Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70145 | Ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namat | <p>CARDÚS, Salvador (1964). La ciutat i la seu episcopal d'Egara. Terrassa: Tallers Gràfics Joan Morral, p. 22. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Ullastrell.</p> | No es pot ubicar amb exactitut | <p>Possible jaciment arqueològic situat a la zona de ca n'Amat, i documentat per primera vegada per l'historiador terrassenc Salvador Cardús. En el llibre 'La ciutat i la seu espiscopal d'Egara', Cardús menciona que a ca n'Amat d'Ullastrell hi hagué un poblat ibèric. No dóna cap més dada relativa a la seva situació, característiques tipològiques o materials. Per altra banda, en el Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya de la Generalitat, també es recull aquesta informació de Cardús i, a més a més, es dóna una localització aproximada del jaciment, prop de la carretera. Malgrat això, també s'especifica que durant la prospecció superficial no es va localitzar cap indici de restes materials que demostri l'existència del jaciment. Pel que fa a les coordenades, extretes del Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, cal dir que situen el jaciment al bell mig de la urbanització de ca n'Amat, en una zona actualment construïda, a uns 400 metres al nord-est de la masia que dóna nom a la urbanització.</p> | 08290-30 | Urbanització de ca n'Amat, 08231 | 41.5305100,1.9777500 | 414720 | 4598156 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70145-foto-08290-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70145-foto-08290-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70145-foto-08290-30-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 81|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70146 | Can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palet | <p>CARDÚS, Salvador (1964). La ciutat i la seu episcopal d'Egara. Terrassa: Tallers Gràfics Joan Morral, p. 22. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Ullastrell.</p> | Es desconeix el jaciment exacte | <p>Possible jaciment arqueològic situat a la zona de can Palet, i documentat per primera vegada per l'historiador terrassenc Salvador Cardús. En el llibre 'La ciutat i la seu espiscopal d'Egara', Cardús menciona que a can Palet d'Ullastrell hi hagué un poblat ibèric. No dóna cap més dada relativa a la seva situació, característiques tipològiques o materials. Per altra banda, en el Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya de la Generalitat, també es recull aquesta informació de Cardús i, a més a més, es dóna una localització aproximada del jaciment, a la banda de llevant de l'heliport que hi ha al municipi. Tot i això, també s'especifica que durant la prospecció superficial no es va localitzar cap indici de restes materials que demostri l'existència del jaciment. Pel que fa a les coordenades, extretes del Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, cal dir que situen el jaciment a uns 100 metres al nord-est de l'heliport, en una de les vessants del turó on es localitza l'empresa.</p> | 08290-31 | Camí de can Palet, 08231 | 41.5238500,1.9710900 | 414155 | 4597423 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70146-foto-08290-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70146-foto-08290-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70146-foto-08290-31-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 81|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70152 | Materials del jaciment paleontològic de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-del-jaciment-paleontologic-de-ca-namat | <p>Materials procedents del jaciment paleontològic de ca n'Amat, actualment dipositats als magatzems del museu del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. Per una banda es conserven les restes fragmentades d'una mandíbula i d'un maxil·lar que pertanyien al mateix individu. Es tracta de 13 fragments de diferents dimensions, identificats amb el taxó 'Progenetta montadai vallesiensis'. Per altra banda, també es conserven 5 fragments proximals d'un metàpode procedents d'un rumiant. Totes les restes estan perfectament conservades i classificades, amb una datació establerta dins del període Neogen, a l'època del Miocè mitjà-superior i a l'edat del Aragonià superior (MN7/9), fa aproximadament entre 11,2 i 18 milions d'anys.</p> | 08290-37 | Carrer Escola Industrial, 23, 08201 Sabadell | <p>El paleontòleg català Miquel Crusafont realitzà la troballa d'aquests materials durant una prospecció superficial pels voltants de la masia de ca n'Amat. Tot i que inicialment els materials s'havien catalogat dins l'edat corresponent al Vallesià (entre 9 i 11,2 milions d'anys), finalment la datació de les restes s'ajustà a l'Aragonià.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70152-foto-08290-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70152-foto-08290-37-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 125 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70153 | Jaciment paleontològic de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-ca-namat | <p>CC.AA (2009). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya, Ullastrell.</p> | És de difícil ubicació | <p>Jaciment paleontològic situat a les rodalies de la masia de ca n'Amat, al nord-est del terme municipal d'Ullastrell. El jaciment fou documentat durant una prospecció superficial, gràcies a la troballa de diverses restes òssies fossilitzades de dos individus diferents, datades dins l'Aragonià superior (entre 11,2 i 18 milions d'anys). Segons les indicacions del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el radi d'afectació és d'uns 500 metres al voltant de la masia, sense precisar coordenades ni cap referència que ens aporti dades més concretes sobre la ubicació del jaciment.</p> | 08290-38 | Ca n'Amat, 08231 | <p>El paleontòleg català Miquel Crusafont realitzà la troballa d'aquests materials durant una prospecció superficial pels voltants de la masia de ca n'Amat.</p> | 41.5305200,1.9757900 | 414556 | 4598159 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70153-foto-08290-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70153-foto-08290-38-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les coordenades i l'altitud que hi ha en aquesta fitxa són aproximades. | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70154 | Fita de terme del camí de can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-cami-de-can-costa | <p>Fita de terme situada en el límit municipal amb Abrera, pel camí de can Costa. La fita està situada al marge dret del camí en direcció a Abrera, a la part superior d'un petit turonet boscós. Consisteix en una pedra treballada de quatre cares, amb la part superior arrodonida i clavada al sòl del bosc. La cara orientada a llevant, en direcció al poble d'Ullastrell, presenta una 'U' gravada en relleu baix.</p> | 08290-39 | Camí de can Costa, 08630 Abrera (Baix Llobregat) | 41.5255700,1.9485100 | 412274 | 4597637 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70154-foto-08290-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70154-foto-08290-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que la fita pertany a Ullastrell, actualment es troba dins del terme municipal d'Abrera. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70178 | Serralavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralavella | <p>CASANOVAS, Jaume (1979). 'Serra la Vella'. Ullastrell Ressó Local, núm. 26, març 1979, p. 11. PASTALLÉ, Pere (2006). Serralavella a Ullastrell. Terrassa: Omnigraf, Arts Gràfiques S.L. PUIG, Olga (1993). Serra la Vella. Ullastrell: inèdit. SOLER, Joan (2001). Cultura popular tradicional. Barcelona: Pòrtic, p. 256-257. Http://www.ullastrell.cat/actualitat/noticies/2012/03/08/festes-de-serralavella-2012 (consulta: 30-04-13).</p> | <p>Festa celebrada el quart dimecres de Quaresma, al bell mig d'aquesta. Els infants del poble, reunits en colles de vuit a deu nens i sota la supervisió d'un adult, surten per les cases de la vila cantant la cançó de la Serralavella. Els grups porten cistells, un tronc i una serra. Mentre es canta la cançó es va serrant el tronc, simbolitzant d'aquesta manera la partició de la Vella Quaresma. En agraïment, la gent de les cases dóna llaminadures, ous, fruits secs i algun euro a la canalla, que en finalitzar la ronda es reparteix entre tots. En l'actualitat es celebren les Festes de la Serralavella, que substitueixen l'antiga Festa Major d'hivern d'Ullastrell que es celebrava per Pasqüetes (diumenge posterior a Pasqua). Són cinc dies de festa amb la participació de tot el poble, que comencen el quart dimecres de Quaresma i finalitzen el diumenge següent. Les festes s'inicien amb el pregó de la Vella Quaresma a l'escola, durant tots els dies es pot visitar la mostra de banderes engalanades i assistir a diversos actes culturals i associatius. L'antiga cantada es fa actualment el dissabte i diumenge es reserva per la fira de comerciants locals i visitants, una cantada popular davant de l'ajuntament, així com la trobada gegantera i, recentment, la trobada de corals.</p> | 08290-63 | Nucli urbà d'Ullastrell, 08231 | <p>Ullastrell és un dels pocs municipis de Catalunya on actualment encara es celebra la Serralavella. Tot i que el seu origen és molt antic, també és força desconegut. Sembla ser que està relacionat amb antics ritus de preservació, si tenim en compte les similituts entre ambdues manifestacions. Per una banda, la vessant de captiri (obtenció d'aliments) i l'àpat col·lectiu, i per l'altra, l'ésser mític (en aquest cas la vella) destruït i superat. El fet de serrar la vella (serrar el tronc) simbolitza la destrucció dels esperits malèvols, la fi de l'hivern i l'arribada a la meitat de la Quaresma, període de penitència i abstinència que patien especialment els infants. Antigament, només els nens podien anar a fer la cantada per les cases del poble i les masies dels voltants, i les colles portaven banderes engalanades, al marge del cistell, el tronc i el xerrac. La capta recollida, consistent en ous, fruits secs, llaminadures i alguna moneda, també era repartida entre tots. Durant un cert temps, cap a mitjans dels anys 60 del segle XX, hi havia nens vestits amb el vestit tradicional català. A principis dels anys 80, l'escola del municipi s'involucra en la festa i, cap a mitjans de la dècada, comença la participació de les noies. A Ullastrell es creu que l'origen de la Serralavella prové d'uns llenyataires que treballaven fent bigues i llates de fusta per les teulades de les cases del poble. Quan acabaven la feina passaven per les cases a demanar, i el dia de la seva festa, anaven per les cases cantant amb un tronc i els xerracs típics del seu ofici. Posteriorment, la tradició va passar a la mainada del poble i així s'ha mantingut fins a l'actualitat.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70178-foto-08290-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70178-foto-08290-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70179 | Cançó de la Serralavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-la-serralavella | <p>CASANOVAS, Jaume (1979). 'Serra la Vella'. Ullastrell Ressó Local, núm. 26, març 1979, p. 11. PASTALLÉ, Pere (2006). Serralavella a Ullastrell. Terrassa: Omnigraf, Arts Gràfiques S.L. PUIG, Olga (1993). Serra la Vella. Ullastrell: inèdit.</p> | <p>'Serralavella, caldo d'estella, Serra la criada, que va ben pentinada, Dilluns i dimarts, serra cabàs. Mestressa porteu ous, que demà serà dijous, Mestressa porteu cansalada, Que la serra està embossada. Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, La catxutxa ens queia, la catxutxa ens cau, Que en venim de Roma i en portem corona de Sant Nicolau. Nicolau cistella de quatre diners, La senyora mestra no vindrà mai més. Un confit xicarra xic, del calaix del calaixó, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Del calaix del calaixó, vingue'n cèntims cistelló. Passarem per casa, tot ho trencarem, Que de plats i olles no n'hi deixarem. Caritat senyora, caritat si us plau, Doneu-nos la paga i adéu-siau. Si volleu que cantem més, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Si voleu que cantem més, vingue'n cèntims i diners. Allà baix a la riera hi ha un home que ens espera, Amb un grapat d'ametlles a la mà, Que ens vol apedregar. Com un gat, com un gos, com un perro, perro, perro, Com un gat, com un gos, com un perro rabiós!'</p> | 08290-64 | <p>La cançó de la Serralavella d'Ullastrell és una versió adaptada de la mateixa cançó que es cantava en altres contrades (sobretot a l'alt Vallès, al Montseny i a la plana de Vic). Desconeixem el seu origen, tot i que sabem que a principis del segle XX, la cançó era pràcticament la mateixa, tot i que més llarga. A més a més hi havia la variant de la Serra la jove, per les cases que no tenien mestresses velles. Amb el pas del temps, la cançó ha patit alguns canvis com estrofes canviades o fins i tot retallades. És possible que a Ullastrell, una part de la cançó fos ballada ja que el terme 'virolet' (giravoltar) fa referència a un ball.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70182 | Costum de les parteres d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-les-parteres-dullastrell | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 72. MASSAGUÉ, Josep (1985). 'De Nadal a la Candelera'. Ullastrell Ressó Local, núm. 96, gener 1985, p. 4-5.</p> | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb les parteres, és a dir, les dones que es trobaven dins del període que succeeix al part (la quarantena). Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell, per tal de no ésser embruixades (les parteres) surten de l'església d'esquena' (AMADES, 1969: 72).</p> | 08290-67 | <p>Antigament, la sortida per anar a missa després de donar a llum s'entenia com la purificació de la mare. Aquesta visita s'havia de fer quan la partera es trobés en condicions de poder sortir de casa, però mai podia sobrepassar els quaranta dies, que eren els que va trigar la Mare de Déu a recuperar-se després del seu part.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70183 | Llegenda de la Serra de Cantallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-serra-de-cantallops | <p>MASSAGUÉ, Josep (1995). 'De cognoms, encara'. Ullastrell Ressó Local, núm. 222, juliol 1995, p. 4-5.</p> | <p>Llegenda ubicada a l'antiga Serra de Cantallops, actualment situada dins del nucli urbà del municipi. De fet es tracta de la mateixa serra on avui en dia hi ha l'eix comercial del poble, el carrer de la Serra. Segons la llegenda, antigament el llop campava per aquesta zona lliurement, dominant-la completament. Per sort, un home molt valent s'enfilava dalt d'un arbre amb un sac de gemecs (o gaita) i, al tocar el instrument, la música atemoria la bèstia i la feia marxar amb la cua entre cames.</p> | 08290-68 | <p>Aquesta llegenda és força coneguda entre la gent d'Ullastrell gràcies a la memòria dels més grans, els quals l'havien recollida ja dels seus avantpassats. Durant els segles XVIII i XIX, l'anomenada Serra de Cantallops canvià de nom, passant a anomenar-se Serra del Ferran. Posteriorment, en temps més propers, el nom es va quedar en l'actual, la Serra. Si tenim en compte aquestes dades, podria ser que la llegenda de la Serra de Cantallops fos anterior al segle XVIII. La llegenda s'explicava a la canalla per distreure-la o bé per atemorir-la, aconseguint d'aquesta manera que no enredés en les tasques dels més grans.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70184 | Refrany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'De la vinya i el vi'. Ullastrell Ressó Local, núm. 45, octubre 1980, p.1. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 19.</p> | <p>'No us farà anar de gairell un traguet de vi d'Ullastrell'.</p> | 08290-69 | <p>Aquest refrany fa referència directa al passat vinícola d'Ullastrell, que visqué el seu màxim esplendor durant la segona meitat del segle XIX.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70185 | Refrany 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-1 | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'Espigolant'. Ullastrell Ressó Local, núm. 42, juliol 1980, p. 9. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'A Ullastrell, les figues es mengen amb pell'.</p> | 08290-70 | <p>Josep Massagué recollí aquesta dita del periòdic informatiu 'El Brogit', de Castellbell i el Vilar, el mes de març de l'any 1980.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70186 | Refrany 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-2 | <p>MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'Si les boires són de Sitges, les basses plenes o mitges'.</p> | 08290-71 | <p>La dita era emprada pels pagesos, en veure venir les negres nuvolades que amenaçaven tempesta.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70188 | FESTA MAJOR D'ULLASTRELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dullastrell | AMAT, Benet (1983). 'Aspres camins IV'. Ullastrell Ressó Local, núm. 72, gener 1983, p. 8-9. BIRULET (1993). 'La festa major del mil nou-cents quaranta i pico'. Ullastrell Ressó Local, núm. 200, agost 1993, p. 15. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'D'algunes Festes Majors dels anys 20'. Ullastrell Ressó Local, núm. 115, agost 1986, p. 4-5. | La Festa Major d'Ullastrell es celebra el dia 15 d'agost, festivitat de Santa Maria Assumpta, patrona del municipi. Tot i que el programa anual es va adaptant al pas del temps, hi ha una sèrie d'actes que tenen més tradició i es van repetint en cada edició. La festa s'inicia el dia 14 d'agost amb un repic general de campanes al vespre, seguit del tradicional pregó inaugural. El dia 15, després de la despertada general dels grallers, es fa un cercavila des de l'ajuntament fins a l'església, amb la presència dels gegants. Un cop a l'església es fa una ofrena floral a la verge i, posteriorment, la missa corresponent. Un cop finalitzada es surt en processó des de l'església fins al turó del Rector. Aquesta processó està presidida per una imatge de Santa Maria Assumpta, que durant l'any es guarda dins d'una fornícula a la rectoria del temple. Posteriorment es retorna en cercavila fins a l'ajuntament. El dia 16, la Colla de la Gent Gran organitza una missa pels seus difunts i un dinar popular. La festa es clou amb el tradicional ball de fi de festa. També cal destacar el concurs de façanes i carrers engalanats, donada la seva llarga trajectòria dins la Festa Major. En aquest sentit s'ha de dir que diversos carrers del municipi presenten plaques conmemoratives d'antigues edicions guanyades del concurs. Per últim afegir que actualment, el programa es complementa amb diversos actes culturals, lúdics i esportius, adreçats a tota la població i repartits entre els dies de festa (exposicions de fotografia i pintura, havaneres, petanca, bitlles catalanes, campionat de botifarra, espectacles de màgia, etc). | 08290-73 | Nucli urbà d'Ullastrell, 08231 | Antigament, les cantades tenien molta presència dins la Festa Major d'Ullastrell, tot i que la principal era la de l'església. En l'edició de l'any 1920, l'Orfeó Germanor d'Ullastrell tingué un paper molt destacable sota la direcció de Josep Puig i Sucarrats. Convidaren l'Orfeó de Montserrat d'Olesa a cantar conjuntament la missa major i, posteriorment, oferiren un concert per la gent del poble. En l'edició de l'any 1922, l'orfeó ullastrellenc oferí un concert memorable amb partitures del cançoner català, obert amb el 'Cant a la Senyera'. Pel que fa als balls, sabem que tant els del Casino com els del Serralet competien per portar al poble les millors orquestres del moment (Ibèrica, Empòrium, etc). Aquests músics també s'encarregaven de les serenates a les autoritats i dels concerts de mitja tarda. Les festes d'aquesta època també comptaven amb sardanes i representacions teatrals destacables. Als anys 40, la coral de la parròquia estava acompanyada per una orquestra en la missa principal del 15 d'agost, oficiada per tres capellans. Sortint de missa hi havia un ball amb aperitiu i, a la tarda, un altre ball on es subastava la Toia, un braç de gitano de cal Salvador Rodó. El que se'l enduia podia triar la música i la parella de ball. Dos actes més destacables eren el concert i els balls de socis i de casats. Per últim, el gran ball de gala es feia al Casino, tot i que l'envelat es muntava entre cal Correu i cal Jan. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70188-foto-08290-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70188-foto-08290-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70191 | Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-2 | <p>FONT, Joan (1999). 'Catifes de Corpus'. Ullastrell Ressó Local, núm. 269, juny 1999, p. 10-11.</p> | <p>La festivitat del dia de Corpus a Ullastrell es centra en els actes tradicionals típics del calendari litúrgic català. Els actes s'inicien amb la missa de Corpus a l'església parroquial, seguida de la celebració de l'ou com balla a la plaça de l'Església. Es munta una pica mòbil guarnida amb dues corones de flors davant de la porta del temple. Posteriorment, seguint la ruta de les catifes de flors, es puja en processó fins al brollador del parc del turó del Rector. Només per aquest dia es col·loca al centre del brollador una imatge de la verge de Montserrat. Actualment, les catifes de Corpus s'inicien davant de l'església i s'extenen fins al turó. Alhora han estat adaptades als nous temps i combinen trams vegetals i florals amb trams de catifa normal o moqueta.</p> | 08290-76 | Plaça de l'Església-Turó del Rector, 08231 | <p>La festa del Corpus Christi es celebra el dijous següent a la vuitena Pentecosta per venerar l'eucaristia, tot i que actualment s'adapta al calendari actual. Antigament, les catifes de flors es feien per tot el nucli urbà, sobretot al carrer de la Serra, però també als barris de can Gras o del Sardà. Les catifes eren sobretot de ginesta i de clavells. També hi havia enramades florals decorant els carrers i les places. Al inici del carrer de l'Assumpció es col·locava una arcada floral i una llarga catifa fins a la porta de l'església. La tradició de l'Ou com balla, que antigament ja es celebrava, es va recuperar l'any 2008 en motiu de les celebracions del centenari del campanar. Antigament la col·locaven al bell mig de la plaça de l'Església. La imatge de la verge de Montserrat era fixa al brollador del turó del Rector, però diverses bretolades van fer que fos retirada i col·locada només el dia de Corpus. En els darrers anys, la coral del municipi canta en la missa de Corpus.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70191-foto-08290-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Fotogràfic d'Ullastrell ha cedit cinc imatges antigues de les catifes de flors datades als anys 70. Les localitzacions són el carrer de la Serra i el carrer Migdia i són propietat de la família Salarich. Alhora, també ha cedit dues imatges de la pica de l'Ou com balla dels anys 70 aproximadament, propietat de Francesc Rodó Paloma. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70193 | MATÓ D'ULLASTRELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mato-dullastrell | Mató de producció local fet artesanalment des de l'any 1982. El mató, completament tradicional, s'elabora amb llet de cabra pasteuritzada i bullida, clorur càlcic i quall. El mètode utilitzat és el tradicional, tot i que les instal·lacions on es produeix estan adaptades a les necessitats actuals i als controls de qualitat i seguretat sanitària. | 08290-78 | Camí de can Costa, s/n 08231 | El mató és un producte originari de les rodalies del massís de Montserrat, tot i que extès a tot el territori català. L'elaboració del mató a Ullastrell es remunta a diversos segles enrera, però no es pot precisar una data aproximada. L'any 1982, la Granja Núria recuperà la tradició al municipi elaborant el mató de forma artesanal. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70194 | FORMATGE CENDRAT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/formatge-cendrat | Formatge de producció local fet artesanalment des de l'any 1982. Es tracta d'un formatge madurat durant dos mesos en caves naturals, i per tant semi-curat, elaborat només amb llet de cabra. Posteriorment, mitjançant el procés de quallat, s'obté un formatge de pasta tova que es fuma externament amb cendra. S'elabora amb llet de cabra pasteuritzada i bullida, clorur càlcic i quall. El mètode utilitzat és el tradicional, tot i que les instal·lacions on es produeix estan adaptades a les necessitats actuals i als controls de qualitat i seguretat sanitària. | 08290-79 | Camí de can Costa, s/n 08231 | El formatge cendrat està elaborat per la Granja Núria, fundada l'any 1982. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70195 | Xaumets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xaumets | <p>Es tracta d'una galeta de tipus rústic, elaborada artesanalment i de forma manual. Els ingredients principals són farina, ous i sucre. Consisteixen en la representació d'una cara amb els ulls de xocolata. Les que tenen la superfície rodona són masculines, les ovalades femenines i les de menor tamany infantils. A grans trets són la referència simbòlica de la família.</p> | 08290-80 | Carrer de la Serra, 22, 08231 | <p>Els Xaumets foren creats pels voltants de l'any 2000 al forn de pa Anglada, de la mà de Bartomeu i Climent Anglada. En un principi, les galetes foren batejades com a Jaumets, tot i que el nom definitiu acabà essent Xaumets. La Colla de Geganters d'Ullastrell compta amb dos capgrossos anomenats Xaumets que representen les galetes, gràcies a la gentilesa de Bartomeu Anglada, amo del forn.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70195-foto-08290-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70195-foto-08290-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70196 | Rotllo de Campanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotllo-de-campanes | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 59. MASSAGUÉ, Josep (1977). 'El rotllo de campanes'. Ullastrell Ressó Local, núm. 5, maig 1977, p. 3.</p> | No està en ús | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb la cerimònia del bateig. Antigament, l'església d'Ullastrell tenia un rotllo o roda de campanes. Es tractava d'un cercle de ferro o fusta coronat per un grup de campanetes, del que penjava una corda central utilitzada per sacsejar-lo i fer-les dringar al mateix temps. A Ullastrell, el rotllo s'escoltava els dies de festes solemnes i quan es duia un nadó a batejar. Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell, durant la cerimònia o immediatament després, hom feia balandrejar el rotllo de l'església perquè el nadó fos ballador' (AMADES, 1969: 59).</p> | 08290-81 | <p>Antigament es creia que la cerimònia del bateig era fonamental per a la vida del nadó, ja que mitjançant aquesta el nen quedava purificat i no corria cap risc de mort, embruixament, etc. En general, quan més aviat fos batejat millor, tot i que en algunes zones calia esperar uns dies prudencials perquè la cerimònia fos més efectiva. A Catalunya moltes esglésies tenien rotllo o roda de campanes, fent-lo dringar per les festes típiques de cada població i per les més destacades del calendari litúrgic. Fins a mitjans dels anys 70, el rotllo de campanes encara es conservava i s'utilitzava en algunes esglésies, com per exemple el de Castelló d'Empúries.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70197 | Camiseta de l'Hereu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camiseta-de-lhereu | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 57. MASSAGUÉ, Josep (1978). 'La camiseta de l'hereu'. Ullastrell Ressó Local, núm. 16, maig 1978, p. 7.</p> | No massa conegut | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb la cerimònia del bateig. Antigament, els nadons hereus es duien a batejar portant una camiseta (camisa petita), que es guardava moltes generacions i només se la podien posar els hereus. Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell un avi es negà a ésser padrí d'un nét perquè li havien posat la camiseta dels hereus de la família sense ésser-ho' (AMADES, 1969: 57).</p> | 08290-82 | <p>Antigament es creia que la cerimònia del bateig era fonamental per a la vida del nadó, ja que mitjançant aquesta el nen quedava purificat i no corria cap risc de mort, embruixament, etc. En general, quan més aviat fos batejat millor, tot i que en algunes zones calia esperar uns dies prudencials perquè la cerimònia fos més efectiva.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70202 | El Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bolet | <p>Paratge natural amb zona d'esbarjo situat al sud-est del nucli urbà d'Ullastrell, pel camí de can Palet. La zona, que pertany a la finca de can Palet, està situada en una de les fondalades del torrent del Bolet, ombrejada per les alzines i la resta d'arbres que cobreixen l'espai. La zona d'esbarjo presenta un seguit de taules amb bancs d'obra establerts per fer-hi estades agradables. Aquesta part està delimitada del torrent mitjançant una tanca de fusta.</p> | 08290-87 | Camí de can Palet, 08231 | 41.5211700,1.9659800 | 413725 | 4597131 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70202-foto-08290-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70202-foto-08290-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A escassos metres de distància de la zona d'esbarjo, en un alt desnivell del terreny, es conserven les restes d'unes antigues canalitzacions bastides en maons. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70203 | Turó del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-rector | <p>MASSAGUÉ, Josep (1983). 'Visió literària d'Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 73, febrer 1983, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'El primer abastiment d'aigua'. Ullastrell Ressó Local, núm. 108, gener 1986, p. 6-7.</p> | <p>Turó característic de l'orografia del nucli urbà del municipi d'Ullastrell, situat a la banda de tramuntana del poble, a ponent de l'església parroquial. El turó s'alça a 339 metres per sobre del nivell del mar, presenta un perfil allargassat i es troba aterrassat. A la part superior hi ha una gran instal·lació dedicada al subministrament d'aigua, que ocupa tot el cim. La terrassa inferior està delimitada per un camí de terra que envolta el turó. A l'extrem de migdia s'ubica un brollador de planta circular bastit en maons. A la banda de llevant hi ha un parc infantil modernament arranjat, ben bé al costat de l'església. A l'extrem de tramuntana, en canvi, hi ha un mirador amb unes vistes panoràmiques incomparables de la contrada, com per exemple Montserrat o Sant Llorenç del Munt. El mirador està pavimentat i delimitat del desnivell existent mitjançant una tanca de fusta. Compta amb dues cadires per seure i presenta dos plafons metàl·lics senyalitzats, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des del mirador. A ponent d'aquest s'agafa un camí que baixa fins al carrer Prat de la Riba. A la banda de llevant del turó, des de darrera de l'església, es pot agafar un carrer que baixa fins a l'avinguda de Terrassa. Aquesta banda també compta amb un parc infantil arranjat. També es pot accedir al turó des de la plaça de l'Església venint pel carrer de l'Assumpció.</p> | 08290-88 | Al nord del nucli urbà, 08231 | <p>El mirador del Turó del Rector fou arranjat i senyalitzat entre els anys 2010 i 2011. En els plafons metàl·lics hi ha la reproducció del poema dedicat a Ullastrell de Josep Puig i Sucarrats, que és idoni per il·lustrar la panoràmica observada des d'aquest enclavament. El dipòsit regulador situat al cim del turó va formalitzar el conveni de la seva instal·lació amb la propietat parroquial el mes d'octubre de l'any 1925. L'aigua pujava des de la font del Comú. La processó de Corpus i les catifes de flors es fan actualment al turó. Només per aquest dia, al brollador de l'extrem de migdia del turó s'hi col·loca una imatge de la Verge de Montserrat.</p> | 41.5284800,1.9588000 | 413136 | 4597949 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70203-foto-08290-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70203-foto-08290-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
| 70204 | Pont del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-bolet | Ha estat arranjat recentment. | <p>Pont construït damunt del torrent del Bolet. De fet es tracta del pont que està situa a la zona d'esbarjo del Bolet, al sud de la masia de can Palet. El pont està format per un únic arc de mig punt de mides petites, bastit en pedra lligada amb morter. Abasta tota l'amplada del camí de can Palet ja que ha estat arranjat en els darrers temps. Tota la banda de migdia de l'estructura ha estat ampliada i refeta amb formigó. La part superior de la banda de tramuntana també ha estat refeta. El pont compta amb dos sòcols laterals bastits en maons, que delimiten el camí.</p> | 08290-89 | Camí de can Palet, 08231 | 41.5212100,1.9658300 | 413713 | 4597135 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70204-foto-08290-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70204-foto-08290-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70204-foto-08290-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70207 | Turó del Masvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-masvalls | <p>MASSAGUÉ, Josep (1982). 'De llamps i de tempestes'. Ullastrell Ressó Local, núm. 67, agost 1982, p. 4-5.</p> | <p>Turó característic de l'orografia del nucli urbà del municipi d'Ullastrell, situat a la banda sud-oest del nucli urbà, delimitat pel camí de les Monges i la carretera BV-1203. El turó s'alça a 319 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil allargassat i aterrassat. Es tracta d'un turó de relleu suau, molt semblant a la resta de turons que caracteritzen el municipi. Presenta una torre de planta quadrada envoltada de conreus a la terrassa superior, que alhora està delimitada per un seguit d'oliveres. La resta de terrasses també combinen el conreu de cultius amb la collita d'arbres fruiters.</p> | 08290-92 | Camí de les Monges - carretera BV-1203, 08231 | <p>Es creu que la torre situada al cim del turó servia per desfer les tempestes que s'acostaven al municipi, evitant així que les collites es malmetessin. Tot i que Ullastrell ja comptava amb un comunidor situat al costat de l'església (actualment desaparegut), sembla ser que aquesta torre fou construïda pel propietari dels terrenys.</p> | 41.5216600,1.9548500 | 412797 | 4597196 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70207-foto-08290-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70207-foto-08290-92-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El turó està delimitat per una tanca metàl·lica que fa impossible el seu accés. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70210 | LA ROUREDA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roureda | Arxiu Municipal: 'Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders: Certificat de 'montes y prados'' (1753). | El sotabosc és molt abundant. | Antiga roureda situada a la banda de tramuntana del terme municipal i delimitada pel torrent de can Font a llevant, pel torrent Fondo a ponent i per la riera de Gaià al nord (límit municipal amb el terme de Viladecavalls). Es tracta d'una massa boscosa actualment formada per diverses varietats d'arbres autòctons, tot i que en origen es plantaren només roures. Entre d'altres varietats hi ha alzina i pi blanc, tot i que també es conserven alguns exemplars de roures de força antiguitat. En l'actualitat, l'abundant sotabosc existent a la zona (ginesta, gatera, etc.) fa que l'accés a determinats llocs sigui pràcticament impossible. La Roureda està connectada amb el poble mitjançant una pista forestal que neix sota el turó de Bonavista. Des del camí de can Font també s'hi pot accedir, seguint la ruta de can Font. | 08290-95 | Paratge de la Roureda, 08231 | A l'Arxiu Municipal d'Ullastrell es conserva un manuscrit de l'any 1753 que fa referència a la Roureda. Es tracta de la certificació d'una visita efectuada dins del terme d'Ullastrell per revisar l'estat dels boscos i arbredes del municipi. El document comptabilitza la xifra de 16963 arbres i les propietats a les que pertanyien els mateixos. També dóna informació sobre com aprofitaven la fusta (llenya, carbó, construcció embarcacions). Pel que fa a la Roureda, el document explicita que s'ha de plantar un bosc de roures als voltants de la zona coneguda com Aubarich (fa referència al paratge dels Oblics actual), però dins del terme d'Ullastrell. | 41.5326400,1.9506800 | 412464 | 4598419 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70210-foto-08290-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70210-foto-08290-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70211 | BOSC DE CAN FONT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-font | El sotabosc és molt abundant. | Bosc situat a la banda de tramuntana del terme municipal i delimitat pel torrent de can Font a ponent i pel d'en Cintet al nord-est. Es tracta del típic bosc mediterrani habitual en terres de la Catalunya oriental. Està format per les diverses espècies forestals que caracteritzen la zona, sobretot pi blanc i alzina, però també algun roure. Actualment, aquesta massa forestal presenta un abundant sotabosc format per ginesta, gatera i altres espècies de matoll, que fa que l'accés a determinats llocs sigui pràcticament impossible. | 08290-96 | Paratge de can Font, 08231 | És una de les masses boscoses del municipi que no s'ha vist mai afectada per cap incendi forestal. | 41.5344500,1.9569400 | 412989 | 4598614 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70211-foto-08290-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70211-foto-08290-96-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
| 70212 | BOSC DE CAN RODÓ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-rodo | El sotabosc és molt abundant. | Bosc situat a la banda de tramuntana del terme municipal i delimitat pel torrent de can Cintet a migdia i per la urbanització de can Cabassa al nord. Es tracta del típic bosc mediterrani habitual en terres de la Catalunya oriental. Està format per les diverses espècies forestals que caracteritzen la zona, sobretot pi blanc i alzina, però també algun roure. El sotabosc fa que el seu accés sigui complicat en determinades zones. La massa forestal es troba actualment envoltada de matollars formats per ginesta, gatera i altres espècies. També s'observen agunes oliveres bordes. | 08290-97 | Paratge de can Rodó, 08231 | És una de les masses boscoses del municipi que no s'ha vist mai afectada per cap incendi forestal. | 41.5343400,1.9643600 | 413608 | 4598594 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70212-foto-08290-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70212-foto-08290-97-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
| 70213 | BOSC DEL PI LLARG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-pi-llarg | Bosc situat a la banda de ponent del nucli urbà del municipi, darrera del turó de ca la Carme i al voltant del torrent de Salt. Es tracta d'un bosc mediterrani amb exemplars força joves, constituït íntegrament per l'espècie forestal més habitual de la contrada, el pi blanc. Bona part d'aquesta massa forestal pertany al terme municipal d'Abrera, tot i que també s'extén cap al nord dins del terme d'Ullastrell. | 08290-98 | Paratge del Pi Llarg | Durant els incendis forestals de l'estiu de l'any 1994, el bosc es veié força afectat. Malgrat el seu nom, el Pi Llarg en sí no existeix. | 41.5245700,1.9502100 | 412414 | 4597524 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70213-foto-08290-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70213-foto-08290-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70214 | Barranc de la Riba de la Llonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barranc-de-la-riba-de-la-llonga | <p>Barranc situat a l'extrem nord occidental del terme municipal d'Ullastrell. Pel nord està delimitat per la riera de Gaià, que alhora és el límit municipal amb la població de Viladecavalls. Per la banda oest, el propi barranc fa de límit muncipal amb la població d'Abrera. Es tracta d'un alt i rectilini marge d'uns 40 metres de profunditat, que arriba fins a la llera de la riera de Gaià. Probablement es creà per la continua acció de l'aigua damunt del terreny, que presenta materials de poca consistència i fàcilment erosionables.</p> | 08290-99 | Paratge dels Obrics, 08231 | <p>Segons les fonts populars, els caçadors hi sacrificaven els gossos vells que ja no podien caçar.</p> | 41.5278900,1.9422400 | 411754 | 4597901 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70214-foto-08290-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70214-foto-08290-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70215 | Lledoner de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-palet | <p>PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d'Ullastrell, inèdit.</p> | El tronc és buit, tot i que l'arbre encara viu. | <p>Antic exemplar de lledoner situat dins la finca de can Palet. L'arbre s'ubica a l'extrem sud-est del pati davanter de la casa, en un petit turonet que s'eleva a la banda de llevant del pati. Es tracta d'un exemplar baix de lledoner que presenta una circumferència de 412 cm. El tronc central està completament buit, però el lateral orientat a tramuntana continua viu. Tota la banda de ponent del tronc central està coberta per una gran heura.</p> | 08290-100 | Masia de can Palet, 08231 | 41.5231900,1.9681700 | 413911 | 4597353 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70215-foto-08290-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70215-foto-08290-100-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
| 70216 | Alzina del torrent del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-torrent-del-bolet | <p>PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d'Ullastrell, inèdit.</p> | L'arbre està afectat per una petita plaga de banyarriquer. | <p>Antic especímen d'alzina situat dins la finca de can Palet. L'arbre s'ubica a la banda de llevant de la zona d'esbarjo del Bolet, al sud de la masia del mateix nom. Es tracta d'un exemplar d'alzina que presenta una circumferència de 285 cm i està ubicada a la part inferior d'un alt marge del terreny. Això fa que el tronc central estigui cobert per la terra a diferents nivells. L'alzina compta amb una copa intacta de molta amplada i notable brancatge.</p> | 08290-101 | El Bolet, 08231 | 41.5212500,1.9661700 | 413741 | 4597139 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70216-foto-08290-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70216-foto-08290-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
| 70217 | Alzina de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-namat | <p>PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d'Ullastrell, inèdit.</p> | L'arbre està afectat per una plaga de banyarriquer. | <p>Antic especímen d'alzina situat a uns 200 metres al nord-est de la masia de ca n'Amat, al bell mig de la urbanització del mateix nom. L'arbre s'ubica al costat d'un torrent al que s'accedeix per un camí delimitat amb tanques de fusta, des del carrer de la Vall. Es tracta d'un exemplar d'alzina que presenta una circumferència de 375 cm i està ubicada pràcticament a la llera del torrent. Compta amb una copa verda de molta amplada i notable brancatge. Tot i això, el tronc central té una part malmesa que ja ha quedat buida. La resta del tronc però es troba en bones condicions.</p> | 08290-102 | Urbanització de ca n'Amat, 08231 | <p>Segons l'autor de l'estudi citat a la bibliografia, l'alzina de ca n'Amat podria ser bicentenària.</p> | 41.5317200,1.9781700 | 414756 | 4598290 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70217-foto-08290-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70217-foto-08290-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70227 | Olivera del turó de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-del-turo-de-can-palet | <p>Olivera de grans dimensions situada a uns 100 metres al sud-est del turó de can Palet, en una zona conreus al peu del camí que hi dóna accés. L'arbre s'ubica en un camp treballat a escassos metres del camí, davant d'un conreu d'arbres fruiters. Es tracta d'un exemplar d'olivera de grans dimensions, que presenta una copa baixa i de forma allargada amb un diàmetre aproximat d'uns 7 metres. El tronc central és força ample, sobretot a la part inferior, i es divideix en dos grans brancatges contraposats que faciliten l'amplitud de la copa.</p> | 08290-112 | Turó de can Palet, 08231 | 41.5231000,1.9632700 | 413502 | 4597348 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70227-foto-08290-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70227-foto-08290-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70229 | CAMÍ RURAL D'ULLASTRELL A VILADECAVALLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-dullastrell-a-viladecavalls | CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest). | Antic camí rural que enllaça les poblacions d'Ullastrell i Viladecavalls. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, d'uns 3 metres d'amplada mitjana en tot el seu traçat i un recorregut d'1,5 km aproximadament. Presenta un pendent màxim del 30% i forma part de la Xarxa Viària Bàsica, amb autorització per a tot tipus de vehicles sense cap restricció. També està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí neix a la banda de tramuntana del nucli urbà. Des del carrer Prat de la Riba s'enllaça amb el camí de can Font, que condueix en primer lloc a la masia del mateix nom. Un cop passada la casa es segueix el camí, el qual va baixant fins a creuar el torrent de can Cintet. Posteriorment, un cop passat el torrent, s'arriba a la riera de Gaià, que fa de límit municipal entre les dues poblacions. Uns metres abans d'arribar al torrent de can Cintet neix un petit corriol a mà esquerra que també baixa en direcció la riera, tot i que un bon tram més enllà. | 08290-114 | Camí de can Font, 08231 | Segons l'Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental, la titularitat d'aquesta via recau en l'ajuntament o en una entitat local menor. També hi ha constància que la via és camí ral. Tot i que no indica si és camí ramader, al inici del traçat hi ha una fita instal·lada l'any 1993, que senyala la via com a carrerada ramadera. També està senyalitzat com un dels itineraris de la xarxa comarcal de senders del Vallès Natural (Ruta Local 21: Itinerari per Ullastrell) i, just en el canvi de terme municipal, l'ajuntament de Viladecavalls també té la via senyalitzada amb uns plafons metàl·lics de color verd. | 41.5328700,1.9555800 | 412873 | 4598440 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70229-foto-08290-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70229-foto-08290-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70230 | CAMÍ RAL DE CASTELLBISBAL A OLESA DE MONTSERRAT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-castellbisbal-a-olesa-de-montserrat | CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest). | Antic camí rural que enllaça les poblacions de Castellbisbal i d'Olesa de Montserrat, i que a Ullastrell es coneix amb el nom de 'Camí Ral'. Es tracta d'un camí que combina un primer tram asfaltat (zona de la urbanització de ca n'Amat) amb altres trams de terra i un ferm del tipus ferradura. Presenta uns 2 metres d'amplada mitjana en tot el seu traçat i un recorregut aproximat d'uns 3 km, amb un pendent màxim d'un 30%. No hi ha restriccions de circulació en el recorregut que discorre dins del terme municipal d'Ullastrell i està autoritzat per a tot tipus de vehicles, tot i que el tram final s'ha de fer per dins de la riera de Gaià. El camí neix a la banda de migdia de la urbanització de ca n'Amat, al peu de la carretera C-243c, prop del quilòmetre 8. Aquest primer tram voreja la urbanització per la banda de ponent fins a enllaçar amb la carretera BV-1203, prop del quilòmetre 1,5. A partir d'aquest punt, un cop creuada aquesta via, el camí segueix el mateix traçat que el sender de gran recorregut GR-6 Barcelona-Montserrat. En primer lloc s'agafa el camí de terra que passa per davant de les masies de can Jaume Font, can Rodó i can Cintet fins a la urbanització de can Cabassa. Seguint les indicacions trobades, un cop passada la urbanització, es segueix baixant en direcció a la riera de Gaià. Finalment, cal remuntar la riera en direcció a ponent fins a sortir del terme municipal d'Ullastrell, en direcció Olesa de Montserrat. Aquest darrer tram de riera també coincideix amb l'antic camí que va de Terrassa a Martorell. | 08290-115 | Camí Ral, 08231 | Segons l'Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental, la titularitat d'aquesta via recau en l'ajuntament o en una entitat local menor. També menciona que hi ha constància que la via és camí ral i també camí ramader. De fet, un cop passada la masia de can Cintet, al marge dret del camí que porta a la urbanització de can Cabassa, hi ha una fita instal·lada l'any 1993 que senyala la via com a carrerada ramadera. Els camins utilitzats per la transhumància dels ramats eren situats estratègicament, com una gran xarxa interconnectada, i unien les pastures d'estiu a la muntanya amb les d'hivern a la terra baixa. Avui en dia, a Catalunya no existeix un inventari únic dels camins ramaders, però es calcula que almenys n'hi ha uns 8.300 quilòmetres. Aquest camí també està senyalitzat com un dels itineraris de l'eix de ponent de la xarxa comarcal de senders del Vallès Natural. | 41.5346400,1.9681600 | 413925 | 4598624 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70230-foto-08290-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70230-foto-08290-115-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Llei estatal 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries (BOE 71, 25-03-1995). | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70231 | Camí rural d'Ullastrell a Olesa de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-dullastrell-a-olesa-de-montserrat | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest).</p> | <p>Antic camí rural que enllaça les poblacions d'Ullastrell i Olesa de Montserrat. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta uns 3 metres d'amplada mitjana en pràcticament tot el seu traçat. El recorregut dins del terme municipal d'Ullastrell és d'aproximadament uns 700 m, donada la proximitat amb el terme d'Abrera que també és el límit comarcal amb el Baix Llobregat. Presenta un pendent màxim d'un 30% sense cap restricció de circulació en el recorregut, tot i que el tram final s'ha de fer a peu ja que el camí es transforma en un corriol que baixa per una zona boscosa fins a la riera de Gaià. Forma part de la Xarxa Viària Bàsica i està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí neix al bell mig del nucli urbà, a l'encreuament entre la pujada de Ponent, el carrer de la Serra i l'avinguda de la Verge de Montserrat. S'inicia en baixada, vorejant el turó de la Bonavista per la banda de migdia fins a la casa de cal Teixidor. Un cop allà es segueix la via sense desviar-se en direcció a la granja del Garro fins a sortir del terme municipal. Per últim, cal dir que tot el traçat coincideix amb un tram del Camí de Sant Jaume que ve desde Barcelona i va en direcció a Olesa i Montserrat. Alhora, a l'alçada de cal Teixidor, enllaça amb el camí forestal de la Roureda i amb el camí rural de circumval·lació, que dóna la volta al nucli urbà per la banda de tramuntana.</p> | 08290-116 | Camí de can Costa, 08231 | <p>Segons l'Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental, la titularitat d'aquesta via recau en l'ajuntament o en una entitat local menor. També hi ha constància que la via és camí ral.</p> | 41.5257800,1.9512900 | 412506 | 4597657 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70231-foto-08290-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70231-foto-08290-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70232 | Camí rural d'Ullastrell a Santa Maria de Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-dullastrell-a-santa-maria-de-vilalba | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest). MATURANA, C. 'Des de Terrassa al Llobregat'. Butlletí del Grup Excursionista La Llanterna, núm. 4, desembre 1926-gener 1927, Terrassa, p. 27-29.</p> | <p>Antic camí rural que enllaça el municipi d'Ullastrell amb el barri de Santa Maria de Vilalba, pertanyent a la població d'Abrera (Baix Llobregat). Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta uns 3 metres d'amplada mitjana en tot el seu traçat. El recorregut dins del terme municipal d'Ullastrell és molt curt, d'aproximadament uns 400 m, donada la proximitat amb el terme municipal d'Abrera que també coincideix amb el límit comarcal amb el Baix Llobregat. Presenta un pendent màxim d'un 29% sense cap restricció de circulació en el recorregut, apte per tots els vehicles.El camí forma part de la Xarxa Viària Bàsica i està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí neix a l'extrem sud-oest del nucli urbà, a l'encreuament entre el carrer de les Oliveres, l'avinguda de la Verge de Montserrat i el Camí de les Monges. S'inicia en baixada, vorejant el turó de ca la Carme per la banda de tramuntana. Després de passar per un revolt força tancat i deixar enrera una casa i una petita nau industrial, el camí s'endinsa per la carena del Pi Llarg fins a entrar dins del terme municipal d'Abrera.</p> | 08290-117 | Camí del Pi Llarg, 08231 | <p>Santa Maria de Vilalba també és conegut com el 'Suro'. Segons l'Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental, la titularitat d'aquesta via recau en l'ajuntament o en una entitat local menor. També hi ha constància que la via és camí ral.</p> | 41.5232600,1.9516400 | 412532 | 4597377 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70232-foto-08290-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70232-foto-08290-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70233 | Camí rural d'Ullastrell a Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-dullastrell-a-martorell | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest). FUSALBA, Mateu (1986). 'L'antic camí d'Ullastrell a Martorell'. Al Vent, núm. 86, febrer 1986, Terrassa, p. 36-37.</p> | <p>Antic camí rural que comunica el municipi d'Ullastrell amb el de Martorell (Baix Llobregat). Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta uns 3 metres d'amplada mitjana en tot el seu traçat i un pendent màxim d'un 15%, sense cap restricció de circulació en el recorregut i apte per a tots els vehicles. El camí forma part de la Xarxa Viària Bàsica i està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El seu recorregut, amb una longitud aproximada de 1,5 km, transcorre entre els termes municipals d'Ullastrell i d'Abrera, fins arribar al de Castellbisbal, limítrof amb Ullastrell pel sud. El camí neix a l'extrem sud-oest del nucli urbà, al camí de les Monges. Un cop al cementiri, cal agafar un corriol que voreja el fossar per la banda de ponent, fins a enllaçar amb la carretera BV-1203. Cal seguir aquesta via uns quants metres en direcció Abrera i, posteriorment, en el quilòmetre 5,5, agafar un trencant a mà esquerra que porta a les masies de can Puig, can Segarra i can Pastallé (Castellbisbal). Aquest tram discorre pràcticament tot en paral·lel al límit municipal amb el terme d'Abrera, però dins d'aquest segon municipi. Finalment, sense desviar-se de la ruta, el camí torna a entrar dins del terme d'Ullastrell només uns 300 m, per acabar finalment desembocant al de Castellbisbal.</p> | 08290-118 | Camí de les Monges, 08231 | <p>Segons l'Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental, la titularitat d'aquesta via recau en l'ajuntament o en una entitat local menor. També hi ha constància que la via és camí ral i també està senyalitzat com un dels itineraris de la xarxa comarcal de senders del Vallès Natural, dins l'itinerari Molins - Montserrat.</p> | 41.5199500,1.9544800 | 412764 | 4597007 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70233-foto-08290-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70233-foto-08290-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70234 | Camí rural de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-de-can-palet | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest).</p> | <p>Antic camí rural situat a la banda de llevant del nucli urbà, en el quilòmetre 2 de la carretera BV-1203 d'entrada a Ullastrell. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta una amplada mitjana entre 3 i 5 metres en tot el seu traçat i un pendent màxim d'un 30%, sense cap restricció de circulació en el recorregut i apte per tots els vehicles. El seu recorregut compta amb una longitud aproximada d'uns 2,5 km, i forma part de la Xarxa Viària Bàsica i també està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí neix al quilòmetre 2 de la carretera BV-1203, a l'extrem de llevant del nucli urbà. El primer tram es troba asfaltat i enllaça la carretera amb l'heliport del municipi. Uns metres més enllà, ja en ferm de terra, el camí continua cap a la masia de can Palet, vorejant-la per la banda de ponent en direcció el paratge del Bolet. Des de la zona d'esbarjo del Bolet, el camí va pujant lleugerament fins al pont de can Palet. Un cop creuat, el darrer tram va pujant constantment fins a enllaçar amb el camí de ca n'Ametller.</p> | 08290-119 | Carretera BV-1203, km. 2, 08231 | 41.5192900,1.9641400 | 413569 | 4596924 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70234-foto-08290-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70234-foto-08290-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70235 | Camí rural de ca n'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-de-ca-nametller | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest). FUSALBA, Mateu (1987). 'D'Ullastrell a l'estació de Castellbisbal'. Al Vent, núm. 96, setembre 1987, Terrassa, p. 50-51.</p> | <p>Antic camí rural situat al sud del nucli urbà, en el quilòmetre 4,5 de la carretera BV-1203, a l'alçada del cementiri. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta una amplada mitjana d'uns 3 metres en tot el seu traçat i un pendent màxim d'un 20%, sense cap restricció de circulació en el recorregut i apte per tots els vehicles. Compta amb una longitud aproximada d'1km i forma part de la Xarxa Viària Bàsica i també està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí neix al quilòmetre 4,5 de la carretera BV-1203, darrera del cementiri del municipi. Tot el traçat discorre entre cultius d'arbres fruiters i petites parcel·les de terra conreades exceptuant el tram final, que travessa zones més boscoses fins a enllaçar amb el terme municipal de Castellbisbal i la masia de ca n'Ametller.</p> | 08290-120 | Carretera BV-1203, km. 4,5, 08231 | <p>El camí està senyalitzat com un dels itineraris de la xarxa comarcal de senders del Vallès Natural, dins l'itinerari Molins - Montserrat.</p> | 41.5168800,1.9599600 | 413217 | 4596660 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70235-foto-08290-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70235-foto-08290-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70236 | Camí rural de les Perdius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-de-les-perdius | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest).</p> | <p>Antic camí rural situat a l'extrem sud-oest del nucli urbà, en el quilòmetre 5 de la carretera BV-1203, passada una gran nau industrial. Es tracta d'un camí de terra amb restes de trams asfaltats i grava, que presenta una amplada mitjana d'uns 3 metres en tot el seu traçat i un pendent màxim d'un 30%, sense cap restricció de circulació en el recorregut i apte per tots els vehicles. Compta amb una longitud aproximada d'1km i forma part de la Xarxa Viària Bàsica i també està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí neix al quilòmetre 5 de la carretera BV-1203, al bell mig d'un giravolt situat sota d'una gran nau industrial que hi ha al peu de la carretera. El traçat discorre entre entre paratges boscosos fins a enllaçar amb el terme municipal de Castellbisbal i la masia de ca n'Ametller, on finalitza.</p> | 08290-121 | Carretera BV-1203, km. 5, 08231 | 41.5130200,1.9543500 | 412744 | 4596237 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70236-foto-08290-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70236-foto-08290-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. A uns 60 m de la carretera BV-1203 entrant pel camí, hi ha una cadena que impedeix el pas a vehicles motoritzats. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70237 | Camí rural de les Torrasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-de-les-torrasses | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest).</p> | <p>Antic camí rural situat a l'extrem sud-oest del nucli urbà, just on el terme municipal dibuixa una llengua en direcció Abrera, vorejant el turó de les Martines. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta una amplada mitjana d'uns 3 metres i un pendent màxim d'un 30%, sense cap restricció de circulació en el recorregut i apte per tots els vehicles. Compta amb una longitud aproximada d'1,5 km i forma part de la Xarxa Viària Bàsica i també està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí s'origina i enllaça amb l'antic camí rural d'Ullastrell a Martorell, a l'alçada del salt del Sendo, tocant al terme municipal de Castellbisbal. La via marxa en direcció a ponent pel paratge de les Torrasses, alternant els termes municipals d'Ullastrell i Castellbisbal. Un cop vorejat el turó de les Martines, la via continua fins al terme de Castellbisbal definitivament.</p> | 08290-122 | Voltants del turó de les Martines, 08231 | 41.5075700,1.9454100 | 411991 | 4595641 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70237-foto-08290-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70237-foto-08290-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70238 | Camí rural de Circumval·lació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-de-circumvallacio | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest).</p> | <p>Camí rural situat a la banda de tramuntana del nucli urbà, vorejant el turó de la Serra i el turó de la Bonavista. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta una amplada mitjana aproximada d'uns 3 metres i un pendent màxim del 29%. No presenta cap restricció de circulació en el seu recorregut i és apte per a tots els vehicles. Compta amb una longitud aproximada d'uns 540 m i està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí s'origina al bell mig del poble, a l'extrem de ponent de la plaça Lluís Companys. La via marxa en direcció a ponent vorejant la part posterior de les cases del carrer de la Serra, en direcció al turó de Bonavista. Un cop superat el turó s'arriba a la casa de cal Clapés, la qual enllaça uns metres més enllà amb el camí de can Costa, que torna en direcció al nucli urbà cap al carrer de la Serra. Tot el traçat des de la plaça Lluís Companys fins a cal Clapés coincideix amb el primer tram del camí forestal de la Roureda, que continua en direcció nord.</p> | 08290-123 | Plaça Lluís Companys, 08231 | <p>El camí està senyalitzat com un dels itineraris de la xarxa comarcal de senders del Vallès Natural, dins l'itinerari Molins - Montserrat.</p> | 41.5268600,1.9548000 | 412800 | 4597774 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70238-foto-08290-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70238-foto-08290-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. Alguns dels trams compten amb referència cadastral. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70239 | Camí forestal de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-forestal-de-la-roureda | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest).</p> | <p>Camí forestal situat a l'extrem nord-oest del nucli urbà, pel bell mig d'una boscosa que marxa en direcció nord, entre els torrents Fondo i de can Font. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta una amplada mitjana aproximada d'uns 3 metres i un pendent màxim del 30%. No presenta cap restricció de circulació en el seu recorregut i és apte per a tots els vehicles. Compta amb una longitud aproximada d'1 km i està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI) i a la Xarxa Viària Bàsica. El camí s'origina al bell mig del poble, a l'extrem de ponent de la plaça Lluís Companys. La via marxa en direcció a ponent vorejant la part posterior de les cases del carrer de la Serra, en direcció al turó de Bonavista i la casa de cal Clapés. En aquest punt s'agafa el camí que baixa, vorejant la tanca que delimita el jardí de la casa, en direcció a la Roureda. Des d'aquesta, el camí es transforma en un corriol actualment cobert de vegetació que baixa en direcció a la riera de Gaià, límit municipal amb el terme de Viladecavalls. Tot el tram desde la plaça Lluís Companys fins a cal Clapés coincideix amb el traçat del camí de circumval·lació, que dóna la volta al poble per la banda de tramuntana. També enllaça amb la ruta de can Font.</p> | 08290-124 | Camí de la Roureda, 08231 | 41.5311100,1.9513900 | 412521 | 4598249 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70239-foto-08290-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70239-foto-08290-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. Alguns dels trams compten amb referència cadastral. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70240 | Ruta de can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-de-can-font | <p>Ruta situada a la banda de tramuntana del terme municipal, amb arribada i sortida des del nucli urbà. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta una amplada mitjana aproximada d'uns 3 metres, tot i que una part de la ruta es transforma en un corriol força estret. Compta amb una longitud aproximada d'uns 2,5 km (si tenim en compte la tornada pel carrer de la Serra) i discorre per paratges boscosos. El camí s'origina al mig del poble, a l'extrem de llevant del carrer Prat de la Riba. En un primer moment segueix el mateix traçat que el camí de can Font. Un cop passada la masia, cal agafar un trencant a mà esquerra en direcció a la font de can Font. Des de la banda de migdia de la font s'agafa un estret corriol en direcció a ponent, que travessa una zona boscosa i plena de vegetació fins al pont del Masover. Un cop creuat el pont, el corriol comença a pujar fins a enllaçar amb el camí forestal de la Roureda. En aquest punt es poden contemplar les restes de l'antic forn de can Font, situat en un marge just a l'encreuament entre les dues vies. Des del camí de la Roureda, la ruta va pujant fins a arribar a la casa de cal Clapés i, posteriorment, al nucli urbà (s'hi pot arribar des del camí de can Costa o bé des del camí de circumval·lació).</p> | 08290-125 | Camí de can Font - camí de la Roureda, 08231 | <p>La ruta de can Font fou senyalitzada pel grup Rialles i alguns veïns del poble entre els anys 1989 i 1990. Un plafó metàl·lic situat a la plaça Lluís Companys dóna les indicacions necessàries, amb l'itinerari a seguir i el temps que es necessita per arribar als elements més destacables d'aquest ruta.</p> | 41.5322600,1.9533900 | 412690 | 4598374 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70240-foto-08290-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70240-foto-08290-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70241 | Camí de la Costa del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-costa-del-bisbe | <p>Font oral: Maurici Prats (entrevista: 25-04-13).</p> | <p>Antic camí rural situat a la banda de llevant del nucli urbà, desde l'entrada del poble fins al barri de can Gras. Es tracta d'un camí que combina trams de terra sense cap tractament especial amb trams asfaltats urbanitzats. Presenta un recorregut aproximat d'1 km i el seu traçat discorre per dins del nucli urbà d'Ullastrell. El camí neix a l'entrada del municipi, davant la granja avícola. Inicia el seu traçat en direcció a la urbanització de cal Jep pel carrer de Sant Jordi. Al final d'aquesta via, un cop s'arriba al camp de futbol, cal agafar el camí que baixa cap a la font del Comú. A partir d'aquest punt, el camí és de terra fins al final. Deixada enrera la font, el camí continua vorejant la zona d'horts establerta al sud del Comú per la banda de ponent, pujant lleugerament. Al final de l'horta, el camí puja cap a ponent per un turó arbrat i amb vegetació diversa, en direcció a can Gras. S'arriba al barri pel passatge del Sol Ixent.</p> | 08290-126 | Carretera BV-1203 - barri de can Gras, 08231 | <p>Segons les informacions obtingudes per part dels veïns del poble, el camí s'anomena d'aquesta manera perquè era la ruta que seguia el bisbe quan venia a fer visites pastorals a l'antiga ermita de Sant Miquel, actualment desapareguda i que estava situada al centre del barri de can Gras. Actualment, el primer tram del camí ha quedat completament desdibuixat per la construcció de la urbanització de cal Jep. Probablement el camí baixava des de l'entrada del poble fins al camí de la Font, per la banda de tramuntana de la urbanització, enllaçant amb el camí que baixa cap a la font del Comú. Probablement també, el segon tram del camí no hagi estat tant alterat com el primer.</p> | 41.5243600,1.9570600 | 412985 | 4597494 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70241-foto-08290-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70241-foto-08290-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70242 | Camí Vell d'Ullastrell a Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-dullastrell-a-terrassa | <p>AJUNTAMENT DE TERRASSA (2002). Camí vell Terrassa Ullastrell. Terrassa: Àrea de Medi Ambient, octubre 2002. MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 5-6.</p> | <p>Antic camí rural que comunica les poblacions d'Ullastrell i Terrassa. Es tracta d'un camí actualment desdibuixat, que combina trams asfaltats amb corriols de terra, i té una longitud aproximada d'uns 2,2 km, amb dos trams ben diferenciats dins del terme municipal d'Ullastrell. El primer tram s'inicia a l'entrada de la població i, actualment, discorre per la carretera BV-1203 fins al quilòmetre 1, a l'entrada de la urbanització de ca n'Amat. A partir d'aquest punt, es deixa el tram asfaltat de carretera i s'agafa un corriol en direcció nord-est, que puja pel mig del turó situat al nord de la masia de ca n'Amat. El corriol travessa una zona boscosa per la banda de llevant del turó, fins a sortir al km 0,5 de la carretera BV-1203. Un cop creuada la via, un altre corriol travessa el turó del Pinyoner en sentit est-oest fins a la Creu dels Tres Batlles. Des d'aquest punt, el camí surt del terme municipal d'Ullastrell en direcció a can Palet de Vista Alegre i Terrassa.</p> | 08290-127 | Creu dels Tres Batlles - nucli urbà Ullastrell, 08231 | <p>Es tracta d'una de les vies més utilitzades per la població d'Ullastrell al llarg de la seva història. El fet que es tractés d'un municipi agrícola fins al darrer quart del segle XX va establir una sèrie de relacions comercials (de mercat agrícola) i familiars amb la ciutat de Terrassa, que continuen avui en dia. Dins del terme municipal d'Ullastrell, bona part de la via fou substituïda per la carretera BV-1203, construïda l'any 1893. Aquest camí està recollit en el Pla especial de protecció dels camins de Terrassa, on està identificat com a antic camí ral carreter. L'ajuntament de Terrassa té la via senyalitzada amb uns plafons indicatius a escassos metres de la Creu dels Tres Batlles.</p> | 41.5305400,1.9740700 | 414413 | 4598163 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70242-foto-08290-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70242-foto-08290-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70243 | Camí de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-jaume-1 | <p>AGÈNCIA CATALANA DE TURISME (2010). El Camí de Sant Jaume: de Barcelona a Montserrat. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Innovació, Universitats i Empresa.</p> | <p>Tram del Camí de Sant Jaume que ve de Barcelona i va en direcció Olesa i Montserrat. Aquest tram es troba actualment desdibuixat, donada la transformació urbanística del territori. Presenta una longitud aproximada d'uns 4 km i combina trams asfaltats amb trams de terra sense cap tractament especial. Està indicat per fer a peu o en bicicleta i ben senyalitzat en els punts clau per seguir la ruta. El Camí de Sant Jaume entra dins del terme muncipal d'Ullastrell a l'alçada del quilòmetre 1 de la carretera BV-1203, seguint el traçat del GR-6. Després de passar per un estret corriol que desemboca al pla del Forner, el camí voreja les terres de can Jaume Font fins a enllaçar amb la carretera BV-1203. El camí segueix la carretera fins al nucli urbà, just a l'encreuament amb el carrer de la Serra. Un cop travessada la Serra, arribats a l'avinguda de la Verge de Montserrat, cal seguir el camí de can Costa fins al terme municipal d'Abrera. Posteriorment, el camí va en direcció Olesa de Montserrat per la riera de Gaià.</p> | 08290-128 | Carretera BV-1203 km 1 - camí de can Costa, 08231 | <p>El traçat del Camí de Sant Jaume agafa com a base les dues grans rutes utilitzades pels pelegrins per realitzar els romiatges cap al monestir de Montserrat. Dins del terme municipal d'Ullastrell, el camí segueix l'itinerari que ve de Sant Cugat del Vallès i va en direcció a Olesa de Montserrat. La via presenta una variant que passa per la banda de tramuntana del terme cap a can Cabassa i la riera de Gaià. De fet és el mateix traçat que el Camí Ral i que el GR-6, que ja venia seguint des de Barcelona.</p> | 41.5265900,1.9657900 | 413717 | 4597733 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70243-foto-08290-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70243-foto-08290-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70245 | Camí forestal de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-forestal-de-can-palet | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest).</p> | <p>Camí forestal que comunica el camí rural de can Palet amb la carretera C-243c, a l'alçada del quilòmetre 7. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta una amplada mitjana aproximada d'uns 3 metres en tot el seu traçat i un pendent màxim d'un 28%, sense cap restricció de circulació en el recorregut i apte per tots els vehicles. Compta amb una longitud aproximada d'1,3 km i forma part de la Xarxa Viària Bàsica i també està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí neix prop del quilòmetre 7 de la carretera C-243c, a l'extrem sud-oest del terme municipal. Després d'un primer tram força planer, el camí inicia la baixada cap a la riera de Salzes i el paratge de la Font del Cristí. Un cop passat el torrent, el camí va pujant tot vorejant el paratge dels Escanyabous fins enllaçar amb el camí rural de can Palet, uns metres abans d'arribar al paratge del Bolet.</p> | 08290-130 | Paratge de la Font del Cristí, 08231 | 41.5194400,1.9689300 | 413969 | 4596936 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70245-foto-08290-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70245-foto-08290-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. Alguns dels trams compten amb referència cadastral. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70246 | Caramelles d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-dullastrell | <p>AMAT, Benet (1984). 'Aspres camins XVI'. Ullastrell Ressó Local, núm. 88, maig 1984, p. 4-5. M.B (1978). 'Les Caramelles del 1923'. Ullastrell Ressó Local, núm. 15, abril 1978, p. 9. 'Caramelles'. Ullastrell Ressó Local, núm. 268, maig 1999, p.8.</p> | <p>Les Caramelles d'Ullastrell es canten per Pasqüetes, festa de la capvuitada de Pasqua (diumenge in albis). Els cantaires o caramellaires són tant nens com adults, vestits amb el tradicional vestit català i amb mocadors vermells al coll. Surten en colles de petits i grans, amb instruments musicals i duent la perxa. A la part superior d'aquesta, una cistella s'atança als balcons de les cases per recollir les ofrenes (ous, monedes). Es fan diverses cantades distribuïdes dins del nucli urbà de la població, entre el barri del Sardà, la Serra i can Gras.</p> | 08290-131 | Nucli urbà d'Ullastrell, 08231 | <p>A Ullastrell, les Caramelles es van recuperar pels voltants dels anys 20 del segle XX. Josep Puig i Sucarrats, fundador del cor parroquial i de l'Orfeó Germanor, en fou el director durant molts anys. Tot i que durant força temps l'AMPA de l'escola municipal s'encarregava de les Caramelles al municipi, des de fa uns quatre anys aproximadament, una comissió és l'encarregada d'organitzar-les i gestionar-les. Tot i això, actualment l'escola del municipi també participa en la seva organització. A més a més, el repartori de cançons va variant en cada edició.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70246-foto-08290-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70246-foto-08290-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Fotogràfic d'Ullastrell ha cedit dues imatges antigues de les Caramelles, una datada a la dècada dels anys 20 i l'altra dels anys 70. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70250 | Bosc dels Obrics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-obrics | <p>Arxiu Municipal: 'Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders: Certificat de 'montes y prados'' (1753). http://www.creaf.uab.es/iefc/pub/Regions/PortadaRF5.htm (consulta: 04-05-13).</p> | El sotabosc és molt abundant. | <p>Bosc situat a l'extrem nord-oest del terme municipal i delimitat pel torrent de l'Obric, el torrent Fondo i la riera de Gaià. Es tracta del típic bosc mediterrani habitual en terres de la Catalunya oriental. Està format per les diverses espècies forestals que caracteritzen la zona, sobretot pi blanc i alzina, però també algun roure. Actualment, aquesta massa forestal presenta un abundant sotabosc format per ginesta, gatera i altres espècies de matoll, que fa que l'accés a determinats llocs sigui pràcticament impossible.</p> | 08290-135 | Paratge dels Obrics, 08231 | <p>A l'Arxiu Municipal d'Ullastrell es conserva un manuscrit de l'any 1753 on s'explicita que s'havia de plantar un bosc de roures als voltants de la zona coneguda com Aubarich. El topònim fa referència al bosc de l'Obric actual.</p> | 41.5294200,1.9462100 | 412087 | 4598066 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70250-foto-08290-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70250-foto-08290-135-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 196,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.