Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 69628 | Pla de les Sitges del Camaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-sitges-del-camaro | <p>AA.DD. (2004) Memòria de la intervenció al Pla de les sitges de Camaró. (Torre de Claramunt) abril-març 2004. Generalitat de Catalunya. AA.DD. (1998). Memòria del seguiment del gaseoducte connexió amb M.B. Papeles Especiales i excavacions 1997. Generalitat de Catalunya. ALMAGRO BASCH, M.(1948). 'Excavaciones de los silos romanos tardios del Pla de les Sitges' a Pirineos. Núm. 8. Saragossa. ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàg. 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. ROMANÍ I GUERRA, A. (1916) ) 'Paletnologia de la Comarca de Capellades. Antigues necròpolis' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVI.. Barcelona. Pàgs 89-95.</p> | IV aC-X dC | <p>El Pla de les Sitges del Camaró és un dels jaciments de la comarca coneguts de més antic gràcies als escrits i dibuixos realitzats per Amador Romaní, el qual feu una breu descripció de les estructures que en aquell moment eren visibles: fonamentalment sitges, una sepultura de lloses i fons de cabana (ROMANÍ, 1916; ROMANÍ, 1917; ROMANÍ, 1921). Segons l''Atles' inèdit d'Amador Romaní conservat al Museu de Capellades, l'any 1906 fou destruïda en aquest lloc una sepultura oberta al travertí i coberta de lloses. Romaní parla de l'existència de 15 sitges, algunes de les quals es van destruir. N'excavà una l'any 1916 i en el seu interior hi recollí una tapa rodona de sitja, amb ceràmica a torn i de pasta roja i grisa i ossos humans d'un sol individu. La sitja, de forma oval, d'1'60 metres d'altura i 1'10 metres d'amplada màxima, estava plena de pedres i terra. En els lligalls d'Amador Romaní conservats al Museu de Capellades també hi ha un dibuix del que sembla ser un fragment de la vora d'un 'dolium'. Romaní va catalogar el jaciment com d'època ibèrica. L'autor també parla d'uns fons de cabana oberts a la roca, de forma rectangular, amb uns graons tallats al travertí. Romaní també parla d'un petit grup de sitges que, segons ell, es trobaven a la partida de Fígols o Frigols, molt a prop d'aquest lloc. Romaní esmenta en el seu 'Atles' que hi localitzà ceràmica ibèrica, campaniana, 'terra sigillata' (?), altres tipus de ceràmica romana, restes humanes i sílex. Entre 1946 i 1947 el Sr. Martín Almagro, amb la col·laboració d'algunes persones de Capellades, va fer una nova planimetria de les estructures que en aquell moment eren visibles i n'excavà o netejà 8 més. El dibuix d'Almagro presenta menys estructures que el dibuix de Romaní, només 13 sitges, probablement degut a que la pinassa i la vegetació les havien tapat. En aquesta nova planimetria també apareixen dues noves estructures que no estan reflectides en la planimetria de Romaní: per una banda apareix una tomba excavada a la roca que en realitat es tracta d'un petit dipòsit, i per altra banda un fons de cabana que no és el que descriu Romaní sinó un altre que ell va considerar com un retall a la roca. Durant l'excavació de les 8 sitges esmentades, el Dr. Almagro va recollir pels voltants 'tegula' romana, 'imbrex' i 'dolium' que, segons ell, eren de cronologia de baixa època romana. No aprecià cap tipus de 'sigillata' romana i donà una cronologia -per a les sitges i el poblat que ell creia que hi havia- dels segles III o IV dC. També indicà que mancaven indicis medievals, cosa que, de fet, no és certa. Excavant les sitges aprecià ceràmica de color vermell a torn, un fragment d'un morter de pedra calcària, fragments de ceràmica de color negrós, 'dolium', 'tegula', 'imbrex', vidres i ceràmiques modernes. Creia que les sitges eren per a emmagatzemar cereals i no un lloc d'enterrament. CC.AA (1991)</p> | 08286-13 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment descobert per Amador Romaní el 1906, que excavà una de les sitges el 1916. Entre 1946 i 1947 el Sr. Martín Almagro, va fer una nova planimetria de les estructures i n'excavà o netejà 8 més.Cap al novembre del 1982, Durant les obres de construcció de la carretera BV-2133 que comunica la Torre Baixa amb la Torre de Claramunt, es va partir el jaciment en dues parts, es van destruir algunes de les estructures conegudes. L'any 1984, durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, es van poder observar les següents estructures: un camp de sitges, un lloc d'habitació amb estructures d'una cabana o casa excavades al travertí, un enterrament aïllat i semidestruït en aquest fons de cabana i un dipòsit d'aigua excavat a la pedra calcària. En el moment de la visita, no es trobaren totes les sitges esmentades per Romaní i Almagro, ja que segurament es trobaven amagades per la terra o la brossa. Les sitges estaven obertes al travertí, i en línies generals eren de forma ovoide. La majoria estaven aïllades, tot i que algunes es comunicaven de forma subterrània. Les seves profunditats oscil·laven entre 0'80 i 2 metres, i els diàmetres màxims interiors aproximadament entre 1 i 1'60 metres. Les boques no passaven de 0'50 metres de diàmetre i eren tapades per una pedra circular de travertí. Quant al fons de cabana o casa retallada al travertí, d'estructura més o menys rectangular, una bona part era coberta per la terra i la brossa, amb una superfície aproximada de 6 metres quadrats, amb graons i llocs aplanats per a rebre les parets. L'element important, però, el constituïa una sepultura excavada amb anterioritat a aquest fons de cabana o casa, ja que queda mutilada per l'esmentada estructura. Es tracta d'una sepultura oberta al travertí, de forma lleugerament trapezial amb els extrems arrodonits, amb una llargada aproximada d'1'75 metres, amplada a la capçalera de 0'43 metres, amplada al centre del cos de 0'41 metres i amb una profunditat d'uns 0'31 metres. La seva orientació és nord-oest sud-est. Aquesta sepultura pot donar una cronologia dels segles VIII-IX o com a molt antiga dels segles VI-VII. Per tant, l'estructura retallada al travertí és forçosament posterior a aquesta cronologia. Entre les sitges també hi havia una estructura allargassada amb els angles arrodonits, excavada al travertí, d'uns 0'80 metres de profunditat, que podria ser un dipòsit d'aigua. Durant la visita al jaciment també es va apreciar superficialment el següent material: - Ceràmica ibèrica: varis fragments d'àmfores de la costa catalana de pastes bicolors i bona cuita, compactes. Un dels fragments conserva uns grafits de l'època; fragments de ceràmica a torn gris monocroma; fragments de ceràmica feta a mà, de pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica daurada. - Diversos fragments de 'tegula' amb la vora de secció rectangular, amb desgreixant de pissarra; fragments de 'dolium' i 'imbrex'; també un fragment de pedra de molí (d'origen volcànic). - Diversos fragments de ceràmica gris altmedieval, amb desgreixant de quars i mica daurada, de cuita reductora, a torn, vora enfora i llavi arrodonit. Així doncs, en aquest conjunt, d'entrada i només en base als materials superficials, és possible esmentar tres horitzons culturals: l'ibèric, el tardoromà i l'altmedieval. L'any 1997, amb motiu de la construcció d'un gasoducte des de la xarxa principal fins a l'empresa M.B. Papeles Especiales, S.A., es realitzà un seguiment arqueològic de l'obra i a continuació s'excavaren 4 noves estructures. L'any 1998, un grup d'alumnes de l'IES Molí de la Vila de Capellades van realitzar una neteja superficial del jaciment. L'any 2004 es realitzà una excavació arqueològica i una neteja del jaciment, motivada per la proposta de l'Ajuntament de la Torre de Claramunt i del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, de realitzar algun tipus d'actuació en el conjunt arqueològic que permeti la seva conservació i difusió. CC.AA. (1991)</p> | 41.5383900,1.6730000 | 389309 | 4599376 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69628-foto-08286-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69628-foto-08286-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69628-foto-08286-13-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els materials del jaciment es troben ubicats a Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Núm. de referència 308. El Pla de les Sitges del Camaró, tot i ser un dels jaciments de l'Anoia més citat i conegut, no ha estat excavat de manera sistemàtica. Les intervencions arqueològiques puntuals que s'hi han realitzat tan sols han permès tenir una visió parcial del jaciment. Es pot afirmar que hi ha un conjunt de sitges i d'algunes estructures relacionades amb aquestes que foren amortitzades entre la segona meitat del segle II aC i finals de la primera meitat del segle I aC, que el camí que creua el Pla és posterior a l'amortització d'aquestes estructures, i que es deixà d'utilitzar amb la construcció de la carretera entre Igualada i Vilafranca del Penedès a mitjans del segle XIX (TORRAS, 1991). Quant a les estructures excavades en el travertí, que Romaní va interpretar com a fons de cabana cèltics (ROMANÍ, 1921) són de difícil atribució cronològica, i també cal pensar en la possibilitat que siguin extraccions de blocs de travertí per a la construcció. Finalment, cal esmentar que la sepultura de lloses que està localitzada a uns 75 metres del Pla de les Sitges, lloc conegut també com Olivar d'en Francisquet, en principi no té cap tipus de relació amb les estructures del Pla de les Sitges. Durant els mesos de març i abril de 2004 es va dur a terme una intervenció de la que va destacar principalment la localització de 10 noves sitges, les quals sumades a les ja conegudes d'abans, evidencien una gran zona d'emmagatzematge, la qual, com a mínim, constaria de 28 sitges. En aquesta primera fase no va ser possible localitzar la zona d'hàbitat que ha d'estar relacionada amb la zona d'emmagatzematge. Tot i així, no sembla factible que es trobi dins de la zona que objecte d'aquesta intervenció. CC.AA. (1991) | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69633 | Els Frígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-frigols | <p>AA.DD. (2003) Informe de l'excavació arqueològica per la construcció del gasoducte Subirats-Òdena. Generalitat de Catalunya.</p> | I aC-X dC | Actualment és un camp de conreu i no s'aprecia cap resta a simple vista | <p>En aquest lloc s'han documentat 28 estructures arqueològiques retallades a la roca, 7 de les quals són atribuïbles a sitges d'emmagatzematge de cereals d'època ibèrica tardana o romano republicana reblertes al segle I a C. Tres d'elles són concavitats poc profundes de planta circular possiblement utilitzades com basament de grans gerres d'emmagatzematge romanes (dolium), 10 són sepultures d'inhumació tardoromanes o altmedievals -de fossa simple excepte una de caixa de lloses-, i la resta són retalls i rases de vinyes. Aquestes estructures corresponen a tres moments d'ocupació de l'espai: 1. Ocupació en època ibèrica, representada per sitges i estructures negatives de planta circular de dimensions més reduïdes. Pel que fa a les sitges, es tracta d'estructures negatives de planta circular, amb unes dimensions i tipologies variades. La gran majoria són retalls amb una boca de 56 a 146 cm i unes parets que es van obrint fins a la base, on arriben a tenir una amplada d'entre 60 i 240 cm. També ha aparegut una sitja amb les parets molt més verticals i que es va tancant lentament sense fer panxa. Dues d'aquestes sitges es comunicaven entre elles per un forat gairebé a la base de la sitja i que va aparèixer tapiat per pedres molt ben encaixades. Alhora també van aparèixer estructures negatives de planta circular però poc profundes, de 30 a 45 cm, i amb un diàmetre que oscil·la entre 65 i 90 cm, les parets són verticals. Probablement es tracta d'estructures per encaixar-hi algun tipus de recipient tipus dòlies. Tant les sitges com les estructures més petites es trobaven farcides per un estrat molt similar, format per terra fosca i gran quantitat de pedres de travertí. Aquesta fase d'ocupació ha deixat molt pocs materials i els que han aparegut estan molt fragmentats, la ceràmica més abundant ha estat la feta a mà o a torn lent de pasta vermellosa, de la que només han aparegut formes tancades tipus olla. També ha aparegut ceràmica feta a torn, oxidada ibèrica i algun fragment de ceràmica reduïda, així com fragments de tègula romana plana i dòlia, tot i que en petit nombre. El material lític recuperat correspon a tapes de sitges, fetes amb travertí, de planta circular, i dos fragments de molí barquiforme fet amb granit. També han aparegut algunes pedres aparentment d'esmolar. Tot i situar-se a uns 70 metres del jaciment conegut com a Pla de les Sitges del Cameró, sembla que tots dos punts formarien part d'un mateix conjunt, ja que la tipologia i cronologia d'ambdós jaciments són molt similars. 2. Utilització de l'espai com a necròpolis, que podria ser d'època tardoromana o medieval. D'aquesta fase s'han documentat un total de 10 tombes que apareixen distribuïdes de forma ordenada, en bateria i amb una orientació sud-oest nord-est. N'hi ha dues que apareixen separades de la resta. Les tombes són gairebé totes infantils o d'individus joves. L'estat de conservació de les restes humanes és molt precari, segurament a causa de l'acidesa del terreny i tots els cossos recuperats estan molt malmesos. En la majoria dels casos només han aparegut part de les extremitats i alguns fragments de crani. Totes les sepultures tenen unes dimensions similars: 150 cm de llargada, 60 cm d'amplada i en algun cas arriben fins els 180 cm de llargada. Tipològicament les tombes es poden dividir en dos grups: les de fossa simple, que són la majoria, i les de caixa de lloses. 3. Rases de vinyes d'època moderna. Quant a les rases de vinya, aquestes estan relacionades amb les tasques agrícoles en època moderna, ja que en el seu interior s'han localitzat alguns fragments de ceràmica vidriada.CC.AA (1991)</p> | 08286-18 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment descobert durant les prospeccions realitzades amb motiu de les obres del gaseoducte que transcorre de Subirats a Òdena, en el tram VB-175 i VB-176. Desprès de l'excavació es va emetre la resolució del director general del Patrimoni Cultural, de data 4 d'agost de 2003, per la qual s'autoritzava l'eliminació parcial de les restes arqueològiques del jaciment de Frígols.</p> | 41.5393000,1.6755500 | 389523 | 4599474 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lot de material arqueològic: fragment eina/instrument ubicat al Museu Comarcal i de la Pell de l'Anoia amb el núm de registre 4774 | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69634 | El Camaró II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-camaro-ii | <p>AA.DD. (2003) Informe de l'excavació arqueològica per la construcció del gasoducte Subirats-Òdena. Generalitat de Catalunya. ALMAGRO BASCH, M.(1948). 'Excavaciones de los silos romanos tardios del Pla de les Sitges' a Pirineos. Núm. 8. Saragossa. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàg. 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1916) 'Paletnologia de la Comarca de Capellades. Antigues necròpolis' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVI.. Barcelona. Pàgs 89-95</p> | III-I a.C | <p>La localització de tres sitges, seccionades durant la construcció de la rasa del gasoducte Subirats-Òdena va motivar la realització d'una prospecció per tal de determinar la possible ubicació d'un jaciment en aquesta zona. Els treballs de prospecció van posar de manifest l'existència de dos retalls circulars més, fet que va motivar l'excavació arqueològica en el punt afectat pel traçat del gasoducte. L'excavació parcial d'aquest jaciment va permetre descobrir l'existència de quatre retalls de planta circular i un de planta rectangular. En canvi, no es va localitzar cap tipus d'estructura murària que es pugui relacionar amb aquests retalls. Quant a les sitges seccionades per la rasa, es tracta de sitges de reduïdes dimensions, reomplertes amb pedres de petit i mitjà tamany, amb una minsa presència de material ceràmic. La localització d'aquestes cinc estructures en un espai molt reduït (7 m2) suposa un alt índex de concentració de sitges, la qual cosa porta a pensar en l'existència de més estructures similars en el terreny que no està afectat per les obres del gasoducte. En resum, es pot concloure que es tractaria d'una zona d'emmagatzematge que podria estar relacionada amb el jaciment del Pla de les Sitges del Cameró, el qual es troba a uns 200 metres de distància. El material recuperat permet establir un marc cronològic que situa la colmatació d'aquestes sitges a la primera meitat del segle I aC. Cal tenir en compte l'existència del jaciment de Frígols, situat també a escassos metres del Cameró. Aquest fet permet plantejar la hipòtesis de l'existència d'un assentament ibèric de relativa importància econòmica en aquesta zona. CC.AA. (1991)</p> | 08286-19 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment descobert durant les prospeccions realitzades amb motiu de les obres del gasoducte que transcorre de Subirats a Òdena, en el tram VB-180 i VB-181.