Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68847 | Goigs de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marcal-0 | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 332, 337. | XX | Himne religiós en lloança de Sant Marçal, bisbe, titular de la parròquia de Torrelavit. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'Torrelavit reb favor / de Sant Marsal advocat' 'Bisbe sant i confessor / puix, de Déu sou tan amat. / TORNADA. Sant Pere fou vos vostre guia / i Sant Esteve parent, / per ells la doctrina pia / llest anàveu aprenent. / Llurs virtuts i ardent fervor / prou se us han encomanat / TORNADA. Amb tot fervor predicàreu / entre jueus i gentils, / i gloriós triunfàreu / de totes les sectes vils / oposant a llur error / la fe del Crucificat. / TORNADA. Quan Sant Pere a Roma anava / us va prendre per company, / vostre zel es refermava / i prenia nou afany. / No cal dir quin nou fervor / conseguiu al seu costat. / TORNADA enviat després a França / féreu fruit més abundós; / de la Fe la llum alcança / quan sóu bisbe de Llimós / i amb el vostre intens ardor / Bordeus haveu il·lustrat. / TORNADA. La doctrina confirmàreu, / els miracles van creixent, / a la vida els morts tornàreu / i guaríreu molta gent. / Prop de Déu, intercessor / tots els mals haveu curat. / TORNADA. A la fi de vostra vida / us revela Déu la mort / i vers la Glòria us crida / a fruir l'eterna sort. / Allà en al suprema Cort / us donà un lloc enlairat. / TORNADA. De capella antiga gosa / dedicada al vostre nom, / aquesta vila sortosa / visitada per tothom. / Des de vostre lloc d'honor / molts prodigis heu obrat. / TORNADA. Llars i barris us visiten / en llurs tribulacions, / vostre auxili sol·liciten / els malalts d'aquests contorns, / i es mitiga llur dolor / quan amb fe us han invocat. / TORNADA. És la guia vostra imatge / de Terrassola i Lavit, / sota vostre patronatge / les parròquies han unit / amb un llaç de germanor / les llars d'aquest veïnat. / TORRELAVIT. ¡Com onegen les senyeres / per damunt Torrelavit / sa muntanya i ses rieres, / de la Fe, Pàtria i Delit! / Ja la seva resplendor / nostres cors han arborat. / TORNADA.' | 08287-17 | Segons Salvador Llorac (veure 'Bibliografia'), aquests goigs van ser composats en el moment de la unificació dels dos antics municipis de Terrassola i de Lavit, que comportà la unió rectoral de les dues esglésies parroquials: Sant Marçal de Terrassola i Santa Maria de Lavit, per formar la parròquia de Torrelavit, a la dècada dels any '20 del segle XX. | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | c. 1920 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | El títol original dels goigs és 'Goigs a la llaor de Sant Marsal'. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 68977 | Rentadors del Rec del Molí de Lavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentadors-del-rec-del-moli-de-lavit | Grup de Recerques 'El Podall' (2009): 'Els safareigs a Torrelavit'. Calendari municipal del 2010. | XX | El sostre dels rentadors està enrunat, i l'indret està totalment envaït per la vegetació. | Antics rentadors comunals que s'abastien de les aigües del rec dels horts del Mussons, a sota del pont homònim. De planta rectangular, els rentadors tenen unes dimensions màximes aproximades de 7 x 5 m. A la banda nord-est, els rentadors es recolzen sobre una paret de maó revestida de ciment, i a la banda sud-oest es conserven les tres columnes de maó que suportaven el cobert que s'hi va afegir a finals de la dècada dels anys' 20 del segle XX (veure apartat 'història'). Entre les columnes i la paret anteriorment descrita es troben els rentadors, provistos de batedora, d'unes dimensions aproximades de 7 m x 2,5 m. | 08287-147 | Barri dels Mussons | Aquests rentadors van ser construïts a la dècada dels anys '10 del segle XX, com a successors de la batedora del rec del Molí de Lavit. Van ser costejats pel filantrop Pau Vidal i Rovira. A finals dels anys '20 s'hi va afegir un cobert per a soplujar les dones que hi anaven a rentar la roba. | 41.4479500,1.7250000 | 393499 | 4589270 | c. 1913 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68977-foto-08287-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68977-foto-08287-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 68941 | Mausoleu Baqués-Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mausoleu-baques-duran | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 121; 127. | XX | Mausoleu esculpit en marbre monocrom, format per un sepulcre i una escultura que representa un àngel al costat d'una creu, ambdós elements col·locats sobre un basament que té unes dimensions de 3,20m de llargada x 1,80 m d'amplada i 40 cm d'alçada, i al qual, a l'extrem dret de la cara nord-est hi ha la signatura gravada del seu autor: 'J. PLANAS. BARCELONA'. El sepulcre, paral·lelepípede, està orientat en sentit nord-est - sud-est, i té unes dimensions de 1,89m x 1,80 m x 53 cm. Presenta la tapa lleugerament convexa, i a la cara sud-est, hi ha esculpida la frase: 'Última morada de Pablo Baqués y Virgilia Durán'. L'estàtua de l'àngel és una escultura exempta, tallada, dempeus. El personatge té una estètica tendent al naturalisme, de ritme en repòs i un temps que reflecteix voluntat d'eternitat. El rostre té faccions femenines amb llargs cabells ondulats, vesteix una túnica i es recolza en una creu llatina bellament decorada amb motius florals i garlandes, clavada sobre una roca. Aquesta figura té unes dimensions de 2,50 m x 80 cm. | 08287-111 | Cementiri municipal de Torrelavit | 41.4534800,1.7218300 | 393243 | 4589888 | c. 1906 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68941-foto-08287-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68941-foto-08287-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | J. Planas | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68842 | Cal Parellada de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-parellada-de-la-placa | XIX | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, dos pisos i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. Es tracta d'un edifici d'estil popular que conserva l'estructura arquitectònica original, per bé que està molt transformat. Presenta una disposició simètrica de les obertures a la façana que dóna a la plaça Pau Vidal, mentre que a la façana lateral la disposició de les obertures és asimètrica a la planta baixa i al primer pis. A ambdues façanes, el pis superior presenta una galeria de finestres d'arc de mig punt, quatre a la façana principal i vuit a la façana lateral. Cal destacar que la galeria de finestres de la façana principal presenta balustrada. Destaca, per últim, un massís contrafort fet amb carreus de pedra que reforça la cantonada oest de l'edifici. | 08287-12 | Plaça de Pau Vidal, 3, Terrassola | 41.4478800,1.7263000 | 393607 | 4589261 | c. 1880 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68842-foto-08287-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68842-foto-08287-12-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 68859 | Goigs dels gloriosos sants martyrs Abdon, y Sennen' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dels-gloriosos-sants-martyrs-abdon-y-sennen | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 332-333, 336. | XIX | Aquests goigs ja no es canten. | Himne religiós en lloança dels sants Abdó i Senén, venerats antigament a l'església parroquial de Santa Maria de Lavit. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'Martyrs Abdon, y Sennén, / siáunos sempre advocáts.' 'Puix de Deu sou tant honrats, / vostres llohors cantarém, / Martyrs Abdon, y Sennén, / dels Pagesos advocats. Persia vostra Patria es, / y real vostre llinatge, / richs, pios, y tant christians, / que als Faels dáreu coratge; / als Sants Martyrs sepultura, / y als pobres grans caritáts; / TORNADA. Decio, Emperador malvát, / tant santa vida sabent / vos carrega de cadenas, / y'us mana severament / deixeu al Deu verdader, / y adoréu sas falsedáts; / TORNADA. Mes [...] Deus burla fent / vostres animos constants, / á Roma se vos ne porta / pera darvos torments grans: / Entráreu com Reys vestits, / y com esclaus encadenáts; / TORNADA. Allí Claudio, President, / ab astucias, y ab enganys, / si adoráu al Sol per Deu / vos promét riquesas grans: / Mes vosaltres li escopíu / com de Christo grans Soldats; / TORNADA. Per això en continent / allí us mána despullar, / y ab assots guarnits de plom / cruelment vos fa assotar: / Per la terra corrent la sanch / teníu al Cel los cors claváts; / TORNADA. Vensút aqueix grant torment, / à las bestias vos llansaren; / mes ellas com racionals / molt vos reverenciaren: / Quatre onsos, y dos lleons / als peus se vos son postráts; / TORNADA. Iráts de tant gran miracle / aquells Sayons infernals, / vostres cossos despadassan / ab espasas, y destrals: / La corona heu alcansát, / y palma de Martyrs Sagráts; / TORNADA. Teníu sempre molt guardáts / als devots que vos invocan, / guardáunos de tempestáts, / y dimonis que ens provocan: / De contagi, y malaltias, / puix per nos sou reclamáts, / TORNADA. Puix de Deu sou tant amats, / de cor vos invocarém; / TORNADA. | 08287-29 | 41.4467100,1.7298600 | 393903 | 4589127 | c. 1880 | 08287 | Torrelavit | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 68858 | Goigs de Nostra Senyora de les Neus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-les-neus | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 332, 335. | XIX | Himne religiós en lloança de la Verge de les Neus, venerada a l'església de Sant Marçal de Terrassola. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'Ateneu á nostras veus / Mare de Deu de las Neus'. 'Cantém tots ab armonia / à Maria: / TORNADA. Roma veu molt admirada / la Navada, / qu'en lo temps més calorós / cubri com de blancas flos / la Collada: / hont voliau estar Vos, / per guardarla nit, y dia / ó Maria, / TORNADA. Dels bens que Vos acceptareu, / y heretareu / de Patrici, y sa Muller / un Temple alli fereu fer / y manareu; / qu'el nom havia de ser / lo de vostre Senyoria / ó Maria! / TORNADA. Al veurer tanta finesa / ab prestesa / lo Papa molt Religiós, / y ab lo Poble fervorós / la Noblesa, / vos dedica un sumptuós / Trono avostra bisarria / ó Maria! / TORNADA. Lo nom del temple abona / y blasona / qual es alli vostre honor / Santa Maria Major / vos pregona: / la Ciutat tota ab fervor / lo frequenta à porfia / ò Maria! / TORNADA. De la Neu ab la blancura, / y hermosura / nos voleu significar, / que à Vos sols pot agradar / quant es pura / la vida, y en ben obrar / se manté ab gallardia/ ó Maria! / TORNADA. Acausa de pedregadas / á vegadas / Terrassola trastornát / plorava desconsolat / ven trinxadas / las vinyas y sos sembrats; / á qui acudir no sabia / ó Maria! / TORNADA. Desde qu'est Poble os venera, / y s'esmera / invocantvos per Patrona / mes, y mes s'aficiona / puix prospera: / de alabansas vos corona, / y respira ab alegria / ó Maria! / TORNADA. Son agrahiment publica / quant dedica / un Altar avostre honor, / es prenda de son amor / que predica; / ser per ell Vos la major / defensora en qui confia, ó Maria! / TORNADA. Lo devot que aquí'os implora / Protectora, / alcansa vostre favor, / y li mostrau vostre amor / Gran Senyora: / mes tambe al nostre dolor / vostre consol alivia / ó Maria! / TORNADA. Ja que sou nostra advocada / molt amada / miraunos ab pietat, / y en qualsevol tempestat / sempre armada: / eixiu per vostra bondat / defensantnos nit, y dia / ò Maria! /TORNADA.' | 08287-28 | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | c. 1830 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | El títol complet dels goigs és: 'Goigs en alabanza de Nostra Senyora de las Neus que se venera en la Iglesia Parroquial de Sant Marsal de Terrasola'. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 68868 | El desparpajo de los cuervos de los sueños | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-desparpajo-de-los-cuervos-de-los-suenos | VAN DER PAS, Johanna (2010): Catàleg de Torrelavit 2010. 3r concurs d'escultura urbana, Torrelavit 2010. Ajuntament de Torrelavit | XXI | Escultura exempta abstracta, realitzada en granit de Poriño (Galicia) i plantada sobre una planxa d'acer corten a la base. La composició està configurada per tres talles granítics idèntiques disposades radialment respecte a un imaginari eix central. D'aquesta manera la figura provoca un ritme continu en la seva visió. L'escultura pot associar-se a diferents interpretacions i associacions metafòriques, com la forma d'un càntir, figures humanes o els perfils d'uns ocells. Segons el catàleg de l'Escultòric de Torrelavit 2010, l'autor es va inspirar en una lectura poètica del llibre 'Las nadas y las noches' de la poetessa venezolana Maria Auxiliadora Álvarez. L'escultura seria un element poètic de l'entorn, sense funció pragmàtica, sinó amb una funció simbòlica per excel·lència amb valors intangibles com la gràcia i la reconcialiació expressats paral·lelament en la poesia del mateix títol. | 08287-38 | Plaça d'en Pere Ribé i Durban | 41.4464300,1.7297100 | 393890 | 4589096 | 2010 | 08287 | Torrelavit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68868-foto-08287-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68868-foto-08287-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68868-foto-08287-38-3.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Enrique Asensi | L'escultura va ser creada expressament per l'exposició concurs de Torrelavit (Escultòric de Torrelavit 2010). | 111|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 68854 | Laberinto I - Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laberinto-i-torrelavit | AJUNTAMENT DE TORRELAVIT (2009): 'Escultòric de Torrelavit 2009'. Catàleg de l'exposició. Torrelavit. | XXI | Escultura abstracta exempta monocroma realitzada amb acer corten, peltina de base i pedra imitació de marbre feta amb fibra de vidre. L'escultura està realitzada a partir de dues columnes d'acer cortén col·locades verticalment. La columna inferior es recolza directament a terra, mentre que la superior es recolza un bloc de pedra imitació de marbre fet amb fibla de vidre, que resta, així, atrapat entre les dues columnes. El tancament sobre el bloc de pedra es realitza a partir d'un entramat d'acer cortén en forma de laberint. És una escultura ben proporcionada, composada a partir d'un eix vertical, sense clarobscurs estridents. Té unes dimensions màximes de 2,80 metres d'alçada x 1,38 cm d'amplada x 60 cm de profunditat. | 08287-24 | Plaça de la Pau, s/n | Aquesta escultura fou la guanyadora del 2n concurs d'escultura urbana o Escultòric de Torrelavit (EdT), que es va celebrar a Torrelavit entre els dies 5 de juliol i 27 de setembre de 2009. El premi d'escultura EdT va néixer fruit d'una iniciativa municipal, desenvolupada per l'alcalde, senyor Ramon Riera i l'equip de govern municipal constituït després de les eleccions celebrades la primavera de l'any 2007. Sota la coordinació de la crítica d'art Johanna van der Pas, a l'edició de l'any 2009 es van presentar al concurs un total de 19 escultures, 7 de les quals el jurat, format per experts qualificats, va decidir que podien optar al premi, valorat en 9000 €. Del 5 de juliol al 27 de setembre els escultures restaren exposades a la via pública, per tal que els ciutadans de Torrelavit poguessin escollir amb el seu vot quina seria la guanyadora, i per tant, la que es quedaria permanentment a Torrelavit. Amb 64 vots, 'Laberinto I - Torrelavit', de Manuel Fontiveros Sánchez, resultà l'obra guanyadora. Manuel Fontiveros Sánchez (Barcelona, 1985) és un escultor jove que, malgrat la seva edat, ha realitzat varies exposicions i activitats artístiques. L'any 2009 finalitzà els seus estudis d'art al Departament d'Escultura de la Facultat de belles Arts de la Universitat de Barcelona. També el 2009 quedà finalista en el II certamen d'escultura d'Edeta i exposició col·lectiva que s'han dut a terme a l'Ajuntament de Llíria (València). En el mateix any obtingué el primer accèssit a la XIII edició del concurs d'escultura Pere Jou a Sitges, i realitzà l'exposició individual titulada 'Creixent' a La Sala de la ciutat d'Igualada. | 41.4426900,1.7281400 | 393752 | 4588682 | 2009 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68854-foto-08287-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68854-foto-08287-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68854-foto-08287-24-3.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Manuel Fontiveros Sánchez | Segons l'autor de la peça, Manuel Fontiveros, el bloc de pedra representa els contorns del municipi de Torrelavit, tapat parcialment pels racons sinuosos d'un laberint metàl·lic. L'autor vol fer així una reflexió sobre la identitat dels pobles de l'Alt Penedès, analitza la seva realitat i els canvis econòmics i conjunturals que afecten la seva estructura urbana. Fontiveros relaciona la creació artística amb la filosofia contemporània i opina que l'acceleració i la mobilitat desenfrenada que dominen la nostra vida actual estan relacionades amb la dinàmica de la ciutat que es produeix en part per la nostra facultat de practicar un cert nomadisme enfront a la vida més sedentària del segle XX. Des d'aquesta perspectiva l'escultor explica que l'obra projectada en referència a la concepció del 'Laberinto I - Torrelavit', fa reflexionar l'espectador sobre els valors d'identitat i de simbologia del poble de Torrelavit, els quals al llarg de les últimes dècades han anat perdent rellevància degut als diferents canvis socials i culturals com a resultat de les transformacions principalment geogràfiques del poble, causades per la immigració i per la creixent aparició de vivendes de segona residència. Per tant el 'leitmotiv de la creació d'aquesta escultura és la preocupació per les transformacions naturals que pot absorbir el paisatge de l'Alt Penedès sense perdre la seva identitat, i la necessitat d'expressar-ho en un llenguatge artístic contemporani. | 111|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||
| 68850 | Homenatge al raïm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-al-raim | AJUNTAMENT DE TORRELAVIT (2008): 'Escultòric de Torrelavit 2008'. Catàleg de l'exposició. Torrelavit. | XXI | Escultura figurativa exempta monocroma de ferro forjat, que representa un personatge femení dempeus, que amb la seva mà esquerra aixeca un gotim de raïm per sobre del seu cap. És una escultura ben proporcionada, composada a partir d'un eix vertical, sense clarobscurs estridents i amb un ritme que manté l'equilibri entre el moviment i el repòs. L'escultura té unes dimensions màximes de 2,30 metres d'alçada x 60 cm d'amplada x 1 m de profunditat. | 08287-20 | Aquesta escultura fou la guanyadora del 1r concurs d'escultura urbana o Escultòric de Torrelavit (EdT), que es va celebrar a Torrelavit entre els dies 15 de juliol i 19 d'octubre de 2008. El premi d'escultura EdT va néixer fruit d'una iniciativa municipal, desenvolupada per l'alcalde, senyor Ramon Riera i l'equip de govern municipal constituït després de les eleccions celebrades la primavera de l'any 2007. Sota la coordinació de la crítica d'art Johanna van der Pas, es van presentar al concurs un total de 13 escultures, 9 de les quals el jurat, format per experts qualificats, va decidir que podien optar al premi, valorat en 9000 €. Del 15 de juliol al 19 d'octubre els escultures restaren exposades a la via pública, per tal que els ciutadans de Torrelavit poguessin escollir amb el seu vot quina seria la guanyadora, i per tant, la que es quedaria permanentment a Torrelavit. Amb 59 vots, 'Homenatge al raïm', de Ferran Capdevila, resultà l'obra guanyadora. La temàtica del 1r concurs d'escultura urbana de Torrelavit tenia com a tema la vitivinicultura. Ferran Capdevila va arribar a l'art de l'escultura a través de l'ofici de joier. La seva obra no s'adscriu als corrents de cap escola, sinó de l'exploració constant de les formes, del coneixement directe dels materials i de l'observació de l'home i el seu entorn. Capdevila té escultures a Bigues i Riells, l'Ametlla del Vallès i Ripollet. | 41.4464200,1.7303200 | 393941 | 4589094 | 2008 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68850-foto-08287-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68850-foto-08287-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68850-foto-08287-20-3.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Ferran Capdevila | 111|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 69030 | Senglar de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/senglar-de-can-rossell | Pàgina web: http://www.tallersperalafesta.org/barcelona/barcelona2008/principalf39a.html EL CEP (2008): 'Nous elements festius gràcies a Tallers per la Festa', dins EL CEP n. 35, p. 10 (sense autoria) | XXI | Element de foc de bestiari popular del barri de Can Rossell de la Serra que representa de manera naturalista un porc senglar, en concret la part del bust, amb dos prominents ullals corbats i les potes davanteres. La peça presenta una estructura base de fusta de 2,50 m d'alçada en la que entra el portador de la peça, recoberta de tela marró d'imitació de pèl. La part del cap i les potes de la peça amida uns 80 cm. Presenta dos punts de foc a la boca, coincidint en la part inferior, amb els ullals de la bèstia representada. El material amb què està construït és porexpan modelat i recobert amb pintura ignífuga de colors marrons. | 08287-200 | El Porc Senglar de Can Rosell va néixer el 2008 gràcies a un taller de construcció realitzat pels veïns d'aquest barri de Torrelavit (Can Rossell de la Serra) durant el mes de juliol, sota la direcció de l'escultor Lluís Quiñones i el projecte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya 'Tallers per la Festa', emmarcat dins de l'escola Catalana de la Cultura Popular, que consisteix en un conjunt de tallers i accions participatives amb l'objectiu de crear noves festes o acabar de completar festes ja existents. Es va triar la representació d'un porc senglar perquè es tractava d'un animal emblemàtic i molt present a les contrades del municipi, el qual no té tradició de bèsties de foc (dracs). Aquesta figura balla durant la Festa Major d'Estiu i d'Hivern de Torrelavit, així com per la pròpia Festa Major de Can Rossell de la Serra. | 41.4267700,1.7444600 | 395090 | 4586895 | 2008 | 08287 | Torrelavit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69030-foto-08287-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | Disseny de Lluís Quiñones i realitzats pels veïns de Torrelavit | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68893 | Rellotge de Can Comas - 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-can-comas-1 | XX | Rellotge de sol vertical declinat, fet de guix en baix relleu pintat sobre l'encalat de la façana principal de Can Comas, representat en forma rectangular amb el costat superior coronat per un arc rebaixat a la part central. El quadrant del rellotge presenta el fons de color granatós apagat, amb el marc de color beix, el mateix color utilitzat per ressaltar en baix relleu tots els elements del rellotge, tant els indicatius com els ornamentals. Així, sota l'arc que corona la part superior del marc del rellotge, hi ha representat un petit Sol, sota el qual es pot llegir la frase: 'QUI MATINA FA FARINA'; a la part central de la frase, i sota les lletres, hi ha el gnòmon, i a sota hi ha representada la meitat inferior d'un Sol, els raigs del qual s'estenen per la superfície inferior del rellotge, marcant les hores. A l'extrem d'aquests raigs es troben les xifres horàries, en numeració aràbiga, que d'esquerra a dreta són: 5-6-7-8-9-10-11-12-1-2-3. A l'angle inferior esquerre hi ha les paraules 'CAN COMAS', mentre que a l'angle inferior dret es llegeix 'ANY 1999'. | 08287-63 | Can Comas | 41.4491600,1.7160600 | 392754 | 4589416 | 1999 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68893-foto-08287-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 68949 | Font de Can Mussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-mussons | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1999): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'. 2a part. Edita: El Cargol publicacions, S.L. p. 55. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 152. | XX | La paret on es troba la surgència d'aigua s'ha modificat amb obra de maó i ciment | Font lleugerament enclotada, situada en una paret argilosa i pedregosa rebaixada al marge d'un camí proper a Can Mussons, en un indret dominat per la vegetació de bosc de ribera. La font és una surgència natural d'aigua recollida pel que sembla una cisterna construïda amb maons i una portella metàl·lica. El broc de la font, un curt tub metàl·lic a ran de paret, es situa al nivell inferior de l'esglaonat. Sota la portella metàl·lica es troba una aixeta moderna que no raja. Per accedir-hi cal baixar tres petits graons de pedra. L'espai de la font presenta una forma semicircular de 2 metres de distància entre els graons d'accés i la paret d'on brolla l'aigua. La part esquerra de la paret argilosa rebaixada, està reforçada amb còdols a forma de paret. El cos de la font té una amplada màxima d'1,40 m i una alçada d'1,30 m. La profunditat del cos de la cisterna construïda és de 50 cm. Sobre la porta metàl·lica hi ha una inscripció amb la data '1994'. | 08287-119 | Barri de Can Mussons | 41.4463300,1.7245100 | 393455 | 4589091 | 1994 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68949-foto-08287-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68949-foto-08287-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | Dins de la propietat hi ha una font d'aigua potable canalitzada fins a la casa de la qual s'abasten els propietaris per al consum domèstic, però al mateix temps és una font freqüentada habitualment per alguns torrelavitencs i fins i tot per gent d'altres poblacions veïnes que coneixen la seva ubicació. L'aigua sobrant va a parar a una bassa per a usos agrícoles | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 68969 | Gegants de Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-torrelavit | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 321. | XX | Els gegants, figures del cicle festiu de Torrelavit, s'anomenen Marçal i Maria, fent referència als noms de les dues església del poble: Sant Marçal de Terrassola i Santa Maria de Lavit. Estan construïts íntegrament amb fibra de vidre sobre una carcassa de fusta. Representen una parella burgesa catalana del segle XIX: l'hereu i la pubilla. En Marçal amida 3,45 m d'alçada i 1,00 m d'amplada d'espatlles. Vesteix armilla florejada amb botons, camisa blanca i corbatí envellutat vermell. Les faldilles són marronoses, a joc amb la resta de tonalitats del vestit, fent referència al treball del camp i el conreu de la vinya, simbolitzada pel raïm i les espigues de blat que porta a la mà dreta. Una capa negra envellutada li cobreix les espatlles fins els peus, conferint-li l'elegància del qui té el poder, potser sobre les terres i els conreus. La Maria amida 3,40 m d'alçada i 95 cm d'amplada d'espatlles. Vesteix una brusa blanca, amb un cosset (corpinyo) negre acordonat. La seva faldilla és florejada de colors torrats, i la cobreix un petit davantal marró amb l'escut del poble brodat. Cobrint-li les espatlles, una mantellina negra amb flors brodades acaba de completar el vestuari. A la mà dreta porta un mocador i a l'esquerra un ram de flors. Ella porta cabell recollit en un monyo i arracades. Ell cabell curt i bigoti. | 08287-139 | Carrer Rosa Mestre, núm. 16 | Van ser construïts per la Mercè Gost i en Jaume Esteve, i van ser batejats el 15 d'agost de 1992 coincidint amb la Festa Major del poble, apadrinats pels gegants de Sant Sadurní d'Anoia i de Masquefa. Surten sempre a ballar per la Festa Major. | 41.4442600,1.7347600 | 394308 | 4588849 | 1992 | 08287 | Torrelavit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68969-foto-08287-139-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | Avui en dia els gegants només surten per la Festa Major. | 119 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 68901 | Rellotge de Can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-can-nadal | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica: http://www.gnomonica.cat/bd_detall.cfm?numero=1548&&comarca=&materia=&tipus=&poblacio=Torrelavit&autor=&barri= | XX | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud-oest, pintat sobre l'encalat de la façana principal de l'edifici que allotja les caves de Can Nadal de la Boadella, annex de la masia històrica. El rellotge en sí està representat en forma quadrangular envoltat de decoracions que representen gotims de raïm, amb l'escut de la família a la part superior i la data '1977' a la part inferior. El quadrant del rellotge presenta el fons de color beix, amb un Sol amb raigs i rostre representat a la part superior, flanquejat, a banda i banda, amb el lema: 'DEL SOL QUAN PASSA MÉS ALT I DEL RAÏM CUIDAT COM CAL, EN FEM EL XAMPANY NADAL'. Cal dir, però, que l'acabament del lema ('en fem el xampany Nadal') es troba a la part inferior del quadrant, just a sota de les xifres horàries en numeració aràbiga, que d'esquerra a dreta marquen des de les 8 fins a les 6. De la boca del Sol surt el gnòmon, de la meitat inferior del qual els raigs s'estenen per la superfície inferior del rellotge fins a les xifres horàries. | 08287-71 | Can Nadal de la Boadella | Aquest rellotge de sol fou dissenyat per V. Artís, germà de l'escriptor i periodista Avel·lí Artís, conegut com a 'Tísner'. L'autor fou qui va proposar, calcular i dibuixar aquest rellotge. Per fer-ho va visitar diverses vegades Can Nadal de la Boadella, una d'elles en un solstici de primavera durant el qual, amb l'ajuda d'un aparell, va fer els càlculs corresponents amb els quals va dissenyar la plantilla que, en tornar un temps després, li va servir per a fer el rellotge a la paret. | 41.4238600,1.7006700 | 391426 | 4586626 | 1977 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68901-foto-08287-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Oriol Vilanova | V. Artís | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 68894 | Sant Josep Obrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-josep-obrer | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 280. | XX | Església de construcció recent i molt funcional, de planta rectangular amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb un cimbori quadrangular sobreelevat respecte a la teulada a la zona de l'absis, amb tres finestres rectangulars a cada costat, i cobert amb teulada de teula àrab a quatre vessants. Aquesta església té l'absis, quadrat, orientat al nord-oest, amb un petit cos, corresponent a la sagristia, que sobresurt pel lateral dret en aquesta zona. Al centre de la façana principal hi ha una gran arcada cega d'arc de mig punt, a la meitat inferior de la qual es troba la porta d'entrada, rectangular, amb porta de fusta a doble batent. La gran arcada cega està flanquejada per dues finestres rectangulars, que són idèntiques a les de tot el temple: es tracta de finestres fetes a partir de composicions regulars de peces de terra cuita, i se'n troben per tots els murs de l'edifici disposats regularment. A la dreta de la façana principal sobresurt el campanar, de planta quadrada, força esvelt, amb finestrals allargassats als quatre vents, coronat amb teulada plana. L'encalat de les façanes de l'edifici és d'un color blanc trencat, i tot l'edifici està envoltat per un sòcol de planxes de pedra artificial. L'interior està presidit per l'altar on s'ubica una imatge tallada en fusta de Sant Josep Obrer, realitzada per l'escultor Tomàs Bel. | 08287-64 | C. Can Rossell, 2. Can Rossell de la Serra | La barriada de Can Rossell de la Serra, situada a una distància de 5 km respecte a l'església parroquial de Santa Maria de Lavit, ja comptava amb un bon nombre d'habitants durant la segona meitat del segle XIX. Per aquestes raons, l'any 1880 els seus habitants ja van sol·licitar que es construís una capella al nucli. Davant la negativa del rector hi insistiren de nou, enviant al bisbe de la diòcesi una sol·licitud signada per diversos veïns de l'indret, amb data de 8 de gener de 1883, la qual fou igualment denegada. No se'n va parlar més del tema fins que a partir de l'any 1951s'aconseguí que es fes missa al local de les escoles, i més tard es va donar el permís per a construir una església, a partir del projecte de Jordi Cantó. Així, l'església de Sant Josep Obrer va ser beneïda el dia 1 de maig de 1957, festivitat de Sant Josep Obrer, pel bisbe auxiliar de Barcelona Narcís Jubany, esdevenint el primer temple de tota la diòcesi de Barcelona sota aquesta advocació. El terreny sobre el qual es va construir el temple fou cedit pel senyor Enric Cardús, veí de Can Rossell. Igualment es va cedir la casa de Cal Cardús per a allotjar els obrers que treballaven a l'edificació de l'església. És sufragània de la parròquia de Torrelavit. | 41.4267700,1.7444600 | 395090 | 4586895 | 1957 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68894-foto-08287-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68894-foto-08287-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Jordi Cantó | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 68968 | Pou de Villa Mercedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-villa-mercedes | XX | Al peu del torrent de Mas Vendrell, lleugerament alçat sobre el marge, amagat sota el brancatge d'un gran lledoner i vora el pont de la Fassina, trobem aquesta construcció moderna que tanca un pou. Es tracta d'una construcció circular de 7,7 metres de diàmetre, 2,73 m d'alçada del cos del pou i 80 cm de cúpula, tota ella està recoberta de rajola envernissada de color vermell mitjançant la tècnica del trencadís. El cos circular és d'obra i està pintat imitant grans totxanes blanques. Per la part més amagada es descobreix una porta metàl·lica sobre la qual es pot llegir la inscripció '1956'. Unes petites obertures a la part alta del pou fan d'airejadors de la construcció. | 08287-138 | Torrent de Mas Vandrell, sectro pont de la Fassina | 41.4475100,1.7298700 | 393905 | 4589215 | 1956 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68968-foto-08287-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68968-foto-08287-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 68947 | Pont de la Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-fassina-0 | Raquel Lacuesta, Xavier Gonzélez i Lluís Casals (2008). 'Ponts de la província de Barcelona, comunicació i paisatge'.pàg. 15. Diputació de Barcelona. | XX | Modificat 1959 i restaurat 1967 per Diputació de Barcelona | Pont que salva el desnivell format pel torrent de Mas Vendrell o de Sant Marçal a l'alçada de Cal Campaner, comunicant així aquesta masia amb el carrer del Molí. El pont té una longitud de 11 metres i una amplada de 3,85 metres. Està construït sobre una gran arcada de maó, de 8,35 m de longitud a la part baixa i una alçada de 2,40 m. el cos del pont, entre l'arcada de maó i la superfície del pas de vianants, està fet de còdols de riu i pedres irregulars, lligades amb morter de calç i sorra. La superfície del pas de vianants està feta amb llambordes modernes, les mateixes que hi ha al carrer del Molí. A cada costat, el pont té una barana feta de pedra, també moderna. | 08287-117 | Torrent de Mas vendrell, sector del pont de la Fassina | El primer projecte de construcció data del setembre de 1946. El 1954, l'enginyer Eduardo Peña Arnau va redactar un nou projecte per fer-lo més ample sense afectar la seva estructura original, aquest projecte va ser modificat per Pio Fernandez Segura l'any 1959 , tot i que l'obra va ser definitivament acabada per l'enginyer Jaume Amat Curto el 1967. | 41.4474500,1.7297300 | 393893 | 4589209 | 1954 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68947-foto-08287-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68947-foto-08287-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68947-foto-08287-117-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 120|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 69020 | Aeròdrom republicà de Sabanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aerodrom-republica-de-sabanell | ARNABAT, Ramon (2008): 'L'Aeròdrom de Sabanell (Torrelavit)' dins EL CEP n. 35, p. 14. SANCHO PARÍS, Daniel (en web): 'Notes sobre l'aeròdrom de Sabanell (Pla del Penedès)'. Blog personal de l'autor: http://danielsanchoparis.blogspot.com/2010/09/notes-sobre-laerodrom-de-sabanell-pla.html Pàgina web de l'Estació Territorial de Recerca Penedès - Forces Aèries de la República Espanyola (ETRP-FARE): http://www.aviacioiguerracivil.com/el-vesper-sabanell.php | XX | Superfície de terreny agrícola actualment ocupada per conreu de vinya, que des de l'any 1938 i fins el 1939 va acollir un dels aeròdroms que l'aviació republicana va instal·lar al Penedès durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) (Veure apartat 'Història'). Els límits de l'antic aeròdrom militar estaven definits, al sud, pel traçat de l'actual carretera BV-2153, que des de Sabanell va cap al Pla del Penedès; a l'oest, pel traçat de l'actual carretera C-244; a l'est, pel camí que mena a les caves Nadal fins a la cruïlla amb el camí de Can Raspall dels Horts; i al nord amb el camí que tracen els camps de vinyes situats immediatament per sota de l'esmentat camí de Can Raspall dels Horts. L'orientació del camp era, així, nord-oest/sud-est, i tenia una llargada d'uns 1.000 m i una amplada d'entre 200 (oest) i 500 metres (est), ocupant un àrea aproximada de 345.800 m2. Al punt UTM X=391245; Y=4586097 es conserva la boca d'entrada a un dels refugis de l'aeròdrom. Es tracta d'un túnel construït amb maó amb volta de canó. La porta d'entrada té una alçada de 1,95 m i una amplada de 1,35 m, i el descens es realitza baixant cinc esglaons. El túnel està colgat. | 08287-190 | Sector de Sabanell de Dalt | L'aeròdrom republicà de Sabanell es posà en marxa la primavera de 1938 i ocupava terres de cal Nadal, de cal Raspall i d'altres propietaris més petits. Estava situat a la dreta de la carretera que va de Vilafranca a Igualada, i a l'esquerra de la carretera que d'aquella va al Pla. Tot i que aquest camp està situat majoritàriament en terrenys del municipi de Torrelavit, sovint se'l coneix com el camp del Pla del Penedès o de Sant Pere de Riudebitlles. El camp tenia una llargada d'uns 1.000 m i una amplada d'entre 200 (oest) i 500 metres (est). La construcció del camp va ser dirigida per personal de l'Arma d'Aviació i realitzada per persones dels municipis del voltant: el Pla del Penedès, Torrelavit i Sant Pere de Riudebitlles. Aquests homes tallaven els ceps i els arbres i aplanaven el terreny, cobrant un jornal de 10 pessetes. Un cop el camp entrà en funcionament, alguns veïns dels municipis propers hi treballaren realitzant diverses tasques auxiliars i de manteniment. S'hi construí un refugi amb capacitat per a 120 persones, prop de Sabanell i de la caseta de comandament, i uns 8 d'elementals contra metrallament en el perímetre del camp i per a protecció dels equips de cada aparell. En el camp de Sabanell hi havia una esquadrilla de caça (entre 12 i 15 avions Polikarpov I-15 Xatos). L'esquadrilla que va passar més temps a l'aeròdrom de Sabanell va ser la 1a del Grup 26, tot i que també s'hi va estar durant un temps la 2a esquadrilla. El juny de 1938 el camp va ser utilitzat per a entrenament de pilots mentre les esquadrilles es trobaven al front de Llevant. Al matí els mecànics arribaven al camp i feien les comprovacions pertinents, revisaven tot l'aparell i posaven en marxa els motors, mitjançant un camió que servia per arrencar el motor de l'avió ('posta en marxa'), mentre que els armers preparaven les metralladores i les bombes. Durant la batalla de l'Ebre (estiu i tardor de 1938), aquest avions van arribar a fer fins a tres i quatre sortides diàries mentre hi havia claror de dia. Durant les ofensives de Seròs i més tard durant la batalla per Catalunya, la 1a esquadrilla participà activament en accions de metrallaments, bombardeigs i combats aeris. El camp de Sabanell va ser també la base principal dels pilots que comandaven el Grup 26, entre aquests, el capità Joan Comas Borràs, que era el cap de la 3a esquadrilla de caces i després cap del Grup 26 que agrupava les quatre esquadrilles de 'Xatos'. Altres comandaments del Grup van ser el capitans Miguel Zambudio i Vicente Castillo. El senyor Cristóbal Florido, veí de Torrelavit, era soldat d'aviació i estava a càrrec de la centraleta de telèfons de l'Estat Major. Els soldats que feien la vigilància del camp s'allotjaven a cal Fontanals, on hi havia una torreta amb una campana, amb la qual s'avisava en cas de presència d'aviació enemiga. Els oficials s'allotjaven a cal Raspall, cal Nadal, cal Sardà, i a ca l'Aguilera. Les Planes Noves va ser la primera seu de l'Estat Major del Grup 26 de caça de la 'Gloriosa', tot i que més tard es va traslladar a cal Baqués de Sant Sadurní d'Anoia. Mentre que a cal Roldán de Sant Quintí de Mediona s'hostatjaven els pilots. Els mecànics s'allotjaven en edificis del voltant: Can Nadal, ca la Paula, la Passada, cal Fàbregas. L'aeròdrom de Sabanell va patir dos atacs aeris. El 5 de novembre de 1938, 10 aparells italians Savoia S-79 bombardejaren aquest aeròdrom i el de Pacs, i algunes bombes caigueren en el municipi del Pla del Penedès. El 10 de gener de 1939, a la una del migdia, 5 aparells de l'aviació hispana bombardejaren l'aeròdrom de Sabanell, però la majoria de bombes caigueren fora del camp, a Sant Pere de Riudebitlles i a Canaletes. El camp fou desmantellat el 15 de gener de 1939 davant l'arribada de les tropes franquistes. Aquestes ocuparen el camp el 22 de gener de 1939, i el 19 d'agost els terrenys que ocupava van ser retornats als seus propietaris que van plantar-hi horta, vinya i cereals. | 41.4195000,1.6958200 | 391014 | 4586148 | 1938 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69020-foto-08287-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69020-foto-08287-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68995 | Festa Major de Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-torrelavit | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 322-323. | XX | Festa Major del poble de Torrelavit que se celebra des del dia 14 d'agost i dura uns quatre dies. S'inicia amb el pregó, i els actes més destacats són, a banda del pregó, el correfoc, a càrrec dels diables de Torrelavit; la missa solemne del dia 15 d'agost (el dia més important) a les 12 del migdia, la cercavila infantil, on actuen totes dels figures del bestiari festamajorenc de Torrelavit i l'entrega dels premis del concurs escultòric de Torrelavit. | 08287-165 | Amb anterioritat a la unió dels municipis de Terrassola i Lavit, a l'any 1920, a Terrassola la Festa Major se celebrava antigament el dia 30 de juny, per Sant Marçal, patró de l'església parroquial. Vers l'any 1870 es va traspassar al diumenge abans de la conversió de Sant Pau (25 de gener), copatró de la parròquia des dels seus orígens històrics, per efectes del treball de la terra en aquesta època de l'any. En el moment de la unió dels dos municipis, el 1920, cadascun va continuar celebrant la seva respectiva Festa Major; en el cas de Terrassola, el diumenge abans de la conversió de Sant Pau, i a Lavit, per la Marededéu d'agost. És a partir de 1933 que, per dictamen municipal, se celebrà una sola Festa Major al darrer diumenge del mes d'agost. Això comportà una forta tensió entre el veïnat, sobretot de Terrassola, els quals continuaren amb la tradicional Festa Major del mes de gener. Aquest fet va provocar el declivi de la Festa Major de Terrassola, i donà la primacia a la de Lavit, que esdevingué la Festa Major del nou poble de Torrelavit, a partir dels inicis dels anys quaranta, tot i haver-hi hagut una forta crispació l'any 1947, però aquesta vegada per problemes de situació de l'envelat; cal indicar que a partir del 1939 es tornà a celebrar per la Marededéu d'agost (el dia 15). Pel que fa a Lavit, sembla ser que des de molt antic celebrava la seva Festa Major el 30 de juliol, que corresponia a l'onomàstica dels seus patrons antics, sant Abdó i sant Senén (sant Nin i sant Non), que també els tenia (i encara els té) com a patrons la propera església de Santa Magdalena del Pla, durant anys sufragània de la de Lavit. Es va mantenir, més o menys, fins al moment de la separació, dels pobles de Lavit i el Pla del Penedès; quan Santa Magdalena del Pla passà a ser definitivament parròquia completament independent. El pas de la Festa Major al dia de l'Assumpció d'agost sembla que es va produir a la segona meitat del segle XIX. Originàriament l'envelat es muntava al carrer de Çavit o Lavit (prop de l'església parroquial), després passà al carrer del Molí (que actuava i encara actua com a camí de pas) i finalment el barri de la Pineda va ser el lloc preferit. | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 1933 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68995-foto-08287-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68995-foto-08287-165-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 68853 | Creu de terme de Lavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-lavit | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 282-283. | XX | Creu de terme assentada sobre una base octogonal, al centre de la qual es disposen dos blocs esglaonats de perfil cilíndric que sostenen un fust de ciment, que sense cap motllura està rematat per la creu. Al bloc cilíndric superior hi ha una inscripció on es llegeix: 'RESPECTEU LA CREU RECONSTRUÏDA PER PAU VIDAL ROVIRA. ANY 1931' . La creu pròpiament dita és una creu grega floronada; al centre de la cara anterior hi ha les inicials de Crist 'JHS'. L'alçada total és de 3,10 metres x una amplada de 85 cm. | 08287-23 | Partida de la Creu | En aquest indret sempre hi ha hagut una creu de terme que parteix el terme parroquial de Santa Maria de Lavit amb el de Santa Magdalena del Pla del Penedès. A mitjan del segle XVIII apareix esmentada com a 'creu de pedra de Lavit'. Es degué refer o modificar durant el segle XIX, tot i que al primer terç del segle XX restava igualment malmesa, raó per la qual l'indiano Pau Vidal aportà diners per la seva reconstrucció l'any 1931 i es tornà a enderrocar en aquella mateixa dècada. Es recuperà la creu, que fou guardada a la rectoria de Lavit fins que, per iniciativa del Centre Excursionista Puigcúgul, fou reubicada al seu emplaçament l'any 1981. | 41.4374800,1.7280600 | 393737 | 4588104 | 1931 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68853-foto-08287-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68853-foto-08287-23-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68851 | Pont de les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-escoles | A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 14. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 57, 233. RAQUEL LACUESTA, XAVIER GONZÁLEZ (2008): 'Ponts de la Província de Barcelona, comunicació i paisatge'. Diputació de Barcelona . | XX | Pont que salva el desnivell format pel torrent de Mas Vendrell o de Sant Marçal, comunicant així els nuclis de Terrassola i de Lavit amb la zona de les escoles. El pont té una longitud de 48 metres i una amplada d'1 metre a la zona de pas de vianants. Està construït en tres trams i es suporta sobre dos pilars, cadascun d'ells assentat a un costat del torrent de Mas Vendrell i de Sant Miquel. L'accés al pont per la banda dels nuclis de Terrassola i Lavit es fa pujant per una escala de tres esglaons de pedra; al frontal de l'esglaó superior hi ha una inscripció gravada a la pedra on es llegeix 'PABLO VIDAL ROVIRA', i al frontal de l'esglaó inferior es llegeix 'AÑO 1929'. | 08287-21 | Nucli urbà, sobre el torrent de Mas Vendrell | El pont de les escoles va ser construït l'any 1929 (la primera pedra es col·locà el dia 29 de juny d'aquell any) gràcies a la donació del filantrop Pau Vidal i Rovira. Aquesta obra d'enginyeria civil representà la unió física dels nuclis històrica de Lavit i Terrassola amb el barri de les escoles, salvant el desnivell format pel torrent de Mas Vendrell o de Sant Marçal. L'obra es portà a terme a causa de l'onada de protestes per part dels habitants de Terrassola, per la raó que havien de travessar el torrent pel barri del Vilet per portar els nens a les escoles. | 41.4473600,1.7285000 | 393790 | 4589200 | 1929 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68851-foto-08287-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68851-foto-08287-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68886 | Escola J. J. Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-j-j-rafols | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 299. MARQUÈS, S. I PORTELL, R. (2006): 'Els mestres de la República'. Ed. Ara Llibres SL. Badalona. (pp 47-48) RAMON PORTELL , SALOMÓ MARQUES( 2006), Els mestres de la República. Ara Llibres.Col·lecció, Serie H. | XX | Els edificis escolars formen un conjunt de quatre blocs simètrics situats dos a dos respecte a un cos central, de planta baixa i teulada a dues aigües que presenta frontó i pilastres d'influència jònica adossades a la façana. La porta d'entrada del cos central és d'arc de mig punt, sobre el qual hi ha una inscripció de ferro forjat on es llegeix: 'TORRELAVID AGRADECIDO A LOS DONANTES DE ESTAS ESCUELAS D. JUAN Y D. JAIME RAFOLS MATAS'. A cada costat de la porta d'entrada hi ha una finestra també d'arc de mig punt. Els dos cossos del costat tenen planta baixa i pis, amb coberta de pavelló; destacant les portes d'entrada, d'estil neorenaixentista, amb arc a nivell o pla, amb una orla decorativa al coronament. Els cossos dels extrems, de planta rectangular i destinats a aules, tenen una sola planta i es cobreixen amb teulada a dues aigües. Pel que fa a l'interior destaca l'enrajolat de rajola hidràulica i els arrambadors de ceràmica decorada amb motius florals. | 08287-56 | Carrer de les Escoles, s/n | La construcció d'aquest edifici va ser possible, d'una banda, gràcies a l'aportació econòmica dels germans Joan i Jaume Ràfols i Matas, fills de Lavit (els seus pares eren masovers de l'Arboçar), que s'enriquiren en el comerç d'exportació - importació a Barcelona, i d'altra banda, per la donació del terreny per part de Pau Vidal, després de moltes gestions portades a terme per l'alcalde d'aquella època, Enric Nadal i Llopart, així com també el tinent d'alcalde Francesc Font i Masana. Els plànols foren fets per l'arquitecte Enric Sagnier, signats a Barcelona el gener de 1927, i dels quals se'n conserva una còpia completa a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. L'edifici fou inaugurat el 1928 i sempre ha estat utilitzat com a escola pública. L'escola va participar en temps de la primera República de la gran innovació pedagògica que una part dels mestres que trevallaven en aquell moment vam promoure, tenim com a referència Europa. Dolors Purcallas, que hi havia fet de mestra durant la República, descriu com era l'escola: explica que estava rodejada d'un esplèndid jardí. Al darrera hi hacia arbres fruiters, i al davant, rosers i testos, sortidors amb peixos vermells, rajoles blanques i blaves. La segona planta de l'escola estava preparada perquè servís de casa a dos mestres. Els pisos tenien unes habitacions i cambres de bany esplèndides. La cuina estava equipada amb armaris d'obra i rajoles que arribaven al sostre. La planta baixa de l'edifici constava de quatre àmplies classes amb finestres enreixades que donaven al jardí. Hi havia també dues saletes per a la direcció, lavabos amb aigua corrent, parets i terres amb mosaic. La llum hi entrava a dolls pertot arreu. I, al cos central de l'edifici, hi havia un teatre amb un gran escenari, amb teló de vellut, diversos decorats i amples files de butaques i un piano. | 41.4480900,1.7287400 | 393811 | 4589281 | 1928 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68886-foto-08287-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68886-foto-08287-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68886-foto-08287-56-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Enric Sagnier | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 68841 | Cal Nonis de Lavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nonis-de-lavit | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 40, 52. | XX | La planta baixa està força transformada a nivell exterior, i l'interior de l'immoble està totalment reformat. | Edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada plana. La façana, allargassada horitzontalment, presenta una disposició simètrica de les obertures i una decoració amb motius geomètrics que predominen sobre algunes ornamentacions vegetals, propis del llenguatge estètic de la transició del modernisme al noucentisme. A la planta baixa, la façana de Cal Nonis de Lavit ha estat força transformada respecte el seu aspecte original, a jutjar per les portes i finestres, totes rectangulars i quadrades, sense marc ni ornaments. L'immoble té, així, dues portes d'accés, que flanquegen una única finestra situada al centre. Més interessants són les obertures del primer pis. Disposades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa hi ha tres portes, cadascuna de les quals s'obre a un balcó individual amb barana de ferro forjat. A cada costat d'aquestes portes hi ha una finestra amb ampit, sense balcó. Totes les obertures d'aquest pis presenten un marc coronat per un arc deprimit còncau sobrealçat, i a la part superior, aquest marc presenta un esglaonat en degradació. Aquest marc és de color marró clar, que contrasta amb el color groc apagat de la superfície de la façana. El coronament de la façana es resol a partir d'una línia de cornisa horitzontal amb volutes als extrems i un pinyó central semicircular al centre del qual hi ha una orla amb la inscripció 'J C 1916', amb una bola de coronament a la part superior, decorada amb garlandes. | 08287-11 | Carrer del Molí, 58 | Segons informació oral de la propietària de l'immoble, senyora Mercè Galimany, la casa fou construïda en dues o tres fases diferents pel senyor Joaquim Cardús. | 41.4468400,1.7290800 | 393838 | 4589142 | 1916 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68841-foto-08287-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68841-foto-08287-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68841-foto-08287-11-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons informació oral de la propietària de l'immoble, senyora Mercè Galimany, la casa conserva l'antic celler. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||
| 68913 | Cal Senyor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-0 | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 61. TORRES, Montserrat (2006): 'Cal Senyor', dins EL CEP n. 27, p. 8. | XX | L'arrebossat de la façana presenta diversos sectors amb ciment, que substitueixen l'original. | Masia amb diferents annexos moderns per a ús agrícola, sense interès patrimonial. L'edifici principal és de planta rectangular, de planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana presenta una disposició asimètrica de les obertures, especialment modificades a la planta baixa. Així, la porta d'accés es troba al centre, i té només una finestra quadrada al seu costat dret, ja que la que hi hauria d'haver al costat esquerre està tapiada, i desplaçada modernament a l'edifici annex situat a l'esquerra. Les obertures de la primera planta sí que estan disposades ordenadament, de forma que hi ha una finestra rectangular amb balcó de barana de ferro forjat, recta, just al centre del capcer, i una finestra a cada costat, amb enreixat de ferro. Un sòcol modern, de lloses de pedra, envolta l'edifici per la part baixa. L'interior de l'immoble està transformat totalment, tot i que al sostre conserva l'embigat original de fusta. | 08287-83 | Masia Cal senyor, partida dels Clots | La propietat d'unes 6,5 ha de vinyes d'oliveres i d'ametllers, va ser adquirida pel besavi Rosendo Castellví i Sarda el 1915, que va fer reconstruir la masia en la seva totalitat. No saben amb certesa qui n'era propietari anteriorment, ni l'origen del nom de la masia, però havien sentit explicar que en aquesta casa hi havia viscut un guardabosc. El següent propietari va ser l'avi Jaume Castellví i Font. | 41.4457400,1.7433700 | 395030 | 4589002 | 1915 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68913-foto-08287-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68913-foto-08287-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68913-foto-08287-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 68991 | Rellotge de Cal Rosu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-cal-rosu | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | XX | Aquest rellotge ha estat repintat modernament. | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud, pintat sobre la façana principal de Cal Rosu, a Can Rossell de la Serra. El rellotge en sí està representat en un marc circular obert per la part superior, amb ondulacions als extrems, en forma de lira, tot plegat dins un marc rectangular. Al marc inferior d'aquesta figura en forma de lira hi ha les xifres horàries, en numeració aràbiga, que abasta de dos quarts de set del matí a dos quarts de quatre de la tarda. Al centre de la part superior del rellotge hi ha un petit sol de colo groc, amb barretina, del centre del qual surt el gnòmon. Al costat esquerre d'aquest sol es llegeix la paraula 'AÑO', i a la dreta la data '1914'. Per sota dels extrems de la 'lira', les inicials 'J' (banda esquerre) i 'M' (banda dreta), corresponent a Jaume Martí, promotor del rellotge (veure camp 'Història'). A la part inferior del rellotge, dues tiges amb fulles com a decoració, i dins del rellotge, les línies horàries, dividides en quarts. | 08287-161 | Can Rossell de la Serra | Aquest rellotge el va fer construir el senyor Jaume Martí, oncle-avi de l'actual propietària, el dia 15 de maig de 1914. | 41.4255900,1.7446400 | 395103 | 4586764 | 1914 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68991-foto-08287-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68991-foto-08287-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 68959 | Passarel·la dels Mussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passarella-dels-mussons | A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana. Vilafranca del Penedès, p. 15. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 142. EL CEP (2008): 'Inaugurades les obres de millora del pont del Cal Mussons i del passatge del carrer de la Font de Torrelavit' dins EL CEP n. 35, p. 6 (sense autoria) RAQUEL LACUESTA, XAVIER GONZÁLEZ , LUÍS CASALS (2008). Ponts de la província de Barcelona, comunicació i paisatge. Pàg.135 Diputació de Barcelona. | XX | Restaurat al 2008 | Passarel·la que salva el desnivell format pel riu de Bitlles al seu pas pel sector del barri dels Mussons, comunicant així el barri homònim amb el nucli urbà de Torrelavit. El pont té una longitud total aproximada d'uns 72 m, i està dividit en dos trams: des de l'extrem més proper al nucli urbà de Torrelavit hi ha un primer tram, de 47 m de longitud i una amplada de 2,25 m. El segon tram té una longitud d'uns 25 m i una amplada de 1,60m. El pont es suporta sobre pilars de maó. | 08287-129 | Barri dels Mussons | El pont de Cal Mussons va ser construït el 1912 i inaugurant l'any 1913. L'any 1921, una riuada se l'emportà i va haver de ser refet novament. El 14 de setembre 2008 es van inaugurar les obres d'urbanització del passatge del carrer de la Font i les obres de rehabilitació del pont de vianants de Cal Mussons impulsades per l'Ajuntament de Torrelavit i executades per l'empresa Construccions Francesc Ruiz.Totes dues actuacions comportaran millores evidents per a la qualitat de vida dels veïns d'aquesta part del poble i suposen una millora destacable pel que fa a la recuperació del casc antic de Torrelavit. La primera fase de restauració del pont de Cal Mussons es va realitzar l'any 2009 i va consistir a netejar l'estructura metàl·lica del pont mitjançant un sistema de rentat d'aigua a pressió aconseguint retirar tot el rovell existent. Posteriorment es van pintar les baranes de color grana. En la segona fase, que s'ha fet aquest any, s'han restaurat els pilars d'obra on es recolza el pont, que estaven força malmesos, i s'ha desbrossat la part de sota del pont. També s'ha substituït la passarel·la existent que porta fins al pont per una passarel·la de lloses de formigó, així com les baranes que hi havia fins ara. Amb aquests treballs s'ha recuperat una peça històrica del poble. Properament està previst procedir a la restauració de l'antic safareig ubicat en aquesta mateixa zona.Un cop finalitzades les obres del pont, la mateixa empresa s'ha encarregat de dur a terme lar urbanització del passatge de la Font. Els treballs han consistit a substituir la xarxa de clavegueram i la d'aigua potable, així com la instal·lació de la canalització de les aigües pluvials, acabant-se l'obra amb un recobriment de llambordes a tot el passatge. En el transcurs de l'acte d'inauguració els veïns van tenir l'oportunitat de contemplar les millores a peu d'obra acompanyats per les autoritats municipals. | 41.4479600,1.7250600 | 393504 | 4589271 | 1913 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68959-foto-08287-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68959-foto-08287-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Va ser restaurat l'any 2008 (neteja del rovell, reforç dels pilars d'obra i esbrossat de la zona). | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||
| 68838 | Ca l'Andalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landalus | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 47. | XX | Edifici de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos, coronat per una teulada plana. Està adossat a un altre immoble situat a la dreta per mitjà d'una paret mitgera, mentre que a l'esquerra constitueix un dels límits de la plaça Pau Vidal, del nucli de Terrassola. Tot i que l'edifici ha estat força transformat, a nivell de façana conserva una disposició simètrica de les obertures, tres per cada planta, amb barana de ferro forjat als balcons de les finestres del primer pis, i molt especialment, destaca la galeria del pis superior, amb balustrada amb ornamentació d'estil vegetal: una sèrie de tiges envoltades per orles circulars. | 08287-8 | Carrer Sant Pau, 1, Terrassola | 41.4475000,1.7268400 | 393652 | 4589218 | 1912 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68838-foto-08287-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68838-foto-08287-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 68840 | Cal Met / Ca l'Olivé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met-ca-lolive | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 50. | XX | A la part superior de la façana la pintura blanca de la superfície presenta alguns desperfectes, havent caigut en alguns sectors. | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis principal i segon pis, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. L'element més destacat de l'immoble és la façana, amb ornamentació vegetal de calç típicament modernista, concentrada als enmarcaments de les obertures del primer i segon pis, les quals presenten també balcons amb baranes de ferro forjat, i al frontis de la façana, que presenta un coronament de línies ondulants i una orla al centre amb una inscripció on es llegeix 'AÑO 1912'. La decoració dels marcs de les finestres, així com la línia ondulant de la cornisa, són de color salmó, contrastant així amb el blanc de la superfície de la resta de la façana. Les obertures estan disposades simètricament a la façana, a raó de dues finestres a cada pis, per bé que les del pis principal donen pas a un balcó allargat que les comunica entre elles, mentre que les finestres del segon pis disposen d'un balcó individual, més estret. A sobre de cada una de les finestres del segon pis hi ha un ull de bou. La part més transformada respecte l'immoble original és la planta baixa: mentre la porta d'accés a l'edifici, ampla i situada a l'esquerra, conserva l'arc carpanell, a la dreta hi ha una porta d'entrada al modern aparcament, rectangular. | 08287-10 | Plaça Sant Marçal, 4. Terrassola. | 41.4471500,1.7267600 | 393644 | 4589179 | 1912 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68840-foto-08287-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68840-foto-08287-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68840-foto-08287-10-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68852 | Cal Vidal de Lavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidal-de-lavit | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 40, 53. | XX | Edifici modernista de planta rectangular amb planta baixa, pis principal, segon pis i golfes, cobert amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta presenta una disposició simètrica de les obertures, dues a cada pis. Les obertures de la dreta són portes: la d'entrada a l'immoble situada a la planta baixa, d'arc deprimit còncau, i als pisos superiors, portes que s'obren a balcons semicirculars amb barana de ferro forjat. Les obertures de l'esquerra són finestres senzilles, sense balcó. Els extrems laterals de la façana estan decorats amb dues bandes horitzontals de color blanc trencat, que sobresurten en baix relleu, arrencant a la divisòria entre la planta baixa i el primer pis i que van fins al coronament, corb, amb tres ulls de bou i volutes als extrems, que emmarca així la façana de l'edifici. Aquest emmarcament de color blanc trencat contrasta amb el color salmó clar de la superfície de la façana. | 08287-22 | Carrer del Molí, 32, Lavit | 41.4468800,1.7309000 | 393990 | 4589144 | 1910 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68852-foto-08287-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68852-foto-08287-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68852-foto-08287-22-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 68866 | Can Raspall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-raspall-dels-horts | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 300-301. TORRES, Montserrat (2002): 'Can Raspall dels Horts', dins El Cep, n.14, p. 7. Ajuntament de Torrelavit. | XX | Edifici modernista de planta rectangular amb planta baixa, pis principals, segon pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. A l'esquerra, l'edifici principal hi té adossada una torratxa de quatre pisos, sobresortit, així, el darrer pis, amb coberta de pavelló i teulada de majòlica a quatre vessants i una galeria amb tres finestres a cada costat. Pel que fa a la façana principal, aquesta presenta una disposició simètrica de totes les obertures, cinc per cada nivell, les quals estan decorades amb aplics de rajoles, o bé estan coronades amb arcs de diverses formes geomètriques, tal i com és propi del llenguatge estètic del modernisme, i que contrasten així amb el color blanc de la superfície de la façana. La porta d'entrada a l'immoble, d'arc escarser, és al centre de la planta baixa, flanquejada per dues finestres a cada costat. Al pis principal destaquen les tres portes de fusta a doble batent que donen pas a un balcó allargassat amb barana de ferro forjat. El pis superior presenta una galeria de cinc finestres, a sobre de les quals hi ha el ràfec, sostingut per mènsules, que dona pas a la teulada, la part frontal de la qual està coberta amb teules de majòlica. L'interior de l'immoble està perfectament conservat, destacant els embigats de fusta de pi melis al sostre de la planta baixa, la decoració de guix emmotllurat als sostres del pis principal, els terres de rajola hidràulica, així com dues piques d'aigua enrajolades a la planta baixa. Al lateral dret de l'edifici principal hi ha un annex on es conserven els antics cups, l'espai dels quals ara s'ha reconvertit en zona de descans. A la façana d'aquest annex hi ha un rellotge de sol i un escut heràldic de la família, moderns. Els antics cups estan oberts al jardí que hi ha davant de la casa, on hi ha un pou circular de pedra de 77 cm d'alçada i amb un diàmetre interior de 1,10 m, així com una gran roda de pedra de molí d'oli, amb un diàmetre de 1,40 m. A uns 30 metres al nord-est de l'edifici, dins de la mateixa finca, hi ha la masoveria. | 08287-36 | Masia de Can Raspall dels Horts, s/n | Els orígens de la pairalia de Can Raspall dels Horts són medievals. Al segle XIV n'era aloer Ramon dels Horts; després passà a la família Vendrell, també esmentats al segle XIV com a aloers. Al segle XVI, la propietat fou adquirida pels avantpassats de l'actual propietari, del llinatge dels Raspall, que segons sembla provenien de can Raspall de Renardes, del terme de Lavit, tal i com queda reflectit en el fogatge de 1497. Als fogatges de 1515 i 1553, els Raspall ja són esmentats com a habitants de Terrassola. L'edifici patí grans reformes a principis del segle XVII (cap al 1605), que van continuar als segles següents, fins que al 1909 va ser enderrocada en la seva pràctica totalitat per a edificar-se al seu lloc l'actual edifici modernista, obra de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez. Joan Respall i Roig (1859-1938), avi de l'actual propietari, fou el promotor de l'actual edifici modernista. Fou un gran lector, molt afeccionat a l'astronomia i amb moltes inquietuds sociològiques, fet que el portà a publicar, l'any 1889, el llibre 'El comunismo o sistema del porvenir según la ciencia y la naturaleza' imprès a Barcelona, que va dedicar a Emilio Castelar, President del Govern de la Primera República Espanyola (1873-1874). Tant la casa pairal de Can Raspall dels Horts com la dels masovers, van ser un dels escenaris de la sèrie de TV3 'Nissaga de Poder'. | 41.4262500,1.6873700 | 390319 | 4586908 | 1909 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68866-foto-08287-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68866-foto-08287-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68866-foto-08287-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Antoni Pons i Domínguez | 98|105|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 68870 | Torre del Guano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-guano | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 56. TORRES, Montserrat (2002): 'La Torre del Guano', dins EL CEP n. 15, p. 7 | XX | Conjunt arquitectònic constituït per una casa i un magatzem d'estil modernista, ambdós de planta baixa. L'edifici residencial és de planta quadrada i teulada plana amb una torratxa al damunt. La façana presenta una disposició simètrica de les obertures, amb el portal d'entrada al centre, flanquejat per una finestra a cada banda, amb enreixat de ferro. Les tres obertures estan coronades per un marc amb decoració vegetal, pròpia del llenguatge estètic del modernisme. Cal destacar igualment el coronament de la façana, amb un frontis central enmig del qual hi ha un ull de bou, balustrada i volutes ondulades als extrems, tot plegat amb decoració vegetal. El magatzem és de planta rectangular amb teulada de teula àrab a doble vessant, destacant el coronament de la façana principal, de línies ondulades i esgrafiats ornamentals, en mal estat. | 08287-40 | Carretera BP-2151, s/n | Segons Montserrat Torres (veure camp 'Bibliografia'), el nom d'aquest edifici li ve donat per l'adob que hi elaboraven els seus primers propietaris, la família de Paulino Gibert. El guano és un adob de les terres de cultiu ric en fosfats i substàncies nitrogenades. | 41.4397000,1.7331600 | 394167 | 4588344 | 1907 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68870-foto-08287-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68870-foto-08287-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68870-foto-08287-40-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 105|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68844 | Torre de la Sala / Cal Sala de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-sala-cal-sala-de-la-font | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 49. | XX | Edifici de planta quadrada amb planta baixa, pis principal, segon pis i golfes, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb caraner perpendicular a la façana principal a la part central de l'immoble, tot i que al sector de la façana principal, la teulada cau a un sol vessant paral·lel a la façana principal. La façana principal presenta una disposició simètrica de les obertures, tres a cada pis. La porta d'entrada a l'immoble es troba al centre de la planta baixa, i es troba flanquejada per una finestra rectangular vertical enreixada. A nivell del primer pis les obertures són tres portes amb arc a nivell que s'obren a balcons individuals amb balustrada, el central lleugerament més allargassat que els laterals. Aquestes portes estan emmarcades amb un marc en baix relleu, i a la part superior, estan decorades amb una motllura grisa a mode d'arc pla, amb una petita voluta semicircular a la part central. Les tres obertures del pis superior són finestres quadrades, senzilles, amb un marc en baix relleu. Cada pis està separat per una fina línia motllurada horitzontal del mateix color gris de les motllures de les finestres del primer pis, que contrasten amb el color blanc de la superfície de la façana. Les façanes laterals presenten dues finestres a cada pis, actualment tapiades. Tot el recinte està tancat per un barri perimetral. | 08287-14 | Carrer del Castell de Çavit, 2. Lavit. | Segons Salvador Llorac, aquest edifici es va construir l'any 1901com a torre d'estiueig. | 41.4468300,1.7294000 | 393864 | 4589140 | 1901 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68844-foto-08287-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68844-foto-08287-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68844-foto-08287-14-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 69026 | Rellotge de les Cases de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-les-cases-de-dalt | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | XIX | Rellotge de Sol vertical declinat, situat al nivell del primer pis de la façana sud-oest de les Casetes de Dalt, actualment Caves Naveran (Sant Martí Sadevesa). Es troba absolutament colgat sota l'arrebossat d'aquesta façana, distingint-se únicament el gnòmon. A la part superior hi ha una inscripció amb la data, feta amb la tècnica de l'esgrafiat i emmarcada en un rectangle, on es llegeix 'P . P. 1899'. | 08287-196 | Les Cases de Dalt (Sant Martí Sadevesa. Caves Naveran) | 41.4321700,1.6913200 | 390659 | 4587560 | 1899 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69026-foto-08287-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69026-foto-08287-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 69029 | Cal Perico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perico-0 | TORRES, Montse (2003): 'Cal Perico', dins EL CEP n. 19, p. 7. | XIX | Masia formada per dos edificis de planta rectangular de planta baixa i pis, coberts amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, adossats i disposats en forma de 'L'. L'edifici més antic, anomenat 'casa vella de cal Perico' (veure apartat 'Història'), està orientat en sentit NE - SW, i actualment està destinada a corral i celler. La casa més moderna, de principis del segle XX, està orientada en sentit NW - SE és la destinada a habitatge dels propietaris. L'aparell constructiu és de pedra i maó. La façana principal presenta una disposició simètrica de les obertures, amb la porta d'accés al centre de la planta baixa, flanquejada per dues finestres rectangulars, i al primer pis, cinc finestres també rectangulars, tres d'elles amb balcó i barana de ferro, recta. Les dues construccions estan tancades per un baluard que les aïlla de la carretera. | 08287-199 | Camps de ca l'Espardanyer | La casa de Cal Perico va ser construïda per Pau Miquel Rosich, nascut l'any 1831. Va ser jutge municipal de l'antic poble de Terrassola, i en voler acabar amb el vici del joc es va enemistar amb alguns veïns jugadors, que fins i tot van intentar estimbar-lo. Aquest fet el va portar a dimitir del càrrec de jutge i va abandonar el poble amb la seva família fora del poble, de manera que es va construir una casa, l'any 1877, al terreny que tenia al costat de la carretera (actual BP-2151, de Sant Sadurní d'Anoia a Sant Quintí de Mediona), llavors camí de carros i cotxes de cavalls. Aquesta 'casa vella de cal Perico', com és anomenada actualment, havia servit de posada als viatgers i cavalleries que anaven de camí cap a Barcelona. El pare d'en Pau Miquel es deia Pere i havia estat regidor major de Terrassola. És possible que a ell se li comencés a anomenar 'Perico', sorgint així el renom de la casa. En Pere Miquel Sabaté, nascut el 1901 i fill de Domingo Miquel Parellada i nét de Pau Miquel Rosich, fou jutge municipal de l'octubre de 1939 fins el 1941, i el seu germà Joan Miquel Sabaté feia d'agutzil en els mateixos anys. Aquests dos i les seves germanes, Dolores i Maria, ja van néixer a cal Perico. La casa actual, però, va ser construïda pel mestre d'obres Joaquim Cardús a principis del segle XX, passant la casa vella a ser corral i celler. Va ser parada dels cotxes de línia de la companyia HILLSA durant molts anys del segle XX i punt de venda de vi, aviram, ous, conills i altres productes de pagès. | 41.4414800,1.7273100 | 393681 | 4588549 | 1877 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69029-foto-08287-199-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Pau Miquel Rosich / Joaquim Cardús | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 68843 | Cal Rovira de Terrassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rovira-de-terrassola | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. | XIX | L'encalat de les façanes presenta un destacable estat de deteriorament. | Edifici de planta quadrada amb planta baixa i tres pisos, i teulada de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. L'immoble presenta una disposició simètrica de les obertures a les façanes; a la principal, que s'obre al carrer Bonavista, hi ha una sola obertura per cada pis, a la planta baixa es troba el portal d'entrada, amb un sòcol a la part baixa, emmarcat amb un marc en baix relleu de calç de color blanc i coronat amb un arc de mig punt. Al centre d'aquest arc hi ha un aplic decoratiu circular de color groc, l'interior del qual està ornat amb dues estrelles de cinc puntes concèntriques i superposades, amb una inscripció on es llegeix 'J R 1861'. Les obertures dels pisos superiors són portes de marc rectangular, que s'obren a un balcó amb barana de ferro, recta. La façana sud - est de l'edifici és la més destacable. Presenta també una disposició simètrica de les obertures, per bé que les obertures de la planta baixa comuniquen amb un pati lateral tancat, mentre que al primer i segon pis hi ha tres obertures per cada pis: dues portes que s'obren a balcons individuals amb barana de ferro, rectes al centre i a l'esquerra, mentre que a la dreta hi ha una finestra senzilla, sense balcó. Totes aquestes obertures son rectangulars i estan emmarcades. El més destacable d'aquesta façana lateral sud-est és el pis superior, amb galeria de sis finestres d'arc de mig punt i balustrada; la finestra situada a l'extrem esquerre està tapiada. Corona aquesta façana un pinyó triangular adaptat al doble vessant de la teulada, llis, sense cap tipus de decoració. | 08287-13 | Carrer Bonavista, 10. Terrassola | 41.4474800,1.7264300 | 393617 | 4589216 | 1861 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68843-foto-08287-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68843-foto-08287-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68843-foto-08287-13-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 69013 | Carrer del Bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-besso | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 44. | XIX | Tot i que el carrer conserva l'estructura urbanística original, alguns dels seus edificis han estat transformats arquitectònicament. | Alineació de cases adossades orientades a l'est, a una sola banda. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades de teula àrab a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues o tres plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal, recte i un portal de cotxera (alguns d'ells reconvertits actualment en aparcaments). A sobre de la porta un balcó de poca volada i baranes simples i una o dues finestres tancant la composició del segon pis. Totes les obertures són rectes. A la part posterior les cases tenen patis tancats. | 08287-183 | Veïnat del Carrer del Bessó | Segons Salvador Llorac (veure camp 'Bibliografia'), el carrer del bessó s'ubica en unes terres censades que eren propietat de cal Rafeques, de Sant Pere de Riudebitlles. Allà, un bessó cognominat Gumà, també de Sant Pere, s'hi va construir una casa l'any 1844, i més tard el seu germà bessó es va construir la casa ara coneguda com a cal Mei; les altres cases s'edificaren posteriorment. | 41.4446700,1.7038100 | 391723 | 4588932 | 1844 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69013-foto-08287-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69013-foto-08287-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69013-foto-08287-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 68839 | Cal Font de Terrassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-font-de-terrassola | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. | XIX | Edifici diferenciat arquitectònicament en diversos immobles adossats que ocupa tota una illa de cases davant de la plaça Sant Marçal, al nucli de Terrassola. L'edifici més destacat és de planta rectangular, amb planta baixa, pis principal, segon pis i golfes, amb teulada a un sol vessant amb la caiguda d'aigües paral·lela a la façana. La façana principal presenta les obertures disposades simètricament, tres per cada pis. Totes les obertures presenten un arc deprimit còncau i marc en baix relleu de color salmó, que contrasta amb el color blanc de la superfície de la façana. A la planta baixa, la porta d'accés a l'edifici es troba al centre de l'ordenació d'obertures; és més ample que les dues finestres que es disposen a cada costat, les quals presenten reixes simples de ferro. El primer pis presenta tres finestres amb porta amb finestra de fusta a doble batent, que donen pas a un gran balcó amb barana de ferro forjat, mentre que les finestres del segon pis, que també tenen porta a doble batent, donen, cadascuna d'elles, a un balcó individual, també amb barana de ferro forjat. Per sobre de les finestres del segon pis hi ha una línia de cornisa, decorada amb tres bandes horitzontals, disposades simètricament a sobre de les finestres de la façana, respectant la composició. Cadascuna d'aquestes bandes horitzontals està decorada amb tres petits forats octogonals que recorden els ulls de bou, per bé que en aquests cas són forats cecs. Per últim cal destacar el ràfec de la teulada, amb decoració de dents de serra i sanefa de mènsules de motius vegetals. Adossat a l'esquerra d'aquest, hi ha un altre edifici de planta rectangular, compost de planta baixa, pis principal i segon pis, cobert amb teulada plana, amb vessants de teula àrab als costats sud-est i sud-oest. Es tracta d'un edifici adossat a altres edificis pels costats nord-est i nord-oest. Presenta una disposició simètrica de les obertures a la façana principal, orientada a l'est. Així, el portal d'entrada a l'immoble, d'arc carpanell, es troba al centre de la planta baixa, flanquejat per una finestra rectangular a cada banda. Les finestres del pis principal són també rectangulars, presentant balcó amb barana de ferro forjat. Finalment, al pis superior hi ha igualment tres finestres rectangulars, més petites, sense balcó. L'altra façana, orientada a la plaça de Sant Marçal, té únicament una finestra rectangular a cada pis. A la cantonada, a l'alçada del primer pis, hi ha una placa on es llegeix: '1828. Restaurat 1928'. Destaca la cornisa de la teulada, amb el ràfec format per un zig-zag esglaonat amb decoració de dents de serra. La superfície de la façana presenta un arrebossat de color blanc. | 08287-9 | Plaça Sant Marçal | Segons la placa que hi ha a la cantonada, aquest edifici fou construït l'any 1828 i restaurat el 1928. | 41.4473200,1.7267500 | 393644 | 4589198 | 1828 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68839-foto-08287-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68839-foto-08287-9-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68955 | Molí del Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-vinyals | Grup de Recerques 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 110. | XVIII | Antic molí de planta quadrada, compost de planta baixa, primer pis i dos pisos superiors destinats a assecadors. Coberta de teula àrab a doble vessant. Cal destacar que l'immoble es troba envoltat d'edificis moderns d'ús industrial de la paperera Carbó, que han quedat en gran mesura adossats a les parets del molí històric. Així, les úniques façanes que resten parcialment visibles són la façana sud-oest i sud-est. La façana sud-oest conserva intactes les finestres dels dos pisos superiors, nou a cada pis, de petites dimensions i coronades amb arc carpanell. Als pisos inferiors les finestres són rectangulars, més grans: al pis principal hi ha dues amb balcó i barana de ferro a la meitat esquerra de la façana, i una quadrada, sense balcó, a la dreta. A la planta baixa hi ha l'actual porta d'entrada a l'edifici, recta sense decoració de cap mena, situada a l'esquerra, i a la dreta hi ha tres finestres, rectangulars amb reixa de ferro. A la façana sud-est es poden observar les finestres dels pisos superiors, onze a cada pis, coronades també per arcs carpanells. La superfície dels paraments, arrebossada, és de color blanc, però les cantoneres presenten els carreus de pedra vista. L'interior, força degradat, conserva, al pis superior (assecadors), l'embigat de fusta original, amb els claus dels quals s'estenien els fils per a penjar-hi els papers que calia assecar. Al soterrani es conserva l'habitatge de la família propietària, amb embigat original, terra de rajola hidràulica i cuina econòmica. | 08287-125 | Molí Vinyals s/n | El dia 27 d'agost de 1793 l'intendent general de Catalunya afavoria Pau Vinyals de la facultat de tenir un molí paperer a Terrassola, tot valent-se de les aigües del Riudebitlles i de les surgències que naixien a les immediacions del mateix molí. El 1797, Pau Vallès, de Sant Pere, cedia a Vinyals una peça de terra per on passava el rec que portava l'aigua al molí de paper blanc d'aquest. Aquest molí passà posteriorment a Pau Parellada, i actualment el propietari és la família Sabaté. | 41.4519700,1.7094200 | 392204 | 4589736 | 1793 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68955-foto-08287-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68955-foto-08287-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest molí paperer és l'únic que resta íntegrament en actiu de tot el municipi de Torrelavit. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 68846 | Rectoria de Lavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-lavit | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 295 - 296. | XVIII | Edifici de planta rectangular, compost de soterrani, planta baixa, pis i golfes, i cobert per teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a la petita plaça que hi ha al davant de l'església parroquial de Santa Maria. Aquesta façana presenta una disposició asimètrica de les obertures, donat que la porta d'entrada a l'immoble, sobrealçada i coronada amb arc de mig punt i carreus de pedra, a la qual s'hi accedeix pujant quatre esglaons de pedra des de la plaça, es troba a l'extrem dret de la façana, fent cantonada amb l'església. No hi ha cap altre obertura a la façana a nivell de la planta baixa. En canvi, a nivell del primer pis hi ha quatre finestres quadrades de diferents dimensions. A la dovella central de l'arc de la porta hi ha una inscripció on es llegeix 'ALZINA 1760'. La façana més destacable de l'immoble, però, és l'orientada al sud - oest, que dóna al carrer del Molí. Aquesta façana presenta, a nivell de planta baixa, diverses finestres rectangulars i quadrades disposades asimètricament i en nivells diferents, ja que en aquest sector, l'edifici està edificat adaptant-se al pendent del terreny. Per aquest motiu la cantonada oest de l'edifici es recolza en un contrafort. No obstant, les obertures de la planta baixa es van obrir amb posterioritat al tapiat de dues grans arcades d'arc de mig punt que anaven des de la base de l'edifici fins a l'alçada de la divisòria amb el primer pis, i que possiblement formaven part de l'edifici original. A nivell del primer pis hom pot observar l'element més destacable d'aquest edifici: una galeria de vuit arcades de mig punt sobre columnes salomòniques; les quatre del mig, amb balcons amb barana de ferro, mentre que els dos parells situats als extrems són únicament finestres. Per sobre d'aquesta galeria hi ha una línia horitzontal de cornisa motllurada, i per sobre s'aixeca el pis corresponent a les golfes, afegit durant les reformes del segle XIX (veure apartat 'Història') fet de maó, cobert amb la teulada a dues aigües, amb dues finestres d'arc de mig punt al centre. | 08287-16 | Carrer del Molí, 64. Lavit | L'origen de la casa rectoral de Lavit és medieval; en aquest sentit és molt possible que el lloc on s'emplaça formés part de les dependències del castell de Lavit. L'immoble fou completament modificat vers l'any 1760, durant el rectorat de mossèn Antoni Alzina, responsable de la parròquia entre els anys 1735 i 1776. al primer terç del segle XIX es van portar a terme el realçat de l'edifici, i encara altres millores al segle XX. Actualment la rectoria de Lavit és habitada pel rector i canonge de la Seu de Barcelona, mossèn Josep Maria Aragonès i Rebollar (Barcelona, 1926), el qual regí la parròquia entre 1960 i 1970, primer com a regent i després com a encarregat, i des de 1974 com a rector. Mossèn Aragonès és un destacat biblista i ha estat vicari episcopal del Penedès - Garraf, delegat diocesà de catequesi (1981 - 1993); especialitzat en obres de catequesi i qüestions bíbliques; té publicades diverses obres i ha aplegat una biblioteca amb més de 20.000 llibres de temàtica diversa. | 41.4466800,1.7295900 | 393880 | 4589124 | 1760 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68846-foto-08287-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68846-foto-08287-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68846-foto-08287-16-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68902 | Can Nadal de la Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nadal-de-la-boadella | CARBONELL, Vicenç (1997): 'Can Nadal de la Buadella (o Bugadella)'. Inèdit. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 296-297. TORRES, Montserrat (2004): 'Can Nadal de la Boadella' dins EL CEP n. 22, p. 8. | XVI | Masia de planta rectangular composta de planta baixa i pis, coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, amb diversos annexos arquitectònics corresponents a l'equipament industrial de les Caves Nadal. | 08287-72 | Finca de Can Nadal | Segons Vicenç Carbonell, la primera notícia escrita és del 989, com a 'ipsa Buadella' i 'ipsa Buadella antiqua' al Diplomatari de la Catedral de Barcelona (n. 198, 1995); segurament la mateixa 'ipsa Buadella' que apareix l'any 997 (idem, n. 310). Al segle XII, l'any 1125 es coneix una 'vineam de Buadela' a Monistrol d'Anoia, aleshores terme de Subirats (Cartulari de Sant Cugat del Vallès, n. 878, 1947). Aquesta paraula és de possible origen germànic, i designava un lloc cobert, porxo, volta d'un edifici, o la volta d'un forn. El cognom Nadal al Penedès es troba per primer cop al fogatge de 1497. A 'Tarraçola' consten dos caps de casa, anomenats Johan Nadal i Johan Caldòria. A l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès hi ha el 'Capbreu de Sant Joan', que inclou la confessió feta per Antoni Rovira, del lloc del Pla, de la terra anomenada 'lo Camp de la Hera' (1537). Es diu que a llevant hi havia les terres d'Arnau Colldesants del 'loci de la Buadella' que abans de Joan Caldòria (foli 2v). A la confessió d'Arnau Colldesants i Jaume Vallès, del Pla, es parla d'una terra a Dosrius que tocava amb terres de Pere Nadal del 'loci de la Buadella'(foli 3v). El 1540, en un censal venut i creat per Bartomeu Batlle, del mas d'Aliona d'Olivella, fou testimoni Antoni Nadal, pagès de 'la Buadella' de la parròquia de Sant Marçal de Terrassola (ACS, Pergamí n.2). Segons Salvador Llorac, el 1510 ja existia una finca propietat de Pere Nadal al terme de Terrassola. Aquest seria el primer Nadal a partir del qual la propietat aniria passant de pares a fills del mateix llinatge fins avui. Més tard, i tal i com consta en un document datat de 1549, es recullen els capítols matrimonials de 'Petrus Nadal cultor de la Bugadella, Termini de Terrasola […] renumerationem a domina Eulàlia Serdana uxor de Salvatoris Serdà, cultoris termini et castri Sancti Marcialis de Terrasola […] que in primis unions fuit Bartolomei Balla cultoris termini Olivella quandam (difunt). Eulàlia devia ser la sogra d'en Nadal, vídua d'en Balla (viu el 1540) i casada amb en Salvador Serdà, que fou testimoni. En el fogatge de 1553, dintre de la parròquia de 'Tarrassola y St. Martí Çadevesa' hi consta el cap de casa Pere Nadall. En un capbreu de Santa Maria de Solsona (1595-1628) que fa referència a la quadra del Pla, es diu que aquesta limitava amb el camí 'que va de la Sala a Boadella'. A partir d'aquest moment apareix a la documentació un Nadal que era propietari d'un mas de Buadelles de Pontons. Un document del segle XVI que fixa les partions del mas Puigborrell (avui can Ponç), diu que per ponent limita amb el 'mas de Boadelles, que és de Tomàs Nadal' (després dit mas Soval de Baix) (foli 7v). L'any 1607, Tomàs Nadal, pagès del Mas de Boadella, terme del castell de Pontons, junt amb Joan Morgades i Caterina, muller seva (devia ser filla de Tomàs), van vendre un violari a favor del pagès Joan Rafecas, d'Albareda de Foix (foli 97). Aquesta és la darrera dada dels Nadal a Pontons. Al capbreu del castell de Pontons de 1661, el 'mas de Buadelles', dit també 'mas Sovall de Buadelles' (després Soval de Baix), era de Joan Morgades (folis 249, 250 i 326). El 1703, el mas de Boadelles fou venut per Felip Solà i Magdalena Morgades a Lluís Pons de Puigborrell (foli 101v). El 1709 aquest fa lluissió d'un censal i passa a ser propietari del mas de Boadelles (foli 102v). El 1840 formava part del patrimoni dels Pons de Puigborrell el 'Mas de Boadelles o Soval de Baix' (foli 37). Finalment, en el Nomenclàtor de 1860 hi consten 'El Sobal de Baix' a Pontons i 'Can Nadal de la Bugadella' a Terrassola. A finals dels segle XIX va començar a funcionar a can Nadal una fassina dedicada a l'elaboració de vins i misteles, fins a l'any 1936. Durant la Guerra Civil (1936-1939) bona part de la finca Nadal va ser transformada en camp d'aviació. A partir de 1941, Ramon Nadal Giró va iniciar la replantació de les vinyes i l'elaboració de vins i caves, principal activitat actual de la hisenda. | 41.4240100,1.7009900 | 391453 | 4586642 | 1510 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68902-foto-08287-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68902-foto-08287-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68902-foto-08287-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68831 | Sant Marçal de Terrassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal-de-terrassola | A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 202-204. A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 67 - 69. FIERRO,J. : DOMINGO, R,(1989) 'Evolución histórica y desarrollo arquitectónico de la iglesia de Sant Marçal de Terrassola, Torrelavit', dins González, A., López Mullor, A. (dirs.), Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII). I. La intervenció arquitectònica, II. La recerca arqueològica. Barcelona, 5 7 d'octubre de 1989, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Quaderns Científics i Tècnics, 3. Barcelona, 1991, pàgs. 115-123. FIERRO,J. : DOMINGO, R: Terrassola i Lavit. Sant Marçal de Terrassola. L'excavació arqueològica', dins Catalunya Romànica XIX. El Penedès. L'Anoia, Barcelona, 1992, pàg. 204. Lacuesta, R.; Fierro, J.; Vila, R., 'Església de Sant Marçal de Terrassola. Torrelavit', dins Memòria 1985-1989, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Barcelona, 1990, pàgs. 83-92. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 252 - 262. MORET, Anna; VILANOVA, Oriol (2009): 'Les rutes de Mir Geribert. 8 itineraris pel romànic de l'Alt Penedès.' Edicions i Propostes Culturals Andana. Vilafranca del Penedès, p. 156 - 159. | XI | Refeta en la restauració de 1957-73. Obres de restauració dels anys 1985-86. L'any 1957, a càrrec de la Diputació de Barcelona, es van treure el campanar i la sagristia i es va refer la façana actual d'entrada entre d'altres millores. Però no és fins a la intervenció de 1985-86 que el temple queda en perfecte estat de conservació. | Església de nau rectangular, amb tres absis semicirculars formant una capçalera trevolada i un cimbori vuitavat al centre del creuer. Els tres absis semicirculars tenen les mateixes dimensions, estan oberts amb arcs presbiterials i ornats exteriorment amb arcuacions cegues i dues lesenes cadascun. Les lesenes van fins a un petit sòcol que envolta els absis i hi ha tres arcuacions cegues entre lesena i lesena, en total nou a cada absis. El central té tres finestres de doble esqueixada i els laterals una cadascun, també de doble esqueixada. A la façana de ponent, refeta en la restauració de 1957-73, hi ha el portal d'entrada, de mig punt amb una imposta. Una orla sobresortida volta l'arc, i les dovelles estan molt ben polides i encaixades; damunt seu hi ha una finestra allargada de volta de mig punt amb una orla semicircular i imposta. A l'aresta de la façana de migdia hi ha un contrafort. La nau és coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, reforçada per dos arcs torals, el del creuer de mig punt i el del mig de la nau apuntat, i recolza sobre unes columnes de factura molt sòlida, amb impostes en les de l'arc apuntat. Els absis són coberts amb volta de quart d'esfera. La cúpula del cimbori és semiesfèrica, de base quadrada i de grans dimensions, aguantada pels arcs dels absis (el central i els laterals) i el de la nau. Té quatre trompes a partir de les quals els carreus estan disposats uniformement fins al punt final de la semiesfera. El cimbori té tots els costats d'idèntiques dimensions. A la paret de migdia hi ha una finestra rodona. La coberta de la nau té dues vessants, la del cimbori en té vuit i en els absis és cònica, totes amb teula àrab. Les dues façanes laterals, sud i nord, presenten decoració d'arcuacions cegues llombardes de les mateixes dimensions que les de l'absis; aquestes arcuacions presenten una lesena central al mur nord, mentre que en el mur sud apareixen seguides i tenen una tipologia molt especial, ja que són formades per plafons semicirculars refets del pla de façana. A la paret de migdia hi ha dues finestres de doble esqueixada i una porta més petita que la del mur de ponent, i a la paret nord hi ha una finestra de doble esqueixada on també es troba un portal de mig punt, de petites dimensions. L'aparell constructiu de l'edifici és de carreus de pedra tallats amb uniformitat en tot el conjunt, excepte a la base, que és de pedra basta. L'edifici presenta alguns elements que el singularitzen, atorgant-li un interès especial: en primer lloc, la presència de les dues portes secundàries situades a les façanes nord i sud, que es corresponen força bé amb les portes accessòries que apareixen a les esglésies monàstiques medievals i que plantegen, per a alguns estudiosos, un possible caràcter monàstic de l'església de Terrassola. Així, i seguint aquesta hipòtesi, seria l'únic element conservat d'un conjunt monàstic desaparegut, si és que s'arribà a completar el projecte en el qual es concebí l'església. Tanmateix, a la façana sud cal destacar la singularitat formal del seu fris d'arcuacions, molt diferent del que és més habitual en aquest tipus decoratiu. També és un element singular en la composició del mateix edifici, en la qual la situació dels absis i de la façana nord segueix les fórmules habituals del seu tipus. És difícil donar una motivació a aquesta singularitat, potser justificada per la presència d'edificis annexos. | 08287-1 | Plaça Pau Vidal, Terrassola | L'indret que ocupa l'església de Sant Marçal de Terrassola ja estava habitat, com a mínim, des del segle IV aC. Després de ser abandonada durant el Baix Imperi, l'emplaçament es tornà a poblar al segle X. Damunt d'una església anterior, entre els anys i 1043 i 1053, Guislabert, bisbe de Barcelona, consagrà l'actual església de Sant Marçal a petició del matrimoni format per Silveri Borrell i Ermessenda. Deuen ser d'aquesta època o de la capella anterior les tombes antropomorfes actualment tapades que hi ha dintre del recinte del temple i que aparegueren durant les obres de restauració dels anys 1985-86. Al començament del segle XIII, l'església de Sant Marçal depenia del monestir italià de Sant Martino dell'Isola Gallinaria, a l'igual que el proper priorat de Sant Pere de Riudebitlles. El 1209, Nicolau, abat de l'esmentat monestir, nomenà síndic Bernat de Blancafort, monjo i diaca d'aquell cenobi. L'any següent hi hagué una concòrdia entre Pere, bisbe de Barcelona, i Bernat de Blancafort, perquè aquest darrer no volia observar sobre la institució de l'església de Sant Marçal la cura d'ànimes i l'entredit. La dependència del cenobi italià durà fins que es va fer una permuta de propietats amb el monestir de Montserrat l'any 1428, que canviava Sant Marçal per terres italianes. Es creu que aquesta església tingué una funció monacal, com ho corrobora l'existència de les portes laterals, i cal suposar que la façana meridional connectava amb el possible claustre, la de tramuntana amb el fossar i la de ponent estava reservada als fidels. Amb tot, fins al segle XV no hi ha cap document que parli de la seva funció com a cenobi. L'església s'utilitzà també com a magatzem de gra, com ho demostra la troballa, en les últimes excavacions, de set sitges tallades al terreny natural. Aquestes es trobaren distribuïdes per la nau sense cap ordre. Possiblement aquest factor indica una diacronia en la construcció, fent-se a mesura que calia augmentar la capacitat d'emmagatzematge. Les sitges eren de forma ovoïdal, força irregulars, amb el diàmetre més gran prop de la base, que presentava una lleugera concavitat. El brocal estava fet amb pedres treballades en arc de cercle, i la tapadora era monolítica, amb una perforació central. Aquests dipòsits van estar en ús fins l'any 1780, ja que se sap per la documentació que el bisbe, amb motiu d'una visita pastoral, va sol·licitar al rector que proporcionés un altre lloc per guardar el blat, ja que no era decent que el tingués dins l'església. Al segle XIV es va substituir la volta de canó per una altra lleugerament apuntada. Al segle XVIII es van fer algunes actuacions a l'església, a fi de com sanejar la volta, posar nova teulada, construir un campanar rectangular damunt de la nau i fer el contrafort de la façana sud. Al començament del segle XX s'adossà la sagristia a sota del campanar. En la restauració que es va fer a partir de l'any 1957, a càrrec de la Diputació de Barcelona, es van treure el campanar i la sagristia i es va refer la façana actual d'entrada entre d'altres millores. Però no és fins a la intervenció de 1985-86 que el temple queda en perfecte estat de conservació. Es pot considerar un dels millors exemplars del romànic català que ha arribat fins als nostres dies. | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68831-foto-08287-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68831-foto-08287-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68831-foto-08287-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 85|92|94|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68832 | Sant Marçal de Terrassola (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal-de-terrassola-jaciment | A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 202-204. A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 67 - 69 Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. JAVIER FIERRO MACIA , RAMÓN DOMINGO MUSTARÓS (1989): Evolucion histórica y desarrollo arquitectónico de la Iglesia de Sant Marçal de Terrassola ( Torrelavit). Quadrens Científics i Tècnics, 3. SIMPOSI Actuacions en el patrimoni medieval i modern ( segle X al XVIII) | IV aC - XX | Restauració 1957, 1971 i excavació fonaments 1985 dutes a terme per Diputació de Barcelona . | Jaciment arqueològic situat sota l'actual església de Sant Marçal de Terrassola, excavat durant els any 1985-86 (veure apartat 'Història') | 08287-2 | Plaça Pau Vidal, Terrassola | Durant els anys 1985-86 l'església de Sant Marçal de Terrassola fou objecte d'una restauració total i una reorganització de l'entorn dutes a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, segons el projecte de l'arquitecte Rafael Vila Rodríguez. Aquesta actuació va ser precedida d'una recerca documental, portada a terme per les senyores Anna Castellano i Maria José Sureda. L'excavació arqueològica prèvia abastà la totalitat de la superfície interior del temple i els rebliments que hi havia sota les teulades; a més es van fer dos sondeigs extramurs de l'absis major. Les recerques dutes a terme permeteren identificar deu fases diferents d'ocupació. Així, les restes més antigues conegudes al solar de Sant Marçal corresponen a una habitació d'època ibèrica, situada al bell mig de l'àrea ocupada pel temple actual, amb una cronologia que abasta des de mitjan segle IV a la darreria del segle II aC. L'ocupació del capcer de Terrassola a l'època de l'Alt Imperi Romà també és documentada per la presència d'alguns materials ceràmics. Si bé no coneixem cap estructura arquitectònica d'aquell moment, es pot suposar que hi havia una vil·la romana als voltants del lloc on avui hi ha l'església. Després de l'abandó de l'explotació agrícola romana, de la qual tan sols podem intuir que funcionava durant els segles II i III dC, no tenim més dades sobre l'ocupació del promontori fins al segle X, la qual cosa no vol dir que deixés d'utilitzar-se en aquesta darrera data. És d'aquell moment una necròpoli d'inhumació, amb vuit sepultures antropomorfes d'adults i dues d'el·líptiques d'infants, coetànies a les anteriors, retallades en part als rebliments de l'època ibèrica i en part al terreny natural. Les tombes es trobaven concentrades a la meitat sud de la nau i, en més quantitat, a ponent. La presència d'aquesta sagrera pot indicar l'existència d'un edifici religiós anterior a l'actual, desconegut fins ara, que caldria situar fora de l'àrea afectada per l'excavació arqueològica, segurament cap al sud-oest. Els rebaixos de nivell realitzats anteriorment al voltant del temple fan que sigui impossible confirmar aquesta hipòtesi. Només es coneixen íntegrament tres tombes d'adults, ja que dues estaven tallades pels fonaments del temple i la resta estaven parcialment arrasades per remocions posteriors. L'absència d'aixovar i d'elements de cultura material als rebliments de les tombes fa difícil la datació absoluta de la necròpoli, però la tipologia i la datació 'ante quem' proporcionada pel fet que algunes sepultures van ser tallades per la cimentació del temple permeten establir-ne la datació prop del final del segle IX i sobretot al llarg del segle X. Finalment, a les acaballes del segle XI o començament del XII es va construir l'edifici que sense grans canvia ha arribat fins avui. | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68832-foto-08287-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68832-foto-08287-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68832-foto-08287-2-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|85|94|98|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68833 | Santa Maria de Lavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-lavit | <p>A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 40; 205-208. A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 69 - 71. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 263 - 275. MIRÓ I ROSINACH, Josep (1981): 'Troballes de grafits medievals a Catalunya'. DIPLOMATARI, any II, núm. 6. Barcelona, p. 43-44. MORET, Anna; VILANOVA, Oriol (2009): 'Les rutes de Mir Geribert. 8 itineraris pel romànic de l'Alt Penedès.' Edicions i Propostes Culturals Andana. Vilafranca del Penedès, p. 97 - 98.</p> | XI | <p>Església de planta rectangular d'una sola nau i coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant, rematada a llevant per un absis semicircular precedit d'un arc presbiterial, cobert igualment amb teulada de teula àrab. La porta d'entrada al temple es troba a la façana sud, conservada també de l'edifici original romànic; és d'arc de mig punt, emfasitzada per una arquivolta en degradació i emmarcada per un guardapols motllurat. Aquest guardapols enllaça amb les impostes dels arcs i extradossa les dovelles de l'arquivolta. A la porta d'entrada a l'església, en el coixí esquerre de l'arquivolta exterior i sobre la línia d'imposta, ocupant tot el camp de la dovella, hi ha un grafit en forma de trident que per la seva composició recorda el de l'església de Sant Martí Sadevesa (fitxa 5). Es tracta d'un trident disposat verticalment, amb els tres braços amb la mateixa alçada; en la línia de confluència dels brancals i a cada costat del trident hi ha dues creus de braços iguals. La branca central té l'acabament en forma de creu. A l'igual que el grafit de Sant Martí Sadevesa, el de Santa Maria de Lavit potser té relació amb el dogma de la Trinitat, a partir de l'època de les prèdiques de Sant Atanasi davant de temples d'observança ariana, durant l'Antiguitat Tardana, en una expressió de religiositat popular conservada fins a l'època romànica (J. Miró i Rosinach, 1981). També és factible considerar aquest grafit com una marca de picapedrer. Un estudi de J. A. Ferrer (1975) fet a partir d'algunes mostres conservades en terres gallegues identifica formes forcades a la seu d'Orense i a la catedral de Santiago de Compostel·la, entre d'altres. També se'n poden trobar alguns exemples a la catedral de Roda d'Isàvena o a la de Tarragona, tots ells semblants, encara que disposats de forma diferent (horitzontal, a dreta o esquerra, o vertical, amunt o avall). En tots els exemples esmentats, a diferència del de l'església de Lavit, mai no apareix el signe cruciforme; però aquest detall no pot fer oblidar la coincidència de les marques en les dues esglésies del terme de Torrelavit relativament pròximes. L'aparell d'aquesta façana és de carreus a penes escairats, disposats en filades uniformes i regulars. És molt més regular en la formació del portal, de carreus de pedra sorrenca, i palesa formes ja avançades de la tecnologia constructiva del romànic. L'interior del temple està reformat modernament, si bé conserva l'estructura arquitectònica que al segle XVIII va fer mossèn Antoni Alzina (1736-1776), consistent principalment en el sobrealçat de l'església, que permet observar el primitiu campanar romànic d'espadanya de dos ulls. L'ampliació de la part de l'absis, on s'ubica actualment l'altar major, dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu, es va fer després de la guerra Civil (1936-1939) . A l'enrajolat actual del terra hi ha una marca corresponent al perímetre del mur original de l'església romànica. Cal destacar també, al mur nord, la capella actualment dedicada a Sant Joan Baptista, que conserva, a la volta, la policromia original del segle XVIII, de l'època del sobrealçament del temple.</p> | 08287-3 | Carrer Molí, 56, Lavit | <p>L'església de Santa Maria de Lavit va néixer estretament vinculada al castell de Lavit, del qual era la capella. El castell de Lavit apareix esmentat l'any 956 en la venda d'un alou feta per Aigone i la seva muller Anlo a Gilmon, dit Ènnyec. El castell fou en els seus orígens de la nissaga de Mir Geribert, el qual l'any 1041 hi presidí un judici en cort sobirana. En morir Mir Geribert el 1060, el castell passà a la seva descendència. Els Santmartí posseïren l'alta jurisdicció del terme fins almenys Guillem V de Santmartí, ja que en el seu testament de 1180 només s'esmenta els béns que té al castell de Lavit. Això sembla indicar que ja no tenia el domini directe del castell. Al mateix temps degué actuar dins el terme una nissaga de castlans. Guillem de la Granada en el seu testament del 1198, en el qual signà com a marmessor Ramon de Lavit, deixà el castell de Lavit a la seva neboda Saurina. Al començament del segle XIV el castell fou adquirit per Eimeric de Bellvei, i poc després, l'any 1365, fou comprat per Joan d'Olzinelles, fill d'un conseller reial. Tot seguit, l'any 1372 el rei va cobrar la jurisdicció del lloc i el castell esdevingué patrimoni reial. Aquesta situació es prolongà per poc temps. L'any 1380, Jaume Desfar, conseller reial, va comprar al rei la jurisdicció. Aquesta família la retingué fins al 1405, data en què va vendre el castell a l'orde de l'Hospital. Aquest orde va concedir un privilegi municipal al lloc de Lavit i va posseir drets sobre el castell fins almenys el 1809. Tanmateix, consta que al segle XVIII l'alta jurisdicció de Lavit era de la corona. És molt probable que la primitiva església del castell fos consagrada, doncs, per Guislabert, vescomte i bisbe de Barcelona, entre el 1035 i el 1062. Sigui com sigui, a mitjan segle XI el temple estava en construcció. L'any 1030 Ermengarda, mare del magnat de la frontera Mir Geribert, deixà un conjunt de béns que tenia a Lavit per tal que es pogués fer la dedicació de Santa Maria de Lavit. També el 1048 el levita Bonfill, marit de Bonadona, llegà dos mancusos a l'obra de Santa Maria. Es coneixen diversos clergues que regiren aquesta església: Guillem Bernat (1134), Berenguer (1148), o Berenguer de Badalona, que l'any 1170, juntament amb el prevere Ramon, establiren un mas prop de Santa Maria de Lavit. L'església del castell es degué abandonar al segle XIII i se'n construí una de nova, també romànica, damunt les antigues dependències del castell del segle XI. Això es pot deduir de les excavacions que s'han realitzat al subsòl de l'església, ja que hi ha aparegut diversos murs durant les obres de reforma del temple.</p> | 41.4467100,1.7298600 | 393903 | 4589127 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68833-foto-08287-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68833-foto-08287-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68833-foto-08287-3-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Oriol Vilanova | El recinte actual on s'ubica aquest bé patrimonial forma part del BCIN R-I-51-5746. Aquest BCIN atorga protecció legal a les restes de l'antic castell de Lavit (veure camp 'Història'). Les minses restes que queden l'aquesta construcció defensiva no permeten conèixer el perímetre exacte del que va ser el castell. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||
| 68834 | Santa Maria de Lavit (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-lavit-jaciment | <p>A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 40; 205-208. ALBERTO LOPEZ , ALVAR CAIXAL I XAVIER FIERRO (1997) : Cronologia i Difusió d'un grup de ceràmiques medievals trobades a les comarques de Barcelona ( segles VII-XIV). Quaderns Científics i Tècnics, 9 Ceràmiques medievals catalana . El monument, document. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 69 - 71. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> | XI-XIX | Aquest jaciment està colgat sota l'emplaçament de l'actual església de Santa Maria de Lavit. | <p>Jaciment arqueològic ubicat al subsòl de l'interior de l'església de Santa Maria de Lavit, excavat l'any 1989 (veure apartat 'Història'). Les estructures arqueològiques localitzades es troben tapades per l'actual paviment de l'església. Excavació sota la direcció de R.Martí. Els materials ceràmics van ser estudiats per H. Kirchner i procedien dels rebliments d'una serie de sitges . L'estudi tipològic de l'edifici permet datar el temple de mitjans s.XIII</p> | 08287-4 | Carrer Molí, 56, Lavit. | <p>Unes obres de reforma a l'església de Santa Maria de Lavit l'any 1989 posaren al descobert diverses estructures arqueològiques. Fou la primera intervenció arqueològica que es realitzava a l'interior del temple. Exteriorment, l'església ja mostrava restes d'una antiga construcció, sobrealçada més tard, atribuïdes al segle XII. La intervenció arqueològica va posar al descobert restes semi destruïdes anteriors a la construcció de l'església i de les fases evolutives de l'edifici. El nucli de Lavit és format per unes poques construccions que es reparteixen la totalitat de la superfície útil del turó on s'assenta; un indret on se sap que hi havia un 'castrum' i possiblement una església des del moment de la conquesta comtal, al segle X, sense que s'hagin conservat restes aparents d'aquestes construccions. El castell de Lavit apareix esmentat l'any 956 en la venda d'un alou feta per Aigone i la seva muller Anlo a Gilmon, dit Ènnyec. El castell fou en els seus orígens de la nissaga de Mir Geribert. En morir aquest el 1060, el castell passà a la seva descendència. Els Santmartí posseïren l'alta jurisdicció del terme fins almenys Guillem V de Santmartí, doncs en el seu testament de 1180 només s'esmenta els béns que té al castell de Lavit. Al mateix temps degué actuar dins el terme una nissaga de castlans. Guillem de la Granada en el seu testament del 1198 deixà el castell de Lavit a la seva neboda Saurina. A principis del segle XIV el castell fou adquirit per Eimeric de Bellveí, i l'any 1365 fou comprat per Joan d'Olzinelles, fill d'un conseller reial. L'any 1372 el rei va cobrar la jurisdicció del lloc i el castell esdevingué patrimoni reial. El 1380 Jaume Desfar, conseller reial, va comprar al rei la jurisdicció. Aquesta família la retingué fins al 1405, quan la va vendre a l'orde de l'Hospital. Aquest concedí un privilegi municipal al lloc de Lavit i posseí drets sobre el castell fins el 1809. Al segle XVIII l'alta jurisdicció era de la Corona. A la zona excavada, als segles X-XIII hi havia un àmbit obert a l'interior de la fortificació on es detectà la presència de l'antic cementiri i graners. Una tomba excavada a la roca i altres restes humanes són anteriors als enterraments en taüts de fusta que hi havia a l'interior de la nau; la trinxera de fonamentació de l'església del segle XIII destruí tres sitges. El jaciment presenta una concentració inusual de sitges: a les vuit que es trobaren a l'excavació de l'església cal afegir-ne dues més a l'edifici de la rectoria, no excavades. En aquest moment les sitges foren amortitzades. Quant als materials, l'estudi arqueològic es centrà en les restes recuperades dels reompliments de les sitges, corresponents a un abocador de deixalles diverses (s. XI-XII): alguns elements de ceràmica ibèrica i romana, poc significatius. Ceràmica grisa monocroma (vaixella domèstica). Fauna: restes de porc, mul o cavall, vaca, conill, ovella, corb, gallina. També s'han localitzat restes humanes, fet que fa pensar en el desmantellament del cementiri primitiu del segle XI.- Llavors de blat, civada, pèsols, males herbes. A la sitja nº6, un peu circular de premsa, amb unes dimensions d'1 m de diàmetre per 4 cm de gruix, amb un forat central i un canaló circumdant, amb senyals de reparació amb peces de ferro. Altres materials localitzats en l'àrea d'excavació són: obra (teula, maons, pedra tallada, etc.), vidre de factura moderna (molt esmicolat), 2 monedes d'època moderna (1650 i 1714) i una de contemporània (1810); correlacionables amb diversos canvis de paviments de l'església. L'agrupació de fortificacions, habitatges, magatzems, església i cementiri mostren una configuració que reprodueixen les sagreres feudals del segle XI. La nova església de Lavit del segle XIII no deu haver alterat l'estructura del conjunt del 'castrum' i formava part del perímetre de la fortificació, clos amb cases i murs. Després de la remodelació de l'edifici, les restes arqueològiques foren tapades i cobertes per l'actual paviment.</p> | 41.4467100,1.7298600 | 393903 | 4589127 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68834-foto-08287-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68834-foto-08287-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68834-foto-08287-4-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Oriol Vilanova | El recinte actual on s'ubica aquest bé patrimonial forma part del BCIN R-I-51-5746. Aquest BCIN atorga protecció legal a les restes de l'antic castell de Lavit (veure camp 'Història'). Les minses restes que queden l'aquesta construcció defensiva no permeten conèixer el perímetre exacte del que va ser el castell. | 81|83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||
| 68835 | Sant Martí Sadevesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-sadevesa | A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 204-205. A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 16. CRUAÑES I OLIVER, Esteve (1980): 'Esglésies romàniques del Penedès'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 61-62. LLORAC I SANTIS, Salvador (1984): 'El Penedès durant el període romànic'. Sant Sadurní d'Anoia, p. 70. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 276 - 280. MIRÓ I ROSINACH, Josep (1981): 'Troballes de grafits medievals a Catalunya'. DIPLOMATARI, any II, núm. 6. Barcelona, p. 43-44. MORET, Anna; VILANOVA, Oriol (2009): 'Les rutes de Mir Geribert. 8 itineraris pel romànic de l'Alt Penedès.' Edicions i Propostes Culturals Andana. Vilafranca del Penedès, p. 97 - 98. | XII | Obres de restauració l'any 1983. | Església d'una sola nau amb teulada a doble vessant de teula àrab i embigat de fusta, rematada a llevant amb un absis poligonal, del qual únicament la meitat de ponent de la nau correspon a l'obra original, mentre que tot el sector de llevant correspon al procés de reforma que es portà a terme l'any 1762, tal i com es pot llegir a la dovella central de la porta d'accés a l'edifici, situada a la façana de ponent, rematada per una espadanya de dos ulls, i una finestra d'una sola esqueixada. Una inscripció recorda que l'edifici fou restaurat l'any 1983. La porta original d'entrada al temple es troba a la façana sud, en arc de mig punt i emfasitzada per una arquivolta, i una finestra paredada de doble esqueixada. A l'interior del temple cal destacar la volta de l'absis, reformada en guix l'any 1597 en estil gòtic, així com la capella lateral de la part de l'evangeli, d'arc de mig punt i recoberta també en guix, amb coberta d'arc de mig punt d'estil barroc, fruit de les reformes realitzades al segle XVIII. Es conserva també una pica baptismal de pedra, situada al mur sud. Les seves dimensions són 21 cm d'alçada x 28 cm de diàmetre intern. La pica està decorada amb franges verticals tallades en baix relleu que recorren la superfície externa des de la boca fins a la base. L'aparell de les parts originals és de reble, amb blocs de pedra toscos i carreus ben tallats a les cantoneres i en la formació de les finestres i la porta. | 08287-5 | Nucli de Sant Martí Sadevesa | L'església de Sant Martí Sadevesa apareix documentada per primera vegada l'any 1149, en una donació que Bernat fa al monestir de Sant Llorenç del Munt d'unes propietats situades prop de l'església de Sant Martí. De nou l'any 1193 es llegaren al monestir de Sant Llorenç del Munt diverses propietats situades al sector de l'església. En aquest darrer document s'esmenta l'existència d'un fossar a la capella de Sant Martí. Els anys 1203 i 1210 es torna a documentar el temple en unes definicions i vendes que fan els Penyafel. L'any 1413 l'església consta com a sufragània de Sant Marçal de Terrassola. L'edifici fou restaurat l'any 1597 al sector del sostre de l'absis, i posteriorment també al segle XVIII, perdent gran part del seu aspecte primitiu. L'aspecte actual és fruit de la restauració que es va portar a terme l'any 1983. | 41.4318900,1.6920600 | 390720 | 4587528 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68835-foto-08287-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68835-foto-08287-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68835-foto-08287-5-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Al muntant dret de l'arc exterior de la porta de l'església, oberta a migdia, es conserva un grafit que ocupa tot el camp d'una de les dovelles. Aquest grafit té forma de forca o trident, disposat en sentit vertical i amb els tres braços de la mateixa alçada. A cada costat de la línia de trifurcació hi ha inscrites dues creus de braços iguals i una tercera creu sembla encapçalar el braç central. J. Miró i Rosinach (veure bibliografia) ja feu una descripció i un estudi simbòlic, tot partint de la forma del trident del món clàssic i de la transformació i l'adaptació, per part dels primers cristians, en una representació de la Trinitat. Sant Atanasi, gran lluitador de l'arianisme, impulsà entre els fidels orientals la necessitat de marcar les esglésies trinitàries amb aquestes formes forcades. El primer concili de Nicea (325) establí el dogma que el Fill és de la mateixa substància que el Pare; més tard el concili de Constantinoble, l'any 381, proclamà la divinitat de l'Esperit Sant. Miró i Rosinach dedueix que aquesta marca de l'església de Sant Martí, de factura tosca i esquemàtica, és deguda a la pietat popular, tal i com s'esdevenia en època paleocristiana. Sense descartar aquesta opció, també es pot considerar que aquesta figura sigui la marca d'un picapedrer (Llorac, 1984). Tant la fàbrica de l'edifici com el treball en incisió amb què ha estat fet el grafit i la similitud amb d'altres exemplars de factura medieval fan que hom s'inclini per una datació entre els segles XII i XIII. | 92|93|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 68836 | Ca la Constància | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-constancia | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 65. | Aquest edifici està molt transformat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. La façana de l'immoble presenta una composició asimètrica de les obertures de la planta baixa, doncs hi ha dues portes d'accés a l'immoble i una finestra, totes coronades per un arc carpanell molt rebaixat. La finestra, enreixada, es situa al sector esquerre de la façana, mentre que al centre hi ha una porta ample, antigament destinada a les tartanes, amb porta de fusta de doble batent, i a la dreta la porta d'entrada per a les persones, més estreta. Totes les obertures presenten un marc de color rosa apagat, que contrasta amb la superfície blanca de la façana. A la part baixa de la façana hi ha un sòcol de pedra, modern. A nivell de primer pis hi ha una llarga balconada amb barana de ferro, molt transformada modernament, mentre que a la dreta hi ha la porta d'accés, coronada per un arc deprimit còncau. | 08287-6 | Carrer Major, 34, Terrassola | L'edifici de ca la Constància havia acollit, antigament, un cafè, un cinema i una sala de ball. | 41.4471900,1.7271000 | 393673 | 4589183 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68836-foto-08287-6-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 68837 | Ca la Júlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-julia | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 41. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa i pis i coronat per una teulada plana amb balconada i frontis amb decoració geomètrica. A la part posterior, aquest immoble té pati. La façana presenta una disposició simètrica de les obertures, totes elles emmarcades amb un marc ondulant de color gris a la part superior, que contrasta amb el color blanc de la superfície de la façana. La planta baixa està centrada per la porta d'accés a l'immoble, amb una finestra amb reixa de ferro a cada costat i sòcol de ciment a la part baixa. La porta d'entrada a l'edifici és de fusta a doble batent amb decoracions ondulades. Al primer pis hi ha tres finestres, disposades simètricament sobre de les obertures del pis inferior. Totes tres surten a un balcó amb barana recta de ferro. Entre el primer pis i el coronament hi ha una línia de cornisa horitzontal motllurada. El coronament està composat a partir d'un pinyó central disposat a dos nivells; la base presenta una obertura ovalada, i la part superior està composada per un bloc amb quatre espadanyes estretes. A cada costat d'aquest pinyó hi ha barana recta de ferro, i els extrems són rematats per dos cossos quadrats emmarcats en la motllura. | 08287-7 | Carrer Major, 1, Terrassola | 41.4470600,1.7273200 | 393691 | 4589168 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68837-foto-08287-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68837-foto-08287-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 68845 | Rellotge de Cal Pau Veí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-cal-pau-vei | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | XX | En algunes zones del rellotge ha saltat la capa de pintura. | Rellotge de sol de forma quadrada pintat sobre l'arrebossat de la façana principal de l'immoble situat al carrer Bonavista, 14, de Terrassola, anomenat 'Cal Pau Veí', orientat al sud-sudest. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. El marc de la figura quadrada és de color beix, mentre que el rellotge pròpiament dit està representat dins d'una circumferència situada dins del marc quadrat. Aquesta circumferència presenta un marc també de color beix, on es llegeixen les xifres horàries del rellotge, d'esquerra a dreta: 'V-VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV', i al seu interior el fons és de color blanc. A la part inferior hi ha pintades unes línies de color marró fosc, disposades quasi radialment des de les xifres horàries envers una petita circumferència situada a la part superior del fons del rellotge, que representa un sol, amb el marc del mateix color marró fosc que les línies que surten dels números, les quals marquen també les mitges hores, i el fons és del color beix dels marcs del rellotge. Al centre d'aquesta circumferència hi ha clavat el gnòmon del rellotge. | 08287-15 | Carrer Bonavista, 14. Terrassola | Aquest rellotge va ser construït a principis del segle XX, època en què la casa de Cal Pau Veí era l'ajuntament de Terrassola. | 41.4474900,1.7262700 | 393604 | 4589218 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68845-foto-08287-15-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68848 | Goigs del gloriós apòstol Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-apostol-sant-pau | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 332. | Himne religiós en lloança de Sant Pau, venerat a l'església de Sant Marçal de Terrassola. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'siáu nostre amparo i guía, / sant Pau, apóstol sagrat.' .'Puig que en alta gerarquía / sóu dignament exâltat / TORNADA. Quant vos a Damasco foreu / a cristiáns a conquistar, / per lo camí encontrareu / al qui'ns té tots de salvar: / vehent vostra valentía / del caball vos ha llensat; / TORNADA. Al instant que vos caiguereu, / sens vista vareu quedar, / i sens ella coneguereu / la llum que'us venia a dar: / Senyor, ¿qué voleu que fassa? / al punt li havéu demanat; / TORNADA. A Ananías lo Senyor / comunicá sa intenció, / manant-li os fes sabedor / seríau vas de elecció: / Y si bé li contradía, / sempre mes vos ha honorat / TORNADA. Sens tardar, la alegre nova / lo sant deixeble vos porta, / i la vista vos renova / quedant la gent tota absorta: / Alabant allí ab porfía / a Deu que'us ha tant amat; / TORNADA. Predicant ab gran fervor, / vareu a Roma arribar, / en quan lloc lo emperador / lo cap vos maná llevar: / Y dels sals doná aquell dia, / tres fonts ne han resultat; / TORNADA. A Jesús vau invocar / sent ja lo cap separat, / per ahont restá molt clar / ser en lo cel col·locat: / Y puig aquí en vos confia, / sempre havéu remediat; / TORNADA. Puig contra tot mal d'espalma / sóu singular advocat; TORNADA.' | 08287-18 | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | El títol original dels goigs és: 'Goigs del gloriós apòstol Sant Pau que es venera en la parròquia de Sant Marcial de Torrelavit' | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||
| 68849 | Creu de la plaça Pau Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-placa-pau-vidal | Creu ornamental de tipologia llatina, feta a partir de la unió de tres làmines de ferro forjat per al pal i tres per a la faixa. La creu està reforçada als angles per quatre làmines més, torçades, i els extrems estan rematats en punta. La creu té unes dimensions de 130 cm x 93 cm x 4,5 cm, i està clavada sobre un pedestal modern de forma troncocònica, fet de conglomerat de pedretes i formigó, les dimensions del qual són de 158 cm x 47 cm. | 08287-19 | Plaça Pau Vidal, Terrassola. | 41.4477700,1.7267200 | 393642 | 4589248 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68849-foto-08287-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68849-foto-08287-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml