Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
70129 | Cal Mariano Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariano-prats | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues aigües i una petita zona de terrat ubicada damunt del carrer Sardà. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent, al carrer. Les obertures de la planta baixa són rectangulars i han estat reformades en els darrers temps. Una motllura rectilínia recorre la divisòria entre els dos nivells, integrant la llosana del balcó central del pis superior. Alhora, aquesta llosana està sostinguda per dues mènsules decorades i presenta una barana de ferro treballada. El finestral de sortida és rectangular, amb un ample emmarcament arrebossat i emblanquinat. A banda i banda, flanquejant el balcó central, hi ha dos finestrals de les mateixes característiques delimitats per baranes de ferro treballades també. Les tres obertures queden lligades per un ampli sòcol emblanquinat. Destaca un plafó rectangular de rajola vidrada blanca i blava, amb les inicials 'MP' i l'any 1904. La façana està coronada per una àmplia cornisa motllurada sostinguda per un seguit de mènsules idèntiques a les que sostenen el balcó. Al mateix temps, aquest parament està delimitat lateralment per dues pilastres estriades decoratives, situades a l'alçada del pis. A la planta baixa, les pilastres continuen, tot i que sense l'estriat. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color marró.</p> | 08290-14 | Carrer Sardà, 19, 08231 | 41.5275500,1.9606600 | 413290 | 4597844 | 1904 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70129-foto-08290-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70129-foto-08290-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70129-foto-08290-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70133 | Cal Tio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tio | XIII | Està completament reformada. | <p>Masia urbana reformada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El cos central de la construcció presenta la coberta de teula d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. El cos adossat a migdia consta de dos nivells i està cobert per una terrassa amb accés des del pis superior del cos central. El volum adossat a tramuntana presenta les mateixes característiques que l'anterior, tot i que compta amb un cobert d'un sol vessant de teula que no cobreix tota la superfície de la terrassa, a la que s'accedeix mitjançant un portal d'arc de mig punt bastit en maons obert al cos central. El cobert està sostingut per pilastres de maons sota una solera de llates i bigues de fusta. Adossat a la façana principal d'aquest volum hi ha un petit cos d'un nivell cobert per una terrassa, que dóna accés al interior de la casa. Majoritàriament, la masia presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats de la mateixa manera que els paraments exteriors. Tot i això, destaquen tres finestres d'arc de mig punt disposades en gradació i bastides en maons disposats a sardinell, situades a la façana principal. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats amb diferents tons. La façana principal i la de migdia compten també amb un sòcol de pedra.</p> | 08290-18 | Plaça de Sant Miquel, 2-3, 08231 | 41.5235200,1.9569600 | 412976 | 4597401 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70133-foto-08290-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70133-foto-08290-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70133-foto-08290-18-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia va ser reformada en els darrers temps, distribuïnt-la en dos habitatges. Les obres de remodelació finalitzaren l'any 2004. Probablement es tracti de l'antiga masia de Can Gras o Mas MiqueI. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
70136 | Can Torretas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torretas | XIX-XX | <p>Edificació de planta rectangular, formada per dos cossos adossats de diferents dimensions. La construcció es troba adossada al mur de tramuntana de la casa de cal Mus. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb una placa de la Verge de Montserrat a la llinda. Està flanquejat per dues finestres, la de migdia d'arc rebaixat i la de tramuntana rectangular, tot i que reforma una antiga obertura d'arc rebaixat actualment tapiada. Ambdues obertures estan protegides per reixes de ferro. Al pis, damunt del portal, hi ha un finestral rectangular reformat que té sortida a un balcó exempt, amb llosana motllurada i barana de ferro treballat. La construcció està bastida en maons, deixant l'obra vista. El volum auxiliar, adossat a la façana de tramuntana de la casa, està destinat a garatge. La seva planta és rectangular, està organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08290-21 | Camí de les Monges, 4, 08231 | 41.5227300,1.9537300 | 412705 | 4597316 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
70142 | FORN DE PA DEL FORN JOSEP PUIG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-del-forn-josep-puig | XX | Forn de pa de planta més o menys circular, cobert per una volta rebaixada lleugerament apuntada, bastida en maons. Presenta un llit de rajoles refractàries i una petita obertura a l'extrem sud-oest de la volta, que es correspon amb la xemeneia. Recorre el perímetre de la cambra una estreta galeria d'arc rebaixat bastida en maons, utilitzada per cremar-hi la llenya. D'aquesta manera, l'escalfor es reparteix per tota la superficíe del forn i la cendra cau en un altre receptacle inferior, que s'ha d'anar buidant. Aquest tipus de forn es coneix com d'escopeta. Exteriorment, el forn resta amagat darrera una paret de maons en la que s'observen diversos elements. Al centre, una obertura rectangular tancada amb una portella de ferro, que dóna accés a la cambra de cocció. A la seva esquerra, la portella d'arc rebaixat de ferro de la cambra de combustió i al seu costat, un petit recipient per posar-hi aigua i així controlar l'humitat necessària per daurar el pa. Sota la cambra de combustió hi ha una obertura rectangular oberta per extreure la cendra. A la banda dreta hi ha el piròmetre per controlar la temperatura. Damunt la boca d'accés a la cambra de cocció hi ha un petit voladís d'un vessant de maons, que amaga el sistema per regular l'aire i el fum. | 08290-27 | Carrer de la Serra, 23, 08231 | El forn, que està situat a l'obrador de l'edifici, es va construïr a principis del segle XX. | 41.5266600,1.9565000 | 412942 | 4597750 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70142-foto-08290-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70142-foto-08290-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70142-foto-08290-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'obrador compta amb diverses pales per introduïr el pa a la cambra de cocció, les quals estan penjades damunt la boca del forn, en paral·lel al sostre. Encara es conserva i s'utilitza una gran calaixera de fusta per emmagatzemar els productes. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
70144 | Forn de can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-font | XIX | El forn està completament arruïnat i cobert d'una abundant vegetació que fa que resti amagat. | <p>Restes d'un forn aïllat situat al bell mig d'una zona boscosa, just a l'encreuament entre el camí de la Roureda i el corriol que puja per la ruta de can Font. Les restes estan situades al costat del corriol, en el desnivell que enllaça amb el camí. Tot i que actualment la zona està coberta d'una abundant i espessa vegetació, s'observa una estructura força enrunada bastida en pedra, que sembla marcar una planta en forma d'U. La banda oberta de l'estructura està situada a la cota més baixa del desnivell.</p> | 08290-29 | Ruta de can Font, 08231 | <p>És probable que el forn estigués destinat a la producció de maons per poder construïr el pont del Masover, situat a escassa distància d'aquest per la ruta de can Font.</p> | 41.5324200,1.9518200 | 412559 | 4598394 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70144-foto-08290-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70144-foto-08290-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font forma part de la ruta de can Font, senyalitzada pel grup Rialles i alguns veïns del poble entre els anys 1989 i 1990. Un plafó metàl·lic situat a la plaça Lluís Companys dóna les indicacions necessàries, amb l'itinerari a seguir i el temps que es necessita per arribar als elements destacables. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
70152 | Materials del jaciment paleontològic de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-del-jaciment-paleontologic-de-ca-namat | <p>Materials procedents del jaciment paleontològic de ca n'Amat, actualment dipositats als magatzems del museu del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. Per una banda es conserven les restes fragmentades d'una mandíbula i d'un maxil·lar que pertanyien al mateix individu. Es tracta de 13 fragments de diferents dimensions, identificats amb el taxó 'Progenetta montadai vallesiensis'. Per altra banda, també es conserven 5 fragments proximals d'un metàpode procedents d'un rumiant. Totes les restes estan perfectament conservades i classificades, amb una datació establerta dins del període Neogen, a l'època del Miocè mitjà-superior i a l'edat del Aragonià superior (MN7/9), fa aproximadament entre 11,2 i 18 milions d'anys.</p> | 08290-37 | Carrer Escola Industrial, 23, 08201 Sabadell | <p>El paleontòleg català Miquel Crusafont realitzà la troballa d'aquests materials durant una prospecció superficial pels voltants de la masia de ca n'Amat. Tot i que inicialment els materials s'havien catalogat dins l'edat corresponent al Vallesià (entre 9 i 11,2 milions d'anys), finalment la datació de les restes s'ajustà a l'Aragonià.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70152-foto-08290-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70152-foto-08290-37-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 125 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
70154 | Fita de terme del camí de can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-cami-de-can-costa | <p>Fita de terme situada en el límit municipal amb Abrera, pel camí de can Costa. La fita està situada al marge dret del camí en direcció a Abrera, a la part superior d'un petit turonet boscós. Consisteix en una pedra treballada de quatre cares, amb la part superior arrodonida i clavada al sòl del bosc. La cara orientada a llevant, en direcció al poble d'Ullastrell, presenta una 'U' gravada en relleu baix.</p> | 08290-39 | Camí de can Costa, 08630 Abrera (Baix Llobregat) | 41.5255700,1.9485100 | 412274 | 4597637 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70154-foto-08290-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70154-foto-08290-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que la fita pertany a Ullastrell, actualment es troba dins del terme municipal d'Abrera. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
70155 | Pont del Masover / Pont de can Font / Pont de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-masover-pont-de-can-font-pont-de-la-roureda | XIX | <p>Pont construït damunt del profund torrent de can Font, que presenta una fondària aproximada d'uns 150 metres. El pont està format per un únic arc apuntat bastit en maons disposats a sardinell. L'estructura assenta damunt de dos murs de pedra construits dins dels marges del torrent. La part superior del pont està bastida en pedra i actualment està tapada per l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08290-40 | Ruta de can Font, 08231 | <p>El pont fou construït i utilitzat per transportar el raïm recollit de les vinyes fins a la masia de can Font, salvant el gran desnivell existent en el torrent i escurçant el camí per anar d'una banda a l'altra. És probable que el nom de Masover estigui relacionat amb la condició dels habitants de la masia durant el segle XIX.</p> | 41.5322600,1.9533900 | 412690 | 4598374 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70155-foto-08290-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70155-foto-08290-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70155-foto-08290-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El pont forma part de la ruta de can Font, senyalitzada pel grup Rialles i alguns veïns del poble entre els anys 1989 i 1990. Un plafó metàl·lic situat a la plaça Lluís Companys dóna les indicacions necessàries, amb l'itinerari a seguir i el temps que es necessita per arribar als elements destacables. | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
70156 | Pont de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-palet | XX | <p>Pont construït damunt del profund torrent del Camí i assentat a la seva llera. Està format per un únic arc de mig punt bastit en maons disposats a sardinell, de molta alçada. L'intradós de l'arc combina el maó amb pedra sense treballar, disposada en filades regulars. A la part superior, el pont compta amb dos sòcols laterals bastits en maons, que delimiten el camí.</p> | 08290-41 | Camí de can Palet, 08231 | 41.5191700,1.9613500 | 413336 | 4596913 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70156-foto-08290-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70156-foto-08290-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La titularitat d'aquesta estructura és indeterminada. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70157 | Bassa de cal Tio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-tio | XX | Recentment, la bassa ha estat recuperada sota l'abundant vegetació que l'amagava completament. | <p>Bassa de grans dimensions situada a escassa distància del torrent del Comú, baixant per la zona d'horts de la font del Comú. La bassa està construïda a la part inferior d'un talús natural del terreny de la zona. Presenta una planta irregular de perfil rectangular, bastida en pedra lligada amb morter. A la part superior, la vora és de maons plans amb l'excepció de la banda de migdia, rematada amb rajoles inclinades per poder utilitzar-la de safareig. A la cantonada nord-est de l'estructura, damunt la vora, hi ha un petit bassi rectangular de ciment. Tocant a la bassa per la banda de migdia hi ha una construcció de planta rectangular, bastida en maons i pedra sense treballar, amb dues obertures quadrades. S'utilitzava per recollir l'aigua que rajava pel talús. A escassos metres al nord-est de la bassa hi ha una altra estructura semicircular bastida en maons, que recollia l'aigua d'una mina que sorgia del marge del terreny, per conduir-la a la bassa.</p> | 08290-42 | Torrent del Comú, 08231 | 41.5226400,1.9587500 | 413124 | 4597301 | 08290 | Ullastrell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70157-foto-08290-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70157-foto-08290-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70157-foto-08290-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70159 | Plafó de la façana de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-facana-de-la-rectoria | XX | <p>Plafó de ceràmica situat a l'extrem de llevant de la façana principal de la rectoria, adossada a l'església parrroquial. Es tracta d'un plafó rectangular format per diverses rajoles de ceràmica de majòlica acolorides, amb la imatge de la Santa Maria Assumpta. El plafó presenta un marc de color negre sobre un fons blanc, amb la imatge al centre enquadrada dins d'un marc decorat de color coure. La imatge representa la verge al cel envoltada d'angelets que la sostenen. A banda i banda hi ha dos grans gerros profusament decorats, amb decoració vegetal i floral. Sota la imatge hi ha una inscripció referida a la verge: 'REINA AL CEL ASSUMPTA /PREGUEU PER NOSALTRES'. El plafó està il·luminat mitjançant dos aplics en forma de fanalet i està cobert per un voladís de teula àrab de tres vessants.</p> | 08290-44 | Carrer de l'Assumpció, 2, 08231 | <p>Segons mossèn Joan Lázaro, la representació del plafó de la rectoria és la mateixa que hi ha en un altre plafó de ceràmica del camí dels Degotalls de Montserrat. Si tenim en compte que la rectoria fou construïda l'any 1973, és probable que el plafó es pugui datar entre la dècada dels anys 70 i 80 del segle XX.</p> | 41.5285900,1.9598500 | 413224 | 4597961 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70159-foto-08290-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70159-foto-08290-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70159-foto-08290-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Santa Maria Assumpta és la patrona d'Ullastrell. | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
70161 | Mosaic del Centenari del Campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-del-centenari-del-campanar | XXI | <p>Mosaic de grans dimensions situat en un mur atalussat que forma part del carrer de l'Assumpció, i que també delimita la plaça de l'Església. El mur està arrebossat i pintat amb una tonalitat gris-blavosa. El mosaic, aplicat damunt la superfície del mur, és de trencadís molt acolorit. Representa la part superior del campanar de l'església, amb les dates del centenari i la imatge del massís de Montserrat, entre d'altres relleus muntanyosos. Al costat de la cúpula del campanar hi ha una petita placa rectangular de ceràmica, amb la imatge del campanar, la senyera i una dedicatòria: 'EL POBLE D'ULLASTRELL EN LA CELEBRACIÓ DEL CENTENARI DEL CAMPANAR, MARÇ 2009'. Sota d'aquesta, una altra placa fa referència a l'autoria del disseny del mosaic.</p> | 08290-46 | Carrer de l'Assumpció, 08231 | <p>El mosaic fou construït per commemorar el centenari del campanar de l'església parroquial, bastit per l'arquitecte modernista Lluís Muncunill l'any 1908. L'autor del disseny és en Joan Rodó i Amat.</p> | 41.5286600,1.9601900 | 413252 | 4597968 | 2009 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70161-foto-08290-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70161-foto-08290-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70161-foto-08290-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
70163 | Plafó de Sant Pompeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-sant-pompeu | XX | <p>Plafó de ceràmica situat a la façana principal de la casa, a l'alçada del primer pis, damunt d'un antic finestral tapiat. Es tracta d'un plafó rectangular format per rajoles de ceràmica vidrada acolorida, amb la imatge de Sant Pompeu sobre un fons blau. Presenta un marc decorat amb els colors de la Senyera, que emmarca l'escena. El sant va vestit amb una túnica i està acompanyat dels seus atributs. El plafó també compta amb el nom del sant disposat en vertical, emmarcant la figura.</p> | 08290-48 | Carrer de la Serra, 60, 08231 | <p>Sant Pompeu fou un dels set màtirs de procedència italiana, que en declarar-se cristians foren ofegats a la mar Adriàtica prop de l'any 120.</p> | 41.5261700,1.9546300 | 412785 | 4597697 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70163-foto-08290-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70163-foto-08290-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70163-foto-08290-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70166 | PREMSA DE VI DEL PASSATGE DE LA VERGE DE MONTSERRAT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-del-passatge-de-la-verge-de-montserrat | XX | Premsa de vi situada a l'exterior de l'edifici, en una zona enjardinada que forma cantonada entre el passatge de la Verge de Montserrat i la carretera BV-1203. Es tracta de les restes d'una premsa formada per una gàbia de fusta circular, amb un gran cargol central que sosté la femella, el mecanisme i la barra per fer-la funcionar. Exceptuant la gàbia de fusta, la resta de l'element és de ferro. | 08290-51 | Passatge de la Verge de Montserrat, 1, 08231 | La premsa de gàbia era una de les premses més habituals durant els segles XVIII i XIX. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, les premses de gàbia es transformen amb l'aplicació d'un xàssis cilíndric desmuntable. Tenint en compte això, i per la seva tipologia, aquesta premsa es pot datar dins d'aquest període.. | 41.5250300,1.9545500 | 412777 | 4597571 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70166-foto-08290-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70166-foto-08290-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70166-foto-08290-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70167 | PREMSA DE VI DE CAL BOSSA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-cal-bossa | XX | Premsa de vi situada al jardí de la casa, formant cantonada entre l'avinguda de la Verge de Montserrat, el carrer de la Serra i el camí de can Costa. Es tracta de les restes d'una premsa que ha perdut la gàbia, tot i que conserva el gran cargol central, que sosté la femella i el mecanisme per fer-la funcionar. També es conserva la cassola on es recollia el líquid. La premsa està assentada damunt d'un sòcol circular de pedra lligada en morter. Tota l'estructura conservada és de ferro. | 08290-52 | Avinguda de la Verge de Montserrat, 2, 08231 | La premsa de gàbia era una de les premses més habituals durant els segles XVIII i XIX. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, les premses de gàbia es transformen amb l'aplicació d'un xàssis cilíndric desmuntable. Tenint en compte això, i per la seva tipologia, la premsa es pot datar dins del segle XX. L'origen d'aquesta premsa està a Cal Bossat, una de les primeres cases del poble, del segle XVIII | 41.5261000,1.9544600 | 412771 | 4597690 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70167-foto-08290-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70167-foto-08290-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70167-foto-08290-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70168 | Barraques de cal Tio / Barraques Xampinyoneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-cal-tio-barraques-xampinyoneres | XX | Una de les barraques està esfondrada. No es pot garantir l'estabilitat de la resta, ara per ara. | <p>Conjunt de tres barraques situades al sud de la font del Comú, en un marge del camí de baixada cap a la zona d'horts, en el seu tram final. Les barraques estan excavades al terreny geològic i consten de tres galeries longitudinals d'arc de mig punt, amb una alçada aproximada de 1,60 m per uns 0,60 m d'amplada. Actualment, els accessos a les barraques estan semicolgats per la terra i coberts d'una abundant vegetació que els fa passar desapercebuts. Una de les obertures és més ampla que la resta i conserva les restes d'un mur bastit en maons que la feia més petita. La barraca situada a tramuntana, tocant als horts del Comú, està actualment esfondrada.</p> | 08290-53 | Torrent del Comú, 08231 | <p>Les barraques es corresponen amb refugis que s'utilitzaven d'amagatalls durant la Guerra Civil. Tot indica que les barraques foren reutlitzades en posterioritat al conflicte bèl·lic. Una prova d'això són les restes del mur de maons que empetiteix l'accés a una d'elles. Segons diversos veïns del municipi, les barraques s'anomenen 'xampinyoneres' perqué durant la segona meitat del segle XX s'hi cultivaven xampinyons. Les condicions d'il·luminació i humitat de la zona les feien aptes pel seu cultiu.</p> | 41.5237300,1.9583700 | 413094 | 4597422 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70168-foto-08290-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70168-foto-08290-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70168-foto-08290-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les terres on es localitzen les barraques són propietat de cal Tio. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
70169 | FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU MUNICIPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-11 | XVIII-XX | Arxiu municipal situat a la primera planta de l'ajuntament, al costat del vestíbul, i que conserva el fons documental que genera el consistori, amb un abast cronològic que va des de 1702 fins a l'actualitat. La documentació inventariada ocupa 1057 unitats d'instal·lació, amb un volum de 125,145 metres lineals. Es troba instal·lada en una sala equipada amb prestatgeries metàl·liques, inventariada i gestionada amb el programa informàtic GIAM, de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La documentació està classificada en les seccions següents, amb les seves dates extremes: Administració General (1748-2011), Hisenda (1702-2010), Proveïments (1874-2000), Serveis Socials (1908-2010), Sanitat (1859-2002), Obres i Urbanisme (1846-2008), Seguretat pública (1782-1988), Serveis Militars (1771-2001), Població (1790-2010), Eleccions (1841-2009), Ensenyament (1858-2010), Cultura (1849-2007), Serveis Agropecuaris (1753-2002). L'arxiu també conserva altres fons documentals del municipi com són: el del Jutjat de Pau, el de la Cooperativa d'Ullastrell (1911-1923), de l'elèctrica d'Ullastrell (1914-1942), el Montepio de Sant Sebastià (1925), la Unió Patriòtica (1924-1927) i la Falange Española (1940-1960). | 08290-54 | Carrer de la Serra, 17, 08231 | La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament. No hi ha documentades actuacions arxivístiques prèvies a la intervenció que portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 2003. Dos anys després, el 2005, l'ajuntament d'Ullastrell s'adherí al Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 2003 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70169-foto-08290-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70169-foto-08290-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70169-foto-08290-54-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Llei 10/200, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC 3437, 24-07-2001). | 98|94 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
70187 | Cal Sardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sarda-0 | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular format per tres cossos adossats. L'edifici principal, situat al mig de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuit en planta baixa i pis. Adossats als extrems de llevant i ponent d'aquest hi ha dos volums que consten de planta baixa i pis i estan coberts per terrasses. La façana principal de la construcció, orientada al carrer Sardà, està reformada i presenta senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. La façana orientada a migdia és més destacable, tot i que també ha estat reformada. Presenta senzilles finestres rectangulars, de les que destaca un balcó simple al pis, i un portal d'accés rectangular amb l'emmarcament bastit en maons disposats a sardinell. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08290-72 | Carrer Sardà, 10, 08231 | <p>La casa dóna nom al barri del Sardà, un dels nuclis destacats del municipi d'Ullastrell des del segle XIX.</p> | 41.5280300,1.9606800 | 413292 | 4597898 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70187-foto-08290-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70187-foto-08290-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70187-foto-08290-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70192 | VI VINYA VELLA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vi-vinya-vella | XX | Vi de taula de producció local que s'elabora artesanalment al celler vitícola de la població des de l'any 1954. El raïm utilitzat és de les vinyes d'Ullastrell, tot i que actualment també se'n porta d'altres poblacions. En un principi, el vi es produia en les varietats de blanc, rosat i negre, tot i que el rosat es va deixar de produïr, i les ampolles estaven numerades. El vi blanc és fruit de la barreja de tres raïms diferents (xardonnay, macabeu i xarel·lo), mentre que el negre és íntegrament d'ull de llebre. | 08290-77 | Plaça Josep Montmany, 3 - carrer de la Serra, 2, 08231 | El vi Vinya Vella d'Ullastrell és un reflex del passat vinícola de la població. A mitjans del segle XX, les vinyes d'Ullastrell no produien suficient raïm per poder elaborar el producte. Així doncs, calia complementar aquesta mancança barrejant-lo amb raïm del Penedès. Actualment, per a l'elaboració del vi blanc, s'empra el raïm de les vinyes de can Morral del Molí, del terme d'Abrera (D.O. Penedès). | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1954 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70192-foto-08290-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70192-foto-08290-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
70193 | MATÓ D'ULLASTRELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mato-dullastrell | Mató de producció local fet artesanalment des de l'any 1982. El mató, completament tradicional, s'elabora amb llet de cabra pasteuritzada i bullida, clorur càlcic i quall. El mètode utilitzat és el tradicional, tot i que les instal·lacions on es produeix estan adaptades a les necessitats actuals i als controls de qualitat i seguretat sanitària. | 08290-78 | Camí de can Costa, s/n 08231 | El mató és un producte originari de les rodalies del massís de Montserrat, tot i que extès a tot el territori català. L'elaboració del mató a Ullastrell es remunta a diversos segles enrera, però no es pot precisar una data aproximada. L'any 1982, la Granja Núria recuperà la tradició al municipi elaborant el mató de forma artesanal. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
70194 | FORMATGE CENDRAT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/formatge-cendrat | Formatge de producció local fet artesanalment des de l'any 1982. Es tracta d'un formatge madurat durant dos mesos en caves naturals, i per tant semi-curat, elaborat només amb llet de cabra. Posteriorment, mitjançant el procés de quallat, s'obté un formatge de pasta tova que es fuma externament amb cendra. S'elabora amb llet de cabra pasteuritzada i bullida, clorur càlcic i quall. El mètode utilitzat és el tradicional, tot i que les instal·lacions on es produeix estan adaptades a les necessitats actuals i als controls de qualitat i seguretat sanitària. | 08290-79 | Camí de can Costa, s/n 08231 | El formatge cendrat està elaborat per la Granja Núria, fundada l'any 1982. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
70195 | Xaumets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xaumets | <p>Es tracta d'una galeta de tipus rústic, elaborada artesanalment i de forma manual. Els ingredients principals són farina, ous i sucre. Consisteixen en la representació d'una cara amb els ulls de xocolata. Les que tenen la superfície rodona són masculines, les ovalades femenines i les de menor tamany infantils. A grans trets són la referència simbòlica de la família.</p> | 08290-80 | Carrer de la Serra, 22, 08231 | <p>Els Xaumets foren creats pels voltants de l'any 2000 al forn de pa Anglada, de la mà de Bartomeu i Climent Anglada. En un principi, les galetes foren batejades com a Jaumets, tot i que el nom definitiu acabà essent Xaumets. La Colla de Geganters d'Ullastrell compta amb dos capgrossos anomenats Xaumets que representen les galetes, gràcies a la gentilesa de Bartomeu Anglada, amo del forn.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70195-foto-08290-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70195-foto-08290-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
70199 | Paratge de la font del Xesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-la-font-del-xesc | XX | L'accés a la font és impracticable, completament cobert de vegetació. | <p>Paratge situat a l'entrada al municipi per la carretera BV-1203, dins la finca de la Torre del Rodó, a poca distància de la casa. La font consistia en un brollador natural d'aigua sense cap estructura arquitectònica establerta. Actualment, la zona es troba completament coberta per l'abundant vegetació que fa impossible poder-hi accedir. Dins del mateix paratge, a uns 200 metres a migdia, hi ha una zona d'horts cultivada, que compta amb un pou i un bassa utilitzats per regar els cultius. Estan construïts en un dels desnivells del terreny, aprofitant-ne el talús. La bassa és de planta rectangular i està bastida en maons. Al seu costat se li adossa una petita construcció que inclou el pou i una barraca. Presenta una planta rectangular, està bastida en maons i la seva coberta és plana. Compta amb dues obertures rectangulars, tancades amb portes de fusta, per accedir al interior. L'obertura que correspon al pou és de dimensions més petites que l'altra.</p> | 08290-84 | Torre del Rodó, 08231 | <p>Anys enrera, el pagès que treballava els horts va construir un pou i una bassa per poder regar els cultius amb més comoditat. L'aigua que els proveeix prové de l'antiga font mitjançant una bomba que fa pujar l'aigua.</p> | 41.5289100,1.9647000 | 413629 | 4597991 | 08290 | Ullastrell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70199-foto-08290-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70199-foto-08290-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
70200 | Edifici de la font del Cristí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-font-del-cristi | XIX-XX | <p>Antiga font actualment en desús que rajava naturalment al costat de la riera de Salzes, i que es troba ubicada dins de la finca de can Palet. L'aigua de la font brollava mitjançant un tub encastat a la roca. En l'actualitat no hi ha rastre de la font, però sí que es conserva un edifici de dimensions considerables, construït a la llera de la riera. La construcció està bastida aprofitant un alt marge que delimita la riera per la banda de llevant. Té una planta rectangular, està organitzada en un sol nivell i presenta una coberta d'arc de mig punt bastida en maons plans. La volta descansa damunt dels murs laterals, els quals estan coronats per un sòcol de maons plans. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta dos portals rectangulars units a la linia de la llinda per una sanefa bastida en maons plans. Un dels portals està tapiat i l'altre es troba tancat per una porta de ferro. La resta de paraments presenten petites obertures a mode de respiradors. Destaca el coronament de la façana nord-oest, de perfil sinuós fet de maons que resegueix la forma de la volta.</p> | 08290-85 | Paratge de can Palet, 08231 | 41.5191900,1.9704200 | 414093 | 4596906 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70200-foto-08290-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70200-foto-08290-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al bell mig del torrent, a escassa distància de l'edifici, hi ha un mur bastit en maons que fa les funcions de resclosa. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70201 | Dipòsit de l'Hort de cal Mariano Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-lhort-de-cal-mariano-prats | XX | <p>Dipòsit d'aigua de grans dimensions situat a la zona d'horts situada sota la carretera BV-1203, a l'alçada de de l'església parroquial, a uns 100 metres a ponent del barri del Sardà. Es tracta d'un dipòsit de planta circular, sostingut per mitjà d'una sèrie de columnes helicoidals bastides en maons, que l'aïllen del terra deixant espai suficient per emmagatzemar-hi estris i resguardar-se de la pluja. Les columnes s'assenten damunt d'un sòcol de planta quadrada i presenten la part superior decorada a mode de capitell. També destaca un pou de planta quadrada bastit a la banda de llevant del dipòsit, al bell mig de les columnes. Compta amb dos pilars de maons que sostenen una coberta d'un sol vessant. El dipòsit en sí presenta el parament pintat de color groc i compta amb un rombre fet de rajoles de ceràmica, amb la data '1915' en trencadís blanc. Està cobert per una volta de cúpula rebaixada completament reixada, assentada damunt d'una cornisa bastida en maons i decorada amb dentallons. Davant del dipòsit, a la banda de llevant, hi ha una bassa de planta rectangular bastida en maons i protegida per una volta rebaixada de maó pla, sostinguda per quatre columnes helicoidals de la mateixa factura que les que sostenen el dipòsit.</p> | 08290-86 | Barri del Sardà-carretera BV-1203, 08231 | <p>Segons les referències obtingudes, el dipòsit el va construïr una paleta de Viladecavalls.</p> | 41.5280000,1.9595400 | 413197 | 4597895 | 1915 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70201-foto-08290-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70201-foto-08290-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70201-foto-08290-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
70202 | El Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bolet | <p>Paratge natural amb zona d'esbarjo situat al sud-est del nucli urbà d'Ullastrell, pel camí de can Palet. La zona, que pertany a la finca de can Palet, està situada en una de les fondalades del torrent del Bolet, ombrejada per les alzines i la resta d'arbres que cobreixen l'espai. La zona d'esbarjo presenta un seguit de taules amb bancs d'obra establerts per fer-hi estades agradables. Aquesta part està delimitada del torrent mitjançant una tanca de fusta.</p> | 08290-87 | Camí de can Palet, 08231 | 41.5211700,1.9659800 | 413725 | 4597131 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70202-foto-08290-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70202-foto-08290-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A escassos metres de distància de la zona d'esbarjo, en un alt desnivell del terreny, es conserven les restes d'unes antigues canalitzacions bastides en maons. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
70204 | Pont del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-bolet | Ha estat arranjat recentment. | <p>Pont construït damunt del torrent del Bolet. De fet es tracta del pont que està situa a la zona d'esbarjo del Bolet, al sud de la masia de can Palet. El pont està format per un únic arc de mig punt de mides petites, bastit en pedra lligada amb morter. Abasta tota l'amplada del camí de can Palet ja que ha estat arranjat en els darrers temps. Tota la banda de migdia de l'estructura ha estat ampliada i refeta amb formigó. La part superior de la banda de tramuntana també ha estat refeta. El pont compta amb dos sòcols laterals bastits en maons, que delimiten el camí.</p> | 08290-89 | Camí de can Palet, 08231 | 41.5212100,1.9658300 | 413713 | 4597135 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70204-foto-08290-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70204-foto-08290-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70204-foto-08290-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
70205 | Mirador del turó de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-turo-de-can-palet | XXI | <p>Mirador del Turó de can Palet situat a llevant del nucli urbà del municipi d'Ullastrell i delimitat pels carrers del Turó de can Palet i Lluís Muncunill. El turó, actualment urbanitzat, s'alça a 316 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil allargassat. El mirador s'ubica a la banda est del turó, amb unes vistes panoràmiques fantàstiques de la masia de can Palet i, en darrer terme, dels pics muntanyosos i els pobles de la contrada. El mirador presenta una planta irregular i es troba ben arranjat, amb grava de mida petita per regularitzar el sòl, arbres i gronxadors per la canalla. Compta amb un parell de bancs per seure i presenta dos plafons metàl·lics senyalitzats, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des del mirador.</p> | 08290-90 | Carrer del Turó de can Palet, 08231 | <p>El mirador del Turó de can Palet fou arranjat i senyalitzat entre els anys 2010 i 2011. En els plafons metàl·lics hi ha la reproducció del poema dedicat a Ullastrell de Josep Puig i Sucarrats, que és idoni per il·lustrar la panoràmica observada des d'aquest enclavament.</p> | 41.5242500,1.9633900 | 413513 | 4597475 | 2011 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70205-foto-08290-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70205-foto-08290-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
70206 | Mirador de la plaça dels Quatre Vents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-placa-dels-quatre-vents | XXI | <p>Mirador de la plaça dels Quatre Vents situat a l'extrem de ponent del nucli urbà del municipi d'Ullastrell, a l'extrem nord-oest del Turó de ca la Carme. El turó, actualment urbanitzat, s'alça a 319 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil més aviat arrodonit. El mirador s'ubica a la cantonada nord-oest del turó, amb unes vistes panoràmiques fantàstiques dels pobles de la contrada i del massís de Montserrat. El mirador presenta una planta rectangular i es troba ben arranjat, amb diversos bancs per seure i una tanca metàl·lica que el separa del fort desnivell envers ponent i tramuntana. Compta amb un plafó metàl·lic senyalitzat, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des d'aquest enclavament.</p> | 08290-91 | Plaça dels Quatre Vents, 08231 | <p>El mirador de la plaça dels Quatre Vents fou arranjat i senyalitzat entre els anys 2010 i 2011. En els plafons metàl·lics hi ha la reproducció del poema dedicat a Ullastrell de Josep Puig i Sucarrats, que és idoni per il·lustrar la panoràmica observada des d'aquest enclavament.</p> | 41.5232600,1.9524800 | 412602 | 4597376 | 2011 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70206-foto-08290-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70206-foto-08290-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
70211 | BOSC DE CAN FONT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-font | El sotabosc és molt abundant. | Bosc situat a la banda de tramuntana del terme municipal i delimitat pel torrent de can Font a ponent i pel d'en Cintet al nord-est. Es tracta del típic bosc mediterrani habitual en terres de la Catalunya oriental. Està format per les diverses espècies forestals que caracteritzen la zona, sobretot pi blanc i alzina, però també algun roure. Actualment, aquesta massa forestal presenta un abundant sotabosc format per ginesta, gatera i altres espècies de matoll, que fa que l'accés a determinats llocs sigui pràcticament impossible. | 08290-96 | Paratge de can Font, 08231 | És una de les masses boscoses del municipi que no s'ha vist mai afectada per cap incendi forestal. | 41.5344500,1.9569400 | 412989 | 4598614 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70211-foto-08290-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70211-foto-08290-96-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
70212 | BOSC DE CAN RODÓ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-rodo | El sotabosc és molt abundant. | Bosc situat a la banda de tramuntana del terme municipal i delimitat pel torrent de can Cintet a migdia i per la urbanització de can Cabassa al nord. Es tracta del típic bosc mediterrani habitual en terres de la Catalunya oriental. Està format per les diverses espècies forestals que caracteritzen la zona, sobretot pi blanc i alzina, però també algun roure. El sotabosc fa que el seu accés sigui complicat en determinades zones. La massa forestal es troba actualment envoltada de matollars formats per ginesta, gatera i altres espècies. També s'observen agunes oliveres bordes. | 08290-97 | Paratge de can Rodó, 08231 | És una de les masses boscoses del municipi que no s'ha vist mai afectada per cap incendi forestal. | 41.5343400,1.9643600 | 413608 | 4598594 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70212-foto-08290-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70212-foto-08290-97-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
70213 | BOSC DEL PI LLARG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-pi-llarg | Bosc situat a la banda de ponent del nucli urbà del municipi, darrera del turó de ca la Carme i al voltant del torrent de Salt. Es tracta d'un bosc mediterrani amb exemplars força joves, constituït íntegrament per l'espècie forestal més habitual de la contrada, el pi blanc. Bona part d'aquesta massa forestal pertany al terme municipal d'Abrera, tot i que també s'extén cap al nord dins del terme d'Ullastrell. | 08290-98 | Paratge del Pi Llarg | Durant els incendis forestals de l'estiu de l'any 1994, el bosc es veié força afectat. Malgrat el seu nom, el Pi Llarg en sí no existeix. | 41.5245700,1.9502100 | 412414 | 4597524 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70213-foto-08290-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70213-foto-08290-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
70214 | Barranc de la Riba de la Llonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barranc-de-la-riba-de-la-llonga | <p>Barranc situat a l'extrem nord occidental del terme municipal d'Ullastrell. Pel nord està delimitat per la riera de Gaià, que alhora és el límit municipal amb la població de Viladecavalls. Per la banda oest, el propi barranc fa de límit muncipal amb la població d'Abrera. Es tracta d'un alt i rectilini marge d'uns 40 metres de profunditat, que arriba fins a la llera de la riera de Gaià. Probablement es creà per la continua acció de l'aigua damunt del terreny, que presenta materials de poca consistència i fàcilment erosionables.</p> | 08290-99 | Paratge dels Obrics, 08231 | <p>Segons les fonts populars, els caçadors hi sacrificaven els gossos vells que ja no podien caçar.</p> | 41.5278900,1.9422400 | 411754 | 4597901 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70214-foto-08290-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70214-foto-08290-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
70218 | Fons de l'Arxiu Històric Fotogràfic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-historic-fotografic | XX-XXI | <p>Arxiu fotogràfic creat l'any 2005 i situat a l'ajuntament del municipi. Es tracta d'un arxiu creat amb la intenció de preservar i conservar les imatges antigues existents, tant en mans públiques com privades, relacionades amb la població d'Ullastrell. L'arxiu integra més de 1000 imatges de temàtica diversa i la seva classificació i catalogació encara està en procés d'execució. Està format per fotografies en paper de titularitat pública i imatges digitals de fotografies antigues cedides pels veïns del poble (els originals són digitalitzats i retornats als seus propietaris). Entre les imatges en paper cal destacar el fons llegat per mossèn Manuel Padrós Claret al poble d'Ullastrell. Consta d'un gran nombre d'imatges de temàtica religiosa (romeries, processons, festes de Corpus, etc.) acompanyades dels seus negatius classificats. Existeixen tres còpies digitals de tot l'arxiu, incloent els fons d'imatges en paper.</p> | 08290-103 | Carrer de la Serra, 17, 08231 | <p>L'Arxiu Històric Fotogràfic d'Ullastrell fou aprovat pel ple de l'ajuntament el dia 26 de setembre de l'any 2005. La idea de crear un arxiu que recollís bona part de les imatges antigues privades, mitjançant la seva digitalització, va sorgir a partir de l'organització d'una exposició fotogràfica per la Festa Major del municipi. Mitjançant una reunió entre els representants de l'ajuntament i alguns veïns implicats en el projecte es creà una comissió encarregada de gestionar tot el procés i custodiar l'arxiu. En origen, aquesta comissió estava formada pel regidor de cultura, els veïns implicats i representants de la Colla de la Gent Gran entre d'altres. L'arxiu compta amb els serveis i la gestió d'un tècnic encarregat de la digitalització, classificació i conservació de les imatges.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 2005 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70218-foto-08290-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70218-foto-08290-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
70220 | Pou del torrent del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-torrent-del-comu | XX | <p>Pou d'aigua situat al sud del nucli urbà de la població, a la llera del torrent del Comú, a l'alçada del barri de can Gras. Es tracta d'un pou de planta circular i estructura cònica, bastit en maons i cobert per una cupúla apuntada que forma part de la mateixa estructura. Presenta una gran obertura rectangular reformada per accedir al interior. El pou és força profund i conserva una escala de mà de ferro per baixar al fons, i una corriola sota la coberta per pujar l'aigua amb una corda i una galleda. Al costat del pou hi ha una barraca modernament arranjada.</p> | 08290-105 | Torrent del Comú, 08231 | <p>L'obertura fou reformada l'any 2001. Gravat en el ciment utilitzat per fixar-la. Al pou hi ha la següent inscripció: 'ELS PESCADORS DEL CUMU 31-07-2001'.</p> | 41.5221600,1.9591300 | 413155 | 4597247 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70220-foto-08290-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70220-foto-08290-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70220-foto-08290-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70221 | Cobert de can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-de-can-costa | XIX-XX | Cobert per abundant vegetació. | <p>Cobert situat al nord-oest del nucli urbà de la població, a la zona de can Costa i tocant al terme municipal d'Abrera. S'ubica a pocs metres d'un dels pals de formigó d'una línia elèctrica, en una zona coberta d'abundant vegetació i sense una via clara per accedir-hi actualment. Es tracta d'una estructura de planta rectangular de petites dimensions, amb la coberta de teula d'un sol vessant orientada al mur de llevant. Alhora està sostinguda per una solera de llates i bigues de fusta interior. La construcció presenta tota la part de migdia oberta per facilitar-hi l'accés. Aquest cobert està bastit amb pedra sense treballar i maons lligats amb morter de calç, que alhora també revesteix els paraments exteriors.</p> | 08290-106 | Paratge de can Costa, 08231 | 41.5270500,1.9471100 | 412159 | 4597802 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70221-foto-08290-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70221-foto-08290-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70221-foto-08290-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70222 | Cal Jep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jep-0 | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular envoltat d'una zona de jardí amb pati i horts. Presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuit en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al carrer, ha estat reformada. Compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i amb reixes de ferro decorades. Al pis hi ha dos balcons simples amb les llosanes motllurades. La resta de façanes de la construcció es troben emblanquinades, amb simples obertures rectangulars amb reixes blanques. Adossat a la façana de migdia destaca un petit volum de planta quadrada amb coberta d'un sol vessant i una terrassa delimitada per una barana decorada que la separa del jardí.</p> | 08290-107 | Carrer Agustí Puig i Puig, 4, 08231 | <p>Es tracta de la casa propietària dels terrenys que als anys setanta donaren lloc a la urbanització de cal Jep, actualment integrada dins del nucli urbà de la població.</p> | 41.5271800,1.9605200 | 413278 | 4597803 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70222-foto-08290-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70222-foto-08290-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70222-foto-08290-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70223 | Barraca prop del Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-cami-ral | XX | <p>Barraca de vinya de planta rectangular, coberta per una volta d'arc de mig punt o de canó bastida amb maons plans. Presenta una gran obertura rectangular per accedir-hi, amb la llinda esglaonada. Al interior, la barraca compta amb un banc corregut per seure i també té una cisterna subterrania que acumula aigua pel rec dels camps. Els murs són bastits en maons i presenten els paraments arrebossats.</p> | 08290-108 | Terme municipal d'Ullastrell, 08231 | <p>Les barraques presents al municipi estan relacionades amb el cultiu de la vinya, que es dugué a terme a Ullastrell durant el segle XIX i principis del segle XX.</p> | 41.5290500,1.9735200 | 414365 | 4597998 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70223-foto-08290-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70223-foto-08290-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70223-foto-08290-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70224 | Barraca de cal Jaume Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-jaume-font | XX | <p>Veure fitxa núm. 108.</p> | 08290-109 | 41.5316900,1.9748600 | 414480 | 4598290 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70224-foto-08290-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70224-foto-08290-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70224-foto-08290-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
70225 | Barraca de les Monges 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-monges-1 | XX | <p>Veure fitxa núm. 108. La barraca compta amb una petita repisa d'obra situada al costat de l'entrada.</p> | 08290-110 | 41.5218400,1.9514100 | 412511 | 4597220 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70225-foto-08290-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70225-foto-08290-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70225-foto-08290-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
70226 | Barraca de les Monges 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-monges-2 | XX | En part enrunada | <p>Veure fitxa núm. 108. La barraca presenta una cambra interior excavada al marge, a la que s'accedeix mitjançant un portal d'arc rebaixat bastit en maons. La part davantera de la coberta i de la façana principal estan arruïnades.</p> | 08290-111 | 41.5209600,1.9533100 | 412668 | 4597120 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70226-foto-08290-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70226-foto-08290-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70226-foto-08290-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
70227 | Olivera del turó de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-del-turo-de-can-palet | <p>Olivera de grans dimensions situada a uns 100 metres al sud-est del turó de can Palet, en una zona conreus al peu del camí que hi dóna accés. L'arbre s'ubica en un camp treballat a escassos metres del camí, davant d'un conreu d'arbres fruiters. Es tracta d'un exemplar d'olivera de grans dimensions, que presenta una copa baixa i de forma allargada amb un diàmetre aproximat d'uns 7 metres. El tronc central és força ample, sobretot a la part inferior, i es divideix en dos grans brancatges contraposats que faciliten l'amplitud de la copa.</p> | 08290-112 | Turó de can Palet, 08231 | 41.5231000,1.9632700 | 413502 | 4597348 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70227-foto-08290-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70227-foto-08290-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
70228 | Barraca del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-comu | XX | <p>Barraca situada al sud de la font del Comú, al bell mig de la zona d'horts que hi ha en aquesta zona. Es tracta d'una barraca de planta rectangular, amb teulada moderna d'un sol vessant i adossada al marge que caracteritza el terreny. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat i una petita obertura rectangular a mode de respirador. Adossada al parament de ponent de la barraca hi ha una bassa de planta rectangular bastida en maons, amb les rajoles superiors inclinades a mode de safareig. La barraca combina els paraments bastits en terra amb la construcció en maons, més moderna.</p> | 08290-113 | Paratge de la font del Comú, 08231 | <p>Es tracta d'una de les típiques barraques que es documenten a la zona d'horta de la font del Comú.</p> | 41.5247300,1.9580400 | 413068 | 4597534 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70228-foto-08290-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70228-foto-08290-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70228-foto-08290-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70240 | Ruta de can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-de-can-font | <p>Ruta situada a la banda de tramuntana del terme municipal, amb arribada i sortida des del nucli urbà. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta una amplada mitjana aproximada d'uns 3 metres, tot i que una part de la ruta es transforma en un corriol força estret. Compta amb una longitud aproximada d'uns 2,5 km (si tenim en compte la tornada pel carrer de la Serra) i discorre per paratges boscosos. El camí s'origina al mig del poble, a l'extrem de llevant del carrer Prat de la Riba. En un primer moment segueix el mateix traçat que el camí de can Font. Un cop passada la masia, cal agafar un trencant a mà esquerra en direcció a la font de can Font. Des de la banda de migdia de la font s'agafa un estret corriol en direcció a ponent, que travessa una zona boscosa i plena de vegetació fins al pont del Masover. Un cop creuat el pont, el corriol comença a pujar fins a enllaçar amb el camí forestal de la Roureda. En aquest punt es poden contemplar les restes de l'antic forn de can Font, situat en un marge just a l'encreuament entre les dues vies. Des del camí de la Roureda, la ruta va pujant fins a arribar a la casa de cal Clapés i, posteriorment, al nucli urbà (s'hi pot arribar des del camí de can Costa o bé des del camí de circumval·lació).</p> | 08290-125 | Camí de can Font - camí de la Roureda, 08231 | <p>La ruta de can Font fou senyalitzada pel grup Rialles i alguns veïns del poble entre els anys 1989 i 1990. Un plafó metàl·lic situat a la plaça Lluís Companys dóna les indicacions necessàries, amb l'itinerari a seguir i el temps que es necessita per arribar als elements més destacables d'aquest ruta.</p> | 41.5322600,1.9533900 | 412690 | 4598374 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70240-foto-08290-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70240-foto-08290-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
70248 | Torre del Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-palanca | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat d'una gran zona enjardinada, situat al capdemunt d'un dels petits turons que caracteritzen l'orografia del municipi. Presenta la coberta de teula a quatre aigües decorada amb un doble ràfec de dents de serra força destacable, i està organitzat en dos nivells. La construcció, que ha estat reformada, compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal, orientada al nord-oest, presenta un porxo adossat amb teulada d'un sol vessant sostinguda per un seguit de bigues de fusta reaprofitades. Aquest porxo cobreix el portal d'accés al interior, al que s'accedeix mitjançant una escalinata de maons delimitada per una barana d'obra i gelosia, que també delimita el porxo. Adossada a la façana sud-est de l'edifici destaca una porxada coberta amb teulada de tres vessants, oberta a l'exterior mitjançant cinc arcs rebaixats sostinguts per pilastres arrebossades amb les impostes motllurades de pedra. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb un sòcol de pedra aplacada. El jardí està organitzat en dos nivells que es troben delimitats per unes tanques bastides amb maons i decorades amb balustres de maons també. Bona part d'aquestes estructures són originals, així com els contraforts que les sostenen en determinats punts del jardí.</p> | 08290-133 | Avinguda de la Verge de Montserrat, 25, 08231 | <p>Es tracta d'una de les primeres cases d'estiueig situada al municipi i que probablement fou bastida a mitjans del segle XX. En origen, la finca era molt més extensa donat que incloïa els terrenys on es va construir una promoció de cases unifamiliars adossades, delimitades entre l'avinguda de la Verge de Montserrat i la carretera d'Olesa. Sembla ser que el nom de la casa prové del constructor que la va erigir. El porxo davanter no és originari i fou construït durant les obres de reforma de la casa. En canvi, la porxada adossada a la façana sud-est sí que és originària de la construcció. Del jardí de la casa destaca un gran exemplar de pi que s'observa des de diversos punts del municipi.</p> | 41.5241600,1.9546000 | 412780 | 4597474 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70248-foto-08290-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70248-foto-08290-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70248-foto-08290-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les bigues del porxo davanter són força antigues i foren reaprofitades d'una altra construcció que fou enderrocada. Sota la porxada sud-est destaca un plafó de ceràmica vidrada de temàtica religiosa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
70249 | Pi de la Torre del Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-torre-del-palanca | XX | <p>Antic exemplar de pi blanc situat dins del jardí de la Torre del Palanca. L'arbre s'ubica molt a prop de la cantonada sud-oest de la casa, situada damunt d'un dels petits turonets que caracteritzen el municipi d'Ullastrell. Es tracta d'un gran exemplar de pi blanc que presenta un llarg tronc central i una gran copa sostinguda per un ampli brancatge, amb una circumferència aproximada d'uns 15 m. A la part superior del tronc s'observa un petit esboranc causat per l'antiga caiguda d'un llamp. L'exemplar està en molt bones condicions, cuidat i podat adequadament.</p> | 08290-134 | Avinguda de la Verge de Montserrat, 25, 08231 | <p>És força probable que l'exemplar sigui originari de la primera meitat del segle XX, de la mateixa manera que la casa d'estiueig a la que pertany. El pi és fàcilment observable des de qualsevol punt del municipi, esdevenint pràcticament una de les icones de la població.</p> | 41.5240100,1.9545900 | 412779 | 4597457 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70249-foto-08290-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70249-foto-08290-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70198 | Gegants i Capgrossos d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos-dullastrell | <p>'El bateig de la geganta'. Ullastrell Ressó Local, núm. 266, març 1999, p. 7. SOLER, Joan (2001). Cultura popular tradicional. Barcelona: Pòrtic, p. 257. http://tallerdracpetit.wordpress.com/2013/05/03/construccio-del-gegant-bacus/ (consulta: 03-05-13). Http://cat.bloctum.com/entremes/2008/02/05/entremesos-de-quaresma/ (consulta: 03-05-13).</p> | XXI | <p>Peculiar parella de gegants i capgrossos que representen alguns dels trets identitaris de la població d'Ullastrell. La geganta Serralavella, amb una alçada de gairebé 3 m i un pes aproximat d'uns 40 kg, és la representació de la Vella Quaresma i fou creada l'any 1999. Es tracta d'una vella de set cames amb un mocador al cap, que porta un bacallà sec en una mà i un cistell amb una serra a l'altra. Aquesta serra és la que fa referència a l'antiga tradició de 'serrar la vella', ben present encara al municipi. El gegant Bacus, amb unes mesures molt semblants a les de la geganta, fou creat l'any 2002 i és la representació del déu del vi romà. Vesteix una túnica blanca amb el tors nu i una corona de fulles i raïms al cap. En una mà sosté una copa i en l'altra un carràs de raïm. Fa referència a l'esplendorós passat vinícola de la població. Els Xaumets són dos lleugers capgrossos creats fa uns deu anys i que representen un dels productes autòctons típics de la població, les galetes rústiques. Consisteixen en la representació d'un cap masculí i un de femení, que simbolitzen el pare i la mare d'una família.</p> | 08290-83 | Carrer de la Serra, 53, 08231 | <p>Els gegants i alguns dels capgrossos de la Colla de Geganters d'Ullastrell foren construïts al taller d'escultura festiva i imatgeria popular el Drac Petit de Terrassa, de la mà de Jordi Grau. Ambdues figures són de cartró-pedra. La geganta fou 'batejada' el dia 14 de març de l'any 1999 amb un cercavila pels carrers del poble i un ball amb el gegant antic, l'Olivé, que coexistí amb ella fins a l'arribada del gegant Bacus. Antigament, els gegantons d'Ullastrell eren l'Olivé i la Caterina. Comptaven amb un ball de gegants composat per en Pol Figueres, que finalment es deixà de fer. La construcció dels capgrossos estigué subvencionada per en Bartomeu Anglada, un dels creadors de les galetes Xaumets.</p> | 41.5276600,1.9569100 | 412977 | 4597860 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70198-foto-08290-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70198-foto-08290-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
70177 | Goigs a la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-de-montserrat | <p>'Goigs a la mare de Déu de Montserrat'. Ullastrell Ressó Local, núm. 233, juny 1996, p. 5. MASSAGUÉ, Josep (1988). 'Nou retaule de la Mare de Déu de Montserrat a Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 142, novembre 1988, p. 5. PUIG I CARRERAS, Mª Carme (1996). Goigs a la Mare de Déu de Montserrat. Ullastrell: fotocòpia en paper.</p> | XX | <p>'Goigs a la Mare de Déu de Montserrat, que es canten a Santa Maria d'Ullastrell, per primera vegada el 27-4-1996: D'Ullastrell no us oblideu ja que sempre us ha estimat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Quan Jesús agonitzant lliurava l'ànima al pare, li digué a Sant Joan: 'Aquí tens la teva Mare'. I vos al peu de la Creu acceptareu de bon grat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Vos sou l'estel més brillant Moreneta de la Serra. Rosa que va perfumant nostra catalana terra. Els devots de tot arreu a vostre peus s'han prostrat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Ja nostres avantpassats agraïren la collita dels raïms i dels sembrats fent-vos una visita. La Santa Muntanya a peu joves i grans hem pujat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. No us teníem gaire lluny us volem més aprop nostre i posant un altar a punt portem una imatge vostra. Ullastrell vol que estigueu ja per sempre al seu costat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Amb cor alegre i joiós com si florís un miracle noies del poble, com Vos, portaven el Tabernacle. I en processó al temple entreu amb molta solemnitat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Van anar passant els anys i un nou altar preparàrem i nostres penes i afanys a vostres plantes posàrem. Amb ulls de Mare ens mireu i en Vos consol hem trobat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Ens reunim petits i grans quan arriba vostra festa, oracions flors i bons cants en una missa al capvespre. La tenora amb dolça veu la sardana ha refilat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Per la pau del Món sencer, us preguem Verge Morena, pels que han perdut la fe i tots els que passen penes. Pels malalts de tot arreu i pels que ja ens han deixat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. De tot mal ens deslliureu implorem per pietat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. ORACIÓ: Senyor, vos heu fet de la muntanya de Montserrat un fogar d'oració i de fe cristiana; concediu als devots d'Ullastrell que invoquen amb confiança la Mare del vostre fill que progressin en la fe, l'esperança i la caritat'.</p> | 08290-62 | Església parroquial de Santa Maria, plaça de l'Església, 1 08231 | <p>Els goigs es cantaren per primera vegada a la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell el dia 27 d'abril de 1996, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat. Actualment, tot i que el dia de la Mare de Déu no és festiu a la població, els goigs encara es continuen cantant ocasionalment. La lletra és de Mª Carme Puig i Carreras i la música de Xavier Massagué i Dalmases. Les fotocòpies en paper presenten la partitura musical per cantar i una sèrie de dibuixos realitzats per mossèn Manuel Padrós i Claret, destacant la representació central del nou retaule dedicat a la verge, que fou inaugurat el 1988 juntament amb la reentrada de la talla de la Mare de Déu de Montserrat, datada l'any 1956 i que encara es conserva. Aquest fet és destacable ja que la lletra del goig ho recull.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1996 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses còpies en paper a l'església parroquial, a disposició dels feligresos. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70243 | Camí de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-jaume-1 | <p>AGÈNCIA CATALANA DE TURISME (2010). El Camí de Sant Jaume: de Barcelona a Montserrat. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Innovació, Universitats i Empresa.</p> | <p>Tram del Camí de Sant Jaume que ve de Barcelona i va en direcció Olesa i Montserrat. Aquest tram es troba actualment desdibuixat, donada la transformació urbanística del territori. Presenta una longitud aproximada d'uns 4 km i combina trams asfaltats amb trams de terra sense cap tractament especial. Està indicat per fer a peu o en bicicleta i ben senyalitzat en els punts clau per seguir la ruta. El Camí de Sant Jaume entra dins del terme muncipal d'Ullastrell a l'alçada del quilòmetre 1 de la carretera BV-1203, seguint el traçat del GR-6. Després de passar per un estret corriol que desemboca al pla del Forner, el camí voreja les terres de can Jaume Font fins a enllaçar amb la carretera BV-1203. El camí segueix la carretera fins al nucli urbà, just a l'encreuament amb el carrer de la Serra. Un cop travessada la Serra, arribats a l'avinguda de la Verge de Montserrat, cal seguir el camí de can Costa fins al terme municipal d'Abrera. Posteriorment, el camí va en direcció Olesa de Montserrat per la riera de Gaià.</p> | 08290-128 | Carretera BV-1203 km 1 - camí de can Costa, 08231 | <p>El traçat del Camí de Sant Jaume agafa com a base les dues grans rutes utilitzades pels pelegrins per realitzar els romiatges cap al monestir de Montserrat. Dins del terme municipal d'Ullastrell, el camí segueix l'itinerari que ve de Sant Cugat del Vallès i va en direcció a Olesa de Montserrat. La via presenta una variant que passa per la banda de tramuntana del terme cap a can Cabassa i la riera de Gaià. De fet és el mateix traçat que el Camí Ral i que el GR-6, que ja venia seguint des de Barcelona.</p> | 41.5265900,1.9657900 | 413717 | 4597733 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70243-foto-08290-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70243-foto-08290-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
70116 | Santa Maria d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-dullastrell | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic (aprovat el 22 juliol 1992). CANYAMERES, Ferran (1961). El Vallès (vigor i bellessa). Barcelona: Selecta. CARRERAS, Josep (1982). 'Cent anys d'història de la vida municipal'. Ullastrell Ressó Local, núm. 67, agost 1982, p. 14-15. CARRERAS, Josep (1985). 'Un trist record per la història'. Ullastrell Ressó Local, suplement especial núm. 100, maig 1985, p. 5. 'Fa deu anys'. Ullastrell Ressó Local, núm. 149, juny 1989, p. 4-5. IPA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Ullastrell. MASSAGUÉ, Josep (1981). Montserrat i Ullastrell, SAYC, Terrassa, p. 4-8, 15. MASSAGUÉ, Josep (1984). 'Apunts de l'església parroquial'. Ullastrell Ressó Local, núm. 91, agost 1984, p. 8-9. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'De la segona reconstrucció de l'església'. Ullastrell Ressó Local, núm. 117, octubre 1986, p. 8-9. MASSAGUÉ, Josep (1988). 'Nou retaule de la Mare de Déu de Montserrat a Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 142, novembre 1988, p. 5. MASSAGUÉ, Josep (1988). 'La plaça de Sant Miquel'. Ullastrell Ressó Local, núm. 133, febrer 1988, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1989). Notes ullastrellenques. Apunts de l'església parroquial de Santa Maria. Barcelona: Molograf, S.A. 'Pasqua trista'. Ullastrell Ressó Local, núm. 30, juliol 1979, p. 1. ROVIRA, Josep (1979). 'Dues morts evitables a Ustrell: una església en estat de ruïna'. Al Vent, núm. 23, juliol-agost 1979, Terrassa, p. 20. http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-5591-cat-esglesia_parroquial_de_santa_maria.htm (consulta: 3-04-13). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5657 (consulta: 3-04-13).</p> | XIX | <p>Església de planta rectangular i d'una sola nau, capçada a ponent per un absis carrat. La nau està coberta per una volta de canó seguida, decorada amb una doble cornisa motllurada situada en el punt d'unió amb els murs laterals. La cornisa continua fins al fons del presbiteri, ornamentant també els seus murs laterals i la petita volta de canó que cobreix l'espai, decorada amb una representació de l'Esperit Sant. Des de l'absis es pot accedir a la sagristia, adossada al mur de migdia, i també a una cambra auxiliar ubicada a la banda de tramuntana. Alhora, aquest espai s'obre a la nau mitjançant un gran arc de mig punt amb l'intradós decorat. Situades a banda i banda d'aquest arc, però obertes als murs laterals de la nau, hi ha tres capelles d'arc de mig punt i poca profunditat, disposades a mode de fornícules. La del mur de tramuntana està dedicada al beat Pere de Luxemburg mentre que les dues de migdia estan dedicades al Sagrat Cor de Jesús i a la Mare de Déu de Montserrat. Adossada a aquest mur de migdia de la nau central hi ha la capella del Santíssim, de grans dimensions i coberta també amb una volta de canó. Als peus de la nau hi ha el cor, obert a aquesta mitjançant un arc rebaixat central i dos arcs de mig punt a banda i banda. La il·luminació del temple es fa mitjançant dos grans finestrals d'arc de mig punt situats al mur septentrional de la nau i decorats amb vitralls acolorits. Un altre finestral de les mateixes característiques està situat al frontis del temple, a l'alçada del cor. Destaca també un rosetó situat a la capçalera i decorat amb un vitrall acolorit de la muntanya de Montserrat, i un altre òcul situat al mur de migdia de la capella del Santíssim. La façana principal, orientada a llevant, presenta un gran portal d'accés rectangular amb l'emmarcament motllurat i dos petits arcs de descàrrega superiors que li alleugeren el pes. Al seu costat hi ha un òcul. A l'alçada del cor destaca el finestral d'arc de mig punt amb l'emmarcament motllurat, disposat a mode de timpà. La façana està coronada per un frontó triangular motllurat que presenta un òcul central, i que està rematat amb una creu llatina. La façana lateral presenta diverses obertures cegues en tots dos nivells, tant d'arc de mig punt com rectangulars, i està coronada per una barana d'obra que cobreix la teulada de dues vessants. Destaca una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra desbastats i situada a l'extrem de llevant del parament, i una altra finestra de les mateixes característiques ubicada a la banda de ponent, il·luminant l'espai auxiliar del presbiteri. El temple està bastit amb maons i deixa tota l'obra vista. A més a més es destaquen els diferents nivells o registres de l'edifici amb motllures horitzontals i s'ornamenten els paraments amb motllures geomètriques verticals. L'excepció la presenta l'espai corresponent al presbiteri, bastit en pedra i amb el parament arrebossat.</p> | 08290-1 | Plaça de l'Església, 1, 08231 | <p>Les primeres referències sobre l'església de Santa Maria d'Ullastrell ens situen a mitjans del segle XIX. A finals de setembre de l'any 1849, el rector mossèn Tomàs de Montagut i de Villar, envià un comunicat al vicari general i governador de la Diòcesi de Barcelona, mossèn Felip Bertran, manifestant la necessitat de reconstruir i ampliar l'església de Santa Maria d'Ullastrell. En el primer projecte, que es desestimà al cap de vuit anys, es volia fer una reparació general del temple i construir dues capelles laterals dissenyades per l'arquitecte terrassenc sr. Canals. Aquest projecte no es dugué a terme i fou reemplaçat pel definitiu, amb l'estructura exterior del temple que coneixem actualment, l'ampliació de la nau principal i la construcció d'una sola capella lateral a la banda de migdia. En una referència recollida al Llibre d'Actes i datada el 14 d'abril de 1861, es menciona la manca de materials per continuar les obres de l'església. Així doncs, aprofitant que la capella de Sant Miquel (del barri de can Gras) estava força enrunada i que ja estava suspesa per al culte, es va demanar permís al Bisbat i a dos propietaris més, per tirar-la a terra i aprofitar els seus materials. Aquests veïns eren en Joan Escayol de cal Bisbe i en Joaquim Rodó de cal Tio. La cerimònia de benedicció i col·locació de la primera pedra es va fer el dia de Reis de l'any 1858. Al cap de vuit anys, el 15 d'agost de 1866, festivitat de la Verge Assumpta i Festa Major d'Ullastrell, el sr. arxiprest de Terrassa Joaquim Coll, per delegació del bisbe de Barcelona monsenyor Pantaleó Montserrat, va procedir a la benedicció solemne del temple. El 21 de gener del 1940, el rector de la parròquia mossèn Lluís M. Vidal i Bosch envià un escrit al Servei de Regions Devastades de la Diputació Provincial de Barcelona, on s'especificava que l'església havia estat destruïda parcialment pel saqueig i l'explosió d'un obús. En concret, els danys foren: destrucció de l'altar major i dels laterals, el púlpit, els confessionaris, les piques d'aigua beneïda, vidrieres, una part de la coberta i de la volta, la creu de la façana, desperfectes al campanar i desaparició de les campanes (les van fondre l'any 1936 per fabricar material bèl·lic). La reconstrucció comptà amb la creació d'una comissió de veïns. Sembla ser que la restauració la dugué a terme l'arquitecte Alexandre Tintoré. El 14 de maig del 1942, mossèn Lluís M. Vidal i Bosch va beneir una nova campana per al temple de nom 'Josepa-Francesca', apadrinada per Josep Rodó i Montmany i Francesca Rodó i Casanovas. El Bisbat donà 600 quilos de ferro vell per la seva fabricació i va ser fosa per M. Mestres de Barcelona. De les quatre campanes actuals és la més gran i està orientada a la plaça. La campana orientada a tramuntana pesa 199 kg, porta el nom de 'Josepha' en honor al seu padrí Josep Rodó i Palet, es va fondre l'any 1908 per Juan Decausse i refosa per Rifer el 1999. La tercera campana, amb el mateix pes que l'anterior i orientada a ponent, fou fosa l'any 1961 per Salvador Manllús de València. Porta els noms de 'Maria-Josep-Montserrat' i està apadrinada per Maria Josep Latorre Fornell. La quarta campana, de 330 kg. I orientada a migdia, porta el nom de 'Petra-Sebastiana' i fou finançada amb diverses col·laboracions de veïns. Va ser fosa l'any 1908 per Juan Decausse de Barcelona. El dia 3 de juny del 1979, a les 9 menys deu minuts, es va esfondrar una part de la volta i la teulada de l'església, matant dues dones que romanien a l'interior del temple després de la missa, la Raimunda Roure 'Mundeta' i la seva jove Caterina Amat. Segons l'informe de l'arquitecte municipal, la volta es va esfondrar per causa del despreniment d'una biga completament corcada i també per l'abundant pluja caiguda uns dies abans. Sembla ser que quatre anys abans ja havia estat necessari reparar la teulada de l'església. Per a la reparació del temple, feta amb gran celeritat, es recolliren quantiosos donatius entre la població.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1866 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70116-foto-08290-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70116-foto-08290-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pel que fa a la imatgeria més destacable present al temple, cal destacar que la imatge de Santa Maria patí les conseqüències de la guerra civil, tot i que va ser restaurada al cap de poc temps per un decorador barceloní. Destaca també l'escultura del beat Pere de Luxemburg i la del Sagrat Cor de Jesús, ambdues recolzades damunt de dos pedestals de planta quadrada decorats amb els atributs dels dos personatges, la mitra i el ceptre per una banda i la creu per una altra. També destaca el retaule de la Mare de Déu de Montserrat, beneït el 15 d'agost de l'any 1988 i que venia a substituïr l'anterior, malmès nou anys enrera quan es va esfondrar la volta del temple. El retaule és obra del pintor Josep Font, mentre que la talla de la Mare de Déu és de l'any 1956 i fou entrada amb grans honors a l'església el dia 22 d'abril del mateix any. De la capella del Santíssim destaca la pila baptismal, la qual es trasllada a l'altar major durant les cerimònies de bateig. | 98|116|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 196,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.