n'Estela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-ca-nestela | http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ https://parcs.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=3b5def48-5d93-4c88-a539-38047fa63e63&groupId=193969 Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | Estat desconegut | Jaciment d'època romana documentat a partir de les troballes superficials en tota la vinya, sobretot a la part nord, de tègula, d'àmfora romana, de dòlia i de ceràmica comuna romana, que suposen l'existència en aquest indret d'un assentament rural romà. Malgrat que el material ceràmic aparegut no permet establir una cronologia més concreta, la seva diversitat -material constructiu i d'emmagatzematge-, permet parlar d'una possible àrea d'explotació d'una antiga villae. Donada la proximitat del jaciment al de 'Mas de Can Estela', de semblants característiques, es podria interpretar que correspoen a un mateix establiment antic, les característiques i entitat del qual són desconegudes. La visita al lloc no permet actualment observar-hi la presència de cap mena de material antic o estructura, fet que no permet avaluar-ne l'estat de conservació. | 08282-110 | Camí del Mig d'Alella | Des de Romà ( -218 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4823000,2.2863300 | 440419 | 4592545 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | S'accedeix a la zona a partir de les masies de Can Cosme i de Can Gaietà, des del torrent dels Grills i agafant el Camí del Mig d'Alella durant uns 2 km aproximadament, fins a trobar un trencant a la dreta en direcció sud que finalitza al mas de Can Estela. Es tracta d'uns camps antigament dedicats a l'explotació vinícola que actualment resten erms. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||||
| 68785 | Can Parxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parxet-0 | Carreras, N.; Gurri, E.; Palet, J. M. (1990): Memòria-estudi del patrimoni arqueològic afectat pel segon cinturó (Tram Trinitat- Montgat). Mem. núm. 241. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | Parcialment destruït | Jaciment documentat a partir de la troballa d'un forn excavat a l'argila del qual es podien observar part de la cambra de cocció i de la graella. Malgrat que en diverses ocasions s'ha propostat la seva datació a època romana, la manca de materials mobles associats a aquesta estructura impedeix confirmar-ho. Aquest forn fou destruït quan s'urbanitzà la zona. Actualment es trobaria sota mateix del vial del carrer. Durant la revisó de la Carta Arqueològica del 2008 es va registrar un altre forn excavat en la mateixa argila, al carrer de la Riera d'en Font, del qual encara es pot observar gran part de la cambra de cocció amb una columna de pedres de suport al centre. El trobem seccionat a l'esquerra del camí que baixa cap el torrent dels Grills, en greu perill de destrucció per les aigues de pluja. El seu estat de conservació, els elements que se'n veuen i la manca d'element associats no permeten precisar-ne la cronologia. La poca distància entre aquests forns i altres documentats a la Bòbila d'en Jordana, a 300 m. d'aquí, a més de la pròpia existència de la bòbila en un passat recent, fan pensar en una àrea dedicada a l'explotació de les argiles dels terrenys i a la cocció de peces ceràmiques de manera intensiva, des de l'antiguitat. | 08282-111 | Carrer Mates amb Riera d'en Font | Cronologia desconeguda. | 41.4740700,2.2735100 | 439341 | 4591640 | 08282 | Tiana | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc o centre de producció i explotació ceramista. L'any 1990 es va fer una prospecció, intervenció d'urgència. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||||
| 68786 | Can Ciutadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ciutadella | <p>Memòria de la intervenció arqueològica (2006): Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.:5780. PADRÓS, J.M. (1961). Como nació Tiana hace 2000 años PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana.</p> | Parcialment destruït | <p>Lloc d'habitació sense estructures. El jaciment fou documentat a partir de la troballa, en les antigues feixes que ocupaven la zona, de ceràmica romana. Donada la tipologia de les ceràmiques documentades - campaniana B, terra sigil·lada hispànica i terra sigil·lada africana clara A- es pot parlar d'un possible establiment romà rural amb una cronologia que abastaria del segle II aC al segle II dC, sense poder especificar el tipus d'assentament donada la manca d'estructures documentades. S'ignora l'estat del jaciment, però donat l'intens procés d'urbanització que ha patit la zona es suposa la probable destrucció del mateix. L'any 2006 es va dur a terme una prospecció arqueològica superficial que no va permetre localitzar cap resta arqueològica en superfície.</p> | 08282-112 | Carrer Castellar s/n | <p>Des de Romà República fins a Romà Alt Imperi ( -100 / 192 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes.</p> | 41.4781100,2.2725000 | 439260 | 4592089 | 08282 | Tiana | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Per accedir al jaciment s'entra a Tiana pel Camí de la Vilesa, i es trenca a la dreta al carrer Castellar, fins arribar a la zona anomenada 'La Ciutadella'. Actualment trobem aquest indret totalment urbanitzat i ocupat per cases unifamiliars. L'any 2006 es va fer una prospecció, Intervenció preventiva. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||||
| 68787 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-9 | Memòria intervenció arqueològica (2006). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.:5717. ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.C.; COLOMINAS, J. (1945 ). Carta Arqueológica de España: Barcelona PADRÓS, J.M. (1961). Como nació Tiana hace 2000 años PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo RIBAS, M (1976 ). El Maresme en els primers segles del Cristianisme SERRA RÀFOLS, J.C. (1928 ). Forma Conventus Tarraconensis http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | S'ha tornar a cobrir | Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la. Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis. Lloc o centre de producció i explotació ceramista. El jaciment romà és conegut des de principis del segle XX, en base a materials superficials trobats entre les masies de Ca l'Andreu i Can Fàbregues i els camps propers de Can Cirera, Can Brossa i del Sr. Nolis. Els propietaris de la casa varen fer-hi una petita excavació, de la qual no existeix cap documentació ni se'n coneixen els resultats. En aquests treballs sembla que foren localitzades diverses estances i part de les estructures d'un banys (una habitació amb àbsis, un hipocaust i dos conductes d'aigua ). Marià Ribas exposà també l'existència d'una necròpolis amb enterraments de teules i àmfora. També se sap de l'existència d'un forn que es trobaria en un marge del camí d'accés a Ca l'Andreu, propietat de la família Giró (actualment tapat amb sauló pel seu propietari ). Donades les característiques de les troballes, es pot parlar de l'existència, en aquest indret, d'un establiment rural d'explotació agropecuària d'època romana, tipus vilae. De manera més concreta, les restes estructurals semblarien pertànyer tant a la pars urbana (residencial) com a la pars rustica (de treball) d'aquest establiment. Els materials apareguts; ceràmica campaniana, grisa emporitana, sigil·lada aretina, sudgàl·lica, hispànica, clara A i D i ceràmica de parets fines, permeten parlar de la fundació de l'assentament en època repúblicana amb una pervivència assegurada fins al baix imperi. El març del 2006, amb motiu de les obres per a la construcció d'una casa en una zona de la finca de Ca l'Andreu - Mas Giró, es va fer un seguiment arqueològic, el qual va donar resultats negatius. En la visita feta al jaciment durant els treballs de revisió de la Carta Arqueològica, l'any 2008, es pogué constatar el deteriorament de les restes estructurals. En el camí d'entrada a la masia de Can Fàbregues, al marge esquerre es documenten encara restes d'estructures seccionades, una de les quals sembla ser una claveguera d'època romana obrada amb pedres i coberta de tegulae. És possible que hi hagin més restes a les vinyes de Can Sirera, actualment propietat de la família Giró. | 08282-113 | Camí de Can Andreu, 1 | Des de Romà República fins a Romà Baix Imperi ( -218 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4911700,2.2716800 | 439204 | 4593540 | 08282 | Tiana | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La finca de Ca l'Andreu se situa a l'est del terme municipal de Tiana, pràcticament en el límit amb el terme municipal d'Alella, al vessant oest del turó del Bessó i del coll de Vendrans.Es situa per damunt de Can Fàbregues, a l'oest del torrent anomenat Sot de la Font d'en Fàbregues. S'hi accedeix un cop travessat tot el poble, trencant pel carrer d'en Gosch, i agafant el camí de l'Alegria fins a arribar al cementiri, i allà trencar a mà esquerra agafant el camí de Nou Pins durant 200 m fins a arribar als masos anomenats de Can Giró i Can Fàbregues. Es tracta d'uns camps amb suaus pendents en direcció sud dedicades exclusivament al conreu de la vinya. L'any 2006 es va fer una excavació i intervenció preventiva. També conegut com a Can Fàbregues o Mas Giró. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||||
| 68788 | Turó de l'Arbret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-larbret | Memòria intervenció arqueològica (1999). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg.: 2887. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | Lloc d'enterrament i inhumació col·lectiu. Jaciment prehistòric documentat a partir de la informació cedida per X. Galzeran el 1987 als arqueòlegs que redactaven la carta arqueològica. Es tracta d'una caixa dolmènica, formada per tres pedres de grans dimensions que es troba al vessant sud-oest del cim del turó, orientat al pla de Barcelona. Als anys setanta sembla que hi excavaren els estudiants i aficionats que intervenien en aquell moment al jaciment de Can Sentromà. L'adscripció cronològica atorgada a les restes és, per tipologia de l'estructura i davant la manca de materials associats, del neolític final - bronze. Durant la visita al jaciment, el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica, es trobà l'estructura perfectament visible i conservada, malgrat la constatació de sauló remogut a l'indret, que podria indicar una possible actuació de furtius. | 08282-114 | Turó de l'Arbret | Des de Neolític Final fins a Bronze ( -2500 / -650 ) | 41.4803800,2.2597200 | 438195 | 4592350 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'any 1999 s'hi va fer una prospecció. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||||||
| 68789 | Can Moreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moreu-1 | PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo. http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | Està abandonat | Es tracta d'un jaciment romà documentat a partir de la recollida, per part de diversos aficionats, de materials ceràmics en superfície. Les característiques dels materials trobats - ceràmiques sigil·lades sudgàl·liques, hispàniques i africanes, àmfores i ceràmiques de parets fines- ens aporten una cronologia que abasta d'època augustal al període baix imperial. Malgrat la mancança de restes estructurals es pot pensar en l'existència d'un establiment de caire rural d'època romana a la zona. Es desconeix l'estat de conservació del jaciment ja que durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica, no es va identificar cap resta material ni estructural que corrobori les dades anteriors. | 08282-115 | Vinya del Senyor Alcalde | Des de Romà August fins a Romà Baix Imperi ( -27 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4892200,2.2820800 | 440070 | 4593316 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | S'accedeix a la zona pel camí de Dalt d'Alella, durant uns 1500 m. fins a arribar a una cruïlla on cal seguir recte durant uns 600 m. on s'arriba a una edificació o mas. Els terrenys en qüestió són els que es troben a l'est d'aquest mas. La vinya del Sr. Alcalde resta abandonada i coberta de brolla i pins joves. Es tracta d'una zona boscosa i erma que probablement havia estat conreada antigament. També conegut com a Coll de Vendrans o Vinya del Senyor Alcalde. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||||
| 68790 | El Rocar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rocar | CUYÀS J.M. (1976). Història de Badalona. ESTRADA, J. (1969). Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. Http://www.icc.cat/vissir3/ PADRÓS, J.M. (1961). Como nació Tiana hace 2000 años. PREVOSTI, M. (1981 ). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo. Http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ | Zona boscosa poc netejada | Jaciment documentat en base a les troballes efectuades pel sr. Mestre i el seu equip d'aficionats, en data desconeguda, al vessant oest del turó. Es tracta de dos fragments de sílex, no descrits, i de ceràmica romana del tipus Terra Sigil·lada Clara A i D, així com el que van descriure simplement com a 'restes romanes'. Donades les característiques de les troballes i l'absència de descripció de les suposades estructures romanes és impossible precisar de quin tipus de jaciment es tracta, si bé les ceràmiques aparegudes ens donen una datació que avarca tant l'alt com el baix imperi romà. Els fragments de sílex, podrien pertanyer també a època romana, o més probablament, a la prehistòria, sense que sigui possible d'establir-ho. Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica, no es van trobar les estructures documentades pel sr. Mestre. En canvi, es van documentar estructures muràries al cim i a la vessant sud-est del Rocar. L'absència de material, però, no permet atorgar una datació a les restes ni establir-ne el tipus de jaciment, que podrien pertànyer, per llur ubicació delt del turó, a un assentament ibèric previ a la romanització. D'altra banda es van documentar impromptes de tascons d'extracció a les roques que hi ha a l'esquerra del camí d'accés, que suposarien l'existència d'una zona de pedrera de la qual no es possible esbrinar la cronologia. | 08282-116 | Turó del Rocar | Des de Ferro-Ibèric ? ( -650 / -50 ). Des de Romà ( -218 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4851200,2.2803100 | 439919 | 4592862 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | S'accedeix al jaciment circulant pel Camí de Dalt d'Alella, durant uns 1500 m. fins a arribar a una cruïlla on cal seguir recte uns pocs metres fins trobar un trencant a mà dreta i continuar per aquest camí uns 500 m., quedant per sobre, a 200 m. al nord-est, el turó del Rocar. És tracta d'una zona boscosa i erma. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||
| 68791 | Ca l'Estela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestela | Galera, Ll. (1949). Museu. Galera, Ll.; Artés, S. (1975). Notes històriques de la Parròquia de Sant Feliu d'Alella. Prevosti, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo. Http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | En camps erms. | Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat arrel de la troballa de ceràmica romana per part del sr. Jordi Bagà, de Premià de Mar, el 1985, a 300 m. de l'autopista C-32 i a 50 m. del Camí del Mig, mentre ell mateix rebaixava el terreny per adaptar-lo al conreu. Posteriorment, en Ramon Coll i en J. Ramírez, el novembre de 1986, constataren a la zona una gran dispersió de pedres sense escairar en granit del país. Segons ells, algunes d'elles presentaven morter que es podria adscriure a algun edifici de factura moderna. Els materials ceràmics apareguts -ceràmica comuna ibèrica i romana, àmfora romana, ímbrex i terra sigil·lada aretina i clara A- permeten atorgar una una cronologia republicana i alt imperial al jaciment. La manca d'estructures atribuïbles amb seguretat a l'època romana fa impossible però precisar el tipus d'establiment, malgrat que la diversitat dels materials i la orografia del terreny fan pensar en l'existència d'una villae romana en aquesta zona. Possiblement, donada la proximitat, es tracti del mateix jaciment que l'anomenat 'Vinya de Can Estela', el qual ocupa una petita elevació al sud oest del mas. Durant la visita efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica, no es van documentar restes arqueològiques, sense poder precisar, així, l'estat de conservació del jaciment. | 08282-117 | Mas de Ca n'Estela o Ca l'Estela | Des de Romà ( -218 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4830900,2.2865400 | 440437 | 4592633 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | S'accedeix a la zona a partir de les masies de Can Cosme i de Can Gaietà, agafant el Camí del Mig d'Alella durant uns 2 km. aproximadament, fins a trobar un trencant a la dreta en direcció sud que finalitza al mas de Ca n'Estela. Un cop arribat al mas, cal seguir el camí uns 450 metres que queda als camps a l'oest del camí, que estan dedicats al conreu de vinya. També conegut com a Mas de Ca n'Estela. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||||
| 68792 | Jaciment de la Cartoixa de Montalegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cartoixa-de-montalegre | Memòria de la intervenció arqueològica (2000). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg.: 4264. Anònim (1960 ). La Cartuja de Sta. Maria de Montalegre. Compendio Histórico. BARRAQUER I ROVIRALTA, LL. (1906). Las casas de religiosos en Cataluña CANO BARRANCO, P. (1921). Monografía histórico-descriptiva de la Cartuja de Montalegre. FOSSAS, M. (1884),. Cartuja de Montalegre. MESTRE, J.; ADELL, J.A. (2001). Monestirs de Catalunya. PÉREZ, X. (1998 ). Diplomatari e la Cartoixa de Montalegre (s. X-XII). Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. Http://www.chartreux.org/es/casas/montalegre/index http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/cartoixa-de-montalegre/ | XII-XVIII | Assentament militar torre i edifici religiós monestir. Es tracta d'un conjunt religiós - monàstic amb una cronologia fundacional de la segona meitat del segle XV i amb una ocupació interrompuda, amb certs lapsus, fins al segle XX. De manera concreta el monestir es bastí entre els anys 1433 i 1464, tenint com a època de màxim esplendor el període 1620-1680. Al segle XVIII l'edifici patí grans ampliacions i obres de monumentalització, alternant-se períodes de crisi i rehabilitació al llarg dels segles XIX i XX. El cenobi s'emplaça al mateix lloc on hi ha una torre defensiva de planta circular del segle XII, la qual patí reformes al segle XVI i que actualment es troba inclosa dins l'estructura del conjunt monàstic a la banda nord. Arrel de l'incendi que l'agost de 1994 va arrasar els boscos de Montalegre i que afectà part del conjunt, el Servei de Patrimoni Arqueològic Local de la Diputació de Barcelona va fer un projecte de restauració per reparar els danys causats pel foc, en el marc del qual es va fer una intervenció al conjunt. Aquesta va consistir en l'excavació de tres cales de sondatge: una d'elles al costat oest de la torre, i les altres dues dins la cel·la Y, a l'interior del recinte. Aquesta intervenció va permetre documentar algunes de les fases de reforma que s'hi feren des de la seva fundació. Actualment el monestir, malgrat trobar-se en bon estat de conservació, pateix un lent procés de degradació, donat que només 9 germans cartoixans continuant vivint al conjunt monàstic. | 08282-118 | Carretera de Badalona a Sant Fost de Campsentelles | Des de Medieval fins a Modern ( 1150 / 1789 ). Un fet molt important de la història de Tiana i de la seva parròquia va tenir lloc al segle XV: la inauguració de la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre. El 16 de febrer de 1415 va quedar firmat el contracte de compra de l'ermita de Montalegre i el convent annex a l'ermita que havia estat de les monges canongesses de sant Agustí, que s'havien traslladat a Barcelona el 1362. Dos dies més tard, els cartoixans van comprar a la vídua Pujol, filla de la casa Sent-romà, el mas Rovira, en les terres del qual es va edificar el monestir situat a l'arrecerada vall. Quedava, doncs, una part alta on hi havia l'antic cenobi i l'ermita, on es va habilitar la casa dels germans, que es va dir posteriorment Conreria, i als seus peus el lloc on es va edificar el claustre dels pares, és a dir, la Cartoixa pròpiament dita. Del convent on havien estat les monges canongesses, tenim la primera referència de l'any 1192, data del primer document en què apareixen les anomenades germanes de Nostra Senyora de Montalegre. D'aquesta època és la llegenda de l'Arbre dels Nassos, amb el cavaller i la novícia, actualment símbols de Tiana convertits en gegants. | 41.4877800,2.2544400 | 437762 | 4593176 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | S'accedeix a la cartoixa de Montalegre a través de la carretera de Badalona a Sant Fost de Campsentelles. S'ha de circular per aquesta carretera des de l'autopista B-20 durant 2 km., fins a trobar l'entrada del camí de la Cartoixa a mà esquerra. L'entorn es tracta d'una gran extensió erma i boscosa dins la serralada de la Conreria. Durant l'any 2000 es van fer excavacions d'urgència. | 93 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||
| 68793 | Turó Seriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-seriol | CUYÀS, J.M. (1976). Historia de Badalona. FONT I CUSSÓ, J. (1958 ). Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Badalona. GUITART DURAN, J.M. (1969 ). Amistat. SOLER, G. (1890). Badalona. Monografia historico-arqueológica. http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | Desaparició pel cross de cotxes i motos | Es tracta d'un jaciment romà documentat arrel de les troballes que efectuà Gaietà Soler, el 1890, assenyalant-hi la presència de paviments romans a la part baixa de la falda del turó. Amb posterioritat alguns estudiosos de Badalona van fer una petita excavació en aquest camp fruit de les quals s'exhumaren gran quantitat de ceràmiques romanes i es documentaren parets i un paviment d'opus testaceum. Finalment, l'estiu del 1967 s'efectuaren 6 sondejos que posaren al descobert un recinte de 6 m. de costat i dos dipòsits d'opus testaceum comunicats entre sí destinats a contenir líquids. Donades les troballes sembla evident que es tracta d'estructures pertanyents a la pars rustica d'una villae situada a uns 2 quilòmetres de Baetulo. La tipologia dels materials apareguts atorga una cronologia per l'assentament que va de finals del segle I dC. a finals del segle II dC. Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica no s'han constatat la presència de restes estructurals ni materials a la zona. És molt probable que el jaciment hagi desaparegut totalment per l'ús del camp de cross. | 08282-119 | Turó Seriol | Des de Romà Alt Imperi ( 50 / 192 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4715800,2.2615400 | 438339 | 4591372 | 08282 | Tiana | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc d'habitació amb estructures conservades de vil·la. S'accedeix al turó mitjançant la B-20, on cal sortir per la sortida 23 i arribar a una cruïlla on cal trencar cap a l'esquerra travessant l'autopista. Seguidament cal entrar en unes instal·lacions a mà esquerra, que tenen al seu darrere el camí d'accés al turó. Es tracta d'una elevació ocupada per erms i zona boscosa a la part superior. Actualment la zona està ocupada per un circuit de cross on cotxes i motos practiquen habitualment. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||||
| 68794 | Mas Ram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ram | ESTRADA, J. ( 1969 ). Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo. http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | Parcialment destruït | Lloc d'habitació amb estructures. Jaciment d'època romana documentat a partir de la troballa d'estructures pertanyents, segons Cuyàs a una vil·la romana. Segons Prevosti, el 1981, s'observaven restes de parets i paviments d'època romana força conservats als terrenys de la finca, que l'autora atribuïa, en aquell moment, a les restes a dues vil·les romanes. Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica, s'observà dins el camí d'accés al mas, al marge dret i gairebé al final del camí, la presència de restes de paviments d'opus signinum seccionats en fer el camí. Les restes queden cobertes per una capa de terra d'aproximadament 2 m. de potència, sobre de les quals es troben el mas Badagrés i unes pistes de tennis. Es possible que es tracti d'un dels paviments descrits per Prevosti. Es tractaria doncs, de les restes estructurals d'una possible villae romana, sense poder concretar quina seria la funcionalitat concreta d'aquestes. Donada l'absència de material relacionat amb les estructures no és possible acotar més acuradament la seva adscripció cronològica. Les estructures visibles es troben en un estat de conservació precari i donada la ubicació de les restes al tall del camí i sense cap mena de protecció, és probable que pateixin un deteriorament futur irreverssible. | 08282-120 | Camí de Can Guinard | Des de Romà ( -218 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4771900,2.2469700 | 437128 | 4592006 | 08282 | Tiana | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | El mas Ram es troba a la cruïlla del Camí Vell dels Francesos amb la carretera de Badalona a Sant Fost de Campsentelles, B-500, al sud del turó de l'Arbret. S'hi accedeix pel camí de Can Guinard, dins el qual, a pocs metres hi ha un trencant a mà dreta pel qual s'accedeix als terrenys del mas. Es tracta d'una explotació dedicada al conreu de plantes ornamentals. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||||
| 68795 | Les Flors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-flors | CUYÀS, J.M. (1976). Història de Badalona. ESTRADA, J. (1969 ). Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. PADRÓS, J.M. (1961). Como nació Tiana hace 2000 años. PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo. http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | Cobert d'hivernacles | Lloc d'habitació amb estructures conservades de vil·la. Jaciment romà documentat en base a les troballes -diverses parets i material ceràmic- fetes en fer rebaixos a la zona. La primera notícia del jaciment, d'Estrada (1969), identifica aquest com una vil·la romano-imperial. Cuyàs també el cita (1977), dient que està pràcticament destruït per una urbanització -la urbanització de Mas Ram-. Donades les característiques de les troballes, es pot parlar de la hipotètica existència, en aquest indret, d'un establiment rural d'explotació agropecuària d'època romana, tipus vilae. Del material exhumat, hi ha una petita proporció de ceràmica ibèrica i campaniana A que indicarien l'origen de l'establiment al segle I aC. Hi ha força material que es pot atribuir també al segle I i II dC, fet que testimoniaria el moment de funcionament més important de l'assentament. Finalment es recollí una petita proporció de ceràmiques tardanes que demostren el declivi i la pervivència fins aquell moment, que es dataria a època baix imperial. Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de la comarca, no es detectaren estructures ni materials ceràmics en superfície. La urbanització intensa de la part superior dels terrenys -zona del Sacrifici d'Abraham- per part del urbanització Mas Ram, suposà la destrucció de gran part del jaciment. | 08282-121 | Riera de Montalegre, Urbanització Mas Ram | Des de Romà República fins a Romà Baix Imperi ( -100 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4781600,2.2559900 | 437882 | 4592107 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Aquest jaciment queda ubicat al marge esquerra de la riera de Montalegre, a la part baixa de la falda del turó de l'Home. S'hi arriba des des Can Sentromà prenen direcció sud -cap al mar- o des del mas Ram, en direcció nord. Es tracta d'uns terrenys aterrassats coberts amb hivernacles dedicats al conreu de plantes ornamentals. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||||
| 68796 | Parc de la Serralada de Marina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-de-marina | https://parcs.diba.cat/documents/193969/5242937/3281-26814-2018+Parc+de+la+Serralada+de+Marina+Mem%C3%B2ria+2017+E-LLIBRE.pdf/e3679e47-ce75-46f6-9021-9baf411a0189 | El Consorci del Parc de la Serralada de Marina correspon a una zona de 3.032 hectàrees que inclou part dels termes municipals de Tiana, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles. Geogràficament, la zona correspon a l'extrem meridional de la serralada de Marina, en el sector conegut com la serra de la Conreria. Aquesta serra segueix en paral·lel el traçat de la costa mediterrània, de Sud-Oest a Nord-Est. L'altitud màxima de la serra és el turó de Galzeran 485 m, el qual té una destacada importància geogràfica, ecològica, paisatgística i territorial per la seva ubicació entre la plana del Vallès i la línia de costa. El clima és de tipus mediterrani litoral amb temperatures mitjanes al voltant dels 15 graus i precipitacions entre 500 i 600 mil·límetres. Pertany a la regió bioclimàtica boreomediterrània (amb influències medioeuropees i atlàntiques pel vessant vallesà). El relleu és, en general, arrodonit, a causa del modelat propi de l'erosió sobre els materials granítics predominants, només trencat en determinats indrets per afloraments d'altres litologies. Forma part del massís hercià que s'estén per la façana litoral catalana a l'Est del riu Llobregat, de substrat essencialment granític, la descomposició del qual origina saulons. Els torrents i les rieres acostumen a formar lleres aixaragallades a les parts més altes i de major pendent, per donar lloc a cursos més suaus i amples a les valls mitges i baixes. A més dels fenòmens d'erosió hídrica concentrada que dóna lloc a la xarxa hidrogràfica, l'elevada erosionabilitat de bona part dels sòls, formats per sauló, representa una gran fragilitat quan aquests es presenten desprotegits per l'eliminació de la coberta vegetal. Entre els aspectes que donen singularitat i valor al medi destaquen les morfologies que trenquen el suau relleu predominant, com els afloraments de dics i les àrees de modelat granític que donen lloc als característics camps de boles, i que es concentren a les parts centrals, i més altes, de la serralada. Aquesta zona central, del Puig Castellar al turó de Galzeran, recull a més bona part dels miradors que ofereixen una espectacular visió de la meitat Nord de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de les serres que l'envolten. Per contra, a les parts més baixes, com ja s'ha indicat, és on es troben les morfologies pròpies de les rieres i torrents mediterranis, de gran interès natural, paisatgístic i territorial. Pel que fa a la vulnerabilitat del medi físic, i a causa de l'esmentada abundància de sòls saulonencs conjugada amb zones de forts pendents superiors al 30%, l'erosionabilitat edàfica és extrema en gran part de les carenes i en algunes àrees de les obagues vallesanes. | 08282-122 | Carretera. B-500, km 6 | L'espai ocupat pel Parc de la Serralada de Marina és un bon exemple de la història del poblament de Catalunya. Els primers ocupants dels cims i turons, reflex de temps d'intranquil·litat, són els poblats del Puig Castellar, del turó de les Maleses i del turó d'en Boscà, que mostren els rudiments d'una disposició urbanística de cases al llarg de carrers, a voltes units per comunicacions transversals i amb muralles defensives. Per les restes trobades, s'hi poden veure l'existència d'agricultura, ramaderia, indústria tèxtil, ceràmica i monedes. A començaments del s. II aC, el territori va incorporar-se al mon romà, que aconseguí l'eliminació d'aquests llocs d'habitatge encastellats i emmurallats. A les seves runes no s'ha trobat cap resta de la dominació romana. Tanmateix, es fan evidents els senyals d'incendis i d'abandonament, proves d'una violenta destrucció. Cases de camp aïllades, pròpies d'una època de pau i centres de dominis agrícoles, no disposen, doncs, de cap element defensiu. Un cas molt indicatiu és l'actual Can Sant-romà (o Senromà), on les restes romanes ocupen una superfície similar a les construccions posteriors. Documentacions molt antigues d'aquestes masies fan pensar en un enllaç sense solució de continuïtat amb les vil·les romanes: Can Butinyà, Can Mora, Can Pujol i Mas Boscà. La decadència romana començada en el segon terç del s.III i les primeres invasions germàniques van colpejar dramàticament el país. Noves invasions tingueren com a conseqüència l'assentament a terres catalanes dels visigots i més tard dels àrabs (s.VIII). Aquesta darrera invasió, més violenta, va portar a un buidat de la costa i a l'ocupació de llocs a l'interior, amagats de la costa, com la vall de Pomar, on s'aixecà l'ara conegut com Castell de Gotmar. L'art romànic deixà la seva empremta en les esglésies de Sant Pere de Reixac del segle X i Sant Cebrià de Tiana del segle XI (ara església de la Verge de l'Alegria), les quals serviren per aglutinar la població. També cal destacar les construccions de les ordes religioses com la dels jeronis amb Sant Jeroni de la Murtra. Aquests, al seu torn feren construir les ermites de Sant Climent, Sant Onofre i la Miranda, lloc d'estada d'un seguit de reis i, com diu la tradició, el lloc on fou rebut Cristòfol Colom a la seva arribada del primer viatge a Amèrica. Els monjos foren els propietaris de la Torre dels Frares on es retiraven a descansar. L'altra gran nucli religiós és la Cartoixa de Montalegre, model de construcció d'una cartoixa, dels monjos que exerciren el poder feudal a Santa Perpètua, Cabrenys, Sant Fost i Martorelles. Cap a finals de l'edat mitjana, Barcelona es convertí en una pròspera ciutat amb un enriquit comerç. Els comerciants van veure en la zona de la serralada, llavors coberta de boscos i amb gran quantitat d'animals per a la cacera -senglar, ós, cérvol-, un lloc adient on fer-hi estades. Compraren masies o bé en bastiren de noves. Eren finques de grans dimensions amb terres de conreu i boscos. Les edificacions fruit d'aquesta època són cases magnífiques, com la Torre Codina (s.XIV), Can Miravitges (s.XV), Torribera (s.XV) i Can Moià (s.XIV). D'entre les cases feudals o castells, cal esmentar la Torre Pallaresa, amb títol de castell concedit per Carles I, i una de les joies de la zona, casa envoltada de jardins i amb una elegant disposició a la façana i l'interior. Un altre és el Castell de Gotmar, on el pas dels temps es reflecteix en el propi edifici, un bon exemple de palau/residència. Ja al s.XX, el territori fou de nou descobert pels barcelonins, que hi anaren a estiuejar. A la zona de la serralada que correspon a Montcada i Reixac, aprofitant la nova carretera i els primers cotxes de les famílies burgeses de Barcelona, s'aixecaren boniques cases per passar-hi els estius. Foren atrets per uns boscos frescos, bonics paratges, fonts i possibilitats de cacera. | 41.5021700,2.2649400 | 438652 | 4594766 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Superfície protegida: 2.086 haSuperfície gestionada: 3.032 haÒrgan gestor: Consorci del Parc de la Serralada de Marina | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||||||
| 68797 | Goigs del gloriós Sant Cebrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-sant-cebria | https://www.misas.org/p/parroquia-de-sant-cebria-tiana http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/els-goigs-del-glorios-sant-cebria.html | XVIII | Un goig és el conjunt d'un versicle i d'una oració litúrgica en llatí que en motiu de la festa del sant o santa que invoquen es reciten o canten col·lectivament a l'església en el decurs d'un ofici, normalment davant l'altar consagrat al sant o santa invocats, del qual habitualment n'hi ha una relíquia, o relatius a una advocació mariana o cristològica, que és representada per una estàtua a la qual s'atorguen potestats miraculoses. Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. | 08282-123 | Plaça de l'Església, 6 | Als segles IX al XI, un cop allunyat definitivament el perill d'invasions i consolidades les institucions monàstiques, especialment les benedictines, van néixer les primeres grans explotacions agrícoles sota les dedicacions religioses d'esglésies o ermites: Sant Martí, a Can Ribes (Montgat) prop de la Via Augusta; Sant Romà, a Can Sentromà; i Sant Cebrià són les primeres de què en tenim coneixement. Sant Cebrià, patró de Tiana, vingué de Cartago, al nord d'Àfrica, a aquestes terres a predicar l'Evangeli, però l'any 258 és perseguit i mort a la mateixa Cartago. Deixà ressenya en altres poblacions properes a Tiana com és la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, a Sant Fost de Campcentelles, Sant Cebrià de Vallalta, dalt de Sant Pol de Mar i altres pobles de l'Empordà. L'Ermita de l'Alegria, de tipus romànic i consagrada a Sant Cebrià, fou beneïda pel bisbe de Barcelona, Berenguer, abat del monestir de Sant Cugat, el 16 de setembre del 1100, data de la Festa Major de Tiana. Cap a finals del segle XVI, un dels altars laterals accepta l'advocació de la Mare de Déu de l'Alegria, i a partir d'aquesta data, tots els dilluns de Pasqua de Resurrecció es celebra l'Aplec de l'Alegria moment en el qual es canten els Goigs de la Mare de Déu de l'Alegria, escrits en plena Edat Mitjana. Per altra banda, al segle X es construeix la primera ermita dedicada a Santa Maria de Montalegre, a dalt de la Conreria, regentada per una comunitat de germanes. El Convent fou abandonat el 1362, deixant darrera seu topònims com la Font de les Monges i llegendes com la de l'Arbre dels Nassos o la de Sant Bernat Calvó. | 41.4842100,2.2683100 | 438916 | 4592770 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68797-foto-08282-123-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Goig: Tornada:Diguem tots devotamentAl nostre Patró sagratsiau-nos sempre advocatSant Cebrià gloriós.1.A la gran Cartago honràreuAmb el vostre naixement,I amb virtut més que excel·lentses grandeses exalteu,puix gosà tenint a vósun tresor apreciat.2.De pares gentils nasquéreumés vós abraçant la fe,tinguéreu per major béa Jesús en qui creguéreu,deixant vostra llei gustósper servir qui us ha cridat.3.Les riqueses renunciàreuPerquè són bens sens substància,I així per major gananciaAls pobres les entregàreu,Per premi gosau ditxósSer en el Cel coronat.4.Com ereu el sol del mónLa Iglésia Santa il·lustràreu,i els llibres que ens deixàreude tot testimoni són,ensenyeu al virtuósi corregint al errat.5.Veient vostre gran saberCartago per sa venturaus donà la vestidurade Bisbe per mer valer,cultivàreu oficiósdel bon Pastor el remat.6.Al món causà admiracióVostra caritat ardentAcudint tots ferventmentAmb la major aflicció.Trobaven en vós repòsen tota necessitat.7.Amb gran fervor predicàveula virtut i llei divina,amb tals quilats de doctrina,que la santa fe exaltàreu,deixant al món enganyósels que li feien costat.8.Dilataves molt la famaDels molts gentils convertíeu,La gran virtut que teníeu,I de vostre zel la famaUn Procònsol envejósus tragué de la ciutat.9. Un any després del destierroConsumàreu el martiri,Quant dels gentils el deliriProvà en vostre cal el ferro,aixís Déu totpoderósus ho havia revelat.10.Manàreu-vos que ha sus déusoferísseu sacrifici,Més vós a tal maleficiExecràreu i ha ses veus,Per lo que ho venturósTriomfàreu degollat.11.Intimant-vos la sentènciaus ompliu d'alegria,per poder en aquell diaveure la Divina Essència,donant gràcies fervorósa la eterna Majestat.12.Amb devoció sobiranai amb cordial rendiment,us veneren llealmentper Patró els de Tiana,socorreu-los piadósquan per ells sereu cridat. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||||
| 68798 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-10 | http://www.tiana.cat/media/repository/documents_oficials/normativa_general/reglaments/reglament_arxiu_municipal.pdf | XX | El Servei d'Arxiu Municipal de Tiana és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal, garanteix els drets dels ciutadans, preserva els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Tiana. L´Arxiu Municipal de Tiana forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2012. | 08282-124 | Plaça de la Vila, 1 | 41.4817500,2.2690200 | 438973 | 4592496 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'arxiu municipal de Tiana conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Tiana. El seu quadre de classificació es composa per: 101 Ajuntament: 01 Administració General 02 Hisenda 03 Proveïments 04 Serveis Socials 05 Sanitat 06 Obres i Urbanisme 07 Seguretat Pública 08 Serveis Militars 09 Població 10 Eleccions 11 Ensenyament 12 Cultura 13 Serveis Agropecuaris i Medi Ambient 14 Col·leccions Factícies A més a més i podem trobar: Fons públics no municipals: Jutjat de Pau de Tiana (1870-2013)Fons privats: Cambra agrària local (1963-1971), Delegació Local de FET y de las JONS (1948-1973) i La Creu Roja (1905/1963)Col·leccions: Col·lecció Tiana (1841/1989), Particular (S. XIX i XX), Lluís Noguera Vila (casa caritat) (1931-1934), Can Baratau (1945-1949) i Hermanos Parra (1988-1989). | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||||||
| 68799 | Retaule Nostra Senyora del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-nostra-senyora-del-roser | <p>http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2007 Bocanegra, M. Dolors (1997). El retaule barroc de Sant Cebrià de Tiana. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. 2a època, núm. 57 (gener 1997), p. 29-45.</p> | XVII | <p>A l'interior de l'església parroquial de Sant Cebrià es conserva aquest retaule, procedent de la primitiva parròquia, l'actual ermita de l'Alegria. És una notable peça barroca, del segle XVII, de l'escultor Josep Tremulles. És de fusta daurada i policromada i té tres cossos. Al cos central hi ha la imatge de la Mare de Déu del Roser (l'actual no és l'original) i la figura de Crist crucificat a la part més alta. Als cossos laterals hi ha diverses escenes del Nou Testament.</p> | 08282-125 | Plaça de l'Església, 6 | <p>El retaule està dedicat a la Mare de Déu del Roser. El van encarregar a Josep Tramullas l'abril de l'any 1645 i va trigar 10 anys en fer-lo. Forma part d'un tríptic del qual, a més del de Tiana, només s'ha mantingut el de l'altar Major del monestir de Santes Creus, a Tarragona. El tercer retaule, de Valls, ha desaparegut. Inicialment el retaule de Tiana estava a l'ermita de l'Alegria. L'any 1909 es va traslladar a la Parròquia. Al començament de la Guerra Civil, l'any 1936, el van desmuntar amb la intenció de cremar-lo, el van apilar en un racó de la mateixa església i va quedar oblidat. Acabada la guerra, es van recuperar les peces que faltaven. L'any 1944 el van reconstruir i la imatge de la Mare de Déu del Roser la van substituir per una de més petita i no gaire semblant a l'original.</p> | 41.4843800,2.2682400 | 438910 | 4592789 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68799-foto-08282-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68799-foto-08282-125-3.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Josep Tremulles | El retaule barroc de la Mare de Déu del Roser, obra de Josep Tremulles, procedeix de l'antiga església de Sant Cebrià, actualment ermita de l'Alegria, que fou parròquia de la població fins a la inauguració de la nova a finals del segle XIX. L'antic santuari de Tiana, situat a la part alta de la població, fou consagrat l'any 1104. Pels documents que hem pogut consultar, ja disposava d'un altar dedicat a la Mare de Déu del Roser el 1601. Segons la visita pastoral realitzada el novembre d'aquest any, els altars de l'església eren: els de Sant Cebrià, la Mare de Déu del Roser, Sant Crucifix, Sant Antoni, Sant Llop i Sant Miquel. L'aïllament en què quedava l'antic santuari, degut al creixement demogràfic cap a la part baixa de la població, va motivar la construcció d'un nou temple que fou consagrat l'any 1886 pel bisbe Jaume Català, que és el que es conserva actualment. A aquesta nova església fou traslladat el retaule barroc l'any 1909 ocupant, fins a l'actualitat, la segona capella del costat de l'epístola. Com moltes obres d'art religioses el retaule tianenc va patir les hostilitats de la guerra civil espanyola. L'any 1936 fou desmuntat per a ser cremat però «el suggeriment d'algú que a l'estranger pagarien bé per eil, les seves parts van quedar apilades en un racó de la mateixa església, que durant la guerra feia de magatzem per a productes agrícoles i proveïmenls»^ Malgrat tot, no es va evitar que algunes parts de l'obra fossin malmeses. Un cop acabat el conflicte bèl·lic el retaule fou reconstruït per iniciativa de mossèn Francesc Tolrà, aleshores rector de la parròquia i gràcies a un donatiu d'una família local. Es va encarregar la recomposició i la reconstrucció de les parts perdudes als fusters tianencs Sebastià Vilaró i al seu fill Josep Maria. La darrera intervenció que ha sofert el retaule fou la restauració realitzada l'any 1986 amb motiu de la commemoració del centenari de la construcció de la parròquia actual. | 96 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||
| 68800 | Vagó de tramvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vago-de-tramvia | <p>http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1004331-el-tramvia-de-tiana-tornara-al-centre-del-poble-coincidint-amb-el-centenari.html</p> | XX | Reconstruït el 1996 | <p>Vagó de tramvia que realitzava el trajecte entre Tiana i Montgat.</p> | 08282-126 | Avinguda Isaac Albéniz | <p>L'abril del 1913 l'alcalde de Tiana Joan Garí i Botey , juntament amb l'Antoni Gaillard i en Josep Santana, sol·licità la concessió d'una línia de tramvia entre Tiana i Montgat, la qual li fou atorgada per 60 anys el 14 d'abril del 1915. El 10 de setembre següent es constituïa l'empresa 'TRANVIA DE MONTGAT A TIANA, SOCIEDAD CIVIL', que l'any 1930 canviaria el nom pel de 'TRANVIAS ELÉCTRICOS DEL LITORAL CATALÁN SOCIEDAD ANÓNIMA-TELCSA' i el dia 16 de setembre, dia de Sant Cebrià, s'iniciaven les obres de la línia. El dia 1 de novembre de 1916 es va fer el viatge inaugural. Es varen alçar 3 arcs de triomf: un l'entrada del poble dedicat a Joan Garí, un altre al centre del poble i un tercer a l'altre extrem en honor d'Antoni Gaillard. El vicari general doctor Guitart oficià una missa solemne en acció de gràcies i beneí el tramvia. El conductor, en Bruch, va traslladar les autoritats i convidats des de Tiana fins a l'estació de Montgat, i els tornà a Tiana, on els esperava un dinar al que varen assistir un centenar de persones. Hi havia 4 vehicles. Els primer, segon i tercer eren motors i el quart un remolc. El viatge durava 20 minuts de pujada i 15 de baixada, i costava 40 cèntims de pujada i 30 de baixada; si baixaves als pins del Dimoni, pagaves la meitat del preu. El 23 d'agost del 1954, després de 38 anys en funcionament, el cotxe nº 2, l'únic que quedava en servei, es va retirar definitivament de la circulació. Va ser l'últim viatge i tot el material de la línia fou desmuntat i venut. El comprà el ferrallista Aymerich de Barcelona. El cotxe nº 4, el remolc, fou venut l'any 1960 a una empresa química de Tarragona i acabà trossejat a Reus l'any 1971. El cotxe nº 3 va anar a parar a l'entrada de Vic, on fou desballestat l'any 1970. I els dos cotxes restants, el nº 1 i el 2 els comprà el senyor Von Arend, de Taradell, que els restaurà i els convertí en bars ambulants. D'un d'ells se n'ha perdut la pista, però de l'altre sabem que el seu recorregut ha estat: Tiana (1916-54)- Aymerich (1957-61)- Von Arend (1961-62)- Masclans (1962-75), benzinera 'La Pava' de Castelldefels- Montoya (1975-79), jardí d'apartaments a Castelldefels- Carrsaco (1979-80), passeig marítim de Castelldefels- Agaudo (1980-92), urbanització Masquefa- Tiana (10 de juliol 1992). El 1992 fou adquirit per l'Ajuntament de Tiana per 100.000 pessetes (més IVA) i traslladat a Tiana. Aquí, un reduït grup de tianencs van trigar 4 anys en reconstruir-lo. Finalment, el vagó recuperat va quedar instal·lat com a monument històric a la placeta que hi ha a l'avinguda Garí. D'aquell vell tramvia tianenc n'han quedat, a més del vagó esmenat, l'edifici de la parada final del tramvia de l'avinguda Albéniz, al costat de l'estanc, la placa 'Fin de trayecto' que estava ancorada a la paret de la parada, la 1ª pedra d'inauguració de les obres el 16 de setembre del 1915. Altre petit material, com la pel·lícula del tramvia, bitllets i fotografies, resten en mans de particulars.</p> | 438878 | 459425 | 1916 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68800-foto-08282-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68800-foto-08282-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||||
| 68801 | Mural de la Sala de Plens d'Àlvar Suñol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-sala-de-plens-dalvar-sunol | http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/20-tianencs-del-segle-xx/alvar-sunol-i-munoz-ramos.html | XX | Conjunt de pintures murals, de gran format a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Tiana. Es troben emmarcades amb un marc de fusta. Tenen un caràcter narratiu, en les que podem veure paisatges, edificis i costums de la població de Tiana. En gran mesura el poble, la gent, es troba representada. Hi ha un homenatge històric a Montgat (que fins al 1933 pertanyia a Tiana) i a la mateixa Tiana. Recordem que Àlvar Suñol tot i ser montgatí havia viscut forces anys a Tiana. El mar i la muntanya reflecteixen la dualitat comentada. La tècnica i la mentalitat artística de l'autor entronca amb la dels vells pintors del Renaixement italià. Quinze anys d'estada a París marquen la seva carrera i la projecten cap a França i els Estats Units. L'equilibri i la unitat són valors constants d'una obra de producció escassa, però d'una perfecció tècnica inaudita en els artistes contemporanis. Bona part del seu temps l'ha dedicat a treballar per a la cultura tianenca. Són seus els murals de la piscina municipal, l'escultura Dona, pau i flora, situada a la plaça de la Vila i altres elements artístics repartits per Tiana. Tot plegat una contribució important per crear la vila d'art i cultura que tant somia. | 08282-127 | Ajuntament de Tiana. Plaça de la Vila, 1 | L'any 1997 es va inaugurar la nova sala de Plens, amb una gran pintura mural d'Àlvar Suñol. | 41.4817100,2.2689500 | 438967 | 4592492 | 1997 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68801-foto-08282-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68801-foto-08282-127-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Àlvar Suñol és un artista nascut a Montgat l'any 1935, ha estat vivint al poble de Tiana durant més de 30 anys, col·laborant de manera activa, desinteressada i generosa tant amb entitats com ajuntament.. La tècnica i la mentalitat artística d'Àlvar entronca amb la dels vells pintors del Renaixement italià. Quinze anys d'estada a París marquen la seva carrera i la projecten cap a França i els Estats Units. L'equilibri i la unitat són valors constants d'una obra de producció escassa, però d'una perfecció tècnica inaudita en els artistes contemporanis. Bona part del seu temps l'ha dedicat a treballar per a la cultura tianenca. Són seus els murals de la piscina municipal, els de la sala de plens o l'escultura Dona, pau i flora, situada a la plaça de la Vila. Tot plegat una contribució important per crear la vila d'art i cultura que tant somia. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||
| 68802 | Sepulcre Vidal Xaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-vidal-xaus | http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2003 http://www.ub.edu/modernisme/autors/joan-amigo-i-barriga | XX | Panteó familiar Vidal Xaus, d'estètica modernista. Realitzat per Joan Amigó Barriga i pel marmolista J. Martínez. | 08282-128 | Cementiri de Tiana. Camí de l'Alegria | Al cementiri de Tiana hi destaca el panteó familiar fet construir per Mercè Vidal i Xaus l'any 1920. El disseny és de Joan Amigó, arquitecte i autor d'altres interessants mostres d'art funerari al cementiri de Badalona. | 41.4893000,2.2701700 | 439076 | 4593333 | 1920 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68802-foto-08282-128-2.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Joan Amigó Barriga | Joan Amigó i Barriga (Badalona, 27 de gener de 1875-29 de desembre de 1958) fou un arquitecte català, representant de l'escola modernista tardana i màxim representant d'aquest estil a Badalona. | 105 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||
| 68803 | Vil·la romana de Can Sentromà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-can-sentroma | <p>http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2002 Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana.</p> | I-IV | Necessita senyalització, adequació i conservació preventiva | <p>La vil·la romana, localitzada casualment i excavada des del 1934 gràcies a l'afany del propietari actual, s'estén al voltant i per sota de l'actual casa. S'organitzava entorn d'un pati central, al voltant del qual es distribuïen diverses dependències, col·locades a alçades diverses, sobre terrasses, per tal d'adaptar-se al desnivell del terreny. ...</p> | 08282-129 | Carretera de la Conreria, km 4: Carrer Riera de Montalegre, 2 | <p>La vil·la trobada al subsòl de Can Sentromà neix segurament a finals del segle I aC. El segle I dC es construeix la paret que tancà el pati de la vil·la pel cantó Sud. Durant la primera meitat del segle II s'hi varen adossar diverses habitacions, que contenien sitges per a l'emmagatzement del gra, les quals posteriorment foren substituïdes per 'dolia'. Durant la segona meitat d'aquest segle es reestructurà la zona, construint una gran nau pavimentada amb pedres, possiblement destinada a l'emmagatzematge, i diverses habitacions.</p> | 41.4823300,2.2579200 | 438047 | 4592568 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68803-foto-08282-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68803-foto-08282-129-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Vil·la romana descoberta l'any 1934 a causa d'una esllavissada de terres. Va estar activa entre el segle I ac fins el segle IV dC. Els estudis ha posat de manifest que es dedicava a l'elaboració de vi, almenys fins al segle II dC. També es dedicava al conreu de cereals i oliveres. | 83 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||
| 68804 | Els Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-tombs-1 | <p>http://www.trestombs.cat/index.php/ca/ https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0067545.xml</p> | XX | <p>Els Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Sempre passant per alguna església o ermita dedicada a Sant Antoni, on té lloc la benedicció dels animals..</p> | 08282-130 | Associació Tres Tombs. Camí de l'Alegria s/n | 41.4817600,2.2690100 | 438972 | 4592497 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | S'hi fa la tradicional festa dels Tres Tombs el primer diumenge de març. Són nombroses les poblacions que, al voltant de Sant Antoni Abat, celebren festes relacionades amb les tasques del camp i els animals de càrrega. Actualment comença amb un esmorzar de germanor al Mas Blanc, només pels cavallistes i, sobre quarts de dotze es fa la passada pels principals carrers de Tiana. Des de 1997 es va recuperar els Tres Tombs, que se celebra el primer diumenge de març. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||||||
| 68805 | Font de Can Comes i safareigs públics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-comes-i-safareigs-publics | https://fontsaigua.wordpress.com/2016/12/06/avui-destaquem-la-font-de-can-comas-de-tiana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/la-font-de-can-comas.html | XIX | Mostra humitats | Fins a l'any 1896 aquesta va ser la font més propera al nucli urbà de manera que era una font molt important per les famílies que no disposaven de pou. El carrer va arribar a conèixer-se com el carrer de la Font i al seu costat es va construir un safareig públic. L'any 1896 amb la construcció del nou ajuntament es va posar aigua corrent a aquest edifici, però l'any 1910 van construir una font al centre de la plaça de la vila per evitar que els veïns entressin a l'ajuntament a omplir les galledes. Amb la construcció d'una altra font davant la Sala Giralt es va impulsar a canviar el nom del carrer de la Font per l'actual carrer Verge del Carme. | 08282-131 | Carrer Nostra Senyora del Carme, 34 | A finals del segle XIX el carrer de la Verge del Carme se'l coneixia pel nom de carrer de la Font. Algunes cases tenien aigua de pou o de mina, però eren moltes les que no disposaven de subministrament d'aigua i havien d'anar a buscar-la a una font. La font més propera al nucli urbà era la de Can Comas, i aquesta era el motiu pel qual el carrer era conegut per carrer de la Font. Després de la construcció del nou Ajuntament a la plaça de la Vila l'any 1896, se'l va dotar de subministrament d'aigua procedent de la mina de Pau Regordosa, de manera que els veïns de la plaça de la Vila (aleshores plaça de la Constitució) i dels carrers propers entraven a l'Ajuntament amb les seves galledes per proveïr-se d'aigua. Per tal d'evitar la inconveniència que a totes hores els veïns tinguessin accés a l'Ajuntament, l'any 1910 es va instal·lar una font al centre de la plaça de la Vila per cobrir les necessitats dels veïns de les rodalies. El mateix any 1910 es va inaugurar la font davant de la Sala Giral (la que avui dia hi ha davant el restaurant l'Avi Mingo). Aquestes dues noves fonts, i el fet que s'anés proveint d'aigua als habitants de Tiana, deixava sense sentit el nom del carrer de la Font. I aquell mateix any 1910 es canvià el nom del carrer de la Font per l'actual Verge del Carme. L'avi Salarich, el de la placeta de les pedres i rajoles d'en Pere Salarich, també va aprofitar les parets d'aquesta font per posar-hi les seves rajoles, fer-hi una tauleta i posar-hi uns bancs, que encara es conserven avui dia. Al costat de la font de Can Comas s'hi van construir, també, els safareigs públics, on les dones anaven a rentar la roba, mentre feien petar la xerrada i controlaven els fills que jugaven amb l'aigua i el fang d'allà mateix. El conjunt d'aquells safareigs i la font encara es conserva actualment. | 41.4856800,2.2694300 | 439011 | 4592932 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68805-foto-08282-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68805-foto-08282-131-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Algunes cases de Tiana, tenien aigua de pou o de mina, però eren moltes les que no disposaven de subministrament d'aigua i havien d'anar a buscar-la a una font. La més propera al nucli urbà era la Font de can Comas o can Comes i aquesta era el motiu pel qual el carrer era conegut per carrer de la Font. Durant l'any 1910 es va inaugurar la Font de l'Ajuntament i la Font de davant de la Sala Giral (la que avui dia hi ha davant el restaurant l'Avi Mingo). Aquestes dues noves fonts, i el fet que s'anés proveint d'aigua als habitants de Tiana, deixava sense sentit el nom del carrer de la Font. I aquell mateix any 1910 es canvià el nom del carrer de la Font per l'actual carrer de la Verge del Carme. L'avi Salarich, el de la placeta de les pedres i rajoles d'en Pere Salarich, també va aprofitar per posar-hi les seves rajoles a La Font de can Comas, que encara es conserven avui dia. Actualment raja un bon doll d'aigua i a prop hi ha una petita taula rodona de pedra.Al costat de la Font de Can Comas s'hi van construir els safareigs públics, | 119 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||
| 68806 | La Ben Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ben-plantada | https://lletra.uoc.edu/ca/autora/lola-anglada/detall http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/un-monument-a-la-lola-anglada-la-ben-plantada.html | XX | El 20 de desembre del 1992 va tenir lloc la inauguració d'aquest monument a la Lola Anglada amb motiu de les festes del centenari del naixement de l'artista. El monument és una reproducció en bronze, a tamany natural, de l'escultura, de l'artista 'La Ben Plantada' de poc més d'un pam d'alçada. L'escultura, fosa als tallers Vilà de Valls, té 1,70 metres d'alçada i va a sobre un peu de granit de 40 cm. El cost del monument, amb escultura, peanya i IVA inclòs, va ser de 1.380.000 pessetes, que es va cobrir per subscripció popular conjuntament amb l'Ajuntament, ja que en opinió de la comissió organitzadora del Centenari havia de ser obra de tots els tianencs. Es va obrir un compte corrent 'pro monument Lola Anglada' a la Caixa de Tiana per tal que tothom qui volgués col·laborar, pogués fer la seva aportació. La subscripció popular va tenir molt bona resposta i va costejar gran part del monument. A l'acte d'inauguració, presidit pel secretari general de Cultura de la Generalitat, hi assistiren totes les autoritats locals amb l'alcalde al capdavant, l'alcalde de Montgat, Na Montserrat Carrió vídua de Cardús, representants de la Diputació, de la Caixa, els autors de l'escultura, els dos diputats tianencs i presidents de les entitats locals. La Societat Coral Joventut Tianenca deleità al públic assistent amb un parell de cançons, mentre components del grup de teatre infantil de l'Agrupació Artística del Casal repartien flors i llibrets referents a la Lola entre la concurrència. | 08282-132 | Carrer de Lola Anglada, 10 | Des del seus inicis com a dibuixant, Lola Anglada mostrà sempre la seva preferència pel món del infants. La seva pròpia infantesa era una font inesgotable d'inspiració, només li calia recordar-la, sentir-se novament en la pell d'un infant, per recrear literàriament les aventures i les peripècies d'uns personatges que pertanyien a una realitat viscuda per l'autora. Òbviament, la idealització d'un temps i un espai és present en les històries d'aquests personatges: camperols, senzills, espontanis, amables com la natura que els empara. Però, per sobre de tot, cal destacar les característiques morals de què són portadors, la qual cosa els fa particularment adients a la primacia del projecte educatiu noucentista. Amb els personatges d'en Peret i la Nuri, Lola Anglada assoleix el seu estil més madur, gràcies al qual rebé les crítiques més entusiastes. Els intel·lectuals remarcaren l'allunyament de l'artista de les primerenques influències anglosaxones per centrar-se en unes posicions més pròpies del gust noucentista, classicista i, alhora, arrelat en el substrat més genuí del poble català. Les 'fantasmagòries al·legòriques i mitològiques' s'esvaïren per donar pas a l'exemplar Peret -el noi rinxolat i rialler que fugia d'estudi i parlava amb els animals- i a la càndida Margarida, 'una catalaníssima pubilla nostra'. L'amor a la natura que demostren els personatges és l'eix central de la seva personalitat i una constant en tota l'obra pictòrica i literària de l'artista: la humanització de tots els elements -animals, vegetals, estris inanimats- és producte de la infinita tendresa que traspua la seva obra, més que no pas del dèbil element imaginari o meravellós que condueix el fil argumental. En paraules de Montserrat Castillo: 'Les aventures d'en Peret són el mitjà de la Lola Anglada per inculcar als lectors l'amor a la terra, el respecte als animals i ales plantes, la via per la qual expressa la seva tendresa i el seu interès pels infants de Catalunya, els quals vol sensibilitzar envers la natura i educar en valors cívics i socials.' Els personatges de la Margarida i la Nuri s'alcen com a models d'unes virtuts femenines força conegudes en els ambients literaris noucentistes d'ençà la publicació de La Ben Plantada d'Eugeni d'Ors. Aquestes noietes, com a petites rèpliques del personatge orsià (tot i essent personatges amb menys càrrega intel·lectual), són 'belles i d'esperit perfecte, destres, aplicades, endreçades, polides i aimants de la seva llar. El seu enteniment és clar com el nostre horitzó i el seu esperit sempre canta'. La dona ideal, descrita amb aquestes paraules per la Lola Anglada en la introducció de les històries de la Nuri, esdevé l'estendard d'una col·lectivitat, els valors i les creences de la qual s'hi sustenten gràcies a la seva missió cohesionadora i transmissora. El futur de la nació depèn, així doncs, per als intel·lectuals i artistes del noucents, de l'èxit o el fracàs d'una ètica basada en el progrés cívic i moral de la població a través d'un conjunt de mesures pedagògiques. Malgrat el fort contingut idealista i demagògic de moltes de les propostes educatives -la visió de la dona n'és un exemple- cal reconèixer al noucentisme la modernització del sistema educatiu català, els avenços aconseguits en la difusió de la llengua i la cultura i, sobretot, la qualitat d'una obra que justifica amb escreix la seva perdurabilitat i reconeixement. | 41.4825200,2.2691300 | 438983 | 4592581 | 1992 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68806-foto-08282-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68806-foto-08282-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68806-foto-08282-132-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Romàntic | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lola Anglada | Acabada la inauguració del monument, la comitiva es desplaça a la Casa de la Punxa per inaugurar la XV Mostra d'Art de Tiana, dedicada aquell any a la Lola. En aquesta Mostra es va poder comptar, excepcionalment, amb l'aportació d'obres per part d'artistes que van ser contemporanis i amics de la Lola Anglada, com Joan Miró, Juli González , Apel·les Mestres i l'escultor Josep Clarà. | 106|101 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||
| 68807 | El racó de les pedres i rajoles d'en Pere Salarich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-raco-de-les-pedres-i-rajoles-den-pere-salarich | <p>http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/el-raco-de-les-pedres-i-rajoles-den-pere-salarich.html</p> | XX | <p>En Pere Salarich Riera, l'avi Pere, va néixer a Tiana un 23 de març del 1899 i va morir a la vila, el 5 de juliol del 1986, a l'edat de 87 anys. Tianenc de soca-rel, va deixar una colla de racons adornats guarnits amb pedres i rajoles, marca de la casa, el més conegut dels quals és, sens dubte, el Racó de les pedres i rajoles d'en Pere Salarich, al carrer de la Lola Anglada, nº 10, tocant a la plaça de la Vila. Dels racons interessants de Tiana, potser aquest sigui un dels menys valorats i coneguts. És el producte de la llavor d'un sol home, l'avi Pere, desenvolupat al llarg de la seva vida. Va començar l'any 1918, quan era aprenent de mestre d'obres (mestre de cases que en deia ell) fent una cascada en un racó davant de casa seva. L'any següent va ampliar-la, i no va parar fins el dia de la seva mort. Hi ha gairebé de tot, en un desgavell agradable de rajoles de dos-cents i tres-cents, escultures de la Mare de Déu de Montserrat, de Beethoven, de Colom, de Clavé, etc. Hi ha, o hi havia, una font per sadollar la set i un banc per seure. Fins a l'any 1960, any de la seva jubilació, va anar ampliant la seva obra del 'racó'. A partir d'aleshores, però, va anar aplicant les seves pedres i rajoles a una colla de racons de Tiana: la font del Ronyó (on es reunien les persones d'edat a prendre el sol i fer petar la xerrada, a l'hivern), la font de Can Comas (amb taula i bancs de pedra i la font adornada), etc.</p> | 08282-133 | Can Riera | 41.4822100,2.2619200 | 438381 | 4592552 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'avi Pere Salarich també feia cada any el pessebre a la plaça de la Vila, sempre diferent. I a la vella parròquia de l'Alegria, l'actual ermita, s'hi havia passat moltes hores refent escales i alguns bancs. En altres fonts, com la del Ronyó, situada en el passeig de la Vilesa, l'avi Salarich, va decorar part de la façana amb diferents plafons fets amb pedretes i rajoles de colors. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||||||
| 68808 | Murals de la piscina municipal d'Àlvar Suñol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murals-de-la-piscina-municipal-dalvar-sunol | https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/975905-alvar-torna-els-colors-a-tiana.html http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/20-tianencs-del-segle-xx/alvar-sunol-i-munoz-ramos.html | XX | restaurats el 2016 | Frescos que representen les quatre edats de la vida. Pintures murals. Protegits per uns plafons de vidre. Estan protegides de la humitat i altres elements externs. El llegat de Suñol a Tiana deixa una altra obra excepcional: les pintures, també murals, que cobreixen les parets de la sala de plens de l'Ajuntament del poble. | 08282-134 | Carrer Eduard Fonteré s/n | Àlvar Suñol i Muñoz-Ramos és nascut a Montgat el 1935. Fa mitja vida, el pintor montgatí Àlvar Suñol va acceptar l'encàrrec de donar color a la instal·lació de la piscina municipal de Tiana, que en aquell moment obria portes. A la paret hi va pintar un mural que representava les quatre edats de la vida. El 2016, 38 anys després, l'artista va tornar a enfilar-se a una bastida per participar en les tasques de restauració dels frescos que va fer l'empresa especialitzada Cromia. Amb 81 anys, Suñol va agafar els pinzells per mirar de refer allò que el temps i les inclemències a què havia estat exposada l'obra a l'aire lliure s'havien emportat. La trajectòria de Suñol l'ha portat a convertir-se en un dels artistes catalans més reconeguts a nivell internacional, sobretot als Estats Units, on ha exposat i venut bona part de la seva producció. Allà, alguns professionals de Hollywood es van interessar per la seva obra i van acabar comprant quadres, com ara el director de cinema Jean Negulesco, conegut per haver dirigit la pel·lícula Com casar-se amb un milionari (1953), protagonitzada per les actrius Marilyn Monroe i Lauren Bacall. El mural de la piscina no és, però, l'únic treball d'Àlvar Suñol a Tiana, on també va pintar el mural que presideix la sala de plens de la casa de la vila i fa uns anys va col·laborar amb la Societat Coral Joventut Tianenca amb motiu de seu centenari. També hi ha obra seva a la casa de la vila de Montgat, el municipi on va néixer. El pintor reconeix que quan va pintar el mural de la piscina de Tiana no ho va fer 'amb la pretensió que perdurés com si fos la Capella Sixtina'. Explicava que els pigments que va utilitzar havien resistit força bé el pas del temps, però que la preparació prèvia del mur va ser molt senzilla i aquest fet havia contribuït a la degradació de l'obra pictòrica, com també ho havien fet agents externs com ara el sol i l'aire, ja que es tractava d'una paret exterior. Suñol va estar treballant en el mural des de mitjan mes de maig de 2016. Els treballs van culminar amb la instal·lació de quatre plafons de metacrilat transparent a sobre del mural. Es tractava d'un material que permetia que la pintura respirés i en garantís la preservació durant un període de temps més llarg. Tot i això, l'Ajuntament preveïa anar una pas més enllà per garantir la supervivència del mural. La regidora de Cultura, Núria Blasco, assegurava que la voluntat de l'equip de govern era iniciar la tramitació perquè aquesta obra d'Àlvar Suñol es pugués convertir en bé cultural d'interès local (BCIL). | 41.4911200,2.2611900 | 438328 | 4593542 | 1978 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68808-foto-08282-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68808-foto-08282-134-3.jpg | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La tècnica i la mentalitat artística d'Àlvar entronca amb la dels vells pintors del Renaixement italià. Quinze anys d'estada a París marquen la seva carrera i la projecten cap a França i els Estats Units. L'equilibri i la unitat són valors constants d'una obra de producció escassa, però d'una perfecció tècnica inaudita en els artistes contemporanis. Bona part del seu temps l'ha dedicat a treballar per a la cultura tianenca. Són seus els murals de la piscina municipal, els de la sala de plens o l'escultura Dona, pau i flora, situada a la plaça de la Vila. Tot plegat una contribució important per crear la vila d'art i cultura que tant somia. Es volen declarar Bé d'Interès Local. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||
| 68809 | Sala Albéniz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-albeniz | <p>http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/949030-el-teatre-de-tiana.html</p> | XX | <p>D'estil modernista, es va inaugurar l'any 1911 i formava part del casino on feien activitats els estiuejants de la vila. Els estiuejants, que a principi de segle XX omplien les cases senyorials del poble quan arribava el bon temps, van impulsar la creació del Casino de Tiana. D'aquesta manera, el 1911 es va inaugurar la Sala Albéniz, construïda en temps rècord. Només quatre mesos van caldre per aixecar l'edifici d'estil modernista que es va alçar seguint els plànols creats per Ramon Maria Riudor, que va ser arquitecte municipal de Tiana durant quaranta anys i responsable d'alguns dels edificis més emblemàtics de la vila. L'historiador local Josep Maria Toffoli explica en una publicació feta amb motiu del centenari de l'edifici, que el nom de Sala Albéniz el té des del primer dia i apareix esmentat en l'article primer del reglament del casino com a 'homenatge a la bona memòria de l'insigne mestre'. El compositor i pianista Isaac Albéniz, nascut a Camprodon però durant molts anys veí de Tiana, va morir dos anys abans de la inauguració del casino. L'edifici va ser de propietat privada del Casino de Tiana fins l'any 1978, quan l'Ajuntament el va comprar i va passar a ser el casal de poble. Des dels seus orígens ha estat el centre de l'activitat cultural i social de la vila. A la Sala Albéniz s'hi han fet nombroses representacions de teatre professional i amateur, concerts, jornades literàries, conferències, actes polítics i moltes altres activitats organitzades per l'Ajuntament i les entitats. Aquest espai emblemàtic, amb capacitat per a unes 300 persones, va haver de tancar l'any 1987 per fer-ne una rehabilitació. Un any després l'espai tornava a estar remodelat i en ple funcionament i tornava a donar aixopluc als grups de teatre de la vila, que hi fan els seus assajos i representacions, i a tota la resta d'activitats que s'hi fan i el mantenen ocupat una bona part de l'any. El 2009 l'Ajuntament de Tiana va haver tornar a fer una forta inversió per adequar-lo a la normativa de seguretat i incorporar totes les mesures necessàries contra incendis, posar al dia el quadre elèctric i millorar part de l'equip tècnic. La Sala Albéniz té 618 metres quadrats, disposa d'una caixa escènica gran i tot l'equipament tècnic. A sota hi ha un ampli espai que s'utilitza com a magatzem per guardar material escènic, l'equip tècnic i també per als camerinos.</p> | 08282-135 | Avinguda Isaac Albéniz, 8-10-12 | <p>Al setembre de 1910 es va constituir la Societat Casino de Tiana, com altres pobles del Maresme que van tenir colònies d'estiuejants benestants, a mitjans del s. XIX ja hi havia necessitat de tenir un lloc de trobada. L'edifici, obra de Ramon Riudor d'estil modernista es va inaugurar l'any 1911. Des de la seva construcció la sala es va batejar amb el nom d'Albéniz per homenatjar-lo i es coneix que l'any 1913 hi havia sessions de cinema. La societat va arrendar un altre edifici i va tenir dos casinos, el de dalt iel de baix, cosa que la va deixar en una mala situació econòmica. L'any 1978 el casino va ser comprat per l'ajuntament esdevenint definitivament el Casal del Poble</p> | 41.4819100,2.2680700 | 438894 | 4592514 | 1911 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68809-foto-08282-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68809-foto-08282-135-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Ramon Maria Riudor i Capella | La Sala Albéniz ha estat des de fa més de cent anys el punt de trobada dels esdeveniments culturals i socials del municipi. Ara s'hi fan representacions de teatre professional i amateur, concerts i jornades literàries. Les instal·lacions del Casal de Tiana complementen la Sala Albéniz amb una sala d'exposicions i la Sala Sant Jordi, al voltant d'un pati arbrat on hi ha el bar del casal. | 105 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||
| 68810 | Fons documental Lola Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-lola-anglada | <p>Castillo, Montserrat (comissaria de l'exposició) (2005) Catàleg de l'exposició: Lola Anglada i l'ideal del llibre. Diputació de Barcelona. Rius Vernet, Núria (2015) Lola Anglada. Memòries 1892-1984. Diputació de Barcelona. https://www1.diba.cat/uliep/pdf/fullejar/54939_fullejar.pdf https://www1.diba.cat/uliep/pdf/55262.pdf http://arxiugeneral.diba.cat/biblioteca/Search/Results?lookfor=lola+anglada&type=AllFields</p> | XX | <p>El fons documental es conserva a l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Al seu testament, la Lola Anglada nomenava la Diputació hereva universal de tots els seus béns. Va morir el 12 de setembre de 1984. Des d'aquesta data, doncs, la Diputació és propietària de totes les obres i documentació que tenia en el seu poder des de l'any 1973, condició per a què pogués beneficiar-se d'un vitalici que a càrrec de la Diputació de Barcelona.</p> | 08282-136 | Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Carrer de Mejía Lequerica, 1, 08028 Barcelona | <p>L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona es troba al Recinte de la Maternitat de Barcelona, un espai que va estar destinat a l'assistència i a la salut d'infants i dones. L'actual edifici de l'Arxiu Històric era el pavelló destinat a bugaderia de l'antiga Casa Maternitat i Expòsits de Barcelona. L'Arxiu assumeix les funcions de gestió de la documentació en totes les seves fases, que es concreten en organitzar, avaluar, conservar i fer accessible a la ciutadania, els ajuntaments i a la pròpia Diputació, la documentació generada en la gestió de les competències pròpies de la Diputació de Barcelona des de la seva creació. Del fons que es custodia podem destacar el de la Mancomunitat de Catalunya, les històries clíniques i els expedients de dones i infants acollits a la Casa Maternitat i la documentació de la seva construcció, la dels acollits a la Casa Caritat de Barcelona i de la seva construcció, el fons Lola Anglada o el fons de carreteres i vies locals de la província de Barcelona. El fons Lola Anglada està format per correspondència, originals dels seus llibres, alguns no publicats, i altra documentació privada.</p> | 41.4817460,2.2689805 | 438970 | 4592496 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lola Anglada | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||||
| 68811 | Font del Ronyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ronyo | https://fontsaigua.wordpress.com/tag/tiana/ | XX | restaurada el 2019 | Font popular situada al passeig de la Vilesa. El sr. Pere Salarich va decorar la façana amb diferents plafons fets amb pedretes i rajoles de colors. Font natural amb entrada de mina. Obra de caire popular. Situada davant de la Creu de Terme. | 08282-137 | Passeig de la Vilesa | 41.4752100,2.2691000 | 438974 | 4591770 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68811-foto-08282-137-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||
| 68812 | Can Godó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-godo | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX inicis | Edifici amb tanca i jardí. D'estil eclèctic i compositivament amb volums simètrics. Combina les balustrades neoclàssiques de la balconada central i de la lateral, suportades ambdues per columnetes de ferro colat, amb la barana del terrat de traceria historicista-medieval. Combina trencaaïgues en forma de línies corbes amb esgrafiats en la seva part inferior i els trencaaïgues de línies rectes superiors. Sobresurt en la part central del terrat d'un petit cos flanquejat per hídries, amb una finestra. | 08282-138 | Carrer Pompeu Fabra, 1, cantonada amb Carrer Doctor Fàbregas | El permís d'obres és de 1916. Forma part del conjunt d'edificis d'estil eclèctic que caracteritzen el nucli urbà d'inicis del segle XX. | 41.4855500,2.2673700 | 438839 | 4592919 | 1916 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68812-foto-08282-138-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | També s'anomena Ca la Godó. | 102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||
| 68813 | Jardins de Lola Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-lola-anglada | https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6397-cat-casa_i_jardy_de_lola_anglada.htm http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/el-jardi-romantic-de-la-lola-anglada.html | XIX | Un dels elements destacables de la casa de Lola Anglada és el jardí al qual s'accedeix per una porta obra d'Àlvar Sunyol. En aquest espai, evocat en l'obra de Lola Anglada de 1958 'La meva casa i el meu jardí', hi trobem escultures com la 'Família tornant del camp' o la 'Mare amb nen', obres angladianes de caràcter realista naturalista. També al jardí hi ha una font amb una majòlica ceràmica, il·lustrada per Lola Anglada. | 08282-139 | Plaça de la Vila | 41.4818800,2.2692100 | 438989 | 4592510 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68813-foto-08282-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68813-foto-08282-139-3.jpg | Inexistent | Romàntic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Aquest jardí està ple de símbols, no és un jardí com qualsevol altre, té la seva pròpia identitat.Per començar, el jardí està ubicat en el mateix lloc on la Lola hi passava les hores, aquell jardí del llibre 'La meva casa i el meu jardí'. I des de qualsevol racó es poden veure les dues masies de Cals Frares i Can Gaietà, que la Lola feia sortir sovint en els seus dibuixos.I comencem a descobrir símbols. Només entrar al jardí, a la porta d'entrada, el 'barri', obra de l'Alvar Suñol, ja hi trobem tot un reguitzell de símbols. El barri consta de dues parts: la de l'esquerra, d'un metre d'amplada, conté el rètol del lloc: 'Jardins Lola Anglada'. I la part de la dreta i podem veure un gran marc en forma de mitja ametlla ('l'ametlla mística' romànica) que representa la creació o creativitat. Dins el món de la creació, tres plaques amb números al·lusius a unes dates molt concretes: 1892-1984 que volen recordar els anys de naixement i mort de la Lola Anglada. 1996, en record de l'any en que la Lola va ser proclamada Filla adoptiva de Tiana. I 2002, que representa l'any de la inauguració d'aquest jardí.Tot just entrar a mà dreta hi trobem una majòlica de la Lola Anglada. Ambdues peces no hi són per casualitat. Estan precisament encarades a la sortida del sol, que li dóna així el bon dia amb els seus raigs cada matí.També hi ha tres escultures. Entrant a mà esquerra i en forma de monòlit, hi ha la que representa l'esmentat llibre 'La meva casa i el meu jardí', que ens recorda l'origen d'aquesta espai.En els dos parterres centrals, dues reproduccions d'escultures de la Lola. Entrant, de cara, a mà dreta, trobem el grup escultòric 'Família tornant del camp',Orientat de manera que sembla que vinguin dels camps de Cals Frares (la família pagesa catalana i la Catalunya idíl·lica del seu temps, era el tema clàssic de la Lola). L'altra escultura porta el títol 'Mare amb nen' i representa l'exaltació de la maternitat.De nit, quan el jardí resta tancat al públic, la il·luminació de l'indret ha estat dissenyada i estudiada per tal de que des de la plaça de la Vila es pugui admirar l'espai amb els seus racons i les seves escultures. | 101 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||
| 68814 | Carrer Sant Bru | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-bru | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 2. Tiana. | XIX | Conjunt de cases del carrer Sant Bru. És un conjunt urbà protegit amb parcel·lació tradicional. Format per habitatges unifamiliars en filera a un costat i jardí-hort al costat oposat de manera que una mateixa propietat queda dividida per un espai públic. | 08282-140 | Carrer Sant Bru | 41.4844800,2.2658700 | 438713 | 4592801 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68814-foto-08282-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68814-foto-08282-140-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Aquesta parcel·lació configura conjunts urbans d'indubtable interès tipològic i històric, que confereixen al sector una gran qualitat ambiental. En el cas del conjunt urbà del carrer Sant Bru el PGM ha resolt la protecció com a zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria (Art. 329 i seg. NNUU metropolitana), apropiada a l'objecte de conservar les seves característiques morfològiques. | 119 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||
| 68815 | Carrer Antoni Clapés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-antoni-clapes | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 2. Tiana. | XIX | Conjunt de cases del carrer Antoni Clapés. És un conjunt urbà protegit amb parcel·lació tradicional. | 08282-141 | Carrer Antoni Clapés | 41.4815600,2.2671800 | 438819 | 4592476 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68815-foto-08282-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68815-foto-08282-141-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | En el conjunt urbà protegit del carrer Antoni Clapés es modifiquen les qualificacions de totes les parcel·les més el número 14 del Dr. Mascaró i el número 1 del carrer Santa Maria, actualment qualificades amb les Claus 12 i 20a/10 respectivament, per la Clau 15(p). 'Zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria protegida', | 119 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||
| 68816 | Carrer Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-domenec-0 | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 2. Tiana. | XIX | Conjunt urbà protegit amb parcel·lació tradicional. Format per habitatges unifamiliars en filera a un costat del carrer i jardí-hort dels mateixos habitatges al costat oposat, de manera que una mateixa propietat queda dividida per un espai públic. | 08282-142 | Carrer Sant Domènec | 41.4829600,2.2692200 | 438991 | 4592630 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68816-foto-08282-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68816-foto-08282-142-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Configura un espai d'indubtable interès tipològic i històric, que confereix al sector una gran qualitat ambiental. Es permet l'ús com a jardí i hort d'aquests espais lliures protegits, però no l'estacionament de vehicles. | 119 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||
| 68817 | Col·lecció pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-pintura-de-lajuntament-0 | VV.AA. (1986). Història de l'Art Català. Volum VIII. Edicions 62. Barcelona. | XX | Col·lecció formada per una dotzena de quadros. Repartits a les diferents estances de l'Ajuntament. Obres de Vila Arimany, Àlvar Suñol, Jordi Freixas Cortés, etc. | 08282-143 | Plaça de la Vila, 1 | 41.4817200,2.2690200 | 438973 | 4592493 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68817-foto-08282-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68817-foto-08282-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Les trobem a les diferents sales que conformen l'Ajuntament en la primera planta. Estan sense numero de registre però en bon estat. Diferents formats, la majoria són pintures a l'oli. | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||
| 68818 | Premsa de vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-0 | http://www.tiana.cat/coneix-tiana/guia-del-municipi/equipaments/llar-de-persones-grans.html Capdevila, A. (2010). Entre la vinya i el comerç. Els origens de l'expansió econòmica del Maresme a l'època moderna. Documenta Universitària. Girona. | XIX | Premsa de vi situada a la Llar de persones grans de Tiana. Està restaurada, en bon estat però a l'aire lliure. Davant de la porta d'entrada. Una premsa de vi és un dispositiu emprat per extreure el suc de raïm com a part del procés de la producció del vi. Hi ha diversos tipus de premses utilitzades pels vitivinicultors però la seva funcionalitat és la mateixa. Cada tipus de premsa empra la pressió controlada per alliberar el suc de la fruita (normalment raïm). La pressió no pot ser excessiva, per evitar trencar les llavors i aportar un excés de taní al vi. L'home produeix vi des de l'antiguitat. La cultura clàssica i la mediterrània, la nostra, són cultures de vi. | 08282-144 | Carrer Anselm Clavé, 20 | L'associació de gent gran, jubilats i pensionistes de Tiana neix l'any 1978 i durant 20 anys té la seva seu social a El Casal, donant el servei de Centre de Dia. L'any 1999 es va inaugurar el nou local situat al carrer Anselm Clavé, 20 continuant donant els serveis de Centre de Dia fins a la inauguració de la Residència Sant Cebrià, que van acollir aquestes persones. La denominació actual per evitar confusions amb El Casal, és 'LLAR DE PERSONES GRANS'. És una entitat sense ànim de lucre, subvencionada per l'Ajuntament de Tiana i gestionada per una Junta Directiva sotmesa a l'òrgan suprem de l'Assemblea General de tots els socis i sòcies. L'objectiu de la LLAR és crear un espai de salut, formació, lleure i cultura, que facin atractiva la participació social, fomentant una actitud de vida activa a Persones Grans. | 41.4816900,2.2683900 | 438920 | 4592490 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Les activitats que es fan a la Llar de persones grans són les següents: Salut: Conferències, caminades, Chi-Kung, ioga, body-free, taller de memòria, etc.Formació: Classes d'informàtica, català, anglès, fotografia digital, photoshop, etc.Lleure: Festes i celebracions, excursions, billar, jocs de taula, rummy, manualitats, taller de guitarra, taller de pintura, tècniques tèxtils, country i balls en línia, sevillanes, play back, coreografia musical, dansa del ventre, balls de saló i bingo.Cultura: Conferències, visites culturals, taller de poesia, etc.Altres serveis: Cafeteria, Wi-fi, perruqueria, esteticien, lectura premsa, biblioteca, etc. | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||||
| 68819 | Riera de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-tiana | Guardiola, M i Sabater, F. (2010). Les rieres a l Maresme: medi natural i ecosistemes. Consell Comarcal del Maresme. Mataró. | XX | Està en gran mesura pavimentada | El municipi de Tiana és als vessants marítims de la Serralada Litoral, des del turó d'en Galceran o de Mates al nord-est, fins al Coll de Montalegre al nord-oest, pel que passa la carretera de La Conreria que dóna accés al Vallès Oriental, per Sant Fost de Campsentelles. Davalla cap a la costa fins al terme municipal de Montgat. El territori és drenat per diverses rieres, com la Riera de Tiana i la Riera d'en Font, que desguassen al mar passant per Montgat. Té un microclima, una orientació i un sòl molt similars als d'Alella. | 08282-145 | Carrer de la Riera de Tiana | 41.4765200,2.2660700 | 438722 | 4591917 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68819-foto-08282-145-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Està soterrada en alguns trams, no en tots, tot i que quan hi ha pluges fortes l'aigua baixa amb força per damunt del paviment. La comarca del Maresme té una plana litoral més o menys estreta seguida d'una serralada litoral força important que és drenada per una xarxa de rieres, rials i torrents molt nombrosa. Aquest relleu fa que la majoria dels nuclis urbans es situessin d'antuvi a les planes litorals al·luvials per aprofitar el relleu suau i per disposar d'aigua i terres fèrtils, tenint cada poble una o vàries rieres molt a prop.L'espai ocupat per les rieres sovint no queda massa clar, i més si tenim en compte que la majoria de les rieres del Maresme són cursos temporers que porten aigua només en èpoques de pluges fortes, i que la intensitat dels seus cabals i amplada pot variar molt d'un any a l'altre. Aquest fet ha comportat que sovint s'hagin menys tingut i que s'hagi acabant envaint l'espai de ribera ocupat per les rieres i la vegetació associada. | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||||
| 68820 | Fons artístic Lola Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-artistic-lola-anglada | <p>Castillo, Montserrat (comissaria de l'exposició) (2005) Catàleg de l'exposició: Lola Anglada i l'ideal del llibre. Diputació de Barcelona. Rius Vernet, Núria (2015) Lola Anglada. Memòries 1892-1984. Diputació de Barcelona. https://www1.diba.cat/uliep/pdf/fullejar/54939_fullejar.pdf https://www1.diba.cat/uliep/pdf/55262.pdf http://arxiugeneral.diba.cat/biblioteca/Search/Results?lookfor=lola+anglada&type=AllFields</p> | XX | <p>L'Oficina de patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona custodia un total de 2.280 obres de naturalesa artística (il·lustracions, pintures, plafons ceràmics, etc.) realitzats per Lola Anglada. El fons procedeix de la deixa testamentària per la que Lola Anglada nomenava a la Diputació de Barcelona hereva universal de tots els seus béns a canvi de beneficiar-se d'un vitalici a càrrec de la Diputació de Barcelona des de l'any 1973. Lola Anglada va morir el 12 de setembre de 1984, passant tota l'obra i documentació a propietat de la Diputació de Barcelona.</p> | 08282-146 | Oficina Patrimoni Cultural Diputació de Barcelona. Carrer Urgell, 187. 08036 Barcelona | <p>Lola Anglada (Barcelona 1896- Tiana 1984) va tenir una estreta relació amb Tiana, on es va instal·lar a la casa d'estiueig familiar després de la Guerra Civil. En aquest municipi va fer la major part de la seva obra, que la va portar a que se li concedís la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 1981. Ilustradora i autora de diversos llibres (Margarida; El més petit de tots; La meva casa i el meu jardí; Les meves nines; La Barcelona dels nostres avis), la majoria ilistrats per ella mateixa. És una de les artistes noucentistes més destacades de Catalunya.</p> | 41.4814000,2.2686600 | 438943 | 4592457 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lola Anglada i Sarriera | El Museu Romàntic de Can Llopis (Sitges) conserva la col·lecció de nines de Lola Anglada. | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||||
| 68821 | Ball de Punts de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-punts-de-tiana | Toffoli Carbonell, Josep (2015) 'El Ball de Punts de Tiana'. A Balls i Danses del Maresme. Guia de Recursos. Biblioteques municipals del Maresme. P. 49-49. | XIX-XX | El Ball de Punts és una dansa que s'havia ballat a alguns pobles del Maresme, entre ells Tiana. La característica principal de la dansa és el trenat o creuat de peus. El ballador que ho feia millor era nomenat capdanser, el que dirigia i iniciava el ball. Per aprendre a realitzar aquest pas els balladors s'aguantaven d'una corda penjada al sostre per poder exercitar el moviment dels peus. El ball el feien vuit parelles, unes darrere les altres, al compàs de la música a un temps viu de marxa. Per fer el ball les parelles es disposen en dues rengleres, una de dones i altre de dones. | 08282-147 | Tiana | És un tipus de ball de gitanes que va ser molt popular pels volts del 1870; després es va deixar de fer i es va recuperar el 1914 a Tiana per Baldomer Gila, com a reclam per al seu cafè i sala de ball. El 1870 els homes duien un vestit de vellut amb calça llarga, faixa de seda vermella i calçats amb sabatilles de ballarí professional. Les dones anaven vestides a l'estil de la pagesia catalana. Amb la recuperació del 1914 el vestuari era a l'estil de les pintures de Goya: homes amb calça i jaqueta curtes i de seda, mitja bñanca, armilla florejada i xarxa al cap. Les dones amb faldilles de seda de colors llisos i amb sabates de taló del mateix color que la faldilla. | 41.4817100,2.2689500 | 438967 | 4592492 | 1870 | 08282 | Tiana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-02-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | Es va tornar a recuperar a la Festa Major de 2018. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||||
| 68822 | Goigs de la Mare de Déu de l'Alegria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-lalegria | Toffoli, Josep Maria (2000). Història de l'Alegria d'ahir fins avui. Noucents anys d'història de la parròquia de Tiana. Ajuntament de Tiana. Regidoria de Cultura. | XX | Hi ha diversos exemplars dels goigs de la Mare de Déu de l'Alegria, tots presenten la partitura i la lletra que són d'autor desconegut. A tots es recorda que la imatge es venera a la parròquia de Sant Cebrià de Tiana, tot i que els goigs es canten a l'aplec que es celebra el dilluns de Pasqua a l'Ermita de la Mare de Déu de l'Alegria. | 08282-148 | Ermita Mare de Deu de l'Alegria | L'ermita de l'Alegria fou l'antic temple parroquial de Tiana, que fou consagrat l'any 1104 i refet a la seva totalitat a l'alta Edat Mitjana i amb diverses reformes posteriors a diferents èpoques. Els documents més antics en que es fa referència al culte a la Mare de Déu de l'Alegria es remunten a la segona meitat del S. XVII, patrona dels pescadors. Cap el 1908 es va impulsar la restauració de l'antiga església parroquial i el culte a la Mare de Déu de l'Alegria, traslladant l'imatge des del seu altar al presbiteri, anomenat des d'aleshores ermita de l'Alegria. També es va instaurar la celebració d'un aplec el dilluns de Pasqua de Resurrecció, així com l'edició d'uns Goigs en recordança del patronatge de la Confraria de Pescadors. | 41.4890400,2.2712900 | 439169 | 4593304 | 08282 | Tiana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68822-foto-08282-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68822-foto-08282-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | 98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||
| 68823 | Goigs de Sant Huc de Lincoln venerats a la Cartoixa de Montalegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-huc-de-lincoln-venerats-a-la-cartoixa-de-montalegre | Toffoli, Josep Maria (2000). Història de l'Alegria d'ahir fins avui. Noucents anys d'història de la parròquia de Tiana. Ajuntament de Tiana. Regidoria de Cultura. Cubas, Enric i Baldelló, Francesc, 1887-1977, 'Goigs a llaor de Sant Huc de Lincoln. Que es venera a la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre'. Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 21 juny de 2019, https://bd.centrelectura.cat/items/show/20570. | XX | Els goigs dedicats a Sant Huc de Lincoln que es veneren a la Cartoixa de Montalegre, es van editar a La Cartoixa i la primera edició és de gener de 1962, l'autor de la lletra és Enric Cubas, les la música Mn. Francesc Baldelló, i el dibuix del sant que apareix al goig és de Jeroni Giralt. | 08282-149 | Cartoixa de Montalegre | Sant Huc de Lincoln era un anglès (1159-1200) i monjo cartoixà. Va ser bisbe de Lincoln. Es venera a la Cartoixa de Montalegre en ser un dels seus representants més coneguts al món. La primera regla dels cartoixans va ser redactada per sant Bru el segle XII, i el més important és el silenci i la pregària gairebé les 24 hores del dia. | 41.4884400,2.2539900 | 437725 | 4593249 | 1962 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | Enric Cubas i Francesc Baldelló | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | ||||||||||
| 68824 | Goigs a llaor de Santa Maria de Montalegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-santa-maria-de-montalegre | XX | Aquests goigs són a Santa Maria de Montalegre que es venera a la Cartoixa de Montalegre. La lletra i la música són anònimes, com consta al mateix goigs, per voluntat expressa dels autors. La primera edició és de 1964. | 08282-150 | Cartoixa de Montalegre | La primera regla dels cartoixans va ser redactada per sant Bru el segle XII, i el més important és el silenci i la pregària gairebé les 24 hores del dia. Per les seves aportacions espirituals i culturals, l'Orde Cartoixà es situa entre les grans institucions de l'Església. | 41.4884400,2.2539900 | 437725 | 4593249 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||||||
| 68825 | Goigs al fundador de l'ordre de la Cartoixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-fundador-de-lordre-de-la-cartoixa | XX | Aquests goigs porten per títol 'Gozos de las virtudes y milagros del seraphico y gran patriarca S. Bruno fundador de la sagrada orden de la Cartuxa'. Es tracta d'un facsímil publicat el 1924 per l'impremta catòlica del carrer del Pi de Barcelona a partir d'un facsímil reduït que era gravat en planxa d'acer de l'any 1702, tal i com consta al mateix document. | 08282-151 | Cartoixa de Montalegre | La primera regla dels cartoixans va ser redactada per sant Bru el segle XII, i el més important és el silenci i la pregària gairebé les 24 hores del dia. Per les seves aportacions espirituals i culturals, l'Orde Cartoixà es situa entre les grans institucions de l'Església. | 41.4884400,2.2539900 | 437725 | 4593249 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 | |||||||||||||
| 68826 | Goigs a la Verge de Montserat venerats a la capella de Montalegre de la Conreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-de-montserat-venerats-a-la-capella-de-montalegre-de-la-conreria | XX | A la Cartoixa de Montalegre es venera també la Verge de Montserrat, a la que es dediquen uns goigs 'a la devotíssima imatge de la Verge de Montserrat venerada en sa pròpia capella de la Conreria de Montalegre' de Tiana. Impresos a la impremta catòlica del carrer del Pi de Barcelona, presenten orla vermella al voltant i una imatge d'una pintura de Llorenç Brunet. La lletra del goig està signada amb les sigles J.B. i no inclou partitura. | 08282-152 | Cartoixa de Montalegre | La primera regla dels cartoixans va ser redactada per sant Bru el segle XII, i el més important és el silenci i la pregària gairebé les 24 hores del dia. Per les seves aportacions espirituals i culturals, l'Orde Cartoixà es situa entre les grans institucions de l'Església. | 41.4884400,2.2539900 | 437725 | 4593249 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:12 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.