Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
69877 | Cova de l'Heura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lheura | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Llista?index=1&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU%3D | Cova en forma d'esquerda que s'obre en el contacte d'una petita cinglera calcària, al vessant dret del final de la gorja de la 'Riera de Dosrius'. Amb la boca orientada al nord-est, fa entre 4 i 5 metres d'alçada, una amplada que varia en el seu recorregut (1,8 metres a la roca; 1-1,35 a mitja distància i 1,50 metres al final) i una profunditat d'uns 8 metres. Davant seu fa una petita plataforma d'uns 2 metres d'amplada. En algun sector sembla aflorar la roca mare, si bé pot tractar-se d'un bloc de roca. La potència arqueològica de la cavitat considerable en la cambra paral·lela, tapiada per un mur de pedra seca que es devia fer durant la guerra civil. D'acord amb el material que s'hi va recuperar, molt escadusser, podria tractar-se d'una ocupació prehistòrica (sílex) i d'enterraments col·lectius (ossos). Aquests tipus d'ocupacions són abundants en les coves de la conca alta del Foix i la serra de Font-rubí. La datació del jaciment probablement és eneolítica o del bronze. La manca de material ceràmic impedeix precisar més sobre una cronologia establerta pel context general, datació que hauria de ser contrastada sobre el terreny. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-47 | Camí del bosc de Baix, a uns 70 al nord-est de ca l'Isidrot | Les primeres notícies escrites de la cova foren publicades en els Quaderns de Camp de Pere Giró Romeu, que vas ser delegat local de la 'Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas' i director del Museu de Vilafranca alguns anys. Giró recull les notícies de l'existència de la cova, però no diu res sobre cap troballa o descobriment (GIRÓ ROMEU, Pere. Quaderns de Camp. Vol. 1, 1932-1945, febrer 1939). L'hivern de 1987, la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca va localitzar aquesta cova durant una exploració. Es va descobrir un os amb aparença humana i un sílex en el sector 'Cambra Paral·lela', que van destapar. No pot precisar-se més informació, ja que aquests materials no foren recollits, i en exploracions posteriors no s'ha pogut observar cap altra resta. | 41.4225400,1.5596900 | 379643 | 4586666 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69877-foto-08288-47-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Per la carretera BP-2121 (Vilafranca-La Llacuna), 100 metres abans d'arribar al quilòmetre 19, passades unes granges de porcs, cal desviar-se per un camí de terra que passa pel costat de Cal Sord o Mas de les Heures, 250 metres més endavant. A partir d'aquí, el camí es torna cada vegada més intransitable per a un turisme, i fent nombrosos revolts, baixa dins el canal mateix del riu Foix, conegut aquí per Riera de l'Horta (fins al Molí de L'Horta) i a partir d'aquí com a Riera de Dos Rius, després d'uns 700 metres de recorregut. Després cal passar el riu per agafar a la banda dreta l'anomenat Camí de les Valls, que segueix saltant de riba a riba el pas obert pel Foix. Aquesta ruta es pot reconèixer per unes marques horitzontals fetes amb pintura verd fosca, que van indicant cada certa distància el camí a seguir, el qual només es pot fer a peu. Aproximadament a uns 700 metres, s'arriba a una gran resclosa de formigó per on es travessa a la riba esquerra i es segueix durant 200 metres fins tornar a travessar a la riba dreta pel conegut Pas del tronc (que és el límit superior d'un salt d'aigua que forma un pèlag al seu peu, dins el qual hi ha un gran tronc). Uns 200 metres més endavant, s'ha de deixar el camí i remuntar el vessant, que queda a la dreta, fins uns 30 metres per sobre del camí, al peu d'una cinglera calcària. Aquesta s'ha de resseguir fins arribar davant d'un canal de torrent i llavors, uns 3 metres més cap al nord en direcció al molí de l'Horta.Foto: Cebrià, Ribé, Senabre (1990). | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:07 | |||||||||
69878 | Cova de Mahoma o Avenc de Mahoma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-mahoma-o-avenc-de-mahoma | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. https://espeleoworld.com/c/cova-mahoma https://espeleoworld.com/c/cova-mahoma | La cova està situada en una cinglera que s'alça per damunt del riu Foix, en el vessant dret del congost, al nord de les runes de l'antiga masia de Cal Magí Rossell, que es troba a uns 70 metres de distància. En concret, la cavitat està a prop de la clariana on s'emplaçaven els antics camps de conreu d'aquesta masia, però en un desnivell d'uns 30 metres. Amb l'entrada orientada a l'est, en realitat es tracta d'una diàclasi eixamplada per processos mecànics i esllavissaments rocosos, d'uns 25 metres de fondària, dels quals només 10,5 metres són practicables sense gaire dificultats. A l'interior es desenvolupa, entre uns blocs de mida gran, un avenc de 19 metres de profunditat, amb les parets sinuoses de difícil accés, amb passadissos estrets i roca relliscosa. L'entrada, amb 4 o 5 blocs caiguts de mida gran, té una amplada de 2,30 metres. L'any 1982 es van recollir diversos materials en superfície, com ara fragments ceràmics, 1 dent d'ovicàprid i 1 làmina de sílex sense retocs. Les dades que hi ha són doncs massa escadusseres com per poder determinar amb prou fiabilitat el tipus d'ocupació d'aquest espai. Pel que fa a la cronologia, hi ha però diversos elements que permeten adscriure l'avenc de forma clara al neolític antic evolucionat, l'edat del bronze i a l'època ibèrica (extret de Ribé, Cebrià, Senabre, 1990). | 08288-48 | Al barranc de Dos-Rius, pel camí del Bosc de Baix, a 55 m a llevant de ca l'Isidrot | 41.4222800,1.5600400 | 379672 | 4586636 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69878-foto-08288-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69878-foto-08288-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69878-foto-08288-48-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi accedeix des de la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons). Passat el km 4,5, cal desviar-se a la dreta per una carretera local indicada amb el rètol de la urbanització 'Plana de les Torres' . Aquesta pista asfaltada puja més de 2 km fins arribar dalt d'un coll. En aquest punt cal trencar a la dreta pel camí indicat amb el rètol 'Santa Maria de Foix', però agafant el camí contrari vers el nord-est, en direcció a Can Rossell de les Bassegues (conegut popularment com la Casa del Cònsul). S'ha de deixar enrere aquesta masia en direcció sud-oest, i després de travessar un petit torrent cal reprendre el nord. A 450 metres, al marge esquerre del camí, es passa per davant de les runes de Ca l'Isidrot, i a continuació, a mà dreta, es veuen les runes de Cal Magí Rossell. A l'alçada d'aquesta masia, s'ha de deixar el camí que condueix al Molí de l'Horta, prop de la zona de Cal Soler de Secabecs, i baixar uns 100 metres fins superar un desnivell d'aproximadament 30 metres i arribar al cingle on s'obre la cova-avenc de Mahoma.Fotografies cedies pel Grup d'Espeleologia de Badalona (GEB, abril de 2017 - www.geb.cat) | 78|79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:07 | ||||||||||
69879 | Cova de cal Magí Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-cal-magi-rossell | GIRÓ, Pere. 1954. 'De arqueología comarcal'. Boletín de la Biblioteca-Museo Balaguer. II, p.55-58. GIRÓ, Pere.1960. 'Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés'. Memorias de los Museos Arqueológicos. [Madrid] Vol. XVI-X (1960), p.235. MASACHS, Josep Maria (1976) 'Las armas y útiles de bronze hallados en el Panadés'. A: XIII Congreso Nacional de Arqueología (Huelva, 1973). Zaragoza, 1975. p.455-464. Reeditat a Vilafranca del Penedès, Museu de Vilafranca. RAURET, Ana Maria. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Barcelona, 1963. p.130. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, Xavier. '41 visita coneguem el Penedès: Torrelles de Foix'. Gran Penedès. 9, p.12. invarque.cultura.gencat.cat | Es tracta d'una cavitat amb un recorregut aproximat d'uns 57 metres de llarg, en realitat una diàclasi matriu, eixamplada posteriorment per processos corrosius i d'erosió mecànica. Presenta un estat de descalcificació avançat, amb processos clàstics localitzats. L'entrada s'obre al sud i, a poca distància d'aquesta, es troba una cambra de prop de 3 m d'amplada. Al costat esquerre, a un parell de metres de desnivell, comença un llarg passadís. Per accedir-hi cal salvar la boca d'un pou molt profund i, un cop a l'interior, resulta força perillós, ja que el sòl, format per esllavissaments, no és ferm. A la dècada de 1950 s'hi van dur a terme treballs que ban permetre documentar, entre d'altres elements, fragments de vasos carenats, vasos ovoides, bols, cordons llisos, pastes en general de coloració vermella fosca, superfícies rugoses i allisades. També una làmina de sílex blanc opac amb retocs bifacials, prop de l'entrada de la cova. Una fletxa de bronze amb peduncle i aletes. També es cita una dena de collaret de bronze que en realitat és el bedoll d'un picarol de fura. Pel que fa a la indústria òssia, 1 ullal de senglar i una altra peça treballada, de forma arquejada. L'any 1990, durant la localització del jaciment per part de l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica, es va recollir un fèmur humà sencer i un fragment de ceràmica brunyida. La presència d'elements clarament relacionables amb inhumacions i/o cremacions fan pensar en una utilització funerària de la cova. Els objectes d'ornament també ajuden a confirmar la hipòtesi d'un ús funerari de la cavitat. Pel que fa a la cronologia, se centra a l'entorn del bronze mitjà (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-49 | En la cinglera que hi ha sota l'antiga masia de Cal Magí Rossell | La cova va ser descoberta per Josep Maria Masachs, col·laborador de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, a principi dels anys 50. Poc després, a partir de l'abril de 1952, es van iniciar els treballs d'excavació, amb en Pere Giró i altres membres del Museu, que van consistir en l'obertura de dues cales. La cavitat va ser explorada posteriorment per diferents grups d'espeleologia que han anat ampliant les dades referents a la seva morfologia i característiques principals, tot i que es desconeix si es van documentar materials arqueològics. Hi ha informació sobre l'exploració efectuada pel Grup Excursionista del Museu de Vilafranca, afiliat a l'Agrupació Excursionista Catalunya dins del Grup d'Exploracions Subterrànies (E.R.E.), a finals de 1958. Durant al primera meitat dels anys 70 altres grups també van realitzar aixecaments topogràfics, fotografies i documentació bio-espeleològica: el G.R.E.V. (Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova i la Geltrú) i el S.I.R.E. De Sants, Barcelona. Segons Pere Giró, l'abril de 1967 va descobrir-se el robatori d'una sèrie de materials arqueològics exposats a les vitrines del Museu de Vilafranca, entre les que hi havia la 'flecha de bronce de la Cueva de Cal Magí Rossell (Torrelles de Foix)' | 41.4215500,1.5600600 | 379672 | 4586555 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69879-foto-08288-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69879-foto-08288-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69879-foto-08288-49-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Aquesta cavitat és coneguda com la Cova de Cal Magí Rossell, ja que està situada molt a prop de les runes d'aquesta masia. Posteriorment va ser batejada pels espeleòlegs com a l'Avenc del Foc.S'hi accedeix des de la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons). Passat el km 4,5, a mà dreta, hi ha un desviament indicat amb el rètol 'Plana de les Torres', que és una urbanització. La pista asfaltada puja més de 2 km , fins arribar a un coll. En aquest punt s'ha d'agafar un trencall a la dreta indicat amb el rètol 'Santa Maria de Foix'. Dels dos camins cal seguir el que va en direcció nord/nord-est. Després cal passar Can Rossell de les Bassagues i seguir cap al sud-oest. Les runes de l'antiga masia de Cal Magí Rossell (o de Can Rossell Nou) s'emplacen en una clariana antigament conreada, uns 100 metres per damunt del llit del riu Foix, que davalla pel nord/nord-est. Abans d'arribar a Cal Magí s'han de deixar enrere les runes de Ca l'Isidre i també travessar un torrent. La cova es troba al peu del cingle que hi ha sota les runes de la casa. Per accedir-hi s'ha de resseguir, des de la casa i per dalt de la cinglera, uns 200 metres cap al sud/sud-oest, enmig de feixes de conreu abandonades. Cal baixar al primer replà sota el cingle i retornar en direcció contrària per un corriol fins l'alçada de les runes de la casa.Fotos i plànols cedides pel Grup d'Espeleologia de Badalona (GEB, 2017) | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:07 | |||||||||
69880 | Abric de la Font de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-font-de-can-rossell | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat | Abric orientat d'est a oest, amb accés al nord, considerat com a jaciment d'hàbitat esporàdic. Cobert per la vegetació, fa 12,50 metres de llargada, té uns 4 metres d'alçada i una profunditat d'uns 2 metres, força irregular. A l'interior, es conserva una plataforma d'uns 5 metres d'amplada des de la paret de l'abric fins que el terreny comença a inclinar-se pel pendent natural del vessant muntanyós. El substrat és calcari. Superficialment s'ha documentat un fragment de ceràmica del bronze mitjà, un fragment de sílex, un fragment indeterminat de ceràmica a torn i un fragment de 'cardium'. Tanmateix, caldria caldrien nous estudis per poder ampliar la poca informació de què es disposa. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990. | 08288-50 | A uns 150 metres al sud-oest de Cal Rossell de les Bassagues, al nord del camí | El jaciment va ser localitzat pels volts de 1980 per Josep Mestres i Mercadé, arqueòleg de Vilafranca del Penedès, el qual va recollir alguns materials en superfície. | 41.4176200,1.5572400 | 379429 | 4586123 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'accedeix al jaciment des de la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons). Passat el Km 4, a mà dreta, surt la carretera local cap a les Planes. Cal pujar uns 2 Km i agafar un desviament a la dreta, indicat amb el rètol 'Santa Maria de Foix'. Tanmateix, cal prendre el trencall de l'esquerra, en direcció nord/nord-est. Després de deixar enrere la casa de Cal Rossell de les Bassagues i recorreguts uns 150 metres, abans d'arribar a un revolt del camí on a la banda dreta neix la Font de Cal Rossell, cal pujar a peu per la banda esquerra del camí terrer. L'abric es troba a uns 40 metres remuntant el vessant pel bosc de pi blanc, a uns 20 metres d'alçada respecte del camí. | 79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:07 | ||||||||||
69881 | Cova de la Pesseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-pesseta | BALAGUER, Paz [et al.]. (2011) 'Dinàmica d'ús de la Cova de la Pesseta (Torrelles de Foix, Alt Penedès) entre el V-II mil·lenni cal ANE. Primers resultats'. A: BLASCO, Anna; EDO, Manuel; VILLALBA, Maria Josefa (coord.). La cova de Can Sadurní i la prehistòria de Garraf. Recull de 30 anys d'investigació. Milano: Hugony Editore, 2011. p.359-365. Actes de les Jornades Internacionals de Prehistòria 'El Garraf, 30 anys d'investigació arqueològica', celebrades a Begues del 5 al 7 de desembre de 2008. SORIANO, Ignacio; CHAMÓN FERNÁNDEZ, Jorge. 'Estudio arqueometalúrgico del punzón de Cova de la Pesseta (Torrelles de Foix, Barcelona). Datos composicionales, metalográficos, isotópicos y funcionales'. MARQ, arqueología y museos. 05, p.73-89. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=3&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7458 | Es tracta d'una cavitat de dimensions reduïdes, però que preserva intactes sales i gateres, probablement de dimensions considerables si es té en compte la gran colmatació de sediment. L'orifici d'entrada, de forma quasi circular, fa uns 0,45 metres d'amplada i 0,35 metres d'alçada, fet que fa molt difícil l'accés a la sala principal, l'única a la qual es pot accedir. Aquesta sala, de forma irregular tendent a circular té una profunditat màxima d'uns 5,80 metres i una alçada mitjana d'1,30 metres. En la mateixa sala hi ha dues xemeneies i s'obren diverses gateres ara per ara inaccessibles. A finals dels anys 1970 i principis dels 80, en descobrir-se la cova per part de membres de de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona, es van recollir diversos materials, com ara fragments informes de ceràmica del bronze, i del neolític antic, restes antropològiques i fragments de fauna. A part de la cavitat pròpiament dita, uns 5 metres a l'est de la boca d'entrada hi ha un petit entrant de la cinglera, d'uns 3 metres d'amplada, amb un talús de terra al davant, que bé podria tenir relació morfològica amb la cova abans descrita. En conjunt, es tracta d'un jaciment que forma part d'un conjunt de cavitats situades en la mateixa cinglera (Cova de Can Soler de Secabecs i l'Abric / Túnel de Cal Soler de Secabecs) que malauradament estan més afectades per excavacions clandestines o poc sistemàtiques. El conjunt abraça una àmplia seqüència cronocultural que va des del neolític antic, bronze mitjà-final, ibèric fins l'època medieval. A partir de les restes arqueològiques recuperades l'any 2007, especialment de tipus ceràmic, és possible distingir provisionalment un mínim de dues fases cronològiques ben diferenciades. Per una banda, l'horitzó tradicionalment denominat Neolític Antic Evolucionat, vinculat a una àrea especialitzada en la talla i/o manteniment d'artefactes lítics destinats a la pràctica cinegètica i explotació del medi vegetal. D'altra banda, s'identifica una fase més avançada situada entorn el Neolític Final-Calcolític. La recuperació de gran quantitat de restes humanes permet constatar un ús funerari que s'eixampla fins al Bronze Inicial. | 08288-51 | A 350 m al sud-est de can Soler de Secabecs | La cova va ser descoberta i explorada esporàdicament per membres de de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona cap a final dels anys 70 i principi dels 80. Els mesos de febrer i març de 2007 es va realitzar una intervenció arqueològica en el marc d'un projecte d'investigació dut a terme pel Grup de Recerca Arqueològica NE Península, de la UAB, dirigida per Paz Balaguer Nadal i Camila Oliart Caravatti. | 41.4333800,1.5527000 | 379079 | 4587879 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69881-foto-08288-51-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | L'accés a la cavitat es fa des de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès- La Llacuna). Entre els Km 20-21 s'ha d'agafar un desviament a l'esquerra, pel mig de la recta de la carretera, que és un camí terrer que s'endinsa a la zona de les Llambardes. En direcció sud-oest s'arriba a la masia de Cal Soler de Secabecs. Cal deixar el cotxe i agafar el camí que pel límit dels camps de conreu porta cap al bosc de pi cap al sud, el qual s'ha de travessar per arribar a la part superior de la cinglera, que domina la conca del riu Foix. Després s'ha de baixar al replà inferior del cingle pel Túnel (o Abric) de Can Soler de Secabecs i en direcció nord-est, per un corriol, a uns 180 metres de recorregut, a mà esquerra, es localitza la cavitat en qüestió: és difícil de detectar el seu emplaçament degut a la vegetació i a les petites dimensions de l'entrada. Fotografia de Paz Balaguer feta durant la intervenció arqueològica de 2007, extreta de l'inventari de patrimoni arqueològic de Catalunya (http://invarque.cultura.gencat.cat) | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:07 | |||||||||
69883 | Abric o túnel de Can Soler de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-o-tunel-de-can-soler-de-secabecs | GIRÓ, P. 'Notas de Arqueología de Catalunya y Baleares. II. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.308. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. PINTA, J. 'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la Província de Barcelona. Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)'. Exploracions. 8, p.19. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=14&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7470 | Abric de prop de 5,5 m de llargada desenvolupats en un eix sud-oest nord-est i una amplada màxima de 2,85 m. És obert lateralment per ambdós costats, té un pis que fa pendent vers el nord-est i diferents alçades de sostre, que oscil·la entre 160 i 260 cm en sentit sud-oest/nord-est. La paret que tanca el costat sud-est és la línia de l'espadat. El substrat rocós està format per calcàries triàsiques. En aquest indret, l'any 1959 s'hi va realitzar una cala de d'uns 70 x 70 cm on es van documentar diversos fragments ceràmics fets a mà, algun amb decoració de cordons llisos, d'altres amb les superfícies brunyides i fragments de fauna, als quals se'ls pot atribuir una cronologia del neolític ( bronze, sense poder ser més precisos. (Informació extreta de Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-53 | Uns 400 m al sud de Can Soler de secabecs i a escassos metres al sud de les coves homònimes | El jaciment va ser descobert i excavat parcialment per Pere Giró i membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès l'abril de 1959. | 41.4328400,1.5519700 | 379017 | 4587820 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | L'accés al jaciment es fa des de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-La Llacuna). Entre els km 20 i 21 hi ha un trencall a l'esquerra que per camí terrer s'endinsa a la zona de les Llambardes i condueix, en direcció sud/sud-oest, a la masia de Can Soler de Secabecs. En aquest lloc cal deixar el cotxe i seguir, en direcció sud, per un camí que passa pel límit dels camps de conreu. Seguidament, s'ha de travessar un bosc de pi blanc fins arribar dalt de la cinglera que domina la conca del riu Foix en aquest sector del Molí de l'Horta. S'han de recórrer uns 400 m a peu. L'abric és la referència per començar a baixar per la cinglera, i és la primera cavitat d'interès arqueològic d'aquest sector, que es troba en sentit sud-oest/nord-est. Les dues coves restants amb restes arqueològiques són les coves de Can Soler de Secabecs, a 30 m de distància, i la Cova de la Pesseta, a 180 m aproximadament. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:07 | ||||||||||
69893 | Local de cal Ròpia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-de-cal-ropia | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. AMICS DE FOIX (1989). 'El cafè l'Esport'. El Xic Torrellenc,núm. 15. Desembre de 1989 | XX | Edifici cantoner de planta rectangular i grans dimensions (440 m2) amb façana principal, de prop de 10 m de llarg, al carrer del Raval i lateral més llarga (16 m), al carrer Nou. Disposa de soterrani, planta baixa, pis i golfes. La coberta es a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal, de composició simètrica. Presenta un coronament esglaonat amb la data de 1929 inscrita dins un cercle a la part més alta, finestra tripartida a les golfes i balcó de tres portals al primer pis. A la planta baixa hi ha tres portals d'arc mixtilini, essent el de llevant més estret que els altres. Totes les obertures presenten marcs de color blanc sobre fons rosat. Aquest darrer color caracteritza l'edifici. | 08288-10 | Carrer del Raval núm. 6 | Antic cafè de cal Moliner, centre social de caire lúdic, que comptava amb cafeteria i sala de ball. A la planta baixa s'hi trobava la gran sala o centre recreatiu, a la qual s'accedia pel carrer Nou. Disposava d'escenari, platea i llotja al primer pis. Cap a l'any 1929, poc després de ser adquirit per Agustí Solé, fill de la casa de cal Ròpia, l'edifici va ser objecte de les obres que li van donar l'aspecte actual. L'edifici es va engrandir agafant les finques veïnes de cal Tosses i cal Fanal (Xic Torrellenc, desembre de 1989), amb l'objectiu d'habilitar-lo com a cafè l''Esport'. Entre 1988 i 1989 va ser objecte de rehabilitació. | 41.3880700,1.5694100 | 380392 | 4582825 | 1929 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69893-foto-08288-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69893-foto-08288-10-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69895 | Antigues escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-3 | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8129</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular allargassada, perpendicular al carrer del Raval, amb façana al carrer principal, de prop d'11 m de llarg i també al carrer de la Ronda, de prop de 27 de llarg, per on s'hi accedeix. De grans dimensions (560 m2), disposa de planta baixa i pis. Façana principal al carrer de la Ronda, de composició simètrica, amb set eixos d'obertures i tres accessos, dos als extrems i un de central . La façana del carrer del Raval presenta tres eixos de finestres, essent el central més ampli, amb obertures dobles. El coronament és motllurat i escalonat. Actualment l'edifici és pintat de color ocre, amb totes les obertures i també la cantonada amb amplis marcs de tonalitat vermellosa que contrasta amb el color clar de les façanes. A migdia, l'edifici dona a una plaça pública, la plaça dels Avis. Actualment, l'edifici és ocupat per un casal d'Avis.</p> | 08288-12 | Carrer de la Ronda, 2 amb carrer del Raval | 41.3868792,1.5724826 | 380647 | 4582689 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
69896 | Cafeteria de la plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafeteria-de-la-placa-de-la-vila | www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8131 | XX | Edifici de planta trapezoïdal amb dues façanes, l'una, la principal, de prop de 5 m de llarg, que dóna a la plaça de la Vila i l'altra, de 9 metres de llarg al pas entre aquesta i la plaça de les Moreres. Disposa de planta baixa, dos pisos i terrat amb balustrada. La façana principal és simètrica, amb les obertures de la planta baixa reformades. Al primer pis hi ha dos balcons individuals amb barana de balustres mentre que al segon pis es troba un gran finestral tripartit que dóna a un balcó balustrat arrodonit. A la part superior de totes les llindes de la façana principal s'observen rajoles ceràmiques ornamentals. Pel que fa a la façana lateral, les poques obertures que s'observen actualment, són de petites dimensions i factura més recent. L'edifici va ser construït l'any 1926 segons que es pot llegir en l'esgrafiat del coronament de la façana principal, envoltat per motius vegetals i amb les inicials A i J a la part superior. | 08288-13 | Plaça de la Vila, 10 | L'única dada històrica que coneixem és la data que consta en la façana. | 41.3881800,1.5687400 | 380336 | 4582838 | 1926 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Actualment la planta baixa és ocupada per un bar que es traspassa. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69900 | Font de la Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-vila-0 | PARELLADA, Albert. (2011). 'El forner i benefactor Pere Farré i Vallès'. Personatges il·lustres de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf:110. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8134 | XX | Font formada per un pedestal tronco piramidal de base quadrada al damunt del qual es troba una escultura en pedra de Sant Pere amb les claus a la mà. Presenta dues canelles oposades amb la seva pica corresponent, l'una a migdia i l'altra a tramuntana. El pedestal presenta una inscripció que diu 'a la memòria d'en Pere Farré Vallès al inaugurar-se les fonts públiques l'any 1909' | 08288-17 | Plaça de la Vila | Col·locada amb motiu de la inauguració de les fonts públiques l'any 1909 i en memòria del filantrop torrellenc Pere Farré Vallès (1852-1912), que va tenir un paper cabdal en el projecte de l'arribada d'aigua potable al poble. Aquest projecte va començar a finals de l'any 1907 sota la presidència del batlle Mariano Vallès, amb qui es van iniciar els tràmits amb el Govern Civil de la província per la portada d'aigües de l'anomenada font del Torrents (les Dous), per conduir l'aigua per la carretera de Pontons fins al nucli de Torrelles de Foix. El municipi va sufragar part del projecte i la resta es va sufragar amb la venta de 'quarts de ploma' d'aigua. Pere Farré va fer-se càrrec de la construcció del dipòsit d'aigua col·locat davant de can Parellada. Durant la Guerra Civil va ser destruïda restant mutilada fins l'any 1956. Llavors, l'alcalde del moment, Josep Maria Carbó, va fer restaurar-la amb una nova imatge de Sant Pere, que es va inaugurar el dia 26 d'agost d'aquell mateix any. | 41.3882700,1.5686400 | 380328 | 4582849 | 1909 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69900-foto-08288-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69900-foto-08288-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69901 | Carrer del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-raval | <p>www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8138</p> | <p>Artèria primigènia i principal del nucli antic. Venint de Sant Martí Sarroca neix a mà esquerra de la carretera BV-2122 a l'altura de l'escola Guerau de Peguera. El primer tram, en direcció sud-est a nord-oest, fa uns 400 m i arriba a l'església parroquial de Sant Genís. Ss'hi troben cases d'estiueig i estil colonial, com cal Segarra, cal Quin Tonferrer, cal Felip, cal Llantet (fitxa 7), els quatre Cantons o cal Nisa, amb data a la façana de l'any 1882. A l'altura de l'església canvia lleugerament de direcció, però continua fins a la plaça de la vila. En aquest tram, de prop de 240 m de llarg, novament s'hi troben cases similars a l'anterior, de planta baixa, pis i golfes, com ara cal Ròpia fitxa 10), les antigues escoles (fitxa12) o, ja a l'altura de la plaça, can Senalles (fitxa 8). Juntament amb el carrer Major, haurien acabat conformant els eixos vertebradors de l'actual nucli urbà de Torrelles de Foix.</p> | 08288-18 | Carrer del raval | 41.3880162,1.5698112 | 380425 | 4582819 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69901-foto-08288-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69901-foto-08288-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69901-foto-08288-18-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||
69902 | Pont del rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec-0 | <p>Parellada, Albert. 2014. 'Els Peguera i el 1714'. Revista Del Penedès. Publicació de 'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 30. Vilafranca del Penedès, p. 90-94.</p> | XVIII | <p>Aqüeducte d'un sol arc que conduïa aigua de la riera de Pontons a través del Rec (fitxa 146) passant per l'antic casal dels Peguera i comunicant aquest casal amb el molí del Sendra (fitxa 33). D'una banda, doncs, dóna a la parcel·la del casal dels Peguera, on es troba una comporta i, de l'altra, condueix l'aigua, procedent de la riera de Pontons, al molí d'en Sendra, creuant el carrer de Baix. Els laterals actualment són de maons disposats de cantell al trencajunt de mitja peça.</p> | 08288-19 | Vorejant la muralla del casal dels Peguera | <p>D'acord amb un document de 1754 en què es concedeix permís a Ramon Morgades per fer un molí paperer, aquest pont es deuria construir també entorn a aquesta data.</p> | 41.3875300,1.5686200 | 380325 | 4582766 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69903 | Les gorges de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-gorges-de-foix | <p>Paratge natural d'interès i bellesa caracteritzat per un paisatge tancat i de difícil accés, dominat per una geologia marcadament calcària. L'erosió fluvial ha determinat l'existència de cingles i congost. S'hi troben el pèlag del Brasó, el de l'Alzina, el dels Bous i el pèlag de la Somera, indret protagonista de molts itineraris de cap de setmana. Forma part de l'Espai Natural Protegit Capçaleres del Foix, que va ser incorporat al PEIN d'acord amb la Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi ambient, que determina que la inclusió d'un espai a la xarxa Natura 2000 implica la seva integració al PEIN.</p> | 08288-20 | Riu Foix entre la Plana de les Torres i el pk 18 de la BP-2121 | 41.4267500,1.5554000 | 379292 | 4587139 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69903-foto-08288-20-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-11-23 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Fotos cedides per Àngela Llop | 2153 | 5.1 | 1785 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69904 | Paratge de les Dous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-les-dous | Enclavament emblemàtic, a la riba de la riera de Pontons, prop del nucli antic, on és costum d'atansar-s'hi amb la família a l'estiu. El més representatiu és la font pròpiament dita, formada per un llarg muret baix decorat amb ceràmica vidriada, del qual ragen trenta-cinc brocs d'aigua fresca (vegeu fitxa 82). A seu costat la riera s'engorja i forma un salt d'aigua, conformant un espai natural de gran bellesa. Davant de la font es troben les instal·lacions d'una zona de descans o de pícnic. És punt d'inici de nombrosos itineraris en bici i a peu, entre els quals destaca el de les nombroses fonts que es troben en aquest sector (Les Dous, Envovens, la font Fresca, la font de l'Olmeda). | 08288-21 | Carretera BV-2122, pk 4,5, a uns 100 m | Aquesta zona havia estat propietat del Marquès de Foix Guerau de Peguera, però l'any 1869 s'aconseguia el repartiment entre els veïns del municipi d'un conjunt de terres anomenades 'Els Navegants' o “Vegans”, entre les quals es trobaven les Dous. La part corresponent a les Dous va restar en mans de la família Torrents per la qual cosa font i paratge van ser coneguts durant una bona temporada amb aquest nom, passant després a denominar-se 'les Dous'. L'any 1909 es va efectuar la portada d'aigua al poble de Torrelles de Foix. En aquest sentit, el rec (fitxa 146), que distribueix l'aigua des d'aquest indret, passant pels horts de migdia del nucli Antic, neix de les Dous. L'any 1930 es van construir les fonts i arranjar l'entorn. | 41.3944800,1.5559900 | 379282 | 4583556 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69904-foto-08288-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69904-foto-08288-21-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Forma part d'un itinerari per les fonts d'aquest sector del municipi. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||||
69908 | Heretat Montsarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/heretat-montsarra | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 204. CRUAÑES, Esteve; VIRELLA, Xavier (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca. | XII-XIX | Heretat formada per un mas d'origen medieval, a ponent, i un gran magatzem, a llevant, que conformen un conjunt de construccions que fins a principis de segle van constituir una heretat destinada a la producció de vi. La masia principal, avui situada entre un cobert, al sud-oest,i l'habitatge on van viure els treballadors de l'empresa , al nord-est, és de planta rectangular i dos cossos articulats per arcs apuntats. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues aigües perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Presenta tres eixos d'obertures, essent el central presidit per un portal acabat amb arc de mig punt per sobre del qual es troba una finestra de tipus renaixentista amb els brancals treballats i amb coronament de llinda monolítica amb guardapols amb caparrons a banda i banda. Una de les finestres posteriors presenta també decoració a la llinda. Tanmateix, en aquest indret s'observa un nou afegitó, consistent en un cos de planta baixa allargassada amb alçada fins a l'altura de l'àmbit de les finestres del primer pis. D'altra banda, totes les façanes presenten refaccions efectuades en períodes diferents. A l'interior, però, la casa conserva en gran part alguns elements medievals en planta baixa i la distribució originària i algunes decoracions de la seva fase renaixentista. Cal destacar, entrant a mà dreta, la presència d'una gran pica baptismal de pedra, possiblement d'origen romànic, corresponent, ben probablement, a les primeres notícies que es tenen del topònim, que ha estat identificat com corresponent a una primera ermita que hi va haver a l'indret, avui desapareguda. Es tracta d'una peça monolítica, amb la peanya diferenciada del cos de la pica. Està treballada molt toscament, amb parets fan uns 17 cm de gruix. El diàmetre exterior és de 116 cm, i l'interior de 83 cm, amb una alçada d'entre 76 a 84 cm (peanya inclosa, que està lleugerament inclinada). El vas té una fondària de 51 cm. Arran de la boca hi ha una faixa (d'uns 17 cm d'amplada) que sobresurt. La resta és llisa (Cruañes, Virella, 1984). A la part posterior, en planta baixa, es pot observar la fàbrica d'alguns dels paraments, despullats dels arrebossats i recremats en alguns punts, probablement per trobar-se a tocar d'un àmbit amb foc a terra que es podria identificar amb l'ús d'aquells espais com a cuina. Pel que fa al primer pis, les fotografies que es poden observar per la xarxa efectuades per la casa que en gestiona la venda, permeten determinar que es troba en bon estat de conservació i que es manté la distribució probablement des d'època renaixentista, d'acord amb els elements decoratius de les portes que comuniquen els diferents àmbits. Cal destacar la sala principal de la planta noble, que manté els arrebossats i enlluïts d'aquell període alguns dels quals amb grafits originals i amb motllures ben treballades en totes les obertures principals, amb arcs conopials motllurats amb guardapols en alguns casos acabats amb les cares de querubins. Pel que fa al magatzem, construït l'any 1896, es troba situat al sud est del mas, de tal manera que, un cop tancat el conjunt, deixa un espai central avui ocupat en part per un jardí i en part per una piscina. Es tracta d'un edifici aïllat format per una nau central més alta i dues de laterals a banda i banda, una de dos pisos i l'altra d'un sol pis. Les cobertes són a dues agües sobre encavallades de fusta. Les obertures exteriors són acabades amb arcs rebaixats de maó així com també les línies de separació de pisos i el ràfec. La façana principal, reformada, conserva un gran arc de mig punt, també fet amb maons. L'interior encara conserva els dipòsits, tines i part de la maquinària emprada fins als primer anys del nostre segle per a la producció de vi. A uns 60 m a ponent de la casa es troba una gran bassa de planta circular construïda amb un sobreeixidor amb data de 1900. | 08288-25 | Camí de cal Miret a la Mussarra | El lloc està documentat des de l'any 1143 com a parròquia de Sant Cugat de Muscarra. El 1230 va passar a dependre, per donació, del monestir de Santes Creus. La casa sembla que hauria tingut una capella romànica, avui desapareguda. Pel que fa al magatzem, va ser utilitzat com a hospital en el decurs de les guerra civil. | 41.4086600,1.6158900 | 384315 | 4585048 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69908-foto-08288-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69908-foto-08288-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69908-foto-08288-25-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També coneguts amb el nom 'Mussarra'. La casa i el magatzem són en venda en el moment de dur a terme el present treball. Les fotografies utilitzades per donar-la a coneixer ens mostren una casa senyorívola de gran interès arquitectònic. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69909 | Molí dels Bessons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dels-bessons | AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 206. PALAU, Salvador. 1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 267, n. 19. PALAU, S. (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8146 | Masia formada per planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, i terrat obert posteriorment en un dels laterals, amb balustrades. A la façana principal es troba un portal de mig punt adovellat on es llegeix la inscripció 'Ave Maria'. A l'interior, el celler es mantenen dempeus grans arcs de punt d'ametlla i voltes de maó pla, així com també s'observa un arc apuntat a la façana de ponent. La masia és envoltada de cossos annexos que han acabat conformant amb el temps un conjunt d'habitatges amb pati d'accés. Un d'aquests edificis consisteix en un molí bastit amb posterioritat que dóna a la riera de Pontons i del qual se n'observa part del carcau. | 08288-26 | Carretera BV-2122, km 12 cap al sud, a 850 m | Sembla, segons els propietaris, que l'edifici pot ser anterior al segle XVIII i que va pertànyer als monjos de Marmellar. Apareix esmentat en el capbreu del senyor de Peguera de 1732-35 conservat a l'Arxiu Comarcal (fitxa 110). L'edifici presenta diverses modificacions. L'any 1886, arran de la crisi de la fil·loxera, es va construir un molí fariner al costat, aprofitant també l'aigua de la riera de Pontons, que va funcionar fins a la segona meitat del segle XX. | 41.3826700,1.5752100 | 380867 | 4582218 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69909-foto-08288-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69909-foto-08288-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69909-foto-08288-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També conegut com a casa Milà o molí de Basans | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69912 | Ermita Nova de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-nova-de-santa-maria | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 206. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8144 | XIX | Edifici situat a peu de carretera, de planta rectangular allargassada amb coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La planta de l'edifici acull sota la mateixa coberta l'església, al nord-oest, i també la rectoria annexa pel costat sud-oest, espai, aquest darrer, que disposa d'accés principal pel costat sud, i secundaris per l'est i el nord. S'hi accedeix per un porxo o atri afegit al nord-est, a través d'un gran arc diafragmàtic de maó que dóna accés al portal adovellat de l'edifici principal. La façana és acabada amb un campanar d'espadanya de dos ulls i doble vessant. La façana nord és rematada per quatre contraforts entre els quals s'obren tres finestrons, les úniques obertures de què disposa el temple, a banda de l'ull de bou que s'observa per sobre d la coberta d l'atri. A la part posterior de l'edifici es troba un cobert. | 08288-29 | Carretera BP-2121 de Vilafranca a la Llacuna, km 12 | Capella bastida al segle XIX (1893) prop de la caseria del Cosconar. Va passar a ser la parroquial del municipi de Foix en substitució de l'antiga església de Santa Maria (fitxa 1), després que el seu rector, Josep Pallerols, fos assassinat | 41.4043800,1.5922200 | 382329 | 4584605 | 1893 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69912-foto-08288-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69912-foto-08288-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69912-foto-08288-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Davant seu mateix hi ha el cementiri, d'estil neoclàssic (fitxa 94). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69913 | Cementiri de la parròquia de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-la-parroquia-de-foix | XIX | Recinte de planta quadrangular de prop de 31 m de costat i distribució clàssica simètrica amb accés per migdia. Entrada per una porta acabada amb arc de mig punt a la clau del qual es pot llegir la data de 1929 en relleu a l'interior d'una orla de tipus vegetal. La porta és tancada amb reixa i el muret en la qual es troba és acabat amb motllures horitzontals. Al fons s'observa una petita capella rectangular amb un frontó triangular. Els nínxols ocupen els dos laterals del recinte. Al nord –oest es troba un petit edifici de mides similars on es troba la sala de vetlla. | 08288-30 | Carretera BP 2122 abans d'arribar al km 3, a 200 m al nord | 41.3899600,1.5727500 | 380675 | 4583031 | 1929 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69913-foto-08288-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69913-foto-08288-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69913-foto-08288-30-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | És posterior al cementiri de Santa Maria de Foix (vegeu fitxa38) | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69915 | Mas Florit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-florit | AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 205. | XVI | Situat en una plana envoltada d'horts a la riba esquerra del riu Foix és un conjunt d'edificis que ocupa una superfície de prop de prop de 700 m2, desenvolupats a l'entorn d'un mas primigeni i que han acabat delimitant un pati central. La masia original és un edifici de planta rectangular format per planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre vessants. El portal d'entrada és amb llinda de fusta i mènsules esculpides en pedra. El conjunt es completa amb un baluard que tanca la part davantera, on es pot llegir la data de 1563. Pel que fa a la part posterior s'hi troba una altra data, la de 1680. Des de l'exterior del conjunt s'observen parets de tàpia a l'edifici original, situat al sud. En canvi, la façana de ponent del conjunt és, en part obrada i en part arrebossada recentment amb formigó, tot i que s'observa com s'han respectat part dels murs de la planta baixa. | 08288-32 | BP-2121, poc abans del km 12, camí de de Mas Florit, a ponent | No hi ha cap dada històrica recopilada. | 41.4056200,1.5894100 | 382096 | 4584746 | 1563 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69915-foto-08288-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69915-foto-08288-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69915-foto-08288-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La informació corresponent a les dates de l'edifici ha estat proporcionada per un dels propietaris de la parcel·la | 119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69916 | Molí del Sendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-sendra | <p>PALAU, Salvador. 1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 266, molí n. 16. VILA, Pau. 1932. Assaig d'una localització de les indústries antigues a Catalunya. 'Estudis universitaris catalans', XVII.</p> | <p>Edifici de grans dimensions situat al nord-est de la riera de Pontons. De planta rectangular de prop de 19 x 16 m, consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de diversos afegitons a llevant i a ponent, on es trobaria el molí. Hi arriba aigua des de l'aqüeducte del rec, procedent del casal dels Peguera, per on passa el rec i on, a més, una resclosa en regula el pas de l'aigua. Donat que aquest darrer indret es troba a cotes més altes és plausible pensar que en algun moment després de la destrucció del casal s'habilités la zona propera a la muralla (fitxa 6) com a bassa o pou d'aigua per al molí. Les nombroses modificacions efectuades en el decurs del temps n'han implicat la pèrdua de les característiques originals associades a l'ús de l'edifici com a molí, així com l'arrebossat i pintat de les quatre façanes. D'aquesta manera, en l'actualitat només es pot observar part del parament de la planta baixa de la façana nord. En la resta de l'edifici es pot observar com les obertures han estat objecte d'un mateix programa d'obres, probablement les darreres efectuades a la parcel·la, per unificar-ne la fusteria.</p> | 08288-33 | A migdia de la Plaça de les Moreres | <p>Sembla que el molí paperer es pot remuntar a mitjan segle XVIII, quan Ramon de Peguera i Berardo va concedir permís a Ramon Morgades fer fer-lo. Llavors, també es va donar permís per construir un pont (fitxa 19) que unia el casal dels Peguera (fitxa 161) amb el molí. Ramon de Peguera també deixava que Ramon Morgades fes una resclosa dins del castell, per tal d'obtenir més força per la roda del molí hidràulic. Durant el darrer quart d'aquell segle va ser un important molí paperer, adaptant-se en el decurs de temps a les funcions de molí fariner i, més endavant, molí d'oli. Finalment, e el decurs del segle passat, va acabar sent durant uns anys caserna de la Guàrdia Civil. A la part posterior de l'edifici als anys 1920 s'hi va instal·lar l'escorxador municipal, que va tancar a principis d'aquest segle. L'edifici va ser adquirit a finals de la dècada de 1990 per la família Mannion-Deal, que la van rehabilitar per fer-hi tota mena de cursos, des de classes d'anglès a tasts de vins. També hi van instal·lar una oficina de turisme amb lloguer de bicicletes per tal de recórrer i conèixer el municipi. Actualment, tant el molí com l'escorxador romanen tancats.</p> | 41.3874125,1.5687704 | 380337 | 4582753 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69916-foto-08288-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69916-foto-08288-33-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
69919 | Mas de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-pineda | XVI | <p>Es tracta de tres conjunts d'edificis que ocupen una superfície de prop de 3000 m2, desenvolupats al llarg del temps a l'entorn d'un mas primigeni, situat a ponent del conjunt. S'alcen en un lloc elevat, avui a escassos 30 m al nord de la carretera BP-2121. La seva situació elevada amb vistes cap a la vall del riu Foix i entre dos dels torrents que l'alimenten, la fa un punt de gran interès a l'hora de fer-la recular en el temps com a un dels masos que van acabar articulant el territori de Torrelles de Foix en època baix medieval. Tot i que avui el conjunt ofereix l'aspecte d'una heretat típica del segle XVIII, el mas original, de planta rectangular allargassada, de prop de 20 x 11 m, amb planta baixa, pis i golfes i teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, es pot remuntar, pel cap baix i d'acord amb la documentació escrita a partir del segle XVI. La façana principal, però, és avui molt similar a la que ofereix el mas de la Llambarda vella (fitxa 77), de la mateixa propietat. Disposa de tres eixos d'accessos en planta baixa, tots tres acabats amb arcs rebaixats i quatre eixos de finestres balconeres a la planta noble i de finestrons dobles a les golfes o sotateulada. Centrat respecte del portal principal i a l'altura de la llinda de les finestres balconeres es troba un rellotge de sol circular que, juntament amb els identificats al mas Guineu, a la Llambarda Vella i al mas Cruset de Greensola, són els quatre rellotges solars identificats en el decurs del treball de camp. A partir d'aquest mas i al voltant de l'era situada a migdia, es van anar desenvolupant un seguit de construccions, consistents en habitatges principals a ponent, un conjunt de construccions sempre associades als masovers al sud-est, a una cota més baixa i a tocar de l'era i un altre conjunt d'estructures al nord-est que actualment acullen la infraestructura pròpia per a l'explotació de la vinya i olivera, amb una premsa força ben conservada i un celler on encara es troben els barrils de fusta. A migdia del conjunt i actualment a l'altra banda de la carretera, el mas disposa d'una zona d'horta voltada per un muret baix. Tot el conjunt és abastament fornit d'aigua gràcies a l'existència d'una surgència en curs permanent, que alimenta una petita bassa situada a llevant del mas principal així com un conjunt de bassa i rentador situat a l'extrem de llevant del conjunt. L'aigua sobrera, també en curs permanent, davalla cap a l'altra costat de la carretera i es conduïda cap als horts esmentats. Actualment, la finca és voltada de bosc i disposa de camps de vinya i oliveres al sud-est.</p> | 08288-36 | carretra BP-2121, km 16,7 al nord | <p>Es va trobar documentada en un dels quatre capbreus conservats a l'Arxiu Comarcal del Penedès, datat entre 1579 i 1580 i per tant, es creu que la casa primigènia es podria remuntar a l'època baix medieval. El conjunt arquitectònic és a les mateixes mans, si més no, des de la data de la primera documentació localitzada (1579-1580) i, d'acord amb la propietat hi van arribar a viure fins a set famílies.</p> | 41.4242366,1.5740338 | 380844 | 4586835 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69919-foto-08288-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69919-foto-08288-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69919-foto-08288-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Foto de proximitat d'Àngela Llop. | 119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69926 | Abric de la Masia 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-masia-1 | GIRÓ, P. 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares-I. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXII-XXIII, p.350-352. RAURET, A.M. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Barcelona: 146-147. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat | VII aC | Es tracta d'una cova natural d'habitació sense estructures, localitzada en una fondalada ocupada en part per antigues feixes de conreu vitícola on s'ha documentat l'anomenat 'Taller de la Masia', amb una indústria lítica situada entre el neolític i el bronze. De dimensions molt reduïdes, amb una alçada d'uns 300 metres i una cambra única, de forma semicircular, de 3,10 metres per 2,70 metres, s'obre en una formació calcària del Triàsic, de poca profunditat (uns 2,60 metres). Originàriament estava tapada frontalment per un mur de pedra seca de 0,60 metres de gruix, que va ser desmantellat durant uns treballs d'excavació. Durant aquells treballs, es van documentar tres nivells de sediments, d'entre els quals el segon va proporcionar material arqueològic corresponent al bronze final, com ara una banya de cérvol fragmentada, fragments de ceràmica característics del bronze final o un fragment de sílex sense retocar. Podria tractar-se d'un lloc d'habitació de caràcter temporal o de refugi esporàdic. Un estudi aprofundit, diacrònic i comparatiu amb els restants jaciments del sector, proporcionaria més elements per avaluar possibles diferenciacions d'aprofitament d'un mateix espai geogràfic en un mateix moment històric i també l'evolució de la dinàmica ocupacional. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-43 | A tocar de la carretera BV-2122, al km 5,2, al costat nord de la primera corba pronunciada | Aquest jaciment, descobert i excavat l'any 1959, té el nom d'Abric del la Masia 1 per diferenciar-lo de l'Abric de la Masia 2, descobert el setembre de 1990 per l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, i que encara roman inèdit. | 41.4003800,1.5506000 | 378842 | 4584218 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69926-foto-08288-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69926-foto-08288-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69926-foto-08288-43-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | L'accés és molt fàcil, ja que es troba al costat de la carretera BV-2122 a l'alçada del km 5.200, en el vessant est d'una petita vall per on devalla un torrent afluent de la riera de Pontons. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69927 | Abric de la Masia 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-masia-2 | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. 1990. 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. Invarque.cultura.gencat.cat | Abric, en molt bon estat de conservació, situat en una petita fondalada al peu de la carretera BV-2122, a l'alçada del km 5.200, a la banda dreta, en direcció a Pontons. Amb uns 3 metres de plataforma, aquesta es troba una mica erosionada per l'acció de l'aigua. Superficialment s'hi van recollir alguns materials d'indústria lítica en sílex. El conjunt es pot datar a l'entorn del neolític/eneolític i és de gran interès si tenim en compte a més que en aquesta petita vall s'han localitzat, a més, dos jaciments més prou interessants: l'Abric de la Masia 1, de l'edat del bronze i possible hàbitat temporal, i la Cova de la Masia, amb elements del neolític antic evolucionat, una utilització sepulcral amb estructures de caràcter megalític, del bronze final i altres elements ibèrics, romans i paleocristians. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-44 | A tocar de la carretera BV-2122, al km 5,2, al costat nord de la primera corba pronunciada | Aquest jaciment, descobert el setembre de 1990 per l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, té el nom d'Abric de la Masia 2 per diferenciar-lo de l'abric de la Masia 1, descobert i excavat l'any 1959. | 41.4014100,1.5504700 | 378833 | 4584333 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69927-foto-08288-44-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi accedeix per un corriol que puja pel límit d'unes antigues feixes de vinya, abandonades i ermes, on s'ha documentat el jaciment denominat 'Taller de la Masia', un taller de sílex en superfície. Llavors cal recòrrer 120 m en direcció sud pel vessant esquerre d'un petit torrent afluent de la riera de Pontons. L'abric s'obre de cara a l'oest, a la banda dreta d'aquest corriol, en un aflorament calcari de formes força erosionades. L'entorn va estar afectat per un incendi.Abans d'arribar al jaciment, es deixa enrere, pel mateix camí, un altre abric documentat, l'Abric de la Masia 1, situat a 20 metres de la carretera. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69931 | Cova del Toixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-toixo-1 | DE LA PINTA, Jordi Lluís. 1983. 'Repertori de cavitats d'interés arqueològic de la provincia de Barcelona'. Exploracions. 7, p.24. GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de arqueología de Catalunya y Baleares. II: Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.306-307, figures 37-38. MESTRES, J. El Neolític Antic al Penedès. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona (en preparació). POYO, A. 'Exploraciones subterràneas en el Panadés. Actividad del E.R.E y del G.E. Colaborador del Museo de Vilafranca'. Cordada. 45. RAURET, A.M. El proceso de la primitiva población del Panadés. 1963. p.129. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, X. '41 visita coneguem el Penedès: Torrelles de Foix'. Gran Penedès. 9, p.12. https://espeleoworld.com/c/cova-del-toixo | Cova de prop d'1 metre d'alt per uns 0,8 d'amplada, oberta al nord-est. L'interior presenta dos trams diferenciats: el passadís d'entrada, d'uns 7 metres de recorregut en forma de colze a la dreta, o de 4 'invertit' com l'anomena l'E.R.E. en 1959, i una gran sala d'orientació esbiaixada al nord-oest respecte la boca. Les seves dimensions són d'uns 12 metres de llarg per 7,5 d'ample, arran del terra actual. El sostre de la sala es troba a una altura de la boca, a la seva part distal, d'uns 4 metres, però fa una pendent cap a la sortida, fent 2 metres i escaig al principi de la sala i 1,5 metres en el final del passadís. El sediment és de color negrós, provocat sens dubte per la matèria orgànica producte de la presència de toixons i altres animals que han fet servir la cova de cau durant molt de temps. El material arqueològic localitzat, avui dipositat al museu de Vilafranca, consisteix bàsicament en material ceràmic atribuïble al neolític antic evolucionat postcardial, ganivets de sílex ben atribuïbles a un moment eneolític i restes humanes soltes però molt senceres. D'altra banda, també es troben dos fragments ceràmics amb cordons digitats atribuïbles al bronze mitjà-final. No s'ha pogut observar cap resta clarament eneolítica, exceptuant els ganivets de sílex, que també poden ser més antics, i tampoc cap resta del complex campaniforme. Les restes humanes són abundants, encara que s'ha d'assenyalar que la majoria de les no cranials van ser recollides l'any 1990 per l'equip que realitzava la Carta Arqueològica, ja que amb anterioritat la tendència havia estat el rebuig de les altres parts esquelètiques. Cal destacar que es van recollir força senceres o partides en trossos que poden ser reconstruïts. El conjunt correspon a 6 o 8 individus, podent-ne haver molts més si es recollissin més metòdicament les mostres i es garbellés metòdicament la terra remenada de l'interior i l'abocada a l'exterior. Es podria tractar d'una cova sepulcral del neolític antic evolucionat amb algunes intrusions posteriors, però de caire puntual o esporàdic. És indubtable l'estratègia de la situació de la cova en la confluència de dos dels principals torrents, enmig d'una gorja i a poca distància de jaciments coneguts i importants dins la Conca Alta del Foix (Cova de la Guineu, Cova de la Pesseta, Cova de Soler Secabecs, Cova de Magí Rossell, etc.). Resta per resoldre si es donen enterraments eneolítics successius, amb una última fase del bronze mitjà, essent les fases anteriors corresponents a nivells d'habitació neolítics o bé si en aquest darrer període també hi ha enterraments. | 08288-56 | km 14,5 de la carretera BP-2121, a 50 metres al sud-oest | Segons Pere Giró, la cova va ser descoberta l'any 1958 per J. Lluch i explorada mesos després per en Pere Giró Romeu i J. Mª Masachs . Giró hi va excavar l'octubre de 1958. Mesos després, membres de l'E.R.E. (A.E.C) 'Estudis i Recerques Espeleològiques de l'Agrupació Excursionista de Catalunya' hi van dur a terme noves exploracions i hi van trobar alguns ganivets de la denominada 'Cultura Pirenaica'. Els dies 31 de gener i 7 i 28 de febrer de 1971 un grup d'afeccionats de Vilafranca (Josep Mestres, L. Laguna, F. Cuscó i el Sr. Beltran) hi van realitzar sondejos, concretament dos exploracions de quasi 2 metres quadrats arran de paret per tal d'evitar les teixoneres i a una profunditat no superior als 50 cm. En aquell moment es van documentar diversos elements de silex, ossos humans i fragments ceràmics abundants, però van arribar a la conclusió que el jaciment estava remenat pels toixons. A mitjan anys 70, Xavier Virella fa una recollida de material superficial. Recentment un aficionat de Pacs ha fet alguna recerca amb detector de metalls. | 41.4222700,1.5871500 | 381937 | 4586598 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69931-foto-08288-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69931-foto-08288-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69931-foto-08288-56-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La cova, també coneguda com a cova de les Aranyes, està situada a la banda esquerra de la carretera BP-2121, en direcció a la Llacuna, a l'altura del Km 14,5, en el vessant dret del torrent que va paral·lel a la carretera, des de la confluència del torrent de la Font de Llinars i de la Riera de l'Albereda, formant l'anomenat rierol de Can Duran, afluent directe del Foix. En direcció cap a Font-rubí-La Llacuna, passat el km 14, 110 metres abans de passar per sobre el tercer pont sobre el torrent de Can Duran, surt un camí a mà esquerra que va paral·lel a la via asfaltada, a uns 3 metres per sota el nivell d'aquesta i a uns 5 metres de distància. Aquest camí, transitable amb turisme, porta a una esplanada de pins enfront de la confluència i empalma a 250 metres amb un camí que també ve de l'esquerra de la carretera, però abans de passar el primer pont sobre el torrent de Can Duran (indicat com a corba perillosa i amb tanques de seguretat), i que porta al Mas de l'Albereda. A 650 metres es troba amb el camí que neix del km 14,2, ja descrit anteriorment, i a 20 metres d'aquesta unió de camins, cal pujar pel vessant que queda a l'esquerra, tot buscant un ressalt rocós calcari que forma una plataforma. Un cop dalt del promontori, cal resseguir-lo de forma paral·lela el traçat de la carretera i els torrents, i, entre alzines, a uns 10 metres de la plataforma rocosa i a 3 o 4 metres per sota d'aquesta, es troba una petita esplanada davant la boca de la covaDisposa d'un aixecament topografic de Giró, de l'any 1962.Fotos cedides per Mª Àfrica de Sangenís | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69932 | Camp de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-lalzina | GUIDI-SÁNCHEZ, José Javier. 'Domus ruralis penetense. Estrategias y formas de hábitat entre Barcelona y Tarragona en el tránsito de la Antigüedad tardía a la Alta Edad Media'. Revista d'Arqueologia de Ponent. 20, p.93-123. LLORAC SANTÍS, S. 'Les tombes antropomorfes penedesenques'. Gran Penedès. 13, p.4-5. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. RIU MORGADES, J. 'Crònica de les comarques de l'Alt i Baix Penedès: Capítol XXXIV: Font-rubí i el seu terme'. El 3 de Vuit. 234, p.24. RIU MORGADES, J. La comarca de l'Alt Penedès: Font-rubí i el seu terme. Vilafranca del Penedès: Edita l'autor, 1987. p.83. VALLÈS CUEVAS, Jordi (1989). 'Camp de l'Alzina. Memòria arqueològica'. Servei d'Arqueologia. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En línia. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=15&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7466 | IX-XIII | Lloc d'enterrament o necròpolis medieval situat al barri de les Llambardes, localitzat el mes d'octubre de 1988. Llavors, el propietari de la finca, anomenada Camp de l'Alzina per haver-n'hi hagut una anteriorment, va localitzar dues tombes durant les tasques d'aplanament de les terres per tal d' adequar-les al cultiu vitícola. Ell mateix va comunicar la troballa a l'arqueòleg Josep Mestres i Mercader, vinculat al Museu del vi de Vilafranca del Penedès. Aquest darrer ho va fer saber a en Jordi Vallès, que davant la urgència dels treballs agrícoles, va demanar permís d'intervenció arqueològica al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per poder excavar-les. Del 9 al 12 de novembre i el dia 24 de desembre d'aquell any 1988, es va dur a terme una primera intervenció arqueològica a càrrec de l'arqueòleg Jordi Vallès i Cuevas, que hi va documentar i excavar quatre tombes. L'any següent, els dies 11,12,18 i 19 de febrer, s'hi va dur a terme una nova intervenció arqueològica, ja que nous treballs d'arranjament per al conreu havien deixat al descobert més cistes. En aquell cas, els treballs van ser dirigits per l'arqueòleg Josep Mª Bosch i Casadevall. Es van documentar 3 cistes, amb una llargada d'1,18 metres (tomba V), 1,80 metres (tomba VI) i 1,02 metres (tomba VII). Es va recuperar una sivella de bronze (35 mm. X 15/10 mm. X 5 mm.) del tipus 'placa d'arc el·líptic' en la tomba V (a l'alçada de la pelvis i del cap del fèmur d'un individu infantil). En els set casos es tractava de tombes en cista excavades a l'argila i amb revestiments de lloses als laterals, la capçalera i els peus. Els esquelets es van trobar en un estat força degradat a causa de l'acidesa del sòl o, en un dels casos (tomba 4) fruit de l'espoliació. Les extremitats superiors van aparèixer col·locades al costat del cos, i en els casos en el quals es conservaven les mans, aquestes estaven disposades a sobre o al costat de la pelvis. No es va localitzar cap tipus de material arqueològic associat a les tombes que pogués aportar informació referent a la seva cronologia, tret de la sivella. Les tombes estudiades van ser desmuntades per tal de prosseguir condicionant el terreny pel cultiu vitícola, per a la qual cosa s'hi van abocar noves terres. Les tombes formaven part d'una necròpolis de cistes que de ben segur seria més extensa. El caràcter puntual i d'urgència d'aquells treballs no van permetre delimitar-la en aquell moment però tot indica que poden trobar d'altres individus inhumats. Pel que fa a la datació, la tipologia de la sivella, de tradició tardo-romana, s'allarga fins els segles XII i XIII, donant, a l'igual que el tipus d'inhumació en cistes, amb una cronologia molt àmplia dins l'època alt i baix medieval. D'altra banda, la ubicació de la necròpolis en una àrea a la plana és característica d'un hàbitat dispers, en aquest cas associat a l'existència del Castell de Secabecs. | 08288-57 | Al nord-est del castell de Secabecs | 41.4385300,1.5565700 | 379412 | 4588445 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69932-foto-08288-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69932-foto-08288-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69932-foto-08288-57-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Per accedir-hi, cal agafar la carretera BP-2121 de Vilafranca del Penedès a la Llacuna i seguir per un camí que s'obre a l'esquerra cap al sud-oest, a l'alçada del km 20,5, un cop passat el mas de la Llambarda vella. Cal seguir el camí fins trencar per la primera bifurcació cap a l'esquerra (sud), continuant pel camí que mana a can Soler de Secabecs. Poc abans d'arribar-hi, a l'altura del castell de Secabecs, es localitza la vinya on es troba la necròpolis, en el marge dret del camí, actualment tapada pel cultiu.Fotografies extretes de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic | 92|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69933 | Coves del Toixó de les Dous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-toixo-de-les-dous | GIRÓ, Pere (1978). 'Notes d'Arqueologia de Catalunya: Torrelles de Foix'. Informació Arqueològica. 27-28, Barcelona, p.91. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7467 | Es tracta de dues cavitats al peu d'una penya calcària. La primera, a una cota una mica més alta que la segona, té una boca orientada al nord-oest d'uns 5 metres d'amplada per 3,20 d'alçada. A uns tres metres de l'entrada comença un passadís més estret, de 2,5 metres d'ample per 1,40 d'alçada, que porta a una cambra de 2 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada. En aquesta cambra s'aprecien raconades, alguna de les quals pot ser el principi d'una galeria. El sediment sembla d'escassa potència i és de textura polsosa i sorrenca. No s'aprecia cap resta superficial. La segona cavitat, separada per un promontori rocós d'uns 5 metres d'ample i una mica més baixa respecte a la primera, té forma semicircular. La seva obertura, també orientada al nord-est, fa 1,5 metres d'alt i 6,5 d'ample. Fa 5,5 m de profunditat, fins a una estalagmita, darrera de la qual continua a molt baixa alçada (0,5 metres) un metre i mig més. El material recuperat correspon a l'eneolític. | 08288-58 | A uns 330 m a ponent del mas de les Dous | L'11 d'abril de 1963 Pere Giró, com a delegat local de la Comisaría Provincial de Excavaciones, va realitzar un sondeig en la més petita de les dues cavitats i prospectà tota la vessant recollint peces de sílex. | 41.3947700,1.5513800 | 378897 | 4583594 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69933-foto-08288-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69933-foto-08288-58-2.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Uns metres abans del km. 4,5 de la carretera BV-2122 de Torrelles de Foix a Pontons surt, a mà esquerra, un camí de terra que passa pel cantó de la casa de les Dous. A la corba que fa aquest camí hi ha un trencall a l'esquerra que és el principi d'un camí de carro que remunta una barrancada lateral a la riera. Uns 50 metres després de creuar el riu es pot remuntar el vessant uns 25 metres fins a les coves. Un altre camí d'accés es fa seguint la pista forestal, continuació del camí, on un cartell ben visible diu 'CLAPI-Forest C.U.P. 31 (propietat Ajuntament de Torrelles de Foix)'. Remuntant aquesta pista, amb molta pedra solta, però transitable, s'ha d'arribar fins a l'altura dels 50 metres de recorregut de camí de carro i baixar vessant avall, a la dreta, buscant les cavitats. Aquestes, són dues i s'obren al peu d'un penyal calcari.Fotografies extretes de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69934 | Cova del Cingle de Foix 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cingle-de-foix-2 | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=17&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7473 | Cavitat situada en la cinglera nord del promontori on s'emplacen el castell i l'església de Santa Maria de Foix. Té dues obertures: una superior i una inferior. La superior, de no gaire més d'un metre i mig d'amplada, comunica amb la inferior, ja en el passadís principal interior. L'entrada és per aquesta boca inferior: té 1,10 metres d'amplada i una fondària total d'uns 10 metres. Passats 3 metres de l'entrada enllaça amb l'obertura superior, a mà esquerra. El passadís principal fa 6,90 metres, i el fons de la cavitat és força irregular, amb diverses galeries petites i entrants obstruïts per blocs. Just en la part més profunda hi ha una xemeneia. Entre el sediment solt, es van documentar diversos fragments de ceràmica a mà, ceràmica a torn comuna ibèrica de cocció oxidant, i fragments de fauna. En principi, i per manca de més dades, s'interpreta com un jaciment d'habitació, tot i que no pot descartar-se la possibilitat que tingués un ús funerari. | 08288-59 | A la cinglera nord del conjunt de castell i Santuari de Foix | Localitzat per Josep Mestres i Mercadé, arqueòleg de Vilafranca del Penedès, a principi dels anys 80. Mestres hi va efectuar una prospecció superficial i va recollir alguns fragments de ceràmica i fauna (segons var informar l'octubre de 1990 en una entrevista efectuada durant la realització de la Carta Arqueològica). | 41.4155300,1.5646900 | 380048 | 4585881 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69934-foto-08288-59-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Un cop arribats al Santuari, es continua per un corriol en direcció al vessant occidental del promontori. A uns 100 metres, s'arriba a l'alçada d'un avenc que queda a mà esquerra i que ha estat referenciat erròniament sobre el terreny com l'Avenc de la Humitat: en realitat, segons el Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova, aquest fou denominat com Avenc de Foix-1 (l'Avenc de la Humitat es troba també en aquest indret, en el sector est del promontori i en la cara nord, i és molt difícil de localitzar car s'obre a nivell del sòl i no té cap penya calcària de referència). Des de l'avenc cal desviar-se cap al nord, cap a la cinglera que domina la vall del riu Foix, i recórrer uns 50 metres. A continuació, cal baixar (l'accés és difícil i cal grimpar) en direcció nord-oest al llarg d'uns 100 metres fins veure la boca superior de la cova penjada de la penya calcària. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69935 | Cova Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-freda | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, Joan (1978). 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca. 1, p.259. Reeditat a les actes de la ' XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'octubre de 1975, Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, 1983, p. 222. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7474 | Cavitat amb una morfologia que es caracteritza per blocs despresos d'una fractura de la Serreta de les Torres, amb un substrat de calcàries triàsiques. Té una entrada oberta al nord en forma d'avenc que fa baixada al llarg d'uns 12,50 metres de fondària. La profunditat màxima és de 22 metres. El primer tram és de recorregut difícil, mentre que els darrers 8 metres són practicables amb prou mobilitat. El final de la cova sembla obstruït per blocs. El corrent d'aire fred està a l'entorn dels 6-10 graus centígrads. El gruix dels materials documentats en aquest jaciment procedeix de la intervenció efectuada l'any 1968, i està conservat en el Museu de Vilafranca. Es tracta de fragments de ceràmica raspallada del Neolític antic evolucionat. També es van recollir alguns fragments de ceràmica brunyida i de superfícies allisades del Bronze final. Ceràmica a torn d'època ibèrica/romana. I també ceràmica grisa medieval. Finalment, cal esmentar diversos elements d'indústria lítica sobre sílex. Es constata que la cavitat va ser habitada, tot i que no hi ha indicis d'utilització funerària, cap resta antropològica ni traces d'incineració d'ençà el neolític antic evolucionat. Torna a enregistrar-se la utilització del mateix espai durant el bronze final i es documenten posteriors usos en època ibèrica, romana i medieval. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-60 | Al vessant Nord del Puig de les Torres | El jaciment ha sofert diverses intervencions de caràcter espeleològic i arqueològic. La cova es va descobrir i excavar per primera vegada cap als anys 40 pel propietari del terreny en aquella època, Josep Anton Salvà, i pel Sr. Joan Alayo i Rovira (antic col·laborador de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca i del Pare Martí Grivé). S'hi va dur a terme una rasa d'excavació d'entrada de la cova (sector exterior) i exploració de l'interior. Es remogueren uns 12 m2 de terra, en una potència d'uns 50 cm, sense resultats positius. Any 1968: Treballs de J.M. Masachs i A. Comas (col·laborador del Museu de Vilafranca) efectuats a major profunditat que l'anterior intervenció. Maig de 1969: Aixecament topogràfic de la cavitat i excavacions a l'interior, a càrrec d'Antoni Ferrer i d'altres membres del Grup Espeleològic 'Talaia'. | 41.4104500,1.5457900 | 378459 | 4585343 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69935-foto-08288-60-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Anomenada també Avenc o Esquerda de les Torres o Cova de les Torres.La cavitat, sobre el terreny, està pintada amb la següent llegenda: S.I.R.E.-88 (Grup Espeleològic de Sants, Barcelona).L'accés al jaciment s'ha de fer des de la carretera BP-2122 de Torrelles de Foix a Pontons. Passat el km 4 surt una carretera local a la dreta, indicada amb el rètol 'Plana de les Torres' (urbanització), que puja més de 2 km. S'ha de deixar enrere el trencall de la dreta que condueix al Santuari de Foix i continuar per la carretera uns 600 metres, fins arribar a la urbanització de la Plana de les Torres, on el bosc s'obre en clarianes de conreu vitícola. A l'esquerra surt una pista de terra en direcció oest/sud-est que cal seguir durant uns 750 metres, per desviar-se després cap al sud/sud-est fins arribar a la masia de les Torres. La cavitat està situada en la mateixa direcció, a uns 200 metres de distància. De la masia fortificada, d'origen medieval, surt l'antic camí carreter de Foix i Torrelles (en part tancat dins de la propietat). Aquest vial, es bifurca i s'ha de seguir per la dreta. De seguida, a la banda dreta i pujant uns 20 metres pel vessant, es troba l'obertura de la cova/avenc, de la que surt un corrent fred força singular i característic. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69936 | Esquerda de les Roques del Pany 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquerda-de-les-roques-del-pany-2 | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7475 | L'accés a la cavitat és ben senzill, ja que aquesta forma part d'un conjunt d'esquerdes obertes en les dolomies negres que hi ha al peu de la carretera BV- 2122, a l'alçada del km 6,150, a la banda dreta en direcció a Pontons. Aquestes formacions càrstiques, fruit del desplaçament de blocs i fractures diverses, es troben en el vessant esquerre del congost de la riera de Pontons. Té una entrada d'1,30 metres d'amplada per 80 cm d'alçada, que condueix a una sala de 3 metres d'alçada per 1,40 d'amplada i uns 10 metres de llargada, en la qual s'aprecia l'obertura d'una cala de sondeig arqueològic i un marge de contenció d'un tall de sediment. Aquesta sala té llum natural de l'exterior, no té cap mena de concreció i està totalment en període de descalcificació, a causa de la sequedat, els moviments tectònics i de la construcció de la carretera. El final de la sala porta a un petit passadís de 40 centímetres d'amplada i 1,30 metres d'alçada, fins al final de la cavitat, un recorregut total d'uns 18 metres. Les referències arqueològiques provenen d'un sondeig realitzat entre els anys 1973 i 1974, a càrrec de Vicenç Baldellou, emmarcat en la recerca de nivells del neolític per la zona muntanyosa del Penedès. La cala, no obstant, no va proporcionar resultats positius, i tan sols es va localitzar algun fragment de metall. L'any 1990, durant la localització de la cavitat per part de l'equip d'arqueòlegs que realitzaven la Carta Arqueològica, es van recollir un parell de fragments ceràmics a mà informes que tampoc van aportar cap cronologia, així com alguns elements de fauna. Tot i així, es pot confirmar la presència d'indicis d'una utilització antròpica de la cavitat, en períodes cronològics per desxifrar encara a dia d'avui. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-61 | Al peu de la carretera BV-2122, a l'alçada del km 6,150, | En una entrevista efectuada el setembre de 1990, el senyor Josep Mestres va informar que entre 1973 i 1974 el senyor Vicenç Baldellou havia efectuat una cala de sondeig en aquesta cavitat.El gener de 1981 el Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova i La Geltrú va fer l'aixecament topogràfic de la cavitat (i de les dues esquerdes restants, també amb referències arqueològiques) i la va documentar en el seu arxiu espeleològic. | 41.4005000,1.5416800 | 378097 | 4584244 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69936-foto-08288-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69936-foto-08288-61-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
69938 | La Cova del Monòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-monolit | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, J. 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca. 1, p.259. Reeditat a les actes de la ' XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'octubre de 1975, Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, 1983, p. 222. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=23&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7479 | A pocs metres a l'oest d'un gran monòlit fruit d'un despreniment de roca hi ha entre els blocs caiguts, al peu mateix de la cinglera, l'obertura de la cavitat, fàcilment identificable ja que el seu nom està escrit amb pintura en la roca d'entrada, identificació feta pels membres del G.R.E.V. El material arqueològic que s'hi va recuperar l'any 1984 emmarca un ventall cronològic des del període neolític o bronze fins a època ibèrica (segle III aC). Pel que fa a la funcionalitat, la manca d'una excavació sistemàtica i de materials més definidors impedeixen poder conèixer el seu ús. Al costat mateix del monòlit hi ha una altra cavitat que rep el nom de Cova o Coves de la Riera, formada per una gran llosa que es recolza en el monòlit i que forma un abric. També va ser explorada l'any 1978 pels membres del G.R.E.V., que la van topografiar i referenciar en el Fitxer de Cavitats i Avencs amb el número 12. Fins a l'actualitat, l'única notícia de caire arqueològic és la troballa per part d'en Joan Virella i Bloda, d'un fragment de vidre en el que apareix una protuberància el·líptica (nansa o decoració) de petites dimensions del qual no s'ha pogut saber si es tracta d'un material modern o antic (romà...), cosa que podria indicar la utilització de la cavitat en èpoques passades. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990). | 08288-63 | Vessant sud de la Serra de la Pineda | Descoberta als anys 70.Hi ha dos grups que actuaren independentment en la Cova del Monòlit durant els anys 70 i principi dels 80: - Membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca. Van visitar la cavitat una vegada i van prospectar la zona de la cinglera. Van localitzar alguns fragments informes de ceràmica a mà i alguns també informes de ceràmica a torn ibèrica comuna, procedents de la Cova del Monòlit (anys 70-80). - Membres del Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova. Van visitar la cova almenys en tres ocasions. L'any 1978, el 12 d'octubre de 1982 i el 18 de març de 1984. En van realitzar la topografia i la van incloure en el Fitxer de Cavitats i Avencs del G.R.E.V. amb el número 13. A més, l'any 1991 el Sr. Conesa feu donació al Museu de Vilafranca dels materials recollits en la visita del 18 de març de l'any 1984. Aquest conjunt de materials és el que descriu millor l'ocupació de la cova. Es tracta de ceràmica a mà, un fragment informe de ceràmica a torn ibèrica comuna, un fragment informe de ceràmica de vernís negre campaniana A, diversos fragments de ceràmica moderna i un fragment d'os indeterminat. | 41.4236500,1.5656700 | 380145 | 4586781 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També conegudes com les coves de la Riera.Es troba a la part baixa de la vessant sud de la serra de la Pineda, a uns 100 metres sobre (al nord) de la fondalada per on davalla el riu Foix. Cinglera amb una forta caiguda de blocs que han transformat una àrea amb petites cavitats, envoltades per un espès bosc de pins. S'hi accedeix per la carretera BP-2121 de Vilafranca del Penedès a la Llacuna, des d'on a l'alçada del km 16,9, un cop passada la masia de la Pineda (que queda a la dreta, en el marge nord), hi ha un trencall a l'esquerra cap al sud-oest. Cal seguir el camí terrer fins trobar una bifurcació a uns 500 metres d'un altre camí que davalla cap al fondal (en direcció sud), però que s'acaba perdent en el bosc. S'ha de continuar entre el bosc, seguint alguna de les petites torrenteres, fins trobar un camí que planeja per la vessant (camí que ve de la masia de les Valls de Foix) a uns 400 metres de la carretera i paral·lela a ella. Cal seguir aquest camí terrer cap a la dreta, direcció oest: a uns 100 metres es travessa un torrent que davalla cap al Foix, i a uns 300 metres es troba la cinglera a la dreta (al nord), a la qual s'arriba per alguna de les dreceres obertes en el bosc. Caldrà buscar el Monòlit, una pedra força alta que al despendre's quedà clavada dreta en el sòl. | 78|79|80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
69942 | Forns de les Valls de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-les-valls-de-foix | ANÒNIM (1989). 'Les Valls de Foix'. Revista 'El Xic Torrellenc'. Torrelles de Foix, Associació d'Amics de Foix. 23 d'abril. BALIL, A.; RIPOLL, E. 'Noticiario. Actividad arqueológica en Cataluña durante los años 1950-1951'. Archivo Español de Arqueología. Vol. XXV (1er semestre 1952), 85, p.182. CARDONA, Ramon (2012). Memòria de la neteja i dibuix arqueològic de l'estructura fornàriade les Valls de Foix i Casalots (Torrelles de Foix) a la comarca de l'Alt Penedès. Hivern de 2011. Arxiu del Servei d'Arqueologia. Inèdita. ESTRADA, J. Vías y poblamiento romanos, en el territorio del area metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B65, 1969. p.67. MASACHS, J.M. 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares; Vilafranca del Penedès'. Ampurias. Vol. XXVI- (1964-1965). RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, X. '41 visita coneguem el Penedès: Torrelles de Foix'. Gran Penedès. 9, p.12. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=27&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7484 | Forns de ceràmica l'existència dels quals es coneix des dels anys 50 a partir d'uns treballs agrícoles que van posar al descobert part d'una de les estructures. No va ser fins l'any 1984 que se'n va dur un estudi més aprofundit, arran de l'excavació d'urgència efectuada amb motiu del moviment de terres que es realitzaven a l'indret. Concretament són ben visibles les restes d'una estructura de la qual es conserva la cambra del foc amb part de la graella, el 'laboratorium' i el 'praefurnium' (el pou i passadís d'entrada). La cambra de foc està excavada al terreny natural. És de sòl pla i té una alçada de 80 cm entre aquest i la part inferior de la graella. Conforma una estructura de planta el·líptica (3,80 m i 3,20 m) amb les parets lleugerament còncaves i amb una sèrie consecutiva de 17 sortints que penetren a la cambra amb diferents longituds (de 18 a 54 cm). Al centre hi ha un pilar-espigó exempt, aixecat amb tovots i amb sortints iguals als de la paret lateral. Sostindria la graella, feta d'argila cuita i que amb un gruix de 25 cm, carregava un pes considerable que impedia que la graella cedís per la meitat. Pel que fa a la graella, s'hi observen dues capes en sentit longitudinal, que segons els seus excavadors podrien correspondre a dues fases constructives. A banda i banda de l'espigó central hi ha un encaix en el que possiblement s'aguantava la graella. Aproximadament se'n conserva una tercera part, amb 18 forats circulars que, amb un diàmetre d'uns 6 cm, estan distribuïts irregularment perforant-la per permetre el pas de l'escalfor de la fogaina a la cambra de cocció. Del “laboratorium” tan sols es conserva l'arrencada del cobriment i només en la part del forn. Té una alçada d'entre 12 i 22 cm, alçada suficient per veure que es tracta d'una volta d'argila. Conserva íntegre el 'praefurnium' i el pou d'entrada. Es tracta d'un pou d'entrada circular d'uns 1,32 metres de diàmetre que dóna accés a un passadís cobert amb una volta que comunica amb la cambra de foc, essent aquesta una comunicació doble a causa de l'extrem de l'espigó que divideix la mateixa. Tant el pou com el passadís estan excavats al terreny natural i només la volta que cobreix el passadís està construïda amb argila. Els materials recuperats són un conjunt homogeni de ceràmiques a torn ibèriques comunes que representarien la producció pròpia del forn: àmfores, contenidors i gerres amb vores zoomorfes, de meitat del segle VI aC o IV aC, i vores amb llavis més evolucionats, des de l'ibèric antic fins el segle II aC. Es tracta sempre de ceràmiques de cocció oxidant, homogènies, ben cuites i de tons ataronjats. En definitiva, l'excavació va permetre constatar l'existència d'un forn de planta oval amb una superestructura de cúpula d'argila, propi dels forns ibèrics, que estaria en funcionament a l'entorn dels segles IV aC i III aC, amb una producció de ceràmica comuna ibèrica oxidant de caràcter industrial. | 08288-67 | Camí de can Rossell de les Bassegues a les Valls de Foix, a 670 m | Els forns es coneixen des dels anys 50, a partir d'uns treballs agrícoles que van posar al descobert part d'una de les estructures. En aquell moment, el propietari va avisar al senyor Masachs, col·laborador del Museu de Vilafranca, i aquest ho va comunicar al senyor Pere Giró, director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca. L'estructura presentava senyals d'enrunament per les feines agrícoles que es realitzaven al seu voltant i sobretot per la destrucció causada per algun individu incontrolat que segons les notes d'en Pere Giró, 'buscava algun tresor valuós'. A més, segons Pere Giró, un dels pagesos de la zona havia localitzat pels voltants un molí giratori que guardava a la masia. El mateix Pere Giró va recollr diversos fragments de ceràmica a torn ibèrica comuna. L'any 1984, amb motiu de la realització d'unes esplanacions en els terrenys on s'ubicava l'estructura, i davant del perill que es pogués destruir el forn, es va dur a terme una excavació d'urgència sota la direcció dels arqueòlegs Josep Mestres Mercadé i Núria Rafel Fontanals. Els treballs es van centrar en l'excavació del forn. Aquest, quedava encaixat en el marge d'una feixa de conreu, de tal manera que una part de l'estructura restava coberta per una potència de terra d'aproximadament 1 metre. El 2011 es va dur a terme un estudi de recuperació de les restes per tal d'estudiar els forns terrissers en el seu context històric. Es va desbrossar la zona i es va procedir a tornar a documentar el jaciment contrastant la informació amb la del 1984. | 41.4183400,1.5664000 | 380196 | 4586190 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69942-foto-08288-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69942-foto-08288-67-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Coneguts també amb el nom dels 'Casalots de Foix', per accedir-hi cal agafar la carretera BP-2121 de Vilafranca del Penedès a La Llacuna i entre els quilòmetres 12 i 13 seguir un camí terrer que surt a mà esquerra (cap el nord-est) en direcció al nucli de Can Via. Un cop passat aquest nucli de cases, cal seguir pel camí que va paral·lel al riu Foix, per la seva riba esquerra, cap a la masia de Les Valls. Pocs metres abans d'arribar a la masia, i després d'un trull, el camí travessa el riu cap a la riba dreta i segueix fins arribar a un terreny organitzat en feixes per al conreu vitícola, actualment abandonat i ocupat per la brolla i el pi llentiscle. Poc abans d'arribar al lloc on es troba l'estructura, a mà dreta hi ha una construcció quadrangular que es coneix com els Casalots, nom que també rep tota aquesta zona.Des de l'any 2011, de la mà dels arqueòlegs Ramon Cardona i Josep Pou (CEL-UB) s'hi ha anat duent a terme diverses intervencions arqueològiques que han permès establir l'existència de dos forns, que estan sent estudiats conjuntament amb set forns més localitzats a les Hortes de cal Pons de Pontons i amb dos forns localitzats el 2018 a la Font dels Igols, tambe a Pontons, però a escassos 3 km de distància. Futurs estudis arqueomètrics permetran conèixer l'àrea de distribució dels productes cuits en aquests forns. Les excavacions de Pontons i Torrelles, juntament amb d'altres dutes a terme a Cubelles, l'Arboç i Banyeres formen part del projecte de recerca 'El canvi sociocultural a la Cossetània oriental (Penedès i Garraf) durant la Protohistòria i l'època romano republicana', desenvolupat per la Universitat de Barcelona i el Centre d'Estudis Lacetans amb subvenció quadriennal de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||
69943 | Jaciment de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-maria-de-foix | AMICS DE FOIX. (1982). 'Ara fa cinc anys del començament de la restauració. Santa Maria de Foix'. El 3 de Vuit. P.13. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=27&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7486 AMICS DE FOIX. (1982). 'Reconstrucció i conservació del Santuari de Santa Maria de Foix'. El 3 de Vuit. P.8. AULÈSTIA, A. 'Excursions a Torrellas de Foix y Santa Maria de Foix'. L'Excursionista. 76. AYMAMÍ. G. 'Breus apunts sobre diversos fragments de ceràmica gris d'època medieval.'. Del Penedès.. 17, p.37- 50. CASTELLANOS, J. 'Excursions per lo Penedès'. Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana. P.145-147. Any XIII. CATALÀ, P. (1971). 'El Castell de Foix'. A: Els Castells Catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, 1971. CRUAÑES, Esteve (1980).'Torrelles de Foix. Santa Maria de Foix'. Esglésies romàniques del Penedès. Vilafranca del Penedès, Octubre 1980. CRUAÑES, Esteve; VIRELLA, Xavier. (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca, 1984. p.54-55 i 58. FABREGA, A. (1954). 'Nuestra Señora de Foix'. Santuarios Marianos de Barcelona. Barcelona: La Hormiga de Oro, 1954. FIERRO, Xavier (1986). Excavacions a l'església de Santa maria. Torrelles de Foix, Alt Penedès. Memòria dels treballs arqueològics publicada a calaix.gencat.cat. FIERRO, Xavier; SOLÉ, Xavier (1990). 'Santuari de la Mare de Déu de Foix. Torrelles de Foix. Notícia històrica. Treballs d'arqueologia'. Memòria 1985-1989, Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Barcelona: 130-133. FIERRO, Javier, SOLÉ, Xavier (1991). 'Intervenció arquitectònica al santuari de Santa Maria de Foix (Torrelles de Foix) (1982-1988)'. A: Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica: II. La recerca arqueològica. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1991. (Quaderns Científics i Tècnics; Núm. 3), p.101-102. FIERRO, Xavier; SOLÉ, Xavier (1992). 'Santa Maria de Foix'. Torrelles de Foix. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 210-211. GONZÁLEZ, Antonio; LACUESTA, Raquel (1984). 'Santuari de Santa Maria de Foix (II fase)'. Memòria 1983. 1380-1980. Sis segles de protecció del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Barcelona: Servei de Catalogació de monuments de la Diputació de barcelona, Desembre 1984. p.113-114. PARELLADA, A. (1989). 'El Santuari de Foix va recuperar dilluns de Pasqua tot l'esplendor de segles passats'. El 3 de Vuit. P.26. PARERA, M.; LÓPEZ, A.. 'Ceràmica trobada a l'excavació del Santuari de la Mare de Déu de Foix (Torrelles de Foix).'. Miscel·lània Penedesenca. XXIV, p.399-425. SOLÉ, J. 'Santa Maria de Foix o la història enlairada'. Olerdulae. 23. Any IX. SOLÉ, X.; FIERRO-MACÍA, X. 'Excavaciones en la iglesia del santuario de Satna Maria de Foix (Torrelles de Foix, Barcelona)'. A: II Congreso de Arqueología Medieval Española. Madrid: Comunidad de Madrid, 1987. Tomo III. P.697-703. | XI-XVIII | El conjunt arquitectònic del castell i l'església de Santa Maria de Foix s'emplaça al cim de la muntanya de Foix, a l'extrem sud de la serra de Font-rubí o, en aquest tram, serra de Foix. El conjunt domina abastament la conca del riu Foix i la plana penedesenca. En aquest indret s'aplega un conjunt d'edificacions format per l'església (fitxa 2), la rectoria i altres restes de murs pertanyents a l'antic castell (fitxa 1) i a una masoveria que s'hi establí en època moderna. També cal destacar la presència d'una cova, la Cova de la Verge (fitxa 84), que fou reaprofitada i condicionada com a capella. L'entorn és un conjunt de plataformes delimitades pels antics murs que tancaven el recinte de la masoveria i pels diferents nivells de les restes del castell i de construccions fruit de l'evolució constructiva de l'edifici religiós. Les diverses actuacions arqueològiques i de restauració, així com l'aportació de les fonts documentals estudiades, permeten sintetitzar diferents moments d'ocupació d'aquest espai, diferents usos i l'evolució arquitectònica específica de les construccions: 1. Els testimonis més antics d'ocupació del turó són d'època ibèrica: restes superficials de ceràmica en el vessant meridional de l'extrem de llevant del cim. 2. Dues fonts documentals fan referència a l'ús religiós de l'indret. L'una, de l'any 607 dC, la indulgència de Bonifaci IV als fidels de la parròquia de Foix, i l'altra, de l'any 703, és edificació d'una nova església. No hi ha però dades materials al respecte: 3. Les excavacions arqueològiques que es van dur a terme l'any 1985 es van centrar en l'àrea interna i en l'entorn immediat de l'església van permetre identificar diverses fases evolutives del conjunt: a) Segle XI-principi del XIII. Restes arquitectòniques més antigues. Elements molt malmesos que defineixen un edifici rectangular, amb un paviment de calç. En els segles XII-XIII aquesta construcció va ser substituïda per una altra, també de planta rectangular, més ben delimitada (actual perímetre de l'església, excepte la capçalera). Elements probablement associats al castell, documentat d'ençà el 1067. b) Anys 1320/1330. Nova consagració de l'església. La dependència fins ara descrita es reutilitzà com a edifici religiós: s'arrabassa el mur de llevant i es construeix una capçalera poligonal, coberta amb una volta d'ogiva. Nau de volta apuntada, portada de grans dovelles. C) Any 1378. S'afegeix a la façana nord una capella nord. Volta d'aresta amb nervadures. Materials: ceràmica decorada amb verd i manganès, en la preparació del paviment de calç, sorra i graves. D) Primera meitat del segle XV. S'alça un porxo paral·lel a la façana meridional, amb la identificació de tres arcades apuntades. Coberta inclinada a un sol vessant. E) Any 1557. S'enderroca el campanar situat al creuer i es construeix l'espadanya actual sobre la façana de ponent. Nova capella quadrangular a la façana nord, amb una nova escala de connexió amb la nau principal. Es localitza un dipòsit excavat en la roca i parcialment obrat, reutilitzat després. F) Segle XVII. Nova capella a la façana meridional de l'església, al costat de la porta. Construcció d'un cor en el terç occidental; aixecament de la sagristia a l'angle sud-est de l'església. G) Segle XVIII. Construcció de l'església actual. Al costat de la façana meridional i aprofitant dues arcuacions del pòrtic, definitivament amortitzat. S'aprofiten els desnivells per a osseres i també s'emplaça un ossari al centre del presbiteri. Materials: un fragment de sarcòfag gòtic, reaprofitat com a graó del segle XVIII; despulles del darrer senyor de Foix, mort el 1884. Aquesta inhumació, en el sepulcre col·lectiu al peu de l'altar major, portava un manuscrit amb el nom del difunt ( Antonio María de Peguera y de Pedrolo) i la seva edat (18 anys). | 08288-68 | Santuari de Foix | Aquest conjunt castlà i religiós d'època medieval va ser objecte d'intervenció arqueològica arran de la seva restauració arquitectònica per part del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona entre els anys 1981 i 1987. | 41.4149500,1.5642800 | 380013 | 4585817 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69943-foto-08288-68-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Es tracta d'un conjunt arquitectònic que per la seva significació històrica (un dels edificis romànics més importants de la zona), geogràfica (per algunes fonts, veritable 'talaia del Penedès') i popular, ha estat abastament tractat per diversos treballs.S'hi accedeix per la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons). Poc després del km 4 hi ha un desviament a la dreta, que per una pista asfaltada condueix cap a la urbanització 'Plana de les Torres'. Després de pujar més de 2 km s'arriba a un petit collet d'on surt, també a la dreta, un camí terrer que porta directament al santuari, en direcció nord-est/est.També cal destacar, en darrer lloc, la presència d'una pila baptismal, del XVIII: base paral·lelepípede, forma troncocònica i decoració de tres feixes que l'envolten, una a la boca, una a la part central del cos i una tercera al punt on s'inicia el peu. El diàmetre de la boca és de 107 cm i l'alçada de 63 cm (90 amb la base). | 94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69944 | Aplec de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-foix | patrimonifestiu.cultura.gencat.cat | L'Aplec de Foix se celebra cada Dilluns de Pasqua al Santuari de Santa Maria de Foix, patrona del Penedès. Els actes centrals de la celebració consisteixen en la missa al Santuari i les Caramelles, ball de sardanes i finalment un dinar popular protagonitzat per una gran paella i la realització de jocs populars per als més petits. Actualment, s'hi du a terme una caminada popular que surt a les 9 del matí de la Plaça de la Vila. | 08288-69 | Santuari de Foix | La seva celebració es va restablir l'any 1978 sota l'impuls de l'agrupació 'Amics de Foix', després d'uns anys en què s'havia perdut. | 41.4150300,1.5640400 | 379993 | 4585826 | 08288 | Torrelles de Foix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69944-foto-08288-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69944-foto-08288-69-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Aquestes activitats són gestionades per l'Associació Cívica del Santuari de la Mare de Déu de Foix.Fotografies de l'Aplec de 2018 cedides per Àngela Llop. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||
69945 | Festa Major de Torrelles de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-torrelles-de-foix | patrimonifestiu.cultura.gencat.cat | XVIII-XXI | Se celebra el cap de setmana més proper al 25 d'agost en honor a Sant Genís, patró de Torrelles de Foix. Els actes centrals de la Festa comencen la tarda anterior amb el tradicional pregó, cercavila i nit de foc. El dia 25 cap al migdia es dóna la trobada, a la plaça Lluís Companys, d'autoritats, pubilles i hereus de l'any en qüestió. Es dóna pas a la missa solemne de Festa Major, coronada per un repic de campanes i tronada des de la portalada de l'església. S'inicia llavors la cercavila, amb els gegants, diables des de l'any 1987, panderetes, ball de gitanes i grallers. Es recorre el carrer del Raval fins arribar a la plaça de la vila, on s'ofereix un vermut popular i on es fa el ball de gegants, el de cintes i el de panderetes. | 08288-70 | Nucli urbà de Torrelles de Foix | Tot i que les festes majors podrien remuntarse ben bé fins a l'edat mitjana no se sol conservar documentació escrita al respecte per la qual cosa només es pot comptar habitualment amb les fonts orals, que no permeten endarrerir massa aquesta celebració. | 41.3882900,1.5687600 | 380338 | 4582851 | 08288 | Torrelles de Foix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Organitzadors: Regiduria de Cultura i festes i comissió de festes | 98|94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69946 | Goigs de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-foix | SOLÉ, Joan; PARELLADA, Albert. 2019. Els goigs a Nostra Senyora de Foix, advocada i patrona del Penedès. Gogistes Penedesencs i Ajuntament de Torrelles de Foix. | XVIIII-XX | Els goigs de Santa Maria de Foix es canten en honor a la Mare de Déu de Foix al Santuari homònim, principalment el dia de la seva festivitat, el dilluns de Pasqua. També es canta el dia 8 de setembre, festivitat de les Mares de Déu Trobades i per la festa major del terme, el mes de juliol. Se'n coneixen una trentena, essent la més antiga coneguda de l'any 1716 i la més moderna de 2017. Es coneixen també impressions de l'any 1887 i 1959, aquest darrer amb música de Josep Maideu i Auguet, prevere. Els arranjaments musicals darrerament els havia fet Manel Cervera (1915-2015), qui va fundar la coral de Foix, l'any 1990 i la va dirigir fins el 2004. La tornada actualment fa: 'Puig de Foix sou la alegría, Oh Maria! Mare de Déu agraciada i de Foix intitulada'. | 08288-71 | Església de Santa Maria de Foix | L'origen del costum de cantar els gojos dedicats a les Mares de Déu es remunta al segle XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els gojos era molt més freqüent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. | 41.4150300,1.5640400 | 379993 | 4585826 | 1716 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69946-foto-08288-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69946-foto-08288-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El mes d'abril de 2019 es va presentar el llibre que els estudi a i en recull una trentena. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69947 | Goig del gloriós màrtir Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-glorios-martir-sant-genis | XIX-XXI | Els goigs en honor a Sant Genís es canten el dia de la seva festivitat, el 25 d'agost, al final de l'ofici solemne. Se'n conserven diverses versions impreses, essent la més antiga de final del segle XIX o principis del XX, època en que treballa la impremta de Pere Alagret i Vilaró, única dada que hi consta. Les primeres estrofes fan així: 'En lo cel sou resplandent / i entre màrtirs exaltat: / Genís Sant Molt excellent / de nosaltres advocat . /Devant del Emperador ( estant vos representant / foreu ferit en lo cor / de part de l'Esperit sant....'. Tot i que de ben segur hi ha d'altres edicions la següent que es documenta és de la primera meitat del segle XX. No hi consta però la data. Sí que, en canvi, en sabem l'autor de la lletra, R. P. Hilari, d'Arenys de Mar, i que la música és del mestre Xavier Maimí (1888-1965), també d'Arenys de Mar. Les primeres estrofes fan: 'Per la sang amb que heu escrit / una pàgina tan bella: / Desperteu-nos el neguit / per un cel que ens meravella', essent aquests dos darrers vesos la tornada que es repeteix al final de cada estrofa. Una altra versió és de l'any 1970. El text és anònim, revisat per Ricard Vives i Sabaté i música del mestre compositor mossèn Josep Maideu Auguet. Comença així: 'Puix sou sant que no té igual / com eficaç advocat / Sant Josep, amb pietat / deslliureu-nos de to mal'. Aquests dos versos constitueixen la tornada, que es repeteix al final de cada estrofa. Els darrers arranjaments musicals els va fer Manel Cervera (1915-2015), qui va fundar la coral de Foix, l'any 1990 i la va dirigir fins el 2004 | 08288-72 | Església parroquial de Sant Genís | 41.3872000,1.5720500 | 380611 | 4582725 | 08288 | Torrelles de Foix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69947-foto-08288-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69947-foto-08288-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||
69948 | Font de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-torres | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Vilafranca del Penedès, font n. 56 | Tot i trobar-se amagada rere una heura, d'aquesta font de clot se n'observa una construcció de planta rectangular adossada a un marge que avui conté conreu de vinya. Encara avui, malgrat la malesa, es poden veure dos dels murs de l'estructura fets amb pedra lligada amb argila i els carreus cantoners més ben treballats. A l'interior, s'observen els quatre murs ben conservats i volta de pedra, amb unes dimensions de prop de 3 x 2 x 2 m. Presenta una porta de fusta molt malmesa de la qual se n'ha perdut la tanca. Només raja en època de pluges abundants. | 08288-73 | Trencall de la carretera de la Plana de les Torres cap a les Torres | 41.4149800,1.5459900 | 378484 | 4585846 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69948-foto-08288-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69948-foto-08288-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Des de la carretera BV-2122 cap a Pontons prendre, a l'altura del km 4,5, la carretera de la Plana de les Torres. Just abans d'arribar a la urbanització prendre el trencall que mena a les Torres Altes i Baixes i a cal Dameta. La font es troba a uns 150 m després de prendre el trencall, a mà dreta, amb entrada des del tall existent entre el camí i el camp que es troba per sobre seu, conegut com les Vinyes de la Font.Consultat l'arxiu fotogràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, s'observa, en una foto de l'any 1979, que de la construcció descrita en surt una canalització que desemboca en un dipòsit circular (vegeu foto annexa, Arxiu SPAL, n. 78296). Desconeixem si aquests elements es conserven encara reblerts de terra. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||||
69952 | La Llambarda vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llambarda-vella | XIX | Edifici de planta rectangular, d'uns 30 m de llarg i uns 14 d'amplada, orientat de nord-oest a sud-est amb la façana principal a migdia, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. Aquesta darrera presenta tres eixos d'obertures. La porta principal, a l'eix central, presenta un arc rebaixat, mentre que la resta d'obertures de la planta baixa i primera són d'alçat rectangular. A les golfes, les obertures són de petites dimensions, disposades a parells en els eixos laterals i en nombre de tres en el central. Totes elles es troben acabades amb un arc d'alçat triangular. En l'eix central, entre el balcó de la planta primera i les obertures de les golfes s'observa un rellotge de sol pintat, de tipus circular. | 08288-77 | BP-2121, al primer encreuament passat el km 20m, al nord | 41.4409000,1.5599800 | 379701 | 4588704 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69952-foto-08288-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69952-foto-08288-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69952-foto-08288-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Casa que dóna nom a una entitat de població històrica del municipi de Torreles de Foix, motiu pel qual ha estat fitxada. Es pot relacionar amb el conjunt de la Pineda en la seva fase del segle XVIII, ja que les façanes presenten característiques molt similars. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
69954 | Himne a la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-la-creu | Full Dominical del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Any XIII, núm. 28. 10 de juliol de 2016. | XXI | L'himne a la Creu és un nou goig presentat públicament pels Gogistes Penedesencs el dissabte 18 de juny de 2016 a l'església parroquial de Sant Genís de Torrelles de Foix. Està dedicat a la parròquia i al seu Cos de Portants del Sant Crist. La primera estrofa fa 'Creu senyera, santa i pura, / que del món dus el rescat, / on Jesús per dar-nos vida / va morir sacrificat, / tu ets el lleny que dus els homes / cap al port d'eternitat'... | 08288-79 | Església parroquial de Sant Genís de Torrelles de Foix | Creat l'any 2016 | 41.3872400,1.5721100 | 380616 | 4582729 | 2016 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Gogistes Penedesencs | Correspon al número 258 de la Col·lecció Gogistes Penedesencs | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69955 | Ball de gegants de Torrelles de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gegants-de-torrelles-de-foix | <p>dansesvives.cat/?q=node/4758</p> | <p>Ball que s'efectua a la plaça de la Vila de Torrelles de Foix el cap de setmana més proper a cada 25 d'agost, festivitat de Sant Genís, patró de Torrelles i, per tant, per Festa Major. Els gegants en són els protagonistes.</p> | 08288-80 | Plaça de la Vila | <p>Torrelles de Foix va tenir gegants propis a partir de 1990.</p> | 41.3882800,1.5687800 | 380340 | 4582850 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69955-foto-08288-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69955-foto-08288-80-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Inventariat amb el codi PCIDV-0801 de l'Inventari de Danses Vives de Catalunya d l'Esbart Català de Dansaires. | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69956 | Font dels Giberts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-giberts | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltantts. Vilafranca del Penedès, p. 65, font n. 4. https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi/ | XIX | Font amb canella que raja a l'interior d'un dipòsit construit amb pedra, de planta rectangular, de prop de 40 x 100 cm, a manera d'abeurador. Per un extrem hi arriba l'aigua i per l'altra un sobreeixidor expulsa la sobrera cap a una bassa que hi ha al seu costat. Al costat de la bassa hi ha un roure centenari. S'hi arriba pel camí dels Giberts, amb inici a l'extrem nord de la urbanització de can Coral i s'enfila en direcció nord cap al Santuari de Foix. La font es troba en una esplanada a 1,4 km de l'inici del camí. | 08288-81 | Camí dels Giberts, a 1,4 km des de la urbanització de can Coral | 41.4124100,1.5635000 | 379943 | 4585536 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69956-foto-08288-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69956-foto-08288-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69956-foto-08288-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Aquesta font es troba a un lateral d'una esplanada de descans per als excursionistes que s'arriben al santuari de Foix pel camí dels Giberts.S'hi arriba pel camí dels Giberts, amb inici a l'extrem nord de la urbanització de can Coral i s'enfila en direcció nord cap al Santuari de Foix. La font es troba en una esplanada a 1,4 km de l'inici del camí. | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69960 | Pica baptismal de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-foix | CRUAÑES, E.; VIRELLA, X. (1984). Piques baptismals dimmersió del Penedès i el seu entorn'. Museu de Vilafranca. | A l'interior de l'església de Santa Maria es conserva una pica baptismal d'estructura lleugerament troncocònica i els costats còncaus. L'exterior és decorat per tres faixes que l'envolten, una a la boca, la segona al centre i la tercera a la base del vas, on s'inicia el peu. Té un diàmetre exterior, a l'altura de la boca, de 107 cm, i de 81 cm a l'interior; una alçada de 63 cm i una profunditat de 54 cm | 08288-85 | Santuari de Santa Maria de Foix | 41.4150700,1.5639400 | 379984 | 4585830 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69960-foto-08288-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69960-foto-08288-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69960-foto-08288-85-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Fotografia d'aproximació: Àngela LlopFotografia d'arxiu: 1975, Arxiu fotogràfic de l'SPAL (n. 12.926) | 92|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
69961 | Frontal de Sarcòfag de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-de-sarcofag-de-santa-maria-de-foix | LLORAC, Salvador; COSTA, Montserrat (1999). Els sarcòfags medievals del Penedès i el seu entorn. Insitut d'Estudis Penedesencs, p. 53. FIERRO, Javier (1986). Memòria de les excavacions a l'església de Santa Maria. Torrelles de Foix, Alt Penedès. Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya. En línia: calaix.gencat.cat/handle/10687/7792. GONZÁLEZ, Antonio; LACUESTA, Raquel; LÓPEZ, Albert (1990). Memòria 1985-1989. Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Servei de Patrimoni Arquitectònic. Diputació de parcelona, p. 129-141. SUREDA, M. José (1992). 'Santa Maria de Foix'. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia CatalanaBarcelona, p. 211. | XIII-XIV | Fragment d'un frontal de pedra calcària, bastant erosionat, de 120 cm de llarg, 48 cm d'alçada i 25 cm de gruix. Presenta un seguit de motius esculpits referents a l'emblema heràldic dels Cervelló. La zona central és ocupada per una decoració extreta del repertori ornamental gòtic. Concretament, es tracta de cinc arcs ogivals trilobats a l'interior i dos arquets a la base del central simulant la silueta d'una finestra bífora. Als quatre arcs restants es distingeix el senyal heràldic dels Cervelló, la figura del cérvol passant de perfil. Els dos cérvols que flanquegen l'arc central són molt similars entre sí, el de la dreta mirant cap a la dreta i el de l'esquerra cap a l'esquerra. En canvi, el cérvol de l'extrem dret sembla inscrit en un escut, mentre que el de l'extrem esquerra es troba lleugerament sobre elevat respecte de la resta, com si es trobés sobre d'algun element que el desgast no ens permet determinar. A la part superior dels arcs, en els quatre espais que resten entre ells s'intueixen, molt malmesos, cercles amb quadrifolis inscrits. Va ser trobat en el decurs de la intervenció arqueològica realitzada l'any 1985, prèvia a la restauració del conjunt per part del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Feia de graó a l'entrada del temple per la banda interior, obra que es va dur a terme, d'acord amb els arqueòlegs que hi van treballar, en el decurs del segle XVIII. Avui es pot contemplar, restaurat, en una capella lateral de l'església, amb un rètol explicatiu. | 08288-86 | Santuari de Santa Maria de Foix | Localitzat l'any 1985, en el decurs de les excavacions arqueològiques efectuades arrel de la restauració de l'edifici, per part del Servei de Patrimoni Aruitectònic Local. | 41.4151200,1.5640300 | 379992 | 4585836 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69961-foto-08288-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69961-foto-08288-86-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Segons Sureda, el Sarcòfag es deuria realitzar al final del segle XIII o al començament del XIV, coincidint amb les obres de remodelació del temple. | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69965 | Gegants de Torrelles de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-torrelles-de-foix | XX-XXI | Actualment, Torrelles de Foix compta amb dues parelles de gegants, els vells i els nous, i una de gegantons. Tot i que per la Festa Major en honor a Sant Genís, patró de la vila, sempre hi havia hagut tradició gegantera, fins l'any 1990 Torrelles no va tenir gegants propis i convidava una parella de gegants d'algun poble veí. Els primers gegants van ser estrenats el 29 de juliol i fets a Frankfurt. Es tracta dels coneguts com a gegants vells, n'Enric de Torrelles i na Nati de Foix, personatges ficticis que representen els reis de la vila. Estan fets de fibra de vidre i cavallets de fusta. Pesen 45 kg i fan 3 m d'alçada. Van ser encarregats i donats al poble pel senyor Enric Martí i Rull, torrellenc d'adopció. Un any més tard, l'1 d'abril de 1991, es van crear, per encàrrec del senyor Enric Martí al mateix constructor que els anteriors, els gegantons Tonet de les Dous i Maria Montserrat. Pesen 15 kg cadascun i fan 2 m d'alçada. Són de fibra de vidre i cos d'alumini, i tenen el cap articulat. Amb motiu de la seva presentació, també es va poder estrenar el grup de gralles de la colla gegantera. El 27 de juliol de 1995, fruit d'un concurs d'idees, la vilafranquina Dolors Sans va idear i crear els gegants nous, en Guerau de Peguera i na Maria d'Aimeric, personatges de relleu de la història torrellenca, concretament en el context de la guerra de Successió. Fan 50 quilos la geganta i 60 el gegant i 3,5 m d'alçada. Per tant, són els més grans del conjunt. Són de fibra de vidre i cavallet de fusta. Els vestits van ser fets per una colla de puntaires de l'Arboç. Finalment, l'any 2010 un membre de la colla gegantera va crear un gegantó manotes per la quitxalla, representant un personatge de dibuixos animats manga anomenat Doraemon, És fet amb guix, pesa 5 kg i fa 2 m d'alçada. | 08288-90 | Ajuntament de Torrelles de Foix. Plaça de la Vila, 1 | Foren creats entre els anys 1990 i 2010. | 41.3880500,1.5726400 | 380662 | 4582819 | 1990 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||||
69966 | El drac Foixí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-foixi | XXI | El drac Foixí va ser creat el 23 d'abril de 2007 per l'associació homònima que, juntament amb la colla de diables, són una de les entitats de foc de Torrelles de Foix. Actualment actua en les cercaviles de la Festa Major en honor a Sant Genís, el patró de la vila, per la fira artesanal, per Sant Jordi i col·labora també amb l'escola Guerau de Peguera. | 08288-91 | Ajuntament de Torrelles de Foix | Creat l'any 2007. | 41.3886800,1.5681900 | 380291 | 4582895 | 2007 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69966-foto-08288-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69966-foto-08288-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També se'l coneix com a Drac de les Valls | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69968 | Barraca del bosc dels Giberts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-dels-giberts | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca exempta, de planta gairebé circular, amb l'accés, acabat amb un arc apuntat, orientat al sud-est i coberta de falsa cúpula. Tot i que envoltada de vegetació es troba en força bon estat de conservació. | 08288-93 | Camí dels Giberts | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4101900,1.5646500 | 380035 | 4585288 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69968-foto-08288-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69968-foto-08288-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69968-foto-08288-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El camí dels Giberts s'agafa des de l'extrem nord de la urbanització de can Coral. La barraca es troba a migdia dels primer camp que es troba, a mà dreta, conegut com a camp dels Giberts, que es troba abans d'arribar a la font homònima. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69969 | Cementiri del Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-terme | invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/fitxa?index=22&consulta=MCU0KzA4Mjg4MyU=&codi=15913 | XX | Situat al capdamunt d'un turó davant de l'ermita nova de Foix, i envoltat de vinyes, aquest cementiri és un recinte de planta rectangular, de prop de 19 m de llarg per uns 17 d'ampla, i distribució simètrica. La porta d'accés, centrada en el costat nord-oest és coronada per un frontó semicircular i tancat amb una reixa que permet veure, al fons una capella amb el frontó triangular. A la porta d'accés figura la data de 1929. Els nínxols ocupen els dos murs laterals. Davant del cementiri es troba un petit promontori, a l'extrem d'una vinya, amb una creu metàl·lica on la tradició oral hi situa una antiga capella amb advocació a Sant Tomàs. | 08288-94 | Carretera BP-2121, trencall a llevant passat el km. 12 | 41.4057400,1.5932400 | 382416 | 4584754 | 1929 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69969-foto-08288-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69969-foto-08288-94-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69971 | Recer del marge de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recer-del-marge-de-les-costes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Terrera margenera o recer en marge, de planta quadrada i una obertura d'alçat rectangular i 50 cm d'amplada amb llinda plana. Fa 1,6 m de profunditat 1 1,2 m de costat al fons de l'espai. El marge on es troba té una alçada de 125 cm. | 08288-96 | A tocar del camí de les Costes | Els marges estan associats amb l'augment de la semanda de terres conreables. Llavors, s'artigava i despedregava el terreny, s'hi obrien rases allagades anivellades horitzontalment i s'hi col·locaven pedres grans a manera de fonaments. Per sobre seu s'aixecaven les parets de pedra seca. Sembla que les primeres barraquesde pedra seca són d'origen medieval. Tanmateix, la majoria de barraques que resten actualment enterres pendesenques s'acostumen a situar entorn als segles XVIII i XIX. Es tracta d'un període de màxima extensió del conreu de la vinya degut al creixement demogràfic, que va afavorir les rompudes de terres i la substitució del blat i de l'olivera per la vinya. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3958200,1.5650600 | 380043 | 4583692 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69971-foto-08288-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69971-foto-08288-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69971-foto-08288-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Estructura núm. 2368 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides. (Autor: Drac Verd de Sitges) | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69972 | Barraca de l'oliverar est de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-loliverar-est-de-les-planes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Es tracta d'una construcció aèria aïllada orientada al sud, sud-est, de planta circular. Presenta una porta acabada amb arc primitiu o d'ametlla de 75 cm d'amplada i 160 cm d'alçada. Té un diàmetre interior de 320 cm. | 08288-97 | Darrer tros de marges a l'extrem de llevant de les planes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3968100,1.5659300 | 380117 | 4583800 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69972-foto-08288-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69972-foto-08288-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69972-foto-08288-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2370 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi pot arribar pel camí de les Costes que, un cop a l'extrem de llevant de les Planes, presenta diversos senders cap al nord. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69973 | Barraca 1 del camí de can Coral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-cami-de-can-coral | XVIII-XIX | Construcció aèria aïllada orientada al sud-est, de planta circular i un diàmetre de 260 cm. Presenta una porta acabada amb arc de mig punt, de prop de 170 cm d'alçada i uns 90 d'amplada i coberta de falsa cúpula amb una alçada interior de 290 cm. El gruix del mur és de prop de 90 cm. | 08288-98 | Camí de Foix, a pocs metres a l'est de l'aparcament | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4049300,1.5556300 | 379271 | 4584716 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69973-foto-08288-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69973-foto-08288-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69973-foto-08288-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2397 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 179,88 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml