Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68879 | Els Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-plans-1 | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Jaciment situat en una extensa àrea de conreu de vinya. No s'observen materials arqueològics en superfície (veure camp 'Història'). | 08287-49 | Camí de Sant Pere de Riudebitlles a Torrelavit, partida de la Terroja | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, les restes d'indústria lítica sobre sílex que va poder documentar el senyor Antoni Freixas en les seves prospeccions són molt escadusseres. D'una banda són de 'característiques' diferents (remenat), i de l'altra no hi ha peces prou clares. Aquest factor fa difícil fer cap atribució cronològica ni determinar l'entitat del jaciment amb certesa. | 41.4533000,1.7127500 | 392484 | 4589879 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68879-foto-08287-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68879-foto-08287-49-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 68880 | Can Batllori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batllori-1 | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Jaciment situat als voltants de la finca de Can Batllori, a la zona d'Els Plans, una extensa plana de conreu vitícola. El seu emplaçament resta il·localitzat (veure camp 'Història'). | 08287-50 | Finca de Can Batllori | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, segons Pere Giró, aquest jaciment '(...) está cerca de la carretera de Sn. Pere de Riudevitlles y a 1 km. aprox. de la casa de Can Batllori en linea recta (...), en medio de un campo sembrado de forrajes y cerca de un edificio o casilla que hay en el mismo campo' (Quaderns de camp, vol. 8, 1964-1969, dia 7 d'octubre de 1964. Els mateixos autors de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic no van poder localitzar l'emplaçament del que possiblement és una vil·la romana, ni per referències directes dels propietaris de la finca, per desconeixement absolut de la notícia d'aquestes troballes. En el seu moment es recolliren, però, fragments de tègula, ceràmiques i dòlia, i la notícia fou proporcionada a Giró per part del senyor Ros (qui aconseguí recuperar un dòlium sencer), un agrònom de Barcelona. S'apuntà la possibilitat que allà existís un camp de dolium, però no es realitzà cap excavació sistemàtica per tal de comprovar-ho in situ. | 41.4492900,1.7164700 | 392788 | 4589429 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68880-foto-08287-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68880-foto-08287-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68880-foto-08287-50-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 68881 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-5 | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Jaciment arqueològic situat en uns terrenys de conreu prop de l'empresa KONTACT S.A. El jaciment també abraça l'altra banda del torrent principal, en el bosc de ribera. Geològicament consisteix en un con de dejecció que talla una terrassa situada uns 25m per damunt del nivell actual dels corrents pluvials; per tant és clar que les restes lítiques són en posició secundària, segurament com a conseqüència del desmantellament d'algun paleosòl. | 08287-51 | Torrent d'en Guilló | Les prospeccions efectuades pel senyor Antoni Freixas, col·laborador de la secció d'Arqueologia al Museu de Vilafranca als anys '80, van documentar peces de tipologia mosteriana, sense elements retocats (només algun nucli) i amb una ínfima presència de la tècnica Levallois. Per tant, es pot determinar que es tracta d'una indústria del Mosterià no Levallois evolucionat, que tindria com a paral·lel més proper el jaciment de la Font del Cargol / Vessants del Puig Cúgul. | 41.4479000,1.6897800 | 390557 | 4589309 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68881-foto-08287-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68881-foto-08287-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68881-foto-08287-51-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 77|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 68887 | Ca l'Esbert del Raïm / Heretat Segura Viudas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesbert-del-raim-heretat-segura-viudas | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 291-294. TORRES, Montse (2003): 'Ca l'Esbert del Raïm', dins EL CEP n. 20, p. 7 | XII-XVII | Masia de planta quadrada formada per planta baixa, pis principal, segon pis i golfes, coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Exteriorment, solament conserva de l'estructura original les grans cantoneres de carreus de pedra ben treballats. La portalada d'entrada és d'arc de mig punt de dovelles molt ben encaixades, amb espitlleres a banda i banda, encarada a migdia, es col·locà durant les últimes restauracions de l'immoble. Cal destacar en aquest punt el fet que, adossat a la meitat dreta de la façana de la masia, hi ha un edifici annex, que serveix avui com a centre de recepció de visitants de les caves Segura Viudas, i que ha escapçat aquest sector de la masia. L'interior és de gran interès artístic, ja que conserva, al vestíbul, una interessant arcada apuntada amb la pedra aixamfranada, possiblement de principis del segle XIV, amb un portal amb volta de mig punt de petites dimensions a la dreta; en el mateix vestíbul hi ha una sitja de boca circular i dues espitlleres. La coberta és de volta catalana, moderna. Al seu fons, un portal original coronat per un arc de mig punt adovellat, comunica amb una estança en forma de 'L' que conserva tres arcades apuntades disposades en diafragma a cada costat, fent un total de sis arcades de pedra, amb embigat a la coberta i bona part de la paret feta amb tàpia, així com 12 espitlleres construïdes en pedra treballada, als baixos de l'edifici. Aquest sector de l'edifici sembla ser obra de finals del segle XIII. A la sala ubicada a l'esquerra del vestíbul, una altra arcada apuntada del segle XIV, amb sostre embigat; a més, 4 espitlleres ben treballades. Al primer pis hi ha una altra arcada apuntada del segle XIV; en aquest pis també hi ha col·locat , a la paret més antiga de l'edifici, concretament sobre el portal de mig punt adovellat interior, un afegit decoratiu compost d'una galeria de dues arcades de mig punt de pedra adovellada, aguantades per una columna al mig i pedra treballada als costats amb imposta a cada banda, de cronologia incerta, amb la particularitat que la imposta central és un cimaci molt decorat amb cercles i creus inscrites, d'estil romànic, i unes pedres que sustenten tant el cimaci com les arcades d'aquesta galeria tapiada, també tenen gravat un cercle de les mateixes característiques. Sembla ser una obra de finals del segle XII o inicis del XIII. Segons Salvador Llorac, és una peça reaprofitada, possiblement, de la capella de Sant Salvador de les Garrigues, que havia existit a l'indret. Per les dimensions es fa difícil saber de quin lloc del temple provindria, per la raó que no és normal aquest tipus de decoració i dimensions en una portalada romànica; però sí que podia ser el suport d'un arc toral de l'edifici. L'edifici annex del costat de migdia és una construcció moderna i el portal, també d'arc de mig punt adovellat amb les inicials JHS, es col·locà durant la remodelació de l'indret. A més, els finestrals d'estil gòtic flamíger i els renaixentistes que es poden veure al pis superior de la masia original no tenen relació amb la construcció. Aquesta ha estat molt reformada, fins el punt que és difícil discernir quins elements són originals. Es conserva una pica bugadera, possiblement del segle XVII. | 08287-57 | Masia ca l'Esbert | Segons Salvador Llorac, es creu que a l'entorn de Ca l'Esbert del Raïm hi havia la torre Galimany, documentada l'any 1190. el llinatge dels Galimany apareix esmentat, però, l'any 1093 i el 1158, en una donació efectuada pel monestir de Sant Cugat del Vallès. En un document de l'any 1156 consta que Guillem d'Òdena i la seva esposa Berenguera venen a Guerau i els seus el puig anomenat Raïm per tal que hi edifiquin una casa forta i rompin una illa de terra sota l'esmentat puig pel preu de 50 morabatins d'or. Això fa pensar en una gran extensió de terra que arribava al riu i al lloc on fa un meandre pronunciat, i fou en aquesta zona propera al riu on edificaren la fortalesa. El 1308, els germans Guillem i Alemany de Subirats, senyors del castell termenat de Lavit, van donar permís a Guillem de Lavit, castlà del lloc, per reedificar la rasa i la fortalesa del Raïm. Aquest fet sembla confirmar que abans hi havia hagut una casa forta de certa envergadura en aquest indret i que possiblement, per estar deshabitada, es trobava en males condicions. Sabem que l'any 1366, Sança, esposa del cavaller Berenguer de Lavit, castlà del territori, com a senyora de la casa del Raïm, va fer testament davant el rector de Santa Maria de Lavit, Pere de Gustemps, deixant la propietat del Raïm a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. Un any després, el 1367, els administradors de la Pia Almoina estableixen a la casa del Raïm a Ramon Miró, de la vila de Piera, juntament amb les seves possessions, molins i terres, a cens de 6 quarteres de forment, segons la mesura del castell de Lavit, pagades el primer d'agost i que ha d'entregar a la Pia Almoina a la seva casa de Barcelona, incloses les despeses que ocasiona el desplaçament; l'entrada és de 20 lliures. El 1374 es documenta una sentència a favor de la Pia Almoina de Barcelona sobre el domini de l'heretat del Raïm, que pretenia el nou senyor del castell de Lavit, Jaume Desfar; més tard, l'any 1398, el seu fill, el donzell Tomàs Desfar, que també era senyor del castell termenat, va fer venda de la senyoria directa que tenia en diversos masos del terme, a la Pia Almoina, per raó de la casa del Raïm. Els Miró de Piera es van mantenir en la propietat, als segles XIV i XV. Al fogatge de 1497 s'esmenta en Salvador Miró, i al de l'any 1515 encara s'anomena Bernat Miró, però al de 1553 ja apareix, a Lavit, en Pere Esbert, que és el nou llinatge possessor de la casa del Raïm, potser en entrar-hi un pubill. Els Esbert procedien de la parròquia de Santa Maria del Pla, igualment dins el terme del castell de Lavit, possiblement del lloc de les Bergadanes. A partir d'ara s'esmenta l'indret com a honor de l'Esbert del raïm i la nissaga va mantenir la propietat fins al 1950, quan fou comprada pel senyor Manuel Segura, el qual renovà completament l'edifici i annexos i el convertí en les actuals caves. El 1978 el seu control va passar al grup Rumasa i el 1984 la propietat fou adquirida pel grup Freixenet, de Sant Sadurní d'Anoia. | 41.4400700,1.7428300 | 394975 | 4588374 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68887-foto-08287-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68887-foto-08287-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68887-foto-08287-57-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 68892 | Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-2 | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 61. TORRES, Montserrat (2008): 'Can Comas (1a part)' dins EL CEP n. 34, p. 13 TORRES, Montserrat (2008): 'Can Comas (2a part)' dins EL CEP n. 35, p. 15 | XIX | Edifici de planta rectangular format per planta baixa, pis i golfes, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal i torratxa quadrada a la part central de la teulada. Aquesta darrera presenta quatre finestres d'arc de mig punt en galeria a cada façana i teulada de teula àrab a quatre aigües. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una disposició irregular de les obertures, degut al fet que a la banda esquerra s'adossa un cos arquitectònic de planta rectangular orientat en sentit perpendicular a la façana, raó per la qual el portal d'entrada, d'arc de mig punt, resta desplaçat a l'esquerra de l'eix de simetria vertical de la façana, gairebé a tocar d'aquest annex arquitectònic adossat. També a la planta baixa, a la dreta de la porta, i situada entre dos contraforts, destaca una finestra d'arc carpanell amb una interessant reixa de ferro emmarcada en color verd. A nivell del primer pis hi ha tres finestres amb porta de fusta a doble batent i balcó amb barana de ferro, recta. Entre la finestra central i la de la dreta hi ha un rellotge de Sol (veure fitxa 63). El pis superior, corresponent a les golfes, presenta dues finestres quadrades, senzilles. La façana lateral orientada al nord-est, tot i no ser la principal, presenta també diverses obertures disposades simètricament; en concret a la planta baixa trobem dos portals més d'accés a l'immoble; un d'ells situat a l'extrem esquerre, d'arc de mig punt amb portal de fusta a doble batent, i un altre situat a la part central, d'arc carpanell, igualment amb porta de fusta a doble batent. Entre aquests dos portals trobem una finestra allargassada horitzontalment, coronada per un arc carpanell de tres punts, amb enreixat de ferro, i al seu costat dret, una altra finestra rectangular d'angles rectes. A la dreta del portal d'arc carpanell hi ha una finestra quadrada. En total, entre portals d'accés i finestres, la planta baixa presenta cinc obertures, les mateixes que hi ha al pis superior, situades simètricament al mateix nivell, a sobre de les de la planta baixa. Es tracta de cinc finestres d'angles rectes amb balcó i barana de ferro, i porta de fusta a doble batent. Finalment, just a sota de la línia de cornisa, hi ha sis petites finestretes quadrades, que compleixen la funció de ventilació de les golfes. La part davantera de l'immoble està tancada per un baluard, format, com ja s'ha indicat, per l'annex adossat a la part esquerra de la façana principal, així com per un altre cos adossat a la part dreta i tancat per un ample portal d'entrada al recinte coronat per un arc rebaixat. A l'exterior, i davant d'aquest espai tancat pel baluard hi ha una altra edificació de planta rectangular, una sola planta baixa i teulada de teula àrab a doble vessant, corresponent al celler original de les caves, restaurat, segons la data que hi figura a la façana, l'any 1930, pel que possiblement són anteriors, del segle XIX. A l'interior, aquest conserva l'encavallada de fusta de pi melis recolzat en pilars de maó i els cups de fermentació originals, recuperats i restaurats pels propietaris, on es fa la fermentació del most. | 08287-62 | Partida de Can Comas, plana de Can Batllori | Segons Salvador Llorac, Can Comas és un edifici d'origen medieval, per bé que molt transformat als segles XIX i XX. El nom actual de la masia ve del cognom dels antics propietaris. En Pau Comas fou alcalde de Terrassola a finals del segle XVII i en Jaume Comas, fill de l'anterior, era tinent d'alcalde a principis del XVIII. En casar-se Eulàlia Comas amb Joan Batllori al segle XIX va canviar el cognom de la família. El seu fill, Antoni Batllori Comas va tenir unes importants propietats d'arbres fruiters aquí i al Baix Llobregat. Durant la Guerra Civil, la casa pairal de Can Comas es va utilitzar com a hospital militar. Després es dividiria la propietat entre les seves dues filles. En Ramon Parera Pardas i la seva mare van comprar la casa i els terrenys a les tres germanes Parés Batllori l'any 1997. | 41.4491600,1.7160600 | 392754 | 4589416 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68892-foto-08287-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68892-foto-08287-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68892-foto-08287-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 68917 | Resclosa del Molí de Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-ribalta | XIX | Tot i que la resclosa es conserva, el seu entorn està envaït per la vegetació, factor que dificulta el seu accés i observació. | Resclosa situada a la llera del Riu de Bitlles, al seu pas per les instal·lacions de l'empresa de cartonatges 'Mediterráneo, SA'. La impossibilitat d'arribar al bé no ha permès prendre mides d'aquest element ni observar-lo amb prou claredat per a poder fer-ne una descripció acurada. | 08287-87 | Riu de Bitlles, molí de Ribalta | Aquesta era la resclosa utilitzada pel molí de Ribalta, la qual al segle XIX era una fàbrica tèxtil, posteriorment esdevingué molí paperer i actualment és l'empresa Mediterráneo Cartón, SA, que ha transformat totalment l'edifici original. | 41.4397800,1.7581000 | 396251 | 4588323 | 08287 | Torrelavit | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68917-foto-08287-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68917-foto-08287-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni Cultural de Torrelavit no ha pogut accedir a aquest element, ja que el seu entorn està absolutament envaït per una densa vegetació de ribera. S'observa, però, que l'aigua circula amb un bon flux i salta per la resclosa. | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68948 | Molí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mig-0 | Grup de Recerques 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 109. | XVIII | Aquest edifici ha patit diverses transformacions i s'hi han adossat diversos annexos modernament a causa de les necessitats de l'actuvitat industrial. | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, primer pis i dos pisos superiors destinats a assecadors, cobert amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d'un edifici antic que ha estat transformat al llarg del temps, i ha quedat envoltat d'edificis moderns destinats a usos industrials, da manera que tan sols resta visible la façana principal, orientada al sud-est i, parcialment, la sud-oest. | 08287-118 | Riudebitlles, sector Molí del Mig | Aquest molí es deia antigament molí d'en Boloix, ja que l'intendent general de Catalunya, l'11 de juny de 1776, afavoria Josep Boloix, fadrí paperer, de Sant Quintí de Mediona, per edificar un molí paperer a Lavit, tot valent-se de les aigües del rec d'en Parellada de la Mata. A. Boloix, el 1798, el va arrendar per 5 anys i 3000 lliures de lloguer a J. Romeu, fabricant de paper blanc, de Lavit. El cens era de 4 sous anyals. Passà als Vilaseca i després a en Pàmies. | 41.4418200,1.7409600 | 394822 | 4588570 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68948-foto-08287-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68948-foto-08287-118-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68954 | Molí de Lavit / Molí de Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lavit-moli-de-cal-ferrer | Grup de Recerques 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 107-108. | XIV-XX | L'immoble està enormement alterat | Antic molí de planta rectangular, amb planta baixa, pis i soterrani, molt alterat arquitectònicament al llarg del temps. L'única façana parcialment visible del molí és la façana nord-est, ja que a la resta de façanes de l'immoble s'hi han adossat edificis moderns d'ús industrial pertanyents a la paperera Carbó, S. A. Així, la façana nord-est presenta una filada d'onze finestres coronades per arc escarser, tapiades amb totxo, i a la planta baixa, una filada de set finestres quadrades, també tapiades, i amb un sòcol que hi ha a la base del mur, que les ha escapçat a la seva meitat inferior. L'aparell constructiu dels murs del molí està fet amb maó, per bé que la façana presenta un arrebossat de color marró, en un avançat estat de degradació. | 08287-124 | Carrer del Molí, núm. 3, Torrelavit | Segons Salvador Llorac, el primer esment de la presència d'un molí en aquest indret es remunta a l'any 1327, arran d'un establiment fet per Aimeric de Bellvei, militar, senyor major del castell de Lavit, del molí fariner que tenia sota dit castell. Al fogatge de l'any 1553 s'esmenta un tal Joan Bonastre com a moliner de la parròquia de Lavit; aquest personatge es troba esmentat també al capbreu de 1537 de la comanda de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, com a propietari i moliner. El molí de Bonastre torna a ser esmentat el 1576. Aquest molí deu ser el molí de Lavit de 1317, conegut al segle XVIII com a molí de la Cort i més tard com a molí de Cal Ferrer, on actualment hi ha la paperera Carbó. Aquesta conversió en molí paperer es va portar a terme a la primera dècada del segle XX, tot i que abans també havia estat trull d'oli i ferreria. | 41.4463400,1.7311400 | 394009 | 4589084 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68954-foto-08287-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68954-foto-08287-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68954-foto-08287-124-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68955 | Molí del Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-vinyals | Grup de Recerques 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 110. | XVIII | Antic molí de planta quadrada, compost de planta baixa, primer pis i dos pisos superiors destinats a assecadors. Coberta de teula àrab a doble vessant. Cal destacar que l'immoble es troba envoltat d'edificis moderns d'ús industrial de la paperera Carbó, que han quedat en gran mesura adossats a les parets del molí històric. Així, les úniques façanes que resten parcialment visibles són la façana sud-oest i sud-est. La façana sud-oest conserva intactes les finestres dels dos pisos superiors, nou a cada pis, de petites dimensions i coronades amb arc carpanell. Als pisos inferiors les finestres són rectangulars, més grans: al pis principal hi ha dues amb balcó i barana de ferro a la meitat esquerra de la façana, i una quadrada, sense balcó, a la dreta. A la planta baixa hi ha l'actual porta d'entrada a l'edifici, recta sense decoració de cap mena, situada a l'esquerra, i a la dreta hi ha tres finestres, rectangulars amb reixa de ferro. A la façana sud-est es poden observar les finestres dels pisos superiors, onze a cada pis, coronades també per arcs carpanells. La superfície dels paraments, arrebossada, és de color blanc, però les cantoneres presenten els carreus de pedra vista. L'interior, força degradat, conserva, al pis superior (assecadors), l'embigat de fusta original, amb els claus dels quals s'estenien els fils per a penjar-hi els papers que calia assecar. Al soterrani es conserva l'habitatge de la família propietària, amb embigat original, terra de rajola hidràulica i cuina econòmica. | 08287-125 | Molí Vinyals s/n | El dia 27 d'agost de 1793 l'intendent general de Catalunya afavoria Pau Vinyals de la facultat de tenir un molí paperer a Terrassola, tot valent-se de les aigües del Riudebitlles i de les surgències que naixien a les immediacions del mateix molí. El 1797, Pau Vallès, de Sant Pere, cedia a Vinyals una peça de terra per on passava el rec que portava l'aigua al molí de paper blanc d'aquest. Aquest molí passà posteriorment a Pau Parellada, i actualment el propietari és la família Sabaté. | 41.4519700,1.7094200 | 392204 | 4589736 | 1793 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68955-foto-08287-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68955-foto-08287-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest molí paperer és l'únic que resta íntegrament en actiu de tot el municipi de Torrelavit. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 68976 | Conjunt de bagants del parc de les Pubilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-bagants-del-parc-de-les-pubilles | Conjunt de dos bagants ubicats dins d'un petit edifici de planta en forma de 'L', a la confluència del Riu de Bitlles amb un torrent secundari, a l'extrem est del parc de les pubilles. L'edifici està construït exteriorment amb blocs irregulars de pedra calcària lligades amb ciment i alguna aportació de maons, i carreus rectangulars ben tallats de calcària a les cantoneres i als muntants i la llinda de la porta d'accés. Interiorment, l'ala est presenta les parets revestides de maó i el sostre de maó pla, a mode de volta catalana; a l'ala sud, parets i sostre conserven l'aparell de pedra. L'ala sud té unes dimensions de 2,90m x 2 m, i una alçada de 2 m. En aquesta ala s'ubica la porta d'entrada, que mesura 1,20 m d'alçada x 57 cm d'amplada i està protegida amb una porta reixada de ferro colat. L'ala est està dividida en dos trams d'alçades diferents: el tram més proper a la porta d'entrada té una alçada de 2,35 m, i el segon tram, fins al final del mur est, té una alçada de 2,80 m. la llargada màxima d'aquesta ala és de 5,60 m, i l'amplada és de 2, 35 m. És a l'extrem d'aquesta ala on es troben els dos bagants, de fusta a l'extrem inferior i de cos d'acer, accionats a mode de cargol des d'unes manovelles situades a l'extrem superior. Els bagants s'encaixen en unes obertures estretes practicades al terra. L'obertura del bagant situat al mur est té unes dimensions de 1,40 m x 30 cm, i la del mur sud fa 1 m x 22 cm. Els bagants descendeixen per aquestes obertures fins al llit del riu i del torrent, respectivament, per desviar el curs de l'aigua. | 08287-146 | Parc de les Pubilles | 41.4462700,1.7338600 | 394236 | 4589073 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68976-foto-08287-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68976-foto-08287-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 68997 | Rec i batedora dels Horts del Mussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-i-batedora-dels-horts-del-mussons | Grup de Recerques 'El Podall' (2009): 'Els safareigs a Torrelavit'. Calendari municipal del 2010. | XVIII-XIX | Rec actualment utilitzat per a usos agrícoles situat a la zona dels Horts del Mussons, sota el pont homònim, antigament utilitzat com a rec que desviava l'aigua del Riu de Bitlles cap al molí de Lavit (veure camp 'Història'). La part conservada del rec, orientada en sentit nordoest - sudest, té una longitud aproximada de 82 m i una amplada de 1,60 m. Pel que fa a la batedora, es troba situada al vessant nord-est del rec, amb una superfície de maó pla inclinada cap a l'interior del rec, de 44 cm d'amplada. Al vessant oposat (sud-oest), hi ha el mur del rec, sense batedora, fet amb còdols a la part més profunda i amb tres filades de maó a la part superior. Té una amplada conservada de 52 cm i una alçada / profunditat de 82 cm. La longitud total de la batedora és indeterminada, doncs es troba colgada per les argiles del rec als seus dos extrems. | 08287-167 | Barri dels Mussons | El rec dels Horts dels Mussons s'anomena també rec del Molí de Lavit, ja que antigament canalitzava l'aigua del Riu de Bitlles cap a aquest molí. Aprofitant aquest curs d'aigua s'hi va instal·lar una batedora, i posteriorment uns rentadors públics (veure fitxa 147). | 41.4478200,1.7254100 | 393533 | 4589255 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68997-foto-08287-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68997-foto-08287-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 68998 | Font de la Bassa del Plater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bassa-del-plater | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1999): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'. 2a part. p. 57. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 153. | La mina està canalitzada. | Font de bassa alimentada per una mina d'aigua situada al marge d'un camp de vinya. La mina es troba encaixada en aquest marge de vinya dins d'una fornícula coronada en forma triangular a la part superior, i emmarcada amb peces de maó pla. Les dimensions de la fornícula són de 50 cm d'amplada x 60 cm d'alçada a la part superior i 35 cm de profunditat. Està protegida per una planxa quadrangular de ferro, molt rovellada. Com s'ha indicat, l'aigua d'aquesta mina alimenta una bassa propera, situada a uns sis metres a l'est. Aquesta bassa, feta d'obra, és rectangular i amida 8,30 m x 4,55 m, té una profunditat de 1,25 m i un gruix de mur de 27 cm. Està feta de maó i arrebossada amb una capa de ciment per la cara interior. A la cantonada nord-est de la bassa, s'hi ha adossat modernament una caseta de totxo i teulada a un sol vessant utilitzada com a petit magatzem d'eines del camp. | 08287-168 | Partida de can Perico | 41.4411300,1.7228600 | 393309 | 4588516 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68998-foto-08287-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68998-foto-08287-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Oriol Vilanova | S'observa que l'aigua de la mina està canalitzada vers a uns tubs de rec gota a gota, i que la bassa està buida, del que es desprèn que ja no s'utilitza l'aigua per omplir la bassa, sinó únicament per a regar. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 69012 | Pins de Cal Vicari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-cal-vicari | S'observa una massa boscosa molt esponjada i buida, amb nombroses clarianes. Cal suposar que és fruit de la forta pressió agrària. | Pineda d'una superfície aproximada de 6 hectàrees de massa boscosa que rodeja la masia de Cal Vicari per la seva banda nord-oest en sentit sud-oest. Presenta les característiques pròpies d'un bosc mediterrani, amb presència bàsicament de pin blanc (Pinus halepensis) i matollar. Cal destacar la presència d'algun exemplar de pi de grans dimensions amb un diàmetre de fins a 1,40 metres. | 08287-182 | Barri del Carrer del Bosc | 41.4506200,1.7276300 | 393723 | 4589563 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69012-foto-08287-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69012-foto-08287-182-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 69020 | Aeròdrom republicà de Sabanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aerodrom-republica-de-sabanell | ARNABAT, Ramon (2008): 'L'Aeròdrom de Sabanell (Torrelavit)' dins EL CEP n. 35, p. 14. SANCHO PARÍS, Daniel (en web): 'Notes sobre l'aeròdrom de Sabanell (Pla del Penedès)'. Blog personal de l'autor: http://danielsanchoparis.blogspot.com/2010/09/notes-sobre-laerodrom-de-sabanell-pla.html Pàgina web de l'Estació Territorial de Recerca Penedès - Forces Aèries de la República Espanyola (ETRP-FARE): http://www.aviacioiguerracivil.com/el-vesper-sabanell.php | XX | Superfície de terreny agrícola actualment ocupada per conreu de vinya, que des de l'any 1938 i fins el 1939 va acollir un dels aeròdroms que l'aviació republicana va instal·lar al Penedès durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) (Veure apartat 'Història'). Els límits de l'antic aeròdrom militar estaven definits, al sud, pel traçat de l'actual carretera BV-2153, que des de Sabanell va cap al Pla del Penedès; a l'oest, pel traçat de l'actual carretera C-244; a l'est, pel camí que mena a les caves Nadal fins a la cruïlla amb el camí de Can Raspall dels Horts; i al nord amb el camí que tracen els camps de vinyes situats immediatament per sota de l'esmentat camí de Can Raspall dels Horts. L'orientació del camp era, així, nord-oest/sud-est, i tenia una llargada d'uns 1.000 m i una amplada d'entre 200 (oest) i 500 metres (est), ocupant un àrea aproximada de 345.800 m2. Al punt UTM X=391245; Y=4586097 es conserva la boca d'entrada a un dels refugis de l'aeròdrom. Es tracta d'un túnel construït amb maó amb volta de canó. La porta d'entrada té una alçada de 1,95 m i una amplada de 1,35 m, i el descens es realitza baixant cinc esglaons. El túnel està colgat. | 08287-190 | Sector de Sabanell de Dalt | L'aeròdrom republicà de Sabanell es posà en marxa la primavera de 1938 i ocupava terres de cal Nadal, de cal Raspall i d'altres propietaris més petits. Estava situat a la dreta de la carretera que va de Vilafranca a Igualada, i a l'esquerra de la carretera que d'aquella va al Pla. Tot i que aquest camp està situat majoritàriament en terrenys del municipi de Torrelavit, sovint se'l coneix com el camp del Pla del Penedès o de Sant Pere de Riudebitlles. El camp tenia una llargada d'uns 1.000 m i una amplada d'entre 200 (oest) i 500 metres (est). La construcció del camp va ser dirigida per personal de l'Arma d'Aviació i realitzada per persones dels municipis del voltant: el Pla del Penedès, Torrelavit i Sant Pere de Riudebitlles. Aquests homes tallaven els ceps i els arbres i aplanaven el terreny, cobrant un jornal de 10 pessetes. Un cop el camp entrà en funcionament, alguns veïns dels municipis propers hi treballaren realitzant diverses tasques auxiliars i de manteniment. S'hi construí un refugi amb capacitat per a 120 persones, prop de Sabanell i de la caseta de comandament, i uns 8 d'elementals contra metrallament en el perímetre del camp i per a protecció dels equips de cada aparell. En el camp de Sabanell hi havia una esquadrilla de caça (entre 12 i 15 avions Polikarpov I-15 Xatos). L'esquadrilla que va passar més temps a l'aeròdrom de Sabanell va ser la 1a del Grup 26, tot i que també s'hi va estar durant un temps la 2a esquadrilla. El juny de 1938 el camp va ser utilitzat per a entrenament de pilots mentre les esquadrilles es trobaven al front de Llevant. Al matí els mecànics arribaven al camp i feien les comprovacions pertinents, revisaven tot l'aparell i posaven en marxa els motors, mitjançant un camió que servia per arrencar el motor de l'avió ('posta en marxa'), mentre que els armers preparaven les metralladores i les bombes. Durant la batalla de l'Ebre (estiu i tardor de 1938), aquest avions van arribar a fer fins a tres i quatre sortides diàries mentre hi havia claror de dia. Durant les ofensives de Seròs i més tard durant la batalla per Catalunya, la 1a esquadrilla participà activament en accions de metrallaments, bombardeigs i combats aeris. El camp de Sabanell va ser també la base principal dels pilots que comandaven el Grup 26, entre aquests, el capità Joan Comas Borràs, que era el cap de la 3a esquadrilla de caces i després cap del Grup 26 que agrupava les quatre esquadrilles de 'Xatos'. Altres comandaments del Grup van ser el capitans Miguel Zambudio i Vicente Castillo. El senyor Cristóbal Florido, veí de Torrelavit, era soldat d'aviació i estava a càrrec de la centraleta de telèfons de l'Estat Major. Els soldats que feien la vigilància del camp s'allotjaven a cal Fontanals, on hi havia una torreta amb una campana, amb la qual s'avisava en cas de presència d'aviació enemiga. Els oficials s'allotjaven a cal Raspall, cal Nadal, cal Sardà, i a ca l'Aguilera. Les Planes Noves va ser la primera seu de l'Estat Major del Grup 26 de caça de la 'Gloriosa', tot i que més tard es va traslladar a cal Baqués de Sant Sadurní d'Anoia. Mentre que a cal Roldán de Sant Quintí de Mediona s'hostatjaven els pilots. Els mecànics s'allotjaven en edificis del voltant: Can Nadal, ca la Paula, la Passada, cal Fàbregas. L'aeròdrom de Sabanell va patir dos atacs aeris. El 5 de novembre de 1938, 10 aparells italians Savoia S-79 bombardejaren aquest aeròdrom i el de Pacs, i algunes bombes caigueren en el municipi del Pla del Penedès. El 10 de gener de 1939, a la una del migdia, 5 aparells de l'aviació hispana bombardejaren l'aeròdrom de Sabanell, però la majoria de bombes caigueren fora del camp, a Sant Pere de Riudebitlles i a Canaletes. El camp fou desmantellat el 15 de gener de 1939 davant l'arribada de les tropes franquistes. Aquestes ocuparen el camp el 22 de gener de 1939, i el 19 d'agost els terrenys que ocupava van ser retornats als seus propietaris que van plantar-hi horta, vinya i cereals. | 41.4195000,1.6958200 | 391014 | 4586148 | 1938 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69020-foto-08287-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69020-foto-08287-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68831 | Sant Marçal de Terrassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal-de-terrassola | A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 202-204. A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 67 - 69. FIERRO,J. : DOMINGO, R,(1989) 'Evolución histórica y desarrollo arquitectónico de la iglesia de Sant Marçal de Terrassola, Torrelavit', dins González, A., López Mullor, A. (dirs.), Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII). I. La intervenció arquitectònica, II. La recerca arqueològica. Barcelona, 5 7 d'octubre de 1989, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Quaderns Científics i Tècnics, 3. Barcelona, 1991, pàgs. 115-123. FIERRO,J. : DOMINGO, R: Terrassola i Lavit. Sant Marçal de Terrassola. L'excavació arqueològica', dins Catalunya Romànica XIX. El Penedès. L'Anoia, Barcelona, 1992, pàg. 204. Lacuesta, R.; Fierro, J.; Vila, R., 'Església de Sant Marçal de Terrassola. Torrelavit', dins Memòria 1985-1989, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Barcelona, 1990, pàgs. 83-92. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 252 - 262. MORET, Anna; VILANOVA, Oriol (2009): 'Les rutes de Mir Geribert. 8 itineraris pel romànic de l'Alt Penedès.' Edicions i Propostes Culturals Andana. Vilafranca del Penedès, p. 156 - 159. | XI | Refeta en la restauració de 1957-73. Obres de restauració dels anys 1985-86. L'any 1957, a càrrec de la Diputació de Barcelona, es van treure el campanar i la sagristia i es va refer la façana actual d'entrada entre d'altres millores. Però no és fins a la intervenció de 1985-86 que el temple queda en perfecte estat de conservació. | Església de nau rectangular, amb tres absis semicirculars formant una capçalera trevolada i un cimbori vuitavat al centre del creuer. Els tres absis semicirculars tenen les mateixes dimensions, estan oberts amb arcs presbiterials i ornats exteriorment amb arcuacions cegues i dues lesenes cadascun. Les lesenes van fins a un petit sòcol que envolta els absis i hi ha tres arcuacions cegues entre lesena i lesena, en total nou a cada absis. El central té tres finestres de doble esqueixada i els laterals una cadascun, també de doble esqueixada. A la façana de ponent, refeta en la restauració de 1957-73, hi ha el portal d'entrada, de mig punt amb una imposta. Una orla sobresortida volta l'arc, i les dovelles estan molt ben polides i encaixades; damunt seu hi ha una finestra allargada de volta de mig punt amb una orla semicircular i imposta. A l'aresta de la façana de migdia hi ha un contrafort. La nau és coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, reforçada per dos arcs torals, el del creuer de mig punt i el del mig de la nau apuntat, i recolza sobre unes columnes de factura molt sòlida, amb impostes en les de l'arc apuntat. Els absis són coberts amb volta de quart d'esfera. La cúpula del cimbori és semiesfèrica, de base quadrada i de grans dimensions, aguantada pels arcs dels absis (el central i els laterals) i el de la nau. Té quatre trompes a partir de les quals els carreus estan disposats uniformement fins al punt final de la semiesfera. El cimbori té tots els costats d'idèntiques dimensions. A la paret de migdia hi ha una finestra rodona. La coberta de la nau té dues vessants, la del cimbori en té vuit i en els absis és cònica, totes amb teula àrab. Les dues façanes laterals, sud i nord, presenten decoració d'arcuacions cegues llombardes de les mateixes dimensions que les de l'absis; aquestes arcuacions presenten una lesena central al mur nord, mentre que en el mur sud apareixen seguides i tenen una tipologia molt especial, ja que són formades per plafons semicirculars refets del pla de façana. A la paret de migdia hi ha dues finestres de doble esqueixada i una porta més petita que la del mur de ponent, i a la paret nord hi ha una finestra de doble esqueixada on també es troba un portal de mig punt, de petites dimensions. L'aparell constructiu de l'edifici és de carreus de pedra tallats amb uniformitat en tot el conjunt, excepte a la base, que és de pedra basta. L'edifici presenta alguns elements que el singularitzen, atorgant-li un interès especial: en primer lloc, la presència de les dues portes secundàries situades a les façanes nord i sud, que es corresponen força bé amb les portes accessòries que apareixen a les esglésies monàstiques medievals i que plantegen, per a alguns estudiosos, un possible caràcter monàstic de l'església de Terrassola. Així, i seguint aquesta hipòtesi, seria l'únic element conservat d'un conjunt monàstic desaparegut, si és que s'arribà a completar el projecte en el qual es concebí l'església. Tanmateix, a la façana sud cal destacar la singularitat formal del seu fris d'arcuacions, molt diferent del que és més habitual en aquest tipus decoratiu. També és un element singular en la composició del mateix edifici, en la qual la situació dels absis i de la façana nord segueix les fórmules habituals del seu tipus. És difícil donar una motivació a aquesta singularitat, potser justificada per la presència d'edificis annexos. | 08287-1 | Plaça Pau Vidal, Terrassola | L'indret que ocupa l'església de Sant Marçal de Terrassola ja estava habitat, com a mínim, des del segle IV aC. Després de ser abandonada durant el Baix Imperi, l'emplaçament es tornà a poblar al segle X. Damunt d'una església anterior, entre els anys i 1043 i 1053, Guislabert, bisbe de Barcelona, consagrà l'actual església de Sant Marçal a petició del matrimoni format per Silveri Borrell i Ermessenda. Deuen ser d'aquesta època o de la capella anterior les tombes antropomorfes actualment tapades que hi ha dintre del recinte del temple i que aparegueren durant les obres de restauració dels anys 1985-86. Al començament del segle XIII, l'església de Sant Marçal depenia del monestir italià de Sant Martino dell'Isola Gallinaria, a l'igual que el proper priorat de Sant Pere de Riudebitlles. El 1209, Nicolau, abat de l'esmentat monestir, nomenà síndic Bernat de Blancafort, monjo i diaca d'aquell cenobi. L'any següent hi hagué una concòrdia entre Pere, bisbe de Barcelona, i Bernat de Blancafort, perquè aquest darrer no volia observar sobre la institució de l'església de Sant Marçal la cura d'ànimes i l'entredit. La dependència del cenobi italià durà fins que es va fer una permuta de propietats amb el monestir de Montserrat l'any 1428, que canviava Sant Marçal per terres italianes. Es creu que aquesta església tingué una funció monacal, com ho corrobora l'existència de les portes laterals, i cal suposar que la façana meridional connectava amb el possible claustre, la de tramuntana amb el fossar i la de ponent estava reservada als fidels. Amb tot, fins al segle XV no hi ha cap document que parli de la seva funció com a cenobi. L'església s'utilitzà també com a magatzem de gra, com ho demostra la troballa, en les últimes excavacions, de set sitges tallades al terreny natural. Aquestes es trobaren distribuïdes per la nau sense cap ordre. Possiblement aquest factor indica una diacronia en la construcció, fent-se a mesura que calia augmentar la capacitat d'emmagatzematge. Les sitges eren de forma ovoïdal, força irregulars, amb el diàmetre més gran prop de la base, que presentava una lleugera concavitat. El brocal estava fet amb pedres treballades en arc de cercle, i la tapadora era monolítica, amb una perforació central. Aquests dipòsits van estar en ús fins l'any 1780, ja que se sap per la documentació que el bisbe, amb motiu d'una visita pastoral, va sol·licitar al rector que proporcionés un altre lloc per guardar el blat, ja que no era decent que el tingués dins l'església. Al segle XIV es va substituir la volta de canó per una altra lleugerament apuntada. Al segle XVIII es van fer algunes actuacions a l'església, a fi de com sanejar la volta, posar nova teulada, construir un campanar rectangular damunt de la nau i fer el contrafort de la façana sud. Al començament del segle XX s'adossà la sagristia a sota del campanar. En la restauració que es va fer a partir de l'any 1957, a càrrec de la Diputació de Barcelona, es van treure el campanar i la sagristia i es va refer la façana actual d'entrada entre d'altres millores. Però no és fins a la intervenció de 1985-86 que el temple queda en perfecte estat de conservació. Es pot considerar un dels millors exemplars del romànic català que ha arribat fins als nostres dies. | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68831-foto-08287-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68831-foto-08287-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68831-foto-08287-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 85|92|94|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68833 | Santa Maria de Lavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-lavit | <p>A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 40; 205-208. A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 69 - 71. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 263 - 275. MIRÓ I ROSINACH, Josep (1981): 'Troballes de grafits medievals a Catalunya'. DIPLOMATARI, any II, núm. 6. Barcelona, p. 43-44. MORET, Anna; VILANOVA, Oriol (2009): 'Les rutes de Mir Geribert. 8 itineraris pel romànic de l'Alt Penedès.' Edicions i Propostes Culturals Andana. Vilafranca del Penedès, p. 97 - 98.</p> | XI | <p>Església de planta rectangular d'una sola nau i coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant, rematada a llevant per un absis semicircular precedit d'un arc presbiterial, cobert igualment amb teulada de teula àrab. La porta d'entrada al temple es troba a la façana sud, conservada també de l'edifici original romànic; és d'arc de mig punt, emfasitzada per una arquivolta en degradació i emmarcada per un guardapols motllurat. Aquest guardapols enllaça amb les impostes dels arcs i extradossa les dovelles de l'arquivolta. A la porta d'entrada a l'església, en el coixí esquerre de l'arquivolta exterior i sobre la línia d'imposta, ocupant tot el camp de la dovella, hi ha un grafit en forma de trident que per la seva composició recorda el de l'església de Sant Martí Sadevesa (fitxa 5). Es tracta d'un trident disposat verticalment, amb els tres braços amb la mateixa alçada; en la línia de confluència dels brancals i a cada costat del trident hi ha dues creus de braços iguals. La branca central té l'acabament en forma de creu. A l'igual que el grafit de Sant Martí Sadevesa, el de Santa Maria de Lavit potser té relació amb el dogma de la Trinitat, a partir de l'època de les prèdiques de Sant Atanasi davant de temples d'observança ariana, durant l'Antiguitat Tardana, en una expressió de religiositat popular conservada fins a l'època romànica (J. Miró i Rosinach, 1981). També és factible considerar aquest grafit com una marca de picapedrer. Un estudi de J. A. Ferrer (1975) fet a partir d'algunes mostres conservades en terres gallegues identifica formes forcades a la seu d'Orense i a la catedral de Santiago de Compostel·la, entre d'altres. També se'n poden trobar alguns exemples a la catedral de Roda d'Isàvena o a la de Tarragona, tots ells semblants, encara que disposats de forma diferent (horitzontal, a dreta o esquerra, o vertical, amunt o avall). En tots els exemples esmentats, a diferència del de l'església de Lavit, mai no apareix el signe cruciforme; però aquest detall no pot fer oblidar la coincidència de les marques en les dues esglésies del terme de Torrelavit relativament pròximes. L'aparell d'aquesta façana és de carreus a penes escairats, disposats en filades uniformes i regulars. És molt més regular en la formació del portal, de carreus de pedra sorrenca, i palesa formes ja avançades de la tecnologia constructiva del romànic. L'interior del temple està reformat modernament, si bé conserva l'estructura arquitectònica que al segle XVIII va fer mossèn Antoni Alzina (1736-1776), consistent principalment en el sobrealçat de l'església, que permet observar el primitiu campanar romànic d'espadanya de dos ulls. L'ampliació de la part de l'absis, on s'ubica actualment l'altar major, dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu, es va fer després de la guerra Civil (1936-1939) . A l'enrajolat actual del terra hi ha una marca corresponent al perímetre del mur original de l'església romànica. Cal destacar també, al mur nord, la capella actualment dedicada a Sant Joan Baptista, que conserva, a la volta, la policromia original del segle XVIII, de l'època del sobrealçament del temple.</p> | 08287-3 | Carrer Molí, 56, Lavit | <p>L'església de Santa Maria de Lavit va néixer estretament vinculada al castell de Lavit, del qual era la capella. El castell de Lavit apareix esmentat l'any 956 en la venda d'un alou feta per Aigone i la seva muller Anlo a Gilmon, dit Ènnyec. El castell fou en els seus orígens de la nissaga de Mir Geribert, el qual l'any 1041 hi presidí un judici en cort sobirana. En morir Mir Geribert el 1060, el castell passà a la seva descendència. Els Santmartí posseïren l'alta jurisdicció del terme fins almenys Guillem V de Santmartí, ja que en el seu testament de 1180 només s'esmenta els béns que té al castell de Lavit. Això sembla indicar que ja no tenia el domini directe del castell. Al mateix temps degué actuar dins el terme una nissaga de castlans. Guillem de la Granada en el seu testament del 1198, en el qual signà com a marmessor Ramon de Lavit, deixà el castell de Lavit a la seva neboda Saurina. Al començament del segle XIV el castell fou adquirit per Eimeric de Bellvei, i poc després, l'any 1365, fou comprat per Joan d'Olzinelles, fill d'un conseller reial. Tot seguit, l'any 1372 el rei va cobrar la jurisdicció del lloc i el castell esdevingué patrimoni reial. Aquesta situació es prolongà per poc temps. L'any 1380, Jaume Desfar, conseller reial, va comprar al rei la jurisdicció. Aquesta família la retingué fins al 1405, data en què va vendre el castell a l'orde de l'Hospital. Aquest orde va concedir un privilegi municipal al lloc de Lavit i va posseir drets sobre el castell fins almenys el 1809. Tanmateix, consta que al segle XVIII l'alta jurisdicció de Lavit era de la corona. És molt probable que la primitiva església del castell fos consagrada, doncs, per Guislabert, vescomte i bisbe de Barcelona, entre el 1035 i el 1062. Sigui com sigui, a mitjan segle XI el temple estava en construcció. L'any 1030 Ermengarda, mare del magnat de la frontera Mir Geribert, deixà un conjunt de béns que tenia a Lavit per tal que es pogués fer la dedicació de Santa Maria de Lavit. També el 1048 el levita Bonfill, marit de Bonadona, llegà dos mancusos a l'obra de Santa Maria. Es coneixen diversos clergues que regiren aquesta església: Guillem Bernat (1134), Berenguer (1148), o Berenguer de Badalona, que l'any 1170, juntament amb el prevere Ramon, establiren un mas prop de Santa Maria de Lavit. L'església del castell es degué abandonar al segle XIII i se'n construí una de nova, també romànica, damunt les antigues dependències del castell del segle XI. Això es pot deduir de les excavacions que s'han realitzat al subsòl de l'església, ja que hi ha aparegut diversos murs durant les obres de reforma del temple.</p> | 41.4467100,1.7298600 | 393903 | 4589127 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68833-foto-08287-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68833-foto-08287-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68833-foto-08287-3-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Oriol Vilanova | El recinte actual on s'ubica aquest bé patrimonial forma part del BCIN R-I-51-5746. Aquest BCIN atorga protecció legal a les restes de l'antic castell de Lavit (veure camp 'Història'). Les minses restes que queden l'aquesta construcció defensiva no permeten conèixer el perímetre exacte del que va ser el castell. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||
| 68835 | Sant Martí Sadevesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-sadevesa | A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 204-205. A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 16. CRUAÑES I OLIVER, Esteve (1980): 'Esglésies romàniques del Penedès'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 61-62. LLORAC I SANTIS, Salvador (1984): 'El Penedès durant el període romànic'. Sant Sadurní d'Anoia, p. 70. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 276 - 280. MIRÓ I ROSINACH, Josep (1981): 'Troballes de grafits medievals a Catalunya'. DIPLOMATARI, any II, núm. 6. Barcelona, p. 43-44. MORET, Anna; VILANOVA, Oriol (2009): 'Les rutes de Mir Geribert. 8 itineraris pel romànic de l'Alt Penedès.' Edicions i Propostes Culturals Andana. Vilafranca del Penedès, p. 97 - 98. | XII | Obres de restauració l'any 1983. | Església d'una sola nau amb teulada a doble vessant de teula àrab i embigat de fusta, rematada a llevant amb un absis poligonal, del qual únicament la meitat de ponent de la nau correspon a l'obra original, mentre que tot el sector de llevant correspon al procés de reforma que es portà a terme l'any 1762, tal i com es pot llegir a la dovella central de la porta d'accés a l'edifici, situada a la façana de ponent, rematada per una espadanya de dos ulls, i una finestra d'una sola esqueixada. Una inscripció recorda que l'edifici fou restaurat l'any 1983. La porta original d'entrada al temple es troba a la façana sud, en arc de mig punt i emfasitzada per una arquivolta, i una finestra paredada de doble esqueixada. A l'interior del temple cal destacar la volta de l'absis, reformada en guix l'any 1597 en estil gòtic, així com la capella lateral de la part de l'evangeli, d'arc de mig punt i recoberta també en guix, amb coberta d'arc de mig punt d'estil barroc, fruit de les reformes realitzades al segle XVIII. Es conserva també una pica baptismal de pedra, situada al mur sud. Les seves dimensions són 21 cm d'alçada x 28 cm de diàmetre intern. La pica està decorada amb franges verticals tallades en baix relleu que recorren la superfície externa des de la boca fins a la base. L'aparell de les parts originals és de reble, amb blocs de pedra toscos i carreus ben tallats a les cantoneres i en la formació de les finestres i la porta. | 08287-5 | Nucli de Sant Martí Sadevesa | L'església de Sant Martí Sadevesa apareix documentada per primera vegada l'any 1149, en una donació que Bernat fa al monestir de Sant Llorenç del Munt d'unes propietats situades prop de l'església de Sant Martí. De nou l'any 1193 es llegaren al monestir de Sant Llorenç del Munt diverses propietats situades al sector de l'església. En aquest darrer document s'esmenta l'existència d'un fossar a la capella de Sant Martí. Els anys 1203 i 1210 es torna a documentar el temple en unes definicions i vendes que fan els Penyafel. L'any 1413 l'església consta com a sufragània de Sant Marçal de Terrassola. L'edifici fou restaurat l'any 1597 al sector del sostre de l'absis, i posteriorment també al segle XVIII, perdent gran part del seu aspecte primitiu. L'aspecte actual és fruit de la restauració que es va portar a terme l'any 1983. | 41.4318900,1.6920600 | 390720 | 4587528 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68835-foto-08287-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68835-foto-08287-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68835-foto-08287-5-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Al muntant dret de l'arc exterior de la porta de l'església, oberta a migdia, es conserva un grafit que ocupa tot el camp d'una de les dovelles. Aquest grafit té forma de forca o trident, disposat en sentit vertical i amb els tres braços de la mateixa alçada. A cada costat de la línia de trifurcació hi ha inscrites dues creus de braços iguals i una tercera creu sembla encapçalar el braç central. J. Miró i Rosinach (veure bibliografia) ja feu una descripció i un estudi simbòlic, tot partint de la forma del trident del món clàssic i de la transformació i l'adaptació, per part dels primers cristians, en una representació de la Trinitat. Sant Atanasi, gran lluitador de l'arianisme, impulsà entre els fidels orientals la necessitat de marcar les esglésies trinitàries amb aquestes formes forcades. El primer concili de Nicea (325) establí el dogma que el Fill és de la mateixa substància que el Pare; més tard el concili de Constantinoble, l'any 381, proclamà la divinitat de l'Esperit Sant. Miró i Rosinach dedueix que aquesta marca de l'església de Sant Martí, de factura tosca i esquemàtica, és deguda a la pietat popular, tal i com s'esdevenia en època paleocristiana. Sense descartar aquesta opció, també es pot considerar que aquesta figura sigui la marca d'un picapedrer (Llorac, 1984). Tant la fàbrica de l'edifici com el treball en incisió amb què ha estat fet el grafit i la similitud amb d'altres exemplars de factura medieval fan que hom s'inclini per una datació entre els segles XII i XIII. | 92|93|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 68847 | Goigs de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marcal-0 | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 332, 337. | XX | Himne religiós en lloança de Sant Marçal, bisbe, titular de la parròquia de Torrelavit. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'Torrelavit reb favor / de Sant Marsal advocat' 'Bisbe sant i confessor / puix, de Déu sou tan amat. / TORNADA. Sant Pere fou vos vostre guia / i Sant Esteve parent, / per ells la doctrina pia / llest anàveu aprenent. / Llurs virtuts i ardent fervor / prou se us han encomanat / TORNADA. Amb tot fervor predicàreu / entre jueus i gentils, / i gloriós triunfàreu / de totes les sectes vils / oposant a llur error / la fe del Crucificat. / TORNADA. Quan Sant Pere a Roma anava / us va prendre per company, / vostre zel es refermava / i prenia nou afany. / No cal dir quin nou fervor / conseguiu al seu costat. / TORNADA enviat després a França / féreu fruit més abundós; / de la Fe la llum alcança / quan sóu bisbe de Llimós / i amb el vostre intens ardor / Bordeus haveu il·lustrat. / TORNADA. La doctrina confirmàreu, / els miracles van creixent, / a la vida els morts tornàreu / i guaríreu molta gent. / Prop de Déu, intercessor / tots els mals haveu curat. / TORNADA. A la fi de vostra vida / us revela Déu la mort / i vers la Glòria us crida / a fruir l'eterna sort. / Allà en al suprema Cort / us donà un lloc enlairat. / TORNADA. De capella antiga gosa / dedicada al vostre nom, / aquesta vila sortosa / visitada per tothom. / Des de vostre lloc d'honor / molts prodigis heu obrat. / TORNADA. Llars i barris us visiten / en llurs tribulacions, / vostre auxili sol·liciten / els malalts d'aquests contorns, / i es mitiga llur dolor / quan amb fe us han invocat. / TORNADA. És la guia vostra imatge / de Terrassola i Lavit, / sota vostre patronatge / les parròquies han unit / amb un llaç de germanor / les llars d'aquest veïnat. / TORRELAVIT. ¡Com onegen les senyeres / per damunt Torrelavit / sa muntanya i ses rieres, / de la Fe, Pàtria i Delit! / Ja la seva resplendor / nostres cors han arborat. / TORNADA.' | 08287-17 | Segons Salvador Llorac (veure 'Bibliografia'), aquests goigs van ser composats en el moment de la unificació dels dos antics municipis de Terrassola i de Lavit, que comportà la unió rectoral de les dues esglésies parroquials: Sant Marçal de Terrassola i Santa Maria de Lavit, per formar la parròquia de Torrelavit, a la dècada dels any '20 del segle XX. | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | c. 1920 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | El títol original dels goigs és 'Goigs a la llaor de Sant Marsal'. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 68848 | Goigs del gloriós apòstol Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-apostol-sant-pau | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 332. | Himne religiós en lloança de Sant Pau, venerat a l'església de Sant Marçal de Terrassola. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'siáu nostre amparo i guía, / sant Pau, apóstol sagrat.' .'Puig que en alta gerarquía / sóu dignament exâltat / TORNADA. Quant vos a Damasco foreu / a cristiáns a conquistar, / per lo camí encontrareu / al qui'ns té tots de salvar: / vehent vostra valentía / del caball vos ha llensat; / TORNADA. Al instant que vos caiguereu, / sens vista vareu quedar, / i sens ella coneguereu / la llum que'us venia a dar: / Senyor, ¿qué voleu que fassa? / al punt li havéu demanat; / TORNADA. A Ananías lo Senyor / comunicá sa intenció, / manant-li os fes sabedor / seríau vas de elecció: / Y si bé li contradía, / sempre mes vos ha honorat / TORNADA. Sens tardar, la alegre nova / lo sant deixeble vos porta, / i la vista vos renova / quedant la gent tota absorta: / Alabant allí ab porfía / a Deu que'us ha tant amat; / TORNADA. Predicant ab gran fervor, / vareu a Roma arribar, / en quan lloc lo emperador / lo cap vos maná llevar: / Y dels sals doná aquell dia, / tres fonts ne han resultat; / TORNADA. A Jesús vau invocar / sent ja lo cap separat, / per ahont restá molt clar / ser en lo cel col·locat: / Y puig aquí en vos confia, / sempre havéu remediat; / TORNADA. Puig contra tot mal d'espalma / sóu singular advocat; TORNADA.' | 08287-18 | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | El títol original dels goigs és: 'Goigs del gloriós apòstol Sant Pau que es venera en la parròquia de Sant Marcial de Torrelavit' | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||
| 68858 | Goigs de Nostra Senyora de les Neus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-les-neus | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 332, 335. | XIX | Himne religiós en lloança de la Verge de les Neus, venerada a l'església de Sant Marçal de Terrassola. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'Ateneu á nostras veus / Mare de Deu de las Neus'. 'Cantém tots ab armonia / à Maria: / TORNADA. Roma veu molt admirada / la Navada, / qu'en lo temps més calorós / cubri com de blancas flos / la Collada: / hont voliau estar Vos, / per guardarla nit, y dia / ó Maria, / TORNADA. Dels bens que Vos acceptareu, / y heretareu / de Patrici, y sa Muller / un Temple alli fereu fer / y manareu; / qu'el nom havia de ser / lo de vostre Senyoria / ó Maria! / TORNADA. Al veurer tanta finesa / ab prestesa / lo Papa molt Religiós, / y ab lo Poble fervorós / la Noblesa, / vos dedica un sumptuós / Trono avostra bisarria / ó Maria! / TORNADA. Lo nom del temple abona / y blasona / qual es alli vostre honor / Santa Maria Major / vos pregona: / la Ciutat tota ab fervor / lo frequenta à porfia / ò Maria! / TORNADA. De la Neu ab la blancura, / y hermosura / nos voleu significar, / que à Vos sols pot agradar / quant es pura / la vida, y en ben obrar / se manté ab gallardia/ ó Maria! / TORNADA. Acausa de pedregadas / á vegadas / Terrassola trastornát / plorava desconsolat / ven trinxadas / las vinyas y sos sembrats; / á qui acudir no sabia / ó Maria! / TORNADA. Desde qu'est Poble os venera, / y s'esmera / invocantvos per Patrona / mes, y mes s'aficiona / puix prospera: / de alabansas vos corona, / y respira ab alegria / ó Maria! / TORNADA. Son agrahiment publica / quant dedica / un Altar avostre honor, / es prenda de son amor / que predica; / ser per ell Vos la major / defensora en qui confia, ó Maria! / TORNADA. Lo devot que aquí'os implora / Protectora, / alcansa vostre favor, / y li mostrau vostre amor / Gran Senyora: / mes tambe al nostre dolor / vostre consol alivia / ó Maria! / TORNADA. Ja que sou nostra advocada / molt amada / miraunos ab pietat, / y en qualsevol tempestat / sempre armada: / eixiu per vostra bondat / defensantnos nit, y dia / ò Maria! /TORNADA.' | 08287-28 | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | c. 1830 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | El títol complet dels goigs és: 'Goigs en alabanza de Nostra Senyora de las Neus que se venera en la Iglesia Parroquial de Sant Marsal de Terrasola'. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 68859 | Goigs dels gloriosos sants martyrs Abdon, y Sennen' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dels-gloriosos-sants-martyrs-abdon-y-sennen | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 332-333, 336. | XIX | Aquests goigs ja no es canten. | Himne religiós en lloança dels sants Abdó i Senén, venerats antigament a l'església parroquial de Santa Maria de Lavit. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'Martyrs Abdon, y Sennén, / siáunos sempre advocáts.' 'Puix de Deu sou tant honrats, / vostres llohors cantarém, / Martyrs Abdon, y Sennén, / dels Pagesos advocats. Persia vostra Patria es, / y real vostre llinatge, / richs, pios, y tant christians, / que als Faels dáreu coratge; / als Sants Martyrs sepultura, / y als pobres grans caritáts; / TORNADA. Decio, Emperador malvát, / tant santa vida sabent / vos carrega de cadenas, / y'us mana severament / deixeu al Deu verdader, / y adoréu sas falsedáts; / TORNADA. Mes [...] Deus burla fent / vostres animos constants, / á Roma se vos ne porta / pera darvos torments grans: / Entráreu com Reys vestits, / y com esclaus encadenáts; / TORNADA. Allí Claudio, President, / ab astucias, y ab enganys, / si adoráu al Sol per Deu / vos promét riquesas grans: / Mes vosaltres li escopíu / com de Christo grans Soldats; / TORNADA. Per això en continent / allí us mána despullar, / y ab assots guarnits de plom / cruelment vos fa assotar: / Per la terra corrent la sanch / teníu al Cel los cors claváts; / TORNADA. Vensút aqueix grant torment, / à las bestias vos llansaren; / mes ellas com racionals / molt vos reverenciaren: / Quatre onsos, y dos lleons / als peus se vos son postráts; / TORNADA. Iráts de tant gran miracle / aquells Sayons infernals, / vostres cossos despadassan / ab espasas, y destrals: / La corona heu alcansát, / y palma de Martyrs Sagráts; / TORNADA. Teníu sempre molt guardáts / als devots que vos invocan, / guardáunos de tempestáts, / y dimonis que ens provocan: / De contagi, y malaltias, / puix per nos sou reclamáts, / TORNADA. Puix de Deu sou tant amats, / de cor vos invocarém; / TORNADA. | 08287-29 | 41.4467100,1.7298600 | 393903 | 4589127 | c. 1880 | 08287 | Torrelavit | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 68894 | Sant Josep Obrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-josep-obrer | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 280. | XX | Església de construcció recent i molt funcional, de planta rectangular amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb un cimbori quadrangular sobreelevat respecte a la teulada a la zona de l'absis, amb tres finestres rectangulars a cada costat, i cobert amb teulada de teula àrab a quatre vessants. Aquesta església té l'absis, quadrat, orientat al nord-oest, amb un petit cos, corresponent a la sagristia, que sobresurt pel lateral dret en aquesta zona. Al centre de la façana principal hi ha una gran arcada cega d'arc de mig punt, a la meitat inferior de la qual es troba la porta d'entrada, rectangular, amb porta de fusta a doble batent. La gran arcada cega està flanquejada per dues finestres rectangulars, que són idèntiques a les de tot el temple: es tracta de finestres fetes a partir de composicions regulars de peces de terra cuita, i se'n troben per tots els murs de l'edifici disposats regularment. A la dreta de la façana principal sobresurt el campanar, de planta quadrada, força esvelt, amb finestrals allargassats als quatre vents, coronat amb teulada plana. L'encalat de les façanes de l'edifici és d'un color blanc trencat, i tot l'edifici està envoltat per un sòcol de planxes de pedra artificial. L'interior està presidit per l'altar on s'ubica una imatge tallada en fusta de Sant Josep Obrer, realitzada per l'escultor Tomàs Bel. | 08287-64 | C. Can Rossell, 2. Can Rossell de la Serra | La barriada de Can Rossell de la Serra, situada a una distància de 5 km respecte a l'església parroquial de Santa Maria de Lavit, ja comptava amb un bon nombre d'habitants durant la segona meitat del segle XIX. Per aquestes raons, l'any 1880 els seus habitants ja van sol·licitar que es construís una capella al nucli. Davant la negativa del rector hi insistiren de nou, enviant al bisbe de la diòcesi una sol·licitud signada per diversos veïns de l'indret, amb data de 8 de gener de 1883, la qual fou igualment denegada. No se'n va parlar més del tema fins que a partir de l'any 1951s'aconseguí que es fes missa al local de les escoles, i més tard es va donar el permís per a construir una església, a partir del projecte de Jordi Cantó. Així, l'església de Sant Josep Obrer va ser beneïda el dia 1 de maig de 1957, festivitat de Sant Josep Obrer, pel bisbe auxiliar de Barcelona Narcís Jubany, esdevenint el primer temple de tota la diòcesi de Barcelona sota aquesta advocació. El terreny sobre el qual es va construir el temple fou cedit pel senyor Enric Cardús, veí de Can Rossell. Igualment es va cedir la casa de Cal Cardús per a allotjar els obrers que treballaven a l'edificació de l'església. És sufragània de la parròquia de Torrelavit. | 41.4267700,1.7444600 | 395090 | 4586895 | 1957 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68894-foto-08287-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68894-foto-08287-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Jordi Cantó | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 68896 | Sant Joan de Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-ribalta | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 281. TORRES, Montserrat (2004): 'Masia Ribalta', dins EL CEP, n. 23, p.4. | Església de planta rectangular d'una sola nau, amb absis quadrat i coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant i volta de canó a l'interior. A la part inferior té sòcol, i les cantoneres són de pedra vista. A la façana principal, el portal d'accés presenta arcada de mig punt adovellada, amb una finestra lateral quadrada amb llinda, brancals i ampit de pedra treballada a cada costat; damunt seu una petita finestra d'arcada de mig punt amb sanefa en ziga-zaga. Corona l'edifici un campanar de cadireta d'una sola obertura. Pel que fa a l'interior, hi ha un nínxol al bell mig de l'absis. Totes les parets estan cobertes de pintures d'influència barroquitzant, però d'època molt recent, de temàtica religiosa (Sant Joan Baptista, Salomé, Sant Jeroni, Santa Magdalena, Sant Bartomeu i Sant Pau), heràldica (escuts amb les quatre barres, creus de Sant Jordi, així com de diversos llinatges) i també ornamental. | 08287-66 | Veïnat de Ribalta | Aquesta capella té els seus orígens a la baixa edat mitjana. Era la capella privada de la quadra de Ribalta, on residia, a començament del segle XIV, un noble anomenat Ribalta. Es troba esmentada l'any 1396, quan es notifica que a la capella rural de la casa Ribalta, dins la parròquia de Santa Maria, del terme del castell de Lavit, el donzell Huc d'Avinyó (parent del Avinyó, senyors del lloc d'Avinyó del Penedès), senyor de la dita casa, va fundar el benefici de Sant Joan i de Sant Antoni. Altra vegada la trobem esmentada els anys 1414, 1421, 1425 i 1443 sota l'advocació de Sant Joan i Sant Antoni i el 1484 es diu que es trobava gairebé enderrocada. L'any 1511 s'esmenta com a capella de Sant Antoni de la casa militar de Ribalta, junt amb la capella de Sant Jaume del Gatell. El benefici de Sant Joan i Sant Antoni, de la capella de Ribalta, el trobem novament esmentat el 1558. Sabem que el 1783 estava suspesa de funcions des de feia uns anys, el que dóna a entendre que el seu estat era deplorable, aleshores, el propietari de la finca la va refer de nou. L'edifici patí les conseqüències de la Guerra Civil (1936-1939), amb la desaparició de les diverses peces de mobiliari litúrgic que hi havia a l'interior, entre d'altres, un retaule barroc. | 41.4392400,1.7547300 | 395968 | 4588267 | 08287 | Torrelavit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68896-foto-08287-66-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni Cultural de Torrelavit no ha obtingut el permís de la propietària per accedir a aquest immoble. Les dades que consten al camp 'descripció' estan extretes de la bibliografia. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 68941 | Mausoleu Baqués-Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mausoleu-baques-duran | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 121; 127. | XX | Mausoleu esculpit en marbre monocrom, format per un sepulcre i una escultura que representa un àngel al costat d'una creu, ambdós elements col·locats sobre un basament que té unes dimensions de 3,20m de llargada x 1,80 m d'amplada i 40 cm d'alçada, i al qual, a l'extrem dret de la cara nord-est hi ha la signatura gravada del seu autor: 'J. PLANAS. BARCELONA'. El sepulcre, paral·lelepípede, està orientat en sentit nord-est - sud-est, i té unes dimensions de 1,89m x 1,80 m x 53 cm. Presenta la tapa lleugerament convexa, i a la cara sud-est, hi ha esculpida la frase: 'Última morada de Pablo Baqués y Virgilia Durán'. L'estàtua de l'àngel és una escultura exempta, tallada, dempeus. El personatge té una estètica tendent al naturalisme, de ritme en repòs i un temps que reflecteix voluntat d'eternitat. El rostre té faccions femenines amb llargs cabells ondulats, vesteix una túnica i es recolza en una creu llatina bellament decorada amb motius florals i garlandes, clavada sobre una roca. Aquesta figura té unes dimensions de 2,50 m x 80 cm. | 08287-111 | Cementiri municipal de Torrelavit | 41.4534800,1.7218300 | 393243 | 4589888 | c. 1906 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68941-foto-08287-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68941-foto-08287-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | J. Planas | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68978 | Imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-lassumpcio | <p>LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 267 - 268; 338.</p> | XVII | Aquesta talla està restaurada, i s'ha respectat la tonalitat de la policromia, gens estrident. | <p>Escultura exempta modelada sobre talla de fusta que representa l'Assumpció de la Mare de Déu de l'església de Santa Maria de Lavit, patrona de la parròquia de Lavit, dempeus, en actitud maternal, amb el braç esquerre aixecat i amb un querubí a cada costat, que s'agafen a la part baixa de la seva túnica. Aquesta és de color marró, amb tons daurats a la cinta que fa de cinturó, al coll i als punys de les mànigues. Una capa de color blau celest (color típic de la Mare de Déu) cobreix el personatge per l'esquena. La figura porta una corona aureolada de plata i unes arracades de pubilla catalana. Aquests elements són afegits posteriors. L'escultura guarda correctament les proporcions i el ritme es mou entre l'anècdota i el repòs. L'anatomia dels personatges obeeix a uns cànons naturalistes, tot i que els rostres expressen solemnitat i voluntat de transcendir, com és habitual a l'escultura barroca.</p> | 08287-148 | Carrer del Molí 64, Torrelavit | <p>Aquesta talla barroca va ser salvada per un veí del poble de la destrucció que afectà a l'església al juliol de 1936. El 8 de desembre de l'any 2001, surant la festivitat de la Immaculada Concepció, es van col·locar la corona i les arracades de pubilla catalana, restaurades. Les arracades foren, segons informació oral de mossèn Aragonès, una donació que va fer una família del poble.</p> | 41.4467100,1.7298600 | 393903 | 4589127 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68978-foto-08287-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68978-foto-08287-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68978-foto-08287-148-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Oriol Vilanova | 96|94 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68836 | Ca la Constància | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-constancia | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 65. | Aquest edifici està molt transformat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. La façana de l'immoble presenta una composició asimètrica de les obertures de la planta baixa, doncs hi ha dues portes d'accés a l'immoble i una finestra, totes coronades per un arc carpanell molt rebaixat. La finestra, enreixada, es situa al sector esquerre de la façana, mentre que al centre hi ha una porta ample, antigament destinada a les tartanes, amb porta de fusta de doble batent, i a la dreta la porta d'entrada per a les persones, més estreta. Totes les obertures presenten un marc de color rosa apagat, que contrasta amb la superfície blanca de la façana. A la part baixa de la façana hi ha un sòcol de pedra, modern. A nivell de primer pis hi ha una llarga balconada amb barana de ferro, molt transformada modernament, mentre que a la dreta hi ha la porta d'accés, coronada per un arc deprimit còncau. | 08287-6 | Carrer Major, 34, Terrassola | L'edifici de ca la Constància havia acollit, antigament, un cafè, un cinema i una sala de ball. | 41.4471900,1.7271000 | 393673 | 4589183 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68836-foto-08287-6-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 68837 | Ca la Júlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-julia | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 41. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa i pis i coronat per una teulada plana amb balconada i frontis amb decoració geomètrica. A la part posterior, aquest immoble té pati. La façana presenta una disposició simètrica de les obertures, totes elles emmarcades amb un marc ondulant de color gris a la part superior, que contrasta amb el color blanc de la superfície de la façana. La planta baixa està centrada per la porta d'accés a l'immoble, amb una finestra amb reixa de ferro a cada costat i sòcol de ciment a la part baixa. La porta d'entrada a l'edifici és de fusta a doble batent amb decoracions ondulades. Al primer pis hi ha tres finestres, disposades simètricament sobre de les obertures del pis inferior. Totes tres surten a un balcó amb barana recta de ferro. Entre el primer pis i el coronament hi ha una línia de cornisa horitzontal motllurada. El coronament està composat a partir d'un pinyó central disposat a dos nivells; la base presenta una obertura ovalada, i la part superior està composada per un bloc amb quatre espadanyes estretes. A cada costat d'aquest pinyó hi ha barana recta de ferro, i els extrems són rematats per dos cossos quadrats emmarcats en la motllura. | 08287-7 | Carrer Major, 1, Terrassola | 41.4470600,1.7273200 | 393691 | 4589168 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68837-foto-08287-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68837-foto-08287-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 68838 | Ca l'Andalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landalus | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 47. | XX | Edifici de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos, coronat per una teulada plana. Està adossat a un altre immoble situat a la dreta per mitjà d'una paret mitgera, mentre que a l'esquerra constitueix un dels límits de la plaça Pau Vidal, del nucli de Terrassola. Tot i que l'edifici ha estat força transformat, a nivell de façana conserva una disposició simètrica de les obertures, tres per cada planta, amb barana de ferro forjat als balcons de les finestres del primer pis, i molt especialment, destaca la galeria del pis superior, amb balustrada amb ornamentació d'estil vegetal: una sèrie de tiges envoltades per orles circulars. | 08287-8 | Carrer Sant Pau, 1, Terrassola | 41.4475000,1.7268400 | 393652 | 4589218 | 1912 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68838-foto-08287-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68838-foto-08287-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 68839 | Cal Font de Terrassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-font-de-terrassola | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. | XIX | Edifici diferenciat arquitectònicament en diversos immobles adossats que ocupa tota una illa de cases davant de la plaça Sant Marçal, al nucli de Terrassola. L'edifici més destacat és de planta rectangular, amb planta baixa, pis principal, segon pis i golfes, amb teulada a un sol vessant amb la caiguda d'aigües paral·lela a la façana. La façana principal presenta les obertures disposades simètricament, tres per cada pis. Totes les obertures presenten un arc deprimit còncau i marc en baix relleu de color salmó, que contrasta amb el color blanc de la superfície de la façana. A la planta baixa, la porta d'accés a l'edifici es troba al centre de l'ordenació d'obertures; és més ample que les dues finestres que es disposen a cada costat, les quals presenten reixes simples de ferro. El primer pis presenta tres finestres amb porta amb finestra de fusta a doble batent, que donen pas a un gran balcó amb barana de ferro forjat, mentre que les finestres del segon pis, que també tenen porta a doble batent, donen, cadascuna d'elles, a un balcó individual, també amb barana de ferro forjat. Per sobre de les finestres del segon pis hi ha una línia de cornisa, decorada amb tres bandes horitzontals, disposades simètricament a sobre de les finestres de la façana, respectant la composició. Cadascuna d'aquestes bandes horitzontals està decorada amb tres petits forats octogonals que recorden els ulls de bou, per bé que en aquests cas són forats cecs. Per últim cal destacar el ràfec de la teulada, amb decoració de dents de serra i sanefa de mènsules de motius vegetals. Adossat a l'esquerra d'aquest, hi ha un altre edifici de planta rectangular, compost de planta baixa, pis principal i segon pis, cobert amb teulada plana, amb vessants de teula àrab als costats sud-est i sud-oest. Es tracta d'un edifici adossat a altres edificis pels costats nord-est i nord-oest. Presenta una disposició simètrica de les obertures a la façana principal, orientada a l'est. Així, el portal d'entrada a l'immoble, d'arc carpanell, es troba al centre de la planta baixa, flanquejat per una finestra rectangular a cada banda. Les finestres del pis principal són també rectangulars, presentant balcó amb barana de ferro forjat. Finalment, al pis superior hi ha igualment tres finestres rectangulars, més petites, sense balcó. L'altra façana, orientada a la plaça de Sant Marçal, té únicament una finestra rectangular a cada pis. A la cantonada, a l'alçada del primer pis, hi ha una placa on es llegeix: '1828. Restaurat 1928'. Destaca la cornisa de la teulada, amb el ràfec format per un zig-zag esglaonat amb decoració de dents de serra. La superfície de la façana presenta un arrebossat de color blanc. | 08287-9 | Plaça Sant Marçal | Segons la placa que hi ha a la cantonada, aquest edifici fou construït l'any 1828 i restaurat el 1928. | 41.4473200,1.7267500 | 393644 | 4589198 | 1828 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68839-foto-08287-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68839-foto-08287-9-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68840 | Cal Met / Ca l'Olivé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met-ca-lolive | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 50. | XX | A la part superior de la façana la pintura blanca de la superfície presenta alguns desperfectes, havent caigut en alguns sectors. | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis principal i segon pis, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. L'element més destacat de l'immoble és la façana, amb ornamentació vegetal de calç típicament modernista, concentrada als enmarcaments de les obertures del primer i segon pis, les quals presenten també balcons amb baranes de ferro forjat, i al frontis de la façana, que presenta un coronament de línies ondulants i una orla al centre amb una inscripció on es llegeix 'AÑO 1912'. La decoració dels marcs de les finestres, així com la línia ondulant de la cornisa, són de color salmó, contrastant així amb el blanc de la superfície de la resta de la façana. Les obertures estan disposades simètricament a la façana, a raó de dues finestres a cada pis, per bé que les del pis principal donen pas a un balcó allargat que les comunica entre elles, mentre que les finestres del segon pis disposen d'un balcó individual, més estret. A sobre de cada una de les finestres del segon pis hi ha un ull de bou. La part més transformada respecte l'immoble original és la planta baixa: mentre la porta d'accés a l'edifici, ampla i situada a l'esquerra, conserva l'arc carpanell, a la dreta hi ha una porta d'entrada al modern aparcament, rectangular. | 08287-10 | Plaça Sant Marçal, 4. Terrassola. | 41.4471500,1.7267600 | 393644 | 4589179 | 1912 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68840-foto-08287-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68840-foto-08287-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68840-foto-08287-10-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68841 | Cal Nonis de Lavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nonis-de-lavit | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 40, 52. | XX | La planta baixa està força transformada a nivell exterior, i l'interior de l'immoble està totalment reformat. | Edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada plana. La façana, allargassada horitzontalment, presenta una disposició simètrica de les obertures i una decoració amb motius geomètrics que predominen sobre algunes ornamentacions vegetals, propis del llenguatge estètic de la transició del modernisme al noucentisme. A la planta baixa, la façana de Cal Nonis de Lavit ha estat força transformada respecte el seu aspecte original, a jutjar per les portes i finestres, totes rectangulars i quadrades, sense marc ni ornaments. L'immoble té, així, dues portes d'accés, que flanquegen una única finestra situada al centre. Més interessants són les obertures del primer pis. Disposades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa hi ha tres portes, cadascuna de les quals s'obre a un balcó individual amb barana de ferro forjat. A cada costat d'aquestes portes hi ha una finestra amb ampit, sense balcó. Totes les obertures d'aquest pis presenten un marc coronat per un arc deprimit còncau sobrealçat, i a la part superior, aquest marc presenta un esglaonat en degradació. Aquest marc és de color marró clar, que contrasta amb el color groc apagat de la superfície de la façana. El coronament de la façana es resol a partir d'una línia de cornisa horitzontal amb volutes als extrems i un pinyó central semicircular al centre del qual hi ha una orla amb la inscripció 'J C 1916', amb una bola de coronament a la part superior, decorada amb garlandes. | 08287-11 | Carrer del Molí, 58 | Segons informació oral de la propietària de l'immoble, senyora Mercè Galimany, la casa fou construïda en dues o tres fases diferents pel senyor Joaquim Cardús. | 41.4468400,1.7290800 | 393838 | 4589142 | 1916 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68841-foto-08287-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68841-foto-08287-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68841-foto-08287-11-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons informació oral de la propietària de l'immoble, senyora Mercè Galimany, la casa conserva l'antic celler. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||
| 68842 | Cal Parellada de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-parellada-de-la-placa | XIX | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, dos pisos i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. Es tracta d'un edifici d'estil popular que conserva l'estructura arquitectònica original, per bé que està molt transformat. Presenta una disposició simètrica de les obertures a la façana que dóna a la plaça Pau Vidal, mentre que a la façana lateral la disposició de les obertures és asimètrica a la planta baixa i al primer pis. A ambdues façanes, el pis superior presenta una galeria de finestres d'arc de mig punt, quatre a la façana principal i vuit a la façana lateral. Cal destacar que la galeria de finestres de la façana principal presenta balustrada. Destaca, per últim, un massís contrafort fet amb carreus de pedra que reforça la cantonada oest de l'edifici. | 08287-12 | Plaça de Pau Vidal, 3, Terrassola | 41.4478800,1.7263000 | 393607 | 4589261 | c. 1880 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68842-foto-08287-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68842-foto-08287-12-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 68843 | Cal Rovira de Terrassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rovira-de-terrassola | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. | XIX | L'encalat de les façanes presenta un destacable estat de deteriorament. | Edifici de planta quadrada amb planta baixa i tres pisos, i teulada de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. L'immoble presenta una disposició simètrica de les obertures a les façanes; a la principal, que s'obre al carrer Bonavista, hi ha una sola obertura per cada pis, a la planta baixa es troba el portal d'entrada, amb un sòcol a la part baixa, emmarcat amb un marc en baix relleu de calç de color blanc i coronat amb un arc de mig punt. Al centre d'aquest arc hi ha un aplic decoratiu circular de color groc, l'interior del qual està ornat amb dues estrelles de cinc puntes concèntriques i superposades, amb una inscripció on es llegeix 'J R 1861'. Les obertures dels pisos superiors són portes de marc rectangular, que s'obren a un balcó amb barana de ferro, recta. La façana sud - est de l'edifici és la més destacable. Presenta també una disposició simètrica de les obertures, per bé que les obertures de la planta baixa comuniquen amb un pati lateral tancat, mentre que al primer i segon pis hi ha tres obertures per cada pis: dues portes que s'obren a balcons individuals amb barana de ferro, rectes al centre i a l'esquerra, mentre que a la dreta hi ha una finestra senzilla, sense balcó. Totes aquestes obertures son rectangulars i estan emmarcades. El més destacable d'aquesta façana lateral sud-est és el pis superior, amb galeria de sis finestres d'arc de mig punt i balustrada; la finestra situada a l'extrem esquerre està tapiada. Corona aquesta façana un pinyó triangular adaptat al doble vessant de la teulada, llis, sense cap tipus de decoració. | 08287-13 | Carrer Bonavista, 10. Terrassola | 41.4474800,1.7264300 | 393617 | 4589216 | 1861 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68843-foto-08287-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68843-foto-08287-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68843-foto-08287-13-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68844 | Torre de la Sala / Cal Sala de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-sala-cal-sala-de-la-font | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 49. | XX | Edifici de planta quadrada amb planta baixa, pis principal, segon pis i golfes, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb caraner perpendicular a la façana principal a la part central de l'immoble, tot i que al sector de la façana principal, la teulada cau a un sol vessant paral·lel a la façana principal. La façana principal presenta una disposició simètrica de les obertures, tres a cada pis. La porta d'entrada a l'immoble es troba al centre de la planta baixa, i es troba flanquejada per una finestra rectangular vertical enreixada. A nivell del primer pis les obertures són tres portes amb arc a nivell que s'obren a balcons individuals amb balustrada, el central lleugerament més allargassat que els laterals. Aquestes portes estan emmarcades amb un marc en baix relleu, i a la part superior, estan decorades amb una motllura grisa a mode d'arc pla, amb una petita voluta semicircular a la part central. Les tres obertures del pis superior són finestres quadrades, senzilles, amb un marc en baix relleu. Cada pis està separat per una fina línia motllurada horitzontal del mateix color gris de les motllures de les finestres del primer pis, que contrasten amb el color blanc de la superfície de la façana. Les façanes laterals presenten dues finestres a cada pis, actualment tapiades. Tot el recinte està tancat per un barri perimetral. | 08287-14 | Carrer del Castell de Çavit, 2. Lavit. | Segons Salvador Llorac, aquest edifici es va construir l'any 1901com a torre d'estiueig. | 41.4468300,1.7294000 | 393864 | 4589140 | 1901 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68844-foto-08287-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68844-foto-08287-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68844-foto-08287-14-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68846 | Rectoria de Lavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-lavit | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 295 - 296. | XVIII | Edifici de planta rectangular, compost de soterrani, planta baixa, pis i golfes, i cobert per teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a la petita plaça que hi ha al davant de l'església parroquial de Santa Maria. Aquesta façana presenta una disposició asimètrica de les obertures, donat que la porta d'entrada a l'immoble, sobrealçada i coronada amb arc de mig punt i carreus de pedra, a la qual s'hi accedeix pujant quatre esglaons de pedra des de la plaça, es troba a l'extrem dret de la façana, fent cantonada amb l'església. No hi ha cap altre obertura a la façana a nivell de la planta baixa. En canvi, a nivell del primer pis hi ha quatre finestres quadrades de diferents dimensions. A la dovella central de l'arc de la porta hi ha una inscripció on es llegeix 'ALZINA 1760'. La façana més destacable de l'immoble, però, és l'orientada al sud - oest, que dóna al carrer del Molí. Aquesta façana presenta, a nivell de planta baixa, diverses finestres rectangulars i quadrades disposades asimètricament i en nivells diferents, ja que en aquest sector, l'edifici està edificat adaptant-se al pendent del terreny. Per aquest motiu la cantonada oest de l'edifici es recolza en un contrafort. No obstant, les obertures de la planta baixa es van obrir amb posterioritat al tapiat de dues grans arcades d'arc de mig punt que anaven des de la base de l'edifici fins a l'alçada de la divisòria amb el primer pis, i que possiblement formaven part de l'edifici original. A nivell del primer pis hom pot observar l'element més destacable d'aquest edifici: una galeria de vuit arcades de mig punt sobre columnes salomòniques; les quatre del mig, amb balcons amb barana de ferro, mentre que els dos parells situats als extrems són únicament finestres. Per sobre d'aquesta galeria hi ha una línia horitzontal de cornisa motllurada, i per sobre s'aixeca el pis corresponent a les golfes, afegit durant les reformes del segle XIX (veure apartat 'Història') fet de maó, cobert amb la teulada a dues aigües, amb dues finestres d'arc de mig punt al centre. | 08287-16 | Carrer del Molí, 64. Lavit | L'origen de la casa rectoral de Lavit és medieval; en aquest sentit és molt possible que el lloc on s'emplaça formés part de les dependències del castell de Lavit. L'immoble fou completament modificat vers l'any 1760, durant el rectorat de mossèn Antoni Alzina, responsable de la parròquia entre els anys 1735 i 1776. al primer terç del segle XIX es van portar a terme el realçat de l'edifici, i encara altres millores al segle XX. Actualment la rectoria de Lavit és habitada pel rector i canonge de la Seu de Barcelona, mossèn Josep Maria Aragonès i Rebollar (Barcelona, 1926), el qual regí la parròquia entre 1960 i 1970, primer com a regent i després com a encarregat, i des de 1974 com a rector. Mossèn Aragonès és un destacat biblista i ha estat vicari episcopal del Penedès - Garraf, delegat diocesà de catequesi (1981 - 1993); especialitzat en obres de catequesi i qüestions bíbliques; té publicades diverses obres i ha aplegat una biblioteca amb més de 20.000 llibres de temàtica diversa. | 41.4466800,1.7295900 | 393880 | 4589124 | 1760 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68846-foto-08287-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68846-foto-08287-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68846-foto-08287-16-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68852 | Cal Vidal de Lavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidal-de-lavit | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 40, 53. | XX | Edifici modernista de planta rectangular amb planta baixa, pis principal, segon pis i golfes, cobert amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta presenta una disposició simètrica de les obertures, dues a cada pis. Les obertures de la dreta són portes: la d'entrada a l'immoble situada a la planta baixa, d'arc deprimit còncau, i als pisos superiors, portes que s'obren a balcons semicirculars amb barana de ferro forjat. Les obertures de l'esquerra són finestres senzilles, sense balcó. Els extrems laterals de la façana estan decorats amb dues bandes horitzontals de color blanc trencat, que sobresurten en baix relleu, arrencant a la divisòria entre la planta baixa i el primer pis i que van fins al coronament, corb, amb tres ulls de bou i volutes als extrems, que emmarca així la façana de l'edifici. Aquest emmarcament de color blanc trencat contrasta amb el color salmó clar de la superfície de la façana. | 08287-22 | Carrer del Molí, 32, Lavit | 41.4468800,1.7309000 | 393990 | 4589144 | 1910 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68852-foto-08287-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68852-foto-08287-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68852-foto-08287-22-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 68866 | Can Raspall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-raspall-dels-horts | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 300-301. TORRES, Montserrat (2002): 'Can Raspall dels Horts', dins El Cep, n.14, p. 7. Ajuntament de Torrelavit. | XX | Edifici modernista de planta rectangular amb planta baixa, pis principals, segon pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. A l'esquerra, l'edifici principal hi té adossada una torratxa de quatre pisos, sobresortit, així, el darrer pis, amb coberta de pavelló i teulada de majòlica a quatre vessants i una galeria amb tres finestres a cada costat. Pel que fa a la façana principal, aquesta presenta una disposició simètrica de totes les obertures, cinc per cada nivell, les quals estan decorades amb aplics de rajoles, o bé estan coronades amb arcs de diverses formes geomètriques, tal i com és propi del llenguatge estètic del modernisme, i que contrasten així amb el color blanc de la superfície de la façana. La porta d'entrada a l'immoble, d'arc escarser, és al centre de la planta baixa, flanquejada per dues finestres a cada costat. Al pis principal destaquen les tres portes de fusta a doble batent que donen pas a un balcó allargassat amb barana de ferro forjat. El pis superior presenta una galeria de cinc finestres, a sobre de les quals hi ha el ràfec, sostingut per mènsules, que dona pas a la teulada, la part frontal de la qual està coberta amb teules de majòlica. L'interior de l'immoble està perfectament conservat, destacant els embigats de fusta de pi melis al sostre de la planta baixa, la decoració de guix emmotllurat als sostres del pis principal, els terres de rajola hidràulica, així com dues piques d'aigua enrajolades a la planta baixa. Al lateral dret de l'edifici principal hi ha un annex on es conserven els antics cups, l'espai dels quals ara s'ha reconvertit en zona de descans. A la façana d'aquest annex hi ha un rellotge de sol i un escut heràldic de la família, moderns. Els antics cups estan oberts al jardí que hi ha davant de la casa, on hi ha un pou circular de pedra de 77 cm d'alçada i amb un diàmetre interior de 1,10 m, així com una gran roda de pedra de molí d'oli, amb un diàmetre de 1,40 m. A uns 30 metres al nord-est de l'edifici, dins de la mateixa finca, hi ha la masoveria. | 08287-36 | Masia de Can Raspall dels Horts, s/n | Els orígens de la pairalia de Can Raspall dels Horts són medievals. Al segle XIV n'era aloer Ramon dels Horts; després passà a la família Vendrell, també esmentats al segle XIV com a aloers. Al segle XVI, la propietat fou adquirida pels avantpassats de l'actual propietari, del llinatge dels Raspall, que segons sembla provenien de can Raspall de Renardes, del terme de Lavit, tal i com queda reflectit en el fogatge de 1497. Als fogatges de 1515 i 1553, els Raspall ja són esmentats com a habitants de Terrassola. L'edifici patí grans reformes a principis del segle XVII (cap al 1605), que van continuar als segles següents, fins que al 1909 va ser enderrocada en la seva pràctica totalitat per a edificar-se al seu lloc l'actual edifici modernista, obra de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez. Joan Respall i Roig (1859-1938), avi de l'actual propietari, fou el promotor de l'actual edifici modernista. Fou un gran lector, molt afeccionat a l'astronomia i amb moltes inquietuds sociològiques, fet que el portà a publicar, l'any 1889, el llibre 'El comunismo o sistema del porvenir según la ciencia y la naturaleza' imprès a Barcelona, que va dedicar a Emilio Castelar, President del Govern de la Primera República Espanyola (1873-1874). Tant la casa pairal de Can Raspall dels Horts com la dels masovers, van ser un dels escenaris de la sèrie de TV3 'Nissaga de Poder'. | 41.4262500,1.6873700 | 390319 | 4586908 | 1909 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68866-foto-08287-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68866-foto-08287-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68866-foto-08287-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Antoni Pons i Domínguez | 98|105|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 68869 | Can Fàbregues de Sant Martí / Les cases de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabregues-de-sant-marti-les-cases-de-baix | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 294-295. | XIV | Les cases que integren aquest conjunt han patit reformes importants en al seva estructura arquitectònica original. | Masia d'origen baix-medieval amb annexos més moderns, molt modificada al llarg del temps. L'edifici principal és de planta quadrada, amb planta baixa i pis, i coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, tot plegat tancat per un petit baluard. La façana principal és de composició molt senzilla, destacant, però, el portal d'entrada, d'arc de mig punt amb grans carreus de pedra, i a sobre, a l'alçada del primer pis, una antiga finestra de pedra del segle XVII, reconvertida en balcó, amb trencaaigües, d'estil renaixentista. A la banda esquerra de la façana hi ha també una finestra amb marc de pedra, amb ampit i festejadors a l'interior. Al vestíbul de l'immoble es conserven dues arcades d'arc de mig punt fetes amb carreus de pedra i una porta adovellada amb arcada també de mig punt i arestes aixamfranades, possiblement originària del segle XV. Al saló principal, situat al primer pis, es conserven tres portals estucats, dos d'ells amb arc conopial, possiblement del segle XVII. | 08287-39 | Veïnat de Sant Martí Sadevesa | Aquest conjunt arquitectònic s'originà a partir de la masia de Can Fàbregues de Sant Martí Sadevesa, abans Can Soler de Secabecs, esmentada per primer cop al segle XIV, quan pertanyia a Bertran del Bosc. Després passà a mans de la família Ferrer, llinatge esmentat als fogatges de 1497, 1515 i 1553. Al segle XVII era dels Soler de Secabecs, del terme de Torrelles de Foix, i al segle XX, per vincles familiars, passa a l'actual llinatge, originari de Tortosa. | 41.4315400,1.6924700 | 390754 | 4587489 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68869-foto-08287-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68869-foto-08287-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68869-foto-08287-39-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68870 | Torre del Guano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-guano | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 56. TORRES, Montserrat (2002): 'La Torre del Guano', dins EL CEP n. 15, p. 7 | XX | Conjunt arquitectònic constituït per una casa i un magatzem d'estil modernista, ambdós de planta baixa. L'edifici residencial és de planta quadrada i teulada plana amb una torratxa al damunt. La façana presenta una disposició simètrica de les obertures, amb el portal d'entrada al centre, flanquejat per una finestra a cada banda, amb enreixat de ferro. Les tres obertures estan coronades per un marc amb decoració vegetal, pròpia del llenguatge estètic del modernisme. Cal destacar igualment el coronament de la façana, amb un frontis central enmig del qual hi ha un ull de bou, balustrada i volutes ondulades als extrems, tot plegat amb decoració vegetal. El magatzem és de planta rectangular amb teulada de teula àrab a doble vessant, destacant el coronament de la façana principal, de línies ondulades i esgrafiats ornamentals, en mal estat. | 08287-40 | Carretera BP-2151, s/n | Segons Montserrat Torres (veure camp 'Bibliografia'), el nom d'aquest edifici li ve donat per l'adob que hi elaboraven els seus primers propietaris, la família de Paulino Gibert. El guano és un adob de les terres de cultiu ric en fosfats i substàncies nitrogenades. | 41.4397000,1.7331600 | 394167 | 4588344 | 1907 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68870-foto-08287-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68870-foto-08287-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68870-foto-08287-40-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 105|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68883 | Carrer del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-moli-0 | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 39-40. | XX | Alineació de cases adossades a la banda dels números parells del carrer del molí del nucli de Lavit. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud-oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat) i un portal de cotxera (alguns d'ells reconvertits actualment en aparcaments. A sobre de la porta un balcó de poca volada i baranes simples o en espirall i una o dues finestres tancant la composició del segon pis. | 08287-53 | Carrer del Molí | 41.4467400,1.7309300 | 393992 | 4589129 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68883-foto-08287-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68883-foto-08287-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 68885 | Can Parellada de Sant Martí Sadevesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-de-sant-marti-sadevesa | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 298. TORRES, Montserrat (2002): 'Can Respall dels Horts', dins El Cep, n.16, p. 6. Ajuntament de Torrelavit. | XIV | Masia de planta basilical, amb un cos central amb teulada a doble vessant que sobresurt dels cossos laterals situats a banda i banda. L'edifici està compost de planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta una disposició simètrica de les obertures, amb el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat al centre de la planta baixa, al qual s'accedeix pujant dos graons amb la contrapetja decorada amb rajola de sanefa verda i groga. A cada costat de la porta d'entrada hi ha dues finestres quadrades, senzilles amb reixa de ferro moderna. A l'alçada del primer pis destaca la finestra central, de doble batent de fusta i balcó de pedra amb barana de ferro forjat, recta. A cada costat d'aquesta finestra hi ha dues més, també amb porta de doble batent i barana de ferro, però sense balcó. El cos superior, corresponent a les golfes, presenta dues finestres quadrades, senzilles. Pel que fa a l'interior, cal destacar els embigats de fusta de pi melis, als sostres, i l'enrajolat de rajola de terra cuita amb decoració en estries circulars gravades, que acomplia, a més la funció de paviment anti-relliscant. Al redós de la masia, especialment a la part posterior, hi ha alguns annexos corresponents a les caves Naveran. | 08287-55 | Nucli de Sant Martí Sadevesa | Aquest immoble també és conegut com a La Casa de Dalt, i antigament, Ca les senyores Alegret. Al segle XIV l'indret devia pertànyer a l'aloer Bertran del Bosc. Més tard passà a mans de la família Ferrer, partint-se la finca al segle XVII: així, la Casa de Dalt passà a ser possessió del llinatge Rossell de Vilafranca del Penedès, després passà als Cases, i al segle XIX, als Alegret, que ho van vendre a Pau Parellada, el qual havia fet fortuna a l'illa de Cuba. L'actual propietari, Michel Gillieron i Parellada de Naveran, n'és descendent. Can Parellada va ser un dels escenaris de la sèrie de TV3 'Nissaga de Poder'. | 41.4320400,1.6916800 | 390689 | 4587545 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68885-foto-08287-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68885-foto-08287-55-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 68888 | Can Parellada de la Mata / Cal Bori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-de-la-mata-cal-bori | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 297-298. TORRES, Montserrat (2003): 'Can Parellada de la Mata', dins EL CEP n. 18, p. 5. | XIX | Masia de planta quadrada amb diversos annexos agrícoles. L'edifici principal és de planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta presenta una disposició lleugerament irregular de les obertures: a la planta baixa es troba el portal d'entrada, d'arc carpanell adovellat, flanquejat per una porta situada a la seva esquerra, també d'arc carpanell sense dovelles, corresponent a l'entrada als antics cups, que es conserven, i una finestra quadrada, senzilla, amb reixa de ferro recta a la dreta. A nivell del primer pis trobem, en canvi, quatre finestres rectangulars amb balustrada sense balcó, i porta de fusta a doble batent. Entre les dues finestres situades a la meitat esquerra hi ha un rellotge de Sol (veure fitxa 59). És interessant la cornisa amb decoració de dents de serra feta de maó. La finestra de les golfes, geminada, es troba a la part lateral de l'edifici, al frontis, sota el carener. Adossat a la dreta de l'edifici hi ha un terrat coronat per una interessant balustrada, afegit l'any 1914, i decorat amb una sanefa de pintura a imitació de rajoles a la part inferior. Pel que fa a l'interior de l'edifici principal, cal destacar els cups, ja esmentats, situats a l'ala esquerra, de sostre de maó pla i amb grans tines de fusta antigues, conservades. Al vestíbul, la porta d'accés a les escales que condueixen al pis superior és d'arc carpanell de fusta; el sostre presenta embigat de fusta original, i igualment, en aquest espai es conserva una còmoda de segle XVIII, perfectament restaurada, amb unes dimensions de 1,05 m d'alçada x 1,17 m de llargària x 60 cm de profunditat. A l'exterior, a l'esquerra de l'edifici principal hi ha un annex amb dos forns de coure pa i les boques per on entrava antigament el raïm que anava directament a les trepitjadores i als cups. Davant de la casa hi ha un lledoner monumental (veure fitxa 60). | 08287-58 | Masia de Can Parellada de la Mata | L'actual pairalia de Can Parellada de la Mata es troba a l'indret on hi hagué el maset de can Parellada, ja que l'antiga casa pairal era al molí d'en Parellada, a la banda esquerra de la llera del Riudebitlles, a uns 750 m en línia recta al nord de l'actual emplaçament de la residència. L'embrió de la finca és el mas de la Mata, d'origen medieval. A mitjan segle XV apareix ja esmentat. El 1499 es diu que el mas de la Mata havia estat de Francesc Sanlou, però aquell mateix any, en un altre document es diu que els procuradors del rector de Lavit, Bertran Estrada, que era clergue de Girona i cirurgià del papa Alexandre VI, van fer un establiment a Salvador Ros, de la partida de Sant Julià de Lavit, d'un mas derruït anomenat Cardús, que es trobava en dominis de l'església de Lavit, i el 1503 en una sentència dictada per la Reial Audiència de Barcelona, la vídua de l'esmentat Salvador Ros, na Francesca, va prendre possessió del mas de la Mata junt amb diverses peces de terra. En el fogatge de 1515 s'esmenta el Ros del Mas de la Mata i el 1553 Vicenç Ros. A inicis del segle XVIII, per vincles familiars passà al llinatge Parellada. En una confessió feta a la comanda de Sant Joan de Vilafranca, el 1737, diu que li venia per la seva mare, Paula Ros. Al segle XX, també per vincles de família, passà als Bori. Segons Salvador Llorac, l'edifici actual data aproximadament de principis del segle XIX. | 41.4359900,1.7362400 | 394418 | 4587929 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68888-foto-08287-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68888-foto-08287-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68888-foto-08287-58-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 68895 | Can Rossell de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rossell-de-la-serra | A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 15-16. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 42-43. | XVI | Nucli urbà de dimensions reduïdes, amb les cases agrupades al voltant de vuit carrers, la majoria d'ells innominats. Els més importants són el carrer de Sant Jordi, que conforma l'eix principal del nucli; i el carrer pròpiament anomenat de Can Rossell. Al primer d'aquests carrers es concentren les cases més interessants del nucli, corresponents als números 5 al 13 de la banda dels imparells, i el 10 i el 12 de la banda dels parells. Es tracta, en la majoria de casos, de cases adossades de petites dimensions, de planta rectangular amb planta baixa i pis, i ocasionalment una segona planta, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Presenten una disposició simètrica de les obertures, amb portal d'arc carpanell al centre de la planta baixa i finestra a cada costat. Algunes d'elles, com Ca la Cisca (n. 13), presenten una inscripció amb la data de construcció al centre de l'arc de la porta d'entrada (1823). Destaca també la casa situada al n. 12, de llenguatge noucentista als marcs de les finestres del pis superior i la decoració que combina ondulacions i escalats del frontis, així com el pati posterior. Cal fer esment també de la casa anomenada Cal Cols, actualment molt transformada, situada al n. 9 del carrer que els veïns anomenen carrer Feliu o carrer de Baix, però que segons informació oral de la seva propietària conserva censals de l'any 1816, i que és sens dubte una de les més antigues del nucli (veure camp 'Història'). A l'entrada del nucli hi ha l'església de Sant Josep Obrer (veure fitxa 64). | 08287-65 | Nucli de Can Rossell de la Serra | No es coneix amb exactitud l'origen del nucli de can Rossell de la Serra, tot i que existeix un document datat del dia 30 d'abril de 1081 on s'esmenta la vila de Ros, anomenada Mirambell, al terme de Lavit. No coneixem el llistat del fogatge de 1497, però al de 1515 el lloc estava habitat per un tal Fontanals. El 1553 apareix un Salvador Rossell, cognom que ja està documentat el 1386 (Berenguer Rossell de Galimanys). Fou aquest llinatge el qui va donar nom a l'actual nucli de població, ja que aquesta nissaga, des de mitjan segle XVI, s'ha mantingut en aquest lloc, essent un dels propietaris més importants del terme, fins al punt que un membre d'aquesta família, Antoni Rossell, consta documentat l'any 1803 com a familiar del Sant Ofici, és a dir, membre del Tribunal de la Santa Inquisició, estatus que comportava gaudir de certs privilegis. A començaments del segle XIX, la nissaga va passar, per vincles familiars, a Cardús, continuant actualment; ara bé, de l'antiga casa pairal no en queda res, per haver estat completament refeta durant el segle XX. Sembla ser que al seu voltant s'edificà, a finals del segle XVIII o inicis del XIX, una casa de camp per a la família Cols, fet que comportà, posteriorment, que en seguissin d'altres. Segons el cens de Madoz (vers el 1842), dins l'heretat de Can Rossell hi havia de set a vuit cases; més tard, el 1887, ja havien passat a 33 edificis; l'augment havia estat espectacular i havia esdevingut un dels nuclis més poblats del municipi de Lavit, anomenant-se Carrer del Rossell. L'any 1961el nombre d'edificis era de 37, ja que hi havia hagut un considerable estancament de la població. El nom correcte, però, és Can Rossell de la Serra, tal i com consta documentat en un capbreu de la comanda de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem, datat el 1737, on s'esmenta Josep Rossell, pagès, de la Serra de Lavit. | 41.4260600,1.7442600 | 395072 | 4586816 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68895-foto-08287-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68895-foto-08287-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68895-foto-08287-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 68898 | Masia Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-ribalta | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 61. | XIV | Conjunt d'edificacions format a partir d'una masia de planta rectangular composta de planta baixa i pis, amb finestres d'arcs rebaixats i amb llinda, i terrat pla amb balustrada, a la façana davantera. Presenta una composició simètrica de les obertures a la façana principal, amb una galeria porxada de quatre arcades de mig punt a la qual s'hi accedeix ascendint unes escales de tres graons. Al pis superior hi ha quatre finestres rectangulars, emmarcades. A la façana posterior hi ha dos pisos inferiors més, degut al desnivell del terreny. Dins del recinte hi ha la capella de Sant Joan de Ribalta. Al sector oest hi ha la masoveria propera, de planta baixa i pis, coberta a un vessant de teula àrab, de la qual l'element més destacat és el portal d'entrada d'arc de mig punt adovellat i finestres amb ampits, llindes i brancals de pedra. Les parets són de reble, excepte la posterior, que és de pedres irregulars i arrodonides, disposades en fileres horitzontals. | 08287-68 | Veïnat de Ribalta | Segons Salvador Llorac, els orígens d'aquesta masoveria són medievals. A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es diu que a la masia es conserva un testament del s. XVIII on es parla d'un document datat el 1390, que esmenta la capella. | 41.4393300,1.7544000 | 395941 | 4588277 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68898-foto-08287-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68898-foto-08287-68-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni Cultural de Torrelavit no ha obtingut el permís de la propietària per accedir a aquest immoble. Les dades que consten al camp 'descripció' estan extretes de la bibliografia. | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68902 | Can Nadal de la Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nadal-de-la-boadella | CARBONELL, Vicenç (1997): 'Can Nadal de la Buadella (o Bugadella)'. Inèdit. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 296-297. TORRES, Montserrat (2004): 'Can Nadal de la Boadella' dins EL CEP n. 22, p. 8. | XVI | Masia de planta rectangular composta de planta baixa i pis, coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, amb diversos annexos arquitectònics corresponents a l'equipament industrial de les Caves Nadal. | 08287-72 | Finca de Can Nadal | Segons Vicenç Carbonell, la primera notícia escrita és del 989, com a 'ipsa Buadella' i 'ipsa Buadella antiqua' al Diplomatari de la Catedral de Barcelona (n. 198, 1995); segurament la mateixa 'ipsa Buadella' que apareix l'any 997 (idem, n. 310). Al segle XII, l'any 1125 es coneix una 'vineam de Buadela' a Monistrol d'Anoia, aleshores terme de Subirats (Cartulari de Sant Cugat del Vallès, n. 878, 1947). Aquesta paraula és de possible origen germànic, i designava un lloc cobert, porxo, volta d'un edifici, o la volta d'un forn. El cognom Nadal al Penedès es troba per primer cop al fogatge de 1497. A 'Tarraçola' consten dos caps de casa, anomenats Johan Nadal i Johan Caldòria. A l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès hi ha el 'Capbreu de Sant Joan', que inclou la confessió feta per Antoni Rovira, del lloc del Pla, de la terra anomenada 'lo Camp de la Hera' (1537). Es diu que a llevant hi havia les terres d'Arnau Colldesants del 'loci de la Buadella' que abans de Joan Caldòria (foli 2v). A la confessió d'Arnau Colldesants i Jaume Vallès, del Pla, es parla d'una terra a Dosrius que tocava amb terres de Pere Nadal del 'loci de la Buadella'(foli 3v). El 1540, en un censal venut i creat per Bartomeu Batlle, del mas d'Aliona d'Olivella, fou testimoni Antoni Nadal, pagès de 'la Buadella' de la parròquia de Sant Marçal de Terrassola (ACS, Pergamí n.2). Segons Salvador Llorac, el 1510 ja existia una finca propietat de Pere Nadal al terme de Terrassola. Aquest seria el primer Nadal a partir del qual la propietat aniria passant de pares a fills del mateix llinatge fins avui. Més tard, i tal i com consta en un document datat de 1549, es recullen els capítols matrimonials de 'Petrus Nadal cultor de la Bugadella, Termini de Terrasola […] renumerationem a domina Eulàlia Serdana uxor de Salvatoris Serdà, cultoris termini et castri Sancti Marcialis de Terrasola […] que in primis unions fuit Bartolomei Balla cultoris termini Olivella quandam (difunt). Eulàlia devia ser la sogra d'en Nadal, vídua d'en Balla (viu el 1540) i casada amb en Salvador Serdà, que fou testimoni. En el fogatge de 1553, dintre de la parròquia de 'Tarrassola y St. Martí Çadevesa' hi consta el cap de casa Pere Nadall. En un capbreu de Santa Maria de Solsona (1595-1628) que fa referència a la quadra del Pla, es diu que aquesta limitava amb el camí 'que va de la Sala a Boadella'. A partir d'aquest moment apareix a la documentació un Nadal que era propietari d'un mas de Buadelles de Pontons. Un document del segle XVI que fixa les partions del mas Puigborrell (avui can Ponç), diu que per ponent limita amb el 'mas de Boadelles, que és de Tomàs Nadal' (després dit mas Soval de Baix) (foli 7v). L'any 1607, Tomàs Nadal, pagès del Mas de Boadella, terme del castell de Pontons, junt amb Joan Morgades i Caterina, muller seva (devia ser filla de Tomàs), van vendre un violari a favor del pagès Joan Rafecas, d'Albareda de Foix (foli 97). Aquesta és la darrera dada dels Nadal a Pontons. Al capbreu del castell de Pontons de 1661, el 'mas de Buadelles', dit també 'mas Sovall de Buadelles' (després Soval de Baix), era de Joan Morgades (folis 249, 250 i 326). El 1703, el mas de Boadelles fou venut per Felip Solà i Magdalena Morgades a Lluís Pons de Puigborrell (foli 101v). El 1709 aquest fa lluissió d'un censal i passa a ser propietari del mas de Boadelles (foli 102v). El 1840 formava part del patrimoni dels Pons de Puigborrell el 'Mas de Boadelles o Soval de Baix' (foli 37). Finalment, en el Nomenclàtor de 1860 hi consten 'El Sobal de Baix' a Pontons i 'Can Nadal de la Bugadella' a Terrassola. A finals dels segle XIX va començar a funcionar a can Nadal una fassina dedicada a l'elaboració de vins i misteles, fins a l'any 1936. Durant la Guerra Civil (1936-1939) bona part de la finca Nadal va ser transformada en camp d'aviació. A partir de 1941, Ramon Nadal Giró va iniciar la replantació de les vinyes i l'elaboració de vins i caves, principal activitat actual de la hisenda. | 41.4240100,1.7009900 | 391453 | 4586642 | 1510 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68902-foto-08287-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68902-foto-08287-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68902-foto-08287-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68910 | Molí de l'Esbert / Molí Fidel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lesbert-moli-fidel | Grup de Recerques 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 110. TORRES, Montserrat (2003): 'Ca l'Esbert del Raïm' dins EL CEP n. 20, p. 7. | XVIII | L'estructura arquitectònica de l'edifici ha estat especialment modificada a la planta baixa, obrint portes a les façanes laterals i modificant la principal. | Antic molí paperer de planta rectangular compost de planta baixa, tres pisos i soterrani; el pis superior utilitzat com a assecador dels papers. Presenta les obertures disposades simètricament a totes les façanes, en fileres de setze a nivell del primer pis i de dinou als dos pisos superiors a les façanes nord i sud; i de sis a nivell dels pisos superiors a les façanes est i oest, més allargassades. L'antiga porta d'accés, més ample que les finestres, es troba a la planta baixa de la façana sud, situada a la part central d'aquesta, amb una filera de cinc finestres al seu costat esquerre, i amb un rellotge de sol de rajoles de ceràmica, modern, completament destruït. Totes les obertures són d'arc carpanell molt rebaixat, gairebé pla, a excepció de les de la planta baixa, que són rectes. L'aparell constructiu dels murs de l'edifici és fet en maó, típic en construccions industrials, però totes les façanes han estat arrebossades posteriorment amb ciment. Davant de la façana sud, el molí té adossat una altra edificació de planta baixa i teulada de teula àrab a doble vessants, al terra del qual hi ha una rampa d'accés al soterrani. El seu espai interior és absolutament diàfan, i les façanes sud-oest i nord-est estan obertes per mitjà d'un gran arc deprimit còncau, a sobre del qual hi ha un ull de bou amb el marc de maó. | 08287-80 | Torrent de la Covera, sectro Paperera Fidel | Aquest era un dels molins propietat de ca l'Esbert del Raïm, construïts a mitjan del segle XVIII, que Antoni Esbert va arrendar, el 29 de març de 1794, a Josep Sellarès, paperer de Lavit. Aquest molí, actualment conegut com a molí Fidel, era per a fabricar paper blanc; l'altre molí era fariner, i actualment no existeix. L'arrendatari es comprometia a mantenir la resclosa, rec, arbrat, rodes, premses, etc, i com a cens havia de donar una raima de paper blanc. L'arrendament va ser de 2400 lliures barcelonines. Va adquirir fama al fabricar paper de barba marca Costas, nom d'un arrendador. En morir aquest va continuar la marca, però regentada la fàbrica pel gendre Antoni Ribas, ja al segle XX. El 1994 va passar a ser propietat de Fidel Miquel, de qui encara es conserva el nom de l'empresa, i després al seu fill Jaume Miquel i Boloix, que anteriorment havien regentat el Molí Blanc. | 41.4407300,1.7465700 | 395289 | 4588442 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68910-foto-08287-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68910-foto-08287-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68910-foto-08287-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68913 | Cal Senyor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-0 | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 61. TORRES, Montserrat (2006): 'Cal Senyor', dins EL CEP n. 27, p. 8. | XX | L'arrebossat de la façana presenta diversos sectors amb ciment, que substitueixen l'original. | Masia amb diferents annexos moderns per a ús agrícola, sense interès patrimonial. L'edifici principal és de planta rectangular, de planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana presenta una disposició asimètrica de les obertures, especialment modificades a la planta baixa. Així, la porta d'accés es troba al centre, i té només una finestra quadrada al seu costat dret, ja que la que hi hauria d'haver al costat esquerre està tapiada, i desplaçada modernament a l'edifici annex situat a l'esquerra. Les obertures de la primera planta sí que estan disposades ordenadament, de forma que hi ha una finestra rectangular amb balcó de barana de ferro forjat, recta, just al centre del capcer, i una finestra a cada costat, amb enreixat de ferro. Un sòcol modern, de lloses de pedra, envolta l'edifici per la part baixa. L'interior de l'immoble està transformat totalment, tot i que al sostre conserva l'embigat original de fusta. | 08287-83 | Masia Cal senyor, partida dels Clots | La propietat d'unes 6,5 ha de vinyes d'oliveres i d'ametllers, va ser adquirida pel besavi Rosendo Castellví i Sarda el 1915, que va fer reconstruir la masia en la seva totalitat. No saben amb certesa qui n'era propietari anteriorment, ni l'origen del nom de la masia, però havien sentit explicar que en aquesta casa hi havia viscut un guardabosc. El següent propietari va ser l'avi Jaume Castellví i Font. | 41.4457400,1.7433700 | 395030 | 4589002 | 1915 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68913-foto-08287-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68913-foto-08287-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68913-foto-08287-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 68914 | Molí de Cal Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-roda | Grup de Recerques 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 110. | XIX | El molí ha estat molt refet, però actualment està restaurat. | Edifici de planta rectangular de planta baixa i tres pisos, cobert amb teulada de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Les obertures de totes les façanes presenten una disposició asimètrica, ja que, tot i que l'edifici conserva la seva estructura arquitectònica original, ha patit diverses transformacions fins a arribar a les darreres actuacions per adaptar-lo a ús residencial. Així, cal destacar el portal d'entrada a l'immoble, situat a la façana principal, orientada al sud, d'arc carpanell. La resta de finestres, quadrades, estan disseminades irregularment, com ja hem dit, per la resta de façanes, excepte a la façana oest, on sí que hi ha una simetria en la disposició de les obertures, tres a cada nivell. Destaca, al pis superior, al finestra central, dividida en tres petites finestres estretes disposades verticalment, que formen, en conjunt, un arc escarser. A banda, mereixen un esment especial les cantoneres de l'edifici, de carreus rectangulars de pedra vista. La superfície de la resta de façanes, de color groc, ha estat arrebossada modernament, fet que impedeix veure l'aparell constructiu. Davant del molí, al sector sud, es conserva un engranatge amb dues de les rodes de l'antic molí, fetes en pedra calcària, de 40 cm de gruix, les dues superiors amb un diàmetre de 1,33 m, disposades verticalment sobre una altra roda a terra, estirada horitzontalment, amb un diàmetre de 1,52 m. | 08287-84 | Carrer Migdia. Terrassola. | El nom original d'aquest molí és molí d'en Romeu, ja que se sap que el dia 14 de setembre de 1803, l'intendent general concedia permís a Jeroni Romeu, de Lavit, per edificar un molí paperer amb dues o més tines, al paratge Sota les Eres, de Terrassola, tot valent-se de les aigües que comprenien el salt que havia comprat a la família Creixell, com les d'una fonteta que naixia en unes bardisses, a una distància d'un quart d'hora de les aigües subterrànies, amb la condició de tenir-lo enllestit en un any, a cens de 15 rals de billó anyals. La construcció del molí s'havia demanat el 30 d'octubre de 1783, però havia estat denegada per al·legacions presentades al projecte. A la segona meitat del segle XIX es va convertir en una fàbrica tèxtil, anomenada 'fábrica de panyos', de D. Simeó Llobet, per tornar a ser molí paperer al segle XX. Actualment hi viu la família propietària, i el molí no funciona. | 41.4467400,1.7266000 | 393630 | 4589134 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68914-foto-08287-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68914-foto-08287-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68939 | Cal Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-feliu-1 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 40, 54. | XX | Edifici de planta quadrada compost de planta baixa i pis principal, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. L'immoble té dues façanes: la principal, orientada al sud, dóna al carrer J. J. Ràfols, i una lateral, que s'obre al carrer perpendicular situat a l'oest. Als costats nord i est, l'edifici està adossat a altres cases que formen part de l'illa. Així, la façana principal presenta una disposició simètrica de les obertures; el portal d'entrada es troba al centre de la planta baixa, i està flanquejat per dues finestres rectangulars amb reixa de ferro forjat amb decoració vegetal, una a cada banda. Un sòcol de color gris recorre la part baixa de les dues façanes, contrastant així amb el color blanc de l'arrebossat de les façanes. El pis principal presenta tres finestres rectangulars amb balcó i barana de ferro forjat, situades simètricament sobre les obertures de la planta baixa. Totes les obertures presenten un marc ressaltat en baix relleu amb una decoració a la part superior en forma de triangle. La façana lateral presenta dues fileres de quatre finestres rectangulars per cada pis, disposades simètricament, per bé que la majoria estan tapiades. Cal fer esment, com a element singular, del coronament de l'edifici, que presenta un frontis de línies ondulades i un pinyó recte que sobresurt a la part superior central de la façana principal, mentre que a la façana lateral el frontis és també de línies ondulades. Entre les ondulacions s'hi intercala una barana de ferro forjat. Aquest coronament oculta la visió de la teulada de teules, atorgant més elegància formal a l'edifici, en un tret propi de l'estètica del pas del Modernisme al Noucentisme. | 08287-109 | C. Joan i Jaume Ràfols, 12. Lavit. | 41.4447500,1.7327800 | 394143 | 4588905 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68939-foto-08287-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68939-foto-08287-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68939-foto-08287-109-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 68940 | Cal Senyor Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-lluis | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, compost de planta baixa, pis principal i segon pis, cobert amb teulada de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta una disposició simètrica de les obertures. El portal d'entrada a l'immoble es troba al centre de la planta baixa. Està coronat per un arc escarser amb decoració geomètrica en forma d'esglaonat a d'intradós i flanquejat per dues finestres rectangulars verticals amb reixa de ferro forjat, una a cada banda. A la part inferior de la planta baixa hi ha un sòcol. El pis principal presenta tres finestres amb balcó i barana de ferro, recta. Aquestes estan coronades amb arcs plans amb la mateixa decoració en esglaonat a d'intradós, i presenten un emmarcat a la part superior en baix relleu amb acabament esglaonat en tres cossos, el central més alt que als costats. Aquesta decoració es torna a repetir a les tres finestres del pis superior, si bé aquestes són de dimensions més reduïdes, i no tenen balcó. | 08287-110 | C. Joan i Jaume Ràfols, 12. Lavit | 41.4445600,1.7337600 | 394225 | 4588883 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68940-foto-08287-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68940-foto-08287-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68940-foto-08287-110-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/