Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70119 | Ca n'Amat / Can Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namat-can-amat | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic. CARDÚS, Salvador (1964). La ciutat i la seu episcopal d'Egara. Terrassa: Tallers Gràfics Joan Morral. MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 17-18. Http://www.gnomonica.cat/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=2 (consulta: 5-04-13). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5660 (consulta: 5-04-13). Http://www.ced.uab.es/catalonia/fogatges/fogatge1553.htm (consulta: 5-04-13). Http</p> | XIX-XX | Actualment, els tres volums annexos situats a la banda sud del conjunt estan força enrunats, així com les teulades dels cossos adossats a llevant de l'edifici principal. | <p>Masia de grans dimensions formada per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular de silueta allargada. La zona residencial ocupa la banda sud de la construcció, mentre que la part de tramuntana es correspon amb la zona de treball originària, formada per diversos annexos destinats a quadres, estables i el celler. La zona residencial presenta una planta més o menys rectangular formada per diverses construccions adossades, que alhora defineixen un pati central tancat. L'accés a aquest pati i a tota la zona es fa per la banda de ponent, mitjançant un gran portal d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell. L'edifici principal té la coberta de teula de dues vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat a la planta baixa, mentre que als pisos superiors hi ha tres finestres rectangulars per cada registre. Les de la planta principal són més grans i tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana sostinguda per revoltons. Les façanes de ponent i tramuntana també compten amb obertures rectangulars, algunes d'elles bastides amb maons. L'edifici es va ampliar per la banda est mitjançant un volum rectangular adossat a la façana de llevant. Presenta la coberta de teula d'un sol vessant, està distribuït en planta baixa i pis i compta amb la mateixa tipologia d'obertures que el cos principal. Tres annexos més tanquen la zona residencial per la banda de llevant, tot i que actualment es troben en mal estat de conservació. De la mateixa manera, els tres cossos que delimiten la zona per la banda sud estan pràcticament arruinats, havent perdut les cobertes i bona part del pisos superiors. Tot i així, a l'extrem de ponent es conserva dempeus un volum rectangular d'un sol nivell, amb la coberta d'un sol vessant combinada amb una terrassa delimitada per una barana d'obra decorada. La part de tramuntana del conjunt està formada per quatre edificis auxiliars adossats. Destaquen els dos volums adossats en perpendicular a la façana de tramuntana de l'edifici principal. Tenen les cobertes d'un i dos vessants i estan organitzats en un sol nivell. Presenten dos portals rectangulars bastits amb maons i un altre d'arc rebaixat que reforma una antiga obertura de mig punt bastida amb maons a sardinell. L'altre edifici destacable del sector de tramuntana és el celler. Es tracta d'un gran edifici de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant i organitzat en una sola planta. La façana principal presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, amb l'emmarcament bastit i decorat amb maons. Està flanquejat per dues finestres allargades de perfil esglaonat, que presenten el mateix emmarcament que el portal. La façana està rematada amb un coronament d'obra de dues vessants i un panell rectangular central que sobresurt respecte l'eix del carener. Al bell mig destaca un petit plafó de rajola blanca amb la següent inscripció: 'P. A. ANY 1915'. L'edifici principal està bastit en pedra sense treballar disposada irregularment i les reparacions fetes amb maons, amb els paraments arrebossats i pintats. Els cossos enderrocats de migdia també estan bastits de la mateixa manera. La resta de volums auxiliars estan construïts amb maons, inclòs el celler.</p> | 08290-4 | Urbanització ca n'Amat, 08231 | <p>Ja des de l'any 1215 es documenta un dels primers membres de la nissaga de ca n'Amat, en Guillem Amat de Botet. Tot i això, el personatge més destacable de la nissaga és en Pau Amat i Bugunyà, important industrial i president de la Cambra de Comerç de Terrassa, nascut a la casa l'any 1847 i mort el 1926. De fet, les inicials 'P.A.' del plafó de ceràmica del celler fan referència a aquest personatge. Dins del fogatge de l'any 1553, el cognom Amat apareix referenciat juntament amb vuit llars més del terme d'Ullastrell. A finals dels segle XVI, en concret l'any 1590, el mas apareix esmentat en un capbreu del Marquès de Castellbell, senyor del terme, on descriu les seves possessions dins la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. La masia es va salvar d'un gran incendi que cremà la pineda que l'envoltava el darrer dia d'agost de l'any 1919. L'any 1964, l'historiador terrassenc Salvador Cardús, va documentar un poblat ibèric al paratge de ca n'Amat, a uns 200 metres a llevant de la masia aproximadament. L'any 2005, tant els volums enderrocats de la banda de migdia del conjunt com les teulades dels cossos adossats a llevant de l'edifici principal, no estaven en estat ruinós. Els tres volums de migdia eren de planta rectangular, els dos laterals amb les cobertes d'un sol vessant i distribuits en dos nivells, mentre que el central era d'un sol nivell i estava cobert amb una terrassa superior amb accés des del pati tancat. Destacaven dels volums laterals dues galeries d'arcs de mig punt als pisos superiors.</p> | 41.5304800,1.9754600 | 414529 | 4598155 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70119-foto-08290-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70119-foto-08290-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70119-foto-08290-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossat a la façana de ponent de l'edifici principal, al costat del portal d'accés al interior del conjunt, hi ha un pou de planta circular amb coberta semiesfèrica bastit en maons. Entre el portal i el pou destaca una alzina de grans dimensions. A la cantonada nord-oest del conjunt, formada per l'edifici principal i dos volums annexos destinats a les tasques agrícoles originàriament, es conserven les restes d'una era de cairons de planta més o menys rectangular. Pintat a la façana principal de la casa, a l'alçada del primer pis, es conserven les restes d'un rellotge de sol força malmès. És ovalat, amb un cercle central pintat de color groc i el gnòmon de vareta orientat a llevant, sense marques horàries ni cap signe de decoració fora del marc. El camí d'accés a la masia està senyalitzat com a propietat privada i és d'ús exclusiu per arribar a la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
| 70121 | CAN RODÓ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodo | AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic. Font oral: Xavi Garcia (entrevista: 25-04-13). | XX | Masia de grans dimensions formada per diversos cossos adossats, que li proporcionen una planta del tot irregular. La part residencial de l'edifici està situada al sud del conjunt i consta de quatre cossos adossats, precedits d'un pati tancat a mode de barri, al que s'accedeix mitjançant un portal d'arc rebaixat, bastit amb maons i protegit per una petita teulada de dues vessants de rajola plana. Sota la teulada, per la banda exterior, hi ha una inscripció amb la data 1903 i el nom de Jan Rodó. El pati, pavimentat modernament, queda definit i tancat per la banda de tramuntana per dos volums annexes més, destinats a les tasques agrícoles. Presenten les cobertes d'un sol vessant i estan organitzats en un i dos nivells. L'edifici principal, situat a la banda de ponent del pati, presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al pati, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en pedra, amb les inicials 'M.R.A.' (Miquel Rodó Amat) i la data 1876. Alhora, el portal està cobert per un petit voladís de teula àrab i flanquejat per dues finestres rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats de la mateixa manera que la resta del parament. Al pis destaquen tres finestrals rectangulars, amb sortida a tres balcons exempts amb les baranes de ferro decorades. De les golfes destaquen tres petites finestres d'arc de mig punt, decorades amb una motllura horitzontal a la línia de les impostes. Adossat a la cantonada de migdia del parament hi ha un petit volum de planta quadrada, organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa a la que s'accedeix mitjançant unes escales exteriors des del pati. Alhora, adossats a la façana de ponent de l'edifici principal, hi ha tres cossos més, amb les cobertes d'un i dos vessants de teula i distribuïts en un i dos nivells. Presenten obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant les del volum de ponent, que són d'arc de mig punt. La part de tramuntana del conjunt es correspon amb la zona de treball. Destaca, entre d'altres construccions, l'antic celler de planta rectangular, amb la coberta de dues vessants de teula extremadament llargues. La façana principal, orientada a llevant, presenta una única obertura d'accés rectangular, que reforma una antiga arcada de mig punt actualment tapiada. Al interior es conserven dues botes de fusta i tres grans tines amb el interior bastit amb rajola de València i revestides amb ciment. Presenten l'any de construcció, 1907, marcat damunt del revestiment de la tina inicial. La construcció presenta els paraments arrebossats, amb les façanes orientades al pati del conjunt de color ocre-marronós. La resta de volums deixen l'obra vista. | 08290-6 | Camí de can Rodó, 08231 | Durant l'edat mitjana, la masia de can Rodó pagava delmes tant al Marquès de Castellbell com a Sant Llorenç del Munt. La nissaga dels Rodó està documentada des de l'any 1540. A finals del segle XVI, en concret l'any 1590, el mas apareix esmentat en un capbreu del Marquès de Castellbell, senyor del terme, on descriu les seves possessions dins la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. Tenim notícia que la casa fou objecte d'una gran ampliació i reforma a finals del segle XIX. La data del portal d'accés a la casa així ho indica (1876). Aquesta ampliació està directament relacionada amb la tasca de producció vinícola que es desenvolupava al mas. En aquesta època, un dels membres de la nissaga, Miquel Rodó Amat, era un dels grans productors de vi del país, tant en quantitat de producció com en qualitat dels seus productes (l'any 1888 obté la medalla de plata en l'Exposició Universal de Barcelona). Viatjava a França sovint per contribuïr a la millora dels vins francesos i va estar involucrat en l'obtenció del remei per combatre la filoxera. Tant el tancament del pati davanter com la construcció de la portalada d'accés són de l'any 1903. | 41.5317300,1.9706500 | 414129 | 4598298 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70121-foto-08290-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70121-foto-08290-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70121-foto-08290-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El camí d'accés està tancat i senyalitzat com a propietat privada. De fet, pràcticament tota la finca està delimitada amb tanques i vailets.Compta amb una gran bassa de planta circular, situada al costat del portal d'accés al pati. També hi ha un petit safareig de planta rectangular bastit en maons, amb la coberta restituïda i sostinguda per quatre pilastres. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70122 | Cal Jaume Font / Cal Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-font-cal-jaume | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> | XIX | <p>Masia de planta més o menys rectangular, formada per quatre cossos adossats i una zona de coberts ubicada a la banda nord-oest del conjunt. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues aigües i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda de fusta i els brancals i el marxapeu bastits amb maons. Al costat hi ha una finestra rectangular reformada recentment. Al pis, damunt del portal, destaca un finestral rectangular protegit amb una barana de ferro situada a mitja alçada. Al costat, una finestra rectangular completament tancada amb una reixa de ferro treballada. Ambdues obertures presenten els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. Adossat a la façana sud-est de l'edifici principal hi ha un cos rectangular, amb coberta d'un sol vessant de teula i distribuït en una única planta. Compta amb dues finestres rectangulars de recent obertura. Alhora, adossat al parament nord-est de la casa, destaca un altre volum de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i una planta, que presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments emblanquinats també. Situat a l'extrem de migdia d'aquest volum hi ha un petit cos rectangular amb la teulada d'un sol vessant mig enrunada. Per últim, adossats a la cantonada de ponent de l'edifici principal, destaquen un petit tancat sense sostre, al que s'accedeix per una porta rectangular, i al costat una quadra amb el sostre reformat. Darrera d'aquests volums hi ha tres coberts de recent construcció destinats a les tasques agrícoles. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08290-7 | Carretera BV-1203, km. 1,5, 08231 | 41.5313700,1.9734400 | 414361 | 4598256 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70122-foto-08290-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70122-foto-08290-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70122-foto-08290-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està situada davant del camí Ral i delimitada d'aquest mitjançant una tanca vegetal per la banda de ponent. Actualment, és la seu del centre d'activitats eqüestres La Vinya, ubicat al volum de llevant de la casa. Bona part de la finca està dedicada a aquesta activitat, amb instal·lacions pels cavalls i els clients. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70124 | Torre del Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-rodo | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> | XX | <p>Masia formada per diversos cossos adossats, que li proporcionen una planta irregular de perfil allargat. La part residencial correspon amb els dos volums situats a la banda de migdia del conjunt. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues aigües, amb una àmplia cornisa decorada amb un doble ràfec de dents de serra i teula invertida. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb totes les obertures de perfil rectangular amb els emmarcaments arrebossats. De la façana principal, orientada a migdia, destaquen tres finestres d'arc de mig punt amb l'ampit corregut actualment tapiades i situades a les golfes. Adossat a la banda de ponent de la façana principal destaca un volum distribuït en planta baixa i pis, amb el mateix tipus de coberta i d'obertures que l'edifici principal. Adossats a la façana de tramuntana de l'edifici principal hi ha un tres volums auxiliars més, destinats a les tasques agrícoles. Presenten les cobertes de teula d'un i dos vessants i estan organitzats en un sol nivell. A llevant hi ha un cobert de recent construcció, mentre que a ponent hi ha dos cossos més auxiliars de les mateixes característiques que els anteriors. La construcció presenta pràcticament tots els paraments arrebossats, exceptuant els dos cossos auxiliars de la banda de tramuntana, que deixen l'obra de maons vista.</p> | 08290-9 | Carretera BV-1203, km. 2,3, 08231 | 41.5272400,1.9675200 | 413862 | 4597803 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70124-foto-08290-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70124-foto-08290-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70124-foto-08290-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70125 | Can Font / Can Torrella / Casa Torrents / Can Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-can-torrella-casa-torrents-can-anglada | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic. FUSALBA, Mateu (1982). 'D'Ullastrell a Terrassa, per la vall de Gaià i carena de Toudell'. Al Vent, núm. 55, desembre 1982, Terrassa, p. 33-34. MASSAGUÉ, Josep (1983). 'Visió literària d'Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 73, febrer 1983, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1995). 'Les generacions de can Font'. Ullastrell Ressó Local, núm. 225, octubre 1995, p. 6-8. Http://www.ullastrell.cat/el-poble/historia (consulta: 5-04-13). Http://www.ced.uab.es/catalonia/fogatges/fogatge1553.htm (consulta: 5-04-13).</p> | XIX | <p>Masia de grans dimensions i planta irregular, formada per dos grans blocs constructius separats per un pati tancat de planta trapezoïdal. La zona més residencial, formada per diversos cossos adossats, s'ubica a la banda de tramuntana del conjunt. L'edifici principal, constituït per dos volums, presenta les teulades d'un i dos vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats del mateix color que els paraments. La façana principal està orientada a migdia, al pati tancat, i compta amb una escala adossada al parament, que dóna accés al pis superior de la construcció. Adossats a l'edifici principal hi ha diversos volums annexes, que en origen eren pel bestiar, situats a ponent i tramuntana. Presenten cobertes de teula d'un i dos vessants i estan organitzats en un i dos nivells, amb obertures de la mateixa tipologia que les anteriors. La zona de treball, situada a la banda de migdia del conjunt, està formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El cos central, reformat, presenta la coberta de teula d'un sol vessant i consta de planta baixa i pis. A banda i banda hi ha dos cossos més petits amb les teulades d'un sol vessant i organitzats en un nivell. Tots tres presenten senzilles obertures rectangulars. L'accés al interior del pati es fa per la banda de llevant del conjunt mitjançant un portal d'arc rebaixat bastit maons obert al mur de tanca de la construcció. Està cobert per una petita teulada de dues vessants. Al seu costat destaca una gran bassa de planta rectangular en desús. Actualment, un portal rectangular dóna accés a la bassa des del interior del pati. La construcció presenta majoritàriament els paraments arrebossats i emblanquinats, incloent el mur de tanca de la construcció i la bassa. La zona de treball compta amb paraments arrebossats, alguns d'ells reformats.</p> | 08290-10 | Camí de can Font, 08231 | <p>La masia apareix esmentada al fogatge de l'any 1553 amb el nom de Torrella. A finals dels segle XVI, en concret l'any 1590, el mas apareix esmentat en un capbreu del Marquès de Castellbell, senyor del terme, on descriu les seves possessions dins la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. Segons l'arbre genealògic de la casa de can Font d'Ullastrell, revisat per Josep Massagué i basat en les dades que consten a la rectoria d'Ullastrell durant el període del rector Tomàs de Montagut i de Villar, l'edifici hagué de ser reconstruït tres vegades al llarg del temps, una d'elles per causa d'un incendi i una altra per la degradació dels seus fonaments. Les anotacions que consten al llibre van des de l'any 1587 fins el 1867. Destaca una anotació de l'any 1617, sobre l'assassinat de l'alcalde d'Ullastrell Miquel Torrella, fill del mas. També consta que l'any 1851, la casa era coneguda per can Anglada. Per últim, l'alcalde d'Ullastrell August Anglada (1925-1929) també fou propietari d'aquest mas. Posteriorment, la casa havia estat la seu d'una granja de gallines i també s'hi havia fabricat un producte per matar rates.</p> | 41.5322700,1.9569300 | 412985 | 4598372 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70125-foto-08290-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70125-foto-08290-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70125-foto-08290-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'exterior del conjunt, davant la façana de llevant, es conserven les restes d'una antiga era de cairons. Actualment, la casa es correspon amb una residència de cap de setmana. La masia forma part de la ruta de can Font, senyalitzada pel grup Rialles i alguns veïns del poble entre els anys 1989 i 1990. Un plafó metàl·lic situat a la plaça Lluís Companys dóna les indicacions necessàries, amb l'itinerari a seguir i el temps que es necessita per arribar als elements més destacables. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70126 | Cal Mus / Cal Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mus-cal-muc | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> | XIX | Completament reformada | <p>Edificació de planta rectangular formada per dos cossos adossats, amb un pati enllosat davanter. L'edifici principal, de grans dimensions, presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuïda en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat i pintat de la mateixa manera que la resta del parament. Als seus costats hi ha senzilles finestres d'obertura rectangular, arrebossades i pintades també. Al pis destaquen tres finestrals rectangulars allargats, delimitats per baranes de ferro a mode de balcons simples. De la planta superior destaca la galeria, oberta a l'exterior mitjançant set obertures d'arc rebaixat, bastides en maons i delimitades amb baranes de ferro. Aquestes obertures estan disposades en gradació respecte la central, que és la de més grandària. La galeria està coberta per una solera de bigues i llates de fusta que sostenen els maons plans. La resta de façanes de la construcció compten amb obertures rectangulars simples exceptuant la banda de tramuntana, ja que se li adossa un altre edifici. El volum auxiliar, destinat a garatge, s'adossa a la façana de llevant de la casa, a un nivell inferior. És rectangular, està organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa amb accés des de l'interior de la masia. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color beige, tot i que l'obra és de paredat.</p> | 08290-11 | Camí de les Monges, 5, 08231 | <p>La construcció va ser objecte d'una gran reforma i restauració entre els anys 2001 i 2002.</p> | 41.5226600,1.9537300 | 412705 | 4597308 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70126-foto-08290-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70126-foto-08290-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70126-foto-08290-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70127 | Cal Jampau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jampau | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> | XIX | En general, la construcció es troba en mal estat de conservació. L'edifici principal té una petita part enderrocada i la resta de volums auxiliars necessiten reformes, sobretot pel que fa a les cobertes. | <p>Masia urbana formada per diversos cossos adossats, i de planta més o menys rectangular, tot i el seu mal estat de conservació. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars senzilles, amb els emmarcaments arrebossats. La banda de llevant de la construcció ha patit algun enderroc. A la cantonada nord-est se li adossa un cobert auxiliar amb la coberta d'un sol vessant, bastit amb totxo. La façana principal, orientada a migdia, té un cobert d'uralita adossat a l'alçada del pis en mal estat de conservació. Alhora, davant d'aquest cobert i tancant l'espai per la banda de migdia, destaquen dos volums més de planta rectangular. El que està situat a llevant presenta la coberta de teula d'un sol vessant, consta de planta baixa i pis i compta amb obertures rectangulars. El de ponent, organitzat en un sol nivell, té una coberta d'uralita i un petit annex bastit amb maons, que puja fins al nivell del cobert d'uralita adossat a la façana principal de la casa. L'accés al interior de la casa es fa per un portal lateral situat a la banda de ponent, que compta amb un petit voladís de teula àrab. La construcció principal té els paraments arrebossats, mentre que la resta de volums deixen l'obra vista, tant de paredat com de maons.</p> | 08290-12 | Carretera BV-1203, km. 3,7, 08231 | 41.5251100,1.9556700 | 412870 | 4597578 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70127-foto-08290-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70127-foto-08290-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70127-foto-08290-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El camí d'accés a la masia està tancat amb una cadena de ferro. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70128 | Cal Metge / Casal del Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge-casal-del-metge | <p>AVI XEIXA (1993). 'Anem a Cal'. Ullastrell Ressó Local, núm. 195, març 1993, p. 12-13.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, adossat a la façana de ponent de l'ajuntament i formant cantonada amb el carreró de cal Metge. Presenta la coberta plana a mode de terrat, tot i que al bell mig d'aquesta hi ha un cobert obert a tres vents, probablement de nova construcció. La casa està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al carrer de la Serra. El portal d'accés està situat a un extrem del parament, és d'arc rebaixat i presenta l'emmarcament arrebossat i pintat. A l'altre extrem hi ha una finestra actualment tapiada, amb la mateixa tipologia d'emmarcament. Al bell mig, flanquejat per les dues obertures anteriors, hi ha l'entrada al garatge. Una motllura rectilínia recorre la divisòria entre les dues plantes. Al pis superior destaca el balcó central, amb una prominent llosana i barana de ferro treballat. El finestral de sortida és rectangular amb la llinda motllurada, tot arrebossat i pintat. A banda i banda hi ha dues finestres de la mateixa tipologia, tot i que la de llevant està tapiada. La façana està rematada per una balustrada que delimita el terrat, sostinguda amb mènsules motllurades. L'altra façana vista és la de ponent, amb petites obertures rectangulars i successives reformes en el seu parament. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. La façana principal està pintada de color beige, amb els emmarcaments de les obertures pintats d'un color vermellós. El parament del pis superior està decorat a mode de carreus desbastats.</p> | 08290-13 | Carrer de la Serra, 19, 08231 | <p>Sembla ser que durant les dècades dels anys 30 i 40 del segle XX, l'edifici es coneixia com el casal del Metge.</p> | 41.5268000,1.9566000 | 412950 | 4597765 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70128-foto-08290-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70128-foto-08290-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70128-foto-08290-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70131 | Cal Cristí / Cal Benet Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cristi-cal-benet-puig | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992).</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta més o menys rectangular, amb pati posterior. Presenta la coberta de teula de dos vessants, amb un altell i una petita terrassa frontal orientada al carrer, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta dos portals d'accés d'arc rebaixat, tot i que el de llevant està delimitat per una barana de ferro, alternats amb dues finestres rectangulars amb els ampits bastits en pedra. Al pis, damunt dels portals, hi ha dos balcons exempts amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Hi tenen sortida dos finestrals rectangulars simples. Al bell mig dels portals destaca una finestra rectangular amb l'ampit motllurat sostingut per dues mènsules, i un rellotge de sol de mida força gran. Una doble motllura rectilínia i de teula àrab invertida remata la façana a la línia divisòria dels dos nivells superiors. El coronament està bastit per una barana d'obra amb balustrada central, que delimita la terrassa de la coberta. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color cru, de manera que els emmarcaments de les obertures queden integrats en aquest revestiment. La façana principal compta també amb un sòcol de pedra.</p> | 08290-16 | Carrer de la Serra, 46, 08231 | 41.5265200,1.9550900 | 412824 | 4597735 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70131-foto-08290-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70131-foto-08290-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70131-foto-08290-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El rellotge de sol és rectangular, de perfil allargat i està pintat d'un color groguenc, amb el marc destacat en negre. El gnòmon és de vareta i les marques horàries estan pintades de color negre, amb els números en marró. A la part inferior hi ha un òcul que presenta una representació muntanyosa amb un símbol damunt del cim. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70132 | Antiga païssa de cal Leandre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-paissa-de-cal-leandre | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992).</p> | XIX-XX | Està reformada. | <p>Edifici de planta rectangular amb un petit pati davanter, que es troba adossat per la banda de ponent a una altra construcció que forma cantonada amb l'avinguda de la Verge de Montserrat. Presenta la coberta de teula de dues aigües i està distribuït en planta baixa i pis. L'element més destacable de la construcció és l'antiga galeria situada a la planta superior. Està formada per quatre obertures d'arc de mig punt de maó pla, amb les impostes i els brancals bastits amb maons també. La façana està rematada per una canalera de teula àrab invertida. La finca està delimitada del passatge mitjançant una paret de tanca de pedra disposada irregularment. Un portal rectangular reformat i bastit en maons dóna accés al interior del pati. La construcció presenta el parament principal bastit en pedra sense treballar, disposada regularment i amb fragments de maons que contribueixen a aquesta regularització.</p> | 08290-17 | Pujada dels Cups, 3, 08231 | 41.5258300,1.9547900 | 412798 | 4597659 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70132-foto-08290-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70132-foto-08290-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70132-foto-08290-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70133 | Cal Tio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tio | XIII | Està completament reformada. | <p>Masia urbana reformada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El cos central de la construcció presenta la coberta de teula d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. El cos adossat a migdia consta de dos nivells i està cobert per una terrassa amb accés des del pis superior del cos central. El volum adossat a tramuntana presenta les mateixes característiques que l'anterior, tot i que compta amb un cobert d'un sol vessant de teula que no cobreix tota la superfície de la terrassa, a la que s'accedeix mitjançant un portal d'arc de mig punt bastit en maons obert al cos central. El cobert està sostingut per pilastres de maons sota una solera de llates i bigues de fusta. Adossat a la façana principal d'aquest volum hi ha un petit cos d'un nivell cobert per una terrassa, que dóna accés al interior de la casa. Majoritàriament, la masia presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats de la mateixa manera que els paraments exteriors. Tot i això, destaquen tres finestres d'arc de mig punt disposades en gradació i bastides en maons disposats a sardinell, situades a la façana principal. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats amb diferents tons. La façana principal i la de migdia compten també amb un sòcol de pedra.</p> | 08290-18 | Plaça de Sant Miquel, 2-3, 08231 | 41.5235200,1.9569600 | 412976 | 4597401 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70133-foto-08290-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70133-foto-08290-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70133-foto-08290-18-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia va ser reformada en els darrers temps, distribuïnt-la en dos habitatges. Les obres de remodelació finalitzaren l'any 2004. Probablement es tracti de l'antiga masia de Can Gras o Mas MiqueI. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70136 | Can Torretas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torretas | XIX-XX | <p>Edificació de planta rectangular, formada per dos cossos adossats de diferents dimensions. La construcció es troba adossada al mur de tramuntana de la casa de cal Mus. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb una placa de la Verge de Montserrat a la llinda. Està flanquejat per dues finestres, la de migdia d'arc rebaixat i la de tramuntana rectangular, tot i que reforma una antiga obertura d'arc rebaixat actualment tapiada. Ambdues obertures estan protegides per reixes de ferro. Al pis, damunt del portal, hi ha un finestral rectangular reformat que té sortida a un balcó exempt, amb llosana motllurada i barana de ferro treballat. La construcció està bastida en maons, deixant l'obra vista. El volum auxiliar, adossat a la façana de tramuntana de la casa, està destinat a garatge. La seva planta és rectangular, està organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08290-21 | Camí de les Monges, 4, 08231 | 41.5227300,1.9537300 | 412705 | 4597316 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70138 | Font del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-comu-0 | <p>MASSAGUÉ, Josep (1982). 'Els aspres camins (I)'. Ullastrell Ressó Local, núm. 67, agost 1982, p. 12-13.</p> | XX | <p>Recinte de planta rectangular format per la font, una zona de taules i un edifici amb un dipòsit al seu interior. La font brolla d'un petit marge delimitat per un mur de maons en forma d'L, que alhora integra la zona de taules. L'aigua emana d'un tub encastat al bell mig d'un arc de mig punt tapiat. A la dreta de la font hi ha la zona d'esbarjo, formada per un enrajolat modern on s'assenten les taules i els bancs d'obra. A l'altra banda hi ha l'edifici del dipòsit, de planta quadrada i assentat en un marge. Presenta la coberta plana i s'orgnitza en un sol nivell. La façana principal, orientada a la zona d'esbarjo, presenta un únic portal amb l'emmarcament bastit amb maons plans, i petit arc de descàrrega a la part superior de l'obertura. A la façana de migdia hi ha una petita finestra rectangular de les mateixes característiques, i a la de ponent una obertura actualment tapiada. L'edifici està coronat per una barana bastida en maons, a mode de balustrada. Al interior hi ha un antic dipòsit de planta circular bastit en maons. Tots els paraments de la construcció deixen l'obra vista.</p> | 08290-23 | Torrent del Comú, 08231 | <p>Antigament, quan el safareig encara estava en funcionament, les dones baixaven dels barris de la Serra, can Gras i el Sardà a rentar la roba al Comú. Però malgrat això, la principal activitat del Comú era recollir aigua pel consum de les cases. Les dones baixaven amb els càntirs i la roba, i pujaven 'amb la burra, la mula o el matxo carregats, els càntirs als còrns de la sarria i la roba neta plegada sobre el bast' (Massagué, 1982: 13).</p> | 41.5252400,1.9577200 | 413042 | 4597591 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70138-foto-08290-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70138-foto-08290-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70138-foto-08290-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Sembla ser que l'antic safareig del poble està situat sota la zona de taules de la font del Comú, des de la dècada dels anys 20. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70142 | FORN DE PA DEL FORN JOSEP PUIG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-del-forn-josep-puig | XX | Forn de pa de planta més o menys circular, cobert per una volta rebaixada lleugerament apuntada, bastida en maons. Presenta un llit de rajoles refractàries i una petita obertura a l'extrem sud-oest de la volta, que es correspon amb la xemeneia. Recorre el perímetre de la cambra una estreta galeria d'arc rebaixat bastida en maons, utilitzada per cremar-hi la llenya. D'aquesta manera, l'escalfor es reparteix per tota la superficíe del forn i la cendra cau en un altre receptacle inferior, que s'ha d'anar buidant. Aquest tipus de forn es coneix com d'escopeta. Exteriorment, el forn resta amagat darrera una paret de maons en la que s'observen diversos elements. Al centre, una obertura rectangular tancada amb una portella de ferro, que dóna accés a la cambra de cocció. A la seva esquerra, la portella d'arc rebaixat de ferro de la cambra de combustió i al seu costat, un petit recipient per posar-hi aigua i així controlar l'humitat necessària per daurar el pa. Sota la cambra de combustió hi ha una obertura rectangular oberta per extreure la cendra. A la banda dreta hi ha el piròmetre per controlar la temperatura. Damunt la boca d'accés a la cambra de cocció hi ha un petit voladís d'un vessant de maons, que amaga el sistema per regular l'aire i el fum. | 08290-27 | Carrer de la Serra, 23, 08231 | El forn, que està situat a l'obrador de l'edifici, es va construïr a principis del segle XX. | 41.5266600,1.9565000 | 412942 | 4597750 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70142-foto-08290-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70142-foto-08290-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70142-foto-08290-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'obrador compta amb diverses pales per introduïr el pa a la cambra de cocció, les quals estan penjades damunt la boca del forn, en paral·lel al sostre. Encara es conserva i s'utilitza una gran calaixera de fusta per emmagatzemar els productes. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70143 | Font de can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-font | <p>FUSALBA, Mateu (1982). 'D'Ullastrell a Terrassa, per la vall de Gaià i carena da Toudell'. Al Vent, núm. 55, desembre 1982, Terrassa, p. 33-34. MASSAGUÉ, Josep (1983). 'Visió literària d'Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 73, febrer 1983, p. 6-7.</p> | XX | Les estructures que conformen la font es troben cobertes per l'abundant vegetació que hi ha actualment a la zona. La font raja ocasionalment. | <p>Font aïllada situada a l'ombra d'una colla de plataners. Està formada per un tub encastat a la part inferior d'un mur, bastit aprofitant un lleuger desnivell del terreny. El mur combina en la seva construcció els maons i les pedres, i presenta un revestiment de ciment que cobreix la superfície. L'aigua raja pel tub i cau dins d'una petita pica quadrada, excavada al subsòl i bastida en maons. Adossat transversalment a l'extrem de llevant d'aquest hi ha un altre mur bastit en maons plans, que integra un banc corregut. Alhora, adossat a l'extrem de ponent, destaca un altre banc corregut bastit en maons i, recolzat damunt d'aquest, un talús bastit en maons sense lligar, que sosté el talús del terreny. Davant de la font hi ha una gran bassa de planta rectangular, excavada al subsòl i bastida en maons. Presenta un revestiment de ciment que cobreix els quatre paraments.</p> | 08290-28 | Ruta de can Font, 08231 | <p>Tot i que la zona que envolta la font és boscosa, antigament eren tot vinyes que pertanyien a la masia de can Font.</p> | 41.5315100,1.9564700 | 412946 | 4598288 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70143-foto-08290-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70143-foto-08290-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70143-foto-08290-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font forma part de la ruta de can Font, senyalitzada pel grup Rialles i alguns veïns del poble entre els anys 1989 i 1990. Un plafó metàl·lic situat a la plaça Lluís Companys dóna les indicacions necessàries, amb l'itinerari a seguir i el temps que es necessita per arribar als elements destacables. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
| 70144 | Forn de can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-font | XIX | El forn està completament arruïnat i cobert d'una abundant vegetació que fa que resti amagat. | <p>Restes d'un forn aïllat situat al bell mig d'una zona boscosa, just a l'encreuament entre el camí de la Roureda i el corriol que puja per la ruta de can Font. Les restes estan situades al costat del corriol, en el desnivell que enllaça amb el camí. Tot i que actualment la zona està coberta d'una abundant i espessa vegetació, s'observa una estructura força enrunada bastida en pedra, que sembla marcar una planta en forma d'U. La banda oberta de l'estructura està situada a la cota més baixa del desnivell.</p> | 08290-29 | Ruta de can Font, 08231 | <p>És probable que el forn estigués destinat a la producció de maons per poder construïr el pont del Masover, situat a escassa distància d'aquest per la ruta de can Font.</p> | 41.5324200,1.9518200 | 412559 | 4598394 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70144-foto-08290-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70144-foto-08290-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font forma part de la ruta de can Font, senyalitzada pel grup Rialles i alguns veïns del poble entre els anys 1989 i 1990. Un plafó metàl·lic situat a la plaça Lluís Companys dóna les indicacions necessàries, amb l'itinerari a seguir i el temps que es necessita per arribar als elements destacables. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70145 | Ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namat | <p>CARDÚS, Salvador (1964). La ciutat i la seu episcopal d'Egara. Terrassa: Tallers Gràfics Joan Morral, p. 22. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Ullastrell.</p> | No es pot ubicar amb exactitut | <p>Possible jaciment arqueològic situat a la zona de ca n'Amat, i documentat per primera vegada per l'historiador terrassenc Salvador Cardús. En el llibre 'La ciutat i la seu espiscopal d'Egara', Cardús menciona que a ca n'Amat d'Ullastrell hi hagué un poblat ibèric. No dóna cap més dada relativa a la seva situació, característiques tipològiques o materials. Per altra banda, en el Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya de la Generalitat, també es recull aquesta informació de Cardús i, a més a més, es dóna una localització aproximada del jaciment, prop de la carretera. Malgrat això, també s'especifica que durant la prospecció superficial no es va localitzar cap indici de restes materials que demostri l'existència del jaciment. Pel que fa a les coordenades, extretes del Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, cal dir que situen el jaciment al bell mig de la urbanització de ca n'Amat, en una zona actualment construïda, a uns 400 metres al nord-est de la masia que dóna nom a la urbanització.</p> | 08290-30 | Urbanització de ca n'Amat, 08231 | 41.5305100,1.9777500 | 414720 | 4598156 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70145-foto-08290-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70145-foto-08290-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70145-foto-08290-30-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 81|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70146 | Can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palet | <p>CARDÚS, Salvador (1964). La ciutat i la seu episcopal d'Egara. Terrassa: Tallers Gràfics Joan Morral, p. 22. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Ullastrell.</p> | Es desconeix el jaciment exacte | <p>Possible jaciment arqueològic situat a la zona de can Palet, i documentat per primera vegada per l'historiador terrassenc Salvador Cardús. En el llibre 'La ciutat i la seu espiscopal d'Egara', Cardús menciona que a can Palet d'Ullastrell hi hagué un poblat ibèric. No dóna cap més dada relativa a la seva situació, característiques tipològiques o materials. Per altra banda, en el Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya de la Generalitat, també es recull aquesta informació de Cardús i, a més a més, es dóna una localització aproximada del jaciment, a la banda de llevant de l'heliport que hi ha al municipi. Tot i això, també s'especifica que durant la prospecció superficial no es va localitzar cap indici de restes materials que demostri l'existència del jaciment. Pel que fa a les coordenades, extretes del Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, cal dir que situen el jaciment a uns 100 metres al nord-est de l'heliport, en una de les vessants del turó on es localitza l'empresa.</p> | 08290-31 | Camí de can Palet, 08231 | 41.5238500,1.9710900 | 414155 | 4597423 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70146-foto-08290-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70146-foto-08290-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70146-foto-08290-31-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 81|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70147 | Turó de can Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-rodo | <p>CARDÚS, Salvador (1964). La ciutat i la seu episcopal d'Egara. Terrassa: Tallers Gràfics Joan Morral, p. 45. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Ullastrell. PASTALLÉ, Pere (1992). 'Epigrafia Vallès'. Fonaments. Prehistòria i Món Antic als Països Catalans, núm. 8, Barcelona: Curial, p. 202-203.</p> | II a.C.-IV | El jaciment no ha estat mai excavat. | <p>Jaciment arqueològic situat dins la finca de can Rodó, al costat de la carretera BV-1203 a mà dreta, en direcció Ullastrell. Es tracta d'un turó de relleu lleuger, que presenta una barraca força enrunada a la part més elevada i diversos arbres fruiters, que alhora es van extenent per la vessant del turó envers la carretera. La zona està coberta d'una abundant vegetació, que actualment impedeix realitzar una prospecció superficial satisfactòria.</p> | 08290-32 | Carretera BV-1203, km. 1.8, 08231 | <p>El jaciment fou documentat per primera vegada per l'historiador terrassenc Salvador Cardús. En el llibre 'La ciutat i la seu espiscopal d'Egara', Cardús menciona literalment que hi havia una estació romana al turó de can Rodó d'Ullastrell, sense especificar cap més dada. La zona era conreada per Josep Valls, veí d'Ullastrell, el qual hi tenia vinyes. L'acció contínua damunt la terra va fer aflorar molts fragments de ceràmica, majoritàriament grans i de poca qualitat, amb diverses impureses i defectes de cocció. Probablement es tracti de fragments de dòlia, utilitzades per emmagatzemar i transportar aliments. Foren localitzats en una de les vessant del turó. Al marge de la ceràmica, entre els anys 1988 i 1992, també s'efectuà la troballa d'un anell i de tres monedes ibèriques i romanes, tot de bronze. Per les restes documentades, el jaciment té una cronologia que va del segle II a.C. fins al IV d.C.</p> | 41.5294300,1.9715000 | 414197 | 4598042 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70147-foto-08290-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70147-foto-08290-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70147-foto-08290-32-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons informacions populars, a la part més elevada del turó hi havia hagut una casa. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
| 70152 | Materials del jaciment paleontològic de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-del-jaciment-paleontologic-de-ca-namat | <p>Materials procedents del jaciment paleontològic de ca n'Amat, actualment dipositats als magatzems del museu del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. Per una banda es conserven les restes fragmentades d'una mandíbula i d'un maxil·lar que pertanyien al mateix individu. Es tracta de 13 fragments de diferents dimensions, identificats amb el taxó 'Progenetta montadai vallesiensis'. Per altra banda, també es conserven 5 fragments proximals d'un metàpode procedents d'un rumiant. Totes les restes estan perfectament conservades i classificades, amb una datació establerta dins del període Neogen, a l'època del Miocè mitjà-superior i a l'edat del Aragonià superior (MN7/9), fa aproximadament entre 11,2 i 18 milions d'anys.</p> | 08290-37 | Carrer Escola Industrial, 23, 08201 Sabadell | <p>El paleontòleg català Miquel Crusafont realitzà la troballa d'aquests materials durant una prospecció superficial pels voltants de la masia de ca n'Amat. Tot i que inicialment els materials s'havien catalogat dins l'edat corresponent al Vallesià (entre 9 i 11,2 milions d'anys), finalment la datació de les restes s'ajustà a l'Aragonià.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70152-foto-08290-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70152-foto-08290-37-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 125 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70153 | Jaciment paleontològic de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-ca-namat | <p>CC.AA (2009). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya, Ullastrell.</p> | És de difícil ubicació | <p>Jaciment paleontològic situat a les rodalies de la masia de ca n'Amat, al nord-est del terme municipal d'Ullastrell. El jaciment fou documentat durant una prospecció superficial, gràcies a la troballa de diverses restes òssies fossilitzades de dos individus diferents, datades dins l'Aragonià superior (entre 11,2 i 18 milions d'anys). Segons les indicacions del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el radi d'afectació és d'uns 500 metres al voltant de la masia, sense precisar coordenades ni cap referència que ens aporti dades més concretes sobre la ubicació del jaciment.</p> | 08290-38 | Ca n'Amat, 08231 | <p>El paleontòleg català Miquel Crusafont realitzà la troballa d'aquests materials durant una prospecció superficial pels voltants de la masia de ca n'Amat.</p> | 41.5305200,1.9757900 | 414556 | 4598159 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70153-foto-08290-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70153-foto-08290-38-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les coordenades i l'altitud que hi ha en aquesta fitxa són aproximades. | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70154 | Fita de terme del camí de can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-cami-de-can-costa | <p>Fita de terme situada en el límit municipal amb Abrera, pel camí de can Costa. La fita està situada al marge dret del camí en direcció a Abrera, a la part superior d'un petit turonet boscós. Consisteix en una pedra treballada de quatre cares, amb la part superior arrodonida i clavada al sòl del bosc. La cara orientada a llevant, en direcció al poble d'Ullastrell, presenta una 'U' gravada en relleu baix.</p> | 08290-39 | Camí de can Costa, 08630 Abrera (Baix Llobregat) | 41.5255700,1.9485100 | 412274 | 4597637 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70154-foto-08290-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70154-foto-08290-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que la fita pertany a Ullastrell, actualment es troba dins del terme municipal d'Abrera. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70155 | Pont del Masover / Pont de can Font / Pont de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-masover-pont-de-can-font-pont-de-la-roureda | XIX | <p>Pont construït damunt del profund torrent de can Font, que presenta una fondària aproximada d'uns 150 metres. El pont està format per un únic arc apuntat bastit en maons disposats a sardinell. L'estructura assenta damunt de dos murs de pedra construits dins dels marges del torrent. La part superior del pont està bastida en pedra i actualment està tapada per l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08290-40 | Ruta de can Font, 08231 | <p>El pont fou construït i utilitzat per transportar el raïm recollit de les vinyes fins a la masia de can Font, salvant el gran desnivell existent en el torrent i escurçant el camí per anar d'una banda a l'altra. És probable que el nom de Masover estigui relacionat amb la condició dels habitants de la masia durant el segle XIX.</p> | 41.5322600,1.9533900 | 412690 | 4598374 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70155-foto-08290-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70155-foto-08290-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70155-foto-08290-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El pont forma part de la ruta de can Font, senyalitzada pel grup Rialles i alguns veïns del poble entre els anys 1989 i 1990. Un plafó metàl·lic situat a la plaça Lluís Companys dóna les indicacions necessàries, amb l'itinerari a seguir i el temps que es necessita per arribar als elements destacables. | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70156 | Pont de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-palet | XX | <p>Pont construït damunt del profund torrent del Camí i assentat a la seva llera. Està format per un únic arc de mig punt bastit en maons disposats a sardinell, de molta alçada. L'intradós de l'arc combina el maó amb pedra sense treballar, disposada en filades regulars. A la part superior, el pont compta amb dos sòcols laterals bastits en maons, que delimiten el camí.</p> | 08290-41 | Camí de can Palet, 08231 | 41.5191700,1.9613500 | 413336 | 4596913 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70156-foto-08290-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70156-foto-08290-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La titularitat d'aquesta estructura és indeterminada. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70157 | Bassa de cal Tio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-tio | XX | Recentment, la bassa ha estat recuperada sota l'abundant vegetació que l'amagava completament. | <p>Bassa de grans dimensions situada a escassa distància del torrent del Comú, baixant per la zona d'horts de la font del Comú. La bassa està construïda a la part inferior d'un talús natural del terreny de la zona. Presenta una planta irregular de perfil rectangular, bastida en pedra lligada amb morter. A la part superior, la vora és de maons plans amb l'excepció de la banda de migdia, rematada amb rajoles inclinades per poder utilitzar-la de safareig. A la cantonada nord-est de l'estructura, damunt la vora, hi ha un petit bassi rectangular de ciment. Tocant a la bassa per la banda de migdia hi ha una construcció de planta rectangular, bastida en maons i pedra sense treballar, amb dues obertures quadrades. S'utilitzava per recollir l'aigua que rajava pel talús. A escassos metres al nord-est de la bassa hi ha una altra estructura semicircular bastida en maons, que recollia l'aigua d'una mina que sorgia del marge del terreny, per conduir-la a la bassa.</p> | 08290-42 | Torrent del Comú, 08231 | 41.5226400,1.9587500 | 413124 | 4597301 | 08290 | Ullastrell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70157-foto-08290-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70157-foto-08290-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70157-foto-08290-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70158 | Mines de carbó de can Cabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-carbo-de-can-cabassa | <p>FUSALBA, Mateu (1982). 'D'Ullastrell a Terrassa, per la vall de Gaià i carena da Toudell'. Al Vent, núm. 55, desembre 1982, Terrassa, p. 33-34. MASSAGUÉ, Josep (1987). 'Balmes, coves i barraques'. Ullastrell Ressó Local, núm. 126, juliol 1987, p. 8-9.</p> | XIX | L'accés al interior de les galeries és força complicat. Les estructures secundàries estan força malmeses. | <p>Mines de carbó situades al Castellar de can Cabassa i delimitades entre la riera de Gaià i el torrent de can Cintet, al nord del terme municipal. Estan ubicades a la riba de la riera, a uns 10 metres d'alçada respecte la seva llera, i estan excavades al terreny geològic. Presenten tres accessos diferenciats. El de llevant està actualment molt amagat per l'abundant vegetació i dóna accés a una petita galeria de mig punt, que marxa en direcció sud cap al interior. La galeria té una alçada d'uns 60 cm i una amplada d'uns 40 cm, tot i que no coneixem la seva longitud. L'accés de ponent també està cobert per la vegetació i actualment no s'hi pot accedir. Per últim, l'accés central és força més gran que els anteriors i està situat al costat d'una balma natural que forma la roca. Dóna accés a una galeria d'arc de mig punt que marxa tant en direcció est com oest, en paral·lel a la riera. Té una alçada aproximada de 1,50 m i una amplada d'uns 0,5 m, sense conèixer la seva longitud. Per últim, a llevant de la galeria petita, just on la riera gira, s'observa un tram de galeria esfondrada. És probable que es correspongui amb el final de la galeria de majors dimensions. Cal indicar que entre els accessos central i de ponent, a la mateixa riba, s'observen les restes d'una estructura de maons, disposada a mode de canalització o via. A uns 200 metres al sud-oest de les galeries, vorejant el Castellar, hi ha una barraca de mig punt excavada a la roca, que presenta una obertura rectangular amb el marxapeu de pedra i la porta de ferro. Al seu costat, a escassos metres de distància a llevant, s'observen les restes de diverses canalitzacions bastides en maons i en força mal estat de conservació.</p> | 08290-43 | Riera de Gaià-Castellar de can Cabassa, 08231 | <p>A mitjans del segle XIX, el govern ordenà la inutilització de tota mena de balmes, coves i barraques existents a Catalunya per evitar que 'la gent de malviure; els criminals perseguits per la llei; els contrabandistes(···)' s'hi poguessin amagar (Massagué, 1987: 8). El dia 19 de novembre de l'any 1850, els alcaldes dels pobles de l'antic districte de Terrassa reberen un document signat pel comandant militar de la zona, on se'ls donava el termini d'un mes per acomplir les instruccions governamentals. Amb data del 26 de desembre del mateix any , l'alcalde d'Ullastrell Josep Llabet, retornava l'escrit indicant els elements inutilitzats i la seva situació. Un d'aquests elements eren les mines de carbó de pedra de can Cabassa. Segons les indicacions de l'alcalde constaven 'de tres galerías con tres entradas, las que se han obstruído' (Massagué, 1987: 8). La dada és significativa perquè ens indica que el 1850, les mines ja no s'explotaven. En relació a les mines i al topònim Ullastrell, Fusalba menciona que 'les quasi llegendàries mines de carbó -hulla- que tal com diu la veu popular, propiciaren la nomenclatura del municipi on estaven enclavades: Ullastrell' (Fusalba, 1982: 33).</p> | 41.5368200,1.9552400 | 412850 | 4598879 | 08290 | Ullastrell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70158-foto-08290-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70158-foto-08290-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És probable que la barraca fos utilitzada reutilitzada posteriorment a l'activitat de les mines. Al voltant de les mines, a la zona del Castellar de can Cabassa, s'observen diverses traces de carbó a la roca. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
| 70159 | Plafó de la façana de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-facana-de-la-rectoria | XX | <p>Plafó de ceràmica situat a l'extrem de llevant de la façana principal de la rectoria, adossada a l'església parrroquial. Es tracta d'un plafó rectangular format per diverses rajoles de ceràmica de majòlica acolorides, amb la imatge de la Santa Maria Assumpta. El plafó presenta un marc de color negre sobre un fons blanc, amb la imatge al centre enquadrada dins d'un marc decorat de color coure. La imatge representa la verge al cel envoltada d'angelets que la sostenen. A banda i banda hi ha dos grans gerros profusament decorats, amb decoració vegetal i floral. Sota la imatge hi ha una inscripció referida a la verge: 'REINA AL CEL ASSUMPTA /PREGUEU PER NOSALTRES'. El plafó està il·luminat mitjançant dos aplics en forma de fanalet i està cobert per un voladís de teula àrab de tres vessants.</p> | 08290-44 | Carrer de l'Assumpció, 2, 08231 | <p>Segons mossèn Joan Lázaro, la representació del plafó de la rectoria és la mateixa que hi ha en un altre plafó de ceràmica del camí dels Degotalls de Montserrat. Si tenim en compte que la rectoria fou construïda l'any 1973, és probable que el plafó es pugui datar entre la dècada dels anys 70 i 80 del segle XX.</p> | 41.5285900,1.9598500 | 413224 | 4597961 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70159-foto-08290-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70159-foto-08290-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70159-foto-08290-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Santa Maria Assumpta és la patrona d'Ullastrell. | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70160 | Plafó del pati de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-del-pati-de-la-rectoria | <p>MASSAGUÉ, Josep (1981). Montserrat i Ullastrell, SAYC, Terrassa, p. 14.</p> | XX | <p>Plafó de ceràmica situat al pati interior de la rectoria, adossada a l'església parrroquial. Es tracta d'un plafó rectangular format per sis rajoles de ceràmica de València, amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. El plafó presenta un estret marc de color blau que emmarca tota l'escena, consistent en una gran imatge central de Montserrat i el nen, amb el monestir i els crestats de la muntanya de Montserrat al fons, i sis escolanets amb instruments musicals i partitures a la part inferior del plafó. El plafó està protegit de les inclemències del temps, gràcies al balcó corregut localitzat al primer pis de la rectoria, que li fa de teulada.</p> | 08290-45 | Carrer de l'Assumpció, 2, 08231 | <p>La devoció montserratina a Ullastrell ve de lluny. Des de mitjans del segle XVI es recullen els primers testimonis escrits relacionats amb actes devots envers la verge, així com les diverses romeries al santuari que es celebraven any rera any i, posteriorment, l'entrada de la imatge de la Mare de Déu a l'església de Santa Maria d'Ullastrell l'any 1956, per presidir el nou altar que se li havia construït. En el seu llibre, Josep Massagué bateja el plafó com 'la verge del pati de la rectoria'. Si tenim en compte que la rectoria fou construïda l'any 1973, és probable que el plafó es pugui datar entre la dècada dels anys 70 i 80 del segle XX.</p> | 41.5285300,1.9597600 | 413216 | 4597954 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70160-foto-08290-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70160-foto-08290-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70160-foto-08290-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70162 | Plafó de la façana de can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-facana-de-can-costa | <p>MASSAGUÉ, Josep (1981). Montserrat i Ullastrell, SAYC, Terrassa, p. 18-19.</p> | XIX | <p>Plafó de ceràmica situat a la façana principal de la casa de can Costa, a l'alçada del pis superior. Es tracta d'un plafó rectangular format per 12 rajoles de ceràmica vidrada de València, amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Presenta un marc decorat amb motius vegetals i garlandes, que emmarca tota l'escena. L'escena consta d'una representació del massís de Montserrat, amb el monestir i les diverses ermites que el caracteritzen, sota un cel blau amb la representació de tres núvols. Al centre de l'escena, integrada dins del massís muntanyós, hi ha una imatge central de la verge amb el nen.</p> | 08290-47 | Avinguda de la Verge de Montserrat, 1, 08231 | <p>La devoció montserratina a Ullastrell ve de lluny. Des de mitjans del segle XVI es recullen els primers testimonis escrits relacionats amb actes devots envers la verge. En concret, un avantpassat pagès de la família Costa, deixà escrit en el seu testament l'any 1568: '(···) dues misses que em seran dites a l'altar major de la Mare de Déu de Montserrat, i per la caritat quatre sous' (Massagué, 1981: 18). En aquella època, els Costa vivien dins del terme de Sant Pere d'Abrera (can Costa vell), tot i que feien vida a Ullastrell donada la seva proximitat respecte l'altre municipi. Posteriorment, els Costa construiren la casa que ens ocupa dins del nucli urbà d'Ullastrell, deixant clara la seva devoció amb la instal·lació del plafó de la verge a la façana. Segons una placa gravada situada sota el plafó de la verge a la mateixa façana, l'edifici fou bastit l'any 1880, establint una possible datació per al plafó montserratí.</p> | 41.5260400,1.9546200 | 412784 | 4597683 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70162-foto-08290-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70162-foto-08290-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70162-foto-08290-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70163 | Plafó de Sant Pompeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-sant-pompeu | XX | <p>Plafó de ceràmica situat a la façana principal de la casa, a l'alçada del primer pis, damunt d'un antic finestral tapiat. Es tracta d'un plafó rectangular format per rajoles de ceràmica vidrada acolorida, amb la imatge de Sant Pompeu sobre un fons blau. Presenta un marc decorat amb els colors de la Senyera, que emmarca l'escena. El sant va vestit amb una túnica i està acompanyat dels seus atributs. El plafó també compta amb el nom del sant disposat en vertical, emmarcant la figura.</p> | 08290-48 | Carrer de la Serra, 60, 08231 | <p>Sant Pompeu fou un dels set màtirs de procedència italiana, que en declarar-se cristians foren ofegats a la mar Adriàtica prop de l'any 120.</p> | 41.5261700,1.9546300 | 412785 | 4597697 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70163-foto-08290-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70163-foto-08290-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70163-foto-08290-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70164 | Monument a Ullastrell / La Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ullastrell-la-mola | <p>https://sites.google.com/site/focullastrell/festa-major-2010---exposicio/imatges-13---18 (consulta: 28-04-13).</p> | XX | <p>Monument urbà situat a l'encreuament entre l'avinguda de Terrassa i el carrer de la Serra, a la banda de llevant del nucli urbà. Està format per dues grans pedres de molí de granit encaixades, amb un plafó ovalat central que presenta l'escut i el nom de la vila. El monument està situat al bell mig d'un parterre enjardinat, just a l'encreuament d'aquestes dues vies amb la carretera BV-1203, que marxa en direcció Abrera.</p> | 08290-49 | Carrer de la Serra-avinguda de Terrassa-carretera BV-1203, 08231 | <p>El monument fou construït a principis dels anys 90 del segle XX.</p> | 41.5280600,1.9590700 | 413158 | 4597902 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70164-foto-08290-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70164-foto-08290-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70164-foto-08290-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70165 | Relíquia del Beat Pere de Luxemburg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reliquia-del-beat-pere-de-luxemburg | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'El beat Pere a casa nostra'. Ullastrell Ressó Local, núm. 44, setembre 1980, p. 10. MASSAGUÉ, Josep (1989). 'El beat Pere i el rector rural'. Ullastrell Ressó Local, núm. 152, setembre 1989, p. 4-5. PADRÓS, Manel (1977). 'Beat Pere de Luxemburg'. Ullastrell Ressó Local, núm. 6, juny 1977, p. 6.</p> | XX | <p>Relíquia del beat Pere de Luxemburg situada a la sacristia de l'església parroquial de Santa Maria d'Ullastrell. Es tracta d'un fragment d'òs del beat Pere, dipositat al interior d'un relicari de plata. El relicari presenta un peu de base circular que sosté el receptacle també circular que alberga la relíquia en sí. Tota la peça està profusament decorada amb relleus de temàtica vegetal i fruital. A la part posterior del receptacle encara es conserva el lacre amb segell papal d'autenticitat.</p> | 08290-50 | Plaça de l'Església, 1, 08231 | <p>La devoció del poble d'Ullastrell al beat Pere de Luxemburg, bisbe de Metz, ve des de l'any 1661, quan es creu que se'l va invocar perquè aturés una greu pesta que estava assolant la població, tot i que no hi ha constància d'aquest fet. En principi s'erigirí un altar a l'església, es va demanar autorització apostòlica per cantar una missa en el seu honor (el dia 3 de juliol, data de la seva mort) i es van iniciar els tràmits per procurar-se una relíquia del beat. L'any 1962, mossèn Manuel Padrós (rector de la parròquia d'Ullastrell) va realitzar tots els tràmits necessaris per aconseguir la relíquia. Finalment, l'arquebisbe d'Avinyó (França) monsenyor Urtasan donà una relíquia del beat a la parròquia d'Ullastrell, amb el rescripte corresponent procedent de Roma on s'autoritzava la pública veneració de la mateixa. Així doncs, el dia 3 de juliol de l'any 1962, Ullastrell va fer una gran festa per commemorar la renovació del vot del poble al beat Pere. El rescripte fou signat l'any següent a Roma, i en ell s'autoritzava també la celebració de la seva festa, amb missa de comú de Confessors i oració pròpia, el dia 3 de juliol.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70165-foto-08290-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70165-foto-08290-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70165-foto-08290-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A Ullastrell, el beat es coneix amb el nom Luxembó. Nasqué a Ligny (Bèlgica) el 20 de juliol del 1369 i morí santament el 3 de juliol de 1387 a Avinyó (França), on està enterrat. Uns anys abans de la seva mort fou ordenat cardenal del Papa Climent VII a la cort d'Avinyó. | 119|98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70166 | PREMSA DE VI DEL PASSATGE DE LA VERGE DE MONTSERRAT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-del-passatge-de-la-verge-de-montserrat | XX | Premsa de vi situada a l'exterior de l'edifici, en una zona enjardinada que forma cantonada entre el passatge de la Verge de Montserrat i la carretera BV-1203. Es tracta de les restes d'una premsa formada per una gàbia de fusta circular, amb un gran cargol central que sosté la femella, el mecanisme i la barra per fer-la funcionar. Exceptuant la gàbia de fusta, la resta de l'element és de ferro. | 08290-51 | Passatge de la Verge de Montserrat, 1, 08231 | La premsa de gàbia era una de les premses més habituals durant els segles XVIII i XIX. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, les premses de gàbia es transformen amb l'aplicació d'un xàssis cilíndric desmuntable. Tenint en compte això, i per la seva tipologia, aquesta premsa es pot datar dins d'aquest període.. | 41.5250300,1.9545500 | 412777 | 4597571 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70166-foto-08290-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70166-foto-08290-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70166-foto-08290-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70167 | PREMSA DE VI DE CAL BOSSA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-cal-bossa | XX | Premsa de vi situada al jardí de la casa, formant cantonada entre l'avinguda de la Verge de Montserrat, el carrer de la Serra i el camí de can Costa. Es tracta de les restes d'una premsa que ha perdut la gàbia, tot i que conserva el gran cargol central, que sosté la femella i el mecanisme per fer-la funcionar. També es conserva la cassola on es recollia el líquid. La premsa està assentada damunt d'un sòcol circular de pedra lligada en morter. Tota l'estructura conservada és de ferro. | 08290-52 | Avinguda de la Verge de Montserrat, 2, 08231 | La premsa de gàbia era una de les premses més habituals durant els segles XVIII i XIX. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, les premses de gàbia es transformen amb l'aplicació d'un xàssis cilíndric desmuntable. Tenint en compte això, i per la seva tipologia, la premsa es pot datar dins del segle XX. L'origen d'aquesta premsa està a Cal Bossat, una de les primeres cases del poble, del segle XVIII | 41.5261000,1.9544600 | 412771 | 4597690 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70167-foto-08290-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70167-foto-08290-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70167-foto-08290-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70168 | Barraques de cal Tio / Barraques Xampinyoneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-cal-tio-barraques-xampinyoneres | XX | Una de les barraques està esfondrada. No es pot garantir l'estabilitat de la resta, ara per ara. | <p>Conjunt de tres barraques situades al sud de la font del Comú, en un marge del camí de baixada cap a la zona d'horts, en el seu tram final. Les barraques estan excavades al terreny geològic i consten de tres galeries longitudinals d'arc de mig punt, amb una alçada aproximada de 1,60 m per uns 0,60 m d'amplada. Actualment, els accessos a les barraques estan semicolgats per la terra i coberts d'una abundant vegetació que els fa passar desapercebuts. Una de les obertures és més ampla que la resta i conserva les restes d'un mur bastit en maons que la feia més petita. La barraca situada a tramuntana, tocant als horts del Comú, està actualment esfondrada.</p> | 08290-53 | Torrent del Comú, 08231 | <p>Les barraques es corresponen amb refugis que s'utilitzaven d'amagatalls durant la Guerra Civil. Tot indica que les barraques foren reutlitzades en posterioritat al conflicte bèl·lic. Una prova d'això són les restes del mur de maons que empetiteix l'accés a una d'elles. Segons diversos veïns del municipi, les barraques s'anomenen 'xampinyoneres' perqué durant la segona meitat del segle XX s'hi cultivaven xampinyons. Les condicions d'il·luminació i humitat de la zona les feien aptes pel seu cultiu.</p> | 41.5237300,1.9583700 | 413094 | 4597422 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70168-foto-08290-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70168-foto-08290-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70168-foto-08290-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les terres on es localitzen les barraques són propietat de cal Tio. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70171 | Fons documental d'Ullastrell a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dullastrell-a-larxiu-comarcal-del-valles-occidental | <p>AJUNTAMENT TERRASSA (2010). Guia de fons. Arxiu Històric de Terrassa. Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Col. Joan Arnella, núm. 5, Terrassa, p. 73, 152, 216. LÓPEZ, M., TATJER, M. (1985). Inventari dels oficis i comptadories d'hipoteques de Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, p. 207-218. PUIG I USTRELL, P., SANLLEHÍ I UBACH, J. (1984). Catàleg de l'Arxiu Notarial de Terrassa. Inventari d'Arxius Notarials de Catalunya, núm. 5, Barcelona: Fundació Noguera.</p> | XIII-XX | <p>Fons documental d'Ullastrell dipositat a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (ACVOC) de Terrassa. Consta de tres fons independents: fons de can Palet d'Ullastrell, fons Joan Torrents i Montmany i fons de la Cambra Agrària Local d'Ullastrell. El fons patrimonial de can Palet d'Ullastrell abasta una cronologia que va de l'any 1212 al 1780, i està format per un volum de 0,60 ml i 26 pergamins datables entre 1212 i 1673. La resta del fons consta d'un llibre de censals de la família Palet d'Ullastrell (1712-1742) que pagaven els pagesos dels pobles de la contrada, un altre llibre de censals de Miquel Palet d'Ullastrell (1741-1780) i un llibre de comptes de Felip Palet, prevere d'Abrera (1716-1756), en el que es feia el doble registre de deutes i censals. Els documents estan escrits en llatí, català i castellà, i alguns dels pergamins estan força deteriorats. El fons personal de Joan Torrents i Montmany presenta una cronologia de l'any 1940 fins el 1979. El contingut del fons relacionat amb Ullastrell és el següent: 54 fotografies de l'homenatge del poble d'Ullastrell a Terrassa (3 juliol 1964) i 26 fotografies de la inauguració del camp de futbol (vers l'any 1960). El fons institucional de la Cambra Agrària Local d'Ullastrell abasta una cronologia que va de l'any 1943 al 1994, amb un volum documental de 3 ml. Presenta la documentació generada pel Grupo Sindical de Colonización (1943-1977), per la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Ullastrell (1943-1977) i per la Cambra Agrària Local d'Ullastrell (1977-1994). La documentació inclou els llibres d'actes de l'entitat (954-1991), documentació pressupostària (1962-1977), registres industrials agrícoles o sanitaris d'indústries (1985-1986), llibres comptables (1991-1992), registres de correspondència de la Cambra (1975-1994) i un expedient redactat en motiu d'una pedregada de l'any 1964. Els documents estan escrits en català i castellà, en bon estat de conservació. En darrer terme, cal afegir una sèrie de documents solts que fan referència al municipi: documents escadussers d'Ullastrell (1451-1811), documents judicials de la batllia d'Ullastrell (1609-1819) i el cadastre d'Ullastrell (1716-1818). Cal esmentar també els llibres referents a Ullastrell, inclosos en el fons de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques de Terrassa. Es tracta dels registres d'escriptures que responen a la Reial Pragmàtica de 1768 i van del 1821 al 1845, i els registres del Reial Decret de 23 de maig de 1845, des d'aquest mateix any fins el 1862. Per últim, esmentar també la documentació relacionada amb Ullastrell, i inclosa en l'Arxiu de Protocols del Districte Notarial de Terrassa, amb unes dates extremes que van del segle XVI al XVIII.</p> | 08290-56 | C/ Baldrich 268. 08223 Terrassa | <p>No es coneix la data d'ingrés a l'ACVOC del fons patrimonial de can Palet d'Ullastrell, tot i que es començà a tractar l'any 1974. Posteriorment, l'any 1977, Antoni Alegre de Sagrera va fer la donació dels 26 pergamins anteriorment mencionats. El fons personal de Joan Torrents i Montmany ingressà a l'ACVOC el dia 24 d'octubre del 2011, de la mà de Joan Torrents. Posteriorment, a principis de gener del 2012, deixà dos àlbums familiars de fotografies que foren digitalitzats i retornats a la família. El fons institucional de la Cambra Agrària Local d'Ullastrell fou transferit a l'ACVOC pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, dia 23 de novembre de 1998. Posteriorment, el 19 de març de 2002, el sr. Jacint Puig incrementà el volum del fons en 0,1 ml, aportant els llibres d'actes del 'Grupo Sindical de Colonización nº 898. Bodega cooperativa de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Ullastrell' i de la posterior Cambra Agrària, datats entre el mes d'abril de 1954 i el setembre de 1989.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70171-foto-08290-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70171-foto-08290-56-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental o Arxiu Històric Comarcal de Terrassa fou creat l'any 1982 amb l'objectiu de conservar i difondre el patrimoni documental català que custodia. Llei 10/200, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC 3437, 24-07-2001). | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70178 | Serralavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralavella | <p>CASANOVAS, Jaume (1979). 'Serra la Vella'. Ullastrell Ressó Local, núm. 26, març 1979, p. 11. PASTALLÉ, Pere (2006). Serralavella a Ullastrell. Terrassa: Omnigraf, Arts Gràfiques S.L. PUIG, Olga (1993). Serra la Vella. Ullastrell: inèdit. SOLER, Joan (2001). Cultura popular tradicional. Barcelona: Pòrtic, p. 256-257. Http://www.ullastrell.cat/actualitat/noticies/2012/03/08/festes-de-serralavella-2012 (consulta: 30-04-13).</p> | <p>Festa celebrada el quart dimecres de Quaresma, al bell mig d'aquesta. Els infants del poble, reunits en colles de vuit a deu nens i sota la supervisió d'un adult, surten per les cases de la vila cantant la cançó de la Serralavella. Els grups porten cistells, un tronc i una serra. Mentre es canta la cançó es va serrant el tronc, simbolitzant d'aquesta manera la partició de la Vella Quaresma. En agraïment, la gent de les cases dóna llaminadures, ous, fruits secs i algun euro a la canalla, que en finalitzar la ronda es reparteix entre tots. En l'actualitat es celebren les Festes de la Serralavella, que substitueixen l'antiga Festa Major d'hivern d'Ullastrell que es celebrava per Pasqüetes (diumenge posterior a Pasqua). Són cinc dies de festa amb la participació de tot el poble, que comencen el quart dimecres de Quaresma i finalitzen el diumenge següent. Les festes s'inicien amb el pregó de la Vella Quaresma a l'escola, durant tots els dies es pot visitar la mostra de banderes engalanades i assistir a diversos actes culturals i associatius. L'antiga cantada es fa actualment el dissabte i diumenge es reserva per la fira de comerciants locals i visitants, una cantada popular davant de l'ajuntament, així com la trobada gegantera i, recentment, la trobada de corals.</p> | 08290-63 | Nucli urbà d'Ullastrell, 08231 | <p>Ullastrell és un dels pocs municipis de Catalunya on actualment encara es celebra la Serralavella. Tot i que el seu origen és molt antic, també és força desconegut. Sembla ser que està relacionat amb antics ritus de preservació, si tenim en compte les similituts entre ambdues manifestacions. Per una banda, la vessant de captiri (obtenció d'aliments) i l'àpat col·lectiu, i per l'altra, l'ésser mític (en aquest cas la vella) destruït i superat. El fet de serrar la vella (serrar el tronc) simbolitza la destrucció dels esperits malèvols, la fi de l'hivern i l'arribada a la meitat de la Quaresma, període de penitència i abstinència que patien especialment els infants. Antigament, només els nens podien anar a fer la cantada per les cases del poble i les masies dels voltants, i les colles portaven banderes engalanades, al marge del cistell, el tronc i el xerrac. La capta recollida, consistent en ous, fruits secs, llaminadures i alguna moneda, també era repartida entre tots. Durant un cert temps, cap a mitjans dels anys 60 del segle XX, hi havia nens vestits amb el vestit tradicional català. A principis dels anys 80, l'escola del municipi s'involucra en la festa i, cap a mitjans de la dècada, comença la participació de les noies. A Ullastrell es creu que l'origen de la Serralavella prové d'uns llenyataires que treballaven fent bigues i llates de fusta per les teulades de les cases del poble. Quan acabaven la feina passaven per les cases a demanar, i el dia de la seva festa, anaven per les cases cantant amb un tronc i els xerracs típics del seu ofici. Posteriorment, la tradició va passar a la mainada del poble i així s'ha mantingut fins a l'actualitat.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70178-foto-08290-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70178-foto-08290-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70179 | Cançó de la Serralavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-la-serralavella | <p>CASANOVAS, Jaume (1979). 'Serra la Vella'. Ullastrell Ressó Local, núm. 26, març 1979, p. 11. PASTALLÉ, Pere (2006). Serralavella a Ullastrell. Terrassa: Omnigraf, Arts Gràfiques S.L. PUIG, Olga (1993). Serra la Vella. Ullastrell: inèdit.</p> | <p>'Serralavella, caldo d'estella, Serra la criada, que va ben pentinada, Dilluns i dimarts, serra cabàs. Mestressa porteu ous, que demà serà dijous, Mestressa porteu cansalada, Que la serra està embossada. Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, La catxutxa ens queia, la catxutxa ens cau, Que en venim de Roma i en portem corona de Sant Nicolau. Nicolau cistella de quatre diners, La senyora mestra no vindrà mai més. Un confit xicarra xic, del calaix del calaixó, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Del calaix del calaixó, vingue'n cèntims cistelló. Passarem per casa, tot ho trencarem, Que de plats i olles no n'hi deixarem. Caritat senyora, caritat si us plau, Doneu-nos la paga i adéu-siau. Si volleu que cantem més, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Si voleu que cantem més, vingue'n cèntims i diners. Allà baix a la riera hi ha un home que ens espera, Amb un grapat d'ametlles a la mà, Que ens vol apedregar. Com un gat, com un gos, com un perro, perro, perro, Com un gat, com un gos, com un perro rabiós!'</p> | 08290-64 | <p>La cançó de la Serralavella d'Ullastrell és una versió adaptada de la mateixa cançó que es cantava en altres contrades (sobretot a l'alt Vallès, al Montseny i a la plana de Vic). Desconeixem el seu origen, tot i que sabem que a principis del segle XX, la cançó era pràcticament la mateixa, tot i que més llarga. A més a més hi havia la variant de la Serra la jove, per les cases que no tenien mestresses velles. Amb el pas del temps, la cançó ha patit alguns canvis com estrofes canviades o fins i tot retallades. És possible que a Ullastrell, una part de la cançó fos ballada ja que el terme 'virolet' (giravoltar) fa referència a un ball.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70182 | Costum de les parteres d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-les-parteres-dullastrell | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 72. MASSAGUÉ, Josep (1985). 'De Nadal a la Candelera'. Ullastrell Ressó Local, núm. 96, gener 1985, p. 4-5.</p> | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb les parteres, és a dir, les dones que es trobaven dins del període que succeeix al part (la quarantena). Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell, per tal de no ésser embruixades (les parteres) surten de l'església d'esquena' (AMADES, 1969: 72).</p> | 08290-67 | <p>Antigament, la sortida per anar a missa després de donar a llum s'entenia com la purificació de la mare. Aquesta visita s'havia de fer quan la partera es trobés en condicions de poder sortir de casa, però mai podia sobrepassar els quaranta dies, que eren els que va trigar la Mare de Déu a recuperar-se després del seu part.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70183 | Llegenda de la Serra de Cantallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-serra-de-cantallops | <p>MASSAGUÉ, Josep (1995). 'De cognoms, encara'. Ullastrell Ressó Local, núm. 222, juliol 1995, p. 4-5.</p> | <p>Llegenda ubicada a l'antiga Serra de Cantallops, actualment situada dins del nucli urbà del municipi. De fet es tracta de la mateixa serra on avui en dia hi ha l'eix comercial del poble, el carrer de la Serra. Segons la llegenda, antigament el llop campava per aquesta zona lliurement, dominant-la completament. Per sort, un home molt valent s'enfilava dalt d'un arbre amb un sac de gemecs (o gaita) i, al tocar el instrument, la música atemoria la bèstia i la feia marxar amb la cua entre cames.</p> | 08290-68 | <p>Aquesta llegenda és força coneguda entre la gent d'Ullastrell gràcies a la memòria dels més grans, els quals l'havien recollida ja dels seus avantpassats. Durant els segles XVIII i XIX, l'anomenada Serra de Cantallops canvià de nom, passant a anomenar-se Serra del Ferran. Posteriorment, en temps més propers, el nom es va quedar en l'actual, la Serra. Si tenim en compte aquestes dades, podria ser que la llegenda de la Serra de Cantallops fos anterior al segle XVIII. La llegenda s'explicava a la canalla per distreure-la o bé per atemorir-la, aconseguint d'aquesta manera que no enredés en les tasques dels més grans.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70184 | Refrany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'De la vinya i el vi'. Ullastrell Ressó Local, núm. 45, octubre 1980, p.1. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 19.</p> | <p>'No us farà anar de gairell un traguet de vi d'Ullastrell'.</p> | 08290-69 | <p>Aquest refrany fa referència directa al passat vinícola d'Ullastrell, que visqué el seu màxim esplendor durant la segona meitat del segle XIX.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70185 | Refrany 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-1 | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'Espigolant'. Ullastrell Ressó Local, núm. 42, juliol 1980, p. 9. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'A Ullastrell, les figues es mengen amb pell'.</p> | 08290-70 | <p>Josep Massagué recollí aquesta dita del periòdic informatiu 'El Brogit', de Castellbell i el Vilar, el mes de març de l'any 1980.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70186 | Refrany 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-2 | <p>MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'Si les boires són de Sitges, les basses plenes o mitges'.</p> | 08290-71 | <p>La dita era emprada pels pagesos, en veure venir les negres nuvolades que amenaçaven tempesta.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70187 | Cal Sardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sarda-0 | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular format per tres cossos adossats. L'edifici principal, situat al mig de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuit en planta baixa i pis. Adossats als extrems de llevant i ponent d'aquest hi ha dos volums que consten de planta baixa i pis i estan coberts per terrasses. La façana principal de la construcció, orientada al carrer Sardà, està reformada i presenta senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. La façana orientada a migdia és més destacable, tot i que també ha estat reformada. Presenta senzilles finestres rectangulars, de les que destaca un balcó simple al pis, i un portal d'accés rectangular amb l'emmarcament bastit en maons disposats a sardinell. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08290-72 | Carrer Sardà, 10, 08231 | <p>La casa dóna nom al barri del Sardà, un dels nuclis destacats del municipi d'Ullastrell des del segle XIX.</p> | 41.5280300,1.9606800 | 413292 | 4597898 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70187-foto-08290-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70187-foto-08290-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70187-foto-08290-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70188 | FESTA MAJOR D'ULLASTRELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dullastrell | AMAT, Benet (1983). 'Aspres camins IV'. Ullastrell Ressó Local, núm. 72, gener 1983, p. 8-9. BIRULET (1993). 'La festa major del mil nou-cents quaranta i pico'. Ullastrell Ressó Local, núm. 200, agost 1993, p. 15. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'D'algunes Festes Majors dels anys 20'. Ullastrell Ressó Local, núm. 115, agost 1986, p. 4-5. | La Festa Major d'Ullastrell es celebra el dia 15 d'agost, festivitat de Santa Maria Assumpta, patrona del municipi. Tot i que el programa anual es va adaptant al pas del temps, hi ha una sèrie d'actes que tenen més tradició i es van repetint en cada edició. La festa s'inicia el dia 14 d'agost amb un repic general de campanes al vespre, seguit del tradicional pregó inaugural. El dia 15, després de la despertada general dels grallers, es fa un cercavila des de l'ajuntament fins a l'església, amb la presència dels gegants. Un cop a l'església es fa una ofrena floral a la verge i, posteriorment, la missa corresponent. Un cop finalitzada es surt en processó des de l'església fins al turó del Rector. Aquesta processó està presidida per una imatge de Santa Maria Assumpta, que durant l'any es guarda dins d'una fornícula a la rectoria del temple. Posteriorment es retorna en cercavila fins a l'ajuntament. El dia 16, la Colla de la Gent Gran organitza una missa pels seus difunts i un dinar popular. La festa es clou amb el tradicional ball de fi de festa. També cal destacar el concurs de façanes i carrers engalanats, donada la seva llarga trajectòria dins la Festa Major. En aquest sentit s'ha de dir que diversos carrers del municipi presenten plaques conmemoratives d'antigues edicions guanyades del concurs. Per últim afegir que actualment, el programa es complementa amb diversos actes culturals, lúdics i esportius, adreçats a tota la població i repartits entre els dies de festa (exposicions de fotografia i pintura, havaneres, petanca, bitlles catalanes, campionat de botifarra, espectacles de màgia, etc). | 08290-73 | Nucli urbà d'Ullastrell, 08231 | Antigament, les cantades tenien molta presència dins la Festa Major d'Ullastrell, tot i que la principal era la de l'església. En l'edició de l'any 1920, l'Orfeó Germanor d'Ullastrell tingué un paper molt destacable sota la direcció de Josep Puig i Sucarrats. Convidaren l'Orfeó de Montserrat d'Olesa a cantar conjuntament la missa major i, posteriorment, oferiren un concert per la gent del poble. En l'edició de l'any 1922, l'orfeó ullastrellenc oferí un concert memorable amb partitures del cançoner català, obert amb el 'Cant a la Senyera'. Pel que fa als balls, sabem que tant els del Casino com els del Serralet competien per portar al poble les millors orquestres del moment (Ibèrica, Empòrium, etc). Aquests músics també s'encarregaven de les serenates a les autoritats i dels concerts de mitja tarda. Les festes d'aquesta època també comptaven amb sardanes i representacions teatrals destacables. Als anys 40, la coral de la parròquia estava acompanyada per una orquestra en la missa principal del 15 d'agost, oficiada per tres capellans. Sortint de missa hi havia un ball amb aperitiu i, a la tarda, un altre ball on es subastava la Toia, un braç de gitano de cal Salvador Rodó. El que se'l enduia podia triar la música i la parella de ball. Dos actes més destacables eren el concert i els balls de socis i de casats. Per últim, el gran ball de gala es feia al Casino, tot i que l'envelat es muntava entre cal Correu i cal Jan. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70188-foto-08290-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70188-foto-08290-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70191 | Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-2 | <p>FONT, Joan (1999). 'Catifes de Corpus'. Ullastrell Ressó Local, núm. 269, juny 1999, p. 10-11.</p> | <p>La festivitat del dia de Corpus a Ullastrell es centra en els actes tradicionals típics del calendari litúrgic català. Els actes s'inicien amb la missa de Corpus a l'església parroquial, seguida de la celebració de l'ou com balla a la plaça de l'Església. Es munta una pica mòbil guarnida amb dues corones de flors davant de la porta del temple. Posteriorment, seguint la ruta de les catifes de flors, es puja en processó fins al brollador del parc del turó del Rector. Només per aquest dia es col·loca al centre del brollador una imatge de la verge de Montserrat. Actualment, les catifes de Corpus s'inicien davant de l'església i s'extenen fins al turó. Alhora han estat adaptades als nous temps i combinen trams vegetals i florals amb trams de catifa normal o moqueta.</p> | 08290-76 | Plaça de l'Església-Turó del Rector, 08231 | <p>La festa del Corpus Christi es celebra el dijous següent a la vuitena Pentecosta per venerar l'eucaristia, tot i que actualment s'adapta al calendari actual. Antigament, les catifes de flors es feien per tot el nucli urbà, sobretot al carrer de la Serra, però també als barris de can Gras o del Sardà. Les catifes eren sobretot de ginesta i de clavells. També hi havia enramades florals decorant els carrers i les places. Al inici del carrer de l'Assumpció es col·locava una arcada floral i una llarga catifa fins a la porta de l'església. La tradició de l'Ou com balla, que antigament ja es celebrava, es va recuperar l'any 2008 en motiu de les celebracions del centenari del campanar. Antigament la col·locaven al bell mig de la plaça de l'Església. La imatge de la verge de Montserrat era fixa al brollador del turó del Rector, però diverses bretolades van fer que fos retirada i col·locada només el dia de Corpus. En els darrers anys, la coral del municipi canta en la missa de Corpus.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70191-foto-08290-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Fotogràfic d'Ullastrell ha cedit cinc imatges antigues de les catifes de flors datades als anys 70. Les localitzacions són el carrer de la Serra i el carrer Migdia i són propietat de la família Salarich. Alhora, també ha cedit dues imatges de la pica de l'Ou com balla dels anys 70 aproximadament, propietat de Francesc Rodó Paloma. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70193 | MATÓ D'ULLASTRELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mato-dullastrell | Mató de producció local fet artesanalment des de l'any 1982. El mató, completament tradicional, s'elabora amb llet de cabra pasteuritzada i bullida, clorur càlcic i quall. El mètode utilitzat és el tradicional, tot i que les instal·lacions on es produeix estan adaptades a les necessitats actuals i als controls de qualitat i seguretat sanitària. | 08290-78 | Camí de can Costa, s/n 08231 | El mató és un producte originari de les rodalies del massís de Montserrat, tot i que extès a tot el territori català. L'elaboració del mató a Ullastrell es remunta a diversos segles enrera, però no es pot precisar una data aproximada. L'any 1982, la Granja Núria recuperà la tradició al municipi elaborant el mató de forma artesanal. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70194 | FORMATGE CENDRAT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/formatge-cendrat | Formatge de producció local fet artesanalment des de l'any 1982. Es tracta d'un formatge madurat durant dos mesos en caves naturals, i per tant semi-curat, elaborat només amb llet de cabra. Posteriorment, mitjançant el procés de quallat, s'obté un formatge de pasta tova que es fuma externament amb cendra. S'elabora amb llet de cabra pasteuritzada i bullida, clorur càlcic i quall. El mètode utilitzat és el tradicional, tot i que les instal·lacions on es produeix estan adaptades a les necessitats actuals i als controls de qualitat i seguretat sanitària. | 08290-79 | Camí de can Costa, s/n 08231 | El formatge cendrat està elaborat per la Granja Núria, fundada l'any 1982. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70195 | Xaumets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xaumets | <p>Es tracta d'una galeta de tipus rústic, elaborada artesanalment i de forma manual. Els ingredients principals són farina, ous i sucre. Consisteixen en la representació d'una cara amb els ulls de xocolata. Les que tenen la superfície rodona són masculines, les ovalades femenines i les de menor tamany infantils. A grans trets són la referència simbòlica de la família.</p> | 08290-80 | Carrer de la Serra, 22, 08231 | <p>Els Xaumets foren creats pels voltants de l'any 2000 al forn de pa Anglada, de la mà de Bartomeu i Climent Anglada. En un principi, les galetes foren batejades com a Jaumets, tot i que el nom definitiu acabà essent Xaumets. La Colla de Geganters d'Ullastrell compta amb dos capgrossos anomenats Xaumets que representen les galetes, gràcies a la gentilesa de Bartomeu Anglada, amo del forn.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70195-foto-08290-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70195-foto-08290-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70196 | Rotllo de Campanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotllo-de-campanes | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 59. MASSAGUÉ, Josep (1977). 'El rotllo de campanes'. Ullastrell Ressó Local, núm. 5, maig 1977, p. 3.</p> | No està en ús | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb la cerimònia del bateig. Antigament, l'església d'Ullastrell tenia un rotllo o roda de campanes. Es tractava d'un cercle de ferro o fusta coronat per un grup de campanetes, del que penjava una corda central utilitzada per sacsejar-lo i fer-les dringar al mateix temps. A Ullastrell, el rotllo s'escoltava els dies de festes solemnes i quan es duia un nadó a batejar. Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell, durant la cerimònia o immediatament després, hom feia balandrejar el rotllo de l'església perquè el nadó fos ballador' (AMADES, 1969: 59).</p> | 08290-81 | <p>Antigament es creia que la cerimònia del bateig era fonamental per a la vida del nadó, ja que mitjançant aquesta el nen quedava purificat i no corria cap risc de mort, embruixament, etc. En general, quan més aviat fos batejat millor, tot i que en algunes zones calia esperar uns dies prudencials perquè la cerimònia fos més efectiva. A Catalunya moltes esglésies tenien rotllo o roda de campanes, fent-lo dringar per les festes típiques de cada població i per les més destacades del calendari litúrgic. Fins a mitjans dels anys 70, el rotllo de campanes encara es conservava i s'utilitzava en algunes esglésies, com per exemple el de Castelló d'Empúries.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 196,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml