Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
70005 Barraca del Camp del General https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-del-general wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca situada en el marge esquerra del camí i bastida sobre una roca sobre elevada que presideix un camp de conreu. De tipus exempt i planta rectangular amb angles arrodonits (290 x 160 cm) té una alçada de 205 cm i coberta amb falsa cúpula. Està orientada al sud-oest, amb porta acabada amb arc primitiu de 180 cm d'alçada i 110 cm d'amplada. El gruix del mur és de 80 cm. 08288-130 A 195 m de l'inici del Camí de cal General des del coll de cal General Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4342900,1.5465400 378566 4587989 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70005-foto-08288-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70005-foto-08288-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70005-foto-08288-130-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 7944 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des de la BP-2121, agafant a mà dreta, al km 21,5, el camí de les Llambardes cap a les Cases Noves. Recorreguts uns 750 m cal girar a mà esquerra cap a la Llambarda nova. Un cop davant la casa, es pot deixar el cotxe, caminar uns 90 m del mateix camí, cap al nord-oest i vorejar el marge del camp que hi ha a ponent. La barraca es troba a uns 70 m a ponent o mà esquerra del camí. 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69925 Cal Piu de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-piu-de-dalt ESTRADA, J. 1969. Vías y poblamiento romanos, en el territorio del area metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B65: 67. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. 1990. 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. Invarque.cultura.gencat.cat IIaC-IIdC L'àrea no es veu massa afectada pels treballs agrícoles Vinyes situades a l'oest de la masia de Can Piu que ocupen la part baixa d'un petit promontori on, l'any 1962 es van localitzar fragments de tègules, d'àmfora romana, ceràmica sigil·lada, ibèrica i campaniana. D'altra banda, el propietari del terreny conservava una peça de ceràmica en forma d'ungüentari petit procedent del mateix sector que es troba avui al Museu de Vilafranca. A partir d'aquestes troballes, el jaciment ha estat definit com a lloc d'habitació sense estructures. L'any 1990, en el decurs de la realització de la carta arqueològica, es va documentar una forta dispersió de materials ceràmics amb una considerable concentració en un sector reduït que toca el marge que separa aquest camp amb la vinya de la feixa superior que arriba fins a tocar la casa. El conjunt de materials recuperats marca una cronologia d'època ibèrica a partir del segle III aC fins un moment del segle I o inici del segle II dC, moment plenament romà. La inexistència de restes estructurals que defineixin el tipus de jaciment van fer plantejar als arqueòlegs que van dur a terme la carta arqueològica dues opcions: si es té en compte la hipòtesi donada per Pere Giró sobre l'existència de sepultures romanes, recolzada per la presència de diverses tègules i de les ceràmiques romanes i de l'ungüentari, quedarien fora de context les restes de dolia i la gran quantitat de ceràmica ibèrica, potser indicant una fase d'ocupació anterior als enterraments amb 'tegula'. D'altra banda, podria tractar-se d'un assentament agrícola del qual es desconeix la dinàmica cronocultural, i deixar de banda l'existència d'enterraments romans per manca de proves més definitives. Cal pensar que no s'ha localitzat cap resta òssia humana que confirmi l'existència de sepultures. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) 08288-42 A 100 m a ponent de cal Piu La primera referència sobre el jaciment la va donar, l'any 1962, Pere Giró Romeu, de Vilafranca del Penedès, llavors 'delegado local de la Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas en Vilafranca del Penedès' i director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, en els seus apunts de camp. 41.4134300,1.6288900 385410 4585560 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69925-foto-08288-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69925-foto-08288-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69925-foto-08288-42-3.jpg Legal Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó L'accés es fa per la carretera de Rovira Roja, que parteix del km 7,2 de la carretera BP-2121 i enllaça amb la població de Guardiola de Font-Rubí. Uns 800 metres abans d'arribar a aquesta població hi ha un trencall a mà esquerra, cap a l'oest, en direcció a la masia de Ca l'Esteva. Des d'aquí, cal continuar en el mateix sentit fins a la casa de Can Piu. El punt central de les troballes està a uns 80 metres a l'oest de la masia, en el marge dret del camí que continua cap al mas Guineu, en unes feixes de vinyes amb oliveres al marge. 81|83|80 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70085 Barraca 5 de les feixes de la Fontfregona https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-de-les-feixes-de-la-fontfregona wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca aïllada, de planta trapezoïdal d'entre 210 i i 280 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 135 cm d'alçada i 70 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 215 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. 08288-210 A 120 m al nord de la Barraca Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4071300,1.5501400 378816 4584968 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70085-foto-08288-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70085-foto-08288-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70085-foto-08288-210-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2414 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70102 Barraca 1 al sud-est de les Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-al-sud-est-de-les-planes wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca aïllada de planta rectangular d'entre 150 i 200 m de costat a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 130 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, acabada amb arc pla.Té una alçada exterior de 190 cm i un gruix de mur d'uns 45 cm. Presenta un contrafort al lateral esquerra i conserva lliris a la coberta. 08288-227 A 140 m a l'est del camí del Gatell Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3981600,1.5634000 379908 4583954 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70102-foto-08288-227-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2373 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70070 Barraca 6 de les Costes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-de-les-costes wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca aïllada, de planta el·líptica d'entre 180 i 240 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 150 cm d'alçada i 80 d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 240 cm i un gruix de mur de prop de 90 cm. Presenta un paravent al costat dret de la porta i conserva lliris a la coberta. 08288-195 A 142 m a llevant de l'extrem est del camí del Gatell Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3963200,1.5627300 379849 4583750 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70070-foto-08288-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70070-foto-08288-195-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2365 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70045 Barraca 4 del Camí de can Jutge https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-del-cami-de-can-jutge wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Presenta un lleuger enderroc de la part nord, i es troba completament voltada per bardissa, de tal manera que actualment no s'hi pot accedir. Barraca de pedra seca, exempta, de planta quadrangular d'entre 220 i 270 cm de costat. Té una alçada de prop de 235 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, presenta una porta de prop de 125 cm d'alçada i 70 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. El gruix del mur és de 60 cm. Presenta un reforç al darrera i paravent al costat esquerra. 08288-170 A 160 m de l'inici del camí de Can Jutge des de la Fontfregona Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3983000,1.5562300 379309 4583979 08288 Torrelles de Foix Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70045-foto-08288-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70045-foto-08288-170-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2378 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69939 Jaciment de Mas Florit https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-mas-florit RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=24&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7480 Malmès possiblement pels reballs agrícoles Es tracta d'una zona de camps de vinya on es van documentar un conjunt de materials dispersos en superfície que emmarcaven una àrea força extensa: '... muchos fragmentos de cerámica ibérica de ánforas sin cuello y asas cortas, vasos ovoides, y un solo cuello roto de ánfora romana así como también varios fragmentos de cerámica gris y campaniense.', '...una piedra pasiva de molino rotatorio de piedra caliza incompleta'. 'En el centro de dicha pieza de tierra o viñedo hay una zona de unos 10 m de tierra oscura donde abundan más las cerámicas. El tractor extrajo del terreno gran cantidad de piedras procedentes de la cimentación de los edificios del subsuelo, aunque la cerámica aparece en una gran extensión, de lo que hace suponer que debió existir un poblado'. (GIRÓ ROMEU, Pere. Quaderns de Camp, vol. 8, 1964-1969 (3 de març de 1968). En Pere Giró també parla de la possibilitat de l'existència de sitges que restarien en el subsòl, i també d'altres estructures que no s'han pogut documentar superficialment. Actualment encara es pot identificar la situació del jaciment a través de restes ceràmiques superficials, encara que només es troben ceràmiques a torn ibèriques comunes, bàsicament fragments de contenidors i àmfores, concentrades sobretot en un sector del marge nord del camí de Les Valls. Cronològicament es tracta d'una ocupació del període ibèric tardà, encara que no es pugui precisar el tipus. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) 08288-64 A 200 m al nord-est del mas Florit El jaciment va ser localitzat pel masover de la finca de Mas Florit Nou, que va informar de la troballa a en Pere Giró Romeu. Un mes després, el 3 de març de l'any 1968, el Senyor Giró, director del Museu de Vilafranca, el Sr. Masachs, col·laborador del Museu de Vilafranca, i el Sr. Cuadras, també col·laborador del Museu de Vilafranca, ratificaren la localització del jaciment en terres de vinya que havien estat llaurades i esplanades per plantar vinya nova. 41.4077000,1.5904200 382184 4584976 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69939-foto-08288-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69939-foto-08288-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69939-foto-08288-64-3.jpg Legal Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Per la carretera BP-2121 (de Vilafranca del Penedès a la Llacuna), a l'alçada del km 12,4, hi ha el trencall d'un camí terrer que porta a Les Valls, cap a l'esquerra. Tot just passats 100 metres hi ha l'àrea del jaciment a banda i banda del Camí de les Valls, en terrenys en terrasses (les terres del marge dret, nord) ocupats pel conreu vitícola i algunes oliveres. A uns 200 metres al sud-oest es troben les masies de Mas Florit Vell i Mas Florit Nou, propietaris dels camps on s'ubica el jaciment. 81|80 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70014 Barraca 1 a ponent de cal Jutge https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-a-ponent-de-cal-jutge wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca situada a l'extrem nord dels marges de les Planes. Es tracta d'una construcció aèria aïllada de planta tendent a circular d'entre 270 i 280 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 295 cm i coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud fa 170 cm d'alçada, uns 100 d'amplada i és acabada amb un arc de mig punt. Presenta una fornícula interior. 08288-139 A 222 m al nord-oest de cal Jutge. I a 150 a migdia del camí de can Coral Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4033100,1.5556600 379271 4584536 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70014-foto-08288-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70014-foto-08288-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70014-foto-08288-139-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2399 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70013 Barraca dels dipòsits https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-diposits wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Construcció aèria aïllada de planta circular i prop de 250 cm de diàmetre interior, amb una alçada de 240 cm, amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud- sud-est, fa 135 cm d'alçada, uns 65 d'amplada i és acabada amb un arc de mig punt. Presenta un contrafort lateral esquerra i un marge de 80 cm d'alçada al costat, en el qual recentment s'hi ha ubicat, a tocar d e la barraca dos dipòsits d'aigua. 08288-138 A 250 m al sudoest de l'extrem nord de la urbanització de can Coral Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4037800,1.5564200 379335 4584587 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70013-foto-08288-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70013-foto-08288-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70013-foto-08288-138-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 9396 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges)Al nord dels marges de les Planes, cal recórrer uns 250 m del camí de cal Coral ds de la urbanització, deixar el vehicle i caminar cap a migdia uns 40. 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70073 Barraca del Coll de Rastrells https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-coll-de-rastrells wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca adossada a un marge, amb planta el·líptica d'entre 140 i 260 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 160 cm d'alçada i 75 d'amplada, acabada amb arc primitiu o d'ametlla. Té una alçada exterior de 230 cm i un bloc de pedra entrant al fons a manera de banc. 08288-198 A 26 m a migdia de l'encreuament del Coll de Rastrells Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3765600,1.5605300 379628 4581560 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70073-foto-08288-198-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2446 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70058 Barraca 6 del camí dels Abeuradors https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-del-cami-dels-abeuradors wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX La vegetació no hi permet accedir Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta irregular, d'entre 140 i 240 cm de costat a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud /sud-est, hi permet l'accés una porta de 35 cm d'amplada cm, acabada amb llinda plana i aprofitant un gran bloc de pedra com a brancal dret. 08288-183 A 267 m passat el trencall cap al coll de Rastrells Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3753400,1.5640400 379920 4581419 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70058-foto-08288-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70058-foto-08288-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70058-foto-08288-183-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2435 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la foto de primer terme(Autor: Drac Verd de Sitges) 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69882 Coves de can Soler de Secabecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-can-soler-de-secabecs GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de Arqueología de Catalunya y Baleares. II. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.308. PINTA, J. 'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la Província de Barcelona. Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)'. Exploracions. 8, p.19. RAURET, Ana Maria. 1963. El proceso de la primitiva población del Panadés. Barcelona, 1963. p.145-146. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=15&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7471 Caldria dur-ne a terme la topografia espeleològica completa de les mateixes per a un millor coneixement de llur morfologia i dinàmica càrstiques. Cavitats localitzades en una cinglera calcària triàsica al sud de Can Soler de Secabecs. Amb l'entrada oberta al sud-est, les dues coves dominen la conca del riu Foix a l'alçada del Molí de l'Horta. La cova superior és fàcilment distingible des del corriol des del qual s'hi arriba, al seu costat esquerra. És només accessible amb mitjans d'escalada ja que es troba penjada a la penya a entre 4 i 4,5 metres per sobre de l'altra. És de dimensions regulars i de traçat laberíntic per la gran quantitat de blocs despresos, que formen pisos de diferents nivells. En un costat, prop de l'entrada, hi ha una petita sala circular de sostre baix. En aquest sector és on es van exhumar la major part dels materials recuperats. La boca d'entrada té aproximadament 1 metre de diàmetre i la llargada màxima de la cavitat és d'uns 12 metres. També hi va treballar, l'any 1959, P. Giró, i el 1974, J. Virella i altres membres del grup excursionista Talaia, de Vilanova i la Geltrú; a més de diversos membres de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona, l'any 1979. S'hi va localitzar ceràmica del neolític Antic Evolucionat, amb superfícies raspallades, decoracions amb crestes, mugronets, incisions en ziga-zaga, vores planes i arrodonides decorades. I del Bronze Mitjà i Final, amb cordons digitals, superfícies brunyides, cordons llisos, decoracions amb acanalats. També ceràmica Ibèrica comuna a torn oxidada amb decoració pintada, fragments d'àmfora romana i de ceràmica grisa medieval, a banda de terrissa moderna i, a més d'altres elements treballats en os, també restes antropològiques. La cova inferior té l'entrada oberta al sud-est. El tram que se'n pot recórrer és força curt, de sostre baix i condueix a diferents gateres. El sòl està format per roques i terra solta. La boca fa 2 metres d'amplada màxima i 1,40 metres d'alçada i davant d'aquesta hi ha una plataforma on s'ha documentat la major part de les restes d'aquest sector. S'hi ha intervingut també en diferents ocasions. Cal considerar que les coves han estat utilitzades durant una llarga seqüència cronològica, tot i que de forma discontínua: neolític antic evolucionat, bronze mitjà, bronze final, època ibèrica i romana, època medieval i temps moderns recents. Pel que fa als usos de les cavitats, foren utilitzades durant l'edat de bronze com a espai funerari, segurament com a lloc d'enterrament col·lectiu, ja que s'han identificat ossos corresponents a diversos inhumats. No es descarta que en el decurs del bronze final s'hi duguessin a terme incineracions, però manquen elements clars que permetin corroborar-ho. L'escadussera representació d'indústria lítica també referma la hipòtesi d'una utilització bàsicament funerària d'aquest indret. De manera força esporàdica, les coves probablement van servir també de refugi i habitació durant el neolític antic, l'època medieval, etc. 08288-52 A 350 m al sud de Can Soler de Secabecs, agafant el camí que voreja la casa pel nord a mà esquerra Ambdues coves han estat parcialment excavades de manera força intermitent des de l'any 1959. A partir de llavors s'hi van anar efectuant diverses intervencions clandestines de grups excursionistes i d'afeccionats a l'arqueologia. Es coneix la intervenció, l'any 1974, per part de l'Agrupació Excursionista Talaia, de Vilanova i la Geltrú. A cavall entre els anys 1979 i 1980 també hi van intervenir alguns membre de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona. 41.4330900,1.5520000 379020 4587848 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular Legal Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó S'hi accedeix des de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-La Llacuna). Entre els quilòmetres 20 i 21 cal agafar un desviament a l'esquerra per un camí terrer que s'endinsa a la zona de les Llombardes i, en direcció sud/sud-oest, cal anar cap a la masia de Can Soler de Secabecs. Després de deixar el cotxe s'ha d'agafar un camí pel límit dels camps de conreu i travessar un bosc de pins blancs en direcció sud, uns 400 metres, fins arribar dalt de la cinglera. Cal baixar pel conegut Abric / Túnel de Can Soler de Secabecs en direcció nord-oest per un corriol. A uns 30 metres, a una alçada una mica inferior, hi ha les dues entrades de les Coves de Can Soler de Secabecs.Al llarg de les successives exploracions efectuades mai se n'ha realitzat la topografia, per la qual cosa encara es desconeix si estan comunicades entre elles, tal i com ha suggerit algun autor.També es coneix amb el nom de Cova de les Puces 78|79|80|81|83 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:07
69881 Cova de la Pesseta https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-pesseta BALAGUER, Paz [et al.]. (2011) 'Dinàmica d'ús de la Cova de la Pesseta (Torrelles de Foix, Alt Penedès) entre el V-II mil·lenni cal ANE. Primers resultats'. A: BLASCO, Anna; EDO, Manuel; VILLALBA, Maria Josefa (coord.). La cova de Can Sadurní i la prehistòria de Garraf. Recull de 30 anys d'investigació. Milano: Hugony Editore, 2011. p.359-365. Actes de les Jornades Internacionals de Prehistòria 'El Garraf, 30 anys d'investigació arqueològica', celebrades a Begues del 5 al 7 de desembre de 2008. SORIANO, Ignacio; CHAMÓN FERNÁNDEZ, Jorge. 'Estudio arqueometalúrgico del punzón de Cova de la Pesseta (Torrelles de Foix, Barcelona). Datos composicionales, metalográficos, isotópicos y funcionales'. MARQ, arqueología y museos. 05, p.73-89. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=3&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7458 Es tracta d'una cavitat de dimensions reduïdes, però que preserva intactes sales i gateres, probablement de dimensions considerables si es té en compte la gran colmatació de sediment. L'orifici d'entrada, de forma quasi circular, fa uns 0,45 metres d'amplada i 0,35 metres d'alçada, fet que fa molt difícil l'accés a la sala principal, l'única a la qual es pot accedir. Aquesta sala, de forma irregular tendent a circular té una profunditat màxima d'uns 5,80 metres i una alçada mitjana d'1,30 metres. En la mateixa sala hi ha dues xemeneies i s'obren diverses gateres ara per ara inaccessibles. A finals dels anys 1970 i principis dels 80, en descobrir-se la cova per part de membres de de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona, es van recollir diversos materials, com ara fragments informes de ceràmica del bronze, i del neolític antic, restes antropològiques i fragments de fauna. A part de la cavitat pròpiament dita, uns 5 metres a l'est de la boca d'entrada hi ha un petit entrant de la cinglera, d'uns 3 metres d'amplada, amb un talús de terra al davant, que bé podria tenir relació morfològica amb la cova abans descrita. En conjunt, es tracta d'un jaciment que forma part d'un conjunt de cavitats situades en la mateixa cinglera (Cova de Can Soler de Secabecs i l'Abric / Túnel de Cal Soler de Secabecs) que malauradament estan més afectades per excavacions clandestines o poc sistemàtiques. El conjunt abraça una àmplia seqüència cronocultural que va des del neolític antic, bronze mitjà-final, ibèric fins l'època medieval. A partir de les restes arqueològiques recuperades l'any 2007, especialment de tipus ceràmic, és possible distingir provisionalment un mínim de dues fases cronològiques ben diferenciades. Per una banda, l'horitzó tradicionalment denominat Neolític Antic Evolucionat, vinculat a una àrea especialitzada en la talla i/o manteniment d'artefactes lítics destinats a la pràctica cinegètica i explotació del medi vegetal. D'altra banda, s'identifica una fase més avançada situada entorn el Neolític Final-Calcolític. La recuperació de gran quantitat de restes humanes permet constatar un ús funerari que s'eixampla fins al Bronze Inicial. 08288-51 A 350 m al sud-est de can Soler de Secabecs La cova va ser descoberta i explorada esporàdicament per membres de de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona cap a final dels anys 70 i principi dels 80. Els mesos de febrer i març de 2007 es va realitzar una intervenció arqueològica en el marc d'un projecte d'investigació dut a terme pel Grup de Recerca Arqueològica NE Península, de la UAB, dirigida per Paz Balaguer Nadal i Camila Oliart Caravatti. 41.4333800,1.5527000 379079 4587879 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69881-foto-08288-51-1.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó L'accés a la cavitat es fa des de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès- La Llacuna). Entre els Km 20-21 s'ha d'agafar un desviament a l'esquerra, pel mig de la recta de la carretera, que és un camí terrer que s'endinsa a la zona de les Llambardes. En direcció sud-oest s'arriba a la masia de Cal Soler de Secabecs. Cal deixar el cotxe i agafar el camí que pel límit dels camps de conreu porta cap al bosc de pi cap al sud, el qual s'ha de travessar per arribar a la part superior de la cinglera, que domina la conca del riu Foix. Després s'ha de baixar al replà inferior del cingle pel Túnel (o Abric) de Can Soler de Secabecs i en direcció nord-est, per un corriol, a uns 180 metres de recorregut, a mà esquerra, es localitza la cavitat en qüestió: és difícil de detectar el seu emplaçament degut a la vegetació i a les petites dimensions de l'entrada. Fotografia de Paz Balaguer feta durant la intervenció arqueològica de 2007, extreta de l'inventari de patrimoni arqueològic de Catalunya (http://invarque.cultura.gencat.cat) 78|79 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:07
69949 Barraca de cal Gameta https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-gameta wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX No ha estat restaurada ni reutilitzada. Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta que es troba en el marge sud-est de la vinya existent a tramuntana del mas de can Julià, molt a prop de la carretera. És de planta circular de prop de 2,8 m de diàmetre exterior i una alçada d'1,95 m, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est amb una porta de 90 cm de llum per una alçada d'1,4, acabada amb arc d'ametlla. 08288-74 A 42 m al nord del mas de can Julià Les barraques de pedra seca es troben modulant el paisatge d'arreu del Penedès, sobretot en els segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Tanmateix també es troben associades al conreu de l'olivera i de l'ametller. Servien com a aixopluc pel fred, la calor o la pluja. El mes de novembre de 2018 L'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco ja que 'els murs de pedra seca desenvolupen un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus'. 41.4143900,1.5513500 378931 4585773 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69949-foto-08288-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69949-foto-08288-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69949-foto-08288-74-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca amb registre 2408 de l'Observatori del Paisatge (Autor: Drac Verd de Sitges) 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70032 Barraca 2 de la costa dels Abeuradors https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-costa-dels-abeuradors wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca exempta de pedra seca de planta quadrada d'entre 160 i 170 cm de costat a l'interior. Té una alçada aproximada de 210 cm i coberta de falsa cúpula, parcialment caiguda. La porta, és orientada al sud, fa uns 140 cm d'alçada i 55 d'amplada, i és acabada amb un arc de mig punt. Té una fornícula inferior o cocó a la paret del fons. 08288-157 A 600 m al nord-oest del camí dels Abeuradors. Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3733500,1.5627600 379809 4581200 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70032-foto-08288-157-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2434 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia (Autor: Drac Verd de Sitges) 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69924 Can Marroquí https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marroqui CRUAÑES, O.; VIRELLA, X. (1984). Piques baptismals d'inmersió del Penedés iel seu entorn. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca: 55-56. ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos, en el territorio del area metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B65, 1969: 67. GIRÓ, P. 1962. 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares-I. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXII-XXIII, p.350-352. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat XI-XIII S'observen moviments de terres d'abast considerable El sector de les troballes es troba a la part posterior de Cal Marroquí, a uns 70 metres al nord. En un promontori plantat de vinya, amb algunes oliveres residuals i alguna petita zona erma, es localitzen restes en superfície d'època ibèrica, així com també es coneix l'emplaçament, en aquest indret d'una antiga ermita romànica (Giró, 1962). S'hi van documentar fragments de ceràmica comuna a torn. Malgrat que Pere Giró, en la documentació inèdita conservada al museu de Vilafranca, cita la presència de 'tejas romanas curvas, restos de pavimento elaborado con cerámica triturada (picadís)' (Catálogo Arqueológico del Panadés, fitxa nº 89), sobre el terreny, actualment es detecten encara restes de teules corbes de tipus àrab i fragments de morter que corresponen, sens dubte, a l'antic edifici religiós d'època medieval. Per tant, s'ha de remarcar que en aquest sector no s'han documentat restes romanes (malgrat les referències bibliogràfiques que recullen les dades originals de Pere Giró). Per a la interpretació del jaciment cal tenir presents els següents factors: 1) S'emplaçava una església d'origen medieval, segurament d'estil romànic. El lloc és esmentat el 1143 com a parròquia de Sant Cugat de La Mussarra, i el 1230 passà per donació al Monestir de Santes Creus. Posteriorment es denominà Sant Jaume de la Mussarra. No es coneix la data de la seva desaparició. En aquest indret s'observen, superficialment, restes molt escadusseres de runa (teules, fragments de morter, pedres) i algun fragment de ceràmica grisa monocroma. 2) També s'han documentat restes humanes, que de ben segur havien de pertànyer a la necròpolis de l'església . 3) En darrer lloc, cal esmentar que a la masia de la Montsarra es conserva una pica baptismal procedent de l'ermita (vegeu fitxa 25). (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) 08288-41 A 70 m al nord del mas de cal Marroquí El lloc és esmentat el 1143 com a parròquia de Sant Cugat de La Mussarra, i el 1230 va passar per donació al Monestir de Santes Creus. Posteriorment es va denominar Sant Jaume de la Mussarra. No es coneix la data de la seva desaparició. Les primeres referències documentals inèdites d'aquest jaciment les proporciona Pere Giró. (GIRÓ, Pere. Quaderns de Camp, vol. 7, 1960-1964 (6.5.1962 i 5.6.1962) Inèdit. 41.4104300,1.6140100 384161 4585247 08288 Torrelles de Foix Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69924-foto-08288-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69924-foto-08288-41-2.jpg Legal Ibèric|Medieval|Romànic|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Per accedir al jaciment cal partir de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-Sant Martí Sarroca-La Llacuna). Poc després de passar el km 7 i el trencall que porta a la Rovira Roja, a mà dreta surt una pista de terra que passa pel Barri de Cal Miret i condueix directament a les antigues masies de Cal Miret i la Montsarra. Passada la segona, s'ha de travessar el torrent i desviar-se pel primer camí a l'esquerra, que puja a les cases de Cal Bord i Cal Marroquí. El jaciment també es coneix sota el nom d'església de Sant Jaume de la Montsarra o de Sant Cugat de la Montsarra. Fotografia: Camp de Sant Jaume des de migdia 81|85|92|80 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70015 Barraca a migdia de la Fontfregona https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-migdia-de-la-fontfregona wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Presenta un enderroc important, sobretot pel costat esquerre. Barraca de pedra seca situada a l'extrem nord dels marges de les Planes. Es tracta d'una construcció aèria aïllada de planta circular de 190 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 240 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud / sud-est fa 120 cm d'alçada, uns 70 d'amplada i és acabada amb un arc de Mig punt. 08288-140 A 91 m al sud del trencall que de la Fontfregona mena a la urbanització de can Coral Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4038300,1.5542700 379155 4584596 08288 Torrelles de Foix Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70015-foto-08288-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70015-foto-08288-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70015-foto-08288-140-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2407 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69918 El molí de la Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-la-pineda PALAU, Salvador. 1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 263. XV-XVI Requeriaria un desbrossament per tal de determinar l'abast de les restes, probablement en millor estat del que sembla a primer cop d'ull. Edifici de planta rectangular d'aproximadament 10,5 x 8,5 m, situat al nord-est del riu Foix, completament emmascarat per la vegetació, però que encara conserva la planta baixa i el primer pis, aquest darrer en molt mal estat, ja que ha col·lapsat. A la planta baixa s'observa entre la malesa i gairebé tapiada pel mateix enderroc de l'edifici, la part superior de l'arc adovellat de la porta d'accés a l'interior, un espai de prop de 8 x 5 m cobert amb volta de canó de 8 per 5 metres que en el seu moment va ser estudiat per Salvador Palau, en el seu recull sobre els molins catalans. A ponent del molí es conserven els murs perimetrals del que hauria estat l'habitatge associat, en alguns punts en tota la seva alçada. La fàbrica i obertures d'aquesta casa permeten situar-la en el segle XVIII. Pel que fa a la cronologia del molí, creiem que podria ser anterior. 08288-35 A l'esquerra del riu Foix a uns 420 m al sud del mas de la Pineda Ara per ara no es tenen referències escrites sobre l'edifici. 41.4203500,1.5724800 380708 4586405 08288 Torrelles de Foix Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69918-foto-08288-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69918-foto-08288-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69918-foto-08288-35-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó També anomenat molí del Batet 119|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69888 Torre de can Pepó https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-pepo <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 202. BOLÒS, Jordi. (1992). 'Torre de cal Pepó'. Torrelles de Foix. Alt Penedès. Catalunya Romànica, vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Eciclopèdia Catalana: 212. BURON, V. (1989). Castells romànics catalans. Guia, Edicions Mancús. Barcelona: 36. CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix'. Comentari marginal. A Els Castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, p. 768. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8142</p> XII-XVIII La casa va ser objecte d'obres d'urgència a final del segle passat per tal d'evitar el col·lapse definitiu del conjunt, que ja presentava parts enderocades, com la torre o l'extrem sud-oest del cos allargassat descrit més amunt. Llavors es van fer forjats per tal de subjectar el conjunt i es van tancar tots els accessos per evitar destrosses a l'interior. <p>Torre de planta circular inicialment exempta que avui es troba escapçada per tal de definir una coberta a un vessant, de tal manera que se'n conserva una alçada de només 6 m. El gruix de la paret és de 50 cm mentre que el diàmetre interior a nivell de coronament és de 2,3 m. Al capdamunt hi ha una obertura, parcialment tapiada, orientada al sud-est i acabada amb un arc en forma de plec de llibre. És datada del segle XII o XIII (Bolòs, 1992). Actualment s'observa com va ser aprofitada per encabir-hi un cup de vi, del qual se n'observa, des de l'interior de l'edifici, la boixa. Sembla que, encara en època medieval d'acord amb una primera observació dels paraments, s'hi va afegir, adossant-s'hi pel costat sud-oest, un cos de planta rectangular allargassat, tot plegat sobre la roca natural. L'extrem de ponent va acabar col·lapsant el segle passat i es va refer, a la dècada dels anys 90, amb formigó. La resta però es manté dempeus gràcies a l'actuació d'urgència que s'hi va dur a terme en aquell moment. Encara s'observen, al mur nord-oest, dues finestres espitlleres, mentre que al sud-est, es troba el portal d'accés, de mig punt adovellat pel qual s'hauria accedit a aquest segon edifici. El conjunt en aquest moment hauria passat de ser una torre exempta a una casa fortificada que controlaria l'accés a Torrelles de Foix des de Pontons. Actualment, la porta esmentada resta amagada a l'interior d'un altre cos annex, bastit a finals del segle XVIII, d'acord amb la data -1794- del portal de migdia, acabat amb un arc rebaixat i avui amagat rere bardisses. Un altre afegitó efectuat en època moderna es troba al nord-est de l'edifici rectangular i és un nou cup de vi de planta quadrada. Queda palès que el conjunt fou habitat probablement de forma ininterrompuda des de l'alta edat mitjana i fins el primer quart del segle XX.</p> 08288-5 A l'extrem est de les Planes de les Torres <p>No es tenen encara notícies històriques d'aquest edifici. Només se'n sap que es trobava inclòs dins l'antic terme del castell de Foix, esmentat des del segle XI. A partir d'aquell moment i a través de les estructures que ens n'han pervingut és fàcil pensar que el conjunt fos utilitzat d'una manera o una altra, si més no, fins ben entrat el segle XIX. El fet que tan a prop s'hi trobi una altra torre, les Torres Altes, fa palès que ambdós conjunts tindrien per funció la defensa de l'accés a Torrelles pel vessant nord-est. Apareix esmentat com a 'Torres Jussanes' a l''Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí'. Aquest capbreu es troba al fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès (fitxa 110)</p> 41.4129200,1.5457700 378462 4585617 08288 Torrelles de Foix Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69888-foto-08288-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69888-foto-08288-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69888-foto-08288-5-3.jpg Legal Romànic|Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-11-23 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Conjunt conegut també amb el nom de Torres Baixes, en contraposició a les Torres Altes (fitxa 4), juntament amb el qual controlaria els accessos a Torrelles de Foix des de Pontons. 92|93|94|85 45 1.1 1771 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70011 Barraca 2 del camí de can Coral https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cami-de-can-coral wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Es troba restaurada amb excés de ciment. Barraca de pedra seca aïllada, orientada al sud-est, situada al nord del camí de can Coral, visible des d'aquest. És de planta circular d'aproximadament 355 cm de diàmetre exterior i una alçada de 125 cm, també exterior. La porta, de prop de 177 cm d'alçada, és acabada amb llinda plana. Es troba gairebé completament arrebossada amb ciment fins al punt que es fa difícil discernir-ne la fàbrica. 08288-136 A l'extrem nrd-oest de la urbanització can Coral, a 100 del camí que mena a la Fontfregona Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4048700,1.5585300 379513 4584706 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70011-foto-08288-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70011-foto-08288-136-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 9274 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70084 Barraca 4 de les feixes de la Fontfregona https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-les-feixes-de-la-fontfregona wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Presenta un incipient enderroc del costat esquerra. Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular d'entre 180 i i 200 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 145 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 200 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. 08288-209 A l'extrem oest dels camps de la Barraca Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4069100,1.5489200 378714 4584945 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70084-foto-08288-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70084-foto-08288-209-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2415 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70026 Barraca 1 de la Serra Llarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-serra-llarga wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Presenta un petit enderroc al costat dret de la porta Barraca de pedra seca de planta circular de 280 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 150 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud, fa 85 cm d'alçada, uns 50 d'amplada i és acabada amb llinda plana. 08288-151 A la Serra Llarga, entre els camins de la Serra Llarga i dels Abeuradors Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3713600,1.5592300 379510 4580984 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70026-foto-08288-151-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2454 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia (Autor: Drac Verd de Sitges) 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70027 Barraca 2 de la Serra Llarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-serra-llarga wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca de planta circular de 200 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 200 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud, fa 120 cm d'alçada, uns 65 d'amplada i és acabada amb llinda plana. 08288-152 A la Serra Llarga, entre els camins de la Serra Llarga i dels Abeuradors Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3716200,1.5582700 379430 4581014 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70027-foto-08288-152-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2455 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia (Autor: Drac Verd de Sitges) 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69934 Cova del Cingle de Foix 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cingle-de-foix-2 RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=17&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7473 Cavitat situada en la cinglera nord del promontori on s'emplacen el castell i l'església de Santa Maria de Foix. Té dues obertures: una superior i una inferior. La superior, de no gaire més d'un metre i mig d'amplada, comunica amb la inferior, ja en el passadís principal interior. L'entrada és per aquesta boca inferior: té 1,10 metres d'amplada i una fondària total d'uns 10 metres. Passats 3 metres de l'entrada enllaça amb l'obertura superior, a mà esquerra. El passadís principal fa 6,90 metres, i el fons de la cavitat és força irregular, amb diverses galeries petites i entrants obstruïts per blocs. Just en la part més profunda hi ha una xemeneia. Entre el sediment solt, es van documentar diversos fragments de ceràmica a mà, ceràmica a torn comuna ibèrica de cocció oxidant, i fragments de fauna. En principi, i per manca de més dades, s'interpreta com un jaciment d'habitació, tot i que no pot descartar-se la possibilitat que tingués un ús funerari. 08288-59 A la cinglera nord del conjunt de castell i Santuari de Foix Localitzat per Josep Mestres i Mercadé, arqueòleg de Vilafranca del Penedès, a principi dels anys 80. Mestres hi va efectuar una prospecció superficial i va recollir alguns fragments de ceràmica i fauna (segons var informar l'octubre de 1990 en una entrevista efectuada durant la realització de la Carta Arqueològica). 41.4155300,1.5646900 380048 4585881 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69934-foto-08288-59-1.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Un cop arribats al Santuari, es continua per un corriol en direcció al vessant occidental del promontori. A uns 100 metres, s'arriba a l'alçada d'un avenc que queda a mà esquerra i que ha estat referenciat erròniament sobre el terreny com l'Avenc de la Humitat: en realitat, segons el Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova, aquest fou denominat com Avenc de Foix-1 (l'Avenc de la Humitat es troba també en aquest indret, en el sector est del promontori i en la cara nord, i és molt difícil de localitzar car s'obre a nivell del sòl i no té cap penya calcària de referència). Des de l'avenc cal desviar-se cap al nord, cap a la cinglera que domina la vall del riu Foix, i recórrer uns 50 metres. A continuació, cal baixar (l'accés és difícil i cal grimpar) en direcció nord-oest al llarg d'uns 100 metres fins veure la boca superior de la cova penjada de la penya calcària. 78|79 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69916 Molí del Sendra https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-sendra <p>PALAU, Salvador. 1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 266, molí n. 16. VILA, Pau. 1932. Assaig d'una localització de les indústries antigues a Catalunya. 'Estudis universitaris catalans', XVII.</p> <p>Edifici de grans dimensions situat al nord-est de la riera de Pontons. De planta rectangular de prop de 19 x 16 m, consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de diversos afegitons a llevant i a ponent, on es trobaria el molí. Hi arriba aigua des de l'aqüeducte del rec, procedent del casal dels Peguera, per on passa el rec i on, a més, una resclosa en regula el pas de l'aigua. Donat que aquest darrer indret es troba a cotes més altes és plausible pensar que en algun moment després de la destrucció del casal s'habilités la zona propera a la muralla (fitxa 6) com a bassa o pou d'aigua per al molí. Les nombroses modificacions efectuades en el decurs del temps n'han implicat la pèrdua de les característiques originals associades a l'ús de l'edifici com a molí, així com l'arrebossat i pintat de les quatre façanes. D'aquesta manera, en l'actualitat només es pot observar part del parament de la planta baixa de la façana nord. En la resta de l'edifici es pot observar com les obertures han estat objecte d'un mateix programa d'obres, probablement les darreres efectuades a la parcel·la, per unificar-ne la fusteria.</p> 08288-33 A migdia de la Plaça de les Moreres <p>Sembla que el molí paperer es pot remuntar a mitjan segle XVIII, quan Ramon de Peguera i Berardo va concedir permís a Ramon Morgades fer fer-lo. Llavors, també es va donar permís per construir un pont (fitxa 19) que unia el casal dels Peguera (fitxa 161) amb el molí. Ramon de Peguera també deixava que Ramon Morgades fes una resclosa dins del castell, per tal d'obtenir més força per la roda del molí hidràulic. Durant el darrer quart d'aquell segle va ser un important molí paperer, adaptant-se en el decurs de temps a les funcions de molí fariner i, més endavant, molí d'oli. Finalment, e el decurs del segle passat, va acabar sent durant uns anys caserna de la Guàrdia Civil. A la part posterior de l'edifici als anys 1920 s'hi va instal·lar l'escorxador municipal, que va tancar a principis d'aquest segle. L'edifici va ser adquirit a finals de la dècada de 1990 per la família Mannion-Deal, que la van rehabilitar per fer-hi tota mena de cursos, des de classes d'anglès a tasts de vins. També hi van instal·lar una oficina de turisme amb lloguer de bicicletes per tal de recórrer i conèixer el municipi. Actualment, tant el molí com l'escorxador romanen tancats.</p> 41.3874125,1.5687704 380337 4582753 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69916-foto-08288-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69916-foto-08288-33-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70056 Barraca del camí del Coll de Rastrells https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-del-coll-de-rastrells wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Barraca de pedra seca aïllada, de planta de ferradura i un diàmetre interior d'entre 230 i 130 cm, amb coberta de falsa cúpula. Té una alçada exterior de 150 cm. Orientada al sud-est, hi permet l'accés una porta de 110 cm d'alçada i una amplada de 55 cm, acabada amb llinda plana. El gruix del mur és de 40 cm. 08288-181 A migdia del camí del coll de Rastrells, a 360 m després de deixar el dels Abeuradors Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3767000,1.5633200 379862 4581571 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70056-foto-08288-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70056-foto-08288-181-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2450 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70034 Camí empedrat de la Plana Pinatella https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-la-plana-pinatella Rovira, Joan; Miralles, Ferran. 1999. Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Vilafranca del Penedès. Se'n conserva un tram en molt bones condicions, però al nord-oest se'n perd el traçat Camí empedrat d'entre 1 i 1,5 m d'amplada i força pendent que es pot resseguir, en direcció nord-oest, poc després de passada la casa de les Dous (fitxa 23), Concretament Se'n conserva un tram que es pot començar a seguir des de la primera corba del camí de les Dous, uns 146 m a ponent del mas. El camí s'enfila costa amunt en un recorregut sinuós de prop de 270 m fins arribar a la Plana Pinetella. Aquest primer tram conserva encara en molt punts un empedrat dE peces irregulars de pedra que cobreixen les escletxes del terrenys que, en molts indrets, és la mateixa roca i on, en un parell de punts, es poden reconèixer parts desgastades corresponents al pas d'algun tipus de carro. Arribats a la Plana Pinatella el camí continua fins al Pany, però ja es troba més malmès. 08288-159 A ponent de la casa de les Dous 41.3957100,1.5524500 378988 4583697 08288 Torrelles de Foix Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70034-foto-08288-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70034-foto-08288-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70034-foto-08288-159-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 94|85 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69926 Abric de la Masia 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-masia-1 GIRÓ, P. 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares-I. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXII-XXIII, p.350-352. RAURET, A.M. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Barcelona: 146-147. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat VII aC Es tracta d'una cova natural d'habitació sense estructures, localitzada en una fondalada ocupada en part per antigues feixes de conreu vitícola on s'ha documentat l'anomenat 'Taller de la Masia', amb una indústria lítica situada entre el neolític i el bronze. De dimensions molt reduïdes, amb una alçada d'uns 300 metres i una cambra única, de forma semicircular, de 3,10 metres per 2,70 metres, s'obre en una formació calcària del Triàsic, de poca profunditat (uns 2,60 metres). Originàriament estava tapada frontalment per un mur de pedra seca de 0,60 metres de gruix, que va ser desmantellat durant uns treballs d'excavació. Durant aquells treballs, es van documentar tres nivells de sediments, d'entre els quals el segon va proporcionar material arqueològic corresponent al bronze final, com ara una banya de cérvol fragmentada, fragments de ceràmica característics del bronze final o un fragment de sílex sense retocar. Podria tractar-se d'un lloc d'habitació de caràcter temporal o de refugi esporàdic. Un estudi aprofundit, diacrònic i comparatiu amb els restants jaciments del sector, proporcionaria més elements per avaluar possibles diferenciacions d'aprofitament d'un mateix espai geogràfic en un mateix moment històric i també l'evolució de la dinàmica ocupacional. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) 08288-43 A tocar de la carretera BV-2122, al km 5,2, al costat nord de la primera corba pronunciada Aquest jaciment, descobert i excavat l'any 1959, té el nom d'Abric del la Masia 1 per diferenciar-lo de l'Abric de la Masia 2, descobert el setembre de 1990 per l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, i que encara roman inèdit. 41.4003800,1.5506000 378842 4584218 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69926-foto-08288-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69926-foto-08288-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69926-foto-08288-43-3.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó L'accés és molt fàcil, ja que es troba al costat de la carretera BV-2122 a l'alçada del km 5.200, en el vessant est d'una petita vall per on devalla un torrent afluent de la riera de Pontons. 79|76 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69927 Abric de la Masia 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-masia-2 RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. 1990. 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. Invarque.cultura.gencat.cat Abric, en molt bon estat de conservació, situat en una petita fondalada al peu de la carretera BV-2122, a l'alçada del km 5.200, a la banda dreta, en direcció a Pontons. Amb uns 3 metres de plataforma, aquesta es troba una mica erosionada per l'acció de l'aigua. Superficialment s'hi van recollir alguns materials d'indústria lítica en sílex. El conjunt es pot datar a l'entorn del neolític/eneolític i és de gran interès si tenim en compte a més que en aquesta petita vall s'han localitzat, a més, dos jaciments més prou interessants: l'Abric de la Masia 1, de l'edat del bronze i possible hàbitat temporal, i la Cova de la Masia, amb elements del neolític antic evolucionat, una utilització sepulcral amb estructures de caràcter megalític, del bronze final i altres elements ibèrics, romans i paleocristians. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) 08288-44 A tocar de la carretera BV-2122, al km 5,2, al costat nord de la primera corba pronunciada Aquest jaciment, descobert el setembre de 1990 per l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, té el nom d'Abric de la Masia 2 per diferenciar-lo de l'abric de la Masia 1, descobert i excavat l'any 1959. 41.4014100,1.5504700 378833 4584333 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69927-foto-08288-44-1.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó S'hi accedeix per un corriol que puja pel límit d'unes antigues feixes de vinya, abandonades i ermes, on s'ha documentat el jaciment denominat 'Taller de la Masia', un taller de sílex en superfície. Llavors cal recòrrer 120 m en direcció sud pel vessant esquerre d'un petit torrent afluent de la riera de Pontons. L'abric s'obre de cara a l'oest, a la banda dreta d'aquest corriol, en un aflorament calcari de formes força erosionades. L'entorn va estar afectat per un incendi.Abans d'arribar al jaciment, es deixa enrere, pel mateix camí, un altre abric documentat, l'Abric de la Masia 1, situat a 20 metres de la carretera. 78|79 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69971 Recer del marge de les Costes https://patrimonicultural.diba.cat/element/recer-del-marge-de-les-costes wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Terrera margenera o recer en marge, de planta quadrada i una obertura d'alçat rectangular i 50 cm d'amplada amb llinda plana. Fa 1,6 m de profunditat 1 1,2 m de costat al fons de l'espai. El marge on es troba té una alçada de 125 cm. 08288-96 A tocar del camí de les Costes Els marges estan associats amb l'augment de la semanda de terres conreables. Llavors, s'artigava i despedregava el terreny, s'hi obrien rases allagades anivellades horitzontalment i s'hi col·locaven pedres grans a manera de fonaments. Per sobre seu s'aixecaven les parets de pedra seca. Sembla que les primeres barraquesde pedra seca són d'origen medieval. Tanmateix, la majoria de barraques que resten actualment enterres pendesenques s'acostumen a situar entorn als segles XVIII i XIX. Es tracta d'un període de màxima extensió del conreu de la vinya degut al creixement demogràfic, que va afavorir les rompudes de terres i la substitució del blat i de l'olivera per la vinya. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3958200,1.5650600 380043 4583692 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69971-foto-08288-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69971-foto-08288-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69971-foto-08288-96-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Estructura núm. 2368 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides. (Autor: Drac Verd de Sitges) 98|119|94 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69928 Taller de la Masia https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-la-masia ALMAGRO, M.; SERRA-RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: CSIC, Instituto Diego Velázquez: 217. FERRER, A.; GIRÓ, P. 'Colección prehistórica del Museo de Vilafranca'. Ampurias. V, p.193. GIRÓ, P. 'Museo: excavaciones'. Panadés. Atribuïble a Pere Giró, a mitjans anys 40. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. MONFORT, J. Talleres líticos de superfície del Panedés y extensiones. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. SOLÉ, J. (1948). 'Tiempos prehistóricos: cuando los bisbalenses no existïan'. A: Bisbal histórica. Resumen histórico del Panadés. 2a. Tarragona, 1948: 26-27. invarque.cultura.gencat.cat El pendent de terreny fa que els materials estrobin dispersos per tot el baixant del torrent. Es tracta d'un centre de producció i explotació de sílex situat en una vall terrassada per feixes d'antics conreus de vinya. Se situa a l'altura del km 5200 de la carretera de Torrelles a Pontons (BV-2122), a uns 30 m d'aquesta per la banda de muntanya. En aquesta vall, que neix 1 km més amunt, s'hi troben dos abrics i una cova, tots tres jaciments d'interès arqueològic. Entre els elements localitzats destaca una punta denticulada, una rascadora denticulada, una làmina de dors, una punta de dors, una osca, un denticulat, dos gratadors, tres osques denticulades, sis ascles... El conjunt abraça unes cronologies des del neolític, una mica avançat, fins l'eneolític i inclús el bronze mitjà (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) És possible que existeixin més jaciments fins comunicar amb l'Avenc de les Torres o Cova Freda. Per tant, més que un veritable taller, aquest jaciment seria producte del desmantellament i erosió dels abrics propers com l'Abric de la Masia 1 i l'Abric de la Masia 2. 08288-45 A tocar del km 5,2 de la carretera BV-2122, a la dreta del torrent 41.4009300,1.5500900 378801 4584280 08288 Torrelles de Foix Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69928-foto-08288-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69928-foto-08288-45-2.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 78|79|76 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69930 Jaciment del Molí de l'Horta https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-moli-de-lhorta MONFORT, J. Talleres líticos de superfície del Panedés y extensiones. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=16&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7472 La vegetació avui fa impossible comprovar l'existència de restes arqueològiques Taller de sílex superficial localitzat en antics conreus, avui abandonats, a tocar amb el bosc de pins per on passa el camí d'accés, a uns 100 metres al nord-est del molí de l'Horta. El jaciment va ser identificat gràcies als treballs agrícoles que van posar al descobert materials d'indústria lítica en sílex, en una petita àrea de dispersió i en el context fluvial del riu Foix. Concretament, es va documentar una ascla amb denticulats, un denticulat, una ascla amb retocs simples, un burí, un abrupte, un possible gratador, ascles i fragments sense retocar i un fragment de petxina (cardium). El conjunt pot datar-se a l'entorn del paleolític superior, si es tenen en compte els materials més significatius, com ara el burí o el gratador. Actualment, degut a l'abandonament de l'activitat agrícola en aquest sector no s'observen materials en superfície. El jaciment pot romandre parcialment intacte o, ans al contrari, esgotat, essent més probable la primera apreciació. (Extret de Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) 08288-55 A uns 100 m al nord-est del molí fariner 41.4327900,1.5529300 379097 4587813 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69930-foto-08288-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69930-foto-08288-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69930-foto-08288-55-3.jpg Legal Paleolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó L'accés es fa des de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-La Llacuna). Poc abans del km 19, a l'esquerra, a l'alçada d'una granja porcina, surt el camí terrer que baixa fins al fondal. Cal passar la masia de Les Heures (Cal Sord) i continuar baixant fins arribar al sector on s'emplacen les runes de l'antic molí fariner de l'Horta. 77|76 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69876 Cova de la Masia https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-masia ALAMAGRO, M.; SERRA, J. de C.; COLOMINAS, J. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: CSIC/ Instituto Diego Velázquez, 1945. p.216-217. BARTROLÍ, Raül; RIBÉ, Genís (1991). 'La coca de la masia (Torrelles de Foix, Alt Penedès). Documentació d'Urgènia d'una cova-dolmen a la Conca Alta del Foix. Abril-maig de 1991'. Memòria d'intervenció arqueològica en línia. Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Calaix.gencat.cat/handle/10687/7934 FERRER SOLER, A. 'Una infiltración de la cultura pirenaica a través de las sierras del Penedès y Conca d'Òdena'. A: Catas y comunicaciones de la I Asamblea Intercomarcal de Investigadores del Penedès y Conca d'òdena. Martorell, 1950. p.96, 98 i 101-102. FERRER, A.; GIRÓ, P. 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés'. Ampurias. V, p.191-193 i lam. I. MASACHS, J.M. 'Valldossera-Pontons, una zona bien determinada de la cultrua megalítica en el Alto Panadés'. A: XIV Congreso Nacional de Arqueología. Zaragoza, 1977. p.410-411. RAURET, A. M. La metalurgia del bronce en la Península Ibérica durante la Edad de Hierro. Barcelona, 1976. p.130-131. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. SOLÉ, J. 'Tiempos prehistóricos: cuando los bisbalenses no existïan'. A: Bisbal histórica. Resumen histórico del Panadés. 2a. Tarragona, 1948. p.26-27. TARRADELL, M. Les arrels de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1982. (História de Catalunya/Biografies Catalanes; núm. 0), p.116-117 i 119. VIRELLA, X. '41 visita coneguem el Penedès: Torrelles de Foix'. Gran Penedès. 9, p.12. invarque.cultura.gencat.cat Consolidada entre els anys 1995 i 1997 per a la seva visita pública. El jaciment s'emplaça al vessant dret d'una petita fondalada transversal al congost de la riera de Pontons. La boca d'entrada està orientada a l'est/sud-est. La cavitat fa uns 3,50 metres de profunditat i una amplada de 3,90 metres i és de planta més o menys circular. Té un substrat calcari del triàsic. En la seva part externa presenta una estructura megalítica formada per lloses de tanca i un corredor d'accés al que seria la cambra sepulcral, la mateixa cavitat natural. D'acord amb els treballs que s'hi van realitzar a la dècada de 1990, es pot corroborar la hipòtesi apuntada per Pere Giró, que deia que es tractava d'una cova sepulcral. A més, es va poder ampliar aquella interpretació i definir més detalladament les cronologies dels materials documentats i també de l'estructura dolmènica. Pel que fa als materials, se'n van trobar de corresponents bàsicament al Neolític Antic Evolucionat, amb presència de ceràmiques raspallades; al Bronze Antic i, de forma majoritària, al Bronze Final, amb presència de fragments ceràmica decorats amb cordons digitats. També es van recollir materials escadussers de cronologia ibèrica i romana, un fragment de ceràmica 'derivée sigillée paleochrétienne' amb decoració estampillada, de cronologia paleocristiana i d'altres fragments de ceràmica medievals i moderns, a més d'un gran nombre d'ossos humans, la major part dels quals presenten signes de cremació/ calcinació: costelles, fragments de crani i mandíbula, peces dentàries, fragments d'extremitats, vèrtebres, falanges,etc. La cova constitueix en realitat una cova-dolmen, l'única al Penedès i un dels pocs casos coneguts arreu de Catalunya. L'estructura megalítica està en perfecte estat de conservació, exceptuant un parell de lloses desmantellades o caigudes i partides. Està formada per un corredor d'accés, amb 3 lloses verticals a la paret est, 2 a la paret oest, nord teòric al fons de la cova; amb un sòl preparat de graves o pedres petites, amb una llosa plana a l'entrada de la cova o final del corredor, a manera de graó i les lloses que segellaven la cambra funerària pels costats del passadís. Es van poder determinar, d'acord amb els materials recuperats, diverses fases principals d'ocupació i d'utilització diferencial de la cavitat, essent la primera corresponent al Neolític antic evolucionat, la següent al Bronze antic i la darrera al bronze final. És durant el Bronze antic que la cova adquireix un ús funerari, amb la construcció d'un sepulcre de corredor que aprofita la cavitat natural com a cambra d'enterrament col·lectiu. A manera d'hipòtesi, es podria pensar en inhumacions sense cremació per a aquesta primera fase, mentre que posteriorment es desenvolupa el ritus de cremació ... Durant l'excavació arqueològica d'urgència realitzada a finals de 1995 al jaciment, es va poder constatar l'existència d'una construcció megalítica molt més complexa i encara més ben conservada del que es pensava l'any 1991, amb la qual es resol el problema del pendent natural del terreny amb successives plataformes de terrassament, una estructura de contenció superior situada a l'entrada de la cova, el corredor per accedir a l'interior de la cavitat (orientat de nord a sud) i la tanca sepulcral orientada d'oest a est. 08288-46 A uns 100 m de la carretera BV-2122, per la banda dreta i poc després del km 5. Des de l'any 1936 s'hi han efectuat diverses intervencions. L'any 1942 la cavitat va ser excavada intensivament per A. Massanell i altres col·laboradors del Museu de Vilafranca. Posteriorment, va ser explorada per diversos grups d'espeleologia: el SIE del CEA l'any 1972 (batejant la cova com a 'cova de l'engany') i el GREV de Vilanova i la Geltrú, l'any 1980. Entre aquest darrer any i el 1990 s'hi van anar realitzant d'altres intervencions clandestines que van afectar el jaciment de manera quasi total. L'any 1990 se'n va fer una inspecció de cara a la seva inclusió a la carta arqueològica. Entre els dies 13 i 28 d'abril de 1991 s'hi va dur a terme una intervenció d'urgència, quan es va detectar que l'estructura de l'entrada havia estat desmantellada per l'actuació clandestina i a causa també de la degradació natural de l'entorn. Els directors en van ser Raül Bartrolí Isanta i Genís Ribé i Monge. Entre els dies25 de novembre i 17 de desembre de 1995 s'hi va dur a terme una nova intervenció, aquest cop per a la seva consolidació i per la reconstrucció del corredor megalític i així condicionar el jaciment per a la visita pública. Prèviament a la consolidació de l'entrada s'hi ha dur a terme una excavació arqueològica. Els directors d'aquelles intervencions van ser Genís Ribé i Monge i Carme Barrachina i Monferrer. Entre el 12 de maig i el 8 de junt de 1997 es va acabar d'excavar el nivell neolític a la zona del corredor, intervenció iniciada l'any 1995. També es van dur a terme noves tasques de consolidació, sota la mateixa direcció arqueològica. Entre els mesos de setembre i ocubre de 2001 va ser objecte de prospecció i tasques de documentació juntament amb d'altres jaciments, per part de Mireia Pedro Pascual. 41.4011700,1.5496900 378768 4584307 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69876-foto-08288-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69876-foto-08288-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69876-foto-08288-46-3.jpg Legal Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó S'hi accedeix a partir de la carretera BV-2122 de Torrelles de Foix a Pontons, al km 522, a mà dreta. Després de deixar la carretera, cal pujar per un corriol que voreja unes feixes de vinya abandonades. A l'alçada de la cova, cal travessar-les i pujar fins el jaciment pel vessant calcari. L'obertura de la cova es veu clarament des de lluny, des de la mateixa carretera.Cal remarcar que en alguna font bibliogràfica i documental inèdita es confon aquest jaciment amb el de l'Abric de la Masia.En haver estat objecte d'intervenció arqueològica disposa de diversos aixecaments topogràfics conservats a l'arxiu del Servei d'Arqueologia (1991). També es pot consultar en línia l'aixecament realitzat l'any 1980 per Xavier Conesa (GREV) a https://espeleoworld.com/abric-o-cova-de-la-masia 76|78|79|80|81|83|85|94 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:07
69880 Abric de la Font de can Rossell https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-font-de-can-rossell RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat Abric orientat d'est a oest, amb accés al nord, considerat com a jaciment d'hàbitat esporàdic. Cobert per la vegetació, fa 12,50 metres de llargada, té uns 4 metres d'alçada i una profunditat d'uns 2 metres, força irregular. A l'interior, es conserva una plataforma d'uns 5 metres d'amplada des de la paret de l'abric fins que el terreny comença a inclinar-se pel pendent natural del vessant muntanyós. El substrat és calcari. Superficialment s'ha documentat un fragment de ceràmica del bronze mitjà, un fragment de sílex, un fragment indeterminat de ceràmica a torn i un fragment de 'cardium'. Tanmateix, caldria caldrien nous estudis per poder ampliar la poca informació de què es disposa. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990. 08288-50 A uns 150 metres al sud-oest de Cal Rossell de les Bassagues, al nord del camí El jaciment va ser localitzat pels volts de 1980 per Josep Mestres i Mercadé, arqueòleg de Vilafranca del Penedès, el qual va recollir alguns materials en superfície. 41.4176200,1.5572400 379429 4586123 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó S'accedeix al jaciment des de la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons). Passat el Km 4, a mà dreta, surt la carretera local cap a les Planes. Cal pujar uns 2 Km i agafar un desviament a la dreta, indicat amb el rètol 'Santa Maria de Foix'. Tanmateix, cal prendre el trencall de l'esquerra, en direcció nord/nord-est. Després de deixar enrere la casa de Cal Rossell de les Bassagues i recorreguts uns 150 metres, abans d'arribar a un revolt del camí on a la banda dreta neix la Font de Cal Rossell, cal pujar a peu per la banda esquerra del camí terrer. L'abric es troba a uns 40 metres remuntant el vessant pel bosc de pi blanc, a uns 20 metres d'alçada respecte del camí. 79 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:07
69933 Coves del Toixó de les Dous https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-toixo-de-les-dous GIRÓ, Pere (1978). 'Notes d'Arqueologia de Catalunya: Torrelles de Foix'. Informació Arqueològica. 27-28, Barcelona, p.91. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7467 Es tracta de dues cavitats al peu d'una penya calcària. La primera, a una cota una mica més alta que la segona, té una boca orientada al nord-oest d'uns 5 metres d'amplada per 3,20 d'alçada. A uns tres metres de l'entrada comença un passadís més estret, de 2,5 metres d'ample per 1,40 d'alçada, que porta a una cambra de 2 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada. En aquesta cambra s'aprecien raconades, alguna de les quals pot ser el principi d'una galeria. El sediment sembla d'escassa potència i és de textura polsosa i sorrenca. No s'aprecia cap resta superficial. La segona cavitat, separada per un promontori rocós d'uns 5 metres d'ample i una mica més baixa respecte a la primera, té forma semicircular. La seva obertura, també orientada al nord-est, fa 1,5 metres d'alt i 6,5 d'ample. Fa 5,5 m de profunditat, fins a una estalagmita, darrera de la qual continua a molt baixa alçada (0,5 metres) un metre i mig més. El material recuperat correspon a l'eneolític. 08288-58 A uns 330 m a ponent del mas de les Dous L'11 d'abril de 1963 Pere Giró, com a delegat local de la Comisaría Provincial de Excavaciones, va realitzar un sondeig en la més petita de les dues cavitats i prospectà tota la vessant recollint peces de sílex. 41.3947700,1.5513800 378897 4583594 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69933-foto-08288-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69933-foto-08288-58-2.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Uns metres abans del km. 4,5 de la carretera BV-2122 de Torrelles de Foix a Pontons surt, a mà esquerra, un camí de terra que passa pel cantó de la casa de les Dous. A la corba que fa aquest camí hi ha un trencall a l'esquerra que és el principi d'un camí de carro que remunta una barrancada lateral a la riera. Uns 50 metres després de creuar el riu es pot remuntar el vessant uns 25 metres fins a les coves. Un altre camí d'accés es fa seguint la pista forestal, continuació del camí, on un cartell ben visible diu 'CLAPI-Forest C.U.P. 31 (propietat Ajuntament de Torrelles de Foix)'. Remuntant aquesta pista, amb molta pedra solta, però transitable, s'ha d'arribar fins a l'altura dels 50 metres de recorregut de camí de carro i baixar vessant avall, a la dreta, buscant les cavitats. Aquestes, són dues i s'obren al peu d'un penyal calcari.Fotografies extretes de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic 78|76 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69966 El drac Foixí https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-foixi XXI El drac Foixí va ser creat el 23 d'abril de 2007 per l'associació homònima que, juntament amb la colla de diables, són una de les entitats de foc de Torrelles de Foix. Actualment actua en les cercaviles de la Festa Major en honor a Sant Genís, el patró de la vila, per la fira artesanal, per Sant Jordi i col·labora també amb l'escola Guerau de Peguera. 08288-91 Ajuntament de Torrelles de Foix Creat l'any 2007. 41.3886800,1.5681900 380291 4582895 2007 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69966-foto-08288-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69966-foto-08288-91-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó També se'l coneix com a Drac de les Valls 98 52 2.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70019 Arxiu municipal de Torrelles de Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-torrelles-de-foix http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-torrelles-de-foix XXI L'Arxiu Municipal de Torrelles de Foix conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. És també un servei destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Torrelles de Foix. L´Arxiu Municipal de Torrelles de Foix forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2005. (extret de http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-torrelles-de-foix) 08288-144 Ajuntament de Torrelles de Foix 41.3880100,1.5727100 380668 4582814 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70019-foto-08288-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70019-foto-08288-144-3.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó S'hi troba dipositada principalment documentació des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat, tot i que també s'hi conserva algun document del segle XVII, com ara la concòrdia entre el Baró de Rocafort, Ramon Morgades i els regidors d la Universitat de la Vila, de 1754. 98 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69965 Gegants de Torrelles de Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-torrelles-de-foix XX-XXI Actualment, Torrelles de Foix compta amb dues parelles de gegants, els vells i els nous, i una de gegantons. Tot i que per la Festa Major en honor a Sant Genís, patró de la vila, sempre hi havia hagut tradició gegantera, fins l'any 1990 Torrelles no va tenir gegants propis i convidava una parella de gegants d'algun poble veí. Els primers gegants van ser estrenats el 29 de juliol i fets a Frankfurt. Es tracta dels coneguts com a gegants vells, n'Enric de Torrelles i na Nati de Foix, personatges ficticis que representen els reis de la vila. Estan fets de fibra de vidre i cavallets de fusta. Pesen 45 kg i fan 3 m d'alçada. Van ser encarregats i donats al poble pel senyor Enric Martí i Rull, torrellenc d'adopció. Un any més tard, l'1 d'abril de 1991, es van crear, per encàrrec del senyor Enric Martí al mateix constructor que els anteriors, els gegantons Tonet de les Dous i Maria Montserrat. Pesen 15 kg cadascun i fan 2 m d'alçada. Són de fibra de vidre i cos d'alumini, i tenen el cap articulat. Amb motiu de la seva presentació, també es va poder estrenar el grup de gralles de la colla gegantera. El 27 de juliol de 1995, fruit d'un concurs d'idees, la vilafranquina Dolors Sans va idear i crear els gegants nous, en Guerau de Peguera i na Maria d'Aimeric, personatges de relleu de la història torrellenca, concretament en el context de la guerra de Successió. Fan 50 quilos la geganta i 60 el gegant i 3,5 m d'alçada. Per tant, són els més grans del conjunt. Són de fibra de vidre i cavallet de fusta. Els vestits van ser fets per una colla de puntaires de l'Arboç. Finalment, l'any 2010 un membre de la colla gegantera va crear un gegantó manotes per la quitxalla, representant un personatge de dibuixos animats manga anomenat Doraemon, És fet amb guix, pesa 5 kg i fa 2 m d'alçada. 08288-90 Ajuntament de Torrelles de Foix. Plaça de la Vila, 1 Foren creats entre els anys 1990 i 2010. 41.3880500,1.5726400 380662 4582819 1990 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 52 2.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69878 Cova de Mahoma o Avenc de Mahoma https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-mahoma-o-avenc-de-mahoma RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. https://espeleoworld.com/c/cova-mahoma https://espeleoworld.com/c/cova-mahoma La cova està situada en una cinglera que s'alça per damunt del riu Foix, en el vessant dret del congost, al nord de les runes de l'antiga masia de Cal Magí Rossell, que es troba a uns 70 metres de distància. En concret, la cavitat està a prop de la clariana on s'emplaçaven els antics camps de conreu d'aquesta masia, però en un desnivell d'uns 30 metres. Amb l'entrada orientada a l'est, en realitat es tracta d'una diàclasi eixamplada per processos mecànics i esllavissaments rocosos, d'uns 25 metres de fondària, dels quals només 10,5 metres són practicables sense gaire dificultats. A l'interior es desenvolupa, entre uns blocs de mida gran, un avenc de 19 metres de profunditat, amb les parets sinuoses de difícil accés, amb passadissos estrets i roca relliscosa. L'entrada, amb 4 o 5 blocs caiguts de mida gran, té una amplada de 2,30 metres. L'any 1982 es van recollir diversos materials en superfície, com ara fragments ceràmics, 1 dent d'ovicàprid i 1 làmina de sílex sense retocs. Les dades que hi ha són doncs massa escadusseres com per poder determinar amb prou fiabilitat el tipus d'ocupació d'aquest espai. Pel que fa a la cronologia, hi ha però diversos elements que permeten adscriure l'avenc de forma clara al neolític antic evolucionat, l'edat del bronze i a l'època ibèrica (extret de Ribé, Cebrià, Senabre, 1990). 08288-48 Al barranc de Dos-Rius, pel camí del Bosc de Baix, a 55 m a llevant de ca l'Isidrot 41.4222800,1.5600400 379672 4586636 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69878-foto-08288-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69878-foto-08288-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69878-foto-08288-48-3.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó S'hi accedeix des de la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons). Passat el km 4,5, cal desviar-se a la dreta per una carretera local indicada amb el rètol de la urbanització 'Plana de les Torres' . Aquesta pista asfaltada puja més de 2 km fins arribar dalt d'un coll. En aquest punt cal trencar a la dreta pel camí indicat amb el rètol 'Santa Maria de Foix', però agafant el camí contrari vers el nord-est, en direcció a Can Rossell de les Bassegues (conegut popularment com la Casa del Cònsul). S'ha de deixar enrere aquesta masia en direcció sud-oest, i després de travessar un petit torrent cal reprendre el nord. A 450 metres, al marge esquerre del camí, es passa per davant de les runes de Ca l'Isidrot, i a continuació, a mà dreta, es veuen les runes de Cal Magí Rossell. A l'alçada d'aquesta masia, s'ha de deixar el camí que condueix al Molí de l'Horta, prop de la zona de Cal Soler de Secabecs, i baixar uns 100 metres fins superar un desnivell d'aproximadament 30 metres i arribar al cingle on s'obre la cova-avenc de Mahoma.Fotografies cedies pel Grup d'Espeleologia de Badalona (GEB, abril de 2017 - www.geb.cat) 78|79|80|81|76 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:07
69886 Castell de Secabecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-secabecs <p>CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix'. Comentari Marginal. A Els castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, p. 768-769.</p> XIII Completament emmascarat pel bosc. Per la l'elaboració d'aquesta fitxa es va poder partir d'unes fotos fetes l'any 2016 per Àngela Llop. En anar-hi el mes de novembre de 2018, algun element dels observats a les fotos esmentades s'havien esfondrat. <p>Es tracta de les restes, d'entitat considerable, del que hauria estat el castell de Secabechs, que en algun moment va passar a ser una masia anomenada, d'acord amb les fonts orals, la masia de ca l'Isaac. Les estructures, consistents en diferents edificis distribuïts en sentit nord sud en una àrea d'aproximadament 1400 m2, es troben en mal estat i cap d'elles conserva la teulada. Només en el cas de l'edifici principal, el de més grans dimensions, es poden observar els murs perimetrals en l'alçada de dos pisos. Malgrat tot, es poden distingir quatre cossos diferenciats que, de ben segur, en serien més amb una desbrossada de la zona. També es pot resseguir el camí que hi accediria des del nord en sentit nord-est a sud-oest i que, en arribar a les estructures, es troba tallat a la roca, amb una amplada d'entre 1,5 i 2 m. Actualment, cal partir del mas de cal Mariano, es passa per la pallissa de ca l'Isaac (fitxa 88) i, després de recórrer uns 90 m, s'arriba al castell. Els vessants sud, est i oest donen a la vall (al torrent de can Soler i al de les Llambardes) i serien, en tot cas, d'accés molt més dificultós. Es conserva també un cos d'entrada, de dimensions reduïdes, situat al peu del camí, arribant a mà esquerra; una construcció principal formada per dos cossos juxtaposats, que són els que conserven paraments amb més alçada; i, finalment, un tercer cos a llevant del principal i donant a la vall, de tal manera que en controlaria una bona part. Avui, d'aquests edificis en resten les parets corresponents a les plantes baixes i algunes parets mestres a l'altura del primer pis, amagades entre pins, fet que en dificulta fins i tot la presa de mides o distàncies. Destaquen del cos principal les pedres cantoneres, molt ben treballades, un portal acabat amb arc de mig punt i el que sembla un contrafort. D'altra banda, a ponent del cos principal s'observen estructures que, pels seus arrebossats, es poden interpretar com d'emmagatzematge. A primer cop d'ull es distingeixen fins a tres fases constructives</p> 08288-3 Al barri de Llambardes, al nord del municipi <p>L'honor de Secabecs s'esmenta per primer cop l'any 1213 en una confrontació de termes. El fogatge de 1365-1370 consignava 3 focs a G. De Coll, habitador de la Llacuna. Al fogatge de les Corts de 1359 es compta un foc de cavaller al castell de Secabecs. Al segle XVII pertanyia a Guerau de Peguera. Més tard, ja en el decurs del segle XVIII va passar a ser reutilitzat com a masia, coneguda com a ca l'Isaac.</p> 41.4367300,1.5544500 379231 4588248 08288 Torrelles de Foix Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69886-foto-08288-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69886-foto-08288-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69886-foto-08288-3-3.jpg Legal Romànic|Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-11-23 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó També conegut com ca l'Isaac. 92|93|85 45 1.1 1771 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:07
70022 Barraca 1 del Camí de la Serra Llarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-cami-de-la-serra-llarga wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Costat de llevant enderrocat Barraca de pedra seca, exempta, amb planta de ferradura de 170 cm d'amplada per 200 de profunditat a l'interior de la construcció. Té una alçada de 160 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud fa 130 cm d'alçada, uns 65 d'amplada i és acabada amb una llinda plana. 08288-147 Al camí de la Serra llarga, a 111 m de la intersecció amb el camí de Roca Vidal Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3687800,1.5591700 379500 4580698 08288 Torrelles de Foix Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70022-foto-08288-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70022-foto-08288-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70022-foto-08288-147-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2452 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70023 Barraca 2 del camí de la Serra Llarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cami-de-la-serra-llarga wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Part nord parcialment enderrocada Barraca de pedra seca amb planta circular d'entre 190 i 205 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 215 cm amb coberta de falsa cúpula i coronament amb lliris. La porta, orientada a l'oest fa 140 cm d'alçada, uns 65 d'amplada i és acabada amb un arc de mig punt. Té un paravent a tramuntana i una fornícula interior o cocó. 08288-148 Al camí de la Serra llarga, a 260 m de la intersecció amb el camí de Roca Vidal Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3701500,1.5585000 379447 4580851 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70023-foto-08288-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70023-foto-08288-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70023-foto-08288-148-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2453 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70024 Barraca 3 del Camí de la Serra Llarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-cami-de-la-serra-llarga wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Presenta un petit enderroc a llevant i es troba completament envoltada de bardisses. Barraca de pedra seca amb planta circular de 230 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 210 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud fa 140 cm d'alçada, uns 55 d'amplada i és acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Presenta tres fornícules inferiors o cocós entrant a mà esquerra de prop de 30 x 50 cm. 08288-149 Al camí de la Serra llarga, a 470 m de la intersecció amb el camí de Roca Vidal Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3713000,1.5569000 379315 4580981 08288 Torrelles de Foix Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70024-foto-08288-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70024-foto-08288-149-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2456 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia de la porta (Autor: Drac Verd de Sitges) 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70053 Barraca 5 prop de cal Déu Negre https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-prop-de-cal-deu-negre wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Enderroc parcial de la coberta Barraca de pedra seca aïllada, de planta irregular de 310 cm de profunditat i una amplada màxima de 145 cm, amb coberta de falsa cúpula parcialment enderrocada pel costat de ponent. Té una alçada exterior de 245 cm. Orientada al sud / sud-est, hi permet l'accés una porta de 165 cm d'alçada i una amplada de 75 cm, acabada amb un arc de mig punt. 08288-178 Al costat est del camp de migdia de cal Déu Negre Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4014200,1.5553200 379239 4584327 08288 Torrelles de Foix Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70053-foto-08288-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70053-foto-08288-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70053-foto-08288-178-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2402 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70066 Barraca 2 de les Costes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-les-costes wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Voltada de bardisses que en dificulten l'accés, i es que és troba en un antic conreu guanyat pel bosc. Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular d'entre210 i 280 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 110 m d'alçada i 80 d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 210 m i un gruix de mur de 70 cm. Presenta un muret baix al lateral exterior dret de prop de 135 m d'amplada i 210 de llarg. A l'interior a mà esquerra hi ha una fornícula o cocó de 65 x 35 cm. 08288-191 Al nord del Camí de les Costes, un cop recorreguts 473 m Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.3975300,1.5661500 380137 4583880 08288 Torrelles de Foix Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70066-foto-08288-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70066-foto-08288-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70066-foto-08288-191-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2371 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69932 Camp de l'Alzina https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-lalzina GUIDI-SÁNCHEZ, José Javier. 'Domus ruralis penetense. Estrategias y formas de hábitat entre Barcelona y Tarragona en el tránsito de la Antigüedad tardía a la Alta Edad Media'. Revista d'Arqueologia de Ponent. 20, p.93-123. LLORAC SANTÍS, S. 'Les tombes antropomorfes penedesenques'. Gran Penedès. 13, p.4-5. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. RIU MORGADES, J. 'Crònica de les comarques de l'Alt i Baix Penedès: Capítol XXXIV: Font-rubí i el seu terme'. El 3 de Vuit. 234, p.24. RIU MORGADES, J. La comarca de l'Alt Penedès: Font-rubí i el seu terme. Vilafranca del Penedès: Edita l'autor, 1987. p.83. VALLÈS CUEVAS, Jordi (1989). 'Camp de l'Alzina. Memòria arqueològica'. Servei d'Arqueologia. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En línia. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=15&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7466 IX-XIII Lloc d'enterrament o necròpolis medieval situat al barri de les Llambardes, localitzat el mes d'octubre de 1988. Llavors, el propietari de la finca, anomenada Camp de l'Alzina per haver-n'hi hagut una anteriorment, va localitzar dues tombes durant les tasques d'aplanament de les terres per tal d' adequar-les al cultiu vitícola. Ell mateix va comunicar la troballa a l'arqueòleg Josep Mestres i Mercader, vinculat al Museu del vi de Vilafranca del Penedès. Aquest darrer ho va fer saber a en Jordi Vallès, que davant la urgència dels treballs agrícoles, va demanar permís d'intervenció arqueològica al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per poder excavar-les. Del 9 al 12 de novembre i el dia 24 de desembre d'aquell any 1988, es va dur a terme una primera intervenció arqueològica a càrrec de l'arqueòleg Jordi Vallès i Cuevas, que hi va documentar i excavar quatre tombes. L'any següent, els dies 11,12,18 i 19 de febrer, s'hi va dur a terme una nova intervenció arqueològica, ja que nous treballs d'arranjament per al conreu havien deixat al descobert més cistes. En aquell cas, els treballs van ser dirigits per l'arqueòleg Josep Mª Bosch i Casadevall. Es van documentar 3 cistes, amb una llargada d'1,18 metres (tomba V), 1,80 metres (tomba VI) i 1,02 metres (tomba VII). Es va recuperar una sivella de bronze (35 mm. X 15/10 mm. X 5 mm.) del tipus 'placa d'arc el·líptic' en la tomba V (a l'alçada de la pelvis i del cap del fèmur d'un individu infantil). En els set casos es tractava de tombes en cista excavades a l'argila i amb revestiments de lloses als laterals, la capçalera i els peus. Els esquelets es van trobar en un estat força degradat a causa de l'acidesa del sòl o, en un dels casos (tomba 4) fruit de l'espoliació. Les extremitats superiors van aparèixer col·locades al costat del cos, i en els casos en el quals es conservaven les mans, aquestes estaven disposades a sobre o al costat de la pelvis. No es va localitzar cap tipus de material arqueològic associat a les tombes que pogués aportar informació referent a la seva cronologia, tret de la sivella. Les tombes estudiades van ser desmuntades per tal de prosseguir condicionant el terreny pel cultiu vitícola, per a la qual cosa s'hi van abocar noves terres. Les tombes formaven part d'una necròpolis de cistes que de ben segur seria més extensa. El caràcter puntual i d'urgència d'aquells treballs no van permetre delimitar-la en aquell moment però tot indica que poden trobar d'altres individus inhumats. Pel que fa a la datació, la tipologia de la sivella, de tradició tardo-romana, s'allarga fins els segles XII i XIII, donant, a l'igual que el tipus d'inhumació en cistes, amb una cronologia molt àmplia dins l'època alt i baix medieval. D'altra banda, la ubicació de la necròpolis en una àrea a la plana és característica d'un hàbitat dispers, en aquest cas associat a l'existència del Castell de Secabecs. 08288-57 Al nord-est del castell de Secabecs 41.4385300,1.5565700 379412 4588445 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69932-foto-08288-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69932-foto-08288-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69932-foto-08288-57-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Per accedir-hi, cal agafar la carretera BP-2121 de Vilafranca del Penedès a la Llacuna i seguir per un camí que s'obre a l'esquerra cap al sud-oest, a l'alçada del km 20,5, un cop passat el mas de la Llambarda vella. Cal seguir el camí fins trencar per la primera bifurcació cap a l'esquerra (sud), continuant pel camí que mana a can Soler de Secabecs. Poc abans d'arribar-hi, a l'altura del castell de Secabecs, es localitza la vinya on es troba la necròpolis, en el marge dret del camí, actualment tapada pel cultiu.Fotografies extretes de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic 92|85 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69936 Esquerda de les Roques del Pany 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquerda-de-les-roques-del-pany-2 RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7475 L'accés a la cavitat és ben senzill, ja que aquesta forma part d'un conjunt d'esquerdes obertes en les dolomies negres que hi ha al peu de la carretera BV- 2122, a l'alçada del km 6,150, a la banda dreta en direcció a Pontons. Aquestes formacions càrstiques, fruit del desplaçament de blocs i fractures diverses, es troben en el vessant esquerre del congost de la riera de Pontons. Té una entrada d'1,30 metres d'amplada per 80 cm d'alçada, que condueix a una sala de 3 metres d'alçada per 1,40 d'amplada i uns 10 metres de llargada, en la qual s'aprecia l'obertura d'una cala de sondeig arqueològic i un marge de contenció d'un tall de sediment. Aquesta sala té llum natural de l'exterior, no té cap mena de concreció i està totalment en període de descalcificació, a causa de la sequedat, els moviments tectònics i de la construcció de la carretera. El final de la sala porta a un petit passadís de 40 centímetres d'amplada i 1,30 metres d'alçada, fins al final de la cavitat, un recorregut total d'uns 18 metres. Les referències arqueològiques provenen d'un sondeig realitzat entre els anys 1973 i 1974, a càrrec de Vicenç Baldellou, emmarcat en la recerca de nivells del neolític per la zona muntanyosa del Penedès. La cala, no obstant, no va proporcionar resultats positius, i tan sols es va localitzar algun fragment de metall. L'any 1990, durant la localització de la cavitat per part de l'equip d'arqueòlegs que realitzaven la Carta Arqueològica, es van recollir un parell de fragments ceràmics a mà informes que tampoc van aportar cap cronologia, així com alguns elements de fauna. Tot i així, es pot confirmar la presència d'indicis d'una utilització antròpica de la cavitat, en períodes cronològics per desxifrar encara a dia d'avui. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) 08288-61 Al peu de la carretera BV-2122, a l'alçada del km 6,150, En una entrevista efectuada el setembre de 1990, el senyor Josep Mestres va informar que entre 1973 i 1974 el senyor Vicenç Baldellou havia efectuat una cala de sondeig en aquesta cavitat.El gener de 1981 el Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova i La Geltrú va fer l'aixecament topogràfic de la cavitat (i de les dues esquerdes restants, també amb referències arqueològiques) i la va documentar en el seu arxiu espeleològic. 41.4005000,1.5416800 378097 4584244 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69936-foto-08288-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69936-foto-08288-61-3.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 76 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
69940 Esquerda de les Roques del Pany, 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquerda-de-les-roques-del-pany-3 RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=24&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7482 Fins fa poc molt accessible i objecte d'expoli Aquesta esquerda forma part del conjunt de cavitats del Pany, totes elles amb documentació arqueològica més o menys important. La cavitat té l'entrada en forma de pou vertical, de difícil accés al llarg de tot el seu recorregut. El pou baixa uns 5 metres i, en planta, la cova fa uns 12 metres de llargada, amb diverses escletxes i gateres a banda i banda de la sala principal, d'un metre o metre i mig d'amplada. És orientada en el seu eix longitudinal, de nord/nord-oest a sud/sud-est. L'única referència arqueològica que hi ha d'aquest indret és la documentació de restes humanes en el seu interior, que malauradament s'abandonaren en l'interior de la cavitat durant una de les exploracions efectuades pel Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova i la Geltrú, entre els anys 1981 i 1984. Cal considerar, però, que es pugui tractar d'un nou jaciment en cova, si es té en compte el context de les dues restants cavitats que formen aquest conjunt. 08288-65 Al peu de la carretera BV-2122, a l'alçada del km 6,150, Esquerda explorada per primer cop el 7 de febrer de 1981. Anys més tard, el 13 d'octubre de 1984, alguns membres del Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova i la Geltrú (X. Conesa, J. Camps, J. Ayza, J. Rigaul) realitzaren la topografia. En una entrevista realitzada el gener de 1991, Xavier Conesa informà que durant una de les exploracions es localitzaren ossos humans que recolliren en una bossa, la qual fou abandonada per problemes de circulació per l'interior del passadís. 41.4023800,1.5427500 378190 4584451 08288 Torrelles de Foix Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69940-foto-08288-65-2.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó El conjunt es troba al peu de la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons), a l'alçada del km 6,150 a 6,200, al marge dret o nord. En concret, aquesta esquerda s'obre uns 30 metres de l'esquerda nº 2, vers el nord-oest, i a una cota més elevada que les altres dues abans esmentades. 76 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70050 Barraca 1 prop del bosc de Cal Jutge https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-prop-del-bosc-de-cal-jutge wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Presenta un enderroc important a la part posterior i també pel costat oest. Barraca de pedra seca aïllada, de planta quadrangular de 270 per 310 m de costat a l'interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, presenta una porta de prop de 135 cm d'alçada i 80 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. El gruix del mur és de 100 cm. Presenta un folre per la façana principal i tanbé per la de ponent, i una fornícula interior entrant a mà dreta, de 1110 x 50cm. 08288-175 Al peu del camí que mena a can Coral des del camí de can Jutge Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4028200,1.5564900 379339 4584481 08288 Torrelles de Foix Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70050-foto-08288-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70050-foto-08288-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70050-foto-08288-175-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2395 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
70046 Pou prop de cal Déu Negre https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-prop-de-cal-deu-negre wikipedra.catpaisatge.net XVIII-XIX Estructura aèria de pedra seca, adossada a un marge, de planta interior circular de 130 cm de diàmetre i una alçada interior de 150 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, presenta una porta de prop de 125 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. El gruix del mur és de 40 cm. A l'interior s'identifica un pou. 08288-171 Al peu del trencall que des del camí de cal Jutge du a la urbanització de can Coral Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. 41.4007800,1.5570600 379383 4584254 08288 Torrelles de Foix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70046-foto-08288-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70046-foto-08288-171-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó Barraca núm. 2392 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 04:12
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 179,88 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml