Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 69623 | Jaciment mas Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-mas-rossinyol | <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301</p> | X-XI | Actualment no s'aprecien les restes sobre el terreny. | <p>Segons les explicacions de Romaní, el jaciment es tractava d'una sepultura de planta trapezoïdal, excavada al sòl, amb coberta de lloses però sense revestiment interior a les lloses. Estava a una profunditat d'uns 0,65 metres d'ample a la capçalera, 0,30 metres als peus i 0,30 de fons. La seva tapa tenia una longitud d'1,80metres de llarg i estava formada per set lloses poc tallades. La seva orientació era nord-oest. Amador Romaní indicà que a tocar hi havia unes sitges i restes de ceràmica, de la que en dibuixà dues formes que molt bé podrien ser alt-medievals. A l'interior de la sepultura va aparèixer un esquelet en molt mal estat de conservació. En el Museu de Capellades, en una vitrina, s'aprecia l'existència d'una mandíbula inferior humana procedent d'aquest enterrament. Durant una exploració que Romaní efectuà l'any 1911 en relació a la sepultura i a les sitges de Mas Rossinyol, ho catalogà com d'època indeterminada. En un manuscrit inèdit conservat en els lligalls Amador Romaní del Museu de Capellades, figura que en aquestes sepultures es van recollir 8 ossos llargs, 2 mandíbules i 14 fragments de ceràmica, sense especificar més. Segons les dades facilitades per Romaní, es pot deduir que aquesta sepultura seria un enterrament de fossa, excavat al sòl, amb coberta de lloses i planta trapezoïdal, pròpia dels segles X-XI.</p> | 08286-8 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta sepultura fou visitada l'any 1911 per Amador Romaní, el qual la situà en un bosquet al sud del mas Romaní, al peu del camí de Capellades a l'Espoia, prop del lloc on es trobaren unes sitges. L'any 1984 durant una visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no es localitzà cap indici de materials arqueològics en superfície, ni cap tipus d'estructura, cosa ben natural d'acord amb l'etapa a la qual pertanyen. L'any 1991, durant la visita realitzades a les rodalies del mas Rossinyol amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va localitzar cap indici de sepultura, ni cap resta de cultura material en superfície. CC.AA (1991)</p> | 41.5284900,1.6630000 | 388458 | 4598290 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69623-foto-08286-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69623-foto-08286-8-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Segons informació procedent de la Carta arqueològica la ubicació del material es troba al Museu del Molí Paperer de Capellades. Informació procedent d'aquest museu indiquen que les restes es troben emmagatzamades juntament amb altres restes de la comarca. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 69754 | Caseta Agrícola del pla de cal Vilaseca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-pla-de-cal-vilaseca-1 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | Es troba en molt bon estat de conservació, tot i que els exteriors de la caseta han estat pintats amb grafitis. | <p>Caseta agrícola aixecada en mig d'un petit turó emboscat al mig del Pla de Cal Vilaseca. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb coberta inclinada vers a la part posterior de la construcció. De la teulada sobresurt una petita xemeneia feta en maó. El material de construcció és el maó i es troba arrebossada amb ciment pòrtland a l'exterior, a excepció de l'entorn de la porta d'accés on s'ha deixat el maó a la vista. La orientació de la caseta és a migdia. Tant els brancals de la portal com el llindar superior són fets amb maó disposat a sardinell, formant un petit arc rebaixat a la part superior del dintell. L'interior de la caseta conserva l'embigat de fusta del sostre, així com l'arrebossat original i espai per una petita repissa i una petita xemeneia situada en l'angle sud-est de la caseta.</p> | 08286-121 | Pla de Cal Vilaseca (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. Cal pensar que la data de 1938 del llindar superior és la data de la construcció. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.</p> | 41.5287900,1.6530800 | 387631 | 4598336 | 1938 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69754-foto-08286-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69754-foto-08286-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69754-foto-08286-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 69654 | Cal Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilaseca-0 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XV-XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de paredat comú, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars de mida més gran i ben tallats. Les obertures del primer pis també es troben reforçades amb maó. Alguns trams de l'edifici conserven restes del que devia haver estat un antic arrebossat amb morter de calç. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant, precedida d'un espai destinat antigament a era i actualment a jardí. L'accés a l'edifici es realitza mitjançant un antic portal adovellat, format per dovelles mitjanes i regulars, que durant alguna reforma va ser reomplert amb ciment obrint un portal allindat al seu interior. A la planta baixa destaca una altra finestra quadrangular enreixada i al costat nord una altra portal més petita i una altra finestra. Aquest darrer tram nord de la casa és una ampliació en sentit nord del que devia ser la planta originària de la casa. A nivell de primer pis, s'observen un seguit de tres finestres rectangulars reforçades en maó sense cap ornament, i un petit finestró quadrangular a l'ampliació del costat nord. A nivell de golfes s'obre un petit finestró que s'escau just a sota del carener. L'interior de la casa es troba força malmès, però s'aprecia un arcada apuntada al portal de l'entrada, que es podria correspondre amb la part més antiga de la casa. També es conserven els embigats de fusta. La façana posterior de la casa compta amb algunes obertures quadrangulars a nivell de primer pis i golfes. A aquesta façana posterior, orientada a ponent, s'adossa un cos de planta baixa amb coberta inclinada en forma de L destinat a treballs agrícoles. El cos conserva dues obertures, una encara al nord i altra a ponent, que donen accés a quatre tines caironades, dues per ala, destinades antigament a la producció de vi. A les boixes es té accés des de l'interior de la casa. A migdia del mas de Cal Vilaseca s'aixeca una altra vivenda de planta quadrangular aixecada com a vivenda dels masovers. Es tracta d'una construcció aixecada amb mur de paredat comú amb les cantonades reforçades. L'orientació, a l'igual que la del mas, es fa a llevant, de cara a l'era de la casa. L'accés es realitza mitjançant un portal adovellat de mig punt. El pis superior d'aquesta casa ha estat reformat amb una eixida oberta al cantó de migdia. Al nord de la casa s'aixeca un cos rectangular amb coberta inclinada i accés des de l'era destinat a cobert i a quadres d'animals. Tot el conjunt de cases cobert es troba tancat per un mur perimetral en alguns dels trams, permetent l'accés al pati interior de l'era a través de dos portals al sector de ponent del conjunt.</p> | 08286-39 | Pla de Cal Vilaseca (Mas Cal Vilaseca s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El mas Cal Vilaseca és segurament un dels antics masos d'origen medieval que ha perdurat fins a l'actualitat. Les seves terres de conreu s'estenien per tot el Pla de Cal Vilaseca i la muntanya situada a migdia, a les quals dóna nom (fitxes 54 i 55). L'observació de les característiques arquitectòniques de la casa mostren una construcció que es podria remuntar al segle XV, conservant algunes restes com l'arcada apuntada i el portal d'accés a la casa. El 1716 era hereu de la casa Joan Vilaseca. Econòmicament la casa degué viure un període molt pròsper durant els segles XVIII i XIX fruit del conreu de la vinya. Aquesta producció ocupava la totalitat del Pla de Cal Vilaseca i la muntanya de Cal Vilaseca. La producció es feia en bona mesura dins de la casa, que contractava durant una part de l'any una gran quantitat de treballadors que hi vivien a la casa i treballaven les seves terres. A la casa hi ha constància d'una important reforma a finals del segle XIX o començaments del segle XX que afectà al primer pis i golfes, ampliant la planta originària un tram en sentit nord. Les finestres reforçades amb maó del primer pis són una mostra. La família propietària hi degué viure fins a finals del segle XIX. La tradició oral de la casa explica com la propietat va passar a l'abat Muntades de Montserrat, que a la seva mort la va llegar a la Sra. Mercè Romaní Puigdangoles, neboda de l'abat. Al morir aquesta dóna el seu marit va fer testament repartint les propietats entre els seus hereus. La casa de Cal Vilaseca va ser llegada a un nebot seu que vivia a la casa de Can Olivella de Sant Pere de Riudebitlles. Durant tot aquest període la casa va estar ocupada per masovers. Desprès d'uns anys desocupada ara torna a ser habitada pels seus propietaris.</p> | 41.5287900,1.6586900 | 388099 | 4598329 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69654-foto-08286-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69654-foto-08286-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69654-foto-08286-39-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El fons fotogràfc Montserrat Segarra Zacarini inclou diverses fotografies d'aquesta masia (fitxa 100) -La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7738 núm. Sig. 60720 (1979) -La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7739 núm. Sig. 60721 (1979) -La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7740 núm. Sig. 60722 (1979) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69655 | Mas Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rossinyol | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XV-XVI | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La casa es troba edificada a la punta d'un petit turonet, trobant-se les façanes de ponent i migdia al vertent de la cinglera de roca. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de paredat comú format per carreus de mida grossa a la planta baixa, i carreus ben tallats a les cantonades per tal de reforçar l'estructura. Tot el conjunt es troba arrebossat en morter de calç, que ha caigut en alguns trams del mur. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant, i s'obre a nivell de planta baixa amb un portal adovellat fet amb dovelles de mida mitjana, recolzat sobre carreus rectangulars i quadrangulars molt ben tallats, que formen els brancals. El portal presenta restes d'encalat blanc a l'intradós. A migdia del portal s'obre una petita finestra quadrangular amb restes de pintura blava. La casa compta amb molt poques obertures. A nivell de primer pis nomès compta amb una petita finestres rectangular situada sobre el portal principal. A nivell de les golfes, s'obren quatre petits finestrons rectangulars que resten oberts. A la façana nord s'adosa un cobert de planta baixa i coberta inclinada que s'esten fins a la meitat dela façana, i al qual s'accedeix mitjançant una porta oberta a la part de llevant. A nivell de priimer pis, aquesta façana nomès compta amb una petita finestra rectangular, que s'escau sobre la teulada del cobert. La façana de migdia recau sobre el cingle del turonet. La falda del turnet s'ha aprofitat per aixecar alguns petits coberts auxiliars, destinats segurament a animals. Aquesta façana s'obre amb dues petites finestres, una a nivell de primer pis i l'altre a nivell de golfes. A façana posterior encarada a ponent no té cap obertura, i té també alguns petits coberts adossats que ocupen l'espai entre la casa i el cingle. A prop de la casa, al costat Sud-est, s'aixeca un cobert agrícola, edificiat en mur de paredat comú i protegit amb una coberta inclinada.</p> | 08286-40 | La Torre Alta (Mas Rossinyol s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El mas Rossinyol és un dels masos històrics més antics del terme de La Torre de Claramunt. Les primeres referències documentals conegudes provenen dels censos del segle XVIII, però sens dubte es tracta d'un mas més antic. El 1736 era propietat d'Anton Puigener, que vivia a Capellades. En aquest moment la casa ja devia estar habitada per masovers. Arquitectònicament es tracta d'una construcció que podria tenir els seus orígens als segles XV-XVI, donada la falta d'obertures, i la presència d'un portal adovellat que presenta característiques molt antigues. Les reformes de la casa han estat poc significatives conservant, segurament, les obertures originals. La casa va estar ocupada fins al 1950, moment en el qual la pubilla es va casar amb un veí del nucli de la Torre de Claramunt, de la casa de cal Po, i el mas va quedar abandonat.</p> | 41.5288800,1.6628800 | 388449 | 4598334 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69655-foto-08286-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69655-foto-08286-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69655-foto-08286-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 69836 | Barraca de vinya 079 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-079 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-220 | 41.5289800,1.6557600 | 387855 | 4598354 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69836-foto-08286-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69836-foto-08286-220-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2544 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||||
| 69789 | Barraca de vinya 051 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-051 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-173 | 41.5292800,1.6714500 | 389164 | 4598367 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69789-foto-08286-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69789-foto-08286-173-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 150 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||||
| 69830 | Barraca de vinya 077 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-077 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-214 | 41.5294200,1.6623300 | 388404 | 4598394 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69830-foto-08286-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69830-foto-08286-214-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 6893 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||||
| 69653 | Cal Torro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torro-0 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XIX-XX | <p>Edifici format per la unió de tres cossos de diferent alçada i amb cobertes independents. El cos principal i més antic és de planta rectangular i es troba encarat a llevant. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes i es cobreix amb una teulada inclinada. La façana principal encarada a llevant i es troba precedida per una terrassa elevada protegida per una reixa, que salva el desnivell del terreny. Aquesta façana s'obre amb dues finestres a nivell de planta baixa i una porta allindada que permet l'accés a l'interior. A nivell de primer pis destaca una finestra, i dos finestrons a nivell de golfes. Cap d'elles es troba ornamentada. A la part posterior d'aquest cos s'adossa un altre cos de planta baixa, primer pis i golfes, cobert també per una teulada inclinada. El pis superior pertany a la veïna masia de Ca l'Ermità. A migdia dels dos cossos disposats en paral·lel, s'aixeca un tercer cos disposat en perpendicular i que s'adossa als altres. Es tracta d'un cos rectangular de planta baixa i primer pis, però la seva alçada és inferior a la resta de l'edifici degut al desnivell el terreny. La teulada d'aquest tercer cos és plana. La porta d'accés es situa a llevant i és allindada. A nivell de primer pis, i encarades a migdia s'obren un seguit de tres grans finestrals rectangulars. L'interior conserva l'embigat de fusta i es troba adaptat com a una vivenda moderna, sense cap element original de la casa.</p> | 08286-38 | Pla de Cal Vilaseca (Mas Cal Torró, s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>No es tenen notícies sobre els orígens de la casa de Ca l'Ermità. La seva posició, annexada a Cal Torro, i, totes dues cases properes a l'antic Mas de Cal Cosme, podria fer pensar que es tracta de cases de parcers aixecades a finals del segle XIX, per pagesos que treballarien les terres del Mas de Cal Cosme o de Cal Vilaseca. Arquitectònicament no presenta cap element que pugui ser datat amb anterioritat a finals del segle XIX o començaments del segle XX. Els propietaris originals van abandonar les cases a la dècada del 1950-1960. Posteriorment va ser adquirida i rehabilitada íntegrament, primer com a segona residència i desprès com a residència habitual. Es desconeix el perquè del nom de la casa com a cal Torro, però podria ser degut al sobrenom del seu propietari original.</p> | 41.5298400,1.6516700 | 387515 | 4598455 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69653-foto-08286-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69653-foto-08286-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 69652 | Ca l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lermita-3 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XIX-XX | La casa ha estat recentment rehabilitada modificant els interiors com a una moderna vivenda. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. L'edifici es troba adossat pel seu cantó de migdia a la casa de Cal Torro. El parament de la casa es troba arrebossat pintat de color groc amb els entorns de les obertures i cantonades ressaltades en color marró, però podria podria tractar-se d'un paredat comú amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars ben tallats. Al nord de la casa s'adossa un pati, que ha estat tancat per un mur de paredat comú, amb el tram superior fet en maó. La porta d'accés es troba encarada a llevant i està marcada per dos pilars fets en maó, coronats per dos capells esglaonats també fets en maó. La façana principal de la casa es troba encarada a llevant, i s'obre amb un portal allindat protegit per una porta de fusta de dos batents. A tocar de la porta s'obre una finestra quadrangular. A nivell de primer pis destaquen dues finestres rectangulars de mides diferents. La façana de darrera s'obre amb una porta auxiliar a nivell de planta baixa i tres finestrals rectangulars a nivell de primer pis. A excepció dels pilars del portal del pati, no presenta cap element ornamental. L'interior conserva l'embigat original de fusta.</p> | 08286-37 | Pla de Cal Vilaseca (Mas Ca l'Ermità s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>No es tenen notícies sobre els orígens de la casa de Ca l'Ermità. La seva posició, annexada a Cal Torro, i, totes dues cases properes a l'antic Mas de Cal Cosme, podria fer pensar que es tracta de cases de parcers aixecades a finals del segle XIX, per pagesos que treballarien les terres del Mas de Cal Cosme o de Cal Vilaseca. Arquitectònicament no presenten cap element que pugui ser datat amb anterioritat a finals del segle XIX o començaments del segle XX. Els propietaris originals van abandonar les cases a la dècada del 1950-1960. Posteriorment va ser adquirida i rehabilitada íntegrament, primer com a segona residència i desprès com a residència habitual. També es desconeix el perquè del nom de la casa com a Ca l'Ermità.</p> | 41.5299600,1.6516700 | 387515 | 4598468 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69652-foto-08286-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69652-foto-08286-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 69855 | Barraca de vinya 095 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-095 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-239 | 41.5305100,1.6622300 | 388397 | 4598515 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69855-foto-08286-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69855-foto-08286-239-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 7027 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||||
| 69788 | Barraca de vinya 036 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-036 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-172 | 41.5307700,1.6704500 | 389083 | 4598534 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69788-foto-08286-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69788-foto-08286-172-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 128 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||||
| 69651 | Cal Cosme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cosme-1 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XVIII | <p>Masia formada per la suma de diversos cossos units i protegits per un mur exterior de tancament a la part davantera de la casa. El cos principal és de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquest cos s'observa l'existència d'una part més antiga ubicada a ponent i que és el nucli més antic de planta quadrangular, i d'una part afegida a llevant que el va convertir el rectangular. L'alçada de l'edifici és de planta baixa, primer pis i golfes. El parament constructiu és mur de paredat irregular arrebossat a la façana principal i posterior amb morter de calç a la part més antiga i amb ciment a la part de llevant afegida. La façana principal es troba encarada a migdia i s'obre amb un seguit de finestres a nivell de la primer planta i una finestra balconera a la part de llevant més moderna, que no guarden cap simetria. A nivell de golfes destaca un petit finestró i un finestral rematat a la part superior amb una forma arrodonida. La resta del cos no compta amb obertures significatives als murs. Destaca l'existència d'un cisterna adossada al mur nord i façana posterior de la casa. A llevant de la casa s'adossen dos cossos més, un de petites dimensions i amb coberta inclinada i un altre de planta quadrangular, de primer pis i cobert a dues aigües. Aquest darrer cos es troba arrebossat amb ciment i compta amb dues finestres regulars a l'alçada del primer pis. Es tracta d'un afegit que podria haver estat aixecat a mitjans del segle XX i adaptat com a vivenda auxiliar. A ponent de la casa principal s'adossa un cobert de planta baixa i teulada inclinada. Dels murs dels diferents cossos arrenca una paret que tanca el sector de migdia de la casa creant un mur de tancament davanter de la casa i un pati interior entre aquest mur i la façana principal. La part central del mur ha estat sobreaixecada obrint un portal que dóna accés a l'interior del recinte. Es tracta d'un portal acabat amb un arc rebaixat on, tant brancals com arcada, han estat reforçats amb carreus de mida regular ben tallats que destaquen sobre el paredat irregular de la construcció. La part superior d'aquest sector sobreaixecat es cobreix amb un teuladet a dues aigües.</p> | 08286-36 | Pla de Cal Vilaseca (Mas Cal Cosme s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El mas de Cal Cosme és un dels masos històrics del terme de la Torre de Claramunt. Les referències documentals més antigues la fan aparèixer al censos del segle XVIII. RIBA (1988:299). Tot i que segurament els seus antecedents podrien ser medievals, l'edifici actual sembla tractar-se d'una construcció del segle XVIII, aixecada segurament a sobre del vell mas. L'anàlisi de les característiques constructives de l'edifici va veure que la construcció original del segle XVIII és el cos originari de la casa de planta quadrangular. Al segle XIX va ser afegit un tram a llevant de la casa, que va convertir la planta en rectangular. Aquest tram va ser obert amb una finestra balconera. A mitjans del segle XX la casa va ser ampliada amb l'afegit d'un nou cos a llevant de l'anterior que va ser habilitat com a vivenda. Possiblement fou en aquest moment que la façana principal va ser protegida amb l'aixecament d'un mur de tancament. La casa va estar habitada de manera contínua pels seus propietaris fins a la dècada dels anys setanta. Actualment la casa continua mantenint els seus propietaris originals i només es troba ocupat una part de l'edifici per masovers.</p> | 41.5310900,1.6528500 | 387616 | 4598592 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69651-foto-08286-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69651-foto-08286-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69651-foto-08286-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 69731 | Barraca de vinya 037 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-037 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-158 | 41.5311300,1.6735700 | 389344 | 4598570 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69731-foto-08286-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69731-foto-08286-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2558 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 129 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||||
| 69824 | Antic camí de la Torre a Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-la-torre-a-capellades | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XV-XX | <p>Antic camí que portava de la Torre de Claramunt a Capellades. El camí sortia del nucli històric de La Torre de Claramunt seguint la línia del carrer de La Torre Nova i seguia el traçat en paral·lel per la carretera BV-2134, pel seu cantó de migdia. Actualment es conserven alguns trams d'aquest camí entre la carretera i les cases. Es tracta d'un caminet d'un dos metres d'amplada de terra, que serveix d'accés a algunes de les cases unifamiliars aixecades a tocar de la carretera i a alguns camps de conreu. Des del final del carrer de la Torre Baixa, s'esten a llarg d'un kilòmetre paral·lel a la carretera BV-34 fins al km.1, on empalma amb aquesta.</p> | 08286-208 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Possiblement es tractava del camí emprat des de segles per comunicar els veïns de La Torre de Claramunt amb els de Capellades. Aquest camí va ser utilitzat fins a la dècada del 1950 en que es va construir la carretera actual.</p> | 41.5312300,1.6650200 | 388631 | 4598592 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69824-foto-08286-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69824-foto-08286-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69824-foto-08286-208-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest camí es fins al km. 1 de la BV-2134 era emprat també com antiga via pecuària per al trànsit de ramats que venien de Capellades i La Pobla de claramunt, i que travessaven el poble i es dirigien a la riera de Carme | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69621 | Jaciment de cal Cosme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-cosme | <p>ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301.</p> | IX-X | Tan sols retirant la terra que cobreix el travertí es podria clarificar si les formes observades són realment restes de tombes o només formes capricioses produïdes per l'erosió. | <p>A l'oest, al costat de la masia de Cal Cosme, passa una franja de travertí on foren excavades les tombes, però en fer-se uns desmunts aquestes van ser destruïdes. Segons informacions recollides pel Amador Romaní, i d'acord amb allò que ell mateix aprecià, les tombes eren de planta rectangular; unes eren excavades directament a terra i les altres al travertí, totes cobertes amb 'tegula' romana. Segons informacions que el propietari del mas donà al Sr. Romaní, la destrucció afectà a ambdós tipus. Romaní va poder apreciar sobre el terreny una tomba excavada al travertí de planta rectangular i mides corrents. També va aparèixer una petita caixa ben tallada en un bloc del travertí (sarcòfag per a un infant) que feia 1'10 metres de llarg, 0'40 metres d'ample i 0'30 metres de gruix, la qual estava excavada a una fondària de 0'25 metres. En el seu interior era antropomorfa, a l'estil 'olerdolà'. Els únics materials apareguts foren les restes humanes i 'tegula'. Romaní catalogà aquestes sepultures a la revista 'Penedès' com a post-romanes, del tipus olerdolà. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap sepultura en el lloc indicat per Romaní, tot i que coincideixen totes les dades. Tampoc s'aprecià cap tipus d'estructura ni materials arqueològics superficialment, car el lloc estava molt embrossat i amb terra al damunt. Per les informacions donades, és molt possible que es tracti d'una necròpolis dels segles IX-XI a base d'enterraments de cista, excavats a la roca i coberts amb lloses o 'tegula', una de planta rectangular i altres antropomorfs, i també enterraments de fossa, excavats directament al sòl. CC.AA (1991) Actualment l'indret s'ha convertit en una terra plantada de vinya.</p> | 08286-6 | Pla de Cal Vilaseca ( 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta necròpolis fou explorada per Amador Romaní l'any 1906, i es localitzava a l'oest de la masia de Cal Cosme. Quan Romaní la visità gairebé havia desaparegut. No s'ha pogut determinar el nombre de tombes que hi havia.Romaní catalogà aquestes sepultures a la revista 'Penedès' com a post-romanes, del tipus olerdolà. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap sepultura en el lloc indicat per Romaní, tot i que coincideixen totes les dades. L'any 1991, durant la visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s'observà que a la zona on se suposa que estava situada la necròpolis, de la qual Amador Romaní va veure les últimes tombes conservades, hi aflora el travertí força erosionat. En aquest travertí es veuen algunes formes mig cobertes per la terra que semblen indicis de restes de tombes, que, en tot cas estarien molt malmeses. L'indret ha estat emprat com a camí i també hi ha transitat maquinària pesada utilitzada en la construcció d'un línia de torres d'alta tensió. Aquests factors han agreujat l'erosió del travertí. CC.AA (1991)</p> | 41.5314100,1.6519800 | 387544 | 4598629 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69621-foto-08286-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69621-foto-08286-6-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69750 | Caseta Agrícola del Coll de Frígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-coll-de-frigols | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | Es troba molt ben conservada i presenta un aspecte sòlid i bo. | <p>Caseta agrícola situada al peu del coll de Frígols, molt a prop de la crta. BV-2134 en direcció a la Torre Alta. Es tracta d'una construcció de planta rectangular (3 x 5 m) coberta a dues aigües amb teula. Els materials de construcció són la pedra i el maó que formen un parament irregular on destaquen carreus de pedra una mica més grans, ben tallats i disposats a les cantonades i maó disposat a sardinell formant el dintell i els brancals de la porta d'accés. El mur, com ja s'ha dit abans, és parament irregular on es barreja la pedra i el maó i s'ha arrebossat amb morter de calç, molt desgastat en alguns indrets. La porta d'accés a l'interior és la única obertura de l'edifici. Es troba encarada a migdia i compta amb un graó de maó a la part inferior. Aquesta porta és una obertura situada al cantó de llevant de la façana principal de 1,80 m d'alçada per 1,04 m d'amplada per 30 cm de gruix. El llindant superior és fet amb pedra i maó i es troba arrebossat. Al centre es llegeix la data de 1942.</p> | 08286-117 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. Cal pensar que la data de 1942 del llindar superior és la data de la construcció. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.</p> | 41.5314400,1.6721300 | 389225 | 4598606 | 1942 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69750-foto-08286-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69750-foto-08286-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69750-foto-08286-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 69671 | Antic camí de la Torre de Claramunt a Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-la-torre-de-claramunt-a-carme | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XV-XX | Nomès s'ha pogut seguir un tros del traçat de camí que es troba senyalitzat. | <p>Fragment de l'antic camí que antigament menava a Carme des del nucli de La Torre Alta. Es tracta d'un antic camí d'abast que ascendia pel mig del bosc fins el plans de Cal Vilaseca, la Serra de l'Espoia i les Escomes. Actualment es conserva un fragment senyalitzat. Es tracta d'un camí d'entre 0.70 i un metre d'amplada que ascedendeix pel mig de bosc fins a Cal Comes i els Plans de Cal Vilaseca, i des d'allà es dirigia cap a ponent fins a Carme. Un ramal del camí emprat pels carruatges era el baixava fins a la riera de Carme i just abans de cal Roio creuava la riera pel Pont de Terra (actual pas de la riera) anant a parar a la carretera de Carme.</p> | 08286-56 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Carme era una de les poblacions a les quals els veïns de La Torre de Claramunt acostumave a anar sovint. Molt possibement els dos brancals del camí siguin d'origen medieval, i s'hagin utilitzat com a camins tradicionals fins a la construcció de les modernes carreteres. El camí d'abast, que pujava fins a Cal Cosme i fins als Plans de Cal Vilaseca va deixar d'utilitzar-se des de la dècada de 1950, quan van proliferar els vehicles. El que travessa la riera de Carme pel pont de fang es continua utilitzant ocasionalment per permetre el pas de cotxes. L'anomenat Pont de Fang és actualment una passera de ciment sobre la riera.</p> | 41.5319800,1.6528800 | 387620 | 4598691 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69671-foto-08286-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69671-foto-08286-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69671-foto-08286-56-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69644 | Riu d'Agost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-dagost | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa . pàg 297-319. INVENTARI DELS ESPAIS DE PROTECCIÓ ESPECIAL II. (2008) Pla territorial de les Comarques Centrals. Annex. Aprovació definitiva setembre 2008. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Curs fluvial que travessa el terme de La Torre de Claramunt. El seu naixement es té lloc al serralet de Cal Llupià, a la banda nord del turó, darrera de la casa, i rep les aportacions del Torrent de Manou, que a la vegada recull les aportacions estacionals dels torrents de Mas d'en Ponç, la Serra i l'Oriol. El riu discorre vers a ponent, travessant la part fonda de la vall de La Torre de Claramunt. Finalment, a l'extrem de ponent del terme, desgüassa a la riera de Carme. Es tracta d'un cabal fluvial inestable però constant, que depèn molt de la estacionalitat i la pluviometria anual. Amb tot, acostuma a mantenir un mínim d'aigua durant tot l'any, convertint-se en el riu principal del terme, sobre tot si tenim present que els altres cursos fluvials de més importància, com el riu Anoia i la riera de Carme, només són als límits del terme. El curs fluvial té una amplada d'entre 1,5 i 3 m depenent del tram. El curs del riu pot distingir-se al mig de la vall que recorre per trobar-se envoltat per una vegetació pròpia de ribera, que destaca enmig de camps de conreu, vinya i boscos de pins. A nivell paisatgístic, la seva impronta és important, ja que l'abundància d'aigua determina l'existència d'un bosc de ribera al llarg del seu recorregut. Es tracta d'un bosc de ribera típic dels torrents, i del curs alt i mig dels rius. A les riberes on la disponibilitat hídrica és més abundant domina el vern (Alnus glutinosa), acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i un estrat arbustius amb saüc (Sambucus nigra) i sanginyol (Cornus sanguinea), la sarga (Salix eleagnos), etc.</p> | 08286-29 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>En alguns documents antics, el riu és conegut com a riu de Gost, d'on hauria derivat en riu d'Agost.</p> | 41.5321300,1.6588600 | 388119 | 4598700 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69644-foto-08286-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69644-foto-08286-29-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'espai del riu d'Agost ha estat inclòs en l'inventari dels espais de Protecció especial, de la Generalitat de Catalunya. No compta però, amb cap número de fitxa ni referència. Al seu pas pel nucli de La Torre Alta, els primers anys de la dècada del 1960 els veïns de la Torre van excavar un petit tram del riu per tal de fer-hi una piscina i banyar-se a l'estiu. Aquest indret va ser conegut com el Pèlag de la bomba. El context en el qual va tenir lloc aquesta actuació va ser el dels anys en els quals arribaven els primer estiuejants. El nucli de La Torre era vist com un lloc d'estiueig per algunes famílies d'Igualada i l'entorn de Barcelona. Va ser un període en el qual molts dels veïns del nucli havien marxat a viure a altres poblacions i el nombre de veïns baixava, i encara no havien arribat les primeres famílies immigrants a assentar-se novament al lloc. Aquest indret va mantenir-se uns anys i finalment una riuada es va emportar les tanques que formaven les basses. Aquest fet, juntament amb una disminució del cabal hídric els darrers anys ha fet desaparèixer el lloc. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 69797 | Barraca de vinya 063 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-063 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-181 | 41.5323400,1.6746400 | 389436 | 4598703 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69797-foto-08286-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69797-foto-08286-181-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Aquesta barraca és un dels elements que ha estat inclós dins de la fitxa IPA núm. 30951 amb el nom 'Conjunt de construccions de pedra seca' ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 167 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||||
| 69816 | Rellotge de sol de la Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-nova | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Rellotge de sol encastat entre les dues portes balconeres centrals del primer pis de la façana principal de llevant de la casa de La Torre Nova. Es tracta d'un rellotge esculpit en una llosa de pedra quadrangular de petites dimensions. El perímetre exterior està esculpit en forma de marc, deixant a l'interior els elements del rellotge. Com a element decoratiu compta amb la imatge d'un sol esclpit en alt relleu, amb ulls, nas i boca. De la boca surt el gnònom format per una vareta metàl·lica. Les marques horàries són a les hores, de les 8 del matí a les 5 de la tarda. La numeració és romana.</p> | 08286-200 | La Torre Alta (C/de la Torre Nova, 1-08789 La Torre de Claramunt) | <p>Els orígens de la casa de La Torre Nova cal buscar-los en la família propietària del castell de La Torre de Claramunt. El 1850 moria Lluïsa d'Agulló, vuitena marquesa de Gironella, baronessa de Florejacs i senyora de La Torre de Claramunt. L'hereva, Pilar d'Agulló i de Calvo-Encalada, fou la novena marquesa, i estava casada amb Josep de Febrer i Calderón, capità de marina. El primogènit, Josep Maria de Febrer i Calvo-Encalada es casà amb Matilde Sanllehi i Alric, el 1883 i fou el tercer marquès de Villa-Palma. En canvi, el desè marquès de Gironella fou el seu germà Manuel Maria de Febrer i Calvo-Encalada. El marquès de Villa-Palma fou el continuador del domini del castell de La Torre de Claramunt, i el marquès de Gironella es va construir un nou casal l'any 1901, que seria conegut com la Torre Nova. RIBA (1988: 303) . En una de les teules de la casa es conserva aquesta data com a data d'acabament. La casa va ser pensada com a casa senyorial d'estiueig i residència, no com a casa de treball. El marquès de Gironella va ser propietari fins el 1938, moment en que ho va comprar la família Vaquer. Durant els anys de la Guerra Civil, la casa va estar ocupada per tropes italianes. La família masovera que es cuidà de la casa provenia de Cal Vilaseca, i per aquest motiu eren coneguts com els Vilaseca. La seva estada a la casa va continuar fins el 2007, any en que la casa va ser venuda als seus actuals propietaris, reformada, i convertida en un hotel. El rellotge formava part de la casa originària del 1901. Durant les obres de restauració va ser mantingut al seu lloc original.</p> | 41.5323800,1.6603300 | 388242 | 4598725 | 1901 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69816-foto-08286-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69816-foto-08286-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69751 | Barraca de vinya 038 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-038 | <p>ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col. Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pàg. 233. RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XIX | <p>Barraca de vinya de planta quadrada aixecada utilitzant la tècnica constructiva de la pedra seca. Cal tenir present, que la paret posterior de la barraca s'assenta directament sobre la roca, aprofitant-la a la seva part baixa. La seva mida exterior és de 4,20 m d'amplada per 6, 60 m de fondària. La seva mida interior és de 1,90 m d'amplada per 2,00 m de fondària per 2,00 m d'alçada. Es tracta d'una barraca que guarda una orientació en sentit sud-est, vers a on obre la porta d'accés. El tipus de porta d'entrada és simple, amb una llinda monolítica que descansa sobre muntants fets amb carreus de diferents mides força ben disposats. En la llinda superior s'observen restes d'un escut esculpit en baix relleu, parcialment arrencat. Les mides de dita porta són 0,60 m d'amplada per 1,60 m d'alçada i un gruix de mur de 0,90 m. Pel que fa a la coberta, aquesta es fa mitjançant una falsa cúpula formada per rengleres de pedra que van disminuint l'espai superior fins a tancar-ho del tot. A l'interior de la barraca aquestes rengleres de pedra es poden apreciar perfectament. En aquesta barraca destaca la presència d'un doble mur lateral de 0,40 x 0,90 x 1,20 m que arrenca de les dues façanes laterals i crea un pati interior de 3,30 m de fons i una obertura de 0,90 cm. A l'interior de la barraca es conserva un dipòsit rectangular per al sulfat.</p> | 08286-118 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. L'aixecament d'aquest tipus d'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. A començaments del segle XVIII la demanda de vi, i especialment d'aiguardent per ser exportat a Amèrica ja havien crescut, però va ser a partir de les lleis aprovades el 1746, que abolien els monopolis, que els petits pagesos van llençar-se a la producció vitícola fins a convertir-la en un autèntic monocultiu. Aquest període d'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de La Torre de Claramunti, el conreu de la vinya estigué especialment estès, de la mà de les grans masies i propietaris agrícoles que, mitjançant el contracte de rabassa morta, van parcel·lar les seves terres per donar-les a explotar a petits pagesos sense terra. Bona part de l'extensió del conreu es va fer a expenses del bosc, donant peu a la tala dels boscos originals i a la construcció de marges de pedra seca per tal d'aterrassar el terreny i evitar l'erosió i degradació del sòl. La presència de marges de pedra seca i barraques de vinya són mlt abundants al terme de La Torre de Claramunt. Aquestes construccions estaven destinades fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los fins al camp.</p> | 41.5324000,1.6765300 | 389593 | 4598707 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69751-foto-08286-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69751-foto-08286-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69751-foto-08286-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La barraca destaca per les seves mides considerables, pel seu bon estat de conservació, i per la presència d'aquest mur de tancament que crea un espai de considerables dimensions al davant de la barraca. Aquesta barraca és un dels elements que ha estat inclós dins de la fitxa IPA núm. 30951 amb el nom 'Conjunt de construccions de pedra seca'. Codi 2486 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 130 | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69812 | Barraca de vinya 074 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-074 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-196 | 41.5324200,1.6746100 | 389433 | 4598711 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69812-foto-08286-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69812-foto-08286-196-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Aquesta barraca és un dels elements que ha estat inclós dins de la fitxa IPA núm. 30951 amb el nom 'Conjunt de construccions de pedra seca' | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||||
| 69808 | La Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-nova-0 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | La casa va ser restaurada el 2007 respectant al màxim el seu aspecte original. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es troba envoltat per un mur perimetral de tancament que a tanca, a més de la casa, una finca de considerables proporcions. El material principal de l'edifici és la pedra, disposada en mur de paredat comú, arrebossat i pintat de color crema. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obre amb un portal de pedra monolític que forma una arcada de mig punt, decorada amb diverses línies de motllures de mig bocell que recorren l'intradós. La porta que tanca el portal és de doble batent i clavetejada, amb dos portons rectangulars decorada a la part superior amb petits arcs conupials. La part baixa d'aquest portal recau sobre un sòcol de pedra que s'estén al llarg de tota la façana. A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars. A nivell de primer pis s'observen quatre portes balconeres que donen accés a tres balcons enreixats, dos als laterals i un balcó corregut al mig, al qual donen accés dues de les portes balconeres, i que es correspon amb l'obertura inferior del portal. A nivell de segon pis, destaquen dues finestres balconeres, en correspondència amb les dues portes centrals del primer pis. A nivell de golfes, s'observen un petit ull de bou al centre del capcer de l'edifici. La composició d'obertures és molt ordenada i presenta unes característiques ornamentals comuns. Així, totes les obertures es troben reforçades amb pedra monolítica ben treballada, que destaca sobre el color de l'arrebossat del mur. La testera superior de les finestres és rectangular i de grans dimensions, i en la planta baixa i segon pis ha estat decorat amb un petit arc conupial. Pel que fa a les obertures del primer pis, s'ha afegit un guardapols a que cobreix la part superior de la testera, decorat amb un petit arc conupial al centre, i petits culs de llàntia amb decoració floral. Totes les finestres recauen sobre ampits motllurats. Les façanes laterals Nord i Sud de la casa compten amb sèries de cinc de finestrals rectangulars a nivell de planta baixa i primer pis, que conserven una decoració similar a les finestres de la façana principal, amb una testera molt destacada, ornada amb un petit arc conupial. L'excepció és el nivell de finestres del segon pis, que es tracta de finestres rectangulars sense elements ornamentals. Algunes d'aquestes finestres, a nivell de planta baixa, són antigues portes d'accés a la casa, que han estat tapiades. La façana de ponent ha estat modificada. Destaca la presència de dos cossos afegits a banda i banda que es converteixen en terrasses a nivell de primer pis. Les obertures d'aquesta façana han estat engrandides durant les darreres reformes de la casa. L'interior de la casa conserva l'embigat original i l'aire de gran casa senyorial. El portal principal dóna accés a un gran vestíbul separat en dos trams per dos arcs de carpanell, al fons dels quals s'aixeca una gran escala a la catalana disposada en tres trams amb un replà intermedi a cada angle, i un replà llarg de banda a banda de cada pis, i protegida per barana metàl·lica senzilla. La casa té una altra escala més senzilla en la part posterior de la casa, que era emprada pel servei. Els interiors han estat modificats i convertits en moderns apartaments, sense perdre la originalitat dels espais i els materials originaris.</p> | 08286-192 | La Torre Alta (C/de la Torre Nova, 1-08789 La Torre de Claramunt) | <p>Els orígens de la casa de La Torre Nova cal buscar-los en la família propietària del castell de La Torre de Claramunt. El 1850 moria Lluïsa d'Agulló, vuitena marquesa de Gironella, baronessa de Florejacs i senyora de La Torre de Claramunt. L'hereva, Pilar d'Agulló i de Calvo-Encalada, fou la novena marquesa, i estava casada amb Josep de Febrer i Calderón, capità de marina. El primogènit, Josep Maria de Febrer i Calvo-Encalada es casà amb Matilde Sanllehi i Alric, el 1883 i fou el tercer marquès de Villa-Palma. En canvi, el desè marquès de Gironella fou el seu germà Manuel Maria de Febrer i Calvo-Encalada. El marquès de Villa-Palma fou el continuador del domini del castell de La Torre de Claramunt, i el marquès de Gironella es va construir un nou casal l'any 1901, que seria conegut com la Torre Nova. RIBA (1988: 303) . En una de les teules de la casa es conserva aquesta data com a data d'acabament. La casa va ser pensada com a casa senyorial d'estiueig i residència, no com a casa de treball. El marquès de Gironella va ser propietari fins el 1938, moment en que ho va comprar la família Vaquer. Durant els anys de la Guerra Civil, la casa va estar ocupada per tropes italianes. La família masovera que es cuidà de la casa provenia de Cal Vilaseca, i per aquest motiu eren coneguts com els Vilaseca. La seva estada a la casa va continuar fins el 2007, any en que la casa va ser venuda als seus actuals propietaris, reformada, i convertida en un hotel.</p> | 41.5324400,1.6602200 | 388233 | 4598732 | 1901 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69808-foto-08286-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69808-foto-08286-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69808-foto-08286-192-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Entre les dues portes balconeres centrals del primer pis destaca un petit rellotge de sol. Tot i que la major part del mobiliari original de la casa s'ha perdut, al vestíbul de la casa s'exposen alguns els objectes trobats a la casa. Es tracta d'una bàscula i algunes barriques. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 69730 | Barraca de vinya de cal Cosme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-cosme | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-157 | 41.5324600,1.6509400 | 387459 | 4598746 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69730-foto-08286-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69730-foto-08286-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 5082 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 127 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||||
| 69798 | Barraca de vinya 064 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-064 | <p>Referència a la fitxa 119</p> | 08286-182 | 41.5326100,1.6753900 | 389499 | 4598732 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69798-foto-08286-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69798-foto-08286-182-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Aquesta barraca és un dels elements que ha estat inclós dins de la fitxa IPA núm. 30951 amb el nom 'Conjunt de construccions de pedra seca' ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 168 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||||
| 69822 | Font del Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gaia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Antiga font que abastia d'aigua els veïns del nucli de La Torre Alta. La font es troba ubicada al peu del camí que baixa al riu d'Agost, en un entorn arranjant i protegit per un mur de paredat comú que deixa la font dins d'un rectangle. En l'actualitat la font consisteix en una pica de 76 cm de llargada per 50 m d'amplada i 34 cm d'alçada executada en formigó amb un regruix superior de marbre. La boixa és una moderna aixeta a pressió.</p> | 08286-206 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es tracta d'una de les antigues fonts públiques que abastia els veïns del nucli de La Torre d'aigua potable. Es desconeix la procedència del nom del Gaià, tot i que es deia correspondre al motiu d'agun veí del municipi. Va ser deixada d'utilitzar amb l'arribada de l'aigua corrent a les cases.</p> | 41.5328500,1.6590300 | 388134 | 4598779 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69822-foto-08286-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69822-foto-08286-206-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 69646 | Pont del Vidu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-vidu | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX-XX | El desús de l'element fa que no tingui manteniment i la vegetació creixi a l'entorn de manera excessiva. | <p>Aqüeducte situat sobre el riu Agost, a l'alçada del nucli antic de La Torre de Claramunt. Forma part d'un rec que neix a la Mina del Gaià, als camps propers al Mas Rossinyol i que es dirigeix vers al nucli de la Torre de Claramunt. Aquest aqüeducte permet passar l'aigua als horts de l'altre costat del riu Agost, situats a la falda de la muntanya del nucli de La Torre Alta. Està format per una gran arcada d'uns 10 metres d'amplada que salva el desnivell del riu Agost. Es tracta d'una construcció aixecada en parament irregular que combina la pedra i el maó. La canal superior que transporta l'aigua és feta en maó amb una amplada de 50 cm i una fondària de 40 cm. Un cop feta l'obra l'element ha estat arrebossat amb ciment pòrtland. Actualment la vegetació ha crescut ocupant tota la canal i deixant l'aqüeducte en desús.</p> | 08286-31 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>L'aqüeducte del riu Agost són les restes visibles d'un antic rec que prenia l'aigua d'una mina situada als camps propers del mas Rossinyol. Aquesta mina era coneguda com la mina del Gaià i el rec també era conegut com a rec del Gaià. Aquest rec duia l'aigua al nucli de La Torre de Claramunt i permetia regar tots els horts situats a la vora del riu Agost, prop de la població. L'aqüeducte va ser construït per poder passar l'aigua a l'altra riba del riu Agost, i poder regar els horts de la falda de la muntanya del nucli de La Torre Alta. Els homes del poble s'encarregaven de netejar el rec a l'hivern, i l'aigua s'abocava als safareigs. Cada hort disposava d'un safareig que servia per emmagatzemar l'aigua, i que les dones utilitzaven per anar a rentar la roba. Pels materials emprats en la construcció i les característiques de l'element cal pensar que es tracta d'una construcció del segle XIX, amb reparacions fetes a començaments del segle XX. L'aqüeducte era conegut amb el nom del Pont del Vidu. Hores d'ara, bona part del rec està perdut i l'aqüeducte no funciona. L'aigua per regar els horts que queden a tocar del nucli de La Torre de Claramunt és aigua extreta de pous amb motor.</p> | 41.5328700,1.6565300 | 387926 | 4598785 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69646-foto-08286-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69646-foto-08286-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69646-foto-08286-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69802 | Barraca de vinya 068 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-068 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-186 | 41.5330200,1.6716100 | 389184 | 4598782 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69802-foto-08286-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69802-foto-08286-186-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2559 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||||
| 69645 | Portal del carrer Castell, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-castell-30 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII | <p>Portal adovellat obert a la façana principal de l'edifici del carrer del Castell núm. 30, dins del nucli urbà de la Torre de Claramunt. El portal destaca amb les seves dovelles a pedra vista sobre un parament arrebossat i pintat en blanc. Es tracta d'un portal obert per un arc carpanell format per dovelles rectangulars ben treballades que recauen sobre carreus quadrangulars i rectangulars que formen els brancals laterals. A la part inferior, el nivell de la porta interior s'ha elevat amb un parell de graons fets amb rajola. La porta interior també és contemporània. Es tracta d'un edifici cantoner, a l'extrem del carrer del Castell, amb dues façanes vistes. A la cantonada de l'edifici s'ha deixat a la vista el parament original per sota de l'arrebossat actual i s'aprecia un carreuat quadrangular ben escairat.</p> | 08286-30 | La Torre Alta (C/Castell, 30, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Juntament amb els edificis veïns de Cal Gironès i Cal Cinto, cal pensar que es tracta d'un dels edificis conservats més antics del nucli urbà de La Torre de Claramunt. Tot i que segurament els seus orígens cal situar-los entre mitjans i finals del segle XVIII, durant el període de creixement urbanístic fruit de la vinya, l'edifici ha sofert importants reformes estructurals a nivell de primer i segon pis, conservant només elements originals a la planta baixa. El portal de l'edifici es correspondria a l'accés original de l'edifici, malgrat que hauria estat refet durant la darrera reforma de la casa, a finals del segle XX.</p> | 41.5330685,1.6592336 | 388151 | 4598803 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69645-foto-08286-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69645-foto-08286-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69645-foto-08286-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 69650 | Can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera-1 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La seva ubicació és a ponent del terme, al peu del camí que ascendeix a la muntanya de Cal Vilaseca. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular amb les cantonades i obertures reforçades amb carreus ben escairats i ben disposats. L'edifici ofereix a pedra vista a excepció de la façana principal que s'ha arrebossat amb ciment pòrtland i pintant en color clar. Es tracta d'una construcció que compta amb planta baixa, primer pis i pis sota coberta. La façana principal es troba orientada a llevant, al peu del camí, i s'obre a nivell de planta baixa amb portal format per un arc rebaixat al centre de dita façana, que permet l'accés a l'interior de la vivenda. Al costat dret del portal s'obre un finestral rectangular i al costat esquerre un portal de dimensions més grans acabat amb un arc molt rebaixat que permetia el pas de carruatges i l'accés als baixos destinats a espais de treball de la casa. A un nivell superior les obertures de la planta baixa es corresponen amb obertures del primer pis. En aquesta planta les obertures són tres balcons protegits per baranes de ferro treballat. Al darrer nivell-sota coberta- les obertures són tres finestrons que es corresponen amb les línies d'obertures de les altres plantes. A la resta de les façanes s'obre diferents finestres rectangulars sense cap ordre especial. A la façana nord s'adossa un cos quadrangular de planta baixa que acaba en una terrassa a nivell de primer pis. L'accés a l'interior d'aquest cos es fa mitjançant un altre portal de característiques similars al portal lateral de la planta baixa. A la façana de migdia s'obre una petita porta auxiliar a nivell de primer pis que dona accés a una petita terrassa. A migdia de la casa s'aixeca un espai de treball independent. Es tracta d'un cos rectangular fet amb parament de pedra i mamposteria irregular que acull dos grans tines protegides per una coberta inclinada.</p> | 08286-35 | Riera de Carme (Mas Can Morera s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Era coneguda antigament amb el nom de Cal Guarro. Malgrat que els seus orígens es puguin remuntar als segles XVII-XVIII, l'edifici actual sembla haver estat aixecada en un mateix moment constructiu. Llinda superior del portal principal d'accés a la casa du gravada la data de 1876. Aquests data es podria correspondre al moment de construcció de l'edifici actual, segurament aprofitant les restes de la més antiga.</p> | 41.5332800,1.6503500 | 387411 | 4598838 | 1876 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69650-foto-08286-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69650-foto-08286-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69650-foto-08286-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69803 | Barraca de vinya 069 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-069 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-187 | 41.5333000,1.6735900 | 389350 | 4598810 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69803-foto-08286-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69803-foto-08286-187-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||||
| 69823 | Font del Vidu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vidu | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Font pública ubicada a la part inferior del carrer de Baix, dins del nucli urbà de La Torre Alta. La font consisteix en un safareig de pedra de 88 cm de llargada per 49 cm d'amplada per 44 cm d'alçada, que s'encasta en una paret de formigó, on es troba la boixa. Aquesta és una aixeta que funciona a pressió. L'entorn de la font és un petit espai a l'ombra on es situa un petit banc format per un carreu de pedra davant del safareig.</p> | 08286-207 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La font del vidu era una de es antigues fonts públiques que abastia d'aigua a nucli de La Torre Alta. El nom de font del vidu té a veure amb la seva proximitat al rec i aqüeducte anomenat del Vidu. El safareig i al boixa actual són fruit d'una rehabilitació recent efectuada quan es va conectar la font a la xarxa d'aigua urbana.</p> | 41.5333600,1.6568500 | 387953 | 4598839 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69823-foto-08286-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 69672 | Rellotge de sol del C/ de Baix, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-c-de-baix-20 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Rellotge situat a la façana principal de l'edifici del carrer de Baix, 20, dins del nucli de la Torre Alta. El rellotge s'adossa a la façana principal de l'edifici encarada a migdia, ocupant l'espai superior, entre el balcó del primer pis i la teulada. Es tracta d'una peça semicircular de ceràmica sense pintar decorat amb la figura d'un cavall alat, les ales del qual, configuren la part superior de la peça. Les marques horàries són a les hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda. La numeració és aràbiga i el gnòmon és format per una vareta.</p> | 08286-57 | La Torre Alta (C/ de Baix, 20, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Les cases del C/de Baix formen part del nucli històric del nucli de La Torre de Claramunt. Aquest conjunt de cases, per les seves característiques arquitectòniques, podria haver estat aixecat a començaments del segle XX. El rellotge de sol, devia ser encastat com a element decoratiu de l'edifici.</p> | 41.5334400,1.6576600 | 388021 | 4598847 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69672-foto-08286-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69672-foto-08286-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69672-foto-08286-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 69710 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Joan de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-joan-de-la-torre | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Aquest fons documental està format hores d'ara per un llibre parroquial que concentra els baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions celebrades a la parròquia de Sant Joan de la Torre des del 1939 fins al les hores. - Registre parroquial: baptismes, confirmacions, matrimons, defuncions. Parròquia de Sant Joan de la Torre (1939- )</p> | 08286-95 | La Torre Alta (C/ del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El fons parroquial de Sant Joan de la Torre fou cremat en el decurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). El fons actual és fruit de l'actvitat parroquial duta des del 1939 fins a l'actualitat.</p> | 41.5335000,1.6589700 | 388130 | 4598852 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 69641 | Casal de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-lajuntament | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'un edifici situat al bell mig del nucli antic de La Torre de Claramunt que conserva tres façanes vistes i s'adossa pel seu costat de ponent amb la resta d'edificis que configuren el carrer del castell i el carrer de Dalt. La façana principal està orientada a llevant i es té accés per la petit plaça que es crea al seu davant. Aquesta situació fa que hi hagi un important desnivell entre la façana nord que dóna al carrer del castell, i la façana sud, que dóna al carrer de Dalt. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, i la darrera restauració ha cobert el parament original amb un arrebossat en ciment pòrtland que s'ha pintat desprès en color crema, de tal manera que només s'aprecia el carreuat de les cantonades. Es tracta d'un carreuat ben escairat format per blocs quadrangulars i rectangulars ben tallats. La façana principal que s'obre a la plaça està orientada a llevant i s'obre a nivell de planta baixa amb un gran portal adovellat que crea un arc de mig punt que recau sobre brancals formats per carreus quadrangulars i rectangulars. La dovella central de l'arcada du gravada la data de 1763. Dovelles i carreus que formen el portal s'ha deixat a la vista contrastant amb el mur pintat. L'edifici conserva a la façana principal una bona simetria en les seves obertures amb el portal central a la planta baixa i dues finestres rectangulars a banda i banda. A nivell de primer pis, s'obren tres portes balconeres en correspondència amb les obertures de la planta baixa, que donen accés a un balcó corregut protegit per una barana de ferro. A nivell de segon pis, la façana s'obre amb tres finestres balconeres alineades amb les obertures inferiors. A nivell de primer pis s'ha encastat una llosa amb l'escut de la ciutat. Les façanes laterals dels carrers del Castell i de Dalt s'obren amb diverses finestres rectangulars també alineades entre els diferents pisos. L'interior de l'edifici ha estat rehabilitat adaptant-los a les necessitats del consistori</p> | 08286-26 | La Torre Alta (Pl. Ajuntament, 1, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El Casal de l'Ajuntament forma part del nucli antic de la Torre, situant-se ben bé al centre de l'entramat de carrers i edificis de dit nucli. Per les característiques arquitectòniques que presenta, podria tractar-se d'un edifici aixecat al segle XVIII, coincidint amb el període d'expansió de la vinya i la consolidació urbanística del nucli al peu del castell. La data de 1763 que es troba gravada a la dovella central podria coincidir amb el moment de construcció de l'edifici. A començaments del segle XX i fins a la dècada del 1960 acollí el consistori municipal i l'escola, que en aquest període atenia una mitjana de 18-20 nens. Dins de la casa hi vivien l'agutzil i el mestre. A mitjans de la dècada de 1960 l'escola va ser traslladada a l'edifici que avui és la rectoria, deixant-lo només com a Casal de l'Ajuntament.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 1763 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69641-foto-08286-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69641-foto-08286-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69641-foto-08286-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69709 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-3 | XVI-XX | <p>Les esglésies parroquials de Sant Salvador d'Espoia i La Torre de Claramunt pertanyen a l'arxiprestat de Piera-Capellades i Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, però la documentació històrica es troba dipositada a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Torre de Claramunt Sant Salvador Batismes 1868 Comunions 1974 Matrimonis 1868 Defuncions 1968 La Pobla de Claramunt Sant Joan Baptismes 1916 Comunions 1749 Matrimonis 1500 Defuncions 1600</p> | 08286-94 | Bisbat de Barcelona. c/Bisbe, 5 (08002 Barcelona) | <p>L'arxiu Diocesà de Barcelona s'origina al segle X, al voltant de dues sèries documentals: La Mensa Episcopal, que custodiava els documents referents al patrimoni de la mitra i el Registre de Communium o Comuns, quedata del 1303. En aquesta darrera estaria inclosa la documentació del Bisbe i la seva Cúria. Altra sèrie documental important és la documentació sagramental, iniciada a partir del Concili de Trento (1563) que obligava als mossèns de es parròquies a portar un registre actualitzat dels baptismes, matrimonis i defuncions de la seva parròquia. A partir de 1918, s'obliga a les parròquies a enviar una còpia periodicament dels registres sagramentals de cada església. Aquesta possibilitat va permetre el salvament d'informació durant les destrosses de la Guerra Civil, i la realització de noves còpies que seria novament tornades a les parròquies.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Cal tenir present que aquest arxiu històric es complementa amb l'Arxiu Episcopal de Vic, on es troben dipositats els libres sagramentals de la parròquia de Santa Maria de la Pobla de Claramunt, parròquia de la qual eren sufragànies Sant Salvador de l'Espoia i Sant Joan de la Torre. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 69712 | Fons documental de l'ajuntament de la Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lajuntament-de-la-torre-de-claramunt | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Fons documental fruit de l'activitat administrativa del consistori de La Torre de Claramunt. Està format per les següents sèries: -Llicències d'obres: 534 capses (1967-2013) -Registres d'entrades i sortides: 174 capses (2001-2012) -Comptabilitat: Manaments d'ingressos i despeses: 147 capses (1991-2013) -Documentació laboral: 28 capses (1967-2013) -Projectes d'obres municipals -Expedients d'activitats classificades: (1962-2013) -Llibres d'actes (1960-2013)</p> | 08286-97 | La Torre Alta (Pl. de l'Ajuntament, 1 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El fons documental de l'arxiu municipal és fruit de l'activitat administrativa del consistori municipal. La documentació anterior al 1967 es troba dipositada a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 69713 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-2 | <p>http://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XVI-XIX | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es troben dipositats els següents fons relacionats amb el municipi de la Torre de Claramunt: 1. Fons de la Reial Audiència Causa de Juan Tort ( o Tord) maestro de gramática de la villa de Santa Maria de Sallent, obispado de Vic, contra los tutores y curadores de la pupila Raimunda Tort y Tort, Ramon Guarro, labrador de la Torre de Claramunt, i otros. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,26182. (1729) Causa de Antonio Foxá, regidor perpetuo de Barcelona, contra otros terratenientes de Cabrera, de Vallbona d'Anoia y otros terratenientes de Vilanova d'Espoia, y Francisco Roig, de la Torre de Claramunt. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,16277. (1776) Causa de don Félix Bas, ciudadano honrado de Barcelona y doña Magdalena Bas y Balaguer, cónyuges, contra María Pasqual viuda y Joseph Pasqual, madre e hijo de la Torre de Claramunt. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,27727 (1679) Causa de Gerónimo Tort, pelaire de la villa de Capellades, y Josepa Tort y Gassó, antes Gassó, consortes, contra los tutores y curadores de los pupilos, hijos y herederos de Jacinto Tort, molinero de batanes del término de la Torre de Claramunt. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,17290. (1754) Causa de Juan Pasqual y Carulla, labrador de Esplugues (Carme), contra Miguel y Francisca Alegre y Totosau, consortes de La Torre de Claramunt. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,13971. (1770/1772) Causa de los turores del pupilo Josep Pascual, de La Torre de Claramunt, contra Josep Mitjans. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,14917. (1730/1742) Causa de Pere Solà, agricultor de la Roca, del término de la Guàrdia, contra Jaume Miquel Mora, agricultor de la villa de Capellades, principal, y Quintí Tort, del lugar de Sant Pere de Carrera, del término de Mediona y Jaume Serinyà, del lugar de la Torre de Claramunt, fiadores. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,30301. (1631) Causa de Raimundo Font, agricultor de la Torre de Claramunt, diócesis de Barcelona y otros, contra Jacint Font, agricultor de Sant Llorenç de Hortons, parroquia de Gelida. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,20295. (1712-1718) Causa de Pau Rovira, labrador del término de la Pobla de Claramunt, contra Vicenç Almirall y Mercader, fabricante de papel blanco, del mismo lugar. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,2292. (1794) 2. Fons de la Delegació provincial d'Hisenda Amillarament (7 volums) ACA,HACIENDA,Volúmenes,TER-P,1893, 1894, 1896, 1895, 1897, (anys 1858-1918) i Volúmenes ACA,HACIENDA,Volúmenes,INV. 1, nº,12015 3. Fons Real Patrimoni de Catalunya Autos sobre establecimiento de fraguas y otros ingenios de agua sobre la riera de Carme, solicitado por Francisco Martí Romaní, vecino de la Torre de Claramunt ACA,REAL PATRIMONIO,BGRP, Procesos, 1720, nº 2, K (1720) Los regidores de la Torre de Claramunt. ACA,REAL PATRIMONIO,BGRP, Procesos,1759,nº 6, M. (1759) Autos del fiscal contra Don Juan de Claramunt sobre la torre y cuadra de Claramunt. ACA,REAL PATRIMONIO,BGC, Procesos, 1592, nº 1, Ac. (1592) 4. Fons notarials d'Igualada i districte Igualada. Baró, Agustí. SERIE: Capbreus. [Torre de Claramunt, La]. ACA,NOTARIALES,Igualada,788(4). (1644) Igualada. Baró, Agustí. SERIE: Capbreus. [Torre de Claramunt, La] ACA,NOTARIALES,Igualada,788(3). (1644) Igualada. Costa, Bartomeu. SERIE: Capbreus. [Torre de Claramunt, La] ACA,NOTARIALES,IGUALADA,788(1) (1704-1709) Igualada. Costa, Bartomeu. SERIE: Capbreus. [Torre de Claramunt, La] ACA,NOTARIALES,IGUALADA,788(2) (1704-1710) Igualada. Franquesa, Martí Joan. SERIE: Capbreus. [Torre de Claramunt, La]. ACA,NOTARIALES,Igualada,193 (1549-1553)</p> | 08286-98 | Arxiu de la Corona d'Aragó (c/Almogàvers 77 08010 Barcelona) | <p>La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada i prové de diferets sèries d'Hisenda, com el Fons de la Delegació d'Hisenda. També és important el fons de la Reial Audiència que conté diverses causes judicials. Destaquen els fons de caràcter notarial, així com els volums que inclouen capbreus de rendes del monestir de Sant Cugat en el terme.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Cont.) descripció: 5. Fons Tribunal de Comerç de Catalunya Causa de ALMIRALL, Vicente, fabricante de papel, pelaire y batanero, vecino de la Torre de Claramunt, contra BARQUETS, José, mayor, vecino de Sant Martí Sesgaioles. ACA,REAL AUDIENCIA,TRIBUNAL DE COMERCIO,C-,1425. (1781) Causa de CAMPMANY, Francisco, negociante de Alcover, contra VILASECA, Narciso, de la Torre de Claramunt. ACA,REAL AUDIENCIA,TRIBUNAL DE COMERCIO,C-,12241. (1749) Causa de MITJANS, José, labrador de Olesa de Bonesvalls, contra PASCUAL, Francisco, labrador del manso Vidal y Torre de Claramunt, obispado de Barcelona. ACA,REAL AUDIENCIA,TRIBUNAL DE COMERCIO,C-,10335. (1728) 6.Fons Volums Capbreus de la pabordia del Penedès del monasterio de Sant Cugat del Vallès. Capbreus de las rentas de la pabordía del Penedès del monasterio de Sant Cugat del Vallès en Masquefa, la Torre de Claramunt, Esparreguera. Confesiones de 1572, 1649, 1736 y 1800 7. Fons del Consell Superior d'Aragó Memorial que los paeres de Lérida presentan a Su Majestad acerca de los estragos cometidos por los ladrones que infestan Cataluña, singularmente aquella región y cuya sede principal es el lugar montañoso de Argesol, señorío de Juan Cadell, la Morana, señorío de Jerónimo Cortit, Cubells en las casas de Francisco Rafael Avero; en Urgel Puiggrat señorío de Juan Monsuar, Torre Ferrera de Nicolás Melgar, y otros de Lérida ACA,CONSEJO DE ARAGÓN,Legajo 0265,nº 026 (1589) | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 69714 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-lanoia | XVII-XX | <p>Els fons documental conservats a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia relacionats amb el municipi de la Torre de Claramunt són els següents: -Fons notarials. Districte Notarial d'Igualada. ACAN10-43-T1-3838. Fragment de manual notarial de la Torre de Claramunt. (1638-1649) -Fons Ofici comptaduria d'Hipoteques o Ofici d'Hipoteques dels pobles compresos en la capital del partit de la vila d'Igualada. T.U. ACAN10-63-T1-1. (1769) o Ofici d'Hipoteques dels pobles compresos en la capital del partit de la vila d'Igualada. T.U. ACAN10-63-T1-3. (1771) o Ofici d'Hipoteques dels pobles compresos en la capital del partit de la vila d'Igualada. T.IV. ACAN10-63-T1-9 (1775) o Ofici d'Hipoteques dels pobles compresos en la capital del partit de la vila d'Igualada. T.III. ACAN10-63-T1-12. (1776) o Ofici d'Hipoteques dels pobles compresos en la capital del partit de la vila d'Igualada. T.III. ACAN10-63-T1-15. (1777) - Fons Santa Maria d'Igualada. Venda a Capellades i la Torre de Claramunt. ACAN10-41-T1-2662 (1741-1774) - Fons de la Cambra Agrària Local de la Torre de Claramunt. Relacions de targetes agrícoles de la Cambra Agrària Local de la Torre de Claramunt. ACAN10-174-T1-9 (1980)</p> | 08286-99 | Arxiu Comarcal de l'Anoia (Pl. de la Creu, 18-Cal Maco-08700 Igualada) | <p>La procedència des fons conservats a l'ACAN relacionats amb el muncipi de la Torre de Claramunt és diversa. Destaquen sobretot els fons provinents amb l'Ofici de la Comptadoria d'Hipoteques, que ofereixen important informació sobre la propietat rústica dels habitants del municipi al segle XVIII.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 69715 | Fons fotogràfic Montserrat Sagarra i Zacarini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-montserrat-sagarra-i-zacarini | <p>Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya. ANC. Núm. 11. Juny 2005 http://www20.gencat.cat/docs/msi-cultura/ANC/Documents/arxiu/Anc11.pdf</p> | XX | <p>Col·lecció fotogràfica formada per 40 elements dipositada a l'Arxiu Nacional de Catalunya Fons ANC1-428, fons Montserrat Sagarra i Zacarini.El llistat d'elements és el següent: - El castell de la Pobla de Claramunt ANC1-428-N-6723 núm. Sig. 54245 (1981) - L'església parroquial de Sant Joan de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-6726 núm. Sig. 54248 (1982-1986) - La fàbrica de paper de la família Batlle de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7734 núm. Sig. 60716 (1979) - La fàbrica de paper de la família Batlle de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7735 núm. Sig. 60717 (1981) - L'hostal de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7736 núm. Sig. 60718 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7737 núm. Sig. 60719 (1979) - La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7738 núm. Sig. 60720 (1979) - La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7739 núm. Sig. 60721 (1979) - La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7740 núm. Sig. 60722 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7741 núm. Sig. 60723 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7742 núm. Sig. 60724 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7743 núm. Sig. 60725 (1979) - Unes cases de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7744 núm. Sig. 60726 (1982-1986) - L'església parroquial de Sant Joan de la Torre de Claramunt Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7745 núm. Sig. 60727 (1982-1986) - L'església parroquial de Sant Joan de la Torre de Claramunt Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7746 núm. Sig. 60728 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7747 núm. Sig. 60729 (1979) - Una porta d'una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7748 núm. Sig. 60730 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7749 núm. Sig. 60731 (1979) - Un pou del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7763 núm. Sig. 607245 (1979) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7764 núm. Sig. 60746 (1979) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7765 núm. Sig. 60747 (1979) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7766 núm. Sig. 60748 (1979) - El nucli urbà del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7767 núm. Sig. 60749 (1979) - Vista general del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7768 núm. Sig. 60750 (1979) - L'església parroquial de Sant Salvador de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7769 núm. Sig. 60751 (1982) - Vista general del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7770 núm. Sig. 60752 (1982-86) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-77671núm. Sig. 60753 (1979) - Una masia del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7772 núm. Sig. 60754 (1979) - Una masia del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7773 núm. Sig. 60755 (1979) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7774 núm. Sig. 60756 (1979) - Un mur d'una masia del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7775 núm. Sig. 60757 (1979) - Una urbanització del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7776 núm. Sig. 60758 (1982-1986) - Una urbanització del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7777 núm. Sig. 60759 (1982-1986) - Agricultor del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7950 núm. Sig. 60733 (1979) - Horts d'una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7951 núm. Sig. 60758 (1979) - Una plantació de ceps de Vilanova d'Espoia, dins el terme municipal de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7952 núm. Sig. 60735 (1981) - L'església de Sant Joan de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7953 núm. Sig. 60936 (1981) - Paisatge corresponent al terme municipal de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7758 núm. Sig. 60941 (1979) - Un pagès de la torre de Claramunt batent cigrons ANC1-428-N-8107 núm. Sig. 61092 (1979)</p> | 08286-100 | Arxiu Nacional de Catalunya. . (c/Jaume I 08195 Sant Cugat del Vallès) | <p>El fons fotogràfic amb el número d'inventari 428 Montserrat Sagarra i Zacarini va ingressar a l'Arxiu Nacional l'any 1998. El fons es divideix en dues parts clarament diferenciades. La part principal està formada aproximadament per 31.400 diapositives en color, fruit de la tasca professional que, com a fotògrafa, va fer Montserrat Sagarra entre els anys 1960 i 1990. Es tracta de material que l'autora va descartar del conjunt que féu com a encàrrec de l'entitat Enciclopèdia Catalana per a la il·lustració de l'obra de referència Geografia Comarcal de Catalunya. Un resum de la seva temàtica donaria com a font per a la investigació antropològica i geogràfica imatges representatives del país dels darrers 30 anys: edificis emblemàtics, esglésies i monestirs, monuments, llocs d'interès turístic i cultural, costums i festes populars, oficis tradicionals, pobles i ciutats de les comarques catalanes, fotografia paisatgística, etc. Aquesta part del fons va arribar a mans de la Generalitat a partir de la seva compra l'any 1994 per part del Departament de Presidència. L'objectiu d'aquesta adquisició era integrar la documentació fotogràfica produïda per l'autora dins el Banc d'Imatge i So de la Comissió Interdepartamental de Mitjans Audiovisuals (BIS), organisme creat amb la voluntat de reunir un conjunt ampli d'imatges i documents audiovisuals representatius de Catalunya. Posteriorment, aquest banc d'imatges i documents sonors passaria a formar part de la documentació que conserva i gestiona l'Arxiu Nacional, a disposició dels seus usuaris.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Montserrat Sagarra va néixer a Barcelona l'any 1925 al si d'una família acomodada d'ideologia progressista. Estudià a l'escola Blanquerna i, passada la Guerra Civil, inicià els estudis de biblioteconomia. Va treballar com a restauradora de llibres a la casa Emili Brugalla i com a traductora i arxivera a l'editorial Ariel. L'any 1962 inicià el camí vers la fotografia professional anant a estudiar la incipient aleshores fotografia en color a la ciutat alemanya d'Hamburg. El 1963 completà els seus coneixements tècnics a l'empresa Agfa. En tornar a Barcelona va obrir un estudi fotogràfic al carrer Domènech, on treballà durant més de trenta anys. Entre les seves obres podem destacar el llibre La casa rural. Cases aïllades i cases de poble, amb textos de Marc Aureli Vila i la citada Geografia Comarcal de Catalunya. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 69723 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-6 | <p>RIBA I GABARRÓ, J. (1992) Bicentenari de l'església de Santa Maria de la Pobla de Claramunt (1793-1993). CECI. Igualada</p> | XVI-XX | <p>La documentació conservada són només llibres sagramentals, i alguna documentació notarial fragmentària que estava ficada dins d'aquests llibres -Baptismes (1518-1920) -Confirmacions (1618-1920) -Matrimonis (1613-1919) -Defuncions (1573-1936) -Vària notarial (1560-1785) El seu contingut inclou separat per parròquies, els registres parroquials de Santa Maria de la Pobla de Claramunt, Vilanova del Camí, Sant Joan de la Torre, Sant Salvador d'Espoia, Santa Maria de Carme.</p> | 08286-108 | Arxiu Episcopal de Vic. (C/Santa Maria, 1 08500 Vic) | <p>La parròquia de la Pobla de Claramunt tenia com a sufragànies a principis del XVII les parròquies de Sant Hilari de Vilanova del Camí, Sant Martí de Carme i Sant Joan de la Torre de Claramunt. A principis del XVIII a banda d'aquestes apareix esmentada la de Sant Salvador d'Espoia o Vilanova d'Espoia, com a sufragània, encara que aparentment la funció pastoral d'Espoia es feia a Sant Joan de la Torre. A 1729 el nucli de la Font de la Reina, que era terme de Capellades però parròquia de la Pobla, fou segregat i ajuntat a Capellades. Segons el 'Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya' Sant Martí dle Carme se segregà de la Pobla de Claramunt el 1779, mentre que Vilanova del Camí s'hauria segregat el 1851, encara que a la documentació del fons a principis del segle XIX consta com a sufragània de la Pobla de Claramunt només la parròquia de Sant Joan de la Torre de Claramunt. Aquesta darrera s'emancipà el 1868 deixant de dependre de la Pobla, i en la modificació de límits diocesans de 1957 va romandre al bisbat de Barcelona. La de Santa Maria de la Poble va passar al bisbat de Vic. El fons parroquial de Sant Salvador de l'Espoia anterior al 1868 i de Sant Joan de la Torre anterior al 1919 ha estat custodiat a la parròquia de la Pobla de Claramunt fins el seu ingrés a l'ABEV l'any 2004. Segons notícies que consten en la documentació conservada, l'arxiu era guardat, al segle XVII, en una arquimesa a la casa rectoral. D'allà se n'hauria sostret, suposadament per aprofitar el paper en blanc, el primer registre de matrimonis, anterior a 1613. Més endavant, el fons va patir els efectes d'un assalt a la rectoria produït el 13 de maig de 1840 en el decurs de la Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set anys, assalt que tanmateix va destruir només, els llibres que aleshores estaven en ús. Posteriorment s'intentà recuperar les partides perdudes, a partir de testimonis, anotant-les en els llibres corresponents, però especialment pels anys més distants del moment de la destrucció aquesta reconstrucció és notòriament parcial.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 69724 | Col·lecció del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | <p>AA.DD. (2004) Memòria de la intervenció al Pla de les sitges de Camaró. (Torre de Claramunt) abril-març 2004. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203. ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301.</p> | <p>Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserva una col·lecció de peces procedents des jaciments arqueològics i paleontològics del terme de la Torre de Claramunt. És la següent: Núm. de registre: 4695 Lot de Material arqueològic: fragments; eines/instruments, monedes; altres objectes. Procedència: Cova sepulcral de Noranta Núm. De registre: 4765 Lot de Material arqueològic: fragments; restes humanes Procedència: Cova sepulcral de Noranta Núm. De Registre: 4774 Lot de material arqueològic: fragment eina/instrument Procedència: Frígols Núm. De Registre: 4785 Lot de material arqueològic: fragments eines/instruments Procedència: La Torre de Claramunt Núm. De Registre: 5047 Lot de material arqueològic: fragments Procedència: Pla de les Sitges del Camaró Núm. De Registre: 5048 Lot de material arqueològic: fragments Procedència: La Garça Núm. De Registre: 8314 Elephas: Fragment de defensa superior, sense esmalt Donat el petit tamany dels fragments, no s'observa la típica curvatura d'aquestes defenses. Procedència: Turbera del Pla de la Torre Núm. De referència: 8315 Elephas. Fragment de defensa superior, sense esmalt. Donat el petit tamany dels fragments, no s'observa la típica curvatura d'aquestes defenses. Procedència: Turbera del Pla de la Torre. Núm. De Registre: 8316 Elephas. Fragment de defensa superior, sense esmalt. Donat el petit tamany dels fragments no s'observa la típica curvatura d'aquestes defenses. Procedència: Turbera del Pla de la Torre. Núm. De referència: 8317 Palaeoloxdon antiquus. Aquest molar presenta una corona tipus hipsodonta, donat que ha crescut en alçada, que conté unes làmines estretes i plenes de plecs formades d'ivori. La relació entre la longitud total i el número d'aquestes làmines és molt útil per la sistemàtica. Aquesta peça conserva gairebé totes les arrels. A la zona lateral del molar s'observen diferents línies de creixement. Procedència: Turbera del Pla de la Torre</p> | 08286-109 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Les peces de la Col·lecció arqueològica i paleontològica del Museu de la Pell d'Igualada i comarcal de l'Anoia provenen de les donacions i dipòsits aportats per estudiosos locals, pel CECI. Les peces de la col·lecció paleontològica són donació del Sr. Amenós.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69724-foto-08286-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69724-foto-08286-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69724-foto-08286-109-3.jpg | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Medieval|Neògen|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 78|79|80|81|85|125|76 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 69759 | Fons documental gràfic del SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-grafic-del-spal | XX | <p>Fons documental gràfic format per planimetries resultants d'obres realitzades en diversos edificis del terme: - Cal Bresques-Cal Quim Casa a Vilanova de l'Espoia. Dibuix. Planta de dues cases de l'entorn immediat de l'església de Sant Salvador. Registre: 4721/284/49/1 -Cal Maria Casa a Vilanova de l'Espoia. Dibuix. Planta baixa d'una casa situada a l'entorn de l'església de Sant Salvador. Registre: 4723/284/49/1 -Casa a Vilanova de l'Espoia Planta baixa on s'ubica un forn antic. Dibuix. Registre: 4722/284/49/1 -Casa a Vilanova d'Espoia Planta esquemàtica del'emplaçament de l'església amb croquis d'un mur de contenció de terres ubicat a la zona de la capçalera, on hi havia el cementiri. Registre: 4706/284/49/1 -Església parroquial de Sant Salvador de Vilanova d'Espoia 1966-1977. diversos expedients. Registres 4699 a 4710: -Planta de l'església i de les cases adossades més immediates (cal Torrescassona, cal Martí i Cal Calres). A un costat hi ha croquis de l'alçat de la façana laterial sud del temple. -Planta esquemàtica de situació de la zona enjardinada i del mur de contenció, a la capçalera de l'església -Planta esquemàtica de l'emplaçament de l'església -Planta a nivell de primer pis, de l'esglésa i cases adossades més immediates. A un lateral es fa esbós de la secció d'un cup. - Planta, alçat i detall d'un llum per la zona del presbiteri. - S'indiquen alguns habitatges - Planta general - Projecte de restauració. Alçat de façanes sud i est - Projecte de restauració. Planta baixa de l'església, planta coberta i altell. - Planta general - Planta general - Planta general - Casa Torrescassona Inclou diversos expedients. 1970. Registre: 4711 a 4713: - Vilanova d'Espoia. Planta del nivell del carrer. Planta de la casa delimitada pels carrers estret, major i plaça de l'església. -Planta d'un cup. -Planta distribuïda i acotada -Planta d'una casa a l'entorn de l'església de Sant Salvador. Part vella 1º pis - Casa Carlos 1970. Registre: 4715 a 4718. Conté diversos expedients: - Planta acotada de la sala b -Plantes. Sales a i b del segon pis -Planta acotada de la sala A La Torre de Claramunt - Casa a Vilanova d'Espoia Planta baixa d'una casa de l'entorn de l'església de Sant Salvador. S'identifiquen ds tipus d'arcs.. Registre: 4719/284/49/1</p> | 08286-126 | Servei de Patrimoni Arquitectònic (Ed. Del Rellotge. C/Urgell, 187 08036 Barcelona) | <p>Fons planimètric aixecat duran el projecte de restauració de l'església de Sant Salvador d'Espoia i el seu entorn urbanístic. Entre els anys 1966-1977</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69759-foto-08286-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Tot i que el nom del bé s'ha mantingut tal i com apareix als fons de l'SPAL: Fons gràfic del SPAL, la tipologia del bé és la de fons documental, ja que es tracta fonamentalment de plànols i documentació de caràcter tècnic. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 69762 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Municipal d'Igualada (AMFI) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-municipal-digualada-amfi | XX | <p>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia conserva el fons fotogràfic de l'Arxiu Municipal d'Igualada (AMFI), on es pot trobar una col·lecció fotogràfica relacionada amb el terme municipal de La Torre de Claramunt. La descripció del fons és la següent: -Núm. Reg: 01024 Aspecte del pati senyorial del castell de la Torre de Claramunt. Fins el segle XIII va ser conservat pels Claramunt de la Pobla. Data doc: 1927-04-02 Autor: Castelltort, J -Núm. Registre: 00978 Imatge de Sant Joan Baptista que es venera en l'església del poble. Data doc: 1927-08-03 Autor: Bosch, Pere -Núm. Registre: 00977 Esglésa i castell de la Torre de Claramunt Data doc: 1927-08-03 Autor: Castelltort, J. -Núm. Registre: 00981 Pont de la carretera que uneix el poble d'Espoia amb la Torre de Claramunt Data doc: 1927-08-03 Autor: Bosch, Pere. -Núm. Registre: 02529 Aplec que es celebra amb la patrona Santa Bàrbara en la vila de la Torre de Claramunt. Data doc: 1927-08-24 Autor: Bosch, Pere. -Núm. Registre: 01025 Artístic de ferro forjat, es digne exemplar de les obres dels nostres artesans medievals, que es troba al pati del castell de La Torre de Claramunt. Data doc: 1930-05-03 Autor: Bosch, Pere. -Num. Registre: 00982 L'any 1710 Francesc Guarro va construir el molí cal Guarro en el segle XVIII, la vila tenia més de 200 paperaires i 16 molins. Data doc: 1935-01-01 Autor: no ident. - Núm. De Registre: 00980 La secció femenina del Centre Republicà d'Igualada va oferir una corona homenatge a veí d'Espoia, Ramon Guitart, mort per motius polítics, a la Torre de Claramunt. Data doc: 1936-04-14 Autor: Noguera, Eusebi. -Núm. De Registre: 01894 Exhumació del cadàver de Jaume Castelltort, mort durant la Guerra Civil, al cementiri d'Espoia. Les restes foren traslladades a la cripta de Santa Maria Data doc: 1943-11-15 Autor: Llucià, Procopi. - Núm. De Registre: 05623 Visita del Governador Civil, Antonio Correa Veglison, a la Comarca de l'Anoia. La Torre de Claramunt Data doc: 1944-04-26 Autor: Llucià, Procopi. -Núm. De Registre: 05622 Visita del Governador Civil, Antonio Correa Veglison, a la Comarca de l'Anoia. La Torre de Claramunt Data doc: 1944-04-28 Autor: Llucià, Procopi. -núm. De Registre: 12986 Vistes de La Torre de Claramunt Data doc: 1992-11-27 Autor: Pons, Antoni. -Num. De Registre: 12987 Vistes de la Torre de Claramunt. Data doc: 1992-11-27 Autor: Pons, Antoni</p> | 08286-129 | Arxiu Comarcal de l'Anoia (Pl. de la Creu, 18-Cal Maco-08700 Igualada) | <p>El Fons Municipal d'Igualada conserva documentació gràfica procedent de diversos fotògrafs d'Igualada i rodalies. Les fotografies relacionades amb La Torre de Claramunt arribaren al fons l'any 1986 i són fetes per autors com Pere Bosch, J, Castelltort, i Procopi Llucià. Les dues darreres són obra d'Antoni Pons i foren fetes el 1992, ingressant al fons el 1994.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 69668 | Cal Roio/Cal Costas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roiocal-costas | <p>GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) 'Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) 'Els molins paperers de la comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici situat en un extens pla, envoltat de camps i conreu, al marge dret de la riera de Carme, al seu pas pel terme de la Torre de Claramunt. L'edifici està format per diversos cossos units, tres cossos principals i dos adossats longitudinalment, però amb alçades diferents, i un altre gairebé perpendicular als anteriors i unit a un d'ells per al seva cara posterior. Cadascun dels cossos es cobreix de manera individual amb cobertes a dues aigües. La construcció de majors dimensions s'obre a llevant amb un gran portal adovellat que té la data de 1780 a la dovella central. El material de construcció és la pedra ben tallada a les cantonades i dovelles, i la irregular, que, juntament amb parts de tàpia, forma els murs. Aquests estan totalment arrebossats amb ciment pòrtland i pintats en color blanc en les cares davanteres, restaurades i parcialment en la part posterior. Els tres cossos d'edifici s'adapten al desnivell del terreny i es presenten esglaonats, mostrant un tipologia menys freqüent en els molins paperers, possiblement degut a ampliacions o transformacions de construccions originals, però mantenint els usos habituals dels nivells: producció a la planta baixa, habitatge a la primera , i assecat del paper a les plantes superiors, que ocupen els dos últims pisos de tot el conjunt paperer. IPIC (2004)</p> | 08286-53 | Riera de Carme (Cal Roio, s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es tracta de diverses construccions unides, possiblement relacionades d'alguna manera amb molins paperers anteriors- els molins de Baix i de Dalt d'en Guarro de la Torre, existents al primer terç del segle XVI. Des del segle XV, els Guarro tenen possessions a la Torre de Claramunt. El 1514 Benet Guarro és beneficiari d'un establiment fet per Ramon de Claramunt. A les capbrevacions de 1644 i 1704 hi figuren Miquel Guarro, Josep Guarro, Joan Guarro, i altres membres de la família amb propietats al terme. L'any 1698, la Batllia General de Catalunya, dóna llicència a Ramon Guarro, pagès de la Torre de Claramunt, per a poder edificar molins fariners, drapers, paperers o de pólvora, segons li convingués, amb la facultat de derivar l'aigua cap a la riera de Carme. El 1702 hi aixecava un molí a la riba dreta de la riera de Carme, amb escriptura d'obra nova. Va morir el 1736 sent propietari dels molins de Baix i de Dalt de la riera de Carme. Des de 1736, hi van passar diversos arrendataris. Del 1766 al 1769, l'arrendatari dels dos molins va ser Francesc Guarro, de la Pobla de Claramunt, que era altra branca de la família. Aquests molins, que foren el bressol de la família Guarro, coneguts paperers de l'Anoia només estigué en poder de la nissaga durant tres quarts de segle. L'any 1763 la família Costas va comprar un molí, i l'any 1774, l'altre. RIBA I GABARRÓ (1988: 310) L'edifici principal, però mostra la data de 1780 a l'escut que presideix el seu portal, juntament amb la imatge d'un cor, que era la marca paperera, les inicials JN i CS a banda i banda i a la part inferior la paraula AVE acompanyant l'anagrama del nom de Maria. Les inicials de l'escut correspondrien a Joan Costas, que va iniciar l'activitat paperera de la família d'aquest cognom. Diversos membres de la mateixa en van mantenir, i encara mantenen, la propietat, i sovint la producció, tot i que amb diverses etapes d'arrendament a altres fabricants. El nom de Cal Roio prové d'un arrendatari de finals del segle XIX. IPIC ( 2004) El 1901, l'arrendatari de tots dos molins, Antoni Sabaté, va instal·lar-hi una màquina picardo. De 1912 a 1930 van fabricar paper de fumar de la marca Miquel Costas. A partir de 1930 es van dedicar a la fabricació de papers d'estrassa, d'estrasseta, d'embalatge i per a mandrins de cartró. L'últim arrendatari va ser l'Àngel Hortet. Va tancar a final del segle XX. Més recentment s'ha construït una nau industrial propera, transversal al mur posteriror de l'edifici principal, amb instal·lacions dedicades a la recuperació i reciclatge de paper, gestionada per l'empresa Centre de Gestió Mediambiental.</p> | 41.5335400,1.6493200 | 387325 | 4598869 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69668-foto-08286-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69668-foto-08286-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69668-foto-08286-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També conegut com Cal Costa | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69636 | La Torre Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-alta | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | <p>Nucli format per la trama urbana nascuda als peus del turó on s'aixequen les construccions del castell de La Torre de Claramunt i l'església de Sant Joan. El nucli es troba format per un seguit de carrers: Carrer del Castell, Carrer de Dalt, Carrer de Baix, Carrer del camí del riu Agost, Carrer de la Torre nova, Carrer de Josep Miquel Bas i Carrer del Camí de la Font, que formen un entramat molt irregular fruit de l'adaptació orogràfica al pendent de la muntanya. El conjunt d'edificis que configuren el nucli està format per cases unifamiliars adossades en la majoria dels casos, de planta baixa i un o dos pisos. En ocasions compten amb plantes semisoterrades aprofitant el desnivell del terreny. La planta dels edificis acostuma a ser rectangular o quadrangular, però no són estranys els edificis de plantes trapezoïdals coincidint amb les cantonades dels carrers. Es tracta de construccions senzilles de caràcter popular, aixecades en parament de pedra irregular i arrebossades amb ciment i pintades. La majoria han tingut reformes fetes amb maó. Del conjunt de construccions destaca l'edifici de l'Ajuntament per les seves grans dimensions i major solidesa, ben bé al centre del nucli urbà. L'aspecte general de conjunt destaca per la seva harmonia sense grans edificis que trenquin els volums en alçada o grandària, i per la seva gran adaptabilitat al pendent i a la irregularitat del terreny natural on s'assenta, amb carrers irregulars, esglaonats i sense línies rectes.</p> | 08286-21 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El nucli urbà de la Torre de Claramunt neix aprofitant la protecció que proporcionava el castell de la Torre de Claramunt i l'església de Sant Joan. Si bé podem pensar que originalment la població del terme podria haver estat predominantment dispersa, vivint en les masies, la presència del castell hauria estat un important punt d'atracció i és possible que ja des dels segles XIV-XV s'hi concentrés un petit nucli de cases. Desprès d'un període als segles XVI-XVII en el qual la població minvaria i hauria pogut desaparèixer, el nombre d'habitants tornaria a augmentar entorn al segle XVIII. Al cens del 1719 hi consten 390 habitants al terme i al del 1787, un total de 390. Dels 390, n'hi havia un total de 315 que vivien a la Torre. RIBA GABARRÓ (1988: 299). El fogatge del 1738 dóna a entendre l'existència 20 focs a la Torre de Claramunt, alguns dels quals podrien ser d'habitants del peu del turó del castell. Algunes de les construccions més antigues que es conserven podrien pertànyer a aquest moment històric. És el cas de Cal Gironès que conserva gravada a la dovella central del portal la data de 1759. Durant la primera meitat del segle XIX la població s'estabilitza: el censos del 1830 i 1842 donen 411 i 438 habitants. Poc temps després, a causa de la crisi de les indústries i la devastació de les vinyes per la fil·loxera, la tendència es va invertir i el 1900 només apareixen registrats 192 habitants. Al segle XX, amb la modernització de les indústries papereres i la creació de nous centres de treball de diverses activitats, el censos tornaven a mostrar una recuperació. En les dècades del 1980-1990 la construcció de noves urbanitzacions al sector de llevant de l'antic nucli i per la partida coneguda com el Pla de la Torre han fet augmentar considerablement la població. L'estil arquitectònic i la trama urbana de les noves urbanitzacions contrasta àmpliament amb la del nucli històric de la Torre de Claramunt, que ha sabut mantenir la seva personalitat davant de l'impuls constructiu i el creixement de finals del segle XX.</p> | 41.5336000,1.6583400 | 388078 | 4598863 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69636-foto-08286-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69636-foto-08286-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69636-foto-08286-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La Torre Alta és el nom que se li dóna habitualment al nucli històric de La Torre de Claramunt, amb l'objectiu de diferenciar-lo de la Torre Baixa i de Vilanova d'Espoia ja que, La Torre de Claramunt, és també el nom del municipi. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69719 | Festa Major d'Estiu de la Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-de-la-torre-de-claramunt | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVII-XXI | <p>Els actes de la festa Major es concentren els dies 22, 23 i 24 de juny i estan formats per activitats de caire lúdic, esportiu i religiós. El primer dia concentra activitats esportives al matí, el pregó de festes a mitjan tarda, seguida d'una ballada de gegants (normalment els de vilanova d'Espoia (fitxa 203). La jornada acaba amb un sopar popular i ball. La jornada del 23 acostuma a coincidir amb l'organització de la Fira Medieval pels carrers del nucli antic de La Torre de Claramunt. A la tarda es celebren actes esportius i a la nit ball. La jornada del 24 comença amb la missa de pelegrins a les 8h del matí (fitxa 198), i la missa solemne acompanyada de cant coral. A la tarda s'acompanya d'activitats lúdiques com espectacles de dansa o pallassos, o bé sardanes, i a la nit havaneres.</p> | 08286-104 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La celebració de festes majors té relació amb les festivitats de caire religió, relacionades amb el patronatge parroquial. En aquest cas la festivitat de Sant Joan Baptista, patró de l'església parroquial de la Torre de Claramunt. Els seus orígens es remunten als segles XVI i XVII, prenent un caire més lúdic a partir del segle XIX. Tradicionalment aquesta festivitat durava dos dies, el dia de Sant Joan Baptista i el següent. La festivitat començava amb la Missa de Pelegrins a les vuit del matí, que reunia veïns de diverses poblacions (fitxa 198). Desprès es feia la missa solemne i a la tarda ball. El ball acostumava a fer-se a un local que popularment s'anomenava 'El Centre', situat al carrer de La Torre Nova. Aquest local era emprat també com a lloc de reunió social habitualment pels homes de la Torre, que anaven a jugar a cartes els diumenges. El local es va ensorrar cap al 1980. Algun any, s'havia fet envelat. Els músics acostumaven a quedar-se a dormir en alguna de les cases del poble. Al dia següent la festa tornava a repetir la missa solemne i a la tarda el ball. Actualment la festa Major s'organitza des de l'Ajuntament de La Torre de Claramunt.</p> | 41.5336100,1.6583600 | 388080 | 4598865 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 69815 | Lloses sepulcrals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lloses-sepulcrals | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII | Caldria protegir aquestes lloses de la intempèrie i el risc d'erosió | <p>Conjunt de quatre lloses sepulcrals situades a passadís que queda al migdia de l'església parroquial de Sant Joan Baptista i permet l'accés a l'espai de darrera de l'església, abans ocupat pel cementiri. Les quatre lloses estan encastades al terra i són fabricades en pedra i gravades ab diverses inscripcions. La primera és una llosa de 0,80m per 0,54m on es pot llegir en lletra capital: VASO DE RAMON ROVIRA I SOTERAS Y ELS SEUS FAMILIARS. La segona és una llosa de 0,80 m per 0,57 m. De la llegenda només es distingeixen les paraules DE LLISENSIA i GABINO. Al peu de la llosa apareix la data 1768. La tercera és una llosa de 0,48 m per 0,48 m on es pot llegir en lletra cursiva: Sepultura de Joan Maria de la Torra, scripta anys 1770. La quarta llosa té unes mides de 1 m per 0,60 m, on es pot llegir SEPI TORT DEL TURÓ 1736.</p> | 08286-199 | La Torre Alta (C/del Castells/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquestes lloses foren rescatades de l'antic cementiri parroquial. Durant molts anys estigueren emmagatzemades dins l'església sense cap ús, fins que fa uns anys es van col·locar al lloc actual.</p> | 41.5336100,1.6587600 | 388113 | 4598864 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69815-foto-08286-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69815-foto-08286-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69815-foto-08286-199-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69630 | Turó de la Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-torre-nova-0 | <p>ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàg. 202-203</p> | XVII-X a.C | <p>El Turó de Torre Nova està situat a prop de la vila de Capellades i a la seva part NO, al costat dret de la carretera d'Igualada a Vilafranca del Penedès, a uns 200 metres abans d'arribar al trencall que porta a Martorell. La part plana d'aquest turó, on hi ha el jaciment, havia estat conreada; Amador Romaní esmenta bancals abandonats i afirma que no massa temps enrere l'indret s'havia convertit en un abocador municipal de deixalles. Quan es realitzà la fitxa del jaciment, la zona estava molt degradada. A. Romaní va detectar en aquest indret dues alineacions de pedres; la primera en direcció sud amb una longitud de 50 metres, i la segona amb una direcció NO i una llargada d'uns 90 metres; en un extrem d'aquesta última hi aprecià els fonaments circulars d'una torre (murs a base de dues filades de pedres amb una amplada de 0'90 metres). També esmenta una pedra dreta, situada a l'interior de l'angle format pels dos murs, de 0'90 metres d'alçada per 1'25 metres d'amplada per 0'50 metres de gruix. A. Romaní no recollí cap tipus de ceràmica ni element arqueològic. Vaello i els seus col·laboradors van recollir ceràmica rodada (poca) i sílex en uns bancals abandonats, però després d'explorar una cova (la de Torre Nova) que es localitza a la cinglera, van arribar a la conclusió que els materials provenien de la part superior, del planell, aleshores decidiren explorar-lo amb més intensitat i detectaren 'algunes irregularitats cobertes de terra i pedres' que identificaren com un possible poblat, del que trobaren ceràmica no rodada com la de la cova i de la qual se'n desconeix la ubicació o destí. Segons l'article de Vaello i col·laboradors, els materials trobats van ser els següents: - Varis fragments de ceràmica de superfície brunyida, llises i grolleres, decorades amb diversos motius (cordons impresos amb digitacions, mugrons i solcs acanalats). Vores exvasades i llavis bisellats, un fons pla i una nansa vertical tipus pont. També, segons els mateixos prospectors, un fragment de nansa d'àmfora romana, un fragment de 'tegula' romana i sis fragments de ceràmica gris medieval. Quant a pedra, es van recollir quatre gratadors de sílex i un burí i tres nuclis del mateix material; també un fragment de destral polida de diorita i un tros de pedra de molí de mà d'arenisca. A la vista d'aquests materials, cal suposar que el lloc estaria habitat en una etapa del Bronze Final III català, és a dir, entre els anys 900-650 aC aproximadament. CC.AA. (1991)</p> | 08286-15 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment descobert per Amador Romaní a principis del segle XX. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1984, es van recollir dos fragments de ceràmica: un decorat amb dos cordons impresos i vora exvasada i l'altre decorat amb simples incisions. És possible, doncs, confirmar la cronologia esmentada. No es pogueren localitzar els murs descrits ja que el lloc era cobert amb deixalles i terra. Només s'aprecià, a l'extrem nord, unes pedres amb una disposició especial (restes dels murs?). Amador Romaní, a la revista 'Penedès', la va catalogar com una estació d'època indeterminada. En la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1991, els arqueòlegs afirmen que aquest indret durant anys havia estat l'abocador municipal de deixalles de la Torre de Claramunt. Quan l'Ajuntament del municipi va decidir dignificar aquest lloc, segons els varen informar, no sols es van endur les deixalles, sinó que també varen rebaixar el nivell del turó en aquest sector. Quan els arqueòlegs varen anar a visitar la zona, la plana estava coberta per una capa de vegetació que va dificultar la tasca de localització de restes. No varen localitzar cap fragment de material en superfície. Malgrat totes les agressions que ha patit aquest jaciment, és possible que encara resti una part conservada per sota del nivell actual del sòl.CC.AA. (1991)</p> | 41.5336200,1.6802000 | 389902 | 4598838 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69630-foto-08286-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69630-foto-08286-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69630-foto-08286-15-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lloc d'ubicació del material: Arxiu Arqueologia del CECI /núm.de referència 306 | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69749 | Campanes de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-joan-baptista | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya http://campaners.com/php/campana1.php?numer=12365</p> | XX | <p>Conjunt de quatre campanes instal·lades al campanar de l'església parroquial de Sant Joan Baptista de la Torre de Claramunt. Totes quatre es troben instal·lades en un carrilló disposat en vertical i connectat a un dispositiu automàtic que no permet repicar manualment. Són fabricades en bronze i gravades amb diferents motius que identifiquen la seva advocació. Cada campana té nom i està afinada en un acord Parsifal, de la més petita a la més gran: campana Reina de la Pau (Sol'); campana Natzarena (Mi), té gravada la imatge de Jesús de Natzaret carregant la creu; campana Montserrat (Re), decorada amb un relleu de la Mare de Déu de Montserrat; campana Joana (Si), amb el relleu d'un altar.</p> | 08286-116 | La Torre Alta (C/ del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Les campanes originals de la parròquia de Sant Joan de la Torre foren desmuntades durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i fosses. Del conjunt original només es conserva un jou de fusta actualment situat al cor de l'església. Un cop acabat el conflicte la parròquia va utilitzar una roda de molí amb un batall, que també es conserva al cor de l'església. Per iniciativa popular, a mitjans de la dècada del 1980 es va insistir en la recuperació de les campanes. Finalment, desprès de molts esforços i amb la col·laboració especial de la família Vilarubla d'Igualada es van aconseguir els recursos per a les noves campanes. Foren fabricades als tallers de Heilbronn (Alemanya) pel fonedor Albert Bachert, i beneïdes el 23 de juliol de 1989.</p> | 41.5336400,1.6587100 | 388109 | 4598867 | 1989 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69749-foto-08286-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69749-foto-08286-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique / OPC María del Agua Cortés Elía | La parròquia disposa d'un petit reportatge fotogràfic sobre el seu procès de fabricació als tallers de Heilbronn, la seva instal·lació al campanar, i la seva benedicció pel bisbe de Sant Feliu. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc