Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68831 | Sant Marçal de Terrassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal-de-terrassola | A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 202-204. A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 67 - 69. FIERRO,J. : DOMINGO, R,(1989) 'Evolución histórica y desarrollo arquitectónico de la iglesia de Sant Marçal de Terrassola, Torrelavit', dins González, A., López Mullor, A. (dirs.), Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII). I. La intervenció arquitectònica, II. La recerca arqueològica. Barcelona, 5 7 d'octubre de 1989, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Quaderns Científics i Tècnics, 3. Barcelona, 1991, pàgs. 115-123. FIERRO,J. : DOMINGO, R: Terrassola i Lavit. Sant Marçal de Terrassola. L'excavació arqueològica', dins Catalunya Romànica XIX. El Penedès. L'Anoia, Barcelona, 1992, pàg. 204. Lacuesta, R.; Fierro, J.; Vila, R., 'Església de Sant Marçal de Terrassola. Torrelavit', dins Memòria 1985-1989, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Barcelona, 1990, pàgs. 83-92. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 252 - 262. MORET, Anna; VILANOVA, Oriol (2009): 'Les rutes de Mir Geribert. 8 itineraris pel romànic de l'Alt Penedès.' Edicions i Propostes Culturals Andana. Vilafranca del Penedès, p. 156 - 159. | XI | Refeta en la restauració de 1957-73. Obres de restauració dels anys 1985-86. L'any 1957, a càrrec de la Diputació de Barcelona, es van treure el campanar i la sagristia i es va refer la façana actual d'entrada entre d'altres millores. Però no és fins a la intervenció de 1985-86 que el temple queda en perfecte estat de conservació. | Església de nau rectangular, amb tres absis semicirculars formant una capçalera trevolada i un cimbori vuitavat al centre del creuer. Els tres absis semicirculars tenen les mateixes dimensions, estan oberts amb arcs presbiterials i ornats exteriorment amb arcuacions cegues i dues lesenes cadascun. Les lesenes van fins a un petit sòcol que envolta els absis i hi ha tres arcuacions cegues entre lesena i lesena, en total nou a cada absis. El central té tres finestres de doble esqueixada i els laterals una cadascun, també de doble esqueixada. A la façana de ponent, refeta en la restauració de 1957-73, hi ha el portal d'entrada, de mig punt amb una imposta. Una orla sobresortida volta l'arc, i les dovelles estan molt ben polides i encaixades; damunt seu hi ha una finestra allargada de volta de mig punt amb una orla semicircular i imposta. A l'aresta de la façana de migdia hi ha un contrafort. La nau és coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, reforçada per dos arcs torals, el del creuer de mig punt i el del mig de la nau apuntat, i recolza sobre unes columnes de factura molt sòlida, amb impostes en les de l'arc apuntat. Els absis són coberts amb volta de quart d'esfera. La cúpula del cimbori és semiesfèrica, de base quadrada i de grans dimensions, aguantada pels arcs dels absis (el central i els laterals) i el de la nau. Té quatre trompes a partir de les quals els carreus estan disposats uniformement fins al punt final de la semiesfera. El cimbori té tots els costats d'idèntiques dimensions. A la paret de migdia hi ha una finestra rodona. La coberta de la nau té dues vessants, la del cimbori en té vuit i en els absis és cònica, totes amb teula àrab. Les dues façanes laterals, sud i nord, presenten decoració d'arcuacions cegues llombardes de les mateixes dimensions que les de l'absis; aquestes arcuacions presenten una lesena central al mur nord, mentre que en el mur sud apareixen seguides i tenen una tipologia molt especial, ja que són formades per plafons semicirculars refets del pla de façana. A la paret de migdia hi ha dues finestres de doble esqueixada i una porta més petita que la del mur de ponent, i a la paret nord hi ha una finestra de doble esqueixada on també es troba un portal de mig punt, de petites dimensions. L'aparell constructiu de l'edifici és de carreus de pedra tallats amb uniformitat en tot el conjunt, excepte a la base, que és de pedra basta. L'edifici presenta alguns elements que el singularitzen, atorgant-li un interès especial: en primer lloc, la presència de les dues portes secundàries situades a les façanes nord i sud, que es corresponen força bé amb les portes accessòries que apareixen a les esglésies monàstiques medievals i que plantegen, per a alguns estudiosos, un possible caràcter monàstic de l'església de Terrassola. Així, i seguint aquesta hipòtesi, seria l'únic element conservat d'un conjunt monàstic desaparegut, si és que s'arribà a completar el projecte en el qual es concebí l'església. Tanmateix, a la façana sud cal destacar la singularitat formal del seu fris d'arcuacions, molt diferent del que és més habitual en aquest tipus decoratiu. També és un element singular en la composició del mateix edifici, en la qual la situació dels absis i de la façana nord segueix les fórmules habituals del seu tipus. És difícil donar una motivació a aquesta singularitat, potser justificada per la presència d'edificis annexos. | 08287-1 | Plaça Pau Vidal, Terrassola | L'indret que ocupa l'església de Sant Marçal de Terrassola ja estava habitat, com a mínim, des del segle IV aC. Després de ser abandonada durant el Baix Imperi, l'emplaçament es tornà a poblar al segle X. Damunt d'una església anterior, entre els anys i 1043 i 1053, Guislabert, bisbe de Barcelona, consagrà l'actual església de Sant Marçal a petició del matrimoni format per Silveri Borrell i Ermessenda. Deuen ser d'aquesta època o de la capella anterior les tombes antropomorfes actualment tapades que hi ha dintre del recinte del temple i que aparegueren durant les obres de restauració dels anys 1985-86. Al començament del segle XIII, l'església de Sant Marçal depenia del monestir italià de Sant Martino dell'Isola Gallinaria, a l'igual que el proper priorat de Sant Pere de Riudebitlles. El 1209, Nicolau, abat de l'esmentat monestir, nomenà síndic Bernat de Blancafort, monjo i diaca d'aquell cenobi. L'any següent hi hagué una concòrdia entre Pere, bisbe de Barcelona, i Bernat de Blancafort, perquè aquest darrer no volia observar sobre la institució de l'església de Sant Marçal la cura d'ànimes i l'entredit. La dependència del cenobi italià durà fins que es va fer una permuta de propietats amb el monestir de Montserrat l'any 1428, que canviava Sant Marçal per terres italianes. Es creu que aquesta església tingué una funció monacal, com ho corrobora l'existència de les portes laterals, i cal suposar que la façana meridional connectava amb el possible claustre, la de tramuntana amb el fossar i la de ponent estava reservada als fidels. Amb tot, fins al segle XV no hi ha cap document que parli de la seva funció com a cenobi. L'església s'utilitzà també com a magatzem de gra, com ho demostra la troballa, en les últimes excavacions, de set sitges tallades al terreny natural. Aquestes es trobaren distribuïdes per la nau sense cap ordre. Possiblement aquest factor indica una diacronia en la construcció, fent-se a mesura que calia augmentar la capacitat d'emmagatzematge. Les sitges eren de forma ovoïdal, força irregulars, amb el diàmetre més gran prop de la base, que presentava una lleugera concavitat. El brocal estava fet amb pedres treballades en arc de cercle, i la tapadora era monolítica, amb una perforació central. Aquests dipòsits van estar en ús fins l'any 1780, ja que se sap per la documentació que el bisbe, amb motiu d'una visita pastoral, va sol·licitar al rector que proporcionés un altre lloc per guardar el blat, ja que no era decent que el tingués dins l'església. Al segle XIV es va substituir la volta de canó per una altra lleugerament apuntada. Al segle XVIII es van fer algunes actuacions a l'església, a fi de com sanejar la volta, posar nova teulada, construir un campanar rectangular damunt de la nau i fer el contrafort de la façana sud. Al començament del segle XX s'adossà la sagristia a sota del campanar. En la restauració que es va fer a partir de l'any 1957, a càrrec de la Diputació de Barcelona, es van treure el campanar i la sagristia i es va refer la façana actual d'entrada entre d'altres millores. Però no és fins a la intervenció de 1985-86 que el temple queda en perfecte estat de conservació. Es pot considerar un dels millors exemplars del romànic català que ha arribat fins als nostres dies. | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68831-foto-08287-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68831-foto-08287-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68831-foto-08287-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 85|92|94|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 68832 | Sant Marçal de Terrassola (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal-de-terrassola-jaciment | A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 202-204. A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 67 - 69 Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. JAVIER FIERRO MACIA , RAMÓN DOMINGO MUSTARÓS (1989): Evolucion histórica y desarrollo arquitectónico de la Iglesia de Sant Marçal de Terrassola ( Torrelavit). Quadrens Científics i Tècnics, 3. SIMPOSI Actuacions en el patrimoni medieval i modern ( segle X al XVIII) | IV aC - XX | Restauració 1957, 1971 i excavació fonaments 1985 dutes a terme per Diputació de Barcelona . | Jaciment arqueològic situat sota l'actual església de Sant Marçal de Terrassola, excavat durant els any 1985-86 (veure apartat 'Història') | 08287-2 | Plaça Pau Vidal, Terrassola | Durant els anys 1985-86 l'església de Sant Marçal de Terrassola fou objecte d'una restauració total i una reorganització de l'entorn dutes a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, segons el projecte de l'arquitecte Rafael Vila Rodríguez. Aquesta actuació va ser precedida d'una recerca documental, portada a terme per les senyores Anna Castellano i Maria José Sureda. L'excavació arqueològica prèvia abastà la totalitat de la superfície interior del temple i els rebliments que hi havia sota les teulades; a més es van fer dos sondeigs extramurs de l'absis major. Les recerques dutes a terme permeteren identificar deu fases diferents d'ocupació. Així, les restes més antigues conegudes al solar de Sant Marçal corresponen a una habitació d'època ibèrica, situada al bell mig de l'àrea ocupada pel temple actual, amb una cronologia que abasta des de mitjan segle IV a la darreria del segle II aC. L'ocupació del capcer de Terrassola a l'època de l'Alt Imperi Romà també és documentada per la presència d'alguns materials ceràmics. Si bé no coneixem cap estructura arquitectònica d'aquell moment, es pot suposar que hi havia una vil·la romana als voltants del lloc on avui hi ha l'església. Després de l'abandó de l'explotació agrícola romana, de la qual tan sols podem intuir que funcionava durant els segles II i III dC, no tenim més dades sobre l'ocupació del promontori fins al segle X, la qual cosa no vol dir que deixés d'utilitzar-se en aquesta darrera data. És d'aquell moment una necròpoli d'inhumació, amb vuit sepultures antropomorfes d'adults i dues d'el·líptiques d'infants, coetànies a les anteriors, retallades en part als rebliments de l'època ibèrica i en part al terreny natural. Les tombes es trobaven concentrades a la meitat sud de la nau i, en més quantitat, a ponent. La presència d'aquesta sagrera pot indicar l'existència d'un edifici religiós anterior a l'actual, desconegut fins ara, que caldria situar fora de l'àrea afectada per l'excavació arqueològica, segurament cap al sud-oest. Els rebaixos de nivell realitzats anteriorment al voltant del temple fan que sigui impossible confirmar aquesta hipòtesi. Només es coneixen íntegrament tres tombes d'adults, ja que dues estaven tallades pels fonaments del temple i la resta estaven parcialment arrasades per remocions posteriors. L'absència d'aixovar i d'elements de cultura material als rebliments de les tombes fa difícil la datació absoluta de la necròpoli, però la tipologia i la datació 'ante quem' proporcionada pel fet que algunes sepultures van ser tallades per la cimentació del temple permeten establir-ne la datació prop del final del segle IX i sobretot al llarg del segle X. Finalment, a les acaballes del segle XI o començament del XII es va construir l'edifici que sense grans canvia ha arribat fins avui. | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68832-foto-08287-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68832-foto-08287-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68832-foto-08287-2-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|85|94|98|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 68833 | Santa Maria de Lavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-lavit | <p>A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 40; 205-208. A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 69 - 71. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 263 - 275. MIRÓ I ROSINACH, Josep (1981): 'Troballes de grafits medievals a Catalunya'. DIPLOMATARI, any II, núm. 6. Barcelona, p. 43-44. MORET, Anna; VILANOVA, Oriol (2009): 'Les rutes de Mir Geribert. 8 itineraris pel romànic de l'Alt Penedès.' Edicions i Propostes Culturals Andana. Vilafranca del Penedès, p. 97 - 98.</p> | XI | <p>Església de planta rectangular d'una sola nau i coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant, rematada a llevant per un absis semicircular precedit d'un arc presbiterial, cobert igualment amb teulada de teula àrab. La porta d'entrada al temple es troba a la façana sud, conservada també de l'edifici original romànic; és d'arc de mig punt, emfasitzada per una arquivolta en degradació i emmarcada per un guardapols motllurat. Aquest guardapols enllaça amb les impostes dels arcs i extradossa les dovelles de l'arquivolta. A la porta d'entrada a l'església, en el coixí esquerre de l'arquivolta exterior i sobre la línia d'imposta, ocupant tot el camp de la dovella, hi ha un grafit en forma de trident que per la seva composició recorda el de l'església de Sant Martí Sadevesa (fitxa 5). Es tracta d'un trident disposat verticalment, amb els tres braços amb la mateixa alçada; en la línia de confluència dels brancals i a cada costat del trident hi ha dues creus de braços iguals. La branca central té l'acabament en forma de creu. A l'igual que el grafit de Sant Martí Sadevesa, el de Santa Maria de Lavit potser té relació amb el dogma de la Trinitat, a partir de l'època de les prèdiques de Sant Atanasi davant de temples d'observança ariana, durant l'Antiguitat Tardana, en una expressió de religiositat popular conservada fins a l'època romànica (J. Miró i Rosinach, 1981). També és factible considerar aquest grafit com una marca de picapedrer. Un estudi de J. A. Ferrer (1975) fet a partir d'algunes mostres conservades en terres gallegues identifica formes forcades a la seu d'Orense i a la catedral de Santiago de Compostel·la, entre d'altres. També se'n poden trobar alguns exemples a la catedral de Roda d'Isàvena o a la de Tarragona, tots ells semblants, encara que disposats de forma diferent (horitzontal, a dreta o esquerra, o vertical, amunt o avall). En tots els exemples esmentats, a diferència del de l'església de Lavit, mai no apareix el signe cruciforme; però aquest detall no pot fer oblidar la coincidència de les marques en les dues esglésies del terme de Torrelavit relativament pròximes. L'aparell d'aquesta façana és de carreus a penes escairats, disposats en filades uniformes i regulars. És molt més regular en la formació del portal, de carreus de pedra sorrenca, i palesa formes ja avançades de la tecnologia constructiva del romànic. L'interior del temple està reformat modernament, si bé conserva l'estructura arquitectònica que al segle XVIII va fer mossèn Antoni Alzina (1736-1776), consistent principalment en el sobrealçat de l'església, que permet observar el primitiu campanar romànic d'espadanya de dos ulls. L'ampliació de la part de l'absis, on s'ubica actualment l'altar major, dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu, es va fer després de la guerra Civil (1936-1939) . A l'enrajolat actual del terra hi ha una marca corresponent al perímetre del mur original de l'església romànica. Cal destacar també, al mur nord, la capella actualment dedicada a Sant Joan Baptista, que conserva, a la volta, la policromia original del segle XVIII, de l'època del sobrealçament del temple.</p> | 08287-3 | Carrer Molí, 56, Lavit | <p>L'església de Santa Maria de Lavit va néixer estretament vinculada al castell de Lavit, del qual era la capella. El castell de Lavit apareix esmentat l'any 956 en la venda d'un alou feta per Aigone i la seva muller Anlo a Gilmon, dit Ènnyec. El castell fou en els seus orígens de la nissaga de Mir Geribert, el qual l'any 1041 hi presidí un judici en cort sobirana. En morir Mir Geribert el 1060, el castell passà a la seva descendència. Els Santmartí posseïren l'alta jurisdicció del terme fins almenys Guillem V de Santmartí, ja que en el seu testament de 1180 només s'esmenta els béns que té al castell de Lavit. Això sembla indicar que ja no tenia el domini directe del castell. Al mateix temps degué actuar dins el terme una nissaga de castlans. Guillem de la Granada en el seu testament del 1198, en el qual signà com a marmessor Ramon de Lavit, deixà el castell de Lavit a la seva neboda Saurina. Al començament del segle XIV el castell fou adquirit per Eimeric de Bellvei, i poc després, l'any 1365, fou comprat per Joan d'Olzinelles, fill d'un conseller reial. Tot seguit, l'any 1372 el rei va cobrar la jurisdicció del lloc i el castell esdevingué patrimoni reial. Aquesta situació es prolongà per poc temps. L'any 1380, Jaume Desfar, conseller reial, va comprar al rei la jurisdicció. Aquesta família la retingué fins al 1405, data en què va vendre el castell a l'orde de l'Hospital. Aquest orde va concedir un privilegi municipal al lloc de Lavit i va posseir drets sobre el castell fins almenys el 1809. Tanmateix, consta que al segle XVIII l'alta jurisdicció de Lavit era de la corona. És molt probable que la primitiva església del castell fos consagrada, doncs, per Guislabert, vescomte i bisbe de Barcelona, entre el 1035 i el 1062. Sigui com sigui, a mitjan segle XI el temple estava en construcció. L'any 1030 Ermengarda, mare del magnat de la frontera Mir Geribert, deixà un conjunt de béns que tenia a Lavit per tal que es pogués fer la dedicació de Santa Maria de Lavit. També el 1048 el levita Bonfill, marit de Bonadona, llegà dos mancusos a l'obra de Santa Maria. Es coneixen diversos clergues que regiren aquesta església: Guillem Bernat (1134), Berenguer (1148), o Berenguer de Badalona, que l'any 1170, juntament amb el prevere Ramon, establiren un mas prop de Santa Maria de Lavit. L'església del castell es degué abandonar al segle XIII i se'n construí una de nova, també romànica, damunt les antigues dependències del castell del segle XI. Això es pot deduir de les excavacions que s'han realitzat al subsòl de l'església, ja que hi ha aparegut diversos murs durant les obres de reforma del temple.</p> | 41.4467100,1.7298600 | 393903 | 4589127 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68833-foto-08287-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68833-foto-08287-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68833-foto-08287-3-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Oriol Vilanova | El recinte actual on s'ubica aquest bé patrimonial forma part del BCIN R-I-51-5746. Aquest BCIN atorga protecció legal a les restes de l'antic castell de Lavit (veure camp 'Història'). Les minses restes que queden l'aquesta construcció defensiva no permeten conèixer el perímetre exacte del que va ser el castell. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||
| 68834 | Santa Maria de Lavit (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-lavit-jaciment | <p>A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 40; 205-208. ALBERTO LOPEZ , ALVAR CAIXAL I XAVIER FIERRO (1997) : Cronologia i Difusió d'un grup de ceràmiques medievals trobades a les comarques de Barcelona ( segles VII-XIV). Quaderns Científics i Tècnics, 9 Ceràmiques medievals catalana . El monument, document. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 69 - 71. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> | XI-XIX | Aquest jaciment està colgat sota l'emplaçament de l'actual església de Santa Maria de Lavit. | <p>Jaciment arqueològic ubicat al subsòl de l'interior de l'església de Santa Maria de Lavit, excavat l'any 1989 (veure apartat 'Història'). Les estructures arqueològiques localitzades es troben tapades per l'actual paviment de l'església. Excavació sota la direcció de R.Martí. Els materials ceràmics van ser estudiats per H. Kirchner i procedien dels rebliments d'una serie de sitges . L'estudi tipològic de l'edifici permet datar el temple de mitjans s.XIII</p> | 08287-4 | Carrer Molí, 56, Lavit. | <p>Unes obres de reforma a l'església de Santa Maria de Lavit l'any 1989 posaren al descobert diverses estructures arqueològiques. Fou la primera intervenció arqueològica que es realitzava a l'interior del temple. Exteriorment, l'església ja mostrava restes d'una antiga construcció, sobrealçada més tard, atribuïdes al segle XII. La intervenció arqueològica va posar al descobert restes semi destruïdes anteriors a la construcció de l'església i de les fases evolutives de l'edifici. El nucli de Lavit és format per unes poques construccions que es reparteixen la totalitat de la superfície útil del turó on s'assenta; un indret on se sap que hi havia un 'castrum' i possiblement una església des del moment de la conquesta comtal, al segle X, sense que s'hagin conservat restes aparents d'aquestes construccions. El castell de Lavit apareix esmentat l'any 956 en la venda d'un alou feta per Aigone i la seva muller Anlo a Gilmon, dit Ènnyec. El castell fou en els seus orígens de la nissaga de Mir Geribert. En morir aquest el 1060, el castell passà a la seva descendència. Els Santmartí posseïren l'alta jurisdicció del terme fins almenys Guillem V de Santmartí, doncs en el seu testament de 1180 només s'esmenta els béns que té al castell de Lavit. Al mateix temps degué actuar dins el terme una nissaga de castlans. Guillem de la Granada en el seu testament del 1198 deixà el castell de Lavit a la seva neboda Saurina. A principis del segle XIV el castell fou adquirit per Eimeric de Bellveí, i l'any 1365 fou comprat per Joan d'Olzinelles, fill d'un conseller reial. L'any 1372 el rei va cobrar la jurisdicció del lloc i el castell esdevingué patrimoni reial. El 1380 Jaume Desfar, conseller reial, va comprar al rei la jurisdicció. Aquesta família la retingué fins al 1405, quan la va vendre a l'orde de l'Hospital. Aquest concedí un privilegi municipal al lloc de Lavit i posseí drets sobre el castell fins el 1809. Al segle XVIII l'alta jurisdicció era de la Corona. A la zona excavada, als segles X-XIII hi havia un àmbit obert a l'interior de la fortificació on es detectà la presència de l'antic cementiri i graners. Una tomba excavada a la roca i altres restes humanes són anteriors als enterraments en taüts de fusta que hi havia a l'interior de la nau; la trinxera de fonamentació de l'església del segle XIII destruí tres sitges. El jaciment presenta una concentració inusual de sitges: a les vuit que es trobaren a l'excavació de l'església cal afegir-ne dues més a l'edifici de la rectoria, no excavades. En aquest moment les sitges foren amortitzades. Quant als materials, l'estudi arqueològic es centrà en les restes recuperades dels reompliments de les sitges, corresponents a un abocador de deixalles diverses (s. XI-XII): alguns elements de ceràmica ibèrica i romana, poc significatius. Ceràmica grisa monocroma (vaixella domèstica). Fauna: restes de porc, mul o cavall, vaca, conill, ovella, corb, gallina. També s'han localitzat restes humanes, fet que fa pensar en el desmantellament del cementiri primitiu del segle XI.- Llavors de blat, civada, pèsols, males herbes. A la sitja nº6, un peu circular de premsa, amb unes dimensions d'1 m de diàmetre per 4 cm de gruix, amb un forat central i un canaló circumdant, amb senyals de reparació amb peces de ferro. Altres materials localitzats en l'àrea d'excavació són: obra (teula, maons, pedra tallada, etc.), vidre de factura moderna (molt esmicolat), 2 monedes d'època moderna (1650 i 1714) i una de contemporània (1810); correlacionables amb diversos canvis de paviments de l'església. L'agrupació de fortificacions, habitatges, magatzems, església i cementiri mostren una configuració que reprodueixen les sagreres feudals del segle XI. La nova església de Lavit del segle XIII no deu haver alterat l'estructura del conjunt del 'castrum' i formava part del perímetre de la fortificació, clos amb cases i murs. Després de la remodelació de l'edifici, les restes arqueològiques foren tapades i cobertes per l'actual paviment.</p> | 41.4467100,1.7298600 | 393903 | 4589127 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68834-foto-08287-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68834-foto-08287-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68834-foto-08287-4-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Oriol Vilanova | El recinte actual on s'ubica aquest bé patrimonial forma part del BCIN R-I-51-5746. Aquest BCIN atorga protecció legal a les restes de l'antic castell de Lavit (veure camp 'Història'). Les minses restes que queden l'aquesta construcció defensiva no permeten conèixer el perímetre exacte del que va ser el castell. | 81|83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||
| 68835 | Sant Martí Sadevesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-sadevesa | A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 204-205. A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 16. CRUAÑES I OLIVER, Esteve (1980): 'Esglésies romàniques del Penedès'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 61-62. LLORAC I SANTIS, Salvador (1984): 'El Penedès durant el període romànic'. Sant Sadurní d'Anoia, p. 70. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 276 - 280. MIRÓ I ROSINACH, Josep (1981): 'Troballes de grafits medievals a Catalunya'. DIPLOMATARI, any II, núm. 6. Barcelona, p. 43-44. MORET, Anna; VILANOVA, Oriol (2009): 'Les rutes de Mir Geribert. 8 itineraris pel romànic de l'Alt Penedès.' Edicions i Propostes Culturals Andana. Vilafranca del Penedès, p. 97 - 98. | XII | Obres de restauració l'any 1983. | Església d'una sola nau amb teulada a doble vessant de teula àrab i embigat de fusta, rematada a llevant amb un absis poligonal, del qual únicament la meitat de ponent de la nau correspon a l'obra original, mentre que tot el sector de llevant correspon al procés de reforma que es portà a terme l'any 1762, tal i com es pot llegir a la dovella central de la porta d'accés a l'edifici, situada a la façana de ponent, rematada per una espadanya de dos ulls, i una finestra d'una sola esqueixada. Una inscripció recorda que l'edifici fou restaurat l'any 1983. La porta original d'entrada al temple es troba a la façana sud, en arc de mig punt i emfasitzada per una arquivolta, i una finestra paredada de doble esqueixada. A l'interior del temple cal destacar la volta de l'absis, reformada en guix l'any 1597 en estil gòtic, així com la capella lateral de la part de l'evangeli, d'arc de mig punt i recoberta també en guix, amb coberta d'arc de mig punt d'estil barroc, fruit de les reformes realitzades al segle XVIII. Es conserva també una pica baptismal de pedra, situada al mur sud. Les seves dimensions són 21 cm d'alçada x 28 cm de diàmetre intern. La pica està decorada amb franges verticals tallades en baix relleu que recorren la superfície externa des de la boca fins a la base. L'aparell de les parts originals és de reble, amb blocs de pedra toscos i carreus ben tallats a les cantoneres i en la formació de les finestres i la porta. | 08287-5 | Nucli de Sant Martí Sadevesa | L'església de Sant Martí Sadevesa apareix documentada per primera vegada l'any 1149, en una donació que Bernat fa al monestir de Sant Llorenç del Munt d'unes propietats situades prop de l'església de Sant Martí. De nou l'any 1193 es llegaren al monestir de Sant Llorenç del Munt diverses propietats situades al sector de l'església. En aquest darrer document s'esmenta l'existència d'un fossar a la capella de Sant Martí. Els anys 1203 i 1210 es torna a documentar el temple en unes definicions i vendes que fan els Penyafel. L'any 1413 l'església consta com a sufragània de Sant Marçal de Terrassola. L'edifici fou restaurat l'any 1597 al sector del sostre de l'absis, i posteriorment també al segle XVIII, perdent gran part del seu aspecte primitiu. L'aspecte actual és fruit de la restauració que es va portar a terme l'any 1983. | 41.4318900,1.6920600 | 390720 | 4587528 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68835-foto-08287-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68835-foto-08287-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68835-foto-08287-5-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Al muntant dret de l'arc exterior de la porta de l'església, oberta a migdia, es conserva un grafit que ocupa tot el camp d'una de les dovelles. Aquest grafit té forma de forca o trident, disposat en sentit vertical i amb els tres braços de la mateixa alçada. A cada costat de la línia de trifurcació hi ha inscrites dues creus de braços iguals i una tercera creu sembla encapçalar el braç central. J. Miró i Rosinach (veure bibliografia) ja feu una descripció i un estudi simbòlic, tot partint de la forma del trident del món clàssic i de la transformació i l'adaptació, per part dels primers cristians, en una representació de la Trinitat. Sant Atanasi, gran lluitador de l'arianisme, impulsà entre els fidels orientals la necessitat de marcar les esglésies trinitàries amb aquestes formes forcades. El primer concili de Nicea (325) establí el dogma que el Fill és de la mateixa substància que el Pare; més tard el concili de Constantinoble, l'any 381, proclamà la divinitat de l'Esperit Sant. Miró i Rosinach dedueix que aquesta marca de l'església de Sant Martí, de factura tosca i esquemàtica, és deguda a la pietat popular, tal i com s'esdevenia en època paleocristiana. Sense descartar aquesta opció, també es pot considerar que aquesta figura sigui la marca d'un picapedrer (Llorac, 1984). Tant la fàbrica de l'edifici com el treball en incisió amb què ha estat fet el grafit i la similitud amb d'altres exemplars de factura medieval fan que hom s'inclini per una datació entre els segles XII i XIII. | 92|93|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 68836 | Ca la Constància | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-constancia | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 65. | Aquest edifici està molt transformat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. La façana de l'immoble presenta una composició asimètrica de les obertures de la planta baixa, doncs hi ha dues portes d'accés a l'immoble i una finestra, totes coronades per un arc carpanell molt rebaixat. La finestra, enreixada, es situa al sector esquerre de la façana, mentre que al centre hi ha una porta ample, antigament destinada a les tartanes, amb porta de fusta de doble batent, i a la dreta la porta d'entrada per a les persones, més estreta. Totes les obertures presenten un marc de color rosa apagat, que contrasta amb la superfície blanca de la façana. A la part baixa de la façana hi ha un sòcol de pedra, modern. A nivell de primer pis hi ha una llarga balconada amb barana de ferro, molt transformada modernament, mentre que a la dreta hi ha la porta d'accés, coronada per un arc deprimit còncau. | 08287-6 | Carrer Major, 34, Terrassola | L'edifici de ca la Constància havia acollit, antigament, un cafè, un cinema i una sala de ball. | 41.4471900,1.7271000 | 393673 | 4589183 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68836-foto-08287-6-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 68837 | Ca la Júlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-julia | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 41. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa i pis i coronat per una teulada plana amb balconada i frontis amb decoració geomètrica. A la part posterior, aquest immoble té pati. La façana presenta una disposició simètrica de les obertures, totes elles emmarcades amb un marc ondulant de color gris a la part superior, que contrasta amb el color blanc de la superfície de la façana. La planta baixa està centrada per la porta d'accés a l'immoble, amb una finestra amb reixa de ferro a cada costat i sòcol de ciment a la part baixa. La porta d'entrada a l'edifici és de fusta a doble batent amb decoracions ondulades. Al primer pis hi ha tres finestres, disposades simètricament sobre de les obertures del pis inferior. Totes tres surten a un balcó amb barana recta de ferro. Entre el primer pis i el coronament hi ha una línia de cornisa horitzontal motllurada. El coronament està composat a partir d'un pinyó central disposat a dos nivells; la base presenta una obertura ovalada, i la part superior està composada per un bloc amb quatre espadanyes estretes. A cada costat d'aquest pinyó hi ha barana recta de ferro, i els extrems són rematats per dos cossos quadrats emmarcats en la motllura. | 08287-7 | Carrer Major, 1, Terrassola | 41.4470600,1.7273200 | 393691 | 4589168 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68837-foto-08287-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68837-foto-08287-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 68845 | Rellotge de Cal Pau Veí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-cal-pau-vei | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | XX | En algunes zones del rellotge ha saltat la capa de pintura. | Rellotge de sol de forma quadrada pintat sobre l'arrebossat de la façana principal de l'immoble situat al carrer Bonavista, 14, de Terrassola, anomenat 'Cal Pau Veí', orientat al sud-sudest. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. El marc de la figura quadrada és de color beix, mentre que el rellotge pròpiament dit està representat dins d'una circumferència situada dins del marc quadrat. Aquesta circumferència presenta un marc també de color beix, on es llegeixen les xifres horàries del rellotge, d'esquerra a dreta: 'V-VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV', i al seu interior el fons és de color blanc. A la part inferior hi ha pintades unes línies de color marró fosc, disposades quasi radialment des de les xifres horàries envers una petita circumferència situada a la part superior del fons del rellotge, que representa un sol, amb el marc del mateix color marró fosc que les línies que surten dels números, les quals marquen també les mitges hores, i el fons és del color beix dels marcs del rellotge. Al centre d'aquesta circumferència hi ha clavat el gnòmon del rellotge. | 08287-15 | Carrer Bonavista, 14. Terrassola | Aquest rellotge va ser construït a principis del segle XX, època en què la casa de Cal Pau Veí era l'ajuntament de Terrassola. | 41.4474900,1.7262700 | 393604 | 4589218 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68845-foto-08287-15-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 68848 | Goigs del gloriós apòstol Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-apostol-sant-pau | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 332. | Himne religiós en lloança de Sant Pau, venerat a l'església de Sant Marçal de Terrassola. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'siáu nostre amparo i guía, / sant Pau, apóstol sagrat.' .'Puig que en alta gerarquía / sóu dignament exâltat / TORNADA. Quant vos a Damasco foreu / a cristiáns a conquistar, / per lo camí encontrareu / al qui'ns té tots de salvar: / vehent vostra valentía / del caball vos ha llensat; / TORNADA. Al instant que vos caiguereu, / sens vista vareu quedar, / i sens ella coneguereu / la llum que'us venia a dar: / Senyor, ¿qué voleu que fassa? / al punt li havéu demanat; / TORNADA. A Ananías lo Senyor / comunicá sa intenció, / manant-li os fes sabedor / seríau vas de elecció: / Y si bé li contradía, / sempre mes vos ha honorat / TORNADA. Sens tardar, la alegre nova / lo sant deixeble vos porta, / i la vista vos renova / quedant la gent tota absorta: / Alabant allí ab porfía / a Deu que'us ha tant amat; / TORNADA. Predicant ab gran fervor, / vareu a Roma arribar, / en quan lloc lo emperador / lo cap vos maná llevar: / Y dels sals doná aquell dia, / tres fonts ne han resultat; / TORNADA. A Jesús vau invocar / sent ja lo cap separat, / per ahont restá molt clar / ser en lo cel col·locat: / Y puig aquí en vos confia, / sempre havéu remediat; / TORNADA. Puig contra tot mal d'espalma / sóu singular advocat; TORNADA.' | 08287-18 | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | El títol original dels goigs és: 'Goigs del gloriós apòstol Sant Pau que es venera en la parròquia de Sant Marcial de Torrelavit' | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 68849 | Creu de la plaça Pau Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-placa-pau-vidal | Creu ornamental de tipologia llatina, feta a partir de la unió de tres làmines de ferro forjat per al pal i tres per a la faixa. La creu està reforçada als angles per quatre làmines més, torçades, i els extrems estan rematats en punta. La creu té unes dimensions de 130 cm x 93 cm x 4,5 cm, i està clavada sobre un pedestal modern de forma troncocònica, fet de conglomerat de pedretes i formigó, les dimensions del qual són de 158 cm x 47 cm. | 08287-19 | Plaça Pau Vidal, Terrassola. | 41.4477700,1.7267200 | 393642 | 4589248 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68849-foto-08287-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68849-foto-08287-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 68855 | La planta de julivert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-planta-de-julivert | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 328. | XX | Llegenda segons la qual dos collidors de raïm de les terres de Lleida es van presentar a Torrelavit al primer terç del segle XX per treballar com a jornalers durant la verema, i coneixedors que el propietari de la hisenda a la qual havien estat contractats posseïa una gran quantitat d'unces d'or, una nit abans d'acabar la feina van pujar a la seva cambra quan dormia, i entre tots dos el van matar. L'enterraren en una pineda que hi havia prop de la casa i, per dissimular la tomba, varen sembrar al seu damunt llavors de julivert. El fet no es va arribar a descobrir i els dos malvats, cada cop que es trobaven per les terres lleidatanes, no deixaven de comentar el seu crim, tot penedint-se'n, però aviat intentaven oblidar-se'n dient: 'Mala cosa és un ja està fet, però...que vagi creixent el julivert damunt la tomba'. | 08287-25 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 68856 | Tresor de Can Soler de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-de-can-soler-de-secabecs | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 327-328. | Llegenda segons la qual una freda vetllada d'hivern, mentre estaven reunits al voltant de la llar de la masia de can Soler de Secabecs un gran nombre de treballadors, va sentir-se dalt de la xemeneia una veu profunda i estranya que deia: 'que baixo? Que baixo?' La sorpresa i la por va apoderar-se de tots els reunits; la veuota no parava de repetir la pregunta; els més atrevits van mirar la xemeneia amunt i no van veure res, però la veu no parava de repetir la pregunta. Com que no sabien quin determini prendre i creien que bé eren prou per a resoldre el que pogués passar, van decidir dir al desconegut que, bé, podia baixar. Donat el permís, caigué al moment un gros tió de fusta, que de poc no hi mancà com no va caure dins la perola del sopar que es coïa. La sorpresa dels reunits fou gran i seguidament cregueren que devia tractar-se d'una broma jugada potser per algun company absent. L'amo prengué el tió i desdenyosament el tirà en un racó de la cambra, i continuà la conversa. Però tan bon punt havia mig passat la por, quan es repetí la pregunta: 'que baixo? Que baixo?'. Passada ja la por i coneixent el resultat de la resposta, no va dubtar a dir al desconegut que ja podia baixar i altra vegada caigué un tió de nou que, com l'anterior, fou llençat a un racó de la llar. El cas es repetí tres vegades més, o sia, que van caure cincs tions, que tots foren llençats al mateix racó. Mes quan foren tots cinc reunits, prengueren vida i moviment fins al punt d'ajuntar-se i convertir-se en un home petitó i rabassut, que tot dirigint-se a l'amo li manà amb un to imperiós que el seguís. No cal dir que la por va ésser gran, però davant del seu to el propietari de la hisenda no pogué negar-se a seguir-lo. El desconegut el feu passar al davant i el menà cap al celler; allà li assenyalà un lloc i amb el mateix to li digué: 'Cava aquí' 'Jo no, cava tu', respongué el propietari. 'No; has de cavar tu' 'Jo no, cava tu'. Els manaments i rèpliques foren repetits nombroses vegades, ja que l'amo es resistia a cavar; però per fi accedí i va cavar a terra en el lloc on el desconegut li indicava. Aviat aparegué als ulls del Soler de Secabecs un grandiós tresor. El desconegut li manà que el recollís ben curosament i que el donés íntegrament a una captaire que l'endemà mateix passaria a demanar almoina; que si ho feia així, la major fortuna sempre el protegiria, però que si mancava una sola moneda en la caritat que havia de fer-ne, la més terrible desgràcia cauria al seu damunt. El desconegut desaparegué. L'amo de la casa recollí el tresor, que entregà a la captaire que es presentà l'endemà a pidolar i, tal com va predir l'home fet de cinc tions de fusta, sempre més ha brillat damunt la família la major ventura. | 08287-26 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||||
| 68857 | La plana dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-plana-dels-cavallers | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 327-328. | Llegenda segons la qual a l'antiga quadra de l'Aguilera, que havia pertangut al territori de Terrassola del Penedès i ara és del Pla del Penedès, durant el període medieval, quan era habitada per un important cavaller i la seva família, la filla d'aquest una nit va ser raptada. La seva família passà molts neguits buscant-la per tot arreu, i a la fi, en una de les planes prop del casal senyorial, va aparèixer el raptor, el qual es donà a conèixer al pare de la gentil donzella. Aleshores els dos cavallers pactaren i el pare va donar el seu consentiment perquè es casessin, i des d'aquell moment l'indret on va tenir lloc el pacte és conegut com la plana dels Cavallers. | 08287-27 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||||
| 68860 | Dites populars de Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-populars-de-torrelavit | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 330-331. | Conjunt de dites populars referents a Torrelavit o als seus habitants: - Els de Sant Sadurní si volien beure bon vi, no tenien més remei que anar a Lavit i si volien assaborir un bon plat a la cassola, a Terrassola.' - A Terrassola, hi existia una torre sola que era habitada per una dona sola. - A Lavit la fam els treu del llit. - A Terrassa mala raça, a Sabadell mala pell, a Sant Quintí les noies maques, a sant Pere no ho són tant, a Terrassola són gitanes i Lavit la flor del camp. (Com a contrapartida, els habitants de Terrassola deien el mateix amb una variant: 'A Terrassola són gitanes, però a Lavit s'hi van tornant') - A Terrassola es caguen a la cassola i a Lavit es pixen al llit. - A Terrassola, borrissols. | 08287-30 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 68861 | Els Dansots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dansots | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 329. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca - Museu del Vi. Vilafranca del Penedès, p. 90. | Aquest costum ha desaparegut. | Antigament, a Terrassola i Lavit, de les festes de carnaval en deien 'dansots'. El carnestoltes o parella de palla es vestia de robes estrafolàries que s'havia confeccionat lluny del poble i se l'anava a buscar amb un carro endiumenjat, al so de les gralles, que era seguit per un bon nombre de gent del poble. Arribats al local on es feia el ball, començava la festa. La comparsa es feia dimarts a la nit, i recorria els carrers en diferents disfresses i tot seguit del seguici. | 08287-31 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 68862 | Aplec de Sant Abdó i Sant Senén | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-abdo-i-sant-senen | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 329. | Aquest costum ha desaparegut. | Antic costum segons el qual el dia 30 de juliol es celebrava un aplec en honor als antics patrons dels pagesos, Sant Abdó i Sant Senén, també coneguts per Sant Nin i Sant Non, al lloc de la Creu de Lavit, on es reunien els feligresos de les esglésies de Lavit i del Pla, que hi anaven en processó portant cada una la seva creu processional; aleshores tots plegats cantaven els goigs als sants màrtirs esmentats, i els demanaven que els preservessin de les pedregades d'estiu. Després de la cerimònia religiosa tenia lloc un àpat tradicional que consistia en pa amassat en blat de la darrera collita i ceba de les hortes dels dos llocs, que gaudia de molta anomenada a la contornada. | 08287-32 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Sant Nin i Sant Non eren tinguts com a patrons tant de l'església de Lavit com la del Pla, on en aquesta última encara són venerats com a patrons, mentre que a la de Lavit des de fa anys s'ha perdut l'advocació i ara no és coneguda pràcticament de ningú. | 119 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 68863 | Processó de la Mare de Déu de les Neus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-la-mare-de-deu-de-les-neus | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 330. | Aquest costum ha desaparegut. | Antic costum religiós en el qual el dia de la Mare de Déu de les Neus (5 d'agost), les noies de Terrassola treien la imatge que es venerava a l'església parroquial i feien una processó per les vinyes del voltant del poble. Totes anaven vestides de blanc i col·locaven a les mans de la imatge el raïm més gros que havien trobat i en tornar-la al temple cantaven els goigs en honor seu, implorant-li que durant la verema no fes mal temps. | 08287-33 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 68864 | Pregàries a Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pregaries-a-sant-domenec | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 330. | Aquest costum ha desaparegut. | Antic costum religiós pel qual els paperaires, tant de Lavit com de Terrassola, anaven per Sant Domènec, patró de l'aigua, a una capelleta que hi havia a la vora del Riudebitlles, dins el terme de la veïna vila de Sant Pere de Riudebitlles, i de la qual encara en queden restes, per a demanar al sant que el riu portés prou cabal per als recs a fi de fer moure les rodes dels molins paperers. A l'entorn de la capella es feia una gran festa consistent en ball i molta gresca. | 08287-34 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 68865 | Costum per a curar la febre alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-per-a-curar-la-febre-alta | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca - Museu del Vi. Vilafranca del Penedès, p. 129. | Aquest costum no es practica actualment. | Segons el folklorista Pere Sadurní (veure 'Bibliografia'), a Torrelavit hi havia un antic costum segons el qual calia vessar sobre el cap d'un malalt amb molta febre, la sang d'un colomí que acabaven de matar. | 08287-35 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 68867 | Mas d'en Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-tort | XIX | estat de conservació molt ruïnós | Conjunt arquitectònic format per tres edificis, dos dels quals estan adossats i un estat de conservació molt ruïnós. Entre ambdues construccions hi ha una distància aproximada de 32 metres. Tots els edificis presenten una planta rectangular amb teulades a dues aigües i els careners paral·lels a la façana, així com diversos annexos arquitectònics posteriors per a ús agrícola. L'estat ruïnós dels edificis adossats, ubicats a la banda oest fa difícil la seva descripció; tot i així enumerem els elements conservats més destacats. Els murs, en la seva part inferior, estan fets amb pedres i còdols de riu units amb morter de calç i sorra, amb algun reforç de maó. La part superior presenta un parament de maó arrebossat. En general crida l'atenció l'heterogeneïtat de paraments i materials emprats en la seva construcció. Gran part dels arcs, tant en finestres com en portes, sóc escarsers, la majoria d'ells tapiats. El sostre presenta embigat de fusta i la part més nova conserva una armadura de fusta de cinc nusos. La resta del sostre està enrunat. Aquest mateix espai allotja el que semblen dos dipòsits circulars de grans dimensions i un contrafort fet de maons, elements tots ells contemporanis. La façana sud presenta dos arcs adovellats tapiats amb còdols i terra. L'edifici més oriental, en més bon estat de conservació, presenta una façana amb aparell original de maons i refaccions posteriors de totxo. S'observa una planta baixa i un primer pis, amb obertures organitzades regularment. Destaca la conservació de l'espai de la cuina, amb embigat al sostre, llar de foc, cuina econòmica pel que fa a l'estructura, però sense les peces de metall i pis recobert de rajola de terra cuita amb incisions. | 08287-37 | Finca del Mas d'en Tort | 41.4365900,1.6973500 | 391170 | 4588043 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68867-foto-08287-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68867-foto-08287-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 68869 | Can Fàbregues de Sant Martí / Les cases de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabregues-de-sant-marti-les-cases-de-baix | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 294-295. | XIV | Les cases que integren aquest conjunt han patit reformes importants en al seva estructura arquitectònica original. | Masia d'origen baix-medieval amb annexos més moderns, molt modificada al llarg del temps. L'edifici principal és de planta quadrada, amb planta baixa i pis, i coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, tot plegat tancat per un petit baluard. La façana principal és de composició molt senzilla, destacant, però, el portal d'entrada, d'arc de mig punt amb grans carreus de pedra, i a sobre, a l'alçada del primer pis, una antiga finestra de pedra del segle XVII, reconvertida en balcó, amb trencaaigües, d'estil renaixentista. A la banda esquerra de la façana hi ha també una finestra amb marc de pedra, amb ampit i festejadors a l'interior. Al vestíbul de l'immoble es conserven dues arcades d'arc de mig punt fetes amb carreus de pedra i una porta adovellada amb arcada també de mig punt i arestes aixamfranades, possiblement originària del segle XV. Al saló principal, situat al primer pis, es conserven tres portals estucats, dos d'ells amb arc conopial, possiblement del segle XVII. | 08287-39 | Veïnat de Sant Martí Sadevesa | Aquest conjunt arquitectònic s'originà a partir de la masia de Can Fàbregues de Sant Martí Sadevesa, abans Can Soler de Secabecs, esmentada per primer cop al segle XIV, quan pertanyia a Bertran del Bosc. Després passà a mans de la família Ferrer, llinatge esmentat als fogatges de 1497, 1515 i 1553. Al segle XVII era dels Soler de Secabecs, del terme de Torrelles de Foix, i al segle XX, per vincles familiars, passa a l'actual llinatge, originari de Tortosa. | 41.4315400,1.6924700 | 390754 | 4587489 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68869-foto-08287-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68869-foto-08287-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68869-foto-08287-39-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 68871 | Font del Cargol / Vessants de Puig Cúgul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargol-vessants-de-puig-cugul | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Àrea agrícola, bàsicament oliveres i vinya, també hi ha terrenys erms. El substrat muntanyós és de conglomerats terciaris. La font del cargol està emplaçada al NE del Puig, a tocar del bosc. Les troballes superficials d'indústria lítica es dispersen en dues zones de cara al nord d'aquesta elevació: 1. És el punt de la Font del Cargol i els seus voltants: indústria lítica, sobre sílex, del període neolític - eneolític (laminetes, geomètrics). 2. A tota la vessant nord/nord-est del Puig Cúgul i enmig de la zona conreada apareixen restes lítiques de sílex: ascles tipus Llevallois, fragments i ascles sense retocar, etc. | 08287-41 | Cara nord de Puig Cúgul | L'Antoni Freixes, component del 'Grup Arrels' de Sant Pere de Riudebitlles, localitzà en aquest indret, amb motiu d'unes esplanacions agrícoles -de data imprecisa -, un possible fons de cabana (taca de cendres i un fragment de ceràmica a mà indeterminat). | 41.4440900,1.7119600 | 392403 | 4588858 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68871-foto-08287-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68871-foto-08287-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68871-foto-08287-41-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Els arqueòlegs responsables de realitzar l'inventari del Patrimoni arqueològic van considerar les restes lítiques del primer punt com a fruit d'una aportació secundària, per la dinàmica de vessant. En el cim del Puig està documentat un important taller lític del mateix període.La segona àrea la van atribuir al període del Paleolític Mitjà, un taller lític superficial. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 68872 | Capella de Sant Martí Sadevesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-marti-sadevesa | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 204-205. | El jaciment es troba colgat sota uns terrenys enjardinats | Aquest jaciment es troba sota l'àrea enjardinada de Can Parellada de Sant Martí Sadevesa. | 08287-42 | Sant Martí Sadevesa | L'any 1988, l'arqueòloga Mª Rosa Senabre va rebre la notícia oral de l'aparició d'unes tombes amb lloses al costat de l'església de Sant Martí Sadevesa quan es feren unes obres d'acondicionament del jardí i la construcció d'una piscina. La referència oral parlava de la troballa d'una enterraments amb tomba de llosa i inhumat al costat de l'església quan es feren unes obres. No fou possible saber de quantes tombes es tractava i tampoc es pogué valorar la destrucció del jaciment. | 41.4319800,1.6919800 | 390714 | 4587538 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68872-foto-08287-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68872-foto-08287-42-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 68873 | Can Paco Font - La Sesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paco-font-la-sesta | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Àrea de creixement urbà amb presència de diverses naus industrials, amb terrenys agrícoles residuals, bàsicament vinya i conreus d'horta, situada a l'entrada a l'entrada de Torrelavit. No s'observen materials arqueològics en superfície. | 08287-43 | Partida de Ca l'Espardanyer, nucli urbà | El jaciment és esmentat per Pere Giró en els seus quaderns de camp, l'any 1952, com a restes d'una vil·la romana, per la presència de materials de materials constructius, com tègules, fragments de paviment, etc. | 41.4419000,1.7295900 | 393872 | 4588593 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68873-foto-08287-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68873-foto-08287-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68873-foto-08287-43-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, la localització exacta del jaciment és desconeguda. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 68874 | Torrent Xic - Can Torrent Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-xic-can-torrent-xic | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Àrea agrícola de conreu de vinya, situada entre el Torrent Xic, a 150 m a l'est, i el Torrent Gran, a uns 100 m a l'oest. No es localitzen restes arqueològiques en superfície. | 08287-44 | Plana del Torrent Xic | L'estació arqueològica fou localitzada per Pere Giró i Romeu l'any 1950, a partir de la troballa de materials arqueològics en superfície, pels marges del camí que porta a les vinyes conreades: fragments de tègula, de dolia, d'àmfora romana i blocs de granit. A més, en les seves notes de camp, Romeu assenyala la localització, a partir d'informació del propietari del terreny, d'unes sepultures romanes quan aquest feia treballs amb el tractor. El terreny fou aplanat a principis dels anys '70, rebaixant una petita elevació on es localitzaren els materials. D'aleshores ençà, els treballs per a condicionar els camps de conreu no han parat. Aquesta és segurament la causa de l'actual manca de troballes en superfície. | 41.4282200,1.7074900 | 392003 | 4587101 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68874-foto-08287-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68874-foto-08287-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68874-foto-08287-44-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, a tall de conclusió es tractaria d'un assentament agrícola d'època romana (vil·la o pagus), sense poder precisar el tipus, l'extensió ni la cronologia, per manca de dades. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 68875 | Puig Celoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-celoni | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Petita zona boscosa ocupada per una petita clapa de bosc de pi blanc i matollar, ubicada dalt del Puig Celoni, un turó envoltat de terrenys agrícoles, principalment vinya i olivera. L'espessa vegetació de l'indret impedeix la observació de materials arqueològics en superfície. | 08287-45 | Puig Celoni | La notícia original de les troballes arqueològiques en aquest sector provenen de Pere Giró, quan l'any 1961 cita la presència de sepultures romanes en tègula i fragments de molí de granet. Aquesta informació no s'ha ampliat, i en cap moment s'ha arribat a precisar el lloc exacte on es localitzaren les restes. | 41.4303200,1.6840800 | 390051 | 4587364 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68875-foto-08287-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68875-foto-08287-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68875-foto-08287-45-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, no és estrany que en aquest sector s'emplacin les estructures funeràries d'una necròpolis romana, ja que la seva situació topogràfica elevada el fa idoni per a tal funcionalitat, sobretot si es té en compte que contrasta positivament amb el patró d'ubicació d'altres necròpolis de la mateixa cronologia arreu del Penedès: l'espai funerari s'emplaçava en llocs elevats (especialment petits turons), mentre les vil·les acostumen a ocupar la plana més propera. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 68876 | Camí vell de Sant Pere de Riudebitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-pere-de-riudebitlles | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Zona de terreny erm situada a la vora de l'antic camí que unia el nucli de Sant Martí Sadevesa amb Sant Pere de Riudebitlles. L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni Cultural no ha pogut localitzar les estructures visibles esmentades a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (veure camp 'Història'). | 08287-46 | Les Cases de Baix - partida dels Ametllers | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, aquest jaciment està format per dues estructures visibles, parcialment conservades a una alçada de 2-2,5 m respecte del camí, sobre el marge esquerre partint de Sant Martí Sadevesa, i serien: - Una sitja de fons còncau excavada en les margues, amb les parets molt alterades, amb un diàmetre màxim conservat de 1,60 m i una alçada màxima d'entre 1,40 i 1,50 m. No conserva reompliment ni la seva part superior. - Un mur (?), format per blocs de pedra irregulars (+/- 20 x 20 cm) lligats amb morter de calç i sorra. Tindria una llargada de 1,75 m, 80 cm d'alçada màxima i 90/100 cm d'amplada. Entre l'aparell constructiu hi ha un fragment de molí de granet, reaprofitat. L'única referència pel que fa als materials prové d'una entrevista que van mantenir els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya a Vilafranca del Penedès amb el senyor Fàbregues en data 25-3-1990: restes ceràmiques (de cronologia incerta -medieval o ibèrica?-, de les quals es va poder reconstruir un vas sencer) i fauna, conjunt que formava part del reompliment de la sitja, que fou buidada cap als anys '60 per un antic estiuejant de Sant Martí Sadevesa. | 41.4328800,1.6950100 | 390968 | 4587634 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68876-foto-08287-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68876-foto-08287-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68876-foto-08287-46-3.jpg | Inexistent | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | No hi ha dades sistemàtiques que permetin determinar una cronologia fiable per a les dues estructures que conformen aquest jaciment arqueològic, per bé que segurament estan relacionades. | 85|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 68877 | Forns de Sant Martí Sadevesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-sant-marti-sadevesa | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | XVIII | És molt possible que a dia d'avui els forns hagin estat colgats per la runa. | Zona boscosa travessada per l'antic camí que des del nucli de Sant Martí Sadevesa porta a Sant Pere de Riudebitlles. L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni Cultural no ha pogut localitzar les estructures visibles esmentades a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (veure camp 'Història'). | 08287-47 | Les Cases de Baix - partida dels Ametllers | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, aquest jaciment està format per tres forns d'obra cuita (teules, maons), datables dels segles XVIII-XIX. A continuació es transcriuen les dades que aquests arqueòlegs van escriure a la fitxa de l'Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya quan van visitar el jaciment l'any 1990: - Forn 1: Seria el més conservat del conjunt, situat al marge dret del camí. De planta rectangular (3,35 m x 1,90 m), està excavat en les argiles. La paret més alta mesura entre 3,55 i 4 m d'alçada. Conserva la boca de foc (0,60 m d'amplada i 0,70 m d'alçada), els arrencaments dels arcs del graellat (cinc arcs del tipus 'plecs de llibre', fets amb maons d'argila cuita de 38 cm d'amplada, separats entre sí uns 20 cm) i la línia del sostre ( a 3,35 m per sobre del graellat). Les parets del forn estan sobrealçades uns 50-60 cm amb obra de tapial. Tan els fons del forn com part de la boca de foc estan parcialment plens i coberts de runa i brossa. - Forn 2: Situat al marge esquerre del camí i parcialment tallat per aquest. Estava cobert de runa i sediment quasi totalment, només es conserva una paret de 2,70 m i una de cantonera, a banda de l'inici de l'altra paret paral·lela, que presenta una amplada màxima de la càmera del forn d'uns 2,95 m. - Forn 3: Situat també al marge esquerre del camí, es troba a la vora d'un camp de vinya darrera la finca de Caves Naveran (Can Parellada). També està cobert fins la part superior, i tan solo són visibles dues parets (de 2,20 m i 2,90 m respectivament), les quals tenen una alçada màxima d'1,40 m. En una d'aquestes parets hi ha les traces d'on s'engalzava el sostre (línia de pedres de petit tamany i maons, i part del tapial pel damunt. | 41.4324900,1.6936900 | 390857 | 4587593 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68877-foto-08287-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68877-foto-08287-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68877-foto-08287-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 68878 | Puig Cúgul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-cugul | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Jaciment arqueològic ubicat al replà al cim del Puig Cúgul, en una antics camps de conreu actualment abandonats i coberts de vegetació de màquia litoral i pineda de pi blanc. | 08287-48 | Puig Cúgul | A principis dels anys '80 del segle XX es van efectuar unes prospeccions en superfície al jaciment, i es van recollir diversos materials, prou significatius d'una indústria neolítica impregnada d'un substrat epipaleolític microlaminar. Sobre un total de 741 elements de sílex es determinaren: - 69 làmines - 255 ascles. - 75 peces, d'entre les quals 8 nuclis (predominant els polièdrics), un 24% de gratadors, un 20% de rascadores i 14 d'abruptes (destacant un trapezi) També aparegueren alguns materials, molt escadussers, d'Eneolític (retoc pla, puntes de sageta). En el conjunt, doncs, cal remarcar la tendència microlítica, el predomini d'ascles en les peces retocades, l'elevat percentatge de gratadors juntament amb els abruptes, paral·lelament als denticulats. | 41.4421200,1.7117000 | 392378 | 4588639 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68878-foto-08287-48-1.jpg | Inexistent | Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 77|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 68879 | Els Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-plans-1 | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Jaciment situat en una extensa àrea de conreu de vinya. No s'observen materials arqueològics en superfície (veure camp 'Història'). | 08287-49 | Camí de Sant Pere de Riudebitlles a Torrelavit, partida de la Terroja | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, les restes d'indústria lítica sobre sílex que va poder documentar el senyor Antoni Freixas en les seves prospeccions són molt escadusseres. D'una banda són de 'característiques' diferents (remenat), i de l'altra no hi ha peces prou clares. Aquest factor fa difícil fer cap atribució cronològica ni determinar l'entitat del jaciment amb certesa. | 41.4533000,1.7127500 | 392484 | 4589879 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68879-foto-08287-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68879-foto-08287-49-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 68880 | Can Batllori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batllori-1 | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Jaciment situat als voltants de la finca de Can Batllori, a la zona d'Els Plans, una extensa plana de conreu vitícola. El seu emplaçament resta il·localitzat (veure camp 'Història'). | 08287-50 | Finca de Can Batllori | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, segons Pere Giró, aquest jaciment '(...) está cerca de la carretera de Sn. Pere de Riudevitlles y a 1 km. aprox. de la casa de Can Batllori en linea recta (...), en medio de un campo sembrado de forrajes y cerca de un edificio o casilla que hay en el mismo campo' (Quaderns de camp, vol. 8, 1964-1969, dia 7 d'octubre de 1964. Els mateixos autors de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic no van poder localitzar l'emplaçament del que possiblement és una vil·la romana, ni per referències directes dels propietaris de la finca, per desconeixement absolut de la notícia d'aquestes troballes. En el seu moment es recolliren, però, fragments de tègula, ceràmiques i dòlia, i la notícia fou proporcionada a Giró per part del senyor Ros (qui aconseguí recuperar un dòlium sencer), un agrònom de Barcelona. S'apuntà la possibilitat que allà existís un camp de dolium, però no es realitzà cap excavació sistemàtica per tal de comprovar-ho in situ. | 41.4492900,1.7164700 | 392788 | 4589429 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68880-foto-08287-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68880-foto-08287-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68880-foto-08287-50-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 68881 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-5 | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Jaciment arqueològic situat en uns terrenys de conreu prop de l'empresa KONTACT S.A. El jaciment també abraça l'altra banda del torrent principal, en el bosc de ribera. Geològicament consisteix en un con de dejecció que talla una terrassa situada uns 25m per damunt del nivell actual dels corrents pluvials; per tant és clar que les restes lítiques són en posició secundària, segurament com a conseqüència del desmantellament d'algun paleosòl. | 08287-51 | Torrent d'en Guilló | Les prospeccions efectuades pel senyor Antoni Freixas, col·laborador de la secció d'Arqueologia al Museu de Vilafranca als anys '80, van documentar peces de tipologia mosteriana, sense elements retocats (només algun nucli) i amb una ínfima presència de la tècnica Levallois. Per tant, es pot determinar que es tracta d'una indústria del Mosterià no Levallois evolucionat, que tindria com a paral·lel més proper el jaciment de la Font del Cargol / Vessants del Puig Cúgul. | 41.4479000,1.6897800 | 390557 | 4589309 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68881-foto-08287-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68881-foto-08287-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68881-foto-08287-51-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 77|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 68882 | La Central / Cal Pinyot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-central-cal-pinyot | L'immoble conserva la seva estructura arquitectònica, però aquesta perilla degut al seu abandonament. També l'arrebossat de la superfície de la façana està molt degradat. | Edifici de planta rectangular, únicament de planta baixa, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana és l'element més destacable de l'immoble. Presenta les obertures disposades simètricament, amb la porta, d'arc deprimit còncau, al centre, i una finestra amb enreixat a cada costat, també coronades amb un arc deprimit còncau. Les tres obertures estan actualment tapiades amb maons, ja que l'edifici està abandonat. Per sobre de cadascuna de les tres obertures hi ha una petita orla de guix decorada amb motius vegetals, i finalment, el frontis, presenta decoració amb línies ondulades. | 08287-52 | Carrer de les Escoles, 2 | Aquest edifici era anomenat popularment 'La Central', per ésser seu de la primera central elèctrica que hi va haver a Torrelavit. La casa en concret també tenia el nom de 'Cal Pinyot ', en referència als seus estadants, cap de família de la qual es cuidava de la brigada elèctrica. | 41.4482600,1.7282800 | 393773 | 4589301 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68882-foto-08287-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68882-foto-08287-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 68883 | Carrer del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-moli-0 | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 39-40. | XX | Alineació de cases adossades a la banda dels números parells del carrer del molí del nucli de Lavit. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud-oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat) i un portal de cotxera (alguns d'ells reconvertits actualment en aparcaments. A sobre de la porta un balcó de poca volada i baranes simples o en espirall i una o dues finestres tancant la composició del segon pis. | 08287-53 | Carrer del Molí | 41.4467400,1.7309300 | 393992 | 4589129 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68883-foto-08287-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68883-foto-08287-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 68884 | Can Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardus | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 290-291. | Masia de planta quadrada, amb planta baixa, pis i golfes i teulada de teula àrab a doble vessant. La façana principal presenta una disposició simètrica de les obertures. El portal d'entrada és de mig punt fet amb grans dovelles de pedra, lleugerament desplaçat a la dreta de la planta baixa, respecte a l'eix de simetria. Té una finestra a cada costat, rectangular. A l'alçada de la planta baixa s'adossen uns cossos de planta rectangulars a cada banda, que antigament formaven part de les masoveries. Aquests annexos tanquen l'immoble per la part davantera, formant un baluard. A l'alçada del primer pis hi ha quatre finestres, també rectangulars, les dues del centre lleugerament més grans que les dels laterals, ja que es tradueixen, a l'interior, amb una estança central que actua com a distribuïdor cap a les habitacions, que se situen als laterals. Corona la façana una petita finestra d'arc escarser situada al centre, just a sota del carener, que serveix per a la il·luminació i ventilació de les golfes. Cal destacar el fet que l'aparell constructiu és de tàpia. A l'interior destaca, a la planta baixa, el terra de rajoles de terra cuita, i de rajola hidràulica al primer pis. Cal mencionar també que l'estructura del sostre de l'edifici és de bigues de pi melis. Al sostre d'un sector dels baixos, a l'enteixinat, hi ha gravada diverses vegades la data de 1744. | 08287-54 | Masia de Can Cardús, partida dels Clots | Can Cardús és un edifici d'origen medieval, situat a la partida de Sant Julià, per haver-hi hagut una capella sota aquesta advocació a la zona. Sembla que el nom original de la masia era Cerdà (o Serdà), des de molt antic: és possible que tingui alguna relació amb el lloc de l'establiment que el 1277 Sibil·la del Raïm, muller de Guillem de Lavit, castlà del castell termenat, va fer a un tal Ferran Oliver i els seus, de diverses cases i el mas anomenat Cerdà i del molí també dit Cerdà, que té a la parròquia i terme de Lavit, a cens d'un parell de gallines pagades per Nadal, i que sigui home propi de la casa del Raïm. Tot i així, aquest cognom al segle següent no apareix i si que, el lloc de Sant Julià, es troba un Bernat Serdà, entre d'altres. Als fogatges del segle XVI trobem, el 1515, Pere Serdà de Sant Julià i, el 1553, Joan Serdà de Sant Julià. El 1602 apareix un Vicenç Serdà que pagava certs impostos a la parròquia de Lavit. A finals del segle XVII es troba fincada al lloc la nissaga dels Cardús, que es creu que eren procedents d'Esparraguera, que pagaven tributs a la comanda de Sant Joan de Vilafranca, els quals construïren un molí paperer i reformen completament la masia, i es perdé quasi tota la construcció d'època medieval que devia tenir. Segons Salvador Llorac (veure 'Bibliografia'), es va trobar un totxo amb la inscripció 's'ha fet lo 1761. Anton Miguel', que correspon a unes reformes fetes al segle XVIII. El 1851, Josep Cardús i Vallès, propietari de la finca, era el contribuent més important de Lavit. A finals del segle XIX els Cardús vengueren la finca, la qual ha passat per mans de diversos propietaris fins que el 1948 fou adquirida pel senyor Puiggrós, originari d'Òdena. Actualment Can Cardús és una hisenda agrària de gran extensió i conté, a la masia, una residència de turisme rural. | 41.4458500,1.7483400 | 395445 | 4589009 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68884-foto-08287-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68884-foto-08287-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68884-foto-08287-54-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 68885 | Can Parellada de Sant Martí Sadevesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-de-sant-marti-sadevesa | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 298. TORRES, Montserrat (2002): 'Can Respall dels Horts', dins El Cep, n.16, p. 6. Ajuntament de Torrelavit. | XIV | Masia de planta basilical, amb un cos central amb teulada a doble vessant que sobresurt dels cossos laterals situats a banda i banda. L'edifici està compost de planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta una disposició simètrica de les obertures, amb el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat al centre de la planta baixa, al qual s'accedeix pujant dos graons amb la contrapetja decorada amb rajola de sanefa verda i groga. A cada costat de la porta d'entrada hi ha dues finestres quadrades, senzilles amb reixa de ferro moderna. A l'alçada del primer pis destaca la finestra central, de doble batent de fusta i balcó de pedra amb barana de ferro forjat, recta. A cada costat d'aquesta finestra hi ha dues més, també amb porta de doble batent i barana de ferro, però sense balcó. El cos superior, corresponent a les golfes, presenta dues finestres quadrades, senzilles. Pel que fa a l'interior, cal destacar els embigats de fusta de pi melis, als sostres, i l'enrajolat de rajola de terra cuita amb decoració en estries circulars gravades, que acomplia, a més la funció de paviment anti-relliscant. Al redós de la masia, especialment a la part posterior, hi ha alguns annexos corresponents a les caves Naveran. | 08287-55 | Nucli de Sant Martí Sadevesa | Aquest immoble també és conegut com a La Casa de Dalt, i antigament, Ca les senyores Alegret. Al segle XIV l'indret devia pertànyer a l'aloer Bertran del Bosc. Més tard passà a mans de la família Ferrer, partint-se la finca al segle XVII: així, la Casa de Dalt passà a ser possessió del llinatge Rossell de Vilafranca del Penedès, després passà als Cases, i al segle XIX, als Alegret, que ho van vendre a Pau Parellada, el qual havia fet fortuna a l'illa de Cuba. L'actual propietari, Michel Gillieron i Parellada de Naveran, n'és descendent. Can Parellada va ser un dels escenaris de la sèrie de TV3 'Nissaga de Poder'. | 41.4320400,1.6916800 | 390689 | 4587545 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68885-foto-08287-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68885-foto-08287-55-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 68887 | Ca l'Esbert del Raïm / Heretat Segura Viudas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesbert-del-raim-heretat-segura-viudas | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 291-294. TORRES, Montse (2003): 'Ca l'Esbert del Raïm', dins EL CEP n. 20, p. 7 | XII-XVII | Masia de planta quadrada formada per planta baixa, pis principal, segon pis i golfes, coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Exteriorment, solament conserva de l'estructura original les grans cantoneres de carreus de pedra ben treballats. La portalada d'entrada és d'arc de mig punt de dovelles molt ben encaixades, amb espitlleres a banda i banda, encarada a migdia, es col·locà durant les últimes restauracions de l'immoble. Cal destacar en aquest punt el fet que, adossat a la meitat dreta de la façana de la masia, hi ha un edifici annex, que serveix avui com a centre de recepció de visitants de les caves Segura Viudas, i que ha escapçat aquest sector de la masia. L'interior és de gran interès artístic, ja que conserva, al vestíbul, una interessant arcada apuntada amb la pedra aixamfranada, possiblement de principis del segle XIV, amb un portal amb volta de mig punt de petites dimensions a la dreta; en el mateix vestíbul hi ha una sitja de boca circular i dues espitlleres. La coberta és de volta catalana, moderna. Al seu fons, un portal original coronat per un arc de mig punt adovellat, comunica amb una estança en forma de 'L' que conserva tres arcades apuntades disposades en diafragma a cada costat, fent un total de sis arcades de pedra, amb embigat a la coberta i bona part de la paret feta amb tàpia, així com 12 espitlleres construïdes en pedra treballada, als baixos de l'edifici. Aquest sector de l'edifici sembla ser obra de finals del segle XIII. A la sala ubicada a l'esquerra del vestíbul, una altra arcada apuntada del segle XIV, amb sostre embigat; a més, 4 espitlleres ben treballades. Al primer pis hi ha una altra arcada apuntada del segle XIV; en aquest pis també hi ha col·locat , a la paret més antiga de l'edifici, concretament sobre el portal de mig punt adovellat interior, un afegit decoratiu compost d'una galeria de dues arcades de mig punt de pedra adovellada, aguantades per una columna al mig i pedra treballada als costats amb imposta a cada banda, de cronologia incerta, amb la particularitat que la imposta central és un cimaci molt decorat amb cercles i creus inscrites, d'estil romànic, i unes pedres que sustenten tant el cimaci com les arcades d'aquesta galeria tapiada, també tenen gravat un cercle de les mateixes característiques. Sembla ser una obra de finals del segle XII o inicis del XIII. Segons Salvador Llorac, és una peça reaprofitada, possiblement, de la capella de Sant Salvador de les Garrigues, que havia existit a l'indret. Per les dimensions es fa difícil saber de quin lloc del temple provindria, per la raó que no és normal aquest tipus de decoració i dimensions en una portalada romànica; però sí que podia ser el suport d'un arc toral de l'edifici. L'edifici annex del costat de migdia és una construcció moderna i el portal, també d'arc de mig punt adovellat amb les inicials JHS, es col·locà durant la remodelació de l'indret. A més, els finestrals d'estil gòtic flamíger i els renaixentistes que es poden veure al pis superior de la masia original no tenen relació amb la construcció. Aquesta ha estat molt reformada, fins el punt que és difícil discernir quins elements són originals. Es conserva una pica bugadera, possiblement del segle XVII. | 08287-57 | Masia ca l'Esbert | Segons Salvador Llorac, es creu que a l'entorn de Ca l'Esbert del Raïm hi havia la torre Galimany, documentada l'any 1190. el llinatge dels Galimany apareix esmentat, però, l'any 1093 i el 1158, en una donació efectuada pel monestir de Sant Cugat del Vallès. En un document de l'any 1156 consta que Guillem d'Òdena i la seva esposa Berenguera venen a Guerau i els seus el puig anomenat Raïm per tal que hi edifiquin una casa forta i rompin una illa de terra sota l'esmentat puig pel preu de 50 morabatins d'or. Això fa pensar en una gran extensió de terra que arribava al riu i al lloc on fa un meandre pronunciat, i fou en aquesta zona propera al riu on edificaren la fortalesa. El 1308, els germans Guillem i Alemany de Subirats, senyors del castell termenat de Lavit, van donar permís a Guillem de Lavit, castlà del lloc, per reedificar la rasa i la fortalesa del Raïm. Aquest fet sembla confirmar que abans hi havia hagut una casa forta de certa envergadura en aquest indret i que possiblement, per estar deshabitada, es trobava en males condicions. Sabem que l'any 1366, Sança, esposa del cavaller Berenguer de Lavit, castlà del territori, com a senyora de la casa del Raïm, va fer testament davant el rector de Santa Maria de Lavit, Pere de Gustemps, deixant la propietat del Raïm a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. Un any després, el 1367, els administradors de la Pia Almoina estableixen a la casa del Raïm a Ramon Miró, de la vila de Piera, juntament amb les seves possessions, molins i terres, a cens de 6 quarteres de forment, segons la mesura del castell de Lavit, pagades el primer d'agost i que ha d'entregar a la Pia Almoina a la seva casa de Barcelona, incloses les despeses que ocasiona el desplaçament; l'entrada és de 20 lliures. El 1374 es documenta una sentència a favor de la Pia Almoina de Barcelona sobre el domini de l'heretat del Raïm, que pretenia el nou senyor del castell de Lavit, Jaume Desfar; més tard, l'any 1398, el seu fill, el donzell Tomàs Desfar, que també era senyor del castell termenat, va fer venda de la senyoria directa que tenia en diversos masos del terme, a la Pia Almoina, per raó de la casa del Raïm. Els Miró de Piera es van mantenir en la propietat, als segles XIV i XV. Al fogatge de 1497 s'esmenta en Salvador Miró, i al de l'any 1515 encara s'anomena Bernat Miró, però al de 1553 ja apareix, a Lavit, en Pere Esbert, que és el nou llinatge possessor de la casa del Raïm, potser en entrar-hi un pubill. Els Esbert procedien de la parròquia de Santa Maria del Pla, igualment dins el terme del castell de Lavit, possiblement del lloc de les Bergadanes. A partir d'ara s'esmenta l'indret com a honor de l'Esbert del raïm i la nissaga va mantenir la propietat fins al 1950, quan fou comprada pel senyor Manuel Segura, el qual renovà completament l'edifici i annexos i el convertí en les actuals caves. El 1978 el seu control va passar al grup Rumasa i el 1984 la propietat fou adquirida pel grup Freixenet, de Sant Sadurní d'Anoia. | 41.4400700,1.7428300 | 394975 | 4588374 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68887-foto-08287-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68887-foto-08287-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68887-foto-08287-57-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 68888 | Can Parellada de la Mata / Cal Bori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-de-la-mata-cal-bori | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 297-298. TORRES, Montserrat (2003): 'Can Parellada de la Mata', dins EL CEP n. 18, p. 5. | XIX | Masia de planta quadrada amb diversos annexos agrícoles. L'edifici principal és de planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta presenta una disposició lleugerament irregular de les obertures: a la planta baixa es troba el portal d'entrada, d'arc carpanell adovellat, flanquejat per una porta situada a la seva esquerra, també d'arc carpanell sense dovelles, corresponent a l'entrada als antics cups, que es conserven, i una finestra quadrada, senzilla, amb reixa de ferro recta a la dreta. A nivell del primer pis trobem, en canvi, quatre finestres rectangulars amb balustrada sense balcó, i porta de fusta a doble batent. Entre les dues finestres situades a la meitat esquerra hi ha un rellotge de Sol (veure fitxa 59). És interessant la cornisa amb decoració de dents de serra feta de maó. La finestra de les golfes, geminada, es troba a la part lateral de l'edifici, al frontis, sota el carener. Adossat a la dreta de l'edifici hi ha un terrat coronat per una interessant balustrada, afegit l'any 1914, i decorat amb una sanefa de pintura a imitació de rajoles a la part inferior. Pel que fa a l'interior de l'edifici principal, cal destacar els cups, ja esmentats, situats a l'ala esquerra, de sostre de maó pla i amb grans tines de fusta antigues, conservades. Al vestíbul, la porta d'accés a les escales que condueixen al pis superior és d'arc carpanell de fusta; el sostre presenta embigat de fusta original, i igualment, en aquest espai es conserva una còmoda de segle XVIII, perfectament restaurada, amb unes dimensions de 1,05 m d'alçada x 1,17 m de llargària x 60 cm de profunditat. A l'exterior, a l'esquerra de l'edifici principal hi ha un annex amb dos forns de coure pa i les boques per on entrava antigament el raïm que anava directament a les trepitjadores i als cups. Davant de la casa hi ha un lledoner monumental (veure fitxa 60). | 08287-58 | Masia de Can Parellada de la Mata | L'actual pairalia de Can Parellada de la Mata es troba a l'indret on hi hagué el maset de can Parellada, ja que l'antiga casa pairal era al molí d'en Parellada, a la banda esquerra de la llera del Riudebitlles, a uns 750 m en línia recta al nord de l'actual emplaçament de la residència. L'embrió de la finca és el mas de la Mata, d'origen medieval. A mitjan segle XV apareix ja esmentat. El 1499 es diu que el mas de la Mata havia estat de Francesc Sanlou, però aquell mateix any, en un altre document es diu que els procuradors del rector de Lavit, Bertran Estrada, que era clergue de Girona i cirurgià del papa Alexandre VI, van fer un establiment a Salvador Ros, de la partida de Sant Julià de Lavit, d'un mas derruït anomenat Cardús, que es trobava en dominis de l'església de Lavit, i el 1503 en una sentència dictada per la Reial Audiència de Barcelona, la vídua de l'esmentat Salvador Ros, na Francesca, va prendre possessió del mas de la Mata junt amb diverses peces de terra. En el fogatge de 1515 s'esmenta el Ros del Mas de la Mata i el 1553 Vicenç Ros. A inicis del segle XVIII, per vincles familiars passà al llinatge Parellada. En una confessió feta a la comanda de Sant Joan de Vilafranca, el 1737, diu que li venia per la seva mare, Paula Ros. Al segle XX, també per vincles de família, passà als Bori. Segons Salvador Llorac, l'edifici actual data aproximadament de principis del segle XIX. | 41.4359900,1.7362400 | 394418 | 4587929 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68888-foto-08287-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68888-foto-08287-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68888-foto-08287-58-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 68889 | Rellotge de Can Parellada de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-can-parellada-de-la-mata | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica: http://www.gnomonica.cat/bd_detall.cfm?numero=1538&&comarca=&materia=&tipus=&poblacio=Torrelavit&autor=&barri= | Rellotge de sol vertical declinat, pintat sobre l'encalat de la façana principal de Cal Parellada de la Mata, representat en forma rectangular amb les cantonades escapçades en forma de quart d'esfera. El quadrant del rellotge presenta el fons de color groc apagat, amb el marc de color granat fosc. A la part superior del fons del rellotge, hi ha representat un petit Sol, del centre del qual surt el gnòmon. De la part inferior d'aquesta figura surten vuit línies rectes de color blanc que s'escampen pel quadrant inferior esquerre fins al marc del rellotge, que no presenta numeració horària de cap tipus. | 08287-59 | Can Parellada de la Mata | 41.4359900,1.7362400 | 394418 | 4587929 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68889-foto-08287-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Oriol Vilanova | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 68890 | Lledoner de Can Parellada de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-parellada-de-la-mata | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 158. | El tronc del lledoner presenta una escletxa de notables dimensions a la seva base, que fa perillar la vida d'aquest exemplar. | Exemplar de lledoner (Céltis australis), arbre que pot arribar a tenir uns 20-25 metres d'alçada. El perímetre del tronc d'aquest exemplar amida 1,85 m. És de capçada densa i arrodonida, d'un verd clar; el tronc es bifurca en dues grans ramificacions; just a la bifurcació hi ha un forat que comunica amb una important esquerda que hi ha a la base de l'arbre. L'escorça és rugosa; borrons i fulles disposats, tota al llarg de la tija, fent dos rengles. Fulles asimètriques, estretament ovalades, d'extrem agut i acabades en punta allargada; limbe dentat, pelut i una mica aspre al tacte. El fruit és el lledó, arrodonit, poc més gros que un pèsol, negre i comestible quan madura. | 08287-60 | Can Parellada de la Mata | 41.4359200,1.7365100 | 394441 | 4587920 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68890-foto-08287-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68890-foto-08287-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 68892 | Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-2 | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 61. TORRES, Montserrat (2008): 'Can Comas (1a part)' dins EL CEP n. 34, p. 13 TORRES, Montserrat (2008): 'Can Comas (2a part)' dins EL CEP n. 35, p. 15 | XIX | Edifici de planta rectangular format per planta baixa, pis i golfes, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal i torratxa quadrada a la part central de la teulada. Aquesta darrera presenta quatre finestres d'arc de mig punt en galeria a cada façana i teulada de teula àrab a quatre aigües. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una disposició irregular de les obertures, degut al fet que a la banda esquerra s'adossa un cos arquitectònic de planta rectangular orientat en sentit perpendicular a la façana, raó per la qual el portal d'entrada, d'arc de mig punt, resta desplaçat a l'esquerra de l'eix de simetria vertical de la façana, gairebé a tocar d'aquest annex arquitectònic adossat. També a la planta baixa, a la dreta de la porta, i situada entre dos contraforts, destaca una finestra d'arc carpanell amb una interessant reixa de ferro emmarcada en color verd. A nivell del primer pis hi ha tres finestres amb porta de fusta a doble batent i balcó amb barana de ferro, recta. Entre la finestra central i la de la dreta hi ha un rellotge de Sol (veure fitxa 63). El pis superior, corresponent a les golfes, presenta dues finestres quadrades, senzilles. La façana lateral orientada al nord-est, tot i no ser la principal, presenta també diverses obertures disposades simètricament; en concret a la planta baixa trobem dos portals més d'accés a l'immoble; un d'ells situat a l'extrem esquerre, d'arc de mig punt amb portal de fusta a doble batent, i un altre situat a la part central, d'arc carpanell, igualment amb porta de fusta a doble batent. Entre aquests dos portals trobem una finestra allargassada horitzontalment, coronada per un arc carpanell de tres punts, amb enreixat de ferro, i al seu costat dret, una altra finestra rectangular d'angles rectes. A la dreta del portal d'arc carpanell hi ha una finestra quadrada. En total, entre portals d'accés i finestres, la planta baixa presenta cinc obertures, les mateixes que hi ha al pis superior, situades simètricament al mateix nivell, a sobre de les de la planta baixa. Es tracta de cinc finestres d'angles rectes amb balcó i barana de ferro, i porta de fusta a doble batent. Finalment, just a sota de la línia de cornisa, hi ha sis petites finestretes quadrades, que compleixen la funció de ventilació de les golfes. La part davantera de l'immoble està tancada per un baluard, format, com ja s'ha indicat, per l'annex adossat a la part esquerra de la façana principal, així com per un altre cos adossat a la part dreta i tancat per un ample portal d'entrada al recinte coronat per un arc rebaixat. A l'exterior, i davant d'aquest espai tancat pel baluard hi ha una altra edificació de planta rectangular, una sola planta baixa i teulada de teula àrab a doble vessant, corresponent al celler original de les caves, restaurat, segons la data que hi figura a la façana, l'any 1930, pel que possiblement són anteriors, del segle XIX. A l'interior, aquest conserva l'encavallada de fusta de pi melis recolzat en pilars de maó i els cups de fermentació originals, recuperats i restaurats pels propietaris, on es fa la fermentació del most. | 08287-62 | Partida de Can Comas, plana de Can Batllori | Segons Salvador Llorac, Can Comas és un edifici d'origen medieval, per bé que molt transformat als segles XIX i XX. El nom actual de la masia ve del cognom dels antics propietaris. En Pau Comas fou alcalde de Terrassola a finals del segle XVII i en Jaume Comas, fill de l'anterior, era tinent d'alcalde a principis del XVIII. En casar-se Eulàlia Comas amb Joan Batllori al segle XIX va canviar el cognom de la família. El seu fill, Antoni Batllori Comas va tenir unes importants propietats d'arbres fruiters aquí i al Baix Llobregat. Durant la Guerra Civil, la casa pairal de Can Comas es va utilitzar com a hospital militar. Després es dividiria la propietat entre les seves dues filles. En Ramon Parera Pardas i la seva mare van comprar la casa i els terrenys a les tres germanes Parés Batllori l'any 1997. | 41.4491600,1.7160600 | 392754 | 4589416 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68892-foto-08287-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68892-foto-08287-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68892-foto-08287-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 68895 | Can Rossell de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rossell-de-la-serra | A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 15-16. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 42-43. | XVI | Nucli urbà de dimensions reduïdes, amb les cases agrupades al voltant de vuit carrers, la majoria d'ells innominats. Els més importants són el carrer de Sant Jordi, que conforma l'eix principal del nucli; i el carrer pròpiament anomenat de Can Rossell. Al primer d'aquests carrers es concentren les cases més interessants del nucli, corresponents als números 5 al 13 de la banda dels imparells, i el 10 i el 12 de la banda dels parells. Es tracta, en la majoria de casos, de cases adossades de petites dimensions, de planta rectangular amb planta baixa i pis, i ocasionalment una segona planta, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Presenten una disposició simètrica de les obertures, amb portal d'arc carpanell al centre de la planta baixa i finestra a cada costat. Algunes d'elles, com Ca la Cisca (n. 13), presenten una inscripció amb la data de construcció al centre de l'arc de la porta d'entrada (1823). Destaca també la casa situada al n. 12, de llenguatge noucentista als marcs de les finestres del pis superior i la decoració que combina ondulacions i escalats del frontis, així com el pati posterior. Cal fer esment també de la casa anomenada Cal Cols, actualment molt transformada, situada al n. 9 del carrer que els veïns anomenen carrer Feliu o carrer de Baix, però que segons informació oral de la seva propietària conserva censals de l'any 1816, i que és sens dubte una de les més antigues del nucli (veure camp 'Història'). A l'entrada del nucli hi ha l'església de Sant Josep Obrer (veure fitxa 64). | 08287-65 | Nucli de Can Rossell de la Serra | No es coneix amb exactitud l'origen del nucli de can Rossell de la Serra, tot i que existeix un document datat del dia 30 d'abril de 1081 on s'esmenta la vila de Ros, anomenada Mirambell, al terme de Lavit. No coneixem el llistat del fogatge de 1497, però al de 1515 el lloc estava habitat per un tal Fontanals. El 1553 apareix un Salvador Rossell, cognom que ja està documentat el 1386 (Berenguer Rossell de Galimanys). Fou aquest llinatge el qui va donar nom a l'actual nucli de població, ja que aquesta nissaga, des de mitjan segle XVI, s'ha mantingut en aquest lloc, essent un dels propietaris més importants del terme, fins al punt que un membre d'aquesta família, Antoni Rossell, consta documentat l'any 1803 com a familiar del Sant Ofici, és a dir, membre del Tribunal de la Santa Inquisició, estatus que comportava gaudir de certs privilegis. A començaments del segle XIX, la nissaga va passar, per vincles familiars, a Cardús, continuant actualment; ara bé, de l'antiga casa pairal no en queda res, per haver estat completament refeta durant el segle XX. Sembla ser que al seu voltant s'edificà, a finals del segle XVIII o inicis del XIX, una casa de camp per a la família Cols, fet que comportà, posteriorment, que en seguissin d'altres. Segons el cens de Madoz (vers el 1842), dins l'heretat de Can Rossell hi havia de set a vuit cases; més tard, el 1887, ja havien passat a 33 edificis; l'augment havia estat espectacular i havia esdevingut un dels nuclis més poblats del municipi de Lavit, anomenant-se Carrer del Rossell. L'any 1961el nombre d'edificis era de 37, ja que hi havia hagut un considerable estancament de la població. El nom correcte, però, és Can Rossell de la Serra, tal i com consta documentat en un capbreu de la comanda de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem, datat el 1737, on s'esmenta Josep Rossell, pagès, de la Serra de Lavit. | 41.4260600,1.7442600 | 395072 | 4586816 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68895-foto-08287-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68895-foto-08287-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68895-foto-08287-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 68896 | Sant Joan de Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-ribalta | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 281. TORRES, Montserrat (2004): 'Masia Ribalta', dins EL CEP, n. 23, p.4. | Església de planta rectangular d'una sola nau, amb absis quadrat i coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant i volta de canó a l'interior. A la part inferior té sòcol, i les cantoneres són de pedra vista. A la façana principal, el portal d'accés presenta arcada de mig punt adovellada, amb una finestra lateral quadrada amb llinda, brancals i ampit de pedra treballada a cada costat; damunt seu una petita finestra d'arcada de mig punt amb sanefa en ziga-zaga. Corona l'edifici un campanar de cadireta d'una sola obertura. Pel que fa a l'interior, hi ha un nínxol al bell mig de l'absis. Totes les parets estan cobertes de pintures d'influència barroquitzant, però d'època molt recent, de temàtica religiosa (Sant Joan Baptista, Salomé, Sant Jeroni, Santa Magdalena, Sant Bartomeu i Sant Pau), heràldica (escuts amb les quatre barres, creus de Sant Jordi, així com de diversos llinatges) i també ornamental. | 08287-66 | Veïnat de Ribalta | Aquesta capella té els seus orígens a la baixa edat mitjana. Era la capella privada de la quadra de Ribalta, on residia, a començament del segle XIV, un noble anomenat Ribalta. Es troba esmentada l'any 1396, quan es notifica que a la capella rural de la casa Ribalta, dins la parròquia de Santa Maria, del terme del castell de Lavit, el donzell Huc d'Avinyó (parent del Avinyó, senyors del lloc d'Avinyó del Penedès), senyor de la dita casa, va fundar el benefici de Sant Joan i de Sant Antoni. Altra vegada la trobem esmentada els anys 1414, 1421, 1425 i 1443 sota l'advocació de Sant Joan i Sant Antoni i el 1484 es diu que es trobava gairebé enderrocada. L'any 1511 s'esmenta com a capella de Sant Antoni de la casa militar de Ribalta, junt amb la capella de Sant Jaume del Gatell. El benefici de Sant Joan i Sant Antoni, de la capella de Ribalta, el trobem novament esmentat el 1558. Sabem que el 1783 estava suspesa de funcions des de feia uns anys, el que dóna a entendre que el seu estat era deplorable, aleshores, el propietari de la finca la va refer de nou. L'edifici patí les conseqüències de la Guerra Civil (1936-1939), amb la desaparició de les diverses peces de mobiliari litúrgic que hi havia a l'interior, entre d'altres, un retaule barroc. | 41.4392400,1.7547300 | 395968 | 4588267 | 08287 | Torrelavit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68896-foto-08287-66-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni Cultural de Torrelavit no ha obtingut el permís de la propietària per accedir a aquest immoble. Les dades que consten al camp 'descripció' estan extretes de la bibliografia. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 68897 | Rellotge de la masia Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-la-masia-ribalta | El rellotge es troba totalment colgat sota l'arrebossat de la façana sud-oest de la masia Ribalta. | Rellotge de Sol vertical declinat, representat en forma rectangular i situat al nivell del tercer pis de la façana sud-oest de la masia Ribalta. Es troba absolutament colgat sota l'arrebossat d'aquesta façana, distingint-se únicament la forma (per bé que gairebé inapreciable), i el gnòmon, que sobresurt d'enmig de la part superior. | 08287-67 | Masia Ribalta | 41.4392600,1.7543400 | 395936 | 4588270 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68897-foto-08287-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68897-foto-08287-67-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 68898 | Masia Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-ribalta | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 61. | XIV | Conjunt d'edificacions format a partir d'una masia de planta rectangular composta de planta baixa i pis, amb finestres d'arcs rebaixats i amb llinda, i terrat pla amb balustrada, a la façana davantera. Presenta una composició simètrica de les obertures a la façana principal, amb una galeria porxada de quatre arcades de mig punt a la qual s'hi accedeix ascendint unes escales de tres graons. Al pis superior hi ha quatre finestres rectangulars, emmarcades. A la façana posterior hi ha dos pisos inferiors més, degut al desnivell del terreny. Dins del recinte hi ha la capella de Sant Joan de Ribalta. Al sector oest hi ha la masoveria propera, de planta baixa i pis, coberta a un vessant de teula àrab, de la qual l'element més destacat és el portal d'entrada d'arc de mig punt adovellat i finestres amb ampits, llindes i brancals de pedra. Les parets són de reble, excepte la posterior, que és de pedres irregulars i arrodonides, disposades en fileres horitzontals. | 08287-68 | Veïnat de Ribalta | Segons Salvador Llorac, els orígens d'aquesta masoveria són medievals. A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es diu que a la masia es conserva un testament del s. XVIII on es parla d'un document datat el 1390, que esmenta la capella. | 41.4393300,1.7544000 | 395941 | 4588277 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68898-foto-08287-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68898-foto-08287-68-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni Cultural de Torrelavit no ha obtingut el permís de la propietària per accedir a aquest immoble. Les dades que consten al camp 'descripció' estan extretes de la bibliografia. | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 68899 | Molí Cover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-cover | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. GRUP DE RECERCA 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 301-302. | XVIII | Edifici de planta quadrada compost per planta baixa, pis principal destinat a habitatge, i dos pisos superiors més, l'últim utilitzat com a assecador de paper; teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal presenta les obertures disposades simètricament, amb un bell portal amb arcada de mig punt adovellada al centre, amb un escut amb la data '1780' a la dovella central i el nom de 'Ramon Alegra', una espasa i una flor de quatre pètals o 'lauburu' d'estil basc, i que ara s'utilitza com a filigrana dels productes de paper que s'elaboren al molí. A l'esquerra d'aquest portal hi ha una finestra quadrada amb enreixat, i a la dreta segurament n'hi havia una altra, per bé que ha quedat tapiada a causa de l'annex arquitectònic modern que s'ha adossat a la banda dreta de la façana del molí. El pis principal presenta tres portes rectangulars amb finestra a doble batent amb barana de ferro; a la part central i just a sobre del portal d'entrada hi ha la porta principal, amb balcó i barana més ample. Entre aquesta porta i la de l'esquerra hi ha un rellotge de sol (fitxa 74). Els dos pisos superiors presenten dues filades de nou finestres allargassades d'arc carpanell. L'aparell constructiu és de maó, per bé que la superfície de la façana està encalada, presentant una tonalitat marró clar. S'observa que les obertures presenten un marc de color marró més fosc sobre aquest mateix encalat. A la banda esquerra del molí hi ha un altre edificació adossada, de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Cal destacar la façana est, on cal destacar l'ordenació de les obertures dels dos pisos superiors, onze a cada nivell, estretes i coronades amb arc carpanell. Les finestres de la planta baixa i del primer pis estan disposades asimètricament a causa de l'alteració que ha patit aquesta façana en ser adossats diversos edificis industrials actuals. El coronament d'aquesta façana està resolt a partir d'un frontis en forma de pinyó trilobulat al carener. Al centre d'aquest pinyó hi ha un òvul decoratiu cec, i dos òvuls més, cadascun d'ells per sota de la meitat del trencaaigües. A l'interior es conserva una col·lecció de màquines utilitzada per a l'elaboració del paper. | 08287-69 | Molí Cover, torrent de la Covera | Segons Salvador Llorac, tradicionalment des d'antic es coneix amb aquest nom, però amb diverses deformacions morfològiques (Alcover, Cubé i Cové) el lloc on hi ha el molí paperer construït al segle XVIII per Ramon Alegre. Segons el mateix Llorac, el topònim actual podria derivar del llatí 'spelunca', que significa 'cova'. El lloc s'esmenta per primera vegada l'any 995, segons el cartulari de Sant Cugat del Vallès 'ipso spelunca', com a afrontació de permuta d'un molí que podria ser un dels que s'esmenten l'any 956 en un document del mateix cartulari; a més, en la dotalia de 1144, de l'església de Lavit, entre els diversos molins fariners que s'esmenten hi ha el 'molendinus spelunca', és a dir, 'el molí de la cova', i d'aquí vindria el nom del lloc. El riu forma en aquesta zona un bon nombre de meandres i, tot i que actualment no es coneix cap cova, sí que en aquell temps podia haver-hi hagut, almenys, una gran balma que l'erosió de les aigües hauria pogut fer desaparèixer. Aquest molí fariner podria haver deixat de funcionar a la baixa edat mitjana (potser al segle XIV), però el topònim perdurà fins que en el mateix indret, tal vegada aprofitant vestigis antics, durant l'eufòria constructiva de molins paperers a la conca hidrogràfica del riu Anoia, en Ramon Alegre, natural de Vilanova i la Geltrú, el 1780 va construir l'actual molí paperer, que el 1861 encara pertanyia a la família (Pau Alegre i Fàbregues) i tenia una tina, desprès passà per diverses mans: Prats, Grau, Bonastre i més tard, ja al segle XX, a la família Romaní de Capellades, i finalment al pare de l'actual propietari, Pere Vendrell i Puig. Després d'haver restat aturat durant uns anys es torna a fer servir com a molí paperer i habitatge dels propietaris, amb el nom de 'Molturació de fibres Vendrell', que de forma artesanal fabrica papers especials per a aquarel·la, dibuix, gravat, etc, de gran qualitat. | 41.4422700,1.7419200 | 394903 | 4588619 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68899-foto-08287-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68899-foto-08287-69-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Ramon Alegre | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 68900 | Barraca vinya Cal Tòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-vinya-cal-tofol | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-70 | 41.4250400,1.7497100 | 395526 | 4586697 | 08287 | Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68900-foto-08287-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68900-foto-08287-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68900-foto-08287-70-3.jpg | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||||||
| 68903 | Molí Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-blanc | Grup de Recerques 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 108. | XVIII | Antic molí paperer de planta rectangular compost de planta baixa i dos pisos, el superior utilitzat com a assecador dels papers. Presenta les obertures disposades simètricament a totes les façanes, en fileres de vuit a nivell del primer pis i de dotze al pis superior a les façanes de llevant i de ponent, més estretes, i de dotze a nivell del primer pis i setze a nivell del pis superior a les façanes nord i sud, més allargassades. L'antiga porta d'accés, més ample que les finestres, es troba a la planta baixa de la façana de llevant, situada a la part esquerra d'aquesta, amb una sola finestra al seu costat esquerre, i cinc més al dret. Totes les obertures són d'arc carpanell. L'aparell constructiu dels murs de l'edifici és fet en maó, típic en construccions industrials. A la banda sud, el molí té adossat un altre edifici, reconvertit per a ús residencial, té la planta quadrada, amb planta baixa, pis principal, segon pis i golfes, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud-est i cantoneres de carreus de pedra. Presenta una disposició simètrica de les obertures, amb porta d'arc carpanell al centre de la planta baixa, finestra quadrada a la banda esquerra i un curiós portal de carreus de calcària, relativament ben escairats als muntants i irregulars a l'arc rebaixat superior. Al primer pis hi ha tres finestres disposades a sobre les obertures de la planta baixa, totes tres amb marc de calç de color blanc; la del centre és una porta amb barana, les laterals són finestres quadrades. Al pis superior hi ha vuit finestres estretes d'arc carpanell. A la façana oest hi ha una altra porta d'accés situada a l'extrem esquerre, amb tres finestres més alineades a la seva dreta. A nivell del primer pis hi ha vuit finestres d'arc carpanell, i a la part superior, corresponent a les golfes, n'hi ha cinc, més petites. | 08287-73 | Plana de Can Batllori | Segons Salvador Llorac, en el fogatge de 1553 apareix esmentat un tal Jover, del molí draper, és a dir, d'un molí batà (d'abatanar draps), que per un document del segle XVII se suposa que era situat al lloc on ara hi ha el molí de Baix, més tard molí Blanc, prop de Can Comes de Terrassola. La indústria dels molins fariners es va mantenir durant tot el segle XVII, començant a minvar el XVIII en donar pas a la indústria paperera (molt més rendible). Així, d'aquesta època existeix el molí paperer de Can Comes, de Terrassola (que havia estat fariner i el 1733 es diu que s'havia anomenat d'en Cortés i ara d'en Comes; en un censal de 1727-1756 consta que estava en ruïnes), ara conegut per molí Blanc. | 41.4475800,1.7199400 | 393075 | 4589235 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68903-foto-08287-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68903-foto-08287-73-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 68904 | Rellotge del Molí Cover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-moli-cover | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | XIX | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud, fet de sorra tenyida sobre l'encalat de la façana principal del molí Cover. El rellotge en sí està representat en forma circular, de color taronja molt clar, emmarcat dins d'un quadrant amb el fons de color vermell i marc de color beix, amb les cantonades escapçades en quart d'esfera. De la part superior del cercle del rellotge en surt el gnòmon, al voltant de la base del qual, per bé que gairebé imperceptible, hi ha una estrella ornamental. El rellotge no presenta xifres horàries de cap mena. | 08287-74 | Molí Cover | Aquest rellotge, quan es van arrebossar la superfície de les façanes del molí. | 41.4422700,1.7419200 | 394903 | 4588619 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68904-foto-08287-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 68905 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-40 | Ajuntament de Torrelavit. Inventari de l'Arxiu Municipal. Pàgina web de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Xarxa d'Arxius Municipals: http://www.diba.cat/opc/xam/08287.asp | XVII-XXI | Aquest arxiu recull la documentació pròpia generada per l'ajuntament de Torrelavit des del segle XVII fins a l'actualitat. El document més antic que es conserva és el llibre de la Cort del Batlle del castell, lloc i terme de Terrassola, començat el 13 de febrer de 1678. L'inventari de l'arxiu municipal defineix el següent quadre de classificació, amb les següents seccions i subseccions: 1. Administració general: 1.1 Terme Municipal (1980/2001); 1.2 Òrgans de Govern (1678/2002); 1.3 Alcaldia (1955/1999); 1.4 Secretaria (1943/1999); 1.5 Serveis jurídics (1966/1996); 1.6 Personal (1954/1999); 1.7 Correspondència (1929/1999); 1.8 Mitjans de comunicació (1979/1983). 2. Hisenda: 2.1 Patrimoni (1939/1995); 2.2 Intervenció (1931/1999); 2.3 Tresoreria (1920/1999); 2.4 Fiscalitat (1906/2002); 2.5 Juntes i comissions (1929/1958); 2.6 Pòsit (1941/1982). 3. Proveïments: 3.2 Aigües, fonts i safareig (1968/2000); 3.6 Control de proveïments (1940/1976); 3.7 Juntes i comissions municipals (1971/1974); 3.8 Transport públic (1966/1990); 3.9 Servei de correus (1988) 4. Beneficència i assistència social: 4.1 Centres assistencials i de beneficència (1992/1995); 4.4 Subsidi al combatent (1976/1982); 4.5 Assistència social (1990/1996); 4.6 Actuacions contra l'atur laboral (1991/2000); 4.7 Juntes i Comissions, Patronats, Junta local de Reformes Socials (1954/1974); 4.8 Cooperació i solidaritat (1996/1997) 5. Sanitat: 5.1 Cementiri i serveis fúnebres (1945/1996); 5.3 Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1962/2001); 5.4 Personal facultatiu, cos mèdic municipal (1941/1979); 5.9 Inspecció veterinària (1955/1981); 5.11 Juntes i comissions municipals (1975/1981); 5.12 Neteja viària, recollida i tractament de residus sòlids (1999). 6. Obres i urbanisme: 6.2 Planejament i gestió urbanística (1966/2000); 6.3 Obres d'infrastructura (1946/2000); 6.4 Vialitat (1962/1972); 6.5 Immobles municipals: construcció i manteniment (1967/2000); 6.7 Obres de particulars (1958/1999); 6.8 Activitats classificades i obertura d'establiments (1962/2001); 6.10 Juntes i comissions municipals (1978). 7. Seguretat pública: 7.1 Cossos de seguretat (1972/1981); 7.4 Armes: censos, normes, permisos, requises (1973); 7.5 Guardes jurats (1960/1995) 8. Serveis militars: 8.2 Quintes, allistaments, lleves forçoses (1920/1999); 8.3 Béns subjectes a requisa militar (1939/1963); 8.5 Prestació Social Substitutòria (1996/1999); 8.6 Correspondència militar (1951/1998). 9. Població: 9.1 Estadístiques generals de població. Ensos (1991/1996); 9.2 Padró municipal d'habitants (1936/2001); 9.3 Estrangers, transeünts i refugiats (1939); 9.6 Junta local del cens de població (1940). 10. Eleccions: 10.1 Eleccions municipals (1948/2001); 10.2 Eleccions de Jutge de Pau (1989/1997); 10.3 Eleccions Diputats Provincials (1955/1967); 10.4 Eleccions Parlament Catalunya (1980/1999); 10.5 Eleccions generals. Corts, Senat (1955/2000); 10.6 Eleccions al Parlament europeu (1989/1994); 10.7 Referèndums i plebiscits (1966/1986); 10.8 Cens electoral. Junta municipal del Cens (1945/1999). 11. Ensenyament: 11.1 Ensenyament pre-escolar (1993); 11.2 Ensenyament primari (1964/1998); 11.7 Beques (1994); 11.8 Juntes i comissions municipals (1929/1996) 12. Cultura: 12.1 Festa Major. Festes Populars (1986/1993); 12.6 Servei municipal de català (1992/1993); 12.7 Esports (1992/1993). 13. Serveis agropecuaris: 13.1 Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders, interrogatoris sobre collites (1951/1962); 13.5 Juntes i comissions municipals (1937/1993); 13.6 Medi ambient (1966/1998); 13.7 Representativitat agropecuària (1994/1998). | 08287-75 | Carrer Molí, 29 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc