Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 69863 | Fita de terme amb Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-amb-capellades | <p>AA.DD. (2006) Replantejament de la línia de delimitació entre el terme municipal de La Torre de Claramunt i els municipis colindants. Departament de Política territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | Actualment la pedra es troba tombada i l'entorn cobert amb canyís i molt remogut. Es corre el perill de que quedi moguda enmig d'altres elements de l'entorn. | <p>Fita de terme que marca la delimitació entre els municipis de La Torre de Claramunt i Capellades. Es troba encastada al terra, al peu del pendent d'una de les terrasses del terreny. Es tracta d'una zona aterrassada i aprofitada com a horts, darrera dels molins de Cal Munné i Cal Roda. Es tracta d'una fita de pedra en forma de prisma recte de base rectangular, amb la part superior arrodonida, de 0,25 cm d'amplada, per 0,40 cm d'alçada, per 0,15 cm de fons.</p> | 08286-247 | La Torre Baixa (08987 La Torre de Claramunt) | <p>Fita de terme qe pot datar-se a començaments del segle XX tot i que no s'observen elements que permetin una datació concreta. La seva funció era la de delimitar els terme de La Torre de Claramunt i Capellades. Darrerament ha estat inclosa dins del replantejament de la línia de delimitació del terme amb els seus colindants efectuat l'any 2006.</p> | 41.5375400,1.6855100 | 390351 | 4599266 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69863-foto-08286-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69863-foto-08286-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69863-foto-08286-247-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 69864 | Fita de terme amb la Pobla de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-amb-la-pobla-de-claramunt | <p>AA.DD. (2006) Replantejament de la línia de delimitació entre el terme municipal de La Torre de Claramunt i els municipis colindants. Departament de Política territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>Fita situada al Pla de la Torre de Claramunt, al p.k.. 7, 1 de la C-244, al marge dret de la carretera. Es tracta d'una fita de pedra encastada al terra, de 0,26 m d'alçada, per 0,24 m d'amplada, per 0,11 cm de fons. Es tracta d'una de base rectangular amb les cantonades superiors arrodonides. Les cares planes es troben encarades al nord i a migdia, en direcció a cadascun dels municipis. S'observa gravades la lletra P, en la cara dirigida al terme de La Pobla de Claramunt, i la lletra T, en la cara dirigida al terme de La Torre de Claramunt.</p> | 08286-248 | La Torre Alta (p.k. 7,1 de la C-244, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Fita de terme que pot datar-se a començaments del segle XX per la tipologia de les lletres gravades. La seva funció era la de delimitar els terme de La Torre de Claramunt i La Pobla de Claramunt. Darrerament ha estat inclosa dins del replantejament de la línia de delimitació del terme amb els seus colindants efectuat l'any 2006.</p> | 41.5434400,1.6777900 | 389717 | 4599931 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69864-foto-08286-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69864-foto-08286-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69864-foto-08286-248-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 69869 | Marge de pedra de la carena de la muntanya de cal Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-de-la-carena-de-la-muntanya-de-cal-vilaseca | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | <p>Marge de pedra seca que recorre la carena de la muntanya de Cal Vilaseca resseguint el camí carener pel seu costat de migidia. Manté una llargada d'uns 100 m i una alçada màxima de 1,45 al seu sector central. La seva amplada oscil·la entre el 0,65 cm i 0,75 cm. El seu aparell està format per pedra de l'entorn sense treballar unida seguint la tècnica de les construccions en pedra seca, falcades amb pedres de mida petita entre els carreus. El camí marcava la delimitació del camí i dels camps de conreu plantats de vinya que hi havia en aquest costat de la muntanya, on encara s'observen restes notables de marges de paret seca que aterrassaven la muntanya.</p> | 08286-253 | Pla de Cal Vilaseca (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest tipus d'estructures es corresponen a una explotació intensiva dels camps de conreu del voltant i a la delimitació de camins. Cal pensar que es tracta d'un mur que podria haver estat aixecat a mitjans del segle XIX en ple període d'explotació intensiva de la vinya, a l'igual que algunes de les construccions de pedra seca del voltant.</p> | 41.5217900,1.6617400 | 388341 | 4597548 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69869-foto-08286-253-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 69870 | Font de l'escola Torrescasana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lescola-torrescasana | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Font ubicada al pati de l'escola de primària Torrescasana, de Vilanova d'Espoia. La font és una reproducció de la salamandra del Parc Güell de Barcelona. Es tracta d'una estructura realitzada en ciment recoberta amb mosaics de colors disposats en trencadís. Consta d'una base de formes ondulades de 0,30 m d'alçada per 1,22 m d'amplada i 1,70 m de llargada. Aquesta base acull en un extrem una forma allargada que serveix de pica. Sobre aquesta base es situa una estructura quadrangular més petita de 0,20cm d'alçada per 0,70m d'amplada i 0,87 m de llargada. A l'extrem de ponent d'aquesta estructura, coincidint amb la pica el trencadís dibuixa un escut del municipi de la Torre de Claramunt sobre una base de color vermella feta també en trencadís, i un escut amb les barres catalanes i un motiu floral sobre una base de color blau feta en trencadís. Sobre aquesta estructura quadrangular es recolza la salamandra que roman amb la boca oberta sobre la pica. A l'interior de la boca acull el brollador metàl·lic pel qual raja l'aigua. Aquesta està regulada per un temporitzador situat al costat dret del camp de la salamandra.</p> | 08286-254 | Vilanova d'Espoia (Camí de Cal Muntades s/n Vilanova d'Espoia-08789 La Torre de Claramunt) | <p>La font va ser fruit de la iniciativa de l'associació de pares i mares de l'escola Torrescasana, arran de la celebració l'any 200 de l'any Gaudí. És volia rendre un homenatge a l'arquitecte modernista. La font es trobava a l'escola vella de Vilanova d'Espoia i va ser traslladada a l'escola actual l'any 2005, poc desprès de la seva inauguració. Actualment segueix funcionant com a font de l'escola.</p> | 41.5154600,1.6503500 | 387380 | 4596860 | 2000 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69870-foto-08286-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69870-foto-08286-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69870-foto-08286-254-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 105|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 69871 | Carrerada de la Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-torre-de-claramunt | <p>Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural, a www.catpaisatge.net/docs/InformeTranshumancia.pdf. Consultat el 02 d'octubre de 2013.</p> | En línies generals la carrerada es pot seguir en la majoria dels trams, a excepció del tram de la urbanització del Xaró i del pas del riu Agost a l'alçada de Cal Llupià. | <p>El terme de la Torre de Claramunt comta amb una xarxa de carrerades que recorren tot el terme, des del Xaró fins a la riera de Carme i fins a les Pinedes de l'Armengol. Es tracta d'antigues vies pecuàries destinades al pas dels ramats que s'unien i es bifurcaven en diversos ramals recorrent tot el terme en forma de xarxa de camins. Un dels camins provenia de la pobla de Claramunt, on hi havia diversos ramats, i entrava al terme per la partida del Xaró, per darrera del pas blau, travessava l'actual urbanització fins al sector del Pla de les Sitges , des d'allà travessava tot el Pla de Frígols, passant a tocar de la Font de Frígols (fitxa 77) en direcció al sud i fins arribar a l'antic camí del nucli de la Torre a Capellades (fitxa 208), a l'alçada de l'actual BV-2134, al km, 1, on actualment trenca el camí rural que condueix a la subestació elèctrica. Allà la carrerada empalmava amb la que pujava des de Capellades, i al mateix temps es bifucava en dos. Un ramal seguia el curs de l'antic camí de La Torre a Capellades, que transcorre pel cantó de migdia en paral·lel a l'actual BV-2134, i travessava el nucli de La Torre de Claramunt per baixar per l'actual camí fins a la riera de Carme, i travessant la riera es dirigia cap al terme de Vilanova del Camí i empalmava amb la carrerada de la Santa Margarida de Montbuí que es dirigia cap a la Llacuna. Un altre ramal seguia el curs de l'actual camí asfaltat en direcció a migdia fins arribar a les actuals naus de producció vitícola el Corral del Vila. En arribar a aquest punt la carrerada girava a la dreta en direcció a ponent i baixava la pendent del terreny fins arribar a la capçalera del riu Agost. Allà traspassava el torrent i pujava fins a la casa de Cal Llupià (fitxa 43). Aquest tram es troba actualment molt perdut. La carrerada continuava en direcció a Vilanova d'Espoia seguint el pas per un camí paral·lel al torrent del Manou. El camí de la Solana discorria paral·lel per la costa de la muntanya uns metres més amunt, a l'altra costat de es terres de conreu. En arribar al peu del turó de Vilanova d'Espoia la carrerada ascencia el turó pel costat nord i arribava al poble. Travessava el poble pel carrer Major i baixava fins a la zona de les actuals escoles, on es trobava la desaparguda font del poble. Un cop allà, aquest tram de la carrerada es tornava a bifurcar. Un ramal seguia l'actual carretera en direcció a la muntanya de les Pinedes de l'Armengol i sortia del terme fins a empalmar amb la carrerada de La Llacuna. Un altre ramal ascendia vers el barride La Serra i passava per darrera de l'actual fàbrica Munich, SL. Des d'allà prenia el camí que passava per davant de la casa de Cal Jaume Llorenç (fitxa 47) i seguina fins al corral de cal Piquet, dins del barri de can Paxiano, en terme de Mediona. Actualment la carrerada és una camí d'uns 4 metres d'amplada en bona part dels seus rams, marcat amb marges de pedra també en bona part dels seus trams.</p> | 08286-255 | La Torre de Claramunt (08789 La Torre de Claramunt) | <p>En l'actualitat, a Catalunya, els camins ramaders, també anomenats carrerades, cabanelles o lligallos, forma una gran xarxa de vies pecuàries. El darrer mapa de camins ramaders a nivell català data de 1951 i el va elaborar el geògraf Joan Vila-Valentí. Aquest mapa, que recull un camí important entre Calaf i Santa Coloma de Queralt, no recull els camins i les vies secundàries, entre les quals es trobaria la carrerada de La Torre de Claramunt. Aquesta carrerada era el pas habituals dels ramats de la Pobla de Claramunt i Capellades, així com els del municipi, i permetia el seu pas vers a la carrerada principal de La Llacuna i el Penedès. Era transitada principalment a l'estiu. El seu ús va deixar de ser habitual entorn a la dècada del 1970, quan els grans ramats de Capellades i la Pobla van desaparèixer. Actualment només s'utilitzen alguns trams com a pas del ramat de La Torre de Claramunt.</p> | 41.5256900,1.6705700 | 389085 | 4597969 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69871-foto-08286-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69871-foto-08286-255-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 69872 | Mas el Morei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-morei | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVI-XIX | Tot el sector de migdia de l'edifici ha caigut i el bosc amenaça amb ocupar tot l'edifici. | <p>Restes de l'antic mas El Morei situades en un tros de bosc, al cap del Clot del Morei, al SO de l'estació subelèctrica. Les restes deixen entreveure un edifici de planta quadrangular orientat a ponent, aixecat en mur de paredat irregular amb pedres sense desbastar i les cantonades reforçades per carreus de mida força grossa ben tallats i treballats. El sector més ben conservat són els murs nord i llevant, i un fragment de la façana principal de ponent, que conserven una alçada aproximada de 4 m, la qual cosa dona a entendre que l'edifici comptava amb una planta baixa i un primer pis. La planta interior de l'edifici es divideix interiorment en dues grans espais separats per una arcada rebaixada realitzada en pedra que va de tram a tram de paret. Al mur nord es conserva una petita porta auxiliar de l'edifici rematada per una llinda de fusta i que es devia correspondre a una porta del darrera.</p> | 08286-256 | Collet de Morei (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Tot i que segurament es deu tractar d'un dels antics masos medievals del terme, que ha donat nom a tota una partida de bosc i terres, les primeres referències documentals es corresponen als capbreus i cadastres moderns. El 1716 era propietat de dos pubills anomenats Bas i Balegar, que vivien a Capellades, i la casa era ocupada per masovers. En aquests moments es tractava d'una casa de petites dimensions anomenada Cal Morei, que nomès comptava amb una sala, una cuina i dues habitacions. Possiblement la casa degué abandonar-se a començaments del segle XX, trobant-se actualment en estat de ruïna i en perill de desaparèixer.La propietat comptava amb forces terres de conreu i bosc, inclosa una que era anomenada La Coma de Morei, que afrontava amb els masos Vilaseca i Rossinyol.</p> | 41.5253200,1.6783200 | 389731 | 4597918 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69872-foto-08286-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69872-foto-08286-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69872-foto-08286-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 69749 | Campanes de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-joan-baptista | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya http://campaners.com/php/campana1.php?numer=12365</p> | XX | <p>Conjunt de quatre campanes instal·lades al campanar de l'església parroquial de Sant Joan Baptista de la Torre de Claramunt. Totes quatre es troben instal·lades en un carrilló disposat en vertical i connectat a un dispositiu automàtic que no permet repicar manualment. Són fabricades en bronze i gravades amb diferents motius que identifiquen la seva advocació. Cada campana té nom i està afinada en un acord Parsifal, de la més petita a la més gran: campana Reina de la Pau (Sol'); campana Natzarena (Mi), té gravada la imatge de Jesús de Natzaret carregant la creu; campana Montserrat (Re), decorada amb un relleu de la Mare de Déu de Montserrat; campana Joana (Si), amb el relleu d'un altar.</p> | 08286-116 | La Torre Alta (C/ del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Les campanes originals de la parròquia de Sant Joan de la Torre foren desmuntades durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i fosses. Del conjunt original només es conserva un jou de fusta actualment situat al cor de l'església. Un cop acabat el conflicte la parròquia va utilitzar una roda de molí amb un batall, que també es conserva al cor de l'església. Per iniciativa popular, a mitjans de la dècada del 1980 es va insistir en la recuperació de les campanes. Finalment, desprès de molts esforços i amb la col·laboració especial de la família Vilarubla d'Igualada es van aconseguir els recursos per a les noves campanes. Foren fabricades als tallers de Heilbronn (Alemanya) pel fonedor Albert Bachert, i beneïdes el 23 de juliol de 1989.</p> | 41.5336400,1.6587100 | 388109 | 4598867 | 1989 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69749-foto-08286-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69749-foto-08286-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique / OPC María del Agua Cortés Elía | La parròquia disposa d'un petit reportatge fotogràfic sobre el seu procès de fabricació als tallers de Heilbronn, la seva instal·lació al campanar, i la seva benedicció pel bisbe de Sant Feliu. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 69813 | Pica baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-3 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVI-XVII | <p>Pica baptismal tallada en pedra local de travertí situada al baptisteri de l'església parroquia de Sant Joan de la Torre. Es tracta d'una peça monolítica de 1,00 m d'alçada formada per un peu i una base quadrangular. L'alçada de la base i el fust és de 0'62 m d'alçada i la de la pica superior de 0'48 cm de fondària i un diàmetre de 0'65 m. La decoració de la pica es basa en una cenefa situada a la part inferior de la pica que envolta exteriorment el seu diàmetre, on s'aprecia un element en forma de lòbul. El límit superior de la cenefa vé marcat per un regruix en forma de bocell. La part superior de la pica es recreix amb un altre bocell just abans de la vora.</p> | 08286-197 | La Torre Alta (C/del Castells/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>No es tenen dades sobre la fabricació de la pica, però tipològicament es podria correspondre a una pica dels segles XVI-XVII. La tradició oral creu que aquesta pica és la única cosa que es conserva de l'antiga església de Sant Joan de la Torre, anterior a l'edifici actual. Aquesta tradició confirmaria les dates, ja que l'edifi actual és una construcció del segle XVIII.</p> | 41.5337200,1.6587000 | 388108 | 4598876 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69813-foto-08286-197-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrqieu | 94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 69692 | Font de Frígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-frigols | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | L'accés a la font es fa mitjançant unes petites escaletes, però no està indicat i si no es coneix la ubicació és molt difícil de trobar. Per altra banda, la vegetació ha envaït bona part de l'entorn i amenaça amb tapar definitivament l'indret. | <p>Font ubicada al marge d'un dels camins rurals que des del Pla de les Sitges pugen al Coll de Frígols, en un revolt emboscat. L'aigua neix al peu de la muntanya, arran de terra, i la com a element arquitectònic la font consisteix en fragment de mur de maó de 40 cm d'amplada per 110 d'alçada, que s'arrambla a la paret. El doll d'aigua s'escorre a través d'un petit canal metàl·lic arran de terra que recull l'aigua en una pica de terra oberta directament al sòl de 30 cm de fondària.</p> | 08286-77 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es tracta d'una de les fonts tradicionals ubicada al peu del coll de Frígols utilitzada per la pagesia local que conreava els camps dels voltants. Tot i que pot tenir un orígen antic, la construcció actual és fruit d'una adequació de la dècada del 1970 feta pels propietaris d'un camp veí.</p> | 41.5346200,1.6741300 | 389397 | 4598956 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69692-foto-08286-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69692-foto-08286-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69692-foto-08286-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrqiue | 119|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml