Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 69620 | Mas el Camaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-camaro | <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203.</p> | IX | Tot l'entorn del mas ha estat molt remogut. Al sector del jaciment es poden observar piles de pedra llençada procedent del mas i vegetació crescuda. Actualment nomès s'ha pogut localitzar la sitja situada a tocar de la casa. | <p>Conjunt format per quatre sepultures i una sitja isolada, situat al costat del Mas Camaró, en un context de camps de conreu i bosc. El Mas Camaró es troba al quilòmetre 8 de la carretera d'Igualada a Vilafranca del Penedès, a pocs metres a l'oest de la caseta que hi ha al peu de la carretera, en una forta corba d'aquesta i en un turonet. El jaciment es localitza aproximadament a 1quilòmetre del conjunt de sitges del Camaró (o Pla de les Sitges). Amador Romaní, en el seu 'Atles' inèdit conservat al Museu de Capellades, parla de dues sitges. L'any 1984, durant la visita a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, només se'n localitzà una. Romaní també parla de les restes d'uns fons de cabana, que sembla que en realitat serien possiblement les restes d'unes sepultures excavades al travertí i en part molt destruïdes. Per tant, el conjunt està format per les restes de quatre sepultures i una sitja, tot excavat al travertí on està assentat el Mas Camaró. La sitja localitzada està situada a l'oest del mas, oberta al travertí, i actualment revestida interiorment amb ciment i plena de pedres i deixalles. A l'extrem est de la casa hi ha un grup de quatre sepultures molt destruïdes, obertes al travertí del turonet. Una d'elles té forma de 'banyera', amb els extrems arrodonits i la capçalera més ampla que el peu. Aproximadament tindria, car està en part destruïda i partida (el bloc està caigut a la part baixa del turonet), una llargada de 2'05 metres, una amplada de 0'50 metres i una fondària d'uns 0'42 metres. La seva orientació és est-oest, amb el cap a l'oest. La segona sepultura seria més o menys rectangular, amb angles arrodonits i conservant un encaix per a la llosa. Es fa difícil donar-ne les mides, ja que manca un bon tros de la mateixa. La seva orientació també seria est-oest. Resten dues puntes de dues sepultures més amb la mateixa orientació. Durant la visita del 1984 no s'aprecià superficialment cap element material arqueològic. Per la morfologia de les tombes, la cronologia del jaciment es pot fixar aproximadament vers els segles VIII-IX. És possible que en aquest indret hi hagués un lloc d'habitatge alt-medieval, del qual no han perdurat les seves estructures. Durant la visita al jaciment l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder localitzar la sitja revestida de ciment situada al nord del mas, aproximadament a uns 10 metres de la casa, la qual estava tapada per unes fustes per tal d'evitar accidents. Les restes de tombes es troben al sud de la masia, a uns 10 metres dels seus murs, en el punt on acaba la plataforma de travertí on està assentat el mas. Un bloc de travertí que es va desprendre de la plataforma, mostra les restes del cos d'una de les tombes. CC.AA. (1991)</p> | 08286-5 | Urbanització Ca l'Anton. ( 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Amador Romaní, en el seu 'Atles' inèdit conservat al Museu de Capellades, parla de dues sitges. L'any 1984, durant la visita a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, només se'n localitzà una.Durant la visita al jaciment l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder localitzar la sitja revestida de ciment situada al nord del mas. Els anys 2001 i 2003 van ser realitzades dues intervencions amb motiu del desdoblament de gaseoducte de Subirats. CC.AA (1991)</p> | 41.5380700,1.6793100 | 389835 | 4599333 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69620-foto-08286-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69620-foto-08286-5-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69872 | Mas el Morei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-morei | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVI-XIX | Tot el sector de migdia de l'edifici ha caigut i el bosc amenaça amb ocupar tot l'edifici. | <p>Restes de l'antic mas El Morei situades en un tros de bosc, al cap del Clot del Morei, al SO de l'estació subelèctrica. Les restes deixen entreveure un edifici de planta quadrangular orientat a ponent, aixecat en mur de paredat irregular amb pedres sense desbastar i les cantonades reforçades per carreus de mida força grossa ben tallats i treballats. El sector més ben conservat són els murs nord i llevant, i un fragment de la façana principal de ponent, que conserven una alçada aproximada de 4 m, la qual cosa dona a entendre que l'edifici comptava amb una planta baixa i un primer pis. La planta interior de l'edifici es divideix interiorment en dues grans espais separats per una arcada rebaixada realitzada en pedra que va de tram a tram de paret. Al mur nord es conserva una petita porta auxiliar de l'edifici rematada per una llinda de fusta i que es devia correspondre a una porta del darrera.</p> | 08286-256 | Collet de Morei (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Tot i que segurament es deu tractar d'un dels antics masos medievals del terme, que ha donat nom a tota una partida de bosc i terres, les primeres referències documentals es corresponen als capbreus i cadastres moderns. El 1716 era propietat de dos pubills anomenats Bas i Balegar, que vivien a Capellades, i la casa era ocupada per masovers. En aquests moments es tractava d'una casa de petites dimensions anomenada Cal Morei, que nomès comptava amb una sala, una cuina i dues habitacions. Possiblement la casa degué abandonar-se a començaments del segle XX, trobant-se actualment en estat de ruïna i en perill de desaparèixer.La propietat comptava amb forces terres de conreu i bosc, inclosa una que era anomenada La Coma de Morei, que afrontava amb els masos Vilaseca i Rossinyol.</p> | 41.5253200,1.6783200 | 389731 | 4597918 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69872-foto-08286-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69872-foto-08286-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69872-foto-08286-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69621 | Jaciment de cal Cosme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-cosme | <p>ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301.</p> | IX-X | Tan sols retirant la terra que cobreix el travertí es podria clarificar si les formes observades són realment restes de tombes o només formes capricioses produïdes per l'erosió. | <p>A l'oest, al costat de la masia de Cal Cosme, passa una franja de travertí on foren excavades les tombes, però en fer-se uns desmunts aquestes van ser destruïdes. Segons informacions recollides pel Amador Romaní, i d'acord amb allò que ell mateix aprecià, les tombes eren de planta rectangular; unes eren excavades directament a terra i les altres al travertí, totes cobertes amb 'tegula' romana. Segons informacions que el propietari del mas donà al Sr. Romaní, la destrucció afectà a ambdós tipus. Romaní va poder apreciar sobre el terreny una tomba excavada al travertí de planta rectangular i mides corrents. També va aparèixer una petita caixa ben tallada en un bloc del travertí (sarcòfag per a un infant) que feia 1'10 metres de llarg, 0'40 metres d'ample i 0'30 metres de gruix, la qual estava excavada a una fondària de 0'25 metres. En el seu interior era antropomorfa, a l'estil 'olerdolà'. Els únics materials apareguts foren les restes humanes i 'tegula'. Romaní catalogà aquestes sepultures a la revista 'Penedès' com a post-romanes, del tipus olerdolà. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap sepultura en el lloc indicat per Romaní, tot i que coincideixen totes les dades. Tampoc s'aprecià cap tipus d'estructura ni materials arqueològics superficialment, car el lloc estava molt embrossat i amb terra al damunt. Per les informacions donades, és molt possible que es tracti d'una necròpolis dels segles IX-XI a base d'enterraments de cista, excavats a la roca i coberts amb lloses o 'tegula', una de planta rectangular i altres antropomorfs, i també enterraments de fossa, excavats directament al sòl. CC.AA (1991) Actualment l'indret s'ha convertit en una terra plantada de vinya.</p> | 08286-6 | Pla de Cal Vilaseca ( 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta necròpolis fou explorada per Amador Romaní l'any 1906, i es localitzava a l'oest de la masia de Cal Cosme. Quan Romaní la visità gairebé havia desaparegut. No s'ha pogut determinar el nombre de tombes que hi havia.Romaní catalogà aquestes sepultures a la revista 'Penedès' com a post-romanes, del tipus olerdolà. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap sepultura en el lloc indicat per Romaní, tot i que coincideixen totes les dades. L'any 1991, durant la visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s'observà que a la zona on se suposa que estava situada la necròpolis, de la qual Amador Romaní va veure les últimes tombes conservades, hi aflora el travertí força erosionat. En aquest travertí es veuen algunes formes mig cobertes per la terra que semblen indicis de restes de tombes, que, en tot cas estarien molt malmeses. L'indret ha estat emprat com a camí i també hi ha transitat maquinària pesada utilitzada en la construcció d'un línia de torres d'alta tensió. Aquests factors han agreujat l'erosió del travertí. CC.AA (1991)</p> | 41.5314100,1.6519800 | 387544 | 4598629 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69621-foto-08286-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69621-foto-08286-6-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69752 | Barraca de vinya 048 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-048 | <p>ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col. Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pàg. 233. RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XX | Sembla haver estat arreglada els darrers anys i netejada la vegetació de l'entorn. | <p>Barraca de vinya adossada semi-excavada formant part del marge de pedra contigu. Es tracta d'una barraca aixecada en la tècnica constructiva de la pedra seca, utilitzant carreus de diversa vida sense tallar units amb falques també de pedra més petites. L'orientació de la barraca és nord-est. La planta interior és circular i es cobreix amb una falsa cúpula exteriorment coberta per terra i vegetació. La seva alçada total exterior és de 1,60 m. L'espai interior manté una amplanda de 2,00 m per 1,90 de fondària, per 1,60 m d'alçada. La porta d'accés està formada per una arcada de mig punt creada a partir de carreus ben tallats disposats com dovelles, que es recolzen sobre muntants lleugerament inclinats. El portal manté una amplada a la base de de 0,80 m per 0,40 m d'amplada a la part superior per 1,30 m d'alçada. El gruix de les parets és de 0,80 m.</p> | 08286-119 | Plans de la Garsa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. L'aixecament d'aquest tipus d'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. A començaments del segle XVIII la demanda de vi, i especialment d'aiguardent per ser exportat a Amèrica ja havien crescut, però va ser a partir de les lleis aprovades el 1746, que abolien els monopolis, que els petits pagesos van llençar-se a la producció vitícola fins a convertir-la en un autèntic monocultiu. Aquest període d'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de La Torre de Claramunti, el conreu de la vinya estigué especialment estès, de la mà de les grans masies i propietaris agrícoles que, mitjançant el contracte de rabassa morta, van parcel·lar les seves terres per donar-les a explotar a petits pagesos sense terra. Bona part de l'extensió del conreu es va fer a expenses del bosc, donant peu a la tala dels boscos originals i a la construcció de marges de pedra seca per tal d'aterrassar el terreny i evitar l'erosió i degradació del sòl. La presència de marges de pedra seca i barraques de vinya són mlt abundants al terme de La Torre de Claramunt. Aquestes construccions estaven destinades fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los fins al camp.</p> | 41.5259000,1.6732200 | 389306 | 4597989 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69752-foto-08286-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69752-foto-08286-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69752-foto-08286-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Codi 2556 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:146 | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 69671 | Antic camí de la Torre de Claramunt a Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-la-torre-de-claramunt-a-carme | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XV-XX | Nomès s'ha pogut seguir un tros del traçat de camí que es troba senyalitzat. | <p>Fragment de l'antic camí que antigament menava a Carme des del nucli de La Torre Alta. Es tracta d'un antic camí d'abast que ascendia pel mig del bosc fins el plans de Cal Vilaseca, la Serra de l'Espoia i les Escomes. Actualment es conserva un fragment senyalitzat. Es tracta d'un camí d'entre 0.70 i un metre d'amplada que ascedendeix pel mig de bosc fins a Cal Comes i els Plans de Cal Vilaseca, i des d'allà es dirigia cap a ponent fins a Carme. Un ramal del camí emprat pels carruatges era el baixava fins a la riera de Carme i just abans de cal Roio creuava la riera pel Pont de Terra (actual pas de la riera) anant a parar a la carretera de Carme.</p> | 08286-56 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Carme era una de les poblacions a les quals els veïns de La Torre de Claramunt acostumave a anar sovint. Molt possibement els dos brancals del camí siguin d'origen medieval, i s'hagin utilitzat com a camins tradicionals fins a la construcció de les modernes carreteres. El camí d'abast, que pujava fins a Cal Cosme i fins als Plans de Cal Vilaseca va deixar d'utilitzar-se des de la dècada de 1950, quan van proliferar els vehicles. El que travessa la riera de Carme pel pont de fang es continua utilitzant ocasionalment per permetre el pas de cotxes. L'anomenat Pont de Fang és actualment una passera de ciment sobre la riera.</p> | 41.5319800,1.6528800 | 387620 | 4598691 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69671-foto-08286-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69671-foto-08286-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69671-foto-08286-56-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69658 | Cal Llupià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llupia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XVIII-XX | Les parets actuals encara mantenen una alçada superior als dos metres, però corre el perill d'un esfondrament ràpid del conjunt de les estructures. | <p>Restes de l'antic edifici que es corresponia a la masia de Cal Llupià. Les restes permeten identificar una construcció de planta quadrangular aixecada al cim d'un petit turó, aprofitant el desnivell natural del terreny, al peu del camí de Vilanova de l'Espoia. Es tracta d'una construcció aixecada a la planta baixa en mur de mamposteria irregular utilitzant la pedra local, amb les cantonades i les obertures reforçades per carreus més ben escairats i disposats ordenadament. Pel que fa al nivell del primer pis, la construcció s'aixecava en tapia. La teulada de la casa ja no existeix, però cal pensar que es cobria a dues aigües i comptava amb planta baixa i primer pis. La façana principal estava orientada a ponent, encarada al camí i comptava amb un cos de planta quadrangular adossat, ocupant el costat dret de la façana. Possiblement aquest cos estava destinat a feines agrícoles. La porta principal s'obria al centre de la façana i consistia e un portal fet amb dovelles de pedra sense treballar, formant un arc molt rebaixat. A sobre d'aquest portal, coincidint amb el primer pis s'obria un gran finestral que es devia correspondre a un balcó. A la part del darrera de la casa, aprofitant el desnivell del terreny, s'adossava un altre cos destinat a espai agrícola. Aquest espai inclou un gran dipòsit, possiblement una cisterna d'aigua amb les parets protegides per lloses de pedra.</p> | 08286-43 | Collet de Morei (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Tot i que segurament es tracta d'un mas més antic, la primera referència documental del mas que es té fins al moment és del segle XVIII. El 1716 era propietat de Toni Llupià i l'indret on es trobava la casa era anomenada el Serralet de sobre la font del Riu d'Agost. En aquesta data la casa comptava amb una cuina, estable, sala i una habitació. El 1736 era propietat de Maria Llupià, i el 1786 de Felix Llupià. Va estar habitada fins a començaments del segle XX, moment en el qual els seus propietaris la van abandonar i va començar a degradar-se.</p> | 41.5225000,1.6685400 | 388910 | 4597618 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69658-foto-08286-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69658-foto-08286-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69658-foto-08286-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69745 | Forn de calç de Coll de Mata / del Tino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-coll-de-mata-del-tino | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | La vegetació està ocupant l'espai dels forns impedint l'accés i degradant molt les estructures. | <p>Estructura formada per dos antics forns de calç i les restes de dos edificis ubicats a tocar, que feien les funcions de magatzems i edificis auxiliars. Tot el conjunt es troba situat a la falda de la muntanya del Turó de la Casa Blanca, que forma part de la muntanya de Mata, i es troba a la part superior anomenada del Coll de Mata. La orientació del conjunt és a migdia, davant del Pla de Mata. Actualment s'aprecia l'estructura dels forns semisoterrats, aprofitat l'estructura de la pròpia muntanya. Exteriorment guarden una planta quadrangular, mentre que interiorment, la planta és circular. Cap dels dos conserva la coberta, que tot sembla indicar era feta en pedra en forma de falsa volta. Un dels forns conserva fragments de pissarra barrejats amb l'enderroc del sostre, la qual cosa indica que potser tenien una coberta exterior de lloses de pissarra. La construcció de tots dos era en mur de mamposteria irregular aixecat amb pedres irregulars de mida força gran, amb una capa d'arrebossat amb morter de calç a l'exterior. L'arrebossat interior del forn és fruit de la pròpia crema de calç. El forn situat més a ponent és el que con serva millor les seves estructures, amb una boca d'accés de 2,00m d'alçada per 1,34 m d'amplada i un gruix de mur de 1,30. L'interior dibuixa una planta lleugerament ovalada de 5,60m d'amplada per 5,70m de llargada. L'alçada és de 10,80 m. El segon forn, situat a llevant de l´anterior, manté una estructura similar, però l'excés de vegetació a la porta i una esllavissada ha impedit l'accés a l'interior. A llevant dels dos forns es localitzen dos edificis. Es tracta de dos coberts que s'aixequen aprofitant el pendent de la muntanya. Un d'ells és un cobert fet amb maó, que es troba molt malmès. El segon és una caseta que es podia haver fet servir de magatzem. És de planta rectangular i es cobreix amb una mitja volta feta amb maó. Es troba totalment arrebossat amb ciment pòrtland a l'exterior.</p> | 08286-112 | Coll de Mata (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en un pou que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d'uns anys quan s'esgotaven els recursos de l'entorn el forn s'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 112), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d'Espoia. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s'havia d'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 estigueren en funcionament els diversos forns. El darrer forn en tancar va ser el del Calciner. Aquest forn era propietat del mas Manou, que l'explotava juntament amb altres socis. Un d'aquests darrers socis fou En Tino, d'on va prendre el sobrenom. .</p> | 41.5120500,1.6672800 | 388787 | 4596459 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69745-foto-08286-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69745-foto-08286-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69745-foto-08286-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Una de es darreres històries relacionades amb aquest forn té a veure amb la troballa d'un cadàver l'any 2004 que es va intentar cremar dins d'un dels forns l'estiu d'aquell any. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 69810 | Estructura de Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-de-rec | <p>ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col. Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pàg. 202. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | La vegetació es troba molt crescuda als voltants. Això i la manca d'ús fomenten la degradació de l'estructura en alguns trams. | <p>Estructura de rec situada al peu d'un camp de conreu, prop de la casa de Cal Muntades, al peu del Clot de Ruc. Es tracta d'un rec soterrat de 0,70 m d'amplada per 3,20 m de llargada i 0,55 m d'alçada. El rec transcorre alguns trams soterrat i altres a la vista, aprofitant la baixada del terreny en sentit O-E. Les boques exteriors, als extrems del rec, es troben reforçades amb arcades de pedra formades per carreus rectangulars situades com dovelles. El sòl de l'estructura és la roca natural en alguns trams, mentre que en d'altres és argila.</p> | 08286-194 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Possiblement es tracta d'una estructura agrària construïda al segle XIX per aprofitar les aigües de l'entorn i regar les terres del Clot del Ruc.</p> | 41.5189600,1.6494300 | 387309 | 4597250 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69810-foto-08286-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69810-foto-08286-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69810-foto-08286-194-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta estructura queda recollida amb el núm 98, dins del llibre ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006: 202) | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 69635 | Forn de calç del Manou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-manou | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | La vegetació de l'entorn amenaça amb cobrir tot el conjunt. | <p>Restes d'antic forn de calç situat al cim de la Serra, prop del Coll de Mata. Es tracta d'un forn amb la caixa semisoterrada de planta circular. Dins de la caixa, s'aixeca per tot el voltant una gruixuda paret feta de pedres en sec amb la cara bona a plom i juntes fetes amb fang d'argila. El mur de la caixa s'aixeca uns tres metres d'alçada pels sectors de llevant, nord i ponent. El sector de migdia, on presumiblement es trobava la boca, ha desaparegut i es troba ocupat per la vegetació. No s'observen restes d'una possible volta superior, per la qual cosa es pot pensar que la volta era feta amb les mateixes pedres de calç cobertes amb un capell, fet d'una enfangada de calç espessa, que desapareixia un cop s'havia acabat la cuita.</p> | 08286-20 | Coll de Mata (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en una caixa excavada que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d'uns anys quan s'esgotaven els recursos de l'entorn el forn s'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 112), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d'Espoia. El forn del Manou, per ser propietat de la casa del Manou, no tenia nom concret i era associat al de Cal Tino. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s'havia d'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 estigueren en funcionament els diversos forns. El darrer forn en tancar va ser el del Calciner. Aquest forn era propietat de la casa de Cal Manou, que explotava juntament amb el forn del Coll de Mata. Va trobar-se en actiu fins a la dècada del 1950, moment en que l'activitat de la calç va ser abandonada pels de la casa.</p> | 41.5123300,1.6650100 | 388598 | 4596493 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69696 | Fita de terme amb Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-amb-carme | <p>AA.DD. (2006) Replantejament de la línia de delimitació entre el terme municipal de La Torre de Claramunt i els municipis colindants. Departament de Política territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | La seva ubicació al mig del bosc fa que la vegetació de l'entorn i el creixement del sotabosc la tapin i la puguin fer desaparèixer. | <p>Fita de pedra de forma irregular inserida al terra, al peu d'un pi de grans dimensions. Les seves mides són 0,21 m d'amplada per 0,16 m d'alçada i 0,17 m d'amplada. No s'observen gravats ni indicacions de termes.</p> | 08286-81 | Les Pinedes de l'Armengol (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Possiblement la fita sigui fruit d'una afitació realitzada a mitjans del segle XX, ja que no conserva cap element decoratiu o gravat a la vista que pugui permetre una datació anterior. La seva funció era la de delimitar els terme de La Torre de Claramunt i Carme. Darrerament ha estat inclosa dins del replantejament de la línia de delimitació del terme amb els seus colindants efectuat l'any 2006.</p> | 41.5200200,1.6393900 | 386473 | 4597380 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69696-foto-08286-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69696-foto-08286-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69696-foto-08286-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manique | La fita es troba molt enterrada i no cal descartar que a la seva part inferior conservi algun tipus de gravat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 69657 | Cal Gramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gramunt | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XV-XXI | La rehabilitació de l'edifici s'està fent el més fidelment possible al que va ser la casa, especialment pel que són els materials de construcció. La pedra empreda ha estat aprofitada en la seva totalitat de l'edifici original, igual que la majoria de teules i maons de toves de les cobertes. L'aïllament és de materials naturals, flocs de cel·lulosa, fibres de fusta i canyes de riu, i l'acabat interior de les parets és de la mateixa argila utilitzada en la construcció de murs de tàpia de l'edifici original. La producció d'energa és 100% de fonts renovables, mitjançant una instal·lació solar fotovoltaica per a la generació d'electricitat, i una istal·lació solar tèrmica amb recolzament fet per una caldera de biomasa. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Una part de la casa, en concret les façanes nord i est es troben envoltades per un mur perimetral de tancament que crea un espai interior de pati, on es troben alguns cobert auxiliars. L'accés a l'interior del pati es realitza mitjançant un portal i una porta de doble fulla obert al sector de llevant del mur, davant de la façana principal de la casa. La construcció és feta en mur de paredat antic amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars ben tallats i ben disposats. La casa original es trobava arrebossada amb morter de calç en alguns sectors de la façana de ponent. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, i la rehabilitació ha respectat al màxim les obertures originals. La façana principal es troba encarada a llevant i s'obre amb un portal format per un arc rebaixat creat amb una fila de maons disposats a sardinell. Aquest portal es recolza sobre dos brancals formats per carreus de pedra quadrangulars que poden haver suportat dovelles. Sobre l'arcada del portal, s'observa un arc de descàrrega encastat al mur fet amb dues fileres de maons. Al cantó dretà del portal sobresurt el cos d'una cisterna d'aigua quadrangular, que s'alça fins al primer pis. A l'altre costat de la cisterna, al cantó nord de la façana, s'obre una arcada formada per fileres de maons, que donaven accés al celler. A nivell de primer i segon pis, s'observen dues sèries de tres balcons per pis, protegits per reixes treballades, que es distribueixen de forma ordenada. La façana nord s'obre amb una petita porta formada per una arcada molt rebaixada feta amb una filera de maons a sardinell. A nivell de primer pis, destaquen dos balcons simètrics, i a nivell de segon pis destaca una gran finestral format per una arcada rebaixada que dóna accés a un balcó. Originalment es tractava d'una obertura rematada a la part superior per una arcada i una petita finestra al costat, però totes dues han estat unificades i convertides en aquest gran finestral. La façana de ponent és la que ha conservat de manera més fidel les obertures, consistents en un seguit de finestres i balcons repartits de manera irregular a nivell de planta baixa i primer pis, i una filera de finestres molt uniforme a nivell de segon pis. Al costat de migdia de la casa, aprofitant el desnivell natural del terreny, s'adossa un cobert de planta baixa i coberta inclinada que era destinat a la producció de vi i compta amb dos cups a la planta inferior. La reforma actual de la casa aprofita un d'aquests cups com a dipòsit d'aigua de la pluja. L'interior de la casa conserva la majoria de les estances amb l'embigat de fusta original, i ha estat rehabilitada com a establiment de turisme rural.</p> | 08286-42 | Pla de Cal Vilaseca (Mas cal Gramunt s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El mas de Cal Gramunt és una dels antics masos d'origen medieval del terme de La Torre de Claramunt. Arquitectònicament, una primera fase constructiva es correspondria a la part situada a migdia, a tocar del pendent de la muntanya i hauria tingut una planta quadrangular. Com a testimonis d'aquest moment només es poden apreciar els brancals del portal d'entrada, fets en carreus quadrangulars molt ben tallats i que podrien haver suportat una arcada adovellada similar a la de Cal Rossinyol, d'un període aproximat entre el segle XV i XVI. A finals del segle XVIII, en concret, el 1786 era propietat de Cristofol Gramunt. El 1852 era hereu de la casa Jaume Gramunt. En arribar a finals de segle XIX, la casa hauria estat objecte d'una important reforma que li hauria donat el seu aspecte actual. El cos original hauria estat reformat a nivell de primer pis, aixecat segurament en aquest moment el segon pis i obrint balcons. A més a més, la casa hauria estat ampliada afegint un altre cos quadrangular al nord de l'anterior, convertint la planta en rectangular. El moment de reedificació de la casa es pot correspondre a les dates de 1871 i 1874 que es van trobar en algunes de les teules del segon pis. Històricament, aquest moment es correspon amb un moment de gran expansió econòmica arran de la riquesa que va proporcionar el conreu de la vinya en tot el terme. La família propietària degué abandonar el mas a començaments del segle XX, coincidint amb el final del període de bonança proporcionat per la vinya. La casa va estar ocupada des d'aquell moment per masovers i finalment va quedar abandonada. Fa sis anys va ser adquirida per a Societat Can Gramunt SL i des de fa tres està sent rehabilitat per convertir-se en casa de turisme rural.</p> | 41.5240100,1.6598400 | 388187 | 4597797 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69657-foto-08286-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69657-foto-08286-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69657-foto-08286-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69758 | Caseta Agrícola del pla de cal Vilaseca 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-pla-de-cal-vilaseca-2 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | La part superior de la porta es troba actualment caiguda i s'ha perdut part de la forma pinyolada de l'arc superior. | <p>Caseta agrícola ubicada al bell mig dels Pla de Cal Vilaseca, enmig dels camps de conreu. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb coberta de teula inclinada. Els materials de construcció són la pedra i el maó, aquest es concentra a la porta d'entrada a la caseta. El tipus de parament és irregular, amb pedres de diferent mida i sense tallar, reservant les de mida més grossa a les cantonades. Tot el parament s'uneix amb ciment pòrtland, que s'observa arrebossant alguns trams del parament exterior. L'orientació de la caseta és a migdia i l'element més singular és la porta d'accés situada al centre del mur. Es tracta d'una porta reforçada amb maó disposat a sardinell creant brancals als costats. La part superior de la porta podria haver tingut una forma pinyolada creada amb el mateix maó que s'hauria anat estretant. Aquesta forma encara s'adverteix en un dels costats. Als murs laterals s'aprecien petites obertures de ventilació. A l'interior es guarden actualment bales de palla.</p> | 08286-125 | Pla de Cal Vilaseca (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. No guarda cap element identificatiu que pugui servir per datar-la. Pels elements ornamentals de la porta podria tractar-se d'una construcció de la dècada del 1930. Va ser aixecada amb la finalitat de fer-la servir de caseta auxiliar per estris agrícoles</p> | 41.5279200,1.6509200 | 387449 | 4598242 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69758-foto-08286-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69758-foto-08286-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69758-foto-08286-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69638 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-5 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | La gran majoria de les cases han sofert restauracions i renovacions els darrers anys adaptant-les a les necessitats bàsiques, però sempre mantenint els volums i en la majoria dels casos, les façanes. | <p>Conjunt urbà format pel grup de cases que configuren el nucli de La Serra. El conjunt es situa coronant un petit turó situat al Sud-oest del nucli de Vilanova d'Espoia, just a l'altre costat de la carretera. El nucli es configura en sentit Est-Oest, sobre la carena del turó, formant un seguit de carrers nascuts al voltant dels principals camins que recorren el turó. El carrer més alt i més antic rep el nom de Carrer Alt de la Serra. Uns metres més baix i en paral·lel a l'anterior es troba el carrer Camí Vell de la Serra. Un carrer perpendicular que els creua és el carrer Camí de Can Paxiano, que segueix la via que du a aquest mas, ja en terme de Mediona. El conjunt d'aquests tres carrers sembla haver estat el nucli originari de La Serra. Dos carrers més inferiors i a l'hora més moderns són els Carrer de la Serra i Carrer del Camí de Matacavalls. Pel que fa a la tipologia de les construccions, cal dir que el nucli el formen fileres de cases aliniades que conformen els carrers. Es tracta de cases de planta baixa, primer pis i golfes, pràcticament totes de planta rectangular i cobertes a dues aigües. La gran majoria d'elles són fetes en parament irregular de pedra a la planta baixa i reforçant les obertures, i en maó o tàpia als pisos superiors. Pràcticament totes es troben arrebossades i pintades. Algunes de les construccions entre vivenda i vivenda són corrals, cellers o espais auxiliars de les cases, que queden integrades al conjunt. Algunes d'elles conserven les llindes datades originals com Cal Finu, que és la núm. 18 del carrer Camí Vel de la Serra amb la data 1774 i d'altres les restes de portals adovellats. Les cases de carrer de la Serra, orientades al Nord són més modernes i la majoria compten amb planta biaxa, primer i segon pis.</p> | 08286-23 | La Serra (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Tot i no tenir dates concretes, el nucli de la Serra devia aparèixer en la segona meitat del segle XVIII fruit del creixement demogràfic del terme. La llinda del 1774 és la més antiga conservada al nucli i reforça aquesta idea de nucli aparegut en aquest segle. La tipologia constructiva mostra cases de caràcter popular, possiblement de pagesos rabassaires que conreaven les vinyes del voltant. Molts dels habitats més grans de la Serra encara recorden la feina de parcers en les terres dels masos Ponç i Martí, del terme de Mediona, però properes al nucli de la Serra. Aquesta activitat agrícola era combinada amb el treball als forns de calç de Vilanova d'Espoia. El conjunt es va mantenir amb característiques similars fins a la segona meitat del segle XX, moment en el qual es van arreglar moltes cases dotant-les de serveis moderns, i es va construir la línia de cases adossades al nord formant el carrer de la Serra i carrer del camí de Matacavalls.</p> | 41.5127600,1.6505300 | 387390 | 4596560 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69638-foto-08286-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69638-foto-08286-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69638-foto-08286-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69760 | Pont del rec de la Torre Baixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec-de-la-torre-baixa | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII | La filtració de l'aigua a provocat la desintegració de la pedra donant pas a formes similars a arcs estalatítics, però en realitat es tracta de la descomposició química de la pedra que amenaça l'estructura general del pont. | <p>Pont que salva el clot formar pel torrent del Camaró al seu tram final, just abans d'arribar al barri de la Torre Baixa i forma part d'un rec. Aquest rec transporta l'aigua d'una deu que neix a tocar de l'era de la casa de Cal Pasqual, i la transporta fins a les cases de la Torre Baixa, el molí de la Cal Roda i Cal Munné i la deixa anar al rec major. El transport es fa en sentit nord-sud i transporta aigua de boca. El pont es troba paral·lel a un altre rec i un altre pont, que és un ramal secundari del rec Major. La llargada del pont és de 29,30 m i la seva alçada és d'uns 3,5 m. Està format per quatre grans arcades el·líptiques de mides diferents que es recolzen directament al sòl. Degut a la composició calcària de l'aigua bona part de la pedra d'aquestes arcades es troba deformada i desfeta i només es pot apreciar el paredat original en alguns trams dels extrems del pont. La canal superior que transporta l'aigua es troba coberta per fragments de pedra triangulars, que protegeixin la canalització de ceràmica.</p> | 08286-127 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Segons fonts orals el pont conserva una data del segle XVIII que potser considerada com a data de construcció. Aquest moment històric coincideix amb un moment de consolidació de l'activitat paperera i amb la instal·lació de població de forma continua al barri de la Torre Baixa. Aquest rec va estar en funcionament fins a l'arribada de l'aigua a les cases.</p> | 41.5389700,1.6854100 | 390345 | 4599425 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69760-foto-08286-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69760-foto-08286-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69760-foto-08286-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Algunes fonts han comentat l'existència d'una data del segle XVIII inscrita en algun carreu del pont, que permetria ubicar amb exactitiud l'any de construcció del pont. Durant la realització del treball de camp s'ha intentat localitzar aquesta data sense èxit. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 69808 | La Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-nova-0 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | La casa va ser restaurada el 2007 respectant al màxim el seu aspecte original. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es troba envoltat per un mur perimetral de tancament que a tanca, a més de la casa, una finca de considerables proporcions. El material principal de l'edifici és la pedra, disposada en mur de paredat comú, arrebossat i pintat de color crema. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obre amb un portal de pedra monolític que forma una arcada de mig punt, decorada amb diverses línies de motllures de mig bocell que recorren l'intradós. La porta que tanca el portal és de doble batent i clavetejada, amb dos portons rectangulars decorada a la part superior amb petits arcs conupials. La part baixa d'aquest portal recau sobre un sòcol de pedra que s'estén al llarg de tota la façana. A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars. A nivell de primer pis s'observen quatre portes balconeres que donen accés a tres balcons enreixats, dos als laterals i un balcó corregut al mig, al qual donen accés dues de les portes balconeres, i que es correspon amb l'obertura inferior del portal. A nivell de segon pis, destaquen dues finestres balconeres, en correspondència amb les dues portes centrals del primer pis. A nivell de golfes, s'observen un petit ull de bou al centre del capcer de l'edifici. La composició d'obertures és molt ordenada i presenta unes característiques ornamentals comuns. Així, totes les obertures es troben reforçades amb pedra monolítica ben treballada, que destaca sobre el color de l'arrebossat del mur. La testera superior de les finestres és rectangular i de grans dimensions, i en la planta baixa i segon pis ha estat decorat amb un petit arc conupial. Pel que fa a les obertures del primer pis, s'ha afegit un guardapols a que cobreix la part superior de la testera, decorat amb un petit arc conupial al centre, i petits culs de llàntia amb decoració floral. Totes les finestres recauen sobre ampits motllurats. Les façanes laterals Nord i Sud de la casa compten amb sèries de cinc de finestrals rectangulars a nivell de planta baixa i primer pis, que conserven una decoració similar a les finestres de la façana principal, amb una testera molt destacada, ornada amb un petit arc conupial. L'excepció és el nivell de finestres del segon pis, que es tracta de finestres rectangulars sense elements ornamentals. Algunes d'aquestes finestres, a nivell de planta baixa, són antigues portes d'accés a la casa, que han estat tapiades. La façana de ponent ha estat modificada. Destaca la presència de dos cossos afegits a banda i banda que es converteixen en terrasses a nivell de primer pis. Les obertures d'aquesta façana han estat engrandides durant les darreres reformes de la casa. L'interior de la casa conserva l'embigat original i l'aire de gran casa senyorial. El portal principal dóna accés a un gran vestíbul separat en dos trams per dos arcs de carpanell, al fons dels quals s'aixeca una gran escala a la catalana disposada en tres trams amb un replà intermedi a cada angle, i un replà llarg de banda a banda de cada pis, i protegida per barana metàl·lica senzilla. La casa té una altra escala més senzilla en la part posterior de la casa, que era emprada pel servei. Els interiors han estat modificats i convertits en moderns apartaments, sense perdre la originalitat dels espais i els materials originaris.</p> | 08286-192 | La Torre Alta (C/de la Torre Nova, 1-08789 La Torre de Claramunt) | <p>Els orígens de la casa de La Torre Nova cal buscar-los en la família propietària del castell de La Torre de Claramunt. El 1850 moria Lluïsa d'Agulló, vuitena marquesa de Gironella, baronessa de Florejacs i senyora de La Torre de Claramunt. L'hereva, Pilar d'Agulló i de Calvo-Encalada, fou la novena marquesa, i estava casada amb Josep de Febrer i Calderón, capità de marina. El primogènit, Josep Maria de Febrer i Calvo-Encalada es casà amb Matilde Sanllehi i Alric, el 1883 i fou el tercer marquès de Villa-Palma. En canvi, el desè marquès de Gironella fou el seu germà Manuel Maria de Febrer i Calvo-Encalada. El marquès de Villa-Palma fou el continuador del domini del castell de La Torre de Claramunt, i el marquès de Gironella es va construir un nou casal l'any 1901, que seria conegut com la Torre Nova. RIBA (1988: 303) . En una de les teules de la casa es conserva aquesta data com a data d'acabament. La casa va ser pensada com a casa senyorial d'estiueig i residència, no com a casa de treball. El marquès de Gironella va ser propietari fins el 1938, moment en que ho va comprar la família Vaquer. Durant els anys de la Guerra Civil, la casa va estar ocupada per tropes italianes. La família masovera que es cuidà de la casa provenia de Cal Vilaseca, i per aquest motiu eren coneguts com els Vilaseca. La seva estada a la casa va continuar fins el 2007, any en que la casa va ser venuda als seus actuals propietaris, reformada, i convertida en un hotel.</p> | 41.5324400,1.6602200 | 388233 | 4598732 | 1901 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69808-foto-08286-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69808-foto-08286-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69808-foto-08286-192-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Entre les dues portes balconeres centrals del primer pis destaca un petit rellotge de sol. Tot i que la major part del mobiliari original de la casa s'ha perdut, al vestíbul de la casa s'exposen alguns els objectes trobats a la casa. Es tracta d'una bàscula i algunes barriques. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 69695 | El Manou Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-manou-vell | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | La casa va ser rehabilitada a la dècada del1980 donant-li el seu aspecte actual. | <p>Edifici de planta quadrangular aixecat en mur de paredat comú amb les cantonades reforçades per carreus ben tallats i ben disposats. La coberta es fa a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a migdia, i es té accés mitjançant un petit pati interior al davant de la casa que queda tancat per un mur que arrenca dels extrems de les dues façanes laterals. El portal d'accés a aquest pati precedent a la casa es troba al pany de mur encarat a llevant i està protegit per una porta de fusta de doble batent. I protegit per un petit teuladet. El portal principal d'accés a la casa es troba situat a l'extrem de llevant de la façana i es tracta d'un portal rebaixat obrat amb fileres de maó disposades a sardinell. Encastat a la paret i sobre l'arcada del portal s'observa un carreu de pedra que du gravada la data de 1883, que es podria correspondre amb una de les rehabilitacions importants de la casa. A nivell de primer pis destaquen quatre finestres quadrangulars sense ornaments i dos petits finestrons a nivell de golfes, just sota la teulada. La façana de llevant també ha estat modificada i s'observen diverses portes adintellades i una filera de finestres quadrangulars a nivell de primer pis, sense cap ornament rellevant. L'existència de diverses portes a la casa es correspon a la necessitat de donar accés a les diverses vivendes en les quals es troba distribuït l'interior de la casa. A l'interior es conserva l'embigat de fusta, i al rebedor de la planta baixa, es conserva una arcada de mig punt formada per dovelles molt regulars i ben tallades.</p> | 08286-80 | Coll de Mata (Mas el Manou Vell s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Malgrat que no apareix esmentada fins als capbreus del segle XVIII, possiblement es tracti d'una de les masies d'origen medieval del terme de la Torre de Claramunt. El fet d'anomenar-se: Manou Vell, podria indicar alguna relació històrica amb la veïna casa del Manou de la Poiosa, situat a l'altre costat del Coll de Mata. Arquitectònicament, l'edifici podria ser una construcció del segle XVIII, amb una reforma important entorn al 1883. En aquest moment és possible que la casa fos ampliada afegint un tram a llevant del vell mas. Aquest afegit hauria tapat la façana principal original que podria haver estat encarada a llevant en el seu origen. L'afegit d'aquest tram hauria canviat l'orientació de la casa, que hauria passat a tenir la façana principal a migdia. La família propietària va abandonar la casa a mitjans del segle XX, quedant en mans de tres germanes propietàries i sense descendència que només residien esporàdicament. La casa fou adquirida i rehabilitada pels seus actuals propietaris en la dècada del 1980.</p> | 41.5074400,1.6582800 | 388028 | 4595959 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69695-foto-08286-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69695-foto-08286-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69695-foto-08286-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69659 | Cal Camaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camaro | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XVII-XX | La casa no està habitada i corre un perll de degradació important | <p>Edifici de planta trapezoïdal format per tres cossos annexos i un mur de tancament que es prolonga a llevant de la casa formant un pati interior. Es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Tot el conjunt s'aixeca sobre un petit turonet que domina el riu Anoia, a l'extrem de llevant del terme municipal. Malgrat tot, es tracta d'un indret molt modificat degut als moviments de terra, l'extracció de pedra ben bé a tocar de la casa i el pas de la carretera. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de parament irregular amb les obertures reforçades amb carreus més ben escairats i disposats de manera més ordenada. És possible que el cos de ponent de la casa estigui en part aixecat en tàpia, ja que sembla un afegit destinat a corral i feines agrícoles. La façana principal es troba encarada a migdia i no presenta obertures treballades. L'accés a la casa es realitza mitjançant una senzilla porta rectangular situada en un extrem de la façana principal. A nivell de primer pis s'obren dues finestres rectangulars molt senzilles. L'accés al pati interior es realitza mitjançant un portal format per una llinda monolítica que crea un arc molt rebaixat. Actualment el mur d'aquest tancat ha caigut en alguns trams i la vegetació ha crescut a l'interior del pati impossibilitant l'accés. Amb tot, cal pensar que a la façana de llevant, que dóna a l'interior el pati es devia obrir alguna porta de comunicació amb l'interior de la casa. Pel que fa a la resta de façanes, destaquen algunes petites obertures o finestrons a nivell de primer pis. A la façana posterior de la casa, encarada a llevant és on més es pot apreciar la diferenciació de cossos de la casa, observant-se el diferent parament i la unió dels dos cossos que conformen la vivenda sota el carener de la casa. El cos de ponent de la casa té un accés independent, mitjançant una senzilla porta al mur de ponent i es troba parcialment arrebossat amb ciment.</p> | 08286-44 | Urbanització Ca l'Anton (Mas El Camaró, s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es tracta d'una de les masies històriques del terme de La Torre de Claramunt. La presència de dos importants jaciments en les rodalies immediates de la masia fa pensar en la continuïtat de l'ocupació del turó des de temps alt-medievals que tenen la seva darrera expressió en la consolidació de la masia. Una prova més de l'antiguitat del mas és el fet d'haver donat nom a tota una partida dins del terme, així com a un torrent i una font. Tot i els precedents medievals, l'edfici actual sembla una construcció de caràcter popular, aixecada en diverses fases entre els segles XVII-XVIII. El mas devia abandonar les dècades centrals del segle XX, entrant en una fase important de degradació arquitectònica.</p> | 41.5380200,1.6796500 | 389863 | 4599327 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69659-foto-08286-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69659-foto-08286-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69659-foto-08286-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Als voltants de la casa s'observa una gran escampada de pedra treballada no sabem si procedent de la casa o no. Es tracta sobretot de llindes monolítiques amb rebaixos i restes de cantonades treballades. Destaca especialment el que pot haver estat el carreu treballat d'algun guardapols d'una finestra. Es tracta d'un element molt treballat format per una orla de flors i heures, protegida per arquacions i coronada per un espai que podria estar destinat a un escut. Caldria una recerca en profunditat per veure si es poden relacionar aquests elements amb el mas. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 69652 | Ca l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lermita-3 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XIX-XX | La casa ha estat recentment rehabilitada modificant els interiors com a una moderna vivenda. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. L'edifici es troba adossat pel seu cantó de migdia a la casa de Cal Torro. El parament de la casa es troba arrebossat pintat de color groc amb els entorns de les obertures i cantonades ressaltades en color marró, però podria podria tractar-se d'un paredat comú amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars ben tallats. Al nord de la casa s'adossa un pati, que ha estat tancat per un mur de paredat comú, amb el tram superior fet en maó. La porta d'accés es troba encarada a llevant i està marcada per dos pilars fets en maó, coronats per dos capells esglaonats també fets en maó. La façana principal de la casa es troba encarada a llevant, i s'obre amb un portal allindat protegit per una porta de fusta de dos batents. A tocar de la porta s'obre una finestra quadrangular. A nivell de primer pis destaquen dues finestres rectangulars de mides diferents. La façana de darrera s'obre amb una porta auxiliar a nivell de planta baixa i tres finestrals rectangulars a nivell de primer pis. A excepció dels pilars del portal del pati, no presenta cap element ornamental. L'interior conserva l'embigat original de fusta.</p> | 08286-37 | Pla de Cal Vilaseca (Mas Ca l'Ermità s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>No es tenen notícies sobre els orígens de la casa de Ca l'Ermità. La seva posició, annexada a Cal Torro, i, totes dues cases properes a l'antic Mas de Cal Cosme, podria fer pensar que es tracta de cases de parcers aixecades a finals del segle XIX, per pagesos que treballarien les terres del Mas de Cal Cosme o de Cal Vilaseca. Arquitectònicament no presenten cap element que pugui ser datat amb anterioritat a finals del segle XIX o començaments del segle XX. Els propietaris originals van abandonar les cases a la dècada del 1950-1960. Posteriorment va ser adquirida i rehabilitada íntegrament, primer com a segona residència i desprès com a residència habitual. També es desconeix el perquè del nom de la casa com a Ca l'Ermità.</p> | 41.5299600,1.6516700 | 387515 | 4598468 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69652-foto-08286-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69652-foto-08286-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 69756 | Caseta Agrícola del Collet de Morei 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-collet-de-morei-2 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | La caiguda del sostre accelera l'estat de deteriorament de la caseta. | <p>Caseta agrícola de planta rectangular coberta a dues aigües amb teula. Els materials de construcció són la pedra disposada en carreus de mida irregular i sense desbastar i el maó que es concentra especialment a les cantonades i formant la porta d'accés a l'interior de la caseta, reforçant d'aquesta manera l'estructura. Com a element d'unió s'ha utilitzat el ciment pòrtland. La caseta guarda una orientació a migdia comptant com a única obertura amb la porta d'entrada. Es tracta d'una obertura de 1,70 m d'alçada per 87 cm d'amplada que s'acaba a la part superior amb una arc rebaixat fet també en maó, que s'escau just sota l'aler de la teulada. La meitat inferior dels brancals de la porta són fets amb carreus de diversa mida, mentre que la part superior de la porta i l'arcada són de maó. Al costat dret de la porta es conserva un fragment encimentat on es pot llegir: AÑO 1935, J.CATALA. L'interior de la caseta agrícola es troba enrunat degut a la caiguda d'una part de la teulada. S'aprecien restes d'una xemeneia en una de les cantonades.</p> | 08286-123 | Collet de Morei (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. En un dels espais de la porta es pot identificar l'any 1935 i el nom J. Català, que pt ser identificat com l'any de construcció de la caseta i el nom del propietari. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.</p> | 41.5197000,1.6730900 | 389285 | 4597301 | 1935 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69756-foto-08286-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69756-foto-08286-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69756-foto-08286-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 69649 | Cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-robert-0 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XVIII | L'interior de la casa es troba totalment transformat. La distribució interior ha estat modificada i adaptada a les necessitats d'una vivenda actual. | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció aixecat amb mur de paredat comú amb pedra de diferents mides disposada de forma irregular, amb les cantonades reforçades per carreus ben tallats i ben disposats. Alguns fragments de mur a nivell del pis de les golfes són acabats en maó, fruit de la darrera reforma que s'està duent a terme a la casa. Al cantó nord s'adossa un cos de planta baixa, reconstruït amb peces de formigó i amb coberta lleugerament inclinada. La façana principal està orientada a migdia, i s'obre a nivell de planta baixa amb una composició poc ordenada de portes i finestres, fruit de les obres actuals. A nivell de planta baixa, l'accés principal a la vivenda es realitza mitjançant un portal adovellat que format per un arc rebaixat. A tocar del porta, s'obre una finestra rectangular, i a l'extrem de la façana una altra finestra similar. A nivell de primer pis s'observen dues finestres quadrangulars de grans dimensions i una altra més petita a un nivell entre el primer pis i la planta baixa. Un altre finestral s'obre a nivell de golfes. Totes les obertures estan reforçades amb carreus de pedra ben tallada i dovelles superiors creant arcs molt rebaixats. Totes aquestes finestres han estat engrandides arran de les actuals obres. També la porta principal ha estat engrandida, i s'ha obert una finestra nova al costat. A la façana de llevant destaca una finestra a nivell de primer pis i una nivell e planta baixa. En aquest tram l'edifici crea un petit retranqueix desvirtuant la planta quadrangular. A la façana de ponent s'obren dues finestres rectangulars a nivell de planta baixa, que es corresponen amb dues finestres més a nivell de primer pis.</p> | 08286-34 | La Torre Alta (Cal Robert, s/n- 08789 La Torre de Claramunt) | <p>To i que no hi ha masses dades històriques, tant pel nom com per la categoria dels materials constructius, cal pensar que es tracta d'una masia aixecada al segle XVIII, aprofitant la bonança que oferia el conreu de la vinya en aquests indrets. Als capbreus d'aquest moment apareix entre la resta de les masies històriques del terme. RIBA (1988: 299). La masia va ser abandonada a la dècada entre els ansy 1920-1930 per la mort dels seus propietaris, caient en un accelerat procés de degradació. Recentment ha estat adquirida i està sent rehabilitada.</p> | 41.5371100,1.6552100 | 387823 | 4599257 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69649-foto-08286-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69649-foto-08286-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69649-foto-08286-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 69617 | Sant Joan de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-la-torre | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII | L'església fou netejada i repintada desprès de les destrosses patides durant la guerra civil (1936-1939). El contrast cromàtic és fruit d'aquesta darrera restauració. | <p>Edifici de planta basilical cobert a dues aigües. L'edifici es localitza sobre el turó que presideix el nucli de La Torre de Claramunt, i juntament amb el castell conformen el conjunt arquitectònic i monumental que donà origen al poble. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de parament irregular amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. Manté una orientació E-O. La capçalera de l'edifici es soluciona amb un absis quadrangular que sobresurt exteriorment creant un volum afegit d'inferior alçada a la resta de l'edific. L'absis es cobreix de manera individual amb una teulada a dues aigües que s'adossa al mur. Tres finestrons sota teulada i a diferent alçada completen la capçalera. La façana principal de ponent és un frontal adossat a l'edifici que sobresurt en alçada a la resta de l'edifici amb un frontó circular, coronat per tres elements decoratius. La façana s'obre amb un portal principal format per un arc carpanell fet amb dovelles i carreus quadrangulars que conformen els brancals laterals. Com a element decoratiu només cal fer esment d'un rosetó obert sobre la porta principal i un petit finestró al peu del frontó. El conjunt de la façana fa gala d'una gran sobrietat decorativa i arquitectònica. L'element més destacat és el campanar que s'adossa cantó SO de l'edifici. Es tracta d'un element de gran volum afegit el 1790. Està format per un gran cos quadrangular que s'alça fins al sostre de l'edifici, sobre el qual es recolza un altre cos octogonal coronat per pinacles. Els panys de mur del cos octogonal s'obren de forma alternativa amb grans obertures acabades amb un arc de mig punt. A migdia de l'edifici es localitzava l'antic cementiri al qual s'accedia mitjançant una escala i una portella al situada a l'extrem SE de l'edifici. Per reforçar el costat de migdia del turó sobre el qual recau directament l'edifici de l'església s'ha construït un important pany de mur reforçar per un gran arc de descàrrega que per veure al fons la cimentació de l'edifici i per ràfecs. L'interior de l'edifici manté la planta basilical amb capelles laterals. La coberta interior de l'església es fa amb una tres trams de volta d'aresta que recauen sobre culs de llàntia encastats als murs laterals. L'absis es cobreix amb una volta estrellada. El color blanquinós de voltes i nervis destaca sobre els murs de color crema, creant un joc cromàtic que fa destacar els elements. Presideix l'altar la figura de Sant Joan Baptista, dipositat en un petit cambril que s'estén darrera de l'altar i al qual s'accedeix mitjançant unes dobles escales a banda i banda de dit altar, que permeten la circulació de pujada i baixada. L'acompanyen al banda i banda les imatges de Sant Josep i de la Immaculada. Les capelles laterals- dos per banda- tenen accés mitjançant un arc molt rebaixat que crea una obertura al mur central. Les capelles permeten la comunicació interna amb una altre arc rebaixat. Estan dedicades a Sant Isidre i la Mare de Déu les de migdia i a la Mare de Déu i a la Mare de Déu de Montserrat les de la banda Nord. Altres elements són el cor i el baptisteri, ubicat en una capella afegida al mur nord.</p> | 08286-2 | La Torre Alta (C/ del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Cal pensar que els orígens d'aquesta església parroquial es devien trobar en alguna capella castellera aixecada prop de la guàrdia o torre fortificada que dona origen al poble, i destinada a satisfer les necessitats religioses dels seus ocupants. Convertida desprès en església parroquial, les primeres notícies documentals provenen del 1197, moment en que rebé de Ramon de Claramunt un llegat de 50 sous. La protecció de la nissaga dels Claramunt es mantindria en el temps, ja que era sufragània de Santa Maria de la Pobla de Claramunt. L'any 1710, entre el Comú de la Torre i el noble Josep Antoni de Ribera d'Espuny i Claramunt s'acordà l'engrandiment de l'església amb dues capelles laterals i la construcció d'una casa per a un sagristà-campaner. Possiblement una de les capelles laterals estigué dedicada al Roser, a qui el fabricant de paper Miquel Tort feia una deixa el 1714. El 1790 tingué lloc una altra reforma, aixecant un nou campanar, construït en pedra travertínica. Les campanes i la imatge de plata de Sant Joan foren lliures per Francesc Romaní, del molí de Cal Ramonet, fabricant de paper i familiar del Sant Ofici de la Inquisició. RIBA GABARRÓ (1988: 316). A finals del segle XIX el cementiri parroquial fou traslladat a les afores de la població, i el 1902 es va fer la permuta dels terrenys de l'antic fossar per uns altres on construir una nova casa rectoral. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) l'església va sofrir saquejos importants i la destrucció de tota l'ornamentació religiosa i la documentació parroquial. A la dècada del 1940 l'interior va ser netejat i repintat. Tradicionalment, al presbiteri de l'església s'enterraven els senyors de la Torre de Claramunt, com és el cas de Miquel Joan de Claramunt el 1561, o bé de Joan de Claramunt el 1614, o el de Josep Antoni de Ribera, d'Espuny i Claramunt, primer comte de Claramunt el 1741. A la nau del temple també s'enterraven alguns dels membres de les principals famílies del terme, com és el cas dels fabricants de paper Guarro, Romaní i Tort. Segons informació oral proporcionada per Mossèn Frederic, els darrers anys ha estat canviat el terra de l'església parroquial i a tocar de l'altar major l'església comptava amb una cripta que presumiblement pertanyia als propietaris del castell de La Torre. Aquesta cripta es trobava en molt mal estat de conservació i va ser eliminada al posar les rajoles actuals. També les tombes de l'altar major foren eliminades i les lloses sepulcrals traslladades a l'exterior de l'església, al costat de migdia.</p> | 41.5336800,1.6587600 | 388113 | 4598872 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69617-foto-08286-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69617-foto-08286-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69617-foto-08286-2-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-05-03 00:00:00 | Raque Valdenebro Manrique | La imatgineria de l'església és contemporània. Es tracta de figures de guix elaborades entorn al 1940, ja que les originals foren destruïdes per la guerra civil, juntament amb tota l'orfebreria i altres elements decoratius de l'església. Al cor de l'església es conserven les restes de l'antic jou de les campanes, destruït durant la guerra. | 96|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 69757 | Caseta Agrícola de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-de-la-serra | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | L'edifici es troba en bon estat de conservació ja que encara continua utilitzant-se com a magatzem. | <p>Caseta agrícola situada a les afores del nucli de la Serra, al peu del camí de Matacavalls. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb la coberta de teula inclinada en direcció al nord. La construcció és feta íntegrament en pedra de diferents mides sense desbastar amb carreus de mida més gran a les cantonades i als brancals de la porta d'accés. Com a element d'unió s'ha utilitzat el ciment pòrtland que apareix en alguns trams del mur. La caseta guarda una orientació a llevant, obrint-se amb una porta d'1,72 m d'alçada per 68 cm d'amplada protegida per dues fulles de fusta. Es tracta d'una porta allindada formada per una biga de fusta que recau sobre carreus de pedra ben disposats que formen els brancals. Al mur de migdia s'observen restes del que podria haver estat una obertura, potser una finestra, que actualment es troba tapiada amb maó.</p> | 08286-124 | La Serra (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. No guarda cap element identificatiu que pugui servir per datar-la, però es tracta d'una construcció de mides considerables i feta de forma molt tosca que podria datar-se en la dècada del 1920. Va ser aixecada amb la finalitat de fer-la servir de caseta auxiliar per estris agrícoles i encara conserva la seva funció.</p> | 41.5117200,1.6484900 | 387218 | 4596447 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69757-foto-08286-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69757-foto-08286-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69757-foto-08286-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69692 | Font de Frígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-frigols | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | L'accés a la font es fa mitjançant unes petites escaletes, però no està indicat i si no es coneix la ubicació és molt difícil de trobar. Per altra banda, la vegetació ha envaït bona part de l'entorn i amenaça amb tapar definitivament l'indret. | <p>Font ubicada al marge d'un dels camins rurals que des del Pla de les Sitges pugen al Coll de Frígols, en un revolt emboscat. L'aigua neix al peu de la muntanya, arran de terra, i la com a element arquitectònic la font consisteix en fragment de mur de maó de 40 cm d'amplada per 110 d'alçada, que s'arrambla a la paret. El doll d'aigua s'escorre a través d'un petit canal metàl·lic arran de terra que recull l'aigua en una pica de terra oberta directament al sòl de 30 cm de fondària.</p> | 08286-77 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es tracta d'una de les fonts tradicionals ubicada al peu del coll de Frígols utilitzada per la pagesia local que conreava els camps dels voltants. Tot i que pot tenir un orígen antic, la construcció actual és fruit d'una adequació de la dècada del 1970 feta pels propietaris d'un camp veí.</p> | 41.5346200,1.6741300 | 389397 | 4598956 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69692-foto-08286-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69692-foto-08286-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69692-foto-08286-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrqiue | 119|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 88059 | Font del Pla de les Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pla-de-les-sitges | Està completament rodejat de bardisses | <p>Font de clot que raja de forma natural a nivell molt superficial. No s'observa que tingui cap element sobreposat.</p> <p>Podria haver estat utilitzat per rec de les terres confrontants.</p> | 08286-262 | A la confluència entre el Pla de les Sitges i el Bosc de les Sitges. Al costat d'un camí al sud de la BV 2133 | 41.5364027,1.6724018 | 389256 | 4599156 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/88059-img20210227105929resized20210303054201138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/88059-img20210227105637resized20210303054201576.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-03-18 00:00:00 | P. Barbado | Informació proporcionada Sr. Josep Domingo Martí, veí de la Torre de Claramunt. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 69750 | Caseta Agrícola del Coll de Frígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-coll-de-frigols | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | Es troba molt ben conservada i presenta un aspecte sòlid i bo. | <p>Caseta agrícola situada al peu del coll de Frígols, molt a prop de la crta. BV-2134 en direcció a la Torre Alta. Es tracta d'una construcció de planta rectangular (3 x 5 m) coberta a dues aigües amb teula. Els materials de construcció són la pedra i el maó que formen un parament irregular on destaquen carreus de pedra una mica més grans, ben tallats i disposats a les cantonades i maó disposat a sardinell formant el dintell i els brancals de la porta d'accés. El mur, com ja s'ha dit abans, és parament irregular on es barreja la pedra i el maó i s'ha arrebossat amb morter de calç, molt desgastat en alguns indrets. La porta d'accés a l'interior és la única obertura de l'edifici. Es troba encarada a migdia i compta amb un graó de maó a la part inferior. Aquesta porta és una obertura situada al cantó de llevant de la façana principal de 1,80 m d'alçada per 1,04 m d'amplada per 30 cm de gruix. El llindant superior és fet amb pedra i maó i es troba arrebossat. Al centre es llegeix la data de 1942.</p> | 08286-117 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. Cal pensar que la data de 1942 del llindar superior és la data de la construcció. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.</p> | 41.5314400,1.6721300 | 389225 | 4598606 | 1942 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69750-foto-08286-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69750-foto-08286-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69750-foto-08286-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 69754 | Caseta Agrícola del pla de cal Vilaseca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-pla-de-cal-vilaseca-1 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | Es troba en molt bon estat de conservació, tot i que els exteriors de la caseta han estat pintats amb grafitis. | <p>Caseta agrícola aixecada en mig d'un petit turó emboscat al mig del Pla de Cal Vilaseca. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb coberta inclinada vers a la part posterior de la construcció. De la teulada sobresurt una petita xemeneia feta en maó. El material de construcció és el maó i es troba arrebossada amb ciment pòrtland a l'exterior, a excepció de l'entorn de la porta d'accés on s'ha deixat el maó a la vista. La orientació de la caseta és a migdia. Tant els brancals de la portal com el llindar superior són fets amb maó disposat a sardinell, formant un petit arc rebaixat a la part superior del dintell. L'interior de la caseta conserva l'embigat de fusta del sostre, així com l'arrebossat original i espai per una petita repissa i una petita xemeneia situada en l'angle sud-est de la caseta.</p> | 08286-121 | Pla de Cal Vilaseca (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. Cal pensar que la data de 1938 del llindar superior és la data de la construcció. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.</p> | 41.5287900,1.6530800 | 387631 | 4598336 | 1938 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69754-foto-08286-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69754-foto-08286-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69754-foto-08286-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 69698 | Torrent del mas d'en Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-mas-den-ponc | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | Es tracta d'un torrent molt perdut en els seus primer trams. La part baixa del torrent ha estat força desconfigurada. | <p>Torrent estacional que neix al turó de la urbanització de les Pinedes de Ca l'Armengol i baixa en direcció a llevant fins a la vall de l'Espoia. A 'alçada del nucli urbà de Vilanova de l'Espoia desgüassa en el torrent del Manou. Es tracta d'una torrentera que depen molt de la pluviometria anual, portant aigua nomès en ocasions de plujes abundants. La seva llera és molt estreta i la manca d'aigua permanent impideix una vegetació pròpia d'un bosc de ribera. Un cop a la vall, el torrent es troba canalitzat en alguns trams, al seu pas pels camps de conreu. Es tracta d'una canalització feta excavant el propi llit del torrent, però deixant-lo a la vista.</p> | 08286-83 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El nom de torrent de Mas d'en Ponç es degut a que neix en les proximitats de l'antic Mas d'en Ponç.</p> | 41.5156200,1.6475300 | 387145 | 4596881 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69698-foto-08286-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69698-foto-08286-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 88058 | Mina de turba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-turba | <p>Informació sobre la mina proporcionada per l'empresa Cat patrimoni</p> | XX | Es desconeix si encara queden restes dels pous i les mines. | <p>Mina de turba del que resten <span><span>el pou miner, caseta dels motors dièsel per generar energia elèctrica i emplaçament dels motors elèctrics per accionar el muntacàrregues de la mina, caseta dels miners, antiga caseta semisoterrada dels miners, explanada de tria del carbó, moll de càrrega i terrera i possibles restes d'una boca de mina i una escombrera. </span></span></p> | 08286-261 | Al nord del carrer del Boix i del carrer del Pi. A la Vinya del Conill. | <p><span><span>Per la informació que tenim la seva obertura es va produir durant la postguerra en el context de la manca de combustibles de l'autarquia.</span></span></p> | 41.5431963,1.6769885 | 389650 | 4599905 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/88058-img20210227111810resized20210303054022183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/88058-img20210227111713resized20210303054020957.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-03-18 00:00:00 | P. Barbado | En el seu interior s’hi van localitzar restes de mamuts i altres mamífers. Segons informació recollida, els investigadors de l’Abric Romaní van elaborar un projecte per fer-hi una intervenció arqueològica.La visita es va realitzar amb el veí de la Torre de Claramunt, Sr. Josep Domingo Martí. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 69871 | Carrerada de la Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-torre-de-claramunt | <p>Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural, a www.catpaisatge.net/docs/InformeTranshumancia.pdf. Consultat el 02 d'octubre de 2013.</p> | En línies generals la carrerada es pot seguir en la majoria dels trams, a excepció del tram de la urbanització del Xaró i del pas del riu Agost a l'alçada de Cal Llupià. | <p>El terme de la Torre de Claramunt comta amb una xarxa de carrerades que recorren tot el terme, des del Xaró fins a la riera de Carme i fins a les Pinedes de l'Armengol. Es tracta d'antigues vies pecuàries destinades al pas dels ramats que s'unien i es bifurcaven en diversos ramals recorrent tot el terme en forma de xarxa de camins. Un dels camins provenia de la pobla de Claramunt, on hi havia diversos ramats, i entrava al terme per la partida del Xaró, per darrera del pas blau, travessava l'actual urbanització fins al sector del Pla de les Sitges , des d'allà travessava tot el Pla de Frígols, passant a tocar de la Font de Frígols (fitxa 77) en direcció al sud i fins arribar a l'antic camí del nucli de la Torre a Capellades (fitxa 208), a l'alçada de l'actual BV-2134, al km, 1, on actualment trenca el camí rural que condueix a la subestació elèctrica. Allà la carrerada empalmava amb la que pujava des de Capellades, i al mateix temps es bifucava en dos. Un ramal seguia el curs de l'antic camí de La Torre a Capellades, que transcorre pel cantó de migdia en paral·lel a l'actual BV-2134, i travessava el nucli de La Torre de Claramunt per baixar per l'actual camí fins a la riera de Carme, i travessant la riera es dirigia cap al terme de Vilanova del Camí i empalmava amb la carrerada de la Santa Margarida de Montbuí que es dirigia cap a la Llacuna. Un altre ramal seguia el curs de l'actual camí asfaltat en direcció a migdia fins arribar a les actuals naus de producció vitícola el Corral del Vila. En arribar a aquest punt la carrerada girava a la dreta en direcció a ponent i baixava la pendent del terreny fins arribar a la capçalera del riu Agost. Allà traspassava el torrent i pujava fins a la casa de Cal Llupià (fitxa 43). Aquest tram es troba actualment molt perdut. La carrerada continuava en direcció a Vilanova d'Espoia seguint el pas per un camí paral·lel al torrent del Manou. El camí de la Solana discorria paral·lel per la costa de la muntanya uns metres més amunt, a l'altra costat de es terres de conreu. En arribar al peu del turó de Vilanova d'Espoia la carrerada ascencia el turó pel costat nord i arribava al poble. Travessava el poble pel carrer Major i baixava fins a la zona de les actuals escoles, on es trobava la desaparguda font del poble. Un cop allà, aquest tram de la carrerada es tornava a bifurcar. Un ramal seguia l'actual carretera en direcció a la muntanya de les Pinedes de l'Armengol i sortia del terme fins a empalmar amb la carrerada de La Llacuna. Un altre ramal ascendia vers el barride La Serra i passava per darrera de l'actual fàbrica Munich, SL. Des d'allà prenia el camí que passava per davant de la casa de Cal Jaume Llorenç (fitxa 47) i seguina fins al corral de cal Piquet, dins del barri de can Paxiano, en terme de Mediona. Actualment la carrerada és una camí d'uns 4 metres d'amplada en bona part dels seus rams, marcat amb marges de pedra també en bona part dels seus trams.</p> | 08286-255 | La Torre de Claramunt (08789 La Torre de Claramunt) | <p>En l'actualitat, a Catalunya, els camins ramaders, també anomenats carrerades, cabanelles o lligallos, forma una gran xarxa de vies pecuàries. El darrer mapa de camins ramaders a nivell català data de 1951 i el va elaborar el geògraf Joan Vila-Valentí. Aquest mapa, que recull un camí important entre Calaf i Santa Coloma de Queralt, no recull els camins i les vies secundàries, entre les quals es trobaria la carrerada de La Torre de Claramunt. Aquesta carrerada era el pas habituals dels ramats de la Pobla de Claramunt i Capellades, així com els del municipi, i permetia el seu pas vers a la carrerada principal de La Llacuna i el Penedès. Era transitada principalment a l'estiu. El seu ús va deixar de ser habitual entorn a la dècada del 1970, quan els grans ramats de Capellades i la Pobla van desaparèixer. Actualment només s'utilitzen alguns trams com a pas del ramat de La Torre de Claramunt.</p> | 41.5256900,1.6705700 | 389085 | 4597969 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69871-foto-08286-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69871-foto-08286-255-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 69662 | Can Jaume Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaume-llorenc | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XIX-XX | El mas es troba deshabitat des de la dècada de 1950 i s'ha degradat considerablement. | <p>Masia formada per un cos principal rectangular i un conjunt d'annexos i patis tancats per paret de pedra. Es tracta d'un edifici situat al nord-oest del nucli de la Serra, al peu de camí de Matacavalls o de Mas d'en Ponç. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus més ben escairats i disposats. Es cobreixa dues aigües, amb el carener paral·le a la façana. Tot l'edifici mostra signes d'haver estat arrebossat en morter de calç, coservant-se nomès en algus trams de paret. Tot l'edifici s'aixeca aprofitant el desnivell natural del terreny, de tal manera que la façana principal s'orienta al nord-oest, al peu del camí, mentre que la resta del cos de l'edifici cau pel pendent de la muntanya oferit un aspecte molt allargassat. Aquest desnivell fa que l'edifici consti de planta semisoterrada, planta baixa i primer pis. La façana principal, orientada al nord-oest està precedida de dos graons de pedra molt desgastats i s'obre amb un portal central acabat per una llinda monolítica que forma un arc molt rebaixat i un balco protegit per una reixa de ferro molt senzilla a nivell de primer pis. Com a element ornamental nomès cal fer esmet de les marques d'un fals carreuat dbuixades sobre el morter. La façana de ponent manca d'obertures significatives i compta amb un cobert adossat, que aprofita el tros pla de la muntanya i el que podria ser una cisterna que dóna lloc a un terrat que recau sobre el desnivell de la muntanya. La façana de llevant s'obre amb un seguit de finestres petites. Al sector de migidia de la casa s'afegeixen un seguit de cossos, actualment enrunats, protegits per un mur de pedra irregular també força malmés. És en aquest sector de la casa que es té accés al pis semisoterrat, que segurament estava destinat a feines agrícoles. A nivell de planta baixa i priemr pis destaquen dos balcons, actualment tapiats.</p> | 08286-47 | La Serra (Mas Can Jaume Llorenç s/n,- La Serra, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Les característiques constructives de la casa indiquen que es tracta d'una masia aixecada a començaments del segle XIX, en una mateixa fase arquitectònica. Va estar en possessió de la família Bartolí fins a la dècada de 1950, moment en el qual els propietaris van marxar a viure a Capellades. Des d'aleshores ha estat desocupada.</p> | 41.5110600,1.6483000 | 387201 | 4596374 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69662-foto-08286-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69662-foto-08286-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69662-foto-08286-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | En la façana de migdia es conserva un rellotge de sol pintant a nivell de planta baixa, però que en aquest sector de la casa, degut al desnivell, queda elevat a primer pis. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 69646 | Pont del Vidu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-vidu | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX-XX | El desús de l'element fa que no tingui manteniment i la vegetació creixi a l'entorn de manera excessiva. | <p>Aqüeducte situat sobre el riu Agost, a l'alçada del nucli antic de La Torre de Claramunt. Forma part d'un rec que neix a la Mina del Gaià, als camps propers al Mas Rossinyol i que es dirigeix vers al nucli de la Torre de Claramunt. Aquest aqüeducte permet passar l'aigua als horts de l'altre costat del riu Agost, situats a la falda de la muntanya del nucli de La Torre Alta. Està format per una gran arcada d'uns 10 metres d'amplada que salva el desnivell del riu Agost. Es tracta d'una construcció aixecada en parament irregular que combina la pedra i el maó. La canal superior que transporta l'aigua és feta en maó amb una amplada de 50 cm i una fondària de 40 cm. Un cop feta l'obra l'element ha estat arrebossat amb ciment pòrtland. Actualment la vegetació ha crescut ocupant tota la canal i deixant l'aqüeducte en desús.</p> | 08286-31 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>L'aqüeducte del riu Agost són les restes visibles d'un antic rec que prenia l'aigua d'una mina situada als camps propers del mas Rossinyol. Aquesta mina era coneguda com la mina del Gaià i el rec també era conegut com a rec del Gaià. Aquest rec duia l'aigua al nucli de La Torre de Claramunt i permetia regar tots els horts situats a la vora del riu Agost, prop de la població. L'aqüeducte va ser construït per poder passar l'aigua a l'altra riba del riu Agost, i poder regar els horts de la falda de la muntanya del nucli de La Torre Alta. Els homes del poble s'encarregaven de netejar el rec a l'hivern, i l'aigua s'abocava als safareigs. Cada hort disposava d'un safareig que servia per emmagatzemar l'aigua, i que les dones utilitzaven per anar a rentar la roba. Pels materials emprats en la construcció i les característiques de l'element cal pensar que es tracta d'una construcció del segle XIX, amb reparacions fetes a començaments del segle XX. L'aqüeducte era conegut amb el nom del Pont del Vidu. Hores d'ara, bona part del rec està perdut i l'aqüeducte no funciona. L'aigua per regar els horts que queden a tocar del nucli de La Torre de Claramunt és aigua extreta de pous amb motor.</p> | 41.5328700,1.6565300 | 387926 | 4598785 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69646-foto-08286-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69646-foto-08286-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69646-foto-08286-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69748 | Forn de calç de la carretera d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-carretera-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | Durant les ventades de l'any 2009 va caure un arbre a la teulada del cobert, desprenent algun dels elements de dita coberta. L'accés a l'interior en l'actualitat és perillós. No s'ha tornar ha accedir des d'aquell any. | <p>Restes d'un antic forn de calç que pertanyia al mas Cal Manou de Poiosa. L'estructura del forn es troba protegida per un cobert de planta rectangular aixecat en maó, amb un gran portó de fusta a l'extrem de la façana nord, al peu de la carretera. El forn i un magatzem es troben a l'interior. S'observa la boca del forn precedida per un espai de magatzem, formada per un arc reforçat amb maó. La caixa del forn s'aixeca de forma circular al peu de la muntanya. S'aprecia l'arrebossat intern del parament. La part superior del forn roman oberta i sense cúpula. El seu diàmetre és de 1,80m i es troba protegida per una reixa.</p> | 08286-115 | Vilanova d'Espoia (Crta.BV-2135, pk.1,5 -Vilanova d'Espoia- 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. RIBA GABARRÓ (1988: 315). Fins a la dècada del 1960 estigueren en funcionament diversos forns, entre els quals, destaca el de la carretera d'Espoia, que pertanyia al mas Cal Manou de Poiosa</p> | 41.5161800,1.6644000 | 388554 | 4596922 | 08286 | La Torre de Claramunt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69748-foto-08286-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69748-foto-08286-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69748-foto-08286-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | A darrera del forn s'observen restes de l'antiga pedrera. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69815 | Lloses sepulcrals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lloses-sepulcrals | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII | Caldria protegir aquestes lloses de la intempèrie i el risc d'erosió | <p>Conjunt de quatre lloses sepulcrals situades a passadís que queda al migdia de l'església parroquial de Sant Joan Baptista i permet l'accés a l'espai de darrera de l'església, abans ocupat pel cementiri. Les quatre lloses estan encastades al terra i són fabricades en pedra i gravades ab diverses inscripcions. La primera és una llosa de 0,80m per 0,54m on es pot llegir en lletra capital: VASO DE RAMON ROVIRA I SOTERAS Y ELS SEUS FAMILIARS. La segona és una llosa de 0,80 m per 0,57 m. De la llegenda només es distingeixen les paraules DE LLISENSIA i GABINO. Al peu de la llosa apareix la data 1768. La tercera és una llosa de 0,48 m per 0,48 m on es pot llegir en lletra cursiva: Sepultura de Joan Maria de la Torra, scripta anys 1770. La quarta llosa té unes mides de 1 m per 0,60 m, on es pot llegir SEPI TORT DEL TURÓ 1736.</p> | 08286-199 | La Torre Alta (C/del Castells/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquestes lloses foren rescatades de l'antic cementiri parroquial. Durant molts anys estigueren emmagatzemades dins l'església sense cap ús, fins que fa uns anys es van col·locar al lloc actual.</p> | 41.5336100,1.6587600 | 388113 | 4598864 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69815-foto-08286-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69815-foto-08286-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69815-foto-08286-199-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69691 | Marge del camí del Pla de les Sitges al Coll de Frígols I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-del-cami-del-pla-de-les-sitges-al-coll-de-frigols-i | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | Cal un cert tipus de manteniment d'aquestes estructures com la netega de la vegetació i la reposció de pedres caigudes. | <p>Marge de pedra seca que recorre un tram mig del camí que des del Pla de les Sitges, i des de la carretera BV-2133 s'adreça al Coll de Frígols i acaba al peu de la carretera BV-2134. S'estén en sentit Nordoest-Sudest uns 300 metres, servint de marge de les terres de conreu. Es tracta d'un mur aixecat en pedra travertínica local sense desbastar aixecat amb el sistema tradicional de construcció en pedra seca, apuntalant les pedres mes grosses amb pedra petita. La seva alçada varia segons el tram, però oscil·la entre el 1,60 i 1,80 metres, i el seu gruix també oscil·la entre els 40 cm i els 60 cm.</p> | 08286-76 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest tipus d'estructures es corresponen a una explotació intensiva dels camps de conreu del voltant i a la delimitació de camins. Cal pensar que es tracta d'un mur que podria haver estat aixecat a mitjans del segle XIX en ple període d'explotació intensiva de la vinya, a l'igual que algunes de les construccions de pedra seca del voltant.</p> | 41.5354300,1.6718000 | 389204 | 4599049 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69691-foto-08286-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69691-foto-08286-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69625 | Cova de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu-1 | <p>BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. SERRA I GARCIA, J. (1983) 'Dues coves sepulcrals a la comarca d'Anoia' a Miscel·lània Aqualatensia/3. Igualada. CECI. Pàg.57-81. VIDAL, L.M. (1911)'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona</p> | Cal dir que aquest lloc és molt difícil de resseguir perquè ha crescut mlta vegetació que impideix passar per molts llocs i pot haver cobert l'entrada a la cova. | <p>Cova situada a la cinglera de costat dret de la riera de Carme voltada de bosc, a la partida de Noranta. Es troba molt prop de la Cova del Mallorquí, i a prop de la Font de Noranta, també anomenada Noranta de Baix, i que, segons les anotacions que figuren a l''Atles' d'Amador Romaní, conservat al Museu de Capellades, està enlairada a l'esquerra, sobre el camí que mena a La Torre de Claramunt, en un bloc de conglomerat, tallat, situat a l'esquerra, tocant el camí que indica el lloc d'accés a la cova. Amador Romaní va explorar aquesta cova l'any 1916 i, segons dades facilitades per ell mateix, s'hi van recollir ossos humans, sílex i ceràmica en superfície (en l''Atles' només s'especifica el sílex: 'un fragment de ganivet retocat' i 'un taló de làmina'). Segons les dades facilitades per Amador Romaní, es podria assegurar que es tracta d'una cova d'enterrament col·lectiu. També es fa difícil establir una cronologia; Romaní la catalogà com una cova del neolític final. A causa d'una sèrie d'informacions contradictòries i de l'embrossat del lloc.CC.AA (1991)</p> | 08286-10 | Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Amador Romaní va explorar aquesta cova l'any 1916. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, la cova no va poder ser localitzada. L'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, es va intentar localitzar la cova a partir de les dades que donava Amador Romaní i es va rastrejar la zona de la cinglera on se suposava que devia trobar-se aquesta cova, però va ser impossible localitzar-la. Cal dir que aquest lloc és molt difícil de resseguir perquè ha crescut molta vegetació que impedeix passar per molts llocs i pot haver cobert l'entrada de la cova. CC.AA. (1991)</p> | 41.5437200,1.6642100 | 388585 | 4599979 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Durant la realització el Mapa de patrimoni no s'ha pogut tenir accés a l'interior de la Cova per la dificultat del camí | 78|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69861 | Dita popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-popular-0 | XIX-XXI | Aquesta dita és coneguda especialment per les persones de certa edat de Vilanova d'Espoia. | <p>Entre la gent dels pobles del voltant de la Torre de Claramunt hi havia una dita popular on era anomenat el poble de Vilanova d'Espoia. La dita deia: 'A cobrar a Espoia'. Aquesta dita també era formulada davant de la gent de Vilanova d'Espoia quan feien acte de presència o quan deien quin era el seu origen. La dita fa referència a aquells pagaments que són impossibles de cobrar, o bé quan algú reclamava uns diners i el seu interlocutor no se'ls volia donar.</p> | 08286-245 | Vilanova d'Espoia (08789 Vilanova d'Espoia) | <p>Es desconeix l'origen de la dita ni si està associada a cap història verídica o inventada, però podria tractar-se d'una dita relacionada amb algun succés ocorregut als vols del segle XIX, ja que cap dels veïns entrevistats que guarden memòria des de començaments del segle XX a través dels seus pares i avis, ha pogut donar cap referència.</p> | 41.5159900,1.6537500 | 387665 | 4596914 | 08286 | La Torre de Claramunt | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 69639 | La Torre Baixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-baixa | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | Algunes de les cases que formen el nucli han estat restaurades les darreres dècades, però mantenint la seva línia de façana i els elements principals. | <p>Nucli habitat situat a ponent del terme de La Torre de Claramunt, al peu de la carretera de Capellades a La Pobla de Claramunt, que es correspon a l'antic camí ral. Aquest nucli s'organitza urbanísticament en un carrer que s'estén en dos trams en sentit Nord-Sud anomenat carrer de la Torre Baixa, entre els números 3 i 65 el primer tram, i els números 135 a 139 el segon tram. La tipologia constructiva de les cases és similar als dos trams, tractant-se de cases de caire popular, aixecades entre mitgeres de planta baixa, primer i segon pis, cobert a dues aigües. Són construccions fetes en mur de pedra amb parament irregular, amb alguns fragments de maó. La majoria han estat arrebossades i algunes pintades en colors. Moltes d'elles conserven els portals originaris construïts amb dovelles formant arcs rebaixats. Al primer tram s'aprecia que la línia de cases situades a ponent són més antigues, i que per tant el carrer actual devia ser en realitat l'antic camí ral, arran del qual s'aixecaven. A migdia del carrer, seguint la línia de cases s'aixeca el conjunt paperer de Cal Roda. De tot el conjunt destaquen especialment les cases dels actuals números 51-53, per tractar-se d'una de dimensions superiors a les altres i dotada amb una galeria oberta a nivell de primer pis. Aquesta casa, juntament amb la del número 15, que s'adossa al conjunt fabril, semblen les més antigues del nucli. La renglera de cases situada a llevant d'aquest primer tram i que tanquen el carrer són de recent construcció. Predomina la casa entre mitjeres de planta baixa i primer pis, fetes totes amb les mateixes característiques arquitectòniques. El segon tram de carrer, entre els números 135 i 139 conserva cases antigues a banda i banda del carrer, algunes d'elles com la núm. 155, que rep el nom de Cal Nen, conserven encara els portals adovellats. Altres, com la casa núm 145 conserva la data de 1835.</p> | 08286-24 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El nucli de la Torre Baixa estava format per la renglera de cases encarades a llevant al peu de l'antic camí ral. Els seus orígens cal situar-los a mitjans del segle XVIII i començaments del segle XIX. La tipologia constructiva, de caire popular, indica que es tracta de construccions fetes per rabassaires i obrers de les fàbriques papereres dels voltants. El nucli de La Torre Baixa va mantenir una població estable fins a la dècada del 1950-1960, moment a partir del qual moltes cases van quedar abandonades. A la dècada del 1990 bona part de les cases foren reocupades i rehabilitades, tot i que la majoria van conservar els portals originals i les façanes. A partir d'aquesta data el nucli va créixer aixecant cases unifamiliars adossades a l'altra línia de carrer.</p> | 41.5383600,1.6865700 | 390441 | 4599356 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69639-foto-08286-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69639-foto-08286-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69639-foto-08286-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El segon tram del barri es troba a tocar del barri de la Rata. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 69633 | Els Frígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-frigols | <p>AA.DD. (2003) Informe de l'excavació arqueològica per la construcció del gasoducte Subirats-Òdena. Generalitat de Catalunya.</p> | I aC-X dC | Actualment és un camp de conreu i no s'aprecia cap resta a simple vista | <p>En aquest lloc s'han documentat 28 estructures arqueològiques retallades a la roca, 7 de les quals són atribuïbles a sitges d'emmagatzematge de cereals d'època ibèrica tardana o romano republicana reblertes al segle I a C. Tres d'elles són concavitats poc profundes de planta circular possiblement utilitzades com basament de grans gerres d'emmagatzematge romanes (dolium), 10 són sepultures d'inhumació tardoromanes o altmedievals -de fossa simple excepte una de caixa de lloses-, i la resta són retalls i rases de vinyes. Aquestes estructures corresponen a tres moments d'ocupació de l'espai: 1. Ocupació en època ibèrica, representada per sitges i estructures negatives de planta circular de dimensions més reduïdes. Pel que fa a les sitges, es tracta d'estructures negatives de planta circular, amb unes dimensions i tipologies variades. La gran majoria són retalls amb una boca de 56 a 146 cm i unes parets que es van obrint fins a la base, on arriben a tenir una amplada d'entre 60 i 240 cm. També ha aparegut una sitja amb les parets molt més verticals i que es va tancant lentament sense fer panxa. Dues d'aquestes sitges es comunicaven entre elles per un forat gairebé a la base de la sitja i que va aparèixer tapiat per pedres molt ben encaixades. Alhora també van aparèixer estructures negatives de planta circular però poc profundes, de 30 a 45 cm, i amb un diàmetre que oscil·la entre 65 i 90 cm, les parets són verticals. Probablement es tracta d'estructures per encaixar-hi algun tipus de recipient tipus dòlies. Tant les sitges com les estructures més petites es trobaven farcides per un estrat molt similar, format per terra fosca i gran quantitat de pedres de travertí. Aquesta fase d'ocupació ha deixat molt pocs materials i els que han aparegut estan molt fragmentats, la ceràmica més abundant ha estat la feta a mà o a torn lent de pasta vermellosa, de la que només han aparegut formes tancades tipus olla. També ha aparegut ceràmica feta a torn, oxidada ibèrica i algun fragment de ceràmica reduïda, així com fragments de tègula romana plana i dòlia, tot i que en petit nombre. El material lític recuperat correspon a tapes de sitges, fetes amb travertí, de planta circular, i dos fragments de molí barquiforme fet amb granit. També han aparegut algunes pedres aparentment d'esmolar. Tot i situar-se a uns 70 metres del jaciment conegut com a Pla de les Sitges del Cameró, sembla que tots dos punts formarien part d'un mateix conjunt, ja que la tipologia i cronologia d'ambdós jaciments són molt similars. 2. Utilització de l'espai com a necròpolis, que podria ser d'època tardoromana o medieval. D'aquesta fase s'han documentat un total de 10 tombes que apareixen distribuïdes de forma ordenada, en bateria i amb una orientació sud-oest nord-est. N'hi ha dues que apareixen separades de la resta. Les tombes són gairebé totes infantils o d'individus joves. L'estat de conservació de les restes humanes és molt precari, segurament a causa de l'acidesa del terreny i tots els cossos recuperats estan molt malmesos. En la majoria dels casos només han aparegut part de les extremitats i alguns fragments de crani. Totes les sepultures tenen unes dimensions similars: 150 cm de llargada, 60 cm d'amplada i en algun cas arriben fins els 180 cm de llargada. Tipològicament les tombes es poden dividir en dos grups: les de fossa simple, que són la majoria, i les de caixa de lloses. 3. Rases de vinyes d'època moderna. Quant a les rases de vinya, aquestes estan relacionades amb les tasques agrícoles en època moderna, ja que en el seu interior s'han localitzat alguns fragments de ceràmica vidriada.CC.AA (1991)</p> | 08286-18 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment descobert durant les prospeccions realitzades amb motiu de les obres del gaseoducte que transcorre de Subirats a Òdena, en el tram VB-175 i VB-176. Desprès de l'excavació es va emetre la resolució del director general del Patrimoni Cultural, de data 4 d'agost de 2003, per la qual s'autoritzava l'eliminació parcial de les restes arqueològiques del jaciment de Frígols.</p> | 41.5393000,1.6755500 | 389523 | 4599474 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lot de material arqueològic: fragment eina/instrument ubicat al Museu Comarcal i de la Pell de l'Anoia amb el núm de registre 4774 | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 69623 | Jaciment mas Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-mas-rossinyol | <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301</p> | X-XI | Actualment no s'aprecien les restes sobre el terreny. | <p>Segons les explicacions de Romaní, el jaciment es tractava d'una sepultura de planta trapezoïdal, excavada al sòl, amb coberta de lloses però sense revestiment interior a les lloses. Estava a una profunditat d'uns 0,65 metres d'ample a la capçalera, 0,30 metres als peus i 0,30 de fons. La seva tapa tenia una longitud d'1,80metres de llarg i estava formada per set lloses poc tallades. La seva orientació era nord-oest. Amador Romaní indicà que a tocar hi havia unes sitges i restes de ceràmica, de la que en dibuixà dues formes que molt bé podrien ser alt-medievals. A l'interior de la sepultura va aparèixer un esquelet en molt mal estat de conservació. En el Museu de Capellades, en una vitrina, s'aprecia l'existència d'una mandíbula inferior humana procedent d'aquest enterrament. Durant una exploració que Romaní efectuà l'any 1911 en relació a la sepultura i a les sitges de Mas Rossinyol, ho catalogà com d'època indeterminada. En un manuscrit inèdit conservat en els lligalls Amador Romaní del Museu de Capellades, figura que en aquestes sepultures es van recollir 8 ossos llargs, 2 mandíbules i 14 fragments de ceràmica, sense especificar més. Segons les dades facilitades per Romaní, es pot deduir que aquesta sepultura seria un enterrament de fossa, excavat al sòl, amb coberta de lloses i planta trapezoïdal, pròpia dels segles X-XI.</p> | 08286-8 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta sepultura fou visitada l'any 1911 per Amador Romaní, el qual la situà en un bosquet al sud del mas Romaní, al peu del camí de Capellades a l'Espoia, prop del lloc on es trobaren unes sitges. L'any 1984 durant una visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no es localitzà cap indici de materials arqueològics en superfície, ni cap tipus d'estructura, cosa ben natural d'acord amb l'etapa a la qual pertanyen. L'any 1991, durant la visita realitzades a les rodalies del mas Rossinyol amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va localitzar cap indici de sepultura, ni cap resta de cultura material en superfície. CC.AA (1991)</p> | 41.5284900,1.6630000 | 388458 | 4598290 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69623-foto-08286-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69623-foto-08286-8-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Segons informació procedent de la Carta arqueològica la ubicació del material es troba al Museu del Molí Paperer de Capellades. Informació procedent d'aquest museu indiquen que les restes es troben emmagatzamades juntament amb altres restes de la comarca. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 69863 | Fita de terme amb Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-amb-capellades | <p>AA.DD. (2006) Replantejament de la línia de delimitació entre el terme municipal de La Torre de Claramunt i els municipis colindants. Departament de Política territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | Actualment la pedra es troba tombada i l'entorn cobert amb canyís i molt remogut. Es corre el perill de que quedi moguda enmig d'altres elements de l'entorn. | <p>Fita de terme que marca la delimitació entre els municipis de La Torre de Claramunt i Capellades. Es troba encastada al terra, al peu del pendent d'una de les terrasses del terreny. Es tracta d'una zona aterrassada i aprofitada com a horts, darrera dels molins de Cal Munné i Cal Roda. Es tracta d'una fita de pedra en forma de prisma recte de base rectangular, amb la part superior arrodonida, de 0,25 cm d'amplada, per 0,40 cm d'alçada, per 0,15 cm de fons.</p> | 08286-247 | La Torre Baixa (08987 La Torre de Claramunt) | <p>Fita de terme qe pot datar-se a començaments del segle XX tot i que no s'observen elements que permetin una datació concreta. La seva funció era la de delimitar els terme de La Torre de Claramunt i Capellades. Darrerament ha estat inclosa dins del replantejament de la línia de delimitació del terme amb els seus colindants efectuat l'any 2006.</p> | 41.5375400,1.6855100 | 390351 | 4599266 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69863-foto-08286-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69863-foto-08286-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69863-foto-08286-247-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69627 | La Garsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garsa | <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàg 202-203</p> | IV aC-X dC | Actualment l'indret on es trobava el jaciment ha estat convertit en un gran pla sembrat de vinya. El terreny ha estat aplanat per tal de poder plantar els ceps i permetre el pas de la màquina. Cap de les estructures descrites a la carta arqueològica s'ha pogut reconèixer. | <p>Segons Amador Romaní, que visità aquesta sepultura l'any 1915 (el 1919 fou destruïda), aquesta estava situada en el lloc anomenat La Garsa, a les Terreres del Ramonet. La sepultura estava excavada al travertí (tapassot), no tenia coberta i era neta de terra. Romaní hi recollí unes dents humanes i uns ossets al seu entorn. La sepultura tenia la forma humana (antropomorfa), estava orientada a l'oest i feia 2 metres de llarg, 0'45 metres d'ample a la capçalera (espatlles de l'esquelet), entre 0'10 i 0'20 metres a l'extrem dels peus i 0'25 metres de fons. Romaní afirma que en aquest lloc hi va recollir ceràmica l'any 1924. En els lligalls d'Amador Romaní conservats al Museu de Capellades es conserven uns dibuixos d'uns fragments de ceràmica de difícil classificació. Hi figura la data d'exploració: any 1915, a càrrec del Sr. Amador Romaní. Aquest autor, després de la visita efectuada l'any 1915, catalogà la sepultura com d'època indeterminada, indicant, però, que era de tipus olerdolà. En un manuscrit inèdit, conservat en els seus lligalls, consta que s'hi van recollir els següents elements: un morter de pedra, sis fragments de 'tegula', tres fragments de vores de vasos sense identificar, un fragment de vora de 'dolium', un fragment de crani humà i varis fragments d'ossos humans pertanyents a les extremitats. Segons les dades aportades per Romaní, es tracta d'un enterrament excavat al travertí, antropomorf, amb el cap arrodonit, angles i peu també arrodonits, típic dels segles IX-X. Durant la visita al jaciment, el novembre del 1984, efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap tipus d'enterrament, però sí que es trobaren molts fragments superficials de 'tegula' romana que conserva corbatura a les vores, així com 'imbrices' en un camp de conreu de cereals. També es van apreciar molts fragments de 'dolium' i de parets d'àmfora romana. Es pogué comprovar una forta acumulació d'aquests materials en els marges dels camps. No es localitzà cap tipus d'estructura visible superficialment. Aquest jaciment es tracta, doncs, d'una sepultura alt-medieval que segurament ha desaparegut, i un lloc d'habitació sense estructures visibles, d'època romana. L'any 1991, durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s'observà com en els camps de conreu predomina la ceràmica romana i en un tros de terreny erm entre camps, a la dreta del camí que mena a la casa, es troben nombrosos fragments de tègula romana. En el tall del terreny del costat dret del camí que porta a la masia, a l'alçada de la tanca que la rodeja, es veuen unes bossades de sediments amb fragments de ceràmica grisa medieval i restes de cendres. Per la forma d'aquestes bossades es pot afirmar que es tracta d'un camp de sitges. CC.AA (1991)</p> | 08286-12 | Pla de la Garsa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment visitat per Amador Romaní el 1915. . Durant la visita al jaciment, el novembre del 1984, efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap tipus d'enterrament, però sí que es trobaren molts fragments superficials de 'tegula' romana que conserva corbatura a les vores, així com 'imbrices' en un camp de conreu de cereals. L'any 1991, durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s'observà com en els camps de conreu predomina la ceràmica romana i en un tros de terreny erm entre camps, a la dreta del camí que mena a la casa, es troben nombrosos fragments de tègula romana El 2003 van tenir lloc algunes prospeccions durant el desdoblament del gasoducte Subirats-Òdena. El mateix any es va dur a terme una nova intervenció de consolidació i rebliment indefinit d'estructures arqueològiques: bassa ibèrica i rases de vinya. CC.AA. (1991)</p> | 41.5281300,1.6757700 | 389523 | 4598234 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69627-foto-08286-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69627-foto-08286-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69627-foto-08286-12-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els materials del jaciment es troben ubicats a Museu de la pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Núm. de referència 309. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 69632 | Necròpolis al peu de la carretera entre la Pobla i Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-al-peu-de-la-carretera-entre-la-pobla-i-capellades | <p>CC.AA. núm 12250</p> | V-X | Actualment l'entorn del jaciment ha estat molt remogut i per l'extracció de pedra i la vegetació que ha crescut. Piles de pedra ocupen l'espai i impossibiliten la correcta observació. | <p>En aquest lloc es poden observar les restes de tres tombes excavades a la roca de travertí. Es tracta de dos peus o dos capçals, arrodonits i orientats cap a l'oest. Un d'ells es conserva molt precàriament i els altres dos són fàcilment identificables. Aquestes tombes estaven senceres anys enrere, però els treballs d'extracció de roca de travertí per a la construcció les han escapçat i amenacen la seva conservació. Establir la cronologia d'aquest tipus de tombes és una empresa difícil, i més quan no hi ha hagut la possibilitat de practicar-hi cap intervenció arqueològica. De tota manera, i en base a altres jaciments amb tombes similars, cal apuntar dos límits cronològics clars: segles IV-V dC i segles IX-X dC, és a dir, entre un moment tardoromà i l'alta edat mitjana. CC.AA. (1991)</p> | 08286-17 | Urbanització Ca l'Anton. (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Notícia del jaciment donada per Joan Jordi Enrich del CECI.</p> | 41.5377800,1.6801600 | 389905 | 4599299 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69632-foto-08286-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69632-foto-08286-17-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69703 | Antic pont de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | Actualment el pont es troba en desús i totalment cobert per la vegetació. La seva alçada és lleugerament inferior a la del pont actual, que s'aixeca just a tocar del vell, fent que sigui un element molt difícil de veure. | <p>Antic pont de la carretera que antigament unia el poble de Vilanova d'Espoia amb el nucli de Capellades, salvant el desnivell ocasionat pel torrent del Manou. Es tracta d'una construcció aixecada en pedra picada de mida regular que forma un mur de paredat comú, amb pedres naturals sense picar, colocades en verd amb mescla de calç i grava. El pont conforma una gran arcada de mig punt que salva el desnivell del congost que crea el torrent del Manou, just al peu del turó s'aixeca en nucli de Vilanova d'Espoia. La seva amplada és d'uns 4 m. aprox. I la seva llargada és de 25 m. Als extrems de l'arcada l'estructura es reforça ambdues rafes atalussades, un per cada banda, adossades al mur. Per sobre del pont transcorria l'antiga carretera.</p> | 08286-88 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La construcció de l'antic pont d'Espoia es paral·lel a la construcció de la carretera de Vilanova d'Espoia a Capellades, que devia substituir el camí tradicional d'Espoia. L'objectiu de la construcció de la carretera i el pont tenia com a objtectiu facilitar el trànsit rodat, a diferència de l'antic que camí que nomès permetia el transport d'abast. La construcció de la carretera i el pont devia tenir lloc a finals del segle XIX o començaments del segle XX.</p> | 41.5157600,1.6589400 | 388097 | 4596882 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69703-foto-08286-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69703-foto-08286-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al fons de l'AMFI dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) es conserva una fotografia amb núm. de registre 00981, de data 1927, on es pot observar el pont antic de Vilanova d'Espoia i la carretera vella, abans de la construcció del pont i la carretera nova. (fitxa 129) | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 69743 | Camí de la Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-solana | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XIV-XXI | Actualment el camí es conserva en molt bon estat, conservant entre els 3 i 4 m d'amplada. | <p>Camí de terra d'uns 6 km de recorregut emprat antigament per anar de Vilanova d'Espoia a la Torre de Claramunt. Es tracta d'un camí que arrenca a la part superior de la carena del nucli de Vilanova d'Espoia, a tocar de l'església de Sant Salvador i baixa la carena per travessar el torren del Manou i continuar al peu de la Muntanya de Cal Vilaseca en direcció a llevant. Just abans d'arribar a Cal Llupià surt un brancal del camí en direcció nord-oest que mena a les cases de Cal Gramunt i Cal Vilaseca, així com als Plans de Cal Vilaseca. Un cop passat Cal Llupià, el camí creua el riu d'Agost i segueix en direcció al nord-est travessant els Plans de la Garsa i finalment a la Torre de Claramunt.</p> | 08286-110 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es tracta de l'antic camí que els habitants de Vilanova de l'Espoia i la Serra feien servir per desplaçar-se a la Torre de Claramunt. El seu orígen es podria remuntar als períodes medieval i modern. Era també el camí habitual per anar a les terres de conreu de la vall de l'Espoia, i degut al seu pas per la part de solei, era conegut com a camí de la Solana. Es tracta d'un camí d'abast i carruatges, que va ser substituït a començaments del segle XX per la construcció de la carretera BV-2135. Des d'aleshores compleix una funció de recorregut intern, permetent l'accés a les terres de conreu dels voltants.</p> | 41.5225700,1.6663600 | 388728 | 4597628 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69743-foto-08286-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69743-foto-08286-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69743-foto-08286-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69753 | Barraca de vinya 062 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-062 | <p>ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col. Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pàg. 233. RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XX | A l'inventari de barraques de vinya d'ENRICH (2006: 268) es comenta que la barraca tenia una porta de ferro que protegia l'accés. Actualmet aquesta porta ha desaparegut. | <p>Barraca de vinya construïda utilitzant la tècnica constructiva de la pedra seca, situada sobre un cami, davant d'un marge, deixant a l'esquena camps de conreu i oliveres. Es tracta d'una barraca de planta circular aixecada en pedra de petites dimensions del mateix turó. Es cobreix amb una falsa cúpula també feta a base de pedra petita disposada sense ordenar. L'amplada màxima exterior és de 4,50 m per una fondària de 6,00 m i una alçada de 3,10 m. La barraca es troba orientada a migdia i s'obre amb una porta formada per pedra de més grans dimensions que forma un arc de mig punt molt estret. Les mides d'aquesta porta són 0,60 m d'amplada per 1,40 m d'alçada per 1,00 m de gruix de mur. Exteriorment, la barraca es troba encarada a un marge de pedra. Dos murs de 1,70 m de llargada per 0,70 de gruix arrenquen dels laterals de la barraca i creen un espai interior tancat. A l'interior d'aquests murs es troben dos bancs de pedra adossats.</p> | 08286-120 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. L'aixecament d'aquest tipus d'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. A començaments del segle XVIII la demanda de vi, i especialment d'aiguardent per ser exportat a Amèrica ja havien crescut, però va ser a partir de les lleis aprovades el 1746, que abolien els monopolis, que els petits pagesos van llençar-se a la producció vitícola fins a convertir-la en un autèntic monocultiu. Aquest període d'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de La Torre de Claramunti, el conreu de la vinya estigué especialment estès, de la mà de les grans masies i propietaris agrícoles que, mitjançant el contracte de rabassa morta, van parcel·lar les seves terres per donar-les a explotar a petits pagesos sense terra. Bona part de l'extensió del conreu es va fer a expenses del bosc, donant peu a la tala dels boscos originals i a la construcció de marges de pedra seca per tal d'aterrassar el terreny i evitar l'erosió i degradació del sòl. La presència de marges de pedra seca i barraques de vinya són mlt abundants al terme de La Torre de Claramunt. Aquestes construccions estaven destinades fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los fins al camp.</p> | 41.5346500,1.6713000 | 389161 | 4598963 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69753-foto-08286-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69753-foto-08286-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69753-foto-08286-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Codi 2562 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:166 | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69706 | Pont del ramal del Rec Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-ramal-del-rec-major | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | A diferència del rec del segle XVIII, l'aigua encara no ha degradat la pedra. | <p>Pont que forma part d'un ramal del rec major, que salva el desnivell del torrent del Cameró al seu tram baix. Aquest rec, constitueix un ramal que porta l'aigua del Rec Major, que pren a l'alçada del molí del Munné (en terme de Capellades) fins als horts de la Torre Baixa, en sentit Sud-Nord destinant l'aigua al rec dels horts. La construcció és feta en mur de paredat comú format per carreus de pedra de mida mitjana disposats en fileres força ordenades. La construcció es reforça al perímetre exterior de les arcades i a la part de la canal superior amb carreus quadrangulars de mida més grossa ben disposades. El pont té una llargada de 26,81 m i una alçada d'uns 4 m. Està format per quatre grans arcades el·líptiques de diferent mida que recauen sobre una base quadrangular i sostenen la canal superior per on discorre l'aigua. Aquesta canal acull una canalització de ceràmica que es troba protegida exteriorment per ciment.</p> | 08286-91 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Possiblement es tracti d'un rec construït al segle XIX, en un moment posterior al que discorre en paral·lel, ja que el seu estat de conservació és molt més bo. La seva funció va ser la de dur aigua als horts dels veïns de la Torre Baixa, que complementaven el treball de les fàbriques amb l'activitat agrícola Actualment encara es troba en ús, i omple les basses de la zona d'hortes de la Torre Baixa.</p> | 41.5389700,1.6853700 | 390342 | 4599425 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69706-foto-08286-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69706-foto-08286-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pont es va construir a tocar del vell pont del segle XVIII que portava l'aigua d'una mina propera a Cal Pasqual a les fàbriques de Cal Roda i Cal Munné. La seva alçada és superior a l'altre pont. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 69616 | Sant Salvador d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-despoia | <p>JUNYENT F. MAZCUÑAN A. (1992) 'La Torre de Claramunt' a Catalunya Romànica. Vol XIX. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.pàg.515-516. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XII | <p>L'església de Sant Salvador d'Espoia és un edifici romànic, amb algunes modificacions posteriors. La seva estructura és simple, amb una sola nau encapçalada a llevant per un absis semicircular, que s'uneix al cos principal mitjançant uns ressalts simples. L'aparell constructiu, que acusa les reformes de la restauració, és fet amb blocs de pedra de diverses mides. Els més grans i voluminosos es troben a la base. La majoria dels blocs es troben només desbastats i disposats en filades horitzontals no gaire ben definides. Tots els paraments externs són completament llisos, sense l'ornamentació característica del romànic. La nau es cobreix amb una volta de mig punt a l'interior reforçada per dos arcs torals que divideixen l'espai en tres trams. L'absis es cobreix amb una volta de quart d'esfera. Exteriorment la coberta és a dues aigües amb lloses disposades a plec de llibre. La il·luminació es fa mitjançant una única finestra oberta al centre de l'absis. Es tracta d'una finestra de doble esqueixada acabada amb un arc de mig punt adovellat. Probablement hi devia haver una altra al mur sud, a l'espai on actualment h ha la sagristia, i molt possiblement alguna altra obertura al mur de ponent, actualment molt modificat per les construccions annexes de l'exterior. La simplicitat del pla original només ha estat modificada per la construcció d'una sagristia adossada a la part final del mur de migdia, que impedeix una visió completa de l'església. L'accés a l'edifici es fa mitjançant un portal obert al mur de migdia, de cara al nucli urbà. Es tracta d'un portal format per dos arcs de mig punt en degradació fets amb dovelles ben treballades, que reposen sobre impostes simples i sense decorar. Els muntants són monolítics i han estats col·locats durant les restauracions. Un petit ressalt fet amb maó sobresurt del mur a la part superior del portal creant l'efecte d'un petit teuladet sobre el portal. A efectes del carrer, el portal queda elevat i s'accedeix mitjançant un conjunt de tres graons de pedra. A tocar d'aquest portal s'adossa el cos de la sagristia, ocupant el tram del mur de migdia entre aquest portal i l'absis. Es tracta d'un cos rectangular senzill, cobert amb una teulada inclinada. Pel que fa al mur de ponent, les restes visibles actualment permeten veure un mur senzill, al qual s'hi adossen les restes d'una part de la casa de Cal Torrescasana, del qual encara poden veure's trams de paret i les restes de tines. A tocar d'aquest espai hi havia les restes d'una torre medieval que formava part de l'antic casal fortificat de Vilanova d'Espoia, actualment enderrocades. L'església patí una important modificació en un període posterior, possiblement entre els segles XVI i XVII, que va suposar la seva fortificació. A efectes arquitectònics va implicar un sobrealçat que va afectar a tot l'edifici, nau i absis inclosos, tot i que l'estructura original es va mantenir. Aquest tram sobrealçat de mur es va obrir amb un seguit de finestres gaire bé quadrangulars, sota les quals, a la capçalera, encara hi ha un reguitzell d'espitlleres. Malgrat aquest sobrealçat, el mur de ponent és coronat per un campanar d'espadanya de dues obertures, refet durant la darrera restauració. L'interior de l'edifici és sobri, amb una volta de canó reforçada per dos arcs torals, i un absis semicircular obert per una finestra esqueixada a la capçalera. L'altar que presideix l'absis és un carreu de pedra rectangular sobre una base de maó.</p> | 08286-1 | Vilanova d'Espoia (Pl. de l'església,s/n-Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>L'església parroquial de Sant Salvador de Vilanova d'Espoia és una construcció romànica tardana aixecada a mitjans del segle XII. L'església es devia construir per assistir-hi el nucli de població situat a l'entorn de la Casa Senyorial, que pertanyia al Castell de Claramunt, abans de passar a la família Foixà el 1568. Les primeres notícies documentals són de l'any 1199 i procedeixen del testament de Pere de Soler, on es fa la deixa d'unes tovalles d'altar a l'església de Vilanova d'Espoia. El fet que en mateix testament el dit Pere Soler deixés a Albert de Pierola la Vilanova d'Espoia , evidencia que era el senyor del terme. Amb posterioritat, una visita pastoral de l'any 1405 esmenta l'església com a sufragània de Santa Maria de Claramunt, amb l'altar de Santa Maria i Sant Salvador i el cementiri. Per contra, mancava de fonts baptismals i de beneficis adscrits. El fet de que aparegués amb dos titulars (Santa Maria i Sant Salvador) va fer que fos coneguda de les dues maneres. Aquesta duplicitat queda demostrada en una altra visita pastoral del 1421 on es fa esment dels dos altars. Finalment acabaria prevalent la de Sant Salvador. A nivell constructiu, es té constància de diverses reformes fetes al segle XVI. Així, a la vista pastoral del 1508 el bisbe de Barcelona ordenava diverses reformes, sobretot a les parets i a les portes. El mateix es va ordenar en una nova visita el 1581. JUNYET-MAZCUÑAN (1992:515-516). Possiblement l'església estigué mancada de rector en alguns períodes, ja que el 1577, el bisbe de Barcelona, Joan Dimes Lloris, va establir un pacte entre els feligresos de l'Espoia i el rector de la Pobla de Claramunt per tal de tenir un sacerdot que celebrés misses en diumenge i les festes de guardar, a canvi d'un pagament anual de 30 sous. RIBA GABARRÓ (1988: 318) A nivell eclesiàstic, fou església sufragània de la parroquial de la Pobla de Claramunt fins 1867-1870 que es declarà parròquia independent. A començaments del segle XX, l'església apareix a les fotografies històriques amb el paredat arrebossat i un cos adossat a la façana de migdia que protegia el portal d'entrada. L'església tenia adossada a ponent una part de la casa coneguda com Cal Torrescasana, que comptava amb una torre fortificada circular. Entre els anys 1966-1984 es va iniciar la restauració sota la direcció de l'arquitecte Bassegoda Nonell. La iniciativa de la restauració fou de mossèn Josep Batlle i Mauerer, que va coordinar les aportacions del pobles i altres entitats públiques. Va comptar amb la col·laboració del patronat d'Amics de Vilanova d'Espoia i del centre d'Estudis Comarcals d'Igualada des del 1969. La restauració del temple va implicar l'arranjament i enjardinament de l'entorn, especialment de l'espai del davant i de la plaça del costat. Aquest espai eren les eres de la casa de Cal Torrescasana. També s'ha renovada la imatge patronal, que és un crucifix, obrat en planxa d'aram, beneït el 1978, i també s'entronitzà una imatge de la Mare de Déu, tallada en fusta. Actualment compleix les funcions d'església parroquial del nucli de Vilanova d'Espoia.</p> | 41.5159900,1.6540300 | 387688 | 4596914 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69616-foto-08286-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69616-foto-08286-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69616-foto-08286-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A un costat de l'altar figura la imatge del Salvador Crucificat. Es tracta d'una imatge en bronze. En un dels laterals de l'església s'observa la figura de la Mare de Déu d'Espoia, que és una talla de fusta. Totes dues imatges són datades el 1978, moment del final de les obres de restauració. | 85|92|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69618 | Castell de la Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-torre-de-claramunt | <p>BRASÓ I VAQUÉS, M. (1968) 'Castillos de Cataluña. La Torre de Claramunt'. Igualada. núm. 1577. Agost de 1968. Pàg.14 RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. ROCA CATALÀ, P. (1976) 'La Torre de Claramunt' a Castells Catalans. Vol.V. Ed. Dalmau, pàg.462-463.</p> | XI-XXI | <p>Edifici de planta hexagonal situat a la part alta del turó on s'aixeca el nucli de La Torre de Claramunt, del qual és origen. Es tracta d'un edifici aixecat en pedra, amb carreuat treballat i ben disposat en fileres ben ordenades. Compta amb planta baixa, primer, segon i tercer pis, i es troba coronat per una filera merlets esglaonats als seus trams de llevant, migdia i ponent. Exteriorment, les façanes encarades a migdia i a llevant, que es corresponen amb la tercera gran fase constructiva del castell, s'obre a nivell de planta baixa amb una filera d'espitlleres, a nivell de primer, segon i tercer pis, s'obren amb una seqüència de finestrals rectangulars molt ben ordenats i disposats en línia a nivell dels tres pisos. A llevant del castell es situa el fossat, que queda com un espai excavat delimitat per un mur de tancament a llevant. A l'angle N-E de castell trobem una torre quadrangular adossada, coronada per un cos quadrangular que queda a nivell de tercer pis de l'edifici. La façana nord, no compta amb obertures significatives, a excepció d'una parell de petites portelles. La façana de ponent es correspon al mur de tancament del pati interior del castell. Interiorment, l'espai del castell s'organitza entorn a tres patis, un exterior i dos interiors. L'accés al castell es realitza mitjançant un portal adovellat situat a l'extrem de la façana de migdia. Aquest portal dóna accés a un pati exterior amb un pou situat a ponent del castell, que permet el pas a diverses portes. Una de les portes, la situada més a migdia, es correspon a un portal adovellat datat el 1561 que dona accés mitjançant un pas amb el terra empedrat, a un pati interior amb un altre pou que exerceix com a distribuïdor. En un dels extrems d'aquest pati es situa l'escala noble que dóna accés al primer pis. Al cap de munt de l'escala s'aprecia un portal renaixentista coronat per un arc conupial i un escut nobiliari. Per un dels extrems d'aquest pati s'accedeix a un segon pati format per un espai porxat a la planta baixa que sustenta una galeria oberta a nivell de primer pis. Aquesta galeria i aquests porxos es recolzen en pilars quadrangulars. La galeria del primer pis es protegeix amb balustres monolítiques i es cobreix amb una teulada inclinada. L'edifici del castell és fruit de diverses fases constructives. Arquitectònicament es poden apreciar tres grans fases, que es corresponen a tres grans trams o cossos que formen el castell. La més antiga es correspon segurament a la del sector nord de l'edifici, on a l'interior d'un espai utilitzat com a celler s'aprecia un carreuat molt antic amb restes dels forats ocupats per un antic embigat. A migdia de l'anterior sala, s'aprecia un segon tram i cos de castell que es podria correspondre a una ampliació efectuada entre els segles XIV-XV, en la qual destaca l'angle del mur S-O molt atalussat. Aquest fragment de mur queda actualment dintre del pati de l'entrada, i cal pensar que aquest angle, i tot el mur orientat a migdia d'aquest cos, haurien estat algun dia façana exterior del castell. A Migdia i a llevant d'aquest segon cos s'afegeixi un tercer cos o tram de castell. Aquest cos del castell s'organitzaria entorn a un pati interior al qual s'accediria mitjançant un portal adovellat situat a l'entrada del primer pati. Aquest porta compta amb a dovella central datada el 1561 i es correspondria amb l'ampliació efectuada per Joan de Claramunt. Alguns trams d'aquest espai podrien haver estat reformats posteriorment, ja entrats al segle XVII, especialment pel que fa a l'escala d'accés al primer pis i la porta principal de caràcter renaixentista decorada amb un arc conupial i l'escut nobiliari dels ribera. Al segon pati interior del castell, es té accés des del primer pati del segle XVI, i per les característiques arquitectòniques que presenta es podria correspondre a un pati obert al segle XIX o començaments del segle XX.</p> | 08286-3 | La Torre Alta (C/del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El castell de la Torre de Claramunt fou una avançada dependent del castell de la Pobla de Claramunt, que amb el pas dels segles esdevingué cada vegada més estratègica. Al segle X devia ser una torre de vigilància i control de la vall de la riera de Carme i del camí vers el Penedès. De petit aixopluc d'un parell de sentinelles es va passar a unes construccions més sòlides i permanents. En el segle XV la torre ja constava d'una sèrie de dependències, com una presó, estable, cuina, celler, saleta, tres cambres, recambra i golfes. Els cavallers de Claramunt, durant els segles X al XII, residiren al castell de Claramunt. L'any 1318 la Torre de Claramunt passà juntament amb el castell de Claramunt a feu i senyoria del vescomte de Cardona. Així, el 1320 el vescomte Ramon Folc VII de Cardona, anomena entre les seves possessions La Torre de Claramunt. A partir d'aquest traspàs, Berenguer de Claramunt, senyor del castell, i la seva família deixaren el castell i passaren a residir a la Torre. A línia hereditària dels senyors de Claramunt es va mantenir de forma directa al llarg dels segles. El 1549 Miquel de Claramunt, fa una nova capbrevació de la Torre de Claramunt. El seu hereu, Joan de Claramunt, el 1561, va fer aixecar un inventari dels béns del seu difunt pare. Aquesta data del 1561 figura a la clau de la dovella del portal del pati del Castell de Claramunt. Aleshores, les dependències de l'antiga torre de defensa foren convertides per Joan de Claramunt en una folgada residència castellera, l'estructura de la qual ha perdurat fins ara. Joan de Claramunt, en recompensa pels seus serveis i pels dels seus avantpassats, rebé el 1566, de mans del duc de Cardona, la donació perpètua de la jurisdicció de la Torre de Claramunt. Fulgència de Claramunt, filla de Joan, fou la seva successora. El 1633 es va casar amb Francesc Cassador, i malgrat que tingueren tres fills, cap d'ells va tenir descendència, així que l'heretat va passar a mans de la seva germana Jerònima, casada amb Josep Espuny. El seu fill Ramon d'Espuny i Claramunt, va morir el 1672 sense deixar descendents. El castell de la Torre de Claramunt passà a la seva germana Maria d'Espuny i Claramunt, baronessa de Rivert. El seu hereu fou el seu fill Josep Antoni de Ribera d'Espuny i Claramunt, que va acumular diversos castells a les seves mans, entre d'altres el de Florejacs, Rivert i La Torre de Claramunt. Seguidor de la causa austricista, el 1714 fou desterrat a Burgos i exonerat el títol. Fins el 1725 no se li retornaren els títols i les rendes. El va succeir la seva segona filla Isabel de Ribera i Josa, que el 1727 s'havia casat amb Mena de Sentmenat i Agulló, fill dels Marquesos de Sentmenat. El seu fill heretaria també el marquesat de Gironella. Dins la mateixa línia familiar. El 1883 els marquesats deVilla-Palma i Gironella es separarien en mans dels dos germans Josep Maria de Febrer i Calvo-Encalada, que fou tercer marquès de Villa-Palma, i Manuel Maria de Febrer, desè marquès de Gironella. El marquès de Villa-Palma fou el continuador del domini del castell de la Torre de Claramunt. El marquès de Gironella es va fer construir un nou casal, que és conegut com la Torre Nova. La línia va seguir dins a família i el 1977 era propietari Josep Antoni de Febrer i Monforte, que residia al castell i fou alcalde entre el 1951 i 1965. RIBA (1988: 302-306) Actualment el castell és la vivenda de les famílies propietàries.</p> | 41.5339559,1.6581510 | 388063 | 4598904 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69618-foto-08286-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69618-foto-08286-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69618-foto-08286-3-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2022-08-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al castell es localitzen dos carreus datats. Un és la dovella central del portal que dóna accés a un dels patis interiors ab data 1561 i l'altre és un carreu decorat que inclou la data 1763, sobre una de les portes del replà de l'escala que dóna accés al primer pis. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 69619 | Barraca de Mas d'en Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mas-den-ponc | <p>CC.AA. núm. 3974</p> | III a.C | <p>Jaciment situat sobre un petit turó al nord de la partida del Mas d'en Ponç al límit entre els municipis de Mediona i la torre de Claramunt. El sector de les troballes és en el cim i els vessants, de bosc i matollar, i la part baixa d'aquestes, zona agrícola amb remocions importants de terra (que abracen el Pla de Mas d'en Pons i Vila-Seca) iniciades a partir de finals de 1987 a càrrec de l'empresa Torres. Fruit de diverses prospeccions a partir dels anys 80, Josep Gallart i Romeu de Mediona, membre de l'A.E.C.C.M., localitzà vàries peces de ceràmica en aquest sector: - ceràmica a mà (ibèrica de tradició indígena) amb fons plans i decoracions de cordó incís. - ceràmica ibèrica comuna a torn: contenedors amb vores zoomorfes, àmfores, nanses de cinta i kalathos. - Àmfora itàl·lica i fragments de dòlia. Tot plegat indica l'existència d'algun tipus d'hàbitat ibèric del periode final, amb interferències romanes que podrien definir el caràcter de les últimes fases de l'establiment íber. No s'han referenciat cap tipus d'estructures, per tant es pot pensar en la seva possible destrucció, per l'erosió o treballs agrícoles (sitges?, hàbitat perible?) o l'existència de construccions encara soterrades, no visibles. CC.AA (1991)</p> | 08286-4 | Urbanització Pinedes de l'Armengol (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Josep Gallart i Romeu de Mediona, membre de l'A.E.C.C.M., va fer prospeccions i va localitzar vàries peces de ceràmica en aquest sector a finals de la dècada del 1980, a conseqüència dels moviments de terres efectuats per l'empresa Torres que va destinar part del turó al conreu de la vinya. CC.AA (1991)</p> | 41.5081700,1.6376100 | 386304 | 4596067 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Des del nucli de la Serra, cal agafar el camí que porta a la partida de Mas d'en Ponç. El curs d'aigua amb el nom del Mas d'en Pons transcorre a 100 m al nord del turó. El nom del jaciment ve donat per l'existència d'una barraca en la part alta, convertida avui dia en refugi de caçadors. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69622 | Olivar d'en Francisquet/El Camaró/Frígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivar-den-francisquetel-camarofrigols | <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301</p> | IX-XII | <p>Tomba aïllada, situada gairebé a tocar de la carretera que porta a La Torre de Claramunt, però a un nivell més baix, al peu d'uns pins i del mur de contenció de la carretera. Es troba uns 15 metres al nord d'un antic camí que anava cap a Vilafranca del Penedès. Aquest camí es caracteritza per tenir unes roderes molt marcades en el travertí. Es tracta d'un enterrament d'inhumació aïllat, excavat al travertí. La sepultura té forma rectangular i fa uns 1'80 metres de llarg, 0'55 metres d'ample i 0'40 metres de fons. Possiblement estaria relacionada amb el conjunt del Camaró, situat a uns 100 metres a l'est d'aquesta sepultura. L'orientació de la sepultura és aproximadament nord-sud i el seu estat de conservació és bo. Aquest enterrament es podria catalogar cronològicament com dels segles VIII-IX, antecessor del tipus 'banyera' i de l'antropomorf. CC.AA (1991)</p> | 08286-7 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Amador Romaní visità l'indret el 1915. L'any 1984, durant la realització de la Carta Arqueològica, no s'observaren estructures ni materials arqueològics en superfície. Durant la visita efectuada l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta, la sepultura es trobava tapada gairebé totalment pels esbarzers que creixien del seu interior. CC.AA. (1991) Actualment no s'han pogut observar restes de la sepultura que deu trobar-se tapada a tocar del camp de conreu.</p> | 41.5380700,1.6717100 | 389201 | 4599342 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69622-foto-08286-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69622-foto-08286-7-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml