Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68826 | Goigs a la Verge de Montserat venerats a la capella de Montalegre de la Conreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-de-montserat-venerats-a-la-capella-de-montalegre-de-la-conreria | XX | A la Cartoixa de Montalegre es venera també la Verge de Montserrat, a la que es dediquen uns goigs 'a la devotíssima imatge de la Verge de Montserrat venerada en sa pròpia capella de la Conreria de Montalegre' de Tiana. Impresos a la impremta catòlica del carrer del Pi de Barcelona, presenten orla vermella al voltant i una imatge d'una pintura de Llorenç Brunet. La lletra del goig està signada amb les sigles J.B. i no inclou partitura. | 08282-152 | Cartoixa de Montalegre | La primera regla dels cartoixans va ser redactada per sant Bru el segle XII, i el més important és el silenci i la pregària gairebé les 24 hores del dia. Per les seves aportacions espirituals i culturals, l'Orde Cartoixà es situa entre les grans institucions de l'Església. | 41.4884400,2.2539900 | 437725 | 4593249 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||||||||
| 68827 | Llegenda de l'arbre dels Nassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-larbre-dels-nassos | <p>http://peroncamino.blogspot.com/2010/06/larbre-dels-nassos.html</p> | XX | <p>A Tiana, a prop de la Conreria, actual casa de colònies que fou un seminari construït damunt de les restes d'un convent de monges del segle XIII, hi havia un arbre singular que va donar origen de la famosa llegenda 'L'Arbre dels Nassos'. Segons es diu, un cavaller es va enamorar d'una de les monges novícies del convent i, captivat per la seva bellesa, l'anava a veure sovint. En saber ella, que el que més atreia al cavaller era el seu nas, va decidir acabar amb aquella situació per tal d'evitar temptacions. Una tarda, agafant unes tisores del jardiner, es va tallar el nas per tal de perdre la seva boniquesa i desenganyar-lo. L'embolicà amb un mocador de seda i li donà al cavaller tot dient-li “Ací tens el que tu més vols. Ara deixa'm que segueixi consagrant-me a Déu nostre Senyor”. La tradició diu que en el mateix lloc on se'l va tallar hi va néixer un arbre amb flors vermelles que recordaven el nas sagnant de la monja. Sembla que l'arbre no existeix, però la llegenda està molt arrelada a l'entorn del Maresme i la Serralada de la Marina, fins al punt que els gegants de Tiana, són, precisament, el Cavaller i la Novícia.</p> | 08282-153 | Tiana | 41.4915000,2.2524500 | 437599 | 4593590 | 08282 | Tiana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-07-23 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | |||||||||||||
| 68828 | Sardana de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-tiana | https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Mas_i_Ros | L'autor de la Sardana de Tiana és Francesc Mas i Ros (Caldes de Malavella 1901), un compositor especialitzat en sardanes, però també en altres peces ballables. La sardana va ser estrenada el 1970. Les partitures són per contrabaix, dos fiscorns, flabiol, dues tenores, dos tibles, dos trombons i tres trompetes. | 08282-154 | Tiana | 41.4817400,2.2690100 | 438972 | 4592495 | 1970 | 08282 | Tiana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | Francesc Mas i Ros | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||||||||
| 68829 | Sardafoc Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardafoc-tiana | <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Merc%C3%A8_Navarro_i_Galindo</p> | XXI | <p>L'any 2014 la colla de diables de Tiana van organitzar un concurs a les escoles del municipi per posar nom i crear la història de la bèstia. El concurs es va realitzar amb la col·laboració del Consell dels Infants. El mateix dia de la presentació es va estrenar la sardana 'SARDAFOC TIANA' creada per a l'ocasió per la compositora Maria Mercè Navarro, que es balla amb rotllana de germanor envoltant la bèstia. L'estreno va ser el 14 de juny de 2014.</p> | 08282-155 | Tiana | 41.4817400,2.2690100 | 438972 | 4592495 | 2014 | 08282 | Tiana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68829-foto-08282-155-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | Maria Mercè Navarro | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 | ||||||
| 68830 | Capella de Can Sentromà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-sentroma | <p>Padrós, Josep Maria (2006). La Tiana desconeguda. Tresors de la vall de Montalegre. Ajuntament de Tiana. Tiana. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana.</p> | XI-XX | <p>Al costat de la masia can Sentromà hi ha una capella de petites dimensions, de planta rectangular i coberta per una teulada a doble vessant. Està coronada per una espadanya de factura recent. Malgrat estar molt restaurada, conserva elements primitius d'una època preromànica, com els fonaments de la base de l'absis i la llinda de pedra amb el Crismó i una mà beneint i que prové d'una antiga capella romànica anterior. L'interior està decorat amb pintures de l'any 1929, però conserva alguns fragments de pintures murals romàniques que representen al crist majestat i que es trobem al mur nord. Més tard es construí una segona capell d'estil gòtic sobre l'antiga capella romànica que estava abandonada pels volt de 1450. En aquesta capella s'incorporà un retaule pintat per Rafael Vergés, el jove.</p> | 08282-156 | Carrer Riera Montalegre, 2 | <p>La masia can Sentromà es va edificar sobre les restes d'una antiga vila romana i al costat d'una capella dedicada a Sant Romà, de la que va agafar el nom, tan per la casa com pel cognom del llinatge familiar que trobem documentat des del 1205. Existeix una escriptura de l'any 1068 que ja esmenta la capella de Sant Romà. Posteriorment, una butlla papal d'Urbà II (1088-1099), la cita al confirmar els drets del Monestir de Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.4819400,2.2575400 | 438015 | 4592525 | 08282 | Tiana | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68830-foto-08282-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68830-foto-08282-156-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-07-21 00:00:00 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc