Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
69884 | Castell de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-foix | <p>AADD (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 201. CASTELLANO, Anna; SUREDA, Maria José (1992). 'Santa Maria de Foix'. Torrelles de Foix. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 209-210. CATALÀ I ROCA, Pere, BRASÓ i VAQUÉS, Miquel (1971). 'Castell de Foix'. A Els Castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, p. 727-730. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8125</p> | XI | El fet que les restes es trobin recolzant sobre la roca i al peu del camí fa que sigui especialment vulnerable a les inclemències del temps. | <p>Castell roquer situat al capdamunt del penya-segat que domina les valls del riu Foix i de la riera de Pontons, a la part central del terme. Només ens n'han pervingut alguns paraments al sud-oest del Santuari de Santa Maria de Foix. Es tracta d'alguns llenços visibles des del camí d'accés al conjunt, d'entre els quals es més ben conservat no arriba als 3 m de llarg i una alçada màxima conservada de 2,5 m, amb la superfície exterior molt erosionada. Probablement correspondrien al perímetre exterior del recinte pel seu vessant sud-est. S'observa, però, la roca natural en gran part de la superfície d'aquest sector del turó.</p> | 08288-1 | Turó de Foix | <p>El castell de Foix, -castro de Fodex- apareix documentat per primera vegada l'any 1067 com a límit del castell de Pontons, en la venda que d'aquest darrer en va fer Bernat Oleguer al comte de Barcelona. Dins del terme del castell es trobava el lloc de Torrelles, que va pertànyer al burgès barceloní Bernat Marcús, conseller de Ramon Berenguer IV (CASTELLANO, SUREDA 1992: 210). L'any 1172 el senyor del castell de Foix era Guillem de Bell-lloc, que també posseïa els castells de Font-rubí i Subirats. Sembla que tots tres castells amb els seus termes van passar a mans del seu germà Benet. Pocs anys més tard, l'any 1198, en un altre testament, aquest cop de Guillem de la Granada, es feia cessió del castell a Guillem de Tarragona. Pere de Banyeres, esmentat en el testament, podria ser-ne el castlà (CATALÀ, BRASÓ, 1971: 728) L'any 1210, en un altre testament, aquest cop de Pere de Banyeres, aquest deixa el castell de 'Fodox' amb els seus feus i 'altres feus que tinc pel meu senyor Guillem de Tarragona' al seu fill Guerau Pere. L'any 1288 el castell pertanyia a Guerau de Cervelló, i va romandre dins la mateixa família fins ben entrat el segle XIV. Si més no, així es desprèn del fogatjament de 1365-70. L'any 1388 el castell de Foix i la quadra d'Albareda van ser venuts a Bernat de Pinós, dels quals va passar per matrimoni als Peguera. L'any 1710, l'arxiduc Carles va nomenar Guerau de Peguera marquès de Foix.</p> | 41.4146500,1.5632000 | 379922 | 4585785 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69884-foto-08288-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69884-foto-08288-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69884-foto-08288-1-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:07 | ||||
69893 | Local de cal Ròpia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-de-cal-ropia | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. AMICS DE FOIX (1989). 'El cafè l'Esport'. El Xic Torrellenc,núm. 15. Desembre de 1989 | XX | Edifici cantoner de planta rectangular i grans dimensions (440 m2) amb façana principal, de prop de 10 m de llarg, al carrer del Raval i lateral més llarga (16 m), al carrer Nou. Disposa de soterrani, planta baixa, pis i golfes. La coberta es a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal, de composició simètrica. Presenta un coronament esglaonat amb la data de 1929 inscrita dins un cercle a la part més alta, finestra tripartida a les golfes i balcó de tres portals al primer pis. A la planta baixa hi ha tres portals d'arc mixtilini, essent el de llevant més estret que els altres. Totes les obertures presenten marcs de color blanc sobre fons rosat. Aquest darrer color caracteritza l'edifici. | 08288-10 | Carrer del Raval núm. 6 | Antic cafè de cal Moliner, centre social de caire lúdic, que comptava amb cafeteria i sala de ball. A la planta baixa s'hi trobava la gran sala o centre recreatiu, a la qual s'accedia pel carrer Nou. Disposava d'escenari, platea i llotja al primer pis. Cap a l'any 1929, poc després de ser adquirit per Agustí Solé, fill de la casa de cal Ròpia, l'edifici va ser objecte de les obres que li van donar l'aspecte actual. L'edifici es va engrandir agafant les finques veïnes de cal Tosses i cal Fanal (Xic Torrellenc, desembre de 1989), amb l'objectiu d'habilitar-lo com a cafè l''Esport'. Entre 1988 i 1989 va ser objecte de rehabilitació. | 41.3880700,1.5694100 | 380392 | 4582825 | 1929 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69893-foto-08288-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69893-foto-08288-10-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69975 | Marges de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-de-les-planes | XVIII-XIX | Es tracta d'un paisatge viu com a conseqüència del treball de la terra | Es tracta d'una zona ocupada exclusivament per marges guanyats amb pedra seca per a al cultiu de la vinya, també amb oliverars i ametllers, distribuïda en parcel·lels normalment rectangulars, on es concentren una gran quantitat de barraques de vinya, gairebé una per tros. Cada parcel·la o tros està vertebrat per marges de pedra seca disposats de forma regular que creen un paisatge d'una gran bellesa. Amb una planta més o ments ovalada en sentit nord-oest a sud-est i de prop d'1 km de llarg per una amplada de 550 m es troba delimitada pel costat oest pel camí de la Fontpregona cap al Santuari de Foic. Al norrd, el límit el constitueix el mas de la Fontfregona i l'extrem septentrional de la urbanització de can Coral, que també li fa de límit pel costat est. A migdia, la zona de marges, és delimitada pel camí de les costes. Es distingeixen dues àrees segons la distribució de les diferents parcel·lels, de tal manera que s'observa una distribució de tipus radial al nord i una latra de tipus reticulat al sud. | 08288-100 | Les Planes | Corresponen a part de les terres conegudes com 'dels Navegants', terres comunals la documentació de les quals es conserva avui a l'arxiu de l'Ajuntament de Torrelles de Foix. | 41.3995400,1.5580700 | 379465 | 4584114 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
69976 | Barraca 1 prop del camí del Gatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-prop-del-cami-del-gatell | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Laterals parcialment enderrocats, però encara manté la cúpula | Es tracta d'una construcció aèria adossada a un marge i orientada oest / sud-oest, de planta circular. Presenta una porta acabada amb arc de mig punt de 150 cm d'alçada. Té un diàmetre interior de 260 cm i coberta de falsa cúpula. Coberta de falsa cúpula. | 08288-101 | Camí del Gatell de les Planes, a mà esquerra passats uns 170 m | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3968100,1.5562500 | 379308 | 4583814 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69976-foto-08288-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69976-foto-08288-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2359 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69977 | Barraca 3 prop del Camí del Gatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-prop-del-cami-del-gatell | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Es tracta d'una construcció aèria aïllada i orientada al sud-oest, de planta circular. Presenta una porta de 65 cm d'amplada acabada amb arc de mig punt, de 150 cm d'alçada. Té un diàmetre interior de 210 cm i coberta de falsa cúpula. Presenta un curt paravent a l'esquerra. | 08288-102 | Camí del Gatell de les Planes, a mà dreta, deixant el camí a la primer corba, 55 m al sud | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3960900,1.5568800 | 379359 | 4583733 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69977-foto-08288-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69977-foto-08288-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69977-foto-08288-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2351 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69978 | Barraca 7 del camí del Gatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-del-cami-del-gatell | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Paravent parcialment enderrocat | Es tracta d'una construcció adossada al marge i orientada al sud-oest, de planta circular. Presenta una porta de 60 cm d'amplada acabada amb llinda plana i 115 cm d'alçada. Té un diàmetre interior de 160 cm i coberta de falsa cúpula. Presenta un curt paravent a l'esquerra. | 08288-103 | Camí del Gatell, a 520 m de l'inici del camí i 10 m al sud | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3973700,1.5609800 | 379704 | 4583869 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69978-foto-08288-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69978-foto-08288-103-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2362 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69979 | Barraca 6 prop del camí del Gatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-prop-del-cami-del-gatell | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Es tracta d'una construcció aèria aïllada orientada al sud-est, de planta circular. Presenta una porta acabada amb arc de mig punt i 140 cm d'alçada. Té un diàmetre interior de 215 cm i coberta de falsa cúpula. Presenta sengles paravents a banda i banda de la porta. | 08288-104 | Camí del Gatell cap a les Costes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3968500,1.5596200 | 379590 | 4583814 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69979-foto-08288-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69979-foto-08288-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69979-foto-08288-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2357 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69980 | Barraca 5 prop del camí del Gatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-prop-del-cami-del-gatell | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Els brancals de la porta ha estat rejuntat amb ciment | Es tracta d'una construcció aèria aïllada orientada al sud / sud-est, de planta el·líptica. Té una llargada màxima interior de 320 cm i una amplada màxima de 285 cm. Presenta una porta de 95 cm d'amplada, acabada amb arc de mig punt de 175 cm d'alçada. La coberta és de falsa cúpula. Presenta un folre o contrafort al lateral esquerra. | 08288-105 | Camí del Gatell, a 340 m i després a 37 m al sud del camí | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3968700,1.5588100 | 379522 | 4583817 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69980-foto-08288-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69980-foto-08288-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69980-foto-08288-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2355 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69981 | Portal adovellat de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-adovellat-de-la-rectoria | XVIII | <p>Portal de l'actual rectoria de l'església parroquial de Sant Genís, acabat amb un arc de mig punt adovellat on es pot llegir, inscrita a la dovella central AVE/MARIA/ANY/1779 sota d'una creu també incisa. La porta es troba molt alterada per la part superior de l'intradós, on l'obertura es va ampliar, retallant les dovelles per acabar-la amb angles rectes arrodonits. També es troba alterada a l'extrem superior, on el balcó es va sobreposar al portal tallant les dovelles centrals.</p> | 08288-106 | Carrer del Raval, 63 | 41.3872535,1.5718416 | 380594 | 4582731 | 1779 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69981-foto-08288-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69981-foto-08288-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69981-foto-08288-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
69982 | Façana del carrer de Baix, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-del-carrer-de-baix-11 | XVII | En procés de reforma | Façana principal d'una parcel·la amb planta amb forma d'L, que presenta tres arcades en planta baixa, donant al carrer de Baix. L'una és acabada amb arc rebaixat fet amb rajols; l'altra és acabada en arc de mig punt adovellat, de tipologia moderna. La fàbrica del tercer, també acabat amb arc de mig punt, resta amagada rere l'arrebossat. En el primer pis, es troba un habitat actualment en reformes amb una superfície de prop de 100 m2. En destaquen, a la façana, una de les seves finestres amb ampit motllurat i llinda plana monolítica amb la data de 1658 incisa. | 08288-107 | Plaça de les Moreres, al Nucli Antic | 41.3877400,1.5688400 | 380344 | 4582789 | 1658 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69982-foto-08288-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69982-foto-08288-107-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69983 | Masia de la Berna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-berna | XIV-XX | S'hi observen obres recents | Conjunt d'edificacions aïllades amb una superfície total construïda de prop de 1200 m2, fruit de la construcció de diversos cossos al llarg del temps a l'entorn d'una masia primigènia, probablement d'origen medieval, que amb el temps ha quedat embeguda per la resta d'edificacions. D'aquesta manera, per accedir-hi per la façana principal, orientada a llevant, cal passar entre dos coberts aïllats i arribar a una placeta on s'observen quatre construccions diferenciades, essent la més reculada la masia o casa principal. Aquest edifici consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La mateixa casa sembla fruit de diverses reformes. Si més no, s'observa un possible afegitó a migdia i un recrescut de la teulada. Totes les obertures semblen obertes amb posterioritat, tot i que es desconeix si se'n conserven parts originals per sota de l'arrebossat que la casa presenta en l'actualitat. | 08288-108 | Camí de la Berna s/n | D'acord amb la informació proporcionada per la propietat la casa, a través de l'estudi històric que s'està duent a terme, es pot remuntar a l'any 1340, quan es troba documenta com el mas de 'La Verna'. D'altra banda també es troba documentada en els capbreus conservats a l'Arxiu Comarcal, de mitjans segle XVI. Des de fa 14 generacions que és a mans de la mateixa família | 41.3964500,1.5859700 | 381792 | 4583733 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69983-foto-08288-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69983-foto-08288-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69983-foto-08288-108-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La documentació que es conserva sobre la casa, en procés d'estudi, indica que en realitat el topònim correcte seria “La Verna”. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69984 | Fossa de la guerra civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-de-la-guerra-civil | fossesirepressio.cat | XX | Fossa del cementiri municipal, situada entrant a mà esquerra, on es troben enterrats quatre soldats republicans, morts el dia 21 de gener de 1939. Hi van ser enterrats dos dies després de l'ocupació de Torrelles de Foix, el dia 22 d'aquell mes, per part de les tropes franquistes. | 08288-109 | Cementiri parroquial de Torrelles de Foix | Torrelles de Foix va ser ocupat per les tropes franquistes el dia 22 de gener de 1939. El dia abans, però, unes masies properes a la població (cal Guix, cal Macià i cal Salet) van ser bombardejades per una esquadra de cinc avions italians model 'Savoia', probablement per facilitar l'avenç de la infanteria franquista, un cop van tenir coneixement de l'existència de tropes republicanes sobre el terreny. Paral·lelament, d'acord amb les fonts orals, hi va haver trets a les muntanyes del Clapí Vell. Conseqüentment, el dia següent, quan a les 10 del matí la divisió 'Cuerpo de Ejército de Navarra' entrava a Torrelles de Foix, no es van trobar cap tipus de resistència. Al cap de dos dies de l'ocupació de la població uns veïns, juntament amb l'enterramorts, van sortir amb un carro a buscar els soldats morts que haguessin pogut quedar pels voltants. Van tornar amb 4 soldats republicans que van ser enterrats al cementiri, en una fossa. | 41.3899700,1.5726700 | 380668 | 4583032 | 1939 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69984-foto-08288-109-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Des de fa uns anys, per Tots Sants, mai no hi falten flors. | 98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69894 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-5 | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8133 | XX | Rehabilitat l'any 2000 com a centre mèdic | Edifici cantoner de planta rectangular de prop de 60 m2 que delimita la plaça de la vila pel costat de ponent. La façana principal, de gairebé 12 m de llarg, dóna a la plaça de la Vila i la façana lateral, de prop de 5 m de llarg, al carrer Major. Està format per planta baixa, pis i torratxa amb rellotge, ubicada a l'angle nord-oest, que presenta una cúpula d'entramats de ferro. La façana és de composició simètrica de tres eixos d'obertures, essent el central més ample que el lateral. Aquest consisteix en un portal acabat amb arc de mig punt a la planta baixa i balcó de dos obertures al primer pis. El coronament és del tipus de ràfec amb merlets esglaonats de línia ondulada. L'edifici es caracteritza per la seva capa de pintura blanca amb marcs de color beix a les obertures. | 08288-11 | Plaça de la Vila núm.1 | Antiga seu de l'Ajuntament que, l'any 2004, es va traslladar a la seva seu actual de la plaça Lluís Companys. Des d'aquells anys i fins el 2006, es van fer obres a l'edificit per habilitar-lo com a consultori mèdic a la planta baixa i jutjat de pau al primer pis. Les instal·lacions es van inaugurar el 18 de gener de 2007. | 41.3883900,1.5686700 | 380331 | 4582862 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69894-foto-08288-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69894-foto-08288-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69985 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes-0 | COLL I FONT, M. Carme (1997). Inventari de Capbreus de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès (segles XIV-XIX). Màster en arxivística, Universitat Rovira i Virgili, dirigit per Laureà Pagarolas. Document mecanografiat original. JORDÀ, Antoni. (1983). Catàleg de l'arxiu notarial de Vilafranca del Penedès. Barcelona: Fundació Noguera, (Col·lecció Inventaris d'arxius notarials de Catalunya, 1), Fundació Noguera . Barcelona. MASACHS, Josep Maria. (1987). 'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès'. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Volum 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, (Col·lecció Guia dels arxius històrics de Catalunya; 2) | XVI-XVIII | Fons documental on, entre d'altra documentació, com ara algunes actes notarials sense especificar, destaca, en referència a Torrelles de Foix, un conjunt de cinc capbreus. Es tracta de: 1. Capbreu de Lluís de Paguera de l'any 1536, en poder de Joan Llopis. Document 616. 2. Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí. Document 617. 3.Capbreu de la vila de Torrelles y terme y castell de nostre senyor de Foix. Rebut en poder de Josep Bruixa, burgés i notari de la present vila de Vilafranca del Penedès lo any de la Nativitat del senyor 1700. Document 620. 4. Capbreu del senyor de Paguera 132-1735 en poder de Joan Rovira. Document 621. 5. Capbreu del senyor de Paguera. 1757-1758 en poder de Joan Rovira. Document 622. | 08288-110 | Avinguda d'Europa, núm. 6 de Vilafranca del Penedès | L'arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès conserva 3.070 m lineals de documentació amb un abast cronològic entre els segles XII i XX, amb documentació de tota la comarca de l'Alt Penedès i d'altres indrets. | 41.3880500,1.5726400 | 380662 | 4582819 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69985-foto-08288-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69985-foto-08288-110-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Un capbreu és un document que conté les declaracions de béns fetes pels vassalls d'un senyoriu i les càrregues que comporten davant d'un notari designat pel senyor a fi d'enregistrar-les. Proporcionen bona informació sobre la població, la vida social i econòmica, la toponímia i altres aspectes de la comunitat pagesa durant l'Antic Règim. | 94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69986 | Fons de l'arxiu fotogràfic de l'SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-fotografic-de-lspal | https://www.diba.cat/web/spal/arxiu-fotografic-spal | XX | A l'Arxiu de l'SPAL es conserva tota la documentació generada en el decurs dels estudis previs, excavació arqueològica i restauració del Santuari de Foix. D'altra banda, també s'hi troba un conjunt de 120 fotografies del Santuari d'entre els anys 1975 i 1979, d'abans dels treballs de restauració, que mostren l'estat en què es trobava en aquell moment i es poden veure les construccions de migdia, enderrocades pocs anys després. Altres vistes de la població són molt escasses: la capella del Roser, la plaça de les Moreres i la font de les Torres | 08288-111 | Carrer del comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge. Planta Baixa. Barcelona | L'Arxiu fotogràfic de l'SPAL és hereu de l'inventari gràfic que es va engegar en iniciar-se, el juny de 1914, la tasca del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, antiga denominació de l'actual Servei, del qual en va ser primer director l'arquitecte Jeroni Martorell i Tarrats. Una part important de la missió inicial del Servei va ser la consecució d'un inventari gràfic per a catalogar els béns artístics, de manera que fos possible per una banda la seva identificació, estudi i revalorització, i per l'altra la possibilitat d'establir línies d'actuació envers la seva permanència. Paral·lelament, l'Arxiu es va anar nodrint de manera continuada , i encara ho fa, del registre de les intervencions i activitats dutes a terme pel Servei. Els fons els constitueixen aproximadament unes 200.000 imatges organitzades en base als municipis, i dintre d'aquests amb referències als equipaments monumentals, a més d'un important volum constituït per les col·leccions temàtiques d'art, tot i que se'n conserven d'altres de temes diversos provinents de fons personals històrics. | 41.3880500,1.5726400 | 380662 | 4582819 | 1975-88 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69986-foto-08288-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69986-foto-08288-111-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69987 | Font dels Pèlags | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pelags | https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi | Els Pèlags de Foix o de les Valls, al riu Foix, són un indret ben conegut pels torrellencs ja que es tracta d'una zona natural de gran bellesa i molt freqüentada als estius per anar-hi a fer un bany. En aquest indret es troba també una font, avui canalitzada amb canella, on sempre raja aigua, que va a parar al llac. A pocs metres a ponent de la font hi ha una cascada procedent del llac que hi ha a sobre. Per sobre, encara hi ha un altre pèlag, a prop de la cruïlla del camí, conegut com a Llac de les Nenes. La tradició diu que el nom ve del fet que era la zona on es banyaven les noies dels voltants i els nois se les miraven des de més amunt al camí. | 08288-112 | Camí de les Valls de Foix, a uns 500 metre de la casa de les Valls | 41.4162200,1.5781800 | 381177 | 4585939 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69987-foto-08288-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69987-foto-08288-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Per tal d'arribar-hi hem d'anar a El Terme i passar pel carrer de Cal Via, travessar la riera i seguir-ne el curs avall, pel costat, fins on acaba el bosc i comencen els horts. Si es baixa per la riera al costat del bosc es va a parar a parar sobre un llac, on molta gent es banya. La fonts raja de la roca, on es troba una canella.Entre els anys 1992 i 2010 l'associació Torrelles per la Natura va tenir cura d'aquesta i d'altres fonts i les van identificar amb rètols unificats. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||||
69988 | Font de l'Olmeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lolmeda | CÓRDOBA, MARTÍNEZ. (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Vilafranca del Penedès, p. 76, font n. 31. https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi | XX | Arranjada l'any 1993 | Font canalitzada amb canella, degudament indicada i en una zona habilitada per al descans i el lleure amb la construcció d'uns bancs de pedra folrats amb ciment a banda i banda de la surgència. S'hi arriba pel camí de les Dous en una passejada o itinerari de 1.300 m degudament indicat amb plafons orientatius i dissenyada des del Nucli Antic, que en part també va vorejant el rec. Des de la plaça de les Moreres es recorre el carrer de Baix fins agafar el camí que voreja la riera de Pontons, que mena a Les Dous. Abans, però, es troba, en primer lloc, la font Fresca, que avui no raja; després, cal prendre un trencall a mà esquerra que porta a la font de l'Olmeda; en tercer lloc, cal reprendre el camí a la font Fresca i continuar cap a les Dous i, a uns 570 m, es troba la font de l'Encovens (fitxa 114). | 08288-113 | Camí de les Dous, a uns 150 m des de la bifurcació amb el camí de la Font Fresca | 41.3888200,1.5626200 | 379826 | 4582918 | 1993 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69988-foto-08288-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69988-foto-08288-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Entre els anys 1992 i 2010 l'associació Torrelles per la Natura va tenir cura d'aquesta i d'altres fonts i les van identificar amb rètols unificats. | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69989 | Font d'Encovens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dencovens | CÓRDOBA, MARTÍNEZ. (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Vilafranca del Penedès, p. 77, font n. 32. https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi | XX | Font natural canalitzada amb canella, degudament indicada en una zona habilitada per al descans i el lleure, amb una petita esplanada a l'ombra amb una taula de pedra. S'hi arriba pel camí de les Dous en una passejada o itinerari de 1.300 m degudament indicat amb plafons indicatius i dissenyada des del Nucli Antic. Des de la plaça de les Moreres es recorre el carrer de Baix fins agafar el camí que voreja la riera de Pontons fins arribar a Les Dous. La primera font que es troba és la font Fresca, que avui no raja i, des d'aquesta, cal continuar riera amunt uns 600 m fins a trobar la placeta. A mà dreta es troba la font. També s'hi pot arribar des de la carretera BV-2122 cap Pontons agafant, a la sortida del nucli de Torrelles, un trencall a mà esquerra a l'altura de la casa del Masnou. | 08288-114 | Camí de les Dous amb el camí del Masnou | 41.3905300,1.5592200 | 379545 | 4583113 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69989-foto-08288-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69989-foto-08288-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Sembla, segons les fonts orals, que en realitat eren dues fonts, la font gran i la font xica, avui desapareguda, que es trobava al darrera.Entre els anys 1992 i 2010 l'associació Torrelles per la Natura va tenir cura d'aquesta i d'altres fonts i les van identificar amb rètols unificats. | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69990 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-6 | <p>Construcció força ben conservada de planta rectangular de tipus bestorre, amb tres paraments i oberta a migdia. Fa 6,5 m de llarg per 3,4 m de d'ample. El gruix dels murs és de 0.78 i esta feta amb carreus disposats en filades horitzontals de forma regular i lligats amb morter de calç. Presenta quatre finestres espitlleres al costat nord, per on es controla un bon tram de la vall del riu Foix. . S'observen a més, altres encaixos, alguns dels quals forats de bastida.</p> | 08288-115 | Camí de cal Rossell de les Bassegues a les Valls de Foix, a uns 900 m a mà esquerra | <p>No es té cap documentació escrita d'aquesta estructura</p> | 41.4183500,1.5679100 | 380322 | 4586189 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69990-foto-08288-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69990-foto-08288-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69990-foto-08288-115-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-11-23 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi arriba pel camí de can Rossell de les Bassegues cal a les Valls de Foix. Poc després d'haver passat els forns (fitxa 67) es veu des del camí a mà esquerra, i al nord d'una vinya, aquesta estructura de gran interès. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||
69991 | Masia de les Valls de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-les-valls-de-foix | XIII-XIX | Es troba en procés d'enrunament. D'altra banda, tots els accessos són oberts, fet que fa que hagi acabat acumulant en el seu interior moltes deixalles. Observant fotografies de l'any 2011 es pot veure que en aquell moment encara quedaven mobles, com ara armaris i un pastera, que avui han desaparegut. | Es tracta d'un dels masos històrics del municipi, avui abandonat i en mal estat. Com passa en d'altres del masos dispersos de Torrelles de Foix, està format per diverses construccions bastides al llarg del temps entorn a un mas primigeni, d'origen medieval. Es conserven encara dos arcs diafragmàtics de factura baix medieval que haurien articulat l'espai interior en tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta, presenta una portalada acabada amb un arc de mig punt adovellat i es troba en part amagada rere altres construccions. A partir d'aquest mas, sembla que l'evolució lògica va ser la construcció d'un nou cos al nord-oest i que l'edifici hauria seguit creixent seguint la mateixa direcció en èpoques de bonança productiva. Es compten un mínim de nou construccions que formen un conjunt tancat amb barri, que inclou corts, graners, tines, cellers, pallisses i un pou que encara avui es pot observar mirant l'accés principal a mà dreta. Com passa també amb el mas de cal Soler de Secabecs, s'observen finestres espitlleres per vigilar l'accés. A migdia s'alça una gran nau feta amb totxanes i formigó, que hauria estat destinada a graner. D'aquesta mateixa fase i amb els mateixos materials es van observant, sobretot a la casa principal, diversos arranjaments efectuats pels darrers habitants del mas en algun moment de la segona meitat del segle passat, quan s'hauria començat a rehabilitar la casa, obres que van restar aturades. | 08288-116 | Camí de cal Rossell de la Bassegues a cal Via, a 800 m d'aquest darrer | Observant l'edifici es localitzen elements constructius propis d'època baix medieval. Apareix esmentat com a l''Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí'. Aquest capbreu es troba al fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès (fitxa 110) | 41.4162700,1.5727200 | 380720 | 4585952 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69991-foto-08288-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69991-foto-08288-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69991-foto-08288-116-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69992 | Barraca del camp de les Esquerdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-de-les-esquerdes | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est d'una vinya. Es tracta d'una construcció aèria aïllada de planta circular i 2,7 m de diàmetre, amb accés acabat amb llinda plana i orientat al sud-est. | 08288-117 | Camí de cal Rossell de les Bassegues a les Vall de Foix, a 740 m de l'inici del camí | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4191800,1.5648600 | 380069 | 4586286 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69992-foto-08288-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69992-foto-08288-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69992-foto-08288-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | És visible des del camí de cal Rossell de les Bassegues a les Valls de Foix, de manera que només cal vorejar el conreu, d'uns 80 m d'amplada, per accedir-hi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69993 | Barraca del camí dels forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-dels-forns | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a la confluència del camí de cal Rossell de les Bassegues amb l'accés, a migdia, cap als forns de les Valls de Foix (fitxa67). És una construcció aèria aïllada de planta circular d'1,6 m de diàmetre i 4 d'alçada interior amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada a l'est, fa 121 cm d'alçada per una amplada de 60 cm. És acabada amb llinda plana i presenta un gran bloc de pedra com a brancal esquerre. | 08288-118 | Camí de can Rossell de les Bassegues a les Valls de Foix, passats 730 m | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4180200,1.5662400 | 380182 | 4586155 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69993-foto-08288-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69993-foto-08288-118-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
69994 | Barraca del camí de les Llambardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-les-llambardes | XVIII-XIX | Coberta i contrafort cimentats per la part superior. | Barraca de pedra seca situada al marge esquerra de la carretera de les Llambardes a les Cases Noves, que s'agafa passat el km 20,3 de la carretera BP2121. És una construcció aèria aïllada de planta circular de 245 cm de diàmetre i una alçada de 240, coberta amb falsa cúpula. Porta acabada amb llinda plana de 135 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, amb un gruix de paret de prop de 85 cm. Presenta un folre exterior o contrafort al llarg de tot el diàmetre. | 08288-119 | Camí de les Llambardes a les Cases Noves, a 860 m des de la carretera BP-2121 | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4464400,1.5669200 | 380291 | 4589309 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69994-foto-08288-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69994-foto-08288-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69994-foto-08288-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 1885 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69895 | Antigues escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-3 | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8129</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular allargassada, perpendicular al carrer del Raval, amb façana al carrer principal, de prop d'11 m de llarg i també al carrer de la Ronda, de prop de 27 de llarg, per on s'hi accedeix. De grans dimensions (560 m2), disposa de planta baixa i pis. Façana principal al carrer de la Ronda, de composició simètrica, amb set eixos d'obertures i tres accessos, dos als extrems i un de central . La façana del carrer del Raval presenta tres eixos de finestres, essent el central més ampli, amb obertures dobles. El coronament és motllurat i escalonat. Actualment l'edifici és pintat de color ocre, amb totes les obertures i també la cantonada amb amplis marcs de tonalitat vermellosa que contrasta amb el color clar de les façanes. A migdia, l'edifici dona a una plaça pública, la plaça dels Avis. Actualment, l'edifici és ocupat per un casal d'Avis.</p> | 08288-12 | Carrer de la Ronda, 2 amb carrer del Raval | 41.3868792,1.5724826 | 380647 | 4582689 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
69995 | Barraca 1 de can Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-can-soler | XVIII-XIX | Cuidada i periòdicament desbrossada d'heures | Barraca de pedra seca voltada de vinya, exempta, de planta circular de 320 cm de diàmetre, amb coberta de falsa cúpula. Porta acabada amb arc primitiu amb la part superior plana feta amb lloses de pedra amb forma de plec de llibre, amb una alçada de 160 cm i una amplada màxima d'e 100 cm. | 08288-120 | Camí de la carretera BP-2121 a can Soler de Secabecs | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4402300,1.5530000 | 379117 | 4588639 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69995-foto-08288-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69995-foto-08288-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69995-foto-08288-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi arriba pel camí que porta a Cal Soler de Secabecs i, passat cal Maginet i abans d'arribar a cal Ton Joanot, a mà dreta ja es pot veure des del camí.A escassos metres s'hi troba un pou, amb construcció aèria de pedra seca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69996 | Barraca del camp de cal Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-de-cal-curt | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Voltada d'esbarzers que fan impracticable l'accés. | Barraca de pedra seca situada en el marge oest d'un camp de vinya, exempta, orientada a l'est. És de planta circular de 240 cm de diàmetre i 190 d'alçada interior, amb coberta de falsa cúpula. Porta acabada amb arc de mig punt amb una alçada de 140 cm i una amplada màxima de 100 cm. El mur fa uns 70 cm de gruix. | 08288-121 | Camí de ca l'Esquerra cap a Dagues, a 3302 m del camí que mena a can Soler de Secabecs | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4398500,1.5484900 | 378739 | 4588603 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69996-foto-08288-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69996-foto-08288-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69996-foto-08288-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 1885 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des del camí que de la carretera BP-2121 porta a cal Soler de Secabecs. Un cop recorreguts uns 500 m, abans d'arribar a can Soler i a l'altura de cal Ton Joanot cal girar a mà dreta cap a cal Esquerrà, recórrer 345 m i, a mà esquerra es podrà veure la construcció | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69997 | Barraca 2 de Cal Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-cal-soler | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada al mig d'una vinya, orientada al sud. És de planta circular d'entre 210 i 220 cm de diàmetre i 215 d'alçada, coberta amb falsa cúpula. Porta acabada amb arc de mig punt amb una alçada de 135 cm i una amplada màxima de 75 cm. El mur fa uns 80 cm de gruix. | 08288-122 | Camí de ca l'Isidre a ca l'Escofet, a uns 340 m, en una vinya a llevant del bosc de ca l'Escofet | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4451000,1.5514900 | 379000 | 4589182 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69997-foto-08288-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69997-foto-08288-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69997-foto-08288-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9355 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des del camí que de la carretera BP-2121 porta a cal Soler de Secabecs. Un cop recorreguts uns 500 m, abans d'arribar a can Soler i a l'altura de cal Ton Joanot cal girar a mà dreta cap a cal Esquerrà, recórrer 345 m i, a mà esquerra es podrà veure la construcció. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69998 | Barraca 1 del coll de cal General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-coll-de-cal-general | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Costat sud parcialment enderrocat | Barraca de pedra seca situada al mig d'una vinya, orientada a l'est-sud-est. És de planta circular de 235 cm de diàmetre i 230 d'alçada, coberta amb falsa cúpula. Porta acabada amb arc primitiu o d'ametlla, amb una alçada de 130 cm i una amplada màxima de 65 cm. El mur fa 65 cm de gruix. S'hi arriba pel camí que des de la carretera BP-2121 travessa la plana de les Llambardes de nord-est a sud-est i fins el coll de cal General. Arribats a aquest punt, a mà esquerra es troba una vinya, al mig de la qual es troba la construcció. | 08288-123 | Camí de la BP-2121 als camps de cal Geneneral, passat cal Soler, a l'altura del coll homònim | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4338000,1.5501800 | 378869 | 4587929 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69998-foto-08288-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69998-foto-08288-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69998-foto-08288-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9313 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba pel camí que des de la carretera BP-2121 travessa la plana de les Llambardes de nord-est a sud-est i fins el coll de cal General. Arribats a aquest punt, a mà esquerra es troba una vinya, al mig de la qual es troba la construcció | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69999 | Barraca 2 del Coll de can General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-coll-de-can-general | XVIII-XIX | Neta d'heures i bardisses | Barraca de pedra seca situada a l'extrem sud-est d'una vinya, a tocar del bosc. Està orientada al sud i és de planta circular de al mig d'una vinya, orientada a l'est-sud-est. És de planta circular de 245 cm de diàmetre. Porta acabada amb arc de mig punt de prop de 85 cm d'amplada. | 08288-124 | Camí de la BP-2121 als camps de cal Geneneral, passat cal Soler, a l'altura del coll homònim | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4325300,1.5505400 | 378897 | 4587788 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69999-foto-08288-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69999-foto-08288-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69999-foto-08288-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi arriba pel camí que des de la carretera BP-2121 travessa la plana de les Llambardes de nord-est a sud-est i fins el coll de cal General. Arribats a aquest punt, a mà esquerra es troba una vinya, al mig de la qual es troba una altra barraca de vinya (fitxa 124) . Caldrà vorejar tota la vinya fins a l'extrem sud-est, es es troba la barraca en qüestió, a 145 m de la primera. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
70000 | Barraca 1 de la Plana de les Llambardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-plana-de-les-llambardes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada en un marge central del camp que hi ha tot just girar cap al coll de la barraca des de la carretera de les Llambardes a les Cases Noves, a mà dreta. Adossada al marge i orientada a sud, és de planta circular de 200 cm de diàmetre i 195 d'alçada. Porta acabada amb arc primitiu, de 130 cm d'alçada i una amplada de 65 cm. El gruix del mur és de 65 cm. | 08288-125 | Camí del Coll de la Barraca, a 185 m, al camp oest | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4460200,1.5693500 | 380493 | 4589259 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70000-foto-08288-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70000-foto-08288-125-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9230 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des de la BP-2121, agafant a mà dreta, al km 21,5, el camí de les Llambardes cap a les Cases Noves. Recorreguts uns 1000 m cal girar a mà dreta al primer encreuament, cap al coll de la Barraca. Passats uns 100 cal deixar el cotxe i vorejar el marge que es troba en l'única camp que es trovba a mà dreta. La barraca es troba al costat sud del marge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
70001 | Barraca 2 de la Plana de les Llambardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-plana-de-les-llambardes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | D'ençà de l'any 2014 en què fou documentada per l'Observatori de Paisatge, s'ha ensulsiat part del mur pel costat sud. | Barraca de pedra seca situada al marge sud del camp que hi ha tot just girar cap al coll de la barraca des de la carretera de les Llambardes a les Cases Noves, a mà dreta. De tipus exempt i orientada al sud-oest, és de planta circular d'entre 280 i 295 cm de diàmetre, amb una alçada de 230 cm i coberta de falsa cúpula. Porta acabada amb arc primitiu, de 145 cm d'alçada i una amplada de 60 cm. El gruix del mur és de 60 cm. Presenta folre exterior. | 08288-126 | Camí de cal Camorra, a 167 m de l'inici | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4452200,1.5695300 | 380507 | 4589170 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70001-foto-08288-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70001-foto-08288-126-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9229 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des de la BP-2121, agafant a mà dreta, al km 21,5, el camí de les Llambardes cap a les Cases Noves. Recorreguts uns 1000 m cal girar a mà dreta al primer encreuament, cap al coll de la Barraca. Passats uns 100 cal deixar el cotxe i vorejar el marge que es troba en l'única camp que es troba a mà dreta. La barraca es troba al costat sud del marge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
70002 | Barraca de l'obaga de cal Camorra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lobaga-de-cal-camorra | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a l'obaga de cal Camorra a l'altura del coll de la Barraca. De tipus exempt i orientada al nord / nord-est, és de planta circular de 200 cm de diàmetre i 180 d'alçada, amb coberta de falsa cúpula. Porta acabada amb arc primitiu, de 135 cm d'alçada i una amplada de 70 cm. El gruix del mur és de 70 cm. Té un cocó o armariet a l'interior de 55 x 60 cm. | 08288-127 | Camí de cal Camorra, a 320 m des de llevant, a mà esquerra | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4429700,1.5700400 | 380545 | 4588920 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70002-foto-08288-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70002-foto-08288-127-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9235 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des de la BP-2121, agafant a mà dreta, al km 21,5, el camí de les Llambardes cap a les Cases Noves. Recorreguts uns 1000 m cal girar a mà dreta al primer encreuament, cap al coll de la Barraca. Un cop arribats, cal camina a mà dreta i endinsar-se al bosc, on es poden anar observant diversos marges de pedra seca que indiquen que en altre temps aquesta zona també havia estat cultivada.A la mateixa zona i a pocs metres de distància hi ha dues barraques més (9234 i 9236 de l'Observatori del Paisatge, pitjor conservades). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
70003 | Barraca de la Llambarda Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-llambarda-vella | XVIII-XIX | Voltada de bardisses | Barraca de pedra seca situada eneln marge d'un camp allargassat a l'esquerra del camí que mena a cal Camorra De tipus exempt i planta circular no se n'han pogut prendre mides per trobar-se completament voltada de bardisses. Tanmateix, es pot observar que la porta hauria estat orientada a sud i acabada amb un arc primitiu. | 08288-128 | Camí de cal Macianet a cal Camorra, a mà dreta a l'altura de cal Gardella | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4410400,1.5628700 | 379943 | 4588715 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70003-foto-08288-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70003-foto-08288-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70003-foto-08288-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi arriba des de la BP-2121, agafant a mà dreta, al km 21,5, el camí de les Llambardes cap a les Cases Noves. Recorreguts uns 1000 m cal girar a mà dreta al primer encreuament, cap al coll de la Barraca. Un cop arribats, cal camina a mà dreta i endinsar-se al bosc, on es poden anar observant diversos marges de pedra seca que indiquen que en altre temps aquesta zona també havia estat cultivada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
70004 | Barraca del camp de la Llambarda nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-de-la-llambarda-nova | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada en el marge entre dos camps. De tipus exempt i planta circular, es troba orientada al sud-est i presenta una porta acabada amb arc de mig punt. | 08288-129 | Cami de la Llambarda nova, a 115 m a l'oest | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4461100,1.5631700 | 379977 | 4589278 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70004-foto-08288-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70004-foto-08288-129-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi arriba des de la BP-2121, agafant a mà dreta, al km 21,5, el camí de les Llambardes cap a les Cases Noves. Recorreguts uns 750 m cal girar a mà esquerra cap a la Llambarda nova. Un cop davant la casa, es pot deixar el cotxe, caminar uns 90 m del mateix camí, cap al nord-oest i vorejar el marge del camp que hi ha a ponent. La barraca es troba a uns 70 m a poment o mà esquerra del camí. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69896 | Cafeteria de la plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafeteria-de-la-placa-de-la-vila | www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8131 | XX | Edifici de planta trapezoïdal amb dues façanes, l'una, la principal, de prop de 5 m de llarg, que dóna a la plaça de la Vila i l'altra, de 9 metres de llarg al pas entre aquesta i la plaça de les Moreres. Disposa de planta baixa, dos pisos i terrat amb balustrada. La façana principal és simètrica, amb les obertures de la planta baixa reformades. Al primer pis hi ha dos balcons individuals amb barana de balustres mentre que al segon pis es troba un gran finestral tripartit que dóna a un balcó balustrat arrodonit. A la part superior de totes les llindes de la façana principal s'observen rajoles ceràmiques ornamentals. Pel que fa a la façana lateral, les poques obertures que s'observen actualment, són de petites dimensions i factura més recent. L'edifici va ser construït l'any 1926 segons que es pot llegir en l'esgrafiat del coronament de la façana principal, envoltat per motius vegetals i amb les inicials A i J a la part superior. | 08288-13 | Plaça de la Vila, 10 | L'única dada històrica que coneixem és la data que consta en la façana. | 41.3881800,1.5687400 | 380336 | 4582838 | 1926 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Actualment la planta baixa és ocupada per un bar que es traspassa. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
70005 | Barraca del Camp del General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-del-general | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada en el marge esquerra del camí i bastida sobre una roca sobre elevada que presideix un camp de conreu. De tipus exempt i planta rectangular amb angles arrodonits (290 x 160 cm) té una alçada de 205 cm i coberta amb falsa cúpula. Està orientada al sud-oest, amb porta acabada amb arc primitiu de 180 cm d'alçada i 110 cm d'amplada. El gruix del mur és de 80 cm. | 08288-130 | A 195 m de l'inici del Camí de cal General des del coll de cal General | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4342900,1.5465400 | 378566 | 4587989 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70005-foto-08288-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70005-foto-08288-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70005-foto-08288-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 7944 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des de la BP-2121, agafant a mà dreta, al km 21,5, el camí de les Llambardes cap a les Cases Noves. Recorreguts uns 750 m cal girar a mà esquerra cap a la Llambarda nova. Un cop davant la casa, es pot deixar el cotxe, caminar uns 90 m del mateix camí, cap al nord-oest i vorejar el marge del camp que hi ha a ponent. La barraca es troba a uns 70 m a ponent o mà esquerra del camí. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
70006 | Barraca de Cal Déu Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-deu-negre | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Voltada de bardisses | Barraca de pedra seca situada a llevant del camí de la Fontfregona a uns 70 m al nord de cal Déu Negre i a 45 del camí. De tipus exempt i planta rectangular amb de 3,5 x 3,8 aproximadament. Té una alçada interior de 275 cm i coberta de falsa cúpula. Està orientada al sud-est, amb porta acabada amb arc de mig punt, de 150 cm d'alçada i 75 cm d'amplada. A l'interior i ha 4 cocos o armariets encastats. | 08288-131 | Camí de la Fontfregona, a l'altura de cal Déu Negre, a 75 m al nord-est | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4022500,1.5535300 | 379091 | 4584422 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70006-foto-08288-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70006-foto-08288-131-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2409 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
70007 | Barraca 1 del camí de cal Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-cami-de-cal-jutge | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Construcció aèria adossada a un marge pel costat de ponent. És de planta circular de 140 cm de diàmetre i 165 d'alçada interior, amb coberta de falsa cúpula. Està orientada al sud-est, amb porta acabada amb arc de mig punt, de 120 cm d'alçada i 60 cm d'amplada. Presenta folre exterior. | 08288-132 | Camí de cal Jutge, a 95 m cap a l'est i 50 cap al nord | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3978600,1.5557400 | 379267 | 4583931 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70007-foto-08288-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70007-foto-08288-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70007-foto-08288-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2380 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).Situada a llevant del camí de la Fontfregona a uns 425 m del seu inici per la BV-2122. En aquest punt cal prendre el camí de cal Jutge, a mà dreta i deixar el cotxe passats uns 95 m. La barraca es troba a uns 50 m al nord. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
70008 | Barraca 2 del camí de cal Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cami-de-cal-jutge | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Construcció aèria aïllada de planta circular de 270 cm de diàmetre i 290 d'alçada interior, amb coberta de falsa cúpula. Està orientada al sud / sud-est, amb porta acabada amb arc de mig punt, de 165 cm d'alçada i 75 cm d'amplada. | 08288-133 | Camí de cal Jutge, a 125 m cap a l'est i 50 cap al nord | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3980200,1.5560400 | 379293 | 4583949 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70008-foto-08288-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70008-foto-08288-133-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2379 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).Situada a llevant del camí de la Fontfregona a uns 425 m del seu inici per la BV-2122. En aquest punt cal prendre el camí de cal Jutge, a mà dreta i deixar el cotxe passats uns 125. La barraca es troba a uns 70 m al nord. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
70009 | Barraca al nord del camí de cal Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-del-cami-de-cal-jutge | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Construcció aèria aïllada de planta circular de 340 cm de diàmetre exterior, orientada a sud. La porta, de 155 cm d'alçada i 75 d'amplada, és acabada amb un arc de mig punt. | 08288-134 | Camí de la Fontfregona, passats 546, a llevant. | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3987700,1.5561700 | 379305 | 4584032 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70009-foto-08288-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70009-foto-08288-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70009-foto-08288-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2382 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).Situada a llevant del camí de la Fontfregona a uns 546 m del seu inici per la BV-2122. En aquest punt cal prendre un trencall a mà dreta, que és el segon que es troba. Recórrer el camí 130 m i es troba la barraca a mà esquerra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
70010 | Barraca 3 del camí de cal Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-cami-de-cal-jutge | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Construcció aèria aïllada de planta circular de 235 cm de diàmetre i 270 d'alçada interior, amb coberta de falsa cúpula. Està orientada al sud-est, amb porta acabada amb arc d'angle, de 165 cm d'alçada i 75 cm d'amplada. El gruix del mur és de 80 cm. Presenta folre o contrafort exterior i una fornícula a l'interior de 40 x 50 cm. | 08288-135 | Camí de cal Jutge | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4012000,1.5571800 | 379394 | 4584300 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70010-foto-08288-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70010-foto-08288-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70010-foto-08288-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2383 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).Situada a llevant del camí de la Fontfregona a uns 425 m del seu inici per la BV-2122. En aquest punt cal prendre el camí de cal Jutge, a mà dreta i recórrer 385 m fins a trobar-la, a mà esquerra i al peu del camí. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
70011 | Barraca 2 del camí de can Coral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cami-de-can-coral | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Es troba restaurada amb excés de ciment. | Barraca de pedra seca aïllada, orientada al sud-est, situada al nord del camí de can Coral, visible des d'aquest. És de planta circular d'aproximadament 355 cm de diàmetre exterior i una alçada de 125 cm, també exterior. La porta, de prop de 177 cm d'alçada, és acabada amb llinda plana. Es troba gairebé completament arrebossada amb ciment fins al punt que es fa difícil discernir-ne la fàbrica. | 08288-136 | A l'extrem nrd-oest de la urbanització can Coral, a 100 del camí que mena a la Fontfregona | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4048700,1.5585300 | 379513 | 4584706 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70011-foto-08288-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70011-foto-08288-136-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9274 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
70012 | Barraca de cal Marginet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-marginet | XVIII-XIX | Enderrocada i sense coberta | Construcció aèria aïllada de planta quadrada i prop de 3 m de costat, completament enderrocada, conservant només parcialment els quatre murs que la conformen, amb una alçada màxima d'entre 80 i 150 cm. | 08288-137 | Barri de les Llambardes, prenent el camí cap a Secabecs, a migdia de can Marginet | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4388800,1.5559900 | 379364 | 4588485 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70012-foto-08288-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70012-foto-08288-137-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Es troba al marge esquerra d'uns camps de conreu situats a 100 m a migdia de can Marginet. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
70013 | Barraca dels dipòsits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-diposits | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Construcció aèria aïllada de planta circular i prop de 250 cm de diàmetre interior, amb una alçada de 240 cm, amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud- sud-est, fa 135 cm d'alçada, uns 65 d'amplada i és acabada amb un arc de mig punt. Presenta un contrafort lateral esquerra i un marge de 80 cm d'alçada al costat, en el qual recentment s'hi ha ubicat, a tocar d e la barraca dos dipòsits d'aigua. | 08288-138 | A 250 m al sudoest de l'extrem nord de la urbanització de can Coral | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4037800,1.5564200 | 379335 | 4584587 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70013-foto-08288-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70013-foto-08288-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70013-foto-08288-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9396 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges)Al nord dels marges de les Planes, cal recórrer uns 250 m del camí de cal Coral ds de la urbanització, deixar el vehicle i caminar cap a migdia uns 40. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
70014 | Barraca 1 a ponent de cal Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-a-ponent-de-cal-jutge | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a l'extrem nord dels marges de les Planes. Es tracta d'una construcció aèria aïllada de planta tendent a circular d'entre 270 i 280 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 295 cm i coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud fa 170 cm d'alçada, uns 100 d'amplada i és acabada amb un arc de mig punt. Presenta una fornícula interior. | 08288-139 | A 222 m al nord-oest de cal Jutge. I a 150 a migdia del camí de can Coral | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4033100,1.5556600 | 379271 | 4584536 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70014-foto-08288-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70014-foto-08288-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70014-foto-08288-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2399 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69897 | Església parroquial de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-genis | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 204. CLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi (1996). Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8127</p> | XVIII-XX | Tot i que en general l'estat és molt bo, la façana presenta nombroses esquerdes i fisures. | <p>Edifici de nau única de planta rectangular allargassada de prop de 31 x 19 metres, capçada per un absis arrodonit a l'interior. Coberta resolta amb volta de canó amb llunetes i arcs torals. Presenta quatre capelles laterals per banda. A la façana principal hi destaca el frontal mixtilini, típic de l'època. La portalada és flanquejada per dos parells de columnes que sostenen un entaulament presidit per la imatge de Sant Genís i decorat a banda i banda per dos gerros i decoració floral. Per sobre, s'obre un ull de bou emmarcat per una franja on s'observen els caps de set querubins que volten el cap del Sant Genís de l'entaulament. Destaca, a l'angle sud-oest, el campanar de tres cossos vuitavats amb quatre finestres cadascun, en degradació i volta esquifada amb teules vidriades. Disposa de dues campanes. L'una, de nom Pere, Jaume i Joaquina, feta pel fonedor Juan Dencausse l'any 1899 a Barcelona. Té un pes aproximat de 670 quilos i un diàmetre de 105 cm. L'altra, de nom Sant Josep, va ser fosa per Jaume Guitart l'any 1896 a Vilafranca del Penedès. Fa 296 quilos i un diàmetre de 80 cm. (Claramunt, Massana, Valls, 1996). A l'interior, a banda i banda de l'altar major, dedicat al patró de la vila, sant Genís, es troben les imatges de la Immaculada i de Sant Josep.</p> | 08288-14 | Carrer del Raval núm. 63 | <p>Bastida el segle XVIII, en substitució de l'antiga parròquia de Santa Maria, probablement al mateix temps que la rectoria, al portal de la qual hi ha la data de 1779. El temple va ser reformat l'any 1855 per l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta i remodelat de nou l'any 1923.</p> | 41.3872696,1.5720853 | 380615 | 4582733 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
70015 | Barraca a migdia de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-migdia-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta un enderroc important, sobretot pel costat esquerre. | Barraca de pedra seca situada a l'extrem nord dels marges de les Planes. Es tracta d'una construcció aèria aïllada de planta circular de 190 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 240 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud / sud-est fa 120 cm d'alçada, uns 70 d'amplada i és acabada amb un arc de Mig punt. | 08288-140 | A 91 m al sud del trencall que de la Fontfregona mena a la urbanització de can Coral | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4038300,1.5542700 | 379155 | 4584596 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70015-foto-08288-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70015-foto-08288-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70015-foto-08288-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2407 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
70016 | Barraca 1 dels Plans de Bessons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-dels-plans-de-bessons | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca a tocar del terme de Sant Marí Sarroca. Es tracta d'una construcció aèria aïllada de planta circular de 340 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 300 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud-est fa 175 cm d'alçada, uns 105 d'amplada i és acabada amb un arc de mig punt. Té lliris a la coberta. | 08288-141 | Camí de la Roca de Vidal, passats 803 m del molí de Bessons | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3772300,1.5693700 | 380369 | 4581622 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70016-foto-08288-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70016-foto-08288-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70016-foto-08288-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2432 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
70017 | Barraca 1 de Comagrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-comagrassa | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta circular d'entre 220 i 235 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 245 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud fa 130 cm d'alçada, uns 60 d'amplada i és acabada amb un arc de mig punt. Té un contrafort exterior al lateral dret i un cocó de prop de 110 cm de profunditat a l'interior. | 08288-142 | Primer trencall a mà dreta del camí de la Roca de Vidal, a uns 409 m, a migdia. | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3791200,1.5683600 | 380288 | 4581833 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70017-foto-08288-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70017-foto-08288-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70017-foto-08288-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2442 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
70018 | Barraca 2 de Comagrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-comagrassa | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 170 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 180 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud fa 120 cm d'alçada, uns 70 d'amplada i és acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Té un contrafort exterior al lateral dret i un cocó de prop de 110 cm de profunditat a l'interior. Té una fornícula entrant a mà esquerra, de prop de 70 x 55 cm. | 08288-143 | Primer trencall a mà dreta del camí de la Roca de Vidal, a uns 409 m, a tramuntana | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3803500,1.5681900 | 380276 | 4581970 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70018-foto-08288-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70018-foto-08288-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70018-foto-08288-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2441 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 179,88 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml