Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 69635 | Forn de calç del Manou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-manou | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | La vegetació de l'entorn amenaça amb cobrir tot el conjunt. | <p>Restes d'antic forn de calç situat al cim de la Serra, prop del Coll de Mata. Es tracta d'un forn amb la caixa semisoterrada de planta circular. Dins de la caixa, s'aixeca per tot el voltant una gruixuda paret feta de pedres en sec amb la cara bona a plom i juntes fetes amb fang d'argila. El mur de la caixa s'aixeca uns tres metres d'alçada pels sectors de llevant, nord i ponent. El sector de migdia, on presumiblement es trobava la boca, ha desaparegut i es troba ocupat per la vegetació. No s'observen restes d'una possible volta superior, per la qual cosa es pot pensar que la volta era feta amb les mateixes pedres de calç cobertes amb un capell, fet d'una enfangada de calç espessa, que desapareixia un cop s'havia acabat la cuita.</p> | 08286-20 | Coll de Mata (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en una caixa excavada que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d'uns anys quan s'esgotaven els recursos de l'entorn el forn s'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 112), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d'Espoia. El forn del Manou, per ser propietat de la casa del Manou, no tenia nom concret i era associat al de Cal Tino. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s'havia d'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 estigueren en funcionament els diversos forns. El darrer forn en tancar va ser el del Calciner. Aquest forn era propietat de la casa de Cal Manou, que explotava juntament amb el forn del Coll de Mata. Va trobar-se en actiu fins a la dècada del 1950, moment en que l'activitat de la calç va ser abandonada pels de la casa.</p> | 41.5123300,1.6650100 | 388598 | 4596493 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69646 | Pont del Vidu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-vidu | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX-XX | El desús de l'element fa que no tingui manteniment i la vegetació creixi a l'entorn de manera excessiva. | <p>Aqüeducte situat sobre el riu Agost, a l'alçada del nucli antic de La Torre de Claramunt. Forma part d'un rec que neix a la Mina del Gaià, als camps propers al Mas Rossinyol i que es dirigeix vers al nucli de la Torre de Claramunt. Aquest aqüeducte permet passar l'aigua als horts de l'altre costat del riu Agost, situats a la falda de la muntanya del nucli de La Torre Alta. Està format per una gran arcada d'uns 10 metres d'amplada que salva el desnivell del riu Agost. Es tracta d'una construcció aixecada en parament irregular que combina la pedra i el maó. La canal superior que transporta l'aigua és feta en maó amb una amplada de 50 cm i una fondària de 40 cm. Un cop feta l'obra l'element ha estat arrebossat amb ciment pòrtland. Actualment la vegetació ha crescut ocupant tota la canal i deixant l'aqüeducte en desús.</p> | 08286-31 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>L'aqüeducte del riu Agost són les restes visibles d'un antic rec que prenia l'aigua d'una mina situada als camps propers del mas Rossinyol. Aquesta mina era coneguda com la mina del Gaià i el rec també era conegut com a rec del Gaià. Aquest rec duia l'aigua al nucli de La Torre de Claramunt i permetia regar tots els horts situats a la vora del riu Agost, prop de la població. L'aqüeducte va ser construït per poder passar l'aigua a l'altra riba del riu Agost, i poder regar els horts de la falda de la muntanya del nucli de La Torre Alta. Els homes del poble s'encarregaven de netejar el rec a l'hivern, i l'aigua s'abocava als safareigs. Cada hort disposava d'un safareig que servia per emmagatzemar l'aigua, i que les dones utilitzaven per anar a rentar la roba. Pels materials emprats en la construcció i les característiques de l'element cal pensar que es tracta d'una construcció del segle XIX, amb reparacions fetes a començaments del segle XX. L'aqüeducte era conegut amb el nom del Pont del Vidu. Hores d'ara, bona part del rec està perdut i l'aqüeducte no funciona. L'aigua per regar els horts que queden a tocar del nucli de La Torre de Claramunt és aigua extreta de pous amb motor.</p> | 41.5328700,1.6565300 | 387926 | 4598785 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69646-foto-08286-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69646-foto-08286-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69646-foto-08286-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69654 | Cal Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilaseca-0 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XV-XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de paredat comú, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars de mida més gran i ben tallats. Les obertures del primer pis també es troben reforçades amb maó. Alguns trams de l'edifici conserven restes del que devia haver estat un antic arrebossat amb morter de calç. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant, precedida d'un espai destinat antigament a era i actualment a jardí. L'accés a l'edifici es realitza mitjançant un antic portal adovellat, format per dovelles mitjanes i regulars, que durant alguna reforma va ser reomplert amb ciment obrint un portal allindat al seu interior. A la planta baixa destaca una altra finestra quadrangular enreixada i al costat nord una altra portal més petita i una altra finestra. Aquest darrer tram nord de la casa és una ampliació en sentit nord del que devia ser la planta originària de la casa. A nivell de primer pis, s'observen un seguit de tres finestres rectangulars reforçades en maó sense cap ornament, i un petit finestró quadrangular a l'ampliació del costat nord. A nivell de golfes s'obre un petit finestró que s'escau just a sota del carener. L'interior de la casa es troba força malmès, però s'aprecia un arcada apuntada al portal de l'entrada, que es podria correspondre amb la part més antiga de la casa. També es conserven els embigats de fusta. La façana posterior de la casa compta amb algunes obertures quadrangulars a nivell de primer pis i golfes. A aquesta façana posterior, orientada a ponent, s'adossa un cos de planta baixa amb coberta inclinada en forma de L destinat a treballs agrícoles. El cos conserva dues obertures, una encara al nord i altra a ponent, que donen accés a quatre tines caironades, dues per ala, destinades antigament a la producció de vi. A les boixes es té accés des de l'interior de la casa. A migdia del mas de Cal Vilaseca s'aixeca una altra vivenda de planta quadrangular aixecada com a vivenda dels masovers. Es tracta d'una construcció aixecada amb mur de paredat comú amb les cantonades reforçades. L'orientació, a l'igual que la del mas, es fa a llevant, de cara a l'era de la casa. L'accés es realitza mitjançant un portal adovellat de mig punt. El pis superior d'aquesta casa ha estat reformat amb una eixida oberta al cantó de migdia. Al nord de la casa s'aixeca un cos rectangular amb coberta inclinada i accés des de l'era destinat a cobert i a quadres d'animals. Tot el conjunt de cases cobert es troba tancat per un mur perimetral en alguns dels trams, permetent l'accés al pati interior de l'era a través de dos portals al sector de ponent del conjunt.</p> | 08286-39 | Pla de Cal Vilaseca (Mas Cal Vilaseca s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El mas Cal Vilaseca és segurament un dels antics masos d'origen medieval que ha perdurat fins a l'actualitat. Les seves terres de conreu s'estenien per tot el Pla de Cal Vilaseca i la muntanya situada a migdia, a les quals dóna nom (fitxes 54 i 55). L'observació de les característiques arquitectòniques de la casa mostren una construcció que es podria remuntar al segle XV, conservant algunes restes com l'arcada apuntada i el portal d'accés a la casa. El 1716 era hereu de la casa Joan Vilaseca. Econòmicament la casa degué viure un període molt pròsper durant els segles XVIII i XIX fruit del conreu de la vinya. Aquesta producció ocupava la totalitat del Pla de Cal Vilaseca i la muntanya de Cal Vilaseca. La producció es feia en bona mesura dins de la casa, que contractava durant una part de l'any una gran quantitat de treballadors que hi vivien a la casa i treballaven les seves terres. A la casa hi ha constància d'una important reforma a finals del segle XIX o començaments del segle XX que afectà al primer pis i golfes, ampliant la planta originària un tram en sentit nord. Les finestres reforçades amb maó del primer pis són una mostra. La família propietària hi degué viure fins a finals del segle XIX. La tradició oral de la casa explica com la propietat va passar a l'abat Muntades de Montserrat, que a la seva mort la va llegar a la Sra. Mercè Romaní Puigdangoles, neboda de l'abat. Al morir aquesta dóna el seu marit va fer testament repartint les propietats entre els seus hereus. La casa de Cal Vilaseca va ser llegada a un nebot seu que vivia a la casa de Can Olivella de Sant Pere de Riudebitlles. Durant tot aquest període la casa va estar ocupada per masovers. Desprès d'uns anys desocupada ara torna a ser habitada pels seus propietaris.</p> | 41.5287900,1.6586900 | 388099 | 4598329 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69654-foto-08286-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69654-foto-08286-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69654-foto-08286-39-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El fons fotogràfc Montserrat Segarra Zacarini inclou diverses fotografies d'aquesta masia (fitxa 100) -La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7738 núm. Sig. 60720 (1979) -La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7739 núm. Sig. 60721 (1979) -La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7740 núm. Sig. 60722 (1979) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69655 | Mas Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rossinyol | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XV-XVI | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La casa es troba edificada a la punta d'un petit turonet, trobant-se les façanes de ponent i migdia al vertent de la cinglera de roca. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de paredat comú format per carreus de mida grossa a la planta baixa, i carreus ben tallats a les cantonades per tal de reforçar l'estructura. Tot el conjunt es troba arrebossat en morter de calç, que ha caigut en alguns trams del mur. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant, i s'obre a nivell de planta baixa amb un portal adovellat fet amb dovelles de mida mitjana, recolzat sobre carreus rectangulars i quadrangulars molt ben tallats, que formen els brancals. El portal presenta restes d'encalat blanc a l'intradós. A migdia del portal s'obre una petita finestra quadrangular amb restes de pintura blava. La casa compta amb molt poques obertures. A nivell de primer pis nomès compta amb una petita finestres rectangular situada sobre el portal principal. A nivell de les golfes, s'obren quatre petits finestrons rectangulars que resten oberts. A la façana nord s'adosa un cobert de planta baixa i coberta inclinada que s'esten fins a la meitat dela façana, i al qual s'accedeix mitjançant una porta oberta a la part de llevant. A nivell de priimer pis, aquesta façana nomès compta amb una petita finestra rectangular, que s'escau sobre la teulada del cobert. La façana de migdia recau sobre el cingle del turonet. La falda del turnet s'ha aprofitat per aixecar alguns petits coberts auxiliars, destinats segurament a animals. Aquesta façana s'obre amb dues petites finestres, una a nivell de primer pis i l'altre a nivell de golfes. A façana posterior encarada a ponent no té cap obertura, i té també alguns petits coberts adossats que ocupen l'espai entre la casa i el cingle. A prop de la casa, al costat Sud-est, s'aixeca un cobert agrícola, edificiat en mur de paredat comú i protegit amb una coberta inclinada.</p> | 08286-40 | La Torre Alta (Mas Rossinyol s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El mas Rossinyol és un dels masos històrics més antics del terme de La Torre de Claramunt. Les primeres referències documentals conegudes provenen dels censos del segle XVIII, però sens dubte es tracta d'un mas més antic. El 1736 era propietat d'Anton Puigener, que vivia a Capellades. En aquest moment la casa ja devia estar habitada per masovers. Arquitectònicament es tracta d'una construcció que podria tenir els seus orígens als segles XV-XVI, donada la falta d'obertures, i la presència d'un portal adovellat que presenta característiques molt antigues. Les reformes de la casa han estat poc significatives conservant, segurament, les obertures originals. La casa va estar ocupada fins al 1950, moment en el qual la pubilla es va casar amb un veí del nucli de la Torre de Claramunt, de la casa de cal Po, i el mas va quedar abandonat.</p> | 41.5288800,1.6628800 | 388449 | 4598334 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69655-foto-08286-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69655-foto-08286-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69655-foto-08286-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69662 | Can Jaume Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaume-llorenc | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XIX-XX | El mas es troba deshabitat des de la dècada de 1950 i s'ha degradat considerablement. | <p>Masia formada per un cos principal rectangular i un conjunt d'annexos i patis tancats per paret de pedra. Es tracta d'un edifici situat al nord-oest del nucli de la Serra, al peu de camí de Matacavalls o de Mas d'en Ponç. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus més ben escairats i disposats. Es cobreixa dues aigües, amb el carener paral·le a la façana. Tot l'edifici mostra signes d'haver estat arrebossat en morter de calç, coservant-se nomès en algus trams de paret. Tot l'edifici s'aixeca aprofitant el desnivell natural del terreny, de tal manera que la façana principal s'orienta al nord-oest, al peu del camí, mentre que la resta del cos de l'edifici cau pel pendent de la muntanya oferit un aspecte molt allargassat. Aquest desnivell fa que l'edifici consti de planta semisoterrada, planta baixa i primer pis. La façana principal, orientada al nord-oest està precedida de dos graons de pedra molt desgastats i s'obre amb un portal central acabat per una llinda monolítica que forma un arc molt rebaixat i un balco protegit per una reixa de ferro molt senzilla a nivell de primer pis. Com a element ornamental nomès cal fer esmet de les marques d'un fals carreuat dbuixades sobre el morter. La façana de ponent manca d'obertures significatives i compta amb un cobert adossat, que aprofita el tros pla de la muntanya i el que podria ser una cisterna que dóna lloc a un terrat que recau sobre el desnivell de la muntanya. La façana de llevant s'obre amb un seguit de finestres petites. Al sector de migidia de la casa s'afegeixen un seguit de cossos, actualment enrunats, protegits per un mur de pedra irregular també força malmés. És en aquest sector de la casa que es té accés al pis semisoterrat, que segurament estava destinat a feines agrícoles. A nivell de planta baixa i priemr pis destaquen dos balcons, actualment tapiats.</p> | 08286-47 | La Serra (Mas Can Jaume Llorenç s/n,- La Serra, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Les característiques constructives de la casa indiquen que es tracta d'una masia aixecada a començaments del segle XIX, en una mateixa fase arquitectònica. Va estar en possessió de la família Bartolí fins a la dècada de 1950, moment en el qual els propietaris van marxar a viure a Capellades. Des d'aleshores ha estat desocupada.</p> | 41.5110600,1.6483000 | 387201 | 4596374 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69662-foto-08286-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69662-foto-08286-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69662-foto-08286-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | En la façana de migdia es conserva un rellotge de sol pintant a nivell de planta baixa, però que en aquest sector de la casa, degut al desnivell, queda elevat a primer pis. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69675 | Can Pascol/Celler d'en Claudi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pascolceller-den-claudi | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres, seguint la línia d'edificis del carrer Major, dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de maposteria irregular que reforça alguna de les obertures del primer pis amb maó i del segon pis amb llindes de fusta. Compta amb planta baixa, primer pis i pis sota teulada. La façana principal es troba encarada a migdia, seguint la línia de façanes del carrer Major. S'obre amb un gran portal adovellat situat en un dels extrems de la façana i una segona porta allindada en l'altre extrem. Un sòcol de pedra recorre la part baixa de la façana. A nivell de primer les obertures de la planta baixa es corresponen amb finestres rectangulars. A nivell de segon pis es converteixen en dos grans obertures separades per un pilar central, una de les quals es troba tapiada. Tot fa pensar que es podria haver tractat d'una eixida. L'element més destacat de l'edifici és el gran porta adovellat, protegit per una porta de fusta de dues fulles. Al portal s'accedeix mitjançant dos esglaons de pedra. A tocar del portal, coincidint amb el començament de l'edifici del costat, s'aprecia la presència d'un ràfec que sobresurt i reforça l'estructura arquitectònica d'aquest edifici i el del costat.</p> | 08286-60 | Vilanova d'Espoia (C/Major, 25 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Cal Pascol és una de les cases més antigues que actualment es conserven dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Possiblement es tracti d'un edifici aixecat entre es segles XVII-XVIII, amb possibles modificacions al segle XIX. Es tracta d'una antiga casa destinada a vivenda almenys fins a començaments del segle XX. A la dècada del 1930 era propietat del Sr. Domingo Pascol, d'on prové el sobrenom de la casa. Es tractava d'un dels grans propietaris de terres d'Espoia que va fer aixecar la casa del davant a l'altre costat del carrer. (fitxa 63) Fins al 1931-32 allotjava una sala de ball a la Planta baixa (entrada pel portal adovellat) i un bar a la 1ª planta, on s'accedia per la porta petita que queda mig tapada per les plantes. Es tractava del cafè i sala de ball del partit de les dretes. A la dècada del 1940 la única filla del Sr. Domingo Pascol es va casar amb un vinyater de Puigdalba anomenat Claudi. A partir d'aquests moments s'utilitzà com a celler i passà a ser conegut com a Celler d'en Claudi..</p> | 41.5158600,1.6536300 | 387654 | 4596900 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69675-foto-08286-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69675-foto-08286-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69675-foto-08286-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raque Valdenebro Manrique | També és coneguda com Casa de Carrer Major, 9. Es tracta d'una numeració antiga, ja que el número actual de la casa és el 25. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69691 | Marge del camí del Pla de les Sitges al Coll de Frígols I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-del-cami-del-pla-de-les-sitges-al-coll-de-frigols-i | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | Cal un cert tipus de manteniment d'aquestes estructures com la netega de la vegetació i la reposció de pedres caigudes. | <p>Marge de pedra seca que recorre un tram mig del camí que des del Pla de les Sitges, i des de la carretera BV-2133 s'adreça al Coll de Frígols i acaba al peu de la carretera BV-2134. S'estén en sentit Nordoest-Sudest uns 300 metres, servint de marge de les terres de conreu. Es tracta d'un mur aixecat en pedra travertínica local sense desbastar aixecat amb el sistema tradicional de construcció en pedra seca, apuntalant les pedres mes grosses amb pedra petita. La seva alçada varia segons el tram, però oscil·la entre el 1,60 i 1,80 metres, i el seu gruix també oscil·la entre els 40 cm i els 60 cm.</p> | 08286-76 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest tipus d'estructures es corresponen a una explotació intensiva dels camps de conreu del voltant i a la delimitació de camins. Cal pensar que es tracta d'un mur que podria haver estat aixecat a mitjans del segle XIX en ple període d'explotació intensiva de la vinya, a l'igual que algunes de les construccions de pedra seca del voltant.</p> | 41.5354300,1.6718000 | 389204 | 4599049 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69691-foto-08286-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69691-foto-08286-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69696 | Fita de terme amb Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-amb-carme | <p>AA.DD. (2006) Replantejament de la línia de delimitació entre el terme municipal de La Torre de Claramunt i els municipis colindants. Departament de Política territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | La seva ubicació al mig del bosc fa que la vegetació de l'entorn i el creixement del sotabosc la tapin i la puguin fer desaparèixer. | <p>Fita de pedra de forma irregular inserida al terra, al peu d'un pi de grans dimensions. Les seves mides són 0,21 m d'amplada per 0,16 m d'alçada i 0,17 m d'amplada. No s'observen gravats ni indicacions de termes.</p> | 08286-81 | Les Pinedes de l'Armengol (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Possiblement la fita sigui fruit d'una afitació realitzada a mitjans del segle XX, ja que no conserva cap element decoratiu o gravat a la vista que pugui permetre una datació anterior. La seva funció era la de delimitar els terme de La Torre de Claramunt i Carme. Darrerament ha estat inclosa dins del replantejament de la línia de delimitació del terme amb els seus colindants efectuat l'any 2006.</p> | 41.5200200,1.6393900 | 386473 | 4597380 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69696-foto-08286-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69696-foto-08286-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69696-foto-08286-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manique | La fita es troba molt enterrada i no cal descartar que a la seva part inferior conservi algun tipus de gravat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69700 | Torrent de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-serra | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Torrent que neix en el veí municipi de Sant Joan de Mediona i baixa fins prop del nucli de la Serra i fins la vall d'Espoia fins a desgüassar al torrent del Manou, a tocar del nucli de Vilanova d'Espoia. Es tracta d'un torrent molt irregular, que depèn molt de la pluviometria anual, amb una llera molt irregular. El poc cabal del torrent no dóna peu al desenvolupament d'una vegetació pròpia d'un bosc de ribera.</p> | 08286-85 | La Serra (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El torrent, rep el nom del veí nucli de la Serra, per la seva proximitat geogràfica.</p> | 41.5130900,1.6547500 | 387743 | 4596591 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69700-foto-08286-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69700-foto-08286-85-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 69718 | Festa Major d'Hivern de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVI-XXI | <p>Aquesta festivitat estava dedicada a Sant Antoni Abat (17 de gener). Antigament la festivitat es celebrava el dia 17. En l'actualitat es celebra el cap de setmana més proper al dia 17. Tradicionalment la festivitat consistia en una missa amb orquestra, al final de la qual es procedia a la benedicció dels animals a l'era davant de l'església. A continuació es feia una cercavila amb la música per tot el poble. La festa acostumava a anar acompanyada d'un ball, que s'havia fet la nit anterior si la festa s'esqueia en diumenge, o bé es feia la mateixa tarda de la jornada del 17. En l'actualitat la festivitat s'ha continuat mantenint. Els actes acostumats són una missa, seguida de la benedicció dels animals a la sortida, i a la tarda un ball a la seu de la SCR.</p> | 08286-103 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Els orígens del culte a la figura de Sant Antoni es remunten a Catalunya al segle XII. En avançar l'Edat Mitjana s'associa la figura de Sant Antoni com a protector de les bèsties de peu rodó. La protecció del bestiar era un element fonamental en la vida pagesa de la població per la importància que aquest tenia en l'economia familiar. A començament de l'edat moderna s'afiança la festivitat amb el costum de beneir als animals aquest dia.</p> | 41.5158500,1.6541800 | 387700 | 4596898 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 69748 | Forn de calç de la carretera d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-carretera-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | Durant les ventades de l'any 2009 va caure un arbre a la teulada del cobert, desprenent algun dels elements de dita coberta. L'accés a l'interior en l'actualitat és perillós. No s'ha tornar ha accedir des d'aquell any. | <p>Restes d'un antic forn de calç que pertanyia al mas Cal Manou de Poiosa. L'estructura del forn es troba protegida per un cobert de planta rectangular aixecat en maó, amb un gran portó de fusta a l'extrem de la façana nord, al peu de la carretera. El forn i un magatzem es troben a l'interior. S'observa la boca del forn precedida per un espai de magatzem, formada per un arc reforçat amb maó. La caixa del forn s'aixeca de forma circular al peu de la muntanya. S'aprecia l'arrebossat intern del parament. La part superior del forn roman oberta i sense cúpula. El seu diàmetre és de 1,80m i es troba protegida per una reixa.</p> | 08286-115 | Vilanova d'Espoia (Crta.BV-2135, pk.1,5 -Vilanova d'Espoia- 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. RIBA GABARRÓ (1988: 315). Fins a la dècada del 1960 estigueren en funcionament diversos forns, entre els quals, destaca el de la carretera d'Espoia, que pertanyia al mas Cal Manou de Poiosa</p> | 41.5161800,1.6644000 | 388554 | 4596922 | 08286 | La Torre de Claramunt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69748-foto-08286-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69748-foto-08286-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69748-foto-08286-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | A darrera del forn s'observen restes de l'antiga pedrera. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69810 | Estructura de Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-de-rec | <p>ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col. Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pàg. 202. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | La vegetació es troba molt crescuda als voltants. Això i la manca d'ús fomenten la degradació de l'estructura en alguns trams. | <p>Estructura de rec situada al peu d'un camp de conreu, prop de la casa de Cal Muntades, al peu del Clot de Ruc. Es tracta d'un rec soterrat de 0,70 m d'amplada per 3,20 m de llargada i 0,55 m d'alçada. El rec transcorre alguns trams soterrat i altres a la vista, aprofitant la baixada del terreny en sentit O-E. Les boques exteriors, als extrems del rec, es troben reforçades amb arcades de pedra formades per carreus rectangulars situades com dovelles. El sòl de l'estructura és la roca natural en alguns trams, mentre que en d'altres és argila.</p> | 08286-194 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Possiblement es tracta d'una estructura agrària construïda al segle XIX per aprofitar les aigües de l'entorn i regar les terres del Clot del Ruc.</p> | 41.5189600,1.6494300 | 387309 | 4597250 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69810-foto-08286-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69810-foto-08286-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69810-foto-08286-194-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta estructura queda recollida amb el núm 98, dins del llibre ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006: 202) | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69822 | Font del Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gaia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Antiga font que abastia d'aigua els veïns del nucli de La Torre Alta. La font es troba ubicada al peu del camí que baixa al riu d'Agost, en un entorn arranjant i protegit per un mur de paredat comú que deixa la font dins d'un rectangle. En l'actualitat la font consisteix en una pica de 76 cm de llargada per 50 m d'amplada i 34 cm d'alçada executada en formigó amb un regruix superior de marbre. La boixa és una moderna aixeta a pressió.</p> | 08286-206 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es tracta d'una de les antigues fonts públiques que abastia els veïns del nucli de La Torre d'aigua potable. Es desconeix la procedència del nom del Gaià, tot i que es deia correspondre al motiu d'agun veí del municipi. Va ser deixada d'utilitzar amb l'arribada de l'aigua corrent a les cases.</p> | 41.5328500,1.6590300 | 388134 | 4598779 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69822-foto-08286-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69822-foto-08286-206-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69861 | Dita popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-popular-0 | XIX-XXI | Aquesta dita és coneguda especialment per les persones de certa edat de Vilanova d'Espoia. | <p>Entre la gent dels pobles del voltant de la Torre de Claramunt hi havia una dita popular on era anomenat el poble de Vilanova d'Espoia. La dita deia: 'A cobrar a Espoia'. Aquesta dita també era formulada davant de la gent de Vilanova d'Espoia quan feien acte de presència o quan deien quin era el seu origen. La dita fa referència a aquells pagaments que són impossibles de cobrar, o bé quan algú reclamava uns diners i el seu interlocutor no se'ls volia donar.</p> | 08286-245 | Vilanova d'Espoia (08789 Vilanova d'Espoia) | <p>Es desconeix l'origen de la dita ni si està associada a cap història verídica o inventada, però podria tractar-se d'una dita relacionada amb algun succés ocorregut als vols del segle XIX, ja que cap dels veïns entrevistats que guarden memòria des de començaments del segle XX a través dels seus pares i avis, ha pogut donar cap referència.</p> | 41.5159900,1.6537500 | 387665 | 4596914 | 08286 | La Torre de Claramunt | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 88058 | Mina de turba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-turba | <p>Informació sobre la mina proporcionada per l'empresa Cat patrimoni</p> | XX | Es desconeix si encara queden restes dels pous i les mines. | <p>Mina de turba del que resten <span><span>el pou miner, caseta dels motors dièsel per generar energia elèctrica i emplaçament dels motors elèctrics per accionar el muntacàrregues de la mina, caseta dels miners, antiga caseta semisoterrada dels miners, explanada de tria del carbó, moll de càrrega i terrera i possibles restes d'una boca de mina i una escombrera. </span></span></p> | 08286-261 | Al nord del carrer del Boix i del carrer del Pi. A la Vinya del Conill. | <p><span><span>Per la informació que tenim la seva obertura es va produir durant la postguerra en el context de la manca de combustibles de l'autarquia.</span></span></p> | 41.5431963,1.6769885 | 389650 | 4599905 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/88058-img20210227111810resized20210303054022183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/88058-img20210227111713resized20210303054020957.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-03-18 00:00:00 | P. Barbado | En el seu interior s’hi van localitzar restes de mamuts i altres mamífers. Segons informació recollida, els investigadors de l’Abric Romaní van elaborar un projecte per fer-hi una intervenció arqueològica.La visita es va realitzar amb el veí de la Torre de Claramunt, Sr. Josep Domingo Martí. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 88059 | Font del Pla de les Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pla-de-les-sitges | Està completament rodejat de bardisses | <p>Font de clot que raja de forma natural a nivell molt superficial. No s'observa que tingui cap element sobreposat.</p> <p>Podria haver estat utilitzat per rec de les terres confrontants.</p> | 08286-262 | A la confluència entre el Pla de les Sitges i el Bosc de les Sitges. Al costat d'un camí al sud de la BV 2133 | 41.5364027,1.6724018 | 389256 | 4599156 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/88059-img20210227105929resized20210303054201138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/88059-img20210227105637resized20210303054201576.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-03-18 00:00:00 | P. Barbado | Informació proporcionada Sr. Josep Domingo Martí, veí de la Torre de Claramunt. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 69619 | Barraca de Mas d'en Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mas-den-ponc | <p>CC.AA. núm. 3974</p> | III a.C | <p>Jaciment situat sobre un petit turó al nord de la partida del Mas d'en Ponç al límit entre els municipis de Mediona i la torre de Claramunt. El sector de les troballes és en el cim i els vessants, de bosc i matollar, i la part baixa d'aquestes, zona agrícola amb remocions importants de terra (que abracen el Pla de Mas d'en Pons i Vila-Seca) iniciades a partir de finals de 1987 a càrrec de l'empresa Torres. Fruit de diverses prospeccions a partir dels anys 80, Josep Gallart i Romeu de Mediona, membre de l'A.E.C.C.M., localitzà vàries peces de ceràmica en aquest sector: - ceràmica a mà (ibèrica de tradició indígena) amb fons plans i decoracions de cordó incís. - ceràmica ibèrica comuna a torn: contenedors amb vores zoomorfes, àmfores, nanses de cinta i kalathos. - Àmfora itàl·lica i fragments de dòlia. Tot plegat indica l'existència d'algun tipus d'hàbitat ibèric del periode final, amb interferències romanes que podrien definir el caràcter de les últimes fases de l'establiment íber. No s'han referenciat cap tipus d'estructures, per tant es pot pensar en la seva possible destrucció, per l'erosió o treballs agrícoles (sitges?, hàbitat perible?) o l'existència de construccions encara soterrades, no visibles. CC.AA (1991)</p> | 08286-4 | Urbanització Pinedes de l'Armengol (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Josep Gallart i Romeu de Mediona, membre de l'A.E.C.C.M., va fer prospeccions i va localitzar vàries peces de ceràmica en aquest sector a finals de la dècada del 1980, a conseqüència dels moviments de terres efectuats per l'empresa Torres que va destinar part del turó al conreu de la vinya. CC.AA (1991)</p> | 41.5081700,1.6376100 | 386304 | 4596067 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Des del nucli de la Serra, cal agafar el camí que porta a la partida de Mas d'en Ponç. El curs d'aigua amb el nom del Mas d'en Pons transcorre a 100 m al nord del turó. El nom del jaciment ve donat per l'existència d'una barraca en la part alta, convertida avui dia en refugi de caçadors. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69620 | Mas el Camaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-camaro | <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203.</p> | IX | Tot l'entorn del mas ha estat molt remogut. Al sector del jaciment es poden observar piles de pedra llençada procedent del mas i vegetació crescuda. Actualment nomès s'ha pogut localitzar la sitja situada a tocar de la casa. | <p>Conjunt format per quatre sepultures i una sitja isolada, situat al costat del Mas Camaró, en un context de camps de conreu i bosc. El Mas Camaró es troba al quilòmetre 8 de la carretera d'Igualada a Vilafranca del Penedès, a pocs metres a l'oest de la caseta que hi ha al peu de la carretera, en una forta corba d'aquesta i en un turonet. El jaciment es localitza aproximadament a 1quilòmetre del conjunt de sitges del Camaró (o Pla de les Sitges). Amador Romaní, en el seu 'Atles' inèdit conservat al Museu de Capellades, parla de dues sitges. L'any 1984, durant la visita a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, només se'n localitzà una. Romaní també parla de les restes d'uns fons de cabana, que sembla que en realitat serien possiblement les restes d'unes sepultures excavades al travertí i en part molt destruïdes. Per tant, el conjunt està format per les restes de quatre sepultures i una sitja, tot excavat al travertí on està assentat el Mas Camaró. La sitja localitzada està situada a l'oest del mas, oberta al travertí, i actualment revestida interiorment amb ciment i plena de pedres i deixalles. A l'extrem est de la casa hi ha un grup de quatre sepultures molt destruïdes, obertes al travertí del turonet. Una d'elles té forma de 'banyera', amb els extrems arrodonits i la capçalera més ampla que el peu. Aproximadament tindria, car està en part destruïda i partida (el bloc està caigut a la part baixa del turonet), una llargada de 2'05 metres, una amplada de 0'50 metres i una fondària d'uns 0'42 metres. La seva orientació és est-oest, amb el cap a l'oest. La segona sepultura seria més o menys rectangular, amb angles arrodonits i conservant un encaix per a la llosa. Es fa difícil donar-ne les mides, ja que manca un bon tros de la mateixa. La seva orientació també seria est-oest. Resten dues puntes de dues sepultures més amb la mateixa orientació. Durant la visita del 1984 no s'aprecià superficialment cap element material arqueològic. Per la morfologia de les tombes, la cronologia del jaciment es pot fixar aproximadament vers els segles VIII-IX. És possible que en aquest indret hi hagués un lloc d'habitatge alt-medieval, del qual no han perdurat les seves estructures. Durant la visita al jaciment l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder localitzar la sitja revestida de ciment situada al nord del mas, aproximadament a uns 10 metres de la casa, la qual estava tapada per unes fustes per tal d'evitar accidents. Les restes de tombes es troben al sud de la masia, a uns 10 metres dels seus murs, en el punt on acaba la plataforma de travertí on està assentat el mas. Un bloc de travertí que es va desprendre de la plataforma, mostra les restes del cos d'una de les tombes. CC.AA. (1991)</p> | 08286-5 | Urbanització Ca l'Anton. ( 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Amador Romaní, en el seu 'Atles' inèdit conservat al Museu de Capellades, parla de dues sitges. L'any 1984, durant la visita a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, només se'n localitzà una.Durant la visita al jaciment l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder localitzar la sitja revestida de ciment situada al nord del mas. Els anys 2001 i 2003 van ser realitzades dues intervencions amb motiu del desdoblament de gaseoducte de Subirats. CC.AA (1991)</p> | 41.5380700,1.6793100 | 389835 | 4599333 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69620-foto-08286-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69620-foto-08286-5-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69621 | Jaciment de cal Cosme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-cosme | <p>ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301.</p> | IX-X | Tan sols retirant la terra que cobreix el travertí es podria clarificar si les formes observades són realment restes de tombes o només formes capricioses produïdes per l'erosió. | <p>A l'oest, al costat de la masia de Cal Cosme, passa una franja de travertí on foren excavades les tombes, però en fer-se uns desmunts aquestes van ser destruïdes. Segons informacions recollides pel Amador Romaní, i d'acord amb allò que ell mateix aprecià, les tombes eren de planta rectangular; unes eren excavades directament a terra i les altres al travertí, totes cobertes amb 'tegula' romana. Segons informacions que el propietari del mas donà al Sr. Romaní, la destrucció afectà a ambdós tipus. Romaní va poder apreciar sobre el terreny una tomba excavada al travertí de planta rectangular i mides corrents. També va aparèixer una petita caixa ben tallada en un bloc del travertí (sarcòfag per a un infant) que feia 1'10 metres de llarg, 0'40 metres d'ample i 0'30 metres de gruix, la qual estava excavada a una fondària de 0'25 metres. En el seu interior era antropomorfa, a l'estil 'olerdolà'. Els únics materials apareguts foren les restes humanes i 'tegula'. Romaní catalogà aquestes sepultures a la revista 'Penedès' com a post-romanes, del tipus olerdolà. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap sepultura en el lloc indicat per Romaní, tot i que coincideixen totes les dades. Tampoc s'aprecià cap tipus d'estructura ni materials arqueològics superficialment, car el lloc estava molt embrossat i amb terra al damunt. Per les informacions donades, és molt possible que es tracti d'una necròpolis dels segles IX-XI a base d'enterraments de cista, excavats a la roca i coberts amb lloses o 'tegula', una de planta rectangular i altres antropomorfs, i també enterraments de fossa, excavats directament al sòl. CC.AA (1991) Actualment l'indret s'ha convertit en una terra plantada de vinya.</p> | 08286-6 | Pla de Cal Vilaseca ( 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta necròpolis fou explorada per Amador Romaní l'any 1906, i es localitzava a l'oest de la masia de Cal Cosme. Quan Romaní la visità gairebé havia desaparegut. No s'ha pogut determinar el nombre de tombes que hi havia.Romaní catalogà aquestes sepultures a la revista 'Penedès' com a post-romanes, del tipus olerdolà. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap sepultura en el lloc indicat per Romaní, tot i que coincideixen totes les dades. L'any 1991, durant la visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s'observà que a la zona on se suposa que estava situada la necròpolis, de la qual Amador Romaní va veure les últimes tombes conservades, hi aflora el travertí força erosionat. En aquest travertí es veuen algunes formes mig cobertes per la terra que semblen indicis de restes de tombes, que, en tot cas estarien molt malmeses. L'indret ha estat emprat com a camí i també hi ha transitat maquinària pesada utilitzada en la construcció d'un línia de torres d'alta tensió. Aquests factors han agreujat l'erosió del travertí. CC.AA (1991)</p> | 41.5314100,1.6519800 | 387544 | 4598629 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69621-foto-08286-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69621-foto-08286-6-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69623 | Jaciment mas Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-mas-rossinyol | <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301</p> | X-XI | Actualment no s'aprecien les restes sobre el terreny. | <p>Segons les explicacions de Romaní, el jaciment es tractava d'una sepultura de planta trapezoïdal, excavada al sòl, amb coberta de lloses però sense revestiment interior a les lloses. Estava a una profunditat d'uns 0,65 metres d'ample a la capçalera, 0,30 metres als peus i 0,30 de fons. La seva tapa tenia una longitud d'1,80metres de llarg i estava formada per set lloses poc tallades. La seva orientació era nord-oest. Amador Romaní indicà que a tocar hi havia unes sitges i restes de ceràmica, de la que en dibuixà dues formes que molt bé podrien ser alt-medievals. A l'interior de la sepultura va aparèixer un esquelet en molt mal estat de conservació. En el Museu de Capellades, en una vitrina, s'aprecia l'existència d'una mandíbula inferior humana procedent d'aquest enterrament. Durant una exploració que Romaní efectuà l'any 1911 en relació a la sepultura i a les sitges de Mas Rossinyol, ho catalogà com d'època indeterminada. En un manuscrit inèdit conservat en els lligalls Amador Romaní del Museu de Capellades, figura que en aquestes sepultures es van recollir 8 ossos llargs, 2 mandíbules i 14 fragments de ceràmica, sense especificar més. Segons les dades facilitades per Romaní, es pot deduir que aquesta sepultura seria un enterrament de fossa, excavat al sòl, amb coberta de lloses i planta trapezoïdal, pròpia dels segles X-XI.</p> | 08286-8 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta sepultura fou visitada l'any 1911 per Amador Romaní, el qual la situà en un bosquet al sud del mas Romaní, al peu del camí de Capellades a l'Espoia, prop del lloc on es trobaren unes sitges. L'any 1984 durant una visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no es localitzà cap indici de materials arqueològics en superfície, ni cap tipus d'estructura, cosa ben natural d'acord amb l'etapa a la qual pertanyen. L'any 1991, durant la visita realitzades a les rodalies del mas Rossinyol amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va localitzar cap indici de sepultura, ni cap resta de cultura material en superfície. CC.AA (1991)</p> | 41.5284900,1.6630000 | 388458 | 4598290 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69623-foto-08286-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69623-foto-08286-8-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Segons informació procedent de la Carta arqueològica la ubicació del material es troba al Museu del Molí Paperer de Capellades. Informació procedent d'aquest museu indiquen que les restes es troben emmagatzamades juntament amb altres restes de la comarca. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69624 | Cova del Mallorquí/Cova de cal Patera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-mallorquicova-de-cal-patera | <p>BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. SERRA I GARCIA, J. (1983) 'Dues coves sepulcrals a la comarca d'Anoia' a Miscel·lània Aqualatensia/3. Igualada. CECI. Pàg.57-81. VIDAL, L.M. (1911)'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona</p> | <p>Cova situada en el cingle del marge dret de la riera de Carme, a la partida de Noranta o Moranta, en un context molt boscós i embrossat. Per accedir a aquesta cova cal arribar a l'abocador d'escombraries de La Torre de Claramunt. Del costat oest de la zona utilitzada com abocador surt un senderó en direcció a ponent. Aquest senderó circula pel pendent i arriba fins a la cova. Segons Amador Romaní, aquesta cova també és coneguda amb el nom de Cal Patera. Romaní comenta que es recollí ceràmica prehistòrica, sense especificar el tipus. L'entrada de la cova està orientada al nord-oest i té una amplada màxima d'uns 12 metres, amb dues entrades separades per una formació del terreny. Romaní hi dibuixà un mur posterior. La profunditat màxima és d'uns 6 metres. Afirma que la visità per primera vegada l'any 1898 i que recollí algun tros de ceràmica, sense especificar-ne el tipus. L'any 1911, l'explorà novament i recollí més ceràmica, de la qual tampoc va especificar res. En la planta dibuixada per Romaní, aquest hi fa constar que l'entrada de l'esquerra està tapiada amb paret de pedra, i la de la dreta és de tàpia. També especificà que l'altura màxima era de 3'50 metres. Romaní la catalogà com una cova sepulcral del neolític final. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià en l'indret cap indici superficial de materials arqueològics, així com tampoc estructures prehistòriques. Hi havia terra i pedres en el sediment interior, però amb molt de desordre, amb perforacions modernes a les parets de la cova. Amb aquestes dades es fa difícil establir una cronologia del jaciment, però la cova reuneix certes condicions d'habitació. També podria haver estat emprada com a lloc d'enterrament.CC.AA. (1991)</p> | 08286-9 | Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Segons informa Amador Romaní en el seu 'Atles' manuscrit, en aquesta cova hi visqué a principis del segle XIX, un mallorquí. Posteriorment l'indret va servir per tancar bestiar. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià en l'indret cap indici superficial de materials arqueològics, així com tampoc estructures prehistòriques.Durant la visita al jaciment efectuada l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder constatar que els sediments del seu interior semblaven força remenats i no es va localitzar cap resta arqueològica. No es pot descartar totalment la possibilitat que quedin algunes restes arqueològiques en alguna part del sediment que es conservi intacte. CC.AA. (1991)</p> | 41.5435900,1.6641800 | 388582 | 4599965 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69624-foto-08286-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69624-foto-08286-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69624-foto-08286-9-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Durant la realització el Mapa de patrimoni no s'ha pogut tenir accés a l'interior de la Cova per la dificultat del camí | 78|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69625 | Cova de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu-1 | <p>BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. SERRA I GARCIA, J. (1983) 'Dues coves sepulcrals a la comarca d'Anoia' a Miscel·lània Aqualatensia/3. Igualada. CECI. Pàg.57-81. VIDAL, L.M. (1911)'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona</p> | Cal dir que aquest lloc és molt difícil de resseguir perquè ha crescut mlta vegetació que impideix passar per molts llocs i pot haver cobert l'entrada a la cova. | <p>Cova situada a la cinglera de costat dret de la riera de Carme voltada de bosc, a la partida de Noranta. Es troba molt prop de la Cova del Mallorquí, i a prop de la Font de Noranta, també anomenada Noranta de Baix, i que, segons les anotacions que figuren a l''Atles' d'Amador Romaní, conservat al Museu de Capellades, està enlairada a l'esquerra, sobre el camí que mena a La Torre de Claramunt, en un bloc de conglomerat, tallat, situat a l'esquerra, tocant el camí que indica el lloc d'accés a la cova. Amador Romaní va explorar aquesta cova l'any 1916 i, segons dades facilitades per ell mateix, s'hi van recollir ossos humans, sílex i ceràmica en superfície (en l''Atles' només s'especifica el sílex: 'un fragment de ganivet retocat' i 'un taló de làmina'). Segons les dades facilitades per Amador Romaní, es podria assegurar que es tracta d'una cova d'enterrament col·lectiu. També es fa difícil establir una cronologia; Romaní la catalogà com una cova del neolític final. A causa d'una sèrie d'informacions contradictòries i de l'embrossat del lloc.CC.AA (1991)</p> | 08286-10 | Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Amador Romaní va explorar aquesta cova l'any 1916. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, la cova no va poder ser localitzada. L'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, es va intentar localitzar la cova a partir de les dades que donava Amador Romaní i es va rastrejar la zona de la cinglera on se suposava que devia trobar-se aquesta cova, però va ser impossible localitzar-la. Cal dir que aquest lloc és molt difícil de resseguir perquè ha crescut molta vegetació que impedeix passar per molts llocs i pot haver cobert l'entrada de la cova. CC.AA. (1991)</p> | 41.5437200,1.6642100 | 388585 | 4599979 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Durant la realització el Mapa de patrimoni no s'ha pogut tenir accés a l'interior de la Cova per la dificultat del camí | 78|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69626 | Cova sepulcral de Noranta o Moranta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-sepulcral-de-noranta-o-moranta | <p>BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. VIDAL, L.M. (1911)'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona</p> | <p>Per accedir a aquesta cova cal situar-se en el cementiri de la Torre de Claramunt i continuar en direcció nord per un carrer fins desembocar en un camp de conreu que cal travessar fins arribar on acaba la plana i s'inicia el descens vers la riera. En el límit entre la plana i el pendent, on hi ha construïts xalets de la urbanització, es trobarà un caminet que baixa pel pendent en direcció est; pocs metres més enllà es troba la cova, en un punt on aflora la roca de la cinglera, voltada de terra i pins. La cova queda uns 2-3 metres per sota de la plana. Es tracta d'una cova sepulcral d'enterrament col·lectiu, orientada al nord. La cova fa 5'10 metres de llarg, 3'50 metres d'amplada i uns 1'60 metres d'alçada màxima; l'entrada té una alçada d'uns 1'45 metres. Durant la prospecció de la cova efectuada l'any 1971 per membres de la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, es documentà l'existència d'uns possibles enllosats, tot i que no conformats amb seguretat, i també s'aprecià que la cova havia estat molt remenada i que tenia una potència d'uns 20 cm, com a màxim, de terra fins a la roca. Els materials trobats en el decurs de l'esmentada prospecció i cedits a la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada són: SÍLEX: Una punta de sageta amb aletes curtes i llarg peduncle, talla bifacial amb retocs a pressió; una punta de sageta amb incipients aletes, curt trencat, amb la fulla de forma lanceolada, només amb un finíssim retoc als extrems de la peça; un fragment de peduncle d'una punta amb retocs bifacials; un petit esclat triangular sense retocar; un esclat atípic. OBJECTES D'ORNAMENT: 62 peces circulars de collaret, amb perforació central bitroncocònica, totes de petxina, amb un diàmetre que varia entre 3 i 11 cm. OSSOS HUMANS: Ossos humans sense cap mena d'ordre, en la quasi totalitat de la superfície de la cova i pertanyents a diversos individus. Entre incisius, canins i queixals sumen un total de 1035 unitats. D'aquestes, unes 220 són de llet. Fragments de cranis, húmers, etc. MONEDES: 28 monedes de bronze, 'dineros' de l'any 1711 de Felip V, IV d'Aragó. CERÀMICA: Fragments pertanyents a formes hemisfèriques, carenades, ovoides, exvasades; vores verticals, lleugerament entrades, exvasades i enfora; llavis arrodonits o plans; fons plans; desgreixants de quars, mica daurada, pissarra i fibres vegetals; la majoria allisades interiorment i exteriorment; corresponents a vasos petits, mitjans i grans; la majoria dels fragments són llisos, però un d'exvasat porta dos cordons horitzontals i paral·lels, impresos. També un fragment amb una decoració al llavi, consistent en impressions transversals i paral·leles. El gruix de les parets varia de les més primes (d'uns 2 mm) a les més gruixudes (d'uns 17 mm). Les carenes són, en general, a la part medial de les peces. Es tracta, doncs, d'una cova sepulcral d'enterrament col·lectiu amb una cronologia típica de l'edat del bronze, però també amb la possibilitat d'una etapa eneolítica o calcolítica. Les tres etapes fonamentals de l'edat del bronze queden ben clares en aquesta cova: un bronze antic amb els bols i formes hemisfèriques, urnes de fons pla, amb un típic material lític i d'ornament; un bronze mig amb vàries formes carenades; i un bronze final amb vores enfora i exvasades, a més de típics motius decoratius. CC.AA. (1991)</p> | 08286-11 | Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Durant la prospecció de la cova efectuada l'any 1971 per membres de la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, es documentà l'existència d'uns possibles enllosats. L'any 1991, durant la visita a la cova amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de l'Anoia, es pogué observar que la cova estava en bones condicions, malgrat estar molt a prop d'un nucli de població. És probable que no quedi en el seu interior cap resta de sediment intacte, ja que no es va poder apreciar cap resta arqueològica en superfície. CC.AA. (1991)</p> | 41.5392200,1.6594000 | 388176 | 4599486 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La ubicació del material de la cova es troba a la secció Arqueològica del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Arxiu Antropologia/núm.de referència:9 Secció Arqueologia del CECI/núm. de referència: P-43 i M-54 | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69627 | La Garsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garsa | <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàg 202-203</p> | IV aC-X dC | Actualment l'indret on es trobava el jaciment ha estat convertit en un gran pla sembrat de vinya. El terreny ha estat aplanat per tal de poder plantar els ceps i permetre el pas de la màquina. Cap de les estructures descrites a la carta arqueològica s'ha pogut reconèixer. | <p>Segons Amador Romaní, que visità aquesta sepultura l'any 1915 (el 1919 fou destruïda), aquesta estava situada en el lloc anomenat La Garsa, a les Terreres del Ramonet. La sepultura estava excavada al travertí (tapassot), no tenia coberta i era neta de terra. Romaní hi recollí unes dents humanes i uns ossets al seu entorn. La sepultura tenia la forma humana (antropomorfa), estava orientada a l'oest i feia 2 metres de llarg, 0'45 metres d'ample a la capçalera (espatlles de l'esquelet), entre 0'10 i 0'20 metres a l'extrem dels peus i 0'25 metres de fons. Romaní afirma que en aquest lloc hi va recollir ceràmica l'any 1924. En els lligalls d'Amador Romaní conservats al Museu de Capellades es conserven uns dibuixos d'uns fragments de ceràmica de difícil classificació. Hi figura la data d'exploració: any 1915, a càrrec del Sr. Amador Romaní. Aquest autor, després de la visita efectuada l'any 1915, catalogà la sepultura com d'època indeterminada, indicant, però, que era de tipus olerdolà. En un manuscrit inèdit, conservat en els seus lligalls, consta que s'hi van recollir els següents elements: un morter de pedra, sis fragments de 'tegula', tres fragments de vores de vasos sense identificar, un fragment de vora de 'dolium', un fragment de crani humà i varis fragments d'ossos humans pertanyents a les extremitats. Segons les dades aportades per Romaní, es tracta d'un enterrament excavat al travertí, antropomorf, amb el cap arrodonit, angles i peu també arrodonits, típic dels segles IX-X. Durant la visita al jaciment, el novembre del 1984, efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap tipus d'enterrament, però sí que es trobaren molts fragments superficials de 'tegula' romana que conserva corbatura a les vores, així com 'imbrices' en un camp de conreu de cereals. També es van apreciar molts fragments de 'dolium' i de parets d'àmfora romana. Es pogué comprovar una forta acumulació d'aquests materials en els marges dels camps. No es localitzà cap tipus d'estructura visible superficialment. Aquest jaciment es tracta, doncs, d'una sepultura alt-medieval que segurament ha desaparegut, i un lloc d'habitació sense estructures visibles, d'època romana. L'any 1991, durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s'observà com en els camps de conreu predomina la ceràmica romana i en un tros de terreny erm entre camps, a la dreta del camí que mena a la casa, es troben nombrosos fragments de tègula romana. En el tall del terreny del costat dret del camí que porta a la masia, a l'alçada de la tanca que la rodeja, es veuen unes bossades de sediments amb fragments de ceràmica grisa medieval i restes de cendres. Per la forma d'aquestes bossades es pot afirmar que es tracta d'un camp de sitges. CC.AA (1991)</p> | 08286-12 | Pla de la Garsa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment visitat per Amador Romaní el 1915. . Durant la visita al jaciment, el novembre del 1984, efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap tipus d'enterrament, però sí que es trobaren molts fragments superficials de 'tegula' romana que conserva corbatura a les vores, així com 'imbrices' en un camp de conreu de cereals. L'any 1991, durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s'observà com en els camps de conreu predomina la ceràmica romana i en un tros de terreny erm entre camps, a la dreta del camí que mena a la casa, es troben nombrosos fragments de tègula romana El 2003 van tenir lloc algunes prospeccions durant el desdoblament del gasoducte Subirats-Òdena. El mateix any es va dur a terme una nova intervenció de consolidació i rebliment indefinit d'estructures arqueològiques: bassa ibèrica i rases de vinya. CC.AA. (1991)</p> | 41.5281300,1.6757700 | 389523 | 4598234 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69627-foto-08286-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69627-foto-08286-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69627-foto-08286-12-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els materials del jaciment es troben ubicats a Museu de la pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Núm. de referència 309. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69629 | Sitges de can Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-can-pasqual | <p>Can Pascual està ubicat a l'esquerra de l'antic camí ral, en començar la Torre Baixa, poc després de deixar Capellades, tot anant cap al veïnat de La Rata. Per accedir a al jaciment cal pujar per un curt camí serpentejant que es troba a la dreta del carrer Torre Baixa, poc abans d'arribar al conjunt de Cal Roda. També es pot anar des del carrer Miramar de la urbanització el Pla de la Torre. Segons informació extreta de l''Altes' d'Amador Romaní, conservat al Museu de Capellades, el mateix Romaní l'any 1917 visità unes sitges localitzades a Can Pascual, a la Torre Baixa, una d'elles situada al nord de la masia i l'altra a dins d'aquesta, en el corral, sense especificar més. Arran de la visita a aquest lloc efectuada l'any 1984 amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, els propietaris de Can Pascual informaren que realment havia existit una sitja al costat nord de la casa, però que el lloc ja no es coneix, car possiblement la sitja està tapada o amagada per la brossa, en un turonet a uns 30 metres al nord de la casa. De les sitges de l'interior del corral no en donaren raó. Durant la visita, també es comprovà que hi havia terra i palla, amagant molt possiblement les esmentades sitges. Cal dir que amb aquestes dades es fa molt difícil establir la cronologia del jaciment. CC.AA. (1991)</p> | 08286-14 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Amador Romaní va visitar aquestes sitges el 1917. L'any 1991, durant la visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es van veure indicis de les sitges visitades per Amador Romaní, tot i que existeix la possibilitat que quedin restes sota el nivell actual del sòl. CC.AA. (1991)</p> | 41.5386100,1.6860900 | 390401 | 4599384 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69629-foto-08286-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69629-foto-08286-14-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 69630 | Turó de la Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-torre-nova-0 | <p>ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàg. 202-203</p> | XVII-X a.C | <p>El Turó de Torre Nova està situat a prop de la vila de Capellades i a la seva part NO, al costat dret de la carretera d'Igualada a Vilafranca del Penedès, a uns 200 metres abans d'arribar al trencall que porta a Martorell. La part plana d'aquest turó, on hi ha el jaciment, havia estat conreada; Amador Romaní esmenta bancals abandonats i afirma que no massa temps enrere l'indret s'havia convertit en un abocador municipal de deixalles. Quan es realitzà la fitxa del jaciment, la zona estava molt degradada. A. Romaní va detectar en aquest indret dues alineacions de pedres; la primera en direcció sud amb una longitud de 50 metres, i la segona amb una direcció NO i una llargada d'uns 90 metres; en un extrem d'aquesta última hi aprecià els fonaments circulars d'una torre (murs a base de dues filades de pedres amb una amplada de 0'90 metres). També esmenta una pedra dreta, situada a l'interior de l'angle format pels dos murs, de 0'90 metres d'alçada per 1'25 metres d'amplada per 0'50 metres de gruix. A. Romaní no recollí cap tipus de ceràmica ni element arqueològic. Vaello i els seus col·laboradors van recollir ceràmica rodada (poca) i sílex en uns bancals abandonats, però després d'explorar una cova (la de Torre Nova) que es localitza a la cinglera, van arribar a la conclusió que els materials provenien de la part superior, del planell, aleshores decidiren explorar-lo amb més intensitat i detectaren 'algunes irregularitats cobertes de terra i pedres' que identificaren com un possible poblat, del que trobaren ceràmica no rodada com la de la cova i de la qual se'n desconeix la ubicació o destí. Segons l'article de Vaello i col·laboradors, els materials trobats van ser els següents: - Varis fragments de ceràmica de superfície brunyida, llises i grolleres, decorades amb diversos motius (cordons impresos amb digitacions, mugrons i solcs acanalats). Vores exvasades i llavis bisellats, un fons pla i una nansa vertical tipus pont. També, segons els mateixos prospectors, un fragment de nansa d'àmfora romana, un fragment de 'tegula' romana i sis fragments de ceràmica gris medieval. Quant a pedra, es van recollir quatre gratadors de sílex i un burí i tres nuclis del mateix material; també un fragment de destral polida de diorita i un tros de pedra de molí de mà d'arenisca. A la vista d'aquests materials, cal suposar que el lloc estaria habitat en una etapa del Bronze Final III català, és a dir, entre els anys 900-650 aC aproximadament. CC.AA. (1991)</p> | 08286-15 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment descobert per Amador Romaní a principis del segle XX. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1984, es van recollir dos fragments de ceràmica: un decorat amb dos cordons impresos i vora exvasada i l'altre decorat amb simples incisions. És possible, doncs, confirmar la cronologia esmentada. No es pogueren localitzar els murs descrits ja que el lloc era cobert amb deixalles i terra. Només s'aprecià, a l'extrem nord, unes pedres amb una disposició especial (restes dels murs?). Amador Romaní, a la revista 'Penedès', la va catalogar com una estació d'època indeterminada. En la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1991, els arqueòlegs afirmen que aquest indret durant anys havia estat l'abocador municipal de deixalles de la Torre de Claramunt. Quan l'Ajuntament del municipi va decidir dignificar aquest lloc, segons els varen informar, no sols es van endur les deixalles, sinó que també varen rebaixar el nivell del turó en aquest sector. Quan els arqueòlegs varen anar a visitar la zona, la plana estava coberta per una capa de vegetació que va dificultar la tasca de localització de restes. No varen localitzar cap fragment de material en superfície. Malgrat totes les agressions que ha patit aquest jaciment, és possible que encara resti una part conservada per sota del nivell actual del sòl.CC.AA. (1991)</p> | 41.5336200,1.6802000 | 389902 | 4598838 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69630-foto-08286-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69630-foto-08286-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69630-foto-08286-15-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lloc d'ubicació del material: Arxiu Arqueologia del CECI /núm.de referència 306 | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69632 | Necròpolis al peu de la carretera entre la Pobla i Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-al-peu-de-la-carretera-entre-la-pobla-i-capellades | <p>CC.AA. núm 12250</p> | V-X | Actualment l'entorn del jaciment ha estat molt remogut i per l'extracció de pedra i la vegetació que ha crescut. Piles de pedra ocupen l'espai i impossibiliten la correcta observació. | <p>En aquest lloc es poden observar les restes de tres tombes excavades a la roca de travertí. Es tracta de dos peus o dos capçals, arrodonits i orientats cap a l'oest. Un d'ells es conserva molt precàriament i els altres dos són fàcilment identificables. Aquestes tombes estaven senceres anys enrere, però els treballs d'extracció de roca de travertí per a la construcció les han escapçat i amenacen la seva conservació. Establir la cronologia d'aquest tipus de tombes és una empresa difícil, i més quan no hi ha hagut la possibilitat de practicar-hi cap intervenció arqueològica. De tota manera, i en base a altres jaciments amb tombes similars, cal apuntar dos límits cronològics clars: segles IV-V dC i segles IX-X dC, és a dir, entre un moment tardoromà i l'alta edat mitjana. CC.AA. (1991)</p> | 08286-17 | Urbanització Ca l'Anton. (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Notícia del jaciment donada per Joan Jordi Enrich del CECI.</p> | 41.5377800,1.6801600 | 389905 | 4599299 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69632-foto-08286-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69632-foto-08286-17-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69633 | Els Frígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-frigols | <p>AA.DD. (2003) Informe de l'excavació arqueològica per la construcció del gasoducte Subirats-Òdena. Generalitat de Catalunya.</p> | I aC-X dC | Actualment és un camp de conreu i no s'aprecia cap resta a simple vista | <p>En aquest lloc s'han documentat 28 estructures arqueològiques retallades a la roca, 7 de les quals són atribuïbles a sitges d'emmagatzematge de cereals d'època ibèrica tardana o romano republicana reblertes al segle I a C. Tres d'elles són concavitats poc profundes de planta circular possiblement utilitzades com basament de grans gerres d'emmagatzematge romanes (dolium), 10 són sepultures d'inhumació tardoromanes o altmedievals -de fossa simple excepte una de caixa de lloses-, i la resta són retalls i rases de vinyes. Aquestes estructures corresponen a tres moments d'ocupació de l'espai: 1. Ocupació en època ibèrica, representada per sitges i estructures negatives de planta circular de dimensions més reduïdes. Pel que fa a les sitges, es tracta d'estructures negatives de planta circular, amb unes dimensions i tipologies variades. La gran majoria són retalls amb una boca de 56 a 146 cm i unes parets que es van obrint fins a la base, on arriben a tenir una amplada d'entre 60 i 240 cm. També ha aparegut una sitja amb les parets molt més verticals i que es va tancant lentament sense fer panxa. Dues d'aquestes sitges es comunicaven entre elles per un forat gairebé a la base de la sitja i que va aparèixer tapiat per pedres molt ben encaixades. Alhora també van aparèixer estructures negatives de planta circular però poc profundes, de 30 a 45 cm, i amb un diàmetre que oscil·la entre 65 i 90 cm, les parets són verticals. Probablement es tracta d'estructures per encaixar-hi algun tipus de recipient tipus dòlies. Tant les sitges com les estructures més petites es trobaven farcides per un estrat molt similar, format per terra fosca i gran quantitat de pedres de travertí. Aquesta fase d'ocupació ha deixat molt pocs materials i els que han aparegut estan molt fragmentats, la ceràmica més abundant ha estat la feta a mà o a torn lent de pasta vermellosa, de la que només han aparegut formes tancades tipus olla. També ha aparegut ceràmica feta a torn, oxidada ibèrica i algun fragment de ceràmica reduïda, així com fragments de tègula romana plana i dòlia, tot i que en petit nombre. El material lític recuperat correspon a tapes de sitges, fetes amb travertí, de planta circular, i dos fragments de molí barquiforme fet amb granit. També han aparegut algunes pedres aparentment d'esmolar. Tot i situar-se a uns 70 metres del jaciment conegut com a Pla de les Sitges del Cameró, sembla que tots dos punts formarien part d'un mateix conjunt, ja que la tipologia i cronologia d'ambdós jaciments són molt similars. 2. Utilització de l'espai com a necròpolis, que podria ser d'època tardoromana o medieval. D'aquesta fase s'han documentat un total de 10 tombes que apareixen distribuïdes de forma ordenada, en bateria i amb una orientació sud-oest nord-est. N'hi ha dues que apareixen separades de la resta. Les tombes són gairebé totes infantils o d'individus joves. L'estat de conservació de les restes humanes és molt precari, segurament a causa de l'acidesa del terreny i tots els cossos recuperats estan molt malmesos. En la majoria dels casos només han aparegut part de les extremitats i alguns fragments de crani. Totes les sepultures tenen unes dimensions similars: 150 cm de llargada, 60 cm d'amplada i en algun cas arriben fins els 180 cm de llargada. Tipològicament les tombes es poden dividir en dos grups: les de fossa simple, que són la majoria, i les de caixa de lloses. 3. Rases de vinyes d'època moderna. Quant a les rases de vinya, aquestes estan relacionades amb les tasques agrícoles en època moderna, ja que en el seu interior s'han localitzat alguns fragments de ceràmica vidriada.CC.AA (1991)</p> | 08286-18 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment descobert durant les prospeccions realitzades amb motiu de les obres del gaseoducte que transcorre de Subirats a Òdena, en el tram VB-175 i VB-176. Desprès de l'excavació es va emetre la resolució del director general del Patrimoni Cultural, de data 4 d'agost de 2003, per la qual s'autoritzava l'eliminació parcial de les restes arqueològiques del jaciment de Frígols.</p> | 41.5393000,1.6755500 | 389523 | 4599474 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lot de material arqueològic: fragment eina/instrument ubicat al Museu Comarcal i de la Pell de l'Anoia amb el núm de registre 4774 | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69656 | Cal Cubé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cube | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XVIII-XIX | <p>Restes d'antic mas enderrocat i desaparegut, la superfície del qual es troba actualment ocupada pel bosc. El mas es troba al cim d'un turó antigament conreat i ocupat per vinya, ja que en tot l'entorn de la muntanya s'observen feixes de paret seca, antigament ocupades per la vinya, l'olivera i altres arbres productius. Pel que fa a les restes del mas, es reconeix una planta quadrangular de petites dimensions, amb subdivisions interiors. El tram que conserva més alçada és el situat al cantó nord-oest, que permet observar un carreuat irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars més ben tallats. L'accés al mas podia haver estat a la façana de llevant, que és la que dóna al caminet que ascendeix el turó.</p> | 08286-41 | Pla de Cal Vilaseca (08789 Vilanova d'Espoia) | <p>Es desconeix l'origen d'aquest mas, tot i que podria tractar-se d'una construcció del segle XVIII, apareguda arran de l'expansió del conreu de la vinya. Les dimensions reduïdes de l'edifici i la seva ubicació podrien fer pensar en un mas de caràcter rabassaire. Possiblement devia quedar abandonat a començaments del segle XX, fruit de la crisis produïda per la fil·loxera i la desaparició de la vinya.</p> | 41.5242400,1.6439100 | 386858 | 4597843 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69656-foto-08286-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69656-foto-08286-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69656-foto-08286-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69658 | Cal Llupià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llupia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XVIII-XX | Les parets actuals encara mantenen una alçada superior als dos metres, però corre el perill d'un esfondrament ràpid del conjunt de les estructures. | <p>Restes de l'antic edifici que es corresponia a la masia de Cal Llupià. Les restes permeten identificar una construcció de planta quadrangular aixecada al cim d'un petit turó, aprofitant el desnivell natural del terreny, al peu del camí de Vilanova de l'Espoia. Es tracta d'una construcció aixecada a la planta baixa en mur de mamposteria irregular utilitzant la pedra local, amb les cantonades i les obertures reforçades per carreus més ben escairats i disposats ordenadament. Pel que fa al nivell del primer pis, la construcció s'aixecava en tapia. La teulada de la casa ja no existeix, però cal pensar que es cobria a dues aigües i comptava amb planta baixa i primer pis. La façana principal estava orientada a ponent, encarada al camí i comptava amb un cos de planta quadrangular adossat, ocupant el costat dret de la façana. Possiblement aquest cos estava destinat a feines agrícoles. La porta principal s'obria al centre de la façana i consistia e un portal fet amb dovelles de pedra sense treballar, formant un arc molt rebaixat. A sobre d'aquest portal, coincidint amb el primer pis s'obria un gran finestral que es devia correspondre a un balcó. A la part del darrera de la casa, aprofitant el desnivell del terreny, s'adossava un altre cos destinat a espai agrícola. Aquest espai inclou un gran dipòsit, possiblement una cisterna d'aigua amb les parets protegides per lloses de pedra.</p> | 08286-43 | Collet de Morei (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Tot i que segurament es tracta d'un mas més antic, la primera referència documental del mas que es té fins al moment és del segle XVIII. El 1716 era propietat de Toni Llupià i l'indret on es trobava la casa era anomenada el Serralet de sobre la font del Riu d'Agost. En aquesta data la casa comptava amb una cuina, estable, sala i una habitació. El 1736 era propietat de Maria Llupià, i el 1786 de Felix Llupià. Va estar habitada fins a començaments del segle XX, moment en el qual els seus propietaris la van abandonar i va començar a degradar-se.</p> | 41.5225000,1.6685400 | 388910 | 4597618 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69658-foto-08286-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69658-foto-08286-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69658-foto-08286-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69659 | Cal Camaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camaro | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XVII-XX | La casa no està habitada i corre un perll de degradació important | <p>Edifici de planta trapezoïdal format per tres cossos annexos i un mur de tancament que es prolonga a llevant de la casa formant un pati interior. Es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Tot el conjunt s'aixeca sobre un petit turonet que domina el riu Anoia, a l'extrem de llevant del terme municipal. Malgrat tot, es tracta d'un indret molt modificat degut als moviments de terra, l'extracció de pedra ben bé a tocar de la casa i el pas de la carretera. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de parament irregular amb les obertures reforçades amb carreus més ben escairats i disposats de manera més ordenada. És possible que el cos de ponent de la casa estigui en part aixecat en tàpia, ja que sembla un afegit destinat a corral i feines agrícoles. La façana principal es troba encarada a migdia i no presenta obertures treballades. L'accés a la casa es realitza mitjançant una senzilla porta rectangular situada en un extrem de la façana principal. A nivell de primer pis s'obren dues finestres rectangulars molt senzilles. L'accés al pati interior es realitza mitjançant un portal format per una llinda monolítica que crea un arc molt rebaixat. Actualment el mur d'aquest tancat ha caigut en alguns trams i la vegetació ha crescut a l'interior del pati impossibilitant l'accés. Amb tot, cal pensar que a la façana de llevant, que dóna a l'interior el pati es devia obrir alguna porta de comunicació amb l'interior de la casa. Pel que fa a la resta de façanes, destaquen algunes petites obertures o finestrons a nivell de primer pis. A la façana posterior de la casa, encarada a llevant és on més es pot apreciar la diferenciació de cossos de la casa, observant-se el diferent parament i la unió dels dos cossos que conformen la vivenda sota el carener de la casa. El cos de ponent de la casa té un accés independent, mitjançant una senzilla porta al mur de ponent i es troba parcialment arrebossat amb ciment.</p> | 08286-44 | Urbanització Ca l'Anton (Mas El Camaró, s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es tracta d'una de les masies històriques del terme de La Torre de Claramunt. La presència de dos importants jaciments en les rodalies immediates de la masia fa pensar en la continuïtat de l'ocupació del turó des de temps alt-medievals que tenen la seva darrera expressió en la consolidació de la masia. Una prova més de l'antiguitat del mas és el fet d'haver donat nom a tota una partida dins del terme, així com a un torrent i una font. Tot i els precedents medievals, l'edfici actual sembla una construcció de caràcter popular, aixecada en diverses fases entre els segles XVII-XVIII. El mas devia abandonar les dècades centrals del segle XX, entrant en una fase important de degradació arquitectònica.</p> | 41.5380200,1.6796500 | 389863 | 4599327 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69659-foto-08286-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69659-foto-08286-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69659-foto-08286-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Als voltants de la casa s'observa una gran escampada de pedra treballada no sabem si procedent de la casa o no. Es tracta sobretot de llindes monolítiques amb rebaixos i restes de cantonades treballades. Destaca especialment el que pot haver estat el carreu treballat d'algun guardapols d'una finestra. Es tracta d'un element molt treballat format per una orla de flors i heures, protegida per arquacions i coronada per un espai que podria estar destinat a un escut. Caldria una recerca en profunditat per veure si es poden relacionar aquests elements amb el mas. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69692 | Font de Frígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-frigols | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | L'accés a la font es fa mitjançant unes petites escaletes, però no està indicat i si no es coneix la ubicació és molt difícil de trobar. Per altra banda, la vegetació ha envaït bona part de l'entorn i amenaça amb tapar definitivament l'indret. | <p>Font ubicada al marge d'un dels camins rurals que des del Pla de les Sitges pugen al Coll de Frígols, en un revolt emboscat. L'aigua neix al peu de la muntanya, arran de terra, i la com a element arquitectònic la font consisteix en fragment de mur de maó de 40 cm d'amplada per 110 d'alçada, que s'arrambla a la paret. El doll d'aigua s'escorre a través d'un petit canal metàl·lic arran de terra que recull l'aigua en una pica de terra oberta directament al sòl de 30 cm de fondària.</p> | 08286-77 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es tracta d'una de les fonts tradicionals ubicada al peu del coll de Frígols utilitzada per la pagesia local que conreava els camps dels voltants. Tot i que pot tenir un orígen antic, la construcció actual és fruit d'una adequació de la dècada del 1970 feta pels propietaris d'un camp veí.</p> | 41.5346200,1.6741300 | 389397 | 4598956 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69692-foto-08286-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69692-foto-08286-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69692-foto-08286-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrqiue | 119|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69698 | Torrent del mas d'en Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-mas-den-ponc | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | Es tracta d'un torrent molt perdut en els seus primer trams. La part baixa del torrent ha estat força desconfigurada. | <p>Torrent estacional que neix al turó de la urbanització de les Pinedes de Ca l'Armengol i baixa en direcció a llevant fins a la vall de l'Espoia. A 'alçada del nucli urbà de Vilanova de l'Espoia desgüassa en el torrent del Manou. Es tracta d'una torrentera que depen molt de la pluviometria anual, portant aigua nomès en ocasions de plujes abundants. La seva llera és molt estreta i la manca d'aigua permanent impideix una vegetació pròpia d'un bosc de ribera. Un cop a la vall, el torrent es troba canalitzat en alguns trams, al seu pas pels camps de conreu. Es tracta d'una canalització feta excavant el propi llit del torrent, però deixant-lo a la vista.</p> | 08286-83 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El nom de torrent de Mas d'en Ponç es degut a que neix en les proximitats de l'antic Mas d'en Ponç.</p> | 41.5156200,1.6475300 | 387145 | 4596881 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69698-foto-08286-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69698-foto-08286-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 69703 | Antic pont de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | Actualment el pont es troba en desús i totalment cobert per la vegetació. La seva alçada és lleugerament inferior a la del pont actual, que s'aixeca just a tocar del vell, fent que sigui un element molt difícil de veure. | <p>Antic pont de la carretera que antigament unia el poble de Vilanova d'Espoia amb el nucli de Capellades, salvant el desnivell ocasionat pel torrent del Manou. Es tracta d'una construcció aixecada en pedra picada de mida regular que forma un mur de paredat comú, amb pedres naturals sense picar, colocades en verd amb mescla de calç i grava. El pont conforma una gran arcada de mig punt que salva el desnivell del congost que crea el torrent del Manou, just al peu del turó s'aixeca en nucli de Vilanova d'Espoia. La seva amplada és d'uns 4 m. aprox. I la seva llargada és de 25 m. Als extrems de l'arcada l'estructura es reforça ambdues rafes atalussades, un per cada banda, adossades al mur. Per sobre del pont transcorria l'antiga carretera.</p> | 08286-88 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La construcció de l'antic pont d'Espoia es paral·lel a la construcció de la carretera de Vilanova d'Espoia a Capellades, que devia substituir el camí tradicional d'Espoia. L'objectiu de la construcció de la carretera i el pont tenia com a objtectiu facilitar el trànsit rodat, a diferència de l'antic que camí que nomès permetia el transport d'abast. La construcció de la carretera i el pont devia tenir lloc a finals del segle XIX o començaments del segle XX.</p> | 41.5157600,1.6589400 | 388097 | 4596882 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69703-foto-08286-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69703-foto-08286-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al fons de l'AMFI dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) es conserva una fotografia amb núm. de registre 00981, de data 1927, on es pot observar el pont antic de Vilanova d'Espoia i la carretera vella, abans de la construcció del pont i la carretera nova. (fitxa 129) | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69705 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-19 | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M. (1991) La Comarca de l'Anoia en les descripcions de viatgers moderns (1494-1834). Consultat el 28/5/13 a http://www.cch.cat/pdf/torras_02.pdf</p> | XV-XIX | <p>Fragment d'antic camí ral que travessava el terme de La Torre de Claramunt en sentit NO-SE, seguint la vall del riu Anoia. Aquest fragment formava part de l'antic camí d'Aragó, que des de Barcelona i Martorell es dirigia cap a Igualada seguit la vall del riu Anoia. En arribar a Capellades el camí es dirigia fins a la Font de la Reina, en terme de Capellades, i entrava a La Torre de Claramunt passant per davant del molí de cal Roda i seguint la línia de l'actual carrer de La Torre Baixa, i seguia a través del barri de la Rata, ja en terme de La Pobla de Claramunt. Actualment les traces de l'antic camí ral s'han convertit en el carrer principal del barri de La Torre Baixa, amb edificis a banda i banda. Es tracta d'un carrer asfaltat que vertebra el barri en sentit N-S.</p> | 08286-90 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Existeixen testimonis de l'existència de l'antic camí ral d'Aragó al seu pas per Igualada en relats de viatgers del s.XV. La presència d'aquest camí era vital per l'economia i les comunicacions del regne i ha deixat la seva empremta en la toponímia local d'algunes poblacions properes com Vilanova del Camí. TORRAS (1991: 6). El pas del camí ral va ser de vital importància per la comercialització del paper produït a les fàbriques del terme i com a eix de sortida de tots els productes agropecuaris, especialment durant el segle XIX. El barri de La Torre Baixa va créixer al segle XVIII al peu del camí ral, amb les cases arrenglerades seguint el seu traçat. Fins al segle XX, momoent de construcció de les carreteres actuals, el camí va ser la principal via de comunicació del terme i de zona, tant pel trànsit de viatgers com a via d'importació i exportació de mercaderies.</p> | 41.5388400,1.6869700 | 390475 | 4599409 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69705-foto-08286-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69705-foto-08286-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69705-foto-08286-90-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69720 | Festa Major d'Hivern de la Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-la-torre-de-claramunt | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVI-XXI | <p>Aquesta festivitat té lloc per Sant Joan Evangelista, el dia 27 de desembre. Tradicionalment era una festivitat de caire lúdic i religiós, amb la celebració d'una missa solemne a l'església parroquial de Sant Joan Baptista i a la tarda amb celebració de ball públic. El ball de la tarda acostumava a celebrar-se en un local ubicat al carrer de La Torre Nova, conegut popularment com 'El centre', que va ser ensorrat a la dècada del 1980. Actualment la festa major d'hivern es continua celebrant però amb molt poca afluència degut a la seva situació al calendari desprès de la festivitat de Nadal i de Sant Esteve. Els actes locals queden reduïts a una missa solemne al matí.</p> | 08286-105 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta festivitat era similar a la Festa Major d'Estiu, però a diferència de l'anterior, només durava un dia. L'antiguitat de la festa pot remuntar-se als segles XVI-XVII, moment de consolidació de les festes majors.</p> | 41.5336600,1.6584300 | 388086 | 4598870 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 69745 | Forn de calç de Coll de Mata / del Tino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-coll-de-mata-del-tino | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | La vegetació està ocupant l'espai dels forns impedint l'accés i degradant molt les estructures. | <p>Estructura formada per dos antics forns de calç i les restes de dos edificis ubicats a tocar, que feien les funcions de magatzems i edificis auxiliars. Tot el conjunt es troba situat a la falda de la muntanya del Turó de la Casa Blanca, que forma part de la muntanya de Mata, i es troba a la part superior anomenada del Coll de Mata. La orientació del conjunt és a migdia, davant del Pla de Mata. Actualment s'aprecia l'estructura dels forns semisoterrats, aprofitat l'estructura de la pròpia muntanya. Exteriorment guarden una planta quadrangular, mentre que interiorment, la planta és circular. Cap dels dos conserva la coberta, que tot sembla indicar era feta en pedra en forma de falsa volta. Un dels forns conserva fragments de pissarra barrejats amb l'enderroc del sostre, la qual cosa indica que potser tenien una coberta exterior de lloses de pissarra. La construcció de tots dos era en mur de mamposteria irregular aixecat amb pedres irregulars de mida força gran, amb una capa d'arrebossat amb morter de calç a l'exterior. L'arrebossat interior del forn és fruit de la pròpia crema de calç. El forn situat més a ponent és el que con serva millor les seves estructures, amb una boca d'accés de 2,00m d'alçada per 1,34 m d'amplada i un gruix de mur de 1,30. L'interior dibuixa una planta lleugerament ovalada de 5,60m d'amplada per 5,70m de llargada. L'alçada és de 10,80 m. El segon forn, situat a llevant de l´anterior, manté una estructura similar, però l'excés de vegetació a la porta i una esllavissada ha impedit l'accés a l'interior. A llevant dels dos forns es localitzen dos edificis. Es tracta de dos coberts que s'aixequen aprofitant el pendent de la muntanya. Un d'ells és un cobert fet amb maó, que es troba molt malmès. El segon és una caseta que es podia haver fet servir de magatzem. És de planta rectangular i es cobreix amb una mitja volta feta amb maó. Es troba totalment arrebossat amb ciment pòrtland a l'exterior.</p> | 08286-112 | Coll de Mata (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en un pou que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d'uns anys quan s'esgotaven els recursos de l'entorn el forn s'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 112), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d'Espoia. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s'havia d'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 estigueren en funcionament els diversos forns. El darrer forn en tancar va ser el del Calciner. Aquest forn era propietat del mas Manou, que l'explotava juntament amb altres socis. Un d'aquests darrers socis fou En Tino, d'on va prendre el sobrenom. .</p> | 41.5120500,1.6672800 | 388787 | 4596459 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69745-foto-08286-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69745-foto-08286-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69745-foto-08286-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Una de es darreres històries relacionades amb aquest forn té a veure amb la troballa d'un cadàver l'any 2004 que es va intentar cremar dins d'un dels forns l'estiu d'aquell any. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69746 | Forn de calç Vell de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-vell-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XIX | <p>Restes d'un antic forn de calç que poden apreciar-se al costat SE del turó on s'assenta el nucli de Vilanova d'Espoia. Es tracta de les restes d'un antic forn semiexcavat, que actualment resta a la vista. Les restes constitueixen un rebaix còncau a la paret del turó, de 3,5 m. d'alçada que conserva el revestiment de calç, fruit de les successives cuites. A la part superior de les restes s'aprecien algunes fileres de pedra que podrien haver format part de la cúpula de tancament. Als peus de les restes també són apreciables algunes piles de pedruscall que semblen part de l'estructura caiguda del forn.</p> | 08286-113 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en un pou que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d'uns anys quan s'esgotaven els recursos de l'entorn el forn s'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 20), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d'Espoia. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s'havia d'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 el forn va estar en funcionament. Hores d'ara es desconeix quin era el sobrenom amb el que es coneixia aquest forn. Els darrers treballadors de la calç d'Espoia no han sapigut donar raó del seu funcionament, ja que el que es trobava en funcionament al segle XX era el veí forn nou. (fitxa 114). Aquesta dada fa pensar que es tracta d'una estructura molt antiga que podria ser datada al segle XIX, sent abandonant a començaments del segle XX, moment en el que es devia aixecar el forn nou que permetia la continuïtat en l'explotació de la pedrera.</p> | 41.5162000,1.6587200 | 388080 | 4596931 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69746-foto-08286-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69746-foto-08286-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A darrera del forn, en un nivell superior del terreny, es poden apreciar les parets verticals de la pedrera. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69756 | Caseta Agrícola del Collet de Morei 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-collet-de-morei-2 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | La caiguda del sostre accelera l'estat de deteriorament de la caseta. | <p>Caseta agrícola de planta rectangular coberta a dues aigües amb teula. Els materials de construcció són la pedra disposada en carreus de mida irregular i sense desbastar i el maó que es concentra especialment a les cantonades i formant la porta d'accés a l'interior de la caseta, reforçant d'aquesta manera l'estructura. Com a element d'unió s'ha utilitzat el ciment pòrtland. La caseta guarda una orientació a migdia comptant com a única obertura amb la porta d'entrada. Es tracta d'una obertura de 1,70 m d'alçada per 87 cm d'amplada que s'acaba a la part superior amb una arc rebaixat fet també en maó, que s'escau just sota l'aler de la teulada. La meitat inferior dels brancals de la porta són fets amb carreus de diversa mida, mentre que la part superior de la porta i l'arcada són de maó. Al costat dret de la porta es conserva un fragment encimentat on es pot llegir: AÑO 1935, J.CATALA. L'interior de la caseta agrícola es troba enrunat degut a la caiguda d'una part de la teulada. S'aprecien restes d'una xemeneia en una de les cantonades.</p> | 08286-123 | Collet de Morei (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. En un dels espais de la porta es pot identificar l'any 1935 i el nom J. Català, que pt ser identificat com l'any de construcció de la caseta i el nom del propietari. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.</p> | 41.5197000,1.6730900 | 389285 | 4597301 | 1935 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69756-foto-08286-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69756-foto-08286-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69756-foto-08286-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69760 | Pont del rec de la Torre Baixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec-de-la-torre-baixa | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII | La filtració de l'aigua a provocat la desintegració de la pedra donant pas a formes similars a arcs estalatítics, però en realitat es tracta de la descomposició química de la pedra que amenaça l'estructura general del pont. | <p>Pont que salva el clot formar pel torrent del Camaró al seu tram final, just abans d'arribar al barri de la Torre Baixa i forma part d'un rec. Aquest rec transporta l'aigua d'una deu que neix a tocar de l'era de la casa de Cal Pasqual, i la transporta fins a les cases de la Torre Baixa, el molí de la Cal Roda i Cal Munné i la deixa anar al rec major. El transport es fa en sentit nord-sud i transporta aigua de boca. El pont es troba paral·lel a un altre rec i un altre pont, que és un ramal secundari del rec Major. La llargada del pont és de 29,30 m i la seva alçada és d'uns 3,5 m. Està format per quatre grans arcades el·líptiques de mides diferents que es recolzen directament al sòl. Degut a la composició calcària de l'aigua bona part de la pedra d'aquestes arcades es troba deformada i desfeta i només es pot apreciar el paredat original en alguns trams dels extrems del pont. La canal superior que transporta l'aigua es troba coberta per fragments de pedra triangulars, que protegeixin la canalització de ceràmica.</p> | 08286-127 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Segons fonts orals el pont conserva una data del segle XVIII que potser considerada com a data de construcció. Aquest moment històric coincideix amb un moment de consolidació de l'activitat paperera i amb la instal·lació de població de forma continua al barri de la Torre Baixa. Aquest rec va estar en funcionament fins a l'arribada de l'aigua a les cases.</p> | 41.5389700,1.6854100 | 390345 | 4599425 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69760-foto-08286-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69760-foto-08286-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69760-foto-08286-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Algunes fonts han comentat l'existència d'una data del segle XVIII inscrita en algun carreu del pont, que permetria ubicar amb exactitiud l'any de construcció del pont. Durant la realització del treball de camp s'ha intentat localitzar aquesta data sense èxit. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69814 | Missa de Pelegrins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/missa-de-pelegrins | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XV-XXI | <p>Aquesta tradició religiosa explica com el dia de Sant Joan a les 8h del matí es celebrava tradicionalment una missa multitudinària on era tradicional que els veïns dels pobles dels voltant (la Pobla de Caramunt, Carme, Capellades, Orpí, etc) hi assistissin. Tradicionalment, aquell dia es deixava als feligresos i assistents pujar al cambril de l'església i besar el sant. Aquesta missa tenia el caràcter d'aplec, degut a l'assistència de persones de pobles dels voltants. Desprès començava la festa major del poble i al migda es feia la missa oficial per a la resta de veïns del poble, a la qual ja no acudien els dels altres municipis. Actualment aquesta tradició es continua mantenint amb el nom de Missa de Peregrins, tot i que molt disminuïda en assistència.</p> | 08286-198 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Cal pensar que es tracta d'una tradició antiga que podria remuntar-se a finals de l'Edat Mitjana. Aquesta tradició era la única trobada que es feia al terme amb veïns d'altres termes i tenia un cert caràcter d'aplec.</p> | 41.5336700,1.6587700 | 388114 | 4598871 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 69821 | Festivitat de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-isidre-0 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XX | <p>Tradicionalment, a la Torre Alta la festivitat de Sant Isidre (15 de maig) era una festa que acostumava a guardar-se. La majoria dels homes de La Torre eren pagesos i per tant consideraven que era la seva festivitat. Era costum aquest dia menjar cargols. Les dones acostumaven a reunir-se per rentar els cargols a les dues fonts del poble: La font del Vidu (fitxa 207) i la Font del Gaià (fitxa 206). Desprès els cuinaven amb conill, botifarra i bitxo. A Vilanova d'Espoia la festivitat de Sant Isidre també es guardava per ser considerada com la festa dels pagesos. S'acostumava a fer una missa, seguida d'una petita processó per tot el poble. En ocasions podia ser amb orquestra. A la tarda s'acostumava a fer ball.</p> | 08286-205 | La Torre Alta/Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El culte a Sant Isidre com a patró de la pagesia s'anà estenent pels països catalans en època moderna i quedà consolidat entorn al segle XVIII. Aquest costum és recordat per les persones grans del nucli de La Torre Alta i es va mantenir com a tradició fins a la dècada del 1970-1980. A Vilanova d'Espoia també és recordat fins a aquestes dates.</p> | 41.5158800,1.6541600 | 387699 | 4596902 | 08286 | La Torre de Claramunt | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 69824 | Antic camí de la Torre a Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-la-torre-a-capellades | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XV-XX | <p>Antic camí que portava de la Torre de Claramunt a Capellades. El camí sortia del nucli històric de La Torre de Claramunt seguint la línia del carrer de La Torre Nova i seguia el traçat en paral·lel per la carretera BV-2134, pel seu cantó de migdia. Actualment es conserven alguns trams d'aquest camí entre la carretera i les cases. Es tracta d'un caminet d'un dos metres d'amplada de terra, que serveix d'accés a algunes de les cases unifamiliars aixecades a tocar de la carretera i a alguns camps de conreu. Des del final del carrer de la Torre Baixa, s'esten a llarg d'un kilòmetre paral·lel a la carretera BV-34 fins al km.1, on empalma amb aquesta.</p> | 08286-208 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Possiblement es tractava del camí emprat des de segles per comunicar els veïns de La Torre de Claramunt amb els de Capellades. Aquest camí va ser utilitzat fins a la dècada del 1950 en que es va construir la carretera actual.</p> | 41.5312300,1.6650200 | 388631 | 4598592 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69824-foto-08286-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69824-foto-08286-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69824-foto-08286-208-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest camí es fins al km. 1 de la BV-2134 era emprat també com antiga via pecuària per al trànsit de ramats que venien de Capellades i La Pobla de claramunt, i que travessaven el poble i es dirigien a la riera de Carme | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69863 | Fita de terme amb Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-amb-capellades | <p>AA.DD. (2006) Replantejament de la línia de delimitació entre el terme municipal de La Torre de Claramunt i els municipis colindants. Departament de Política territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | Actualment la pedra es troba tombada i l'entorn cobert amb canyís i molt remogut. Es corre el perill de que quedi moguda enmig d'altres elements de l'entorn. | <p>Fita de terme que marca la delimitació entre els municipis de La Torre de Claramunt i Capellades. Es troba encastada al terra, al peu del pendent d'una de les terrasses del terreny. Es tracta d'una zona aterrassada i aprofitada com a horts, darrera dels molins de Cal Munné i Cal Roda. Es tracta d'una fita de pedra en forma de prisma recte de base rectangular, amb la part superior arrodonida, de 0,25 cm d'amplada, per 0,40 cm d'alçada, per 0,15 cm de fons.</p> | 08286-247 | La Torre Baixa (08987 La Torre de Claramunt) | <p>Fita de terme qe pot datar-se a començaments del segle XX tot i que no s'observen elements que permetin una datació concreta. La seva funció era la de delimitar els terme de La Torre de Claramunt i Capellades. Darrerament ha estat inclosa dins del replantejament de la línia de delimitació del terme amb els seus colindants efectuat l'any 2006.</p> | 41.5375400,1.6855100 | 390351 | 4599266 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69863-foto-08286-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69863-foto-08286-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69863-foto-08286-247-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69872 | Mas el Morei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-morei | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVI-XIX | Tot el sector de migdia de l'edifici ha caigut i el bosc amenaça amb ocupar tot l'edifici. | <p>Restes de l'antic mas El Morei situades en un tros de bosc, al cap del Clot del Morei, al SO de l'estació subelèctrica. Les restes deixen entreveure un edifici de planta quadrangular orientat a ponent, aixecat en mur de paredat irregular amb pedres sense desbastar i les cantonades reforçades per carreus de mida força grossa ben tallats i treballats. El sector més ben conservat són els murs nord i llevant, i un fragment de la façana principal de ponent, que conserven una alçada aproximada de 4 m, la qual cosa dona a entendre que l'edifici comptava amb una planta baixa i un primer pis. La planta interior de l'edifici es divideix interiorment en dues grans espais separats per una arcada rebaixada realitzada en pedra que va de tram a tram de paret. Al mur nord es conserva una petita porta auxiliar de l'edifici rematada per una llinda de fusta i que es devia correspondre a una porta del darrera.</p> | 08286-256 | Collet de Morei (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Tot i que segurament es deu tractar d'un dels antics masos medievals del terme, que ha donat nom a tota una partida de bosc i terres, les primeres referències documentals es corresponen als capbreus i cadastres moderns. El 1716 era propietat de dos pubills anomenats Bas i Balegar, que vivien a Capellades, i la casa era ocupada per masovers. En aquests moments es tractava d'una casa de petites dimensions anomenada Cal Morei, que nomès comptava amb una sala, una cuina i dues habitacions. Possiblement la casa degué abandonar-se a començaments del segle XX, trobant-se actualment en estat de ruïna i en perill de desaparèixer.La propietat comptava amb forces terres de conreu i bosc, inclosa una que era anomenada La Coma de Morei, que afrontava amb els masos Vilaseca i Rossinyol.</p> | 41.5253200,1.6783200 | 389731 | 4597918 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69872-foto-08286-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69872-foto-08286-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69872-foto-08286-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69616 | Sant Salvador d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-despoia | <p>JUNYENT F. MAZCUÑAN A. (1992) 'La Torre de Claramunt' a Catalunya Romànica. Vol XIX. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.pàg.515-516. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XII | <p>L'església de Sant Salvador d'Espoia és un edifici romànic, amb algunes modificacions posteriors. La seva estructura és simple, amb una sola nau encapçalada a llevant per un absis semicircular, que s'uneix al cos principal mitjançant uns ressalts simples. L'aparell constructiu, que acusa les reformes de la restauració, és fet amb blocs de pedra de diverses mides. Els més grans i voluminosos es troben a la base. La majoria dels blocs es troben només desbastats i disposats en filades horitzontals no gaire ben definides. Tots els paraments externs són completament llisos, sense l'ornamentació característica del romànic. La nau es cobreix amb una volta de mig punt a l'interior reforçada per dos arcs torals que divideixen l'espai en tres trams. L'absis es cobreix amb una volta de quart d'esfera. Exteriorment la coberta és a dues aigües amb lloses disposades a plec de llibre. La il·luminació es fa mitjançant una única finestra oberta al centre de l'absis. Es tracta d'una finestra de doble esqueixada acabada amb un arc de mig punt adovellat. Probablement hi devia haver una altra al mur sud, a l'espai on actualment h ha la sagristia, i molt possiblement alguna altra obertura al mur de ponent, actualment molt modificat per les construccions annexes de l'exterior. La simplicitat del pla original només ha estat modificada per la construcció d'una sagristia adossada a la part final del mur de migdia, que impedeix una visió completa de l'església. L'accés a l'edifici es fa mitjançant un portal obert al mur de migdia, de cara al nucli urbà. Es tracta d'un portal format per dos arcs de mig punt en degradació fets amb dovelles ben treballades, que reposen sobre impostes simples i sense decorar. Els muntants són monolítics i han estats col·locats durant les restauracions. Un petit ressalt fet amb maó sobresurt del mur a la part superior del portal creant l'efecte d'un petit teuladet sobre el portal. A efectes del carrer, el portal queda elevat i s'accedeix mitjançant un conjunt de tres graons de pedra. A tocar d'aquest portal s'adossa el cos de la sagristia, ocupant el tram del mur de migdia entre aquest portal i l'absis. Es tracta d'un cos rectangular senzill, cobert amb una teulada inclinada. Pel que fa al mur de ponent, les restes visibles actualment permeten veure un mur senzill, al qual s'hi adossen les restes d'una part de la casa de Cal Torrescasana, del qual encara poden veure's trams de paret i les restes de tines. A tocar d'aquest espai hi havia les restes d'una torre medieval que formava part de l'antic casal fortificat de Vilanova d'Espoia, actualment enderrocades. L'església patí una important modificació en un període posterior, possiblement entre els segles XVI i XVII, que va suposar la seva fortificació. A efectes arquitectònics va implicar un sobrealçat que va afectar a tot l'edifici, nau i absis inclosos, tot i que l'estructura original es va mantenir. Aquest tram sobrealçat de mur es va obrir amb un seguit de finestres gaire bé quadrangulars, sota les quals, a la capçalera, encara hi ha un reguitzell d'espitlleres. Malgrat aquest sobrealçat, el mur de ponent és coronat per un campanar d'espadanya de dues obertures, refet durant la darrera restauració. L'interior de l'edifici és sobri, amb una volta de canó reforçada per dos arcs torals, i un absis semicircular obert per una finestra esqueixada a la capçalera. L'altar que presideix l'absis és un carreu de pedra rectangular sobre una base de maó.</p> | 08286-1 | Vilanova d'Espoia (Pl. de l'església,s/n-Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>L'església parroquial de Sant Salvador de Vilanova d'Espoia és una construcció romànica tardana aixecada a mitjans del segle XII. L'església es devia construir per assistir-hi el nucli de població situat a l'entorn de la Casa Senyorial, que pertanyia al Castell de Claramunt, abans de passar a la família Foixà el 1568. Les primeres notícies documentals són de l'any 1199 i procedeixen del testament de Pere de Soler, on es fa la deixa d'unes tovalles d'altar a l'església de Vilanova d'Espoia. El fet que en mateix testament el dit Pere Soler deixés a Albert de Pierola la Vilanova d'Espoia , evidencia que era el senyor del terme. Amb posterioritat, una visita pastoral de l'any 1405 esmenta l'església com a sufragània de Santa Maria de Claramunt, amb l'altar de Santa Maria i Sant Salvador i el cementiri. Per contra, mancava de fonts baptismals i de beneficis adscrits. El fet de que aparegués amb dos titulars (Santa Maria i Sant Salvador) va fer que fos coneguda de les dues maneres. Aquesta duplicitat queda demostrada en una altra visita pastoral del 1421 on es fa esment dels dos altars. Finalment acabaria prevalent la de Sant Salvador. A nivell constructiu, es té constància de diverses reformes fetes al segle XVI. Així, a la vista pastoral del 1508 el bisbe de Barcelona ordenava diverses reformes, sobretot a les parets i a les portes. El mateix es va ordenar en una nova visita el 1581. JUNYET-MAZCUÑAN (1992:515-516). Possiblement l'església estigué mancada de rector en alguns períodes, ja que el 1577, el bisbe de Barcelona, Joan Dimes Lloris, va establir un pacte entre els feligresos de l'Espoia i el rector de la Pobla de Claramunt per tal de tenir un sacerdot que celebrés misses en diumenge i les festes de guardar, a canvi d'un pagament anual de 30 sous. RIBA GABARRÓ (1988: 318) A nivell eclesiàstic, fou església sufragània de la parroquial de la Pobla de Claramunt fins 1867-1870 que es declarà parròquia independent. A començaments del segle XX, l'església apareix a les fotografies històriques amb el paredat arrebossat i un cos adossat a la façana de migdia que protegia el portal d'entrada. L'església tenia adossada a ponent una part de la casa coneguda com Cal Torrescasana, que comptava amb una torre fortificada circular. Entre els anys 1966-1984 es va iniciar la restauració sota la direcció de l'arquitecte Bassegoda Nonell. La iniciativa de la restauració fou de mossèn Josep Batlle i Mauerer, que va coordinar les aportacions del pobles i altres entitats públiques. Va comptar amb la col·laboració del patronat d'Amics de Vilanova d'Espoia i del centre d'Estudis Comarcals d'Igualada des del 1969. La restauració del temple va implicar l'arranjament i enjardinament de l'entorn, especialment de l'espai del davant i de la plaça del costat. Aquest espai eren les eres de la casa de Cal Torrescasana. També s'ha renovada la imatge patronal, que és un crucifix, obrat en planxa d'aram, beneït el 1978, i també s'entronitzà una imatge de la Mare de Déu, tallada en fusta. Actualment compleix les funcions d'església parroquial del nucli de Vilanova d'Espoia.</p> | 41.5159900,1.6540300 | 387688 | 4596914 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69616-foto-08286-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69616-foto-08286-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69616-foto-08286-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A un costat de l'altar figura la imatge del Salvador Crucificat. Es tracta d'una imatge en bronze. En un dels laterals de l'església s'observa la figura de la Mare de Déu d'Espoia, que és una talla de fusta. Totes dues imatges són datades el 1978, moment del final de les obres de restauració. | 85|92|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69617 | Sant Joan de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-la-torre | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII | L'església fou netejada i repintada desprès de les destrosses patides durant la guerra civil (1936-1939). El contrast cromàtic és fruit d'aquesta darrera restauració. | <p>Edifici de planta basilical cobert a dues aigües. L'edifici es localitza sobre el turó que presideix el nucli de La Torre de Claramunt, i juntament amb el castell conformen el conjunt arquitectònic i monumental que donà origen al poble. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de parament irregular amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. Manté una orientació E-O. La capçalera de l'edifici es soluciona amb un absis quadrangular que sobresurt exteriorment creant un volum afegit d'inferior alçada a la resta de l'edific. L'absis es cobreix de manera individual amb una teulada a dues aigües que s'adossa al mur. Tres finestrons sota teulada i a diferent alçada completen la capçalera. La façana principal de ponent és un frontal adossat a l'edifici que sobresurt en alçada a la resta de l'edifici amb un frontó circular, coronat per tres elements decoratius. La façana s'obre amb un portal principal format per un arc carpanell fet amb dovelles i carreus quadrangulars que conformen els brancals laterals. Com a element decoratiu només cal fer esment d'un rosetó obert sobre la porta principal i un petit finestró al peu del frontó. El conjunt de la façana fa gala d'una gran sobrietat decorativa i arquitectònica. L'element més destacat és el campanar que s'adossa cantó SO de l'edifici. Es tracta d'un element de gran volum afegit el 1790. Està format per un gran cos quadrangular que s'alça fins al sostre de l'edifici, sobre el qual es recolza un altre cos octogonal coronat per pinacles. Els panys de mur del cos octogonal s'obren de forma alternativa amb grans obertures acabades amb un arc de mig punt. A migdia de l'edifici es localitzava l'antic cementiri al qual s'accedia mitjançant una escala i una portella al situada a l'extrem SE de l'edifici. Per reforçar el costat de migdia del turó sobre el qual recau directament l'edifici de l'església s'ha construït un important pany de mur reforçar per un gran arc de descàrrega que per veure al fons la cimentació de l'edifici i per ràfecs. L'interior de l'edifici manté la planta basilical amb capelles laterals. La coberta interior de l'església es fa amb una tres trams de volta d'aresta que recauen sobre culs de llàntia encastats als murs laterals. L'absis es cobreix amb una volta estrellada. El color blanquinós de voltes i nervis destaca sobre els murs de color crema, creant un joc cromàtic que fa destacar els elements. Presideix l'altar la figura de Sant Joan Baptista, dipositat en un petit cambril que s'estén darrera de l'altar i al qual s'accedeix mitjançant unes dobles escales a banda i banda de dit altar, que permeten la circulació de pujada i baixada. L'acompanyen al banda i banda les imatges de Sant Josep i de la Immaculada. Les capelles laterals- dos per banda- tenen accés mitjançant un arc molt rebaixat que crea una obertura al mur central. Les capelles permeten la comunicació interna amb una altre arc rebaixat. Estan dedicades a Sant Isidre i la Mare de Déu les de migdia i a la Mare de Déu i a la Mare de Déu de Montserrat les de la banda Nord. Altres elements són el cor i el baptisteri, ubicat en una capella afegida al mur nord.</p> | 08286-2 | La Torre Alta (C/ del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Cal pensar que els orígens d'aquesta església parroquial es devien trobar en alguna capella castellera aixecada prop de la guàrdia o torre fortificada que dona origen al poble, i destinada a satisfer les necessitats religioses dels seus ocupants. Convertida desprès en església parroquial, les primeres notícies documentals provenen del 1197, moment en que rebé de Ramon de Claramunt un llegat de 50 sous. La protecció de la nissaga dels Claramunt es mantindria en el temps, ja que era sufragània de Santa Maria de la Pobla de Claramunt. L'any 1710, entre el Comú de la Torre i el noble Josep Antoni de Ribera d'Espuny i Claramunt s'acordà l'engrandiment de l'església amb dues capelles laterals i la construcció d'una casa per a un sagristà-campaner. Possiblement una de les capelles laterals estigué dedicada al Roser, a qui el fabricant de paper Miquel Tort feia una deixa el 1714. El 1790 tingué lloc una altra reforma, aixecant un nou campanar, construït en pedra travertínica. Les campanes i la imatge de plata de Sant Joan foren lliures per Francesc Romaní, del molí de Cal Ramonet, fabricant de paper i familiar del Sant Ofici de la Inquisició. RIBA GABARRÓ (1988: 316). A finals del segle XIX el cementiri parroquial fou traslladat a les afores de la població, i el 1902 es va fer la permuta dels terrenys de l'antic fossar per uns altres on construir una nova casa rectoral. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) l'església va sofrir saquejos importants i la destrucció de tota l'ornamentació religiosa i la documentació parroquial. A la dècada del 1940 l'interior va ser netejat i repintat. Tradicionalment, al presbiteri de l'església s'enterraven els senyors de la Torre de Claramunt, com és el cas de Miquel Joan de Claramunt el 1561, o bé de Joan de Claramunt el 1614, o el de Josep Antoni de Ribera, d'Espuny i Claramunt, primer comte de Claramunt el 1741. A la nau del temple també s'enterraven alguns dels membres de les principals famílies del terme, com és el cas dels fabricants de paper Guarro, Romaní i Tort. Segons informació oral proporcionada per Mossèn Frederic, els darrers anys ha estat canviat el terra de l'església parroquial i a tocar de l'altar major l'església comptava amb una cripta que presumiblement pertanyia als propietaris del castell de La Torre. Aquesta cripta es trobava en molt mal estat de conservació i va ser eliminada al posar les rajoles actuals. També les tombes de l'altar major foren eliminades i les lloses sepulcrals traslladades a l'exterior de l'església, al costat de migdia.</p> | 41.5336800,1.6587600 | 388113 | 4598872 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69617-foto-08286-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69617-foto-08286-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69617-foto-08286-2-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-05-03 00:00:00 | Raque Valdenebro Manrique | La imatgineria de l'església és contemporània. Es tracta de figures de guix elaborades entorn al 1940, ja que les originals foren destruïdes per la guerra civil, juntament amb tota l'orfebreria i altres elements decoratius de l'església. Al cor de l'església es conserven les restes de l'antic jou de les campanes, destruït durant la guerra. | 96|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69618 | Castell de la Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-torre-de-claramunt | <p>BRASÓ I VAQUÉS, M. (1968) 'Castillos de Cataluña. La Torre de Claramunt'. Igualada. núm. 1577. Agost de 1968. Pàg.14 RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. ROCA CATALÀ, P. (1976) 'La Torre de Claramunt' a Castells Catalans. Vol.V. Ed. Dalmau, pàg.462-463.</p> | XI-XXI | <p>Edifici de planta hexagonal situat a la part alta del turó on s'aixeca el nucli de La Torre de Claramunt, del qual és origen. Es tracta d'un edifici aixecat en pedra, amb carreuat treballat i ben disposat en fileres ben ordenades. Compta amb planta baixa, primer, segon i tercer pis, i es troba coronat per una filera merlets esglaonats als seus trams de llevant, migdia i ponent. Exteriorment, les façanes encarades a migdia i a llevant, que es corresponen amb la tercera gran fase constructiva del castell, s'obre a nivell de planta baixa amb una filera d'espitlleres, a nivell de primer, segon i tercer pis, s'obren amb una seqüència de finestrals rectangulars molt ben ordenats i disposats en línia a nivell dels tres pisos. A llevant del castell es situa el fossat, que queda com un espai excavat delimitat per un mur de tancament a llevant. A l'angle N-E de castell trobem una torre quadrangular adossada, coronada per un cos quadrangular que queda a nivell de tercer pis de l'edifici. La façana nord, no compta amb obertures significatives, a excepció d'una parell de petites portelles. La façana de ponent es correspon al mur de tancament del pati interior del castell. Interiorment, l'espai del castell s'organitza entorn a tres patis, un exterior i dos interiors. L'accés al castell es realitza mitjançant un portal adovellat situat a l'extrem de la façana de migdia. Aquest portal dóna accés a un pati exterior amb un pou situat a ponent del castell, que permet el pas a diverses portes. Una de les portes, la situada més a migdia, es correspon a un portal adovellat datat el 1561 que dona accés mitjançant un pas amb el terra empedrat, a un pati interior amb un altre pou que exerceix com a distribuïdor. En un dels extrems d'aquest pati es situa l'escala noble que dóna accés al primer pis. Al cap de munt de l'escala s'aprecia un portal renaixentista coronat per un arc conupial i un escut nobiliari. Per un dels extrems d'aquest pati s'accedeix a un segon pati format per un espai porxat a la planta baixa que sustenta una galeria oberta a nivell de primer pis. Aquesta galeria i aquests porxos es recolzen en pilars quadrangulars. La galeria del primer pis es protegeix amb balustres monolítiques i es cobreix amb una teulada inclinada. L'edifici del castell és fruit de diverses fases constructives. Arquitectònicament es poden apreciar tres grans fases, que es corresponen a tres grans trams o cossos que formen el castell. La més antiga es correspon segurament a la del sector nord de l'edifici, on a l'interior d'un espai utilitzat com a celler s'aprecia un carreuat molt antic amb restes dels forats ocupats per un antic embigat. A migdia de l'anterior sala, s'aprecia un segon tram i cos de castell que es podria correspondre a una ampliació efectuada entre els segles XIV-XV, en la qual destaca l'angle del mur S-O molt atalussat. Aquest fragment de mur queda actualment dintre del pati de l'entrada, i cal pensar que aquest angle, i tot el mur orientat a migdia d'aquest cos, haurien estat algun dia façana exterior del castell. A Migdia i a llevant d'aquest segon cos s'afegeixi un tercer cos o tram de castell. Aquest cos del castell s'organitzaria entorn a un pati interior al qual s'accediria mitjançant un portal adovellat situat a l'entrada del primer pati. Aquest porta compta amb a dovella central datada el 1561 i es correspondria amb l'ampliació efectuada per Joan de Claramunt. Alguns trams d'aquest espai podrien haver estat reformats posteriorment, ja entrats al segle XVII, especialment pel que fa a l'escala d'accés al primer pis i la porta principal de caràcter renaixentista decorada amb un arc conupial i l'escut nobiliari dels ribera. Al segon pati interior del castell, es té accés des del primer pati del segle XVI, i per les característiques arquitectòniques que presenta es podria correspondre a un pati obert al segle XIX o començaments del segle XX.</p> | 08286-3 | La Torre Alta (C/del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El castell de la Torre de Claramunt fou una avançada dependent del castell de la Pobla de Claramunt, que amb el pas dels segles esdevingué cada vegada més estratègica. Al segle X devia ser una torre de vigilància i control de la vall de la riera de Carme i del camí vers el Penedès. De petit aixopluc d'un parell de sentinelles es va passar a unes construccions més sòlides i permanents. En el segle XV la torre ja constava d'una sèrie de dependències, com una presó, estable, cuina, celler, saleta, tres cambres, recambra i golfes. Els cavallers de Claramunt, durant els segles X al XII, residiren al castell de Claramunt. L'any 1318 la Torre de Claramunt passà juntament amb el castell de Claramunt a feu i senyoria del vescomte de Cardona. Així, el 1320 el vescomte Ramon Folc VII de Cardona, anomena entre les seves possessions La Torre de Claramunt. A partir d'aquest traspàs, Berenguer de Claramunt, senyor del castell, i la seva família deixaren el castell i passaren a residir a la Torre. A línia hereditària dels senyors de Claramunt es va mantenir de forma directa al llarg dels segles. El 1549 Miquel de Claramunt, fa una nova capbrevació de la Torre de Claramunt. El seu hereu, Joan de Claramunt, el 1561, va fer aixecar un inventari dels béns del seu difunt pare. Aquesta data del 1561 figura a la clau de la dovella del portal del pati del Castell de Claramunt. Aleshores, les dependències de l'antiga torre de defensa foren convertides per Joan de Claramunt en una folgada residència castellera, l'estructura de la qual ha perdurat fins ara. Joan de Claramunt, en recompensa pels seus serveis i pels dels seus avantpassats, rebé el 1566, de mans del duc de Cardona, la donació perpètua de la jurisdicció de la Torre de Claramunt. Fulgència de Claramunt, filla de Joan, fou la seva successora. El 1633 es va casar amb Francesc Cassador, i malgrat que tingueren tres fills, cap d'ells va tenir descendència, així que l'heretat va passar a mans de la seva germana Jerònima, casada amb Josep Espuny. El seu fill Ramon d'Espuny i Claramunt, va morir el 1672 sense deixar descendents. El castell de la Torre de Claramunt passà a la seva germana Maria d'Espuny i Claramunt, baronessa de Rivert. El seu hereu fou el seu fill Josep Antoni de Ribera d'Espuny i Claramunt, que va acumular diversos castells a les seves mans, entre d'altres el de Florejacs, Rivert i La Torre de Claramunt. Seguidor de la causa austricista, el 1714 fou desterrat a Burgos i exonerat el títol. Fins el 1725 no se li retornaren els títols i les rendes. El va succeir la seva segona filla Isabel de Ribera i Josa, que el 1727 s'havia casat amb Mena de Sentmenat i Agulló, fill dels Marquesos de Sentmenat. El seu fill heretaria també el marquesat de Gironella. Dins la mateixa línia familiar. El 1883 els marquesats deVilla-Palma i Gironella es separarien en mans dels dos germans Josep Maria de Febrer i Calvo-Encalada, que fou tercer marquès de Villa-Palma, i Manuel Maria de Febrer, desè marquès de Gironella. El marquès de Villa-Palma fou el continuador del domini del castell de la Torre de Claramunt. El marquès de Gironella es va fer construir un nou casal, que és conegut com la Torre Nova. La línia va seguir dins a família i el 1977 era propietari Josep Antoni de Febrer i Monforte, que residia al castell i fou alcalde entre el 1951 i 1965. RIBA (1988: 302-306) Actualment el castell és la vivenda de les famílies propietàries.</p> | 41.5339559,1.6581510 | 388063 | 4598904 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69618-foto-08286-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69618-foto-08286-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69618-foto-08286-3-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2022-08-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al castell es localitzen dos carreus datats. Un és la dovella central del portal que dóna accés a un dels patis interiors ab data 1561 i l'altre és un carreu decorat que inclou la data 1763, sobre una de les portes del replà de l'escala que dóna accés al primer pis. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||
| 69622 | Olivar d'en Francisquet/El Camaró/Frígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivar-den-francisquetel-camarofrigols | <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301</p> | IX-XII | <p>Tomba aïllada, situada gairebé a tocar de la carretera que porta a La Torre de Claramunt, però a un nivell més baix, al peu d'uns pins i del mur de contenció de la carretera. Es troba uns 15 metres al nord d'un antic camí que anava cap a Vilafranca del Penedès. Aquest camí es caracteritza per tenir unes roderes molt marcades en el travertí. Es tracta d'un enterrament d'inhumació aïllat, excavat al travertí. La sepultura té forma rectangular i fa uns 1'80 metres de llarg, 0'55 metres d'ample i 0'40 metres de fons. Possiblement estaria relacionada amb el conjunt del Camaró, situat a uns 100 metres a l'est d'aquesta sepultura. L'orientació de la sepultura és aproximadament nord-sud i el seu estat de conservació és bo. Aquest enterrament es podria catalogar cronològicament com dels segles VIII-IX, antecessor del tipus 'banyera' i de l'antropomorf. CC.AA (1991)</p> | 08286-7 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Amador Romaní visità l'indret el 1915. L'any 1984, durant la realització de la Carta Arqueològica, no s'observaren estructures ni materials arqueològics en superfície. Durant la visita efectuada l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta, la sepultura es trobava tapada gairebé totalment pels esbarzers que creixien del seu interior. CC.AA. (1991) Actualment no s'han pogut observar restes de la sepultura que deu trobar-se tapada a tocar del camp de conreu.</p> | 41.5380700,1.6717100 | 389201 | 4599342 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69622-foto-08286-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69622-foto-08286-7-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69628 | Pla de les Sitges del Camaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-sitges-del-camaro | <p>AA.DD. (2004) Memòria de la intervenció al Pla de les sitges de Camaró. (Torre de Claramunt) abril-març 2004. Generalitat de Catalunya. AA.DD. (1998). Memòria del seguiment del gaseoducte connexió amb M.B. Papeles Especiales i excavacions 1997. Generalitat de Catalunya. ALMAGRO BASCH, M.(1948). 'Excavaciones de los silos romanos tardios del Pla de les Sitges' a Pirineos. Núm. 8. Saragossa. ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàg. 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. ROMANÍ I GUERRA, A. (1916) ) 'Paletnologia de la Comarca de Capellades. Antigues necròpolis' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVI.. Barcelona. Pàgs 89-95.</p> | IV aC-X dC | <p>El Pla de les Sitges del Camaró és un dels jaciments de la comarca coneguts de més antic gràcies als escrits i dibuixos realitzats per Amador Romaní, el qual feu una breu descripció de les estructures que en aquell moment eren visibles: fonamentalment sitges, una sepultura de lloses i fons de cabana (ROMANÍ, 1916; ROMANÍ, 1917; ROMANÍ, 1921). Segons l''Atles' inèdit d'Amador Romaní conservat al Museu de Capellades, l'any 1906 fou destruïda en aquest lloc una sepultura oberta al travertí i coberta de lloses. Romaní parla de l'existència de 15 sitges, algunes de les quals es van destruir. N'excavà una l'any 1916 i en el seu interior hi recollí una tapa rodona de sitja, amb ceràmica a torn i de pasta roja i grisa i ossos humans d'un sol individu. La sitja, de forma oval, d'1'60 metres d'altura i 1'10 metres d'amplada màxima, estava plena de pedres i terra. En els lligalls d'Amador Romaní conservats al Museu de Capellades també hi ha un dibuix del que sembla ser un fragment de la vora d'un 'dolium'. Romaní va catalogar el jaciment com d'època ibèrica. L'autor també parla d'uns fons de cabana oberts a la roca, de forma rectangular, amb uns graons tallats al travertí. Romaní també parla d'un petit grup de sitges que, segons ell, es trobaven a la partida de Fígols o Frigols, molt a prop d'aquest lloc. Romaní esmenta en el seu 'Atles' que hi localitzà ceràmica ibèrica, campaniana, 'terra sigillata' (?), altres tipus de ceràmica romana, restes humanes i sílex. Entre 1946 i 1947 el Sr. Martín Almagro, amb la col·laboració d'algunes persones de Capellades, va fer una nova planimetria de les estructures que en aquell moment eren visibles i n'excavà o netejà 8 més. El dibuix d'Almagro presenta menys estructures que el dibuix de Romaní, només 13 sitges, probablement degut a que la pinassa i la vegetació les havien tapat. En aquesta nova planimetria també apareixen dues noves estructures que no estan reflectides en la planimetria de Romaní: per una banda apareix una tomba excavada a la roca que en realitat es tracta d'un petit dipòsit, i per altra banda un fons de cabana que no és el que descriu Romaní sinó un altre que ell va considerar com un retall a la roca. Durant l'excavació de les 8 sitges esmentades, el Dr. Almagro va recollir pels voltants 'tegula' romana, 'imbrex' i 'dolium' que, segons ell, eren de cronologia de baixa època romana. No aprecià cap tipus de 'sigillata' romana i donà una cronologia -per a les sitges i el poblat que ell creia que hi havia- dels segles III o IV dC. També indicà que mancaven indicis medievals, cosa que, de fet, no és certa. Excavant les sitges aprecià ceràmica de color vermell a torn, un fragment d'un morter de pedra calcària, fragments de ceràmica de color negrós, 'dolium', 'tegula', 'imbrex', vidres i ceràmiques modernes. Creia que les sitges eren per a emmagatzemar cereals i no un lloc d'enterrament. CC.AA (1991)</p> | 08286-13 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment descobert per Amador Romaní el 1906, que excavà una de les sitges el 1916. Entre 1946 i 1947 el Sr. Martín Almagro, va fer una nova planimetria de les estructures i n'excavà o netejà 8 més.Cap al novembre del 1982, Durant les obres de construcció de la carretera BV-2133 que comunica la Torre Baixa amb la Torre de Claramunt, es va partir el jaciment en dues parts, es van destruir algunes de les estructures conegudes. L'any 1984, durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, es van poder observar les següents estructures: un camp de sitges, un lloc d'habitació amb estructures d'una cabana o casa excavades al travertí, un enterrament aïllat i semidestruït en aquest fons de cabana i un dipòsit d'aigua excavat a la pedra calcària. En el moment de la visita, no es trobaren totes les sitges esmentades per Romaní i Almagro, ja que segurament es trobaven amagades per la terra o la brossa. Les sitges estaven obertes al travertí, i en línies generals eren de forma ovoide. La majoria estaven aïllades, tot i que algunes es comunicaven de forma subterrània. Les seves profunditats oscil·laven entre 0'80 i 2 metres, i els diàmetres màxims interiors aproximadament entre 1 i 1'60 metres. Les boques no passaven de 0'50 metres de diàmetre i eren tapades per una pedra circular de travertí. Quant al fons de cabana o casa retallada al travertí, d'estructura més o menys rectangular, una bona part era coberta per la terra i la brossa, amb una superfície aproximada de 6 metres quadrats, amb graons i llocs aplanats per a rebre les parets. L'element important, però, el constituïa una sepultura excavada amb anterioritat a aquest fons de cabana o casa, ja que queda mutilada per l'esmentada estructura. Es tracta d'una sepultura oberta al travertí, de forma lleugerament trapezial amb els extrems arrodonits, amb una llargada aproximada d'1'75 metres, amplada a la capçalera de 0'43 metres, amplada al centre del cos de 0'41 metres i amb una profunditat d'uns 0'31 metres. La seva orientació és nord-oest sud-est. Aquesta sepultura pot donar una cronologia dels segles VIII-IX o com a molt antiga dels segles VI-VII. Per tant, l'estructura retallada al travertí és forçosament posterior a aquesta cronologia. Entre les sitges també hi havia una estructura allargassada amb els angles arrodonits, excavada al travertí, d'uns 0'80 metres de profunditat, que podria ser un dipòsit d'aigua. Durant la visita al jaciment també es va apreciar superficialment el següent material: - Ceràmica ibèrica: varis fragments d'àmfores de la costa catalana de pastes bicolors i bona cuita, compactes. Un dels fragments conserva uns grafits de l'època; fragments de ceràmica a torn gris monocroma; fragments de ceràmica feta a mà, de pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica daurada. - Diversos fragments de 'tegula' amb la vora de secció rectangular, amb desgreixant de pissarra; fragments de 'dolium' i 'imbrex'; també un fragment de pedra de molí (d'origen volcànic). - Diversos fragments de ceràmica gris altmedieval, amb desgreixant de quars i mica daurada, de cuita reductora, a torn, vora enfora i llavi arrodonit. Així doncs, en aquest conjunt, d'entrada i només en base als materials superficials, és possible esmentar tres horitzons culturals: l'ibèric, el tardoromà i l'altmedieval. L'any 1997, amb motiu de la construcció d'un gasoducte des de la xarxa principal fins a l'empresa M.B. Papeles Especiales, S.A., es realitzà un seguiment arqueològic de l'obra i a continuació s'excavaren 4 noves estructures. L'any 1998, un grup d'alumnes de l'IES Molí de la Vila de Capellades van realitzar una neteja superficial del jaciment. L'any 2004 es realitzà una excavació arqueològica i una neteja del jaciment, motivada per la proposta de l'Ajuntament de la Torre de Claramunt i del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, de realitzar algun tipus d'actuació en el conjunt arqueològic que permeti la seva conservació i difusió. CC.AA. (1991)</p> | 41.5383900,1.6730000 | 389309 | 4599376 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69628-foto-08286-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69628-foto-08286-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69628-foto-08286-13-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els materials del jaciment es troben ubicats a Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Núm. de referència 308. El Pla de les Sitges del Camaró, tot i ser un dels jaciments de l'Anoia més citat i conegut, no ha estat excavat de manera sistemàtica. Les intervencions arqueològiques puntuals que s'hi han realitzat tan sols han permès tenir una visió parcial del jaciment. Es pot afirmar que hi ha un conjunt de sitges i d'algunes estructures relacionades amb aquestes que foren amortitzades entre la segona meitat del segle II aC i finals de la primera meitat del segle I aC, que el camí que creua el Pla és posterior a l'amortització d'aquestes estructures, i que es deixà d'utilitzar amb la construcció de la carretera entre Igualada i Vilafranca del Penedès a mitjans del segle XIX (TORRAS, 1991). Quant a les estructures excavades en el travertí, que Romaní va interpretar com a fons de cabana cèltics (ROMANÍ, 1921) són de difícil atribució cronològica, i també cal pensar en la possibilitat que siguin extraccions de blocs de travertí per a la construcció. Finalment, cal esmentar que la sepultura de lloses que està localitzada a uns 75 metres del Pla de les Sitges, lloc conegut també com Olivar d'en Francisquet, en principi no té cap tipus de relació amb les estructures del Pla de les Sitges. Durant els mesos de març i abril de 2004 es va dur a terme una intervenció de la que va destacar principalment la localització de 10 noves sitges, les quals sumades a les ja conegudes d'abans, evidencien una gran zona d'emmagatzematge, la qual, com a mínim, constaria de 28 sitges. En aquesta primera fase no va ser possible localitzar la zona d'hàbitat que ha d'estar relacionada amb la zona d'emmagatzematge. Tot i així, no sembla factible que es trobi dins de la zona que objecte d'aquesta intervenció. CC.AA. (1991) | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,02 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml