Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68855 | La planta de julivert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-planta-de-julivert | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 328. | XX | Llegenda segons la qual dos collidors de raïm de les terres de Lleida es van presentar a Torrelavit al primer terç del segle XX per treballar com a jornalers durant la verema, i coneixedors que el propietari de la hisenda a la qual havien estat contractats posseïa una gran quantitat d'unces d'or, una nit abans d'acabar la feina van pujar a la seva cambra quan dormia, i entre tots dos el van matar. L'enterraren en una pineda que hi havia prop de la casa i, per dissimular la tomba, varen sembrar al seu damunt llavors de julivert. El fet no es va arribar a descobrir i els dos malvats, cada cop que es trobaven per les terres lleidatanes, no deixaven de comentar el seu crim, tot penedint-se'n, però aviat intentaven oblidar-se'n dient: 'Mala cosa és un ja està fet, però...que vagi creixent el julivert damunt la tomba'. | 08287-25 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 68856 | Tresor de Can Soler de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-de-can-soler-de-secabecs | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 327-328. | Llegenda segons la qual una freda vetllada d'hivern, mentre estaven reunits al voltant de la llar de la masia de can Soler de Secabecs un gran nombre de treballadors, va sentir-se dalt de la xemeneia una veu profunda i estranya que deia: 'que baixo? Que baixo?' La sorpresa i la por va apoderar-se de tots els reunits; la veuota no parava de repetir la pregunta; els més atrevits van mirar la xemeneia amunt i no van veure res, però la veu no parava de repetir la pregunta. Com que no sabien quin determini prendre i creien que bé eren prou per a resoldre el que pogués passar, van decidir dir al desconegut que, bé, podia baixar. Donat el permís, caigué al moment un gros tió de fusta, que de poc no hi mancà com no va caure dins la perola del sopar que es coïa. La sorpresa dels reunits fou gran i seguidament cregueren que devia tractar-se d'una broma jugada potser per algun company absent. L'amo prengué el tió i desdenyosament el tirà en un racó de la cambra, i continuà la conversa. Però tan bon punt havia mig passat la por, quan es repetí la pregunta: 'que baixo? Que baixo?'. Passada ja la por i coneixent el resultat de la resposta, no va dubtar a dir al desconegut que ja podia baixar i altra vegada caigué un tió de nou que, com l'anterior, fou llençat a un racó de la llar. El cas es repetí tres vegades més, o sia, que van caure cincs tions, que tots foren llençats al mateix racó. Mes quan foren tots cinc reunits, prengueren vida i moviment fins al punt d'ajuntar-se i convertir-se en un home petitó i rabassut, que tot dirigint-se a l'amo li manà amb un to imperiós que el seguís. No cal dir que la por va ésser gran, però davant del seu to el propietari de la hisenda no pogué negar-se a seguir-lo. El desconegut el feu passar al davant i el menà cap al celler; allà li assenyalà un lloc i amb el mateix to li digué: 'Cava aquí' 'Jo no, cava tu', respongué el propietari. 'No; has de cavar tu' 'Jo no, cava tu'. Els manaments i rèpliques foren repetits nombroses vegades, ja que l'amo es resistia a cavar; però per fi accedí i va cavar a terra en el lloc on el desconegut li indicava. Aviat aparegué als ulls del Soler de Secabecs un grandiós tresor. El desconegut li manà que el recollís ben curosament i que el donés íntegrament a una captaire que l'endemà mateix passaria a demanar almoina; que si ho feia així, la major fortuna sempre el protegiria, però que si mancava una sola moneda en la caritat que havia de fer-ne, la més terrible desgràcia cauria al seu damunt. El desconegut desaparegué. L'amo de la casa recollí el tresor, que entregà a la captaire que es presentà l'endemà a pidolar i, tal com va predir l'home fet de cinc tions de fusta, sempre més ha brillat damunt la família la major ventura. | 08287-26 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||||
| 68857 | La plana dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-plana-dels-cavallers | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 327-328. | Llegenda segons la qual a l'antiga quadra de l'Aguilera, que havia pertangut al territori de Terrassola del Penedès i ara és del Pla del Penedès, durant el període medieval, quan era habitada per un important cavaller i la seva família, la filla d'aquest una nit va ser raptada. La seva família passà molts neguits buscant-la per tot arreu, i a la fi, en una de les planes prop del casal senyorial, va aparèixer el raptor, el qual es donà a conèixer al pare de la gentil donzella. Aleshores els dos cavallers pactaren i el pare va donar el seu consentiment perquè es casessin, i des d'aquell moment l'indret on va tenir lloc el pacte és conegut com la plana dels Cavallers. | 08287-27 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||||
| 68884 | Can Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardus | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 290-291. | Masia de planta quadrada, amb planta baixa, pis i golfes i teulada de teula àrab a doble vessant. La façana principal presenta una disposició simètrica de les obertures. El portal d'entrada és de mig punt fet amb grans dovelles de pedra, lleugerament desplaçat a la dreta de la planta baixa, respecte a l'eix de simetria. Té una finestra a cada costat, rectangular. A l'alçada de la planta baixa s'adossen uns cossos de planta rectangulars a cada banda, que antigament formaven part de les masoveries. Aquests annexos tanquen l'immoble per la part davantera, formant un baluard. A l'alçada del primer pis hi ha quatre finestres, també rectangulars, les dues del centre lleugerament més grans que les dels laterals, ja que es tradueixen, a l'interior, amb una estança central que actua com a distribuïdor cap a les habitacions, que se situen als laterals. Corona la façana una petita finestra d'arc escarser situada al centre, just a sota del carener, que serveix per a la il·luminació i ventilació de les golfes. Cal destacar el fet que l'aparell constructiu és de tàpia. A l'interior destaca, a la planta baixa, el terra de rajoles de terra cuita, i de rajola hidràulica al primer pis. Cal mencionar també que l'estructura del sostre de l'edifici és de bigues de pi melis. Al sostre d'un sector dels baixos, a l'enteixinat, hi ha gravada diverses vegades la data de 1744. | 08287-54 | Masia de Can Cardús, partida dels Clots | Can Cardús és un edifici d'origen medieval, situat a la partida de Sant Julià, per haver-hi hagut una capella sota aquesta advocació a la zona. Sembla que el nom original de la masia era Cerdà (o Serdà), des de molt antic: és possible que tingui alguna relació amb el lloc de l'establiment que el 1277 Sibil·la del Raïm, muller de Guillem de Lavit, castlà del castell termenat, va fer a un tal Ferran Oliver i els seus, de diverses cases i el mas anomenat Cerdà i del molí també dit Cerdà, que té a la parròquia i terme de Lavit, a cens d'un parell de gallines pagades per Nadal, i que sigui home propi de la casa del Raïm. Tot i així, aquest cognom al segle següent no apareix i si que, el lloc de Sant Julià, es troba un Bernat Serdà, entre d'altres. Als fogatges del segle XVI trobem, el 1515, Pere Serdà de Sant Julià i, el 1553, Joan Serdà de Sant Julià. El 1602 apareix un Vicenç Serdà que pagava certs impostos a la parròquia de Lavit. A finals del segle XVII es troba fincada al lloc la nissaga dels Cardús, que es creu que eren procedents d'Esparraguera, que pagaven tributs a la comanda de Sant Joan de Vilafranca, els quals construïren un molí paperer i reformen completament la masia, i es perdé quasi tota la construcció d'època medieval que devia tenir. Segons Salvador Llorac (veure 'Bibliografia'), es va trobar un totxo amb la inscripció 's'ha fet lo 1761. Anton Miguel', que correspon a unes reformes fetes al segle XVIII. El 1851, Josep Cardús i Vallès, propietari de la finca, era el contribuent més important de Lavit. A finals del segle XIX els Cardús vengueren la finca, la qual ha passat per mans de diversos propietaris fins que el 1948 fou adquirida pel senyor Puiggrós, originari d'Òdena. Actualment Can Cardús és una hisenda agrària de gran extensió i conté, a la masia, una residència de turisme rural. | 41.4458500,1.7483400 | 395445 | 4589009 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68884-foto-08287-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68884-foto-08287-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68884-foto-08287-54-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 68886 | Escola J. J. Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-j-j-rafols | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 299. MARQUÈS, S. I PORTELL, R. (2006): 'Els mestres de la República'. Ed. Ara Llibres SL. Badalona. (pp 47-48) RAMON PORTELL , SALOMÓ MARQUES( 2006), Els mestres de la República. Ara Llibres.Col·lecció, Serie H. | XX | Els edificis escolars formen un conjunt de quatre blocs simètrics situats dos a dos respecte a un cos central, de planta baixa i teulada a dues aigües que presenta frontó i pilastres d'influència jònica adossades a la façana. La porta d'entrada del cos central és d'arc de mig punt, sobre el qual hi ha una inscripció de ferro forjat on es llegeix: 'TORRELAVID AGRADECIDO A LOS DONANTES DE ESTAS ESCUELAS D. JUAN Y D. JAIME RAFOLS MATAS'. A cada costat de la porta d'entrada hi ha una finestra també d'arc de mig punt. Els dos cossos del costat tenen planta baixa i pis, amb coberta de pavelló; destacant les portes d'entrada, d'estil neorenaixentista, amb arc a nivell o pla, amb una orla decorativa al coronament. Els cossos dels extrems, de planta rectangular i destinats a aules, tenen una sola planta i es cobreixen amb teulada a dues aigües. Pel que fa a l'interior destaca l'enrajolat de rajola hidràulica i els arrambadors de ceràmica decorada amb motius florals. | 08287-56 | Carrer de les Escoles, s/n | La construcció d'aquest edifici va ser possible, d'una banda, gràcies a l'aportació econòmica dels germans Joan i Jaume Ràfols i Matas, fills de Lavit (els seus pares eren masovers de l'Arboçar), que s'enriquiren en el comerç d'exportació - importació a Barcelona, i d'altra banda, per la donació del terreny per part de Pau Vidal, després de moltes gestions portades a terme per l'alcalde d'aquella època, Enric Nadal i Llopart, així com també el tinent d'alcalde Francesc Font i Masana. Els plànols foren fets per l'arquitecte Enric Sagnier, signats a Barcelona el gener de 1927, i dels quals se'n conserva una còpia completa a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. L'edifici fou inaugurat el 1928 i sempre ha estat utilitzat com a escola pública. L'escola va participar en temps de la primera República de la gran innovació pedagògica que una part dels mestres que trevallaven en aquell moment vam promoure, tenim com a referència Europa. Dolors Purcallas, que hi havia fet de mestra durant la República, descriu com era l'escola: explica que estava rodejada d'un esplèndid jardí. Al darrera hi hacia arbres fruiters, i al davant, rosers i testos, sortidors amb peixos vermells, rajoles blanques i blaves. La segona planta de l'escola estava preparada perquè servís de casa a dos mestres. Els pisos tenien unes habitacions i cambres de bany esplèndides. La cuina estava equipada amb armaris d'obra i rajoles que arribaven al sostre. La planta baixa de l'edifici constava de quatre àmplies classes amb finestres enreixades que donaven al jardí. Hi havia també dues saletes per a la direcció, lavabos amb aigua corrent, parets i terres amb mosaic. La llum hi entrava a dolls pertot arreu. I, al cos central de l'edifici, hi havia un teatre amb un gran escenari, amb teló de vellut, diversos decorats i amples files de butaques i un piano. | 41.4480900,1.7287400 | 393811 | 4589281 | 1928 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68886-foto-08287-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68886-foto-08287-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68886-foto-08287-56-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Enric Sagnier | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 68903 | Molí Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-blanc | Grup de Recerques 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 108. | XVIII | Antic molí paperer de planta rectangular compost de planta baixa i dos pisos, el superior utilitzat com a assecador dels papers. Presenta les obertures disposades simètricament a totes les façanes, en fileres de vuit a nivell del primer pis i de dotze al pis superior a les façanes de llevant i de ponent, més estretes, i de dotze a nivell del primer pis i setze a nivell del pis superior a les façanes nord i sud, més allargassades. L'antiga porta d'accés, més ample que les finestres, es troba a la planta baixa de la façana de llevant, situada a la part esquerra d'aquesta, amb una sola finestra al seu costat esquerre, i cinc més al dret. Totes les obertures són d'arc carpanell. L'aparell constructiu dels murs de l'edifici és fet en maó, típic en construccions industrials. A la banda sud, el molí té adossat un altre edifici, reconvertit per a ús residencial, té la planta quadrada, amb planta baixa, pis principal, segon pis i golfes, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud-est i cantoneres de carreus de pedra. Presenta una disposició simètrica de les obertures, amb porta d'arc carpanell al centre de la planta baixa, finestra quadrada a la banda esquerra i un curiós portal de carreus de calcària, relativament ben escairats als muntants i irregulars a l'arc rebaixat superior. Al primer pis hi ha tres finestres disposades a sobre les obertures de la planta baixa, totes tres amb marc de calç de color blanc; la del centre és una porta amb barana, les laterals són finestres quadrades. Al pis superior hi ha vuit finestres estretes d'arc carpanell. A la façana oest hi ha una altra porta d'accés situada a l'extrem esquerre, amb tres finestres més alineades a la seva dreta. A nivell del primer pis hi ha vuit finestres d'arc carpanell, i a la part superior, corresponent a les golfes, n'hi ha cinc, més petites. | 08287-73 | Plana de Can Batllori | Segons Salvador Llorac, en el fogatge de 1553 apareix esmentat un tal Jover, del molí draper, és a dir, d'un molí batà (d'abatanar draps), que per un document del segle XVII se suposa que era situat al lloc on ara hi ha el molí de Baix, més tard molí Blanc, prop de Can Comes de Terrassola. La indústria dels molins fariners es va mantenir durant tot el segle XVII, començant a minvar el XVIII en donar pas a la indústria paperera (molt més rendible). Així, d'aquesta època existeix el molí paperer de Can Comes, de Terrassola (que havia estat fariner i el 1733 es diu que s'havia anomenat d'en Cortés i ara d'en Comes; en un censal de 1727-1756 consta que estava en ruïnes), ara conegut per molí Blanc. | 41.4475800,1.7199400 | 393075 | 4589235 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68903-foto-08287-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68903-foto-08287-73-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 68918 | Resclosa del molí de l'Esbert / molí Fidel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-lesbert-moli-fidel | XVIII | Tot i que la resclosa es conserva, el seu entorn està envaït per la vegetació, factor que dificulta el seu accés i observació. | Resclosa situada a la llera del torrent de la Covera, afluent del Riu de Bitlles, al seu pas pel molí de l'Esbert, ara conegut com molí Fidel. La impossibilitat d'arribar al bé no ha permès prendre mides d'aquest element ni observar-lo amb prou claredat per a poder fer-ne una descripció acurada. | 08287-88 | Torrent de la Covera, Paperera Fidel | Aquest era la resclosa utilitzada pel molí de l'Esbert. Aquest molí, actualment conegut com a molí Fidel, era per a fabricar paper blanc. | 41.4406700,1.7471600 | 395338 | 4588435 | 08287 | Torrelavit | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68918-foto-08287-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68918-foto-08287-88-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni Cultural de Torrelavit no ha pogut accedir a aquest element, ja que el seu entorn està absolutament envaït per una densa vegetació de ribera. S'observa, però, que l'aigua circula amb un flux regular i salta per la resclosa. | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 68936 | Riu de Bitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-de-bitlles-0 | A.A.V.V. (2008): 'Informe ambiental preliminar del POUM de Torrelavit'. Ajuntament de Torrelavit i Estudi RURÀLIA. | Tot i que el riu gaudeix d'un bon cabal d'aigua i que les empreses papereres que aboquen les seves aigües al riu les depuren prèviament, de vegades s'aprecien olors i brutícia. | El terme municipal de Torrelavit pertany a la conca hidrogràfica del riu Anoia, afluent del Llobregat. El referent hidrogràfic a Torrelavit és el Riudebitlles, anomenat localment 'la Riera', un dels darrers afluents del marge dret de l'Anoia. El Riu Bitlles o el Riudebitlles neix a la serra de la Llacuna, molt a prop del coll de la Serra. El riu passa per Mediona i St. Quintí de Mediona i pels nuclis de Sant Pere de Riudebitlles, Terrassola, Lavit i Sant Sadurní d'Anoia. El Bitlles s'uneix al riu Anoia en els Plans del Bellestar, dins del municipi de Sant Sadurní d'Anoia. Té un cabal mitjà d'uns 5 hm³ anuals amb variacions estacionals en dos períodes de cabals mínims que es produeixen a l'hivern i a l'estiu, més acusat en aquest últim, amb les crescudes més destacades a la tardor i de menys intensitat a la primavera. A l'entrada al terme de Torrelavit se li estima un cabal de base permanent d'uns 110 a 130 litres per segon. Entra al municipi pel molí d'en Vinyals, a uns 220 metres d'alçada, i després d'un recorregut molt sinuós de més de 6 km, les seves aigües deixen el terme a una alçada d'uns 145 metres al voltant de les ruïnes del molí d'en Cardús. El riu de Bitlles té diversos afluents. Destaca pel marge esquerra el torrent del Torró (St. Pere de Riudebitlles) i pel marge dret el torrent de les Forques (St. Quintí de Mediona) i del torrent de Guilló (St. Pere de Riudebitlles). El riu de Bitlles recull a través de nombrosos i curts torrents les aigües de la serra del Frare (Turó de Collderes 364 m), entre Piera i Torrelavit i de la serra del turó d'en Guilló, Puig Cogull, l'Arguilera i la Creu (St. Quintí de Mediona, St. Pere de Riudebitlles i Torrelavit). A banda i banda del seu recorregut pel terme municipal desguassen petits torrents que porten aigua en períodes de certa intensitat de precipitació; els més destacats són el de Mas Vendrell i el de Sant Marçal. A la part sud-occidental del terme, per sota la línia de serres formades pel Puigcúgul i l'Aguilera, drenen també en sentit nord-oest/sud-est un conjunt de torrents de curt recorregut anomenats Torrent de Sant Martí, Torrent de les Tarumbes, Clot de les Comes i Torrent de la Rovira, que confluiran prop de Can Cartró de la Barberana per formar la Riera de Santa Fe o de Lavernó. Aquest conjunt de torrents i rieres tenen poca importància hidrològica però configuren l'orientació de la zona de relleu suau entre Sant Martí Sadevesa i el Pla del Penedès. La circulació d'aigua superficial permanent del riu permet l'existència d'hàbitats particulars que aprofiten les condicions de major humitat edàfica i ambiental de la ribera del riu. L'hàbitat principal és l'albereda litoral (Vinco-Populetum albae) on l'arbre principal és l'àlber (Populus alba) però on també apareixen altres arbres acompanyants com el freixe (Fraxinus angustifolia) i el pollancre (Populus nigra). El sotabosc té espècies pròpies de l'esbarzerar com l'arç blanc (Crataegus monogyna), el sanguinyol (Cornus sanguinea) o el roldor (Coriaria myrtifolia), amb enfiladisses com la vinca (Vinca minor) o l'heura (Hedera helix). Hi apareix algun saulic (Salix purpurea), més abundants a la zona de Mediona, però també arbres al·lòctons com plàtans (Platanus x hispanica), troanes (Ligustrum lucidum) i falses acàcies (Robinia pseudoacacia). En algunes zones de riba més ampla hi ha plantades pollancredes per fusta. En general no trobem un veritable bosc de ribera o en galeria, sinó alberedes o arbredes discontínues, associades a la ribera, sovint sense continuïtat amb les masses forestals dels turons, per la pressió d'horts, vinyes i usos industrials (molins paperers i cellers). També apareixen trams ocupats per la canya americana (Arundo donax), més abundant als barrancs laterals sense circulació d'aigua permanent. Les riberes acostumen a incorporar també molts peus d'alzina (Quercus ilex) i roure de fulla petita (Quercus faginea) que aprofiten la major humitat edàfica i sovint les microcondicions d'inversió tèrmica. | 08287-106 | Conca del Riudebitlles | 41.4515700,1.7112600 | 392357 | 4589689 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68936-foto-08287-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68936-foto-08287-106-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Pel que fa a la fauna, en el passat l'amfíbia i ictiològica (peixos) va tenir la seva importància, gràcies al cabal constant que baixava pel riu i la seva bona qualitat, aspecte que fou alterat per les indústries que ja fa anys es van assentar a la vora del riu. Actualment les aigües baixen molt més netes que fa poques dècades, però encara s'està lluny de poder assolir una qualitat i un desenvolupament de comunitats de ribera i hàbitats que permetin poblacions amfibis i peixos.. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 68944 | Alzina de Can Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-cardus | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 159. | Exemplar d'alzina vera (quercus ilex), arbre robust que pot arribar a tenir entre 20-25 metres d'alçada, al costat del Mas de Can Cardús. El perímetre del tronc d'aquest exemplar amida 3,20 m. És de capçada ampla, densa i arrodonida, profundament ramificada, d'un verd grisós en el revers de les fulles i verd fosc a l'anvers; el tronc es bifurca en dues grans i fortes ramificacions a l'alçada aproximada de 2 metres del terra. El seu fullatge produeix una ombra espessa. L'escorça és rugosa, clivellada i dura. Les fulles són perenne, estan en disposició esparsa, són petites, coriàcies i dentades. El fruit és la gla, de forma ovoide, de gust amarg i astringent al paladar. Determinats exemplars poden arribar a viure més de cinc-cents anys, generalment els que són a prop dels masos, allunyats del bosc, on haurien estat explotats. | 08287-114 | Can Cardús | 41.4460600,1.7482600 | 395439 | 4589032 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68944-foto-08287-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68944-foto-08287-114-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 68952 | Pi ver de Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-ver-de-can-comas | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 160. | Exemplar de pi ver o pinyoner (Pinus pinea), arbre que pot arribar a tenir uns 20-25 metres d'alçada, i que es caracteritza per tenir la llavor comestible: el pinyó. L'alçada aproximada d'aquest exemplar es situa entre els 25 i els 30 metres; presenta un tronc amb l'escorça d'un marró rogenc molt gruixuda que es bifurca en diversos brancatges, i presenta una capçada en forma de para-sol, densa i d'un verd intens. La seva capçada és uniforme i esvelta. Fulles de fins a 20 cm de llarg, agrupades de dues en dues com la resta de pins autòctons. | 08287-122 | Can Comas | 41.4500400,1.7149300 | 392661 | 4589515 | 08287 | Torrelavit | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68952-foto-08287-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68952-foto-08287-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha pogut accedir al bé per estar situat en un emplaçament de difícil accés. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 68953 | Pi ver del Molí Cover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-ver-del-moli-cover | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 163. | Exemplar de pi ver o pinyoner (Pinus pinea), arbre que sol tenir una alçada aproximada de 20-25 metres, i que es caracteritza per tenir la llavor comestible: el pinyó. És originari de la regió mediterrània. Aquest exemplar concret té una alçada aproximada de 30 metres, presenta un tronc amb l'escorça d'un marró rogenc molt gruixuda que amida 3,14 m de perímetre. Es bifurca en dos grans brancatges a l'alçada aproximada d'11 metres, i presenta una capçada en forma de para-sol, densa i d'un verd intens. Fulles de fins a 20 cm de llarg, agrupades de dues en dues com la resta de pins autòctons. | 08287-123 | Molí Cover | 41.4421700,1.7427500 | 394972 | 4588607 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68953-foto-08287-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68953-foto-08287-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | Segons Salvador Llorac, aquest pi és possiblement un dels més majestuosos d'aquesta espècia existents a la comarca. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 69027 | Alzina de Can Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-fabregas | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 162. | Exemplar d'alzina vera (Quercus ilex), arbre robust que pot arribar a tenir entre 20-25 metres d'alçada. El perímetre del tronc d'aquest exemplar amida 1,90 m. Presenta una capçada ampla però molt poc densa i irregular, en la que destaca la ramificació poc poblada de fulles, d'un verd grisós en el revers i verd fosc a l'anvers d'aquestes. A la part inferior del tronc, s'observen un seguit de catèters de goma en el seu perímetre, en molt mal estat. Se suposa que l'exemplar ha estat sotmès a algun tipus de tractament perquè està malalt, però en desconeixem la patologia. L'escorça és rugosa, clivellada i dura. Les fulles són perenne, estan en disposició esparsa, són petites, coriàcies i dentades. El fruit és la gla, de forma ovoide, de gust amarg i astringent al paladar. Determinats exemplars poden arribar a viure més de cinc-cents anys, generalment els que són a prop dels masos, allunyats del bosc, on haurien estat explotats. | 08287-197 | Les cases de Baix (Sant Martí Sadevesa) | 41.4290800,1.6950300 | 390964 | 4587212 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69027-foto-08287-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69027-foto-08287-197-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 68832 | Sant Marçal de Terrassola (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal-de-terrassola-jaciment | A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 202-204. A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 67 - 69 Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. JAVIER FIERRO MACIA , RAMÓN DOMINGO MUSTARÓS (1989): Evolucion histórica y desarrollo arquitectónico de la Iglesia de Sant Marçal de Terrassola ( Torrelavit). Quadrens Científics i Tècnics, 3. SIMPOSI Actuacions en el patrimoni medieval i modern ( segle X al XVIII) | IV aC - XX | Restauració 1957, 1971 i excavació fonaments 1985 dutes a terme per Diputació de Barcelona . | Jaciment arqueològic situat sota l'actual església de Sant Marçal de Terrassola, excavat durant els any 1985-86 (veure apartat 'Història') | 08287-2 | Plaça Pau Vidal, Terrassola | Durant els anys 1985-86 l'església de Sant Marçal de Terrassola fou objecte d'una restauració total i una reorganització de l'entorn dutes a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, segons el projecte de l'arquitecte Rafael Vila Rodríguez. Aquesta actuació va ser precedida d'una recerca documental, portada a terme per les senyores Anna Castellano i Maria José Sureda. L'excavació arqueològica prèvia abastà la totalitat de la superfície interior del temple i els rebliments que hi havia sota les teulades; a més es van fer dos sondeigs extramurs de l'absis major. Les recerques dutes a terme permeteren identificar deu fases diferents d'ocupació. Així, les restes més antigues conegudes al solar de Sant Marçal corresponen a una habitació d'època ibèrica, situada al bell mig de l'àrea ocupada pel temple actual, amb una cronologia que abasta des de mitjan segle IV a la darreria del segle II aC. L'ocupació del capcer de Terrassola a l'època de l'Alt Imperi Romà també és documentada per la presència d'alguns materials ceràmics. Si bé no coneixem cap estructura arquitectònica d'aquell moment, es pot suposar que hi havia una vil·la romana als voltants del lloc on avui hi ha l'església. Després de l'abandó de l'explotació agrícola romana, de la qual tan sols podem intuir que funcionava durant els segles II i III dC, no tenim més dades sobre l'ocupació del promontori fins al segle X, la qual cosa no vol dir que deixés d'utilitzar-se en aquesta darrera data. És d'aquell moment una necròpoli d'inhumació, amb vuit sepultures antropomorfes d'adults i dues d'el·líptiques d'infants, coetànies a les anteriors, retallades en part als rebliments de l'època ibèrica i en part al terreny natural. Les tombes es trobaven concentrades a la meitat sud de la nau i, en més quantitat, a ponent. La presència d'aquesta sagrera pot indicar l'existència d'un edifici religiós anterior a l'actual, desconegut fins ara, que caldria situar fora de l'àrea afectada per l'excavació arqueològica, segurament cap al sud-oest. Els rebaixos de nivell realitzats anteriorment al voltant del temple fan que sigui impossible confirmar aquesta hipòtesi. Només es coneixen íntegrament tres tombes d'adults, ja que dues estaven tallades pels fonaments del temple i la resta estaven parcialment arrasades per remocions posteriors. L'absència d'aixovar i d'elements de cultura material als rebliments de les tombes fa difícil la datació absoluta de la necròpoli, però la tipologia i la datació 'ante quem' proporcionada pel fet que algunes sepultures van ser tallades per la cimentació del temple permeten establir-ne la datació prop del final del segle IX i sobretot al llarg del segle X. Finalment, a les acaballes del segle XI o començament del XII es va construir l'edifici que sense grans canvia ha arribat fins avui. | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68832-foto-08287-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68832-foto-08287-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68832-foto-08287-2-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|85|94|98|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 68834 | Santa Maria de Lavit (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-lavit-jaciment | <p>A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 40; 205-208. ALBERTO LOPEZ , ALVAR CAIXAL I XAVIER FIERRO (1997) : Cronologia i Difusió d'un grup de ceràmiques medievals trobades a les comarques de Barcelona ( segles VII-XIV). Quaderns Científics i Tècnics, 9 Ceràmiques medievals catalana . El monument, document. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 69 - 71. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> | XI-XIX | Aquest jaciment està colgat sota l'emplaçament de l'actual església de Santa Maria de Lavit. | <p>Jaciment arqueològic ubicat al subsòl de l'interior de l'església de Santa Maria de Lavit, excavat l'any 1989 (veure apartat 'Història'). Les estructures arqueològiques localitzades es troben tapades per l'actual paviment de l'església. Excavació sota la direcció de R.Martí. Els materials ceràmics van ser estudiats per H. Kirchner i procedien dels rebliments d'una serie de sitges . L'estudi tipològic de l'edifici permet datar el temple de mitjans s.XIII</p> | 08287-4 | Carrer Molí, 56, Lavit. | <p>Unes obres de reforma a l'església de Santa Maria de Lavit l'any 1989 posaren al descobert diverses estructures arqueològiques. Fou la primera intervenció arqueològica que es realitzava a l'interior del temple. Exteriorment, l'església ja mostrava restes d'una antiga construcció, sobrealçada més tard, atribuïdes al segle XII. La intervenció arqueològica va posar al descobert restes semi destruïdes anteriors a la construcció de l'església i de les fases evolutives de l'edifici. El nucli de Lavit és format per unes poques construccions que es reparteixen la totalitat de la superfície útil del turó on s'assenta; un indret on se sap que hi havia un 'castrum' i possiblement una església des del moment de la conquesta comtal, al segle X, sense que s'hagin conservat restes aparents d'aquestes construccions. El castell de Lavit apareix esmentat l'any 956 en la venda d'un alou feta per Aigone i la seva muller Anlo a Gilmon, dit Ènnyec. El castell fou en els seus orígens de la nissaga de Mir Geribert. En morir aquest el 1060, el castell passà a la seva descendència. Els Santmartí posseïren l'alta jurisdicció del terme fins almenys Guillem V de Santmartí, doncs en el seu testament de 1180 només s'esmenta els béns que té al castell de Lavit. Al mateix temps degué actuar dins el terme una nissaga de castlans. Guillem de la Granada en el seu testament del 1198 deixà el castell de Lavit a la seva neboda Saurina. A principis del segle XIV el castell fou adquirit per Eimeric de Bellveí, i l'any 1365 fou comprat per Joan d'Olzinelles, fill d'un conseller reial. L'any 1372 el rei va cobrar la jurisdicció del lloc i el castell esdevingué patrimoni reial. El 1380 Jaume Desfar, conseller reial, va comprar al rei la jurisdicció. Aquesta família la retingué fins al 1405, quan la va vendre a l'orde de l'Hospital. Aquest concedí un privilegi municipal al lloc de Lavit i posseí drets sobre el castell fins el 1809. Al segle XVIII l'alta jurisdicció era de la Corona. A la zona excavada, als segles X-XIII hi havia un àmbit obert a l'interior de la fortificació on es detectà la presència de l'antic cementiri i graners. Una tomba excavada a la roca i altres restes humanes són anteriors als enterraments en taüts de fusta que hi havia a l'interior de la nau; la trinxera de fonamentació de l'església del segle XIII destruí tres sitges. El jaciment presenta una concentració inusual de sitges: a les vuit que es trobaren a l'excavació de l'església cal afegir-ne dues més a l'edifici de la rectoria, no excavades. En aquest moment les sitges foren amortitzades. Quant als materials, l'estudi arqueològic es centrà en les restes recuperades dels reompliments de les sitges, corresponents a un abocador de deixalles diverses (s. XI-XII): alguns elements de ceràmica ibèrica i romana, poc significatius. Ceràmica grisa monocroma (vaixella domèstica). Fauna: restes de porc, mul o cavall, vaca, conill, ovella, corb, gallina. També s'han localitzat restes humanes, fet que fa pensar en el desmantellament del cementiri primitiu del segle XI.- Llavors de blat, civada, pèsols, males herbes. A la sitja nº6, un peu circular de premsa, amb unes dimensions d'1 m de diàmetre per 4 cm de gruix, amb un forat central i un canaló circumdant, amb senyals de reparació amb peces de ferro. Altres materials localitzats en l'àrea d'excavació són: obra (teula, maons, pedra tallada, etc.), vidre de factura moderna (molt esmicolat), 2 monedes d'època moderna (1650 i 1714) i una de contemporània (1810); correlacionables amb diversos canvis de paviments de l'església. L'agrupació de fortificacions, habitatges, magatzems, església i cementiri mostren una configuració que reprodueixen les sagreres feudals del segle XI. La nova església de Lavit del segle XIII no deu haver alterat l'estructura del conjunt del 'castrum' i formava part del perímetre de la fortificació, clos amb cases i murs. Després de la remodelació de l'edifici, les restes arqueològiques foren tapades i cobertes per l'actual paviment.</p> | 41.4467100,1.7298600 | 393903 | 4589127 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68834-foto-08287-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68834-foto-08287-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68834-foto-08287-4-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Oriol Vilanova | El recinte actual on s'ubica aquest bé patrimonial forma part del BCIN R-I-51-5746. Aquest BCIN atorga protecció legal a les restes de l'antic castell de Lavit (veure camp 'Història'). Les minses restes que queden l'aquesta construcció defensiva no permeten conèixer el perímetre exacte del que va ser el castell. | 81|83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||
| 68899 | Molí Cover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-cover | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. GRUP DE RECERCA 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 301-302. | XVIII | Edifici de planta quadrada compost per planta baixa, pis principal destinat a habitatge, i dos pisos superiors més, l'últim utilitzat com a assecador de paper; teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal presenta les obertures disposades simètricament, amb un bell portal amb arcada de mig punt adovellada al centre, amb un escut amb la data '1780' a la dovella central i el nom de 'Ramon Alegra', una espasa i una flor de quatre pètals o 'lauburu' d'estil basc, i que ara s'utilitza com a filigrana dels productes de paper que s'elaboren al molí. A l'esquerra d'aquest portal hi ha una finestra quadrada amb enreixat, i a la dreta segurament n'hi havia una altra, per bé que ha quedat tapiada a causa de l'annex arquitectònic modern que s'ha adossat a la banda dreta de la façana del molí. El pis principal presenta tres portes rectangulars amb finestra a doble batent amb barana de ferro; a la part central i just a sobre del portal d'entrada hi ha la porta principal, amb balcó i barana més ample. Entre aquesta porta i la de l'esquerra hi ha un rellotge de sol (fitxa 74). Els dos pisos superiors presenten dues filades de nou finestres allargassades d'arc carpanell. L'aparell constructiu és de maó, per bé que la superfície de la façana està encalada, presentant una tonalitat marró clar. S'observa que les obertures presenten un marc de color marró més fosc sobre aquest mateix encalat. A la banda esquerra del molí hi ha un altre edificació adossada, de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Cal destacar la façana est, on cal destacar l'ordenació de les obertures dels dos pisos superiors, onze a cada nivell, estretes i coronades amb arc carpanell. Les finestres de la planta baixa i del primer pis estan disposades asimètricament a causa de l'alteració que ha patit aquesta façana en ser adossats diversos edificis industrials actuals. El coronament d'aquesta façana està resolt a partir d'un frontis en forma de pinyó trilobulat al carener. Al centre d'aquest pinyó hi ha un òvul decoratiu cec, i dos òvuls més, cadascun d'ells per sota de la meitat del trencaaigües. A l'interior es conserva una col·lecció de màquines utilitzada per a l'elaboració del paper. | 08287-69 | Molí Cover, torrent de la Covera | Segons Salvador Llorac, tradicionalment des d'antic es coneix amb aquest nom, però amb diverses deformacions morfològiques (Alcover, Cubé i Cové) el lloc on hi ha el molí paperer construït al segle XVIII per Ramon Alegre. Segons el mateix Llorac, el topònim actual podria derivar del llatí 'spelunca', que significa 'cova'. El lloc s'esmenta per primera vegada l'any 995, segons el cartulari de Sant Cugat del Vallès 'ipso spelunca', com a afrontació de permuta d'un molí que podria ser un dels que s'esmenten l'any 956 en un document del mateix cartulari; a més, en la dotalia de 1144, de l'església de Lavit, entre els diversos molins fariners que s'esmenten hi ha el 'molendinus spelunca', és a dir, 'el molí de la cova', i d'aquí vindria el nom del lloc. El riu forma en aquesta zona un bon nombre de meandres i, tot i que actualment no es coneix cap cova, sí que en aquell temps podia haver-hi hagut, almenys, una gran balma que l'erosió de les aigües hauria pogut fer desaparèixer. Aquest molí fariner podria haver deixat de funcionar a la baixa edat mitjana (potser al segle XIV), però el topònim perdurà fins que en el mateix indret, tal vegada aprofitant vestigis antics, durant l'eufòria constructiva de molins paperers a la conca hidrogràfica del riu Anoia, en Ramon Alegre, natural de Vilanova i la Geltrú, el 1780 va construir l'actual molí paperer, que el 1861 encara pertanyia a la família (Pau Alegre i Fàbregues) i tenia una tina, desprès passà per diverses mans: Prats, Grau, Bonastre i més tard, ja al segle XX, a la família Romaní de Capellades, i finalment al pare de l'actual propietari, Pere Vendrell i Puig. Després d'haver restat aturat durant uns anys es torna a fer servir com a molí paperer i habitatge dels propietaris, amb el nom de 'Molturació de fibres Vendrell', que de forma artesanal fabrica papers especials per a aquarel·la, dibuix, gravat, etc, de gran qualitat. | 41.4422700,1.7419200 | 394903 | 4588619 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68899-foto-08287-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68899-foto-08287-69-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Ramon Alegre | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 68905 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-40 | Ajuntament de Torrelavit. Inventari de l'Arxiu Municipal. Pàgina web de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Xarxa d'Arxius Municipals: http://www.diba.cat/opc/xam/08287.asp | XVII-XXI | Aquest arxiu recull la documentació pròpia generada per l'ajuntament de Torrelavit des del segle XVII fins a l'actualitat. El document més antic que es conserva és el llibre de la Cort del Batlle del castell, lloc i terme de Terrassola, començat el 13 de febrer de 1678. L'inventari de l'arxiu municipal defineix el següent quadre de classificació, amb les següents seccions i subseccions: 1. Administració general: 1.1 Terme Municipal (1980/2001); 1.2 Òrgans de Govern (1678/2002); 1.3 Alcaldia (1955/1999); 1.4 Secretaria (1943/1999); 1.5 Serveis jurídics (1966/1996); 1.6 Personal (1954/1999); 1.7 Correspondència (1929/1999); 1.8 Mitjans de comunicació (1979/1983). 2. Hisenda: 2.1 Patrimoni (1939/1995); 2.2 Intervenció (1931/1999); 2.3 Tresoreria (1920/1999); 2.4 Fiscalitat (1906/2002); 2.5 Juntes i comissions (1929/1958); 2.6 Pòsit (1941/1982). 3. Proveïments: 3.2 Aigües, fonts i safareig (1968/2000); 3.6 Control de proveïments (1940/1976); 3.7 Juntes i comissions municipals (1971/1974); 3.8 Transport públic (1966/1990); 3.9 Servei de correus (1988) 4. Beneficència i assistència social: 4.1 Centres assistencials i de beneficència (1992/1995); 4.4 Subsidi al combatent (1976/1982); 4.5 Assistència social (1990/1996); 4.6 Actuacions contra l'atur laboral (1991/2000); 4.7 Juntes i Comissions, Patronats, Junta local de Reformes Socials (1954/1974); 4.8 Cooperació i solidaritat (1996/1997) 5. Sanitat: 5.1 Cementiri i serveis fúnebres (1945/1996); 5.3 Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1962/2001); 5.4 Personal facultatiu, cos mèdic municipal (1941/1979); 5.9 Inspecció veterinària (1955/1981); 5.11 Juntes i comissions municipals (1975/1981); 5.12 Neteja viària, recollida i tractament de residus sòlids (1999). 6. Obres i urbanisme: 6.2 Planejament i gestió urbanística (1966/2000); 6.3 Obres d'infrastructura (1946/2000); 6.4 Vialitat (1962/1972); 6.5 Immobles municipals: construcció i manteniment (1967/2000); 6.7 Obres de particulars (1958/1999); 6.8 Activitats classificades i obertura d'establiments (1962/2001); 6.10 Juntes i comissions municipals (1978). 7. Seguretat pública: 7.1 Cossos de seguretat (1972/1981); 7.4 Armes: censos, normes, permisos, requises (1973); 7.5 Guardes jurats (1960/1995) 8. Serveis militars: 8.2 Quintes, allistaments, lleves forçoses (1920/1999); 8.3 Béns subjectes a requisa militar (1939/1963); 8.5 Prestació Social Substitutòria (1996/1999); 8.6 Correspondència militar (1951/1998). 9. Població: 9.1 Estadístiques generals de població. Ensos (1991/1996); 9.2 Padró municipal d'habitants (1936/2001); 9.3 Estrangers, transeünts i refugiats (1939); 9.6 Junta local del cens de població (1940). 10. Eleccions: 10.1 Eleccions municipals (1948/2001); 10.2 Eleccions de Jutge de Pau (1989/1997); 10.3 Eleccions Diputats Provincials (1955/1967); 10.4 Eleccions Parlament Catalunya (1980/1999); 10.5 Eleccions generals. Corts, Senat (1955/2000); 10.6 Eleccions al Parlament europeu (1989/1994); 10.7 Referèndums i plebiscits (1966/1986); 10.8 Cens electoral. Junta municipal del Cens (1945/1999). 11. Ensenyament: 11.1 Ensenyament pre-escolar (1993); 11.2 Ensenyament primari (1964/1998); 11.7 Beques (1994); 11.8 Juntes i comissions municipals (1929/1996) 12. Cultura: 12.1 Festa Major. Festes Populars (1986/1993); 12.6 Servei municipal de català (1992/1993); 12.7 Esports (1992/1993). 13. Serveis agropecuaris: 13.1 Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders, interrogatoris sobre collites (1951/1962); 13.5 Juntes i comissions municipals (1937/1993); 13.6 Medi ambient (1966/1998); 13.7 Representativitat agropecuària (1994/1998). | 08287-75 | Carrer Molí, 29 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 68872 | Capella de Sant Martí Sadevesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-marti-sadevesa | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 204-205. | El jaciment es troba colgat sota uns terrenys enjardinats | Aquest jaciment es troba sota l'àrea enjardinada de Can Parellada de Sant Martí Sadevesa. | 08287-42 | Sant Martí Sadevesa | L'any 1988, l'arqueòloga Mª Rosa Senabre va rebre la notícia oral de l'aparició d'unes tombes amb lloses al costat de l'església de Sant Martí Sadevesa quan es feren unes obres d'acondicionament del jardí i la construcció d'una piscina. La referència oral parlava de la troballa d'una enterraments amb tomba de llosa i inhumat al costat de l'església quan es feren unes obres. No fou possible saber de quantes tombes es tractava i tampoc es pogué valorar la destrucció del jaciment. | 41.4319800,1.6919800 | 390714 | 4587538 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68872-foto-08287-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68872-foto-08287-42-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 68969 | Gegants de Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-torrelavit | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 321. | XX | Els gegants, figures del cicle festiu de Torrelavit, s'anomenen Marçal i Maria, fent referència als noms de les dues església del poble: Sant Marçal de Terrassola i Santa Maria de Lavit. Estan construïts íntegrament amb fibra de vidre sobre una carcassa de fusta. Representen una parella burgesa catalana del segle XIX: l'hereu i la pubilla. En Marçal amida 3,45 m d'alçada i 1,00 m d'amplada d'espatlles. Vesteix armilla florejada amb botons, camisa blanca i corbatí envellutat vermell. Les faldilles són marronoses, a joc amb la resta de tonalitats del vestit, fent referència al treball del camp i el conreu de la vinya, simbolitzada pel raïm i les espigues de blat que porta a la mà dreta. Una capa negra envellutada li cobreix les espatlles fins els peus, conferint-li l'elegància del qui té el poder, potser sobre les terres i els conreus. La Maria amida 3,40 m d'alçada i 95 cm d'amplada d'espatlles. Vesteix una brusa blanca, amb un cosset (corpinyo) negre acordonat. La seva faldilla és florejada de colors torrats, i la cobreix un petit davantal marró amb l'escut del poble brodat. Cobrint-li les espatlles, una mantellina negra amb flors brodades acaba de completar el vestuari. A la mà dreta porta un mocador i a l'esquerra un ram de flors. Ella porta cabell recollit en un monyo i arracades. Ell cabell curt i bigoti. | 08287-139 | Carrer Rosa Mestre, núm. 16 | Van ser construïts per la Mercè Gost i en Jaume Esteve, i van ser batejats el 15 d'agost de 1992 coincidint amb la Festa Major del poble, apadrinats pels gegants de Sant Sadurní d'Anoia i de Masquefa. Surten sempre a ballar per la Festa Major. | 41.4442600,1.7347600 | 394308 | 4588849 | 1992 | 08287 | Torrelavit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68969-foto-08287-139-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | Avui en dia els gegants només surten per la Festa Major. | 119 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69030 | Senglar de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/senglar-de-can-rossell | Pàgina web: http://www.tallersperalafesta.org/barcelona/barcelona2008/principalf39a.html EL CEP (2008): 'Nous elements festius gràcies a Tallers per la Festa', dins EL CEP n. 35, p. 10 (sense autoria) | XXI | Element de foc de bestiari popular del barri de Can Rossell de la Serra que representa de manera naturalista un porc senglar, en concret la part del bust, amb dos prominents ullals corbats i les potes davanteres. La peça presenta una estructura base de fusta de 2,50 m d'alçada en la que entra el portador de la peça, recoberta de tela marró d'imitació de pèl. La part del cap i les potes de la peça amida uns 80 cm. Presenta dos punts de foc a la boca, coincidint en la part inferior, amb els ullals de la bèstia representada. El material amb què està construït és porexpan modelat i recobert amb pintura ignífuga de colors marrons. | 08287-200 | El Porc Senglar de Can Rosell va néixer el 2008 gràcies a un taller de construcció realitzat pels veïns d'aquest barri de Torrelavit (Can Rossell de la Serra) durant el mes de juliol, sota la direcció de l'escultor Lluís Quiñones i el projecte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya 'Tallers per la Festa', emmarcat dins de l'escola Catalana de la Cultura Popular, que consisteix en un conjunt de tallers i accions participatives amb l'objectiu de crear noves festes o acabar de completar festes ja existents. Es va triar la representació d'un porc senglar perquè es tractava d'un animal emblemàtic i molt present a les contrades del municipi, el qual no té tradició de bèsties de foc (dracs). Aquesta figura balla durant la Festa Major d'Estiu i d'Hivern de Torrelavit, així com per la pròpia Festa Major de Can Rossell de la Serra. | 41.4267700,1.7444600 | 395090 | 4586895 | 2008 | 08287 | Torrelavit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69030-foto-08287-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | Disseny de Lluís Quiñones i realitzats pels veïns de Torrelavit | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 68845 | Rellotge de Cal Pau Veí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-cal-pau-vei | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | XX | En algunes zones del rellotge ha saltat la capa de pintura. | Rellotge de sol de forma quadrada pintat sobre l'arrebossat de la façana principal de l'immoble situat al carrer Bonavista, 14, de Terrassola, anomenat 'Cal Pau Veí', orientat al sud-sudest. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. El marc de la figura quadrada és de color beix, mentre que el rellotge pròpiament dit està representat dins d'una circumferència situada dins del marc quadrat. Aquesta circumferència presenta un marc també de color beix, on es llegeixen les xifres horàries del rellotge, d'esquerra a dreta: 'V-VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV', i al seu interior el fons és de color blanc. A la part inferior hi ha pintades unes línies de color marró fosc, disposades quasi radialment des de les xifres horàries envers una petita circumferència situada a la part superior del fons del rellotge, que representa un sol, amb el marc del mateix color marró fosc que les línies que surten dels números, les quals marquen també les mitges hores, i el fons és del color beix dels marcs del rellotge. Al centre d'aquesta circumferència hi ha clavat el gnòmon del rellotge. | 08287-15 | Carrer Bonavista, 14. Terrassola | Aquest rellotge va ser construït a principis del segle XX, època en què la casa de Cal Pau Veí era l'ajuntament de Terrassola. | 41.4474900,1.7262700 | 393604 | 4589218 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68845-foto-08287-15-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 68849 | Creu de la plaça Pau Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-placa-pau-vidal | Creu ornamental de tipologia llatina, feta a partir de la unió de tres làmines de ferro forjat per al pal i tres per a la faixa. La creu està reforçada als angles per quatre làmines més, torçades, i els extrems estan rematats en punta. La creu té unes dimensions de 130 cm x 93 cm x 4,5 cm, i està clavada sobre un pedestal modern de forma troncocònica, fet de conglomerat de pedretes i formigó, les dimensions del qual són de 158 cm x 47 cm. | 08287-19 | Plaça Pau Vidal, Terrassola. | 41.4477700,1.7267200 | 393642 | 4589248 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68849-foto-08287-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68849-foto-08287-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 68850 | Homenatge al raïm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-al-raim | AJUNTAMENT DE TORRELAVIT (2008): 'Escultòric de Torrelavit 2008'. Catàleg de l'exposició. Torrelavit. | XXI | Escultura figurativa exempta monocroma de ferro forjat, que representa un personatge femení dempeus, que amb la seva mà esquerra aixeca un gotim de raïm per sobre del seu cap. És una escultura ben proporcionada, composada a partir d'un eix vertical, sense clarobscurs estridents i amb un ritme que manté l'equilibri entre el moviment i el repòs. L'escultura té unes dimensions màximes de 2,30 metres d'alçada x 60 cm d'amplada x 1 m de profunditat. | 08287-20 | Aquesta escultura fou la guanyadora del 1r concurs d'escultura urbana o Escultòric de Torrelavit (EdT), que es va celebrar a Torrelavit entre els dies 15 de juliol i 19 d'octubre de 2008. El premi d'escultura EdT va néixer fruit d'una iniciativa municipal, desenvolupada per l'alcalde, senyor Ramon Riera i l'equip de govern municipal constituït després de les eleccions celebrades la primavera de l'any 2007. Sota la coordinació de la crítica d'art Johanna van der Pas, es van presentar al concurs un total de 13 escultures, 9 de les quals el jurat, format per experts qualificats, va decidir que podien optar al premi, valorat en 9000 €. Del 15 de juliol al 19 d'octubre els escultures restaren exposades a la via pública, per tal que els ciutadans de Torrelavit poguessin escollir amb el seu vot quina seria la guanyadora, i per tant, la que es quedaria permanentment a Torrelavit. Amb 59 vots, 'Homenatge al raïm', de Ferran Capdevila, resultà l'obra guanyadora. La temàtica del 1r concurs d'escultura urbana de Torrelavit tenia com a tema la vitivinicultura. Ferran Capdevila va arribar a l'art de l'escultura a través de l'ofici de joier. La seva obra no s'adscriu als corrents de cap escola, sinó de l'exploració constant de les formes, del coneixement directe dels materials i de l'observació de l'home i el seu entorn. Capdevila té escultures a Bigues i Riells, l'Ametlla del Vallès i Ripollet. | 41.4464200,1.7303200 | 393941 | 4589094 | 2008 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68850-foto-08287-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68850-foto-08287-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68850-foto-08287-20-3.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Ferran Capdevila | 111|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 68854 | Laberinto I - Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laberinto-i-torrelavit | AJUNTAMENT DE TORRELAVIT (2009): 'Escultòric de Torrelavit 2009'. Catàleg de l'exposició. Torrelavit. | XXI | Escultura abstracta exempta monocroma realitzada amb acer corten, peltina de base i pedra imitació de marbre feta amb fibra de vidre. L'escultura està realitzada a partir de dues columnes d'acer cortén col·locades verticalment. La columna inferior es recolza directament a terra, mentre que la superior es recolza un bloc de pedra imitació de marbre fet amb fibla de vidre, que resta, així, atrapat entre les dues columnes. El tancament sobre el bloc de pedra es realitza a partir d'un entramat d'acer cortén en forma de laberint. És una escultura ben proporcionada, composada a partir d'un eix vertical, sense clarobscurs estridents. Té unes dimensions màximes de 2,80 metres d'alçada x 1,38 cm d'amplada x 60 cm de profunditat. | 08287-24 | Plaça de la Pau, s/n | Aquesta escultura fou la guanyadora del 2n concurs d'escultura urbana o Escultòric de Torrelavit (EdT), que es va celebrar a Torrelavit entre els dies 5 de juliol i 27 de setembre de 2009. El premi d'escultura EdT va néixer fruit d'una iniciativa municipal, desenvolupada per l'alcalde, senyor Ramon Riera i l'equip de govern municipal constituït després de les eleccions celebrades la primavera de l'any 2007. Sota la coordinació de la crítica d'art Johanna van der Pas, a l'edició de l'any 2009 es van presentar al concurs un total de 19 escultures, 7 de les quals el jurat, format per experts qualificats, va decidir que podien optar al premi, valorat en 9000 €. Del 5 de juliol al 27 de setembre els escultures restaren exposades a la via pública, per tal que els ciutadans de Torrelavit poguessin escollir amb el seu vot quina seria la guanyadora, i per tant, la que es quedaria permanentment a Torrelavit. Amb 64 vots, 'Laberinto I - Torrelavit', de Manuel Fontiveros Sánchez, resultà l'obra guanyadora. Manuel Fontiveros Sánchez (Barcelona, 1985) és un escultor jove que, malgrat la seva edat, ha realitzat varies exposicions i activitats artístiques. L'any 2009 finalitzà els seus estudis d'art al Departament d'Escultura de la Facultat de belles Arts de la Universitat de Barcelona. També el 2009 quedà finalista en el II certamen d'escultura d'Edeta i exposició col·lectiva que s'han dut a terme a l'Ajuntament de Llíria (València). En el mateix any obtingué el primer accèssit a la XIII edició del concurs d'escultura Pere Jou a Sitges, i realitzà l'exposició individual titulada 'Creixent' a La Sala de la ciutat d'Igualada. | 41.4426900,1.7281400 | 393752 | 4588682 | 2009 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68854-foto-08287-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68854-foto-08287-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68854-foto-08287-24-3.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Manuel Fontiveros Sánchez | Segons l'autor de la peça, Manuel Fontiveros, el bloc de pedra representa els contorns del municipi de Torrelavit, tapat parcialment pels racons sinuosos d'un laberint metàl·lic. L'autor vol fer així una reflexió sobre la identitat dels pobles de l'Alt Penedès, analitza la seva realitat i els canvis econòmics i conjunturals que afecten la seva estructura urbana. Fontiveros relaciona la creació artística amb la filosofia contemporània i opina que l'acceleració i la mobilitat desenfrenada que dominen la nostra vida actual estan relacionades amb la dinàmica de la ciutat que es produeix en part per la nostra facultat de practicar un cert nomadisme enfront a la vida més sedentària del segle XX. Des d'aquesta perspectiva l'escultor explica que l'obra projectada en referència a la concepció del 'Laberinto I - Torrelavit', fa reflexionar l'espectador sobre els valors d'identitat i de simbologia del poble de Torrelavit, els quals al llarg de les últimes dècades han anat perdent rellevància degut als diferents canvis socials i culturals com a resultat de les transformacions principalment geogràfiques del poble, causades per la immigració i per la creixent aparició de vivendes de segona residència. Per tant el 'leitmotiv de la creació d'aquesta escultura és la preocupació per les transformacions naturals que pot absorbir el paisatge de l'Alt Penedès sense perdre la seva identitat, i la necessitat d'expressar-ho en un llenguatge artístic contemporani. | 111|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||
| 68868 | El desparpajo de los cuervos de los sueños | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-desparpajo-de-los-cuervos-de-los-suenos | VAN DER PAS, Johanna (2010): Catàleg de Torrelavit 2010. 3r concurs d'escultura urbana, Torrelavit 2010. Ajuntament de Torrelavit | XXI | Escultura exempta abstracta, realitzada en granit de Poriño (Galicia) i plantada sobre una planxa d'acer corten a la base. La composició està configurada per tres talles granítics idèntiques disposades radialment respecte a un imaginari eix central. D'aquesta manera la figura provoca un ritme continu en la seva visió. L'escultura pot associar-se a diferents interpretacions i associacions metafòriques, com la forma d'un càntir, figures humanes o els perfils d'uns ocells. Segons el catàleg de l'Escultòric de Torrelavit 2010, l'autor es va inspirar en una lectura poètica del llibre 'Las nadas y las noches' de la poetessa venezolana Maria Auxiliadora Álvarez. L'escultura seria un element poètic de l'entorn, sense funció pragmàtica, sinó amb una funció simbòlica per excel·lència amb valors intangibles com la gràcia i la reconcialiació expressats paral·lelament en la poesia del mateix títol. | 08287-38 | Plaça d'en Pere Ribé i Durban | 41.4464300,1.7297100 | 393890 | 4589096 | 2010 | 08287 | Torrelavit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68868-foto-08287-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68868-foto-08287-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68868-foto-08287-38-3.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Enrique Asensi | L'escultura va ser creada expressament per l'exposició concurs de Torrelavit (Escultòric de Torrelavit 2010). | 111|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 68889 | Rellotge de Can Parellada de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-can-parellada-de-la-mata | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica: http://www.gnomonica.cat/bd_detall.cfm?numero=1538&&comarca=&materia=&tipus=&poblacio=Torrelavit&autor=&barri= | Rellotge de sol vertical declinat, pintat sobre l'encalat de la façana principal de Cal Parellada de la Mata, representat en forma rectangular amb les cantonades escapçades en forma de quart d'esfera. El quadrant del rellotge presenta el fons de color groc apagat, amb el marc de color granat fosc. A la part superior del fons del rellotge, hi ha representat un petit Sol, del centre del qual surt el gnòmon. De la part inferior d'aquesta figura surten vuit línies rectes de color blanc que s'escampen pel quadrant inferior esquerre fins al marc del rellotge, que no presenta numeració horària de cap tipus. | 08287-59 | Can Parellada de la Mata | 41.4359900,1.7362400 | 394418 | 4587929 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68889-foto-08287-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Oriol Vilanova | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 68890 | Lledoner de Can Parellada de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-parellada-de-la-mata | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 158. | El tronc del lledoner presenta una escletxa de notables dimensions a la seva base, que fa perillar la vida d'aquest exemplar. | Exemplar de lledoner (Céltis australis), arbre que pot arribar a tenir uns 20-25 metres d'alçada. El perímetre del tronc d'aquest exemplar amida 1,85 m. És de capçada densa i arrodonida, d'un verd clar; el tronc es bifurca en dues grans ramificacions; just a la bifurcació hi ha un forat que comunica amb una important esquerda que hi ha a la base de l'arbre. L'escorça és rugosa; borrons i fulles disposats, tota al llarg de la tija, fent dos rengles. Fulles asimètriques, estretament ovalades, d'extrem agut i acabades en punta allargada; limbe dentat, pelut i una mica aspre al tacte. El fruit és el lledó, arrodonit, poc més gros que un pèsol, negre i comestible quan madura. | 08287-60 | Can Parellada de la Mata | 41.4359200,1.7365100 | 394441 | 4587920 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68890-foto-08287-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68890-foto-08287-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 68893 | Rellotge de Can Comas - 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-can-comas-1 | XX | Rellotge de sol vertical declinat, fet de guix en baix relleu pintat sobre l'encalat de la façana principal de Can Comas, representat en forma rectangular amb el costat superior coronat per un arc rebaixat a la part central. El quadrant del rellotge presenta el fons de color granatós apagat, amb el marc de color beix, el mateix color utilitzat per ressaltar en baix relleu tots els elements del rellotge, tant els indicatius com els ornamentals. Així, sota l'arc que corona la part superior del marc del rellotge, hi ha representat un petit Sol, sota el qual es pot llegir la frase: 'QUI MATINA FA FARINA'; a la part central de la frase, i sota les lletres, hi ha el gnòmon, i a sota hi ha representada la meitat inferior d'un Sol, els raigs del qual s'estenen per la superfície inferior del rellotge, marcant les hores. A l'extrem d'aquests raigs es troben les xifres horàries, en numeració aràbiga, que d'esquerra a dreta són: 5-6-7-8-9-10-11-12-1-2-3. A l'angle inferior esquerre hi ha les paraules 'CAN COMAS', mentre que a l'angle inferior dret es llegeix 'ANY 1999'. | 08287-63 | Can Comas | 41.4491600,1.7160600 | 392754 | 4589416 | 1999 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68893-foto-08287-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 68901 | Rellotge de Can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-can-nadal | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica: http://www.gnomonica.cat/bd_detall.cfm?numero=1548&&comarca=&materia=&tipus=&poblacio=Torrelavit&autor=&barri= | XX | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud-oest, pintat sobre l'encalat de la façana principal de l'edifici que allotja les caves de Can Nadal de la Boadella, annex de la masia històrica. El rellotge en sí està representat en forma quadrangular envoltat de decoracions que representen gotims de raïm, amb l'escut de la família a la part superior i la data '1977' a la part inferior. El quadrant del rellotge presenta el fons de color beix, amb un Sol amb raigs i rostre representat a la part superior, flanquejat, a banda i banda, amb el lema: 'DEL SOL QUAN PASSA MÉS ALT I DEL RAÏM CUIDAT COM CAL, EN FEM EL XAMPANY NADAL'. Cal dir, però, que l'acabament del lema ('en fem el xampany Nadal') es troba a la part inferior del quadrant, just a sota de les xifres horàries en numeració aràbiga, que d'esquerra a dreta marquen des de les 8 fins a les 6. De la boca del Sol surt el gnòmon, de la meitat inferior del qual els raigs s'estenen per la superfície inferior del rellotge fins a les xifres horàries. | 08287-71 | Can Nadal de la Boadella | Aquest rellotge de sol fou dissenyat per V. Artís, germà de l'escriptor i periodista Avel·lí Artís, conegut com a 'Tísner'. L'autor fou qui va proposar, calcular i dibuixar aquest rellotge. Per fer-ho va visitar diverses vegades Can Nadal de la Boadella, una d'elles en un solstici de primavera durant el qual, amb l'ajuda d'un aparell, va fer els càlculs corresponents amb els quals va dissenyar la plantilla que, en tornar un temps després, li va servir per a fer el rellotge a la paret. | 41.4238600,1.7006700 | 391426 | 4586626 | 1977 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68901-foto-08287-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Oriol Vilanova | V. Artís | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 68904 | Rellotge del Molí Cover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-moli-cover | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | XIX | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud, fet de sorra tenyida sobre l'encalat de la façana principal del molí Cover. El rellotge en sí està representat en forma circular, de color taronja molt clar, emmarcat dins d'un quadrant amb el fons de color vermell i marc de color beix, amb les cantonades escapçades en quart d'esfera. De la part superior del cercle del rellotge en surt el gnòmon, al voltant de la base del qual, per bé que gairebé imperceptible, hi ha una estrella ornamental. El rellotge no presenta xifres horàries de cap mena. | 08287-74 | Molí Cover | Aquest rellotge, quan es van arrebossar la superfície de les façanes del molí. | 41.4422700,1.7419200 | 394903 | 4588619 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68904-foto-08287-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 68906 | Rellotge del Molí Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-moli-blanc | El rellotge presenta un avançat estat de degradació. | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud, pintat sobre l'encalat de la façana principal de l'edifici. El rellotge està representat en forma quadrangular, de color blanc molt esmorteït amb dues fines franges verticals als costats, emmarcat dins d'un quadrant amb el marc també de color blanc. S'observa que tot al voltant del marc també hi havia motius decoratius, tot i que degut al seu estat de degradació, es fan difícils d'apreciar. De la part superior del quadrant del rellotge en surt el gnòmon. El rellotge no presenta xifres horàries de cap mena. | 08287-76 | Molí Blanc | 41.4475800,1.7199400 | 393075 | 4589235 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68906-foto-08287-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 68907 | Rellotge de ca l'Esbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-ca-lesbert | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | La pintura vermella de les línies incises del rellotge s'està degradant, tot i que encara és perfectament visible. | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud, gravat sobre la paret de la façana sud de la masia de Ca l'Esbert del Raïm. El rellotge està representat en forma rectangular, a partir d'una estrella de vuit puntes situada a la part superior, del centre de la qual surt el gnòmon. Des de la meitat inferior de l'estrella i escampades radialment per tota la superfície del rellotge surten una sèrie de línies que van fins al marc del quadrant, marcant dotze hores, dividides al seu torn en mitges hores. El rellotge no presenta xifres horàries de cap tipus. Totes les línies incises, tant les que formen el dibuix de l'estrella, com les que marquen les hores estan pintades de color vermell, ressaltant així respecte al color groc esmorteït del fons del quadrant. | 08287-77 | Ca l'Esbert del Raïm - Heretat Segura Viudas | Segons els membres del Grup de Recerques 'El Podall', de Torrelavit, es creu que on hi ha l'actual rellotge de sol, n'hi havia hagut un de més antic. | 41.4400700,1.7428300 | 394975 | 4588374 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68907-foto-08287-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68907-foto-08287-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 68908 | Capelleta-fita de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-fita-de-sant-isidre | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 282. | XIX | Destrucció parcial al 1936 i restauració al 1971 | Fita de pedra de planta rectangular, fet amb pedra dels encontorns (turo), amb unes dimensions de 81 x 58 cm, i una alçada de 3,10 metres, coronat per una teuladeta a dues aigües, al centre del qual resta una marca on hi havia hagut una petita creu de ferro. A la part superior, sota la teuladeta, la construcció té un nínxol d'uns 30 cm de fondària, coronat amb un arc escarser, amb un exvot de ceràmica al centre on es representa Sant Isidre, patró de la pagesia. Per sobre de l'exvot hi ha la inscripció 'J. M. 1971', corresponent a la data de la seva restauració, després que l'any 1936 es destruís la simbologia religiosa. | 08287-78 | Pla de la Capella | Segons Salvador Llorac, per la forma constructiva i l'erosió de la pedra, aquest element sembla ser una construcció possiblement de mitjan segle XIX, quan l'activitat agrària del municipi de Torrelavit era frenètica, a causa del conreu intensiu de la vinya pels grans guanys que produïa, fen així honor a Sant Isidre, patró de la pagesia. Durant la Guerra Civil (1936-1939) va desaparèixer tota la simbologia religiosa, i l'any 1971 ve ser restaurada. És un element poc comú a la comarca. | 41.4438600,1.7263300 | 393603 | 4588814 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68908-foto-08287-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68908-foto-08287-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 68909 | Rellotge de l'Altra Casa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-laltra-casa | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | XX | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud, esculpit en baix relleu sobre una superfície quadrada de ceràmica argilosa monocroma. L'element ornamental més destacat del rellotge és la representació del Sol, amb rostre humà, que ocupa una gran part de la superfície, centralitzat a la part superior. El gnòmon del rellotge sobresurt de la boca d'aquesta figura. Per sota hi ha gravada la inscripció 'TEMPVS FVGIT'. Als costats laterals i inferior es troben les xifres horàries, en números romans; d'esquerra a dreta abasten de les sis del matí a les sis de la tarda. | 08287-79 | Serral de l'Altra Casa | 41.4467600,1.7484300 | 395454 | 4589109 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68909-foto-08287-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68909-foto-08287-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 68916 | Rellotge del maset d'en Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-maset-den-cardus | S'ha perdut el gnòmon del rellotge i la superfície del quadrant està força degradada. | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud, pintat sobre l'encalat de la façana principal de l'edifici destinat a habitatge dels masovers del Maset d'en Cardús, molt degradat. El rellotge està representat en forma quadrangular, de color blanc. Al centre de la part superior s'observa el punt on hi havia clavat el gnòmon del rellotge, actualment desaparegut, amb la pintura arrencada. Des d'aquest punt surten vuit línies que s'estenen radialment cap al marc del rellotge, dividides en mitges hores. El rellotge, però, no presenta xifres horàries de cap mena. | 08287-86 | Maset d'en Cardús | 41.4410700,1.7626600 | 396634 | 4588461 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68916-foto-08287-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68916-foto-08287-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 68951 | Rellotge del Molí del Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-moli-del-parellada | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | La superfície de la pintura està molt esquerdada. | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud-oest, pintat sobre l'encalat de la façana lateral de l'edifici sud-oest. El rellotge està representat en forma rectangular amb els angles convexos. Un primer marc de color blau clar tanca un segon marc del mateix gruix de color groc clar. La resta del rellotge és del mateix blau. En la part central superior, s'observa una mica desdibuixat, la representació d'un sol estrellat de 16 puntes perfilat en blanc, del centre del qual surt el gnòmon. El rellotge presenta xifres horàries romanes pintades de color blau sobre la franja de color groc clar. Cal dir que tota la pintura mostra greus signes de degradació. Abasta de les 10 del matí a les 6 de la tarda. | 08287-121 | Molí del Parellada | 41.4425100,1.7381000 | 394584 | 4588650 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68951-foto-08287-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68951-foto-08287-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 68963 | Cactus de Cal Juvé Parenostres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cactus-de-cal-juve-parenostres | Estructura de metall com a suport | Exemplar de cactus (Echinopsis pachanoi), planta que pot arribar als 7 metres d'alçada, de caràcter arbustiu, d'aspecte columnar molt ramificat des de la base en múltiples tiges espinoses o no, de secció estrellada, d'un gruix aproximat de 8 a 15 cm de diàmetre de color verd fosc. No és una planta autòctona ja que prové de Llatinoamèrica; va ser plantat fa 22 anys d'un esqueix provinent d'Olot que va arrelar fortament fins el dia d'avui. Presenta una base molt densa i espessa amb múltiples braços de diferents gruixos. L'alçada màxima és d'uns 6 metres. Les seves flors, de color blanc i d'uns 20 cm de diàmetre, són nocturnes i només duren una nit. | 08287-133 | Barri de Sabanell del Mig - Les Casetes d'en Nadal | Segons informació oral de la propietària, aquest cactus va ser un regal d'uns clients olotins per la compra de vi a la masia de Cal Juvé-Parenostres ara fa uns 25 anys. | 41.4179500,1.6921000 | 390700 | 4585981 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68963-foto-08287-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68963-foto-08287-133-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | La planta s'ha fet tan gran que els propietaris s'han vist obligats a crear-li una estructura metàl·lica que la suporti i la protegeixi de ventades i possibles accidents, així com un sistema de lligaments amb cintes tot al seu voltant. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 68964 | Rellotge de sol de Cal Juvé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-juve | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | XX | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud-est, pintat sobre la façana principal de l'edifici de Cal Juvé Parenostres, al barri de la Masia de Sabanell. Resta inacabat ja que li manquen les xifres, tot i que són visibles les marques horàries. El rellotge, que té forma circular amb un cercle inscrit en el seu interior tangencialment per la part superior, està pintat de color vermell teula. Al centre d'aquest cercle hi ha pintat un punt del mateix color. De la part superior en surt el gnòmon. | 08287-134 | Barri de Sabanell del Mig - Les Casetes d'en Nadal | Aquest fou construït a finals del segle XX, quan van repintar la façana. | 41.4180000,1.6920400 | 390695 | 4585986 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68964-foto-08287-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68964-foto-08287-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 68965 | Rellotge de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-la-rectoria | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | Aquest rellotge de sol presenta un avançat estat de degradació. | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud-est, construït a l'extrem esquerre de la façana principal de l'edifici de la Rectoria, al poble de Torrelavit. Tan sols resta el gnòmon i el dibuix difús del que en el seu dia fou un rellotge circular. Només són visibles les marques horàries, que es prolonguen fins el punt on està situat el gnòmon, a la part superior. S'intueix també el marc gruixut que de forma circular emmarcaria el rellotge. Per altra banda, a la part inferior del rellotge hi ha una obertura tapiada de forma rectangular que l'ha malmès en aquest sector. | 08287-135 | C. del Molí, núm. 64, Torrelavit | 41.4466200,1.7294700 | 393870 | 4589117 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68965-foto-08287-135-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 68966 | Rellotge de Cal Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-cal-tort | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | Rellotge de sol vertical declinat de tarda orientat a l'oest, rellotge poc comú que en estar orientat a ponent marca les últimes hores de sol del dia. Té una busca específica, subjectada per ambdues bandes. Abasta des de la 1 a les 5 de la tarda, marcant les mitges hores. El rellotge té una forma quadrangular apaïsada; les dues terceres parts de l'esquerra, l'ocupen el dibuix d'un quart de circumferència on es troben les marques horàries i les xifres aràbigues 1-2-3-4-5 ubicades de la part inferior a la superior. A la part superior trobem el gnòmon. El rellotge és de color groc pàl·lid i les línies, les hores estan pintades de color gris clar amb un traça ample. | 08287-136 | Masia Can Tort, s/n | 41.4489500,1.7361700 | 394433 | 4589367 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68966-foto-08287-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68966-foto-08287-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 68982 | Palmera de Cal Sala de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-cal-sala-de-la-font | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 49. | Exemplar centenari de palmera canària (Phoenix canariensis), espècie de palmera autòctona de les Illes Canàries. A causa de la seva bellesa i facilitat d'adaptació és una de les palmeres que més s'usen en jardineria. Està ubicada al jardí de la mateixa propietat, a la part sud-oest, i és especialment vistosa des del carrer, donada les seves grans dimensions. Presenta un tronc relativament prim, alt i estilitzat acabat en una corona de moltes fulles, d'uns 5 m de longitud, disposades a l'extrem de dalt del tronc en forma de ventall. L'alçada mitja d'aquestes palmeres es situa en 15 metres. La base de las fulles, que queda sobre el tronc cilíndric, formen al seu voltant una coberta grossa i compacta, que oculta el tronc, però amb els anys, les bases de les fulles van caient, perquè s'assequen. Aquest exemplar està especialment ben cuidat. Inflorescències abundantment ramificades, grans, llargues, de fins a dos metres, que apareixen entre les denses fulles. Les flors són molt | 08287-152 | Carrer del Castell de Lavit, núm. 2, Torrelavit | 41.4469200,1.7292100 | 393849 | 4589151 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68982-foto-08287-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68982-foto-08287-152-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | Les palmeres eren plantades a les propietats com a element exòtic i distintiu, que conferia una marca de poder als edificis del segle XIX. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 68990 | Rellotge de Cal Trumfo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-cal-trumfo | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | La superfície arrebossada del quadrant del rellotge presenta diverses esquerdes, i la pintura blava del dibuix presenta diversos signes de deteriorament. | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud - sudest, pintat sobre la paret de la façana de la masia de Cal Trumfo al nucli de Can Rossell de la Serra. El rellotge està representat en forma quadrada, a partir d'un sol amb ulls, nas i boca situat a la part superior, de la boca del qual surt el gnòmon. Des de la meitat inferior del sol i escampades radialment per tota la superfície del rellotge surten una sèrie de línies que van fins al marc del quadrant, marcant des de les set del matí fins a dos quarts de quatre de la tarda, dividides al seu torn en mitges hores. Totes les línies pintades, tant les que formen el dibuix del sol, com les que marquen les hores estan pintades de color blau, ressaltant així respecte al color blanc trencat del fons del quadrant. | 08287-160 | Can Rossell de la Serra | 41.4261600,1.7441900 | 395067 | 4586828 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68990-foto-08287-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68990-foto-08287-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 68991 | Rellotge de Cal Rosu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-cal-rosu | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | XX | Aquest rellotge ha estat repintat modernament. | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud, pintat sobre la façana principal de Cal Rosu, a Can Rossell de la Serra. El rellotge en sí està representat en un marc circular obert per la part superior, amb ondulacions als extrems, en forma de lira, tot plegat dins un marc rectangular. Al marc inferior d'aquesta figura en forma de lira hi ha les xifres horàries, en numeració aràbiga, que abasta de dos quarts de set del matí a dos quarts de quatre de la tarda. Al centre de la part superior del rellotge hi ha un petit sol de colo groc, amb barretina, del centre del qual surt el gnòmon. Al costat esquerre d'aquest sol es llegeix la paraula 'AÑO', i a la dreta la data '1914'. Per sota dels extrems de la 'lira', les inicials 'J' (banda esquerre) i 'M' (banda dreta), corresponent a Jaume Martí, promotor del rellotge (veure camp 'Història'). A la part inferior del rellotge, dues tiges amb fulles com a decoració, i dins del rellotge, les línies horàries, dividides en quarts. | 08287-161 | Can Rossell de la Serra | Aquest rellotge el va fer construir el senyor Jaume Martí, oncle-avi de l'actual propietària, el dia 15 de maig de 1914. | 41.4255900,1.7446400 | 395103 | 4586764 | 1914 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68991-foto-08287-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68991-foto-08287-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69000 | Font del Bori / Font de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bori-font-de-la-serra | CÓRDOBA, Manel. (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants 2a part. Edita: El Cargol Publicacions S.L., p. 67. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 153. | Font canalitzada i construïda, situada davant la façana principal de Can Parellada de la Mata (Cal Bori), orientada al sud-est d'aquesta. La mina o surgència natural estaria situada a uns 400 m, al peu de la muntanya més propera. L'estructura de la font descansa sobre una base construïda de ciment recoberta de lloses irregulars, de 55 cm d'alçada x 95 cm d'amplada. El cos de la pica, amb tots els acabats arrodonits de ceràmica blanca, té una amplada de 95 cm, una alçada de 40 cm i una profunditat de 36 cm. La profunditat de la pica és de 33 cm, i l'alçada fins el capcer de la font, que té una forma triangular, és de 84 cm. Tota l'estructura sembla feta de maó, arrebossat i pintat, només decorada amb tres rajoles a la part inferior de la pica i dues més a la part de l'aixeta, a banda i banda d'aquesta. Sobre l'aixeta hi ha una inscripció que indica que l'aigua no és potable. Està totalment envolta de vegetació de jardí. | 08287-170 | Can Parellada de la Mata | 41.4358500,1.7364200 | 394433 | 4587913 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69000-foto-08287-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69000-foto-08287-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 69002 | Rellotge de can Rovira de Terrassola I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-can-rovira-de-terrassola-i | Rellotge de sol vertical declinat orientat a l'oest, pintat a la façana principal de Can Rovira de Terrassola, amb forma circular i que no conserva el gnòmon. L'espai que aquest ocuparia està encimentat. S'intueix el perímetre circular així com les marques horàries de la part inferior dreta que probablement sorgirien del punt del gnòmon. | 08287-172 | Carrer Bonavista, 10. Terrassola | 41.4472700,1.7268800 | 393655 | 4589192 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69002-foto-08287-172-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 69003 | Rellotge de Cal Rovira de Terrassola II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-cal-rovira-de-terrassola-ii | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud-est, pintat a la façana sud-est de Can Rovira de Terrassola. Presenta un avançat estat de degradació, intuint-se únicament un perímetre circular gruixut, però no resta cap marca divisòria de les hores. Tampoc conserva el gnòmon tot i intuir-se l'espai que ocuparia, inscrit en una circumferència tangent al perímetre del rellotge. | 08287-173 | Carrer Bonavista, 10. Terrassola | 41.4472500,1.7269200 | 393658 | 4589190 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69003-foto-08287-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 69010 | Rellotge de Can Comas - 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-can-comas-2 | Rellotge de sol vertical declinat orientat a l'est - sudest, gravat a la paret de la cantonada sudest de l'edifici d'ús industrial més situat a l'est de la masia de Can Comas. El rellotge està representat toscament en forma circular, al centre de la qual hi havia el gnòmon, ara desaparegut o arrencat. A l'interior del rellotge hi ha, cobrint tres quarts del cercle, les xifres horàries, de numeració aràbiga, que abasta de les quatre a les dues, per bé que aquestes xifres estan força deteriorades. A la part externa superior i inferior del cercle, el rellotge té gravats dos braços a l'extrem del qual hi ha un cercle més petit, a mode de pèndol de rellotge de paret. No hi ha coloració de cap tipus. | 08287-180 | Partida de Can Comas, planade Can Batllori | 41.4487000,1.7166900 | 392806 | 4589364 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69010-foto-08287-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69010-foto-08287-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69010-foto-08287-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | La factura de tot el rellotge és molt tosca, del que es desprèn que és una obra popular. Tampoc no es pot saber si estava ben calculat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 68871 | Font del Cargol / Vessants de Puig Cúgul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargol-vessants-de-puig-cugul | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Àrea agrícola, bàsicament oliveres i vinya, també hi ha terrenys erms. El substrat muntanyós és de conglomerats terciaris. La font del cargol està emplaçada al NE del Puig, a tocar del bosc. Les troballes superficials d'indústria lítica es dispersen en dues zones de cara al nord d'aquesta elevació: 1. És el punt de la Font del Cargol i els seus voltants: indústria lítica, sobre sílex, del període neolític - eneolític (laminetes, geomètrics). 2. A tota la vessant nord/nord-est del Puig Cúgul i enmig de la zona conreada apareixen restes lítiques de sílex: ascles tipus Llevallois, fragments i ascles sense retocar, etc. | 08287-41 | Cara nord de Puig Cúgul | L'Antoni Freixes, component del 'Grup Arrels' de Sant Pere de Riudebitlles, localitzà en aquest indret, amb motiu d'unes esplanacions agrícoles -de data imprecisa -, un possible fons de cabana (taca de cendres i un fragment de ceràmica a mà indeterminat). | 41.4440900,1.7119600 | 392403 | 4588858 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68871-foto-08287-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68871-foto-08287-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68871-foto-08287-41-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Els arqueòlegs responsables de realitzar l'inventari del Patrimoni arqueològic van considerar les restes lítiques del primer punt com a fruit d'una aportació secundària, per la dinàmica de vessant. En el cim del Puig està documentat un important taller lític del mateix període.La segona àrea la van atribuir al període del Paleolític Mitjà, un taller lític superficial. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 68873 | Can Paco Font - La Sesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paco-font-la-sesta | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Àrea de creixement urbà amb presència de diverses naus industrials, amb terrenys agrícoles residuals, bàsicament vinya i conreus d'horta, situada a l'entrada a l'entrada de Torrelavit. No s'observen materials arqueològics en superfície. | 08287-43 | Partida de Ca l'Espardanyer, nucli urbà | El jaciment és esmentat per Pere Giró en els seus quaderns de camp, l'any 1952, com a restes d'una vil·la romana, per la presència de materials de materials constructius, com tègules, fragments de paviment, etc. | 41.4419000,1.7295900 | 393872 | 4588593 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68873-foto-08287-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68873-foto-08287-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68873-foto-08287-43-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, la localització exacta del jaciment és desconeguda. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 68874 | Torrent Xic - Can Torrent Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-xic-can-torrent-xic | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Àrea agrícola de conreu de vinya, situada entre el Torrent Xic, a 150 m a l'est, i el Torrent Gran, a uns 100 m a l'oest. No es localitzen restes arqueològiques en superfície. | 08287-44 | Plana del Torrent Xic | L'estació arqueològica fou localitzada per Pere Giró i Romeu l'any 1950, a partir de la troballa de materials arqueològics en superfície, pels marges del camí que porta a les vinyes conreades: fragments de tègula, de dolia, d'àmfora romana i blocs de granit. A més, en les seves notes de camp, Romeu assenyala la localització, a partir d'informació del propietari del terreny, d'unes sepultures romanes quan aquest feia treballs amb el tractor. El terreny fou aplanat a principis dels anys '70, rebaixant una petita elevació on es localitzaren els materials. D'aleshores ençà, els treballs per a condicionar els camps de conreu no han parat. Aquesta és segurament la causa de l'actual manca de troballes en superfície. | 41.4282200,1.7074900 | 392003 | 4587101 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68874-foto-08287-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68874-foto-08287-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68874-foto-08287-44-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, a tall de conclusió es tractaria d'un assentament agrícola d'època romana (vil·la o pagus), sense poder precisar el tipus, l'extensió ni la cronologia, per manca de dades. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 68875 | Puig Celoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-celoni | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Petita zona boscosa ocupada per una petita clapa de bosc de pi blanc i matollar, ubicada dalt del Puig Celoni, un turó envoltat de terrenys agrícoles, principalment vinya i olivera. L'espessa vegetació de l'indret impedeix la observació de materials arqueològics en superfície. | 08287-45 | Puig Celoni | La notícia original de les troballes arqueològiques en aquest sector provenen de Pere Giró, quan l'any 1961 cita la presència de sepultures romanes en tègula i fragments de molí de granet. Aquesta informació no s'ha ampliat, i en cap moment s'ha arribat a precisar el lloc exacte on es localitzaren les restes. | 41.4303200,1.6840800 | 390051 | 4587364 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68875-foto-08287-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68875-foto-08287-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68875-foto-08287-45-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, no és estrany que en aquest sector s'emplacin les estructures funeràries d'una necròpolis romana, ja que la seva situació topogràfica elevada el fa idoni per a tal funcionalitat, sobretot si es té en compte que contrasta positivament amb el patró d'ubicació d'altres necròpolis de la mateixa cronologia arreu del Penedès: l'espai funerari s'emplaçava en llocs elevats (especialment petits turons), mentre les vil·les acostumen a ocupar la plana més propera. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/