Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 69745 | Forn de calç de Coll de Mata / del Tino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-coll-de-mata-del-tino | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | La vegetació està ocupant l'espai dels forns impedint l'accés i degradant molt les estructures. | <p>Estructura formada per dos antics forns de calç i les restes de dos edificis ubicats a tocar, que feien les funcions de magatzems i edificis auxiliars. Tot el conjunt es troba situat a la falda de la muntanya del Turó de la Casa Blanca, que forma part de la muntanya de Mata, i es troba a la part superior anomenada del Coll de Mata. La orientació del conjunt és a migdia, davant del Pla de Mata. Actualment s'aprecia l'estructura dels forns semisoterrats, aprofitat l'estructura de la pròpia muntanya. Exteriorment guarden una planta quadrangular, mentre que interiorment, la planta és circular. Cap dels dos conserva la coberta, que tot sembla indicar era feta en pedra en forma de falsa volta. Un dels forns conserva fragments de pissarra barrejats amb l'enderroc del sostre, la qual cosa indica que potser tenien una coberta exterior de lloses de pissarra. La construcció de tots dos era en mur de mamposteria irregular aixecat amb pedres irregulars de mida força gran, amb una capa d'arrebossat amb morter de calç a l'exterior. L'arrebossat interior del forn és fruit de la pròpia crema de calç. El forn situat més a ponent és el que con serva millor les seves estructures, amb una boca d'accés de 2,00m d'alçada per 1,34 m d'amplada i un gruix de mur de 1,30. L'interior dibuixa una planta lleugerament ovalada de 5,60m d'amplada per 5,70m de llargada. L'alçada és de 10,80 m. El segon forn, situat a llevant de l´anterior, manté una estructura similar, però l'excés de vegetació a la porta i una esllavissada ha impedit l'accés a l'interior. A llevant dels dos forns es localitzen dos edificis. Es tracta de dos coberts que s'aixequen aprofitant el pendent de la muntanya. Un d'ells és un cobert fet amb maó, que es troba molt malmès. El segon és una caseta que es podia haver fet servir de magatzem. És de planta rectangular i es cobreix amb una mitja volta feta amb maó. Es troba totalment arrebossat amb ciment pòrtland a l'exterior.</p> | 08286-112 | Coll de Mata (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en un pou que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d'uns anys quan s'esgotaven els recursos de l'entorn el forn s'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 112), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d'Espoia. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s'havia d'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 estigueren en funcionament els diversos forns. El darrer forn en tancar va ser el del Calciner. Aquest forn era propietat del mas Manou, que l'explotava juntament amb altres socis. Un d'aquests darrers socis fou En Tino, d'on va prendre el sobrenom. .</p> | 41.5120500,1.6672800 | 388787 | 4596459 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69745-foto-08286-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69745-foto-08286-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69745-foto-08286-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Una de es darreres històries relacionades amb aquest forn té a veure amb la troballa d'un cadàver l'any 2004 que es va intentar cremar dins d'un dels forns l'estiu d'aquell any. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||
| 69759 | Fons documental gràfic del SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-grafic-del-spal | XX | <p>Fons documental gràfic format per planimetries resultants d'obres realitzades en diversos edificis del terme: - Cal Bresques-Cal Quim Casa a Vilanova de l'Espoia. Dibuix. Planta de dues cases de l'entorn immediat de l'església de Sant Salvador. Registre: 4721/284/49/1 -Cal Maria Casa a Vilanova de l'Espoia. Dibuix. Planta baixa d'una casa situada a l'entorn de l'església de Sant Salvador. Registre: 4723/284/49/1 -Casa a Vilanova de l'Espoia Planta baixa on s'ubica un forn antic. Dibuix. Registre: 4722/284/49/1 -Casa a Vilanova d'Espoia Planta esquemàtica del'emplaçament de l'església amb croquis d'un mur de contenció de terres ubicat a la zona de la capçalera, on hi havia el cementiri. Registre: 4706/284/49/1 -Església parroquial de Sant Salvador de Vilanova d'Espoia 1966-1977. diversos expedients. Registres 4699 a 4710: -Planta de l'església i de les cases adossades més immediates (cal Torrescassona, cal Martí i Cal Calres). A un costat hi ha croquis de l'alçat de la façana laterial sud del temple. -Planta esquemàtica de situació de la zona enjardinada i del mur de contenció, a la capçalera de l'església -Planta esquemàtica de l'emplaçament de l'església -Planta a nivell de primer pis, de l'esglésa i cases adossades més immediates. A un lateral es fa esbós de la secció d'un cup. - Planta, alçat i detall d'un llum per la zona del presbiteri. - S'indiquen alguns habitatges - Planta general - Projecte de restauració. Alçat de façanes sud i est - Projecte de restauració. Planta baixa de l'església, planta coberta i altell. - Planta general - Planta general - Planta general - Casa Torrescassona Inclou diversos expedients. 1970. Registre: 4711 a 4713: - Vilanova d'Espoia. Planta del nivell del carrer. Planta de la casa delimitada pels carrers estret, major i plaça de l'església. -Planta d'un cup. -Planta distribuïda i acotada -Planta d'una casa a l'entorn de l'església de Sant Salvador. Part vella 1º pis - Casa Carlos 1970. Registre: 4715 a 4718. Conté diversos expedients: - Planta acotada de la sala b -Plantes. Sales a i b del segon pis -Planta acotada de la sala A La Torre de Claramunt - Casa a Vilanova d'Espoia Planta baixa d'una casa de l'entorn de l'església de Sant Salvador. S'identifiquen ds tipus d'arcs.. Registre: 4719/284/49/1</p> | 08286-126 | Servei de Patrimoni Arquitectònic (Ed. Del Rellotge. C/Urgell, 187 08036 Barcelona) | <p>Fons planimètric aixecat duran el projecte de restauració de l'església de Sant Salvador d'Espoia i el seu entorn urbanístic. Entre els anys 1966-1977</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69759-foto-08286-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Tot i que el nom del bé s'ha mantingut tal i com apareix als fons de l'SPAL: Fons gràfic del SPAL, la tipologia del bé és la de fons documental, ja que es tracta fonamentalment de plànols i documentació de caràcter tècnic. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||
| 69675 | Can Pascol/Celler d'en Claudi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pascolceller-den-claudi | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres, seguint la línia d'edificis del carrer Major, dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de maposteria irregular que reforça alguna de les obertures del primer pis amb maó i del segon pis amb llindes de fusta. Compta amb planta baixa, primer pis i pis sota teulada. La façana principal es troba encarada a migdia, seguint la línia de façanes del carrer Major. S'obre amb un gran portal adovellat situat en un dels extrems de la façana i una segona porta allindada en l'altre extrem. Un sòcol de pedra recorre la part baixa de la façana. A nivell de primer les obertures de la planta baixa es corresponen amb finestres rectangulars. A nivell de segon pis es converteixen en dos grans obertures separades per un pilar central, una de les quals es troba tapiada. Tot fa pensar que es podria haver tractat d'una eixida. L'element més destacat de l'edifici és el gran porta adovellat, protegit per una porta de fusta de dues fulles. Al portal s'accedeix mitjançant dos esglaons de pedra. A tocar del portal, coincidint amb el començament de l'edifici del costat, s'aprecia la presència d'un ràfec que sobresurt i reforça l'estructura arquitectònica d'aquest edifici i el del costat.</p> | 08286-60 | Vilanova d'Espoia (C/Major, 25 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Cal Pascol és una de les cases més antigues que actualment es conserven dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Possiblement es tracti d'un edifici aixecat entre es segles XVII-XVIII, amb possibles modificacions al segle XIX. Es tracta d'una antiga casa destinada a vivenda almenys fins a començaments del segle XX. A la dècada del 1930 era propietat del Sr. Domingo Pascol, d'on prové el sobrenom de la casa. Es tractava d'un dels grans propietaris de terres d'Espoia que va fer aixecar la casa del davant a l'altre costat del carrer. (fitxa 63) Fins al 1931-32 allotjava una sala de ball a la Planta baixa (entrada pel portal adovellat) i un bar a la 1ª planta, on s'accedia per la porta petita que queda mig tapada per les plantes. Es tractava del cafè i sala de ball del partit de les dretes. A la dècada del 1940 la única filla del Sr. Domingo Pascol es va casar amb un vinyater de Puigdalba anomenat Claudi. A partir d'aquests moments s'utilitzà com a celler i passà a ser conegut com a Celler d'en Claudi..</p> | 41.5158600,1.6536300 | 387654 | 4596900 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69675-foto-08286-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69675-foto-08286-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69675-foto-08286-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raque Valdenebro Manrique | També és coneguda com Casa de Carrer Major, 9. Es tracta d'una numeració antiga, ja que el número actual de la casa és el 25. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||
| 69667 | Cal Olivé/Cal Roda/Cal Federico/Cal Pau Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-olivecal-rodacal-federicocal-pau-vidal | <p>GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) 'Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) 'Els molins paperers de la comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | <p>Conjunt arquitectònic format per les naus industrials destinades a la fabricació de paper i altres edificis destinats a residència. Es tracta d'un conjunt edificat formant un angle que segueix la línia del camí de la Torre Baixa i se situa sobre el torrent del Blanquer, que separa els termes de La Torre Claramunt i Capellades. Les dues façanes principals dels edificis creen un gran pati central semiobert, al qual es té accés des de la carretera i des del carrer de la Torre Baixa. Totes les crugies del conjunt tenen un aspecte unitari, ja que han estat aixecats en un mateix moment constructiu, guardant semblances per que fa a l'alçada (planta baixa, i tres pisos), i al parament. Els materials emprats han estat la pedra, ben carreuada a la planta baixa i a les cantonades i formant un paredat irregular als murs. La part residencial és un cos de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i golfes. La façana principal està encarada a Nordest, i ha estat objecte d'alguna reforma pel que fa a les obertures. Destaquen un seguit de portals de d'arc rebaixat a la planta baixa, sent el de l'extrem de llevant el que donava accés a la vivenda. A la dovella central d'aquest portal s'ha gravat la inscripció de les lletres DV y F, entre la data 1860. Un dels centrals ha estat transformat el porta de garaig i un altre sembla haver desaparegut. Pel que fa a nivell de primer i segon pis, les obertures de la planta baixa es corresponent amb balcons protegits per baranes de ferro treballat, a excepció dels de la cantonada de llevant que han estat eliminats. A nivell de tercer pis o golfes destaca una sèrie de finestres rectangulars que es podrien correspondre a un espai destinat a mirador o assecador de la fàbrica. Actualment l'accés a la vivenda es realitza per la façana posterior de la casa. A nivell de primer pis, en aquesta façana posterior s'ha obert una galeria formada per arcades de mig punt. La part destinada a fàbrica són dues crugies unides en sentit perpendicular, que formen una façana unitària encarada a llevant. Les dues crugies es cobreixen de forma independent amb el carener perpendicular a la façana. Totes dues mantenen una gran simetria d'obertures, amb portals allindats a la planta baixa, portes d'accés a nivell de primers pis, a les quals s'accedeix mitjançant una escala metàl·lica adossada, i sèries de finestrals a nivell de segon i tercer pis corresponent a les típiques finestres de mirador dels papereres i a espai d'assecada. Seguint la línia de façana de les dues crugies, s'adossen al nord, seguint el carrer de la Torre Baixa, dos edifcis més. Tots dos es corresponen a edificis de planta rectangular coberts de forma independent a dues aigües amb el carener paral·lel. Mentre que el primer es correspon a un espai auxiliar de la fàbrica, el segon sembla una antiga vivenda,que era coneguda com Cal Moliné. Aquesta casa compta amb un portal adovellat obert en un dels extrems de la façana.</p> | 08286-52 | La Torre Baixa (C/ de la Torre Baixa, 1 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Antigament, i aproximadament en el mateix lloc, hi existia el molí fariner i draper del Mas Vidal. El rec major, o sèquia gran, procedent de la Bassa de Capellades, entrava al terme de la Torre de Claramunt, pel costat del camí ral, entre els barris de la Bòfia i de la Font de la Reina i feia possible l'existència d'un grup de molins al costat de mas Vidal, disposats a l'entorn de la casa de pagès i amb el veïnatge dels edificis paperers del capdavall de la Costa dels Molins de Capellades. En aquest lloc, l'any 1438, Artal de Claramunt, escripturà un molí a favor de Joan Martí, i el 1561, Joan de Claramunt, atorgà el molí del mas Vidal a Joan Molner, de la Pobla de Claramunt. El 1506, Ramon Claramunt concedí l'establiment d'un molí draper a Pere Pascual, els descendents del qual el tindrien fins el segle XVIII. Al final d'aquest segle el molí fou transformat de draper en paperer. RIBA GABARRÓ (1988: 312) La construcció actual correspon a la segona meitat del segle XIX (1860) per encàrrec de Pau Vidal. Com a fàbrica, amb la producció mecanitzada, va funcionar durant el segle XX. Propietat de la família Olivé, que provenia del molí de Roda de Torrelavit, va ser conegut com a molí de Cal Roda o Fàbrica Olivé. En la segona meitat del segle XX ha sofert algunes ampliacions, amb naus que es perllongaren per la part posterior de l'edifici original, i amb la instal·lació de nova maquinària. En aquesta època va tenir diversos arrendataris, i la seva producció principal era de paper de baix gramatge, higiènic i sanitari. Una de les últimes empreses va ser PAPSANI. La màquina fa funcionar, segons testimonis orals, fins el 1997. Actualment resta inactiva, però, en general, es manté en bon estat. IPIC (2004)</p> | 41.5379000,1.6859000 | 390384 | 4599306 | 1860 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69667-foto-08286-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69667-foto-08286-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També conegut com fàbrica Olivé, Cal Federico i com Cal Pau Vidal. La casa de Cal Moliné va ser propietat de la veïna casa de Cal Pasqual. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||
| 69663 | Ca l'Almirall/Molí del Mig/Cal Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalmirallmoli-del-migcal-batlle | <p>GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) 'Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) 'Els molins paperers de la comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici format per dos cossos esglaonats de planta rectangular, adaptats als desnivell del terreny i units a diferent alçada. El cos principal de 16 m x 10,30 i l'edfici adjunt de 10 m de llargada. Tots dos es cobreixen a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta al sud. Es tracta d'una construcció feta amb pedra als nivells més baixos i tàpia als pisos superiors, que s'estructura en cinc nivells d'alçada arrebossada amb ciment pòrtland i pintat de color blanc. El portal d'entrada es adovellat i no conserva cap data ni cap emblema. Aquesta part antiga queda amagada per les construccions posteriors. Els dos últims pisos s'obren amb fileres regulars de 'ventanes' característics dels edificis paperers oberts als quatre vents. Els espais interiors estan molt modificats adaptant-los a les tasques del cicle productiu paperer. El primer pis va ser habitatge habitual fins als darrer terç del segle XX. En el seu interior hi havia un oratori que, des de l'any 1939, havia funcionat com a capella semipública per al veïnat de la Torre Baixa. Actualment l'antiga capella s'ha transformat en despatx. Als voltants del molí trobem parts dels antics safareigs del paper. IPIC (2004)</p> | 08286-48 | La Torre Baixa (Torre Baixa, s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>A l'indret de la partió dels termes de la Torre de Claramunt i de Capellades, a les vores del riu Anoia, el 1481, Joan de Claramunt, establí tres molins fariners i drapers a Ramon Mora. Una de les condicions era la de moldre de franc els cereals dels delmes que recollien els senyors de la Torre de Claramunt. Aquests tres molins es distingiren pel seu esglaonament com els de Baix, del Mig i de Dalt; successivament foren fariners, drapers, paperers. Alguns dels molins dels Mora, durant el primer terç del segle XVI, foren arrendats a Vicenç Almirall, que els convertí temporalment en molins de pólvora. Uns descendents homònims, durant alguns anys dels segles XVIII i XIX, hi van treballar per moldre gran d'aresta, per batanar draps i per fer paper de tina a mà. RIBA GABARRÓ (1988: 311) A la torre de Claramunt, la fabricació de paper comença en el segon terç del segle XVII. Les primeres referències documentals són dels anys 1636 i 1644 a la vora de la riera de Carme. El millor floriment dels molins paperers es fa en el transcurs del segle XVIII. En el capbreu de la Torre de Claramunt de 1704 hom reconeix els molins de Baix i de Dalt, que ocupaven els mateixos llocs dels antics molins dels Mora, implantats el 1481, com a possessió de Miquel Tort. Amb una vigència de l'any 1736, fins al 1748, fou signat un conveni de reconversió del molí de Baix, fariner, i del molí del Mig, draper, per fer-ne un de sol de nova construcció i fabricar-hi paper, amb la instal·lació de dues rodes, nou piles i un mall. Els germans Jaume i Simó Tort establiren que Francesc Guarro, per ésser el constructor, l'explotaria durant dotze anys i desprès en tindria la preferència per a arrendar-lo. Per al bienni de 1750 a 1752, Francesc Guarro fa arrendament del molí a Josep Almirall, per 220 lliures anuals. RIBA GABARRÓ (1988:311) Segons una relació de la Reial Junta de Comerç de Barcelona, datada el 1775, a la Torre de Claramunt hi funcionaven sis molins paperers. En aquesta relació apareix el nom de Francesc Almirall amb 1.000 raimes. La suma de la producció total era de 7.600 raimes de paper de tina fet a mà. En la línia de molins del rec de Capellades, ocupava el lloc catorzè. Fabricava paper blanc de barba. El darrer propietari dels molins de Cal Marranxet (molí de Dalt), el molí de l'almirall (del Mig) i cal Tortet (de baix) fou Joan Almirall i Foraster, que fins el 1928 els tingué arrendats a Procopi Romaní i Torrescasana i a Pere Mora i Olivé. El 1942, Francesc Batlle hi feu una instal·lació d'una central hidroelèctrica. Amb un salt limitat per les aigües provinents de la bassa de Capellades. Foren arrendats i finalment venuts el 1945 a Francesc Batlle i de Batlle, enginyer industrial, especialitzat en la tècnica paperera a Alemanya, i a la seva esposa Fanny Mauerer i Rinner. Actualment forma part del conjunt de molins i noves naus de Francesc Batlle de Batlle, avui Virtisú SL. i les modernes naus industrials properes engloben tota l'activitat i producció i manipulats- reemplaçant els antics espais, que queden sense ús i, en conseqüència, amb un nivell de conservació variable. Fàbrica de paper higiènic sanitari. ESTEVE-RIBAS (2008:106)</p> | 41.5378300,1.6886200 | 390611 | 4599294 | 08286 | La Torre de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69663-foto-08286-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69663-foto-08286-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69663-foto-08286-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També conegut com a Molí del mig i Cal Batlle. L'oratori es trobava en una dependència de l'antic Molí del Mig, que ara forma part de la moderna fàbrica d'Indústries Batlle i de Batlle S.A.. Fou fundada els anys de la Guerra Civil entre 1936-1939, i es convertí en un dels centres de resistència litúrgica més importants de la comarca de l'Anoia, donant refugi a molts capellans. A partir del 1939, la capella es convertí en una capella pública amb autorització per a la reserva sacramental. Ha restat oberta al culte per als veïnats de la Bòfia i de la Torre Baixa de la parròquia de Sant Joan de la Torre de Claramunt i del barri de la Rata, de la parròquia de Santa Maria de la Pobla de Claramunt, que es troben a distàncies considerables dels respectius centres parroquials i municipals. RIBA GABARRÓ (1998:314) A l'IPA aquest edifici comparteix núm. amb el d'inventari amb el molí de Cal Tortet i el de Cal Pere Joan, tots tres amb el nom de Cal Batlle. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 69664 | Cal Tortet/Molí de Baix/Cal Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tortetmoli-de-baixcal-batlle | <p>GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) 'Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. MUNNÉ SELLARÉS (1983) 'Els molins paperers de la comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües aixecat en mur de parament irregular i maó. L'edifici a patit al llarg del temps nombroses transformacions i ampliacions que formen cobert annexos, però mostra exteriorment alguns trets de la tipologia paperera, principalment pel que fa a la disposició dels dos nivells superiors, amb els clàssics finestrals del mirador, destinat a l'assecat del paper. A l'últim pis manté un interessant conjunt d'encavalledes i bigues de l'antiga coberta. En el seu interior es mantenen algunes mostres de l'activitat paperera interior: guillotina, setinador, màquina de gofrar, etc. Els seus espais són ara poc utilitzats i serveixen gairebé només com a lloc de pas cap a instal·lacions adjuntes més recents: pati exterior que porta cap a la gran nau de la màquina, local d'oficines, etc.</p> | 08286-49 | La Torre Baixa (Torre Baixa, s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>A l'indret de la partió dels termes de la Torre de Claramunt i de Capellades, a les vores del riu Anoia, el 1481, Joan de Claramunt, establí tres molins fariners i drapers a Ramon Mora. Una de les condicions era la de moldre de franc els cereals dels delmes que recollien els senyors de la Torre de Claramunt. Aquests tres molins es distingiren pel seu esglaonament com els de Baix, del Mig i de Dalt; successivament foren fariners, drapers, paperers. Des de mitjans del segle XVI, els molins dels Mora estigueren sota el domini de la família dels Tort. És possible que la família dels Mora del segle XVI fossin ascendents del seu homònim Sebastià Mora, casat amb Raimunda Tort, que, en la capbrevació de la Torre de Claramunt de 1763, declarà tenir el molí de Baix, bataner, que anteriorment havia estat molí polvorer. Cal advertir, però, que era un fet molt sovintejat que les famílies molineres fessin compres, vendes i arrendaments, de forma successiva, alternativa o simultània, d'uns mateixos molins i també era corrent el cas d'anar i venir d'una comarca a l'altra. Tanmateix arrendaven els molins que eren de propietat i , al seu torn, arrendaven altres molins on anaven a treballar com a balaires, o sigui a tant per bala de paper fabricat. La família dels Tort fou un llinatge ben arrelat a la comarca. El 1549, el molí de Baix, era de Joan Tort. A l'octubre de 1584, les aigües d'una revinguda de l'Anoia van entrar al molí i el deixaren ple de fang i arena, desprès d'haver-se emportat la verema d'un cup de cinquanta càrregues. En aquest molí de Baix, a la darreria del segle XVIII, hi fou instal·lada una serradora de fusta i per aquest motiu també fou conegut amb el nom de la Molina. RIBA GABARRÓ (1988: 311) Al capbreu de la Torre de Claramunt de 1644 hi consta Ramon Tort, pagès i moliner, per un molí situat més amunt d'n hi havia hagut el primitiu molí afectat per al rierada del darrer terç del segle XVI. I aquest molí, que també és anomenat de Baix, és fariner i draper i compta a més amb uns estricadors per a estendre i eixugar draps. En el capbreu de la Torre de Claramunt de 1704 hom reconeix els molins de Baix i de Dalt, que ocupaven els mateixos llocs dels antics molins dels Mora, implantats el 1481, com a possessió de Miquel Tort. Amb una vigència de l'any 1736, fins al 1748, fou signat un conveni de reconversió del molí de Baix, fariner, i del molí del Mig, draper, per fer-ne un de sol de nova construcció i fabricar-hi paper, amb la instal·lació de dues rodes, nou piles i un mall. Els germans Jaume i Simó Tort establiren que Francesc Guarro, per ésser el constructor, l'explotaria durant dotze anys i desprès en tindria la preferència per a arrendar-lo. Per al bienni de 1750 a 1752, Francesc Guarro fa arrendament del molí a Josep Almirall, per 220 lliures annuals. RIBA GABARRÓ (1988:311) El 1769, es té notícia d'un molí que feia treballar Miquel Tort i que rebé de la Intendència general de Catalunya la llicència per a convertir-lo de molí draper en molí paperer. Fabricava paper blanc, de barba i també havia fet paper d'estrassa. El darrer propietari dels molins de Cal Marranxet (molí de Dalt), el molí de l'almirall (del Mig) i Cal Tortet (de baix) fou Joan Almirall i Foraster, que fins el 1928 els tingué arrendats a Procopi Romaní i Torrescasana i a Pere Mora i Olivé. El 1942, Francesc Batlle hi feu una central hidroelèctrica. Amb un salt limitat per les aigües provinents de la bassa de Capellades. Foren arrendats i finalment venuts el 1945 a Francesc Batlle i de Batlle, enginyer industrial, especialitzat en la tècnica paperera a Alemanya, i a la seva esposa Fanny Mauerer i Rinner.</p> | 41.5375900,1.6885800 | 390607 | 4599268 | 08286 | La Torre de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69664-foto-08286-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69664-foto-08286-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69664-foto-08286-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També conegut com a Molí de Baix i com a Cal Batlle. A l'IPA aquest edifici comparteix núm. Amb el d'inventari amb el molí de Ca l'Almirall i el de Cal Pere Joan, tots tres amb el nom de Cal Batlle. Actualment forma part del conjunt de molins i noves naus de Francesc Batlle de Batlle, avui Virtisú SL. i les modernes naus industrials properes engloben tota l'activitat -producció i manipulats- reemplaçant els antics espais, que queden sense ús i, en conseqüència, amb un nivell de conservació variable. Fàbrica de paper higiènic sanitari. ESTEVE-RIBAS (2008:106) L'empresa Virtisú S.L. forma part de Jofel Industrial S.A., dedicada a la producció i distribució de 'Sistemas de higiene industrial y colectividades'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 69666 | Cal Patera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patera | <p>GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) 'Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) 'Els molins paperers de la comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XX | <p>Establiment paperer situat al marge dret de la riera de Carme, en terme de la Torre de Claramunt. L'entorn és força irregular, clos entre la riera i la muntanya, amb una esplanada propera a l'actual fàbrica, que comprèn part del terreny on s'alçava el primitiu molí del Turó, avui desaparegut. La fàbrica actual està formada per dos edificis principals, adaptats a la configuració del terreny i agrupats perpendicularment. El més petit era el molí paperer i manté parcialment, aquesta tipologia constructiva, tot i que amb alguns cossos adossats que limiten la seva visió. És de planta lleugerament rectangular, amb la façana principal orientada a llevant, i el carener paral·lel a la mateixa. Els materials de construcció són els habituals; carreus de pedra (voltes, basament i caires) i maçoneria i tapiat amb arrebossat formant murs. El pis superior manté, en part les 'ventanes' o finestres de l'antic mirador o estenedor, actualment en desús i el nivell intermedi correspon a l'habitatge (posteriorment dividit en dos i ara sense ús). A través d'aquest edifici es fa l'accés a la resta de les instal·lacions. La fàbrica anteriorment dedicada a la filatura és de majors dimensions i de cinc nivells d'alçada. En el soterrani inferior es conserven restes de dues turbines, els embarrats, rodes i enginys de repartiment d'aigua. En el nivell següent hi ha ara les instal·lacions papereres de tractament de la primera matèria i preparació de pastes. La planta baixa i les dues plantes superiors estan unificades, per tal de disposar d'una major alçada, i allotgen la màquina de paper. A l'exterior es manté una xemeneia de secció quadrangular i de considerables dimensions. IPIC (2004)</p> | 08286-51 | Riera de Carme (BV- 3131, km. 1, 08789 La torre de Claramunt) | <p>De molt antic, en aquest emplaçament hi consten activitats manufactureres relacionades amb la utilització de l'aigua amb diversos molins: fariners, drapers, paperers, farga,etc, que van anar canviant o desapareixent al llarg del temps. L'any 1620 Joan Romaní va convertir el molí fariner del Turó en molí paperer. El 1667 el paperer Pere Romaní habitava el casal i hi feia paper de barba. El 1737 Francesc Claramunt va fer construir un altre molí, Cal Patera, al costat del Turó. Durant el segle XIX la firma Estapé Canut i Gràcia l'utilitzà per a l'activitat tèxtil. Cap al 1945, Albert Sanllehí, fundador de la companyia Ibèrica del Papel SA, el va convertir en paperer. Actualment es dedica a la fabricació de paper higiènic i sanitari. L'antic molí del Turó va ser enderrocat a mitjan del segle XX com a conseqüència d'un incendi que el va destruir. ESTEVE-RIBAS (2008:88)</p> | 41.5437200,1.6633100 | 388510 | 4599981 | 08286 | La Torre de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69666-foto-08286-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69666-foto-08286-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69666-foto-08286-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També conegut com Fàbrica Sanllehí-Ibèrica de Papel S.A. i com a Antic molí del Turó | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 69668 | Cal Roio/Cal Costas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roiocal-costas | <p>GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) 'Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) 'Els molins paperers de la comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici situat en un extens pla, envoltat de camps i conreu, al marge dret de la riera de Carme, al seu pas pel terme de la Torre de Claramunt. L'edifici està format per diversos cossos units, tres cossos principals i dos adossats longitudinalment, però amb alçades diferents, i un altre gairebé perpendicular als anteriors i unit a un d'ells per al seva cara posterior. Cadascun dels cossos es cobreix de manera individual amb cobertes a dues aigües. La construcció de majors dimensions s'obre a llevant amb un gran portal adovellat que té la data de 1780 a la dovella central. El material de construcció és la pedra ben tallada a les cantonades i dovelles, i la irregular, que, juntament amb parts de tàpia, forma els murs. Aquests estan totalment arrebossats amb ciment pòrtland i pintats en color blanc en les cares davanteres, restaurades i parcialment en la part posterior. Els tres cossos d'edifici s'adapten al desnivell del terreny i es presenten esglaonats, mostrant un tipologia menys freqüent en els molins paperers, possiblement degut a ampliacions o transformacions de construccions originals, però mantenint els usos habituals dels nivells: producció a la planta baixa, habitatge a la primera , i assecat del paper a les plantes superiors, que ocupen els dos últims pisos de tot el conjunt paperer. IPIC (2004)</p> | 08286-53 | Riera de Carme (Cal Roio, s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es tracta de diverses construccions unides, possiblement relacionades d'alguna manera amb molins paperers anteriors- els molins de Baix i de Dalt d'en Guarro de la Torre, existents al primer terç del segle XVI. Des del segle XV, els Guarro tenen possessions a la Torre de Claramunt. El 1514 Benet Guarro és beneficiari d'un establiment fet per Ramon de Claramunt. A les capbrevacions de 1644 i 1704 hi figuren Miquel Guarro, Josep Guarro, Joan Guarro, i altres membres de la família amb propietats al terme. L'any 1698, la Batllia General de Catalunya, dóna llicència a Ramon Guarro, pagès de la Torre de Claramunt, per a poder edificar molins fariners, drapers, paperers o de pólvora, segons li convingués, amb la facultat de derivar l'aigua cap a la riera de Carme. El 1702 hi aixecava un molí a la riba dreta de la riera de Carme, amb escriptura d'obra nova. Va morir el 1736 sent propietari dels molins de Baix i de Dalt de la riera de Carme. Des de 1736, hi van passar diversos arrendataris. Del 1766 al 1769, l'arrendatari dels dos molins va ser Francesc Guarro, de la Pobla de Claramunt, que era altra branca de la família. Aquests molins, que foren el bressol de la família Guarro, coneguts paperers de l'Anoia només estigué en poder de la nissaga durant tres quarts de segle. L'any 1763 la família Costas va comprar un molí, i l'any 1774, l'altre. RIBA I GABARRÓ (1988: 310) L'edifici principal, però mostra la data de 1780 a l'escut que presideix el seu portal, juntament amb la imatge d'un cor, que era la marca paperera, les inicials JN i CS a banda i banda i a la part inferior la paraula AVE acompanyant l'anagrama del nom de Maria. Les inicials de l'escut correspondrien a Joan Costas, que va iniciar l'activitat paperera de la família d'aquest cognom. Diversos membres de la mateixa en van mantenir, i encara mantenen, la propietat, i sovint la producció, tot i que amb diverses etapes d'arrendament a altres fabricants. El nom de Cal Roio prové d'un arrendatari de finals del segle XIX. IPIC ( 2004) El 1901, l'arrendatari de tots dos molins, Antoni Sabaté, va instal·lar-hi una màquina picardo. De 1912 a 1930 van fabricar paper de fumar de la marca Miquel Costas. A partir de 1930 es van dedicar a la fabricació de papers d'estrassa, d'estrasseta, d'embalatge i per a mandrins de cartró. L'últim arrendatari va ser l'Àngel Hortet. Va tancar a final del segle XX. Més recentment s'ha construït una nau industrial propera, transversal al mur posteriror de l'edifici principal, amb instal·lacions dedicades a la recuperació i reciclatge de paper, gestionada per l'empresa Centre de Gestió Mediambiental.</p> | 41.5335400,1.6493200 | 387325 | 4598869 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69668-foto-08286-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69668-foto-08286-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69668-foto-08286-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També conegut com Cal Costa | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 69665 | Cal Pere Joan/Cal Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-joancal-batlle | <p>GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) 'Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) 'Els molins paperers de la comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. Compta amb tres nivells d'alçada, destinant el tercer a mirador o estenedor. Els materials de construcció són els habituals: pedra com a basament i cares de l'edifici, mamposteria irregular i tàpia arrebossada que forma el mur, fusta i teules. L'accés a l'edifici es fa mitjançant un portal allindat situat al centre de la façana principal. A banda i banda del portal, s'obren dues portes d'accés a estances auxiliars de la planta baixa. Les obertures de la planta baixa es corresponen a les del primer pis que prenen forma de finestres balconeres, a excepció de l'obertura central, que es correspon a un balcó de gran amplada que es reforça amb pilars quadrangulars sobre els extrems creant un espai cobert que precedeix al portal principal d'accés a la casa. El segon pis de l'edifici s'obre amb les típiques finestres papereres del mirador, que era l'espai destinat a estenedor.</p> | 08286-50 | La Torre Baixa (Torre Baixa, 70, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Fabricava paper blanc de barba. Va tenir diversos arrendataris. El 1856 feia paper d'estrassa. Desprès d'una curta activitat com a molí paperer, es va utilitzar per a activitats complementàries de la producció paperera contigua i, a finals dels anys quaranta del segle XX es va restaurar com a habitatge familiar i desprès com a oficines. Actualment resta tancat i sense ús. Des del 1945 forma part de tot el conjunt de molins i noves naus de Francesc Batlle de Batlle, avui Virtisú. SL. ESTEVE-RIBAS (2008:105)</p> | 41.5379300,1.6884500 | 390597 | 4599306 | 08286 | La Torre de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69665-foto-08286-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69665-foto-08286-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69665-foto-08286-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També conegut com Cal Batlle A l'IPA aquest edifici comparteix núm. Amb el d'inventari amb el molí de Ca l'Almirall i el de Cal Tortet, tots tres amb el nom de Cal Batlle. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 69623 | Jaciment mas Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-mas-rossinyol | <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301</p> | X-XI | Actualment no s'aprecien les restes sobre el terreny. | <p>Segons les explicacions de Romaní, el jaciment es tractava d'una sepultura de planta trapezoïdal, excavada al sòl, amb coberta de lloses però sense revestiment interior a les lloses. Estava a una profunditat d'uns 0,65 metres d'ample a la capçalera, 0,30 metres als peus i 0,30 de fons. La seva tapa tenia una longitud d'1,80metres de llarg i estava formada per set lloses poc tallades. La seva orientació era nord-oest. Amador Romaní indicà que a tocar hi havia unes sitges i restes de ceràmica, de la que en dibuixà dues formes que molt bé podrien ser alt-medievals. A l'interior de la sepultura va aparèixer un esquelet en molt mal estat de conservació. En el Museu de Capellades, en una vitrina, s'aprecia l'existència d'una mandíbula inferior humana procedent d'aquest enterrament. Durant una exploració que Romaní efectuà l'any 1911 en relació a la sepultura i a les sitges de Mas Rossinyol, ho catalogà com d'època indeterminada. En un manuscrit inèdit conservat en els lligalls Amador Romaní del Museu de Capellades, figura que en aquestes sepultures es van recollir 8 ossos llargs, 2 mandíbules i 14 fragments de ceràmica, sense especificar més. Segons les dades facilitades per Romaní, es pot deduir que aquesta sepultura seria un enterrament de fossa, excavat al sòl, amb coberta de lloses i planta trapezoïdal, pròpia dels segles X-XI.</p> | 08286-8 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta sepultura fou visitada l'any 1911 per Amador Romaní, el qual la situà en un bosquet al sud del mas Romaní, al peu del camí de Capellades a l'Espoia, prop del lloc on es trobaren unes sitges. L'any 1984 durant una visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no es localitzà cap indici de materials arqueològics en superfície, ni cap tipus d'estructura, cosa ben natural d'acord amb l'etapa a la qual pertanyen. L'any 1991, durant la visita realitzades a les rodalies del mas Rossinyol amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va localitzar cap indici de sepultura, ni cap resta de cultura material en superfície. CC.AA (1991)</p> | 41.5284900,1.6630000 | 388458 | 4598290 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69623-foto-08286-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69623-foto-08286-8-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Segons informació procedent de la Carta arqueològica la ubicació del material es troba al Museu del Molí Paperer de Capellades. Informació procedent d'aquest museu indiquen que les restes es troben emmagatzamades juntament amb altres restes de la comarca. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||
| 69670 | Bosc de la muntanya de cal Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-muntanya-de-cal-vilaseca | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Espai boscos que ocupa la muntanya anomenada de Cal Vilaseca. Aquesta elevació del terreny es troba situada al bell mig del terme de La Torre de Claramunt, i s'esten en sentit Est-Oest separant les valls de Vilanova d'Espoia i La Torre de Claramunt. Es tracta d'un espai ocupat actualment per un bosc variat de pi blanc (pinus halepiensis) i pi roig (pinus slvestris), alzina i roure, crescut sobre els marges dels antics conreus de la vinya que ocupaven la muntanya. Altra forma d'explotació del bosc va ser la tala d'arbres destinada al consum dels forns de calç, molt abundants a Vilanova de l'Espoia. Hores d'ara es tracta d'un bosc madur, d'uns 70 anys d'edat. Algun tram del bosc, especialment el que toca al sector nord-oest i a la Serra de l'Espoia, en terme de Carme, s'ha vist afectat la darrera dècada per petits episodis de focs forestals. Les restes del conreu de la vinya encara s'aprecien enmig del bosc. Es tracta de barraques de vinya i altres construccions en pedra seca com marges.</p> | 08286-55 | Muntanya de Cal Vilaseca (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Certament es tracta d'un bosc crescut al llarg dels darrers 70 anys sobre els marges de les antigues vinyes abandonades. Per dins del bosc els marges són fàcilment apreciables, així com restes de barraques i altres construccions de pedra seca. Pel que fa a l'activitat de la calç, alguns testimonis locals que havien treballat als forns, expliquen com sovint els forns es construïen al mig de bosc per tal de tenir a prop la matèria prima. Un cop el forn s'havia utilitzat durant una temporada i el bosc s'esgotava, era normal marxar un tros de muntanya més amunt i tornar a aixecar un altre forn. Tot i que el nom general de l'indret és el de Muntanya de Cal Vilaseca, la superfície forestal rep diversos noms: Bosc de Cal Cobert i Bosc de Cal Pantebre. Es desconeix l'origen d'aquesta nomenclatura però cal pensar que es tracta del noms d'antigues cases, avui desaparegudes, que haurien tingut la propietat dels boscos.</p> | 41.5223300,1.6533600 | 387643 | 4597619 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69670-foto-08286-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69670-foto-08286-55-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Per la seva situació al mig del terme municipal, el bosc de la muntanya de Cal Vilaseca té una alt interés ecològic i ambiental, enmig de planes de conreu i espais urbanitzats. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||||
| 69715 | Fons fotogràfic Montserrat Sagarra i Zacarini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-montserrat-sagarra-i-zacarini | <p>Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya. ANC. Núm. 11. Juny 2005 http://www20.gencat.cat/docs/msi-cultura/ANC/Documents/arxiu/Anc11.pdf</p> | XX | <p>Col·lecció fotogràfica formada per 40 elements dipositada a l'Arxiu Nacional de Catalunya Fons ANC1-428, fons Montserrat Sagarra i Zacarini.El llistat d'elements és el següent: - El castell de la Pobla de Claramunt ANC1-428-N-6723 núm. Sig. 54245 (1981) - L'església parroquial de Sant Joan de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-6726 núm. Sig. 54248 (1982-1986) - La fàbrica de paper de la família Batlle de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7734 núm. Sig. 60716 (1979) - La fàbrica de paper de la família Batlle de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7735 núm. Sig. 60717 (1981) - L'hostal de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7736 núm. Sig. 60718 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7737 núm. Sig. 60719 (1979) - La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7738 núm. Sig. 60720 (1979) - La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7739 núm. Sig. 60721 (1979) - La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7740 núm. Sig. 60722 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7741 núm. Sig. 60723 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7742 núm. Sig. 60724 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7743 núm. Sig. 60725 (1979) - Unes cases de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7744 núm. Sig. 60726 (1982-1986) - L'església parroquial de Sant Joan de la Torre de Claramunt Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7745 núm. Sig. 60727 (1982-1986) - L'església parroquial de Sant Joan de la Torre de Claramunt Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7746 núm. Sig. 60728 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7747 núm. Sig. 60729 (1979) - Una porta d'una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7748 núm. Sig. 60730 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7749 núm. Sig. 60731 (1979) - Un pou del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7763 núm. Sig. 607245 (1979) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7764 núm. Sig. 60746 (1979) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7765 núm. Sig. 60747 (1979) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7766 núm. Sig. 60748 (1979) - El nucli urbà del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7767 núm. Sig. 60749 (1979) - Vista general del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7768 núm. Sig. 60750 (1979) - L'església parroquial de Sant Salvador de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7769 núm. Sig. 60751 (1982) - Vista general del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7770 núm. Sig. 60752 (1982-86) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-77671núm. Sig. 60753 (1979) - Una masia del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7772 núm. Sig. 60754 (1979) - Una masia del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7773 núm. Sig. 60755 (1979) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7774 núm. Sig. 60756 (1979) - Un mur d'una masia del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7775 núm. Sig. 60757 (1979) - Una urbanització del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7776 núm. Sig. 60758 (1982-1986) - Una urbanització del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7777 núm. Sig. 60759 (1982-1986) - Agricultor del poble de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7950 núm. Sig. 60733 (1979) - Horts d'una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7951 núm. Sig. 60758 (1979) - Una plantació de ceps de Vilanova d'Espoia, dins el terme municipal de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7952 núm. Sig. 60735 (1981) - L'església de Sant Joan de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7953 núm. Sig. 60936 (1981) - Paisatge corresponent al terme municipal de Vilanova d'Espoia ANC1-428-N-7758 núm. Sig. 60941 (1979) - Un pagès de la torre de Claramunt batent cigrons ANC1-428-N-8107 núm. Sig. 61092 (1979)</p> | 08286-100 | Arxiu Nacional de Catalunya. . (c/Jaume I 08195 Sant Cugat del Vallès) | <p>El fons fotogràfic amb el número d'inventari 428 Montserrat Sagarra i Zacarini va ingressar a l'Arxiu Nacional l'any 1998. El fons es divideix en dues parts clarament diferenciades. La part principal està formada aproximadament per 31.400 diapositives en color, fruit de la tasca professional que, com a fotògrafa, va fer Montserrat Sagarra entre els anys 1960 i 1990. Es tracta de material que l'autora va descartar del conjunt que féu com a encàrrec de l'entitat Enciclopèdia Catalana per a la il·lustració de l'obra de referència Geografia Comarcal de Catalunya. Un resum de la seva temàtica donaria com a font per a la investigació antropològica i geogràfica imatges representatives del país dels darrers 30 anys: edificis emblemàtics, esglésies i monestirs, monuments, llocs d'interès turístic i cultural, costums i festes populars, oficis tradicionals, pobles i ciutats de les comarques catalanes, fotografia paisatgística, etc. Aquesta part del fons va arribar a mans de la Generalitat a partir de la seva compra l'any 1994 per part del Departament de Presidència. L'objectiu d'aquesta adquisició era integrar la documentació fotogràfica produïda per l'autora dins el Banc d'Imatge i So de la Comissió Interdepartamental de Mitjans Audiovisuals (BIS), organisme creat amb la voluntat de reunir un conjunt ampli d'imatges i documents audiovisuals representatius de Catalunya. Posteriorment, aquest banc d'imatges i documents sonors passaria a formar part de la documentació que conserva i gestiona l'Arxiu Nacional, a disposició dels seus usuaris.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Montserrat Sagarra va néixer a Barcelona l'any 1925 al si d'una família acomodada d'ideologia progressista. Estudià a l'escola Blanquerna i, passada la Guerra Civil, inicià els estudis de biblioteconomia. Va treballar com a restauradora de llibres a la casa Emili Brugalla i com a traductora i arxivera a l'editorial Ariel. L'any 1962 inicià el camí vers la fotografia professional anant a estudiar la incipient aleshores fotografia en color a la ciutat alemanya d'Hamburg. El 1963 completà els seus coneixements tècnics a l'empresa Agfa. En tornar a Barcelona va obrir un estudi fotogràfic al carrer Domènech, on treballà durant més de trenta anys. Entre les seves obres podem destacar el llibre La casa rural. Cases aïllades i cases de poble, amb textos de Marc Aureli Vila i la citada Geografia Comarcal de Catalunya. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||||
| 69633 | Els Frígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-frigols | <p>AA.DD. (2003) Informe de l'excavació arqueològica per la construcció del gasoducte Subirats-Òdena. Generalitat de Catalunya.</p> | I aC-X dC | Actualment és un camp de conreu i no s'aprecia cap resta a simple vista | <p>En aquest lloc s'han documentat 28 estructures arqueològiques retallades a la roca, 7 de les quals són atribuïbles a sitges d'emmagatzematge de cereals d'època ibèrica tardana o romano republicana reblertes al segle I a C. Tres d'elles són concavitats poc profundes de planta circular possiblement utilitzades com basament de grans gerres d'emmagatzematge romanes (dolium), 10 són sepultures d'inhumació tardoromanes o altmedievals -de fossa simple excepte una de caixa de lloses-, i la resta són retalls i rases de vinyes. Aquestes estructures corresponen a tres moments d'ocupació de l'espai: 1. Ocupació en època ibèrica, representada per sitges i estructures negatives de planta circular de dimensions més reduïdes. Pel que fa a les sitges, es tracta d'estructures negatives de planta circular, amb unes dimensions i tipologies variades. La gran majoria són retalls amb una boca de 56 a 146 cm i unes parets que es van obrint fins a la base, on arriben a tenir una amplada d'entre 60 i 240 cm. També ha aparegut una sitja amb les parets molt més verticals i que es va tancant lentament sense fer panxa. Dues d'aquestes sitges es comunicaven entre elles per un forat gairebé a la base de la sitja i que va aparèixer tapiat per pedres molt ben encaixades. Alhora també van aparèixer estructures negatives de planta circular però poc profundes, de 30 a 45 cm, i amb un diàmetre que oscil·la entre 65 i 90 cm, les parets són verticals. Probablement es tracta d'estructures per encaixar-hi algun tipus de recipient tipus dòlies. Tant les sitges com les estructures més petites es trobaven farcides per un estrat molt similar, format per terra fosca i gran quantitat de pedres de travertí. Aquesta fase d'ocupació ha deixat molt pocs materials i els que han aparegut estan molt fragmentats, la ceràmica més abundant ha estat la feta a mà o a torn lent de pasta vermellosa, de la que només han aparegut formes tancades tipus olla. També ha aparegut ceràmica feta a torn, oxidada ibèrica i algun fragment de ceràmica reduïda, així com fragments de tègula romana plana i dòlia, tot i que en petit nombre. El material lític recuperat correspon a tapes de sitges, fetes amb travertí, de planta circular, i dos fragments de molí barquiforme fet amb granit. També han aparegut algunes pedres aparentment d'esmolar. Tot i situar-se a uns 70 metres del jaciment conegut com a Pla de les Sitges del Cameró, sembla que tots dos punts formarien part d'un mateix conjunt, ja que la tipologia i cronologia d'ambdós jaciments són molt similars. 2. Utilització de l'espai com a necròpolis, que podria ser d'època tardoromana o medieval. D'aquesta fase s'han documentat un total de 10 tombes que apareixen distribuïdes de forma ordenada, en bateria i amb una orientació sud-oest nord-est. N'hi ha dues que apareixen separades de la resta. Les tombes són gairebé totes infantils o d'individus joves. L'estat de conservació de les restes humanes és molt precari, segurament a causa de l'acidesa del terreny i tots els cossos recuperats estan molt malmesos. En la majoria dels casos només han aparegut part de les extremitats i alguns fragments de crani. Totes les sepultures tenen unes dimensions similars: 150 cm de llargada, 60 cm d'amplada i en algun cas arriben fins els 180 cm de llargada. Tipològicament les tombes es poden dividir en dos grups: les de fossa simple, que són la majoria, i les de caixa de lloses. 3. Rases de vinyes d'època moderna. Quant a les rases de vinya, aquestes estan relacionades amb les tasques agrícoles en època moderna, ja que en el seu interior s'han localitzat alguns fragments de ceràmica vidriada.CC.AA (1991)</p> | 08286-18 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment descobert durant les prospeccions realitzades amb motiu de les obres del gaseoducte que transcorre de Subirats a Òdena, en el tram VB-175 i VB-176. Desprès de l'excavació es va emetre la resolució del director general del Patrimoni Cultural, de data 4 d'agost de 2003, per la qual s'autoritzava l'eliminació parcial de les restes arqueològiques del jaciment de Frígols.</p> | 41.5393000,1.6755500 | 389523 | 4599474 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lot de material arqueològic: fragment eina/instrument ubicat al Museu Comarcal i de la Pell de l'Anoia amb el núm de registre 4774 | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||
| 69630 | Turó de la Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-torre-nova-0 | <p>ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàg. 202-203</p> | XVII-X a.C | <p>El Turó de Torre Nova està situat a prop de la vila de Capellades i a la seva part NO, al costat dret de la carretera d'Igualada a Vilafranca del Penedès, a uns 200 metres abans d'arribar al trencall que porta a Martorell. La part plana d'aquest turó, on hi ha el jaciment, havia estat conreada; Amador Romaní esmenta bancals abandonats i afirma que no massa temps enrere l'indret s'havia convertit en un abocador municipal de deixalles. Quan es realitzà la fitxa del jaciment, la zona estava molt degradada. A. Romaní va detectar en aquest indret dues alineacions de pedres; la primera en direcció sud amb una longitud de 50 metres, i la segona amb una direcció NO i una llargada d'uns 90 metres; en un extrem d'aquesta última hi aprecià els fonaments circulars d'una torre (murs a base de dues filades de pedres amb una amplada de 0'90 metres). També esmenta una pedra dreta, situada a l'interior de l'angle format pels dos murs, de 0'90 metres d'alçada per 1'25 metres d'amplada per 0'50 metres de gruix. A. Romaní no recollí cap tipus de ceràmica ni element arqueològic. Vaello i els seus col·laboradors van recollir ceràmica rodada (poca) i sílex en uns bancals abandonats, però després d'explorar una cova (la de Torre Nova) que es localitza a la cinglera, van arribar a la conclusió que els materials provenien de la part superior, del planell, aleshores decidiren explorar-lo amb més intensitat i detectaren 'algunes irregularitats cobertes de terra i pedres' que identificaren com un possible poblat, del que trobaren ceràmica no rodada com la de la cova i de la qual se'n desconeix la ubicació o destí. Segons l'article de Vaello i col·laboradors, els materials trobats van ser els següents: - Varis fragments de ceràmica de superfície brunyida, llises i grolleres, decorades amb diversos motius (cordons impresos amb digitacions, mugrons i solcs acanalats). Vores exvasades i llavis bisellats, un fons pla i una nansa vertical tipus pont. També, segons els mateixos prospectors, un fragment de nansa d'àmfora romana, un fragment de 'tegula' romana i sis fragments de ceràmica gris medieval. Quant a pedra, es van recollir quatre gratadors de sílex i un burí i tres nuclis del mateix material; també un fragment de destral polida de diorita i un tros de pedra de molí de mà d'arenisca. A la vista d'aquests materials, cal suposar que el lloc estaria habitat en una etapa del Bronze Final III català, és a dir, entre els anys 900-650 aC aproximadament. CC.AA. (1991)</p> | 08286-15 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment descobert per Amador Romaní a principis del segle XX. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1984, es van recollir dos fragments de ceràmica: un decorat amb dos cordons impresos i vora exvasada i l'altre decorat amb simples incisions. És possible, doncs, confirmar la cronologia esmentada. No es pogueren localitzar els murs descrits ja que el lloc era cobert amb deixalles i terra. Només s'aprecià, a l'extrem nord, unes pedres amb una disposició especial (restes dels murs?). Amador Romaní, a la revista 'Penedès', la va catalogar com una estació d'època indeterminada. En la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1991, els arqueòlegs afirmen que aquest indret durant anys havia estat l'abocador municipal de deixalles de la Torre de Claramunt. Quan l'Ajuntament del municipi va decidir dignificar aquest lloc, segons els varen informar, no sols es van endur les deixalles, sinó que també varen rebaixar el nivell del turó en aquest sector. Quan els arqueòlegs varen anar a visitar la zona, la plana estava coberta per una capa de vegetació que va dificultar la tasca de localització de restes. No varen localitzar cap fragment de material en superfície. Malgrat totes les agressions que ha patit aquest jaciment, és possible que encara resti una part conservada per sota del nivell actual del sòl.CC.AA. (1991)</p> | 41.5336200,1.6802000 | 389902 | 4598838 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69630-foto-08286-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69630-foto-08286-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69630-foto-08286-15-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lloc d'ubicació del material: Arxiu Arqueologia del CECI /núm.de referència 306 | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 69626 | Cova sepulcral de Noranta o Moranta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-sepulcral-de-noranta-o-moranta | <p>BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. VIDAL, L.M. (1911)'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona</p> | <p>Per accedir a aquesta cova cal situar-se en el cementiri de la Torre de Claramunt i continuar en direcció nord per un carrer fins desembocar en un camp de conreu que cal travessar fins arribar on acaba la plana i s'inicia el descens vers la riera. En el límit entre la plana i el pendent, on hi ha construïts xalets de la urbanització, es trobarà un caminet que baixa pel pendent en direcció est; pocs metres més enllà es troba la cova, en un punt on aflora la roca de la cinglera, voltada de terra i pins. La cova queda uns 2-3 metres per sota de la plana. Es tracta d'una cova sepulcral d'enterrament col·lectiu, orientada al nord. La cova fa 5'10 metres de llarg, 3'50 metres d'amplada i uns 1'60 metres d'alçada màxima; l'entrada té una alçada d'uns 1'45 metres. Durant la prospecció de la cova efectuada l'any 1971 per membres de la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, es documentà l'existència d'uns possibles enllosats, tot i que no conformats amb seguretat, i també s'aprecià que la cova havia estat molt remenada i que tenia una potència d'uns 20 cm, com a màxim, de terra fins a la roca. Els materials trobats en el decurs de l'esmentada prospecció i cedits a la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada són: SÍLEX: Una punta de sageta amb aletes curtes i llarg peduncle, talla bifacial amb retocs a pressió; una punta de sageta amb incipients aletes, curt trencat, amb la fulla de forma lanceolada, només amb un finíssim retoc als extrems de la peça; un fragment de peduncle d'una punta amb retocs bifacials; un petit esclat triangular sense retocar; un esclat atípic. OBJECTES D'ORNAMENT: 62 peces circulars de collaret, amb perforació central bitroncocònica, totes de petxina, amb un diàmetre que varia entre 3 i 11 cm. OSSOS HUMANS: Ossos humans sense cap mena d'ordre, en la quasi totalitat de la superfície de la cova i pertanyents a diversos individus. Entre incisius, canins i queixals sumen un total de 1035 unitats. D'aquestes, unes 220 són de llet. Fragments de cranis, húmers, etc. MONEDES: 28 monedes de bronze, 'dineros' de l'any 1711 de Felip V, IV d'Aragó. CERÀMICA: Fragments pertanyents a formes hemisfèriques, carenades, ovoides, exvasades; vores verticals, lleugerament entrades, exvasades i enfora; llavis arrodonits o plans; fons plans; desgreixants de quars, mica daurada, pissarra i fibres vegetals; la majoria allisades interiorment i exteriorment; corresponents a vasos petits, mitjans i grans; la majoria dels fragments són llisos, però un d'exvasat porta dos cordons horitzontals i paral·lels, impresos. També un fragment amb una decoració al llavi, consistent en impressions transversals i paral·leles. El gruix de les parets varia de les més primes (d'uns 2 mm) a les més gruixudes (d'uns 17 mm). Les carenes són, en general, a la part medial de les peces. Es tracta, doncs, d'una cova sepulcral d'enterrament col·lectiu amb una cronologia típica de l'edat del bronze, però també amb la possibilitat d'una etapa eneolítica o calcolítica. Les tres etapes fonamentals de l'edat del bronze queden ben clares en aquesta cova: un bronze antic amb els bols i formes hemisfèriques, urnes de fons pla, amb un típic material lític i d'ornament; un bronze mig amb vàries formes carenades; i un bronze final amb vores enfora i exvasades, a més de típics motius decoratius. CC.AA. (1991)</p> | 08286-11 | Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Durant la prospecció de la cova efectuada l'any 1971 per membres de la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, es documentà l'existència d'uns possibles enllosats. L'any 1991, durant la visita a la cova amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de l'Anoia, es pogué observar que la cova estava en bones condicions, malgrat estar molt a prop d'un nucli de població. És probable que no quedi en el seu interior cap resta de sediment intacte, ja que no es va poder apreciar cap resta arqueològica en superfície. CC.AA. (1991)</p> | 41.5392200,1.6594000 | 388176 | 4599486 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La ubicació del material de la cova es troba a la secció Arqueològica del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Arxiu Antropologia/núm.de referència:9 Secció Arqueologia del CECI/núm. de referència: P-43 i M-54 | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||
| 69749 | Campanes de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-joan-baptista | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya http://campaners.com/php/campana1.php?numer=12365</p> | XX | <p>Conjunt de quatre campanes instal·lades al campanar de l'església parroquial de Sant Joan Baptista de la Torre de Claramunt. Totes quatre es troben instal·lades en un carrilló disposat en vertical i connectat a un dispositiu automàtic que no permet repicar manualment. Són fabricades en bronze i gravades amb diferents motius que identifiquen la seva advocació. Cada campana té nom i està afinada en un acord Parsifal, de la més petita a la més gran: campana Reina de la Pau (Sol'); campana Natzarena (Mi), té gravada la imatge de Jesús de Natzaret carregant la creu; campana Montserrat (Re), decorada amb un relleu de la Mare de Déu de Montserrat; campana Joana (Si), amb el relleu d'un altar.</p> | 08286-116 | La Torre Alta (C/ del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Les campanes originals de la parròquia de Sant Joan de la Torre foren desmuntades durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i fosses. Del conjunt original només es conserva un jou de fusta actualment situat al cor de l'església. Un cop acabat el conflicte la parròquia va utilitzar una roda de molí amb un batall, que també es conserva al cor de l'església. Per iniciativa popular, a mitjans de la dècada del 1980 es va insistir en la recuperació de les campanes. Finalment, desprès de molts esforços i amb la col·laboració especial de la família Vilarubla d'Igualada es van aconseguir els recursos per a les noves campanes. Foren fabricades als tallers de Heilbronn (Alemanya) pel fonedor Albert Bachert, i beneïdes el 23 de juliol de 1989.</p> | 41.5336400,1.6587100 | 388109 | 4598867 | 1989 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69749-foto-08286-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69749-foto-08286-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique / OPC María del Agua Cortés Elía | La parròquia disposa d'un petit reportatge fotogràfic sobre el seu procès de fabricació als tallers de Heilbronn, la seva instal·lació al campanar, i la seva benedicció pel bisbe de Sant Feliu. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||
| 69617 | Sant Joan de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-la-torre | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII | L'església fou netejada i repintada desprès de les destrosses patides durant la guerra civil (1936-1939). El contrast cromàtic és fruit d'aquesta darrera restauració. | <p>Edifici de planta basilical cobert a dues aigües. L'edifici es localitza sobre el turó que presideix el nucli de La Torre de Claramunt, i juntament amb el castell conformen el conjunt arquitectònic i monumental que donà origen al poble. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de parament irregular amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. Manté una orientació E-O. La capçalera de l'edifici es soluciona amb un absis quadrangular que sobresurt exteriorment creant un volum afegit d'inferior alçada a la resta de l'edific. L'absis es cobreix de manera individual amb una teulada a dues aigües que s'adossa al mur. Tres finestrons sota teulada i a diferent alçada completen la capçalera. La façana principal de ponent és un frontal adossat a l'edifici que sobresurt en alçada a la resta de l'edifici amb un frontó circular, coronat per tres elements decoratius. La façana s'obre amb un portal principal format per un arc carpanell fet amb dovelles i carreus quadrangulars que conformen els brancals laterals. Com a element decoratiu només cal fer esment d'un rosetó obert sobre la porta principal i un petit finestró al peu del frontó. El conjunt de la façana fa gala d'una gran sobrietat decorativa i arquitectònica. L'element més destacat és el campanar que s'adossa cantó SO de l'edifici. Es tracta d'un element de gran volum afegit el 1790. Està format per un gran cos quadrangular que s'alça fins al sostre de l'edifici, sobre el qual es recolza un altre cos octogonal coronat per pinacles. Els panys de mur del cos octogonal s'obren de forma alternativa amb grans obertures acabades amb un arc de mig punt. A migdia de l'edifici es localitzava l'antic cementiri al qual s'accedia mitjançant una escala i una portella al situada a l'extrem SE de l'edifici. Per reforçar el costat de migdia del turó sobre el qual recau directament l'edifici de l'església s'ha construït un important pany de mur reforçar per un gran arc de descàrrega que per veure al fons la cimentació de l'edifici i per ràfecs. L'interior de l'edifici manté la planta basilical amb capelles laterals. La coberta interior de l'església es fa amb una tres trams de volta d'aresta que recauen sobre culs de llàntia encastats als murs laterals. L'absis es cobreix amb una volta estrellada. El color blanquinós de voltes i nervis destaca sobre els murs de color crema, creant un joc cromàtic que fa destacar els elements. Presideix l'altar la figura de Sant Joan Baptista, dipositat en un petit cambril que s'estén darrera de l'altar i al qual s'accedeix mitjançant unes dobles escales a banda i banda de dit altar, que permeten la circulació de pujada i baixada. L'acompanyen al banda i banda les imatges de Sant Josep i de la Immaculada. Les capelles laterals- dos per banda- tenen accés mitjançant un arc molt rebaixat que crea una obertura al mur central. Les capelles permeten la comunicació interna amb una altre arc rebaixat. Estan dedicades a Sant Isidre i la Mare de Déu les de migdia i a la Mare de Déu i a la Mare de Déu de Montserrat les de la banda Nord. Altres elements són el cor i el baptisteri, ubicat en una capella afegida al mur nord.</p> | 08286-2 | La Torre Alta (C/ del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Cal pensar que els orígens d'aquesta església parroquial es devien trobar en alguna capella castellera aixecada prop de la guàrdia o torre fortificada que dona origen al poble, i destinada a satisfer les necessitats religioses dels seus ocupants. Convertida desprès en església parroquial, les primeres notícies documentals provenen del 1197, moment en que rebé de Ramon de Claramunt un llegat de 50 sous. La protecció de la nissaga dels Claramunt es mantindria en el temps, ja que era sufragània de Santa Maria de la Pobla de Claramunt. L'any 1710, entre el Comú de la Torre i el noble Josep Antoni de Ribera d'Espuny i Claramunt s'acordà l'engrandiment de l'església amb dues capelles laterals i la construcció d'una casa per a un sagristà-campaner. Possiblement una de les capelles laterals estigué dedicada al Roser, a qui el fabricant de paper Miquel Tort feia una deixa el 1714. El 1790 tingué lloc una altra reforma, aixecant un nou campanar, construït en pedra travertínica. Les campanes i la imatge de plata de Sant Joan foren lliures per Francesc Romaní, del molí de Cal Ramonet, fabricant de paper i familiar del Sant Ofici de la Inquisició. RIBA GABARRÓ (1988: 316). A finals del segle XIX el cementiri parroquial fou traslladat a les afores de la població, i el 1902 es va fer la permuta dels terrenys de l'antic fossar per uns altres on construir una nova casa rectoral. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) l'església va sofrir saquejos importants i la destrucció de tota l'ornamentació religiosa i la documentació parroquial. A la dècada del 1940 l'interior va ser netejat i repintat. Tradicionalment, al presbiteri de l'església s'enterraven els senyors de la Torre de Claramunt, com és el cas de Miquel Joan de Claramunt el 1561, o bé de Joan de Claramunt el 1614, o el de Josep Antoni de Ribera, d'Espuny i Claramunt, primer comte de Claramunt el 1741. A la nau del temple també s'enterraven alguns dels membres de les principals famílies del terme, com és el cas dels fabricants de paper Guarro, Romaní i Tort. Segons informació oral proporcionada per Mossèn Frederic, els darrers anys ha estat canviat el terra de l'església parroquial i a tocar de l'altar major l'església comptava amb una cripta que presumiblement pertanyia als propietaris del castell de La Torre. Aquesta cripta es trobava en molt mal estat de conservació i va ser eliminada al posar les rajoles actuals. També les tombes de l'altar major foren eliminades i les lloses sepulcrals traslladades a l'exterior de l'església, al costat de migdia.</p> | 41.5336800,1.6587600 | 388113 | 4598872 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69617-foto-08286-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69617-foto-08286-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69617-foto-08286-2-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-05-03 00:00:00 | Raque Valdenebro Manrique | La imatgineria de l'església és contemporània. Es tracta de figures de guix elaborades entorn al 1940, ja que les originals foren destruïdes per la guerra civil, juntament amb tota l'orfebreria i altres elements decoratius de l'església. Al cor de l'església es conserven les restes de l'antic jou de les campanes, destruït durant la guerra. | 96|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||
| 69631 | Pedra Dreta de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-dreta-de-cabrera | <p>ENRICH I HOJA, J . (1976 ) 'Recuperación de la desaparecida 'Pedra dreta de Cabrera''. Igualada, Periódico del Anoia.</p> | <p>La Pedra Dreta de Cabrera fou descoberta l'any 1922 per mossèn Pere Bosch i Ferran. El dia 22 d'agost del 1929, Amador Romaní la visità i afirmà que es tractava d'un menhir. Aquest estava ubicat en un bosc de pins a prop del camí que del castell de Cabrera mena al Mas de la Guitza, i a sota de la Casa Blanca. Posteriorment, i durant molts anys, aquesta pedra es va considerar perduda o destruïda, fins que mossèn Batlle i Manerer la localitzà novament el 1976, tirada al peu d'un terraplè i a la vora d'un carrer d'una urbanització. En una fotografia que es conserva de l'any 1922, es pot veure com la pedra estava inclinada, però quan es localitzà l'any 1976, estava a terra. Posteriorment Mossèn Batlle la va traslladar, amb el permís del seu propietari la una placeta a Vilanova d'Espoia, prop de l'absis de l'església romànica. La Pedra Dreta de Cabrera ha estat sempre un element amb una certa tradició arqueològica a la comarca de l'anoia (suposadament un menhir), tot i que no hi ha cap indici que pugui fer suposar que pertanyi al fenòmen megalític. L'any 1985, durant la visita efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no s'aprecià cap element arqueològic o constructiu ni ceràmica al seu lloc d'orígen. Durant la revisió de la Carta Arqueològica, l'any 1991, es va poder comprovar que la pedra es troba en bon estat de conservació i que, al trobar-se en una placeta del nucli de Vilanova d'Espoa no corria perill de destrucció. CC.AA (1991)</p> | 08286-16 | Vilanova d'Espoia (Plaça de l'església s/n -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>La Pedra Dreta de Cabrera fou descoberta l'any 1922 per mossèn Pere Bosch i Ferran. El dia 22 d'agost del 1929, Amador Romaní la visità i afirmà que es tractava d'un menhir. Aquest, estava ubicat en un bosc de pins a prop del camí que del Castell de Cabrera mena al Mas de la Guitza, i a sota de la Casa Blanca. Posteriorment, i durant molts anys, aquesta pedra es va considerar perduda o destruïda, fins que mossèn Batlle i Manerer la localitzà novament el 1976, tirada al peu d'un terraplè i a la vora d'un carrer d'una urbanització d'aquesta zona, en una parcel·la. En una fotografia que es conserva de l'any 1922, es pot veure com la pedra estava inclinada, però quan es localitzà l'any 1976, amb motiu dels treballs de l'esmentada urbanització, va aparèixer a terra. Posteriorment, Mossèn Batlle la va traslladar, amb el permís del seu propietari, a una placeta de Vilanova d'Espoia i la plantà a prop de l'absis de l'església romànica de Vilanova. La Pedra Dreta de Cabrera ha estat sempre un element amb certa tradició arqueològica a la comarca de l'Anoia (suposadament un menhir), tot i que no hi ha cap indici que pugui fer suposar que pertanyi al fenomen megalític. L'any 1985, durant la visita efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no s'aprecià cap element arqueològic o constructiu ni ceràmica en el seu lloc d'origen. Durant la revisió de la Carta Arqueològica, l'any 1991, es va poder comprovar que la pedra es troba en bon estat de conservació i que, al trobar-se en una placeta del nucli de Vilanova d'Espoia, no corria perill de destrucció. CC.AA. (1991)</p> | 41.5160000,1.6543700 | 387716 | 4596915 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69631-foto-08286-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69631-foto-08286-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69631-foto-08286-16-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La fitxa de la Carta Arqueològica corresponent a aquest menhir, inicialment va ser inclosa en el municipi de Cabrera d'Igualada, lloc del qual probablement procedeix el menhir. Posteriorment es va incloure aquest jaciment entre els pertanyents a la Torre de Claramunt, municipi on actualment es conserva el menhir | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||
| 69696 | Fita de terme amb Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-amb-carme | <p>AA.DD. (2006) Replantejament de la línia de delimitació entre el terme municipal de La Torre de Claramunt i els municipis colindants. Departament de Política territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | La seva ubicació al mig del bosc fa que la vegetació de l'entorn i el creixement del sotabosc la tapin i la puguin fer desaparèixer. | <p>Fita de pedra de forma irregular inserida al terra, al peu d'un pi de grans dimensions. Les seves mides són 0,21 m d'amplada per 0,16 m d'alçada i 0,17 m d'amplada. No s'observen gravats ni indicacions de termes.</p> | 08286-81 | Les Pinedes de l'Armengol (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Possiblement la fita sigui fruit d'una afitació realitzada a mitjans del segle XX, ja que no conserva cap element decoratiu o gravat a la vista que pugui permetre una datació anterior. La seva funció era la de delimitar els terme de La Torre de Claramunt i Carme. Darrerament ha estat inclosa dins del replantejament de la línia de delimitació del terme amb els seus colindants efectuat l'any 2006.</p> | 41.5200200,1.6393900 | 386473 | 4597380 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69696-foto-08286-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69696-foto-08286-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69696-foto-08286-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manique | La fita es troba molt enterrada i no cal descartar que a la seva part inferior conservi algun tipus de gravat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||
| 69751 | Barraca de vinya 038 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-038 | <p>ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col. Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pàg. 233. RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XIX | <p>Barraca de vinya de planta quadrada aixecada utilitzant la tècnica constructiva de la pedra seca. Cal tenir present, que la paret posterior de la barraca s'assenta directament sobre la roca, aprofitant-la a la seva part baixa. La seva mida exterior és de 4,20 m d'amplada per 6, 60 m de fondària. La seva mida interior és de 1,90 m d'amplada per 2,00 m de fondària per 2,00 m d'alçada. Es tracta d'una barraca que guarda una orientació en sentit sud-est, vers a on obre la porta d'accés. El tipus de porta d'entrada és simple, amb una llinda monolítica que descansa sobre muntants fets amb carreus de diferents mides força ben disposats. En la llinda superior s'observen restes d'un escut esculpit en baix relleu, parcialment arrencat. Les mides de dita porta són 0,60 m d'amplada per 1,60 m d'alçada i un gruix de mur de 0,90 m. Pel que fa a la coberta, aquesta es fa mitjançant una falsa cúpula formada per rengleres de pedra que van disminuint l'espai superior fins a tancar-ho del tot. A l'interior de la barraca aquestes rengleres de pedra es poden apreciar perfectament. En aquesta barraca destaca la presència d'un doble mur lateral de 0,40 x 0,90 x 1,20 m que arrenca de les dues façanes laterals i crea un pati interior de 3,30 m de fons i una obertura de 0,90 cm. A l'interior de la barraca es conserva un dipòsit rectangular per al sulfat.</p> | 08286-118 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. L'aixecament d'aquest tipus d'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. A començaments del segle XVIII la demanda de vi, i especialment d'aiguardent per ser exportat a Amèrica ja havien crescut, però va ser a partir de les lleis aprovades el 1746, que abolien els monopolis, que els petits pagesos van llençar-se a la producció vitícola fins a convertir-la en un autèntic monocultiu. Aquest període d'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de La Torre de Claramunti, el conreu de la vinya estigué especialment estès, de la mà de les grans masies i propietaris agrícoles que, mitjançant el contracte de rabassa morta, van parcel·lar les seves terres per donar-les a explotar a petits pagesos sense terra. Bona part de l'extensió del conreu es va fer a expenses del bosc, donant peu a la tala dels boscos originals i a la construcció de marges de pedra seca per tal d'aterrassar el terreny i evitar l'erosió i degradació del sòl. La presència de marges de pedra seca i barraques de vinya són mlt abundants al terme de La Torre de Claramunt. Aquestes construccions estaven destinades fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los fins al camp.</p> | 41.5324000,1.6765300 | 389593 | 4598707 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69751-foto-08286-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69751-foto-08286-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69751-foto-08286-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La barraca destaca per les seves mides considerables, pel seu bon estat de conservació, i per la presència d'aquest mur de tancament que crea un espai de considerables dimensions al davant de la barraca. Aquesta barraca és un dels elements que ha estat inclós dins de la fitxa IPA núm. 30951 amb el nom 'Conjunt de construccions de pedra seca'. Codi 2486 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 130 | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 69636 | La Torre Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-alta | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | <p>Nucli format per la trama urbana nascuda als peus del turó on s'aixequen les construccions del castell de La Torre de Claramunt i l'església de Sant Joan. El nucli es troba format per un seguit de carrers: Carrer del Castell, Carrer de Dalt, Carrer de Baix, Carrer del camí del riu Agost, Carrer de la Torre nova, Carrer de Josep Miquel Bas i Carrer del Camí de la Font, que formen un entramat molt irregular fruit de l'adaptació orogràfica al pendent de la muntanya. El conjunt d'edificis que configuren el nucli està format per cases unifamiliars adossades en la majoria dels casos, de planta baixa i un o dos pisos. En ocasions compten amb plantes semisoterrades aprofitant el desnivell del terreny. La planta dels edificis acostuma a ser rectangular o quadrangular, però no són estranys els edificis de plantes trapezoïdals coincidint amb les cantonades dels carrers. Es tracta de construccions senzilles de caràcter popular, aixecades en parament de pedra irregular i arrebossades amb ciment i pintades. La majoria han tingut reformes fetes amb maó. Del conjunt de construccions destaca l'edifici de l'Ajuntament per les seves grans dimensions i major solidesa, ben bé al centre del nucli urbà. L'aspecte general de conjunt destaca per la seva harmonia sense grans edificis que trenquin els volums en alçada o grandària, i per la seva gran adaptabilitat al pendent i a la irregularitat del terreny natural on s'assenta, amb carrers irregulars, esglaonats i sense línies rectes.</p> | 08286-21 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El nucli urbà de la Torre de Claramunt neix aprofitant la protecció que proporcionava el castell de la Torre de Claramunt i l'església de Sant Joan. Si bé podem pensar que originalment la població del terme podria haver estat predominantment dispersa, vivint en les masies, la presència del castell hauria estat un important punt d'atracció i és possible que ja des dels segles XIV-XV s'hi concentrés un petit nucli de cases. Desprès d'un període als segles XVI-XVII en el qual la població minvaria i hauria pogut desaparèixer, el nombre d'habitants tornaria a augmentar entorn al segle XVIII. Al cens del 1719 hi consten 390 habitants al terme i al del 1787, un total de 390. Dels 390, n'hi havia un total de 315 que vivien a la Torre. RIBA GABARRÓ (1988: 299). El fogatge del 1738 dóna a entendre l'existència 20 focs a la Torre de Claramunt, alguns dels quals podrien ser d'habitants del peu del turó del castell. Algunes de les construccions més antigues que es conserven podrien pertànyer a aquest moment històric. És el cas de Cal Gironès que conserva gravada a la dovella central del portal la data de 1759. Durant la primera meitat del segle XIX la població s'estabilitza: el censos del 1830 i 1842 donen 411 i 438 habitants. Poc temps després, a causa de la crisi de les indústries i la devastació de les vinyes per la fil·loxera, la tendència es va invertir i el 1900 només apareixen registrats 192 habitants. Al segle XX, amb la modernització de les indústries papereres i la creació de nous centres de treball de diverses activitats, el censos tornaven a mostrar una recuperació. En les dècades del 1980-1990 la construcció de noves urbanitzacions al sector de llevant de l'antic nucli i per la partida coneguda com el Pla de la Torre han fet augmentar considerablement la població. L'estil arquitectònic i la trama urbana de les noves urbanitzacions contrasta àmpliament amb la del nucli històric de la Torre de Claramunt, que ha sabut mantenir la seva personalitat davant de l'impuls constructiu i el creixement de finals del segle XX.</p> | 41.5336000,1.6583400 | 388078 | 4598863 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69636-foto-08286-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69636-foto-08286-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69636-foto-08286-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La Torre Alta és el nom que se li dóna habitualment al nucli històric de La Torre de Claramunt, amb l'objectiu de diferenciar-lo de la Torre Baixa i de Vilanova d'Espoia ja que, La Torre de Claramunt, és també el nom del municipi. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 69644 | Riu d'Agost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-dagost | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa . pàg 297-319. INVENTARI DELS ESPAIS DE PROTECCIÓ ESPECIAL II. (2008) Pla territorial de les Comarques Centrals. Annex. Aprovació definitiva setembre 2008. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Curs fluvial que travessa el terme de La Torre de Claramunt. El seu naixement es té lloc al serralet de Cal Llupià, a la banda nord del turó, darrera de la casa, i rep les aportacions del Torrent de Manou, que a la vegada recull les aportacions estacionals dels torrents de Mas d'en Ponç, la Serra i l'Oriol. El riu discorre vers a ponent, travessant la part fonda de la vall de La Torre de Claramunt. Finalment, a l'extrem de ponent del terme, desgüassa a la riera de Carme. Es tracta d'un cabal fluvial inestable però constant, que depèn molt de la estacionalitat i la pluviometria anual. Amb tot, acostuma a mantenir un mínim d'aigua durant tot l'any, convertint-se en el riu principal del terme, sobre tot si tenim present que els altres cursos fluvials de més importància, com el riu Anoia i la riera de Carme, només són als límits del terme. El curs fluvial té una amplada d'entre 1,5 i 3 m depenent del tram. El curs del riu pot distingir-se al mig de la vall que recorre per trobar-se envoltat per una vegetació pròpia de ribera, que destaca enmig de camps de conreu, vinya i boscos de pins. A nivell paisatgístic, la seva impronta és important, ja que l'abundància d'aigua determina l'existència d'un bosc de ribera al llarg del seu recorregut. Es tracta d'un bosc de ribera típic dels torrents, i del curs alt i mig dels rius. A les riberes on la disponibilitat hídrica és més abundant domina el vern (Alnus glutinosa), acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i un estrat arbustius amb saüc (Sambucus nigra) i sanginyol (Cornus sanguinea), la sarga (Salix eleagnos), etc.</p> | 08286-29 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>En alguns documents antics, el riu és conegut com a riu de Gost, d'on hauria derivat en riu d'Agost.</p> | 41.5321300,1.6588600 | 388119 | 4598700 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69644-foto-08286-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69644-foto-08286-29-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'espai del riu d'Agost ha estat inclòs en l'inventari dels espais de Protecció especial, de la Generalitat de Catalunya. No compta però, amb cap número de fitxa ni referència. Al seu pas pel nucli de La Torre Alta, els primers anys de la dècada del 1960 els veïns de la Torre van excavar un petit tram del riu per tal de fer-hi una piscina i banyar-se a l'estiu. Aquest indret va ser conegut com el Pèlag de la bomba. El context en el qual va tenir lloc aquesta actuació va ser el dels anys en els quals arribaven els primer estiuejants. El nucli de La Torre era vist com un lloc d'estiueig per algunes famílies d'Igualada i l'entorn de Barcelona. Va ser un període en el qual molts dels veïns del nucli havien marxat a viure a altres poblacions i el nombre de veïns baixava, i encara no havien arribat les primeres famílies immigrants a assentar-se novament al lloc. Aquest indret va mantenir-se uns anys i finalment una riuada es va emportar les tanques que formaven les basses. Aquest fet, juntament amb una disminució del cabal hídric els darrers anys ha fet desaparèixer el lloc. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||||
| 69647 | Riera de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-carme-0 | <p>INVENTARI DELS ESPAIS DE PROTECCIÓ ESPECIAL II. (2008) Pla territorial de les Comarques Centrals. Annex. Aprovació definitiva setembre 2008. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Curs fluvial que neix al municipi d'Orpí i travessa el veí municipi de Carme, del qual rep el nom. Un cop passat el tram conegut com a Esplugues de Carme, la riera avança en direcció nord i serveix com a afrontació entre els terme municipals de Carme i la Torre de Claramunt, seguint la direcció de la crta. BV-2131 entre Carme i la Pobla de Claramunt, entre el km. 2,5 fins al 0,8, aproximàdament. A partir d'aquest punt la riera continua fins a desgüassar al riu Anoia, ja en terme de la Pobla de Claramunt. Pel que fa al terme de La Torre de Claramunt, la riera marca el límit de ponent del municipi. Es tracta d'un curs fluvial i contínu al llarg de l'any, tot i que s'amplia o redueix en funció de la pluviometria estacional. El curs continu ha permés la instal·lació de nombroses indústries que tradicionalment han aprofitat la força de les seves aigües. Al seu pas pel municipi de la Torre de Claramunt, destaquen les indústries papereres del molins del Roio i Cal Patera. La permanència d'uns cabals mínims i l'aparició de basses alternant amb zones d'aigües més ràpides possibilita la presència de comunitats de peixos autòctons com el barb cuaroig i la bagra, així com d'altres espècies introduïdes com la carpa o el carpí vermell. També es poden localitzar anfibis com el gripau comú, el gripau corredor, la granota verda, el tòtil, la salamandra, rèptils com la tortuga d'aigua o la serp de collaret. El pas de la riera de Carme genera al seu entorn una vegetació de ribera formada per salzedes, pollancreres i vernedes. La verneda és un bosc típic de torrents i del curs alt i mig dels rius. Es troben a les riberes allà on la disponibilitat hídrica és sempre molt elevada i l'ambient és fresc. És un bosc dens on hi domina el vern (Alnus glutinosa) acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i de l'om (Ulmus minor). A l'estrat arbustiu hi trobem el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). La pollancreda (Populus nigra) es troba a prop dels marges, on el nivell freàtic és molt alt. L'estrat arbustiu està dominat pels esbarzers (Rubus ulmifolius) i l'arç blanc (Crataegus monogyna).</p> | 08286-32 | Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Antigament, entre els segles XVI i XVII era anomenada riera de Noya.</p> | 41.5366600,1.6514200 | 387506 | 4599212 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69647-foto-08286-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69647-foto-08286-32-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'espai de la riera de Carme ha estat inclós en l'inventari desl espais de Protecció especial, de la Generalitat de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||||
| 69679 | Portal de cal Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-sabater | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XX | <p>Portal adovellat situat en un extrem de la façana principal de l'edifici del carrer Major, 30, dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Es tracta d'un portal creat per dovelles ben tallades i disposades formant un arc de mig punt, que descansen sobre carreus quadrangulars i rectangulars de mides ben proporcionades, que fan la funció de brancals laterals. Aquest portal podria trobar-se al seu lloc original i haver format part d'un edifici que posteriorment ha estat restaurat i rehabilitat com a vivenda. És per aquest motiu que el portal ha perdut la seva funció i ha esdevingut finestral. A tal fi, la part inferior del portal ha estat tapiada amb un mur de pedra i l'espai restant protegit per un enreixat i una finestra de dues fulles de fusta.</p> | 08286-64 | Vilanova d'Espoia (C/Major, 30 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Edifici aixecat a finals del segle XVIII o començaments del segle XIX. Era conegut popularment com Cal Sabater, per ser aquest l'alies del propietari fins a la dècada del 1980. Als anys 80 va ser restaurat. El portal adovellat va ser tapiat i convertit en finestra, obrint la porta principal de la casa a la façana posterior.</p> | 41.5158000,1.6538100 | 387669 | 4596893 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69679-foto-08286-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69679-foto-08286-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69679-foto-08286-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'accés actual a la casa es realitza mitjançant un portal allindat en l'altre extrem de la façana de la casa. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 88059 | Font del Pla de les Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pla-de-les-sitges | Està completament rodejat de bardisses | <p>Font de clot que raja de forma natural a nivell molt superficial. No s'observa que tingui cap element sobreposat.</p> <p>Podria haver estat utilitzat per rec de les terres confrontants.</p> | 08286-262 | A la confluència entre el Pla de les Sitges i el Bosc de les Sitges. Al costat d'un camí al sud de la BV 2133 | 41.5364027,1.6724018 | 389256 | 4599156 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/88059-img20210227105929resized20210303054201138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/88059-img20210227105637resized20210303054201576.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-03-18 00:00:00 | P. Barbado | Informació proporcionada Sr. Josep Domingo Martí, veí de la Torre de Claramunt. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||||||
| 69808 | La Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-nova-0 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | La casa va ser restaurada el 2007 respectant al màxim el seu aspecte original. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es troba envoltat per un mur perimetral de tancament que a tanca, a més de la casa, una finca de considerables proporcions. El material principal de l'edifici és la pedra, disposada en mur de paredat comú, arrebossat i pintat de color crema. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obre amb un portal de pedra monolític que forma una arcada de mig punt, decorada amb diverses línies de motllures de mig bocell que recorren l'intradós. La porta que tanca el portal és de doble batent i clavetejada, amb dos portons rectangulars decorada a la part superior amb petits arcs conupials. La part baixa d'aquest portal recau sobre un sòcol de pedra que s'estén al llarg de tota la façana. A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars. A nivell de primer pis s'observen quatre portes balconeres que donen accés a tres balcons enreixats, dos als laterals i un balcó corregut al mig, al qual donen accés dues de les portes balconeres, i que es correspon amb l'obertura inferior del portal. A nivell de segon pis, destaquen dues finestres balconeres, en correspondència amb les dues portes centrals del primer pis. A nivell de golfes, s'observen un petit ull de bou al centre del capcer de l'edifici. La composició d'obertures és molt ordenada i presenta unes característiques ornamentals comuns. Així, totes les obertures es troben reforçades amb pedra monolítica ben treballada, que destaca sobre el color de l'arrebossat del mur. La testera superior de les finestres és rectangular i de grans dimensions, i en la planta baixa i segon pis ha estat decorat amb un petit arc conupial. Pel que fa a les obertures del primer pis, s'ha afegit un guardapols a que cobreix la part superior de la testera, decorat amb un petit arc conupial al centre, i petits culs de llàntia amb decoració floral. Totes les finestres recauen sobre ampits motllurats. Les façanes laterals Nord i Sud de la casa compten amb sèries de cinc de finestrals rectangulars a nivell de planta baixa i primer pis, que conserven una decoració similar a les finestres de la façana principal, amb una testera molt destacada, ornada amb un petit arc conupial. L'excepció és el nivell de finestres del segon pis, que es tracta de finestres rectangulars sense elements ornamentals. Algunes d'aquestes finestres, a nivell de planta baixa, són antigues portes d'accés a la casa, que han estat tapiades. La façana de ponent ha estat modificada. Destaca la presència de dos cossos afegits a banda i banda que es converteixen en terrasses a nivell de primer pis. Les obertures d'aquesta façana han estat engrandides durant les darreres reformes de la casa. L'interior de la casa conserva l'embigat original i l'aire de gran casa senyorial. El portal principal dóna accés a un gran vestíbul separat en dos trams per dos arcs de carpanell, al fons dels quals s'aixeca una gran escala a la catalana disposada en tres trams amb un replà intermedi a cada angle, i un replà llarg de banda a banda de cada pis, i protegida per barana metàl·lica senzilla. La casa té una altra escala més senzilla en la part posterior de la casa, que era emprada pel servei. Els interiors han estat modificats i convertits en moderns apartaments, sense perdre la originalitat dels espais i els materials originaris.</p> | 08286-192 | La Torre Alta (C/de la Torre Nova, 1-08789 La Torre de Claramunt) | <p>Els orígens de la casa de La Torre Nova cal buscar-los en la família propietària del castell de La Torre de Claramunt. El 1850 moria Lluïsa d'Agulló, vuitena marquesa de Gironella, baronessa de Florejacs i senyora de La Torre de Claramunt. L'hereva, Pilar d'Agulló i de Calvo-Encalada, fou la novena marquesa, i estava casada amb Josep de Febrer i Calderón, capità de marina. El primogènit, Josep Maria de Febrer i Calvo-Encalada es casà amb Matilde Sanllehi i Alric, el 1883 i fou el tercer marquès de Villa-Palma. En canvi, el desè marquès de Gironella fou el seu germà Manuel Maria de Febrer i Calvo-Encalada. El marquès de Villa-Palma fou el continuador del domini del castell de La Torre de Claramunt, i el marquès de Gironella es va construir un nou casal l'any 1901, que seria conegut com la Torre Nova. RIBA (1988: 303) . En una de les teules de la casa es conserva aquesta data com a data d'acabament. La casa va ser pensada com a casa senyorial d'estiueig i residència, no com a casa de treball. El marquès de Gironella va ser propietari fins el 1938, moment en que ho va comprar la família Vaquer. Durant els anys de la Guerra Civil, la casa va estar ocupada per tropes italianes. La família masovera que es cuidà de la casa provenia de Cal Vilaseca, i per aquest motiu eren coneguts com els Vilaseca. La seva estada a la casa va continuar fins el 2007, any en que la casa va ser venuda als seus actuals propietaris, reformada, i convertida en un hotel.</p> | 41.5324400,1.6602200 | 388233 | 4598732 | 1901 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69808-foto-08286-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69808-foto-08286-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69808-foto-08286-192-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Entre les dues portes balconeres centrals del primer pis destaca un petit rellotge de sol. Tot i que la major part del mobiliari original de la casa s'ha perdut, al vestíbul de la casa s'exposen alguns els objectes trobats a la casa. Es tracta d'una bàscula i algunes barriques. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||
| 69662 | Can Jaume Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaume-llorenc | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XIX-XX | El mas es troba deshabitat des de la dècada de 1950 i s'ha degradat considerablement. | <p>Masia formada per un cos principal rectangular i un conjunt d'annexos i patis tancats per paret de pedra. Es tracta d'un edifici situat al nord-oest del nucli de la Serra, al peu de camí de Matacavalls o de Mas d'en Ponç. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus més ben escairats i disposats. Es cobreixa dues aigües, amb el carener paral·le a la façana. Tot l'edifici mostra signes d'haver estat arrebossat en morter de calç, coservant-se nomès en algus trams de paret. Tot l'edifici s'aixeca aprofitant el desnivell natural del terreny, de tal manera que la façana principal s'orienta al nord-oest, al peu del camí, mentre que la resta del cos de l'edifici cau pel pendent de la muntanya oferit un aspecte molt allargassat. Aquest desnivell fa que l'edifici consti de planta semisoterrada, planta baixa i primer pis. La façana principal, orientada al nord-oest està precedida de dos graons de pedra molt desgastats i s'obre amb un portal central acabat per una llinda monolítica que forma un arc molt rebaixat i un balco protegit per una reixa de ferro molt senzilla a nivell de primer pis. Com a element ornamental nomès cal fer esmet de les marques d'un fals carreuat dbuixades sobre el morter. La façana de ponent manca d'obertures significatives i compta amb un cobert adossat, que aprofita el tros pla de la muntanya i el que podria ser una cisterna que dóna lloc a un terrat que recau sobre el desnivell de la muntanya. La façana de llevant s'obre amb un seguit de finestres petites. Al sector de migidia de la casa s'afegeixen un seguit de cossos, actualment enrunats, protegits per un mur de pedra irregular també força malmés. És en aquest sector de la casa que es té accés al pis semisoterrat, que segurament estava destinat a feines agrícoles. A nivell de planta baixa i priemr pis destaquen dos balcons, actualment tapiats.</p> | 08286-47 | La Serra (Mas Can Jaume Llorenç s/n,- La Serra, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Les característiques constructives de la casa indiquen que es tracta d'una masia aixecada a començaments del segle XIX, en una mateixa fase arquitectònica. Va estar en possessió de la família Bartolí fins a la dècada de 1950, moment en el qual els propietaris van marxar a viure a Capellades. Des d'aleshores ha estat desocupada.</p> | 41.5110600,1.6483000 | 387201 | 4596374 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69662-foto-08286-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69662-foto-08286-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69662-foto-08286-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | En la façana de migdia es conserva un rellotge de sol pintant a nivell de planta baixa, però que en aquest sector de la casa, degut al desnivell, queda elevat a primer pis. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||
| 88058 | Mina de turba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-turba | <p>Informació sobre la mina proporcionada per l'empresa Cat patrimoni</p> | XX | Es desconeix si encara queden restes dels pous i les mines. | <p>Mina de turba del que resten <span><span>el pou miner, caseta dels motors dièsel per generar energia elèctrica i emplaçament dels motors elèctrics per accionar el muntacàrregues de la mina, caseta dels miners, antiga caseta semisoterrada dels miners, explanada de tria del carbó, moll de càrrega i terrera i possibles restes d'una boca de mina i una escombrera. </span></span></p> | 08286-261 | Al nord del carrer del Boix i del carrer del Pi. A la Vinya del Conill. | <p><span><span>Per la informació que tenim la seva obertura es va produir durant la postguerra en el context de la manca de combustibles de l'autarquia.</span></span></p> | 41.5431963,1.6769885 | 389650 | 4599905 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/88058-img20210227111810resized20210303054022183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/88058-img20210227111713resized20210303054020957.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-03-18 00:00:00 | P. Barbado | En el seu interior s’hi van localitzar restes de mamuts i altres mamífers. Segons informació recollida, els investigadors de l’Abric Romaní van elaborar un projecte per fer-hi una intervenció arqueològica.La visita es va realitzar amb el veí de la Torre de Claramunt, Sr. Josep Domingo Martí. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||
| 69627 | La Garsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garsa | <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàg 202-203</p> | IV aC-X dC | Actualment l'indret on es trobava el jaciment ha estat convertit en un gran pla sembrat de vinya. El terreny ha estat aplanat per tal de poder plantar els ceps i permetre el pas de la màquina. Cap de les estructures descrites a la carta arqueològica s'ha pogut reconèixer. | <p>Segons Amador Romaní, que visità aquesta sepultura l'any 1915 (el 1919 fou destruïda), aquesta estava situada en el lloc anomenat La Garsa, a les Terreres del Ramonet. La sepultura estava excavada al travertí (tapassot), no tenia coberta i era neta de terra. Romaní hi recollí unes dents humanes i uns ossets al seu entorn. La sepultura tenia la forma humana (antropomorfa), estava orientada a l'oest i feia 2 metres de llarg, 0'45 metres d'ample a la capçalera (espatlles de l'esquelet), entre 0'10 i 0'20 metres a l'extrem dels peus i 0'25 metres de fons. Romaní afirma que en aquest lloc hi va recollir ceràmica l'any 1924. En els lligalls d'Amador Romaní conservats al Museu de Capellades es conserven uns dibuixos d'uns fragments de ceràmica de difícil classificació. Hi figura la data d'exploració: any 1915, a càrrec del Sr. Amador Romaní. Aquest autor, després de la visita efectuada l'any 1915, catalogà la sepultura com d'època indeterminada, indicant, però, que era de tipus olerdolà. En un manuscrit inèdit, conservat en els seus lligalls, consta que s'hi van recollir els següents elements: un morter de pedra, sis fragments de 'tegula', tres fragments de vores de vasos sense identificar, un fragment de vora de 'dolium', un fragment de crani humà i varis fragments d'ossos humans pertanyents a les extremitats. Segons les dades aportades per Romaní, es tracta d'un enterrament excavat al travertí, antropomorf, amb el cap arrodonit, angles i peu també arrodonits, típic dels segles IX-X. Durant la visita al jaciment, el novembre del 1984, efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap tipus d'enterrament, però sí que es trobaren molts fragments superficials de 'tegula' romana que conserva corbatura a les vores, així com 'imbrices' en un camp de conreu de cereals. També es van apreciar molts fragments de 'dolium' i de parets d'àmfora romana. Es pogué comprovar una forta acumulació d'aquests materials en els marges dels camps. No es localitzà cap tipus d'estructura visible superficialment. Aquest jaciment es tracta, doncs, d'una sepultura alt-medieval que segurament ha desaparegut, i un lloc d'habitació sense estructures visibles, d'època romana. L'any 1991, durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s'observà com en els camps de conreu predomina la ceràmica romana i en un tros de terreny erm entre camps, a la dreta del camí que mena a la casa, es troben nombrosos fragments de tègula romana. En el tall del terreny del costat dret del camí que porta a la masia, a l'alçada de la tanca que la rodeja, es veuen unes bossades de sediments amb fragments de ceràmica grisa medieval i restes de cendres. Per la forma d'aquestes bossades es pot afirmar que es tracta d'un camp de sitges. CC.AA (1991)</p> | 08286-12 | Pla de la Garsa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment visitat per Amador Romaní el 1915. . Durant la visita al jaciment, el novembre del 1984, efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap tipus d'enterrament, però sí que es trobaren molts fragments superficials de 'tegula' romana que conserva corbatura a les vores, així com 'imbrices' en un camp de conreu de cereals. L'any 1991, durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s'observà com en els camps de conreu predomina la ceràmica romana i en un tros de terreny erm entre camps, a la dreta del camí que mena a la casa, es troben nombrosos fragments de tègula romana El 2003 van tenir lloc algunes prospeccions durant el desdoblament del gasoducte Subirats-Òdena. El mateix any es va dur a terme una nova intervenció de consolidació i rebliment indefinit d'estructures arqueològiques: bassa ibèrica i rases de vinya. CC.AA. (1991)</p> | 41.5281300,1.6757700 | 389523 | 4598234 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69627-foto-08286-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69627-foto-08286-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69627-foto-08286-12-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els materials del jaciment es troben ubicats a Museu de la pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Núm. de referència 309. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||
| 69628 | Pla de les Sitges del Camaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-sitges-del-camaro | <p>AA.DD. (2004) Memòria de la intervenció al Pla de les sitges de Camaró. (Torre de Claramunt) abril-març 2004. Generalitat de Catalunya. AA.DD. (1998). Memòria del seguiment del gaseoducte connexió amb M.B. Papeles Especiales i excavacions 1997. Generalitat de Catalunya. ALMAGRO BASCH, M.(1948). 'Excavaciones de los silos romanos tardios del Pla de les Sitges' a Pirineos. Núm. 8. Saragossa. ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàg. 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. ROMANÍ I GUERRA, A. (1916) ) 'Paletnologia de la Comarca de Capellades. Antigues necròpolis' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVI.. Barcelona. Pàgs 89-95.</p> | IV aC-X dC | <p>El Pla de les Sitges del Camaró és un dels jaciments de la comarca coneguts de més antic gràcies als escrits i dibuixos realitzats per Amador Romaní, el qual feu una breu descripció de les estructures que en aquell moment eren visibles: fonamentalment sitges, una sepultura de lloses i fons de cabana (ROMANÍ, 1916; ROMANÍ, 1917; ROMANÍ, 1921). Segons l''Atles' inèdit d'Amador Romaní conservat al Museu de Capellades, l'any 1906 fou destruïda en aquest lloc una sepultura oberta al travertí i coberta de lloses. Romaní parla de l'existència de 15 sitges, algunes de les quals es van destruir. N'excavà una l'any 1916 i en el seu interior hi recollí una tapa rodona de sitja, amb ceràmica a torn i de pasta roja i grisa i ossos humans d'un sol individu. La sitja, de forma oval, d'1'60 metres d'altura i 1'10 metres d'amplada màxima, estava plena de pedres i terra. En els lligalls d'Amador Romaní conservats al Museu de Capellades també hi ha un dibuix del que sembla ser un fragment de la vora d'un 'dolium'. Romaní va catalogar el jaciment com d'època ibèrica. L'autor també parla d'uns fons de cabana oberts a la roca, de forma rectangular, amb uns graons tallats al travertí. Romaní també parla d'un petit grup de sitges que, segons ell, es trobaven a la partida de Fígols o Frigols, molt a prop d'aquest lloc. Romaní esmenta en el seu 'Atles' que hi localitzà ceràmica ibèrica, campaniana, 'terra sigillata' (?), altres tipus de ceràmica romana, restes humanes i sílex. Entre 1946 i 1947 el Sr. Martín Almagro, amb la col·laboració d'algunes persones de Capellades, va fer una nova planimetria de les estructures que en aquell moment eren visibles i n'excavà o netejà 8 més. El dibuix d'Almagro presenta menys estructures que el dibuix de Romaní, només 13 sitges, probablement degut a que la pinassa i la vegetació les havien tapat. En aquesta nova planimetria també apareixen dues noves estructures que no estan reflectides en la planimetria de Romaní: per una banda apareix una tomba excavada a la roca que en realitat es tracta d'un petit dipòsit, i per altra banda un fons de cabana que no és el que descriu Romaní sinó un altre que ell va considerar com un retall a la roca. Durant l'excavació de les 8 sitges esmentades, el Dr. Almagro va recollir pels voltants 'tegula' romana, 'imbrex' i 'dolium' que, segons ell, eren de cronologia de baixa època romana. No aprecià cap tipus de 'sigillata' romana i donà una cronologia -per a les sitges i el poblat que ell creia que hi havia- dels segles III o IV dC. També indicà que mancaven indicis medievals, cosa que, de fet, no és certa. Excavant les sitges aprecià ceràmica de color vermell a torn, un fragment d'un morter de pedra calcària, fragments de ceràmica de color negrós, 'dolium', 'tegula', 'imbrex', vidres i ceràmiques modernes. Creia que les sitges eren per a emmagatzemar cereals i no un lloc d'enterrament. CC.AA (1991)</p> | 08286-13 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment descobert per Amador Romaní el 1906, que excavà una de les sitges el 1916. Entre 1946 i 1947 el Sr. Martín Almagro, va fer una nova planimetria de les estructures i n'excavà o netejà 8 més.Cap al novembre del 1982, Durant les obres de construcció de la carretera BV-2133 que comunica la Torre Baixa amb la Torre de Claramunt, es va partir el jaciment en dues parts, es van destruir algunes de les estructures conegudes. L'any 1984, durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, es van poder observar les següents estructures: un camp de sitges, un lloc d'habitació amb estructures d'una cabana o casa excavades al travertí, un enterrament aïllat i semidestruït en aquest fons de cabana i un dipòsit d'aigua excavat a la pedra calcària. En el moment de la visita, no es trobaren totes les sitges esmentades per Romaní i Almagro, ja que segurament es trobaven amagades per la terra o la brossa. Les sitges estaven obertes al travertí, i en línies generals eren de forma ovoide. La majoria estaven aïllades, tot i que algunes es comunicaven de forma subterrània. Les seves profunditats oscil·laven entre 0'80 i 2 metres, i els diàmetres màxims interiors aproximadament entre 1 i 1'60 metres. Les boques no passaven de 0'50 metres de diàmetre i eren tapades per una pedra circular de travertí. Quant al fons de cabana o casa retallada al travertí, d'estructura més o menys rectangular, una bona part era coberta per la terra i la brossa, amb una superfície aproximada de 6 metres quadrats, amb graons i llocs aplanats per a rebre les parets. L'element important, però, el constituïa una sepultura excavada amb anterioritat a aquest fons de cabana o casa, ja que queda mutilada per l'esmentada estructura. Es tracta d'una sepultura oberta al travertí, de forma lleugerament trapezial amb els extrems arrodonits, amb una llargada aproximada d'1'75 metres, amplada a la capçalera de 0'43 metres, amplada al centre del cos de 0'41 metres i amb una profunditat d'uns 0'31 metres. La seva orientació és nord-oest sud-est. Aquesta sepultura pot donar una cronologia dels segles VIII-IX o com a molt antiga dels segles VI-VII. Per tant, l'estructura retallada al travertí és forçosament posterior a aquesta cronologia. Entre les sitges també hi havia una estructura allargassada amb els angles arrodonits, excavada al travertí, d'uns 0'80 metres de profunditat, que podria ser un dipòsit d'aigua. Durant la visita al jaciment també es va apreciar superficialment el següent material: - Ceràmica ibèrica: varis fragments d'àmfores de la costa catalana de pastes bicolors i bona cuita, compactes. Un dels fragments conserva uns grafits de l'època; fragments de ceràmica a torn gris monocroma; fragments de ceràmica feta a mà, de pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica daurada. - Diversos fragments de 'tegula' amb la vora de secció rectangular, amb desgreixant de pissarra; fragments de 'dolium' i 'imbrex'; també un fragment de pedra de molí (d'origen volcànic). - Diversos fragments de ceràmica gris altmedieval, amb desgreixant de quars i mica daurada, de cuita reductora, a torn, vora enfora i llavi arrodonit. Així doncs, en aquest conjunt, d'entrada i només en base als materials superficials, és possible esmentar tres horitzons culturals: l'ibèric, el tardoromà i l'altmedieval. L'any 1997, amb motiu de la construcció d'un gasoducte des de la xarxa principal fins a l'empresa M.B. Papeles Especiales, S.A., es realitzà un seguiment arqueològic de l'obra i a continuació s'excavaren 4 noves estructures. L'any 1998, un grup d'alumnes de l'IES Molí de la Vila de Capellades van realitzar una neteja superficial del jaciment. L'any 2004 es realitzà una excavació arqueològica i una neteja del jaciment, motivada per la proposta de l'Ajuntament de la Torre de Claramunt i del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, de realitzar algun tipus d'actuació en el conjunt arqueològic que permeti la seva conservació i difusió. CC.AA. (1991)</p> | 41.5383900,1.6730000 | 389309 | 4599376 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69628-foto-08286-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69628-foto-08286-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69628-foto-08286-13-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els materials del jaciment es troben ubicats a Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Núm. de referència 308. El Pla de les Sitges del Camaró, tot i ser un dels jaciments de l'Anoia més citat i conegut, no ha estat excavat de manera sistemàtica. Les intervencions arqueològiques puntuals que s'hi han realitzat tan sols han permès tenir una visió parcial del jaciment. Es pot afirmar que hi ha un conjunt de sitges i d'algunes estructures relacionades amb aquestes que foren amortitzades entre la segona meitat del segle II aC i finals de la primera meitat del segle I aC, que el camí que creua el Pla és posterior a l'amortització d'aquestes estructures, i que es deixà d'utilitzar amb la construcció de la carretera entre Igualada i Vilafranca del Penedès a mitjans del segle XIX (TORRAS, 1991). Quant a les estructures excavades en el travertí, que Romaní va interpretar com a fons de cabana cèltics (ROMANÍ, 1921) són de difícil atribució cronològica, i també cal pensar en la possibilitat que siguin extraccions de blocs de travertí per a la construcció. Finalment, cal esmentar que la sepultura de lloses que està localitzada a uns 75 metres del Pla de les Sitges, lloc conegut també com Olivar d'en Francisquet, en principi no té cap tipus de relació amb les estructures del Pla de les Sitges. Durant els mesos de març i abril de 2004 es va dur a terme una intervenció de la que va destacar principalment la localització de 10 noves sitges, les quals sumades a les ja conegudes d'abans, evidencien una gran zona d'emmagatzematge, la qual, com a mínim, constaria de 28 sitges. En aquesta primera fase no va ser possible localitzar la zona d'hàbitat que ha d'estar relacionada amb la zona d'emmagatzematge. Tot i així, no sembla factible que es trobi dins de la zona que objecte d'aquesta intervenció. CC.AA. (1991) | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 69669 | Pla de cal Vilaseca/Pla de les Escomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-cal-vilasecapla-de-les-escomes | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Plana agrícola situada al peu de la muntanya de Cal Vilaseca, al nord de la mateixa, entre aquesta i les masies de Cal Cosme i Cal Vilaseca. Es tracta d'una planuria ocupada en aquests moments per conreus de cereal, vinya, oliveres i ametlles, travessada per un camí que recorre tota la seva llargada en paral·lel i un altre camí en perpendicular que permet l'accés des de les cases de Can Vilaseca i Cal Cosme. Altres dels masos històrics situats a la zona és el mas Gramunt, situat al cantó de llevant de la planuria. Sovint es localitzen algunes construccions en pedra seca (barraques de vinya), i algunes casetes agrícoles en diferent estat de conservació. Als límits de la plana creixen boscos de pi, que abunda a les zones més muntanyoses, especialment a la muntanya de Cal Vilaseca i a la Serra de l'Espoia.</p> | 08286-54 | Pla de Cal Vilaseca (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El nom de Plans de Cal Vilaseca fa pensar en una forta presència del Mas de Cal Vilaseca en el conreu dels Plans, tot i que segurament altres masies de l'entorn també eren propietàries e terres. La presència de barraques de vinya indica que es tractava de terres dedicades quasi exclusivament al conreu de la vinya durant els segles XVIII i XIX, que han estat recuperades per al cereal i l'olivera durant el segle XX.</p> | 41.5280100,1.6549200 | 387783 | 4598247 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69669-foto-08286-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69669-foto-08286-54-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El valor patrimonial i cultural dels plans de Cal Vilaseca és de caràcter paisatgístic, ja que es tracta d'un d'aquells indrets de producció agrícola que ha conservat una certa diversificació de conreus: cereal, olivera i vinya, tal i com devien ser els conreus tradicionals del terme fins al segle XVIII, i a més es manté lliure de construccions modernes i urbanitzacions que desvirtuïn el paisatge original de la planura. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||||
| 69639 | La Torre Baixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-baixa | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | Algunes de les cases que formen el nucli han estat restaurades les darreres dècades, però mantenint la seva línia de façana i els elements principals. | <p>Nucli habitat situat a ponent del terme de La Torre de Claramunt, al peu de la carretera de Capellades a La Pobla de Claramunt, que es correspon a l'antic camí ral. Aquest nucli s'organitza urbanísticament en un carrer que s'estén en dos trams en sentit Nord-Sud anomenat carrer de la Torre Baixa, entre els números 3 i 65 el primer tram, i els números 135 a 139 el segon tram. La tipologia constructiva de les cases és similar als dos trams, tractant-se de cases de caire popular, aixecades entre mitgeres de planta baixa, primer i segon pis, cobert a dues aigües. Són construccions fetes en mur de pedra amb parament irregular, amb alguns fragments de maó. La majoria han estat arrebossades i algunes pintades en colors. Moltes d'elles conserven els portals originaris construïts amb dovelles formant arcs rebaixats. Al primer tram s'aprecia que la línia de cases situades a ponent són més antigues, i que per tant el carrer actual devia ser en realitat l'antic camí ral, arran del qual s'aixecaven. A migdia del carrer, seguint la línia de cases s'aixeca el conjunt paperer de Cal Roda. De tot el conjunt destaquen especialment les cases dels actuals números 51-53, per tractar-se d'una de dimensions superiors a les altres i dotada amb una galeria oberta a nivell de primer pis. Aquesta casa, juntament amb la del número 15, que s'adossa al conjunt fabril, semblen les més antigues del nucli. La renglera de cases situada a llevant d'aquest primer tram i que tanquen el carrer són de recent construcció. Predomina la casa entre mitjeres de planta baixa i primer pis, fetes totes amb les mateixes característiques arquitectòniques. El segon tram de carrer, entre els números 135 i 139 conserva cases antigues a banda i banda del carrer, algunes d'elles com la núm. 155, que rep el nom de Cal Nen, conserven encara els portals adovellats. Altres, com la casa núm 145 conserva la data de 1835.</p> | 08286-24 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El nucli de la Torre Baixa estava format per la renglera de cases encarades a llevant al peu de l'antic camí ral. Els seus orígens cal situar-los a mitjans del segle XVIII i començaments del segle XIX. La tipologia constructiva, de caire popular, indica que es tracta de construccions fetes per rabassaires i obrers de les fàbriques papereres dels voltants. El nucli de La Torre Baixa va mantenir una població estable fins a la dècada del 1950-1960, moment a partir del qual moltes cases van quedar abandonades. A la dècada del 1990 bona part de les cases foren reocupades i rehabilitades, tot i que la majoria van conservar els portals originals i les façanes. A partir d'aquesta data el nucli va créixer aixecant cases unifamiliars adossades a l'altra línia de carrer.</p> | 41.5383600,1.6865700 | 390441 | 4599356 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69639-foto-08286-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69639-foto-08286-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69639-foto-08286-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El segon tram del barri es troba a tocar del barri de la Rata. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||
| 69747 | Forn de calç Nou/Forn de cal Pep de la Jana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-nouforn-de-cal-pep-de-la-jana | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | <p>Estructura circular aixecada en mur de paredat irregular i maó d'uns 4 metres d'alçada. A llevant del pou, arran de terra, s'obre la boca del forn, formada per una arcada de mig punt reforçada per carreus més ben tallats i disposats de manera ordenada formant la volta. El sector de la boca es troba protegit per una construcció rectangular amb coberta inclinada d'uralita. Aquest cobert estava destinat a protegir al calciner i a la fusta protecció de la intempèrie i es trobava obert a llevant. Quan el forn es va abandonar va ser tancat amb un mur de maó.</p> | 08286-114 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en un pou que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d'uns anys quan s'esgotaven els recursos de l'entorn el forn s'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 20), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d'Espoia. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s'havia d'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 estigueren en funcionament els diversos forns. Aquest forn va ser conegut amb el sobrenom de Cal Pep de la Jana, que era com es coneixia un dels treballadors del mateix. Va ser abandonat a finals de la dècada del 1950. Va ser omplert amb una darrera càrrega de pedra, tot i que no es va arribar a cremar mai.</p> | 41.5163300,1.6587300 | 388081 | 4596946 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69747-foto-08286-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69747-foto-08286-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69747-foto-08286-114-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El forn es troba actualment tancat i protegit per una planxa metàl·lica a la part superior. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 69654 | Cal Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilaseca-0 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XV-XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de paredat comú, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars de mida més gran i ben tallats. Les obertures del primer pis també es troben reforçades amb maó. Alguns trams de l'edifici conserven restes del que devia haver estat un antic arrebossat amb morter de calç. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant, precedida d'un espai destinat antigament a era i actualment a jardí. L'accés a l'edifici es realitza mitjançant un antic portal adovellat, format per dovelles mitjanes i regulars, que durant alguna reforma va ser reomplert amb ciment obrint un portal allindat al seu interior. A la planta baixa destaca una altra finestra quadrangular enreixada i al costat nord una altra portal més petita i una altra finestra. Aquest darrer tram nord de la casa és una ampliació en sentit nord del que devia ser la planta originària de la casa. A nivell de primer pis, s'observen un seguit de tres finestres rectangulars reforçades en maó sense cap ornament, i un petit finestró quadrangular a l'ampliació del costat nord. A nivell de golfes s'obre un petit finestró que s'escau just a sota del carener. L'interior de la casa es troba força malmès, però s'aprecia un arcada apuntada al portal de l'entrada, que es podria correspondre amb la part més antiga de la casa. També es conserven els embigats de fusta. La façana posterior de la casa compta amb algunes obertures quadrangulars a nivell de primer pis i golfes. A aquesta façana posterior, orientada a ponent, s'adossa un cos de planta baixa amb coberta inclinada en forma de L destinat a treballs agrícoles. El cos conserva dues obertures, una encara al nord i altra a ponent, que donen accés a quatre tines caironades, dues per ala, destinades antigament a la producció de vi. A les boixes es té accés des de l'interior de la casa. A migdia del mas de Cal Vilaseca s'aixeca una altra vivenda de planta quadrangular aixecada com a vivenda dels masovers. Es tracta d'una construcció aixecada amb mur de paredat comú amb les cantonades reforçades. L'orientació, a l'igual que la del mas, es fa a llevant, de cara a l'era de la casa. L'accés es realitza mitjançant un portal adovellat de mig punt. El pis superior d'aquesta casa ha estat reformat amb una eixida oberta al cantó de migdia. Al nord de la casa s'aixeca un cos rectangular amb coberta inclinada i accés des de l'era destinat a cobert i a quadres d'animals. Tot el conjunt de cases cobert es troba tancat per un mur perimetral en alguns dels trams, permetent l'accés al pati interior de l'era a través de dos portals al sector de ponent del conjunt.</p> | 08286-39 | Pla de Cal Vilaseca (Mas Cal Vilaseca s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El mas Cal Vilaseca és segurament un dels antics masos d'origen medieval que ha perdurat fins a l'actualitat. Les seves terres de conreu s'estenien per tot el Pla de Cal Vilaseca i la muntanya situada a migdia, a les quals dóna nom (fitxes 54 i 55). L'observació de les característiques arquitectòniques de la casa mostren una construcció que es podria remuntar al segle XV, conservant algunes restes com l'arcada apuntada i el portal d'accés a la casa. El 1716 era hereu de la casa Joan Vilaseca. Econòmicament la casa degué viure un període molt pròsper durant els segles XVIII i XIX fruit del conreu de la vinya. Aquesta producció ocupava la totalitat del Pla de Cal Vilaseca i la muntanya de Cal Vilaseca. La producció es feia en bona mesura dins de la casa, que contractava durant una part de l'any una gran quantitat de treballadors que hi vivien a la casa i treballaven les seves terres. A la casa hi ha constància d'una important reforma a finals del segle XIX o començaments del segle XX que afectà al primer pis i golfes, ampliant la planta originària un tram en sentit nord. Les finestres reforçades amb maó del primer pis són una mostra. La família propietària hi degué viure fins a finals del segle XIX. La tradició oral de la casa explica com la propietat va passar a l'abat Muntades de Montserrat, que a la seva mort la va llegar a la Sra. Mercè Romaní Puigdangoles, neboda de l'abat. Al morir aquesta dóna el seu marit va fer testament repartint les propietats entre els seus hereus. La casa de Cal Vilaseca va ser llegada a un nebot seu que vivia a la casa de Can Olivella de Sant Pere de Riudebitlles. Durant tot aquest període la casa va estar ocupada per masovers. Desprès d'uns anys desocupada ara torna a ser habitada pels seus propietaris.</p> | 41.5287900,1.6586900 | 388099 | 4598329 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69654-foto-08286-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69654-foto-08286-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69654-foto-08286-39-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El fons fotogràfc Montserrat Segarra Zacarini inclou diverses fotografies d'aquesta masia (fitxa 100) -La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7738 núm. Sig. 60720 (1979) -La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7739 núm. Sig. 60721 (1979) -La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7740 núm. Sig. 60722 (1979) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 69771 | Barraca de vinya 010 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-010 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-138 | 41.5188400,1.6405400 | 386567 | 4597248 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69771-foto-08286-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69771-foto-08286-138-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:70 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||||||||
| 69770 | Barraca de vinya 009 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-009 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-137 | 41.5187000,1.6451100 | 386948 | 4597226 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69770-foto-08286-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69770-foto-08286-137-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:69 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||||||||
| 69764 | Barraca de vinya 003 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-003 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-131 | 41.5232100,1.6482700 | 387220 | 4597723 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69764-foto-08286-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69764-foto-08286-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:63 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||||||||
| 69787 | Barraca de vinya 053 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-053 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-171 | 41.5191100,1.6698200 | 389011 | 4597240 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69787-foto-08286-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69787-foto-08286-171-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:155 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||||||||
| 69740 | Barraca de vinya 047 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-047 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-167 | 41.5227500,1.6737500 | 389345 | 4597639 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69740-foto-08286-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69740-foto-08286-167-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:143 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||||||||
| 69779 | Barraca de vinya 019 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-019 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-146 | 41.5284500,1.6520500 | 387544 | 4598300 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69779-foto-08286-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69779-foto-08286-146-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:101 BIS | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||||||||
| 69799 | Barraca de vinya 065 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-065 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-183 | 41.5188400,1.6726400 | 389246 | 4597206 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69799-foto-08286-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69799-foto-08286-183-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 238 BIS | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||||||||
| 69795 | Barraca de vinya 060 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-060 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-179 | 41.5399200,1.6712900 | 389169 | 4599548 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69795-foto-08286-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69795-foto-08286-179-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 164 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||||||||
| 69794 | Barraca de vinya 059 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-059 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-178 | 41.5393600,1.6717200 | 389204 | 4599486 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69794-foto-08286-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69794-foto-08286-178-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 163 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||||||||
| 69793 | Barraca de vinya 058 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-058 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-177 | 41.5395800,1.6718400 | 389214 | 4599510 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69793-foto-08286-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69793-foto-08286-177-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 162 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||||||||
| 69792 | Barraca de vinya 057 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-057 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-176 | 41.5143500,1.6768200 | 389587 | 4596702 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69792-foto-08286-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69792-foto-08286-176-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 161 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||||||||
| 69791 | Barraca de vinya 055 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-055 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-175 | 41.5114600,1.6476800 | 387150 | 4596419 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69791-foto-08286-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69791-foto-08286-175-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 157 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||||||||
| 69786 | Barraca de vinya 052 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-052 | <p>Referència a la fitxa 118</p> | 08286-170 | 41.5195900,1.6713100 | 389136 | 4597291 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69786-foto-08286-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69786-foto-08286-170-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 151 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||||||||
| 69789 | Barraca de vinya 051 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-051 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-173 | 41.5292800,1.6714500 | 389164 | 4598367 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69789-foto-08286-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69789-foto-08286-173-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 150 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||||||||
| 69741 | Barraca de vinya 049 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-049 | <p>Referència a la fitxa 119</p> | 08286-168 | 41.5235200,1.6774700 | 389657 | 4597720 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69741-foto-08286-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69741-foto-08286-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 147 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||||||||
| 69739 | Barraca de vinya 046 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-046 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-166 | 41.5216600,1.6757000 | 389506 | 4597515 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69739-foto-08286-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69739-foto-08286-166-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 142 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.