</p> | 41.5393100,1.6754100 | 389512 | 4599475 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69634-foto-08286-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69634-foto-08286-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69634-foto-08286-19-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69691 | Marge del camí del Pla de les Sitges al Coll de Frígols I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-del-cami-del-pla-de-les-sitges-al-coll-de-frigols-i | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | Cal un cert tipus de manteniment d'aquestes estructures com la netega de la vegetació i la reposció de pedres caigudes. | <p>Marge de pedra seca que recorre un tram mig del camí que des del Pla de les Sitges, i des de la carretera BV-2133 s'adreça al Coll de Frígols i acaba al peu de la carretera BV-2134. S'estén en sentit Nordoest-Sudest uns 300 metres, servint de marge de les terres de conreu. Es tracta d'un mur aixecat en pedra travertínica local sense desbastar aixecat amb el sistema tradicional de construcció en pedra seca, apuntalant les pedres mes grosses amb pedra petita. La seva alçada varia segons el tram, però oscil·la entre el 1,60 i 1,80 metres, i el seu gruix també oscil·la entre els 40 cm i els 60 cm.</p> | 08286-76 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest tipus d'estructures es corresponen a una explotació intensiva dels camps de conreu del voltant i a la delimitació de camins. Cal pensar que es tracta d'un mur que podria haver estat aixecat a mitjans del segle XIX en ple període d'explotació intensiva de la vinya, a l'igual que algunes de les construccions de pedra seca del voltant.</p> | 41.5354300,1.6718000 | 389204 | 4599049 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69691-foto-08286-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69691-foto-08286-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69753 | Barraca de vinya 062 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-062 | <p>ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col. Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pàg. 233. RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XX | A l'inventari de barraques de vinya d'ENRICH (2006: 268) es comenta que la barraca tenia una porta de ferro que protegia l'accés. Actualmet aquesta porta ha desaparegut. | <p>Barraca de vinya construïda utilitzant la tècnica constructiva de la pedra seca, situada sobre un cami, davant d'un marge, deixant a l'esquena camps de conreu i oliveres. Es tracta d'una barraca de planta circular aixecada en pedra de petites dimensions del mateix turó. Es cobreix amb una falsa cúpula també feta a base de pedra petita disposada sense ordenar. L'amplada màxima exterior és de 4,50 m per una fondària de 6,00 m i una alçada de 3,10 m. La barraca es troba orientada a migdia i s'obre amb una porta formada per pedra de més grans dimensions que forma un arc de mig punt molt estret. Les mides d'aquesta porta són 0,60 m d'amplada per 1,40 m d'alçada per 1,00 m de gruix de mur. Exteriorment, la barraca es troba encarada a un marge de pedra. Dos murs de 1,70 m de llargada per 0,70 de gruix arrenquen dels laterals de la barraca i creen un espai interior tancat. A l'interior d'aquests murs es troben dos bancs de pedra adossats.</p> | 08286-120 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. L'aixecament d'aquest tipus d'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. A començaments del segle XVIII la demanda de vi, i especialment d'aiguardent per ser exportat a Amèrica ja havien crescut, però va ser a partir de les lleis aprovades el 1746, que abolien els monopolis, que els petits pagesos van llençar-se a la producció vitícola fins a convertir-la en un autèntic monocultiu. Aquest període d'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de La Torre de Claramunti, el conreu de la vinya estigué especialment estès, de la mà de les grans masies i propietaris agrícoles que, mitjançant el contracte de rabassa morta, van parcel·lar les seves terres per donar-les a explotar a petits pagesos sense terra. Bona part de l'extensió del conreu es va fer a expenses del bosc, donant peu a la tala dels boscos originals i a la construcció de marges de pedra seca per tal d'aterrassar el terreny i evitar l'erosió i degradació del sòl. La presència de marges de pedra seca i barraques de vinya són mlt abundants al terme de La Torre de Claramunt. Aquestes construccions estaven destinades fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los fins al camp.</p> | 41.5346500,1.6713000 | 389161 | 4598963 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69753-foto-08286-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69753-foto-08286-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69753-foto-08286-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Codi 2562 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:166 | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69752 | Barraca de vinya 048 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-048 | <p>ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col. Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pàg. 233. RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XX | Sembla haver estat arreglada els darrers anys i netejada la vegetació de l'entorn. | <p>Barraca de vinya adossada semi-excavada formant part del marge de pedra contigu. Es tracta d'una barraca aixecada en la tècnica constructiva de la pedra seca, utilitzant carreus de diversa vida sense tallar units amb falques també de pedra més petites. L'orientació de la barraca és nord-est. La planta interior és circular i es cobreix amb una falsa cúpula exteriorment coberta per terra i vegetació. La seva alçada total exterior és de 1,60 m. L'espai interior manté una amplanda de 2,00 m per 1,90 de fondària, per 1,60 m d'alçada. La porta d'accés està formada per una arcada de mig punt creada a partir de carreus ben tallats disposats com dovelles, que es recolzen sobre muntants lleugerament inclinats. El portal manté una amplada a la base de de 0,80 m per 0,40 m d'amplada a la part superior per 1,30 m d'alçada. El gruix de les parets és de 0,80 m.</p> | 08286-119 | Plans de la Garsa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. L'aixecament d'aquest tipus d'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. A començaments del segle XVIII la demanda de vi, i especialment d'aiguardent per ser exportat a Amèrica ja havien crescut, però va ser a partir de les lleis aprovades el 1746, que abolien els monopolis, que els petits pagesos van llençar-se a la producció vitícola fins a convertir-la en un autèntic monocultiu. Aquest període d'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de La Torre de Claramunti, el conreu de la vinya estigué especialment estès, de la mà de les grans masies i propietaris agrícoles que, mitjançant el contracte de rabassa morta, van parcel·lar les seves terres per donar-les a explotar a petits pagesos sense terra. Bona part de l'extensió del conreu es va fer a expenses del bosc, donant peu a la tala dels boscos originals i a la construcció de marges de pedra seca per tal d'aterrassar el terreny i evitar l'erosió i degradació del sòl. La presència de marges de pedra seca i barraques de vinya són mlt abundants al terme de La Torre de Claramunt. Aquestes construccions estaven destinades fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los fins al camp.</p> | 41.5259000,1.6732200 | 389306 | 4597989 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69752-foto-08286-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69752-foto-08286-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69752-foto-08286-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Codi 2556 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:146 | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69647 | Riera de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-carme-0 | <p>INVENTARI DELS ESPAIS DE PROTECCIÓ ESPECIAL II. (2008) Pla territorial de les Comarques Centrals. Annex. Aprovació definitiva setembre 2008. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Curs fluvial que neix al municipi d'Orpí i travessa el veí municipi de Carme, del qual rep el nom. Un cop passat el tram conegut com a Esplugues de Carme, la riera avança en direcció nord i serveix com a afrontació entre els terme municipals de Carme i la Torre de Claramunt, seguint la direcció de la crta. BV-2131 entre Carme i la Pobla de Claramunt, entre el km. 2,5 fins al 0,8, aproximàdament. A partir d'aquest punt la riera continua fins a desgüassar al riu Anoia, ja en terme de la Pobla de Claramunt. Pel que fa al terme de La Torre de Claramunt, la riera marca el límit de ponent del municipi. Es tracta d'un curs fluvial i contínu al llarg de l'any, tot i que s'amplia o redueix en funció de la pluviometria estacional. El curs continu ha permés la instal·lació de nombroses indústries que tradicionalment han aprofitat la força de les seves aigües. Al seu pas pel municipi de la Torre de Claramunt, destaquen les indústries papereres del molins del Roio i Cal Patera. La permanència d'uns cabals mínims i l'aparició de basses alternant amb zones d'aigües més ràpides possibilita la presència de comunitats de peixos autòctons com el barb cuaroig i la bagra, així com d'altres espècies introduïdes com la carpa o el carpí vermell. També es poden localitzar anfibis com el gripau comú, el gripau corredor, la granota verda, el tòtil, la salamandra, rèptils com la tortuga d'aigua o la serp de collaret. El pas de la riera de Carme genera al seu entorn una vegetació de ribera formada per salzedes, pollancreres i vernedes. La verneda és un bosc típic de torrents i del curs alt i mig dels rius. Es troben a les riberes allà on la disponibilitat hídrica és sempre molt elevada i l'ambient és fresc. És un bosc dens on hi domina el vern (Alnus glutinosa) acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i de l'om (Ulmus minor). A l'estrat arbustiu hi trobem el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). La pollancreda (Populus nigra) es troba a prop dels marges, on el nivell freàtic és molt alt. L'estrat arbustiu està dominat pels esbarzers (Rubus ulmifolius) i l'arç blanc (Crataegus monogyna).</p> | 08286-32 | Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Antigament, entre els segles XVI i XVII era anomenada riera de Noya.</p> | 41.5366600,1.6514200 | 387506 | 4599212 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69647-foto-08286-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69647-foto-08286-32-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'espai de la riera de Carme ha estat inclós en l'inventari desl espais de Protecció especial, de la Generalitat de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 69624 | Cova del Mallorquí/Cova de cal Patera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-mallorquicova-de-cal-patera | <p>BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. SERRA I GARCIA, J. (1983) 'Dues coves sepulcrals a la comarca d'Anoia' a Miscel·lània Aqualatensia/3. Igualada. CECI. Pàg.57-81. VIDAL, L.M. (1911)'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona</p> | <p>Cova situada en el cingle del marge dret de la riera de Carme, a la partida de Noranta o Moranta, en un context molt boscós i embrossat. Per accedir a aquesta cova cal arribar a l'abocador d'escombraries de La Torre de Claramunt. Del costat oest de la zona utilitzada com abocador surt un senderó en direcció a ponent. Aquest senderó circula pel pendent i arriba fins a la cova. Segons Amador Romaní, aquesta cova també és coneguda amb el nom de Cal Patera. Romaní comenta que es recollí ceràmica prehistòrica, sense especificar el tipus. L'entrada de la cova està orientada al nord-oest i té una amplada màxima d'uns 12 metres, amb dues entrades separades per una formació del terreny. Romaní hi dibuixà un mur posterior. La profunditat màxima és d'uns 6 metres. Afirma que la visità per primera vegada l'any 1898 i que recollí algun tros de ceràmica, sense especificar-ne el tipus. L'any 1911, l'explorà novament i recollí més ceràmica, de la qual tampoc va especificar res. En la planta dibuixada per Romaní, aquest hi fa constar que l'entrada de l'esquerra està tapiada amb paret de pedra, i la de la dreta és de tàpia. També especificà que l'altura màxima era de 3'50 metres. Romaní la catalogà com una cova sepulcral del neolític final. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià en l'indret cap indici superficial de materials arqueològics, així com tampoc estructures prehistòriques. Hi havia terra i pedres en el sediment interior, però amb molt de desordre, amb perforacions modernes a les parets de la cova. Amb aquestes dades es fa difícil establir una cronologia del jaciment, però la cova reuneix certes condicions d'habitació. També podria haver estat emprada com a lloc d'enterrament.CC.AA. (1991)</p> | 08286-9 | Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Segons informa Amador Romaní en el seu 'Atles' manuscrit, en aquesta cova hi visqué a principis del segle XIX, un mallorquí. Posteriorment l'indret va servir per tancar bestiar. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià en l'indret cap indici superficial de materials arqueològics, així com tampoc estructures prehistòriques.Durant la visita al jaciment efectuada l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder constatar que els sediments del seu interior semblaven força remenats i no es va localitzar cap resta arqueològica. No es pot descartar totalment la possibilitat que quedin algunes restes arqueològiques en alguna part del sediment que es conservi intacte. CC.AA. (1991)</p> | 41.5435900,1.6641800 | 388582 | 4599965 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69624-foto-08286-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69624-foto-08286-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69624-foto-08286-9-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Durant la realització el Mapa de patrimoni no s'ha pogut tenir accés a l'interior de la Cova per la dificultat del camí | 78|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69625 | Cova de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu-1 | <p>BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. SERRA I GARCIA, J. (1983) 'Dues coves sepulcrals a la comarca d'Anoia' a Miscel·lània Aqualatensia/3. Igualada. CECI. Pàg.57-81. VIDAL, L.M. (1911)'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona</p> | Cal dir que aquest lloc és molt difícil de resseguir perquè ha crescut mlta vegetació que impideix passar per molts llocs i pot haver cobert l'entrada a la cova. | <p>Cova situada a la cinglera de costat dret de la riera de Carme voltada de bosc, a la partida de Noranta. Es troba molt prop de la Cova del Mallorquí, i a prop de la Font de Noranta, també anomenada Noranta de Baix, i que, segons les anotacions que figuren a l''Atles' d'Amador Romaní, conservat al Museu de Capellades, està enlairada a l'esquerra, sobre el camí que mena a La Torre de Claramunt, en un bloc de conglomerat, tallat, situat a l'esquerra, tocant el camí que indica el lloc d'accés a la cova. Amador Romaní va explorar aquesta cova l'any 1916 i, segons dades facilitades per ell mateix, s'hi van recollir ossos humans, sílex i ceràmica en superfície (en l''Atles' només s'especifica el sílex: 'un fragment de ganivet retocat' i 'un taló de làmina'). Segons les dades facilitades per Amador Romaní, es podria assegurar que es tracta d'una cova d'enterrament col·lectiu. També es fa difícil establir una cronologia; Romaní la catalogà com una cova del neolític final. A causa d'una sèrie d'informacions contradictòries i de l'embrossat del lloc.CC.AA (1991)</p> | 08286-10 | Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Amador Romaní va explorar aquesta cova l'any 1916. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, la cova no va poder ser localitzada. L'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, es va intentar localitzar la cova a partir de les dades que donava Amador Romaní i es va rastrejar la zona de la cinglera on se suposava que devia trobar-se aquesta cova, però va ser impossible localitzar-la. Cal dir que aquest lloc és molt difícil de resseguir perquè ha crescut molta vegetació que impedeix passar per molts llocs i pot haver cobert l'entrada de la cova. CC.AA. (1991)</p> | 41.5437200,1.6642100 | 388585 | 4599979 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Durant la realització el Mapa de patrimoni no s'ha pogut tenir accés a l'interior de la Cova per la dificultat del camí | 78|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69626 | Cova sepulcral de Noranta o Moranta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-sepulcral-de-noranta-o-moranta | <p>BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. VIDAL, L.M. (1911)'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona</p> | <p>Per accedir a aquesta cova cal situar-se en el cementiri de la Torre de Claramunt i continuar en direcció nord per un carrer fins desembocar en un camp de conreu que cal travessar fins arribar on acaba la plana i s'inicia el descens vers la riera. En el límit entre la plana i el pendent, on hi ha construïts xalets de la urbanització, es trobarà un caminet que baixa pel pendent en direcció est; pocs metres més enllà es troba la cova, en un punt on aflora la roca de la cinglera, voltada de terra i pins. La cova queda uns 2-3 metres per sota de la plana. Es tracta d'una cova sepulcral d'enterrament col·lectiu, orientada al nord. La cova fa 5'10 metres de llarg, 3'50 metres d'amplada i uns 1'60 metres d'alçada màxima; l'entrada té una alçada d'uns 1'45 metres. Durant la prospecció de la cova efectuada l'any 1971 per membres de la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, es documentà l'existència d'uns possibles enllosats, tot i que no conformats amb seguretat, i també s'aprecià que la cova havia estat molt remenada i que tenia una potència d'uns 20 cm, com a màxim, de terra fins a la roca. Els materials trobats en el decurs de l'esmentada prospecció i cedits a la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada són: SÍLEX: Una punta de sageta amb aletes curtes i llarg peduncle, talla bifacial amb retocs a pressió; una punta de sageta amb incipients aletes, curt trencat, amb la fulla de forma lanceolada, només amb un finíssim retoc als extrems de la peça; un fragment de peduncle d'una punta amb retocs bifacials; un petit esclat triangular sense retocar; un esclat atípic. OBJECTES D'ORNAMENT: 62 peces circulars de collaret, amb perforació central bitroncocònica, totes de petxina, amb un diàmetre que varia entre 3 i 11 cm. OSSOS HUMANS: Ossos humans sense cap mena d'ordre, en la quasi totalitat de la superfície de la cova i pertanyents a diversos individus. Entre incisius, canins i queixals sumen un total de 1035 unitats. D'aquestes, unes 220 són de llet. Fragments de cranis, húmers, etc. MONEDES: 28 monedes de bronze, 'dineros' de l'any 1711 de Felip V, IV d'Aragó. CERÀMICA: Fragments pertanyents a formes hemisfèriques, carenades, ovoides, exvasades; vores verticals, lleugerament entrades, exvasades i enfora; llavis arrodonits o plans; fons plans; desgreixants de quars, mica daurada, pissarra i fibres vegetals; la majoria allisades interiorment i exteriorment; corresponents a vasos petits, mitjans i grans; la majoria dels fragments són llisos, però un d'exvasat porta dos cordons horitzontals i paral·lels, impresos. També un fragment amb una decoració al llavi, consistent en impressions transversals i paral·leles. El gruix de les parets varia de les més primes (d'uns 2 mm) a les més gruixudes (d'uns 17 mm). Les carenes són, en general, a la part medial de les peces. Es tracta, doncs, d'una cova sepulcral d'enterrament col·lectiu amb una cronologia típica de l'edat del bronze, però també amb la possibilitat d'una etapa eneolítica o calcolítica. Les tres etapes fonamentals de l'edat del bronze queden ben clares en aquesta cova: un bronze antic amb els bols i formes hemisfèriques, urnes de fons pla, amb un típic material lític i d'ornament; un bronze mig amb vàries formes carenades; i un bronze final amb vores enfora i exvasades, a més de típics motius decoratius. CC.AA. (1991)</p> | 08286-11 | Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Durant la prospecció de la cova efectuada l'any 1971 per membres de la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, es documentà l'existència d'uns possibles enllosats. L'any 1991, durant la visita a la cova amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de l'Anoia, es pogué observar que la cova estava en bones condicions, malgrat estar molt a prop d'un nucli de població. És probable que no quedi en el seu interior cap resta de sediment intacte, ja que no es va poder apreciar cap resta arqueològica en superfície. CC.AA. (1991)</p> | 41.5392200,1.6594000 | 388176 | 4599486 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La ubicació del material de la cova es troba a la secció Arqueològica del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Arxiu Antropologia/núm.de referència:9 Secció Arqueologia del CECI/núm. de referència: P-43 i M-54 | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69666 | Cal Patera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patera | <p>GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) 'Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) 'Els molins paperers de la comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XX | <p>Establiment paperer situat al marge dret de la riera de Carme, en terme de la Torre de Claramunt. L'entorn és força irregular, clos entre la riera i la muntanya, amb una esplanada propera a l'actual fàbrica, que comprèn part del terreny on s'alçava el primitiu molí del Turó, avui desaparegut. La fàbrica actual està formada per dos edificis principals, adaptats a la configuració del terreny i agrupats perpendicularment. El més petit era el molí paperer i manté parcialment, aquesta tipologia constructiva, tot i que amb alguns cossos adossats que limiten la seva visió. És de planta lleugerament rectangular, amb la façana principal orientada a llevant, i el carener paral·lel a la mateixa. Els materials de construcció són els habituals; carreus de pedra (voltes, basament i caires) i maçoneria i tapiat amb arrebossat formant murs. El pis superior manté, en part les 'ventanes' o finestres de l'antic mirador o estenedor, actualment en desús i el nivell intermedi correspon a l'habitatge (posteriorment dividit en dos i ara sense ús). A través d'aquest edifici es fa l'accés a la resta de les instal·lacions. La fàbrica anteriorment dedicada a la filatura és de majors dimensions i de cinc nivells d'alçada. En el soterrani inferior es conserven restes de dues turbines, els embarrats, rodes i enginys de repartiment d'aigua. En el nivell següent hi ha ara les instal·lacions papereres de tractament de la primera matèria i preparació de pastes. La planta baixa i les dues plantes superiors estan unificades, per tal de disposar d'una major alçada, i allotgen la màquina de paper. A l'exterior es manté una xemeneia de secció quadrangular i de considerables dimensions. IPIC (2004)</p> | 08286-51 | Riera de Carme (BV- 3131, km. 1, 08789 La torre de Claramunt) | <p>De molt antic, en aquest emplaçament hi consten activitats manufactureres relacionades amb la utilització de l'aigua amb diversos molins: fariners, drapers, paperers, farga,etc, que van anar canviant o desapareixent al llarg del temps. L'any 1620 Joan Romaní va convertir el molí fariner del Turó en molí paperer. El 1667 el paperer Pere Romaní habitava el casal i hi feia paper de barba. El 1737 Francesc Claramunt va fer construir un altre molí, Cal Patera, al costat del Turó. Durant el segle XIX la firma Estapé Canut i Gràcia l'utilitzà per a l'activitat tèxtil. Cap al 1945, Albert Sanllehí, fundador de la companyia Ibèrica del Papel SA, el va convertir en paperer. Actualment es dedica a la fabricació de paper higiènic i sanitari. L'antic molí del Turó va ser enderrocat a mitjan del segle XX com a conseqüència d'un incendi que el va destruir. ESTEVE-RIBAS (2008:88)</p> | 41.5437200,1.6633100 | 388510 | 4599981 | 08286 | La Torre de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69666-foto-08286-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69666-foto-08286-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69666-foto-08286-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També conegut com Fàbrica Sanllehí-Ibèrica de Papel S.A. i com a Antic molí del Turó | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69648 | Cal Guillot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guillot | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'una construcció feta en paredat comú i maó, arrebossada amb ciment pòrtland i pintada de color blanc. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, i golfes. Al voltant del cos principal s'adossen un seguit de coberts, i altres cossos afegits que impedeixen una visió neta de la casa. La façana principal es troba encarada a migdia. Aquesta façana i la de llevant es troba envoltades per una cos afegit de planta baixa que a nivell de primer pis es converteix en una terrassa. Com a conseqüència l'accés a la vivenda es realitza a nivell de primer pis. Els baixos de la casa es troben destinats a garaig i magatzems auxiliars. Actualment, l'accés a la casa es realitza per la façana de llevant, mitjançant una porta oberta al primer pis. Acompanyen a la porta diverses obertures a nivell de primer i segon pis. La façana principal de migdia s'obre amb una porta rectangular a nivell de primer pis i diverses finestres quadrangulars a nivell de segon pis. A nivell de golfes, destaquen dos petits finestrons. Els interiors de la casa han estat modificats i adaptats a les necessitats familiars, però la casa conserva l'embigat de fusta original. Un petit corredor a migdia deixa un espai de separació amb una nau de planta baixa aixecada a migdia de la casa destinada a la producció industrial. A la façana nord de la casa, s'adossa un cos quadrangular, amb coberta inclinada, amb accés a partir d'una porta metàl·lica al mur de llevant. La façana nord de la casa també s'obre amb diverses finestres rectangulars a nivell de primer, segon pis i golfes.</p> | 08286-33 | Riera de Carme (Cal Guillot, s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El mas de Cal Guillot és una de les masies històriques del terme de la Torre de Claramunt, que apareix als capbreus dels senyors de la Torre des del segle XVIII. L'edifici actual ha estat aixecat en un sol moment constructiu a finals del segle XIX, segurament sobre les restes de l'antiga masia. A l'interior de la casa es conserva la data de 1870 en una llinda. En la segona meitat del segle XX ha estat objecte de nombroses modificacions per tal d'adaptar les instal·lacions als condicionaments de l'empresa situada a tocar. És el cas d'obertures metàl·liques de garaig, etc. El mas fou venut els anys a l'entorn de la Guerra Civil a la família Fossalva, que residien fora del terme. La casa va ser cuidada per la família Iglesies, que treballaren com a masovers. A finals de la dècada del 1960 els pares de la família masovera van morir quedant només una àvia amb dos nens petits. Poc desprès la família Fossalva es va vendre el mas. Els nous propietaris van viure uns anys fins que novament va ser venuda, instal·lant els nous propietaris una fàbrica d'embotits.</p> | 41.5380800,1.6531300 | 387651 | 4599368 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69648-foto-08286-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69648-foto-08286-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69648-foto-08286-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69668 | Cal Roio/Cal Costas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roiocal-costas | <p>GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) 'Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) 'Els molins paperers de la comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici situat en un extens pla, envoltat de camps i conreu, al marge dret de la riera de Carme, al seu pas pel terme de la Torre de Claramunt. L'edifici està format per diversos cossos units, tres cossos principals i dos adossats longitudinalment, però amb alçades diferents, i un altre gairebé perpendicular als anteriors i unit a un d'ells per al seva cara posterior. Cadascun dels cossos es cobreix de manera individual amb cobertes a dues aigües. La construcció de majors dimensions s'obre a llevant amb un gran portal adovellat que té la data de 1780 a la dovella central. El material de construcció és la pedra ben tallada a les cantonades i dovelles, i la irregular, que, juntament amb parts de tàpia, forma els murs. Aquests estan totalment arrebossats amb ciment pòrtland i pintats en color blanc en les cares davanteres, restaurades i parcialment en la part posterior. Els tres cossos d'edifici s'adapten al desnivell del terreny i es presenten esglaonats, mostrant un tipologia menys freqüent en els molins paperers, possiblement degut a ampliacions o transformacions de construccions originals, però mantenint els usos habituals dels nivells: producció a la planta baixa, habitatge a la primera , i assecat del paper a les plantes superiors, que ocupen els dos últims pisos de tot el conjunt paperer. IPIC (2004)</p> | 08286-53 | Riera de Carme (Cal Roio, s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es tracta de diverses construccions unides, possiblement relacionades d'alguna manera amb molins paperers anteriors- els molins de Baix i de Dalt d'en Guarro de la Torre, existents al primer terç del segle XVI. Des del segle XV, els Guarro tenen possessions a la Torre de Claramunt. El 1514 Benet Guarro és beneficiari d'un establiment fet per Ramon de Claramunt. A les capbrevacions de 1644 i 1704 hi figuren Miquel Guarro, Josep Guarro, Joan Guarro, i altres membres de la família amb propietats al terme. L'any 1698, la Batllia General de Catalunya, dóna llicència a Ramon Guarro, pagès de la Torre de Claramunt, per a poder edificar molins fariners, drapers, paperers o de pólvora, segons li convingués, amb la facultat de derivar l'aigua cap a la riera de Carme. El 1702 hi aixecava un molí a la riba dreta de la riera de Carme, amb escriptura d'obra nova. Va morir el 1736 sent propietari dels molins de Baix i de Dalt de la riera de Carme. Des de 1736, hi van passar diversos arrendataris. Del 1766 al 1769, l'arrendatari dels dos molins va ser Francesc Guarro, de la Pobla de Claramunt, que era altra branca de la família. Aquests molins, que foren el bressol de la família Guarro, coneguts paperers de l'Anoia només estigué en poder de la nissaga durant tres quarts de segle. L'any 1763 la família Costas va comprar un molí, i l'any 1774, l'altre. RIBA I GABARRÓ (1988: 310) L'edifici principal, però mostra la data de 1780 a l'escut que presideix el seu portal, juntament amb la imatge d'un cor, que era la marca paperera, les inicials JN i CS a banda i banda i a la part inferior la paraula AVE acompanyant l'anagrama del nom de Maria. Les inicials de l'escut correspondrien a Joan Costas, que va iniciar l'activitat paperera de la família d'aquest cognom. Diversos membres de la mateixa en van mantenir, i encara mantenen, la propietat, i sovint la producció, tot i que amb diverses etapes d'arrendament a altres fabricants. El nom de Cal Roio prové d'un arrendatari de finals del segle XIX. IPIC ( 2004) El 1901, l'arrendatari de tots dos molins, Antoni Sabaté, va instal·lar-hi una màquina picardo. De 1912 a 1930 van fabricar paper de fumar de la marca Miquel Costas. A partir de 1930 es van dedicar a la fabricació de papers d'estrassa, d'estrasseta, d'embalatge i per a mandrins de cartró. L'últim arrendatari va ser l'Àngel Hortet. Va tancar a final del segle XX. Més recentment s'ha construït una nau industrial propera, transversal al mur posteriror de l'edifici principal, amb instal·lacions dedicades a la recuperació i reciclatge de paper, gestionada per l'empresa Centre de Gestió Mediambiental.</p> | 41.5335400,1.6493200 | 387325 | 4598869 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69668-foto-08286-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69668-foto-08286-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69668-foto-08286-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També conegut com Cal Costa | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69650 | Can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera-1 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La seva ubicació és a ponent del terme, al peu del camí que ascendeix a la muntanya de Cal Vilaseca. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular amb les cantonades i obertures reforçades amb carreus ben escairats i ben disposats. L'edifici ofereix a pedra vista a excepció de la façana principal que s'ha arrebossat amb ciment pòrtland i pintant en color clar. Es tracta d'una construcció que compta amb planta baixa, primer pis i pis sota coberta. La façana principal es troba orientada a llevant, al peu del camí, i s'obre a nivell de planta baixa amb portal format per un arc rebaixat al centre de dita façana, que permet l'accés a l'interior de la vivenda. Al costat dret del portal s'obre un finestral rectangular i al costat esquerre un portal de dimensions més grans acabat amb un arc molt rebaixat que permetia el pas de carruatges i l'accés als baixos destinats a espais de treball de la casa. A un nivell superior les obertures de la planta baixa es corresponen amb obertures del primer pis. En aquesta planta les obertures són tres balcons protegits per baranes de ferro treballat. Al darrer nivell-sota coberta- les obertures són tres finestrons que es corresponen amb les línies d'obertures de les altres plantes. A la resta de les façanes s'obre diferents finestres rectangulars sense cap ordre especial. A la façana nord s'adossa un cos quadrangular de planta baixa que acaba en una terrassa a nivell de primer pis. L'accés a l'interior d'aquest cos es fa mitjançant un altre portal de característiques similars al portal lateral de la planta baixa. A la façana de migdia s'obre una petita porta auxiliar a nivell de primer pis que dona accés a una petita terrassa. A migdia de la casa s'aixeca un espai de treball independent. Es tracta d'un cos rectangular fet amb parament de pedra i mamposteria irregular que acull dos grans tines protegides per una coberta inclinada.</p> | 08286-35 | Riera de Carme (Mas Can Morera s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Era coneguda antigament amb el nom de Cal Guarro. Malgrat que els seus orígens es puguin remuntar als segles XVII-XVIII, l'edifici actual sembla haver estat aixecada en un mateix moment constructiu. Llinda superior del portal principal d'accés a la casa du gravada la data de 1876. Aquests data es podria correspondre al moment de construcció de l'edifici actual, segurament aprofitant les restes de la més antiga.</p> | 41.5332800,1.6503500 | 387411 | 4598838 | 1876 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69650-foto-08286-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69650-foto-08286-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69650-foto-08286-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69759 | Fons documental gràfic del SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-grafic-del-spal | XX | <p>Fons documental gràfic format per planimetries resultants d'obres realitzades en diversos edificis del terme: - Cal Bresques-Cal Quim Casa a Vilanova de l'Espoia. Dibuix. Planta de dues cases de l'entorn immediat de l'església de Sant Salvador. Registre: 4721/284/49/1 -Cal Maria Casa a Vilanova de l'Espoia. Dibuix. Planta baixa d'una casa situada a l'entorn de l'església de Sant Salvador. Registre: 4723/284/49/1 -Casa a Vilanova de l'Espoia Planta baixa on s'ubica un forn antic. Dibuix. Registre: 4722/284/49/1 -Casa a Vilanova d'Espoia Planta esquemàtica del'emplaçament de l'església amb croquis d'un mur de contenció de terres ubicat a la zona de la capçalera, on hi havia el cementiri. Registre: 4706/284/49/1 -Església parroquial de Sant Salvador de Vilanova d'Espoia 1966-1977. diversos expedients. Registres 4699 a 4710: -Planta de l'església i de les cases adossades més immediates (cal Torrescassona, cal Martí i Cal Calres). A un costat hi ha croquis de l'alçat de la façana laterial sud del temple. -Planta esquemàtica de situació de la zona enjardinada i del mur de contenció, a la capçalera de l'església -Planta esquemàtica de l'emplaçament de l'església -Planta a nivell de primer pis, de l'esglésa i cases adossades més immediates. A un lateral es fa esbós de la secció d'un cup. - Planta, alçat i detall d'un llum per la zona del presbiteri. - S'indiquen alguns habitatges - Planta general - Projecte de restauració. Alçat de façanes sud i est - Projecte de restauració. Planta baixa de l'església, planta coberta i altell. - Planta general - Planta general - Planta general - Casa Torrescassona Inclou diversos expedients. 1970. Registre: 4711 a 4713: - Vilanova d'Espoia. Planta del nivell del carrer. Planta de la casa delimitada pels carrers estret, major i plaça de l'església. -Planta d'un cup. -Planta distribuïda i acotada -Planta d'una casa a l'entorn de l'església de Sant Salvador. Part vella 1º pis - Casa Carlos 1970. Registre: 4715 a 4718. Conté diversos expedients: - Planta acotada de la sala b -Plantes. Sales a i b del segon pis -Planta acotada de la sala A La Torre de Claramunt - Casa a Vilanova d'Espoia Planta baixa d'una casa de l'entorn de l'església de Sant Salvador. S'identifiquen ds tipus d'arcs.. Registre: 4719/284/49/1</p> | 08286-126 | Servei de Patrimoni Arquitectònic (Ed. Del Rellotge. C/Urgell, 187 08036 Barcelona) | <p>Fons planimètric aixecat duran el projecte de restauració de l'església de Sant Salvador d'Espoia i el seu entorn urbanístic. Entre els anys 1966-1977</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69759-foto-08286-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Tot i que el nom del bé s'ha mantingut tal i com apareix als fons de l'SPAL: Fons gràfic del SPAL, la tipologia del bé és la de fons documental, ja que es tracta fonamentalment de plànols i documentació de caràcter tècnic. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69721 | Monument de la C-244 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-c-244 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | <p>Element urbà situat en una petita illa circulatòria a la part superior de la urbanització de Ca l'Anton, que permet redirigir el trànsit vers la C-224. Aquest element, de caràcter ornamental, él mecanisme de funcionament d'un antic molí paperer format per una gran pedra de molí, de 1,58m de diàmetre per 20 cm de gruix, lligada a un mecanisme de ferro, que inclou la roda dentanda que la feia girar i les mecanismes per lligar-la a la font d'energia</p> | 08286-106 | Urbanització Ca l'Anton (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest element va ser col·locat per tal d'ornamentar l'espai públic que fa d'illa i permet la circulació entre la urbanització de Ca l'Anton i la C-244. Es desconeix la procedència de la roda, tot i que segurament prové dels veïns molins de Cal Batlle i Cal Roda.</p> | 41.5380500,1.6812500 | 389997 | 4599328 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69721-foto-08286-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69721-foto-08286-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69659 | Cal Camaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camaro | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XVII-XX | La casa no està habitada i corre un perll de degradació important | <p>Edifici de planta trapezoïdal format per tres cossos annexos i un mur de tancament que es prolonga a llevant de la casa formant un pati interior. Es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Tot el conjunt s'aixeca sobre un petit turonet que domina el riu Anoia, a l'extrem de llevant del terme municipal. Malgrat tot, es tracta d'un indret molt modificat degut als moviments de terra, l'extracció de pedra ben bé a tocar de la casa i el pas de la carretera. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de parament irregular amb les obertures reforçades amb carreus més ben escairats i disposats de manera més ordenada. És possible que el cos de ponent de la casa estigui en part aixecat en tàpia, ja que sembla un afegit destinat a corral i feines agrícoles. La façana principal es troba encarada a migdia i no presenta obertures treballades. L'accés a la casa es realitza mitjançant una senzilla porta rectangular situada en un extrem de la façana principal. A nivell de primer pis s'obren dues finestres rectangulars molt senzilles. L'accés al pati interior es realitza mitjançant un portal format per una llinda monolítica que crea un arc molt rebaixat. Actualment el mur d'aquest tancat ha caigut en alguns trams i la vegetació ha crescut a l'interior del pati impossibilitant l'accés. Amb tot, cal pensar que a la façana de llevant, que dóna a l'interior el pati es devia obrir alguna porta de comunicació amb l'interior de la casa. Pel que fa a la resta de façanes, destaquen algunes petites obertures o finestrons a nivell de primer pis. A la façana posterior de la casa, encarada a llevant és on més es pot apreciar la diferenciació de cossos de la casa, observant-se el diferent parament i la unió dels dos cossos que conformen la vivenda sota el carener de la casa. El cos de ponent de la casa té un accés independent, mitjançant una senzilla porta al mur de ponent i es troba parcialment arrebossat amb ciment.</p> | 08286-44 | Urbanització Ca l'Anton (Mas El Camaró, s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es tracta d'una de les masies històriques del terme de La Torre de Claramunt. La presència de dos importants jaciments en les rodalies immediates de la masia fa pensar en la continuïtat de l'ocupació del turó des de temps alt-medievals que tenen la seva darrera expressió en la consolidació de la masia. Una prova més de l'antiguitat del mas és el fet d'haver donat nom a tota una partida dins del terme, així com a un torrent i una font. Tot i els precedents medievals, l'edfici actual sembla una construcció de caràcter popular, aixecada en diverses fases entre els segles XVII-XVIII. El mas devia abandonar les dècades centrals del segle XX, entrant en una fase important de degradació arquitectònica.</p> | 41.5380200,1.6796500 | 389863 | 4599327 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69659-foto-08286-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69659-foto-08286-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69659-foto-08286-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Als voltants de la casa s'observa una gran escampada de pedra treballada no sabem si procedent de la casa o no. Es tracta sobretot de llindes monolítiques amb rebaixos i restes de cantonades treballades. Destaca especialment el que pot haver estat el carreu treballat d'algun guardapols d'una finestra. Es tracta d'un element molt treballat format per una orla de flors i heures, protegida per arquacions i coronada per un espai que podria estar destinat a un escut. Caldria una recerca en profunditat per veure si es poden relacionar aquests elements amb el mas. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69702 | Font del Camaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-camaro | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Font ubicada al pendent de la muntanya, a la part alta del Torrent del Camaró. La deu d'aigua es troba protegida actualment per una construcció de maó en forma de caseta. Es tracta d'un casetó de planta quadrangular, de 1,55 m per 1,55 m, coberta amb una triple filera de maons que creen una sostre d'arcada rebaixada. A la part davantera del casetó, una porta metàl·lica protegeix protegeix la font. Un petit espai davant de la porta queda delimitat per un mur de maó que forma un angle recte. Per accedir a aquest espai davanter i a la porta metàl·lica cal baixar dos graons fets amb maó.</p> | 08286-87 | Urbanització Ca l'Anton (Mas El Camaró, s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Antiga font del terme de La Torre, vinculada segurament a la històrica casa veïna del Mas del Camaró. Aquestes darreres dècades la font ha estat protegida amb la construcció del casetó de maó. El seu cabal depen molt de la estacionalitat.</p> | 41.5358600,1.6766700 | 389611 | 4599091 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69702-foto-08286-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69702-foto-08286-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69702-foto-08286-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69620 | Mas el Camaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-camaro | <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203.</p> | IX | Tot l'entorn del mas ha estat molt remogut. Al sector del jaciment es poden observar piles de pedra llençada procedent del mas i vegetació crescuda. Actualment nomès s'ha pogut localitzar la sitja situada a tocar de la casa. | <p>Conjunt format per quatre sepultures i una sitja isolada, situat al costat del Mas Camaró, en un context de camps de conreu i bosc. El Mas Camaró es troba al quilòmetre 8 de la carretera d'Igualada a Vilafranca del Penedès, a pocs metres a l'oest de la caseta que hi ha al peu de la carretera, en una forta corba d'aquesta i en un turonet. El jaciment es localitza aproximadament a 1quilòmetre del conjunt de sitges del Camaró (o Pla de les Sitges). Amador Romaní, en el seu 'Atles' inèdit conservat al Museu de Capellades, parla de dues sitges. L'any 1984, durant la visita a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, només se'n localitzà una. Romaní també parla de les restes d'uns fons de cabana, que sembla que en realitat serien possiblement les restes d'unes sepultures excavades al travertí i en part molt destruïdes. Per tant, el conjunt està format per les restes de quatre sepultures i una sitja, tot excavat al travertí on està assentat el Mas Camaró. La sitja localitzada està situada a l'oest del mas, oberta al travertí, i actualment revestida interiorment amb ciment i plena de pedres i deixalles. A l'extrem est de la casa hi ha un grup de quatre sepultures molt destruïdes, obertes al travertí del turonet. Una d'elles té forma de 'banyera', amb els extrems arrodonits i la capçalera més ampla que el peu. Aproximadament tindria, car està en part destruïda i partida (el bloc està caigut a la part baixa del turonet), una llargada de 2'05 metres, una amplada de 0'50 metres i una fondària d'uns 0'42 metres. La seva orientació és est-oest, amb el cap a l'oest. La segona sepultura seria més o menys rectangular, amb angles arrodonits i conservant un encaix per a la llosa. Es fa difícil donar-ne les mides, ja que manca un bon tros de la mateixa. La seva orientació també seria est-oest. Resten dues puntes de dues sepultures més amb la mateixa orientació. Durant la visita del 1984 no s'aprecià superficialment cap element material arqueològic. Per la morfologia de les tombes, la cronologia del jaciment es pot fixar aproximadament vers els segles VIII-IX. És possible que en aquest indret hi hagués un lloc d'habitatge alt-medieval, del qual no han perdurat les seves estructures. Durant la visita al jaciment l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder localitzar la sitja revestida de ciment situada al nord del mas, aproximadament a uns 10 metres de la casa, la qual estava tapada per unes fustes per tal d'evitar accidents. Les restes de tombes es troben al sud de la masia, a uns 10 metres dels seus murs, en el punt on acaba la plataforma de travertí on està assentat el mas. Un bloc de travertí que es va desprendre de la plataforma, mostra les restes del cos d'una de les tombes. CC.AA. (1991)</p> | 08286-5 | Urbanització Ca l'Anton. ( 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Amador Romaní, en el seu 'Atles' inèdit conservat al Museu de Capellades, parla de dues sitges. L'any 1984, durant la visita a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, només se'n localitzà una.Durant la visita al jaciment l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder localitzar la sitja revestida de ciment situada al nord del mas. Els anys 2001 i 2003 van ser realitzades dues intervencions amb motiu del desdoblament de gaseoducte de Subirats. CC.AA (1991)</p> | 41.5380700,1.6793100 | 389835 | 4599333 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69620-foto-08286-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69620-foto-08286-5-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69632 | Necròpolis al peu de la carretera entre la Pobla i Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-al-peu-de-la-carretera-entre-la-pobla-i-capellades | <p>CC.AA. núm 12250</p> | V-X | Actualment l'entorn del jaciment ha estat molt remogut i per l'extracció de pedra i la vegetació que ha crescut. Piles de pedra ocupen l'espai i impossibiliten la correcta observació. | <p>En aquest lloc es poden observar les restes de tres tombes excavades a la roca de travertí. Es tracta de dos peus o dos capçals, arrodonits i orientats cap a l'oest. Un d'ells es conserva molt precàriament i els altres dos són fàcilment identificables. Aquestes tombes estaven senceres anys enrere, però els treballs d'extracció de roca de travertí per a la construcció les han escapçat i amenacen la seva conservació. Establir la cronologia d'aquest tipus de tombes és una empresa difícil, i més quan no hi ha hagut la possibilitat de practicar-hi cap intervenció arqueològica. De tota manera, i en base a altres jaciments amb tombes similars, cal apuntar dos límits cronològics clars: segles IV-V dC i segles IX-X dC, és a dir, entre un moment tardoromà i l'alta edat mitjana. CC.AA. (1991)</p> | 08286-17 | Urbanització Ca l'Anton. (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Notícia del jaciment donada per Joan Jordi Enrich del CECI.</p> | 41.5377800,1.6801600 | 389905 | 4599299 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69632-foto-08286-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69632-foto-08286-17-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69619 | Barraca de Mas d'en Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mas-den-ponc | <p>CC.AA. núm. 3974</p> | III a.C | <p>Jaciment situat sobre un petit turó al nord de la partida del Mas d'en Ponç al límit entre els municipis de Mediona i la torre de Claramunt. El sector de les troballes és en el cim i els vessants, de bosc i matollar, i la part baixa d'aquestes, zona agrícola amb remocions importants de terra (que abracen el Pla de Mas d'en Pons i Vila-Seca) iniciades a partir de finals de 1987 a càrrec de l'empresa Torres. Fruit de diverses prospeccions a partir dels anys 80, Josep Gallart i Romeu de Mediona, membre de l'A.E.C.C.M., localitzà vàries peces de ceràmica en aquest sector: - ceràmica a mà (ibèrica de tradició indígena) amb fons plans i decoracions de cordó incís. - ceràmica ibèrica comuna a torn: contenedors amb vores zoomorfes, àmfores, nanses de cinta i kalathos. - Àmfora itàl·lica i fragments de dòlia. Tot plegat indica l'existència d'algun tipus d'hàbitat ibèric del periode final, amb interferències romanes que podrien definir el caràcter de les últimes fases de l'establiment íber. No s'han referenciat cap tipus d'estructures, per tant es pot pensar en la seva possible destrucció, per l'erosió o treballs agrícoles (sitges?, hàbitat perible?) o l'existència de construccions encara soterrades, no visibles. CC.AA (1991)</p> | 08286-4 | Urbanització Pinedes de l'Armengol (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Josep Gallart i Romeu de Mediona, membre de l'A.E.C.C.M., va fer prospeccions i va localitzar vàries peces de ceràmica en aquest sector a finals de la dècada del 1980, a conseqüència dels moviments de terres efectuats per l'empresa Torres que va destinar part del turó al conreu de la vinya. CC.AA (1991)</p> | 41.5081700,1.6376100 | 386304 | 4596067 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Des del nucli de la Serra, cal agafar el camí que porta a la partida de Mas d'en Ponç. El curs d'aigua amb el nom del Mas d'en Pons transcorre a 100 m al nord del turó. El nom del jaciment ve donat per l'existència d'una barraca en la part alta, convertida avui dia en refugi de caçadors. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69763 | Font de l'Armengol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larmengol | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Font pública situada a la confluència de la Plaça de l'Univers i el carrer d'Espoia, dins de la Urbanització Pinedes de l'Armengol. L'aigua raja del pendent de la muntanya, que ha estat esglaonat i es recull amb un caneló metàl·lic encastat al pendent natural. Tot l'entorn del caneló forma part del mur de pedra de contenció del terreny. L'aigua raja i cau a una petita pica realitzada amb fragments de pedra enrajolat. De la pica surt una canalització que condueix l'aigua a una bassa circular, situada en un nivell inferior al de la font. Es tracta d'una bassa realitzada en mur de pedra formant un paredat comú unit amb ciment d'uns 8 metres de diàmetre, protegida per una barana metàl·lica al llarg de tot el seu perímetre. Aquesta bassa compleix hores d'ara una funció ornamental i paisatgística, amb diverses espècies de peixos.</p> | 08286-130 | Urbanització Pinedes de l'Armengol (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Cal pensar que es tracta d'una de les fonts antigues del municipi. Alguns dels veïns d'Espoia recorden l'existència de la font almenys des de la dècada de 1930 com a una de les fonts més abundoses del municipi, que rajava aigua inclús durant les secades més fortes, tot i l'alçada a la qual es troba. En el moment d'urbanització de la muntanya, (1964-1965) la font va ser salvada juntament amb els roures del costat, es va arreglar l'entorn i es va construir la bassa, convertint-la en un element ornamental del que potser considerat un dels centres socials i urbanístics de Les Pinedes de l'Armengol. Molts dels veïns de la urbanització la consumeixen com a aigua de boca.</p> | 41.5157200,1.6180800 | 384688 | 4596931 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69763-foto-08286-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69763-foto-08286-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69763-foto-08286-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69684 | Font del Fible | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-fible | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | <p>Font nascuda en una petita coveta situada al marge de ponent del Torrent de la Serra, al seu pas sota el turó on s'ubica el nucli de Vilanova d'Espoia. L'aigua neix sota la pedra de la muntanya, dins de la coveta i es canalitza mitjançant un petit caneló, actualment desaparegut, que li permet caure una pica retallada retallada al terra d'us 30 cm de fondària. Aquesta pica compta amb una canalització soterrada que condueix el sobrant d'aigua a un safareig rectangular situat uns metres més avall de la font. Actualment l'entrada d'aigua de la canalització es troba embossat, i el sobrant d'aigua de la font inunda tota la pica, tapant el caneló i impedint que caigui l'aigua a raig. El safareig de la font s'ha construït aprofitant el pendent de la muntanya i es troba semiexcavat. Es tracta d'un safareig rectangular aixecat en maó, amb una filera superior de carreus de pedra sense desbastar. Es tracta d'un element d'uns 2 m de llargada per 30 cm d'alçada. La seva funció era la d'emmagatzemar aigua per regar els horts que s'estenien per les feixes situades de manera esglaonada a sota, fins arribar al peu del torrent de la Serra.</p> | 08286-69 | Vilanova d'Espoia ( 08789 La Torre de Claramunt) | <p>La font del Fible és una de les més antigues del nucli de Vilanova d'Espoia. Es tracta d'una font privada, excavada per tal d'obtenir aigua i poder regar l'horta que creixia als marges del torrent de la Serra, al peu del nucli de Vilanova d'Espoia. Tot i tractar-se d'una font privada, cuidada pel propietari dels horts, els veïns d'Espoia hi tenien accés i de forma habitual podien anar a buscar aigua, que en ocasions era de boca.</p> | 41.5178100,1.6588000 | 388089 | 4597110 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69684-foto-08286-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69684-foto-08286-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69684-foto-08286-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69637 | Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XII-XXI | <p>Nucli habitat situat a migdia del terme municipal. Es tracta d'un dels dos nuclis històrics documentats dels del període medieval que, juntament amb el de La Torre de Claramunt agrupava la població del terme. El nucli s'assenta sobre un petit turó que domina la vall del torrent de Mas d'en Ponç i del Manou fins a la seva confluència amb el riu d'Agost, entre les elevacions de la Muntanya de Cal Vilaseca i La Serra. Es troba format per un seguit de cases agrupades al vessant de migdia del turó, a redós de l'església romànica de Sant Salvador d'Espoia, que s'adapten a l'orografia del terreny. Les cases s'han anat configurant en un carrer principal anomenat carrer Major i la seva continuació al carrer de les Eres, que recorren en sentit Est-Oest el turó, i un carrer paral·lel anomenat carrer de Baix i la seva prolongació al carrer Nou, que transcorren en paral·lel a la part inferior del turó. Un seguit de carrerons transversals irrompen acabant de configurar la xarxa urbana i formant petites placetes, alguna de les quals, com és el cas de la Plaça Nova, nascudes de la desaparició d'una illa de cases. Una altra plaça important és la plaça de l'església, que s'obre al davant de la façana principal de l'església, que ha estat eixamplada per la creació d'un parc, i la plaça Major, que s'escau al davant de la façana de ponent del temple. Altres carrers situats al cantó nord del turó són el carrer de Carme i el carrer de Capellades, que es devien correspondre a l'arribada d'aquests camins al nucli. El tipus de construcció predominant és el de vivenda entre mitjeres de planta baixa i un o dos pisos. En les construccions més antigues predomina el mur de pedra irregular amb cantonades reforçades. Són habituals les façanes arrebossades i pintades en colors diversos. Algunes d'aquestes cases han estat restaurades els darrers anys, però sempre conservant els volums originals i sense elevar-se amb alçades desproporcionades. El creixement urbà ha tingut lloc als extrems de llevant i de ponent del nucli amb la construcció de les escoles i d'algunes cases unifamiliars.</p> | 08286-22 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El nucli de Vilanova d'Espoia va neixer a l'entorn de l'església parroquial de Sant Salvador. L'església és una construcció aixecada a mitjans del segle XII i es va construir per assistir-hi el nucli de població situat a l'entorn de la Casa Senyorial, que pertanyia al Castell de Claramunt. Les primeres notícies documentals són de l'any 1199 i procedeixen del testament de Pere de Soler, on es fa la deixa d'unes tovalles d'altar a l'església de Vilanova d'Espoia. Vilanova d'Espoia i el seu territori, formaren part del domini feudal del castell de Claramunt; però des del segle XIV la jurisdicció senyorial pertangué als nobles de Cabrera i de Vallbona. A finals del segle XV, Espoia pertany als nobles de Camporrells. L'any 1530, entre Elisabet Jerónima de Camporells i el batlle, els regidors i els prohoms de l'Espoia, s'establí un convenir per una vigència de sis anys, durant els quals els vassalls pagarien un dotzè de les collites de cereals i llegums. Desprès d'un interregne temporal de la família dels Fivaller, el domini temporal va passar definitivament als nobles de Foixà, de la línia dels senyors de Maçanet. Des del 1586, consta que Octavi de Foixà, prior del monestir de Sant Cugat del Vallès, és el senyor baronial, i que el 1595 deixà el domini a la seva germana Magdalena de Foixà, monja del monestir de Valldonzella. En fou hereu el 1599, Lluís de Foixà, fill natura d'Octavi, que el 1609 tenia una forta controvèrsia amb el rector de l'Espoia per la recuperació del delme. La propietat es va mantenir en la línia dels Foixà, alguns dels quals, com és el cas d'Antoni de Foixà i Balaguer va ser enterrats a la parròquia de Vallbona. El darrer senyor de Vilanova de l'Espoia va ser Antoni de Foixà i Guiu, que es va casar amb Joana de Garma. Per les lleis abolicionistes dels senyorius donades per les Corts de Cadis, el 1811, els nobles de Foixà, perderen les seves baronies de Cabrera, Vallbona i Vilanova de l'Espoia. RIBA I GABARRÓ (1988: 305) Pel que fa a la població del nucli de l'Espoia, el primer fogatge que aporta informació és el del 1378, que dóna 5 focs per l'Espoia. Aquesta població es va mantenir estable a la baixa Edat Mitjana, ja que cent anys desprès, al fogatge del 1479 nomès es donen 6 focs, amb l'augment toal d'un foc en cent anys. Els fogatges del segle XVI tenen xifres similars i donen 8 focs a l'Espoia el 1553. Durant aquests segles, i degut al nombre reduït de focs, cal pensar que la població nomès eren unes quantes cases al voltant de l'església, a la part alta del turó. L'avenç demogràfic no fou gaire alt durant el segle XVII, ja que el fogatge del 1708 nomès dóna 10 focs. Al 1719, del total de 390 habitants del terme, 75 ho eren de l'Espoia. RIBA I GABARRÓ (1988: 299) Urbanísticament, el nucli original degué desenvolupar-se al voltant de l'església de Sant Salvador, que tenia diverses cases adossades al seu entorn, a l'estil d'una sagrera. A tocar de l'església arrencaven els camins de l'Espoia, que comunicava aquest indret amb capellades, seguint la línia actual del carrer de l'Espoia. En sentit contrari, vers ponent, arrencava el camí de Carme, seguint la carena del turó. A més d'aquests dos carrers primigenis i el nucli al voltant de l'església, el nucli urbà es degué continuar desenvolupant baixant el turó a vessant de migdia, amb el carrer Major com a eix vertebradr principal. El nucli es va mantenir com a poble de tradició pagesa molt vinculat a l'explotació de la vinya i la calç durant el segle XIX i a part del segle XX. En l'actualitat, malgrat l'abandonament de les activitats tradicionals el nucli s'ha mantingut habitat refent bona part de les antigues cases com a segones residències, tot i que darrerament han tornat a ser habitades com a vivenda habitual. Aquest darrer fet ha contribuït a mantenir el poble viu i en constant renovació.</p> | 41.5158800,1.6541600 | 387699 | 4596902 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69637-foto-08286-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69637-foto-08286-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69637-foto-08286-22-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69685 | Font del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sabater | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Font que neix al marge del torrent de la Serra. L'aigua neix a mitja alçada del pendent i es recull mitjançant un caneló metàl·lic encastat en un tram de paret de maó que reforça la paret natural del terreny. L'aigua es recull en una bassa excavada al terra d'uns 3 metres de llargada per 1 m d'amplada i uns 0,50 m de fondària. Es tracta d'una basa executada en maó, que reforça la paret natural del terreny, i rematada a la part superior per una filera de carreus de pedra de mida irregular sense desbastar. Actualment l'interior de la bassa es troba impermeabilitzada per una lona. Per tal de salvar el desnivell del terreny, la bassa es troba excavada en un terreny esglaonat per feixes de pedra seca, quedant elevada pel que fa al conjunt d'horts que ha de regar. L'aigua es pren actualment mitjançant una manega. Tot i ser una font privada es beneficien del seu ús tots els propietaris dels horts de l'entorn.</p> | 08286-70 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Tot i que podria tractar-se d'una antiga font d'aigua, l'estructura actual podria tractar-se d'una obra executada a començaments del segle XX, executada en maó. Es tracta d'una font privada a la qual hi tenien dret els propietaris d'horts de la contrada. Al peu d'aquesta font, a tocar de riera hi havia els safareigs on les dones del poble baixaven a rentar la roba fins a la dècada del 1970 en que va arribar l'aigua a les cases. Dins del poble d'Espoia no hi havia safareigs públics.</p> | 41.5137100,1.6579500 | 388011 | 4596656 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69685-foto-08286-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69685-foto-08286-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69685-foto-08286-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest sector del torrent és conegut com el de la Font Vella, tot i que no s'ha pogut identificar cap indret amb aquest lloc. Uns metres a ponent, seguint el curs del torrent es trobaven els dos safareigs públics d'Espoia. Aquests safareigs estaven coberts per una teulada. Uns metres al nord, seguint el curs, es trobava el safareig de rentar la roba dels difunts, que rebia l'aigua que sobrava dels dos safareigs públics. Actualment tota la zona es troba molt emboscada i plena de vegetació , fent impossible observar l'existència de restes. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69688 | Bosc del Coll de Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-coll-de-mata | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Massa boscosa que creix sobre el Coll de Mata, ocupant bona part del sector de migdia del terme municipal. La serra del Coll de Mata s'esten en sentit Est-Oest, tancant la vall de Vilanova d'Espoia i la Serra per migdia i està formada per dit Coll, i pels turons de la Casa Blanca i del Felício. La seva alçada màxima és de 553 m i destaca el sector del Coll de Mata, que li dóna nom, entre les dues alçades màximes. El bosc que creix és un bosc principalment de pi blanc i un sotabosc d'arbust. L'escassa explotació del bosc les darreres dècades ha afavorit la presència d'espècies mediterrànies que conviuen amb el pi blanc com són l'alzina i el pi negre. L'abundància de pi blanc s'explica bàsicament per l'explotació intensiva que es va fer d'aquest bosc fins a la dècada de 1940-1950, associada a tasques d'explotació de la fusta: llenyataires, carbones, forns de calç, i a l'ocupació de la vinya en les zones de soley de la muntanya. Aquesta explotació intensiva del bosc, va ser la causa de la renovació constant de la vegetació, i del fet de no trobar arbres d'edat avançada. A partir de la dècada del 1950 els treballs relacionats amb el bosc es van anar abandonant i va ser la causa del creixement del sotabosc.</p> | 08286-73 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | 41.5111400,1.6737600 | 389326 | 4596350 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69688-foto-08286-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69688-foto-08286-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 69697 | Torrent del Manou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-manou | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Torrent que neix al prop de turó del Coll de Mata i recorre la vall de l'Espoia en sentit oest-est fins a desgüassar al riu d'Agost, als peus del Collet del Morei. El seu cabal depèn molt de l'estacionalitat. Rep pel camí les aigües ocasionals dels torrents estacionals de Mas d'en Ponç, de la Serra i de l'Oriol. Tots tres baixen del sector muntanyós que tanca a migdia la vall de l'Espoia i el terme, mentre que el torrent Manou discorre pel fons de la vall. Paisatgísticament el seu impacte és important, creant un fons de vall present amb una vegetació diferenciada dels camps de conreu veïns. L'abundància d'aigua determina l'existència d'un bosc de ribera al llarg del seu recorregut. Es tracta d'un bosc de ribera típic dels torrents, i del curs alt i mig dels rius. A les riberes on la disponibilitat hídrica és més abundant domina el vern (Alnus glutinosa), acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i un estrat arbustius amb saüc (Sambucus nigra) i sanginyol (Cornus sanguinea), la sarga (Salix eleagnos), etc.</p> | 08286-82 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El topònim Manou, possiblement estigui relacionat amb la propera casa del Mas del Manou, que domina aquest sector de la vall d'Espoia.</p> | 41.5188000,1.6634200 | 388476 | 4597214 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69697-foto-08286-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69697-foto-08286-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al seu tram just abans de la seva unió amb el torrent del Manou el curs del torrent ha desgastat considerablement la roca creant un gorg força profund al peu del turó d'Espoia, just abans d'arribar al Pont Nou d'Espoia. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 69698 | Torrent del mas d'en Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-mas-den-ponc | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | Es tracta d'un torrent molt perdut en els seus primer trams. La part baixa del torrent ha estat força desconfigurada. | <p>Torrent estacional que neix al turó de la urbanització de les Pinedes de Ca l'Armengol i baixa en direcció a llevant fins a la vall de l'Espoia. A 'alçada del nucli urbà de Vilanova de l'Espoia desgüassa en el torrent del Manou. Es tracta d'una torrentera que depen molt de la pluviometria anual, portant aigua nomès en ocasions de plujes abundants. La seva llera és molt estreta i la manca d'aigua permanent impideix una vegetació pròpia d'un bosc de ribera. Un cop a la vall, el torrent es troba canalitzat en alguns trams, al seu pas pels camps de conreu. Es tracta d'una canalització feta excavant el propi llit del torrent, però deixant-lo a la vista.</p> | 08286-83 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El nom de torrent de Mas d'en Ponç es degut a que neix en les proximitats de l'antic Mas d'en Ponç.</p> | 41.5156200,1.6475300 | 387145 | 4596881 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69698-foto-08286-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69698-foto-08286-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 69703 | Antic pont de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | Actualment el pont es troba en desús i totalment cobert per la vegetació. La seva alçada és lleugerament inferior a la del pont actual, que s'aixeca just a tocar del vell, fent que sigui un element molt difícil de veure. | <p>Antic pont de la carretera que antigament unia el poble de Vilanova d'Espoia amb el nucli de Capellades, salvant el desnivell ocasionat pel torrent del Manou. Es tracta d'una construcció aixecada en pedra picada de mida regular que forma un mur de paredat comú, amb pedres naturals sense picar, colocades en verd amb mescla de calç i grava. El pont conforma una gran arcada de mig punt que salva el desnivell del congost que crea el torrent del Manou, just al peu del turó s'aixeca en nucli de Vilanova d'Espoia. La seva amplada és d'uns 4 m. aprox. I la seva llargada és de 25 m. Als extrems de l'arcada l'estructura es reforça ambdues rafes atalussades, un per cada banda, adossades al mur. Per sobre del pont transcorria l'antiga carretera.</p> | 08286-88 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La construcció de l'antic pont d'Espoia es paral·lel a la construcció de la carretera de Vilanova d'Espoia a Capellades, que devia substituir el camí tradicional d'Espoia. L'objectiu de la construcció de la carretera i el pont tenia com a objtectiu facilitar el trànsit rodat, a diferència de l'antic que camí que nomès permetia el transport d'abast. La construcció de la carretera i el pont devia tenir lloc a finals del segle XIX o començaments del segle XX.</p> | 41.5157600,1.6589400 | 388097 | 4596882 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69703-foto-08286-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69703-foto-08286-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al fons de l'AMFI dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) es conserva una fotografia amb núm. de registre 00981, de data 1927, on es pot observar el pont antic de Vilanova d'Espoia i la carretera vella, abans de la construcció del pont i la carretera nova. (fitxa 129) | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69704 | Pont Nou de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Pont que salva el desnivell que crea el torrent del Manou, al peu del turó del nucli de Vilanova d'Espoia. Es tracta d'una construcció feta en mur de parament antic fet amb pedres irregulars bonyarrudes i sense picar-les gens, amb les juntes amples i plenes de morter. L'estructura del pont consisteix en una gran arcada de diafragma que salva el desnivell, reforçada al seu perímetre exterior per carreus de pedra rectangular ben tallats. Els murs laterals, a banda i banda de l'arcada es reforcen amb dues rafes, a banda i banda del mur, atalussades, adossades a la part exterior de la paret. La seva mida és de 25 m de llargada per 6 d'amplada. Com a element decoratiu la part superior del pont de pedra s'embelleix amb un mig bocell que recorre tota la llargada del pont per sota de la cornisa superior. Aquestes dues darreres estructures del pont són difícils d'apreciar per haver construït la moderna carretera i barana a sobre, que sobresurt per ambdós costats del pont.</p> | 08286-89 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest pont podria haver estat aixecat a la dècada del 1930, ja que el transport regular de viatgers entre Capellades i Vilanova d'Espoia té lloc des del 1953 per la línia de Magí Montferri. El pont nou substituïa l'antic pont d'Espoia, i s'aixecava a migdia de l'antic, a un metre escàs de distància, obligant a desplaçar el traçat de la carretera. L'asfaltat actual de la carretera va obligar a la construcció d'una plataforma d'asfalt i una barana que recauen sobre l'estructura del pont antic sobresortint uns metres a banda i a banda.</p> | 41.5157100,1.6589400 | 388097 | 4596876 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69704-foto-08286-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69704-foto-08286-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raque Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69717 | Festa Major d'Estiu de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | <p>La Festa Major de Vilanova d'Espoia es celebra el primer cap de setmana d'agost. Les celebracions es concentre entre el divendres a la tarda i el diumenge. El divendres a la tarda s'inauguren els actes culturals, que acostumen a centar-se en exposicions a l'edifici de la Societat Republicana Catalana. Es continua amb un sopar popular, un espectacle i ball. El dissabe s'organitzen torneigs esportius de futbol i basquet, d'adults i infantils. La jornada s'acaba amb un ball nocturn. El diumenge al matí s'organitza una missa solemne a la parròquia de Sant Salvador, seguida d'una ballada de gegants. A la tarda es celebreven competicions esportives. La festa Major de Vilanova d'Espoia s'organitza en una comissió popular dels veïns d'Espoia, amb el suport de l'Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | 08286-102 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Històricament es té constància de la celebració de les Festes Majors des del segle XIX, però és possible que els seus antecedents es puguin remuntar al XVIII. Tradicionalment es feien dos dies de festa on es combinaven actes religiosos amb actes lúdics, aquests últims es concentraven principalment a la tarda amb el ball. Les dificultats del transport feien que normalment els músics visquessin a la població durant els dies de la festa. A partir de les dècades de 1950 i 1960, coincidint amb el moment de més emigració cap a Capellades i altres poblacions, la Festa Major d'estiu es va convertir en un moment de retrobament dels veïns de Vilanova d'Espoia que, sovint durant aquells dies retornaven al poble. Des de la dècada del 1970 la Festa Major es organitzada per la Comissió de festes formada pels mateixos veïns de Vilanova d'Espoia. L'obertura de l'espai de la Plaça Nova va concentrar bona part de les activitats culturals en aquest indret, així com a l'espai d'exposicions de l'Edifici de la Societat Republicana Catalana. Des de 2003 es van afegir les ballades de la Colla de Geganters de Vilanova d'Espoia.</p> | 41.5157800,1.6530600 | 387607 | 4596892 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69717-foto-08286-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69717-foto-08286-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69717-foto-08286-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69718 | Festa Major d'Hivern de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVI-XXI | <p>Aquesta festivitat estava dedicada a Sant Antoni Abat (17 de gener). Antigament la festivitat es celebrava el dia 17. En l'actualitat es celebra el cap de setmana més proper al dia 17. Tradicionalment la festivitat consistia en una missa amb orquestra, al final de la qual es procedia a la benedicció dels animals a l'era davant de l'església. A continuació es feia una cercavila amb la música per tot el poble. La festa acostumava a anar acompanyada d'un ball, que s'havia fet la nit anterior si la festa s'esqueia en diumenge, o bé es feia la mateixa tarda de la jornada del 17. En l'actualitat la festivitat s'ha continuat mantenint. Els actes acostumats són una missa, seguida de la benedicció dels animals a la sortida, i a la tarda un ball a la seu de la SCR.</p> | 08286-103 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Els orígens del culte a la figura de Sant Antoni es remunten a Catalunya al segle XII. En avançar l'Edat Mitjana s'associa la figura de Sant Antoni com a protector de les bèsties de peu rodó. La protecció del bestiar era un element fonamental en la vida pagesa de la població per la importància que aquest tenia en l'economia familiar. A començament de l'edat moderna s'afiança la festivitat amb el costum de beneir als animals aquest dia.</p> | 41.5158500,1.6541800 | 387700 | 4596898 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 69743 | Camí de la Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-solana | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XIV-XXI | Actualment el camí es conserva en molt bon estat, conservant entre els 3 i 4 m d'amplada. | <p>Camí de terra d'uns 6 km de recorregut emprat antigament per anar de Vilanova d'Espoia a la Torre de Claramunt. Es tracta d'un camí que arrenca a la part superior de la carena del nucli de Vilanova d'Espoia, a tocar de l'església de Sant Salvador i baixa la carena per travessar el torren del Manou i continuar al peu de la Muntanya de Cal Vilaseca en direcció a llevant. Just abans d'arribar a Cal Llupià surt un brancal del camí en direcció nord-oest que mena a les cases de Cal Gramunt i Cal Vilaseca, així com als Plans de Cal Vilaseca. Un cop passat Cal Llupià, el camí creua el riu d'Agost i segueix en direcció al nord-est travessant els Plans de la Garsa i finalment a la Torre de Claramunt.</p> | 08286-110 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es tracta de l'antic camí que els habitants de Vilanova de l'Espoia i la Serra feien servir per desplaçar-se a la Torre de Claramunt. El seu orígen es podria remuntar als períodes medieval i modern. Era també el camí habitual per anar a les terres de conreu de la vall de l'Espoia, i degut al seu pas per la part de solei, era conegut com a camí de la Solana. Es tracta d'un camí d'abast i carruatges, que va ser substituït a començaments del segle XX per la construcció de la carretera BV-2135. Des d'aleshores compleix una funció de recorregut intern, permetent l'accés a les terres de conreu dels voltants.</p> | 41.5225700,1.6663600 | 388728 | 4597628 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69743-foto-08286-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69743-foto-08286-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69743-foto-08286-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69746 | Forn de calç Vell de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-vell-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XIX | <p>Restes d'un antic forn de calç que poden apreciar-se al costat SE del turó on s'assenta el nucli de Vilanova d'Espoia. Es tracta de les restes d'un antic forn semiexcavat, que actualment resta a la vista. Les restes constitueixen un rebaix còncau a la paret del turó, de 3,5 m. d'alçada que conserva el revestiment de calç, fruit de les successives cuites. A la part superior de les restes s'aprecien algunes fileres de pedra que podrien haver format part de la cúpula de tancament. Als peus de les restes també són apreciables algunes piles de pedruscall que semblen part de l'estructura caiguda del forn.</p> | 08286-113 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en un pou que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d'uns anys quan s'esgotaven els recursos de l'entorn el forn s'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 20), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d'Espoia. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s'havia d'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 el forn va estar en funcionament. Hores d'ara es desconeix quin era el sobrenom amb el que es coneixia aquest forn. Els darrers treballadors de la calç d'Espoia no han sapigut donar raó del seu funcionament, ja que el que es trobava en funcionament al segle XX era el veí forn nou. (fitxa 114). Aquesta dada fa pensar que es tracta d'una estructura molt antiga que podria ser datada al segle XIX, sent abandonant a començaments del segle XX, moment en el que es devia aixecar el forn nou que permetia la continuïtat en l'explotació de la pedrera.</p> | 41.5162000,1.6587200 | 388080 | 4596931 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69746-foto-08286-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69746-foto-08286-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A darrera del forn, en un nivell superior del terreny, es poden apreciar les parets verticals de la pedrera. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69747 | Forn de calç Nou/Forn de cal Pep de la Jana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-nouforn-de-cal-pep-de-la-jana | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | <p>Estructura circular aixecada en mur de paredat irregular i maó d'uns 4 metres d'alçada. A llevant del pou, arran de terra, s'obre la boca del forn, formada per una arcada de mig punt reforçada per carreus més ben tallats i disposats de manera ordenada formant la volta. El sector de la boca es troba protegit per una construcció rectangular amb coberta inclinada d'uralita. Aquest cobert estava destinat a protegir al calciner i a la fusta protecció de la intempèrie i es trobava obert a llevant. Quan el forn es va abandonar va ser tancat amb un mur de maó.</p> | 08286-114 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en un pou que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d'uns anys quan s'esgotaven els recursos de l'entorn el forn s'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 20), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d'Espoia. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s'havia d'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 estigueren en funcionament els diversos forns. Aquest forn va ser conegut amb el sobrenom de Cal Pep de la Jana, que era com es coneixia un dels treballadors del mateix. Va ser abandonat a finals de la dècada del 1950. Va ser omplert amb una darrera càrrega de pedra, tot i que no es va arribar a cremar mai.</p> | 41.5163300,1.6587300 | 388081 | 4596946 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69747-foto-08286-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69747-foto-08286-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69747-foto-08286-114-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El forn es troba actualment tancat i protegit per una planxa metàl·lica a la part superior. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69761 | Caseta Agrícola de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Caseta agrícola de planta quadrangular amb coberta inclinada. Situada al cap d'un camp plantat de cereal i oliveres. El material de construcció de l'edifici és la pedra sense desbastar, col·locada sense ordre i sense fer filades formant un mur de parament irregular. Les pedres s'han unit amb morter de calç, que és ben visible en algunes parts del mur. Les cantonades estan més treballades amb carreus quadrangulars i rectangulars disposats de manera més ordenada per tal de donar solidesa a l'edifici. En tant que obertures, compta amb una porta d'accés reforçada per una llinda superior de fusta d'una alçada de 1,70 m per una amplada de 1,30 m i un gruix de mur de 50 cm. L'orientació és a migdia.</p> | 08286-128 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. En el cas d'aquesta caseta no tenim cap element que permeti datar-la amb exactitud. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.</p> | 41.5171800,1.6613600 | 388302 | 4597037 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69761-foto-08286-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69761-foto-08286-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69761-foto-08286-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69810 | Estructura de Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-de-rec | <p>ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col. Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pàg. 202. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | La vegetació es troba molt crescuda als voltants. Això i la manca d'ús fomenten la degradació de l'estructura en alguns trams. | <p>Estructura de rec situada al peu d'un camp de conreu, prop de la casa de Cal Muntades, al peu del Clot de Ruc. Es tracta d'un rec soterrat de 0,70 m d'amplada per 3,20 m de llargada i 0,55 m d'alçada. El rec transcorre alguns trams soterrat i altres a la vista, aprofitant la baixada del terreny en sentit O-E. Les boques exteriors, als extrems del rec, es troben reforçades amb arcades de pedra formades per carreus rectangulars situades com dovelles. El sòl de l'estructura és la roca natural en alguns trams, mentre que en d'altres és argila.</p> | 08286-194 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Possiblement es tracta d'una estructura agrària construïda al segle XIX per aprofitar les aigües de l'entorn i regar les terres del Clot del Ruc.</p> | 41.5189600,1.6494300 | 387309 | 4597250 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69810-foto-08286-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69810-foto-08286-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69810-foto-08286-194-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta estructura queda recollida amb el núm 98, dins del llibre ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006: 202) | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69811 | Guixera d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XX | <p>Antiga guixera situada a llevant del turó on s'aixeca el nucli de Vilanova d'Espoia. La guixera s'estén en sentit E-O seguint un petit caminet que comunica els forn antic i el forn nou de calç d'Espoia i les primeres cases del carrer Nou. L'explotació del guix es fa a peu dret, seguint el pendent de la paret nord del camí, aprofitant el desnivell de terreny. La guixera s'estén al llarg d'uns 100 m i l'alçada del desnivell és d'uns 2,50 m, depenent del tram. Basat en el carbonat de càlcic, aquest element natural era extret en petits blocs i traslladat aprofitant el pendent fins a la boca dels forns aixecats al peu de turó. Actualment, les marques d'aquesta activitat industrial extractiva s'aprecien en un relleu irregular que forma talls verticals on encara s'aprecien les capes dels estrats geològics. Els darrers anys, el creixement de la vegetació a sobre dels i al peu del camí ha contribuït a camuflar l'erosió del paisatge.</p> | 08286-195 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Possiblement l'explotació del guix en aquests terrenys es remunta als segles de l'ocupació medieval del turó de Vilanova d'Espoia, aprofitant la calç per a la construcció. Amb tot, possiblement es tractava d'una explotació de caràcter artesanal i poc significativa. L'activitat d'extracció de guix i la fabricació de calç no comença a ser important fins al segle XIX, quan es començà a fer de manera industrial, per a vendre la calç a les adobaries d'Igualada. L'explotació de la pedra de guix està especialment lligat a l'existència dels dos forns de calç construïts al peu de turó, a pocs metres de la guixera. Són els forn vell (fitxa 113) i el forn conegut com Cal Pep de la Jana (fitxa 114).</p> | 41.5161500,1.6582100 | 388037 | 4596926 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69811-foto-08286-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69811-foto-08286-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69722 | Goigs de Sant Salvador d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XV-XXI | <p>El dia de la festivitat de Sant Salvador, a l'acabar la celebració religiosa acostumen a cantar-se els goigs del sant patró: GOIGS A LLAOR DEL MISTERI DE LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR JESÚS NOMENAT SANT SALVADOR. Titular de l'església de l'aldea Vilanova d'Espoia ENTRADA Per la transfiguració/Pel misteri d'un gran dia/Us lloem plens d'alegria/Jesucrist, nostre Senyor. La muntanya del Tabor/contemplà la meravella/en el cel florí una estrella/i ara és el nostre amor/que amb molt gran devoció/fa record d'aquell gran dia. De molts anys sou venerat/dia i nit a la capella/un tresor, una poncella; /Vós ací ens haveu parlat/en el cor, Sant Salvador, /sou el sol que reflugí/ Amarades de suors/contempleu les terres magres/però els fruits no són pas agres/sou Vós qui els doneu sabors/ Oh el pa que Déu ens do/ bon Jesús: l'Euaristia/ Terreretes, el mallol/ arreplecs de sembradura/ Oh Bon Déu, la vida és dura/ tant si plou com si fa sol: /si el pecat no ens engunia/ el conrau es fa millor Es vostra divina mà/ qui ens mena com un pare/amb l'amor que té la mare/que no ens pot abandonar: / bo i sentint fe i coratgia/ res del món no ens farà port/ Llibereu-nos del pecat/ de l'angoixa i de la pena/ puix, és dura la cadena/ que duu sempre el comdemnat:/ quin turment i melangia/ és sentir-se pecador/ Perquè Vos ens espereu/ ens deleix l'esglesiola/ mig tancada i tota sola/ en ser el camí. Vós ens, guaiteu/ a capvespre, al ser mig dia, /en tocar l'oracio. I clavat així a la creu/ no podreu pas abraçar-nos/ però sí, podreu parlar-nos/ oírem la vostra veu./ Vostra creu és llum i guia/ i Vós sou nostre pastor. Si guaitar el vol d'un ocell/ en el camp quin goig ens dóna/ canta prop, o un tret de fons, /a un sembrat de crespinell, /quin conçol al cel, un dia/ us veurem ple de claror/ Us lloem plens d'alegria/ Jesucrist, nostre Senyor/ TORNADA Per la transfiguració/ cel i terra s'enfloria: /amb els àngels nit i dia/ lloem Déu, el Salvador/</p> | 08286-107 | Vilanova d'Espoia (08789 Vilanova d'Espoia) | <p>L'origen dels goigs ve determinat per l'existència, des del segle XII, de cants litúrgics llatins destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Per tal de popularitzar aquests cants, es traduïren als diversos idiomes romànics al segle XIV. Els goigs més antics de Catalunya s'han recollit al segle XIV. Un dels més famosos i també més antics és la Ballada dels goigs de nostra dona, en català vulgar, que era cantat i ballat pels pelegrins de Montserrat i recollit al llibre Vermell. Des del segle XV es passà a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els sants i Jesucrist. I des del segle XVI s'imprimiren i divulgaren per les esglésies, santuaris i ermites arreu dels Països Catalans. Aquests goigs es canten a l'església parroquial de Sant Salvador d'Espoia el dia de la festivitat de Sant Salvador, tot i que aquests darrers anys el costum no s'ha seguit de manera habitual.</p> | 41.5159900,1.6539900 | 387685 | 4596914 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 69819 | Gegants de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>El gegant i la geganta de Vilanova d'Espoia són dues peces elaborades amb una estructura de fusta, un cos de cartró macerat i pintat, i vestits de roba. Els dos gegants de Vilanova d'Espoia representen l'esperit de les persones de la població al llarg del temps. El gegant és el Sr. Tonet de Cal Muntades, que va viure a la casa de Cal Muntades al segle XX i va ser un dels darrers barracaires de vinya. És per aquest motiu que l'element que du a la mà és una barraca de vinya en petit i una escarpa de picapedrer. És seu vestit és el de pagès, amb una gorra al cap, un camisa blava, una armilla de ratlles i una davantal usat per treballar la pedra. La geganta és la Sra. Victòria de Cal Cosme (casa de Vilanova d'Espoia), que representa la dóna de Vilanova d'Espoia. La Sra. Victòria va viure al poble al segle XX, va treballar a la fàbrica Cal Guasch de Capellades, i a més a més treballava al camp, a les vinyes, a l'hort i tenia cura de la família. És per aquest motiu que du a la mà una cistella amb els fruits de la terra, raïm i flors. Du els cabells recollits en un monyo com la majoria de les dones de l'època, va vestida amb una camisa blanca, faldilles i un davantal.</p> | 08286-203 | Vilanova d'Espoia (08789 Vilanova d'Espoia) | <p>Els gegants de Vilanova d'Espoia van ser construïts per iniciativa de la Colla Castellera de Vilanova d'Espoia l'any 2003. L'encarrec va ser realitzat pel taller de Dolors Sans de Vilafranca del Penedès. Acostumen a sortir en diverses trobades geganteres de Catalunya, i en la Festa Major d'estiu d'Espoia i La Torre de Claramunt.</p> | 41.5158000,1.6534700 | 387641 | 4596894 | 2003 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69819-foto-08286-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69819-foto-08286-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69819-foto-08286-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69861 | Dita popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-popular-0 | XIX-XXI | Aquesta dita és coneguda especialment per les persones de certa edat de Vilanova d'Espoia. | <p>Entre la gent dels pobles del voltant de la Torre de Claramunt hi havia una dita popular on era anomenat el poble de Vilanova d'Espoia. La dita deia: 'A cobrar a Espoia'. Aquesta dita també era formulada davant de la gent de Vilanova d'Espoia quan feien acte de presència o quan deien quin era el seu origen. La dita fa referència a aquells pagaments que són impossibles de cobrar, o bé quan algú reclamava uns diners i el seu interlocutor no se'ls volia donar.</p> | 08286-245 | Vilanova d'Espoia (08789 Vilanova d'Espoia) | <p>Es desconeix l'origen de la dita ni si està associada a cap història verídica o inventada, però podria tractar-se d'una dita relacionada amb algun succés ocorregut als vols del segle XIX, ja que cap dels veïns entrevistats que guarden memòria des de començaments del segle XX a través dels seus pares i avis, ha pogut donar cap referència.</p> | 41.5159900,1.6537500 | 387665 | 4596914 | 08286 | La Torre de Claramunt | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 69674 | L'Escola Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescola-vella | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres seguint la línia de cases del carrer Escola Vella, dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Es tracta d'un edifici amb el carener paral·lel a la façana principal, que es cobreix des del carener vers a la part posterior de l'edifici amb coberta inclinada i des del carener a la façana principal amb un terrat. Es tracta d'una construcció feta en maó, arrebossada i pintada en color blanc molt desgastat. Davant de l'edifici es crea un petit espai o placeta que trenca la línia de façanes del carrer. Compta amb planta baixa i primer pis, i s'accedeix mitjançant una porta allindada molt senzilla. A nivell de primer pis destaca un balcó protegit per una barana de ferro que protegeix tota la façana. Destaca l'existència d'un cos quadrangular en forma de torre que s'afegeix a l'extrem de llevant de la façana, que sobresurt un pis en alçada de l'edifici principal. S'obre amb dos finestrals acabats amb arc de mig punt, un a nivell de primer pis i un altre a nivell de segon pis.</p> | 08286-59 | Vilanova d'Espoia (C/Escola Vella, 9 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Sobre el primer pis del cos principal sobre surt un frontó on s'ha encastat una placa de ciment on es pot llegir: ESCUELA NACIONAL 1933. Aquest any va ser l'any de construcció de l'edifici, ja que fins a aquella data l'escola havia ocupat una sala de la casa de Cal Torrescasana, a tocar de l'esglesia. L'escola va funcionar com a tal fins a la dècada del 1960. Les aules es trobaven a la planta baixa i el pis superior era la vivenda del mestre.</p> | 41.5158800,1.6548600 | 387757 | 4596901 | 1923 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69674-foto-08286-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69674-foto-08286-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69674-foto-08286-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69676 | Edifici de la Societat Republicana Catalana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-societat-republicana-catalana | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres formant part de la línia de cases del carrer Major del nucli de Vilanova d'Espoia. Es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. El parament constructiu de l'edifici no es pot apreciar ja que aquest es troba arrebossat amb ciment pòrtland i pintat de color groc. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba encarada a migdia formant part de la línia del carrer. L'edifici s'obre a la planta baixa amb dues portes situades als dos extrems de la façana i amb una finestra rectangular al mig. A nivell de primer pis, un balcó continu protegit per una barana de ferro ocupa gran part de la façana. S'accedeix mitjançant dues portes balconeres protegides per persianes exteriors. Tot i que la disposició de les obertures és asimètrica, el conjunt presenta una gran unitat degut a la unitat d'elements ornamentals. Totes les obertures es troben decorades per un guardapols que sobresurt de la línia de façana i protegeix la part superior de les obertures. L'element presenta línies ondulades i finalitza als dos extrems amb una forma arrodonida. Destaca visualment del conjunt de la façana groga per trobar-se pintat en color rosat. La part superior de l'edifici s'acaba amb un frontó afegit que sobresurt de l'alçada general sobre una cornisa motllurada. Es tracta d'un frontó circular amb formes ondulades entre pilars als extrems. Una línia de maons ressegueix el perímetre exterior del frontó. La data 1930 i les lletres SCR fetes amb tesel·les ocupen l'interior de la forma circular. L'interior de l'edifici cnserva un petit escenari destinat a la reperesentació d'obres teatrals.</p> | 08286-61 | Vilanova d'Espoia (C/Major, 17 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest edifici havia estat una vivenda familiar del nucli de Vilanova d'Espoia. A la dècada del 1920 la casa va ser convertida en el local i centre de la Societat Republicana Catalana, que agrupava les esquerres del poble. La planta baixa va ser adequada com a sala de ball i el primer pis com a cafè. La façana també va ser ornamentada. En acabar la guerra l'edifici va ser confiscat pel règim franquista i es va convertir el seu del sindicat agrícola i convertit en economat. El període com a economat va ser molt breu. A la dècada del 1950 l'edifici va quedar abandonat caient la teulada i creixent els esbarzers a l'interior. A la dècada del 1970 l'edifici va ser recuperat per iniciativa popular amb el treballa voluntari dels veïns. La façana es va recuperar, la planta baixa va ser habilitada com a sala d'exposicions i el primer pis com a bar. En l'actualitat funciona com a bar els divendres, dissabtes i diumenges i es la seu de la Societat Recreativa i Cultural, conservant per tant les inicials. El centre es manté amb l'ajuda dels socis que col·laboren en el manteniment del bar. També s'obre com a sala d'exposicions per la Festa Major de Vilanova d'Espoia i com a seu d'activitats culturals del poble.</p> | 41.5159000,1.6532100 | 387619 | 4596905 | 1930 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69676-foto-08286-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69676-foto-08286-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69676-foto-08286-61-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69678 | Casa del C/Major, 21 (Vilanova d'Espoia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-cmajor-21-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres seguint la línia del carrer Major, dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de parament irregular, arrebossada amb ciment, actualment molt degradat i amb molts trossos caiguts. Les obertures s'han reforçat amb fileres de maons. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La façana principal es troba encarada al nord-oest, aprofitant un petit eixamplament del carrer que dóna lloc a la placeta del Pla de Bassot. L'edifici s'obre a la planta baixa amb un portal en un extrem de la façana format per fileres de maons que formen una arc escarsser, que recauen sobre un mur format per maons i parament irregular en lloc de brancals ben tallats. A l'altre extrem de la façana destaca un finestral rectangular acabat també amb un arc rebaixat- A nivell de primer i segon pis, les obertures inferiors es corresponen amb les de la planta baixa, creant un composició de façana força simètrica. A nivell de primer pis destaquen dos balcons protegits per baranes ferro. Com a excepció, una finestra rectangular al mig de la façana, a l'espai entre balcó i balcó. A nivell de segon pis, seguint la línia de les obertures s'obre dues finestres balconeres també protegides per baranes de ferro.</p> | 08286-63 | Vilanova d'Espoia (C/Major, 21 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>L'edifici va ser aixecat a finals del segle XIX o començaments del segle XX pel Sr. Domingo Pascol, que era un dels grans propietaris de terres d'Espoia. La casa antiga d'aquest propietari es trobava al davant i també rebia el nom de Cal Pascol (fitxa 60). En quedar antiga la vella casa va traslladar la seva residència a la nova casa, que també va rebre el nom de Cal Pascol. A la dècada del 1930 el propietari era el Sr. Modest Domingo, que treballava a l'Ajuntament. Aquest propietari va morir assassinat degut als conflictes de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i en honor seu tot el carrer va rebre el nom de Modest Domingo fins al 1976, en que va recuperar el nom de carrer Major. La família hi va viure fins el 1965, regentant l'estanc del poble, que es trobava a la planta baixa.</p> | 41.5157600,1.6535400 | 387647 | 4596889 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69678-foto-08286-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69678-foto-08286-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69678-foto-08286-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta casa era coneguda com Can Pascol, però actualment el nom de Can Pascol o Celler d'en Claudi s'ha donat a la casa del davant, que du el núm. 25 que era de mateix propietari (fitxa 60), per tal de mantenir la denominació que s'ha donat a l'IPA. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69675 | Can Pascol/Celler d'en Claudi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pascolceller-den-claudi | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres, seguint la línia d'edificis del carrer Major, dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de maposteria irregular que reforça alguna de les obertures del primer pis amb maó i del segon pis amb llindes de fusta. Compta amb planta baixa, primer pis i pis sota teulada. La façana principal es troba encarada a migdia, seguint la línia de façanes del carrer Major. S'obre amb un gran portal adovellat situat en un dels extrems de la façana i una segona porta allindada en l'altre extrem. Un sòcol de pedra recorre la part baixa de la façana. A nivell de primer les obertures de la planta baixa es corresponen amb finestres rectangulars. A nivell de segon pis es converteixen en dos grans obertures separades per un pilar central, una de les quals es troba tapiada. Tot fa pensar que es podria haver tractat d'una eixida. L'element més destacat de l'edifici és el gran porta adovellat, protegit per una porta de fusta de dues fulles. Al portal s'accedeix mitjançant dos esglaons de pedra. A tocar del portal, coincidint amb el començament de l'edifici del costat, s'aprecia la presència d'un ràfec que sobresurt i reforça l'estructura arquitectònica d'aquest edifici i el del costat.</p> | 08286-60 | Vilanova d'Espoia (C/Major, 25 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Cal Pascol és una de les cases més antigues que actualment es conserven dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Possiblement es tracti d'un edifici aixecat entre es segles XVII-XVIII, amb possibles modificacions al segle XIX. Es tracta d'una antiga casa destinada a vivenda almenys fins a començaments del segle XX. A la dècada del 1930 era propietat del Sr. Domingo Pascol, d'on prové el sobrenom de la casa. Es tractava d'un dels grans propietaris de terres d'Espoia que va fer aixecar la casa del davant a l'altre costat del carrer. (fitxa 63) Fins al 1931-32 allotjava una sala de ball a la Planta baixa (entrada pel portal adovellat) i un bar a la 1ª planta, on s'accedia per la porta petita que queda mig tapada per les plantes. Es tractava del cafè i sala de ball del partit de les dretes. A la dècada del 1940 la única filla del Sr. Domingo Pascol es va casar amb un vinyater de Puigdalba anomenat Claudi. A partir d'aquests moments s'utilitzà com a celler i passà a ser conegut com a Celler d'en Claudi..</p> | 41.5158600,1.6536300 | 387654 | 4596900 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69675-foto-08286-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69675-foto-08286-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69675-foto-08286-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raque Valdenebro Manrique | També és coneguda com Casa de Carrer Major, 9. Es tracta d'una numeració antiga, ja que el número actual de la casa és el 25. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69679 | Portal de cal Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-sabater | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XX | <p>Portal adovellat situat en un extrem de la façana principal de l'edifici del carrer Major, 30, dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Es tracta d'un portal creat per dovelles ben tallades i disposades formant un arc de mig punt, que descansen sobre carreus quadrangulars i rectangulars de mides ben proporcionades, que fan la funció de brancals laterals. Aquest portal podria trobar-se al seu lloc original i haver format part d'un edifici que posteriorment ha estat restaurat i rehabilitat com a vivenda. És per aquest motiu que el portal ha perdut la seva funció i ha esdevingut finestral. A tal fi, la part inferior del portal ha estat tapiada amb un mur de pedra i l'espai restant protegit per un enreixat i una finestra de dues fulles de fusta.</p> | 08286-64 | Vilanova d'Espoia (C/Major, 30 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Edifici aixecat a finals del segle XVIII o començaments del segle XIX. Era conegut popularment com Cal Sabater, per ser aquest l'alies del propietari fins a la dècada del 1980. Als anys 80 va ser restaurat. El portal adovellat va ser tapiat i convertit en finestra, obrint la porta principal de la casa a la façana posterior.</p> | 41.5158000,1.6538100 | 387669 | 4596893 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69679-foto-08286-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69679-foto-08286-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69679-foto-08286-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'accés actual a la casa es realitza mitjançant un portal allindat en l'altre extrem de la façana de la casa. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69677 | Edifici de l'Antic Forn del C/Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-lantic-forn-del-cmajor | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert amb teulada inclinada. Es tracta d'un edifici aixecat al carrer Major, aprofitant el carreró que baixa entre aquest últim i el carrer de Baix, dins del nucli de Vilanova d'Espoia. Aquest edifici s'ha construït en mur de parament irregular, amb la part baixa de les cantonades reforçades per carreus quadrangulars més ben tallats. La façana principal es troba encarada al nord, seguint la línia del carrer Major, i s'obre amb un portal rebaixat format per dovelles de gran mida disposades horitzontalment i carreus rectangulars formant brancals. La façana de ponent dóna actualment a la plaça Nova, i és accessible des del carreró que baixa del carrer Major a la Plaça Nova. En aquesta façana només s'ha obert una petita finestra quadrangular i una finestra balconera a nivell de primer pis. A l'extrem d'aquesta façana el mur de l'edifici s'arrodoneix i deixa intuir l'existència de l'antic forn de grans dimensions a l'interior.</p> | 08286-62 | Vilanova d'Espoia (C/Major, s/n -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Possiblement es tracti d'un edifici aixecat a l'entorn del segle XVIII-XIX, que va arribar com a vivenda a començaments del segle XX. En aquesta casa es trobava el forn del pa que coïa per tot el poble i que encara es pot percebre exteriorment a la façana de ponent. A la dècada del 1980 els propietaris van vendre la casa a l'Ajuntament que el va convertir en magatzem. No han quedat restes de l'antic forn.</p> | 41.5157600,1.6533000 | 387627 | 4596889 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69677-foto-08286-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69677-foto-08286-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69677-foto-08286-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69870 | Font de l'escola Torrescasana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lescola-torrescasana | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | <p>Font ubicada al pati de l'escola de primària Torrescasana, de Vilanova d'Espoia. La font és una reproducció de la salamandra del Parc Güell de Barcelona. Es tracta d'una estructura realitzada en ciment recoberta amb mosaics de colors disposats en trencadís. Consta d'una base de formes ondulades de 0,30 m d'alçada per 1,22 m d'amplada i 1,70 m de llargada. Aquesta base acull en un extrem una forma allargada que serveix de pica. Sobre aquesta base es situa una estructura quadrangular més petita de 0,20cm d'alçada per 0,70m d'amplada i 0,87 m de llargada. A l'extrem de ponent d'aquesta estructura, coincidint amb la pica el trencadís dibuixa un escut del municipi de la Torre de Claramunt sobre una base de color vermella feta també en trencadís, i un escut amb les barres catalanes i un motiu floral sobre una base de color blau feta en trencadís. Sobre aquesta estructura quadrangular es recolza la salamandra que roman amb la boca oberta sobre la pica. A l'interior de la boca acull el brollador metàl·lic pel qual raja l'aigua. Aquesta està regulada per un temporitzador situat al costat dret del camp de la salamandra.</p> | 08286-254 | Vilanova d'Espoia (Camí de Cal Muntades s/n Vilanova d'Espoia-08789 La Torre de Claramunt) | <p>La font va ser fruit de la iniciativa de l'associació de pares i mares de l'escola Torrescasana, arran de la celebració l'any 200 de l'any Gaudí. És volia rendre un homenatge a l'arquitecte modernista. La font es trobava a l'escola vella de Vilanova d'Espoia i va ser traslladada a l'escola actual l'any 2005, poc desprès de la seva inauguració. Actualment segueix funcionant com a font de l'escola.</p> | 41.5154600,1.6503500 | 387380 | 4596860 | 2000 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69870-foto-08286-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69870-foto-08286-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69870-foto-08286-254-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 105|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69748 | Forn de calç de la carretera d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-carretera-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | Durant les ventades de l'any 2009 va caure un arbre a la teulada del cobert, desprenent algun dels elements de dita coberta. L'accés a l'interior en l'actualitat és perillós. No s'ha tornar ha accedir des d'aquell any. | <p>Restes d'un antic forn de calç que pertanyia al mas Cal Manou de Poiosa. L'estructura del forn es troba protegida per un cobert de planta rectangular aixecat en maó, amb un gran portó de fusta a l'extrem de la façana nord, al peu de la carretera. El forn i un magatzem es troben a l'interior. S'observa la boca del forn precedida per un espai de magatzem, formada per un arc reforçat amb maó. La caixa del forn s'aixeca de forma circular al peu de la muntanya. S'aprecia l'arrebossat intern del parament. La part superior del forn roman oberta i sense cúpula. El seu diàmetre és de 1,80m i es troba protegida per una reixa.</p> | 08286-115 | Vilanova d'Espoia (Crta.BV-2135, pk.1,5 -Vilanova d'Espoia- 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. RIBA GABARRÓ (1988: 315). Fins a la dècada del 1960 estigueren en funcionament diversos forns, entre els quals, destaca el de la carretera d'Espoia, que pertanyia al mas Cal Manou de Poiosa</p> | 41.5161800,1.6644000 | 388554 | 4596922 | 08286 | La Torre de Claramunt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69748-foto-08286-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69748-foto-08286-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69748-foto-08286-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | A darrera del forn s'observen restes de l'antiga pedrera. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69661 | Cal Manou de Poiosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manou-de-poiosa | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XVIII-XX | <p>Masia formada per diversos cossos afegits, que s'aixeca al vessant de la muntanya de la Serra. El mas compta amb un cos principal de planta basilical format per dues crugies, una central més alta i una adossada al nord. Cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la que potser devia ser la façana principal, encarada a llevant, i amb teulada inclinada a nivell d'un pis més baix la crugia adossada al nord. Es tracta d'un cos de planta baixa primer, segon pis i golfes la crugia central i planta baixa, primer i segon pis ala lateral. La porta d'accés original la desconeixem. Destaca a façana de llevant la presència de tres balcons a nivell de segon pis, i d'una finestra geminada a nivell de golfes, sota l'aler de la teulada. L'accés a aquest cos es realitza actualment per la façana de ponent. Aquesta façana destaca per les seves formes arrodonides a les cantonades. A aquest cos principal s'adossa un segon cos al nord, de planta quadrangular i encarat a ponent, precedit un petit pati tancat per una reixa entre dos pilars coronats per elements decoratius. Aquest cos compta amb una façana principal policromada alternant el color ocre, amb el color blanc i el color granat. Aquesta façana està formada per una galeria oberta formada per arcades de mig punt fets amb maó, que recauen sobre columnes també de maó. El carcanyol entre arcada i arcada es decora amb un relleu triangulat que omple l'espai. A nivell de primer pis les arcades de la planta baixa es correspon amb una altra sèrie d'arcades similars que crea altra galeria oberta. El carcanyol d'aquest primer pis es decora amb un relleu que simula un capitell. La galeria del primer pis i el terrat del segon pis es protegeixen per una barana balustrada feta en guix. Al nord d'aquest cos s'afegeix una altre cos rectangular de planta baixa i primer pis, amb coberta inclinada que aprofita el desnivell del terreny. Aquesta cos sembla destinat a espai de treball. Al costat nord de la casa també s'adossen dos cossos de planta rectangular i coberta inclinada, també destinats a celler i espais agrícoles.</p> | 08286-46 | Vilanova d'Espoia (Mas Cal Manou de Poiosa s/n - Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es conserva documentació relacionada amb la casa del Manou de la Poiosa des del 1650. El nom de Manou podria tenir relació amb el veí mas del Manou Vell, situat a la part alta del Coll de Mata, en terme de Mediona. Aquest mas sembla presidir la partida de la Poiosa, d'on rebria el sobrenom de Manou de la Poiosa. El mas s'ha mantingut en mans de la mateixa família des del segle XVII, moment en el qual apareixen dites referències documentals abans esmentades. El cognom familiar ha anat canviant en funció dels casaments de diverses pubilles. Originalment han estat els cognoms Piqué, Guitart, i actualment Busquets. Arquitectònicament el mas s'ha anat ampliat a mida que creixien les necessitats de la família propietària. El nucli original podria ser el cos de planta rectangular. Aquest podria ser una construcció del segle XIX aixecat a sobre de les estructures del vell mas. A finals del segle XX o començaments del segle XX s'hauria afegit a migdia el cos central amb arcades, i posteriorment els cossos laterals, que serien destinats a funcions agrícoles. En l'actualitat el mas acull diversos habitatges de la família.</p> | 41.5154700,1.6637600 | 388499 | 4596844 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69661-foto-08286-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69661-foto-08286-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69661-foto-08286-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A la casa es conserva un petit celler amb botes, fruit de les activitats relacionades amb la vinya, així com una màquina de premsar raïm. En un dels murs de la casa, al costat de llevant, es conserva un carreu amb un escut esculpit. Per la posició es troba, al mur d'una escala exterior auxiliar, i pel tipus de pedra calcària, cal pensar que es tracta d'un carreu reaprofitat. El motiu esculpit es troba molt erosionat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml