Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 69898 | Capella del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser-1 | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 203. CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix'. Comentari Marginal. A Castells Catalans, vol III. Rafael Dalmau, Editors. Barcelona, p. 768. IGLÉSIES, Josep, SANTASUSAGNA, Joaquim (1934). Les valls del Gaià, del Foix i de Miralles. Reus. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8135</p> | XVI | Ha sofert diverses modificacions i restauracions | <p>Edifici de petites dimensions de planta quadrangular amb l'extrem de llevant arrodonit i atalussat en la base, característiques que, juntament amb les mènsules de la part superior de l'edifici, duen a pensar en la possibilitat que es tracti en origen d'un element defensiu. Probablement es tractaria d'una torre associada d'alguna manera al casal senyorial, potser una de les dues que en flanquejarien l'accés. Actualment l'edifici presenta al costat de ponent un petit campanar l'espadanya d'un ull i es troba pintat completament de color rosat, llevat de la façana de ponent, la que dóna al casal dels Peguera. Aquesta façana es troba restaurada però sense pintar, fet que permet observar-ne varies fases. Sembla que originalment hauria estat d'accés obert per part dels Peguera, ja que s'hi observa un arc que posteriorment hauria estat tapiat tot i que s'hi van deixar dues finestres acabades amb arc de mig punt amb motllures simples. Actualment aquestes finestres es troben actualment tapiades. A migdia en algun moment s'hi va afegir un petit edifici de pantà rectangular per fer les funcions de sagristia.</p> | 08288-15 | Plaça de les Moreres | <p>La família dels Peguera, senyors de Foix, van tenir casa senyorial a Torrelles de Foix des de la segona meitat del segle XVI, amb una capella dedicada a la Mare de déu del Roser, beneïda l'any 1579. El març de 1593 va ser concedida llicència per beneir la campana de la capella de N. D del Roser al castell de Torrelles (Català i Roca, 1971). El 26 de maig d 1693, el visitador, en inspeccionar la capella de la Verge del Roser, va autoritzar l'obertura d'una porta, a la part més apta per obrar una sagristia (Iglésies, Santasusagna, 1934: 256). Se sap que en aquesta capella s'hi van enterrar membres d'aquella família. L'any 1781, poc després de bastir-se l'església de Sant Genís, es va arribar a l'acord de deixar de fer funerals a la capella del Roser, cosa que fins aquell moment s'havia efectuat abans de dur els difunts, primer a Foix i després al cementiri parroquial. L'any 1881, en morir Maria Manuela de Pedrolo, hereva dels Peguera, sense descendència, va deixat en testament la capella del Roser a les salesianes de Barcelona. Més endavant va passar a mans del consistori torrellenc.</p> | 41.3879840,1.5685384 | 380319 | 4582817 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69898-foto-08288-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69898-foto-08288-15-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ha estat objecte de diverses reformes i utilitzada durant uns anys com a garatge i traster, després com a biblioteca municipal, punt d'informació i turisme i, actualment, és el local d'assaig de la Coral de Foix. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 69901 | Carrer del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-raval | <p>www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8138</p> | <p>Artèria primigènia i principal del nucli antic. Venint de Sant Martí Sarroca neix a mà esquerra de la carretera BV-2122 a l'altura de l'escola Guerau de Peguera. El primer tram, en direcció sud-est a nord-oest, fa uns 400 m i arriba a l'església parroquial de Sant Genís. Ss'hi troben cases d'estiueig i estil colonial, com cal Segarra, cal Quin Tonferrer, cal Felip, cal Llantet (fitxa 7), els quatre Cantons o cal Nisa, amb data a la façana de l'any 1882. A l'altura de l'església canvia lleugerament de direcció, però continua fins a la plaça de la vila. En aquest tram, de prop de 240 m de llarg, novament s'hi troben cases similars a l'anterior, de planta baixa, pis i golfes, com ara cal Ròpia fitxa 10), les antigues escoles (fitxa12) o, ja a l'altura de la plaça, can Senalles (fitxa 8). Juntament amb el carrer Major, haurien acabat conformant els eixos vertebradors de l'actual nucli urbà de Torrelles de Foix.</p> | 08288-18 | Carrer del raval | 41.3880162,1.5698112 | 380425 | 4582819 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69901-foto-08288-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69901-foto-08288-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69901-foto-08288-18-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 70035 | Casa Milà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mila | XVII | Gran parcel·la de planta rectangular, orientada de nord-oest a sud-est, ubicada al bell mig del nucli urbà de Torrelles de Foix, amb façana principal, al sud-oest, donant a la plaça de la Vila i fent angle amb l'antic ajuntament (fitxa 11), que es troba al costat de ponent. Acull avui dos edificis de tipologia molt similar, com si haguessin estat bastits en una mateix moment, en època moderna d'acord amb la tipologia de les finestres, però formant part de dos projectes diferents. L'edifici de ponent, de dimensions més reduïdes és lleugerament més alt que el de llevant. Tots dos però disposen de planta baixa, noble i sota teulada, trobant-se les obertures dels les dues primeres plantes al mateix nivell. Presenta dos eixos simètrics d'obertures quadrangulars amb motllures simples i ampit també motllurat, amb la pedra dels muntants vista i la resta de la façana arrebossada i pintada de color crema clar. La parcel·la de llevant presenta tres eixos d'obertures de característiques molt similars a l'edifici de ponent. Les cobertes són de teula àrab de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal totes dues. | 08288-160 | Plaça de la Vila, 2 | D'acord amb fonts orals la casa havia estat una fonda durant la primera meitat del segle XX i deprés s'hi va ubicar una botiga de persianes, així com el despatx i parada de la Hispano Igualadina. | 41.3883500,1.5688900 | 380349 | 4582857 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70035-foto-08288-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70035-foto-08288-160-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 69906 | Casa de les Dous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-les-dous | AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 206. ww.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8139 | XIX-XX | La casa és habitada i en constant manteniment | Casa noucentista aïllada, de planta rectangular de prop de 16 x 7 m orientada l'est a oest i formada per dos cossos, amb planta baixa i pis amb coberta de teules a dues vessants, perpendicular a la façana principal. Es troba en una terrassa amb fort desnivell amb la façana de migdia, que dóna al paratge de les Dous, entorn a la riera de Pontons, de tal manera que la façana de migdia presenta un nivell més de finestres, amb vistes a la vall. Totes les façanes són de composició simètrica, amb obertures d'alçat rectangular amb marcs graonats amb escacat de rajoles blanques i blaves a la part superior , així com també una franja enrajolada per sota dels ampits. La façana principal, a llevant, presenta també un coronament esglaonat, amb motllures i boles ornamentals. El frontal és rematat amb una cartel·la, també de rajola blanca i blava, on es pot llegir la data de construcció de la casa, de 1870. Per sobre, es troba una cràtera amb flors, simètrica amb les que es poden veure als extrems de la façana. Per sota de la cartel·la, es pot llegir el nom de la casa, amb fragments de rajola blava. S'accedeix a la casa pel costat de llevant, on es troba una porxada d'accés i una zona enjardinada amb tanca. Des de la BV-2122, cal agafar un trencall a mà esquerra, degudament indicat, poc abans d'arribar a la bifurcació d'aquesta amb el camí de la Fontfregona, en direcció a Pontons. Des d'aquest trencall es pot accedir al paratge i espai recreatiu de les Dous, a llevant, i a la casa, que es troba a uns 25 m al sud d la carretera, a ponent. | 08288-23 | Carretera BV-2122, km 13.700 a 20 m | Va ser construïda l'any 1870, data que consta en el coronament de la façana. Cap a l'any 1920 va ser remodelada i va adquirir l'aspecte actual, noucentista. | 41.3967100,1.5564700 | 379326 | 4583802 | 1870 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69906-foto-08288-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69906-foto-08288-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69906-foto-08288-23-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 69884 | Castell de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-foix | <p>AADD (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 201. CASTELLANO, Anna; SUREDA, Maria José (1992). 'Santa Maria de Foix'. Torrelles de Foix. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 209-210. CATALÀ I ROCA, Pere, BRASÓ i VAQUÉS, Miquel (1971). 'Castell de Foix'. A Els Castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, p. 727-730. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8125</p> | XI | El fet que les restes es trobin recolzant sobre la roca i al peu del camí fa que sigui especialment vulnerable a les inclemències del temps. | <p>Castell roquer situat al capdamunt del penya-segat que domina les valls del riu Foix i de la riera de Pontons, a la part central del terme. Només ens n'han pervingut alguns paraments al sud-oest del Santuari de Santa Maria de Foix. Es tracta d'alguns llenços visibles des del camí d'accés al conjunt, d'entre els quals es més ben conservat no arriba als 3 m de llarg i una alçada màxima conservada de 2,5 m, amb la superfície exterior molt erosionada. Probablement correspondrien al perímetre exterior del recinte pel seu vessant sud-est. S'observa, però, la roca natural en gran part de la superfície d'aquest sector del turó.</p> | 08288-1 | Turó de Foix | <p>El castell de Foix, -castro de Fodex- apareix documentat per primera vegada l'any 1067 com a límit del castell de Pontons, en la venda que d'aquest darrer en va fer Bernat Oleguer al comte de Barcelona. Dins del terme del castell es trobava el lloc de Torrelles, que va pertànyer al burgès barceloní Bernat Marcús, conseller de Ramon Berenguer IV (CASTELLANO, SUREDA 1992: 210). L'any 1172 el senyor del castell de Foix era Guillem de Bell-lloc, que també posseïa els castells de Font-rubí i Subirats. Sembla que tots tres castells amb els seus termes van passar a mans del seu germà Benet. Pocs anys més tard, l'any 1198, en un altre testament, aquest cop de Guillem de la Granada, es feia cessió del castell a Guillem de Tarragona. Pere de Banyeres, esmentat en el testament, podria ser-ne el castlà (CATALÀ, BRASÓ, 1971: 728) L'any 1210, en un altre testament, aquest cop de Pere de Banyeres, aquest deixa el castell de 'Fodox' amb els seus feus i 'altres feus que tinc pel meu senyor Guillem de Tarragona' al seu fill Guerau Pere. L'any 1288 el castell pertanyia a Guerau de Cervelló, i va romandre dins la mateixa família fins ben entrat el segle XIV. Si més no, així es desprèn del fogatjament de 1365-70. L'any 1388 el castell de Foix i la quadra d'Albareda van ser venuts a Bernat de Pinós, dels quals va passar per matrimoni als Peguera. L'any 1710, l'arxiduc Carles va nomenar Guerau de Peguera marquès de Foix.</p> | 41.4146500,1.5632000 | 379922 | 4585785 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69884-foto-08288-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69884-foto-08288-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69884-foto-08288-1-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||
| 69886 | Castell de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-secabecs | <p>CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix'. Comentari Marginal. A Els castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, p. 768-769.</p> | XIII | Completament emmascarat pel bosc. Per la l'elaboració d'aquesta fitxa es va poder partir d'unes fotos fetes l'any 2016 per Àngela Llop. En anar-hi el mes de novembre de 2018, algun element dels observats a les fotos esmentades s'havien esfondrat. | <p>Es tracta de les restes, d'entitat considerable, del que hauria estat el castell de Secabechs, que en algun moment va passar a ser una masia anomenada, d'acord amb les fonts orals, la masia de ca l'Isaac. Les estructures, consistents en diferents edificis distribuïts en sentit nord sud en una àrea d'aproximadament 1400 m2, es troben en mal estat i cap d'elles conserva la teulada. Només en el cas de l'edifici principal, el de més grans dimensions, es poden observar els murs perimetrals en l'alçada de dos pisos. Malgrat tot, es poden distingir quatre cossos diferenciats que, de ben segur, en serien més amb una desbrossada de la zona. També es pot resseguir el camí que hi accediria des del nord en sentit nord-est a sud-oest i que, en arribar a les estructures, es troba tallat a la roca, amb una amplada d'entre 1,5 i 2 m. Actualment, cal partir del mas de cal Mariano, es passa per la pallissa de ca l'Isaac (fitxa 88) i, després de recórrer uns 90 m, s'arriba al castell. Els vessants sud, est i oest donen a la vall (al torrent de can Soler i al de les Llambardes) i serien, en tot cas, d'accés molt més dificultós. Es conserva també un cos d'entrada, de dimensions reduïdes, situat al peu del camí, arribant a mà esquerra; una construcció principal formada per dos cossos juxtaposats, que són els que conserven paraments amb més alçada; i, finalment, un tercer cos a llevant del principal i donant a la vall, de tal manera que en controlaria una bona part. Avui, d'aquests edificis en resten les parets corresponents a les plantes baixes i algunes parets mestres a l'altura del primer pis, amagades entre pins, fet que en dificulta fins i tot la presa de mides o distàncies. Destaquen del cos principal les pedres cantoneres, molt ben treballades, un portal acabat amb arc de mig punt i el que sembla un contrafort. D'altra banda, a ponent del cos principal s'observen estructures que, pels seus arrebossats, es poden interpretar com d'emmagatzematge. A primer cop d'ull es distingeixen fins a tres fases constructives</p> | 08288-3 | Al barri de Llambardes, al nord del municipi | <p>L'honor de Secabecs s'esmenta per primer cop l'any 1213 en una confrontació de termes. El fogatge de 1365-1370 consignava 3 focs a G. De Coll, habitador de la Llacuna. Al fogatge de les Corts de 1359 es compta un foc de cavaller al castell de Secabecs. Al segle XVII pertanyia a Guerau de Peguera. Més tard, ja en el decurs del segle XVIII va passar a ser reutilitzat com a masia, coneguda com a ca l'Isaac.</p> | 41.4367300,1.5544500 | 379231 | 4588248 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69886-foto-08288-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69886-foto-08288-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69886-foto-08288-3-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-11-23 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També conegut com ca l'Isaac. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||
| 69913 | Cementiri de la parròquia de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-la-parroquia-de-foix | XIX | Recinte de planta quadrangular de prop de 31 m de costat i distribució clàssica simètrica amb accés per migdia. Entrada per una porta acabada amb arc de mig punt a la clau del qual es pot llegir la data de 1929 en relleu a l'interior d'una orla de tipus vegetal. La porta és tancada amb reixa i el muret en la qual es troba és acabat amb motllures horitzontals. Al fons s'observa una petita capella rectangular amb un frontó triangular. Els nínxols ocupen els dos laterals del recinte. Al nord –oest es troba un petit edifici de mides similars on es troba la sala de vetlla. | 08288-30 | Carretera BP 2122 abans d'arribar al km 3, a 200 m al nord | 41.3899600,1.5727500 | 380675 | 4583031 | 1929 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69913-foto-08288-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69913-foto-08288-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69913-foto-08288-30-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | És posterior al cementiri de Santa Maria de Foix (vegeu fitxa38) | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 69969 | Cementiri del Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-terme | invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/fitxa?index=22&consulta=MCU0KzA4Mjg4MyU=&codi=15913 | XX | Situat al capdamunt d'un turó davant de l'ermita nova de Foix, i envoltat de vinyes, aquest cementiri és un recinte de planta rectangular, de prop de 19 m de llarg per uns 17 d'ampla, i distribució simètrica. La porta d'accés, centrada en el costat nord-oest és coronada per un frontó semicircular i tancat amb una reixa que permet veure, al fons una capella amb el frontó triangular. A la porta d'accés figura la data de 1929. Els nínxols ocupen els dos murs laterals. Davant del cementiri es troba un petit promontori, a l'extrem d'una vinya, amb una creu metàl·lica on la tradició oral hi situa una antiga capella amb advocació a Sant Tomàs. | 08288-94 | Carretera BP-2121, trencall a llevant passat el km. 12 | 41.4057400,1.5932400 | 382416 | 4584754 | 1929 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69969-foto-08288-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69969-foto-08288-94-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 69935 | Cova Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-freda | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, Joan (1978). 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca. 1, p.259. Reeditat a les actes de la ' XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'octubre de 1975, Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, 1983, p. 222. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7474 | Cavitat amb una morfologia que es caracteritza per blocs despresos d'una fractura de la Serreta de les Torres, amb un substrat de calcàries triàsiques. Té una entrada oberta al nord en forma d'avenc que fa baixada al llarg d'uns 12,50 metres de fondària. La profunditat màxima és de 22 metres. El primer tram és de recorregut difícil, mentre que els darrers 8 metres són practicables amb prou mobilitat. El final de la cova sembla obstruït per blocs. El corrent d'aire fred està a l'entorn dels 6-10 graus centígrads. El gruix dels materials documentats en aquest jaciment procedeix de la intervenció efectuada l'any 1968, i està conservat en el Museu de Vilafranca. Es tracta de fragments de ceràmica raspallada del Neolític antic evolucionat. També es van recollir alguns fragments de ceràmica brunyida i de superfícies allisades del Bronze final. Ceràmica a torn d'època ibèrica/romana. I també ceràmica grisa medieval. Finalment, cal esmentar diversos elements d'indústria lítica sobre sílex. Es constata que la cavitat va ser habitada, tot i que no hi ha indicis d'utilització funerària, cap resta antropològica ni traces d'incineració d'ençà el neolític antic evolucionat. Torna a enregistrar-se la utilització del mateix espai durant el bronze final i es documenten posteriors usos en època ibèrica, romana i medieval. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-60 | Al vessant Nord del Puig de les Torres | El jaciment ha sofert diverses intervencions de caràcter espeleològic i arqueològic. La cova es va descobrir i excavar per primera vegada cap als anys 40 pel propietari del terreny en aquella època, Josep Anton Salvà, i pel Sr. Joan Alayo i Rovira (antic col·laborador de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca i del Pare Martí Grivé). S'hi va dur a terme una rasa d'excavació d'entrada de la cova (sector exterior) i exploració de l'interior. Es remogueren uns 12 m2 de terra, en una potència d'uns 50 cm, sense resultats positius. Any 1968: Treballs de J.M. Masachs i A. Comas (col·laborador del Museu de Vilafranca) efectuats a major profunditat que l'anterior intervenció. Maig de 1969: Aixecament topogràfic de la cavitat i excavacions a l'interior, a càrrec d'Antoni Ferrer i d'altres membres del Grup Espeleològic 'Talaia'. | 41.4104500,1.5457900 | 378459 | 4585343 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69935-foto-08288-60-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Anomenada també Avenc o Esquerda de les Torres o Cova de les Torres.La cavitat, sobre el terreny, està pintada amb la següent llegenda: S.I.R.E.-88 (Grup Espeleològic de Sants, Barcelona).L'accés al jaciment s'ha de fer des de la carretera BP-2122 de Torrelles de Foix a Pontons. Passat el km 4 surt una carretera local a la dreta, indicada amb el rètol 'Plana de les Torres' (urbanització), que puja més de 2 km. S'ha de deixar enrere el trencall de la dreta que condueix al Santuari de Foix i continuar per la carretera uns 600 metres, fins arribar a la urbanització de la Plana de les Torres, on el bosc s'obre en clarianes de conreu vitícola. A l'esquerra surt una pista de terra en direcció oest/sud-est que cal seguir durant uns 750 metres, per desviar-se després cap al sud/sud-est fins arribar a la masia de les Torres. La cavitat està situada en la mateixa direcció, a uns 200 metres de distància. De la masia fortificada, d'origen medieval, surt l'antic camí carreter de Foix i Torrelles (en part tancat dins de la propietat). Aquest vial, es bifurca i s'ha de seguir per la dreta. De seguida, a la banda dreta i pujant uns 20 metres pel vessant, es troba l'obertura de la cova/avenc, de la que surt un corrent fred força singular i característic. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 69878 | Cova de Mahoma o Avenc de Mahoma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-mahoma-o-avenc-de-mahoma | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. https://espeleoworld.com/c/cova-mahoma https://espeleoworld.com/c/cova-mahoma | La cova està situada en una cinglera que s'alça per damunt del riu Foix, en el vessant dret del congost, al nord de les runes de l'antiga masia de Cal Magí Rossell, que es troba a uns 70 metres de distància. En concret, la cavitat està a prop de la clariana on s'emplaçaven els antics camps de conreu d'aquesta masia, però en un desnivell d'uns 30 metres. Amb l'entrada orientada a l'est, en realitat es tracta d'una diàclasi eixamplada per processos mecànics i esllavissaments rocosos, d'uns 25 metres de fondària, dels quals només 10,5 metres són practicables sense gaire dificultats. A l'interior es desenvolupa, entre uns blocs de mida gran, un avenc de 19 metres de profunditat, amb les parets sinuoses de difícil accés, amb passadissos estrets i roca relliscosa. L'entrada, amb 4 o 5 blocs caiguts de mida gran, té una amplada de 2,30 metres. L'any 1982 es van recollir diversos materials en superfície, com ara fragments ceràmics, 1 dent d'ovicàprid i 1 làmina de sílex sense retocs. Les dades que hi ha són doncs massa escadusseres com per poder determinar amb prou fiabilitat el tipus d'ocupació d'aquest espai. Pel que fa a la cronologia, hi ha però diversos elements que permeten adscriure l'avenc de forma clara al neolític antic evolucionat, l'edat del bronze i a l'època ibèrica (extret de Ribé, Cebrià, Senabre, 1990). | 08288-48 | Al barranc de Dos-Rius, pel camí del Bosc de Baix, a 55 m a llevant de ca l'Isidrot | 41.4222800,1.5600400 | 379672 | 4586636 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69878-foto-08288-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69878-foto-08288-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69878-foto-08288-48-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi accedeix des de la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons). Passat el km 4,5, cal desviar-se a la dreta per una carretera local indicada amb el rètol de la urbanització 'Plana de les Torres' . Aquesta pista asfaltada puja més de 2 km fins arribar dalt d'un coll. En aquest punt cal trencar a la dreta pel camí indicat amb el rètol 'Santa Maria de Foix', però agafant el camí contrari vers el nord-est, en direcció a Can Rossell de les Bassegues (conegut popularment com la Casa del Cònsul). S'ha de deixar enrere aquesta masia en direcció sud-oest, i després de travessar un petit torrent cal reprendre el nord. A 450 metres, al marge esquerre del camí, es passa per davant de les runes de Ca l'Isidrot, i a continuació, a mà dreta, es veuen les runes de Cal Magí Rossell. A l'alçada d'aquesta masia, s'ha de deixar el camí que condueix al Molí de l'Horta, prop de la zona de Cal Soler de Secabecs, i baixar uns 100 metres fins superar un desnivell d'aproximadament 30 metres i arribar al cingle on s'obre la cova-avenc de Mahoma.Fotografies cedies pel Grup d'Espeleologia de Badalona (GEB, abril de 2017 - www.geb.cat) | 78|79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 69879 | Cova de cal Magí Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-cal-magi-rossell | GIRÓ, Pere. 1954. 'De arqueología comarcal'. Boletín de la Biblioteca-Museo Balaguer. II, p.55-58. GIRÓ, Pere.1960. 'Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés'. Memorias de los Museos Arqueológicos. [Madrid] Vol. XVI-X (1960), p.235. MASACHS, Josep Maria (1976) 'Las armas y útiles de bronze hallados en el Panadés'. A: XIII Congreso Nacional de Arqueología (Huelva, 1973). Zaragoza, 1975. p.455-464. Reeditat a Vilafranca del Penedès, Museu de Vilafranca. RAURET, Ana Maria. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Barcelona, 1963. p.130. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, Xavier. '41 visita coneguem el Penedès: Torrelles de Foix'. Gran Penedès. 9, p.12. invarque.cultura.gencat.cat | Es tracta d'una cavitat amb un recorregut aproximat d'uns 57 metres de llarg, en realitat una diàclasi matriu, eixamplada posteriorment per processos corrosius i d'erosió mecànica. Presenta un estat de descalcificació avançat, amb processos clàstics localitzats. L'entrada s'obre al sud i, a poca distància d'aquesta, es troba una cambra de prop de 3 m d'amplada. Al costat esquerre, a un parell de metres de desnivell, comença un llarg passadís. Per accedir-hi cal salvar la boca d'un pou molt profund i, un cop a l'interior, resulta força perillós, ja que el sòl, format per esllavissaments, no és ferm. A la dècada de 1950 s'hi van dur a terme treballs que ban permetre documentar, entre d'altres elements, fragments de vasos carenats, vasos ovoides, bols, cordons llisos, pastes en general de coloració vermella fosca, superfícies rugoses i allisades. També una làmina de sílex blanc opac amb retocs bifacials, prop de l'entrada de la cova. Una fletxa de bronze amb peduncle i aletes. També es cita una dena de collaret de bronze que en realitat és el bedoll d'un picarol de fura. Pel que fa a la indústria òssia, 1 ullal de senglar i una altra peça treballada, de forma arquejada. L'any 1990, durant la localització del jaciment per part de l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica, es va recollir un fèmur humà sencer i un fragment de ceràmica brunyida. La presència d'elements clarament relacionables amb inhumacions i/o cremacions fan pensar en una utilització funerària de la cova. Els objectes d'ornament també ajuden a confirmar la hipòtesi d'un ús funerari de la cavitat. Pel que fa a la cronologia, se centra a l'entorn del bronze mitjà (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-49 | En la cinglera que hi ha sota l'antiga masia de Cal Magí Rossell | La cova va ser descoberta per Josep Maria Masachs, col·laborador de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, a principi dels anys 50. Poc després, a partir de l'abril de 1952, es van iniciar els treballs d'excavació, amb en Pere Giró i altres membres del Museu, que van consistir en l'obertura de dues cales. La cavitat va ser explorada posteriorment per diferents grups d'espeleologia que han anat ampliant les dades referents a la seva morfologia i característiques principals, tot i que es desconeix si es van documentar materials arqueològics. Hi ha informació sobre l'exploració efectuada pel Grup Excursionista del Museu de Vilafranca, afiliat a l'Agrupació Excursionista Catalunya dins del Grup d'Exploracions Subterrànies (E.R.E.), a finals de 1958. Durant al primera meitat dels anys 70 altres grups també van realitzar aixecaments topogràfics, fotografies i documentació bio-espeleològica: el G.R.E.V. (Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova i la Geltrú) i el S.I.R.E. De Sants, Barcelona. Segons Pere Giró, l'abril de 1967 va descobrir-se el robatori d'una sèrie de materials arqueològics exposats a les vitrines del Museu de Vilafranca, entre les que hi havia la 'flecha de bronce de la Cueva de Cal Magí Rossell (Torrelles de Foix)' | 41.4215500,1.5600600 | 379672 | 4586555 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69879-foto-08288-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69879-foto-08288-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69879-foto-08288-49-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Aquesta cavitat és coneguda com la Cova de Cal Magí Rossell, ja que està situada molt a prop de les runes d'aquesta masia. Posteriorment va ser batejada pels espeleòlegs com a l'Avenc del Foc.S'hi accedeix des de la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons). Passat el km 4,5, a mà dreta, hi ha un desviament indicat amb el rètol 'Plana de les Torres', que és una urbanització. La pista asfaltada puja més de 2 km , fins arribar a un coll. En aquest punt s'ha d'agafar un trencall a la dreta indicat amb el rètol 'Santa Maria de Foix'. Dels dos camins cal seguir el que va en direcció nord/nord-est. Després cal passar Can Rossell de les Bassagues i seguir cap al sud-oest. Les runes de l'antiga masia de Cal Magí Rossell (o de Can Rossell Nou) s'emplacen en una clariana antigament conreada, uns 100 metres per damunt del llit del riu Foix, que davalla pel nord/nord-est. Abans d'arribar a Cal Magí s'han de deixar enrere les runes de Ca l'Isidre i també travessar un torrent. La cova es troba al peu del cingle que hi ha sota les runes de la casa. Per accedir-hi s'ha de resseguir, des de la casa i per dalt de la cinglera, uns 200 metres cap al sud/sud-oest, enmig de feixes de conreu abandonades. Cal baixar al primer replà sota el cingle i retornar en direcció contrària per un corriol fins l'alçada de les runes de la casa.Fotos i plànols cedides pel Grup d'Espeleologia de Badalona (GEB, 2017) | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 69877 | Cova de l'Heura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lheura | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Llista?index=1&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU%3D | Cova en forma d'esquerda que s'obre en el contacte d'una petita cinglera calcària, al vessant dret del final de la gorja de la 'Riera de Dosrius'. Amb la boca orientada al nord-est, fa entre 4 i 5 metres d'alçada, una amplada que varia en el seu recorregut (1,8 metres a la roca; 1-1,35 a mitja distància i 1,50 metres al final) i una profunditat d'uns 8 metres. Davant seu fa una petita plataforma d'uns 2 metres d'amplada. En algun sector sembla aflorar la roca mare, si bé pot tractar-se d'un bloc de roca. La potència arqueològica de la cavitat considerable en la cambra paral·lela, tapiada per un mur de pedra seca que es devia fer durant la guerra civil. D'acord amb el material que s'hi va recuperar, molt escadusser, podria tractar-se d'una ocupació prehistòrica (sílex) i d'enterraments col·lectius (ossos). Aquests tipus d'ocupacions són abundants en les coves de la conca alta del Foix i la serra de Font-rubí. La datació del jaciment probablement és eneolítica o del bronze. La manca de material ceràmic impedeix precisar més sobre una cronologia establerta pel context general, datació que hauria de ser contrastada sobre el terreny. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-47 | Camí del bosc de Baix, a uns 70 al nord-est de ca l'Isidrot | Les primeres notícies escrites de la cova foren publicades en els Quaderns de Camp de Pere Giró Romeu, que vas ser delegat local de la 'Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas' i director del Museu de Vilafranca alguns anys. Giró recull les notícies de l'existència de la cova, però no diu res sobre cap troballa o descobriment (GIRÓ ROMEU, Pere. Quaderns de Camp. Vol. 1, 1932-1945, febrer 1939). L'hivern de 1987, la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca va localitzar aquesta cova durant una exploració. Es va descobrir un os amb aparença humana i un sílex en el sector 'Cambra Paral·lela', que van destapar. No pot precisar-se més informació, ja que aquests materials no foren recollits, i en exploracions posteriors no s'ha pogut observar cap altra resta. | 41.4225400,1.5596900 | 379643 | 4586666 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69877-foto-08288-47-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Per la carretera BP-2121 (Vilafranca-La Llacuna), 100 metres abans d'arribar al quilòmetre 19, passades unes granges de porcs, cal desviar-se per un camí de terra que passa pel costat de Cal Sord o Mas de les Heures, 250 metres més endavant. A partir d'aquí, el camí es torna cada vegada més intransitable per a un turisme, i fent nombrosos revolts, baixa dins el canal mateix del riu Foix, conegut aquí per Riera de l'Horta (fins al Molí de L'Horta) i a partir d'aquí com a Riera de Dos Rius, després d'uns 700 metres de recorregut. Després cal passar el riu per agafar a la banda dreta l'anomenat Camí de les Valls, que segueix saltant de riba a riba el pas obert pel Foix. Aquesta ruta es pot reconèixer per unes marques horitzontals fetes amb pintura verd fosca, que van indicant cada certa distància el camí a seguir, el qual només es pot fer a peu. Aproximadament a uns 700 metres, s'arriba a una gran resclosa de formigó per on es travessa a la riba esquerra i es segueix durant 200 metres fins tornar a travessar a la riba dreta pel conegut Pas del tronc (que és el límit superior d'un salt d'aigua que forma un pèlag al seu peu, dins el qual hi ha un gran tronc). Uns 200 metres més endavant, s'ha de deixar el camí i remuntar el vessant, que queda a la dreta, fins uns 30 metres per sobre del camí, al peu d'una cinglera calcària. Aquesta s'ha de resseguir fins arribar davant d'un canal de torrent i llavors, uns 3 metres més cap al nord en direcció al molí de l'Horta.Foto: Cebrià, Ribé, Senabre (1990). | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 69941 | Cova de l'Home Mort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lhome-mort | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=27&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7483 | S'hi ha detectat activitat furtiva | Aquesta cavitat està situada al nord de la urbanització de la Plana de les Torres, en una àrea de bosc molt dens que es caracteritza per la presència d'acumulacions de grans blocs despresos de la cinglera i que juntament amb afloraments naturals configuren diverses cavitats i refugis naturals, en un paratge conegut popularment com El Castellot. La cova té dues entrades, una orientada al nord, que està limitada i mig tancada per un mur de pedra seca, i l'altra orientada al nord-est, de secció triangular. La primera té una amplada de 4 metres, en la part encara a l'aire lliure, i la segona de 2 metres. Té una profunditat màxima d'uns 8,5 metres, i ambdues entrades estan separades per dos grans blocs despresos de la cinglera. S'hi pogut detectar un possible forat clandestí en aquesta sala, però es desconeixen els resultats del mateix. Així doncs, l'única documentació arqueològica de què es disposa són els fragments de ceràmica recollits superficialment en el passadís de la segona entrada durant la localització del jaciment el gener de 1991 amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica. Es tracta de sis fragments de ceràmica a torn, comuna ibèrica, informes, corresponents a àmfores/ contenidors. Amb aquesta informació i mentre no es realitzin nous estudis es pot pensar en una ocupació esporàdica de la cova. | 08288-66 | Extrem nord de la urbanització La Plana de les Torres | 41.4288100,1.5521700 | 379026 | 4587372 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El topònim va ser recollit per Joan Virella i Bloda, que també va documentar les descripcions orals d'un veí de la zona, en Ton Joanet del Molí de l'Horta, cap als anys 70.L'accés és difícil. Es parteix de la carretera BP-2121 de Vilafranca del Penedès a La Llacuna. Poc abans del km 9 cal agafar un trencall a mà esquerra i un camí que, passant pel costat de Cal Sord/Les Heures, baixa fins les runes del Molí de l'Horta. Cal travessar el riu Foix, seguint el mateix vial que ara va a Can Bosc de Baix i Cal Magí Rossell. Recorreguts uns 150 metres, surt un altre camí terrer que pren direcció oest, remuntant, per la banda dreta, la conca del riu Foix. Després de recórrer uns 400 metres s'ha de començar a pujar el vessant muntanyós, per la mateixa pista forestal . Cal pujar 100 metres en direcció sud, cap a la cinglera de la Plana de les Torres, i després continuar 250 metres a l'est, ja per dins del paratge del Castellot, amb grans blocs calcaris despresos de la cinglera formant forats, abrics i cavitats, enmig del bosc. En aquest punt cal ascendir bosc amunt per un corriol, que malgrat es perd a trams, porta fins a una gran penya calcària on s'obre, per dues bandes, la Cova de l'Home Mort. Com a referència es pot indicar que des d'aquest punt s'observa, al nord, el Molí de l'Horta, i més al fons, el Mas Pontons. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 69876 | Cova de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-masia | ALAMAGRO, M.; SERRA, J. de C.; COLOMINAS, J. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: CSIC/ Instituto Diego Velázquez, 1945. p.216-217. BARTROLÍ, Raül; RIBÉ, Genís (1991). 'La coca de la masia (Torrelles de Foix, Alt Penedès). Documentació d'Urgènia d'una cova-dolmen a la Conca Alta del Foix. Abril-maig de 1991'. Memòria d'intervenció arqueològica en línia. Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Calaix.gencat.cat/handle/10687/7934 FERRER SOLER, A. 'Una infiltración de la cultura pirenaica a través de las sierras del Penedès y Conca d'Òdena'. A: Catas y comunicaciones de la I Asamblea Intercomarcal de Investigadores del Penedès y Conca d'òdena. Martorell, 1950. p.96, 98 i 101-102. FERRER, A.; GIRÓ, P. 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés'. Ampurias. V, p.191-193 i lam. I. MASACHS, J.M. 'Valldossera-Pontons, una zona bien determinada de la cultrua megalítica en el Alto Panadés'. A: XIV Congreso Nacional de Arqueología. Zaragoza, 1977. p.410-411. RAURET, A. M. La metalurgia del bronce en la Península Ibérica durante la Edad de Hierro. Barcelona, 1976. p.130-131. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. SOLÉ, J. 'Tiempos prehistóricos: cuando los bisbalenses no existïan'. A: Bisbal histórica. Resumen histórico del Panadés. 2a. Tarragona, 1948. p.26-27. TARRADELL, M. Les arrels de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1982. (História de Catalunya/Biografies Catalanes; núm. 0), p.116-117 i 119. VIRELLA, X. '41 visita coneguem el Penedès: Torrelles de Foix'. Gran Penedès. 9, p.12. invarque.cultura.gencat.cat | Consolidada entre els anys 1995 i 1997 per a la seva visita pública. | El jaciment s'emplaça al vessant dret d'una petita fondalada transversal al congost de la riera de Pontons. La boca d'entrada està orientada a l'est/sud-est. La cavitat fa uns 3,50 metres de profunditat i una amplada de 3,90 metres i és de planta més o menys circular. Té un substrat calcari del triàsic. En la seva part externa presenta una estructura megalítica formada per lloses de tanca i un corredor d'accés al que seria la cambra sepulcral, la mateixa cavitat natural. D'acord amb els treballs que s'hi van realitzar a la dècada de 1990, es pot corroborar la hipòtesi apuntada per Pere Giró, que deia que es tractava d'una cova sepulcral. A més, es va poder ampliar aquella interpretació i definir més detalladament les cronologies dels materials documentats i també de l'estructura dolmènica. Pel que fa als materials, se'n van trobar de corresponents bàsicament al Neolític Antic Evolucionat, amb presència de ceràmiques raspallades; al Bronze Antic i, de forma majoritària, al Bronze Final, amb presència de fragments ceràmica decorats amb cordons digitats. També es van recollir materials escadussers de cronologia ibèrica i romana, un fragment de ceràmica 'derivée sigillée paleochrétienne' amb decoració estampillada, de cronologia paleocristiana i d'altres fragments de ceràmica medievals i moderns, a més d'un gran nombre d'ossos humans, la major part dels quals presenten signes de cremació/ calcinació: costelles, fragments de crani i mandíbula, peces dentàries, fragments d'extremitats, vèrtebres, falanges,etc. La cova constitueix en realitat una cova-dolmen, l'única al Penedès i un dels pocs casos coneguts arreu de Catalunya. L'estructura megalítica està en perfecte estat de conservació, exceptuant un parell de lloses desmantellades o caigudes i partides. Està formada per un corredor d'accés, amb 3 lloses verticals a la paret est, 2 a la paret oest, nord teòric al fons de la cova; amb un sòl preparat de graves o pedres petites, amb una llosa plana a l'entrada de la cova o final del corredor, a manera de graó i les lloses que segellaven la cambra funerària pels costats del passadís. Es van poder determinar, d'acord amb els materials recuperats, diverses fases principals d'ocupació i d'utilització diferencial de la cavitat, essent la primera corresponent al Neolític antic evolucionat, la següent al Bronze antic i la darrera al bronze final. És durant el Bronze antic que la cova adquireix un ús funerari, amb la construcció d'un sepulcre de corredor que aprofita la cavitat natural com a cambra d'enterrament col·lectiu. A manera d'hipòtesi, es podria pensar en inhumacions sense cremació per a aquesta primera fase, mentre que posteriorment es desenvolupa el ritus de cremació ... Durant l'excavació arqueològica d'urgència realitzada a finals de 1995 al jaciment, es va poder constatar l'existència d'una construcció megalítica molt més complexa i encara més ben conservada del que es pensava l'any 1991, amb la qual es resol el problema del pendent natural del terreny amb successives plataformes de terrassament, una estructura de contenció superior situada a l'entrada de la cova, el corredor per accedir a l'interior de la cavitat (orientat de nord a sud) i la tanca sepulcral orientada d'oest a est. | 08288-46 | A uns 100 m de la carretera BV-2122, per la banda dreta i poc després del km 5. | Des de l'any 1936 s'hi han efectuat diverses intervencions. L'any 1942 la cavitat va ser excavada intensivament per A. Massanell i altres col·laboradors del Museu de Vilafranca. Posteriorment, va ser explorada per diversos grups d'espeleologia: el SIE del CEA l'any 1972 (batejant la cova com a 'cova de l'engany') i el GREV de Vilanova i la Geltrú, l'any 1980. Entre aquest darrer any i el 1990 s'hi van anar realitzant d'altres intervencions clandestines que van afectar el jaciment de manera quasi total. L'any 1990 se'n va fer una inspecció de cara a la seva inclusió a la carta arqueològica. Entre els dies 13 i 28 d'abril de 1991 s'hi va dur a terme una intervenció d'urgència, quan es va detectar que l'estructura de l'entrada havia estat desmantellada per l'actuació clandestina i a causa també de la degradació natural de l'entorn. Els directors en van ser Raül Bartrolí Isanta i Genís Ribé i Monge. Entre els dies25 de novembre i 17 de desembre de 1995 s'hi va dur a terme una nova intervenció, aquest cop per a la seva consolidació i per la reconstrucció del corredor megalític i així condicionar el jaciment per a la visita pública. Prèviament a la consolidació de l'entrada s'hi ha dur a terme una excavació arqueològica. Els directors d'aquelles intervencions van ser Genís Ribé i Monge i Carme Barrachina i Monferrer. Entre el 12 de maig i el 8 de junt de 1997 es va acabar d'excavar el nivell neolític a la zona del corredor, intervenció iniciada l'any 1995. També es van dur a terme noves tasques de consolidació, sota la mateixa direcció arqueològica. Entre els mesos de setembre i ocubre de 2001 va ser objecte de prospecció i tasques de documentació juntament amb d'altres jaciments, per part de Mireia Pedro Pascual. | 41.4011700,1.5496900 | 378768 | 4584307 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69876-foto-08288-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69876-foto-08288-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69876-foto-08288-46-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi accedeix a partir de la carretera BV-2122 de Torrelles de Foix a Pontons, al km 522, a mà dreta. Després de deixar la carretera, cal pujar per un corriol que voreja unes feixes de vinya abandonades. A l'alçada de la cova, cal travessar-les i pujar fins el jaciment pel vessant calcari. L'obertura de la cova es veu clarament des de lluny, des de la mateixa carretera.Cal remarcar que en alguna font bibliogràfica i documental inèdita es confon aquest jaciment amb el de l'Abric de la Masia.En haver estat objecte d'intervenció arqueològica disposa de diversos aixecaments topogràfics conservats a l'arxiu del Servei d'Arqueologia (1991). També es pot consultar en línia l'aixecament realitzat l'any 1980 per Xavier Conesa (GREV) a https://espeleoworld.com/abric-o-cova-de-la-masia | 76|78|79|80|81|83|85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 69881 | Cova de la Pesseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-pesseta | BALAGUER, Paz [et al.]. (2011) 'Dinàmica d'ús de la Cova de la Pesseta (Torrelles de Foix, Alt Penedès) entre el V-II mil·lenni cal ANE. Primers resultats'. A: BLASCO, Anna; EDO, Manuel; VILLALBA, Maria Josefa (coord.). La cova de Can Sadurní i la prehistòria de Garraf. Recull de 30 anys d'investigació. Milano: Hugony Editore, 2011. p.359-365. Actes de les Jornades Internacionals de Prehistòria 'El Garraf, 30 anys d'investigació arqueològica', celebrades a Begues del 5 al 7 de desembre de 2008. SORIANO, Ignacio; CHAMÓN FERNÁNDEZ, Jorge. 'Estudio arqueometalúrgico del punzón de Cova de la Pesseta (Torrelles de Foix, Barcelona). Datos composicionales, metalográficos, isotópicos y funcionales'. MARQ, arqueología y museos. 05, p.73-89. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=3&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7458 | Es tracta d'una cavitat de dimensions reduïdes, però que preserva intactes sales i gateres, probablement de dimensions considerables si es té en compte la gran colmatació de sediment. L'orifici d'entrada, de forma quasi circular, fa uns 0,45 metres d'amplada i 0,35 metres d'alçada, fet que fa molt difícil l'accés a la sala principal, l'única a la qual es pot accedir. Aquesta sala, de forma irregular tendent a circular té una profunditat màxima d'uns 5,80 metres i una alçada mitjana d'1,30 metres. En la mateixa sala hi ha dues xemeneies i s'obren diverses gateres ara per ara inaccessibles. A finals dels anys 1970 i principis dels 80, en descobrir-se la cova per part de membres de de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona, es van recollir diversos materials, com ara fragments informes de ceràmica del bronze, i del neolític antic, restes antropològiques i fragments de fauna. A part de la cavitat pròpiament dita, uns 5 metres a l'est de la boca d'entrada hi ha un petit entrant de la cinglera, d'uns 3 metres d'amplada, amb un talús de terra al davant, que bé podria tenir relació morfològica amb la cova abans descrita. En conjunt, es tracta d'un jaciment que forma part d'un conjunt de cavitats situades en la mateixa cinglera (Cova de Can Soler de Secabecs i l'Abric / Túnel de Cal Soler de Secabecs) que malauradament estan més afectades per excavacions clandestines o poc sistemàtiques. El conjunt abraça una àmplia seqüència cronocultural que va des del neolític antic, bronze mitjà-final, ibèric fins l'època medieval. A partir de les restes arqueològiques recuperades l'any 2007, especialment de tipus ceràmic, és possible distingir provisionalment un mínim de dues fases cronològiques ben diferenciades. Per una banda, l'horitzó tradicionalment denominat Neolític Antic Evolucionat, vinculat a una àrea especialitzada en la talla i/o manteniment d'artefactes lítics destinats a la pràctica cinegètica i explotació del medi vegetal. D'altra banda, s'identifica una fase més avançada situada entorn el Neolític Final-Calcolític. La recuperació de gran quantitat de restes humanes permet constatar un ús funerari que s'eixampla fins al Bronze Inicial. | 08288-51 | A 350 m al sud-est de can Soler de Secabecs | La cova va ser descoberta i explorada esporàdicament per membres de de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona cap a final dels anys 70 i principi dels 80. Els mesos de febrer i març de 2007 es va realitzar una intervenció arqueològica en el marc d'un projecte d'investigació dut a terme pel Grup de Recerca Arqueològica NE Península, de la UAB, dirigida per Paz Balaguer Nadal i Camila Oliart Caravatti. | 41.4333800,1.5527000 | 379079 | 4587879 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69881-foto-08288-51-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | L'accés a la cavitat es fa des de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès- La Llacuna). Entre els Km 20-21 s'ha d'agafar un desviament a l'esquerra, pel mig de la recta de la carretera, que és un camí terrer que s'endinsa a la zona de les Llambardes. En direcció sud-oest s'arriba a la masia de Cal Soler de Secabecs. Cal deixar el cotxe i agafar el camí que pel límit dels camps de conreu porta cap al bosc de pi cap al sud, el qual s'ha de travessar per arribar a la part superior de la cinglera, que domina la conca del riu Foix. Després s'ha de baixar al replà inferior del cingle pel Túnel (o Abric) de Can Soler de Secabecs i en direcció nord-est, per un corriol, a uns 180 metres de recorregut, a mà esquerra, es localitza la cavitat en qüestió: és difícil de detectar el seu emplaçament degut a la vegetació i a les petites dimensions de l'entrada. Fotografia de Paz Balaguer feta durant la intervenció arqueològica de 2007, extreta de l'inventari de patrimoni arqueològic de Catalunya (http://invarque.cultura.gencat.cat) | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 69934 | Cova del Cingle de Foix 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cingle-de-foix-2 | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=17&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7473 | Cavitat situada en la cinglera nord del promontori on s'emplacen el castell i l'església de Santa Maria de Foix. Té dues obertures: una superior i una inferior. La superior, de no gaire més d'un metre i mig d'amplada, comunica amb la inferior, ja en el passadís principal interior. L'entrada és per aquesta boca inferior: té 1,10 metres d'amplada i una fondària total d'uns 10 metres. Passats 3 metres de l'entrada enllaça amb l'obertura superior, a mà esquerra. El passadís principal fa 6,90 metres, i el fons de la cavitat és força irregular, amb diverses galeries petites i entrants obstruïts per blocs. Just en la part més profunda hi ha una xemeneia. Entre el sediment solt, es van documentar diversos fragments de ceràmica a mà, ceràmica a torn comuna ibèrica de cocció oxidant, i fragments de fauna. En principi, i per manca de més dades, s'interpreta com un jaciment d'habitació, tot i que no pot descartar-se la possibilitat que tingués un ús funerari. | 08288-59 | A la cinglera nord del conjunt de castell i Santuari de Foix | Localitzat per Josep Mestres i Mercadé, arqueòleg de Vilafranca del Penedès, a principi dels anys 80. Mestres hi va efectuar una prospecció superficial i va recollir alguns fragments de ceràmica i fauna (segons var informar l'octubre de 1990 en una entrevista efectuada durant la realització de la Carta Arqueològica). | 41.4155300,1.5646900 | 380048 | 4585881 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69934-foto-08288-59-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Un cop arribats al Santuari, es continua per un corriol en direcció al vessant occidental del promontori. A uns 100 metres, s'arriba a l'alçada d'un avenc que queda a mà esquerra i que ha estat referenciat erròniament sobre el terreny com l'Avenc de la Humitat: en realitat, segons el Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova, aquest fou denominat com Avenc de Foix-1 (l'Avenc de la Humitat es troba també en aquest indret, en el sector est del promontori i en la cara nord, i és molt difícil de localitzar car s'obre a nivell del sòl i no té cap penya calcària de referència). Des de l'avenc cal desviar-se cap al nord, cap a la cinglera que domina la vall del riu Foix, i recórrer uns 50 metres. A continuació, cal baixar (l'accés és difícil i cal grimpar) en direcció nord-oest al llarg d'uns 100 metres fins veure la boca superior de la cova penjada de la penya calcària. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 69931 | Cova del Toixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-toixo-1 | DE LA PINTA, Jordi Lluís. 1983. 'Repertori de cavitats d'interés arqueològic de la provincia de Barcelona'. Exploracions. 7, p.24. GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de arqueología de Catalunya y Baleares. II: Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.306-307, figures 37-38. MESTRES, J. El Neolític Antic al Penedès. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona (en preparació). POYO, A. 'Exploraciones subterràneas en el Panadés. Actividad del E.R.E y del G.E. Colaborador del Museo de Vilafranca'. Cordada. 45. RAURET, A.M. El proceso de la primitiva población del Panadés. 1963. p.129. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, X. '41 visita coneguem el Penedès: Torrelles de Foix'. Gran Penedès. 9, p.12. https://espeleoworld.com/c/cova-del-toixo | Cova de prop d'1 metre d'alt per uns 0,8 d'amplada, oberta al nord-est. L'interior presenta dos trams diferenciats: el passadís d'entrada, d'uns 7 metres de recorregut en forma de colze a la dreta, o de 4 'invertit' com l'anomena l'E.R.E. en 1959, i una gran sala d'orientació esbiaixada al nord-oest respecte la boca. Les seves dimensions són d'uns 12 metres de llarg per 7,5 d'ample, arran del terra actual. El sostre de la sala es troba a una altura de la boca, a la seva part distal, d'uns 4 metres, però fa una pendent cap a la sortida, fent 2 metres i escaig al principi de la sala i 1,5 metres en el final del passadís. El sediment és de color negrós, provocat sens dubte per la matèria orgànica producte de la presència de toixons i altres animals que han fet servir la cova de cau durant molt de temps. El material arqueològic localitzat, avui dipositat al museu de Vilafranca, consisteix bàsicament en material ceràmic atribuïble al neolític antic evolucionat postcardial, ganivets de sílex ben atribuïbles a un moment eneolític i restes humanes soltes però molt senceres. D'altra banda, també es troben dos fragments ceràmics amb cordons digitats atribuïbles al bronze mitjà-final. No s'ha pogut observar cap resta clarament eneolítica, exceptuant els ganivets de sílex, que també poden ser més antics, i tampoc cap resta del complex campaniforme. Les restes humanes són abundants, encara que s'ha d'assenyalar que la majoria de les no cranials van ser recollides l'any 1990 per l'equip que realitzava la Carta Arqueològica, ja que amb anterioritat la tendència havia estat el rebuig de les altres parts esquelètiques. Cal destacar que es van recollir força senceres o partides en trossos que poden ser reconstruïts. El conjunt correspon a 6 o 8 individus, podent-ne haver molts més si es recollissin més metòdicament les mostres i es garbellés metòdicament la terra remenada de l'interior i l'abocada a l'exterior. Es podria tractar d'una cova sepulcral del neolític antic evolucionat amb algunes intrusions posteriors, però de caire puntual o esporàdic. És indubtable l'estratègia de la situació de la cova en la confluència de dos dels principals torrents, enmig d'una gorja i a poca distància de jaciments coneguts i importants dins la Conca Alta del Foix (Cova de la Guineu, Cova de la Pesseta, Cova de Soler Secabecs, Cova de Magí Rossell, etc.). Resta per resoldre si es donen enterraments eneolítics successius, amb una última fase del bronze mitjà, essent les fases anteriors corresponents a nivells d'habitació neolítics o bé si en aquest darrer període també hi ha enterraments. | 08288-56 | km 14,5 de la carretera BP-2121, a 50 metres al sud-oest | Segons Pere Giró, la cova va ser descoberta l'any 1958 per J. Lluch i explorada mesos després per en Pere Giró Romeu i J. Mª Masachs . Giró hi va excavar l'octubre de 1958. Mesos després, membres de l'E.R.E. (A.E.C) 'Estudis i Recerques Espeleològiques de l'Agrupació Excursionista de Catalunya' hi van dur a terme noves exploracions i hi van trobar alguns ganivets de la denominada 'Cultura Pirenaica'. Els dies 31 de gener i 7 i 28 de febrer de 1971 un grup d'afeccionats de Vilafranca (Josep Mestres, L. Laguna, F. Cuscó i el Sr. Beltran) hi van realitzar sondejos, concretament dos exploracions de quasi 2 metres quadrats arran de paret per tal d'evitar les teixoneres i a una profunditat no superior als 50 cm. En aquell moment es van documentar diversos elements de silex, ossos humans i fragments ceràmics abundants, però van arribar a la conclusió que el jaciment estava remenat pels toixons. A mitjan anys 70, Xavier Virella fa una recollida de material superficial. Recentment un aficionat de Pacs ha fet alguna recerca amb detector de metalls. | 41.4222700,1.5871500 | 381937 | 4586598 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69931-foto-08288-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69931-foto-08288-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69931-foto-08288-56-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La cova, també coneguda com a cova de les Aranyes, està situada a la banda esquerra de la carretera BP-2121, en direcció a la Llacuna, a l'altura del Km 14,5, en el vessant dret del torrent que va paral·lel a la carretera, des de la confluència del torrent de la Font de Llinars i de la Riera de l'Albereda, formant l'anomenat rierol de Can Duran, afluent directe del Foix. En direcció cap a Font-rubí-La Llacuna, passat el km 14, 110 metres abans de passar per sobre el tercer pont sobre el torrent de Can Duran, surt un camí a mà esquerra que va paral·lel a la via asfaltada, a uns 3 metres per sota el nivell d'aquesta i a uns 5 metres de distància. Aquest camí, transitable amb turisme, porta a una esplanada de pins enfront de la confluència i empalma a 250 metres amb un camí que també ve de l'esquerra de la carretera, però abans de passar el primer pont sobre el torrent de Can Duran (indicat com a corba perillosa i amb tanques de seguretat), i que porta al Mas de l'Albereda. A 650 metres es troba amb el camí que neix del km 14,2, ja descrit anteriorment, i a 20 metres d'aquesta unió de camins, cal pujar pel vessant que queda a l'esquerra, tot buscant un ressalt rocós calcari que forma una plataforma. Un cop dalt del promontori, cal resseguir-lo de forma paral·lela el traçat de la carretera i els torrents, i, entre alzines, a uns 10 metres de la plataforma rocosa i a 3 o 4 metres per sota d'aquesta, es troba una petita esplanada davant la boca de la covaDisposa d'un aixecament topografic de Giró, de l'any 1962.Fotos cedides per Mª Àfrica de Sangenís | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 69882 | Coves de can Soler de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-can-soler-de-secabecs | GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de Arqueología de Catalunya y Baleares. II. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.308. PINTA, J. 'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la Província de Barcelona. Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)'. Exploracions. 8, p.19. RAURET, Ana Maria. 1963. El proceso de la primitiva población del Panadés. Barcelona, 1963. p.145-146. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=15&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7471 | Caldria dur-ne a terme la topografia espeleològica completa de les mateixes per a un millor coneixement de llur morfologia i dinàmica càrstiques. | Cavitats localitzades en una cinglera calcària triàsica al sud de Can Soler de Secabecs. Amb l'entrada oberta al sud-est, les dues coves dominen la conca del riu Foix a l'alçada del Molí de l'Horta. La cova superior és fàcilment distingible des del corriol des del qual s'hi arriba, al seu costat esquerra. És només accessible amb mitjans d'escalada ja que es troba penjada a la penya a entre 4 i 4,5 metres per sobre de l'altra. És de dimensions regulars i de traçat laberíntic per la gran quantitat de blocs despresos, que formen pisos de diferents nivells. En un costat, prop de l'entrada, hi ha una petita sala circular de sostre baix. En aquest sector és on es van exhumar la major part dels materials recuperats. La boca d'entrada té aproximadament 1 metre de diàmetre i la llargada màxima de la cavitat és d'uns 12 metres. També hi va treballar, l'any 1959, P. Giró, i el 1974, J. Virella i altres membres del grup excursionista Talaia, de Vilanova i la Geltrú; a més de diversos membres de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona, l'any 1979. S'hi va localitzar ceràmica del neolític Antic Evolucionat, amb superfícies raspallades, decoracions amb crestes, mugronets, incisions en ziga-zaga, vores planes i arrodonides decorades. I del Bronze Mitjà i Final, amb cordons digitals, superfícies brunyides, cordons llisos, decoracions amb acanalats. També ceràmica Ibèrica comuna a torn oxidada amb decoració pintada, fragments d'àmfora romana i de ceràmica grisa medieval, a banda de terrissa moderna i, a més d'altres elements treballats en os, també restes antropològiques. La cova inferior té l'entrada oberta al sud-est. El tram que se'n pot recórrer és força curt, de sostre baix i condueix a diferents gateres. El sòl està format per roques i terra solta. La boca fa 2 metres d'amplada màxima i 1,40 metres d'alçada i davant d'aquesta hi ha una plataforma on s'ha documentat la major part de les restes d'aquest sector. S'hi ha intervingut també en diferents ocasions. Cal considerar que les coves han estat utilitzades durant una llarga seqüència cronològica, tot i que de forma discontínua: neolític antic evolucionat, bronze mitjà, bronze final, època ibèrica i romana, època medieval i temps moderns recents. Pel que fa als usos de les cavitats, foren utilitzades durant l'edat de bronze com a espai funerari, segurament com a lloc d'enterrament col·lectiu, ja que s'han identificat ossos corresponents a diversos inhumats. No es descarta que en el decurs del bronze final s'hi duguessin a terme incineracions, però manquen elements clars que permetin corroborar-ho. L'escadussera representació d'indústria lítica també referma la hipòtesi d'una utilització bàsicament funerària d'aquest indret. De manera força esporàdica, les coves probablement van servir també de refugi i habitació durant el neolític antic, l'època medieval, etc. | 08288-52 | A 350 m al sud de Can Soler de Secabecs, agafant el camí que voreja la casa pel nord a mà esquerra | Ambdues coves han estat parcialment excavades de manera força intermitent des de l'any 1959. A partir de llavors s'hi van anar efectuant diverses intervencions clandestines de grups excursionistes i d'afeccionats a l'arqueologia. Es coneix la intervenció, l'any 1974, per part de l'Agrupació Excursionista Talaia, de Vilanova i la Geltrú. A cavall entre els anys 1979 i 1980 també hi van intervenir alguns membre de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona. | 41.4330900,1.5520000 | 379020 | 4587848 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi accedeix des de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-La Llacuna). Entre els quilòmetres 20 i 21 cal agafar un desviament a l'esquerra per un camí terrer que s'endinsa a la zona de les Llombardes i, en direcció sud/sud-oest, cal anar cap a la masia de Can Soler de Secabecs. Després de deixar el cotxe s'ha d'agafar un camí pel límit dels camps de conreu i travessar un bosc de pins blancs en direcció sud, uns 400 metres, fins arribar dalt de la cinglera. Cal baixar pel conegut Abric / Túnel de Can Soler de Secabecs en direcció nord-oest per un corriol. A uns 30 metres, a una alçada una mica inferior, hi ha les dues entrades de les Coves de Can Soler de Secabecs.Al llarg de les successives exploracions efectuades mai se n'ha realitzat la topografia, per la qual cosa encara es desconeix si estan comunicades entre elles, tal i com ha suggerit algun autor.També es coneix amb el nom de Cova de les Puces | 78|79|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 69933 | Coves del Toixó de les Dous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-toixo-de-les-dous | GIRÓ, Pere (1978). 'Notes d'Arqueologia de Catalunya: Torrelles de Foix'. Informació Arqueològica. 27-28, Barcelona, p.91. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7467 | Es tracta de dues cavitats al peu d'una penya calcària. La primera, a una cota una mica més alta que la segona, té una boca orientada al nord-oest d'uns 5 metres d'amplada per 3,20 d'alçada. A uns tres metres de l'entrada comença un passadís més estret, de 2,5 metres d'ample per 1,40 d'alçada, que porta a una cambra de 2 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada. En aquesta cambra s'aprecien raconades, alguna de les quals pot ser el principi d'una galeria. El sediment sembla d'escassa potència i és de textura polsosa i sorrenca. No s'aprecia cap resta superficial. La segona cavitat, separada per un promontori rocós d'uns 5 metres d'ample i una mica més baixa respecte a la primera, té forma semicircular. La seva obertura, també orientada al nord-est, fa 1,5 metres d'alt i 6,5 d'ample. Fa 5,5 m de profunditat, fins a una estalagmita, darrera de la qual continua a molt baixa alçada (0,5 metres) un metre i mig més. El material recuperat correspon a l'eneolític. | 08288-58 | A uns 330 m a ponent del mas de les Dous | L'11 d'abril de 1963 Pere Giró, com a delegat local de la Comisaría Provincial de Excavaciones, va realitzar un sondeig en la més petita de les dues cavitats i prospectà tota la vessant recollint peces de sílex. | 41.3947700,1.5513800 | 378897 | 4583594 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69933-foto-08288-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69933-foto-08288-58-2.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Uns metres abans del km. 4,5 de la carretera BV-2122 de Torrelles de Foix a Pontons surt, a mà esquerra, un camí de terra que passa pel cantó de la casa de les Dous. A la corba que fa aquest camí hi ha un trencall a l'esquerra que és el principi d'un camí de carro que remunta una barrancada lateral a la riera. Uns 50 metres després de creuar el riu es pot remuntar el vessant uns 25 metres fins a les coves. Un altre camí d'accés es fa seguint la pista forestal, continuació del camí, on un cartell ben visible diu 'CLAPI-Forest C.U.P. 31 (propietat Ajuntament de Torrelles de Foix)'. Remuntant aquesta pista, amb molta pedra solta, però transitable, s'ha d'arribar fins a l'altura dels 50 metres de recorregut de camí de carro i baixar vessant avall, a la dreta, buscant les cavitats. Aquestes, són dues i s'obren al peu d'un penyal calcari.Fotografies extretes de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 69990 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-6 | <p>Construcció força ben conservada de planta rectangular de tipus bestorre, amb tres paraments i oberta a migdia. Fa 6,5 m de llarg per 3,4 m de d'ample. El gruix dels murs és de 0.78 i esta feta amb carreus disposats en filades horitzontals de forma regular i lligats amb morter de calç. Presenta quatre finestres espitlleres al costat nord, per on es controla un bon tram de la vall del riu Foix. . S'observen a més, altres encaixos, alguns dels quals forats de bastida.</p> | 08288-115 | Camí de cal Rossell de les Bassegues a les Valls de Foix, a uns 900 m a mà esquerra | <p>No es té cap documentació escrita d'aquesta estructura</p> | 41.4183500,1.5679100 | 380322 | 4586189 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69990-foto-08288-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69990-foto-08288-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69990-foto-08288-115-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-11-23 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi arriba pel camí de can Rossell de les Bassegues cal a les Valls de Foix. Poc després d'haver passat els forns (fitxa 67) es veu des del camí a mà esquerra, i al nord d'una vinya, aquesta estructura de gran interès. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||
| 70021 | El Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rec-1 | XVIII | <p>Obra d'enginyeria industrial, format bàsicament per una canalització d'aigua, en alguns trams en superfície i en 'altres consistent en mines subterrànies i un mínim de dos aqüeductes o ponts conservats que haurien salvat els desnivells del terreny. Durant molts anys va distribuir l'aigua procedent de la riera de Pontons a l'altura del Pèlag Gran de les Dous cap a Torrelles de Foix. L'any 1909 va ser modificada prenent aigua de la font d'en Torrents o de les Dous. Originàriament estava composat per cinc ramals o recs que haurien recorregut el municipi. Molts trams han acabat anul·lats amb el pas dels anys, essent els coneguts com rec de Dalt o rec del Pla i Rec de Baix els utilitzats fins als nostres dies. Actualment el rec de Baix encara porta aigua que és la que s'utilitza per treballar els horts que es troben a migdia del nucli Antic, distribuïts en dues zones, l'Horta al sud-oest, i el Terraplè, al sud-est.</p> | 08288-146 | Zona dels horts de migdia del nucli antic | <p>Tot i que les primeres dades escrites són de l'any 1754, es creu que podria ser més antic.</p> | 41.3883945,1.5676305 | 380244 | 4582863 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70021-foto-08288-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70021-foto-08288-146-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Actualment i de forma oficial des de l'any 2004, del tram que queda del rec de Baix en té cura la Comunitat de Regants, una corporació de dret públic adscrita a l'Agència Catalana de l'Aigua. | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 69917 | El Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-trull-0 | XIX | Avui es troba en gran part enderrocat. Una neteja permetria determinar si queda rastre del molí. | Passat el gual del trull des de les Valls de Foix es troba a mà esquerra un conjunt de dos edificis juxtaposats, completament en runes i envoltats de bardisses. L'edifici de llevant presenta la façana del mateix costat pintada amb grafits i és notori que de tant en tant hi ha qui s'hi atansa a fer foc per passar-hi la nit. A l'edifici de ponent s'observen diferents envans que defineixen diversos espais, corresponents a un habitatge, probablement associat al trull, on també hi havia hagut bestiar, d'acord amb les restes de gàbies per aviram i menjadores per a d'altres tipus de bestiar. La malesa, però, no permet accedir a tots els espais i no es localitza cap vestigi identificable amb un trull o molí, l'existència del qual, però, queda palesa a partir de la toponímia i de les fonts orals. | 08288-34 | Camí de cal Rossell de les Bassegues a les Valls de Foix, a 160 m a l nord-est de les Valls de Foix | Segons les fonts orals, havia estat un molí fariner, després d'oli. | 41.4165500,1.5746000 | 380878 | 4585980 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69917-foto-08288-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69917-foto-08288-34-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 69966 | El drac Foixí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-foixi | XXI | El drac Foixí va ser creat el 23 d'abril de 2007 per l'associació homònima que, juntament amb la colla de diables, són una de les entitats de foc de Torrelles de Foix. Actualment actua en les cercaviles de la Festa Major en honor a Sant Genís, el patró de la vila, per la fira artesanal, per Sant Jordi i col·labora també amb l'escola Guerau de Peguera. | 08288-91 | Ajuntament de Torrelles de Foix | Creat l'any 2007. | 41.3886800,1.5681900 | 380291 | 4582895 | 2007 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69966-foto-08288-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69966-foto-08288-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També se'l coneix com a Drac de les Valls | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 69967 | El molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-2 | PALAU, Salvador (1988). 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 267. PALAU, S. (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. | XV-XVIII | L'accés ha estat objecte d'expoli i l'interior es troba ple de pedres. Els paraments exteriors es troben parcialment amagats rere la vegetació. | Molí a la dreta del riu Foix, a uns 20 m a migdia del curs fluvial, prop dels pèlags de Brasó, de l'Alzina, dels Bous i de la Somera. Avui, entre la malesa, se'n conserva encara la planta baixa, de planta rectangular i uns 6 x 3 m, feta amb carreuons allargats disposats en filades regulars. Conserva també íntegrament la volta, apuntada. S'hi accedeix pel costat de migdia, on s'obre una porta que, per la cara exterior ha estat espoliada dels carreus i per la cara interior és acabada amb un arc rebaixat. Pel costat de llevant, que per la cara exterior és lleugerament atalussat, s'observa la part superior de l'arc de mig punt del carcabà. Al tancament de ponent s'observen grans blocs de pedra que sembla que donen a una construcció ubicada en aquest costat. L'interior és ocupat per un enderroc. | 08288-92 | Camí del Molí de l'Horta, 1 km al nord-oest de cal Rossell de les Bassegues | 41.4272800,1.5554900 | 379301 | 4587198 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69967-foto-08288-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69967-foto-08288-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69967-foto-08288-92-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi pot arribar tant des de migdia, pel primer trencall a mà dreta del camí del Molí de l'Horta, passat can Bosc de Baix, com també des de tramuntana, des de la Granja Ferrer. Es tracta d'una estructura probablement d'origen medieval, bastant ben preservada. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 69918 | El molí de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-la-pineda | PALAU, Salvador. 1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 263. | XV-XVI | Requeriaria un desbrossament per tal de determinar l'abast de les restes, probablement en millor estat del que sembla a primer cop d'ull. | Edifici de planta rectangular d'aproximadament 10,5 x 8,5 m, situat al nord-est del riu Foix, completament emmascarat per la vegetació, però que encara conserva la planta baixa i el primer pis, aquest darrer en molt mal estat, ja que ha col·lapsat. A la planta baixa s'observa entre la malesa i gairebé tapiada pel mateix enderroc de l'edifici, la part superior de l'arc adovellat de la porta d'accés a l'interior, un espai de prop de 8 x 5 m cobert amb volta de canó de 8 per 5 metres que en el seu moment va ser estudiat per Salvador Palau, en el seu recull sobre els molins catalans. A ponent del molí es conserven els murs perimetrals del que hauria estat l'habitatge associat, en alguns punts en tota la seva alçada. La fàbrica i obertures d'aquesta casa permeten situar-la en el segle XVIII. Pel que fa a la cronologia del molí, creiem que podria ser anterior. | 08288-35 | A l'esquerra del riu Foix a uns 420 m al sud del mas de la Pineda | Ara per ara no es tenen referències escrites sobre l'edifici. | 41.4203500,1.5724800 | 380708 | 4586405 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69918-foto-08288-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69918-foto-08288-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69918-foto-08288-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També anomenat molí del Batet | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 69953 | Els Giberts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-giberts | XVI-XIX | Entre pins, completament embolcallada per arbustos, esbarzers i malesa. La degradació més important es deu aver produït d'ençà de la dècada de 1980, ja que al FonsCamil José Guiu del Centre Excursionista de Catalunya es conserva una fotografia (AFCEC_JOSE_X_09121), de l'any 1977 on encara es poden observar els diferents cossos, alguns dels quals conserven, ja en mal estat, la teulada. | Es tracta d'un conjunt de construccions enderrocades, amb una superfície de prop de 700 m2, que en algun moment, probablement cap al segle XIX, hauria estat una finca productiva d'importància. Tot i que es troba en ruïnes i completament embolcallada per pins, arbustos i malesa, i que no conserva cap sostre ni forjat, s'observen entre pins dos conjunts constructius units, a llevant, per una entrada amb portal i coberta a doble vessant, a manera de barri d'entrada i camí entre les dues entitats constructives. Totes les portes que s'observen són d'alçat rectangular amb biga de fusta. El conjunt el completen altres petites construccions, que haurien estat coberts i tines o cups, essent les construccions a tramuntana del barri d'entrada de més gran entitat que les de migdia. El conjunt podria tenir arrels més antigues i donen nom a la zona de migdia del turó de Foix. | 08288-78 | Camí dels Giberts, a 1km des de la urbanització de can Coral | Apareix documentada en el capbreu dels anys 1579-1580 de Torrelles de Foix que es conserva a l'Arxiu Comarcal del penedès. | 41.4131500,1.5642400 | 380006 | 4585617 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69953-foto-08288-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69953-foto-08288-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69953-foto-08288-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Tot i l'estat de les construccions, s'ha optat per fitxar-la per tractar-se d'un conjunt arquitectònic que en altres temps va arribar a donar nom a tota la zona compresa entre el Santuari de Foix, al nord; l'actual urbanització de can Coral, al sud, can Via, a l'est i la Font Fregona a l'oest. La font, el camp i el bosc propers en conserven la toponímia. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 69912 | Ermita Nova de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-nova-de-santa-maria | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 206. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8144 | XIX | Edifici situat a peu de carretera, de planta rectangular allargassada amb coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La planta de l'edifici acull sota la mateixa coberta l'església, al nord-oest, i també la rectoria annexa pel costat sud-oest, espai, aquest darrer, que disposa d'accés principal pel costat sud, i secundaris per l'est i el nord. S'hi accedeix per un porxo o atri afegit al nord-est, a través d'un gran arc diafragmàtic de maó que dóna accés al portal adovellat de l'edifici principal. La façana és acabada amb un campanar d'espadanya de dos ulls i doble vessant. La façana nord és rematada per quatre contraforts entre els quals s'obren tres finestrons, les úniques obertures de què disposa el temple, a banda de l'ull de bou que s'observa per sobre d la coberta d l'atri. A la part posterior de l'edifici es troba un cobert. | 08288-29 | Carretera BP-2121 de Vilafranca a la Llacuna, km 12 | Capella bastida al segle XIX (1893) prop de la caseria del Cosconar. Va passar a ser la parroquial del municipi de Foix en substitució de l'antiga església de Santa Maria (fitxa 1), després que el seu rector, Josep Pallerols, fos assassinat | 41.4043800,1.5922200 | 382329 | 4584605 | 1893 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69912-foto-08288-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69912-foto-08288-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69912-foto-08288-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Davant seu mateix hi ha el cementiri, d'estil neoclàssic (fitxa 94). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 69911 | Ermita de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-foix | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 204. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8143</p> | XVIII | Requereix d'una actuació urgent, ja que s'ha ensulsiat gran part de la teulada del recrescut. Tanmateix, és visible que algú té cura del seu interior. | <p>Petita capella d'una sola nau situada al peu del tossal de Foix enmig del bosc, amb accés des de l'extrem nord-oest de la urbanització de can Coral. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular que acull a l'interior un altar dedicat a la Mare de Déu de Foix. És coberta amb volta de canó i la capçalera és quadrada. La porta d'accés de la façana principal, a migdia, és d'estil neoclàssic, d'alçat rectangular i flanquejada per semicolumnes de secció quadrangular sobre les quals es troba un frontó motllurat i amb decoració dentada, que es troba escapçat a la part superior per a la col·locació amb un carreu amb escut completament desgastat. Tanmateix, s'hi pot reconèixer la corona superior i s'intueix que es tractaria de l'escut d'armes dels Peguera. Per sobre del carreu descrit, se'n troba un altre, el desgast del qual l'ha acabat traspassant i avui presenta un gran esvoranc obert. La façana presenta restes de l'arrebossat original, tot i que se n'ha perdut la major part restant al descobert la fàbrica dels paraments, que permeten observar l'alçada original de la capella, ja que se n'identifiquen els dos vessants de la teulada. Per sobre, l'edifici fou recrescut amb un parament similar, afegitó que hauria donat lloc a un pis superior i que avui es pot distingir en les quatre façanes. La coberta de l'afegitó es troba parcialment enderrocada. La porta de l'edifici es troba esbotzada i s'observen deixalles a l'interior, però encara es manté l'altar i alguns dels exvots, així com és visible que encara avui hi ha qui hi du ofrenes florals. Al costat de l'ermita s'observa una construcció en ruïnes que, segons les fonts orals, havia estat una masia anomenada 'Ca l'Ermità'. Se'n conserven els paraments exteriors i avui a l'interior hi creixen els pis i la malesa.</p> | 08288-28 | Antic camí que des de la carreterera de les Planes mena al Santuari de Santa Maria de Foix | <p>La capella data de l'any 1707, segons què es pot llegir a la llinda de la portalada a sota de la inscripció EX VOTO. Sembla que va ser construïda per ordre de del coronel de la guàrdia de corpus, Ramon de Peguera, al servei de l'arxiduc Carles d'Àustria.</p> | 41.4068400,1.5591800 | 379571 | 4584923 | 1707 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69911-foto-08288-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69911-foto-08288-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69911-foto-08288-28-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-01-16 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La llegenda diu que l'ermita es va construir a l'indret on la Mare de Déu de Foix fugia del sarró del pastor cada vegada que aquell la treia de la cova (fitxa 84). | 99|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||
| 69897 | Església parroquial de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-genis | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 204. CLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi (1996). Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8127</p> | XVIII-XX | Tot i que en general l'estat és molt bo, la façana presenta nombroses esquerdes i fisures. | <p>Edifici de nau única de planta rectangular allargassada de prop de 31 x 19 metres, capçada per un absis arrodonit a l'interior. Coberta resolta amb volta de canó amb llunetes i arcs torals. Presenta quatre capelles laterals per banda. A la façana principal hi destaca el frontal mixtilini, típic de l'època. La portalada és flanquejada per dos parells de columnes que sostenen un entaulament presidit per la imatge de Sant Genís i decorat a banda i banda per dos gerros i decoració floral. Per sobre, s'obre un ull de bou emmarcat per una franja on s'observen els caps de set querubins que volten el cap del Sant Genís de l'entaulament. Destaca, a l'angle sud-oest, el campanar de tres cossos vuitavats amb quatre finestres cadascun, en degradació i volta esquifada amb teules vidriades. Disposa de dues campanes. L'una, de nom Pere, Jaume i Joaquina, feta pel fonedor Juan Dencausse l'any 1899 a Barcelona. Té un pes aproximat de 670 quilos i un diàmetre de 105 cm. L'altra, de nom Sant Josep, va ser fosa per Jaume Guitart l'any 1896 a Vilafranca del Penedès. Fa 296 quilos i un diàmetre de 80 cm. (Claramunt, Massana, Valls, 1996). A l'interior, a banda i banda de l'altar major, dedicat al patró de la vila, sant Genís, es troben les imatges de la Immaculada i de Sant Josep.</p> | 08288-14 | Carrer del Raval núm. 63 | <p>Bastida el segle XVIII, en substitució de l'antiga parròquia de Santa Maria, probablement al mateix temps que la rectoria, al portal de la qual hi ha la data de 1779. El temple va ser reformat l'any 1855 per l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta i remodelat de nou l'any 1923.</p> | 41.3872696,1.5720853 | 380615 | 4582733 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69897-foto-08288-14-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 69936 | Esquerda de les Roques del Pany 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquerda-de-les-roques-del-pany-2 | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7475 | L'accés a la cavitat és ben senzill, ja que aquesta forma part d'un conjunt d'esquerdes obertes en les dolomies negres que hi ha al peu de la carretera BV- 2122, a l'alçada del km 6,150, a la banda dreta en direcció a Pontons. Aquestes formacions càrstiques, fruit del desplaçament de blocs i fractures diverses, es troben en el vessant esquerre del congost de la riera de Pontons. Té una entrada d'1,30 metres d'amplada per 80 cm d'alçada, que condueix a una sala de 3 metres d'alçada per 1,40 d'amplada i uns 10 metres de llargada, en la qual s'aprecia l'obertura d'una cala de sondeig arqueològic i un marge de contenció d'un tall de sediment. Aquesta sala té llum natural de l'exterior, no té cap mena de concreció i està totalment en període de descalcificació, a causa de la sequedat, els moviments tectònics i de la construcció de la carretera. El final de la sala porta a un petit passadís de 40 centímetres d'amplada i 1,30 metres d'alçada, fins al final de la cavitat, un recorregut total d'uns 18 metres. Les referències arqueològiques provenen d'un sondeig realitzat entre els anys 1973 i 1974, a càrrec de Vicenç Baldellou, emmarcat en la recerca de nivells del neolític per la zona muntanyosa del Penedès. La cala, no obstant, no va proporcionar resultats positius, i tan sols es va localitzar algun fragment de metall. L'any 1990, durant la localització de la cavitat per part de l'equip d'arqueòlegs que realitzaven la Carta Arqueològica, es van recollir un parell de fragments ceràmics a mà informes que tampoc van aportar cap cronologia, així com alguns elements de fauna. Tot i així, es pot confirmar la presència d'indicis d'una utilització antròpica de la cavitat, en períodes cronològics per desxifrar encara a dia d'avui. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-61 | Al peu de la carretera BV-2122, a l'alçada del km 6,150, | En una entrevista efectuada el setembre de 1990, el senyor Josep Mestres va informar que entre 1973 i 1974 el senyor Vicenç Baldellou havia efectuat una cala de sondeig en aquesta cavitat.El gener de 1981 el Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova i La Geltrú va fer l'aixecament topogràfic de la cavitat (i de les dues esquerdes restants, també amb referències arqueològiques) i la va documentar en el seu arxiu espeleològic. | 41.4005000,1.5416800 | 378097 | 4584244 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69936-foto-08288-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69936-foto-08288-61-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 69940 | Esquerda de les Roques del Pany, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquerda-de-les-roques-del-pany-3 | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=24&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7482 | Fins fa poc molt accessible i objecte d'expoli | Aquesta esquerda forma part del conjunt de cavitats del Pany, totes elles amb documentació arqueològica més o menys important. La cavitat té l'entrada en forma de pou vertical, de difícil accés al llarg de tot el seu recorregut. El pou baixa uns 5 metres i, en planta, la cova fa uns 12 metres de llargada, amb diverses escletxes i gateres a banda i banda de la sala principal, d'un metre o metre i mig d'amplada. És orientada en el seu eix longitudinal, de nord/nord-oest a sud/sud-est. L'única referència arqueològica que hi ha d'aquest indret és la documentació de restes humanes en el seu interior, que malauradament s'abandonaren en l'interior de la cavitat durant una de les exploracions efectuades pel Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova i la Geltrú, entre els anys 1981 i 1984. Cal considerar, però, que es pugui tractar d'un nou jaciment en cova, si es té en compte el context de les dues restants cavitats que formen aquest conjunt. | 08288-65 | Al peu de la carretera BV-2122, a l'alçada del km 6,150, | Esquerda explorada per primer cop el 7 de febrer de 1981. Anys més tard, el 13 d'octubre de 1984, alguns membres del Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova i la Geltrú (X. Conesa, J. Camps, J. Ayza, J. Rigaul) realitzaren la topografia. En una entrevista realitzada el gener de 1991, Xavier Conesa informà que durant una de les exploracions es localitzaren ossos humans que recolliren en una bossa, la qual fou abandonada per problemes de circulació per l'interior del passadís. | 41.4023800,1.5427500 | 378190 | 4584451 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69940-foto-08288-65-2.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El conjunt es troba al peu de la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons), a l'alçada del km 6,150 a 6,200, al marge dret o nord. En concret, aquesta esquerda s'obre uns 30 metres de l'esquerda nº 2, vers el nord-oest, i a una cota més elevada que les altres dues abans esmentades. | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 69982 | Façana del carrer de Baix, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-del-carrer-de-baix-11 | XVII | En procés de reforma | Façana principal d'una parcel·la amb planta amb forma d'L, que presenta tres arcades en planta baixa, donant al carrer de Baix. L'una és acabada amb arc rebaixat fet amb rajols; l'altra és acabada en arc de mig punt adovellat, de tipologia moderna. La fàbrica del tercer, també acabat amb arc de mig punt, resta amagada rere l'arrebossat. En el primer pis, es troba un habitat actualment en reformes amb una superfície de prop de 100 m2. En destaquen, a la façana, una de les seves finestres amb ampit motllurat i llinda plana monolítica amb la data de 1658 incisa. | 08288-107 | Plaça de les Moreres, al Nucli Antic | 41.3877400,1.5688400 | 380344 | 4582789 | 1658 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69982-foto-08288-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69982-foto-08288-107-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 69945 | Festa Major de Torrelles de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-torrelles-de-foix | patrimonifestiu.cultura.gencat.cat | XVIII-XXI | Se celebra el cap de setmana més proper al 25 d'agost en honor a Sant Genís, patró de Torrelles de Foix. Els actes centrals de la Festa comencen la tarda anterior amb el tradicional pregó, cercavila i nit de foc. El dia 25 cap al migdia es dóna la trobada, a la plaça Lluís Companys, d'autoritats, pubilles i hereus de l'any en qüestió. Es dóna pas a la missa solemne de Festa Major, coronada per un repic de campanes i tronada des de la portalada de l'església. S'inicia llavors la cercavila, amb els gegants, diables des de l'any 1987, panderetes, ball de gitanes i grallers. Es recorre el carrer del Raval fins arribar a la plaça de la vila, on s'ofereix un vermut popular i on es fa el ball de gegants, el de cintes i el de panderetes. | 08288-70 | Nucli urbà de Torrelles de Foix | Tot i que les festes majors podrien remuntarse ben bé fins a l'edat mitjana no se sol conservar documentació escrita al respecte per la qual cosa només es pot comptar habitualment amb les fonts orals, que no permeten endarrerir massa aquesta celebració. | 41.3882900,1.5687600 | 380338 | 4582851 | 08288 | Torrelles de Foix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Organitzadors: Regiduria de Cultura i festes i comissió de festes | 98|94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 69929 | Fondo del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondo-del-soler | GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de Arqueología de Catalunya y Baleares. II. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.308. MONFORT, J. Talleres líticos de superficie del Penedés y extensiones. Setembre 1972. p.132-141. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RAURET, A.M. El proceso de la primitiva población del Panadés. 1963. p.64. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. Http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=7&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7462 | Sembla que no en resta res | Es tracta d'una àrea molt desdibuixada i desconeguda als voltants de cal Soler de Secabecs on, l'any 1950, Pere Giró hi va detectar un jaciment arqueològic a partir de diverses troballes en superfície. La indústria lítica consultada s'adscriu al neolític antic i mitjà, i destaquen algunes troballes malacològiques força significatives com un braçalet de pecten i dos fragments de petxina tipus 'Cardium hedule'. La indústria lítica és feta tota en sílex. Segons la descripció feta el 2 de desembre de 1950 a la publicació de la revista 'Ampurias' de 1962, per la gran concentració de troballes en 80 metres de diàmetre i el descobriment d'una resta malacològica marina, sembla que pogués existir també algun tipus d'estructura. La hipòtesi més probable, segons els redactors de la carta arqueològica, és que el jaciment ja fos esgotat el 1952, essent les troballes localitzades fruit de la dispersió d'algun dels seus materials pels boscos propers. (Extret de Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-54 | Immediatament al sud de can Soler de Secabecs | Jaciment descobert l'any 1950 per Pere Giró. | 41.4357700,1.5517600 | 379005 | 4588146 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69929-foto-08288-54-1.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'accedeix al jaciment des del Km 20 de la carretera BP-2121 (Vilafranca-La Llacuna). Uns 400 metres més endavant, passada la casa de la 'Llambarda Vella', a mà esquerra en direcció a la Llacuna, surt un camí de terra, ben transitable en turisme, que a 1 Km quasi exacte porta a Cal Soler Secabecs. La ubicació del taller queda desdibuixada per les descripcions successives que fa en Pere Giró, el seu descobridor, en els seus Quaderns de Camp (Museu de Vilafranca). En una primera referència diu: '(...) en un pequeño bosque situado al norte de la casa de Sr. Fàbregues en el límite de los cultivos he hallado varias piezas de sílex típicas y una media luna(...)' (vol. 3, 9.11.1950). El dia 2 de desembre de 1950 afirma que '(...)efectuado un reconocimiento más detenido del bosque del Clot de Cal Soler Secabecs próximo a Cal Soler Secabecs... en el límite del bosque de la finca de Cal Soler hacia los terrenos con fuerte pendiente hacia Cal Soler Secabecs(...)' (vol. 3). Finalment, el 4 d'agost de 1951 diu que '(...) en un tercer reconocimiento al taller de superfície del Clot de Cal Soler que linda con un bosque cuya vertiente opuesta toma la denominación de Dacas(...)' (vol. 3). Giró cita doncs com oposat a l'indret el nom de 'Bosc de Dacas' al lloc on feia les troballes de sílex. D'altra banda, se sap que s'entén amb aquest nom el bosc situat al nord del jaciment. | 78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 69986 | Fons de l'arxiu fotogràfic de l'SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-fotografic-de-lspal | https://www.diba.cat/web/spal/arxiu-fotografic-spal | XX | A l'Arxiu de l'SPAL es conserva tota la documentació generada en el decurs dels estudis previs, excavació arqueològica i restauració del Santuari de Foix. D'altra banda, també s'hi troba un conjunt de 120 fotografies del Santuari d'entre els anys 1975 i 1979, d'abans dels treballs de restauració, que mostren l'estat en què es trobava en aquell moment i es poden veure les construccions de migdia, enderrocades pocs anys després. Altres vistes de la població són molt escasses: la capella del Roser, la plaça de les Moreres i la font de les Torres | 08288-111 | Carrer del comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge. Planta Baixa. Barcelona | L'Arxiu fotogràfic de l'SPAL és hereu de l'inventari gràfic que es va engegar en iniciar-se, el juny de 1914, la tasca del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, antiga denominació de l'actual Servei, del qual en va ser primer director l'arquitecte Jeroni Martorell i Tarrats. Una part important de la missió inicial del Servei va ser la consecució d'un inventari gràfic per a catalogar els béns artístics, de manera que fos possible per una banda la seva identificació, estudi i revalorització, i per l'altra la possibilitat d'establir línies d'actuació envers la seva permanència. Paral·lelament, l'Arxiu es va anar nodrint de manera continuada , i encara ho fa, del registre de les intervencions i activitats dutes a terme pel Servei. Els fons els constitueixen aproximadament unes 200.000 imatges organitzades en base als municipis, i dintre d'aquests amb referències als equipaments monumentals, a més d'un important volum constituït per les col·leccions temàtiques d'art, tot i que se'n conserven d'altres de temes diversos provinents de fons personals històrics. | 41.3880500,1.5726400 | 380662 | 4582819 | 1975-88 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69986-foto-08288-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69986-foto-08288-111-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 69985 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes-0 | COLL I FONT, M. Carme (1997). Inventari de Capbreus de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès (segles XIV-XIX). Màster en arxivística, Universitat Rovira i Virgili, dirigit per Laureà Pagarolas. Document mecanografiat original. JORDÀ, Antoni. (1983). Catàleg de l'arxiu notarial de Vilafranca del Penedès. Barcelona: Fundació Noguera, (Col·lecció Inventaris d'arxius notarials de Catalunya, 1), Fundació Noguera . Barcelona. MASACHS, Josep Maria. (1987). 'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès'. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Volum 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, (Col·lecció Guia dels arxius històrics de Catalunya; 2) | XVI-XVIII | Fons documental on, entre d'altra documentació, com ara algunes actes notarials sense especificar, destaca, en referència a Torrelles de Foix, un conjunt de cinc capbreus. Es tracta de: 1. Capbreu de Lluís de Paguera de l'any 1536, en poder de Joan Llopis. Document 616. 2. Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí. Document 617. 3.Capbreu de la vila de Torrelles y terme y castell de nostre senyor de Foix. Rebut en poder de Josep Bruixa, burgés i notari de la present vila de Vilafranca del Penedès lo any de la Nativitat del senyor 1700. Document 620. 4. Capbreu del senyor de Paguera 132-1735 en poder de Joan Rovira. Document 621. 5. Capbreu del senyor de Paguera. 1757-1758 en poder de Joan Rovira. Document 622. | 08288-110 | Avinguda d'Europa, núm. 6 de Vilafranca del Penedès | L'arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès conserva 3.070 m lineals de documentació amb un abast cronològic entre els segles XII i XX, amb documentació de tota la comarca de l'Alt Penedès i d'altres indrets. | 41.3880500,1.5726400 | 380662 | 4582819 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69985-foto-08288-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69985-foto-08288-110-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Un capbreu és un document que conté les declaracions de béns fetes pels vassalls d'un senyoriu i les càrregues que comporten davant d'un notari designat pel senyor a fi d'enregistrar-les. Proporcionen bona informació sobre la població, la vida social i econòmica, la toponímia i altres aspectes de la comunitat pagesa durant l'Antic Règim. | 94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 69989 | Font d'Encovens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dencovens | CÓRDOBA, MARTÍNEZ. (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Vilafranca del Penedès, p. 77, font n. 32. https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi | XX | Font natural canalitzada amb canella, degudament indicada en una zona habilitada per al descans i el lleure, amb una petita esplanada a l'ombra amb una taula de pedra. S'hi arriba pel camí de les Dous en una passejada o itinerari de 1.300 m degudament indicat amb plafons indicatius i dissenyada des del Nucli Antic. Des de la plaça de les Moreres es recorre el carrer de Baix fins agafar el camí que voreja la riera de Pontons fins arribar a Les Dous. La primera font que es troba és la font Fresca, que avui no raja i, des d'aquesta, cal continuar riera amunt uns 600 m fins a trobar la placeta. A mà dreta es troba la font. També s'hi pot arribar des de la carretera BV-2122 cap Pontons agafant, a la sortida del nucli de Torrelles, un trencall a mà esquerra a l'altura de la casa del Masnou. | 08288-114 | Camí de les Dous amb el camí del Masnou | 41.3905300,1.5592200 | 379545 | 4583113 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69989-foto-08288-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69989-foto-08288-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Sembla, segons les fonts orals, que en realitat eren dues fonts, la font gran i la font xica, avui desapareguda, que es trobava al darrera.Entre els anys 1992 i 2010 l'associació Torrelles per la Natura va tenir cura d'aquesta i d'altres fonts i les van identificar amb rètols unificats. | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 69988 | Font de l'Olmeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lolmeda | CÓRDOBA, MARTÍNEZ. (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Vilafranca del Penedès, p. 76, font n. 31. https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi | XX | Arranjada l'any 1993 | Font canalitzada amb canella, degudament indicada i en una zona habilitada per al descans i el lleure amb la construcció d'uns bancs de pedra folrats amb ciment a banda i banda de la surgència. S'hi arriba pel camí de les Dous en una passejada o itinerari de 1.300 m degudament indicat amb plafons orientatius i dissenyada des del Nucli Antic, que en part també va vorejant el rec. Des de la plaça de les Moreres es recorre el carrer de Baix fins agafar el camí que voreja la riera de Pontons, que mena a Les Dous. Abans, però, es troba, en primer lloc, la font Fresca, que avui no raja; després, cal prendre un trencall a mà esquerra que porta a la font de l'Olmeda; en tercer lloc, cal reprendre el camí a la font Fresca i continuar cap a les Dous i, a uns 570 m, es troba la font de l'Encovens (fitxa 114). | 08288-113 | Camí de les Dous, a uns 150 m des de la bifurcació amb el camí de la Font Fresca | 41.3888200,1.5626200 | 379826 | 4582918 | 1993 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69988-foto-08288-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69988-foto-08288-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Entre els anys 1992 i 2010 l'associació Torrelles per la Natura va tenir cura d'aquesta i d'altres fonts i les van identificar amb rètols unificats. | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 69900 | Font de la Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-vila-0 | PARELLADA, Albert. (2011). 'El forner i benefactor Pere Farré i Vallès'. Personatges il·lustres de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf:110. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8134 | XX | Font formada per un pedestal tronco piramidal de base quadrada al damunt del qual es troba una escultura en pedra de Sant Pere amb les claus a la mà. Presenta dues canelles oposades amb la seva pica corresponent, l'una a migdia i l'altra a tramuntana. El pedestal presenta una inscripció que diu 'a la memòria d'en Pere Farré Vallès al inaugurar-se les fonts públiques l'any 1909' | 08288-17 | Plaça de la Vila | Col·locada amb motiu de la inauguració de les fonts públiques l'any 1909 i en memòria del filantrop torrellenc Pere Farré Vallès (1852-1912), que va tenir un paper cabdal en el projecte de l'arribada d'aigua potable al poble. Aquest projecte va començar a finals de l'any 1907 sota la presidència del batlle Mariano Vallès, amb qui es van iniciar els tràmits amb el Govern Civil de la província per la portada d'aigües de l'anomenada font del Torrents (les Dous), per conduir l'aigua per la carretera de Pontons fins al nucli de Torrelles de Foix. El municipi va sufragar part del projecte i la resta es va sufragar amb la venta de 'quarts de ploma' d'aigua. Pere Farré va fer-se càrrec de la construcció del dipòsit d'aigua col·locat davant de can Parellada. Durant la Guerra Civil va ser destruïda restant mutilada fins l'any 1956. Llavors, l'alcalde del moment, Josep Maria Carbó, va fer restaurar-la amb una nova imatge de Sant Pere, que es va inaugurar el dia 26 d'agost d'aquell mateix any. | 41.3882700,1.5686400 | 380328 | 4582849 | 1909 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69900-foto-08288-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69900-foto-08288-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 69957 | Font de les Dous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-dous | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Vilafranca del Penedès, p. 77-78, Font n. 33. https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi/ | XX | En tractar-se d'una àrea recreativa es troba molt freqüentada i ben cuidada | Es tracta d'un conjunt de 35 sortidors disposats en filera que es troben en un espai condicionat per al passeig i per a les estades d'estiu a l'aire lliure, amb unes barbacoes, taules i, en el darrers temps, s'hi ha instal·lat un petit bar. En el mateix paratge trobem un pont, un salt d'aigua i diverses fonts, elements que poden ser visitats seguint l'itinerari indicat en alguns plafons, com el que surt del sector de migdia del nucli de Torrelles, cap a les hortes. | 08288-82 | Paratge de les Dous, passat el km 4 de la carretera BV-2122 des de Torrelles, a mà esquerra | Al segle XVIII les terres on avui es troben les fonts, eren propietat de Guerau de Peguera i, l'any 1969 van passar a mans de la família Torrents, per la qual cosa, la font que hi havia hagut originàriament va ser coneguda amb el nom d'aquella família. L'any 1909 es va fer arribar l'aigua al nucli de Torrelles, acció en part promocionada per Pere Ferré Vallès. L'any 1930 es van construir les fonts actuals. | 41.3943300,1.5557000 | 379257 | 4583539 | 1930 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69957-foto-08288-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69957-foto-08288-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69957-foto-08288-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Avui és una zona de lleure ben coneguda pels torrellencs i, juntament amb les Deus de Sant Quintí, és una de les fonts més conegudes del Penedès. | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||
| 69948 | Font de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-torres | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Vilafranca del Penedès, font n. 56 | Tot i trobar-se amagada rere una heura, d'aquesta font de clot se n'observa una construcció de planta rectangular adossada a un marge que avui conté conreu de vinya. Encara avui, malgrat la malesa, es poden veure dos dels murs de l'estructura fets amb pedra lligada amb argila i els carreus cantoners més ben treballats. A l'interior, s'observen els quatre murs ben conservats i volta de pedra, amb unes dimensions de prop de 3 x 2 x 2 m. Presenta una porta de fusta molt malmesa de la qual se n'ha perdut la tanca. Només raja en època de pluges abundants. | 08288-73 | Trencall de la carretera de la Plana de les Torres cap a les Torres | 41.4149800,1.5459900 | 378484 | 4585846 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69948-foto-08288-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69948-foto-08288-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Des de la carretera BV-2122 cap a Pontons prendre, a l'altura del km 4,5, la carretera de la Plana de les Torres. Just abans d'arribar a la urbanització prendre el trencall que mena a les Torres Altes i Baixes i a cal Dameta. La font es troba a uns 150 m després de prendre el trencall, a mà dreta, amb entrada des del tall existent entre el camí i el camp que es troba per sobre seu, conegut com les Vinyes de la Font.Consultat l'arxiu fotogràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, s'observa, en una foto de l'any 1979, que de la construcció descrita en surt una canalització que desemboca en un dipòsit circular (vegeu foto annexa, Arxiu SPAL, n. 78296). Desconeixem si aquests elements es conserven encara reblerts de terra. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 69958 | Font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-3 | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Vilafranca del Penedès, p, font n. 52. www.geb.cat/cova-de-mahoma-i-altres-cavitats-torrelles-de-foix-alt-penedes/ | XX | L'accés es fa entre heures. S'hi va colocar una xarxa conillera que avui es troba oberta. | Font de clot amb una entrada excavada a la roca de prop de 180 cm de llarg per 80 cm d'amplada que porta, en sentit descendent i un desnivell de prop de 50 cm, a una petita bassa on es recull l'aigua de la deu. El desnivell se salva per mitjà de tres graons baixos. L'entrada a la bassa és excavada a la roca i en part, en el seu brancal dret, arranjada amb pedra lligada amb ciment. | 08288-83 | Camí de Foix, a l'únic trencall que hi ha a mà esquerra abans d'arribar a l'aparcament del Santuari | 41.4146100,1.5609700 | 379735 | 4585784 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69958-foto-08288-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69958-foto-08288-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El trencall es troba degudament senyalitzat, ja que és utilitzat també com a aparcament i berenenador. La font també presenta un rètol que la identifica. La planta i la secció de la font han estat aixecats pel Grup d'Espeleologia de Badalona i es pot consultar al seu web.Entre els anys 1992 i 2010 l'associació Torrelles per la Natura va tenir cura d'aquesta i d'altres fonts i les van identificar amb rètols unificats. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 69956 | Font dels Giberts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-giberts | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltantts. Vilafranca del Penedès, p. 65, font n. 4. https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi/ | XIX | Font amb canella que raja a l'interior d'un dipòsit construit amb pedra, de planta rectangular, de prop de 40 x 100 cm, a manera d'abeurador. Per un extrem hi arriba l'aigua i per l'altra un sobreeixidor expulsa la sobrera cap a una bassa que hi ha al seu costat. Al costat de la bassa hi ha un roure centenari. S'hi arriba pel camí dels Giberts, amb inici a l'extrem nord de la urbanització de can Coral i s'enfila en direcció nord cap al Santuari de Foix. La font es troba en una esplanada a 1,4 km de l'inici del camí. | 08288-81 | Camí dels Giberts, a 1,4 km des de la urbanització de can Coral | 41.4124100,1.5635000 | 379943 | 4585536 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69956-foto-08288-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69956-foto-08288-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69956-foto-08288-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Aquesta font es troba a un lateral d'una esplanada de descans per als excursionistes que s'arriben al santuari de Foix pel camí dels Giberts.S'hi arriba pel camí dels Giberts, amb inici a l'extrem nord de la urbanització de can Coral i s'enfila en direcció nord cap al Santuari de Foix. La font es troba en una esplanada a 1,4 km de l'inici del camí. | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 69987 | Font dels Pèlags | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pelags | https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi | Els Pèlags de Foix o de les Valls, al riu Foix, són un indret ben conegut pels torrellencs ja que es tracta d'una zona natural de gran bellesa i molt freqüentada als estius per anar-hi a fer un bany. En aquest indret es troba també una font, avui canalitzada amb canella, on sempre raja aigua, que va a parar al llac. A pocs metres a ponent de la font hi ha una cascada procedent del llac que hi ha a sobre. Per sobre, encara hi ha un altre pèlag, a prop de la cruïlla del camí, conegut com a Llac de les Nenes. La tradició diu que el nom ve del fet que era la zona on es banyaven les noies dels voltants i els nois se les miraven des de més amunt al camí. | 08288-112 | Camí de les Valls de Foix, a uns 500 metre de la casa de les Valls | 41.4162200,1.5781800 | 381177 | 4585939 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69987-foto-08288-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69987-foto-08288-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Per tal d'arribar-hi hem d'anar a El Terme i passar pel carrer de Cal Via, travessar la riera i seguir-ne el curs avall, pel costat, fins on acaba el bosc i comencen els horts. Si es baixa per la riera al costat del bosc es va a parar a parar sobre un llac, on molta gent es banya. La fonts raja de la roca, on es troba una canella.Entre els anys 1992 i 2010 l'associació Torrelles per la Natura va tenir cura d'aquesta i d'altres fonts i les van identificar amb rètols unificats. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 69942 | Forns de les Valls de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-les-valls-de-foix | ANÒNIM (1989). 'Les Valls de Foix'. Revista 'El Xic Torrellenc'. Torrelles de Foix, Associació d'Amics de Foix. 23 d'abril. BALIL, A.; RIPOLL, E. 'Noticiario. Actividad arqueológica en Cataluña durante los años 1950-1951'. Archivo Español de Arqueología. Vol. XXV (1er semestre 1952), 85, p.182. CARDONA, Ramon (2012). Memòria de la neteja i dibuix arqueològic de l'estructura fornàriade les Valls de Foix i Casalots (Torrelles de Foix) a la comarca de l'Alt Penedès. Hivern de 2011. Arxiu del Servei d'Arqueologia. Inèdita. ESTRADA, J. Vías y poblamiento romanos, en el territorio del area metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B65, 1969. p.67. MASACHS, J.M. 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares; Vilafranca del Penedès'. Ampurias. Vol. XXVI- (1964-1965). RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, X. '41 visita coneguem el Penedès: Torrelles de Foix'. Gran Penedès. 9, p.12. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=27&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7484 | Forns de ceràmica l'existència dels quals es coneix des dels anys 50 a partir d'uns treballs agrícoles que van posar al descobert part d'una de les estructures. No va ser fins l'any 1984 que se'n va dur un estudi més aprofundit, arran de l'excavació d'urgència efectuada amb motiu del moviment de terres que es realitzaven a l'indret. Concretament són ben visibles les restes d'una estructura de la qual es conserva la cambra del foc amb part de la graella, el 'laboratorium' i el 'praefurnium' (el pou i passadís d'entrada). La cambra de foc està excavada al terreny natural. És de sòl pla i té una alçada de 80 cm entre aquest i la part inferior de la graella. Conforma una estructura de planta el·líptica (3,80 m i 3,20 m) amb les parets lleugerament còncaves i amb una sèrie consecutiva de 17 sortints que penetren a la cambra amb diferents longituds (de 18 a 54 cm). Al centre hi ha un pilar-espigó exempt, aixecat amb tovots i amb sortints iguals als de la paret lateral. Sostindria la graella, feta d'argila cuita i que amb un gruix de 25 cm, carregava un pes considerable que impedia que la graella cedís per la meitat. Pel que fa a la graella, s'hi observen dues capes en sentit longitudinal, que segons els seus excavadors podrien correspondre a dues fases constructives. A banda i banda de l'espigó central hi ha un encaix en el que possiblement s'aguantava la graella. Aproximadament se'n conserva una tercera part, amb 18 forats circulars que, amb un diàmetre d'uns 6 cm, estan distribuïts irregularment perforant-la per permetre el pas de l'escalfor de la fogaina a la cambra de cocció. Del “laboratorium” tan sols es conserva l'arrencada del cobriment i només en la part del forn. Té una alçada d'entre 12 i 22 cm, alçada suficient per veure que es tracta d'una volta d'argila. Conserva íntegre el 'praefurnium' i el pou d'entrada. Es tracta d'un pou d'entrada circular d'uns 1,32 metres de diàmetre que dóna accés a un passadís cobert amb una volta que comunica amb la cambra de foc, essent aquesta una comunicació doble a causa de l'extrem de l'espigó que divideix la mateixa. Tant el pou com el passadís estan excavats al terreny natural i només la volta que cobreix el passadís està construïda amb argila. Els materials recuperats són un conjunt homogeni de ceràmiques a torn ibèriques comunes que representarien la producció pròpia del forn: àmfores, contenidors i gerres amb vores zoomorfes, de meitat del segle VI aC o IV aC, i vores amb llavis més evolucionats, des de l'ibèric antic fins el segle II aC. Es tracta sempre de ceràmiques de cocció oxidant, homogènies, ben cuites i de tons ataronjats. En definitiva, l'excavació va permetre constatar l'existència d'un forn de planta oval amb una superestructura de cúpula d'argila, propi dels forns ibèrics, que estaria en funcionament a l'entorn dels segles IV aC i III aC, amb una producció de ceràmica comuna ibèrica oxidant de caràcter industrial. | 08288-67 | Camí de can Rossell de les Bassegues a les Valls de Foix, a 670 m | Els forns es coneixen des dels anys 50, a partir d'uns treballs agrícoles que van posar al descobert part d'una de les estructures. En aquell moment, el propietari va avisar al senyor Masachs, col·laborador del Museu de Vilafranca, i aquest ho va comunicar al senyor Pere Giró, director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca. L'estructura presentava senyals d'enrunament per les feines agrícoles que es realitzaven al seu voltant i sobretot per la destrucció causada per algun individu incontrolat que segons les notes d'en Pere Giró, 'buscava algun tresor valuós'. A més, segons Pere Giró, un dels pagesos de la zona havia localitzat pels voltants un molí giratori que guardava a la masia. El mateix Pere Giró va recollr diversos fragments de ceràmica a torn ibèrica comuna. L'any 1984, amb motiu de la realització d'unes esplanacions en els terrenys on s'ubicava l'estructura, i davant del perill que es pogués destruir el forn, es va dur a terme una excavació d'urgència sota la direcció dels arqueòlegs Josep Mestres Mercadé i Núria Rafel Fontanals. Els treballs es van centrar en l'excavació del forn. Aquest, quedava encaixat en el marge d'una feixa de conreu, de tal manera que una part de l'estructura restava coberta per una potència de terra d'aproximadament 1 metre. El 2011 es va dur a terme un estudi de recuperació de les restes per tal d'estudiar els forns terrissers en el seu context històric. Es va desbrossar la zona i es va procedir a tornar a documentar el jaciment contrastant la informació amb la del 1984. | 41.4183400,1.5664000 | 380196 | 4586190 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69942-foto-08288-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69942-foto-08288-67-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Coneguts també amb el nom dels 'Casalots de Foix', per accedir-hi cal agafar la carretera BP-2121 de Vilafranca del Penedès a La Llacuna i entre els quilòmetres 12 i 13 seguir un camí terrer que surt a mà esquerra (cap el nord-est) en direcció al nucli de Can Via. Un cop passat aquest nucli de cases, cal seguir pel camí que va paral·lel al riu Foix, per la seva riba esquerra, cap a la masia de Les Valls. Pocs metres abans d'arribar a la masia, i després d'un trull, el camí travessa el riu cap a la riba dreta i segueix fins arribar a un terreny organitzat en feixes per al conreu vitícola, actualment abandonat i ocupat per la brolla i el pi llentiscle. Poc abans d'arribar al lloc on es troba l'estructura, a mà dreta hi ha una construcció quadrangular que es coneix com els Casalots, nom que també rep tota aquesta zona.Des de l'any 2011, de la mà dels arqueòlegs Ramon Cardona i Josep Pou (CEL-UB) s'hi ha anat duent a terme diverses intervencions arqueològiques que han permès establir l'existència de dos forns, que estan sent estudiats conjuntament amb set forns més localitzats a les Hortes de cal Pons de Pontons i amb dos forns localitzats el 2018 a la Font dels Igols, tambe a Pontons, però a escassos 3 km de distància. Futurs estudis arqueomètrics permetran conèixer l'àrea de distribució dels productes cuits en aquests forns. Les excavacions de Pontons i Torrelles, juntament amb d'altres dutes a terme a Cubelles, l'Arboç i Banyeres formen part del projecte de recerca 'El canvi sociocultural a la Cossetània oriental (Penedès i Garraf) durant la Protohistòria i l'època romano republicana', desenvolupat per la Universitat de Barcelona i el Centre d'Estudis Lacetans amb subvenció quadriennal de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 69984 | Fossa de la guerra civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-de-la-guerra-civil | fossesirepressio.cat | XX | Fossa del cementiri municipal, situada entrant a mà esquerra, on es troben enterrats quatre soldats republicans, morts el dia 21 de gener de 1939. Hi van ser enterrats dos dies després de l'ocupació de Torrelles de Foix, el dia 22 d'aquell mes, per part de les tropes franquistes. | 08288-109 | Cementiri parroquial de Torrelles de Foix | Torrelles de Foix va ser ocupat per les tropes franquistes el dia 22 de gener de 1939. El dia abans, però, unes masies properes a la població (cal Guix, cal Macià i cal Salet) van ser bombardejades per una esquadra de cinc avions italians model 'Savoia', probablement per facilitar l'avenç de la infanteria franquista, un cop van tenir coneixement de l'existència de tropes republicanes sobre el terreny. Paral·lelament, d'acord amb les fonts orals, hi va haver trets a les muntanyes del Clapí Vell. Conseqüentment, el dia següent, quan a les 10 del matí la divisió 'Cuerpo de Ejército de Navarra' entrava a Torrelles de Foix, no es van trobar cap tipus de resistència. Al cap de dos dies de l'ocupació de la població uns veïns, juntament amb l'enterramorts, van sortir amb un carro a buscar els soldats morts que haguessin pogut quedar pels voltants. Van tornar amb 4 soldats republicans que van ser enterrats al cementiri, en una fossa. | 41.3899700,1.5726700 | 380668 | 4583032 | 1939 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69984-foto-08288-109-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Des de fa uns anys, per Tots Sants, mai no hi falten flors. | 98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 69961 | Frontal de Sarcòfag de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-de-sarcofag-de-santa-maria-de-foix | LLORAC, Salvador; COSTA, Montserrat (1999). Els sarcòfags medievals del Penedès i el seu entorn. Insitut d'Estudis Penedesencs, p. 53. FIERRO, Javier (1986). Memòria de les excavacions a l'església de Santa Maria. Torrelles de Foix, Alt Penedès. Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya. En línia: calaix.gencat.cat/handle/10687/7792. GONZÁLEZ, Antonio; LACUESTA, Raquel; LÓPEZ, Albert (1990). Memòria 1985-1989. Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Servei de Patrimoni Arquitectònic. Diputació de parcelona, p. 129-141. SUREDA, M. José (1992). 'Santa Maria de Foix'. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia CatalanaBarcelona, p. 211. | XIII-XIV | Fragment d'un frontal de pedra calcària, bastant erosionat, de 120 cm de llarg, 48 cm d'alçada i 25 cm de gruix. Presenta un seguit de motius esculpits referents a l'emblema heràldic dels Cervelló. La zona central és ocupada per una decoració extreta del repertori ornamental gòtic. Concretament, es tracta de cinc arcs ogivals trilobats a l'interior i dos arquets a la base del central simulant la silueta d'una finestra bífora. Als quatre arcs restants es distingeix el senyal heràldic dels Cervelló, la figura del cérvol passant de perfil. Els dos cérvols que flanquegen l'arc central són molt similars entre sí, el de la dreta mirant cap a la dreta i el de l'esquerra cap a l'esquerra. En canvi, el cérvol de l'extrem dret sembla inscrit en un escut, mentre que el de l'extrem esquerra es troba lleugerament sobre elevat respecte de la resta, com si es trobés sobre d'algun element que el desgast no ens permet determinar. A la part superior dels arcs, en els quatre espais que resten entre ells s'intueixen, molt malmesos, cercles amb quadrifolis inscrits. Va ser trobat en el decurs de la intervenció arqueològica realitzada l'any 1985, prèvia a la restauració del conjunt per part del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Feia de graó a l'entrada del temple per la banda interior, obra que es va dur a terme, d'acord amb els arqueòlegs que hi van treballar, en el decurs del segle XVIII. Avui es pot contemplar, restaurat, en una capella lateral de l'església, amb un rètol explicatiu. | 08288-86 | Santuari de Santa Maria de Foix | Localitzat l'any 1985, en el decurs de les excavacions arqueològiques efectuades arrel de la restauració de l'edifici, per part del Servei de Patrimoni Aruitectònic Local. | 41.4151200,1.5640300 | 379992 | 4585836 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69961-foto-08288-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69961-foto-08288-86-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Segons Sureda, el Sarcòfag es deuria realitzar al final del segle XIII o al començament del XIV, coincidint amb les obres de remodelació del temple. | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 69965 | Gegants de Torrelles de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-torrelles-de-foix | XX-XXI | Actualment, Torrelles de Foix compta amb dues parelles de gegants, els vells i els nous, i una de gegantons. Tot i que per la Festa Major en honor a Sant Genís, patró de la vila, sempre hi havia hagut tradició gegantera, fins l'any 1990 Torrelles no va tenir gegants propis i convidava una parella de gegants d'algun poble veí. Els primers gegants van ser estrenats el 29 de juliol i fets a Frankfurt. Es tracta dels coneguts com a gegants vells, n'Enric de Torrelles i na Nati de Foix, personatges ficticis que representen els reis de la vila. Estan fets de fibra de vidre i cavallets de fusta. Pesen 45 kg i fan 3 m d'alçada. Van ser encarregats i donats al poble pel senyor Enric Martí i Rull, torrellenc d'adopció. Un any més tard, l'1 d'abril de 1991, es van crear, per encàrrec del senyor Enric Martí al mateix constructor que els anteriors, els gegantons Tonet de les Dous i Maria Montserrat. Pesen 15 kg cadascun i fan 2 m d'alçada. Són de fibra de vidre i cos d'alumini, i tenen el cap articulat. Amb motiu de la seva presentació, també es va poder estrenar el grup de gralles de la colla gegantera. El 27 de juliol de 1995, fruit d'un concurs d'idees, la vilafranquina Dolors Sans va idear i crear els gegants nous, en Guerau de Peguera i na Maria d'Aimeric, personatges de relleu de la història torrellenca, concretament en el context de la guerra de Successió. Fan 50 quilos la geganta i 60 el gegant i 3,5 m d'alçada. Per tant, són els més grans del conjunt. Són de fibra de vidre i cavallet de fusta. Els vestits van ser fets per una colla de puntaires de l'Arboç. Finalment, l'any 2010 un membre de la colla gegantera va crear un gegantó manotes per la quitxalla, representant un personatge de dibuixos animats manga anomenat Doraemon, És fet amb guix, pesa 5 kg i fa 2 m d'alçada. | 08288-90 | Ajuntament de Torrelles de Foix. Plaça de la Vila, 1 | Foren creats entre els anys 1990 i 2010. | 41.3880500,1.5726400 | 380662 | 4582819 | 1990 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 69947 | Goig del gloriós màrtir Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-glorios-martir-sant-genis | XIX-XXI | Els goigs en honor a Sant Genís es canten el dia de la seva festivitat, el 25 d'agost, al final de l'ofici solemne. Se'n conserven diverses versions impreses, essent la més antiga de final del segle XIX o principis del XX, època en que treballa la impremta de Pere Alagret i Vilaró, única dada que hi consta. Les primeres estrofes fan així: 'En lo cel sou resplandent / i entre màrtirs exaltat: / Genís Sant Molt excellent / de nosaltres advocat . /Devant del Emperador ( estant vos representant / foreu ferit en lo cor / de part de l'Esperit sant....'. Tot i que de ben segur hi ha d'altres edicions la següent que es documenta és de la primera meitat del segle XX. No hi consta però la data. Sí que, en canvi, en sabem l'autor de la lletra, R. P. Hilari, d'Arenys de Mar, i que la música és del mestre Xavier Maimí (1888-1965), també d'Arenys de Mar. Les primeres estrofes fan: 'Per la sang amb que heu escrit / una pàgina tan bella: / Desperteu-nos el neguit / per un cel que ens meravella', essent aquests dos darrers vesos la tornada que es repeteix al final de cada estrofa. Una altra versió és de l'any 1970. El text és anònim, revisat per Ricard Vives i Sabaté i música del mestre compositor mossèn Josep Maideu Auguet. Comença així: 'Puix sou sant que no té igual / com eficaç advocat / Sant Josep, amb pietat / deslliureu-nos de to mal'. Aquests dos versos constitueixen la tornada, que es repeteix al final de cada estrofa. Els darrers arranjaments musicals els va fer Manel Cervera (1915-2015), qui va fundar la coral de Foix, l'any 1990 i la va dirigir fins el 2004 | 08288-72 | Església parroquial de Sant Genís | 41.3872000,1.5720500 | 380611 | 4582725 | 08288 | Torrelles de Foix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69947-foto-08288-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69947-foto-08288-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 69946 | Goigs de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-foix | SOLÉ, Joan; PARELLADA, Albert. 2019. Els goigs a Nostra Senyora de Foix, advocada i patrona del Penedès. Gogistes Penedesencs i Ajuntament de Torrelles de Foix. | XVIIII-XX | Els goigs de Santa Maria de Foix es canten en honor a la Mare de Déu de Foix al Santuari homònim, principalment el dia de la seva festivitat, el dilluns de Pasqua. També es canta el dia 8 de setembre, festivitat de les Mares de Déu Trobades i per la festa major del terme, el mes de juliol. Se'n coneixen una trentena, essent la més antiga coneguda de l'any 1716 i la més moderna de 2017. Es coneixen també impressions de l'any 1887 i 1959, aquest darrer amb música de Josep Maideu i Auguet, prevere. Els arranjaments musicals darrerament els havia fet Manel Cervera (1915-2015), qui va fundar la coral de Foix, l'any 1990 i la va dirigir fins el 2004. La tornada actualment fa: 'Puig de Foix sou la alegría, Oh Maria! Mare de Déu agraciada i de Foix intitulada'. | 08288-71 | Església de Santa Maria de Foix | L'origen del costum de cantar els gojos dedicats a les Mares de Déu es remunta al segle XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els gojos era molt més freqüent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. | 41.4150300,1.5640400 | 379993 | 4585826 | 1716 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69946-foto-08288-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69946-foto-08288-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El mes d'abril de 2019 es va presentar el llibre que els estudi a i en recull una trentena. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc