Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
69960 | Pica baptismal de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-foix | CRUAÑES, E.; VIRELLA, X. (1984). Piques baptismals dimmersió del Penedès i el seu entorn'. Museu de Vilafranca. | A l'interior de l'església de Santa Maria es conserva una pica baptismal d'estructura lleugerament troncocònica i els costats còncaus. L'exterior és decorat per tres faixes que l'envolten, una a la boca, la segona al centre i la tercera a la base del vas, on s'inicia el peu. Té un diàmetre exterior, a l'altura de la boca, de 107 cm, i de 81 cm a l'interior; una alçada de 63 cm i una profunditat de 54 cm | 08288-85 | Santuari de Santa Maria de Foix | 41.4150700,1.5639400 | 379984 | 4585830 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69960-foto-08288-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69960-foto-08288-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69960-foto-08288-85-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Fotografia d'aproximació: Àngela LlopFotografia d'arxiu: 1975, Arxiu fotogràfic de l'SPAL (n. 12.926) | 92|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
69961 | Frontal de Sarcòfag de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-de-sarcofag-de-santa-maria-de-foix | LLORAC, Salvador; COSTA, Montserrat (1999). Els sarcòfags medievals del Penedès i el seu entorn. Insitut d'Estudis Penedesencs, p. 53. FIERRO, Javier (1986). Memòria de les excavacions a l'església de Santa Maria. Torrelles de Foix, Alt Penedès. Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya. En línia: calaix.gencat.cat/handle/10687/7792. GONZÁLEZ, Antonio; LACUESTA, Raquel; LÓPEZ, Albert (1990). Memòria 1985-1989. Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Servei de Patrimoni Arquitectònic. Diputació de parcelona, p. 129-141. SUREDA, M. José (1992). 'Santa Maria de Foix'. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia CatalanaBarcelona, p. 211. | XIII-XIV | Fragment d'un frontal de pedra calcària, bastant erosionat, de 120 cm de llarg, 48 cm d'alçada i 25 cm de gruix. Presenta un seguit de motius esculpits referents a l'emblema heràldic dels Cervelló. La zona central és ocupada per una decoració extreta del repertori ornamental gòtic. Concretament, es tracta de cinc arcs ogivals trilobats a l'interior i dos arquets a la base del central simulant la silueta d'una finestra bífora. Als quatre arcs restants es distingeix el senyal heràldic dels Cervelló, la figura del cérvol passant de perfil. Els dos cérvols que flanquegen l'arc central són molt similars entre sí, el de la dreta mirant cap a la dreta i el de l'esquerra cap a l'esquerra. En canvi, el cérvol de l'extrem dret sembla inscrit en un escut, mentre que el de l'extrem esquerra es troba lleugerament sobre elevat respecte de la resta, com si es trobés sobre d'algun element que el desgast no ens permet determinar. A la part superior dels arcs, en els quatre espais que resten entre ells s'intueixen, molt malmesos, cercles amb quadrifolis inscrits. Va ser trobat en el decurs de la intervenció arqueològica realitzada l'any 1985, prèvia a la restauració del conjunt per part del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Feia de graó a l'entrada del temple per la banda interior, obra que es va dur a terme, d'acord amb els arqueòlegs que hi van treballar, en el decurs del segle XVIII. Avui es pot contemplar, restaurat, en una capella lateral de l'església, amb un rètol explicatiu. | 08288-86 | Santuari de Santa Maria de Foix | Localitzat l'any 1985, en el decurs de les excavacions arqueològiques efectuades arrel de la restauració de l'edifici, per part del Servei de Patrimoni Aruitectònic Local. | 41.4151200,1.5640300 | 379992 | 4585836 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69961-foto-08288-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69961-foto-08288-86-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Segons Sureda, el Sarcòfag es deuria realitzar al final del segle XIII o al començament del XIV, coincidint amb les obres de remodelació del temple. | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69962 | Llosa de pedra amb l'Escut dels Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llosa-de-pedra-amb-lescut-dels-peguera | XVIII | L'escut va ser reparat i reubicat al mateix indret on encara avui es pot observar, sota un vidre de protecció. | Llosa rectangular de pedra, de prop de 60 x 40 cm, situada davant del presbiteri i indicant la ubicació d'una ossera. L'interior de l'escut és dividit en tres. La meitat esquerra és ocupada per un lleó rampant. L'espai de la dreta esta subdividit en dos registres. Al superior, es troba ocupat per les creus de la família Cruïlles, mentre que a l'inferior s'hi observen el que serien les tres pinyes dels Argençola. | 08288-87 | Santuari de Santa Maria de Foix | Localitzat, reparat i reubicat l'any 1985, arran de les obres de restauració del Santuari per part del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 41.4150800,1.5640800 | 379996 | 4585831 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69962-foto-08288-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69962-foto-08288-87-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69889 | Muralla de la casa senyorial dels Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-de-la-casa-senyorial-dels-peguera | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 203. www.elcastell.com.es www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8136 | XIV-XVIII | Avui, els propietaries en tenen cura i recentment han deslliurat de males herbes part del tram de la muralla que dona a les hortes. | Tot i que inicialment es tractaria del recinte emmurallat corresponent al tancament de la casa dels Peguera, avui únicament ens n'ha pervingut, si més no, de forma visible, un mur que envolta una parcel·la de prop de 2000 m2 avui destinada principalment al Turisme Rural. D'altra banda, cal tenir present que aquesta finca encara conserva en el seu subsòl restes del casal dels Peguera, i probablement d'altres d'època baix medieval. En aquest sentit, una mirada detinguda de la muralla permet determinar –ne diverses refaccions. Concretament, se'n pot resseguir un llenç de prop de 40 m de llarg i una alçada de prop de 10 m, des de la capella del Roser (fitxa 15), que hauria estat una antiga torre de defensa associada a la parcel·la, passant rere la sagristia i també rere els antics abeuradors (fitxa 16). En aquest punt, gira lleugerament per voltar el sector de migdia de la parcel·la, en un nou tram de prop de 47 m de llarg. En aquest tram s'observen el que podrien ser petites espitlleres més que encaixos de bastida, per la qual cosa cal pensar en la possibilitat que a l'interior i sota el nivell de circulació actual, es conservin estructures corresponents al casal esmentat. En aquest punt, a l'altura de l'accés als horts de migdia, la muralla torna a girar per tancar un nou tram de prop de 28 m de llarg, un dels més impressionants de la parcel·la. S'hi 'observen un mínim de tres fàbriques diferenciades, essent el tram de migdia, de carreuons disposats en filades regulars, el més antic. A tramuntana, a mode de refecció es troba un llenç menys acurat, de maçoneria de pedra i calç, amb presència de dues alineacions de forats de bastida. Per sobre de tots dos, s'observa una remunta que hauria constituït una mena de barana massissa en el moment de terraplenar l'interior de la parcel·la. Cal destacar en el tram més antic de la muralla la presència de diverses mènsules distribuïdes en tres nivells diferents, que haurien servit per recolzar algun tipus d'estructura de fusta. A partir d'aquest punt es fa difícil de determinar-ne la continuïtat a causa de l'existència de construccions posteriors. Tanmateix, sembla que la muralla encara podria continuar uns 30 m més, agafant dues parcel·les més amb façana principal a la plaça de les Moreres. Així, no es descarta la possibilitat d'un primer recinte emmurallat de prop de 2500 m2, amb accés principal des de llevant, potser flanquejat per dues torres, essent-ne la capella del Roser una. | 08288-6 | Carrer de Baix / Plaça de les Moreres, 10 | Tot i que no es descarta que algunes de les estructures que es troben en aquest indret siguin anteriors, probablement baix medievals, la primera documentació que es té sobre l'indret, correspon a la seva tinença per part dels senyors de Foix, que hi van tenir casa residencial a des de la segona meitat del segle XVI. L'any 1579 es va efectuar la benedicció de la capella de la Mare de Déu del Roser obrada al pati del castell. El castell va ser enderrocat entre els anys 1714 i 1715 com a represàlia per la fidelitat dels senyors de Peguera a la casa d'Àustria. | 41.3877500,1.5682200 | 380292 | 4582791 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69889-foto-08288-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69889-foto-08288-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69889-foto-08288-6-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69893 | Local de cal Ròpia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-de-cal-ropia | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. AMICS DE FOIX (1989). 'El cafè l'Esport'. El Xic Torrellenc,núm. 15. Desembre de 1989 | XX | Edifici cantoner de planta rectangular i grans dimensions (440 m2) amb façana principal, de prop de 10 m de llarg, al carrer del Raval i lateral més llarga (16 m), al carrer Nou. Disposa de soterrani, planta baixa, pis i golfes. La coberta es a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal, de composició simètrica. Presenta un coronament esglaonat amb la data de 1929 inscrita dins un cercle a la part més alta, finestra tripartida a les golfes i balcó de tres portals al primer pis. A la planta baixa hi ha tres portals d'arc mixtilini, essent el de llevant més estret que els altres. Totes les obertures presenten marcs de color blanc sobre fons rosat. Aquest darrer color caracteritza l'edifici. | 08288-10 | Carrer del Raval núm. 6 | Antic cafè de cal Moliner, centre social de caire lúdic, que comptava amb cafeteria i sala de ball. A la planta baixa s'hi trobava la gran sala o centre recreatiu, a la qual s'accedia pel carrer Nou. Disposava d'escenari, platea i llotja al primer pis. Cap a l'any 1929, poc després de ser adquirit per Agustí Solé, fill de la casa de cal Ròpia, l'edifici va ser objecte de les obres que li van donar l'aspecte actual. L'edifici es va engrandir agafant les finques veïnes de cal Tosses i cal Fanal (Xic Torrellenc, desembre de 1989), amb l'objectiu d'habilitar-lo com a cafè l''Esport'. Entre 1988 i 1989 va ser objecte de rehabilitació. | 41.3880700,1.5694100 | 380392 | 4582825 | 1929 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69893-foto-08288-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69893-foto-08288-10-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69894 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-5 | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8133 | XX | Rehabilitat l'any 2000 com a centre mèdic | Edifici cantoner de planta rectangular de prop de 60 m2 que delimita la plaça de la vila pel costat de ponent. La façana principal, de gairebé 12 m de llarg, dóna a la plaça de la Vila i la façana lateral, de prop de 5 m de llarg, al carrer Major. Està format per planta baixa, pis i torratxa amb rellotge, ubicada a l'angle nord-oest, que presenta una cúpula d'entramats de ferro. La façana és de composició simètrica de tres eixos d'obertures, essent el central més ample que el lateral. Aquest consisteix en un portal acabat amb arc de mig punt a la planta baixa i balcó de dos obertures al primer pis. El coronament és del tipus de ràfec amb merlets esglaonats de línia ondulada. L'edifici es caracteritza per la seva capa de pintura blanca amb marcs de color beix a les obertures. | 08288-11 | Plaça de la Vila núm.1 | Antiga seu de l'Ajuntament que, l'any 2004, es va traslladar a la seva seu actual de la plaça Lluís Companys. Des d'aquells anys i fins el 2006, es van fer obres a l'edificit per habilitar-lo com a consultori mèdic a la planta baixa i jutjat de pau al primer pis. Les instal·lacions es van inaugurar el 18 de gener de 2007. | 41.3883900,1.5686700 | 380331 | 4582862 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69894-foto-08288-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69894-foto-08288-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69895 | Antigues escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-3 | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8129</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular allargassada, perpendicular al carrer del Raval, amb façana al carrer principal, de prop d'11 m de llarg i també al carrer de la Ronda, de prop de 27 de llarg, per on s'hi accedeix. De grans dimensions (560 m2), disposa de planta baixa i pis. Façana principal al carrer de la Ronda, de composició simètrica, amb set eixos d'obertures i tres accessos, dos als extrems i un de central . La façana del carrer del Raval presenta tres eixos de finestres, essent el central més ampli, amb obertures dobles. El coronament és motllurat i escalonat. Actualment l'edifici és pintat de color ocre, amb totes les obertures i també la cantonada amb amplis marcs de tonalitat vermellosa que contrasta amb el color clar de les façanes. A migdia, l'edifici dona a una plaça pública, la plaça dels Avis. Actualment, l'edifici és ocupat per un casal d'Avis.</p> | 08288-12 | Carrer de la Ronda, 2 amb carrer del Raval | 41.3868792,1.5724826 | 380647 | 4582689 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
69896 | Cafeteria de la plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafeteria-de-la-placa-de-la-vila | www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8131 | XX | Edifici de planta trapezoïdal amb dues façanes, l'una, la principal, de prop de 5 m de llarg, que dóna a la plaça de la Vila i l'altra, de 9 metres de llarg al pas entre aquesta i la plaça de les Moreres. Disposa de planta baixa, dos pisos i terrat amb balustrada. La façana principal és simètrica, amb les obertures de la planta baixa reformades. Al primer pis hi ha dos balcons individuals amb barana de balustres mentre que al segon pis es troba un gran finestral tripartit que dóna a un balcó balustrat arrodonit. A la part superior de totes les llindes de la façana principal s'observen rajoles ceràmiques ornamentals. Pel que fa a la façana lateral, les poques obertures que s'observen actualment, són de petites dimensions i factura més recent. L'edifici va ser construït l'any 1926 segons que es pot llegir en l'esgrafiat del coronament de la façana principal, envoltat per motius vegetals i amb les inicials A i J a la part superior. | 08288-13 | Plaça de la Vila, 10 | L'única dada històrica que coneixem és la data que consta en la façana. | 41.3881800,1.5687400 | 380336 | 4582838 | 1926 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Actualment la planta baixa és ocupada per un bar que es traspassa. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69897 | Església parroquial de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-genis | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 204. CLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi (1996). Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8127</p> | XVIII-XX | Tot i que en general l'estat és molt bo, la façana presenta nombroses esquerdes i fisures. | <p>Edifici de nau única de planta rectangular allargassada de prop de 31 x 19 metres, capçada per un absis arrodonit a l'interior. Coberta resolta amb volta de canó amb llunetes i arcs torals. Presenta quatre capelles laterals per banda. A la façana principal hi destaca el frontal mixtilini, típic de l'època. La portalada és flanquejada per dos parells de columnes que sostenen un entaulament presidit per la imatge de Sant Genís i decorat a banda i banda per dos gerros i decoració floral. Per sobre, s'obre un ull de bou emmarcat per una franja on s'observen els caps de set querubins que volten el cap del Sant Genís de l'entaulament. Destaca, a l'angle sud-oest, el campanar de tres cossos vuitavats amb quatre finestres cadascun, en degradació i volta esquifada amb teules vidriades. Disposa de dues campanes. L'una, de nom Pere, Jaume i Joaquina, feta pel fonedor Juan Dencausse l'any 1899 a Barcelona. Té un pes aproximat de 670 quilos i un diàmetre de 105 cm. L'altra, de nom Sant Josep, va ser fosa per Jaume Guitart l'any 1896 a Vilafranca del Penedès. Fa 296 quilos i un diàmetre de 80 cm. (Claramunt, Massana, Valls, 1996). A l'interior, a banda i banda de l'altar major, dedicat al patró de la vila, sant Genís, es troben les imatges de la Immaculada i de Sant Josep.</p> | 08288-14 | Carrer del Raval núm. 63 | <p>Bastida el segle XVIII, en substitució de l'antiga parròquia de Santa Maria, probablement al mateix temps que la rectoria, al portal de la qual hi ha la data de 1779. El temple va ser reformat l'any 1855 per l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta i remodelat de nou l'any 1923.</p> | 41.3872696,1.5720853 | 380615 | 4582733 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69898 | Capella del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser-1 | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 203. CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix'. Comentari Marginal. A Castells Catalans, vol III. Rafael Dalmau, Editors. Barcelona, p. 768. IGLÉSIES, Josep, SANTASUSAGNA, Joaquim (1934). Les valls del Gaià, del Foix i de Miralles. Reus. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8135</p> | XVI | Ha sofert diverses modificacions i restauracions | <p>Edifici de petites dimensions de planta quadrangular amb l'extrem de llevant arrodonit i atalussat en la base, característiques que, juntament amb les mènsules de la part superior de l'edifici, duen a pensar en la possibilitat que es tracti en origen d'un element defensiu. Probablement es tractaria d'una torre associada d'alguna manera al casal senyorial, potser una de les dues que en flanquejarien l'accés. Actualment l'edifici presenta al costat de ponent un petit campanar l'espadanya d'un ull i es troba pintat completament de color rosat, llevat de la façana de ponent, la que dóna al casal dels Peguera. Aquesta façana es troba restaurada però sense pintar, fet que permet observar-ne varies fases. Sembla que originalment hauria estat d'accés obert per part dels Peguera, ja que s'hi observa un arc que posteriorment hauria estat tapiat tot i que s'hi van deixar dues finestres acabades amb arc de mig punt amb motllures simples. Actualment aquestes finestres es troben actualment tapiades. A migdia en algun moment s'hi va afegir un petit edifici de pantà rectangular per fer les funcions de sagristia.</p> | 08288-15 | Plaça de les Moreres | <p>La família dels Peguera, senyors de Foix, van tenir casa senyorial a Torrelles de Foix des de la segona meitat del segle XVI, amb una capella dedicada a la Mare de déu del Roser, beneïda l'any 1579. El març de 1593 va ser concedida llicència per beneir la campana de la capella de N. D del Roser al castell de Torrelles (Català i Roca, 1971). El 26 de maig d 1693, el visitador, en inspeccionar la capella de la Verge del Roser, va autoritzar l'obertura d'una porta, a la part més apta per obrar una sagristia (Iglésies, Santasusagna, 1934: 256). Se sap que en aquesta capella s'hi van enterrar membres d'aquella família. L'any 1781, poc després de bastir-se l'església de Sant Genís, es va arribar a l'acord de deixar de fer funerals a la capella del Roser, cosa que fins aquell moment s'havia efectuat abans de dur els difunts, primer a Foix i després al cementiri parroquial. L'any 1881, en morir Maria Manuela de Pedrolo, hereva dels Peguera, sense descendència, va deixat en testament la capella del Roser a les salesianes de Barcelona. Més endavant va passar a mans del consistori torrellenc.</p> | 41.3879840,1.5685384 | 380319 | 4582817 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69898-foto-08288-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69898-foto-08288-15-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ha estat objecte de diverses reformes i utilitzada durant uns anys com a garatge i traster, després com a biblioteca municipal, punt d'informació i turisme i, actualment, és el local d'assaig de la Coral de Foix. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69900 | Font de la Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-vila-0 | PARELLADA, Albert. (2011). 'El forner i benefactor Pere Farré i Vallès'. Personatges il·lustres de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf:110. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8134 | XX | Font formada per un pedestal tronco piramidal de base quadrada al damunt del qual es troba una escultura en pedra de Sant Pere amb les claus a la mà. Presenta dues canelles oposades amb la seva pica corresponent, l'una a migdia i l'altra a tramuntana. El pedestal presenta una inscripció que diu 'a la memòria d'en Pere Farré Vallès al inaugurar-se les fonts públiques l'any 1909' | 08288-17 | Plaça de la Vila | Col·locada amb motiu de la inauguració de les fonts públiques l'any 1909 i en memòria del filantrop torrellenc Pere Farré Vallès (1852-1912), que va tenir un paper cabdal en el projecte de l'arribada d'aigua potable al poble. Aquest projecte va començar a finals de l'any 1907 sota la presidència del batlle Mariano Vallès, amb qui es van iniciar els tràmits amb el Govern Civil de la província per la portada d'aigües de l'anomenada font del Torrents (les Dous), per conduir l'aigua per la carretera de Pontons fins al nucli de Torrelles de Foix. El municipi va sufragar part del projecte i la resta es va sufragar amb la venta de 'quarts de ploma' d'aigua. Pere Farré va fer-se càrrec de la construcció del dipòsit d'aigua col·locat davant de can Parellada. Durant la Guerra Civil va ser destruïda restant mutilada fins l'any 1956. Llavors, l'alcalde del moment, Josep Maria Carbó, va fer restaurar-la amb una nova imatge de Sant Pere, que es va inaugurar el dia 26 d'agost d'aquell mateix any. | 41.3882700,1.5686400 | 380328 | 4582849 | 1909 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69900-foto-08288-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69900-foto-08288-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69901 | Carrer del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-raval | <p>www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8138</p> | <p>Artèria primigènia i principal del nucli antic. Venint de Sant Martí Sarroca neix a mà esquerra de la carretera BV-2122 a l'altura de l'escola Guerau de Peguera. El primer tram, en direcció sud-est a nord-oest, fa uns 400 m i arriba a l'església parroquial de Sant Genís. Ss'hi troben cases d'estiueig i estil colonial, com cal Segarra, cal Quin Tonferrer, cal Felip, cal Llantet (fitxa 7), els quatre Cantons o cal Nisa, amb data a la façana de l'any 1882. A l'altura de l'església canvia lleugerament de direcció, però continua fins a la plaça de la vila. En aquest tram, de prop de 240 m de llarg, novament s'hi troben cases similars a l'anterior, de planta baixa, pis i golfes, com ara cal Ròpia fitxa 10), les antigues escoles (fitxa12) o, ja a l'altura de la plaça, can Senalles (fitxa 8). Juntament amb el carrer Major, haurien acabat conformant els eixos vertebradors de l'actual nucli urbà de Torrelles de Foix.</p> | 08288-18 | Carrer del raval | 41.3880162,1.5698112 | 380425 | 4582819 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69901-foto-08288-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69901-foto-08288-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69901-foto-08288-18-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||
69902 | Pont del rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec-0 | <p>Parellada, Albert. 2014. 'Els Peguera i el 1714'. Revista Del Penedès. Publicació de 'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 30. Vilafranca del Penedès, p. 90-94.</p> | XVIII | <p>Aqüeducte d'un sol arc que conduïa aigua de la riera de Pontons a través del Rec (fitxa 146) passant per l'antic casal dels Peguera i comunicant aquest casal amb el molí del Sendra (fitxa 33). D'una banda, doncs, dóna a la parcel·la del casal dels Peguera, on es troba una comporta i, de l'altra, condueix l'aigua, procedent de la riera de Pontons, al molí d'en Sendra, creuant el carrer de Baix. Els laterals actualment són de maons disposats de cantell al trencajunt de mitja peça.</p> | 08288-19 | Vorejant la muralla del casal dels Peguera | <p>D'acord amb un document de 1754 en què es concedeix permís a Ramon Morgades per fer un molí paperer, aquest pont es deuria construir també entorn a aquesta data.</p> | 41.3875300,1.5686200 | 380325 | 4582766 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69902-foto-08288-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69904 | Paratge de les Dous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-les-dous | Enclavament emblemàtic, a la riba de la riera de Pontons, prop del nucli antic, on és costum d'atansar-s'hi amb la família a l'estiu. El més representatiu és la font pròpiament dita, formada per un llarg muret baix decorat amb ceràmica vidriada, del qual ragen trenta-cinc brocs d'aigua fresca (vegeu fitxa 82). A seu costat la riera s'engorja i forma un salt d'aigua, conformant un espai natural de gran bellesa. Davant de la font es troben les instal·lacions d'una zona de descans o de pícnic. És punt d'inici de nombrosos itineraris en bici i a peu, entre els quals destaca el de les nombroses fonts que es troben en aquest sector (Les Dous, Envovens, la font Fresca, la font de l'Olmeda). | 08288-21 | Carretera BV-2122, pk 4,5, a uns 100 m | Aquesta zona havia estat propietat del Marquès de Foix Guerau de Peguera, però l'any 1869 s'aconseguia el repartiment entre els veïns del municipi d'un conjunt de terres anomenades 'Els Navegants' o “Vegans”, entre les quals es trobaven les Dous. La part corresponent a les Dous va restar en mans de la família Torrents per la qual cosa font i paratge van ser coneguts durant una bona temporada amb aquest nom, passant després a denominar-se 'les Dous'. L'any 1909 es va efectuar la portada d'aigua al poble de Torrelles de Foix. En aquest sentit, el rec (fitxa 146), que distribueix l'aigua des d'aquest indret, passant pels horts de migdia del nucli Antic, neix de les Dous. L'any 1930 es van construir les fonts i arranjar l'entorn. | 41.3944800,1.5559900 | 379282 | 4583556 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69904-foto-08288-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69904-foto-08288-21-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Forma part d'un itinerari per les fonts d'aquest sector del municipi. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||||
69905 | Cal Soler de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soler-de-secabecs | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 205. AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. Rondallística. Barcelona, p. 1512. https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/llocs-dinteres/ | XV-XIX | La propietat hi va fent obres de restauració | Conjunt de construccions i coberts, amb una superfície aproximada de 400 m2, fruit de l'evolució arquitectònica al llarg del temps i per mitjà d'ampliacions que parteixen d'una casa principal, a l'extrem de ponent del conjunt, d'origen probablement medieval. Aquesta disposa de planta baixa, pis i golfes. S'hi annexen pallisses, corrals, bodega, cups de vi i premsa, i també un molí, un trull i també havia comptat amb un alambí. tot plegat de tal manera que es va acabar configurant un conjunt desenvolupat a l'entorn d'un pati amb un barri a llevant, vigilat per espitlleres i coronat per una llinda de fusta on es pot llegir la data de 1828. Pel que fa als interiors, presenten la distribució habitual pel gust de l'épocaca, amb una gran sala principal amb festejadors envoltada de dormitoris. Avui els cossos més antics presenten façana comuna i coberta a dues vessants. La part més antiga es troba al nord-oest amb la façana principal cap a llevant. És presidida per una construcció de dues crugies amb accés per un portal de mig punt adovellat, a ponent del qual es va bastir el segon cos més antic del conjunt, amb un portal de tipologia moderna, també acabat amb arc de mig punt. La finestra del primer pis del cos afegit encara conserva l'ampit de pedra motllurat mentre que la del cos principal hauria disposat de festejadors. Abans de la fil·loxera el principal cultiu era la vinya arribant a cultivar totes les terres de l'entorn i produint tal quantitat que va caldre construir dos magatzems nous. Actualment el conjunt torna a estar voltat de vinya de varietats blanques i negres i hi destaca el xarel·lo plantat a la cota més alta de tot el Penedès. Durant la guerra civil hi van entrar i malmetre l'interior. Es va habilitar llavors l'antiga escola de les Llambardes com ha a habitatge passant a ubicar-se l'escola a una construcció situada a uns 80 m al nord-est del conjunt. S'hi associa la llegenda del Tió de Secabecs (Amades, 1950: 1512) que. Vegeu fitxa 244. | 08288-22 | Carretera BP-2121, km 20 a 1 km | No es disposa de gairebé cap esment històric de la casa, tot i que en consulta a l'Arxiu Comarcal del Penedès es va trobar esmentada en els capbreus que allà es troben dipositats, essent el més antic de l'any 1536. D'altra banda, el fet de trobar-se molt a prop del castell de Secabechs (fitxa 3) i del jaciment arqueològic del Camp de l'Alzina (fitxa 57) ens du a pensar que es tractaria d'un mas d'origen medieval lligat al castell i a la necròpolis esmentada. | 41.4366100,1.5510800 | 378950 | 4588240 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69905-foto-08288-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69905-foto-08288-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69905-foto-08288-22-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi associa la llegenda del Tió de Secabecs (Amades, 1950: 1512) que. Vegeu fitxa 244. | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69906 | Casa de les Dous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-les-dous | AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 206. ww.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8139 | XIX-XX | La casa és habitada i en constant manteniment | Casa noucentista aïllada, de planta rectangular de prop de 16 x 7 m orientada l'est a oest i formada per dos cossos, amb planta baixa i pis amb coberta de teules a dues vessants, perpendicular a la façana principal. Es troba en una terrassa amb fort desnivell amb la façana de migdia, que dóna al paratge de les Dous, entorn a la riera de Pontons, de tal manera que la façana de migdia presenta un nivell més de finestres, amb vistes a la vall. Totes les façanes són de composició simètrica, amb obertures d'alçat rectangular amb marcs graonats amb escacat de rajoles blanques i blaves a la part superior , així com també una franja enrajolada per sota dels ampits. La façana principal, a llevant, presenta també un coronament esglaonat, amb motllures i boles ornamentals. El frontal és rematat amb una cartel·la, també de rajola blanca i blava, on es pot llegir la data de construcció de la casa, de 1870. Per sobre, es troba una cràtera amb flors, simètrica amb les que es poden veure als extrems de la façana. Per sota de la cartel·la, es pot llegir el nom de la casa, amb fragments de rajola blava. S'accedeix a la casa pel costat de llevant, on es troba una porxada d'accés i una zona enjardinada amb tanca. Des de la BV-2122, cal agafar un trencall a mà esquerra, degudament indicat, poc abans d'arribar a la bifurcació d'aquesta amb el camí de la Fontfregona, en direcció a Pontons. Des d'aquest trencall es pot accedir al paratge i espai recreatiu de les Dous, a llevant, i a la casa, que es troba a uns 25 m al sud d la carretera, a ponent. | 08288-23 | Carretera BV-2122, km 13.700 a 20 m | Va ser construïda l'any 1870, data que consta en el coronament de la façana. Cap a l'any 1920 va ser remodelada i va adquirir l'aspecte actual, noucentista. | 41.3967100,1.5564700 | 379326 | 4583802 | 1870 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69906-foto-08288-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69906-foto-08288-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69906-foto-08288-23-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69907 | Molí de l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lhorta | AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 206. PALAU, Salvador.1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 263. PALAU, Salvador (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. | XIII-XIX | La malesa actualment impedeix el pas cap al molí. Les fotos corresponen doncs a l'habitatge annex. Una desbrossada permetria valorar l'estat dels murs que queden dempeus. Les fotografies conservades dels anys 1978-1980, on s'observen encara les construccions dempeus, permeten determinar que dençà d'aleshores, l'edifici ha perdut completament el pis corresponent a les golfes. | Conjunt de molí i masia de grans dimensions, amb planta baixa, pis i golfes, i amb coberta a dues aigües, avui gairebé parcialment enderrocats. El molí, situat a uns 50 m al nord del riu Foix i a uns 50 m més a l'oest del torrent de les Llambardes, és un edifici de planta quadrangular , que encara conserva els paraments perimetrals fins a l'altura del primer pis. Se n'observa, a migdia, el portal d'accés, acabat amb un arc de mig punt adovellat, situat a un nivell més baix que la porta que dóna a l'habitatge. Dóna pas a la sala de moldre, d'uns 3,5 x 4,5 m, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. Es troba parcialment enderrocada, de tal manera que en dur a terme el mapa de patrimoni, no s'hi va poder accedir. Es conserva encara, a ponent del conjunt i en molt mal estat, el rodet vertical, amb eix de ferro i eixos de fusta de més de 3 m de llarg, completament emmascarats per la vegetació. Darrera el conjunt, al nord-oest, s'observa el que hauria estat la gran bassa que recollia l'aigua del riu, amb un carcau d'1,2 m de diàmetre i es pot resseguir en part el recorregut del rec des del riu Foix. Pel que fa a l'habitatge, al nord-est del molí, encara en ús a principis del segle passat, avui es troba en el mateix estat d'enderroc que el molí, sense teulada i amb l'interior col·lapsat. D'acord amb fotografies de mitjan segle passat, l'edifici encara conservava llavors la teulada, avui completament enderrocada i d'acord amb els veïns de la zona, fa uns 10 anys la sala de moldre encara es trobava en bon estat. Tanmateix, avui, el conjunt es troba envoltat de bardisses i gairebé no s'hi pot accedir, i la sala de moldre presenta un enderroc incipient. | 08288-24 | Carretera BP-2121, km 19 a 500 m | La tipologia de la volta de la sala de moldre podria dur a situar aquest molí en època baix-medieval. | 41.4318900,1.5521000 | 379026 | 4587714 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69907-foto-08288-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69907-foto-08288-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69907-foto-08288-24-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També conegut com a cal Tonquet o del molí de cal Ton Janot | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69908 | Heretat Montsarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/heretat-montsarra | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 204. CRUAÑES, Esteve; VIRELLA, Xavier (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca. | XII-XIX | Heretat formada per un mas d'origen medieval, a ponent, i un gran magatzem, a llevant, que conformen un conjunt de construccions que fins a principis de segle van constituir una heretat destinada a la producció de vi. La masia principal, avui situada entre un cobert, al sud-oest,i l'habitatge on van viure els treballadors de l'empresa , al nord-est, és de planta rectangular i dos cossos articulats per arcs apuntats. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues aigües perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Presenta tres eixos d'obertures, essent el central presidit per un portal acabat amb arc de mig punt per sobre del qual es troba una finestra de tipus renaixentista amb els brancals treballats i amb coronament de llinda monolítica amb guardapols amb caparrons a banda i banda. Una de les finestres posteriors presenta també decoració a la llinda. Tanmateix, en aquest indret s'observa un nou afegitó, consistent en un cos de planta baixa allargassada amb alçada fins a l'altura de l'àmbit de les finestres del primer pis. D'altra banda, totes les façanes presenten refaccions efectuades en períodes diferents. A l'interior, però, la casa conserva en gran part alguns elements medievals en planta baixa i la distribució originària i algunes decoracions de la seva fase renaixentista. Cal destacar, entrant a mà dreta, la presència d'una gran pica baptismal de pedra, possiblement d'origen romànic, corresponent, ben probablement, a les primeres notícies que es tenen del topònim, que ha estat identificat com corresponent a una primera ermita que hi va haver a l'indret, avui desapareguda. Es tracta d'una peça monolítica, amb la peanya diferenciada del cos de la pica. Està treballada molt toscament, amb parets fan uns 17 cm de gruix. El diàmetre exterior és de 116 cm, i l'interior de 83 cm, amb una alçada d'entre 76 a 84 cm (peanya inclosa, que està lleugerament inclinada). El vas té una fondària de 51 cm. Arran de la boca hi ha una faixa (d'uns 17 cm d'amplada) que sobresurt. La resta és llisa (Cruañes, Virella, 1984). A la part posterior, en planta baixa, es pot observar la fàbrica d'alguns dels paraments, despullats dels arrebossats i recremats en alguns punts, probablement per trobar-se a tocar d'un àmbit amb foc a terra que es podria identificar amb l'ús d'aquells espais com a cuina. Pel que fa al primer pis, les fotografies que es poden observar per la xarxa efectuades per la casa que en gestiona la venda, permeten determinar que es troba en bon estat de conservació i que es manté la distribució probablement des d'època renaixentista, d'acord amb els elements decoratius de les portes que comuniquen els diferents àmbits. Cal destacar la sala principal de la planta noble, que manté els arrebossats i enlluïts d'aquell període alguns dels quals amb grafits originals i amb motllures ben treballades en totes les obertures principals, amb arcs conopials motllurats amb guardapols en alguns casos acabats amb les cares de querubins. Pel que fa al magatzem, construït l'any 1896, es troba situat al sud est del mas, de tal manera que, un cop tancat el conjunt, deixa un espai central avui ocupat en part per un jardí i en part per una piscina. Es tracta d'un edifici aïllat format per una nau central més alta i dues de laterals a banda i banda, una de dos pisos i l'altra d'un sol pis. Les cobertes són a dues agües sobre encavallades de fusta. Les obertures exteriors són acabades amb arcs rebaixats de maó així com també les línies de separació de pisos i el ràfec. La façana principal, reformada, conserva un gran arc de mig punt, també fet amb maons. L'interior encara conserva els dipòsits, tines i part de la maquinària emprada fins als primer anys del nostre segle per a la producció de vi. A uns 60 m a ponent de la casa es troba una gran bassa de planta circular construïda amb un sobreeixidor amb data de 1900. | 08288-25 | Camí de cal Miret a la Mussarra | El lloc està documentat des de l'any 1143 com a parròquia de Sant Cugat de Muscarra. El 1230 va passar a dependre, per donació, del monestir de Santes Creus. La casa sembla que hauria tingut una capella romànica, avui desapareguda. Pel que fa al magatzem, va ser utilitzat com a hospital en el decurs de les guerra civil. | 41.4086600,1.6158900 | 384315 | 4585048 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69908-foto-08288-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69908-foto-08288-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69908-foto-08288-25-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També coneguts amb el nom 'Mussarra'. La casa i el magatzem són en venda en el moment de dur a terme el present treball. Les fotografies utilitzades per donar-la a coneixer ens mostren una casa senyorívola de gran interès arquitectònic. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69909 | Molí dels Bessons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dels-bessons | AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 206. PALAU, Salvador. 1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 267, n. 19. PALAU, S. (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8146 | Masia formada per planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, i terrat obert posteriorment en un dels laterals, amb balustrades. A la façana principal es troba un portal de mig punt adovellat on es llegeix la inscripció 'Ave Maria'. A l'interior, el celler es mantenen dempeus grans arcs de punt d'ametlla i voltes de maó pla, així com també s'observa un arc apuntat a la façana de ponent. La masia és envoltada de cossos annexos que han acabat conformant amb el temps un conjunt d'habitatges amb pati d'accés. Un d'aquests edificis consisteix en un molí bastit amb posterioritat que dóna a la riera de Pontons i del qual se n'observa part del carcau. | 08288-26 | Carretera BV-2122, km 12 cap al sud, a 850 m | Sembla, segons els propietaris, que l'edifici pot ser anterior al segle XVIII i que va pertànyer als monjos de Marmellar. Apareix esmentat en el capbreu del senyor de Peguera de 1732-35 conservat a l'Arxiu Comarcal (fitxa 110). L'edifici presenta diverses modificacions. L'any 1886, arran de la crisi de la fil·loxera, es va construir un molí fariner al costat, aprofitant també l'aigua de la riera de Pontons, que va funcionar fins a la segona meitat del segle XX. | 41.3826700,1.5752100 | 380867 | 4582218 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69909-foto-08288-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69909-foto-08288-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69909-foto-08288-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També conegut com a casa Milà o molí de Basans | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69910 | Molí de Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-morgades | PALAU, Salvador (1988). 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 267, n. 20. PALAU, Salvador (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8126 | XVI-XVII | Restaurat modernament amb la intenció d'habilitar-lo de cara al turisme. | Edifici de planta rectangular de prop de 15 per 10 m ubicat al sud-est del nucli de Torrelles de Foix i a uns 20 m a tramuntana de la riera de Pontons. Es troba al peu del camí que, des del costat sud de la carretera BV-2122, just abans d'entrar a Torrelles pel costat de llevant (a l'altura d e l'empresa Gamesa), mena, en sentit nord a sud, a la zona de les Cantarelles, al terme municipal de Sant Martí Sarroca. Orientat a l'est, s'hi accedeix a través d'un portal acabat amb arc de mig punt adovellat situat a l'extrem de nord de la façana, a la clau del qual es pot llegir, en relleu, la data de 1683, moment en què el molí seria reformat. A tramuntana s'hi observa un afegitó en planta baixa que cega parcialment el finestró d'aquella façana de l'edifici principal, on també s'hi pot llegir, incisa, la data de 1676. Moltes de les obertures de l'edifici, sobretot de la façana sud, han estat obertes en època contemporània. L'edifici en general ha estat restaurat completament en els darrers anys i escara es troba en procés de reforma, amb l'objecte de rehabilitar-la com a casa rural. Avui presenta una capa de pintura de color granat que ha deixat a la vista les cantonades de carreus cantoners originals de la casa, el portal adovellat i part d'un arc a la façana posterior. Tanmateix, sembla que del molí només en resta la sala de moldre, feta tota amb pedra avui rejuntada amb ciment i coberta amb volta de canó on es pot identificar encara l'indret on s'hauria ubicat la maquinària, avui desapareguda. A ponent del molí s'hauria trobat la bassa, reconvertida avui en un camp d'oliveres. | 08288-27 | BV-2122, km 2, a uns 350 m a migdia de la carretera | A l''Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí', apareix esmentat un pubill fill i hereu universal de Joan Morgades del Molí. Aquest capbreu es troba al fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès (fitxa 110). Amb anterioritat a la seva compra per part dels propietaris actuals, el molí hauria format part del patrimoni del bisbat de Barcelona. | 41.3816100,1.5805400 | 381311 | 4582093 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69910-foto-08288-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69910-foto-08288-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69910-foto-08288-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Interior actualment en rehabilitació | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69912 | Ermita Nova de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-nova-de-santa-maria | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 206. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8144 | XIX | Edifici situat a peu de carretera, de planta rectangular allargassada amb coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La planta de l'edifici acull sota la mateixa coberta l'església, al nord-oest, i també la rectoria annexa pel costat sud-oest, espai, aquest darrer, que disposa d'accés principal pel costat sud, i secundaris per l'est i el nord. S'hi accedeix per un porxo o atri afegit al nord-est, a través d'un gran arc diafragmàtic de maó que dóna accés al portal adovellat de l'edifici principal. La façana és acabada amb un campanar d'espadanya de dos ulls i doble vessant. La façana nord és rematada per quatre contraforts entre els quals s'obren tres finestrons, les úniques obertures de què disposa el temple, a banda de l'ull de bou que s'observa per sobre d la coberta d l'atri. A la part posterior de l'edifici es troba un cobert. | 08288-29 | Carretera BP-2121 de Vilafranca a la Llacuna, km 12 | Capella bastida al segle XIX (1893) prop de la caseria del Cosconar. Va passar a ser la parroquial del municipi de Foix en substitució de l'antiga església de Santa Maria (fitxa 1), després que el seu rector, Josep Pallerols, fos assassinat | 41.4043800,1.5922200 | 382329 | 4584605 | 1893 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69912-foto-08288-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69912-foto-08288-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69912-foto-08288-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Davant seu mateix hi ha el cementiri, d'estil neoclàssic (fitxa 94). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69913 | Cementiri de la parròquia de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-la-parroquia-de-foix | XIX | Recinte de planta quadrangular de prop de 31 m de costat i distribució clàssica simètrica amb accés per migdia. Entrada per una porta acabada amb arc de mig punt a la clau del qual es pot llegir la data de 1929 en relleu a l'interior d'una orla de tipus vegetal. La porta és tancada amb reixa i el muret en la qual es troba és acabat amb motllures horitzontals. Al fons s'observa una petita capella rectangular amb un frontó triangular. Els nínxols ocupen els dos laterals del recinte. Al nord –oest es troba un petit edifici de mides similars on es troba la sala de vetlla. | 08288-30 | Carretera BP 2122 abans d'arribar al km 3, a 200 m al nord | 41.3899600,1.5727500 | 380675 | 4583031 | 1929 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69913-foto-08288-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69913-foto-08288-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69913-foto-08288-30-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | És posterior al cementiri de Santa Maria de Foix (vegeu fitxa38) | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69914 | Mas Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guineu | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 205. | XV-XX | Es troba habitat i amb manteniment actualitzat. | Actualment el mas Guineu és un conjunt d'edificacions, fruit de l'evolució hitórico-arquitectònica de l'edifici primigeni, que ocupen una superfície de prop de 3.000 m2 distribuïdes a l'entorn del mas, situat a tramuntana. L'edifici principal és una masia de planta rectangular, de prop de 16 x 11 m, distribuït en tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes i coberta de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, on s'hi pot observar un rellotge de sol. Es troba dalt d'una elevació que presideix les vinyes del mas. Es tracta, juntament amb l'heretat Montsarra, can Soler de Secabecs i el mas Cruset de Greensola, d'un dels quatre conjunts arquitectònics corresponents a masos més interessants del terme, tant pel que fa a la seva arquitectura com a la seva evolució històrica | 08288-31 | Extrem est del municipi | Sembla que conserven documents de compra-venda i capítols matrimonials de cap a l'any 1400. | 41.4139900,1.6168900 | 384408 | 4585639 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69914-foto-08288-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69914-foto-08288-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69914-foto-08288-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69915 | Mas Florit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-florit | AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 205. | XVI | Situat en una plana envoltada d'horts a la riba esquerra del riu Foix és un conjunt d'edificis que ocupa una superfície de prop de prop de 700 m2, desenvolupats a l'entorn d'un mas primigeni i que han acabat delimitant un pati central. La masia original és un edifici de planta rectangular format per planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre vessants. El portal d'entrada és amb llinda de fusta i mènsules esculpides en pedra. El conjunt es completa amb un baluard que tanca la part davantera, on es pot llegir la data de 1563. Pel que fa a la part posterior s'hi troba una altra data, la de 1680. Des de l'exterior del conjunt s'observen parets de tàpia a l'edifici original, situat al sud. En canvi, la façana de ponent del conjunt és, en part obrada i en part arrebossada recentment amb formigó, tot i que s'observa com s'han respectat part dels murs de la planta baixa. | 08288-32 | BP-2121, poc abans del km 12, camí de de Mas Florit, a ponent | No hi ha cap dada històrica recopilada. | 41.4056200,1.5894100 | 382096 | 4584746 | 1563 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69915-foto-08288-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69915-foto-08288-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69915-foto-08288-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La informació corresponent a les dates de l'edifici ha estat proporcionada per un dels propietaris de la parcel·la | 119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69916 | Molí del Sendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-sendra | <p>PALAU, Salvador. 1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 266, molí n. 16. VILA, Pau. 1932. Assaig d'una localització de les indústries antigues a Catalunya. 'Estudis universitaris catalans', XVII.</p> | <p>Edifici de grans dimensions situat al nord-est de la riera de Pontons. De planta rectangular de prop de 19 x 16 m, consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de diversos afegitons a llevant i a ponent, on es trobaria el molí. Hi arriba aigua des de l'aqüeducte del rec, procedent del casal dels Peguera, per on passa el rec i on, a més, una resclosa en regula el pas de l'aigua. Donat que aquest darrer indret es troba a cotes més altes és plausible pensar que en algun moment després de la destrucció del casal s'habilités la zona propera a la muralla (fitxa 6) com a bassa o pou d'aigua per al molí. Les nombroses modificacions efectuades en el decurs del temps n'han implicat la pèrdua de les característiques originals associades a l'ús de l'edifici com a molí, així com l'arrebossat i pintat de les quatre façanes. D'aquesta manera, en l'actualitat només es pot observar part del parament de la planta baixa de la façana nord. En la resta de l'edifici es pot observar com les obertures han estat objecte d'un mateix programa d'obres, probablement les darreres efectuades a la parcel·la, per unificar-ne la fusteria.</p> | 08288-33 | A migdia de la Plaça de les Moreres | <p>Sembla que el molí paperer es pot remuntar a mitjan segle XVIII, quan Ramon de Peguera i Berardo va concedir permís a Ramon Morgades fer fer-lo. Llavors, també es va donar permís per construir un pont (fitxa 19) que unia el casal dels Peguera (fitxa 161) amb el molí. Ramon de Peguera també deixava que Ramon Morgades fes una resclosa dins del castell, per tal d'obtenir més força per la roda del molí hidràulic. Durant el darrer quart d'aquell segle va ser un important molí paperer, adaptant-se en el decurs de temps a les funcions de molí fariner i, més endavant, molí d'oli. Finalment, e el decurs del segle passat, va acabar sent durant uns anys caserna de la Guàrdia Civil. A la part posterior de l'edifici als anys 1920 s'hi va instal·lar l'escorxador municipal, que va tancar a principis d'aquest segle. L'edifici va ser adquirit a finals de la dècada de 1990 per la família Mannion-Deal, que la van rehabilitar per fer-hi tota mena de cursos, des de classes d'anglès a tasts de vins. També hi van instal·lar una oficina de turisme amb lloguer de bicicletes per tal de recórrer i conèixer el municipi. Actualment, tant el molí com l'escorxador romanen tancats.</p> | 41.3874125,1.5687704 | 380337 | 4582753 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69916-foto-08288-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69916-foto-08288-33-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
69917 | El Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-trull-0 | XIX | Avui es troba en gran part enderrocat. Una neteja permetria determinar si queda rastre del molí. | Passat el gual del trull des de les Valls de Foix es troba a mà esquerra un conjunt de dos edificis juxtaposats, completament en runes i envoltats de bardisses. L'edifici de llevant presenta la façana del mateix costat pintada amb grafits i és notori que de tant en tant hi ha qui s'hi atansa a fer foc per passar-hi la nit. A l'edifici de ponent s'observen diferents envans que defineixen diversos espais, corresponents a un habitatge, probablement associat al trull, on també hi havia hagut bestiar, d'acord amb les restes de gàbies per aviram i menjadores per a d'altres tipus de bestiar. La malesa, però, no permet accedir a tots els espais i no es localitza cap vestigi identificable amb un trull o molí, l'existència del qual, però, queda palesa a partir de la toponímia i de les fonts orals. | 08288-34 | Camí de cal Rossell de les Bassegues a les Valls de Foix, a 160 m a l nord-est de les Valls de Foix | Segons les fonts orals, havia estat un molí fariner, després d'oli. | 41.4165500,1.5746000 | 380878 | 4585980 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69917-foto-08288-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69917-foto-08288-34-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69918 | El molí de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-la-pineda | PALAU, Salvador. 1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 263. | XV-XVI | Requeriaria un desbrossament per tal de determinar l'abast de les restes, probablement en millor estat del que sembla a primer cop d'ull. | Edifici de planta rectangular d'aproximadament 10,5 x 8,5 m, situat al nord-est del riu Foix, completament emmascarat per la vegetació, però que encara conserva la planta baixa i el primer pis, aquest darrer en molt mal estat, ja que ha col·lapsat. A la planta baixa s'observa entre la malesa i gairebé tapiada pel mateix enderroc de l'edifici, la part superior de l'arc adovellat de la porta d'accés a l'interior, un espai de prop de 8 x 5 m cobert amb volta de canó de 8 per 5 metres que en el seu moment va ser estudiat per Salvador Palau, en el seu recull sobre els molins catalans. A ponent del molí es conserven els murs perimetrals del que hauria estat l'habitatge associat, en alguns punts en tota la seva alçada. La fàbrica i obertures d'aquesta casa permeten situar-la en el segle XVIII. Pel que fa a la cronologia del molí, creiem que podria ser anterior. | 08288-35 | A l'esquerra del riu Foix a uns 420 m al sud del mas de la Pineda | Ara per ara no es tenen referències escrites sobre l'edifici. | 41.4203500,1.5724800 | 380708 | 4586405 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69918-foto-08288-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69918-foto-08288-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69918-foto-08288-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També anomenat molí del Batet | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69919 | Mas de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-pineda | XVI | <p>Es tracta de tres conjunts d'edificis que ocupen una superfície de prop de 3000 m2, desenvolupats al llarg del temps a l'entorn d'un mas primigeni, situat a ponent del conjunt. S'alcen en un lloc elevat, avui a escassos 30 m al nord de la carretera BP-2121. La seva situació elevada amb vistes cap a la vall del riu Foix i entre dos dels torrents que l'alimenten, la fa un punt de gran interès a l'hora de fer-la recular en el temps com a un dels masos que van acabar articulant el territori de Torrelles de Foix en època baix medieval. Tot i que avui el conjunt ofereix l'aspecte d'una heretat típica del segle XVIII, el mas original, de planta rectangular allargassada, de prop de 20 x 11 m, amb planta baixa, pis i golfes i teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, es pot remuntar, pel cap baix i d'acord amb la documentació escrita a partir del segle XVI. La façana principal, però, és avui molt similar a la que ofereix el mas de la Llambarda vella (fitxa 77), de la mateixa propietat. Disposa de tres eixos d'accessos en planta baixa, tots tres acabats amb arcs rebaixats i quatre eixos de finestres balconeres a la planta noble i de finestrons dobles a les golfes o sotateulada. Centrat respecte del portal principal i a l'altura de la llinda de les finestres balconeres es troba un rellotge de sol circular que, juntament amb els identificats al mas Guineu, a la Llambarda Vella i al mas Cruset de Greensola, són els quatre rellotges solars identificats en el decurs del treball de camp. A partir d'aquest mas i al voltant de l'era situada a migdia, es van anar desenvolupant un seguit de construccions, consistents en habitatges principals a ponent, un conjunt de construccions sempre associades als masovers al sud-est, a una cota més baixa i a tocar de l'era i un altre conjunt d'estructures al nord-est que actualment acullen la infraestructura pròpia per a l'explotació de la vinya i olivera, amb una premsa força ben conservada i un celler on encara es troben els barrils de fusta. A migdia del conjunt i actualment a l'altra banda de la carretera, el mas disposa d'una zona d'horta voltada per un muret baix. Tot el conjunt és abastament fornit d'aigua gràcies a l'existència d'una surgència en curs permanent, que alimenta una petita bassa situada a llevant del mas principal així com un conjunt de bassa i rentador situat a l'extrem de llevant del conjunt. L'aigua sobrera, també en curs permanent, davalla cap a l'altra costat de la carretera i es conduïda cap als horts esmentats. Actualment, la finca és voltada de bosc i disposa de camps de vinya i oliveres al sud-est.</p> | 08288-36 | carretra BP-2121, km 16,7 al nord | <p>Es va trobar documentada en un dels quatre capbreus conservats a l'Arxiu Comarcal del Penedès, datat entre 1579 i 1580 i per tant, es creu que la casa primigènia es podria remuntar a l'època baix medieval. El conjunt arquitectònic és a les mateixes mans, si més no, des de la data de la primera documentació localitzada (1579-1580) i, d'acord amb la propietat hi van arribar a viure fins a set famílies.</p> | 41.4242366,1.5740338 | 380844 | 4586835 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69919-foto-08288-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69919-foto-08288-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69919-foto-08288-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Foto de proximitat d'Àngela Llop. | 119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69920 | Can Cruset de Greensola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cruset-de-greensola | XVI-XVII | Rehabilitada l'any 2000. En tractarse d'una casa d'agroturisme es troba en constant manteniment | Conjunt de construccions que, amb una superfície de prop de 2000 m2, van acabar conformant al llarg del temps un complex arquitectònic de planta allargassada, articulat a l'entorn d'un pati central i desenvolupat a partir d'un mas primigeni, situat a tramuntana del conjunt. Es troba en un turó amb vistes i control del territori del vessant de migdia, avui conreus de vinya. S'hi accedeix per un barri cobert amb portal de mig punt fet amb rajols que mena a una placeta amb accés a la resta dels edificis. La casa principal, amb façana a migdia, és de planta rectangular de prop de 14 x 10 m, amb planta baixa, pis i sotateulada, de tres cossos i coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta un portal acabat amb arc de mig punt i tres eixos de finestres. S'observa a la façana un rellotge de sol. A banda i banda de l casa, així com també a la part posterior, s'hi troben afegits altres construccions, majoritàriament totes bastides a partir del 1700, entre les quals cal destacar una petita capella ricament decorada amb pintura mural. | 08288-37 | Carretera BP-2121, a uns 500 m a llevant d'aquesta, a l'altura del km 12 | El el capbreu dels anys 1579-1580 apareix Lluís Cruset de Greensola | 41.4060600,1.5987900 | 382881 | 4584782 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69920-foto-08288-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69920-foto-08288-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69920-foto-08288-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Passat el km 11 de la BP-2121cal agafar, a mà dreta el camí de mas Bertran i agafar el segon trencall a mà esquerra, que porta directament a can Cruset de Greensola, passats 500 m. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69944 | Aplec de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-foix | patrimonifestiu.cultura.gencat.cat | L'Aplec de Foix se celebra cada Dilluns de Pasqua al Santuari de Santa Maria de Foix, patrona del Penedès. Els actes centrals de la celebració consisteixen en la missa al Santuari i les Caramelles, ball de sardanes i finalment un dinar popular protagonitzat per una gran paella i la realització de jocs populars per als més petits. Actualment, s'hi du a terme una caminada popular que surt a les 9 del matí de la Plaça de la Vila. | 08288-69 | Santuari de Foix | La seva celebració es va restablir l'any 1978 sota l'impuls de l'agrupació 'Amics de Foix', després d'uns anys en què s'havia perdut. | 41.4150300,1.5640400 | 379993 | 4585826 | 08288 | Torrelles de Foix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69944-foto-08288-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69944-foto-08288-69-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Aquestes activitats són gestionades per l'Associació Cívica del Santuari de la Mare de Déu de Foix.Fotografies de l'Aplec de 2018 cedides per Àngela Llop. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||
69945 | Festa Major de Torrelles de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-torrelles-de-foix | patrimonifestiu.cultura.gencat.cat | XVIII-XXI | Se celebra el cap de setmana més proper al 25 d'agost en honor a Sant Genís, patró de Torrelles de Foix. Els actes centrals de la Festa comencen la tarda anterior amb el tradicional pregó, cercavila i nit de foc. El dia 25 cap al migdia es dóna la trobada, a la plaça Lluís Companys, d'autoritats, pubilles i hereus de l'any en qüestió. Es dóna pas a la missa solemne de Festa Major, coronada per un repic de campanes i tronada des de la portalada de l'església. S'inicia llavors la cercavila, amb els gegants, diables des de l'any 1987, panderetes, ball de gitanes i grallers. Es recorre el carrer del Raval fins arribar a la plaça de la vila, on s'ofereix un vermut popular i on es fa el ball de gegants, el de cintes i el de panderetes. | 08288-70 | Nucli urbà de Torrelles de Foix | Tot i que les festes majors podrien remuntarse ben bé fins a l'edat mitjana no se sol conservar documentació escrita al respecte per la qual cosa només es pot comptar habitualment amb les fonts orals, que no permeten endarrerir massa aquesta celebració. | 41.3882900,1.5687600 | 380338 | 4582851 | 08288 | Torrelles de Foix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Organitzadors: Regiduria de Cultura i festes i comissió de festes | 98|94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69946 | Goigs de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-foix | SOLÉ, Joan; PARELLADA, Albert. 2019. Els goigs a Nostra Senyora de Foix, advocada i patrona del Penedès. Gogistes Penedesencs i Ajuntament de Torrelles de Foix. | XVIIII-XX | Els goigs de Santa Maria de Foix es canten en honor a la Mare de Déu de Foix al Santuari homònim, principalment el dia de la seva festivitat, el dilluns de Pasqua. També es canta el dia 8 de setembre, festivitat de les Mares de Déu Trobades i per la festa major del terme, el mes de juliol. Se'n coneixen una trentena, essent la més antiga coneguda de l'any 1716 i la més moderna de 2017. Es coneixen també impressions de l'any 1887 i 1959, aquest darrer amb música de Josep Maideu i Auguet, prevere. Els arranjaments musicals darrerament els havia fet Manel Cervera (1915-2015), qui va fundar la coral de Foix, l'any 1990 i la va dirigir fins el 2004. La tornada actualment fa: 'Puig de Foix sou la alegría, Oh Maria! Mare de Déu agraciada i de Foix intitulada'. | 08288-71 | Església de Santa Maria de Foix | L'origen del costum de cantar els gojos dedicats a les Mares de Déu es remunta al segle XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els gojos era molt més freqüent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. | 41.4150300,1.5640400 | 379993 | 4585826 | 1716 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69946-foto-08288-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69946-foto-08288-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El mes d'abril de 2019 es va presentar el llibre que els estudi a i en recull una trentena. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69947 | Goig del gloriós màrtir Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-glorios-martir-sant-genis | XIX-XXI | Els goigs en honor a Sant Genís es canten el dia de la seva festivitat, el 25 d'agost, al final de l'ofici solemne. Se'n conserven diverses versions impreses, essent la més antiga de final del segle XIX o principis del XX, època en que treballa la impremta de Pere Alagret i Vilaró, única dada que hi consta. Les primeres estrofes fan així: 'En lo cel sou resplandent / i entre màrtirs exaltat: / Genís Sant Molt excellent / de nosaltres advocat . /Devant del Emperador ( estant vos representant / foreu ferit en lo cor / de part de l'Esperit sant....'. Tot i que de ben segur hi ha d'altres edicions la següent que es documenta és de la primera meitat del segle XX. No hi consta però la data. Sí que, en canvi, en sabem l'autor de la lletra, R. P. Hilari, d'Arenys de Mar, i que la música és del mestre Xavier Maimí (1888-1965), també d'Arenys de Mar. Les primeres estrofes fan: 'Per la sang amb que heu escrit / una pàgina tan bella: / Desperteu-nos el neguit / per un cel que ens meravella', essent aquests dos darrers vesos la tornada que es repeteix al final de cada estrofa. Una altra versió és de l'any 1970. El text és anònim, revisat per Ricard Vives i Sabaté i música del mestre compositor mossèn Josep Maideu Auguet. Comença així: 'Puix sou sant que no té igual / com eficaç advocat / Sant Josep, amb pietat / deslliureu-nos de to mal'. Aquests dos versos constitueixen la tornada, que es repeteix al final de cada estrofa. Els darrers arranjaments musicals els va fer Manel Cervera (1915-2015), qui va fundar la coral de Foix, l'any 1990 i la va dirigir fins el 2004 | 08288-72 | Església parroquial de Sant Genís | 41.3872000,1.5720500 | 380611 | 4582725 | 08288 | Torrelles de Foix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69947-foto-08288-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69947-foto-08288-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||||
69948 | Font de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-torres | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Vilafranca del Penedès, font n. 56 | Tot i trobar-se amagada rere una heura, d'aquesta font de clot se n'observa una construcció de planta rectangular adossada a un marge que avui conté conreu de vinya. Encara avui, malgrat la malesa, es poden veure dos dels murs de l'estructura fets amb pedra lligada amb argila i els carreus cantoners més ben treballats. A l'interior, s'observen els quatre murs ben conservats i volta de pedra, amb unes dimensions de prop de 3 x 2 x 2 m. Presenta una porta de fusta molt malmesa de la qual se n'ha perdut la tanca. Només raja en època de pluges abundants. | 08288-73 | Trencall de la carretera de la Plana de les Torres cap a les Torres | 41.4149800,1.5459900 | 378484 | 4585846 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69948-foto-08288-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69948-foto-08288-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Des de la carretera BV-2122 cap a Pontons prendre, a l'altura del km 4,5, la carretera de la Plana de les Torres. Just abans d'arribar a la urbanització prendre el trencall que mena a les Torres Altes i Baixes i a cal Dameta. La font es troba a uns 150 m després de prendre el trencall, a mà dreta, amb entrada des del tall existent entre el camí i el camp que es troba per sobre seu, conegut com les Vinyes de la Font.Consultat l'arxiu fotogràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, s'observa, en una foto de l'any 1979, que de la construcció descrita en surt una canalització que desemboca en un dipòsit circular (vegeu foto annexa, Arxiu SPAL, n. 78296). Desconeixem si aquests elements es conserven encara reblerts de terra. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||||
69949 | Barraca de cal Gameta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-gameta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | No ha estat restaurada ni reutilitzada. | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta que es troba en el marge sud-est de la vinya existent a tramuntana del mas de can Julià, molt a prop de la carretera. És de planta circular de prop de 2,8 m de diàmetre exterior i una alçada d'1,95 m, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est amb una porta de 90 cm de llum per una alçada d'1,4, acabada amb arc d'ametlla. | 08288-74 | A 42 m al nord del mas de can Julià | Les barraques de pedra seca es troben modulant el paisatge d'arreu del Penedès, sobretot en els segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Tanmateix també es troben associades al conreu de l'olivera i de l'ametller. Servien com a aixopluc pel fred, la calor o la pluja. El mes de novembre de 2018 L'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco ja que 'els murs de pedra seca desenvolupen un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus'. | 41.4143900,1.5513500 | 378931 | 4585773 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69949-foto-08288-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69949-foto-08288-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69949-foto-08288-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca amb registre 2408 de l'Observatori del Paisatge (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69950 | Molí d'en Salvador Bola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-salvador-bola | PALAU, Salvador (1988). 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 266, n. 17. invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/fitxa?index=22&consulta=MCU0KzA4Mjg4MyU=&codi=15913 | XVIII-XIX | Rehabilitat | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada a doble vessant, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que és a migdia. Sembla que hauria estat un molí molt petit que de ben segur que es trobaria associat d'alguna manera al molí del Sendra (fitxa 33), ja que es troba a només 11 m a migdia d'aquest. Posteriorment va ser utilitzat únicament com a habitatge, ús que encara avui se li dóna, amb accés per una terrassa habilitada al nivell de les golfes. La bassa actualment ha estat reconvertida en hort i es que el molí es troba al vessant nord de la zona d'hortes de migdia del nucli antic, regada pel rec (fitxa 146). | 08288-75 | Hortes de migdia de Torrelles de Foix, conegudes com el Terraple | 41.3872300,1.5690800 | 380363 | 4582733 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69950-foto-08288-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69950-foto-08288-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Probablement hauria rebut l'aigua del molí del Sendra, a pocs més de distància en direcció nord i a una cota més alta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69952 | La Llambarda vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llambarda-vella | XIX | Edifici de planta rectangular, d'uns 30 m de llarg i uns 14 d'amplada, orientat de nord-oest a sud-est amb la façana principal a migdia, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. Aquesta darrera presenta tres eixos d'obertures. La porta principal, a l'eix central, presenta un arc rebaixat, mentre que la resta d'obertures de la planta baixa i primera són d'alçat rectangular. A les golfes, les obertures són de petites dimensions, disposades a parells en els eixos laterals i en nombre de tres en el central. Totes elles es troben acabades amb un arc d'alçat triangular. En l'eix central, entre el balcó de la planta primera i les obertures de les golfes s'observa un rellotge de sol pintat, de tipus circular. | 08288-77 | BP-2121, al primer encreuament passat el km 20m, al nord | 41.4409000,1.5599800 | 379701 | 4588704 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69952-foto-08288-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69952-foto-08288-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69952-foto-08288-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Casa que dóna nom a una entitat de població històrica del municipi de Torreles de Foix, motiu pel qual ha estat fitxada. Es pot relacionar amb el conjunt de la Pineda en la seva fase del segle XVIII, ja que les façanes presenten característiques molt similars. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||
69953 | Els Giberts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-giberts | XVI-XIX | Entre pins, completament embolcallada per arbustos, esbarzers i malesa. La degradació més important es deu aver produït d'ençà de la dècada de 1980, ja que al FonsCamil José Guiu del Centre Excursionista de Catalunya es conserva una fotografia (AFCEC_JOSE_X_09121), de l'any 1977 on encara es poden observar els diferents cossos, alguns dels quals conserven, ja en mal estat, la teulada. | Es tracta d'un conjunt de construccions enderrocades, amb una superfície de prop de 700 m2, que en algun moment, probablement cap al segle XIX, hauria estat una finca productiva d'importància. Tot i que es troba en ruïnes i completament embolcallada per pins, arbustos i malesa, i que no conserva cap sostre ni forjat, s'observen entre pins dos conjunts constructius units, a llevant, per una entrada amb portal i coberta a doble vessant, a manera de barri d'entrada i camí entre les dues entitats constructives. Totes les portes que s'observen són d'alçat rectangular amb biga de fusta. El conjunt el completen altres petites construccions, que haurien estat coberts i tines o cups, essent les construccions a tramuntana del barri d'entrada de més gran entitat que les de migdia. El conjunt podria tenir arrels més antigues i donen nom a la zona de migdia del turó de Foix. | 08288-78 | Camí dels Giberts, a 1km des de la urbanització de can Coral | Apareix documentada en el capbreu dels anys 1579-1580 de Torrelles de Foix que es conserva a l'Arxiu Comarcal del penedès. | 41.4131500,1.5642400 | 380006 | 4585617 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69953-foto-08288-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69953-foto-08288-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69953-foto-08288-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Tot i l'estat de les construccions, s'ha optat per fitxar-la per tractar-se d'un conjunt arquitectònic que en altres temps va arribar a donar nom a tota la zona compresa entre el Santuari de Foix, al nord; l'actual urbanització de can Coral, al sud, can Via, a l'est i la Font Fregona a l'oest. La font, el camp i el bosc propers en conserven la toponímia. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69954 | Himne a la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-la-creu | Full Dominical del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Any XIII, núm. 28. 10 de juliol de 2016. | XXI | L'himne a la Creu és un nou goig presentat públicament pels Gogistes Penedesencs el dissabte 18 de juny de 2016 a l'església parroquial de Sant Genís de Torrelles de Foix. Està dedicat a la parròquia i al seu Cos de Portants del Sant Crist. La primera estrofa fa 'Creu senyera, santa i pura, / que del món dus el rescat, / on Jesús per dar-nos vida / va morir sacrificat, / tu ets el lleny que dus els homes / cap al port d'eternitat'... | 08288-79 | Església parroquial de Sant Genís de Torrelles de Foix | Creat l'any 2016 | 41.3872400,1.5721100 | 380616 | 4582729 | 2016 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Gogistes Penedesencs | Correspon al número 258 de la Col·lecció Gogistes Penedesencs | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69955 | Ball de gegants de Torrelles de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gegants-de-torrelles-de-foix | <p>dansesvives.cat/?q=node/4758</p> | <p>Ball que s'efectua a la plaça de la Vila de Torrelles de Foix el cap de setmana més proper a cada 25 d'agost, festivitat de Sant Genís, patró de Torrelles i, per tant, per Festa Major. Els gegants en són els protagonistes.</p> | 08288-80 | Plaça de la Vila | <p>Torrelles de Foix va tenir gegants propis a partir de 1990.</p> | 41.3882800,1.5687800 | 380340 | 4582850 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69955-foto-08288-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69955-foto-08288-80-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Inventariat amb el codi PCIDV-0801 de l'Inventari de Danses Vives de Catalunya d l'Esbart Català de Dansaires. | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69956 | Font dels Giberts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-giberts | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltantts. Vilafranca del Penedès, p. 65, font n. 4. https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi/ | XIX | Font amb canella que raja a l'interior d'un dipòsit construit amb pedra, de planta rectangular, de prop de 40 x 100 cm, a manera d'abeurador. Per un extrem hi arriba l'aigua i per l'altra un sobreeixidor expulsa la sobrera cap a una bassa que hi ha al seu costat. Al costat de la bassa hi ha un roure centenari. S'hi arriba pel camí dels Giberts, amb inici a l'extrem nord de la urbanització de can Coral i s'enfila en direcció nord cap al Santuari de Foix. La font es troba en una esplanada a 1,4 km de l'inici del camí. | 08288-81 | Camí dels Giberts, a 1,4 km des de la urbanització de can Coral | 41.4124100,1.5635000 | 379943 | 4585536 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69956-foto-08288-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69956-foto-08288-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69956-foto-08288-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Aquesta font es troba a un lateral d'una esplanada de descans per als excursionistes que s'arriben al santuari de Foix pel camí dels Giberts.S'hi arriba pel camí dels Giberts, amb inici a l'extrem nord de la urbanització de can Coral i s'enfila en direcció nord cap al Santuari de Foix. La font es troba en una esplanada a 1,4 km de l'inici del camí. | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69957 | Font de les Dous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-dous | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Vilafranca del Penedès, p. 77-78, Font n. 33. https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi/ | XX | En tractar-se d'una àrea recreativa es troba molt freqüentada i ben cuidada | Es tracta d'un conjunt de 35 sortidors disposats en filera que es troben en un espai condicionat per al passeig i per a les estades d'estiu a l'aire lliure, amb unes barbacoes, taules i, en el darrers temps, s'hi ha instal·lat un petit bar. En el mateix paratge trobem un pont, un salt d'aigua i diverses fonts, elements que poden ser visitats seguint l'itinerari indicat en alguns plafons, com el que surt del sector de migdia del nucli de Torrelles, cap a les hortes. | 08288-82 | Paratge de les Dous, passat el km 4 de la carretera BV-2122 des de Torrelles, a mà esquerra | Al segle XVIII les terres on avui es troben les fonts, eren propietat de Guerau de Peguera i, l'any 1969 van passar a mans de la família Torrents, per la qual cosa, la font que hi havia hagut originàriament va ser coneguda amb el nom d'aquella família. L'any 1909 es va fer arribar l'aigua al nucli de Torrelles, acció en part promocionada per Pere Ferré Vallès. L'any 1930 es van construir les fonts actuals. | 41.3943300,1.5557000 | 379257 | 4583539 | 1930 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69957-foto-08288-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69957-foto-08288-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69957-foto-08288-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Avui és una zona de lleure ben coneguda pels torrellencs i, juntament amb les Deus de Sant Quintí, és una de les fonts més conegudes del Penedès. | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||
69958 | Font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-3 | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Vilafranca del Penedès, p, font n. 52. www.geb.cat/cova-de-mahoma-i-altres-cavitats-torrelles-de-foix-alt-penedes/ | XX | L'accés es fa entre heures. S'hi va colocar una xarxa conillera que avui es troba oberta. | Font de clot amb una entrada excavada a la roca de prop de 180 cm de llarg per 80 cm d'amplada que porta, en sentit descendent i un desnivell de prop de 50 cm, a una petita bassa on es recull l'aigua de la deu. El desnivell se salva per mitjà de tres graons baixos. L'entrada a la bassa és excavada a la roca i en part, en el seu brancal dret, arranjada amb pedra lligada amb ciment. | 08288-83 | Camí de Foix, a l'únic trencall que hi ha a mà esquerra abans d'arribar a l'aparcament del Santuari | 41.4146100,1.5609700 | 379735 | 4585784 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69958-foto-08288-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69958-foto-08288-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El trencall es troba degudament senyalitzat, ja que és utilitzat també com a aparcament i berenenador. La font també presenta un rètol que la identifica. La planta i la secció de la font han estat aixecats pel Grup d'Espeleologia de Badalona i es pot consultar al seu web.Entre els anys 1992 i 2010 l'associació Torrelles per la Natura va tenir cura d'aquesta i d'altres fonts i les van identificar amb rètols unificats. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69959 | La cova de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-de-santa-maria-de-foix | CASTELLANOS, Joseph (1890).-'Excursions per lo Panadés' Butlletí de l'Associació d'excursions Catalana 12(139-144):165-187. FIERRO, Xavier; SOLÉ, Xavier (1991). Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Simpsi sobre actuacions en el patrimoni edificat. | XIX | Va ser restaurada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Bracelona entre 1981 i 1987. En aquell moment es va consolidar la paret de tancament, es va enderrocar la capella vella i se'n va construir una de nova, més profunda, amb formació de parets laterals d'1,4 m d'alçada que permeten veure el sostre rocós. | Es tracta d'una cavitat a la roca, de prop d'11 m de llarg per una amplada de 3 m i una alçada de 6. L'entrada està arranjada i tancada per una paret amb un accés amb reixa. El 3,5 primers metres a l'interior han estat habilitats com a petita capella, també parcialment obrada, al fons de la qual es troba una làpida amb la imatge gravada de la verge i la inscripció 'Segons la tradició, aquí es va trobar la imatge de Santa Maria de Foix'. | 08288-84 | Santuari de Santa Maria de Foix | La primera cita que se'n localitza correspon a un article publicat, l'any 1890, al Butlletí de l'Associació d'Escursions Catalana: 'La santa Imatje qu' en ell 's venera es la Verge ab son fillet als brassos, morena, d' un metre de altura, que segons tradició popular es germana de la de Penyafel, de que s' ha parlat, y abdúas de la de Montserrat. Conta un' altra tradició, que un pastor la trová dins una cova y se l' emportá en un sarró á Torrellas, pero al arribar á mitja montanya li fugí y se n' entorná á la cova. Recullida altras voltas, sempre á mitj camí tornava al meteix punto. Observat lo miracle, sobre meteix de la cova s' aixecá un' ampla arcada que sosté lo camaril de la Verge, engrandint d' aquest modo l' iglesia ab l' adició de dúas petitas naus. De modo, que l' Imatje's trova precisament sobre la cova. Aquesta tindrá, terme mitj, 2 metres d' altura per 10 de llargada, en qual extrém hi ha la concavitat hont fou trovada la Mare de Deu de Foix, á qui professan devoció extraordinaria tots los pobles circunvehins'. L'any 1988, en el decurs de les obres de restauració del Santuari, efectuades pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, va ser enderrocada la capella vella i se'n va construir una de nova, més profunda, amb formació de parets laterals d'1,4 m d'alçada, que permeten veure el sostre rocós. Es va consolidar la paret de tancament, de maçoneria i es va tancar l'accés amb una reixa. | 41.4152900,1.5642100 | 380007 | 4585855 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69959-foto-08288-84-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Una llegenda explica que la Mare de Déu de Foix va ser descoberta per un pastor, que se la va voler endur cap a Torrelles dins del sarró. Però a mig camí la mare de Déu va voler fugir i tornar a l'indret on havia estat trobada, cosa que va passar fins a tres vegades. Per aquest motiu es va habilitar la cova per a que pogués romandre al mateix indret on de la van trobar | 99 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69963 | La pallissa de ca l'Isaac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pallissa-de-ca-lisaac | Parcialment enrunada | A uns cent metres abans d'arribar al castell de Secabecs o ca l'Isaac es troba aquesta construcció de planta rectangular allargassada, orientada de nord-est a sud-oest, de prop d'11 m de llarg per 4,5 d'ampla. Només conserva els murs perimetrals i a l'interior s'observa un potent enderroc entre el qual s'identifiquen nombroses teules. Els laterals semblen cecs i, malgrat que el tancament nord-est es troba molt enderrocat i, per tant, se'n desconeixen completament les característiques, sembla que l'edifici hauria tingut un únic accés des del sud-oest. Es tracta d'un portal acabat amb arc de mig punt adovellat, actualment tapiat. L'alçat d'aquesta mateixa façana ens permet saber que la teulada hauria estat d'un sol vessant, si més no en la darrera etapa constructiva de l'edifici. La seva ubicació i característiques ens duen a pensar que es pugui tractar d'alguna estructura associada al castell de Secabecs | 08288-88 | Primer encreuament a mà esquerra després d'agafar el trecall cap a Secabecs des de la BP-2121 (km20) | No se'n coneix cap informació | 41.4375800,1.5553600 | 379309 | 4588342 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69963-foto-08288-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69963-foto-08288-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69963-foto-08288-88-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Es coneix com a pallissa de ca l'Isaac ja que el castell de Secabecs en la seva fase de masia fortificada es va conèixer com a ca l'Isaac | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||||
69964 | Barraca de l'oliverar de cal Cabreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-loliverar-de-cal-cabreta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Es tracta d'un indret freqüentat pels seus propietaris, que la van arranjant de forma continuada. | Barraca de planta rectangular interior i exterior amb l'entrada, acabada amb arc de mig punt, al sud-est, de prop de 60 cm d'amplada i una alçada de 140 cm. A l'interior l'espai fa 200 x 225 m amb un armariet encastat (cocó) al fons, de prop de 40 x 50 cm. L'alçada de la barraca és de 220 cm, amb coberta de falsa cúpula. A l'exterior, a mà dreta, presenta un paravent amb banc de 2,5 m de llarg de 53 cm. A l'esquerra s'hi troba el marge al qual s'adossa en el qual es va construir, també en pedra seca, una barbacoa. | 08288-89 | Camí de cal Jutge de les Planes. | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3996900,1.5602700 | 379649 | 4584128 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69964-foto-08288-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca 2361 de la wikipedra, d'on s'ha extret les mides de la barraca (Autor: Drac Verd de Sitges) | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | |||||||
69965 | Gegants de Torrelles de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-torrelles-de-foix | XX-XXI | Actualment, Torrelles de Foix compta amb dues parelles de gegants, els vells i els nous, i una de gegantons. Tot i que per la Festa Major en honor a Sant Genís, patró de la vila, sempre hi havia hagut tradició gegantera, fins l'any 1990 Torrelles no va tenir gegants propis i convidava una parella de gegants d'algun poble veí. Els primers gegants van ser estrenats el 29 de juliol i fets a Frankfurt. Es tracta dels coneguts com a gegants vells, n'Enric de Torrelles i na Nati de Foix, personatges ficticis que representen els reis de la vila. Estan fets de fibra de vidre i cavallets de fusta. Pesen 45 kg i fan 3 m d'alçada. Van ser encarregats i donats al poble pel senyor Enric Martí i Rull, torrellenc d'adopció. Un any més tard, l'1 d'abril de 1991, es van crear, per encàrrec del senyor Enric Martí al mateix constructor que els anteriors, els gegantons Tonet de les Dous i Maria Montserrat. Pesen 15 kg cadascun i fan 2 m d'alçada. Són de fibra de vidre i cos d'alumini, i tenen el cap articulat. Amb motiu de la seva presentació, també es va poder estrenar el grup de gralles de la colla gegantera. El 27 de juliol de 1995, fruit d'un concurs d'idees, la vilafranquina Dolors Sans va idear i crear els gegants nous, en Guerau de Peguera i na Maria d'Aimeric, personatges de relleu de la història torrellenca, concretament en el context de la guerra de Successió. Fan 50 quilos la geganta i 60 el gegant i 3,5 m d'alçada. Per tant, són els més grans del conjunt. Són de fibra de vidre i cavallet de fusta. Els vestits van ser fets per una colla de puntaires de l'Arboç. Finalment, l'any 2010 un membre de la colla gegantera va crear un gegantó manotes per la quitxalla, representant un personatge de dibuixos animats manga anomenat Doraemon, És fet amb guix, pesa 5 kg i fa 2 m d'alçada. | 08288-90 | Ajuntament de Torrelles de Foix. Plaça de la Vila, 1 | Foren creats entre els anys 1990 i 2010. | 41.3880500,1.5726400 | 380662 | 4582819 | 1990 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||||||
69966 | El drac Foixí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-foixi | XXI | El drac Foixí va ser creat el 23 d'abril de 2007 per l'associació homònima que, juntament amb la colla de diables, són una de les entitats de foc de Torrelles de Foix. Actualment actua en les cercaviles de la Festa Major en honor a Sant Genís, el patró de la vila, per la fira artesanal, per Sant Jordi i col·labora també amb l'escola Guerau de Peguera. | 08288-91 | Ajuntament de Torrelles de Foix | Creat l'any 2007. | 41.3886800,1.5681900 | 380291 | 4582895 | 2007 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69966-foto-08288-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69966-foto-08288-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També se'l coneix com a Drac de les Valls | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69967 | El molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-2 | PALAU, Salvador (1988). 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 267. PALAU, S. (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. | XV-XVIII | L'accés ha estat objecte d'expoli i l'interior es troba ple de pedres. Els paraments exteriors es troben parcialment amagats rere la vegetació. | Molí a la dreta del riu Foix, a uns 20 m a migdia del curs fluvial, prop dels pèlags de Brasó, de l'Alzina, dels Bous i de la Somera. Avui, entre la malesa, se'n conserva encara la planta baixa, de planta rectangular i uns 6 x 3 m, feta amb carreuons allargats disposats en filades regulars. Conserva també íntegrament la volta, apuntada. S'hi accedeix pel costat de migdia, on s'obre una porta que, per la cara exterior ha estat espoliada dels carreus i per la cara interior és acabada amb un arc rebaixat. Pel costat de llevant, que per la cara exterior és lleugerament atalussat, s'observa la part superior de l'arc de mig punt del carcabà. Al tancament de ponent s'observen grans blocs de pedra que sembla que donen a una construcció ubicada en aquest costat. L'interior és ocupat per un enderroc. | 08288-92 | Camí del Molí de l'Horta, 1 km al nord-oest de cal Rossell de les Bassegues | 41.4272800,1.5554900 | 379301 | 4587198 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69967-foto-08288-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69967-foto-08288-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69967-foto-08288-92-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi pot arribar tant des de migdia, pel primer trencall a mà dreta del camí del Molí de l'Horta, passat can Bosc de Baix, com també des de tramuntana, des de la Granja Ferrer. Es tracta d'una estructura probablement d'origen medieval, bastant ben preservada. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 | ||||||||
69968 | Barraca del bosc dels Giberts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-dels-giberts | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca exempta, de planta gairebé circular, amb l'accés, acabat amb un arc apuntat, orientat al sud-est i coberta de falsa cúpula. Tot i que envoltada de vegetació es troba en força bon estat de conservació. | 08288-93 | Camí dels Giberts | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4101900,1.5646500 | 380035 | 4585288 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69968-foto-08288-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69968-foto-08288-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69968-foto-08288-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El camí dels Giberts s'agafa des de l'extrem nord de la urbanització de can Coral. La barraca es troba a migdia dels primer camp que es troba, a mà dreta, conegut com a camp dels Giberts, que es troba abans d'arribar a la font homònima. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 04:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 179,88 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/