Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70022 | Barraca 1 del Camí de la Serra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-cami-de-la-serra-llarga | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Costat de llevant enderrocat | Barraca de pedra seca, exempta, amb planta de ferradura de 170 cm d'amplada per 200 de profunditat a l'interior de la construcció. Té una alçada de 160 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud fa 130 cm d'alçada, uns 65 d'amplada i és acabada amb una llinda plana. | 08288-147 | Al camí de la Serra llarga, a 111 m de la intersecció amb el camí de Roca Vidal | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3687800,1.5591700 | 379500 | 4580698 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70022-foto-08288-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70022-foto-08288-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70022-foto-08288-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2452 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 70038 | Barraca 1 del camí del Pla de Manlleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-cami-del-pla-de-manlleu | wikipedra.catpaisatge.net | Segle XVII | Barraca exempta de pedra seca, de planta circular de prop de 200 cm de diàmetre interior. Té una alçada de prop de 210 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-oest, s'hi obre una porta de 130 cm d'alçada i 75 cm d'amplada, acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Presenta una fornícula inferior o cocó al costat esquerra interior. | 08288-163 | Camí del Pla de Manlleu, a 550 m de la Fita dels Tres Batlles | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3688900,1.5550200 | 379153 | 4580716 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70038-foto-08288-163-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2457 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70039 | Barraca 2 del Camí del Pla de Manlleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cami-del-pla-de-manlleu | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca exempta de pedra seca, de planta circular de prop de 200 cm de diàmetre interior. Té una alçada de prop de 220 cm, amb coberta de falsa cúpula i una alçada de 160 cm. Orientada al sud-oest, s'hi obre una porta de 130 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb una llinda plana. | 08288-164 | Camí del Pla de Manlleu, a 500 m de la Fita dels Tres Batlles | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3700200,1.5542400 | 379090 | 4580842 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70039-foto-08288-164-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2458 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70023 | Barraca 2 del camí de la Serra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cami-de-la-serra-llarga | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Part nord parcialment enderrocada | Barraca de pedra seca amb planta circular d'entre 190 i 205 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 215 cm amb coberta de falsa cúpula i coronament amb lliris. La porta, orientada a l'oest fa 140 cm d'alçada, uns 65 d'amplada i és acabada amb un arc de mig punt. Té un paravent a tramuntana i una fornícula interior o cocó. | 08288-148 | Al camí de la Serra llarga, a 260 m de la intersecció amb el camí de Roca Vidal | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3701500,1.5585000 | 379447 | 4580851 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70023-foto-08288-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70023-foto-08288-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70023-foto-08288-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2453 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 70024 | Barraca 3 del Camí de la Serra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-cami-de-la-serra-llarga | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta un petit enderroc a llevant i es troba completament envoltada de bardisses. | Barraca de pedra seca amb planta circular de 230 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 210 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud fa 140 cm d'alçada, uns 55 d'amplada i és acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Presenta tres fornícules inferiors o cocós entrant a mà esquerra de prop de 30 x 50 cm. | 08288-149 | Al camí de la Serra llarga, a 470 m de la intersecció amb el camí de Roca Vidal | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3713000,1.5569000 | 379315 | 4580981 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70024-foto-08288-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70024-foto-08288-149-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2456 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia de la porta (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 70026 | Barraca 1 de la Serra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-serra-llarga | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta un petit enderroc al costat dret de la porta | Barraca de pedra seca de planta circular de 280 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 150 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud, fa 85 cm d'alçada, uns 50 d'amplada i és acabada amb llinda plana. | 08288-151 | A la Serra Llarga, entre els camins de la Serra Llarga i dels Abeuradors | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3713600,1.5592300 | 379510 | 4580984 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70026-foto-08288-151-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2454 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 70027 | Barraca 2 de la Serra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-serra-llarga | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta circular de 200 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 200 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud, fa 120 cm d'alçada, uns 65 d'amplada i és acabada amb llinda plana. | 08288-152 | A la Serra Llarga, entre els camins de la Serra Llarga i dels Abeuradors | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3716200,1.5582700 | 379430 | 4581014 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70027-foto-08288-152-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2455 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70029 | Barraca 2 del camí dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cami-dels-abeuradors | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta rodona, de prop de 280 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 205 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud-oest, fa 120 cm d'alçada, uns 75 d'amplada i és acabada amb arc ametllat. Presenta una fornícula inferior o cocó i un finestró al costat dret. | 08288-154 | Camí dels abeuradors, a prop de la confluència amb el camí de les Comes, al sud-oest | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3722800,1.5596500 | 379547 | 4581086 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70029-foto-08288-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70029-foto-08288-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70029-foto-08288-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 70030 | Barraca 3 del camí dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-cami-dels-abeuradors | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta un enderroc a la part superior esquerra | Barraca de pedra seca adossada a un marge pel costat de ponent, de planta irregular, amb una profunfirar de 230 cm i una amplada de 140. Té una alçada de 180 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud, fa 150 cm d'alçada, uns 70 d'amplada i és acabada amb arc ametllat. La paret lateral dreta és la roca natural. | 08288-155 | Camí dels Abeuradors, a 85 m de la confluència amb el de les Comes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3726700,1.5588200 | 379478 | 4581130 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70030-foto-08288-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70030-foto-08288-155-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2469 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 70031 | Barraca 1 de la costa dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-costa-dels-abeuradors | XVIII-XIX | La volta es troba enderrocada | Barraca exempta de pedra seca de planta quadrada i uns 150 m de costat a l'interior. Té una alçada aproximada de 200 cm i coberta de falsa cúpula,gairebé caiguda per complet. La porta, és orientada al sud-est i se'n desconeixen les mides per trobar-se enderrocada. | 08288-156 | Camí dels abeuradors, a 80 m abans del trencall amb el camí de les Comes des de llevant | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3731700,1.5617800 | 379727 | 4581182 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70031-foto-08288-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70031-foto-08288-156-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 70032 | Barraca 2 de la costa dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-costa-dels-abeuradors | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca exempta de pedra seca de planta quadrada d'entre 160 i 170 cm de costat a l'interior. Té una alçada aproximada de 210 cm i coberta de falsa cúpula, parcialment caiguda. La porta, és orientada al sud, fa uns 140 cm d'alçada i 55 d'amplada, i és acabada amb un arc de mig punt. Té una fornícula inferior o cocó a la paret del fons. | 08288-157 | A 600 m al nord-oest del camí dels Abeuradors. | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3733500,1.5627600 | 379809 | 4581200 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70032-foto-08288-157-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2434 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70033 | Barraca 4 del camí dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-del-cami-dels-abeuradors | XVIII-XIX | Barraca exempta de pedra seca, de planta circular de prop de 190 cm de diàmetre interior. Alçada interior de prop de 180 cm, amb coberta de falsa cúpula, i, amb orientació al sud-est, ls'hi obre una porta acabada amb arc primitiu o ametllat. | 08288-158 | Camí dels Abeuradors, a 260 m al nord-oest de la confluència del de les Comes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3739100,1.5575800 | 379377 | 4581270 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70033-foto-08288-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70033-foto-08288-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70033-foto-08288-158-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 70096 | Barraca 7 del camí dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-del-cami-dels-abeuradors | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 200 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 110 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb un arc pla. Té una alçada exterior de 220 cm i un gruix de mur d'uns 90 cm. | 08288-221 | Camí dels Abeuradors, a 433 m dsprés de deixar el camí de la Serra Llaga | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3751300,1.5524300 | 378948 | 4581412 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70096-foto-08288-221-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2472 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70058 | Barraca 6 del camí dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-del-cami-dels-abeuradors | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | La vegetació no hi permet accedir | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta irregular, d'entre 140 i 240 cm de costat a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud /sud-est, hi permet l'accés una porta de 35 cm d'amplada cm, acabada amb llinda plana i aprofitant un gran bloc de pedra com a brancal dret. | 08288-183 | A 267 m passat el trencall cap al coll de Rastrells | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3753400,1.5640400 | 379920 | 4581419 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70058-foto-08288-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70058-foto-08288-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70058-foto-08288-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2435 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la foto de primer terme(Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 70025 | Barraca 1 del camí dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-cami-dels-abeuradors | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta circular de 220 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 220 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada a l'est fa 145 cm d'alçada, uns 45 d'amplada i és acabada amb un arc de mig punt. | 08288-150 | Camí dels abeuradors, a mig camí entre el de la Serra Llarga i el de les Comes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3753500,1.5553500 | 379193 | 4581433 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70025-foto-08288-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70025-foto-08288-150-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2470 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70028 | Barraca del camí de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-les-comes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta el·líptica, d'entre 250 cm de profunditat i 130 cm d'amplada. Té una alçada de 250 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud-oest, fa 105 cm d'alçada, uns 55 d'amplada i és acabada amb llinda plana. | 08288-153 | Camí de les Comes, a uns 480 des de l'encreuament amb el dels Abeuradors | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3755200,1.5562100 | 379265 | 4581450 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70028-foto-08288-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70028-foto-08288-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70028-foto-08288-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2420 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70055 | Barraca 5 del camí del Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-del-cami-del-abeuradors | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca aïllada de pedra seca, de planta el·líptica d'entre 280 i 235 cm de costat a l'interior, amb coberta de falsa cúpula. Té una alçada exterior de 125 cm. Orientada al sud, hi permet l'accés una porta de 100 cm d'alçada i una amplada de 75 cm, acabada amb llinda plana. El gruix del mur és de 50 cm. | 08288-180 | Camí dels Abeuradors a l'altura dels Plans de Bessons | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3757200,1.5665000 | 380126 | 4581458 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70055-foto-08288-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70055-foto-08288-180-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2436 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70074 | Barraca 3 del camí del Coll de Rastrells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-cami-del-coll-de-rastrells | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 160 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 195 cm d'alçada i 60 d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 155 cm. | 08288-199 | Camí del Coll de Rastrells, a 218 m de l'inici des del trencall amb el camí de les Comes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3757400,1.5589500 | 379495 | 4581471 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70074-foto-08288-199-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2447 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70079 | Barraca 1 del Serrat d les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-serrat-d-les-comes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta irregular d'entre 115 i 200 cm a l'interior, i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 100 cm d'alçada i 55 d'amplada, acabada amb una llinda plana. Té una alçada exterior de 215 cm i un gruix de mur d'uns 45 cm. | 08288-204 | Vessant de solana del Serrat de les Comes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3760700,1.5530900 | 379005 | 4581516 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70079-foto-08288-204-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2473 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70080 | Barraca 2 del Serrat de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-serrat-de-les-comes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta el·líptica d'entre 180 i 220 cm a l'interior, i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 110 cm d'alçada i 60 d'amplada, acabada amb una llinda plana, lleugerament inclinada. Té una alçada exterior de 190 cm i un gruix de mur d'uns 70 cm. | 08288-205 | Vessant de solana del Serrat de les Comes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3762100,1.5540800 | 379088 | 4581530 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70080-foto-08288-205-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2475 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70057 | Barraca 2 del camí del Coll de Rastrells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cami-del-coll-de-rastrells | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Envoltada de males herbes i bardisses | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta trapezoïdal, de prop de 280 cm de profunditat i un màxim de 195 cm d'amplada, amb coberta de falsa cúpula. Té una alçada exterior de 215 cm. Orientada al sud-est, hi permet l'accés una porta de 155 cm d'alçada i una amplada de 75 cm, acabada amb llinda plana. El gruix del mur és de 50 cm. | 08288-182 | Camí del coll del Rastrells, a mig recorregut entre el dels Abeuradors i el Coll de Rastrells | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3763500,1.5637200 | 379895 | 4581532 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70057-foto-08288-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70057-foto-08288-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70057-foto-08288-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2449 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i de foto de primer pla (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 70073 | Barraca del Coll de Rastrells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-coll-de-rastrells | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, amb planta el·líptica d'entre 140 i 260 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 160 cm d'alçada i 75 d'amplada, acabada amb arc primitiu o d'ametlla. Té una alçada exterior de 230 cm i un bloc de pedra entrant al fons a manera de banc. | 08288-198 | A 26 m a migdia de l'encreuament del Coll de Rastrells | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3765600,1.5605300 | 379628 | 4581560 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70073-foto-08288-198-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2446 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70078 | Barraca 4 del Camí de la Serra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-del-cami-de-la-serra-llarga | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 160 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 90 cm d'alçada i 50 d'amplada, acabada amb un arc pla. Té una alçada exterior de 165 cm i un gruix de mur de 50 cm. | 08288-203 | Camí de la Serra Llarga, 486 m al nord passat el trencall del camí dels Abeuradors | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3765800,1.5483200 | 378607 | 4581579 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70078-foto-08288-203-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2471 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70056 | Barraca del camí del Coll de Rastrells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-del-coll-de-rastrells | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta de ferradura i un diàmetre interior d'entre 230 i 130 cm, amb coberta de falsa cúpula. Té una alçada exterior de 150 cm. Orientada al sud-est, hi permet l'accés una porta de 110 cm d'alçada i una amplada de 55 cm, acabada amb llinda plana. El gruix del mur és de 40 cm. | 08288-181 | A migdia del camí del coll de Rastrells, a 360 m després de deixar el dels Abeuradors | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3767000,1.5633200 | 379862 | 4581571 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70056-foto-08288-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70056-foto-08288-181-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2450 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70097 | Barraca 3 prop de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-prop-de-les-comes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta de ferradura i prop de 200 m de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 140 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Té una alçada exterior de 210 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. | 08288-222 | Trencall del Camí de les Comes cap al serrat | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3768100,1.5540600 | 379088 | 4581597 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70097-foto-08288-222-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2476 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70016 | Barraca 1 dels Plans de Bessons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-dels-plans-de-bessons | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca a tocar del terme de Sant Marí Sarroca. Es tracta d'una construcció aèria aïllada de planta circular de 340 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 300 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud-est fa 175 cm d'alçada, uns 105 d'amplada i és acabada amb un arc de mig punt. Té lliris a la coberta. | 08288-141 | Camí de la Roca de Vidal, passats 803 m del molí de Bessons | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3772300,1.5693700 | 380369 | 4581622 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70016-foto-08288-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70016-foto-08288-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70016-foto-08288-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2432 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70099 | Barraca 8 del camí dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8-del-cami-dels-abeuradors | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Lleuger enderroc de la part superior esquerra | Barraca de pedra seca aïllada de planta irregular d'entre 135 i 190 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 115 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 150 cm i un gruix de mur d'uns 70 cm. Presenta un ràfec de lloses a la coberta. | 08288-224 | Camí dels Abeuradors, a a 183 m després de deixar el camí de la Roca de Vidal | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3772500,1.5670000 | 380171 | 4581627 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70099-foto-08288-224-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2433 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 70098 | Barraca de la Serra de Rastrells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-de-rastrells | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Lleuger enderroc de la part superior dreta. Encoltada d vegetació que n'impedeix l'eccés. | Barraca de pedra seca aïllada de planta el·líptica d'entre 235 i 270 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 115 cm d'alçada i 80 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 215 cm i un gruix de mur d'uns 70 cm. Presenta un ràfec de lloses a la coberta. | 08288-223 | Camí del collde Rastrells, entre la serra i el fondo de les Comes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3772800,1.5586600 | 379473 | 4581642 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70098-foto-08288-223-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2448 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 70072 | Barraca 2 prop de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-prop-de-les-comes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta un lleuger enderroc a la part est de la coberta. | Barraca de pedra seca adossada a un marge, amb planta de ferradura d'entre 210 i 235 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 130 cm d'alçada i 70 d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 230 cm. Té una fornícula o cocó entrant al fons, de 45 cm d'amplada per 120 cm de profunditat. Al marge dret de la barraca s'observen quatre graons volats. | 08288-197 | Camí de les Comes, a 95 m al sud del trencall que mena a la casa enderrocada | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3780900,1.5549000 | 379160 | 4581737 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70072-foto-08288-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70072-foto-08288-197-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2419 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 70060 | Barraca 4 de Comagrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-comagrassa | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Es troba completament emmascarada per la bardissa | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta el·líptica, d'entre 110 i 245 cm a l'interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, hi permet l'accés una porta de 115 cm d'alçada i 50 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 165 cm. El gruix del mur és de 45 cm. | 08288-185 | Primer trencall a mà dreta del camí de la Roca de Vidal, a uns 435 m, a migdia. | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3788600,1.5684900 | 380298 | 4581804 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70060-foto-08288-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70060-foto-08288-185-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2443 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la foto de primer terme(Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 70017 | Barraca 1 de Comagrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-comagrassa | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta circular d'entre 220 i 235 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 245 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud fa 130 cm d'alçada, uns 60 d'amplada i és acabada amb un arc de mig punt. Té un contrafort exterior al lateral dret i un cocó de prop de 110 cm de profunditat a l'interior. | 08288-142 | Primer trencall a mà dreta del camí de la Roca de Vidal, a uns 409 m, a migdia. | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3791200,1.5683600 | 380288 | 4581833 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70017-foto-08288-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70017-foto-08288-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70017-foto-08288-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2442 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70054 | Barraca prop la rasa de Comagrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-la-rasa-de-comagrassa | wikipedra.catpaisatge.net | Lleuger enderroc de la part superior de tramuntana | Barraca de pedra seca aïllada, de planta quadrangular d'entre 140 i 160 m de costat a l'interior, amb coberta de falsa cúpula. Té una alçada exterior de 165 cm. Orientada al sud / sud-oest, hi permet l'accés una porta de 115 cm d'alçada i una amplada de 55 cm, acabada amb un arc de mig punt. | 08288-179 | Camí de la Roca de Vidal, a 375 m passat el Molí de Bessons | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3791600,1.5724700 | 380632 | 4581832 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70054-foto-08288-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70054-foto-08288-179-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2467 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70059 | Barraca 3 de Comagrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-comagrassa | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular, d'uns155 cm de diàmetre interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, hi permet l'accés una porta de 115 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb arc de mig punt. Té una alçada exterior de 165 cm i un cocó o fornícula entrant a mà esquerra, de prop de 50 x 60 cm. | 08288-184 | Primer trencall a mà dreta del camí de la Roca de Vidal, a uns 120 m passat can Giménez. | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3801000,1.5658500 | 380080 | 4581945 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70059-foto-08288-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70059-foto-08288-184-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2444 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70018 | Barraca 2 de Comagrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-comagrassa | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 170 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 180 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud fa 120 cm d'alçada, uns 70 d'amplada i és acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Té un contrafort exterior al lateral dret i un cocó de prop de 110 cm de profunditat a l'interior. Té una fornícula entrant a mà esquerra, de prop de 70 x 55 cm. | 08288-143 | Primer trencall a mà dreta del camí de la Roca de Vidal, a uns 409 m, a tramuntana | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3803500,1.5681900 | 380276 | 4581970 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70018-foto-08288-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70018-foto-08288-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70018-foto-08288-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2441 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70071 | Barraca 1 prop de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-prop-de-les-comes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta de ferradura d'entre 150 i 180 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 115 cm d'alçada i 70 d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 190 cm i un gruix de mur de prop d'entre 60 i 80 cm. | 08288-196 | Camí de les Comes, a 297 m al nord del trencall que mena a la casa enderrocada | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3810800,1.5548500 | 379162 | 4582069 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70071-foto-08288-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70071-foto-08288-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70071-foto-08288-196-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2418 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69910 | Molí de Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-morgades | PALAU, Salvador (1988). 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 267, n. 20. PALAU, Salvador (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8126 | XVI-XVII | Restaurat modernament amb la intenció d'habilitar-lo de cara al turisme. | Edifici de planta rectangular de prop de 15 per 10 m ubicat al sud-est del nucli de Torrelles de Foix i a uns 20 m a tramuntana de la riera de Pontons. Es troba al peu del camí que, des del costat sud de la carretera BV-2122, just abans d'entrar a Torrelles pel costat de llevant (a l'altura d e l'empresa Gamesa), mena, en sentit nord a sud, a la zona de les Cantarelles, al terme municipal de Sant Martí Sarroca. Orientat a l'est, s'hi accedeix a través d'un portal acabat amb arc de mig punt adovellat situat a l'extrem de nord de la façana, a la clau del qual es pot llegir, en relleu, la data de 1683, moment en què el molí seria reformat. A tramuntana s'hi observa un afegitó en planta baixa que cega parcialment el finestró d'aquella façana de l'edifici principal, on també s'hi pot llegir, incisa, la data de 1676. Moltes de les obertures de l'edifici, sobretot de la façana sud, han estat obertes en època contemporània. L'edifici en general ha estat restaurat completament en els darrers anys i escara es troba en procés de reforma, amb l'objecte de rehabilitar-la com a casa rural. Avui presenta una capa de pintura de color granat que ha deixat a la vista les cantonades de carreus cantoners originals de la casa, el portal adovellat i part d'un arc a la façana posterior. Tanmateix, sembla que del molí només en resta la sala de moldre, feta tota amb pedra avui rejuntada amb ciment i coberta amb volta de canó on es pot identificar encara l'indret on s'hauria ubicat la maquinària, avui desapareguda. A ponent del molí s'hauria trobat la bassa, reconvertida avui en un camp d'oliveres. | 08288-27 | BV-2122, km 2, a uns 350 m a migdia de la carretera | A l''Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí', apareix esmentat un pubill fill i hereu universal de Joan Morgades del Molí. Aquest capbreu es troba al fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès (fitxa 110). Amb anterioritat a la seva compra per part dels propietaris actuals, el molí hauria format part del patrimoni del bisbat de Barcelona. | 41.3816100,1.5805400 | 381311 | 4582093 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69910-foto-08288-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69910-foto-08288-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69910-foto-08288-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Interior actualment en rehabilitació | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69909 | Molí dels Bessons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dels-bessons | AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 206. PALAU, Salvador. 1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 267, n. 19. PALAU, S. (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8146 | Masia formada per planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, i terrat obert posteriorment en un dels laterals, amb balustrades. A la façana principal es troba un portal de mig punt adovellat on es llegeix la inscripció 'Ave Maria'. A l'interior, el celler es mantenen dempeus grans arcs de punt d'ametlla i voltes de maó pla, així com també s'observa un arc apuntat a la façana de ponent. La masia és envoltada de cossos annexos que han acabat conformant amb el temps un conjunt d'habitatges amb pati d'accés. Un d'aquests edificis consisteix en un molí bastit amb posterioritat que dóna a la riera de Pontons i del qual se n'observa part del carcau. | 08288-26 | Carretera BV-2122, km 12 cap al sud, a 850 m | Sembla, segons els propietaris, que l'edifici pot ser anterior al segle XVIII i que va pertànyer als monjos de Marmellar. Apareix esmentat en el capbreu del senyor de Peguera de 1732-35 conservat a l'Arxiu Comarcal (fitxa 110). L'edifici presenta diverses modificacions. L'any 1886, arran de la crisi de la fil·loxera, es va construir un molí fariner al costat, aprofitant també l'aigua de la riera de Pontons, que va funcionar fins a la segona meitat del segle XX. | 41.3826700,1.5752100 | 380867 | 4582218 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69909-foto-08288-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69909-foto-08288-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69909-foto-08288-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També conegut com a casa Milà o molí de Basans | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 70064 | Barraca 4 de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-la-torreta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 180 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al nord, hi permet l'accés una porta de prop de 140 cm d'alçada i 80 d'amplada, acabada amb llinda plana. Presenta una porta de fusta folrada amb llauna. Conserva lliris a la coberta. | 08288-189 | Camí de cal Regata cap als Abeuradors, a 416 m de la casa | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3835500,1.5693900 | 380382 | 4582324 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70064-foto-08288-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70064-foto-08288-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70064-foto-08288-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 16538 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: J.M. Torrents) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70063 | Barraca 3 de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-torreta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular d'entre 150 i 160 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, hi permet l'accés una porta dde prop de 100 cm d'alçada i 60 d'amplada, acabada amb arc de mig punt'alçat trapezoïdal acabada amb arc de mig punt. Conserva lliris a la coberta. | 08288-188 | Camí de cal Maco a la Torreta, a gafant el segon trencall a mà esquerra, a 240 m del trencall | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3838300,1.5673600 | 380213 | 4582357 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70063-foto-08288-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70063-foto-08288-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70063-foto-08288-188-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 16539 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: J.M. Torrents) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70062 | Barraca 2 de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-torreta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada al marge d'un camp d'oliveres, de planta circular d'entorn als 225 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al nord / nord-est, hi permet l'accés una porta d'alçat trapezoïdal acabada amb llinda plana. | 08288-187 | Camí de cal Maco a la Torreta, a gafant el segon trencall a mà esquerra, a 150 m del trencall | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3844300,1.5680300 | 380270 | 4582423 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70062-foto-08288-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70062-foto-08288-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70062-foto-08288-187-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 16457 de l'Observatori de Paisatge (Autor: J.M. Torrents) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 70061 | Barraca 1 de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-torreta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada al marge d'un camp d'oliveres, de planta de ferradura i entre 115 i 180 cm a l'interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada a l'est, hi permet l'accés una porta baixa acabada amb llinda plana. | 08288-186 | Camí de cal Maco a la Torreta, a gafant el primer trencall a mà esquerra | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3848900,1.5694100 | 380386 | 4582472 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70061-foto-08288-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70061-foto-08288-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70061-foto-08288-186-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 16456 de l'Observatori de Paisatge (Autor: J.M. Torrents) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69890 | Can Llantet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llantet | AADD (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. AADD (1998). 'Americanos' 'indianos'. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX. Biblioteca Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8128 | XX | Ben conservada | Casa de planta quadrangular de prop de 18,5 m de llarg per 10,5 m d'ampla situada aproximadament al centre d'una parcel·la enjardinada de prop de 2300 m2 que dóna a tres carrers (Raval, Bessons i Travessera de Bessons). L'edifici consta d'una sola planta, amb teulada a quatre aigües. L'accés es fa pel nord-est, a través d'un atri davant de la porta principal amb quatre columnes toscanes -molt semblants a les de l'església de Sant Genís- , balustrada davantera i escala d'accés de quatre graons. Les dues façanes laterals tenen tres finestres i un balconet cadascuna, amb llinda, motllures, trencaaigües i jardineres de ceràmica vidriada quadriculada blanca i blava. Ràfec de fusta amb mènsules i rajoles vidriades amb sanefes ornamentals de fulles d'acant, envoltant la casa. A la part posterior hi ha una porta i escala de sortida i l'afegit més recent a un lateral amb terrat, galeria de primer pis i uns baixos utilitzats com garatge. | 08288-7 | Carrer del Raval núm. 82 | americano' era fill de cal 'Llanto', nom pel qual es coneixerien els propietaris del castell dels Peguera (vegeu fitxa 6), que llavors eren de cognom Bruna. D'aquí que la casa es conegués com a vil·la Bruna o cal Llantet (diminutiu que definiria la casa del fill de cal Llanto). Després de la guerra Civil la casa es va estar llogant com a casa d'estiueig, ja que Torrelles era força apreciada per a estades de salut amb motiu de les seves aigües. Van ser els propietaris actuals, que ho són des de l'any 1969, que la van rebatejar amb el nom de 'vil·la Verge Bruna', i durant uns anys es va fer constar així a la façana principal. | 41.3862300,1.5742300 | 380792 | 4582614 | 1923 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69890-foto-08288-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69890-foto-08288-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69890-foto-08288-7-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Desconegut | També coneguda com vil·la Verge Bruna. La informació històrica sobre la casa ha estat proporcionada pel senyor Joan Solé Bordes, fill dels propietaris. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||
| 69895 | Antigues escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-3 | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8129</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular allargassada, perpendicular al carrer del Raval, amb façana al carrer principal, de prop d'11 m de llarg i també al carrer de la Ronda, de prop de 27 de llarg, per on s'hi accedeix. De grans dimensions (560 m2), disposa de planta baixa i pis. Façana principal al carrer de la Ronda, de composició simètrica, amb set eixos d'obertures i tres accessos, dos als extrems i un de central . La façana del carrer del Raval presenta tres eixos de finestres, essent el central més ampli, amb obertures dobles. El coronament és motllurat i escalonat. Actualment l'edifici és pintat de color ocre, amb totes les obertures i també la cantonada amb amplis marcs de tonalitat vermellosa que contrasta amb el color clar de les façanes. A migdia, l'edifici dona a una plaça pública, la plaça dels Avis. Actualment, l'edifici és ocupat per un casal d'Avis.</p> | 08288-12 | Carrer de la Ronda, 2 amb carrer del Raval | 41.3868792,1.5724826 | 380647 | 4582689 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 69947 | Goig del gloriós màrtir Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-glorios-martir-sant-genis | XIX-XXI | Els goigs en honor a Sant Genís es canten el dia de la seva festivitat, el 25 d'agost, al final de l'ofici solemne. Se'n conserven diverses versions impreses, essent la més antiga de final del segle XIX o principis del XX, època en que treballa la impremta de Pere Alagret i Vilaró, única dada que hi consta. Les primeres estrofes fan així: 'En lo cel sou resplandent / i entre màrtirs exaltat: / Genís Sant Molt excellent / de nosaltres advocat . /Devant del Emperador ( estant vos representant / foreu ferit en lo cor / de part de l'Esperit sant....'. Tot i que de ben segur hi ha d'altres edicions la següent que es documenta és de la primera meitat del segle XX. No hi consta però la data. Sí que, en canvi, en sabem l'autor de la lletra, R. P. Hilari, d'Arenys de Mar, i que la música és del mestre Xavier Maimí (1888-1965), també d'Arenys de Mar. Les primeres estrofes fan: 'Per la sang amb que heu escrit / una pàgina tan bella: / Desperteu-nos el neguit / per un cel que ens meravella', essent aquests dos darrers vesos la tornada que es repeteix al final de cada estrofa. Una altra versió és de l'any 1970. El text és anònim, revisat per Ricard Vives i Sabaté i música del mestre compositor mossèn Josep Maideu Auguet. Comença així: 'Puix sou sant que no té igual / com eficaç advocat / Sant Josep, amb pietat / deslliureu-nos de to mal'. Aquests dos versos constitueixen la tornada, que es repeteix al final de cada estrofa. Els darrers arranjaments musicals els va fer Manel Cervera (1915-2015), qui va fundar la coral de Foix, l'any 1990 i la va dirigir fins el 2004 | 08288-72 | Església parroquial de Sant Genís | 41.3872000,1.5720500 | 380611 | 4582725 | 08288 | Torrelles de Foix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69947-foto-08288-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69947-foto-08288-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 69950 | Molí d'en Salvador Bola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-salvador-bola | PALAU, Salvador (1988). 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 266, n. 17. invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/fitxa?index=22&consulta=MCU0KzA4Mjg4MyU=&codi=15913 | XVIII-XIX | Rehabilitat | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada a doble vessant, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que és a migdia. Sembla que hauria estat un molí molt petit que de ben segur que es trobaria associat d'alguna manera al molí del Sendra (fitxa 33), ja que es troba a només 11 m a migdia d'aquest. Posteriorment va ser utilitzat únicament com a habitatge, ús que encara avui se li dóna, amb accés per una terrassa habilitada al nivell de les golfes. La bassa actualment ha estat reconvertida en hort i es que el molí es troba al vessant nord de la zona d'hortes de migdia del nucli antic, regada pel rec (fitxa 146). | 08288-75 | Hortes de migdia de Torrelles de Foix, conegudes com el Terraple | 41.3872300,1.5690800 | 380363 | 4582733 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69950-foto-08288-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69950-foto-08288-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Probablement hauria rebut l'aigua del molí del Sendra, a pocs més de distància en direcció nord i a una cota més alta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69954 | Himne a la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-la-creu | Full Dominical del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Any XIII, núm. 28. 10 de juliol de 2016. | XXI | L'himne a la Creu és un nou goig presentat públicament pels Gogistes Penedesencs el dissabte 18 de juny de 2016 a l'església parroquial de Sant Genís de Torrelles de Foix. Està dedicat a la parròquia i al seu Cos de Portants del Sant Crist. La primera estrofa fa 'Creu senyera, santa i pura, / que del món dus el rescat, / on Jesús per dar-nos vida / va morir sacrificat, / tu ets el lleny que dus els homes / cap al port d'eternitat'... | 08288-79 | Església parroquial de Sant Genís de Torrelles de Foix | Creat l'any 2016 | 41.3872400,1.5721100 | 380616 | 4582729 | 2016 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Gogistes Penedesencs | Correspon al número 258 de la Col·lecció Gogistes Penedesencs | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 69981 | Portal adovellat de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-adovellat-de-la-rectoria | XVIII | <p>Portal de l'actual rectoria de l'església parroquial de Sant Genís, acabat amb un arc de mig punt adovellat on es pot llegir, inscrita a la dovella central AVE/MARIA/ANY/1779 sota d'una creu també incisa. La porta es troba molt alterada per la part superior de l'intradós, on l'obertura es va ampliar, retallant les dovelles per acabar-la amb angles rectes arrodonits. També es troba alterada a l'extrem superior, on el balcó es va sobreposar al portal tallant les dovelles centrals.</p> | 08288-106 | Carrer del Raval, 63 | 41.3872535,1.5718416 | 380594 | 4582731 | 1779 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69981-foto-08288-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69981-foto-08288-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69981-foto-08288-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 69897 | Església parroquial de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-genis | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 204. CLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi (1996). Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8127</p> | XVIII-XX | Tot i que en general l'estat és molt bo, la façana presenta nombroses esquerdes i fisures. | <p>Edifici de nau única de planta rectangular allargassada de prop de 31 x 19 metres, capçada per un absis arrodonit a l'interior. Coberta resolta amb volta de canó amb llunetes i arcs torals. Presenta quatre capelles laterals per banda. A la façana principal hi destaca el frontal mixtilini, típic de l'època. La portalada és flanquejada per dos parells de columnes que sostenen un entaulament presidit per la imatge de Sant Genís i decorat a banda i banda per dos gerros i decoració floral. Per sobre, s'obre un ull de bou emmarcat per una franja on s'observen els caps de set querubins que volten el cap del Sant Genís de l'entaulament. Destaca, a l'angle sud-oest, el campanar de tres cossos vuitavats amb quatre finestres cadascun, en degradació i volta esquifada amb teules vidriades. Disposa de dues campanes. L'una, de nom Pere, Jaume i Joaquina, feta pel fonedor Juan Dencausse l'any 1899 a Barcelona. Té un pes aproximat de 670 quilos i un diàmetre de 105 cm. L'altra, de nom Sant Josep, va ser fosa per Jaume Guitart l'any 1896 a Vilafranca del Penedès. Fa 296 quilos i un diàmetre de 80 cm. (Claramunt, Massana, Valls, 1996). A l'interior, a banda i banda de l'altar major, dedicat al patró de la vila, sant Genís, es troben les imatges de la Immaculada i de Sant Josep.</p> | 08288-14 | Carrer del Raval núm. 63 | <p>Bastida el segle XVIII, en substitució de l'antiga parròquia de Santa Maria, probablement al mateix temps que la rectoria, al portal de la qual hi ha la data de 1779. El temple va ser reformat l'any 1855 per l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta i remodelat de nou l'any 1923.</p> | 41.3872696,1.5720853 | 380615 | 4582733 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 69916 | Molí del Sendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-sendra | <p>PALAU, Salvador. 1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 266, molí n. 16. VILA, Pau. 1932. Assaig d'una localització de les indústries antigues a Catalunya. 'Estudis universitaris catalans', XVII.</p> | <p>Edifici de grans dimensions situat al nord-est de la riera de Pontons. De planta rectangular de prop de 19 x 16 m, consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de diversos afegitons a llevant i a ponent, on es trobaria el molí. Hi arriba aigua des de l'aqüeducte del rec, procedent del casal dels Peguera, per on passa el rec i on, a més, una resclosa en regula el pas de l'aigua. Donat que aquest darrer indret es troba a cotes més altes és plausible pensar que en algun moment després de la destrucció del casal s'habilités la zona propera a la muralla (fitxa 6) com a bassa o pou d'aigua per al molí. Les nombroses modificacions efectuades en el decurs del temps n'han implicat la pèrdua de les característiques originals associades a l'ús de l'edifici com a molí, així com l'arrebossat i pintat de les quatre façanes. D'aquesta manera, en l'actualitat només es pot observar part del parament de la planta baixa de la façana nord. En la resta de l'edifici es pot observar com les obertures han estat objecte d'un mateix programa d'obres, probablement les darreres efectuades a la parcel·la, per unificar-ne la fusteria.</p> | 08288-33 | A migdia de la Plaça de les Moreres | <p>Sembla que el molí paperer es pot remuntar a mitjan segle XVIII, quan Ramon de Peguera i Berardo va concedir permís a Ramon Morgades fer fer-lo. Llavors, també es va donar permís per construir un pont (fitxa 19) que unia el casal dels Peguera (fitxa 161) amb el molí. Ramon de Peguera també deixava que Ramon Morgades fes una resclosa dins del castell, per tal d'obtenir més força per la roda del molí hidràulic. Durant el darrer quart d'aquell segle va ser un important molí paperer, adaptant-se en el decurs de temps a les funcions de molí fariner i, més endavant, molí d'oli. Finalment, e el decurs del segle passat, va acabar sent durant uns anys caserna de la Guàrdia Civil. A la part posterior de l'edifici als anys 1920 s'hi va instal·lar l'escorxador municipal, que va tancar a principis d'aquest segle. L'edifici va ser adquirit a finals de la dècada de 1990 per la família Mannion-Deal, que la van rehabilitar per fer-hi tota mena de cursos, des de classes d'anglès a tasts de vins. També hi van instal·lar una oficina de turisme amb lloguer de bicicletes per tal de recórrer i conèixer el municipi. Actualment, tant el molí com l'escorxador romanen tancats.</p> | 41.3874125,1.5687704 | 380337 | 4582753 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69916-foto-08288-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69916-foto-08288-33-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 69902 | Pont del rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec-0 | <p>Parellada, Albert. 2014. 'Els Peguera i el 1714'. Revista Del Penedès. Publicació de 'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 30. Vilafranca del Penedès, p. 90-94.</p> | XVIII | <p>Aqüeducte d'un sol arc que conduïa aigua de la riera de Pontons a través del Rec (fitxa 146) passant per l'antic casal dels Peguera i comunicant aquest casal amb el molí del Sendra (fitxa 33). D'una banda, doncs, dóna a la parcel·la del casal dels Peguera, on es troba una comporta i, de l'altra, condueix l'aigua, procedent de la riera de Pontons, al molí d'en Sendra, creuant el carrer de Baix. Els laterals actualment són de maons disposats de cantell al trencajunt de mitja peça.</p> | 08288-19 | Vorejant la muralla del casal dels Peguera | <p>D'acord amb un document de 1754 en què es concedeix permís a Ramon Morgades per fer un molí paperer, aquest pont es deuria construir també entorn a aquesta data.</p> | 41.3875300,1.5686200 | 380325 | 4582766 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml