Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 69682 | Corrons de Pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corrons-de-pedra | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX-XX | <p>Conjunt de corrons de pedra encastats als murs que composen l'estructura de la plaça de l'església, dins del nucli de Vilanova d'Espoia. En total es tracta de deu corrons de pedra. Les seves mides corresponents són: 1. 49 cm de diàmetre per 70 cm d'alçada 2. 53 cm de diàmetre per 70 cm d'alçada 3. 33 cm de diàmetre per 75 cm d'alçada 4. 37 cm de diàmetre per 65 cm d'alçada 5. 52 cm de diàmetre per 67 cm d'alçada 6. 60 cm de diàmetre per 64 cm d'alçada 7. 56 cm de diàmetre per 67 cm d'alçada 8. 60 cm de diàmetre per 71 cm d'alçada 9. 40 cm de diàmetre per 66 cm d'alçada 10. 56 cm de diàmetre per 66 cm d'alçada</p> | 08286-67 | Vilanova d'Espoia (Pl. de l'Església, 1 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Els corrons foren recollits per Mn.Batlle, durant els anys de la seva estada a l'església parroquial de Sant Salvador d'Espoia. La seva procedècia era la de masies veïnes, tant d'Espoia com de la Torre de Claramunt, davnt del perill que poguessi desapareixer. Finalment el 2011 foren col·locats com a element ornamental a la plaça.</p> | 41.5158900,1.6540300 | 387688 | 4596903 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69682-foto-08286-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69682-foto-08286-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69684 | Font del Fible | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-fible | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | <p>Font nascuda en una petita coveta situada al marge de ponent del Torrent de la Serra, al seu pas sota el turó on s'ubica el nucli de Vilanova d'Espoia. L'aigua neix sota la pedra de la muntanya, dins de la coveta i es canalitza mitjançant un petit caneló, actualment desaparegut, que li permet caure una pica retallada retallada al terra d'us 30 cm de fondària. Aquesta pica compta amb una canalització soterrada que condueix el sobrant d'aigua a un safareig rectangular situat uns metres més avall de la font. Actualment l'entrada d'aigua de la canalització es troba embossat, i el sobrant d'aigua de la font inunda tota la pica, tapant el caneló i impedint que caigui l'aigua a raig. El safareig de la font s'ha construït aprofitant el pendent de la muntanya i es troba semiexcavat. Es tracta d'un safareig rectangular aixecat en maó, amb una filera superior de carreus de pedra sense desbastar. Es tracta d'un element d'uns 2 m de llargada per 30 cm d'alçada. La seva funció era la d'emmagatzemar aigua per regar els horts que s'estenien per les feixes situades de manera esglaonada a sota, fins arribar al peu del torrent de la Serra.</p> | 08286-69 | Vilanova d'Espoia ( 08789 La Torre de Claramunt) | <p>La font del Fible és una de les més antigues del nucli de Vilanova d'Espoia. Es tracta d'una font privada, excavada per tal d'obtenir aigua i poder regar l'horta que creixia als marges del torrent de la Serra, al peu del nucli de Vilanova d'Espoia. Tot i tractar-se d'una font privada, cuidada pel propietari dels horts, els veïns d'Espoia hi tenien accés i de forma habitual podien anar a buscar aigua, que en ocasions era de boca.</p> | 41.5178100,1.6588000 | 388089 | 4597110 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69684-foto-08286-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69684-foto-08286-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69684-foto-08286-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69685 | Font del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sabater | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Font que neix al marge del torrent de la Serra. L'aigua neix a mitja alçada del pendent i es recull mitjançant un caneló metàl·lic encastat en un tram de paret de maó que reforça la paret natural del terreny. L'aigua es recull en una bassa excavada al terra d'uns 3 metres de llargada per 1 m d'amplada i uns 0,50 m de fondària. Es tracta d'una basa executada en maó, que reforça la paret natural del terreny, i rematada a la part superior per una filera de carreus de pedra de mida irregular sense desbastar. Actualment l'interior de la bassa es troba impermeabilitzada per una lona. Per tal de salvar el desnivell del terreny, la bassa es troba excavada en un terreny esglaonat per feixes de pedra seca, quedant elevada pel que fa al conjunt d'horts que ha de regar. L'aigua es pren actualment mitjançant una manega. Tot i ser una font privada es beneficien del seu ús tots els propietaris dels horts de l'entorn.</p> | 08286-70 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Tot i que podria tractar-se d'una antiga font d'aigua, l'estructura actual podria tractar-se d'una obra executada a començaments del segle XX, executada en maó. Es tracta d'una font privada a la qual hi tenien dret els propietaris d'horts de la contrada. Al peu d'aquesta font, a tocar de riera hi havia els safareigs on les dones del poble baixaven a rentar la roba fins a la dècada del 1970 en que va arribar l'aigua a les cases. Dins del poble d'Espoia no hi havia safareigs públics.</p> | 41.5137100,1.6579500 | 388011 | 4596656 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69685-foto-08286-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69685-foto-08286-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69685-foto-08286-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest sector del torrent és conegut com el de la Font Vella, tot i que no s'ha pogut identificar cap indret amb aquest lloc. Uns metres a ponent, seguint el curs del torrent es trobaven els dos safareigs públics d'Espoia. Aquests safareigs estaven coberts per una teulada. Uns metres al nord, seguint el curs, es trobava el safareig de rentar la roba dels difunts, que rebia l'aigua que sobrava dels dos safareigs públics. Actualment tota la zona es troba molt emboscada i plena de vegetació , fent impossible observar l'existència de restes. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69686 | Font pública de la Torre Baixa, 191 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-de-la-torre-baixa-191 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Font pública ubicada al peu del carrer de la Torre Baixa, 191, aprofitant el mur exterior de la casa de Ca l'Onofre, però dins del barri de la Torre Baixa, davant de les cases de La Rata. Es tracta d'un element urbà format per un brollador modern en forma d'aixeta encastat en u mur de pedra format per lloses mal tallades, que unides creen una paret rematada a la part superior en forma d'arc de mig punt. L'aigua cau a una pica de ciment de 80 cm d'amplada per 92cm d'alçada i 50 cm de fons. A tocar de la pica s'ha disposat un banc de pedra adossat al mur.</p> | 08286-71 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Font pública construïda a finals del Segle XX, com a part de l'acondicionament del barri de La Rata i del carrer de La Torre Baixa</p> | 41.5447100,1.6875700 | 390535 | 4600059 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69686-foto-08286-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69686-foto-08286-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69686-foto-08286-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69687 | Font pública de la Torre Baixa, 135 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-de-la-torre-baixa-135 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Font pública construïda a la cantonada del carrer de la Torre Baixa amb el carrer que puja a la urbanització de Ca l'Anton, al mur de ponent. Es tracta d'un element urbà aixecat aprofitant la cantonada sobre dos graons, que crea un petit espai precedent en forma de placeta. Com a font, aquesta consisteix en un brollador modern de ferro, encastat en un tram de paret que destaca de l'entorn de pedra. Es tracta d'un fragment de mur protegit amb un enllosat creat amb rajoles quadrangulars marrons i grogues, delimitat exteriorment per una filera de maons que creen el requadre. L'aigua cau a una pica de ciment de 88 cm d'amplada per 20 d'alçada i 64 de fons, que es recolza sobre una base de maons de 33 cm d'alçada per 66 de fons. A tocar de la font s'ha dipossat un banc adossat format per una llosa de pedra recolzada sobre un carreu sense treballar.</p> | 08286-72 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | 41.5434600,1.6875200 | 390529 | 4599921 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69687-foto-08286-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69687-foto-08286-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69687-foto-08286-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 69688 | Bosc del Coll de Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-coll-de-mata | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Massa boscosa que creix sobre el Coll de Mata, ocupant bona part del sector de migdia del terme municipal. La serra del Coll de Mata s'esten en sentit Est-Oest, tancant la vall de Vilanova d'Espoia i la Serra per migdia i està formada per dit Coll, i pels turons de la Casa Blanca i del Felício. La seva alçada màxima és de 553 m i destaca el sector del Coll de Mata, que li dóna nom, entre les dues alçades màximes. El bosc que creix és un bosc principalment de pi blanc i un sotabosc d'arbust. L'escassa explotació del bosc les darreres dècades ha afavorit la presència d'espècies mediterrànies que conviuen amb el pi blanc com són l'alzina i el pi negre. L'abundància de pi blanc s'explica bàsicament per l'explotació intensiva que es va fer d'aquest bosc fins a la dècada de 1940-1950, associada a tasques d'explotació de la fusta: llenyataires, carbones, forns de calç, i a l'ocupació de la vinya en les zones de soley de la muntanya. Aquesta explotació intensiva del bosc, va ser la causa de la renovació constant de la vegetació, i del fet de no trobar arbres d'edat avançada. A partir de la dècada del 1950 els treballs relacionats amb el bosc es van anar abandonant i va ser la causa del creixement del sotabosc.</p> | 08286-73 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | 41.5111400,1.6737600 | 389326 | 4596350 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69688-foto-08286-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69688-foto-08286-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 69689 | Camí de Mediona/ de Matacavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-mediona-de-matacavalls | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVII-XXI | <p>Camí de terra que neix al nucli de La Serra i s'adreça costa amunt en direcció Sudoest fins al terme de Sant Joan de Mediona travessant els plans del Mas d'en Ponç i del Mas Martí, ja dins d'aquest darrer terme. Aquest camí, d'uns 3 m. d'amplada travessa una zona amb conreus i boscos fins arribar a aquests darrers plans, i compta amb alguns petits ramals, com el que du al mas Cal Jaume Llorenç o a alguns camps veïns.</p> | 08286-74 | La Serra (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest camí era la via que habitualment solien prendre els veïns del nucli de la Serra i també de Vilanova de l'Espoia que treballaven com a parcers les vinyes de les planes del mas d'en Ponç i del mas Martí. També era el camí que tradicionalment es feia servir per anar a Mediona. Tradicionalment era conegut com el camí de Matacavalls per la pujada que fa fins arribar a un petit turonet, just abans dels esmentats plans. A partir d'informació oral obtinguda, se sap que aquesta pujada era temuda quan s'havia d'anar amb els carros plens ja que els cavalls patien molt durant la pujada. A conseqüència d'això era conegut popularment com a camí de Matacavalls.</p> | 41.5110000,1.6463100 | 387035 | 4596370 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69689-foto-08286-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69689-foto-08286-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69689-foto-08286-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69690 | Font pública de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-de-la-serra | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Font pública ubicada a l'entrada del nucli de la Serra, venint des dela BV-2135, en un espai cantoner, al peu del carrer del camí de Matacavalls. La font es una estructura de maó i ciment, aixecada sobre un graó fet de carreus de pedra que salva el desnivell de l'indret. Es tracta d'una font connectada a la xarxa pública d'aigua. Tota la font s'aixeca sobre una base quadrangular de maó de 45 cm d'alçada sobre el qual recau una pica de ciment de 63 cm d'amplada, per 98 cm de fons. Sobre la pica s'alça una paret de ciment en la qual s'encasata un brollador metàl·lic. La paret es corona amb un petit frontó fet també de ciment i acabat en una forma arrodonida. L'alçada general de l'element és de 1,50 m d'alçada. A banda i banda de la paret s'aixeca un petit mur de maó.</p> | 08286-75 | La Serra (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Al frontó de la font es pot llegir la data de construcció ANY 1970. Aquesta data coincideix amb el moment de l'arribada de l'aigua a les cases de Vilanova d'Espoia i La Serra.</p> | 41.5126200,1.6503900 | 387378 | 4596544 | 1970 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69690-foto-08286-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69690-foto-08286-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69690-foto-08286-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69693 | Marge del camí del Pla de les Sitges al Coll de Frígols 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-del-cami-del-pla-de-les-sitges-al-coll-de-frigols-2 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | <p>Marge de pedra seca que recorre el tram final d'un dels ramals del camí, que des del Pla de les Sitges i des de la carretera BV-2133 s'adreça al Coll de Frígols, i acaba al peu de la carretera BV-2134. Concretament es tracta del ramal de llevant que passa al peu del Coll de Frigols. S'esten en sentit Nordoest-Sudest uns 300 metres, servint de marge de les terres de conreu. Es tracta d'un mur aixecat en pedra travertínica local sense desbastar aixecat amb el sistema tradicional de construcció en pedra seca, apuntalant les pedres mes grosses amb pedra petita. La seva alçada mitjana és de 1,70 i metres, i el seu gruix també oscil·la entre els 30 cm i els 50 cm. Es tracta d'una estructura que s'adapta a les irregularitats del terreny i en ocasions es recolza sobre la pedra vista, creant un petit graó.</p> | 08286-78 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest tipus d'estructures es corresponen a una explotació intensiva dels camps de conreu del voltant i a la delimitació de camins. Cal pensar que es tracta d'un mur que podria haver estat aixecat a mitjans del segle XIX en ple període d'explotació intensiva de la vinya, a l'igual que algunes de les construccions de pedra seca del voltant.</p> | 41.5342000,1.6749100 | 389461 | 4598909 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69693-foto-08286-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69693-foto-08286-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69694 | Bosc del Camaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-camaro | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Zona boscosa que cobreix el vessant nord del Turó de la Torre, al cantó nord del Collet de Morei. Es tracta d'una bosc que s'esten per la carena i la falda de ponent del turó fins al mas del Camaró, ascendint per la falda de muntanya des del torrent del Camaró. Es tracta d'un bosc de pi roig (pinus silvestris), alzina i roure força antic, ja que el conreu de la vinya , que havia ocupat tot el turó, va ser abandonat a finals del segle XIX en aquests indrets més difícils de mantenir. A les zones més baixes de la muntanya, conreades durat més temps, el pi roig comparteix espai amb el pi blanc (pinus halepiensis) i amb un sotabosc més crescut. També és en aquestes zones més baixes de la muntanya on es poden apreciar ,hores d'ara, restes de construccions de pedra seca (barraques i marges). En aquests sectors, el sotabosc de boix i arbust és més abundant. Al peu d'un dels camins del bosc es troba la Font del Camaró. (fitxa 87)</p> | 08286-79 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La part plana d'aquest turó, on hi ha el jaciment, havia estat conreada; Amador Romaní , quan descriu les troballes arqueològiques, esmenta bancals abandonats i afirma que no massa temps enrere l'indret s'havia convertit en un abocador municipal de deixalles. Quan l'Ajuntament del municipi va decidir dignificar aquest lloc, segons els varen informar, no sols es van endur les deixalles, sinó que també varen rebaixar el nivell del turó en aquest sector. Tots els topònims d'aquesta zona estan relacionats amb la propera casa del Mas Camaró (fitxa 44). Cal pensar que aquest sector del terme s'englobava dins de les seves propietats.</p> | 41.5354200,1.6781200 | 389731 | 4599040 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69694-foto-08286-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69694-foto-08286-79-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A. Romaní va detectar en aquest indret dues alineacions de pedres; en un extrem d'aquesta última hi aprecià els fonaments circulars d'una torre (murs a base de dues filades de pedres amb una amplada de 0'90 metres). També esmenta una pedra dreta.(fitxa 15) | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 69695 | El Manou Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-manou-vell | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | La casa va ser rehabilitada a la dècada del1980 donant-li el seu aspecte actual. | <p>Edifici de planta quadrangular aixecat en mur de paredat comú amb les cantonades reforçades per carreus ben tallats i ben disposats. La coberta es fa a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a migdia, i es té accés mitjançant un petit pati interior al davant de la casa que queda tancat per un mur que arrenca dels extrems de les dues façanes laterals. El portal d'accés a aquest pati precedent a la casa es troba al pany de mur encarat a llevant i està protegit per una porta de fusta de doble batent. I protegit per un petit teuladet. El portal principal d'accés a la casa es troba situat a l'extrem de llevant de la façana i es tracta d'un portal rebaixat obrat amb fileres de maó disposades a sardinell. Encastat a la paret i sobre l'arcada del portal s'observa un carreu de pedra que du gravada la data de 1883, que es podria correspondre amb una de les rehabilitacions importants de la casa. A nivell de primer pis destaquen quatre finestres quadrangulars sense ornaments i dos petits finestrons a nivell de golfes, just sota la teulada. La façana de llevant també ha estat modificada i s'observen diverses portes adintellades i una filera de finestres quadrangulars a nivell de primer pis, sense cap ornament rellevant. L'existència de diverses portes a la casa es correspon a la necessitat de donar accés a les diverses vivendes en les quals es troba distribuït l'interior de la casa. A l'interior es conserva l'embigat de fusta, i al rebedor de la planta baixa, es conserva una arcada de mig punt formada per dovelles molt regulars i ben tallades.</p> | 08286-80 | Coll de Mata (Mas el Manou Vell s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Malgrat que no apareix esmentada fins als capbreus del segle XVIII, possiblement es tracti d'una de les masies d'origen medieval del terme de la Torre de Claramunt. El fet d'anomenar-se: Manou Vell, podria indicar alguna relació històrica amb la veïna casa del Manou de la Poiosa, situat a l'altre costat del Coll de Mata. Arquitectònicament, l'edifici podria ser una construcció del segle XVIII, amb una reforma important entorn al 1883. En aquest moment és possible que la casa fos ampliada afegint un tram a llevant del vell mas. Aquest afegit hauria tapat la façana principal original que podria haver estat encarada a llevant en el seu origen. L'afegit d'aquest tram hauria canviat l'orientació de la casa, que hauria passat a tenir la façana principal a migdia. La família propietària va abandonar la casa a mitjans del segle XX, quedant en mans de tres germanes propietàries i sense descendència que només residien esporàdicament. La casa fou adquirida i rehabilitada pels seus actuals propietaris en la dècada del 1980.</p> | 41.5074400,1.6582800 | 388028 | 4595959 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69695-foto-08286-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69695-foto-08286-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69695-foto-08286-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69697 | Torrent del Manou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-manou | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Torrent que neix al prop de turó del Coll de Mata i recorre la vall de l'Espoia en sentit oest-est fins a desgüassar al riu d'Agost, als peus del Collet del Morei. El seu cabal depèn molt de l'estacionalitat. Rep pel camí les aigües ocasionals dels torrents estacionals de Mas d'en Ponç, de la Serra i de l'Oriol. Tots tres baixen del sector muntanyós que tanca a migdia la vall de l'Espoia i el terme, mentre que el torrent Manou discorre pel fons de la vall. Paisatgísticament el seu impacte és important, creant un fons de vall present amb una vegetació diferenciada dels camps de conreu veïns. L'abundància d'aigua determina l'existència d'un bosc de ribera al llarg del seu recorregut. Es tracta d'un bosc de ribera típic dels torrents, i del curs alt i mig dels rius. A les riberes on la disponibilitat hídrica és més abundant domina el vern (Alnus glutinosa), acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i un estrat arbustius amb saüc (Sambucus nigra) i sanginyol (Cornus sanguinea), la sarga (Salix eleagnos), etc.</p> | 08286-82 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El topònim Manou, possiblement estigui relacionat amb la propera casa del Mas del Manou, que domina aquest sector de la vall d'Espoia.</p> | 41.5188000,1.6634200 | 388476 | 4597214 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69697-foto-08286-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69697-foto-08286-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al seu tram just abans de la seva unió amb el torrent del Manou el curs del torrent ha desgastat considerablement la roca creant un gorg força profund al peu del turó d'Espoia, just abans d'arribar al Pont Nou d'Espoia. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 69699 | Riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-anoia-0 | <p>LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) 'Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNÉ I SELLARÉS, L. (1983) 'Els molins paperers de a comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàg 185-23. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>El riu Anoia és la principal conca fluvial que travessa la Comarca de l'Anoia, a la qual dóna nom. El seu naixement es produeix en quatre deus entre Calaf i Argençola, i no és fins que no s'ajunten al municipi de Jorba, que es pot parlar pròpiament dit del riu Anoia. Desemboca al riu Llobregat al municipi de Martorell. La seva llargada és de 68 km., i recorre els municipis de Jorba, Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt, La Torre de Claramut, Capellades, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i Martorell. El riu Anoia travessa el terme de La Torre de Claramunt pel seu extrem est, en sentit nord-sud, creant una llengua de terra que forma part del municipi a l'altre costat del riu. És a més a a més, el destí final de la riera de Carme, que recull l'aigua bona part dels torrents i rieres que travessen el terme. L'entorn del riu conserva una vegetació formada per espècies típiques d'aquest hàbitat com la canya (Arundo donax), el pollancre (Populus nigra), l'àlber (Populus alba), la freixa de fulla petita (Faxinus angustifolia), etc. A l'interior del riu trobem el canyís (Phragmatites australicus), la boga (Typhetum latifoliae i T. angustifolia) etc; també cal fer esment dels créixens (Apiuin nodiflorum, Nasturtiuin officinale). També, dintre d'aquesta vegetació, ens cal fer esment de les espècies del gènere Cardus, de l'olivarda (Inula viscosa) i el llentiscle (Pistacia lendscus), totes elles productores de fruits i llavors tan importants per als ocells granívors i frugívors durant el seu pas postnupcial i a l'hivern</p> | 08286-84 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Històricament el riu fou un dels eixos vertebradors de la comarca de l'Anoia, del qual rep el nom, i ha estat font d'aprofitament econòmica important, especialment per l'aprofitament del curs fluvial com a font energètica per al moviment de molins i desprès indústries. En el cas del riu Anoia, al seu pas per La Torre de Claramunt, destaquen especialment les indústries papereres (molí del mig i molí de baix), avui transformat en les empreses Virtisú, SL</p> | 41.5432400,1.6899100 | 390728 | 4599893 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69699-foto-08286-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69699-foto-08286-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment la presència del riu al municipi és molt poc apreciable, sobre tot perquè travessa un sector molt petit del terme i perquè passa per un sector totalment envoltat de carreteres i nusos de comunicació, on s'ubiquen nombrosos polígons industrials, així com les indústries Virtisú, SL amb la qual cosa l'accés es fa molt difícil. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 69701 | Roure de les Pinedes de l'Armengol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-les-pinedes-de-larmengol | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Roure pènol (Quercus robur) de grans dimensions ubicat a tocar de la font de l'Armengol, a la Plaça de l'Univers, dins de la Urbanització de les Pinedes de l'Armengol. L'exemplar es troba situat al peu de la font, a tocar d'un altre exemplar de similars característiques però més petit. La seva alçada és d'entre 20 i 30 metres. Manté un tronc clivellat amb escorça grisenca de 5,30 m de diàmetre, amb un abundant brancatge que creix en amplada. Es tracta d'un arbre de fulla caduca, allargassada, profundament lobulada i amb dues orelleres a la base. Les fulles tenen entre 5 i 10 cm i la seva nervació és pinnada. Els fruits són glans que pengen d'un peundle molt llarg. Madura a la tardor i s'usava normalment per a l'engreix de bestiar.</p> | 08286-86 | Pinedes de l'Armengol (Pl. de l'Univers, s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest exemplar i el del costat són el darrer exemple del que devia ser la vegetació originària que cobria aquest vessant de la muntanya. El conreu intensiu de la vinya i la necessitat de llenya per mantenir els forns de calç va anar acabant poc a poc amb e bosc mixt format per alzinar i rouredes, substituint-lo pels boscos de pi blanc que van créixer de forma abundant a sobre de les antigues feixes abandonades de la vinya. Aquest roure centenari es troba ubicat, a més a més, en el nucli originari de la urbanització de les Pinedes de l'Armengol, que va créixer a partir d'aquest sector de la muntanya. Com a element ornamental es van mantenir els dos roures i la Font de l'Armengol. (fitxa 130)</p> | 41.5157500,1.6181000 | 384689 | 4596935 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69701-foto-08286-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69701-foto-08286-86-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 69702 | Font del Camaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-camaro | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Font ubicada al pendent de la muntanya, a la part alta del Torrent del Camaró. La deu d'aigua es troba protegida actualment per una construcció de maó en forma de caseta. Es tracta d'un casetó de planta quadrangular, de 1,55 m per 1,55 m, coberta amb una triple filera de maons que creen una sostre d'arcada rebaixada. A la part davantera del casetó, una porta metàl·lica protegeix protegeix la font. Un petit espai davant de la porta queda delimitat per un mur de maó que forma un angle recte. Per accedir a aquest espai davanter i a la porta metàl·lica cal baixar dos graons fets amb maó.</p> | 08286-87 | Urbanització Ca l'Anton (Mas El Camaró, s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Antiga font del terme de La Torre, vinculada segurament a la històrica casa veïna del Mas del Camaró. Aquestes darreres dècades la font ha estat protegida amb la construcció del casetó de maó. El seu cabal depen molt de la estacionalitat.</p> | 41.5358600,1.6766700 | 389611 | 4599091 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69702-foto-08286-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69702-foto-08286-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69702-foto-08286-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69704 | Pont Nou de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Pont que salva el desnivell que crea el torrent del Manou, al peu del turó del nucli de Vilanova d'Espoia. Es tracta d'una construcció feta en mur de parament antic fet amb pedres irregulars bonyarrudes i sense picar-les gens, amb les juntes amples i plenes de morter. L'estructura del pont consisteix en una gran arcada de diafragma que salva el desnivell, reforçada al seu perímetre exterior per carreus de pedra rectangular ben tallats. Els murs laterals, a banda i banda de l'arcada es reforcen amb dues rafes, a banda i banda del mur, atalussades, adossades a la part exterior de la paret. La seva mida és de 25 m de llargada per 6 d'amplada. Com a element decoratiu la part superior del pont de pedra s'embelleix amb un mig bocell que recorre tota la llargada del pont per sota de la cornisa superior. Aquestes dues darreres estructures del pont són difícils d'apreciar per haver construït la moderna carretera i barana a sobre, que sobresurt per ambdós costats del pont.</p> | 08286-89 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest pont podria haver estat aixecat a la dècada del 1930, ja que el transport regular de viatgers entre Capellades i Vilanova d'Espoia té lloc des del 1953 per la línia de Magí Montferri. El pont nou substituïa l'antic pont d'Espoia, i s'aixecava a migdia de l'antic, a un metre escàs de distància, obligant a desplaçar el traçat de la carretera. L'asfaltat actual de la carretera va obligar a la construcció d'una plataforma d'asfalt i una barana que recauen sobre l'estructura del pont antic sobresortint uns metres a banda i a banda.</p> | 41.5157100,1.6589400 | 388097 | 4596876 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69704-foto-08286-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69704-foto-08286-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raque Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69706 | Pont del ramal del Rec Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-ramal-del-rec-major | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | A diferència del rec del segle XVIII, l'aigua encara no ha degradat la pedra. | <p>Pont que forma part d'un ramal del rec major, que salva el desnivell del torrent del Cameró al seu tram baix. Aquest rec, constitueix un ramal que porta l'aigua del Rec Major, que pren a l'alçada del molí del Munné (en terme de Capellades) fins als horts de la Torre Baixa, en sentit Sud-Nord destinant l'aigua al rec dels horts. La construcció és feta en mur de paredat comú format per carreus de pedra de mida mitjana disposats en fileres força ordenades. La construcció es reforça al perímetre exterior de les arcades i a la part de la canal superior amb carreus quadrangulars de mida més grossa ben disposades. El pont té una llargada de 26,81 m i una alçada d'uns 4 m. Està format per quatre grans arcades el·líptiques de diferent mida que recauen sobre una base quadrangular i sostenen la canal superior per on discorre l'aigua. Aquesta canal acull una canalització de ceràmica que es troba protegida exteriorment per ciment.</p> | 08286-91 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Possiblement es tracti d'un rec construït al segle XIX, en un moment posterior al que discorre en paral·lel, ja que el seu estat de conservació és molt més bo. La seva funció va ser la de dur aigua als horts dels veïns de la Torre Baixa, que complementaven el treball de les fàbriques amb l'activitat agrícola Actualment encara es troba en ús, i omple les basses de la zona d'hortes de la Torre Baixa.</p> | 41.5389700,1.6853700 | 390342 | 4599425 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69706-foto-08286-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69706-foto-08286-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pont es va construir a tocar del vell pont del segle XVIII que portava l'aigua d'una mina propera a Cal Pasqual a les fàbriques de Cal Roda i Cal Munné. La seva alçada és superior a l'altre pont. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69708 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Salvador d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-salvador-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Aquest fons documental està format hores d'ara per un llibre parroquial que concentra els baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions celebrades a la parròquia de Sant Salvador d'Espoia des del 1939 fins al les hores. - Registre parroquial: baptismes, confirmacions, matrimons, defuncions. Parròquia de Sant Salvador d'Espoia (1939- )</p> | 08286-93 | Vilanova d'Espoia (Pl. de l'Església, 1 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El fons parroquial de Sant Salvador d'Espoia fou cremat en el decurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). El fons actual és fruit de l'actvitat parroquial duta des del 1939 fins a l'actualitat.</p> | 41.5159600,1.6540700 | 387691 | 4596911 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 69709 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-3 | XVI-XX | <p>Les esglésies parroquials de Sant Salvador d'Espoia i La Torre de Claramunt pertanyen a l'arxiprestat de Piera-Capellades i Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, però la documentació històrica es troba dipositada a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Torre de Claramunt Sant Salvador Batismes 1868 Comunions 1974 Matrimonis 1868 Defuncions 1968 La Pobla de Claramunt Sant Joan Baptismes 1916 Comunions 1749 Matrimonis 1500 Defuncions 1600</p> | 08286-94 | Bisbat de Barcelona. c/Bisbe, 5 (08002 Barcelona) | <p>L'arxiu Diocesà de Barcelona s'origina al segle X, al voltant de dues sèries documentals: La Mensa Episcopal, que custodiava els documents referents al patrimoni de la mitra i el Registre de Communium o Comuns, quedata del 1303. En aquesta darrera estaria inclosa la documentació del Bisbe i la seva Cúria. Altra sèrie documental important és la documentació sagramental, iniciada a partir del Concili de Trento (1563) que obligava als mossèns de es parròquies a portar un registre actualitzat dels baptismes, matrimonis i defuncions de la seva parròquia. A partir de 1918, s'obliga a les parròquies a enviar una còpia periodicament dels registres sagramentals de cada església. Aquesta possibilitat va permetre el salvament d'informació durant les destrosses de la Guerra Civil, i la realització de noves còpies que seria novament tornades a les parròquies.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Cal tenir present que aquest arxiu històric es complementa amb l'Arxiu Episcopal de Vic, on es troben dipositats els libres sagramentals de la parròquia de Santa Maria de la Pobla de Claramunt, parròquia de la qual eren sufragànies Sant Salvador de l'Espoia i Sant Joan de la Torre. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 69710 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Joan de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-joan-de-la-torre | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Aquest fons documental està format hores d'ara per un llibre parroquial que concentra els baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions celebrades a la parròquia de Sant Joan de la Torre des del 1939 fins al les hores. - Registre parroquial: baptismes, confirmacions, matrimons, defuncions. Parròquia de Sant Joan de la Torre (1939- )</p> | 08286-95 | La Torre Alta (C/ del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El fons parroquial de Sant Joan de la Torre fou cremat en el decurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). El fons actual és fruit de l'actvitat parroquial duta des del 1939 fins a l'actualitat.</p> | 41.5335000,1.6589700 | 388130 | 4598852 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 69711 | Goigs de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joan-baptista-1 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XV-XXI | <p>Es goigs de Sant oan Baptista de la Torre de Claramunt tenen la següent lletra musicada: Puix la Torre en Vós devoció/ Perquè us porta devoció/Sigueu nostra llum i guia/Sant Joan nostre Patró. En el si de nostra Mare/Vareu ser santficat; /Per virtud de l'Etern Pare/De tot mal sou preservat; /És que Déu vos escollía/per mirall de perferecció/Sigueu... La Judea s'alegrava/En le vostre Naixement, /Es seu goig el desmostrava/Grans fogueres encenent; /És que un astre al món eixia/Que daria gran claror./Sigueu... Tan bont punt al món venieu/Un miracle gran obreu; /Mut el pare com tenieu/la paraula li torneu;/Vostra casa d'alegria/Vau omplir i d'admiració./Sigueu... Sou dels fills i nats de dona/El més gran en santedat,/Així ho diu, així ho abona/la mateixa Veritat, /Així Crist us elogia/De qui sou el Precursor./ Sigueu... Vós a Crist batejàveu/a les aigües de Jordà;/Penitència no us cansàveu/A tothom de predicar; /El dolent es convertia/Malgrat fos gran pecador./ Sigueu.. Lluny del món i dels seus vicis/Al desert vos retireu, Amb dejunis i cilicis/Vostre cor mortifiqueu; /La vostra ànima es nodria/Amb el pa de la Oració./Sigueu.. En a vostra gran diada/Bona festa vos dediquem,/Vostra imatge venerada/pels carrers la passejem;/Gent del poble i de masia/Tothom va a la processó./Sigueu.. A honorar-vos compareixen/També els pobres del voltant,/Molta cera us ofereixen/I contents de Vós s'en van;/Ve tothom en romeria/Des del pobre al més senyor./Sigueu.. Tothom gràcies vos demana/Des del gran al més petit;/Que de grat i bona gana/Concediu Vós tot seguit;/Beneït mol voltes sia/Vostre braç benefactor/Sigueu.. És molt gran la confiança/Que en Vós sempre havem posat/Sou del poble l'esperança/Quan es troba aclaparat;/És el cel qui aquí us envia/Per ésser el nostre defensor./Sigueu.. Nostre poble que us venera/Que professa gran amor/Alcança de Vós espera/Tota gràcia i tot favor; /No temem cap traidoria/Tenint vostra protecció./Sigueu.. Beneïu les nostres terres,/Nostres cases i carrers,/Ompliu d'oli nostres gerres/I de vi nostres cellers; /Nostre pa de cada dia/Danunos sempre en abundó/Sigueu.. TORNADA Puix d'aquests rodalia/Sou l'àngel protectr: Sigueu nostra llum i guia/Sant Joan nostre Patró. PREGUEM Concediu-nos, Senyor, l'esperit de fortalesa, perquè, alliçonats amb l'exemple gloriós del vostre màrtir sant Joan, aprenguem d'obeir-vos a Vòs abans que els homes. Per nostre Senyor Jesucrist.</p> | 08286-96 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>L'origen dels goigs ve determinat per l'existència, des del segle XII, de cants litúrgics llatins destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Per tal de popularitzar aquests cants, es traduïren als diversos idiomes romànics al segle XIV. Els goigs més antics de Catalunya s'han recollit al segle XIV. Un dels més famosos i també més antics és la Ballada dels goigs de nostra dona, en català vulgar, que era cantat i ballat pels pelegrins de Montserrat i recollit al llibre Vermell. Des del segle XV es passà a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els sants i Jesucrist. I des del segle XVI s'imprimiren i divulgaren per les esglésies, santuaris i ermites arreu dels Països Catalans. Aquests goigs es canten a l'església parroquial de Sant Joan Baptista de la Torre el dia de la festivitat de Sant Joan i el dia de la Festa Major d'hivern.</p> | 41.5159900,1.6540300 | 387688 | 4596914 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 69712 | Fons documental de l'ajuntament de la Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lajuntament-de-la-torre-de-claramunt | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Fons documental fruit de l'activitat administrativa del consistori de La Torre de Claramunt. Està format per les següents sèries: -Llicències d'obres: 534 capses (1967-2013) -Registres d'entrades i sortides: 174 capses (2001-2012) -Comptabilitat: Manaments d'ingressos i despeses: 147 capses (1991-2013) -Documentació laboral: 28 capses (1967-2013) -Projectes d'obres municipals -Expedients d'activitats classificades: (1962-2013) -Llibres d'actes (1960-2013)</p> | 08286-97 | La Torre Alta (Pl. de l'Ajuntament, 1 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El fons documental de l'arxiu municipal és fruit de l'activitat administrativa del consistori municipal. La documentació anterior al 1967 es troba dipositada a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 69713 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-2 | <p>http://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XVI-XIX | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es troben dipositats els següents fons relacionats amb el municipi de la Torre de Claramunt: 1. Fons de la Reial Audiència Causa de Juan Tort ( o Tord) maestro de gramática de la villa de Santa Maria de Sallent, obispado de Vic, contra los tutores y curadores de la pupila Raimunda Tort y Tort, Ramon Guarro, labrador de la Torre de Claramunt, i otros. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,26182. (1729) Causa de Antonio Foxá, regidor perpetuo de Barcelona, contra otros terratenientes de Cabrera, de Vallbona d'Anoia y otros terratenientes de Vilanova d'Espoia, y Francisco Roig, de la Torre de Claramunt. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,16277. (1776) Causa de don Félix Bas, ciudadano honrado de Barcelona y doña Magdalena Bas y Balaguer, cónyuges, contra María Pasqual viuda y Joseph Pasqual, madre e hijo de la Torre de Claramunt. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,27727 (1679) Causa de Gerónimo Tort, pelaire de la villa de Capellades, y Josepa Tort y Gassó, antes Gassó, consortes, contra los tutores y curadores de los pupilos, hijos y herederos de Jacinto Tort, molinero de batanes del término de la Torre de Claramunt. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,17290. (1754) Causa de Juan Pasqual y Carulla, labrador de Esplugues (Carme), contra Miguel y Francisca Alegre y Totosau, consortes de La Torre de Claramunt. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,13971. (1770/1772) Causa de los turores del pupilo Josep Pascual, de La Torre de Claramunt, contra Josep Mitjans. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,14917. (1730/1742) Causa de Pere Solà, agricultor de la Roca, del término de la Guàrdia, contra Jaume Miquel Mora, agricultor de la villa de Capellades, principal, y Quintí Tort, del lugar de Sant Pere de Carrera, del término de Mediona y Jaume Serinyà, del lugar de la Torre de Claramunt, fiadores. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,30301. (1631) Causa de Raimundo Font, agricultor de la Torre de Claramunt, diócesis de Barcelona y otros, contra Jacint Font, agricultor de Sant Llorenç de Hortons, parroquia de Gelida. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,20295. (1712-1718) Causa de Pau Rovira, labrador del término de la Pobla de Claramunt, contra Vicenç Almirall y Mercader, fabricante de papel blanco, del mismo lugar. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,2292. (1794) 2. Fons de la Delegació provincial d'Hisenda Amillarament (7 volums) ACA,HACIENDA,Volúmenes,TER-P,1893, 1894, 1896, 1895, 1897, (anys 1858-1918) i Volúmenes ACA,HACIENDA,Volúmenes,INV. 1, nº,12015 3. Fons Real Patrimoni de Catalunya Autos sobre establecimiento de fraguas y otros ingenios de agua sobre la riera de Carme, solicitado por Francisco Martí Romaní, vecino de la Torre de Claramunt ACA,REAL PATRIMONIO,BGRP, Procesos, 1720, nº 2, K (1720) Los regidores de la Torre de Claramunt. ACA,REAL PATRIMONIO,BGRP, Procesos,1759,nº 6, M. (1759) Autos del fiscal contra Don Juan de Claramunt sobre la torre y cuadra de Claramunt. ACA,REAL PATRIMONIO,BGC, Procesos, 1592, nº 1, Ac. (1592) 4. Fons notarials d'Igualada i districte Igualada. Baró, Agustí. SERIE: Capbreus. [Torre de Claramunt, La]. ACA,NOTARIALES,Igualada,788(4). (1644) Igualada. Baró, Agustí. SERIE: Capbreus. [Torre de Claramunt, La] ACA,NOTARIALES,Igualada,788(3). (1644) Igualada. Costa, Bartomeu. SERIE: Capbreus. [Torre de Claramunt, La] ACA,NOTARIALES,IGUALADA,788(1) (1704-1709) Igualada. Costa, Bartomeu. SERIE: Capbreus. [Torre de Claramunt, La] ACA,NOTARIALES,IGUALADA,788(2) (1704-1710) Igualada. Franquesa, Martí Joan. SERIE: Capbreus. [Torre de Claramunt, La]. ACA,NOTARIALES,Igualada,193 (1549-1553)</p> | 08286-98 | Arxiu de la Corona d'Aragó (c/Almogàvers 77 08010 Barcelona) | <p>La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada i prové de diferets sèries d'Hisenda, com el Fons de la Delegació d'Hisenda. També és important el fons de la Reial Audiència que conté diverses causes judicials. Destaquen els fons de caràcter notarial, així com els volums que inclouen capbreus de rendes del monestir de Sant Cugat en el terme.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Cont.) descripció: 5. Fons Tribunal de Comerç de Catalunya Causa de ALMIRALL, Vicente, fabricante de papel, pelaire y batanero, vecino de la Torre de Claramunt, contra BARQUETS, José, mayor, vecino de Sant Martí Sesgaioles. ACA,REAL AUDIENCIA,TRIBUNAL DE COMERCIO,C-,1425. (1781) Causa de CAMPMANY, Francisco, negociante de Alcover, contra VILASECA, Narciso, de la Torre de Claramunt. ACA,REAL AUDIENCIA,TRIBUNAL DE COMERCIO,C-,12241. (1749) Causa de MITJANS, José, labrador de Olesa de Bonesvalls, contra PASCUAL, Francisco, labrador del manso Vidal y Torre de Claramunt, obispado de Barcelona. ACA,REAL AUDIENCIA,TRIBUNAL DE COMERCIO,C-,10335. (1728) 6.Fons Volums Capbreus de la pabordia del Penedès del monasterio de Sant Cugat del Vallès. Capbreus de las rentas de la pabordía del Penedès del monasterio de Sant Cugat del Vallès en Masquefa, la Torre de Claramunt, Esparreguera. Confesiones de 1572, 1649, 1736 y 1800 7. Fons del Consell Superior d'Aragó Memorial que los paeres de Lérida presentan a Su Majestad acerca de los estragos cometidos por los ladrones que infestan Cataluña, singularmente aquella región y cuya sede principal es el lugar montañoso de Argesol, señorío de Juan Cadell, la Morana, señorío de Jerónimo Cortit, Cubells en las casas de Francisco Rafael Avero; en Urgel Puiggrat señorío de Juan Monsuar, Torre Ferrera de Nicolás Melgar, y otros de Lérida ACA,CONSEJO DE ARAGÓN,Legajo 0265,nº 026 (1589) | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69714 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-lanoia | XVII-XX | <p>Els fons documental conservats a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia relacionats amb el municipi de la Torre de Claramunt són els següents: -Fons notarials. Districte Notarial d'Igualada. ACAN10-43-T1-3838. Fragment de manual notarial de la Torre de Claramunt. (1638-1649) -Fons Ofici comptaduria d'Hipoteques o Ofici d'Hipoteques dels pobles compresos en la capital del partit de la vila d'Igualada. T.U. ACAN10-63-T1-1. (1769) o Ofici d'Hipoteques dels pobles compresos en la capital del partit de la vila d'Igualada. T.U. ACAN10-63-T1-3. (1771) o Ofici d'Hipoteques dels pobles compresos en la capital del partit de la vila d'Igualada. T.IV. ACAN10-63-T1-9 (1775) o Ofici d'Hipoteques dels pobles compresos en la capital del partit de la vila d'Igualada. T.III. ACAN10-63-T1-12. (1776) o Ofici d'Hipoteques dels pobles compresos en la capital del partit de la vila d'Igualada. T.III. ACAN10-63-T1-15. (1777) - Fons Santa Maria d'Igualada. Venda a Capellades i la Torre de Claramunt. ACAN10-41-T1-2662 (1741-1774) - Fons de la Cambra Agrària Local de la Torre de Claramunt. Relacions de targetes agrícoles de la Cambra Agrària Local de la Torre de Claramunt. ACAN10-174-T1-9 (1980)</p> | 08286-99 | Arxiu Comarcal de l'Anoia (Pl. de la Creu, 18-Cal Maco-08700 Igualada) | <p>La procedència des fons conservats a l'ACAN relacionats amb el muncipi de la Torre de Claramunt és diversa. Destaquen sobretot els fons provinents amb l'Ofici de la Comptadoria d'Hipoteques, que ofereixen important informació sobre la propietat rústica dels habitants del municipi al segle XVIII.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 69715 | Fons fotogràfic Montserrat Sagarra i Zacarini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-montserrat-sagarra-i-zacarini | <p>Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya. ANC. Núm. 11. Juny 2005 http://www20.gencat.cat/docs/msi-cultura/ANC/Documents/arxiu/Anc11.pdf</p> | XX | <p>Col·lecció fotogràfica formada per 40 elements dipositada a l'Arxiu Nacional de Catalunya Fons ANC1-428, fons Montserrat Sagarra i Zacarini.El llistat d'elements és el següent: - El castell de la Pobla de Claramunt ANC1-428-N-6723 núm. Sig. 54245 (1981) - L'església parroquial de Sant Joan de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-6726 núm. Sig. 54248 (1982-1986) - La fàbrica de paper de la família Batlle de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7734 núm. Sig. 60716 (1979) - La fàbrica de paper de la família Batlle de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7735 núm. Sig. 60717 (1981) - L'hostal de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7736 núm. Sig. 60718 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7737 núm. Sig. 60719 (1979) - La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7738 núm. Sig. 60720 (1979) - La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7739 núm. Sig. 60721 (1979) - La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7740 núm. Sig. 60722 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7741 núm. Sig. 60723 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7742 núm. Sig. 60724 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7743 núm. Sig. 60725 (1979) - Unes cases de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7744 núm. Sig. 60726 (1982-1986) - L'església parroquial de Sant Joan de la Torre de Claramunt Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7745 núm. Sig. 60727 (1982-1986) - L'església parroquial de Sant Joan de la Torre de Claramunt Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7746 núm. Sig. 60728 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7747 núm. Sig. 60729 (1979) - Una porta d'una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7748 núm. Sig. 60730 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7749 núm. Sig. 60731 (1979) - Un pou del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7763 núm. Sig. 607245 (1979) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7764 núm. Sig. 60746 (1979) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7765 núm. Sig. 60747 (1979) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7766 núm. Sig. 60748 (1979) - El nucli urbà del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7767 núm. Sig. 60749 (1979) - Vista general del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7768 núm. Sig. 60750 (1979) - L'església parroquial de Sant Salvador de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7769 núm. Sig. 60751 (1982) - Vista general del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7770 núm. Sig. 60752 (1982-86) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-77671núm. Sig. 60753 (1979) - Una masia del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7772 núm. Sig. 60754 (1979) - Una masia del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7773 núm. Sig. 60755 (1979) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7774 núm. Sig. 60756 (1979) - Un mur d'una masia del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7775 núm. Sig. 60757 (1979) - Una urbanització del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7776 núm. Sig. 60758 (1982-1986) - Una urbanització del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7777 núm. Sig. 60759 (1982-1986) - Agricultor del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7950 núm. Sig. 60733 (1979) - Horts d'una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7951 núm. Sig. 60758 (1979) - Una plantació de ceps de Vilanova d'Espoia, dins el terme municipal de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7952 núm. Sig. 60735 (1981) - L'església de Sant Joan de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7953 núm. Sig. 60936 (1981) - Paisatge corresponent al terme municipal de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7758 núm. Sig. 60941 (1979) - Un pagès de la torre de Claramunt batent cigrons ANC1-428-N-8107 núm. Sig. 61092 (1979)</p> | 08286-100 | Arxiu Nacional de Catalunya. . (c/Jaume I 08195 Sant Cugat del Vallès) | <p>El fons fotogràfic amb el número d'inventari 428 Montserrat Sagarra i Zacarini va ingressar a l'Arxiu Nacional l'any 1998. El fons es divideix en dues parts clarament diferenciades. La part principal està formada aproximadament per 31.400 diapositives en color, fruit de la tasca professional que, com a fotògrafa, va fer Montserrat Sagarra entre els anys 1960 i 1990. Es tracta de material que l'autora va descartar del conjunt que féu com a encàrrec de l'entitat Enciclopèdia Catalana per a la il·lustració de l'obra de referència Geografia Comarcal de Catalunya. Un resum de la seva temàtica donaria com a font per a la investigació antropològica i geogràfica imatges representatives del país dels darrers 30 anys: edificis emblemàtics, esglésies i monestirs, monuments, llocs d'interès turístic i cultural, costums i festes populars, oficis tradicionals, pobles i ciutats de les comarques catalanes, fotografia paisatgística, etc. Aquesta part del fons va arribar a mans de la Generalitat a partir de la seva compra l'any 1994 per part del Departament de Presidència. L'objectiu d'aquesta adquisició era integrar la documentació fotogràfica produïda per l'autora dins el Banc d'Imatge i So de la Comissió Interdepartamental de Mitjans Audiovisuals (BIS), organisme creat amb la voluntat de reunir un conjunt ampli d'imatges i documents audiovisuals representatius de Catalunya. Posteriorment, aquest banc d'imatges i documents sonors passaria a formar part de la documentació que conserva i gestiona l'Arxiu Nacional, a disposició dels seus usuaris.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Montserrat Sagarra va néixer a Barcelona l'any 1925 al si d'una família acomodada d'ideologia progressista. Estudià a l'escola Blanquerna i, passada la Guerra Civil, inicià els estudis de biblioteconomia. Va treballar com a restauradora de llibres a la casa Emili Brugalla i com a traductora i arxivera a l'editorial Ariel. L'any 1962 inicià el camí vers la fotografia professional anant a estudiar la incipient aleshores fotografia en color a la ciutat alemanya d'Hamburg. El 1963 completà els seus coneixements tècnics a l'empresa Agfa. En tornar a Barcelona va obrir un estudi fotogràfic al carrer Domènech, on treballà durant més de trenta anys. Entre les seves obres podem destacar el llibre La casa rural. Cases aïllades i cases de poble, amb textos de Marc Aureli Vila i la citada Geografia Comarcal de Catalunya. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 69716 | Festa Major de les Pinedes d'Armengol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-les-pinedes-darmengol | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Aquesta festivitat es celebra el segon cap de setmana d'Agost, fent-lo coincidir amb el cap de setmana següent a la festa de Vilanova d'Espoia i una setmana abans de la festa de Capellades. La durada de la festa és la de dos dies, normalment el dissabte i diumenge, tot que en ocasions pot haver-hi algun acte que s'estengui en algun dia proper. L'organització corre a càrrec de la Comissió de Festes de les Pinedes de l'Armengol. Les activitats acostumen a ser de caire esportiu durant el matí del dissabte i diumenge. A la tarda s'organitzen activitats lúdiques infantils, pallassos, i altres espectacles, i la nit del dissabte s'organitza un ball a la plaça del Centre Social. El diumenge al vespre la festa conclou amb una cantada d'havaneres i rom cremat.</p> | 08286-101 | Pinedes d'Armengol (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La Festa Major de Pinedes d'Armengol s'organitza des de l'any 1995 com a iniciativa de la Comissió de Festa constituïda en aquest nucli. La Festa Major s'ha organitzat sempre a l'entorn del Centre Social i les seves instal·lacions esportives. Els darrers anys s'intenta diversificar els indrets de convocatòria dels actes incloent la plaça de l'Univers i el sector més antic de la Urbanització.</p> | 41.5155700,1.6194900 | 384805 | 4596913 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69716-foto-08286-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69716-foto-08286-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69717 | Festa Major d'Estiu de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | <p>La Festa Major de Vilanova d'Espoia es celebra el primer cap de setmana d'agost. Les celebracions es concentre entre el divendres a la tarda i el diumenge. El divendres a la tarda s'inauguren els actes culturals, que acostumen a centar-se en exposicions a l'edifici de la Societat Republicana Catalana. Es continua amb un sopar popular, un espectacle i ball. El dissabe s'organitzen torneigs esportius de futbol i basquet, d'adults i infantils. La jornada s'acaba amb un ball nocturn. El diumenge al matí s'organitza una missa solemne a la parròquia de Sant Salvador, seguida d'una ballada de gegants. A la tarda es celebreven competicions esportives. La festa Major de Vilanova d'Espoia s'organitza en una comissió popular dels veïns d'Espoia, amb el suport de l'Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | 08286-102 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Històricament es té constància de la celebració de les Festes Majors des del segle XIX, però és possible que els seus antecedents es puguin remuntar al XVIII. Tradicionalment es feien dos dies de festa on es combinaven actes religiosos amb actes lúdics, aquests últims es concentraven principalment a la tarda amb el ball. Les dificultats del transport feien que normalment els músics visquessin a la població durant els dies de la festa. A partir de les dècades de 1950 i 1960, coincidint amb el moment de més emigració cap a Capellades i altres poblacions, la Festa Major d'estiu es va convertir en un moment de retrobament dels veïns de Vilanova d'Espoia que, sovint durant aquells dies retornaven al poble. Des de la dècada del 1970 la Festa Major es organitzada per la Comissió de festes formada pels mateixos veïns de Vilanova d'Espoia. L'obertura de l'espai de la Plaça Nova va concentrar bona part de les activitats culturals en aquest indret, així com a l'espai d'exposicions de l'Edifici de la Societat Republicana Catalana. Des de 2003 es van afegir les ballades de la Colla de Geganters de Vilanova d'Espoia.</p> | 41.5157800,1.6530600 | 387607 | 4596892 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69717-foto-08286-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69717-foto-08286-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69717-foto-08286-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69719 | Festa Major d'Estiu de la Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-de-la-torre-de-claramunt | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVII-XXI | <p>Els actes de la festa Major es concentren els dies 22, 23 i 24 de juny i estan formats per activitats de caire lúdic, esportiu i religiós. El primer dia concentra activitats esportives al matí, el pregó de festes a mitjan tarda, seguida d'una ballada de gegants (normalment els de vilanova d'Espoia (fitxa 203). La jornada acaba amb un sopar popular i ball. La jornada del 23 acostuma a coincidir amb l'organització de la Fira Medieval pels carrers del nucli antic de La Torre de Claramunt. A la tarda es celebren actes esportius i a la nit ball. La jornada del 24 comença amb la missa de pelegrins a les 8h del matí (fitxa 198), i la missa solemne acompanyada de cant coral. A la tarda s'acompanya d'activitats lúdiques com espectacles de dansa o pallassos, o bé sardanes, i a la nit havaneres.</p> | 08286-104 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La celebració de festes majors té relació amb les festivitats de caire religió, relacionades amb el patronatge parroquial. En aquest cas la festivitat de Sant Joan Baptista, patró de l'església parroquial de la Torre de Claramunt. Els seus orígens es remunten als segles XVI i XVII, prenent un caire més lúdic a partir del segle XIX. Tradicionalment aquesta festivitat durava dos dies, el dia de Sant Joan Baptista i el següent. La festivitat començava amb la Missa de Pelegrins a les vuit del matí, que reunia veïns de diverses poblacions (fitxa 198). Desprès es feia la missa solemne i a la tarda ball. El ball acostumava a fer-se a un local que popularment s'anomenava 'El Centre', situat al carrer de La Torre Nova. Aquest local era emprat també com a lloc de reunió social habitualment pels homes de la Torre, que anaven a jugar a cartes els diumenges. El local es va ensorrar cap al 1980. Algun any, s'havia fet envelat. Els músics acostumaven a quedar-se a dormir en alguna de les cases del poble. Al dia següent la festa tornava a repetir la missa solemne i a la tarda el ball. Actualment la festa Major s'organitza des de l'Ajuntament de La Torre de Claramunt.</p> | 41.5336100,1.6583600 | 388080 | 4598865 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 69721 | Monument de la C-244 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-c-244 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | <p>Element urbà situat en una petita illa circulatòria a la part superior de la urbanització de Ca l'Anton, que permet redirigir el trànsit vers la C-224. Aquest element, de caràcter ornamental, él mecanisme de funcionament d'un antic molí paperer format per una gran pedra de molí, de 1,58m de diàmetre per 20 cm de gruix, lligada a un mecanisme de ferro, que inclou la roda dentanda que la feia girar i les mecanismes per lligar-la a la font d'energia</p> | 08286-106 | Urbanització Ca l'Anton (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest element va ser col·locat per tal d'ornamentar l'espai públic que fa d'illa i permet la circulació entre la urbanització de Ca l'Anton i la C-244. Es desconeix la procedència de la roda, tot i que segurament prové dels veïns molins de Cal Batlle i Cal Roda.</p> | 41.5380500,1.6812500 | 389997 | 4599328 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69721-foto-08286-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69721-foto-08286-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69722 | Goigs de Sant Salvador d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XV-XXI | <p>El dia de la festivitat de Sant Salvador, a l'acabar la celebració religiosa acostumen a cantar-se els goigs del sant patró: GOIGS A LLAOR DEL MISTERI DE LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR JESÚS NOMENAT SANT SALVADOR. Titular de l'església de l'aldea Vilanova d'Espoia ENTRADA Per la transfiguració/Pel misteri d'un gran dia/Us lloem plens d'alegria/Jesucrist, nostre Senyor. La muntanya del Tabor/contemplà la meravella/en el cel florí una estrella/i ara és el nostre amor/que amb molt gran devoció/fa record d'aquell gran dia. De molts anys sou venerat/dia i nit a la capella/un tresor, una poncella; /Vós ací ens haveu parlat/en el cor, Sant Salvador, /sou el sol que reflugí/ Amarades de suors/contempleu les terres magres/però els fruits no són pas agres/sou Vós qui els doneu sabors/ Oh el pa que Déu ens do/ bon Jesús: l'Euaristia/ Terreretes, el mallol/ arreplecs de sembradura/ Oh Bon Déu, la vida és dura/ tant si plou com si fa sol: /si el pecat no ens engunia/ el conrau es fa millor Es vostra divina mà/ qui ens mena com un pare/amb l'amor que té la mare/que no ens pot abandonar: / bo i sentint fe i coratgia/ res del món no ens farà port/ Llibereu-nos del pecat/ de l'angoixa i de la pena/ puix, és dura la cadena/ que duu sempre el comdemnat:/ quin turment i melangia/ és sentir-se pecador/ Perquè Vos ens espereu/ ens deleix l'esglesiola/ mig tancada i tota sola/ en ser el camí. Vós ens, guaiteu/ a capvespre, al ser mig dia, /en tocar l'oracio. I clavat així a la creu/ no podreu pas abraçar-nos/ però sí, podreu parlar-nos/ oírem la vostra veu./ Vostra creu és llum i guia/ i Vós sou nostre pastor. Si guaitar el vol d'un ocell/ en el camp quin goig ens dóna/ canta prop, o un tret de fons, /a un sembrat de crespinell, /quin conçol al cel, un dia/ us veurem ple de claror/ Us lloem plens d'alegria/ Jesucrist, nostre Senyor/ TORNADA Per la transfiguració/ cel i terra s'enfloria: /amb els àngels nit i dia/ lloem Déu, el Salvador/</p> | 08286-107 | Vilanova d'Espoia (08789 Vilanova d'Espoia) | <p>L'origen dels goigs ve determinat per l'existència, des del segle XII, de cants litúrgics llatins destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Per tal de popularitzar aquests cants, es traduïren als diversos idiomes romànics al segle XIV. Els goigs més antics de Catalunya s'han recollit al segle XIV. Un dels més famosos i també més antics és la Ballada dels goigs de nostra dona, en català vulgar, que era cantat i ballat pels pelegrins de Montserrat i recollit al llibre Vermell. Des del segle XV es passà a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els sants i Jesucrist. I des del segle XVI s'imprimiren i divulgaren per les esglésies, santuaris i ermites arreu dels Països Catalans. Aquests goigs es canten a l'església parroquial de Sant Salvador d'Espoia el dia de la festivitat de Sant Salvador, tot i que aquests darrers anys el costum no s'ha seguit de manera habitual.</p> | 41.5159900,1.6539900 | 387685 | 4596914 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 69723 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-6 | <p>RIBA I GABARRÓ, J. (1992) Bicentenari de l'església de Santa Maria de la Pobla de Claramunt (1793-1993). CECI. Igualada</p> | XVI-XX | <p>La documentació conservada són només llibres sagramentals, i alguna documentació notarial fragmentària que estava ficada dins d'aquests llibres -Baptismes (1518-1920) -Confirmacions (1618-1920) -Matrimonis (1613-1919) -Defuncions (1573-1936) -Vària notarial (1560-1785) El seu contingut inclou separat per parròquies, els registres parroquials de Santa Maria de la Pobla de Claramunt, Vilanova del Camí, Sant Joan de la Torre, Sant Salvador d'Espoia, Santa Maria de Carme.</p> | 08286-108 | Arxiu Episcopal de Vic. (C/Santa Maria, 1 08500 Vic) | <p>La parròquia de la Pobla de Claramunt tenia com a sufragànies a principis del XVII les parròquies de Sant Hilari de Vilanova del Camí, Sant Martí de Carme i Sant Joan de la Torre de Claramunt. A principis del XVIII a banda d'aquestes apareix esmentada la de Sant Salvador d'Espoia o Vilanova d'Espoia, com a sufragània, encara que aparentment la funció pastoral d'Espoia es feia a Sant Joan de la Torre. A 1729 el nucli de la Font de la Reina, que era terme de Capellades però parròquia de la Pobla, fou segregat i ajuntat a Capellades. Segons el 'Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya' Sant Martí dle Carme se segregà de la Pobla de Claramunt el 1779, mentre que Vilanova del Camí s'hauria segregat el 1851, encara que a la documentació del fons a principis del segle XIX consta com a sufragània de la Pobla de Claramunt només la parròquia de Sant Joan de la Torre de Claramunt. Aquesta darrera s'emancipà el 1868 deixant de dependre de la Pobla, i en la modificació de límits diocesans de 1957 va romandre al bisbat de Barcelona. La de Santa Maria de la Poble va passar al bisbat de Vic. El fons parroquial de Sant Salvador de l'Espoia anterior al 1868 i de Sant Joan de la Torre anterior al 1919 ha estat custodiat a la parròquia de la Pobla de Claramunt fins el seu ingrés a l'ABEV l'any 2004. Segons notícies que consten en la documentació conservada, l'arxiu era guardat, al segle XVII, en una arquimesa a la casa rectoral. D'allà se n'hauria sostret, suposadament per aprofitar el paper en blanc, el primer registre de matrimonis, anterior a 1613. Més endavant, el fons va patir els efectes d'un assalt a la rectoria produït el 13 de maig de 1840 en el decurs de la Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set anys, assalt que tanmateix va destruir només, els llibres que aleshores estaven en ús. Posteriorment s'intentà recuperar les partides perdudes, a partir de testimonis, anotant-les en els llibres corresponents, però especialment pels anys més distants del moment de la destrucció aquesta reconstrucció és notòriament parcial.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 69724 | Col·lecció del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | <p>AA.DD. (2004) Memòria de la intervenció al Pla de les sitges de Camaró. (Torre de Claramunt) abril-març 2004. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203. ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301.</p> | <p>Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserva una col·lecció de peces procedents des jaciments arqueològics i paleontològics del terme de la Torre de Claramunt. És la següent: Núm. de registre: 4695 Lot de Material arqueològic: fragments; eines/instruments, monedes; altres objectes. Procedència: Cova sepulcral de Noranta Núm. De registre: 4765 Lot de Material arqueològic: fragments; restes humanes Procedència: Cova sepulcral de Noranta Núm. De Registre: 4774 Lot de material arqueològic: fragment eina/instrument Procedència: Frígols Núm. De Registre: 4785 Lot de material arqueològic: fragments eines/instruments Procedència: La Torre de Claramunt Núm. De Registre: 5047 Lot de material arqueològic: fragments Procedència: Pla de les Sitges del Camaró Núm. De Registre: 5048 Lot de material arqueològic: fragments Procedència: La Garça Núm. De Registre: 8314 Elephas: Fragment de defensa superior, sense esmalt Donat el petit tamany dels fragments, no s'observa la típica curvatura d'aquestes defenses. Procedència: Turbera del Pla de la Torre Núm. De referència: 8315 Elephas. Fragment de defensa superior, sense esmalt. Donat el petit tamany dels fragments, no s'observa la típica curvatura d'aquestes defenses. Procedència: Turbera del Pla de la Torre. Núm. De Registre: 8316 Elephas. Fragment de defensa superior, sense esmalt. Donat el petit tamany dels fragments no s'observa la típica curvatura d'aquestes defenses. Procedència: Turbera del Pla de la Torre. Núm. De referència: 8317 Palaeoloxdon antiquus. Aquest molar presenta una corona tipus hipsodonta, donat que ha crescut en alçada, que conté unes làmines estretes i plenes de plecs formades d'ivori. La relació entre la longitud total i el número d'aquestes làmines és molt útil per la sistemàtica. Aquesta peça conserva gairebé totes les arrels. A la zona lateral del molar s'observen diferents línies de creixement. Procedència: Turbera del Pla de la Torre</p> | 08286-109 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Les peces de la Col·lecció arqueològica i paleontològica del Museu de la Pell d'Igualada i comarcal de l'Anoia provenen de les donacions i dipòsits aportats per estudiosos locals, pel CECI. Les peces de la col·lecció paleontològica són donació del Sr. Amenós.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69724-foto-08286-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69724-foto-08286-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69724-foto-08286-109-3.jpg | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Medieval|Neògen|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 78|79|80|81|85|125|76 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 69743 | Camí de la Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-solana | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XIV-XXI | Actualment el camí es conserva en molt bon estat, conservant entre els 3 i 4 m d'amplada. | <p>Camí de terra d'uns 6 km de recorregut emprat antigament per anar de Vilanova d'Espoia a la Torre de Claramunt. Es tracta d'un camí que arrenca a la part superior de la carena del nucli de Vilanova d'Espoia, a tocar de l'església de Sant Salvador i baixa la carena per travessar el torren del Manou i continuar al peu de la Muntanya de Cal Vilaseca en direcció a llevant. Just abans d'arribar a Cal Llupià surt un brancal del camí en direcció nord-oest que mena a les cases de Cal Gramunt i Cal Vilaseca, així com als Plans de Cal Vilaseca. Un cop passat Cal Llupià, el camí creua el riu d'Agost i segueix en direcció al nord-est travessant els Plans de la Garsa i finalment a la Torre de Claramunt.</p> | 08286-110 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es tracta de l'antic camí que els habitants de Vilanova de l'Espoia i la Serra feien servir per desplaçar-se a la Torre de Claramunt. El seu orígen es podria remuntar als períodes medieval i modern. Era també el camí habitual per anar a les terres de conreu de la vall de l'Espoia, i degut al seu pas per la part de solei, era conegut com a camí de la Solana. Es tracta d'un camí d'abast i carruatges, que va ser substituït a començaments del segle XX per la construcció de la carretera BV-2135. Des d'aleshores compleix una funció de recorregut intern, permetent l'accés a les terres de conreu dels voltants.</p> | 41.5225700,1.6663600 | 388728 | 4597628 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69743-foto-08286-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69743-foto-08286-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69743-foto-08286-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69744 | Pont de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lanoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | <p>Pont que salva el desnivell del riu Anoia i permet la comunicació entre la C-15 i el barri de la Torre Baixa. Es tracta d'una estructura de formigó blanc i acer de 98 m de longitud, i 9,5 m d'amplada, composta per quatre pilars rectangulars que sustenten el tauler sobre el que es recolza la carretera.</p> | 08286-111 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La carretera C-15, anomenada Eix Garraf-Anoia és una carretera de la Xarxa Bàsica Primària de Catalunya. Juntament amb el tram Manresa-Igualada de la C-37 forma l'anomenat Eix Diagonal. El tram de carretera entre Fontrubí-Igualada van començar el 2010 i van ser finalitzats el juliol del 2011. El pont sobre el riu Anoia permetia la sortida de la C-14 a les poblacions de La Pobla de Clramunt, La Torre de Claramunt i Capellades.</p> | 41.5420300,1.6899700 | 390731 | 4599759 | 2011 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69744-foto-08286-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69744-foto-08286-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69747 | Forn de calç Nou/Forn de cal Pep de la Jana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-nouforn-de-cal-pep-de-la-jana | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | <p>Estructura circular aixecada en mur de paredat irregular i maó d'uns 4 metres d'alçada. A llevant del pou, arran de terra, s'obre la boca del forn, formada per una arcada de mig punt reforçada per carreus més ben tallats i disposats de manera ordenada formant la volta. El sector de la boca es troba protegit per una construcció rectangular amb coberta inclinada d'uralita. Aquest cobert estava destinat a protegir al calciner i a la fusta protecció de la intempèrie i es trobava obert a llevant. Quan el forn es va abandonar va ser tancat amb un mur de maó.</p> | 08286-114 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en un pou que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d'uns anys quan s'esgotaven els recursos de l'entorn el forn s'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 20), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d'Espoia. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s'havia d'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 estigueren en funcionament els diversos forns. Aquest forn va ser conegut amb el sobrenom de Cal Pep de la Jana, que era com es coneixia un dels treballadors del mateix. Va ser abandonat a finals de la dècada del 1950. Va ser omplert amb una darrera càrrega de pedra, tot i que no es va arribar a cremar mai.</p> | 41.5163300,1.6587300 | 388081 | 4596946 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69747-foto-08286-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69747-foto-08286-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69747-foto-08286-114-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El forn es troba actualment tancat i protegit per una planxa metàl·lica a la part superior. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69749 | Campanes de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-joan-baptista | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya http://campaners.com/php/campana1.php?numer=12365</p> | XX | <p>Conjunt de quatre campanes instal·lades al campanar de l'església parroquial de Sant Joan Baptista de la Torre de Claramunt. Totes quatre es troben instal·lades en un carrilló disposat en vertical i connectat a un dispositiu automàtic que no permet repicar manualment. Són fabricades en bronze i gravades amb diferents motius que identifiquen la seva advocació. Cada campana té nom i està afinada en un acord Parsifal, de la més petita a la més gran: campana Reina de la Pau (Sol'); campana Natzarena (Mi), té gravada la imatge de Jesús de Natzaret carregant la creu; campana Montserrat (Re), decorada amb un relleu de la Mare de Déu de Montserrat; campana Joana (Si), amb el relleu d'un altar.</p> | 08286-116 | La Torre Alta (C/ del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Les campanes originals de la parròquia de Sant Joan de la Torre foren desmuntades durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i fosses. Del conjunt original només es conserva un jou de fusta actualment situat al cor de l'església. Un cop acabat el conflicte la parròquia va utilitzar una roda de molí amb un batall, que també es conserva al cor de l'església. Per iniciativa popular, a mitjans de la dècada del 1980 es va insistir en la recuperació de les campanes. Finalment, desprès de molts esforços i amb la col·laboració especial de la família Vilarubla d'Igualada es van aconseguir els recursos per a les noves campanes. Foren fabricades als tallers de Heilbronn (Alemanya) pel fonedor Albert Bachert, i beneïdes el 23 de juliol de 1989.</p> | 41.5336400,1.6587100 | 388109 | 4598867 | 1989 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69749-foto-08286-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69749-foto-08286-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique / OPC María del Agua Cortés Elía | La parròquia disposa d'un petit reportatge fotogràfic sobre el seu procès de fabricació als tallers de Heilbronn, la seva instal·lació al campanar, i la seva benedicció pel bisbe de Sant Feliu. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69750 | Caseta Agrícola del Coll de Frígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-coll-de-frigols | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | Es troba molt ben conservada i presenta un aspecte sòlid i bo. | <p>Caseta agrícola situada al peu del coll de Frígols, molt a prop de la crta. BV-2134 en direcció a la Torre Alta. Es tracta d'una construcció de planta rectangular (3 x 5 m) coberta a dues aigües amb teula. Els materials de construcció són la pedra i el maó que formen un parament irregular on destaquen carreus de pedra una mica més grans, ben tallats i disposats a les cantonades i maó disposat a sardinell formant el dintell i els brancals de la porta d'accés. El mur, com ja s'ha dit abans, és parament irregular on es barreja la pedra i el maó i s'ha arrebossat amb morter de calç, molt desgastat en alguns indrets. La porta d'accés a l'interior és la única obertura de l'edifici. Es troba encarada a migdia i compta amb un graó de maó a la part inferior. Aquesta porta és una obertura situada al cantó de llevant de la façana principal de 1,80 m d'alçada per 1,04 m d'amplada per 30 cm de gruix. El llindant superior és fet amb pedra i maó i es troba arrebossat. Al centre es llegeix la data de 1942.</p> | 08286-117 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. Cal pensar que la data de 1942 del llindar superior és la data de la construcció. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.</p> | 41.5314400,1.6721300 | 389225 | 4598606 | 1942 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69750-foto-08286-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69750-foto-08286-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69750-foto-08286-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69751 | Barraca de vinya 038 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-038 | <p>ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col. Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pàg. 233. RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XIX | <p>Barraca de vinya de planta quadrada aixecada utilitzant la tècnica constructiva de la pedra seca. Cal tenir present, que la paret posterior de la barraca s'assenta directament sobre la roca, aprofitant-la a la seva part baixa. La seva mida exterior és de 4,20 m d'amplada per 6, 60 m de fondària. La seva mida interior és de 1,90 m d'amplada per 2,00 m de fondària per 2,00 m d'alçada. Es tracta d'una barraca que guarda una orientació en sentit sud-est, vers a on obre la porta d'accés. El tipus de porta d'entrada és simple, amb una llinda monolítica que descansa sobre muntants fets amb carreus de diferents mides força ben disposats. En la llinda superior s'observen restes d'un escut esculpit en baix relleu, parcialment arrencat. Les mides de dita porta són 0,60 m d'amplada per 1,60 m d'alçada i un gruix de mur de 0,90 m. Pel que fa a la coberta, aquesta es fa mitjançant una falsa cúpula formada per rengleres de pedra que van disminuint l'espai superior fins a tancar-ho del tot. A l'interior de la barraca aquestes rengleres de pedra es poden apreciar perfectament. En aquesta barraca destaca la presència d'un doble mur lateral de 0,40 x 0,90 x 1,20 m que arrenca de les dues façanes laterals i crea un pati interior de 3,30 m de fons i una obertura de 0,90 cm. A l'interior de la barraca es conserva un dipòsit rectangular per al sulfat.</p> | 08286-118 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. L'aixecament d'aquest tipus d'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. A començaments del segle XVIII la demanda de vi, i especialment d'aiguardent per ser exportat a Amèrica ja havien crescut, però va ser a partir de les lleis aprovades el 1746, que abolien els monopolis, que els petits pagesos van llençar-se a la producció vitícola fins a convertir-la en un autèntic monocultiu. Aquest període d'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de La Torre de Claramunti, el conreu de la vinya estigué especialment estès, de la mà de les grans masies i propietaris agrícoles que, mitjançant el contracte de rabassa morta, van parcel·lar les seves terres per donar-les a explotar a petits pagesos sense terra. Bona part de l'extensió del conreu es va fer a expenses del bosc, donant peu a la tala dels boscos originals i a la construcció de marges de pedra seca per tal d'aterrassar el terreny i evitar l'erosió i degradació del sòl. La presència de marges de pedra seca i barraques de vinya són mlt abundants al terme de La Torre de Claramunt. Aquestes construccions estaven destinades fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los fins al camp.</p> | 41.5324000,1.6765300 | 389593 | 4598707 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69751-foto-08286-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69751-foto-08286-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69751-foto-08286-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La barraca destaca per les seves mides considerables, pel seu bon estat de conservació, i per la presència d'aquest mur de tancament que crea un espai de considerables dimensions al davant de la barraca. Aquesta barraca és un dels elements que ha estat inclós dins de la fitxa IPA núm. 30951 amb el nom 'Conjunt de construccions de pedra seca'. Codi 2486 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 130 | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69752 | Barraca de vinya 048 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-048 | <p>ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col. Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pàg. 233. RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XX | Sembla haver estat arreglada els darrers anys i netejada la vegetació de l'entorn. | <p>Barraca de vinya adossada semi-excavada formant part del marge de pedra contigu. Es tracta d'una barraca aixecada en la tècnica constructiva de la pedra seca, utilitzant carreus de diversa vida sense tallar units amb falques també de pedra més petites. L'orientació de la barraca és nord-est. La planta interior és circular i es cobreix amb una falsa cúpula exteriorment coberta per terra i vegetació. La seva alçada total exterior és de 1,60 m. L'espai interior manté una amplanda de 2,00 m per 1,90 de fondària, per 1,60 m d'alçada. La porta d'accés està formada per una arcada de mig punt creada a partir de carreus ben tallats disposats com dovelles, que es recolzen sobre muntants lleugerament inclinats. El portal manté una amplada a la base de de 0,80 m per 0,40 m d'amplada a la part superior per 1,30 m d'alçada. El gruix de les parets és de 0,80 m.</p> | 08286-119 | Plans de la Garsa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. L'aixecament d'aquest tipus d'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. A començaments del segle XVIII la demanda de vi, i especialment d'aiguardent per ser exportat a Amèrica ja havien crescut, però va ser a partir de les lleis aprovades el 1746, que abolien els monopolis, que els petits pagesos van llençar-se a la producció vitícola fins a convertir-la en un autèntic monocultiu. Aquest període d'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de La Torre de Claramunti, el conreu de la vinya estigué especialment estès, de la mà de les grans masies i propietaris agrícoles que, mitjançant el contracte de rabassa morta, van parcel·lar les seves terres per donar-les a explotar a petits pagesos sense terra. Bona part de l'extensió del conreu es va fer a expenses del bosc, donant peu a la tala dels boscos originals i a la construcció de marges de pedra seca per tal d'aterrassar el terreny i evitar l'erosió i degradació del sòl. La presència de marges de pedra seca i barraques de vinya són mlt abundants al terme de La Torre de Claramunt. Aquestes construccions estaven destinades fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los fins al camp.</p> | 41.5259000,1.6732200 | 389306 | 4597989 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69752-foto-08286-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69752-foto-08286-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69752-foto-08286-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Codi 2556 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:146 | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69754 | Caseta Agrícola del pla de cal Vilaseca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-pla-de-cal-vilaseca-1 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | Es troba en molt bon estat de conservació, tot i que els exteriors de la caseta han estat pintats amb grafitis. | <p>Caseta agrícola aixecada en mig d'un petit turó emboscat al mig del Pla de Cal Vilaseca. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb coberta inclinada vers a la part posterior de la construcció. De la teulada sobresurt una petita xemeneia feta en maó. El material de construcció és el maó i es troba arrebossada amb ciment pòrtland a l'exterior, a excepció de l'entorn de la porta d'accés on s'ha deixat el maó a la vista. La orientació de la caseta és a migdia. Tant els brancals de la portal com el llindar superior són fets amb maó disposat a sardinell, formant un petit arc rebaixat a la part superior del dintell. L'interior de la caseta conserva l'embigat de fusta del sostre, així com l'arrebossat original i espai per una petita repissa i una petita xemeneia situada en l'angle sud-est de la caseta.</p> | 08286-121 | Pla de Cal Vilaseca (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. Cal pensar que la data de 1938 del llindar superior és la data de la construcció. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.</p> | 41.5287900,1.6530800 | 387631 | 4598336 | 1938 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69754-foto-08286-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69754-foto-08286-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69754-foto-08286-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69755 | Caseta Agrícola del Collet de Morei 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-collet-de-morei-1 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | <p>Caseta agrícola de planta rectangular situada en una petita plana al peu del Collet de Morei, de planta rectangular i coberta corbada i amb una petita xemeneia. Els materials de construcció són la pedra i el maó que s'ha arrebossat i pintant de color blanc. L'orientació de la caseta és a migdia, comptant com a única obertura una porta d'accés protegida per una planxa de ferro. Es tracta d'una porta adintellada amb les cantonades interiors arrodonides. D'aquesta caseta destaquen els elements ornamentals concentrats a les cantonades de la construcció en forma de pilars adossats que sobresurten del mur i es rematen a la part superior amb una rajola de terra cuita plana que sobresurt. La part superiors dels murs de la caseta ha estat prolongada creant una forma corba, com si fos un petit frontó als quatre costats de la construcció, i rematada a la part superior amb un enllosat de rajola de terra cuita, que empalma amb la dels pilars de les cantonades.</p> | 08286-122 | Collet de Morei (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. Sobre el llindar de la porta té una rajola encastada, però la data es troba molt esborrada i no s'ha pogut precisar si és 1916 o 1946. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.</p> | 41.5202000,1.6751600 | 389458 | 4597354 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69755-foto-08286-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69755-foto-08286-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69755-foto-08286-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69757 | Caseta Agrícola de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-de-la-serra | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | L'edifici es troba en bon estat de conservació ja que encara continua utilitzant-se com a magatzem. | <p>Caseta agrícola situada a les afores del nucli de la Serra, al peu del camí de Matacavalls. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb la coberta de teula inclinada en direcció al nord. La construcció és feta íntegrament en pedra de diferents mides sense desbastar amb carreus de mida més gran a les cantonades i als brancals de la porta d'accés. Com a element d'unió s'ha utilitzat el ciment pòrtland que apareix en alguns trams del mur. La caseta guarda una orientació a llevant, obrint-se amb una porta d'1,72 m d'alçada per 68 cm d'amplada protegida per dues fulles de fusta. Es tracta d'una porta allindada formada per una biga de fusta que recau sobre carreus de pedra ben disposats que formen els brancals. Al mur de migdia s'observen restes del que podria haver estat una obertura, potser una finestra, que actualment es troba tapiada amb maó.</p> | 08286-124 | La Serra (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. No guarda cap element identificatiu que pugui servir per datar-la, però es tracta d'una construcció de mides considerables i feta de forma molt tosca que podria datar-se en la dècada del 1920. Va ser aixecada amb la finalitat de fer-la servir de caseta auxiliar per estris agrícoles i encara conserva la seva funció.</p> | 41.5117200,1.6484900 | 387218 | 4596447 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69757-foto-08286-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69757-foto-08286-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69757-foto-08286-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69758 | Caseta Agrícola del pla de cal Vilaseca 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-pla-de-cal-vilaseca-2 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | La part superior de la porta es troba actualment caiguda i s'ha perdut part de la forma pinyolada de l'arc superior. | <p>Caseta agrícola ubicada al bell mig dels Pla de Cal Vilaseca, enmig dels camps de conreu. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb coberta de teula inclinada. Els materials de construcció són la pedra i el maó, aquest es concentra a la porta d'entrada a la caseta. El tipus de parament és irregular, amb pedres de diferent mida i sense tallar, reservant les de mida més grossa a les cantonades. Tot el parament s'uneix amb ciment pòrtland, que s'observa arrebossant alguns trams del parament exterior. L'orientació de la caseta és a migdia i l'element més singular és la porta d'accés situada al centre del mur. Es tracta d'una porta reforçada amb maó disposat a sardinell creant brancals als costats. La part superior de la porta podria haver tingut una forma pinyolada creada amb el mateix maó que s'hauria anat estretant. Aquesta forma encara s'adverteix en un dels costats. Als murs laterals s'aprecien petites obertures de ventilació. A l'interior es guarden actualment bales de palla.</p> | 08286-125 | Pla de Cal Vilaseca (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. No guarda cap element identificatiu que pugui servir per datar-la. Pels elements ornamentals de la porta podria tractar-se d'una construcció de la dècada del 1930. Va ser aixecada amb la finalitat de fer-la servir de caseta auxiliar per estris agrícoles</p> | 41.5279200,1.6509200 | 387449 | 4598242 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69758-foto-08286-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69758-foto-08286-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69758-foto-08286-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69759 | Fons documental gràfic del SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-grafic-del-spal | XX | <p>Fons documental gràfic format per planimetries resultants d'obres realitzades en diversos edificis del terme: - Cal Bresques-Cal Quim Casa a Vilanova de l'Espoia. Dibuix. Planta de dues cases de l'entorn immediat de l'església de Sant Salvador. Registre: 4721/284/49/1 -Cal Maria Casa a Vilanova de l'Espoia. Dibuix. Planta baixa d'una casa situada a l'entorn de l'església de Sant Salvador. Registre: 4723/284/49/1 -Casa a Vilanova de l'Espoia Planta baixa on s'ubica un forn antic. Dibuix. Registre: 4722/284/49/1 -Casa a Vilanova d'Espoia Planta esquemàtica del'emplaçament de l'església amb croquis d'un mur de contenció de terres ubicat a la zona de la capçalera, on hi havia el cementiri. Registre: 4706/284/49/1 -Església parroquial de Sant Salvador de Vilanova d'Espoia 1966-1977. diversos expedients. Registres 4699 a 4710: -Planta de l'església i de les cases adossades més immediates (cal Torrescassona, cal Martí i Cal Calres). A un costat hi ha croquis de l'alçat de la façana laterial sud del temple. -Planta esquemàtica de situació de la zona enjardinada i del mur de contenció, a la capçalera de l'església -Planta esquemàtica de l'emplaçament de l'església -Planta a nivell de primer pis, de l'esglésa i cases adossades més immediates. A un lateral es fa esbós de la secció d'un cup. - Planta, alçat i detall d'un llum per la zona del presbiteri. - S'indiquen alguns habitatges - Planta general - Projecte de restauració. Alçat de façanes sud i est - Projecte de restauració. Planta baixa de l'església, planta coberta i altell. - Planta general - Planta general - Planta general - Casa Torrescassona Inclou diversos expedients. 1970. Registre: 4711 a 4713: - Vilanova d'Espoia. Planta del nivell del carrer. Planta de la casa delimitada pels carrers estret, major i plaça de l'església. -Planta d'un cup. -Planta distribuïda i acotada -Planta d'una casa a l'entorn de l'església de Sant Salvador. Part vella 1º pis - Casa Carlos 1970. Registre: 4715 a 4718. Conté diversos expedients: - Planta acotada de la sala b -Plantes. Sales a i b del segon pis -Planta acotada de la sala A La Torre de Claramunt - Casa a Vilanova d'Espoia Planta baixa d'una casa de l'entorn de l'església de Sant Salvador. S'identifiquen ds tipus d'arcs.. Registre: 4719/284/49/1</p> | 08286-126 | Servei de Patrimoni Arquitectònic (Ed. Del Rellotge. C/Urgell, 187 08036 Barcelona) | <p>Fons planimètric aixecat duran el projecte de restauració de l'església de Sant Salvador d'Espoia i el seu entorn urbanístic. Entre els anys 1966-1977</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69759-foto-08286-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Tot i que el nom del bé s'ha mantingut tal i com apareix als fons de l'SPAL: Fons gràfic del SPAL, la tipologia del bé és la de fons documental, ja que es tracta fonamentalment de plànols i documentació de caràcter tècnic. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69761 | Caseta Agrícola de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Caseta agrícola de planta quadrangular amb coberta inclinada. Situada al cap d'un camp plantat de cereal i oliveres. El material de construcció de l'edifici és la pedra sense desbastar, col·locada sense ordre i sense fer filades formant un mur de parament irregular. Les pedres s'han unit amb morter de calç, que és ben visible en algunes parts del mur. Les cantonades estan més treballades amb carreus quadrangulars i rectangulars disposats de manera més ordenada per tal de donar solidesa a l'edifici. En tant que obertures, compta amb una porta d'accés reforçada per una llinda superior de fusta d'una alçada de 1,70 m per una amplada de 1,30 m i un gruix de mur de 50 cm. L'orientació és a migdia.</p> | 08286-128 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. En el cas d'aquesta caseta no tenim cap element que permeti datar-la amb exactitud. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.</p> | 41.5171800,1.6613600 | 388302 | 4597037 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69761-foto-08286-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69761-foto-08286-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69761-foto-08286-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69762 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Municipal d'Igualada (AMFI) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-municipal-digualada-amfi | XX | <p>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia conserva el fons fotogràfic de l'Arxiu Municipal d'Igualada (AMFI), on es pot trobar una col·lecció fotogràfica relacionada amb el terme municipal de La Torre de Claramunt. La descripció del fons és la següent: -Núm. Reg: 01024 Aspecte del pati senyorial del castell de la Torre de Claramunt. Fins el segle XIII va ser conservat pels Claramunt de la Pobla. Data doc: 1927-04-02 Autor: Castelltort, J -Núm. Registre: 00978 Imatge de Sant Joan Baptista que es venera en l'església del poble. Data doc: 1927-08-03 Autor: Bosch, Pere -Núm. Registre: 00977 Esglésa i castell de la Torre de Claramunt Data doc: 1927-08-03 Autor: Castelltort, J. -Núm. Registre: 00981 Pont de la carretera que uneix el poble d'Espoia amb la Torre de Claramunt Data doc: 1927-08-03 Autor: Bosch, Pere. -Núm. Registre: 02529 Aplec que es celebra amb la patrona Santa Bàrbara en la vila de la Torre de Claramunt. Data doc: 1927-08-24 Autor: Bosch, Pere. -Núm. Registre: 01025 Artístic de ferro forjat, es digne exemplar de les obres dels nostres artesans medievals, que es troba al pati del castell de La Torre de Claramunt. Data doc: 1930-05-03 Autor: Bosch, Pere. -Num. Registre: 00982 L'any 1710 Francesc Guarro va construir el molí cal Guarro en el segle XVIII, la vila tenia més de 200 paperaires i 16 molins. Data doc: 1935-01-01 Autor: no ident. - Núm. De Registre: 00980 La secció femenina del Centre Republicà d'Igualada va oferir una corona homenatge a veí d'Espoia, Ramon Guitart, mort per motius polítics, a la Torre de Claramunt. Data doc: 1936-04-14 Autor: Noguera, Eusebi. -Núm. De Registre: 01894 Exhumació del cadàver de Jaume Castelltort, mort durant la Guerra Civil, al cementiri d'Espoia. Les restes foren traslladades a la cripta de Santa Maria Data doc: 1943-11-15 Autor: Llucià, Procopi. - Núm. De Registre: 05623 Visita del Governador Civil, Antonio Correa Veglison, a la Comarca de l'Anoia. La Torre de Claramunt Data doc: 1944-04-26 Autor: Llucià, Procopi. -Núm. De Registre: 05622 Visita del Governador Civil, Antonio Correa Veglison, a la Comarca de l'Anoia. La Torre de Claramunt Data doc: 1944-04-28 Autor: Llucià, Procopi. -núm. De Registre: 12986 Vistes de La Torre de Claramunt Data doc: 1992-11-27 Autor: Pons, Antoni. -Num. De Registre: 12987 Vistes de la Torre de Claramunt. Data doc: 1992-11-27 Autor: Pons, Antoni</p> | 08286-129 | Arxiu Comarcal de l'Anoia (Pl. de la Creu, 18-Cal Maco-08700 Igualada) | <p>El Fons Municipal d'Igualada conserva documentació gràfica procedent de diversos fotògrafs d'Igualada i rodalies. Les fotografies relacionades amb La Torre de Claramunt arribaren al fons l'any 1986 i són fetes per autors com Pere Bosch, J, Castelltort, i Procopi Llucià. Les dues darreres són obra d'Antoni Pons i foren fetes el 1992, ingressant al fons el 1994.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 69763 | Font de l'Armengol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larmengol | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Font pública situada a la confluència de la Plaça de l'Univers i el carrer d'Espoia, dins de la Urbanització Pinedes de l'Armengol. L'aigua raja del pendent de la muntanya, que ha estat esglaonat i es recull amb un caneló metàl·lic encastat al pendent natural. Tot l'entorn del caneló forma part del mur de pedra de contenció del terreny. L'aigua raja i cau a una petita pica realitzada amb fragments de pedra enrajolat. De la pica surt una canalització que condueix l'aigua a una bassa circular, situada en un nivell inferior al de la font. Es tracta d'una bassa realitzada en mur de pedra formant un paredat comú unit amb ciment d'uns 8 metres de diàmetre, protegida per una barana metàl·lica al llarg de tot el seu perímetre. Aquesta bassa compleix hores d'ara una funció ornamental i paisatgística, amb diverses espècies de peixos.</p> | 08286-130 | Urbanització Pinedes de l'Armengol (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Cal pensar que es tracta d'una de les fonts antigues del municipi. Alguns dels veïns d'Espoia recorden l'existència de la font almenys des de la dècada de 1930 com a una de les fonts més abundoses del municipi, que rajava aigua inclús durant les secades més fortes, tot i l'alçada a la qual es troba. En el moment d'urbanització de la muntanya, (1964-1965) la font va ser salvada juntament amb els roures del costat, es va arreglar l'entorn i es va construir la bassa, convertint-la en un element ornamental del que potser considerat un dels centres socials i urbanístics de Les Pinedes de l'Armengol. Molts dels veïns de la urbanització la consumeixen com a aigua de boca.</p> | 41.5157200,1.6180800 | 384688 | 4596931 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69763-foto-08286-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69763-foto-08286-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69763-foto-08286-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69808 | La Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-nova-0 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | La casa va ser restaurada el 2007 respectant al màxim el seu aspecte original. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es troba envoltat per un mur perimetral de tancament que a tanca, a més de la casa, una finca de considerables proporcions. El material principal de l'edifici és la pedra, disposada en mur de paredat comú, arrebossat i pintat de color crema. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obre amb un portal de pedra monolític que forma una arcada de mig punt, decorada amb diverses línies de motllures de mig bocell que recorren l'intradós. La porta que tanca el portal és de doble batent i clavetejada, amb dos portons rectangulars decorada a la part superior amb petits arcs conupials. La part baixa d'aquest portal recau sobre un sòcol de pedra que s'estén al llarg de tota la façana. A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars. A nivell de primer pis s'observen quatre portes balconeres que donen accés a tres balcons enreixats, dos als laterals i un balcó corregut al mig, al qual donen accés dues de les portes balconeres, i que es correspon amb l'obertura inferior del portal. A nivell de segon pis, destaquen dues finestres balconeres, en correspondència amb les dues portes centrals del primer pis. A nivell de golfes, s'observen un petit ull de bou al centre del capcer de l'edifici. La composició d'obertures és molt ordenada i presenta unes característiques ornamentals comuns. Així, totes les obertures es troben reforçades amb pedra monolítica ben treballada, que destaca sobre el color de l'arrebossat del mur. La testera superior de les finestres és rectangular i de grans dimensions, i en la planta baixa i segon pis ha estat decorat amb un petit arc conupial. Pel que fa a les obertures del primer pis, s'ha afegit un guardapols a que cobreix la part superior de la testera, decorat amb un petit arc conupial al centre, i petits culs de llàntia amb decoració floral. Totes les finestres recauen sobre ampits motllurats. Les façanes laterals Nord i Sud de la casa compten amb sèries de cinc de finestrals rectangulars a nivell de planta baixa i primer pis, que conserven una decoració similar a les finestres de la façana principal, amb una testera molt destacada, ornada amb un petit arc conupial. L'excepció és el nivell de finestres del segon pis, que es tracta de finestres rectangulars sense elements ornamentals. Algunes d'aquestes finestres, a nivell de planta baixa, són antigues portes d'accés a la casa, que han estat tapiades. La façana de ponent ha estat modificada. Destaca la presència de dos cossos afegits a banda i banda que es converteixen en terrasses a nivell de primer pis. Les obertures d'aquesta façana han estat engrandides durant les darreres reformes de la casa. L'interior de la casa conserva l'embigat original i l'aire de gran casa senyorial. El portal principal dóna accés a un gran vestíbul separat en dos trams per dos arcs de carpanell, al fons dels quals s'aixeca una gran escala a la catalana disposada en tres trams amb un replà intermedi a cada angle, i un replà llarg de banda a banda de cada pis, i protegida per barana metàl·lica senzilla. La casa té una altra escala més senzilla en la part posterior de la casa, que era emprada pel servei. Els interiors han estat modificats i convertits en moderns apartaments, sense perdre la originalitat dels espais i els materials originaris.</p> | 08286-192 | La Torre Alta (C/de la Torre Nova, 1-08789 La Torre de Claramunt) | <p>Els orígens de la casa de La Torre Nova cal buscar-los en la família propietària del castell de La Torre de Claramunt. El 1850 moria Lluïsa d'Agulló, vuitena marquesa de Gironella, baronessa de Florejacs i senyora de La Torre de Claramunt. L'hereva, Pilar d'Agulló i de Calvo-Encalada, fou la novena marquesa, i estava casada amb Josep de Febrer i Calderón, capità de marina. El primogènit, Josep Maria de Febrer i Calvo-Encalada es casà amb Matilde Sanllehi i Alric, el 1883 i fou el tercer marquès de Villa-Palma. En canvi, el desè marquès de Gironella fou el seu germà Manuel Maria de Febrer i Calvo-Encalada. El marquès de Villa-Palma fou el continuador del domini del castell de La Torre de Claramunt, i el marquès de Gironella es va construir un nou casal l'any 1901, que seria conegut com la Torre Nova. RIBA (1988: 303) . En una de les teules de la casa es conserva aquesta data com a data d'acabament. La casa va ser pensada com a casa senyorial d'estiueig i residència, no com a casa de treball. El marquès de Gironella va ser propietari fins el 1938, moment en que ho va comprar la família Vaquer. Durant els anys de la Guerra Civil, la casa va estar ocupada per tropes italianes. La família masovera que es cuidà de la casa provenia de Cal Vilaseca, i per aquest motiu eren coneguts com els Vilaseca. La seva estada a la casa va continuar fins el 2007, any en que la casa va ser venuda als seus actuals propietaris, reformada, i convertida en un hotel.</p> | 41.5324400,1.6602200 | 388233 | 4598732 | 1901 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69808-foto-08286-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69808-foto-08286-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69808-foto-08286-192-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Entre les dues portes balconeres centrals del primer pis destaca un petit rellotge de sol. Tot i que la major part del mobiliari original de la casa s'ha perdut, al vestíbul de la casa s'exposen alguns els objectes trobats a la casa. Es tracta d'una bàscula i algunes barriques. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||
| 69809 | Cal Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pasqual-0 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. IPIC. Núm. 30</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular format per dos cossos annexes de planta baixa, primer pis i golfes, que s'aixequen a diferent alçada, aprofitant el desnivell del terreny. Tots dos cossos es troben units en línia formant una planta rectangular, i es cobreixen amb dues teulades independents. Totes dues teulades són a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. El material de construcció emprat és la pedra unida amb morter, que forma un paredat comú, arrebossat exteriorment amb ciment. Les façanes principals i la façana de llevant es troben pintades en color blanc, mentre que a les altres es pot veure directament l'arrebossat. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur perimetral que crean un pati interior i protegeix l'accés a la casa. La porta d'entrada al mur s'obre al nord. Es tracta d'una porta rectangualr senzilla, protegida per un petit teuladet inclinat. Aquesta porta es troba precedida per una era on es localitza un cobert amb teulada inclinada destinat a acollir estris agrícoles i palla. La façana principal de la casa es troba encarada a llevant i s'obre a nivell de planta baixa amb portal adovellat, amb un dels brancals parcialment tallat durant una reforma de la casa. A nivell de golfes destaquen finestres i finestrons de diferent mida. El cos inferior compta a nivell de primer pis amb dos balcons, i una terrassa rectangular situada a l'extrem S-E de la façana, just a sobre del porxo que precedeix el portal d'accés, i a la qual s'accedeix des de la porta balconera del primer pis. Aquesta terrassa, protegida per una reixa metàl·lica senzilla, es recolza sobre els dos pilars del porxo. La façana de migdia s'obre a nivell de primer pis amb una galeria interior oberta amb un seguit de quatre arcades de mig punt, que es recolzen sobre petits àbacs de maó que recauen sobre pilars rectangulars. La galeria compta amb una barana enreixada feta amb maons. A nivell de golfes s'aprecia una finestra rectangular. A excepció de la galeria i el portal principal, totes les obertures són adintellades, sense cap decoració afegida.</p> | 08286-193 | La Torre Baixa (Cal Pasqual. La Torre Baixa, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Cal Pasqual es correspon amb l'antic Mas Vidal d'orígens medievals. La família conserva documentació de la casa que es remunta al 1325. A través de diferents matrimonis la família Vidal va canviar el cognom per Pasqual, canviant també el nom de a casa. A partir del segle XIX el cognom de la família propietària va tornar a canviar i actuament és propietat de la família Bargalló. Amb tot, aquest darrer canvi de cognom no ha afectat al nom popular de la casa, que continua sent coneguda com Can Pasqual. Els propietaris del mas Vidal ho foren també del molí fariner i draper del Mas Vidal, situat a l'indret que avui ocupa la fàbrica de Cal Roda. El rec major, o sèquia gran, procedent de la Bassa de Capellades, entrava al terme de la Torre de Claramunt, pel costat del camí ral, entre els barris de la Bòfia i de la Font de la Reina i feia possible l'existència d'un grup de molins al costat del mas Vidal, disposats a l'entorn de la casa de pagès.. En aquest lloc, l'any 1438, Artal de Claramunt, escripturà un molí a favor de Joan Martí, i el 1561, Joan de Claramunt, atorgà el molí del mas Vidal a Joan Molner, de la Pobla de Claramunt. El 1506, Ramon Claramunt concedí l'establiment d'un molí draper a Pere Pascual, els descendents del qual el tindrien fins el segle XVIII. Al final d'aquest segle el molí fou transformat de draper en paperer. RIBA GABARRÓ (1988: 312) La construcció actual de Cal Roda es correspon a la segona meitat del segle XIX (1860) per encàrrec de Pau Vidal. La casa situada a tocar de Cal Roda (C/Torre Baixa, 15) continua sent propietat de la casa de Cal Pasqual, i era coneguda amb el nom de Cal Moliné. Arquitectònicament, Cal Pasqual és una construcció aixecada íntegrament a començaments del segle XX, sobre el que devien ser les restes de l'antic mas Vidal i Cal Pasqual.</p> | 41.5383700,1.6859900 | 390393 | 4599358 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69809-foto-08286-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69809-foto-08286-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69809-foto-08286-193-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A l'era exterior de Cal Pasqual, al turonet del costat i a l'interior dels corrals van ser localitzades algunes sitges de difícil datació. (fitxa 14) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69811 | Guixera d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XX | <p>Antiga guixera situada a llevant del turó on s'aixeca el nucli de Vilanova d'Espoia. La guixera s'estén en sentit E-O seguint un petit caminet que comunica els forn antic i el forn nou de calç d'Espoia i les primeres cases del carrer Nou. L'explotació del guix es fa a peu dret, seguint el pendent de la paret nord del camí, aprofitant el desnivell de terreny. La guixera s'estén al llarg d'uns 100 m i l'alçada del desnivell és d'uns 2,50 m, depenent del tram. Basat en el carbonat de càlcic, aquest element natural era extret en petits blocs i traslladat aprofitant el pendent fins a la boca dels forns aixecats al peu de turó. Actualment, les marques d'aquesta activitat industrial extractiva s'aprecien en un relleu irregular que forma talls verticals on encara s'aprecien les capes dels estrats geològics. Els darrers anys, el creixement de la vegetació a sobre dels i al peu del camí ha contribuït a camuflar l'erosió del paisatge.</p> | 08286-195 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Possiblement l'explotació del guix en aquests terrenys es remunta als segles de l'ocupació medieval del turó de Vilanova d'Espoia, aprofitant la calç per a la construcció. Amb tot, possiblement es tractava d'una explotació de caràcter artesanal i poc significativa. L'activitat d'extracció de guix i la fabricació de calç no comença a ser important fins al segle XIX, quan es començà a fer de manera industrial, per a vendre la calç a les adobaries d'Igualada. L'explotació de la pedra de guix està especialment lligat a l'existència dels dos forns de calç construïts al peu de turó, a pocs metres de la guixera. Són els forn vell (fitxa 113) i el forn conegut com Cal Pep de la Jana (fitxa 114).</p> | 41.5161500,1.6582100 | 388037 | 4596926 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69811-foto-08286-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69811-foto-08286-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml