Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
69903 Les gorges de Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-gorges-de-foix <p>Paratge natural d'interès i bellesa caracteritzat per un paisatge tancat i de difícil accés, dominat per una geologia marcadament calcària. L'erosió fluvial ha determinat l'existència de cingles i congost. S'hi troben el pèlag del Brasó, el de l'Alzina, el dels Bous i el pèlag de la Somera, indret protagonista de molts itineraris de cap de setmana. Forma part de l'Espai Natural Protegit Capçaleres del Foix, que va ser incorporat al PEIN d'acord amb la Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi ambient, que determina que la inclusió d'un espai a la xarxa Natura 2000 implica la seva integració al PEIN.</p> 08288-20 Riu Foix entre la Plana de les Torres i el pk 18 de la BP-2121 41.4267500,1.5554000 379292 4587139 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69903-foto-08288-20-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-11-23 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Fotos cedides per Àngela Llop 2153 5.1 1785 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69904 Paratge de les Dous https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-les-dous Enclavament emblemàtic, a la riba de la riera de Pontons, prop del nucli antic, on és costum d'atansar-s'hi amb la família a l'estiu. El més representatiu és la font pròpiament dita, formada per un llarg muret baix decorat amb ceràmica vidriada, del qual ragen trenta-cinc brocs d'aigua fresca (vegeu fitxa 82). A seu costat la riera s'engorja i forma un salt d'aigua, conformant un espai natural de gran bellesa. Davant de la font es troben les instal·lacions d'una zona de descans o de pícnic. És punt d'inici de nombrosos itineraris en bici i a peu, entre els quals destaca el de les nombroses fonts que es troben en aquest sector (Les Dous, Envovens, la font Fresca, la font de l'Olmeda). 08288-21 Carretera BV-2122, pk 4,5, a uns 100 m Aquesta zona havia estat propietat del Marquès de Foix Guerau de Peguera, però l'any 1869 s'aconseguia el repartiment entre els veïns del municipi d'un conjunt de terres anomenades 'Els Navegants' o “Vegans”, entre les quals es trobaven les Dous. La part corresponent a les Dous va restar en mans de la família Torrents per la qual cosa font i paratge van ser coneguts durant una bona temporada amb aquest nom, passant després a denominar-se 'les Dous'. L'any 1909 es va efectuar la portada d'aigua al poble de Torrelles de Foix. En aquest sentit, el rec (fitxa 146), que distribueix l'aigua des d'aquest indret, passant pels horts de migdia del nucli Antic, neix de les Dous. L'any 1930 es van construir les fonts i arranjar l'entorn. 41.3944800,1.5559900 379282 4583556 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69904-foto-08288-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69904-foto-08288-21-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Forma part d'un itinerari per les fonts d'aquest sector del municipi. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69942 Forns de les Valls de Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-les-valls-de-foix ANÒNIM (1989). 'Les Valls de Foix'. Revista 'El Xic Torrellenc'. Torrelles de Foix, Associació d'Amics de Foix. 23 d'abril. BALIL, A.; RIPOLL, E. 'Noticiario. Actividad arqueológica en Cataluña durante los años 1950-1951'. Archivo Español de Arqueología. Vol. XXV (1er semestre 1952), 85, p.182. CARDONA, Ramon (2012). Memòria de la neteja i dibuix arqueològic de l'estructura fornàriade les Valls de Foix i Casalots (Torrelles de Foix) a la comarca de l'Alt Penedès. Hivern de 2011. Arxiu del Servei d'Arqueologia. Inèdita. ESTRADA, J. Vías y poblamiento romanos, en el territorio del area metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B65, 1969. p.67. MASACHS, J.M. 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares; Vilafranca del Penedès'. Ampurias. Vol. XXVI- (1964-1965). RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, X. '41 visita coneguem el Penedès: Torrelles de Foix'. Gran Penedès. 9, p.12. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=27&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7484 Forns de ceràmica l'existència dels quals es coneix des dels anys 50 a partir d'uns treballs agrícoles que van posar al descobert part d'una de les estructures. No va ser fins l'any 1984 que se'n va dur un estudi més aprofundit, arran de l'excavació d'urgència efectuada amb motiu del moviment de terres que es realitzaven a l'indret. Concretament són ben visibles les restes d'una estructura de la qual es conserva la cambra del foc amb part de la graella, el 'laboratorium' i el 'praefurnium' (el pou i passadís d'entrada). La cambra de foc està excavada al terreny natural. És de sòl pla i té una alçada de 80 cm entre aquest i la part inferior de la graella. Conforma una estructura de planta el·líptica (3,80 m i 3,20 m) amb les parets lleugerament còncaves i amb una sèrie consecutiva de 17 sortints que penetren a la cambra amb diferents longituds (de 18 a 54 cm). Al centre hi ha un pilar-espigó exempt, aixecat amb tovots i amb sortints iguals als de la paret lateral. Sostindria la graella, feta d'argila cuita i que amb un gruix de 25 cm, carregava un pes considerable que impedia que la graella cedís per la meitat. Pel que fa a la graella, s'hi observen dues capes en sentit longitudinal, que segons els seus excavadors podrien correspondre a dues fases constructives. A banda i banda de l'espigó central hi ha un encaix en el que possiblement s'aguantava la graella. Aproximadament se'n conserva una tercera part, amb 18 forats circulars que, amb un diàmetre d'uns 6 cm, estan distribuïts irregularment perforant-la per permetre el pas de l'escalfor de la fogaina a la cambra de cocció. Del “laboratorium” tan sols es conserva l'arrencada del cobriment i només en la part del forn. Té una alçada d'entre 12 i 22 cm, alçada suficient per veure que es tracta d'una volta d'argila. Conserva íntegre el 'praefurnium' i el pou d'entrada. Es tracta d'un pou d'entrada circular d'uns 1,32 metres de diàmetre que dóna accés a un passadís cobert amb una volta que comunica amb la cambra de foc, essent aquesta una comunicació doble a causa de l'extrem de l'espigó que divideix la mateixa. Tant el pou com el passadís estan excavats al terreny natural i només la volta que cobreix el passadís està construïda amb argila. Els materials recuperats són un conjunt homogeni de ceràmiques a torn ibèriques comunes que representarien la producció pròpia del forn: àmfores, contenidors i gerres amb vores zoomorfes, de meitat del segle VI aC o IV aC, i vores amb llavis més evolucionats, des de l'ibèric antic fins el segle II aC. Es tracta sempre de ceràmiques de cocció oxidant, homogènies, ben cuites i de tons ataronjats. En definitiva, l'excavació va permetre constatar l'existència d'un forn de planta oval amb una superestructura de cúpula d'argila, propi dels forns ibèrics, que estaria en funcionament a l'entorn dels segles IV aC i III aC, amb una producció de ceràmica comuna ibèrica oxidant de caràcter industrial. 08288-67 Camí de can Rossell de les Bassegues a les Valls de Foix, a 670 m Els forns es coneixen des dels anys 50, a partir d'uns treballs agrícoles que van posar al descobert part d'una de les estructures. En aquell moment, el propietari va avisar al senyor Masachs, col·laborador del Museu de Vilafranca, i aquest ho va comunicar al senyor Pere Giró, director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca. L'estructura presentava senyals d'enrunament per les feines agrícoles que es realitzaven al seu voltant i sobretot per la destrucció causada per algun individu incontrolat que segons les notes d'en Pere Giró, 'buscava algun tresor valuós'. A més, segons Pere Giró, un dels pagesos de la zona havia localitzat pels voltants un molí giratori que guardava a la masia. El mateix Pere Giró va recollr diversos fragments de ceràmica a torn ibèrica comuna. L'any 1984, amb motiu de la realització d'unes esplanacions en els terrenys on s'ubicava l'estructura, i davant del perill que es pogués destruir el forn, es va dur a terme una excavació d'urgència sota la direcció dels arqueòlegs Josep Mestres Mercadé i Núria Rafel Fontanals. Els treballs es van centrar en l'excavació del forn. Aquest, quedava encaixat en el marge d'una feixa de conreu, de tal manera que una part de l'estructura restava coberta per una potència de terra d'aproximadament 1 metre. El 2011 es va dur a terme un estudi de recuperació de les restes per tal d'estudiar els forns terrissers en el seu context històric. Es va desbrossar la zona i es va procedir a tornar a documentar el jaciment contrastant la informació amb la del 1984. 41.4183400,1.5664000 380196 4586190 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69942-foto-08288-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69942-foto-08288-67-3.jpg Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Coneguts també amb el nom dels 'Casalots de Foix', per accedir-hi cal agafar la carretera BP-2121 de Vilafranca del Penedès a La Llacuna i entre els quilòmetres 12 i 13 seguir un camí terrer que surt a mà esquerra (cap el nord-est) en direcció al nucli de Can Via. Un cop passat aquest nucli de cases, cal seguir pel camí que va paral·lel al riu Foix, per la seva riba esquerra, cap a la masia de Les Valls. Pocs metres abans d'arribar a la masia, i després d'un trull, el camí travessa el riu cap a la riba dreta i segueix fins arribar a un terreny organitzat en feixes per al conreu vitícola, actualment abandonat i ocupat per la brolla i el pi llentiscle. Poc abans d'arribar al lloc on es troba l'estructura, a mà dreta hi ha una construcció quadrangular que es coneix com els Casalots, nom que també rep tota aquesta zona.Des de l'any 2011, de la mà dels arqueòlegs Ramon Cardona i Josep Pou (CEL-UB) s'hi ha anat duent a terme diverses intervencions arqueològiques que han permès establir l'existència de dos forns, que estan sent estudiats conjuntament amb set forns més localitzats a les Hortes de cal Pons de Pontons i amb dos forns localitzats el 2018 a la Font dels Igols, tambe a Pontons, però a escassos 3 km de distància. Futurs estudis arqueomètrics permetran conèixer l'àrea de distribució dels productes cuits en aquests forns. Les excavacions de Pontons i Torrelles, juntament amb d'altres dutes a terme a Cubelles, l'Arboç i Banyeres formen part del projecte de recerca 'El canvi sociocultural a la Cossetània oriental (Penedès i Garraf) durant la Protohistòria i l'època romano republicana', desenvolupat per la Universitat de Barcelona i el Centre d'Estudis Lacetans amb subvenció quadriennal de la Generalitat de Catalunya. 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69944 Aplec de Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-foix patrimonifestiu.cultura.gencat.cat L'Aplec de Foix se celebra cada Dilluns de Pasqua al Santuari de Santa Maria de Foix, patrona del Penedès. Els actes centrals de la celebració consisteixen en la missa al Santuari i les Caramelles, ball de sardanes i finalment un dinar popular protagonitzat per una gran paella i la realització de jocs populars per als més petits. Actualment, s'hi du a terme una caminada popular que surt a les 9 del matí de la Plaça de la Vila. 08288-69 Santuari de Foix La seva celebració es va restablir l'any 1978 sota l'impuls de l'agrupació 'Amics de Foix', després d'uns anys en què s'havia perdut. 41.4150300,1.5640400 379993 4585826 08288 Torrelles de Foix Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69944-foto-08288-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69944-foto-08288-69-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Aquestes activitats són gestionades per l'Associació Cívica del Santuari de la Mare de Déu de Foix.Fotografies de l'Aplec de 2018 cedides per Àngela Llop. 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69948 Font de les Torres https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-torres CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Vilafranca del Penedès, font n. 56 Tot i trobar-se amagada rere una heura, d'aquesta font de clot se n'observa una construcció de planta rectangular adossada a un marge que avui conté conreu de vinya. Encara avui, malgrat la malesa, es poden veure dos dels murs de l'estructura fets amb pedra lligada amb argila i els carreus cantoners més ben treballats. A l'interior, s'observen els quatre murs ben conservats i volta de pedra, amb unes dimensions de prop de 3 x 2 x 2 m. Presenta una porta de fusta molt malmesa de la qual se n'ha perdut la tanca. Només raja en època de pluges abundants. 08288-73 Trencall de la carretera de la Plana de les Torres cap a les Torres 41.4149800,1.5459900 378484 4585846 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69948-foto-08288-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69948-foto-08288-73-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Des de la carretera BV-2122 cap a Pontons prendre, a l'altura del km 4,5, la carretera de la Plana de les Torres. Just abans d'arribar a la urbanització prendre el trencall que mena a les Torres Altes i Baixes i a cal Dameta. La font es troba a uns 150 m després de prendre el trencall, a mà dreta, amb entrada des del tall existent entre el camí i el camp que es troba per sobre seu, conegut com les Vinyes de la Font.Consultat l'arxiu fotogràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, s'observa, en una foto de l'any 1979, que de la construcció descrita en surt una canalització que desemboca en un dipòsit circular (vegeu foto annexa, Arxiu SPAL, n. 78296). Desconeixem si aquests elements es conserven encara reblerts de terra. 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69954 Himne a la Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-la-creu Full Dominical del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Any XIII, núm. 28. 10 de juliol de 2016. XXI L'himne a la Creu és un nou goig presentat públicament pels Gogistes Penedesencs el dissabte 18 de juny de 2016 a l'església parroquial de Sant Genís de Torrelles de Foix. Està dedicat a la parròquia i al seu Cos de Portants del Sant Crist. La primera estrofa fa 'Creu senyera, santa i pura, / que del món dus el rescat, / on Jesús per dar-nos vida / va morir sacrificat, / tu ets el lleny que dus els homes / cap al port d'eternitat'... 08288-79 Església parroquial de Sant Genís de Torrelles de Foix Creat l'any 2016 41.3872400,1.5721100 380616 4582729 2016 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Gogistes Penedesencs Correspon al número 258 de la Col·lecció Gogistes Penedesencs 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69955 Ball de gegants de Torrelles de Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gegants-de-torrelles-de-foix <p>dansesvives.cat/?q=node/4758</p> <p>Ball que s'efectua a la plaça de la Vila de Torrelles de Foix el cap de setmana més proper a cada 25 d'agost, festivitat de Sant Genís, patró de Torrelles i, per tant, per Festa Major. Els gegants en són els protagonistes.</p> 08288-80 Plaça de la Vila <p>Torrelles de Foix va tenir gegants propis a partir de 1990.</p> 41.3882800,1.5687800 380340 4582850 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69955-foto-08288-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69955-foto-08288-80-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic Inexistent 2024-11-19 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Inventariat amb el codi PCIDV-0801 de l'Inventari de Danses Vives de Catalunya d l'Esbart Català de Dansaires. 2116 4.1 2484 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69965 Gegants de Torrelles de Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-torrelles-de-foix XX-XXI Actualment, Torrelles de Foix compta amb dues parelles de gegants, els vells i els nous, i una de gegantons. Tot i que per la Festa Major en honor a Sant Genís, patró de la vila, sempre hi havia hagut tradició gegantera, fins l'any 1990 Torrelles no va tenir gegants propis i convidava una parella de gegants d'algun poble veí. Els primers gegants van ser estrenats el 29 de juliol i fets a Frankfurt. Es tracta dels coneguts com a gegants vells, n'Enric de Torrelles i na Nati de Foix, personatges ficticis que representen els reis de la vila. Estan fets de fibra de vidre i cavallets de fusta. Pesen 45 kg i fan 3 m d'alçada. Van ser encarregats i donats al poble pel senyor Enric Martí i Rull, torrellenc d'adopció. Un any més tard, l'1 d'abril de 1991, es van crear, per encàrrec del senyor Enric Martí al mateix constructor que els anteriors, els gegantons Tonet de les Dous i Maria Montserrat. Pesen 15 kg cadascun i fan 2 m d'alçada. Són de fibra de vidre i cos d'alumini, i tenen el cap articulat. Amb motiu de la seva presentació, també es va poder estrenar el grup de gralles de la colla gegantera. El 27 de juliol de 1995, fruit d'un concurs d'idees, la vilafranquina Dolors Sans va idear i crear els gegants nous, en Guerau de Peguera i na Maria d'Aimeric, personatges de relleu de la història torrellenca, concretament en el context de la guerra de Successió. Fan 50 quilos la geganta i 60 el gegant i 3,5 m d'alçada. Per tant, són els més grans del conjunt. Són de fibra de vidre i cavallet de fusta. Els vestits van ser fets per una colla de puntaires de l'Arboç. Finalment, l'any 2010 un membre de la colla gegantera va crear un gegantó manotes per la quitxalla, representant un personatge de dibuixos animats manga anomenat Doraemon, És fet amb guix, pesa 5 kg i fa 2 m d'alçada. 08288-90 Ajuntament de Torrelles de Foix. Plaça de la Vila, 1 Foren creats entre els anys 1990 i 2010. 41.3880500,1.5726400 380662 4582819 1990 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 52 2.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69987 Font dels Pèlags https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pelags https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi Els Pèlags de Foix o de les Valls, al riu Foix, són un indret ben conegut pels torrellencs ja que es tracta d'una zona natural de gran bellesa i molt freqüentada als estius per anar-hi a fer un bany. En aquest indret es troba també una font, avui canalitzada amb canella, on sempre raja aigua, que va a parar al llac. A pocs metres a ponent de la font hi ha una cascada procedent del llac que hi ha a sobre. Per sobre, encara hi ha un altre pèlag, a prop de la cruïlla del camí, conegut com a Llac de les Nenes. La tradició diu que el nom ve del fet que era la zona on es banyaven les noies dels voltants i els nois se les miraven des de més amunt al camí. 08288-112 Camí de les Valls de Foix, a uns 500 metre de la casa de les Valls 41.4162200,1.5781800 381177 4585939 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69987-foto-08288-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69987-foto-08288-112-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Per tal d'arribar-hi hem d'anar a El Terme i passar pel carrer de Cal Via, travessar la riera i seguir-ne el curs avall, pel costat, fins on acaba el bosc i comencen els horts. Si es baixa per la riera al costat del bosc es va a parar a parar sobre un llac, on molta gent es banya. La fonts raja de la roca, on es troba una canella.Entre els anys 1992 i 2010 l'associació Torrelles per la Natura va tenir cura d'aquesta i d'altres fonts i les van identificar amb rètols unificats. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70037 Llegenda del tió de Secabecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-tio-de-secabecs Amades, Joan. 1999. Folklore de Catalunya. Rondallística. Relatsencatalà.cat/relat/el-soler-de-secabecs Una nit d'hivern estaven l'amo i els mossos al voltant de la llar de foc de can Soler de Secabecs quan de sobte van sentir una veu provinent de la xemeneia que cridava: - Que baixo? Que baixo? No cal dir que la sorpresa inicial fou espaordidora, però farts de vi com anaven, al cap d'un estona els tres homenassos acordaren que, comptat i debatut, no hi tenien res a perdre i comminaren al personatge que parlava a baixar. En aquell moment, un gros tió de fusta caigué pesadament sobre les llenyes de la llar de foc, escampant encenalls per tot arreu. Després de l'esglai inicial, l'hereu pensà que allò només podia ser la facècia d'algun bromista, els altres dos assentiren i entre els tres tragueren el tronc de la llar per arraconar-lo en un racó de l'estança. Després seguiren amb la seva conversa com si res hagués passat. Al cap d'unes estona, es tornà a sentir la mateixa veu. - Que baixo? Que baixo? Sabedors del que segurament passaria, li digueren que ja podia baixar i altra volta un gros tió de fusta tornà a caure per la xemeneia tot fent un fort terrabastall. L'acció es repetí tres vegades més, i cada cop agafaven el tronc i el llançaven allí on havien deixat els altres. De sobte, un fort rebombori féu tremolar la sala i els cinc troncs que hi havia al racó es començaren a moure i a donar voltes sobre si mateixos com si haguessin recobrat vida. Es posaren a giravoltar i a posar-se els uns sobre els altres i finalment acabaren formant un petit i rabassut homenet que es quedà mirant els tres homes, que de sorpresos s'havien quedat quiets com estaquirots davant de la llar de foc i agafats ben fort els uns als als altres. - Em fas mal!- deia un dels mossos. - Apa calla! Que ets tu el que em pessiga el cul, sembles marieta!- deia l'altre. - Que no, que no, que jo no et pessigo pas, marieta ho seràs tu, eh? - Ara que ho dieu, em van dir que el capellà l'altre dia li va fer l'aleta al xic de Can Quel Tropes!- deixà anar l'hereu - Què dius ara? si que se'l veu un xic floreta a aquell noi, si! - A aquell noi? Has escoltat bé el que t'he dit? - Per això del capellà? - Es clar, tros d'estaquirot! - Ah, doncs ara que ho dius... A pocs metres, l'homenet fet de tions es rascava les ungles ple d'impaciència i de la ignorància que estava patint, fins que ja no pogué més. - Prou! Els tres es quedaren blancs. - Acompanyeu-me a les golfes. - Si, ara hi corro! - digué un dels mossos L'hereu li clavà un calbot al clatell. - Fem el que diu! L'acompanyaren escales amunt fins a dalt, i ell els dirigí fins a un racó de l'estança. Llavors tornà a parlar, tot dirigint-se a l'hereu. - Cava aquí. - Qui, jo? No, cava tu. - No, tu, cava aquí- repetí l'homenet. l'homenet i l'hereu es quedaren callats de sobte. Els dos mossos se'ls havien quedat mirant amb un aire sorprès i amb la boca oberta. A l'hereu li caigué una gota de suor pel costat del front i a l'homenet li pujaren els colors a la cara. L'hereu es posà a cavar en silenci mentre els altres dos s'havien de girar d'esquena per aguantar-se el riure. - Ajudeu-me dropos! Ells dos el seguiren i arraconant fustes, encenalls i cagallons de ratolí a la fi toparen amb alguna cosa dura. L'extragueren i veieren, amb gran sorpresa, que es tractava d'un tupí ple de monedes d'or. No es podien creure el que veien els seus ulls. Llavors l'homenet parlà. - Com que m'heu fet cas i m'heu deixat baixar a casa vostra, jo us recompenso amb aquesta presentalla. Feu-ne un bon ús i que l'esdevenidor us acompanyi sempre. Dit això, es començà a tornar transparent mentre ells el miraven amb ulls brillants d'emoció i d'agraïment i encara pogueren veure com instants abans de dissipar-se del tot, alçava la mà dreta enlaire amb tots els dits closos menys el de mig, aixecat com una estaca. Des de llavors, el Soler de Secabecs ha navegat sempre més en l'abundància. I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos! . Donat el permís, caigué per la xemeneia un gros tió de fusta.' 08288-162 Can Soler de Secabecs 41.4366500,1.5507500 378922 4588245 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Continuació Descripció:'Passat l'esglai, tornà la pregunta: Que baixo? Que baixo? Doncs baixa!! Li respongueren, i altra vegada caigué un tió de fusta. El cas es repetí tres vegades més, o sia que van caure cinc tions, que sorprenentment es reuniren i prengueren vida i moviment fins al punt de convertir-se en un home rabassut que, dirigint-se a l'amo, li manà que el seguís. El desconegut el menà cap al celler; allí li ensenyà un lloc i li digué: Cava aquí!L'amo va cavar a terra en el lloc on li indicava. Aviat aparegué un tresor. El desconegut li manà que el recollís i que el donés íntegre a una captaire que l'endemà mateix passaria a captar; que si ho feia així la major fortuna sempre el protegiria, però que, si mancava un diner la més terrible desgràcia cauria al seu damunt. El desconegut desaparegué. El Soler de Secabecs recollí el tresor, i l'endemà el lliurà a la captaire que es presentà tal i com va predir l'home fet de cinc tions. I sempre més ha brillat damunt la família la major ventura.'Història del llegendari penedesenc molt similar a la d'alguns països del centre i nord d'Europa. 61 4.3 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70069 Barraca 5 de les Costes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-de-les-costes wikipedra.catpaisatge.net Les bardisses n'impedeixen l'accés. Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 225 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 150 cm d'alçada i 80 d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 225 cm i un gruix de mur de prop de 85 cm. Presenta una fornícula o cocó de 40 x 60 cm entrant a mà esquerra. Conserva lliris a la coberta. 08288-194 Camí de les Costes cap al camí de cal Jutge, a 100 m de l'encreuament Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3962000,1.5636600 379926 4583736 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70069-foto-08288-194-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2366 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto de la porta (Autor: Drac Verd de Sitges). 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69941 Cova de l'Home Mort https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lhome-mort RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=27&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7483 S'hi ha detectat activitat furtiva Aquesta cavitat està situada al nord de la urbanització de la Plana de les Torres, en una àrea de bosc molt dens que es caracteritza per la presència d'acumulacions de grans blocs despresos de la cinglera i que juntament amb afloraments naturals configuren diverses cavitats i refugis naturals, en un paratge conegut popularment com El Castellot. La cova té dues entrades, una orientada al nord, que està limitada i mig tancada per un mur de pedra seca, i l'altra orientada al nord-est, de secció triangular. La primera té una amplada de 4 metres, en la part encara a l'aire lliure, i la segona de 2 metres. Té una profunditat màxima d'uns 8,5 metres, i ambdues entrades estan separades per dos grans blocs despresos de la cinglera. S'hi pogut detectar un possible forat clandestí en aquesta sala, però es desconeixen els resultats del mateix. Així doncs, l'única documentació arqueològica de què es disposa són els fragments de ceràmica recollits superficialment en el passadís de la segona entrada durant la localització del jaciment el gener de 1991 amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica. Es tracta de sis fragments de ceràmica a torn, comuna ibèrica, informes, corresponents a àmfores/ contenidors. Amb aquesta informació i mentre no es realitzin nous estudis es pot pensar en una ocupació esporàdica de la cova. 08288-66 Extrem nord de la urbanització La Plana de les Torres 41.4288100,1.5521700 379026 4587372 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular Legal Antic|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó El topònim va ser recollit per Joan Virella i Bloda, que també va documentar les descripcions orals d'un veí de la zona, en Ton Joanet del Molí de l'Horta, cap als anys 70.L'accés és difícil. Es parteix de la carretera BP-2121 de Vilafranca del Penedès a La Llacuna. Poc abans del km 9 cal agafar un trencall a mà esquerra i un camí que, passant pel costat de Cal Sord/Les Heures, baixa fins les runes del Molí de l'Horta. Cal travessar el riu Foix, seguint el mateix vial que ara va a Can Bosc de Baix i Cal Magí Rossell. Recorreguts uns 150 metres, surt un altre camí terrer que pren direcció oest, remuntant, per la banda dreta, la conca del riu Foix. Després de recórrer uns 400 metres s'ha de començar a pujar el vessant muntanyós, per la mateixa pista forestal . Cal pujar 100 metres en direcció sud, cap a la cinglera de la Plana de les Torres, i després continuar 250 metres a l'est, ja per dins del paratge del Castellot, amb grans blocs calcaris despresos de la cinglera formant forats, abrics i cavitats, enmig del bosc. En aquest punt cal ascendir bosc amunt per un corriol, que malgrat es perd a trams, porta fins a una gran penya calcària on s'obre, per dues bandes, la Cova de l'Home Mort. Com a referència es pot indicar que des d'aquest punt s'observa, al nord, el Molí de l'Horta, i més al fons, el Mas Pontons. 80|81 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69897 Església parroquial de Sant Genís https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-genis <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 204. CLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi (1996). Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8127</p> XVIII-XX Tot i que en general l'estat és molt bo, la façana presenta nombroses esquerdes i fisures. <p>Edifici de nau única de planta rectangular allargassada de prop de 31 x 19 metres, capçada per un absis arrodonit a l'interior. Coberta resolta amb volta de canó amb llunetes i arcs torals. Presenta quatre capelles laterals per banda. A la façana principal hi destaca el frontal mixtilini, típic de l'època. La portalada és flanquejada per dos parells de columnes que sostenen un entaulament presidit per la imatge de Sant Genís i decorat a banda i banda per dos gerros i decoració floral. Per sobre, s'obre un ull de bou emmarcat per una franja on s'observen els caps de set querubins que volten el cap del Sant Genís de l'entaulament. Destaca, a l'angle sud-oest, el campanar de tres cossos vuitavats amb quatre finestres cadascun, en degradació i volta esquifada amb teules vidriades. Disposa de dues campanes. L'una, de nom Pere, Jaume i Joaquina, feta pel fonedor Juan Dencausse l'any 1899 a Barcelona. Té un pes aproximat de 670 quilos i un diàmetre de 105 cm. L'altra, de nom Sant Josep, va ser fosa per Jaume Guitart l'any 1896 a Vilafranca del Penedès. Fa 296 quilos i un diàmetre de 80 cm. (Claramunt, Massana, Valls, 1996). A l'interior, a banda i banda de l'altar major, dedicat al patró de la vila, sant Genís, es troben les imatges de la Immaculada i de Sant Josep.</p> 08288-14 Carrer del Raval núm. 63 <p>Bastida el segle XVIII, en substitució de l'antiga parròquia de Santa Maria, probablement al mateix temps que la rectoria, al portal de la qual hi ha la data de 1779. El temple va ser reformat l'any 1855 per l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta i remodelat de nou l'any 1923.</p> 41.3872696,1.5720853 380615 4582733 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-3.jpg Inexistent Barroc|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 96|98|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69894 Antic Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-5 AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8133 XX Rehabilitat l'any 2000 com a centre mèdic Edifici cantoner de planta rectangular de prop de 60 m2 que delimita la plaça de la vila pel costat de ponent. La façana principal, de gairebé 12 m de llarg, dóna a la plaça de la Vila i la façana lateral, de prop de 5 m de llarg, al carrer Major. Està format per planta baixa, pis i torratxa amb rellotge, ubicada a l'angle nord-oest, que presenta una cúpula d'entramats de ferro. La façana és de composició simètrica de tres eixos d'obertures, essent el central més ample que el lateral. Aquest consisteix en un portal acabat amb arc de mig punt a la planta baixa i balcó de dos obertures al primer pis. El coronament és del tipus de ràfec amb merlets esglaonats de línia ondulada. L'edifici es caracteritza per la seva capa de pintura blanca amb marcs de color beix a les obertures. 08288-11 Plaça de la Vila núm.1 Antiga seu de l'Ajuntament que, l'any 2004, es va traslladar a la seva seu actual de la plaça Lluís Companys. Des d'aquells anys i fins el 2006, es van fer obres a l'edificit per habilitar-lo com a consultori mèdic a la planta baixa i jutjat de pau al primer pis. Les instal·lacions es van inaugurar el 18 de gener de 2007. 41.3883900,1.5686700 380331 4582862 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69894-foto-08288-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69894-foto-08288-11-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69900 Font de la Plaça de la Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-vila-0 PARELLADA, Albert. (2011). 'El forner i benefactor Pere Farré i Vallès'. Personatges il·lustres de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf:110. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8134 XX Font formada per un pedestal tronco piramidal de base quadrada al damunt del qual es troba una escultura en pedra de Sant Pere amb les claus a la mà. Presenta dues canelles oposades amb la seva pica corresponent, l'una a migdia i l'altra a tramuntana. El pedestal presenta una inscripció que diu 'a la memòria d'en Pere Farré Vallès al inaugurar-se les fonts públiques l'any 1909' 08288-17 Plaça de la Vila Col·locada amb motiu de la inauguració de les fonts públiques l'any 1909 i en memòria del filantrop torrellenc Pere Farré Vallès (1852-1912), que va tenir un paper cabdal en el projecte de l'arribada d'aigua potable al poble. Aquest projecte va començar a finals de l'any 1907 sota la presidència del batlle Mariano Vallès, amb qui es van iniciar els tràmits amb el Govern Civil de la província per la portada d'aigües de l'anomenada font del Torrents (les Dous), per conduir l'aigua per la carretera de Pontons fins al nucli de Torrelles de Foix. El municipi va sufragar part del projecte i la resta es va sufragar amb la venta de 'quarts de ploma' d'aigua. Pere Farré va fer-se càrrec de la construcció del dipòsit d'aigua col·locat davant de can Parellada. Durant la Guerra Civil va ser destruïda restant mutilada fins l'any 1956. Llavors, l'alcalde del moment, Josep Maria Carbó, va fer restaurar-la amb una nova imatge de Sant Pere, que es va inaugurar el dia 26 d'agost d'aquell mateix any. 41.3882700,1.5686400 380328 4582849 1909 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69900-foto-08288-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69900-foto-08288-17-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 98 51 2.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69946 Goigs de Santa Maria de Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-foix SOLÉ, Joan; PARELLADA, Albert. 2019. Els goigs a Nostra Senyora de Foix, advocada i patrona del Penedès. Gogistes Penedesencs i Ajuntament de Torrelles de Foix. XVIIII-XX Els goigs de Santa Maria de Foix es canten en honor a la Mare de Déu de Foix al Santuari homònim, principalment el dia de la seva festivitat, el dilluns de Pasqua. També es canta el dia 8 de setembre, festivitat de les Mares de Déu Trobades i per la festa major del terme, el mes de juliol. Se'n coneixen una trentena, essent la més antiga coneguda de l'any 1716 i la més moderna de 2017. Es coneixen també impressions de l'any 1887 i 1959, aquest darrer amb música de Josep Maideu i Auguet, prevere. Els arranjaments musicals darrerament els havia fet Manel Cervera (1915-2015), qui va fundar la coral de Foix, l'any 1990 i la va dirigir fins el 2004. La tornada actualment fa: 'Puig de Foix sou la alegría, Oh Maria! Mare de Déu agraciada i de Foix intitulada'. 08288-71 Església de Santa Maria de Foix L'origen del costum de cantar els gojos dedicats a les Mares de Déu es remunta al segle XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els gojos era molt més freqüent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. 41.4150300,1.5640400 379993 4585826 1716 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69946-foto-08288-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69946-foto-08288-71-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó El mes d'abril de 2019 es va presentar el llibre que els estudi a i en recull una trentena. 98 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69947 Goig del gloriós màrtir Sant Genís https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-glorios-martir-sant-genis XIX-XXI Els goigs en honor a Sant Genís es canten el dia de la seva festivitat, el 25 d'agost, al final de l'ofici solemne. Se'n conserven diverses versions impreses, essent la més antiga de final del segle XIX o principis del XX, època en que treballa la impremta de Pere Alagret i Vilaró, única dada que hi consta. Les primeres estrofes fan així: 'En lo cel sou resplandent / i entre màrtirs exaltat: / Genís Sant Molt excellent / de nosaltres advocat . /Devant del Emperador ( estant vos representant / foreu ferit en lo cor / de part de l'Esperit sant....'. Tot i que de ben segur hi ha d'altres edicions la següent que es documenta és de la primera meitat del segle XX. No hi consta però la data. Sí que, en canvi, en sabem l'autor de la lletra, R. P. Hilari, d'Arenys de Mar, i que la música és del mestre Xavier Maimí (1888-1965), també d'Arenys de Mar. Les primeres estrofes fan: 'Per la sang amb que heu escrit / una pàgina tan bella: / Desperteu-nos el neguit / per un cel que ens meravella', essent aquests dos darrers vesos la tornada que es repeteix al final de cada estrofa. Una altra versió és de l'any 1970. El text és anònim, revisat per Ricard Vives i Sabaté i música del mestre compositor mossèn Josep Maideu Auguet. Comença així: 'Puix sou sant que no té igual / com eficaç advocat / Sant Josep, amb pietat / deslliureu-nos de to mal'. Aquests dos versos constitueixen la tornada, que es repeteix al final de cada estrofa. Els darrers arranjaments musicals els va fer Manel Cervera (1915-2015), qui va fundar la coral de Foix, l'any 1990 i la va dirigir fins el 2004 08288-72 Església parroquial de Sant Genís 41.3872000,1.5720500 380611 4582725 08288 Torrelles de Foix Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69947-foto-08288-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69947-foto-08288-72-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 98 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69951 Ametller de can Cervera https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-cervera <p>parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeiu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/alt_penedes/ametller_de_can_cervera</p> XX És un arbre centenari, per la qual cosa presenta un clar procés d'envelliment. Tot i això conserva la vigoria en bona part del brancatge. <p>Arbre monumental de l'espècie Prunus Dulcis que, l'any 1990, feia 15 m d'alçada, 3,08 de volt de canó i 20,5 de capçada mitjana. Aquestes mides el fan l'ametller més gran dels mesurats a Catalunya. Tot i que es troba en una finca particular, la capçada es pot veure des del passatge de Santa Cristina (vegeu les fotografies), que dóna a la carretera BV-2122.</p> 08288-76 Carrer de Sant Isidre, 13 41.3891008,1.5684968 380318 4582941 08288 Torrelles de Foix Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69951-foto-08288-76-2.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Es troba degudament senyalitzat en el mur de tanca del jardí de la parcel·la. 98 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69958 Font del Rector https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-3 CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Vilafranca del Penedès, p, font n. 52. www.geb.cat/cova-de-mahoma-i-altres-cavitats-torrelles-de-foix-alt-penedes/ XX L'accés es fa entre heures. S'hi va colocar una xarxa conillera que avui es troba oberta. Font de clot amb una entrada excavada a la roca de prop de 180 cm de llarg per 80 cm d'amplada que porta, en sentit descendent i un desnivell de prop de 50 cm, a una petita bassa on es recull l'aigua de la deu. El desnivell se salva per mitjà de tres graons baixos. L'entrada a la bassa és excavada a la roca i en part, en el seu brancal dret, arranjada amb pedra lligada amb ciment. 08288-83 Camí de Foix, a l'únic trencall que hi ha a mà esquerra abans d'arribar a l'aparcament del Santuari 41.4146100,1.5609700 379735 4585784 08288 Torrelles de Foix Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69958-foto-08288-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69958-foto-08288-83-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó El trencall es troba degudament senyalitzat, ja que és utilitzat també com a aparcament i berenenador. La font també presenta un rètol que la identifica. La planta i la secció de la font han estat aixecats pel Grup d'Espeleologia de Badalona i es pot consultar al seu web.Entre els anys 1992 i 2010 l'associació Torrelles per la Natura va tenir cura d'aquesta i d'altres fonts i les van identificar amb rètols unificats. 98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69964 Barraca de l'oliverar de cal Cabreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-loliverar-de-cal-cabreta wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Es tracta d'un indret freqüentat pels seus propietaris, que la van arranjant de forma continuada. Barraca de planta rectangular interior i exterior amb l'entrada, acabada amb arc de mig punt, al sud-est, de prop de 60 cm d'amplada i una alçada de 140 cm. A l'interior l'espai fa 200 x 225 m amb un armariet encastat (cocó) al fons, de prop de 40 x 50 cm. L'alçada de la barraca és de 220 cm, amb coberta de falsa cúpula. A l'exterior, a mà dreta, presenta un paravent amb banc de 2,5 m de llarg de 53 cm. A l'esquerra s'hi troba el marge al qual s'adossa en el qual es va construir, també en pedra seca, una barbacoa. 08288-89 Camí de cal Jutge de les Planes. Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3996900,1.5602700 379649 4584128 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69964-foto-08288-89-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca 2361 de la wikipedra, d'on s'ha extret les mides de la barraca (Autor: Drac Verd de Sitges) 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69966 El drac Foixí https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-foixi XXI El drac Foixí va ser creat el 23 d'abril de 2007 per l'associació homònima que, juntament amb la colla de diables, són una de les entitats de foc de Torrelles de Foix. Actualment actua en les cercaviles de la Festa Major en honor a Sant Genís, el patró de la vila, per la fira artesanal, per Sant Jordi i col·labora també amb l'escola Guerau de Peguera. 08288-91 Ajuntament de Torrelles de Foix Creat l'any 2007. 41.3886800,1.5681900 380291 4582895 2007 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69966-foto-08288-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69966-foto-08288-91-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó També se'l coneix com a Drac de les Valls 98 52 2.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69984 Fossa de la guerra civil https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-de-la-guerra-civil fossesirepressio.cat XX Fossa del cementiri municipal, situada entrant a mà esquerra, on es troben enterrats quatre soldats republicans, morts el dia 21 de gener de 1939. Hi van ser enterrats dos dies després de l'ocupació de Torrelles de Foix, el dia 22 d'aquell mes, per part de les tropes franquistes. 08288-109 Cementiri parroquial de Torrelles de Foix Torrelles de Foix va ser ocupat per les tropes franquistes el dia 22 de gener de 1939. El dia abans, però, unes masies properes a la població (cal Guix, cal Macià i cal Salet) van ser bombardejades per una esquadra de cinc avions italians model 'Savoia', probablement per facilitar l'avenç de la infanteria franquista, un cop van tenir coneixement de l'existència de tropes republicanes sobre el terreny. Paral·lelament, d'acord amb les fonts orals, hi va haver trets a les muntanyes del Clapí Vell. Conseqüentment, el dia següent, quan a les 10 del matí la divisió 'Cuerpo de Ejército de Navarra' entrava a Torrelles de Foix, no es van trobar cap tipus de resistència. Al cap de dos dies de l'ocupació de la població uns veïns, juntament amb l'enterramorts, van sortir amb un carro a buscar els soldats morts que haguessin pogut quedar pels voltants. Van tornar amb 4 soldats republicans que van ser enterrats al cementiri, en una fossa. 41.3899700,1.5726700 380668 4583032 1939 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69984-foto-08288-109-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Des de fa uns anys, per Tots Sants, mai no hi falten flors. 98 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69986 Fons de l'arxiu fotogràfic de l'SPAL https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-fotografic-de-lspal https://www.diba.cat/web/spal/arxiu-fotografic-spal XX A l'Arxiu de l'SPAL es conserva tota la documentació generada en el decurs dels estudis previs, excavació arqueològica i restauració del Santuari de Foix. D'altra banda, també s'hi troba un conjunt de 120 fotografies del Santuari d'entre els anys 1975 i 1979, d'abans dels treballs de restauració, que mostren l'estat en què es trobava en aquell moment i es poden veure les construccions de migdia, enderrocades pocs anys després. Altres vistes de la població són molt escasses: la capella del Roser, la plaça de les Moreres i la font de les Torres 08288-111 Carrer del comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge. Planta Baixa. Barcelona L'Arxiu fotogràfic de l'SPAL és hereu de l'inventari gràfic que es va engegar en iniciar-se, el juny de 1914, la tasca del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, antiga denominació de l'actual Servei, del qual en va ser primer director l'arquitecte Jeroni Martorell i Tarrats. Una part important de la missió inicial del Servei va ser la consecució d'un inventari gràfic per a catalogar els béns artístics, de manera que fos possible per una banda la seva identificació, estudi i revalorització, i per l'altra la possibilitat d'establir línies d'actuació envers la seva permanència. Paral·lelament, l'Arxiu es va anar nodrint de manera continuada , i encara ho fa, del registre de les intervencions i activitats dutes a terme pel Servei. Els fons els constitueixen aproximadament unes 200.000 imatges organitzades en base als municipis, i dintre d'aquests amb referències als equipaments monumentals, a més d'un important volum constituït per les col·leccions temàtiques d'art, tot i que se'n conserven d'altres de temes diversos provinents de fons personals històrics. 41.3880500,1.5726400 380662 4582819 1975-88 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69986-foto-08288-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69986-foto-08288-111-3.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 98 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69988 Font de l'Olmeda https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lolmeda CÓRDOBA, MARTÍNEZ. (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Vilafranca del Penedès, p. 76, font n. 31. https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi XX Arranjada l'any 1993 Font canalitzada amb canella, degudament indicada i en una zona habilitada per al descans i el lleure amb la construcció d'uns bancs de pedra folrats amb ciment a banda i banda de la surgència. S'hi arriba pel camí de les Dous en una passejada o itinerari de 1.300 m degudament indicat amb plafons orientatius i dissenyada des del Nucli Antic, que en part també va vorejant el rec. Des de la plaça de les Moreres es recorre el carrer de Baix fins agafar el camí que voreja la riera de Pontons, que mena a Les Dous. Abans, però, es troba, en primer lloc, la font Fresca, que avui no raja; després, cal prendre un trencall a mà esquerra que porta a la font de l'Olmeda; en tercer lloc, cal reprendre el camí a la font Fresca i continuar cap a les Dous i, a uns 570 m, es troba la font de l'Encovens (fitxa 114). 08288-113 Camí de les Dous, a uns 150 m des de la bifurcació amb el camí de la Font Fresca 41.3888200,1.5626200 379826 4582918 1993 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69988-foto-08288-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69988-foto-08288-113-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Entre els anys 1992 i 2010 l'associació Torrelles per la Natura va tenir cura d'aquesta i d'altres fonts i les van identificar amb rètols unificats. 98 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69989 Font d'Encovens https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dencovens CÓRDOBA, MARTÍNEZ. (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Vilafranca del Penedès, p. 77, font n. 32. https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi XX Font natural canalitzada amb canella, degudament indicada en una zona habilitada per al descans i el lleure, amb una petita esplanada a l'ombra amb una taula de pedra. S'hi arriba pel camí de les Dous en una passejada o itinerari de 1.300 m degudament indicat amb plafons indicatius i dissenyada des del Nucli Antic. Des de la plaça de les Moreres es recorre el carrer de Baix fins agafar el camí que voreja la riera de Pontons fins arribar a Les Dous. La primera font que es troba és la font Fresca, que avui no raja i, des d'aquesta, cal continuar riera amunt uns 600 m fins a trobar la placeta. A mà dreta es troba la font. També s'hi pot arribar des de la carretera BV-2122 cap Pontons agafant, a la sortida del nucli de Torrelles, un trencall a mà esquerra a l'altura de la casa del Masnou. 08288-114 Camí de les Dous amb el camí del Masnou 41.3905300,1.5592200 379545 4583113 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69989-foto-08288-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69989-foto-08288-114-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Sembla, segons les fonts orals, que en realitat eren dues fonts, la font gran i la font xica, avui desapareguda, que es trobava al darrera.Entre els anys 1992 i 2010 l'associació Torrelles per la Natura va tenir cura d'aquesta i d'altres fonts i les van identificar amb rètols unificats. 98 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70019 Arxiu municipal de Torrelles de Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-torrelles-de-foix http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-torrelles-de-foix XXI L'Arxiu Municipal de Torrelles de Foix conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. És també un servei destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Torrelles de Foix. L´Arxiu Municipal de Torrelles de Foix forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2005. (extret de http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-torrelles-de-foix) 08288-144 Ajuntament de Torrelles de Foix 41.3880100,1.5727100 380668 4582814 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70019-foto-08288-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70019-foto-08288-144-3.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó S'hi troba dipositada principalment documentació des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat, tot i que també s'hi conserva algun document del segle XVII, com ara la concòrdia entre el Baró de Rocafort, Ramon Morgades i els regidors d la Universitat de la Vila, de 1754. 98 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69945 Festa Major de Torrelles de Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-torrelles-de-foix patrimonifestiu.cultura.gencat.cat XVIII-XXI Se celebra el cap de setmana més proper al 25 d'agost en honor a Sant Genís, patró de Torrelles de Foix. Els actes centrals de la Festa comencen la tarda anterior amb el tradicional pregó, cercavila i nit de foc. El dia 25 cap al migdia es dóna la trobada, a la plaça Lluís Companys, d'autoritats, pubilles i hereus de l'any en qüestió. Es dóna pas a la missa solemne de Festa Major, coronada per un repic de campanes i tronada des de la portalada de l'església. S'inicia llavors la cercavila, amb els gegants, diables des de l'any 1987, panderetes, ball de gitanes i grallers. Es recorre el carrer del Raval fins arribar a la plaça de la vila, on s'ofereix un vermut popular i on es fa el ball de gegants, el de cintes i el de panderetes. 08288-70 Nucli urbà de Torrelles de Foix Tot i que les festes majors podrien remuntarse ben bé fins a l'edat mitjana no se sol conservar documentació escrita al respecte per la qual cosa només es pot comptar habitualment amb les fonts orals, que no permeten endarrerir massa aquesta celebració. 41.3882900,1.5687600 380338 4582851 08288 Torrelles de Foix Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Organitzadors: Regiduria de Cultura i festes i comissió de festes 98|94 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69968 Barraca del bosc dels Giberts https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-dels-giberts XVIII-XIX Barraca de pedra seca exempta, de planta gairebé circular, amb l'accés, acabat amb un arc apuntat, orientat al sud-est i coberta de falsa cúpula. Tot i que envoltada de vegetació es troba en força bon estat de conservació. 08288-93 Camí dels Giberts Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4101900,1.5646500 380035 4585288 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69968-foto-08288-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69968-foto-08288-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69968-foto-08288-93-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó El camí dels Giberts s'agafa des de l'extrem nord de la urbanització de can Coral. La barraca es troba a migdia dels primer camp que es troba, a mà dreta, conegut com a camp dels Giberts, que es troba abans d'arribar a la font homònima. 98|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69975 Marges de les Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-de-les-planes XVIII-XIX Es tracta d'un paisatge viu com a conseqüència del treball de la terra Es tracta d'una zona ocupada exclusivament per marges guanyats amb pedra seca per a al cultiu de la vinya, també amb oliverars i ametllers, distribuïda en parcel·lels normalment rectangulars, on es concentren una gran quantitat de barraques de vinya, gairebé una per tros. Cada parcel·la o tros està vertebrat per marges de pedra seca disposats de forma regular que creen un paisatge d'una gran bellesa. Amb una planta més o ments ovalada en sentit nord-oest a sud-est i de prop d'1 km de llarg per una amplada de 550 m es troba delimitada pel costat oest pel camí de la Fontpregona cap al Santuari de Foic. Al norrd, el límit el constitueix el mas de la Fontfregona i l'extrem septentrional de la urbanització de can Coral, que també li fa de límit pel costat est. A migdia, la zona de marges, és delimitada pel camí de les costes. Es distingeixen dues àrees segons la distribució de les diferents parcel·lels, de tal manera que s'observa una distribució de tipus radial al nord i una latra de tipus reticulat al sud. 08288-100 Les Planes Corresponen a part de les terres conegudes com 'dels Navegants', terres comunals la documentació de les quals es conserva avui a l'arxiu de l'Ajuntament de Torrelles de Foix. 41.3995400,1.5580700 379465 4584114 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 98|119 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69899 Antics abeuradors https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-abeuradors www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8137 XVII-XVIII Es veu arranjada recentment amb rejuntats de morter Abeurador format per tres basses diferenciades: l'una, a tramuntana, al descobert que és la que rep l'aigua d'un sortidor procedent de la finca adjacent, l'antic casal dels Peguera (fitxa 161), per on passa el rec (fitxa 146) i les altres dues, a migdia, omplertes des de la primera i cobertes amb estructura de teula a un sol vessant sobre estructura de fusta amb quatre pilars recolzats en el muret que tanca l'abeurador. L'estructura, porxada, es troba adossada al mur que tanca per llevant l'antic casal dels Peguera. D'acord amb les fonts orals una bassa era per a abeurar els animals, l'altra per a rentar-hi la roba i la tercera era reservada a l'ús de persones amb malalties. 08288-16 Plaça de les Moreres / Carrer d'Abaix Se sap que l'any 1754 eren uns abeuradors ja que, com a tals, apareixen esmentats quan els Peguera concedeixen permís a Ramon Morgades per construir el molí que avui s'anomena d'en Sendra (fitxa 33). En aquest document els Peguera es comprometen a deixar a desciar una ploma d'aigua diàriament cap als abeuradors amb la finalitat que els veïns poguessin beneficiar-se'n (Parellada, 2014). Antigament també van fer la funció de safarejos públics. 41.3878100,1.5686900 380331 4582797 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó És un dels elements més emblemàtics del nucli antic 98|119|94 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69950 Molí d'en Salvador Bola https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-salvador-bola PALAU, Salvador (1988). 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 266, n. 17. invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/fitxa?index=22&consulta=MCU0KzA4Mjg4MyU=&codi=15913 XVIII-XIX Rehabilitat Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada a doble vessant, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que és a migdia. Sembla que hauria estat un molí molt petit que de ben segur que es trobaria associat d'alguna manera al molí del Sendra (fitxa 33), ja que es troba a només 11 m a migdia d'aquest. Posteriorment va ser utilitzat únicament com a habitatge, ús que encara avui se li dóna, amb accés per una terrassa habilitada al nivell de les golfes. La bassa actualment ha estat reconvertida en hort i es que el molí es troba al vessant nord de la zona d'hortes de migdia del nucli antic, regada pel rec (fitxa 146). 08288-75 Hortes de migdia de Torrelles de Foix, conegudes com el Terraple 41.3872300,1.5690800 380363 4582733 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69950-foto-08288-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69950-foto-08288-75-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Probablement hauria rebut l'aigua del molí del Sendra, a pocs més de distància en direcció nord i a una cota més alta. 98|119|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69970 Barraca del camí de les Costes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-les-costes wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX. Voltada de bardisses i amb part de la volta parcialment ensulsiada Barraca aèria adossada al marge del camí pel costat dret. És de planta circular de prop d'1,75 m de diàmetre i una alçada de 165 cm i coberta de falsa cúpula. La porta és a l'est, acabada amb un arc de mig punt. 08288-95 Zona de les planes, sortint a mà dreta de la BV-2122 al km 4,3 Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3955900,1.5642000 379970 4583667 08288 Torrelles de Foix Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69970-foto-08288-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69970-foto-08288-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69970-foto-08288-95-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2367 de la wikipedra, d'on s'han extret les mides. D'ençà que es va fitxar en aquell moment, l'any 2005, fins a l'actualitat ha patit l'esfondrament de part de l'exterior de la volta. 98|119|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69971 Recer del marge de les Costes https://patrimonicultural.diba.cat/element/recer-del-marge-de-les-costes wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Terrera margenera o recer en marge, de planta quadrada i una obertura d'alçat rectangular i 50 cm d'amplada amb llinda plana. Fa 1,6 m de profunditat 1 1,2 m de costat al fons de l'espai. El marge on es troba té una alçada de 125 cm. 08288-96 A tocar del camí de les Costes Els marges estan associats amb l'augment de la semanda de terres conreables. Llavors, s'artigava i despedregava el terreny, s'hi obrien rases allagades anivellades horitzontalment i s'hi col·locaven pedres grans a manera de fonaments. Per sobre seu s'aixecaven les parets de pedra seca. Sembla que les primeres barraquesde pedra seca són d'origen medieval. Tanmateix, la majoria de barraques que resten actualment enterres pendesenques s'acostumen a situar entorn als segles XVIII i XIX. Es tracta d'un període de màxima extensió del conreu de la vinya degut al creixement demogràfic, que va afavorir les rompudes de terres i la substitució del blat i de l'olivera per la vinya. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3958200,1.5650600 380043 4583692 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69971-foto-08288-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69971-foto-08288-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69971-foto-08288-96-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Estructura núm. 2368 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides. (Autor: Drac Verd de Sitges) 98|119|94 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69972 Barraca de l'oliverar est de les Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-loliverar-est-de-les-planes wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Es tracta d'una construcció aèria aïllada orientada al sud, sud-est, de planta circular. Presenta una porta acabada amb arc primitiu o d'ametlla de 75 cm d'amplada i 160 cm d'alçada. Té un diàmetre interior de 320 cm. 08288-97 Darrer tros de marges a l'extrem de llevant de les planes Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3968100,1.5659300 380117 4583800 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69972-foto-08288-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69972-foto-08288-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69972-foto-08288-97-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2370 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi pot arribar pel camí de les Costes que, un cop a l'extrem de llevant de les Planes, presenta diversos senders cap al nord. 98|119|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69973 Barraca 1 del camí de can Coral https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-cami-de-can-coral XVIII-XIX Construcció aèria aïllada orientada al sud-est, de planta circular i un diàmetre de 260 cm. Presenta una porta acabada amb arc de mig punt, de prop de 170 cm d'alçada i uns 90 d'amplada i coberta de falsa cúpula amb una alçada interior de 290 cm. El gruix del mur és de prop de 90 cm. 08288-98 Camí de Foix, a pocs metres a l'est de l'aparcament Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4049300,1.5556300 379271 4584716 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69973-foto-08288-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69973-foto-08288-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69973-foto-08288-98-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2397 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 98|119|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69974 Barraca 2 prop del camí del Gatell https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-prop-del-cami-del-gatell wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Construcció aèrea aïllada orientada al sud-sud-est, de planta circular. Presenta una porta acabada amb arc de mig punt de 90 cm d'amplada i 170 cm d'alçada. Té un diàmetre interior de 260 cm i coberta de falsa cúpula. Presenta un armari encastat o fornícula a mà dreta de 60 x 50 cm. 08288-99 Camí del Gatell de les Planes, a mà esquerra passats uns 220 m Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3971800,1.5572500 379392 4583854 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69974-foto-08288-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69974-foto-08288-99-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2358 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 98|119|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69976 Barraca 1 prop del camí del Gatell https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-prop-del-cami-del-gatell wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Laterals parcialment enderrocats, però encara manté la cúpula Es tracta d'una construcció aèria adossada a un marge i orientada oest / sud-oest, de planta circular. Presenta una porta acabada amb arc de mig punt de 150 cm d'alçada. Té un diàmetre interior de 260 cm i coberta de falsa cúpula. Coberta de falsa cúpula. 08288-101 Camí del Gatell de les Planes, a mà esquerra passats uns 170 m Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3968100,1.5562500 379308 4583814 08288 Torrelles de Foix Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69976-foto-08288-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69976-foto-08288-101-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2359 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 98|119|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69977 Barraca 3 prop del Camí del Gatell https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-prop-del-cami-del-gatell wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Es tracta d'una construcció aèria aïllada i orientada al sud-oest, de planta circular. Presenta una porta de 65 cm d'amplada acabada amb arc de mig punt, de 150 cm d'alçada. Té un diàmetre interior de 210 cm i coberta de falsa cúpula. Presenta un curt paravent a l'esquerra. 08288-102 Camí del Gatell de les Planes, a mà dreta, deixant el camí a la primer corba, 55 m al sud Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3960900,1.5568800 379359 4583733 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69977-foto-08288-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69977-foto-08288-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69977-foto-08288-102-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2351 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 98|119|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69978 Barraca 7 del camí del Gatell https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-del-cami-del-gatell wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Paravent parcialment enderrocat Es tracta d'una construcció adossada al marge i orientada al sud-oest, de planta circular. Presenta una porta de 60 cm d'amplada acabada amb llinda plana i 115 cm d'alçada. Té un diàmetre interior de 160 cm i coberta de falsa cúpula. Presenta un curt paravent a l'esquerra. 08288-103 Camí del Gatell, a 520 m de l'inici del camí i 10 m al sud Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3973700,1.5609800 379704 4583869 08288 Torrelles de Foix Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69978-foto-08288-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69978-foto-08288-103-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2362 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 98|119|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69979 Barraca 6 prop del camí del Gatell https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-prop-del-cami-del-gatell wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Es tracta d'una construcció aèria aïllada orientada al sud-est, de planta circular. Presenta una porta acabada amb arc de mig punt i 140 cm d'alçada. Té un diàmetre interior de 215 cm i coberta de falsa cúpula. Presenta sengles paravents a banda i banda de la porta. 08288-104 Camí del Gatell cap a les Costes Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3968500,1.5596200 379590 4583814 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69979-foto-08288-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69979-foto-08288-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69979-foto-08288-104-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2357 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 98|119|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69980 Barraca 5 prop del camí del Gatell https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-prop-del-cami-del-gatell wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Els brancals de la porta ha estat rejuntat amb ciment Es tracta d'una construcció aèria aïllada orientada al sud / sud-est, de planta el·líptica. Té una llargada màxima interior de 320 cm i una amplada màxima de 285 cm. Presenta una porta de 95 cm d'amplada, acabada amb arc de mig punt de 175 cm d'alçada. La coberta és de falsa cúpula. Presenta un folre o contrafort al lateral esquerra. 08288-105 Camí del Gatell, a 340 m i després a 37 m al sud del camí Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3968700,1.5588100 379522 4583817 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69980-foto-08288-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69980-foto-08288-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69980-foto-08288-105-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2355 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 98|119|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69880 Abric de la Font de can Rossell https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-font-de-can-rossell RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat Abric orientat d'est a oest, amb accés al nord, considerat com a jaciment d'hàbitat esporàdic. Cobert per la vegetació, fa 12,50 metres de llargada, té uns 4 metres d'alçada i una profunditat d'uns 2 metres, força irregular. A l'interior, es conserva una plataforma d'uns 5 metres d'amplada des de la paret de l'abric fins que el terreny comença a inclinar-se pel pendent natural del vessant muntanyós. El substrat és calcari. Superficialment s'ha documentat un fragment de ceràmica del bronze mitjà, un fragment de sílex, un fragment indeterminat de ceràmica a torn i un fragment de 'cardium'. Tanmateix, caldria caldrien nous estudis per poder ampliar la poca informació de què es disposa. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990. 08288-50 A uns 150 metres al sud-oest de Cal Rossell de les Bassagues, al nord del camí El jaciment va ser localitzat pels volts de 1980 per Josep Mestres i Mercadé, arqueòleg de Vilafranca del Penedès, el qual va recollir alguns materials en superfície. 41.4176200,1.5572400 379429 4586123 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó S'accedeix al jaciment des de la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons). Passat el Km 4, a mà dreta, surt la carretera local cap a les Planes. Cal pujar uns 2 Km i agafar un desviament a la dreta, indicat amb el rètol 'Santa Maria de Foix'. Tanmateix, cal prendre el trencall de l'esquerra, en direcció nord/nord-est. Després de deixar enrere la casa de Cal Rossell de les Bassagues i recorreguts uns 150 metres, abans d'arribar a un revolt del camí on a la banda dreta neix la Font de Cal Rossell, cal pujar a peu per la banda esquerra del camí terrer. L'abric es troba a uns 40 metres remuntant el vessant pel bosc de pi blanc, a uns 20 metres d'alçada respecte del camí. 79 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:07
69937 Vessant de Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-de-foix FIERRO-MACÍA, Javier, [et al.]. Memòria excavació 1985: Arxiu Servei d'Arqueologia.SOLE PALACÍN, X.; FIERRO-MACÍA, J. 'Excavaciones en la iglesia del santuari de Santa Maria de Foix (Torrelles de Foix, Barcelona)'. A: II Congreso de Arqueología Medieval Española. Madrid: Comunidad de Madrid, 1987. p.698 RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7478 Molt erosionat El jaciment està situat en l'extrem est del promontori de Foix, en la part alta del vessant meridional, prop del cim, un cop ja s'ha deixat enrere el conjunt d'edificacions del Santuari. Diverses prospeccions realitzades en aquest sector als anys 1980 van proporcionar materials ceràmics superficials, consistents en ceràmica ibèrica a torn, comuna, de cocció oxidant, ceràmica a mà, comuna ibèrica i un fragment de tègula. D'altra banda, l'any 1990, durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van localitzar fragments escadussers de ceràmica ibèrica en els reompliments efectuats per als anivellaments del conjunt arquitectònic. Aquestes dades permeten pensar en una primera fase d'ocupació d'aquest promontori, de situació estratègica indubtable, dominant la conca del riu Foix, la Plana de les Torres i el sector baix on s'emplaça el poble de Torrelles de Foix (al sud-est), en època ibèrica (segle II aC), anterior a l'assentament medieval (castell) i l'ocupació religiosa documentada d'ençà el segle VII (edifici de culte, església i Cova de la Verge, amb successives reformes, ampliacions i canvis fins a la destrucció del 1936). 08288-62 Vessant de llevant del turó on es troben castell i Santuari Anys 70-80: prospeccions realitzades per Josep Mestres i Mercadé, arqueòleg i col·laborador del Museu de Vilafranca del Penedès. Anys 1983-1985: prospeccions realitzades durant els treballs d'excavació a l'església del santuari de Santa Maria de Foix, a càrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona i sota la direcció de Javier Fierro-Macía. 41.4144100,1.5656400 380125 4585755 08288 Torrelles de Foix Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69937-foto-08288-62-1.jpg Legal Edats dels Metalls|Antic|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 79|80|81 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69926 Abric de la Masia 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-masia-1 GIRÓ, P. 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares-I. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXII-XXIII, p.350-352. RAURET, A.M. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Barcelona: 146-147. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat VII aC Es tracta d'una cova natural d'habitació sense estructures, localitzada en una fondalada ocupada en part per antigues feixes de conreu vitícola on s'ha documentat l'anomenat 'Taller de la Masia', amb una indústria lítica situada entre el neolític i el bronze. De dimensions molt reduïdes, amb una alçada d'uns 300 metres i una cambra única, de forma semicircular, de 3,10 metres per 2,70 metres, s'obre en una formació calcària del Triàsic, de poca profunditat (uns 2,60 metres). Originàriament estava tapada frontalment per un mur de pedra seca de 0,60 metres de gruix, que va ser desmantellat durant uns treballs d'excavació. Durant aquells treballs, es van documentar tres nivells de sediments, d'entre els quals el segon va proporcionar material arqueològic corresponent al bronze final, com ara una banya de cérvol fragmentada, fragments de ceràmica característics del bronze final o un fragment de sílex sense retocar. Podria tractar-se d'un lloc d'habitació de caràcter temporal o de refugi esporàdic. Un estudi aprofundit, diacrònic i comparatiu amb els restants jaciments del sector, proporcionaria més elements per avaluar possibles diferenciacions d'aprofitament d'un mateix espai geogràfic en un mateix moment històric i també l'evolució de la dinàmica ocupacional. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) 08288-43 A tocar de la carretera BV-2122, al km 5,2, al costat nord de la primera corba pronunciada Aquest jaciment, descobert i excavat l'any 1959, té el nom d'Abric del la Masia 1 per diferenciar-lo de l'Abric de la Masia 2, descobert el setembre de 1990 per l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, i que encara roman inèdit. 41.4003800,1.5506000 378842 4584218 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69926-foto-08288-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69926-foto-08288-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69926-foto-08288-43-3.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó L'accés és molt fàcil, ja que es troba al costat de la carretera BV-2122 a l'alçada del km 5.200, en el vessant est d'una petita vall per on devalla un torrent afluent de la riera de Pontons. 79|76 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69961 Frontal de Sarcòfag de Santa Maria de Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-de-sarcofag-de-santa-maria-de-foix LLORAC, Salvador; COSTA, Montserrat (1999). Els sarcòfags medievals del Penedès i el seu entorn. Insitut d'Estudis Penedesencs, p. 53. FIERRO, Javier (1986). Memòria de les excavacions a l'església de Santa Maria. Torrelles de Foix, Alt Penedès. Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya. En línia: calaix.gencat.cat/handle/10687/7792. GONZÁLEZ, Antonio; LACUESTA, Raquel; LÓPEZ, Albert (1990). Memòria 1985-1989. Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Servei de Patrimoni Arquitectònic. Diputació de parcelona, p. 129-141. SUREDA, M. José (1992). 'Santa Maria de Foix'. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia CatalanaBarcelona, p. 211. XIII-XIV Fragment d'un frontal de pedra calcària, bastant erosionat, de 120 cm de llarg, 48 cm d'alçada i 25 cm de gruix. Presenta un seguit de motius esculpits referents a l'emblema heràldic dels Cervelló. La zona central és ocupada per una decoració extreta del repertori ornamental gòtic. Concretament, es tracta de cinc arcs ogivals trilobats a l'interior i dos arquets a la base del central simulant la silueta d'una finestra bífora. Als quatre arcs restants es distingeix el senyal heràldic dels Cervelló, la figura del cérvol passant de perfil. Els dos cérvols que flanquegen l'arc central són molt similars entre sí, el de la dreta mirant cap a la dreta i el de l'esquerra cap a l'esquerra. En canvi, el cérvol de l'extrem dret sembla inscrit en un escut, mentre que el de l'extrem esquerra es troba lleugerament sobre elevat respecte de la resta, com si es trobés sobre d'algun element que el desgast no ens permet determinar. A la part superior dels arcs, en els quatre espais que resten entre ells s'intueixen, molt malmesos, cercles amb quadrifolis inscrits. Va ser trobat en el decurs de la intervenció arqueològica realitzada l'any 1985, prèvia a la restauració del conjunt per part del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Feia de graó a l'entrada del temple per la banda interior, obra que es va dur a terme, d'acord amb els arqueòlegs que hi van treballar, en el decurs del segle XVIII. Avui es pot contemplar, restaurat, en una capella lateral de l'església, amb un rètol explicatiu. 08288-86 Santuari de Santa Maria de Foix Localitzat l'any 1985, en el decurs de les excavacions arqueològiques efectuades arrel de la restauració de l'edifici, per part del Servei de Patrimoni Aruitectònic Local. 41.4151200,1.5640300 379992 4585836 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69961-foto-08288-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69961-foto-08288-86-2.jpg Física Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Segons Sureda, el Sarcòfag es deuria realitzar al final del segle XIII o al començament del XIV, coincidint amb les obres de remodelació del temple. 93|85 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69907 Molí de l'Horta https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lhorta AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 206. PALAU, Salvador.1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 263. PALAU, Salvador (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. XIII-XIX La malesa actualment impedeix el pas cap al molí. Les fotos corresponen doncs a l'habitatge annex. Una desbrossada permetria valorar l'estat dels murs que queden dempeus. Les fotografies conservades dels anys 1978-1980, on s'observen encara les construccions dempeus, permeten determinar que dençà d'aleshores, l'edifici ha perdut completament el pis corresponent a les golfes. Conjunt de molí i masia de grans dimensions, amb planta baixa, pis i golfes, i amb coberta a dues aigües, avui gairebé parcialment enderrocats. El molí, situat a uns 50 m al nord del riu Foix i a uns 50 m més a l'oest del torrent de les Llambardes, és un edifici de planta quadrangular , que encara conserva els paraments perimetrals fins a l'altura del primer pis. Se n'observa, a migdia, el portal d'accés, acabat amb un arc de mig punt adovellat, situat a un nivell més baix que la porta que dóna a l'habitatge. Dóna pas a la sala de moldre, d'uns 3,5 x 4,5 m, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. Es troba parcialment enderrocada, de tal manera que en dur a terme el mapa de patrimoni, no s'hi va poder accedir. Es conserva encara, a ponent del conjunt i en molt mal estat, el rodet vertical, amb eix de ferro i eixos de fusta de més de 3 m de llarg, completament emmascarats per la vegetació. Darrera el conjunt, al nord-oest, s'observa el que hauria estat la gran bassa que recollia l'aigua del riu, amb un carcau d'1,2 m de diàmetre i es pot resseguir en part el recorregut del rec des del riu Foix. Pel que fa a l'habitatge, al nord-est del molí, encara en ús a principis del segle passat, avui es troba en el mateix estat d'enderroc que el molí, sense teulada i amb l'interior col·lapsat. D'acord amb fotografies de mitjan segle passat, l'edifici encara conservava llavors la teulada, avui completament enderrocada i d'acord amb els veïns de la zona, fa uns 10 anys la sala de moldre encara es trobava en bon estat. Tanmateix, avui, el conjunt es troba envoltat de bardisses i gairebé no s'hi pot accedir, i la sala de moldre presenta un enderroc incipient. 08288-24 Carretera BP-2121, km 19 a 500 m La tipologia de la volta de la sala de moldre podria dur a situar aquest molí en època baix-medieval. 41.4318900,1.5521000 379026 4587714 08288 Torrelles de Foix Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69907-foto-08288-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69907-foto-08288-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69907-foto-08288-24-3.jpg Inexistent Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó També conegut com a cal Tonquet o del molí de cal Ton Janot 93|94|98|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69991 Masia de les Valls de Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-les-valls-de-foix XIII-XIX Es troba en procés d'enrunament. D'altra banda, tots els accessos són oberts, fet que fa que hagi acabat acumulant en el seu interior moltes deixalles. Observant fotografies de l'any 2011 es pot veure que en aquell moment encara quedaven mobles, com ara armaris i un pastera, que avui han desaparegut. Es tracta d'un dels masos històrics del municipi, avui abandonat i en mal estat. Com passa en d'altres del masos dispersos de Torrelles de Foix, està format per diverses construccions bastides al llarg del temps entorn a un mas primigeni, d'origen medieval. Es conserven encara dos arcs diafragmàtics de factura baix medieval que haurien articulat l'espai interior en tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta, presenta una portalada acabada amb un arc de mig punt adovellat i es troba en part amagada rere altres construccions. A partir d'aquest mas, sembla que l'evolució lògica va ser la construcció d'un nou cos al nord-oest i que l'edifici hauria seguit creixent seguint la mateixa direcció en èpoques de bonança productiva. Es compten un mínim de nou construccions que formen un conjunt tancat amb barri, que inclou corts, graners, tines, cellers, pallisses i un pou que encara avui es pot observar mirant l'accés principal a mà dreta. Com passa també amb el mas de cal Soler de Secabecs, s'observen finestres espitlleres per vigilar l'accés. A migdia s'alça una gran nau feta amb totxanes i formigó, que hauria estat destinada a graner. D'aquesta mateixa fase i amb els mateixos materials es van observant, sobretot a la casa principal, diversos arranjaments efectuats pels darrers habitants del mas en algun moment de la segona meitat del segle passat, quan s'hauria començat a rehabilitar la casa, obres que van restar aturades. 08288-116 Camí de cal Rossell de la Bassegues a cal Via, a 800 m d'aquest darrer Observant l'edifici es localitzen elements constructius propis d'època baix medieval. Apareix esmentat com a l''Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí'. Aquest capbreu es troba al fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès (fitxa 110) 41.4162700,1.5727200 380720 4585952 08288 Torrelles de Foix Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69991-foto-08288-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69991-foto-08288-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69991-foto-08288-116-3.jpg Inexistent Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 93|94|98|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69889 Muralla de la casa senyorial dels Peguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-de-la-casa-senyorial-dels-peguera AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 203. www.elcastell.com.es www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8136 XIV-XVIII Avui, els propietaries en tenen cura i recentment han deslliurat de males herbes part del tram de la muralla que dona a les hortes. Tot i que inicialment es tractaria del recinte emmurallat corresponent al tancament de la casa dels Peguera, avui únicament ens n'ha pervingut, si més no, de forma visible, un mur que envolta una parcel·la de prop de 2000 m2 avui destinada principalment al Turisme Rural. D'altra banda, cal tenir present que aquesta finca encara conserva en el seu subsòl restes del casal dels Peguera, i probablement d'altres d'època baix medieval. En aquest sentit, una mirada detinguda de la muralla permet determinar –ne diverses refaccions. Concretament, se'n pot resseguir un llenç de prop de 40 m de llarg i una alçada de prop de 10 m, des de la capella del Roser (fitxa 15), que hauria estat una antiga torre de defensa associada a la parcel·la, passant rere la sagristia i també rere els antics abeuradors (fitxa 16). En aquest punt, gira lleugerament per voltar el sector de migdia de la parcel·la, en un nou tram de prop de 47 m de llarg. En aquest tram s'observen el que podrien ser petites espitlleres més que encaixos de bastida, per la qual cosa cal pensar en la possibilitat que a l'interior i sota el nivell de circulació actual, es conservin estructures corresponents al casal esmentat. En aquest punt, a l'altura de l'accés als horts de migdia, la muralla torna a girar per tancar un nou tram de prop de 28 m de llarg, un dels més impressionants de la parcel·la. S'hi 'observen un mínim de tres fàbriques diferenciades, essent el tram de migdia, de carreuons disposats en filades regulars, el més antic. A tramuntana, a mode de refecció es troba un llenç menys acurat, de maçoneria de pedra i calç, amb presència de dues alineacions de forats de bastida. Per sobre de tots dos, s'observa una remunta que hauria constituït una mena de barana massissa en el moment de terraplenar l'interior de la parcel·la. Cal destacar en el tram més antic de la muralla la presència de diverses mènsules distribuïdes en tres nivells diferents, que haurien servit per recolzar algun tipus d'estructura de fusta. A partir d'aquest punt es fa difícil de determinar-ne la continuïtat a causa de l'existència de construccions posteriors. Tanmateix, sembla que la muralla encara podria continuar uns 30 m més, agafant dues parcel·les més amb façana principal a la plaça de les Moreres. Així, no es descarta la possibilitat d'un primer recinte emmurallat de prop de 2500 m2, amb accés principal des de llevant, potser flanquejat per dues torres, essent-ne la capella del Roser una. 08288-6 Carrer de Baix / Plaça de les Moreres, 10 Tot i que no es descarta que algunes de les estructures que es troben en aquest indret siguin anteriors, probablement baix medievals, la primera documentació que es té sobre l'indret, correspon a la seva tinença per part dels senyors de Foix, que hi van tenir casa residencial a des de la segona meitat del segle XVI. L'any 1579 es va efectuar la benedicció de la capella de la Mare de Déu del Roser obrada al pati del castell. El castell va ser enderrocat entre els anys 1714 i 1715 com a represàlia per la fidelitat dels senyors de Peguera a la casa d'Àustria. 41.3877500,1.5682200 380292 4582791 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69889-foto-08288-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69889-foto-08288-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69889-foto-08288-6-3.jpg Inexistent Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 93|94|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69967 El molinot https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-2 PALAU, Salvador (1988). 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 267. PALAU, S. (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. XV-XVIII L'accés ha estat objecte d'expoli i l'interior es troba ple de pedres. Els paraments exteriors es troben parcialment amagats rere la vegetació. Molí a la dreta del riu Foix, a uns 20 m a migdia del curs fluvial, prop dels pèlags de Brasó, de l'Alzina, dels Bous i de la Somera. Avui, entre la malesa, se'n conserva encara la planta baixa, de planta rectangular i uns 6 x 3 m, feta amb carreuons allargats disposats en filades regulars. Conserva també íntegrament la volta, apuntada. S'hi accedeix pel costat de migdia, on s'obre una porta que, per la cara exterior ha estat espoliada dels carreus i per la cara interior és acabada amb un arc rebaixat. Pel costat de llevant, que per la cara exterior és lleugerament atalussat, s'observa la part superior de l'arc de mig punt del carcabà. Al tancament de ponent s'observen grans blocs de pedra que sembla que donen a una construcció ubicada en aquest costat. L'interior és ocupat per un enderroc. 08288-92 Camí del Molí de l'Horta, 1 km al nord-oest de cal Rossell de les Bassegues 41.4272800,1.5554900 379301 4587198 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69967-foto-08288-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69967-foto-08288-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69967-foto-08288-92-3.jpg Inexistent Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó S'hi pot arribar tant des de migdia, pel primer trencall a mà dreta del camí del Molí de l'Horta, passat can Bosc de Baix, com també des de tramuntana, des de la Granja Ferrer. Es tracta d'una estructura probablement d'origen medieval, bastant ben preservada. 93|94|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70020 Vinseum. Museu de Vilafranca https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinseum-museu-de-vilafranca www.vinseum.cat XII-XXI El Vinseum, Museu de les Cultures del vi de Catalunya és un museu situat a l'antiga casa-palau dels reis de la Corona d'Aragó a Vilafranca del Penedès, un edifici bastit als segles XII-XIII. Antigament havia estat anomenat Museu de Vilafranca-Museu del Vi. A banda de tota mena d'estris associats a l'evolució de la tecnologia aplicada a la vitivinicultura, és també el museu Comarcal del Penedès i per tant lloc de dipòsit del material arqueològic recuperat en els jaciments de la comarca. Actualment, la majoria d'aquest material no es troba exposat, sino als magatzems del museu. 08288-145 Plaça Jaume I, 1-5 de Vilafranca del Penedès L'any 1936 l'edifici va ser comprat per l'Ajuntament de Vilafranca a la família Álvarez-Cuevas per tal d'ubicar-hi el museu. 41.3880100,1.5727100 380668 4582814 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70020-foto-08288-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70020-foto-08288-145-2.jpg Legal i física Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 93|94|85 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 179,88 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc