Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 69665 | Cal Pere Joan/Cal Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-joancal-batlle | <p>GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) 'Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) 'Els molins paperers de la comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. Compta amb tres nivells d'alçada, destinant el tercer a mirador o estenedor. Els materials de construcció són els habituals: pedra com a basament i cares de l'edifici, mamposteria irregular i tàpia arrebossada que forma el mur, fusta i teules. L'accés a l'edifici es fa mitjançant un portal allindat situat al centre de la façana principal. A banda i banda del portal, s'obren dues portes d'accés a estances auxiliars de la planta baixa. Les obertures de la planta baixa es corresponen a les del primer pis que prenen forma de finestres balconeres, a excepció de l'obertura central, que es correspon a un balcó de gran amplada que es reforça amb pilars quadrangulars sobre els extrems creant un espai cobert que precedeix al portal principal d'accés a la casa. El segon pis de l'edifici s'obre amb les típiques finestres papereres del mirador, que era l'espai destinat a estenedor.</p> | 08286-50 | La Torre Baixa (Torre Baixa, 70, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Fabricava paper blanc de barba. Va tenir diversos arrendataris. El 1856 feia paper d'estrassa. Desprès d'una curta activitat com a molí paperer, es va utilitzar per a activitats complementàries de la producció paperera contigua i, a finals dels anys quaranta del segle XX es va restaurar com a habitatge familiar i desprès com a oficines. Actualment resta tancat i sense ús. Des del 1945 forma part de tot el conjunt de molins i noves naus de Francesc Batlle de Batlle, avui Virtisú. SL. ESTEVE-RIBAS (2008:105)</p> | 41.5379300,1.6884500 | 390597 | 4599306 | 08286 | La Torre de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69665-foto-08286-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69665-foto-08286-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69665-foto-08286-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També conegut com Cal Batlle A l'IPA aquest edifici comparteix núm. Amb el d'inventari amb el molí de Ca l'Almirall i el de Cal Tortet, tots tres amb el nom de Cal Batlle. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:07 | ||||||||
| 69668 | Cal Roio/Cal Costas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roiocal-costas | <p>GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) 'Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) 'Els molins paperers de la comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici situat en un extens pla, envoltat de camps i conreu, al marge dret de la riera de Carme, al seu pas pel terme de la Torre de Claramunt. L'edifici està format per diversos cossos units, tres cossos principals i dos adossats longitudinalment, però amb alçades diferents, i un altre gairebé perpendicular als anteriors i unit a un d'ells per al seva cara posterior. Cadascun dels cossos es cobreix de manera individual amb cobertes a dues aigües. La construcció de majors dimensions s'obre a llevant amb un gran portal adovellat que té la data de 1780 a la dovella central. El material de construcció és la pedra ben tallada a les cantonades i dovelles, i la irregular, que, juntament amb parts de tàpia, forma els murs. Aquests estan totalment arrebossats amb ciment pòrtland i pintats en color blanc en les cares davanteres, restaurades i parcialment en la part posterior. Els tres cossos d'edifici s'adapten al desnivell del terreny i es presenten esglaonats, mostrant un tipologia menys freqüent en els molins paperers, possiblement degut a ampliacions o transformacions de construccions originals, però mantenint els usos habituals dels nivells: producció a la planta baixa, habitatge a la primera , i assecat del paper a les plantes superiors, que ocupen els dos últims pisos de tot el conjunt paperer. IPIC (2004)</p> | 08286-53 | Riera de Carme (Cal Roio, s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es tracta de diverses construccions unides, possiblement relacionades d'alguna manera amb molins paperers anteriors- els molins de Baix i de Dalt d'en Guarro de la Torre, existents al primer terç del segle XVI. Des del segle XV, els Guarro tenen possessions a la Torre de Claramunt. El 1514 Benet Guarro és beneficiari d'un establiment fet per Ramon de Claramunt. A les capbrevacions de 1644 i 1704 hi figuren Miquel Guarro, Josep Guarro, Joan Guarro, i altres membres de la família amb propietats al terme. L'any 1698, la Batllia General de Catalunya, dóna llicència a Ramon Guarro, pagès de la Torre de Claramunt, per a poder edificar molins fariners, drapers, paperers o de pólvora, segons li convingués, amb la facultat de derivar l'aigua cap a la riera de Carme. El 1702 hi aixecava un molí a la riba dreta de la riera de Carme, amb escriptura d'obra nova. Va morir el 1736 sent propietari dels molins de Baix i de Dalt de la riera de Carme. Des de 1736, hi van passar diversos arrendataris. Del 1766 al 1769, l'arrendatari dels dos molins va ser Francesc Guarro, de la Pobla de Claramunt, que era altra branca de la família. Aquests molins, que foren el bressol de la família Guarro, coneguts paperers de l'Anoia només estigué en poder de la nissaga durant tres quarts de segle. L'any 1763 la família Costas va comprar un molí, i l'any 1774, l'altre. RIBA I GABARRÓ (1988: 310) L'edifici principal, però mostra la data de 1780 a l'escut que presideix el seu portal, juntament amb la imatge d'un cor, que era la marca paperera, les inicials JN i CS a banda i banda i a la part inferior la paraula AVE acompanyant l'anagrama del nom de Maria. Les inicials de l'escut correspondrien a Joan Costas, que va iniciar l'activitat paperera de la família d'aquest cognom. Diversos membres de la mateixa en van mantenir, i encara mantenen, la propietat, i sovint la producció, tot i que amb diverses etapes d'arrendament a altres fabricants. El nom de Cal Roio prové d'un arrendatari de finals del segle XIX. IPIC ( 2004) El 1901, l'arrendatari de tots dos molins, Antoni Sabaté, va instal·lar-hi una màquina picardo. De 1912 a 1930 van fabricar paper de fumar de la marca Miquel Costas. A partir de 1930 es van dedicar a la fabricació de papers d'estrassa, d'estrasseta, d'embalatge i per a mandrins de cartró. L'últim arrendatari va ser l'Àngel Hortet. Va tancar a final del segle XX. Més recentment s'ha construït una nau industrial propera, transversal al mur posteriror de l'edifici principal, amb instal·lacions dedicades a la recuperació i reciclatge de paper, gestionada per l'empresa Centre de Gestió Mediambiental.</p> | 41.5335400,1.6493200 | 387325 | 4598869 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69668-foto-08286-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69668-foto-08286-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69668-foto-08286-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També conegut com Cal Costa | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:07 | ||||||||
| 69666 | Cal Patera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patera | <p>GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) 'Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) 'Els molins paperers de la comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XX | <p>Establiment paperer situat al marge dret de la riera de Carme, en terme de la Torre de Claramunt. L'entorn és força irregular, clos entre la riera i la muntanya, amb una esplanada propera a l'actual fàbrica, que comprèn part del terreny on s'alçava el primitiu molí del Turó, avui desaparegut. La fàbrica actual està formada per dos edificis principals, adaptats a la configuració del terreny i agrupats perpendicularment. El més petit era el molí paperer i manté parcialment, aquesta tipologia constructiva, tot i que amb alguns cossos adossats que limiten la seva visió. És de planta lleugerament rectangular, amb la façana principal orientada a llevant, i el carener paral·lel a la mateixa. Els materials de construcció són els habituals; carreus de pedra (voltes, basament i caires) i maçoneria i tapiat amb arrebossat formant murs. El pis superior manté, en part les 'ventanes' o finestres de l'antic mirador o estenedor, actualment en desús i el nivell intermedi correspon a l'habitatge (posteriorment dividit en dos i ara sense ús). A través d'aquest edifici es fa l'accés a la resta de les instal·lacions. La fàbrica anteriorment dedicada a la filatura és de majors dimensions i de cinc nivells d'alçada. En el soterrani inferior es conserven restes de dues turbines, els embarrats, rodes i enginys de repartiment d'aigua. En el nivell següent hi ha ara les instal·lacions papereres de tractament de la primera matèria i preparació de pastes. La planta baixa i les dues plantes superiors estan unificades, per tal de disposar d'una major alçada, i allotgen la màquina de paper. A l'exterior es manté una xemeneia de secció quadrangular i de considerables dimensions. IPIC (2004)</p> | 08286-51 | Riera de Carme (BV- 3131, km. 1, 08789 La torre de Claramunt) | <p>De molt antic, en aquest emplaçament hi consten activitats manufactureres relacionades amb la utilització de l'aigua amb diversos molins: fariners, drapers, paperers, farga,etc, que van anar canviant o desapareixent al llarg del temps. L'any 1620 Joan Romaní va convertir el molí fariner del Turó en molí paperer. El 1667 el paperer Pere Romaní habitava el casal i hi feia paper de barba. El 1737 Francesc Claramunt va fer construir un altre molí, Cal Patera, al costat del Turó. Durant el segle XIX la firma Estapé Canut i Gràcia l'utilitzà per a l'activitat tèxtil. Cap al 1945, Albert Sanllehí, fundador de la companyia Ibèrica del Papel SA, el va convertir en paperer. Actualment es dedica a la fabricació de paper higiènic i sanitari. L'antic molí del Turó va ser enderrocat a mitjan del segle XX com a conseqüència d'un incendi que el va destruir. ESTEVE-RIBAS (2008:88)</p> | 41.5437200,1.6633100 | 388510 | 4599981 | 08286 | La Torre de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69666-foto-08286-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69666-foto-08286-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69666-foto-08286-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També conegut com Fàbrica Sanllehí-Ibèrica de Papel S.A. i com a Antic molí del Turó | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:07 | ||||||||
| 69664 | Cal Tortet/Molí de Baix/Cal Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tortetmoli-de-baixcal-batlle | <p>GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) 'Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. MUNNÉ SELLARÉS (1983) 'Els molins paperers de la comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües aixecat en mur de parament irregular i maó. L'edifici a patit al llarg del temps nombroses transformacions i ampliacions que formen cobert annexos, però mostra exteriorment alguns trets de la tipologia paperera, principalment pel que fa a la disposició dels dos nivells superiors, amb els clàssics finestrals del mirador, destinat a l'assecat del paper. A l'últim pis manté un interessant conjunt d'encavalledes i bigues de l'antiga coberta. En el seu interior es mantenen algunes mostres de l'activitat paperera interior: guillotina, setinador, màquina de gofrar, etc. Els seus espais són ara poc utilitzats i serveixen gairebé només com a lloc de pas cap a instal·lacions adjuntes més recents: pati exterior que porta cap a la gran nau de la màquina, local d'oficines, etc.</p> | 08286-49 | La Torre Baixa (Torre Baixa, s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>A l'indret de la partió dels termes de la Torre de Claramunt i de Capellades, a les vores del riu Anoia, el 1481, Joan de Claramunt, establí tres molins fariners i drapers a Ramon Mora. Una de les condicions era la de moldre de franc els cereals dels delmes que recollien els senyors de la Torre de Claramunt. Aquests tres molins es distingiren pel seu esglaonament com els de Baix, del Mig i de Dalt; successivament foren fariners, drapers, paperers. Des de mitjans del segle XVI, els molins dels Mora estigueren sota el domini de la família dels Tort. És possible que la família dels Mora del segle XVI fossin ascendents del seu homònim Sebastià Mora, casat amb Raimunda Tort, que, en la capbrevació de la Torre de Claramunt de 1763, declarà tenir el molí de Baix, bataner, que anteriorment havia estat molí polvorer. Cal advertir, però, que era un fet molt sovintejat que les famílies molineres fessin compres, vendes i arrendaments, de forma successiva, alternativa o simultània, d'uns mateixos molins i també era corrent el cas d'anar i venir d'una comarca a l'altra. Tanmateix arrendaven els molins que eren de propietat i , al seu torn, arrendaven altres molins on anaven a treballar com a balaires, o sigui a tant per bala de paper fabricat. La família dels Tort fou un llinatge ben arrelat a la comarca. El 1549, el molí de Baix, era de Joan Tort. A l'octubre de 1584, les aigües d'una revinguda de l'Anoia van entrar al molí i el deixaren ple de fang i arena, desprès d'haver-se emportat la verema d'un cup de cinquanta càrregues. En aquest molí de Baix, a la darreria del segle XVIII, hi fou instal·lada una serradora de fusta i per aquest motiu també fou conegut amb el nom de la Molina. RIBA GABARRÓ (1988: 311) Al capbreu de la Torre de Claramunt de 1644 hi consta Ramon Tort, pagès i moliner, per un molí situat més amunt d'n hi havia hagut el primitiu molí afectat per al rierada del darrer terç del segle XVI. I aquest molí, que també és anomenat de Baix, és fariner i draper i compta a més amb uns estricadors per a estendre i eixugar draps. En el capbreu de la Torre de Claramunt de 1704 hom reconeix els molins de Baix i de Dalt, que ocupaven els mateixos llocs dels antics molins dels Mora, implantats el 1481, com a possessió de Miquel Tort. Amb una vigència de l'any 1736, fins al 1748, fou signat un conveni de reconversió del molí de Baix, fariner, i del molí del Mig, draper, per fer-ne un de sol de nova construcció i fabricar-hi paper, amb la instal·lació de dues rodes, nou piles i un mall. Els germans Jaume i Simó Tort establiren que Francesc Guarro, per ésser el constructor, l'explotaria durant dotze anys i desprès en tindria la preferència per a arrendar-lo. Per al bienni de 1750 a 1752, Francesc Guarro fa arrendament del molí a Josep Almirall, per 220 lliures annuals. RIBA GABARRÓ (1988:311) El 1769, es té notícia d'un molí que feia treballar Miquel Tort i que rebé de la Intendència general de Catalunya la llicència per a convertir-lo de molí draper en molí paperer. Fabricava paper blanc, de barba i també havia fet paper d'estrassa. El darrer propietari dels molins de Cal Marranxet (molí de Dalt), el molí de l'almirall (del Mig) i Cal Tortet (de baix) fou Joan Almirall i Foraster, que fins el 1928 els tingué arrendats a Procopi Romaní i Torrescasana i a Pere Mora i Olivé. El 1942, Francesc Batlle hi feu una central hidroelèctrica. Amb un salt limitat per les aigües provinents de la bassa de Capellades. Foren arrendats i finalment venuts el 1945 a Francesc Batlle i de Batlle, enginyer industrial, especialitzat en la tècnica paperera a Alemanya, i a la seva esposa Fanny Mauerer i Rinner.</p> | 41.5375900,1.6885800 | 390607 | 4599268 | 08286 | La Torre de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69664-foto-08286-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69664-foto-08286-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69664-foto-08286-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També conegut com a Molí de Baix i com a Cal Batlle. A l'IPA aquest edifici comparteix núm. Amb el d'inventari amb el molí de Ca l'Almirall i el de Cal Pere Joan, tots tres amb el nom de Cal Batlle. Actualment forma part del conjunt de molins i noves naus de Francesc Batlle de Batlle, avui Virtisú SL. i les modernes naus industrials properes engloben tota l'activitat -producció i manipulats- reemplaçant els antics espais, que queden sense ús i, en conseqüència, amb un nivell de conservació variable. Fàbrica de paper higiènic sanitari. ESTEVE-RIBAS (2008:106) L'empresa Virtisú S.L. forma part de Jofel Industrial S.A., dedicada a la producció i distribució de 'Sistemas de higiene industrial y colectividades'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:07 | ||||||||
| 69663 | Ca l'Almirall/Molí del Mig/Cal Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalmirallmoli-del-migcal-batlle | <p>GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) 'Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) 'Els molins paperers de la comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici format per dos cossos esglaonats de planta rectangular, adaptats als desnivell del terreny i units a diferent alçada. El cos principal de 16 m x 10,30 i l'edfici adjunt de 10 m de llargada. Tots dos es cobreixen a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta al sud. Es tracta d'una construcció feta amb pedra als nivells més baixos i tàpia als pisos superiors, que s'estructura en cinc nivells d'alçada arrebossada amb ciment pòrtland i pintat de color blanc. El portal d'entrada es adovellat i no conserva cap data ni cap emblema. Aquesta part antiga queda amagada per les construccions posteriors. Els dos últims pisos s'obren amb fileres regulars de 'ventanes' característics dels edificis paperers oberts als quatre vents. Els espais interiors estan molt modificats adaptant-los a les tasques del cicle productiu paperer. El primer pis va ser habitatge habitual fins als darrer terç del segle XX. En el seu interior hi havia un oratori que, des de l'any 1939, havia funcionat com a capella semipública per al veïnat de la Torre Baixa. Actualment l'antiga capella s'ha transformat en despatx. Als voltants del molí trobem parts dels antics safareigs del paper. IPIC (2004)</p> | 08286-48 | La Torre Baixa (Torre Baixa, s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>A l'indret de la partió dels termes de la Torre de Claramunt i de Capellades, a les vores del riu Anoia, el 1481, Joan de Claramunt, establí tres molins fariners i drapers a Ramon Mora. Una de les condicions era la de moldre de franc els cereals dels delmes que recollien els senyors de la Torre de Claramunt. Aquests tres molins es distingiren pel seu esglaonament com els de Baix, del Mig i de Dalt; successivament foren fariners, drapers, paperers. Alguns dels molins dels Mora, durant el primer terç del segle XVI, foren arrendats a Vicenç Almirall, que els convertí temporalment en molins de pólvora. Uns descendents homònims, durant alguns anys dels segles XVIII i XIX, hi van treballar per moldre gran d'aresta, per batanar draps i per fer paper de tina a mà. RIBA GABARRÓ (1988: 311) A la torre de Claramunt, la fabricació de paper comença en el segon terç del segle XVII. Les primeres referències documentals són dels anys 1636 i 1644 a la vora de la riera de Carme. El millor floriment dels molins paperers es fa en el transcurs del segle XVIII. En el capbreu de la Torre de Claramunt de 1704 hom reconeix els molins de Baix i de Dalt, que ocupaven els mateixos llocs dels antics molins dels Mora, implantats el 1481, com a possessió de Miquel Tort. Amb una vigència de l'any 1736, fins al 1748, fou signat un conveni de reconversió del molí de Baix, fariner, i del molí del Mig, draper, per fer-ne un de sol de nova construcció i fabricar-hi paper, amb la instal·lació de dues rodes, nou piles i un mall. Els germans Jaume i Simó Tort establiren que Francesc Guarro, per ésser el constructor, l'explotaria durant dotze anys i desprès en tindria la preferència per a arrendar-lo. Per al bienni de 1750 a 1752, Francesc Guarro fa arrendament del molí a Josep Almirall, per 220 lliures anuals. RIBA GABARRÓ (1988:311) Segons una relació de la Reial Junta de Comerç de Barcelona, datada el 1775, a la Torre de Claramunt hi funcionaven sis molins paperers. En aquesta relació apareix el nom de Francesc Almirall amb 1.000 raimes. La suma de la producció total era de 7.600 raimes de paper de tina fet a mà. En la línia de molins del rec de Capellades, ocupava el lloc catorzè. Fabricava paper blanc de barba. El darrer propietari dels molins de Cal Marranxet (molí de Dalt), el molí de l'almirall (del Mig) i cal Tortet (de baix) fou Joan Almirall i Foraster, que fins el 1928 els tingué arrendats a Procopi Romaní i Torrescasana i a Pere Mora i Olivé. El 1942, Francesc Batlle hi feu una instal·lació d'una central hidroelèctrica. Amb un salt limitat per les aigües provinents de la bassa de Capellades. Foren arrendats i finalment venuts el 1945 a Francesc Batlle i de Batlle, enginyer industrial, especialitzat en la tècnica paperera a Alemanya, i a la seva esposa Fanny Mauerer i Rinner. Actualment forma part del conjunt de molins i noves naus de Francesc Batlle de Batlle, avui Virtisú SL. i les modernes naus industrials properes engloben tota l'activitat i producció i manipulats- reemplaçant els antics espais, que queden sense ús i, en conseqüència, amb un nivell de conservació variable. Fàbrica de paper higiènic sanitari. ESTEVE-RIBAS (2008:106)</p> | 41.5378300,1.6886200 | 390611 | 4599294 | 08286 | La Torre de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69663-foto-08286-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69663-foto-08286-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69663-foto-08286-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També conegut com a Molí del mig i Cal Batlle. L'oratori es trobava en una dependència de l'antic Molí del Mig, que ara forma part de la moderna fàbrica d'Indústries Batlle i de Batlle S.A.. Fou fundada els anys de la Guerra Civil entre 1936-1939, i es convertí en un dels centres de resistència litúrgica més importants de la comarca de l'Anoia, donant refugi a molts capellans. A partir del 1939, la capella es convertí en una capella pública amb autorització per a la reserva sacramental. Ha restat oberta al culte per als veïnats de la Bòfia i de la Torre Baixa de la parròquia de Sant Joan de la Torre de Claramunt i del barri de la Rata, de la parròquia de Santa Maria de la Pobla de Claramunt, que es troben a distàncies considerables dels respectius centres parroquials i municipals. RIBA GABARRÓ (1998:314) A l'IPA aquest edifici comparteix núm. amb el d'inventari amb el molí de Cal Tortet i el de Cal Pere Joan, tots tres amb el nom de Cal Batlle. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:07 | ||||||||
| 69667 | Cal Olivé/Cal Roda/Cal Federico/Cal Pau Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-olivecal-rodacal-federicocal-pau-vidal | <p>GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) 'Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) 'Els molins paperers de la comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | <p>Conjunt arquitectònic format per les naus industrials destinades a la fabricació de paper i altres edificis destinats a residència. Es tracta d'un conjunt edificat formant un angle que segueix la línia del camí de la Torre Baixa i se situa sobre el torrent del Blanquer, que separa els termes de La Torre Claramunt i Capellades. Les dues façanes principals dels edificis creen un gran pati central semiobert, al qual es té accés des de la carretera i des del carrer de la Torre Baixa. Totes les crugies del conjunt tenen un aspecte unitari, ja que han estat aixecats en un mateix moment constructiu, guardant semblances per que fa a l'alçada (planta baixa, i tres pisos), i al parament. Els materials emprats han estat la pedra, ben carreuada a la planta baixa i a les cantonades i formant un paredat irregular als murs. La part residencial és un cos de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i golfes. La façana principal està encarada a Nordest, i ha estat objecte d'alguna reforma pel que fa a les obertures. Destaquen un seguit de portals de d'arc rebaixat a la planta baixa, sent el de l'extrem de llevant el que donava accés a la vivenda. A la dovella central d'aquest portal s'ha gravat la inscripció de les lletres DV y F, entre la data 1860. Un dels centrals ha estat transformat el porta de garaig i un altre sembla haver desaparegut. Pel que fa a nivell de primer i segon pis, les obertures de la planta baixa es corresponent amb balcons protegits per baranes de ferro treballat, a excepció dels de la cantonada de llevant que han estat eliminats. A nivell de tercer pis o golfes destaca una sèrie de finestres rectangulars que es podrien correspondre a un espai destinat a mirador o assecador de la fàbrica. Actualment l'accés a la vivenda es realitza per la façana posterior de la casa. A nivell de primer pis, en aquesta façana posterior s'ha obert una galeria formada per arcades de mig punt. La part destinada a fàbrica són dues crugies unides en sentit perpendicular, que formen una façana unitària encarada a llevant. Les dues crugies es cobreixen de forma independent amb el carener perpendicular a la façana. Totes dues mantenen una gran simetria d'obertures, amb portals allindats a la planta baixa, portes d'accés a nivell de primers pis, a les quals s'accedeix mitjançant una escala metàl·lica adossada, i sèries de finestrals a nivell de segon i tercer pis corresponent a les típiques finestres de mirador dels papereres i a espai d'assecada. Seguint la línia de façana de les dues crugies, s'adossen al nord, seguint el carrer de la Torre Baixa, dos edifcis més. Tots dos es corresponen a edificis de planta rectangular coberts de forma independent a dues aigües amb el carener paral·lel. Mentre que el primer es correspon a un espai auxiliar de la fàbrica, el segon sembla una antiga vivenda,que era coneguda com Cal Moliné. Aquesta casa compta amb un portal adovellat obert en un dels extrems de la façana.</p> | 08286-52 | La Torre Baixa (C/ de la Torre Baixa, 1 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Antigament, i aproximadament en el mateix lloc, hi existia el molí fariner i draper del Mas Vidal. El rec major, o sèquia gran, procedent de la Bassa de Capellades, entrava al terme de la Torre de Claramunt, pel costat del camí ral, entre els barris de la Bòfia i de la Font de la Reina i feia possible l'existència d'un grup de molins al costat de mas Vidal, disposats a l'entorn de la casa de pagès i amb el veïnatge dels edificis paperers del capdavall de la Costa dels Molins de Capellades. En aquest lloc, l'any 1438, Artal de Claramunt, escripturà un molí a favor de Joan Martí, i el 1561, Joan de Claramunt, atorgà el molí del mas Vidal a Joan Molner, de la Pobla de Claramunt. El 1506, Ramon Claramunt concedí l'establiment d'un molí draper a Pere Pascual, els descendents del qual el tindrien fins el segle XVIII. Al final d'aquest segle el molí fou transformat de draper en paperer. RIBA GABARRÓ (1988: 312) La construcció actual correspon a la segona meitat del segle XIX (1860) per encàrrec de Pau Vidal. Com a fàbrica, amb la producció mecanitzada, va funcionar durant el segle XX. Propietat de la família Olivé, que provenia del molí de Roda de Torrelavit, va ser conegut com a molí de Cal Roda o Fàbrica Olivé. En la segona meitat del segle XX ha sofert algunes ampliacions, amb naus que es perllongaren per la part posterior de l'edifici original, i amb la instal·lació de nova maquinària. En aquesta època va tenir diversos arrendataris, i la seva producció principal era de paper de baix gramatge, higiènic i sanitari. Una de les últimes empreses va ser PAPSANI. La màquina fa funcionar, segons testimonis orals, fins el 1997. Actualment resta inactiva, però, en general, es manté en bon estat. IPIC (2004)</p> | 41.5379000,1.6859000 | 390384 | 4599306 | 1860 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69667-foto-08286-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69667-foto-08286-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També conegut com fàbrica Olivé, Cal Federico i com Cal Pau Vidal. La casa de Cal Moliné va ser propietat de la veïna casa de Cal Pasqual. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:07 | |||||||
| 69675 | Can Pascol/Celler d'en Claudi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pascolceller-den-claudi | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres, seguint la línia d'edificis del carrer Major, dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de maposteria irregular que reforça alguna de les obertures del primer pis amb maó i del segon pis amb llindes de fusta. Compta amb planta baixa, primer pis i pis sota teulada. La façana principal es troba encarada a migdia, seguint la línia de façanes del carrer Major. S'obre amb un gran portal adovellat situat en un dels extrems de la façana i una segona porta allindada en l'altre extrem. Un sòcol de pedra recorre la part baixa de la façana. A nivell de primer les obertures de la planta baixa es corresponen amb finestres rectangulars. A nivell de segon pis es converteixen en dos grans obertures separades per un pilar central, una de les quals es troba tapiada. Tot fa pensar que es podria haver tractat d'una eixida. L'element més destacat de l'edifici és el gran porta adovellat, protegit per una porta de fusta de dues fulles. Al portal s'accedeix mitjançant dos esglaons de pedra. A tocar del portal, coincidint amb el començament de l'edifici del costat, s'aprecia la presència d'un ràfec que sobresurt i reforça l'estructura arquitectònica d'aquest edifici i el del costat.</p> | 08286-60 | Vilanova d'Espoia (C/Major, 25 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Cal Pascol és una de les cases més antigues que actualment es conserven dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Possiblement es tracti d'un edifici aixecat entre es segles XVII-XVIII, amb possibles modificacions al segle XIX. Es tracta d'una antiga casa destinada a vivenda almenys fins a començaments del segle XX. A la dècada del 1930 era propietat del Sr. Domingo Pascol, d'on prové el sobrenom de la casa. Es tractava d'un dels grans propietaris de terres d'Espoia que va fer aixecar la casa del davant a l'altre costat del carrer. (fitxa 63) Fins al 1931-32 allotjava una sala de ball a la Planta baixa (entrada pel portal adovellat) i un bar a la 1ª planta, on s'accedia per la porta petita que queda mig tapada per les plantes. Es tractava del cafè i sala de ball del partit de les dretes. A la dècada del 1940 la única filla del Sr. Domingo Pascol es va casar amb un vinyater de Puigdalba anomenat Claudi. A partir d'aquests moments s'utilitzà com a celler i passà a ser conegut com a Celler d'en Claudi..</p> | 41.5158600,1.6536300 | 387654 | 4596900 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69675-foto-08286-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69675-foto-08286-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69675-foto-08286-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raque Valdenebro Manrique | També és coneguda com Casa de Carrer Major, 9. Es tracta d'una numeració antiga, ja que el número actual de la casa és el 25. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:07 | |||||||||
| 69759 | Fons documental gràfic del SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-grafic-del-spal | XX | <p>Fons documental gràfic format per planimetries resultants d'obres realitzades en diversos edificis del terme: - Cal Bresques-Cal Quim Casa a Vilanova de l'Espoia. Dibuix. Planta de dues cases de l'entorn immediat de l'església de Sant Salvador. Registre: 4721/284/49/1 -Cal Maria Casa a Vilanova de l'Espoia. Dibuix. Planta baixa d'una casa situada a l'entorn de l'església de Sant Salvador. Registre: 4723/284/49/1 -Casa a Vilanova de l'Espoia Planta baixa on s'ubica un forn antic. Dibuix. Registre: 4722/284/49/1 -Casa a Vilanova d'Espoia Planta esquemàtica del'emplaçament de l'església amb croquis d'un mur de contenció de terres ubicat a la zona de la capçalera, on hi havia el cementiri. Registre: 4706/284/49/1 -Església parroquial de Sant Salvador de Vilanova d'Espoia 1966-1977. diversos expedients. Registres 4699 a 4710: -Planta de l'església i de les cases adossades més immediates (cal Torrescassona, cal Martí i Cal Calres). A un costat hi ha croquis de l'alçat de la façana laterial sud del temple. -Planta esquemàtica de situació de la zona enjardinada i del mur de contenció, a la capçalera de l'església -Planta esquemàtica de l'emplaçament de l'església -Planta a nivell de primer pis, de l'esglésa i cases adossades més immediates. A un lateral es fa esbós de la secció d'un cup. - Planta, alçat i detall d'un llum per la zona del presbiteri. - S'indiquen alguns habitatges - Planta general - Projecte de restauració. Alçat de façanes sud i est - Projecte de restauració. Planta baixa de l'església, planta coberta i altell. - Planta general - Planta general - Planta general - Casa Torrescassona Inclou diversos expedients. 1970. Registre: 4711 a 4713: - Vilanova d'Espoia. Planta del nivell del carrer. Planta de la casa delimitada pels carrers estret, major i plaça de l'església. -Planta d'un cup. -Planta distribuïda i acotada -Planta d'una casa a l'entorn de l'església de Sant Salvador. Part vella 1º pis - Casa Carlos 1970. Registre: 4715 a 4718. Conté diversos expedients: - Planta acotada de la sala b -Plantes. Sales a i b del segon pis -Planta acotada de la sala A La Torre de Claramunt - Casa a Vilanova d'Espoia Planta baixa d'una casa de l'entorn de l'església de Sant Salvador. S'identifiquen ds tipus d'arcs.. Registre: 4719/284/49/1</p> | 08286-126 | Servei de Patrimoni Arquitectònic (Ed. Del Rellotge. C/Urgell, 187 08036 Barcelona) | <p>Fons planimètric aixecat duran el projecte de restauració de l'església de Sant Salvador d'Espoia i el seu entorn urbanístic. Entre els anys 1966-1977</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69759-foto-08286-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Tot i que el nom del bé s'ha mantingut tal i com apareix als fons de l'SPAL: Fons gràfic del SPAL, la tipologia del bé és la de fons documental, ja que es tracta fonamentalment de plànols i documentació de caràcter tècnic. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:07 | |||||||||
| 69745 | Forn de calç de Coll de Mata / del Tino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-coll-de-mata-del-tino | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | La vegetació està ocupant l'espai dels forns impedint l'accés i degradant molt les estructures. | <p>Estructura formada per dos antics forns de calç i les restes de dos edificis ubicats a tocar, que feien les funcions de magatzems i edificis auxiliars. Tot el conjunt es troba situat a la falda de la muntanya del Turó de la Casa Blanca, que forma part de la muntanya de Mata, i es troba a la part superior anomenada del Coll de Mata. La orientació del conjunt és a migdia, davant del Pla de Mata. Actualment s'aprecia l'estructura dels forns semisoterrats, aprofitat l'estructura de la pròpia muntanya. Exteriorment guarden una planta quadrangular, mentre que interiorment, la planta és circular. Cap dels dos conserva la coberta, que tot sembla indicar era feta en pedra en forma de falsa volta. Un dels forns conserva fragments de pissarra barrejats amb l'enderroc del sostre, la qual cosa indica que potser tenien una coberta exterior de lloses de pissarra. La construcció de tots dos era en mur de mamposteria irregular aixecat amb pedres irregulars de mida força gran, amb una capa d'arrebossat amb morter de calç a l'exterior. L'arrebossat interior del forn és fruit de la pròpia crema de calç. El forn situat més a ponent és el que con serva millor les seves estructures, amb una boca d'accés de 2,00m d'alçada per 1,34 m d'amplada i un gruix de mur de 1,30. L'interior dibuixa una planta lleugerament ovalada de 5,60m d'amplada per 5,70m de llargada. L'alçada és de 10,80 m. El segon forn, situat a llevant de l´anterior, manté una estructura similar, però l'excés de vegetació a la porta i una esllavissada ha impedit l'accés a l'interior. A llevant dels dos forns es localitzen dos edificis. Es tracta de dos coberts que s'aixequen aprofitant el pendent de la muntanya. Un d'ells és un cobert fet amb maó, que es troba molt malmès. El segon és una caseta que es podia haver fet servir de magatzem. És de planta rectangular i es cobreix amb una mitja volta feta amb maó. Es troba totalment arrebossat amb ciment pòrtland a l'exterior.</p> | 08286-112 | Coll de Mata (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en un pou que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d'uns anys quan s'esgotaven els recursos de l'entorn el forn s'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 112), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d'Espoia. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s'havia d'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 estigueren en funcionament els diversos forns. El darrer forn en tancar va ser el del Calciner. Aquest forn era propietat del mas Manou, que l'explotava juntament amb altres socis. Un d'aquests darrers socis fou En Tino, d'on va prendre el sobrenom. .</p> | 41.5120500,1.6672800 | 388787 | 4596459 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69745-foto-08286-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69745-foto-08286-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69745-foto-08286-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Una de es darreres històries relacionades amb aquest forn té a veure amb la troballa d'un cadàver l'any 2004 que es va intentar cremar dins d'un dels forns l'estiu d'aquell any. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,72 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.