Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70173 | Pergamí del segle XIV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-del-segle-xiv | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 522, Reg. 22566. http://www.bnc.cat/pergamins/list?valuesearch=ullastrell&valuecombosearch=tots&ordenacio=&orden= (consulta: 29-04-13).</p> | XIV | <p>Pergamí del segle XIV dipositat a la Biblioteca de Catalunya, procedent de la compra de l'Hospital de la Santa Creu. El pergamí presenta unes mesures de 573 per 490 mm, està escrit en llatí i datat el dia 21 de setembre de l'any 1386. El notari del document és Jaume 'de Mitibe', rector i notari públic de Santa Maria d'Ullastrell. Es tracta de la donació efectuada per Guillem Rovira, de Sant Vicenç de Castellbisbal, en favor del seu fill Bartomeu. Li fa donació del mas Sarrovira, situat en aquesta parròquia, i dels seus béns en general. El fill estava a punt de contraure matrimoni amb Maria, filla del difunt Romeu de Riquer, de Santa Maria d'Ullastrell.</p> | 08290-58 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001 Barcelona | <p>Santa Maria d'Ullastrell és el lloc on es redacta el pergamí.</p> | 41.5268977,1.9567464 | 412963 | 4597776 | 1386 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. Llei 10/200, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC 3437, 24-07-2001). | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70175 | Goigs en honor del Beat Pere de Luxemburg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-honor-del-beat-pere-de-luxemburg | <p>GRÀFIQUES MINERVA (1948?). Goigs en honor del beat Pere de Luxemburg. Terrassa. MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 30-32. MASSAGUÉ, Josep (1989). 'El beat Pere i el rector rural'. Ullastrell Ressó Local, núm. 152, setembre 1989, p. 4-5. PADRÓS, Manel (1977). 'Beat Pere de Luxemburg'. Ullastrell Ressó Local, núm. 6, juny 1977, p. 6</p> | XX | <p>'Goigs en honor del beat Pere de Luxemburg vulgarment anomenat de Luxembó, que es canten en la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell, bisbat de Barcelona: Per la glòria eternal que teniu en possessió, Guardeu-nos sempre de mal Beat Pere de Luxembó. Vostra casa distingida per títols de noblesa és per Vós ben enriquida de virtuts i honradesa; la puresa original estimeu des d'infantó. Guardeu-nos sempre, etz. Tot fugint l'ociositat, a l'estudi us apliqueu, i buscant la humilitat a l'Església us doneu; de París la Catedral sap la vostra devoció. Guardeu-nos sempre, etz. Com abisbe us comana la ciutat de Metz Climent, qui del vostre zel demana l'ajudeu en tot moment; una vida angelical era sempre el bell sermó. Guardeu-nos sempre, etz. Amb l'augment de dignitat el sant Pare us premia la virtut i austeritat, que tothom reconeixia, elegint-vos Cardenal de la Cúria d'Avinyó. Guardeu-nos sempre, etz. Contemplant el cataclisme que l'Església ha minat, treballeu amb heroisme per tornar-li la unitat; vostra vida corporal oferiu en expiació. Guardeu-nos sempre, etz. Del dejuni del gran rigor vostre cos ha extenuat; més formosa que una flor a Déu l'ànima heu lliurat; vostre nom es fa immortal pel poder de curació. Guardeu-nos sempre, etz. El malalt i tot ferit, qui de pesta és atacat, si a Vós ha alçat el crit el miracle li heu obrat; per poder especial, feu dels morts ressurrecció. Guardeu-nos sempre, etz. La parròquia d'Ullastrell per Patró us ha proclamat; el remei per tot flagell prest en Vós sempre ha trobat; de manera solemnial agraeix la intercessió. Guardeu-nos sempre, etz. Pietós, sempre escolteu els veïns d'eixa contrada, quan us preguen els lliureu de tot llamp i pedregada; la collita es fa total per la vostra protecció. Guardeu-nos sempre, etz. Honorant de Vós la imatge l'afligit troba consol, defenseu de tot ultratge eix poble que tant us vol; la salut espiritual retorneu-li amb abundó. Guardeu-nos sempre, etz. Des la Pàtria immortal escolteu la petició. Guardeu-nos sempre, etz. Ora pro nobis beate Petre. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS Omnipotens sempiterne Deus, qui Beatum Petrum Confessorem tuum atque Pontificem inter mundi hujus turbines illaesum servare dignatus es, concede supplicibus tuis ut ipsius protecti meritis ab omnibus vitae hujus luberemur adversis, et futurae Beatitudinis aeterna paemia consequamur. Por Christum Dominum nostrum. Amén'.</p> | 08290-60 | Església parroquial de Santa Maria, plaça de l'Església, 1 08231 | <p>La devoció del poble d'Ullastrell al beat Pere de Luxemburg, bisbe de Metz, ve des de l'any 1661, quan es creu que se'l va invocar perquè aturés una greu pesta que estava assolant la població, tot i que no hi ha constància d'aquest fet. En principi s'erigirí un altar a l'església, es va demanar autorització apostòlica per cantar una missa en el seu honor (el dia 3 de juliol, data de la seva mort) i es van iniciar els tràmits per procurar-se una relíquia del beat. Els goigs es cantaren per primera vegada a l'església de Santa Maria d'Ullastrell el dia 3 de juliol de l'any 1948. Cal dir que la primera edició en paper d'aquests goigs presentava una capçalera il·lustrada per Mateu Avellaneda, que encara es reprodueix. Tot i que actualment el dia 3 de juliol no és festiu a la població, els goigs encara es canten ocasionalment a la parròquia de Santa Maria.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1948 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pere de Luxemburg nasqué a Ligny (Bèlgica) el 20 de juliol del 1369 i morí santament el 3 de juliol de 1387 a Avinyó (França), on està enterrat. Uns anys abans de la seva mort fou ordenat cardenal del Papa Climent VII a la cort d'Avinyó. Existeix una còpia en paper a la rectoria de l'església parroquial i una altra a la biblioteca Central de Terrassa. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70176 | Goigs en lloança de Santa Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-santa-maria-assumpta | <p>CASALS, Antoni (1986). Goigs en lloança de Santa Maria Assumpta patrona de la parròquia i poble d'Ullastrell. Ullastrell: inèdit.</p> | XX | <p>'Goigs en lloança de Santa Maria Assumpta patrona de la parròquia i poble d'Ullastrell: Si d'Ullastrell sou clamada com Patrona amorosida, guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Són molts anys que us acarona nostra devoció clara, que en vostre nom agermana els turons que el sol corona amb la pau de la contrada, i ens fa tenir-vos per guia: guardeu-nos per l'altra vida, Mare Assumpta Immaculada! Si sou Mare i sou perfecta i com a fills en teniu, feu el nostres amor tan viu vers Jesús, amb el cor recte, que agraïm vostra mirada i escoltem vostra crida. Guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Sou dolça i viva Patrona d'Ullastrell, 'la flor galana d'eixa terra catalana' que el cor de tots il·lusiona. I si sou casa daurada i porta que el cel convida, guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada. Purifiqueu els nostres cors; dignifiqueu nostra parla, que poguem considerar-la com el millor dels tresors. Que la llengua catalana sia pura i sia viva. Guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Al beneir les nostres llars; preserveu nostra verema; deu-nos la glòria suprema de sentir-nos ben germans. I mirant la vostra cara curulla d'amor sens mida, guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Si d'Ullastrell sou clamada com Patrona amorosida guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Pregueu per nosaltres Santa Maria Assumpta. R. Que els nostres cors, abrandats d'amor, aspirin sempre a vós. Preguem: Déu omnipotent i etern, vós heu portat a la glòria del cel en cos i ànima la immaculada Verge Maria, Mare del vostre Fill. Feu que, amb l'esguard fit en les coses celestials, mereixem de tenir part en la seva glòria'.</p> | 08290-61 | Església parroquial de Santa Maria, plaça de l'Església, 1 08231 | <p>Els goigs es cantaren per primera vegada a la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell el dia 15 d'agost de 1986, festivitat de la verge i Festa Major de la població. Actualment, sempre es canten en la missa dedicada a la verge el dia 15 d'agost, però també en d'altres moments ocasionals que convingui. La lletra és d'Antoni Casals i la música de Xavier Massagué. Les còpies en paper presenten una fotografia del plafó de la verge de la façana de la rectoria, realitzada per Josep Massagué, i la partitura musical per cantar.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1986 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses còpies en paper a l'església parroquial, a disposició dels feligresos, així com una altra còpia dipositada a la biblioteca Central de Terrassa. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70177 | Goigs a la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-de-montserrat | <p>'Goigs a la mare de Déu de Montserrat'. Ullastrell Ressó Local, núm. 233, juny 1996, p. 5. MASSAGUÉ, Josep (1988). 'Nou retaule de la Mare de Déu de Montserrat a Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 142, novembre 1988, p. 5. PUIG I CARRERAS, Mª Carme (1996). Goigs a la Mare de Déu de Montserrat. Ullastrell: fotocòpia en paper.</p> | XX | <p>'Goigs a la Mare de Déu de Montserrat, que es canten a Santa Maria d'Ullastrell, per primera vegada el 27-4-1996: D'Ullastrell no us oblideu ja que sempre us ha estimat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Quan Jesús agonitzant lliurava l'ànima al pare, li digué a Sant Joan: 'Aquí tens la teva Mare'. I vos al peu de la Creu acceptareu de bon grat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Vos sou l'estel més brillant Moreneta de la Serra. Rosa que va perfumant nostra catalana terra. Els devots de tot arreu a vostre peus s'han prostrat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Ja nostres avantpassats agraïren la collita dels raïms i dels sembrats fent-vos una visita. La Santa Muntanya a peu joves i grans hem pujat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. No us teníem gaire lluny us volem més aprop nostre i posant un altar a punt portem una imatge vostra. Ullastrell vol que estigueu ja per sempre al seu costat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Amb cor alegre i joiós com si florís un miracle noies del poble, com Vos, portaven el Tabernacle. I en processó al temple entreu amb molta solemnitat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Van anar passant els anys i un nou altar preparàrem i nostres penes i afanys a vostres plantes posàrem. Amb ulls de Mare ens mireu i en Vos consol hem trobat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Ens reunim petits i grans quan arriba vostra festa, oracions flors i bons cants en una missa al capvespre. La tenora amb dolça veu la sardana ha refilat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Per la pau del Món sencer, us preguem Verge Morena, pels que han perdut la fe i tots els que passen penes. Pels malalts de tot arreu i pels que ja ens han deixat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. De tot mal ens deslliureu implorem per pietat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. ORACIÓ: Senyor, vos heu fet de la muntanya de Montserrat un fogar d'oració i de fe cristiana; concediu als devots d'Ullastrell que invoquen amb confiança la Mare del vostre fill que progressin en la fe, l'esperança i la caritat'.</p> | 08290-62 | Església parroquial de Santa Maria, plaça de l'Església, 1 08231 | <p>Els goigs es cantaren per primera vegada a la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell el dia 27 d'abril de 1996, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat. Actualment, tot i que el dia de la Mare de Déu no és festiu a la població, els goigs encara es continuen cantant ocasionalment. La lletra és de Mª Carme Puig i Carreras i la música de Xavier Massagué i Dalmases. Les fotocòpies en paper presenten la partitura musical per cantar i una sèrie de dibuixos realitzats per mossèn Manuel Padrós i Claret, destacant la representació central del nou retaule dedicat a la verge, que fou inaugurat el 1988 juntament amb la reentrada de la talla de la Mare de Déu de Montserrat, datada l'any 1956 i que encara es conserva. Aquest fet és destacable ja que la lletra del goig ho recull.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1996 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses còpies en paper a l'església parroquial, a disposició dels feligresos. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70179 | Cançó de la Serralavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-la-serralavella | <p>CASANOVAS, Jaume (1979). 'Serra la Vella'. Ullastrell Ressó Local, núm. 26, març 1979, p. 11. PASTALLÉ, Pere (2006). Serralavella a Ullastrell. Terrassa: Omnigraf, Arts Gràfiques S.L. PUIG, Olga (1993). Serra la Vella. Ullastrell: inèdit.</p> | <p>'Serralavella, caldo d'estella, Serra la criada, que va ben pentinada, Dilluns i dimarts, serra cabàs. Mestressa porteu ous, que demà serà dijous, Mestressa porteu cansalada, Que la serra està embossada. Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, La catxutxa ens queia, la catxutxa ens cau, Que en venim de Roma i en portem corona de Sant Nicolau. Nicolau cistella de quatre diners, La senyora mestra no vindrà mai més. Un confit xicarra xic, del calaix del calaixó, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Del calaix del calaixó, vingue'n cèntims cistelló. Passarem per casa, tot ho trencarem, Que de plats i olles no n'hi deixarem. Caritat senyora, caritat si us plau, Doneu-nos la paga i adéu-siau. Si volleu que cantem més, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Si voleu que cantem més, vingue'n cèntims i diners. Allà baix a la riera hi ha un home que ens espera, Amb un grapat d'ametlles a la mà, Que ens vol apedregar. Com un gat, com un gos, com un perro, perro, perro, Com un gat, com un gos, com un perro rabiós!'</p> | 08290-64 | <p>La cançó de la Serralavella d'Ullastrell és una versió adaptada de la mateixa cançó que es cantava en altres contrades (sobretot a l'alt Vallès, al Montseny i a la plana de Vic). Desconeixem el seu origen, tot i que sabem que a principis del segle XX, la cançó era pràcticament la mateixa, tot i que més llarga. A més a més hi havia la variant de la Serra la jove, per les cases que no tenien mestresses velles. Amb el pas del temps, la cançó ha patit alguns canvis com estrofes canviades o fins i tot retallades. És possible que a Ullastrell, una part de la cançó fos ballada ja que el terme 'virolet' (giravoltar) fa referència a un ball.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70180 | Poema Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-ullastrell | <p>AJUNTAMENT ULLASTRELL (1992). Ullastrell, Vallès Occidental / Catalunya. Terrassa: Gestió Disseny/J. Farrés.</p> | XX | <p>'Els que vulguin anar a fora i la vista recreiar que vinguin al nostre poble quan el dia estigui clar. Disfrutem d'un panorama que és esplèndid i molt gran, per tots costats veiem pobles, al Ponent i al Llevant. Més de trenta són els pobles que ara aquí us explicaré no us penseu pas que us enganyi que tots ells es veuen bé. Montserrat, Nostra Patrona, amb el seu gran Monestir, Sant Esteve Sasrovires, Martorell i Castellví. A Gelida, Esparreguera, Abrera i Collbató, Subirats i La Beguda i la Colònia Sedó. Veiem el Carrer del Suro, Els Hortons i el Mas d'en Gall, Els Bruchs, Sant Joan Samora i a Viladecaballs. A Rubí i La Granada, Sant Andreu i Pallejà, Sant Llorenç, Matadepera, Papiol i Castellà. Veiem Sant Vicens dels Horts al peu del riu Llobregat, Hostalets de Pierola i el Montseny quan és nevat. Castellbisbal i Sant Boi, el pont de Molins de Rei, Martorelles, Vallvidrera, Sant Cugat i Sabadell. Bella Terra i Valldoreix, Mirasol i La Floresta, Terrassa per un esqueix i Quatrecamins que fumeja. Olesa de Montserrat que va teixint vora el riu, i l'Aeriport del Prat que d'avions n'és un niu. Caseries i masies podem comptar-les a mils, i els de sis companyies veiem de ferrocarrils. Les montanyes de Mallorca obirem si està ben clar i com els vaixells transiten pel tros que veiem de mar. Horts i Marina allà baix el Cadí cap allà dalt i sobre el Plà del Bonaire la Ciutat Sanatorial. A Ullastrell tot-hom disfruta, sense por poden venir, que a més d'alegrar la vista també beuran molt bon ví'.</p> | 08290-65 | <p>Aquest poema fou escrit per en Josep Puig i Sucarrats (avi del forn de pa Josep Puig) l'any 1926. L'ajuntament del municipi l'ha adoptat en diverses ocasions, com per exemple en l'edició d'un llibret promocional del poble editat l'any 1992 o en els plafons explicatius situats als tres miradors que hi ha al poble (turó del Rector, turó de can Palet i plaça dels Quatre Vents).</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1926 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Puig i Sucarrats | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70181 | Cuplet de la tupinada de Rellinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuplet-de-la-tupinada-de-rellinars | <p>MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 24. PUY I JUANICO, Josep (2010). Sàtires, cuplets i acudits en temps d'eleccions. Política i caciquisme a Terrassa (1917-1923). Terrassa: Fundació Torre del Palau, p.127-133. http://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/04/17/satires-cuplets-i-acudits-en-temps-deleccions/ (consulta: 28-03-13).</p> | XX | <p>'Quin dol al Gran Casino la tarda d'eleccións! Tot l'escrutini deia que el Sala anava a fons. Mal llamp! quina desfeta la que hem tingut a Ustrell; tots deien: -De gallina se'ns ha tornat la pell! Al noi del diputat li ve una basca; El Fonsu diu: -A Olesa m'han traït! Si a Rellinás no ens surt la tupinada, Benet jo et reflic que ens hem lluit. Ai Deu fes que a Rellinás ai! ens donguessin tot el cens! si algú ens treu d'aquest mal pas ai! ens farà un favor inmens. Els datos que venien tots eren molt dolents! -Si a Rellinás anavem!- Diu el senyor Torrents. Ja surten amb tres autos, se'n van cap a l'Ubach, els autos entrevessen a la font del Llimach. I mentrestant aquí els del Gran Casino resaven pare nostres tremolant, i deia el senyó Sala ennuegant-se: -Qui sap si encara me la fregiran!- No en sap res de Rellinás ai! Si tingués seixanta vots! Fora un cas com un cabàs ai! Maleíts els pagesots. De Rellinás arriba un que és despatriat: -Alfonsu et porto l'acta, els hem ben enredat!- Només n'han votat trenta pro en tens vuitanta cinc- El Fonsu me l'abraça: -Ai, ai, quin goig que tinc!- Va començar llavors la xirinola: tothom cridava: -Visca Rellinás! Ens ha salvat ben be la tupinada pro ara nois no ho fessiu córre pas! Visca sempre Rellinás Visca! Els farem un monument. Tindreu aigua i tindreu gas Visca! Perque el Fonsu està content.</p> | 08290-66 | <p>La tupinada, o 'pucherazo' en castellà, era un frau electoral que manipulava i omplia l'urna amb un nombre il·limitat de vots, que superava el del cens real d'un poble o ciutat. Sembla ser que era una pràctica força habitual a l'època. En les eleccions legislatives del 19 de desembre de 1920 s'enfrontaven Alfons Sala (candidatura monàrquica) i Domènec Palet i Barba (candidatura republicana). Els resultats electorals al districte eren força ajustats i, a la ciutat de Terrassa, la victòria era pel candidat republicà. Així doncs, el poble de Rellinars podia ser decisiu a l'hora de donar la victòria a Sala. Sembla ser que l'industrial Joan Chevalier i Robert, salista vinculat a Rellinars, va retocar els resultats electorals del poble i va lliurar l'acta a la junta electoral amb força retard (apel·lant a les inclemències del temps). Com a resultat d'això, l'Alfons Sala va ser reelegit per l'Acta de Rellinars, tot i que havia estat derrotat a la resta del districte (Sala: 3835 vots; Palet i Barba: 3811). La societat de l'època es va fer ressó de les manipulacions i del mal moment de la candidatura monàrquica. Bona mostra d'això són diversos articles de premsa tractant el tema i l'aparició de cuplets i sàtires que es mofaven de la situació. A Ullastrell, el resultat de les eleccions fou també una sorpresa donat que es considerava feu salista. Sala va treure 73 vots, mentre que Palet i Barba en va treure 108. D'aquest fet provenen els quatre versets referits a Ullastrell del cuplet que ens ocupa. Per últim, cal dir que aquest cuplet es cantava utilitzant la música de 'Els Focs Artificials'.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1920 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que només una de les estrofes de la cançó fa referència directa a Ullastrell, s'ha decidit transcriure-la íntegrament per no perdre el fil de la qüestió. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70182 | Costum de les parteres d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-les-parteres-dullastrell | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 72. MASSAGUÉ, Josep (1985). 'De Nadal a la Candelera'. Ullastrell Ressó Local, núm. 96, gener 1985, p. 4-5.</p> | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb les parteres, és a dir, les dones que es trobaven dins del període que succeeix al part (la quarantena). Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell, per tal de no ésser embruixades (les parteres) surten de l'església d'esquena' (AMADES, 1969: 72).</p> | 08290-67 | <p>Antigament, la sortida per anar a missa després de donar a llum s'entenia com la purificació de la mare. Aquesta visita s'havia de fer quan la partera es trobés en condicions de poder sortir de casa, però mai podia sobrepassar els quaranta dies, que eren els que va trigar la Mare de Déu a recuperar-se després del seu part.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70183 | Llegenda de la Serra de Cantallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-serra-de-cantallops | <p>MASSAGUÉ, Josep (1995). 'De cognoms, encara'. Ullastrell Ressó Local, núm. 222, juliol 1995, p. 4-5.</p> | <p>Llegenda ubicada a l'antiga Serra de Cantallops, actualment situada dins del nucli urbà del municipi. De fet es tracta de la mateixa serra on avui en dia hi ha l'eix comercial del poble, el carrer de la Serra. Segons la llegenda, antigament el llop campava per aquesta zona lliurement, dominant-la completament. Per sort, un home molt valent s'enfilava dalt d'un arbre amb un sac de gemecs (o gaita) i, al tocar el instrument, la música atemoria la bèstia i la feia marxar amb la cua entre cames.</p> | 08290-68 | <p>Aquesta llegenda és força coneguda entre la gent d'Ullastrell gràcies a la memòria dels més grans, els quals l'havien recollida ja dels seus avantpassats. Durant els segles XVIII i XIX, l'anomenada Serra de Cantallops canvià de nom, passant a anomenar-se Serra del Ferran. Posteriorment, en temps més propers, el nom es va quedar en l'actual, la Serra. Si tenim en compte aquestes dades, podria ser que la llegenda de la Serra de Cantallops fos anterior al segle XVIII. La llegenda s'explicava a la canalla per distreure-la o bé per atemorir-la, aconseguint d'aquesta manera que no enredés en les tasques dels més grans.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70184 | Refrany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'De la vinya i el vi'. Ullastrell Ressó Local, núm. 45, octubre 1980, p.1. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 19.</p> | <p>'No us farà anar de gairell un traguet de vi d'Ullastrell'.</p> | 08290-69 | <p>Aquest refrany fa referència directa al passat vinícola d'Ullastrell, que visqué el seu màxim esplendor durant la segona meitat del segle XIX.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70185 | Refrany 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-1 | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'Espigolant'. Ullastrell Ressó Local, núm. 42, juliol 1980, p. 9. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'A Ullastrell, les figues es mengen amb pell'.</p> | 08290-70 | <p>Josep Massagué recollí aquesta dita del periòdic informatiu 'El Brogit', de Castellbell i el Vilar, el mes de març de l'any 1980.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70186 | Refrany 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-2 | <p>MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'Si les boires són de Sitges, les basses plenes o mitges'.</p> | 08290-71 | <p>La dita era emprada pels pagesos, en veure venir les negres nuvolades que amenaçaven tempesta.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70190 | Mostra de teatre d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-teatre-dullastrell | <p>http://www.ullastrell.cat/actualitat/agenda/2012/10/28/xxiv-mostra-de-teatre (consulta: 02-05-13). http://www.ullastrell.cat/directori/entitats/g-a-t-u-grup-amics-del-teatre-ullastrell (consulta: 02-05-13).</p> | XX | <p>Mostra de teatre del municipi organitzada pel Grup d'Amics del Teatre d'Ullastrell (G.A.T.U). La mostra és anual i es celebra entre la tardor i la primavera de l'any següent. Al marge de les representacions ofertes pel grup local, a la mostra hi són convidats altres grups de teatre d'arreu de la comarca i del país (ex. Puigcerdà, Mallorca, Logronyo). La mostra compta amb un programa d'actes on es reflecteix la programació anual, força variada i adaptada a les necessitats dels diferents tipus de públic. Les representacions i els assajos es fan generalment a la sala d'actes del Casal Cultural d'Ullastrell, tot i que també s'assisteix a altres mostres de teatre d'altres municipis. S'organitza també un taller de teatre per als més joves durant les festes de Nadal.</p> | 08290-75 | <p>La Mostra de Teatre d'Ullastrell es va començar a organitzar l'any 1989. Així doncs, actualment s'està celebrant la 24 ena edició. És probable que l'any vinent, el Grup d'Amics del Teatre d'Ullastrell també organitzi la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil de Catalunya al municipi.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1989 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Fotogràfic d'Ullastrell ha cedit dues imatges antigues de representacions teatrals datades entre els anys 30 i 40. Són propietat de la família Salarich. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70193 | MATÓ D'ULLASTRELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mato-dullastrell | Mató de producció local fet artesanalment des de l'any 1982. El mató, completament tradicional, s'elabora amb llet de cabra pasteuritzada i bullida, clorur càlcic i quall. El mètode utilitzat és el tradicional, tot i que les instal·lacions on es produeix estan adaptades a les necessitats actuals i als controls de qualitat i seguretat sanitària. | 08290-78 | Camí de can Costa, s/n 08231 | El mató és un producte originari de les rodalies del massís de Montserrat, tot i que extès a tot el territori català. L'elaboració del mató a Ullastrell es remunta a diversos segles enrera, però no es pot precisar una data aproximada. L'any 1982, la Granja Núria recuperà la tradició al municipi elaborant el mató de forma artesanal. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70194 | FORMATGE CENDRAT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/formatge-cendrat | Formatge de producció local fet artesanalment des de l'any 1982. Es tracta d'un formatge madurat durant dos mesos en caves naturals, i per tant semi-curat, elaborat només amb llet de cabra. Posteriorment, mitjançant el procés de quallat, s'obté un formatge de pasta tova que es fuma externament amb cendra. S'elabora amb llet de cabra pasteuritzada i bullida, clorur càlcic i quall. El mètode utilitzat és el tradicional, tot i que les instal·lacions on es produeix estan adaptades a les necessitats actuals i als controls de qualitat i seguretat sanitària. | 08290-79 | Camí de can Costa, s/n 08231 | El formatge cendrat està elaborat per la Granja Núria, fundada l'any 1982. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70196 | Rotllo de Campanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotllo-de-campanes | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 59. MASSAGUÉ, Josep (1977). 'El rotllo de campanes'. Ullastrell Ressó Local, núm. 5, maig 1977, p. 3.</p> | No està en ús | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb la cerimònia del bateig. Antigament, l'església d'Ullastrell tenia un rotllo o roda de campanes. Es tractava d'un cercle de ferro o fusta coronat per un grup de campanetes, del que penjava una corda central utilitzada per sacsejar-lo i fer-les dringar al mateix temps. A Ullastrell, el rotllo s'escoltava els dies de festes solemnes i quan es duia un nadó a batejar. Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell, durant la cerimònia o immediatament després, hom feia balandrejar el rotllo de l'església perquè el nadó fos ballador' (AMADES, 1969: 59).</p> | 08290-81 | <p>Antigament es creia que la cerimònia del bateig era fonamental per a la vida del nadó, ja que mitjançant aquesta el nen quedava purificat i no corria cap risc de mort, embruixament, etc. En general, quan més aviat fos batejat millor, tot i que en algunes zones calia esperar uns dies prudencials perquè la cerimònia fos més efectiva. A Catalunya moltes esglésies tenien rotllo o roda de campanes, fent-lo dringar per les festes típiques de cada població i per les més destacades del calendari litúrgic. Fins a mitjans dels anys 70, el rotllo de campanes encara es conservava i s'utilitzava en algunes esglésies, com per exemple el de Castelló d'Empúries.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70197 | Camiseta de l'Hereu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camiseta-de-lhereu | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 57. MASSAGUÉ, Josep (1978). 'La camiseta de l'hereu'. Ullastrell Ressó Local, núm. 16, maig 1978, p. 7.</p> | No massa conegut | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb la cerimònia del bateig. Antigament, els nadons hereus es duien a batejar portant una camiseta (camisa petita), que es guardava moltes generacions i només se la podien posar els hereus. Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell un avi es negà a ésser padrí d'un nét perquè li havien posat la camiseta dels hereus de la família sense ésser-ho' (AMADES, 1969: 57).</p> | 08290-82 | <p>Antigament es creia que la cerimònia del bateig era fonamental per a la vida del nadó, ja que mitjançant aquesta el nen quedava purificat i no corria cap risc de mort, embruixament, etc. En general, quan més aviat fos batejat millor, tot i que en algunes zones calia esperar uns dies prudencials perquè la cerimònia fos més efectiva.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70202 | El Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bolet | <p>Paratge natural amb zona d'esbarjo situat al sud-est del nucli urbà d'Ullastrell, pel camí de can Palet. La zona, que pertany a la finca de can Palet, està situada en una de les fondalades del torrent del Bolet, ombrejada per les alzines i la resta d'arbres que cobreixen l'espai. La zona d'esbarjo presenta un seguit de taules amb bancs d'obra establerts per fer-hi estades agradables. Aquesta part està delimitada del torrent mitjançant una tanca de fusta.</p> | 08290-87 | Camí de can Palet, 08231 | 41.5211700,1.9659800 | 413725 | 4597131 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70202-foto-08290-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70202-foto-08290-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A escassos metres de distància de la zona d'esbarjo, en un alt desnivell del terreny, es conserven les restes d'unes antigues canalitzacions bastides en maons. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70203 | Turó del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-rector | <p>MASSAGUÉ, Josep (1983). 'Visió literària d'Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 73, febrer 1983, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'El primer abastiment d'aigua'. Ullastrell Ressó Local, núm. 108, gener 1986, p. 6-7.</p> | <p>Turó característic de l'orografia del nucli urbà del municipi d'Ullastrell, situat a la banda de tramuntana del poble, a ponent de l'església parroquial. El turó s'alça a 339 metres per sobre del nivell del mar, presenta un perfil allargassat i es troba aterrassat. A la part superior hi ha una gran instal·lació dedicada al subministrament d'aigua, que ocupa tot el cim. La terrassa inferior està delimitada per un camí de terra que envolta el turó. A l'extrem de migdia s'ubica un brollador de planta circular bastit en maons. A la banda de llevant hi ha un parc infantil modernament arranjat, ben bé al costat de l'església. A l'extrem de tramuntana, en canvi, hi ha un mirador amb unes vistes panoràmiques incomparables de la contrada, com per exemple Montserrat o Sant Llorenç del Munt. El mirador està pavimentat i delimitat del desnivell existent mitjançant una tanca de fusta. Compta amb dues cadires per seure i presenta dos plafons metàl·lics senyalitzats, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des del mirador. A ponent d'aquest s'agafa un camí que baixa fins al carrer Prat de la Riba. A la banda de llevant del turó, des de darrera de l'església, es pot agafar un carrer que baixa fins a l'avinguda de Terrassa. Aquesta banda també compta amb un parc infantil arranjat. També es pot accedir al turó des de la plaça de l'Església venint pel carrer de l'Assumpció.</p> | 08290-88 | Al nord del nucli urbà, 08231 | <p>El mirador del Turó del Rector fou arranjat i senyalitzat entre els anys 2010 i 2011. En els plafons metàl·lics hi ha la reproducció del poema dedicat a Ullastrell de Josep Puig i Sucarrats, que és idoni per il·lustrar la panoràmica observada des d'aquest enclavament. El dipòsit regulador situat al cim del turó va formalitzar el conveni de la seva instal·lació amb la propietat parroquial el mes d'octubre de l'any 1925. L'aigua pujava des de la font del Comú. La processó de Corpus i les catifes de flors es fan actualment al turó. Només per aquest dia, al brollador de l'extrem de migdia del turó s'hi col·loca una imatge de la Verge de Montserrat.</p> | 41.5284800,1.9588000 | 413136 | 4597949 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70203-foto-08290-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70203-foto-08290-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
| 70207 | Turó del Masvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-masvalls | <p>MASSAGUÉ, Josep (1982). 'De llamps i de tempestes'. Ullastrell Ressó Local, núm. 67, agost 1982, p. 4-5.</p> | <p>Turó característic de l'orografia del nucli urbà del municipi d'Ullastrell, situat a la banda sud-oest del nucli urbà, delimitat pel camí de les Monges i la carretera BV-1203. El turó s'alça a 319 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil allargassat i aterrassat. Es tracta d'un turó de relleu suau, molt semblant a la resta de turons que caracteritzen el municipi. Presenta una torre de planta quadrada envoltada de conreus a la terrassa superior, que alhora està delimitada per un seguit d'oliveres. La resta de terrasses també combinen el conreu de cultius amb la collita d'arbres fruiters.</p> | 08290-92 | Camí de les Monges - carretera BV-1203, 08231 | <p>Es creu que la torre situada al cim del turó servia per desfer les tempestes que s'acostaven al municipi, evitant així que les collites es malmetessin. Tot i que Ullastrell ja comptava amb un comunidor situat al costat de l'església (actualment desaparegut), sembla ser que aquesta torre fou construïda pel propietari dels terrenys.</p> | 41.5216600,1.9548500 | 412797 | 4597196 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70207-foto-08290-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70207-foto-08290-92-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El turó està delimitat per una tanca metàl·lica que fa impossible el seu accés. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70210 | LA ROUREDA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roureda | Arxiu Municipal: 'Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders: Certificat de 'montes y prados'' (1753). | El sotabosc és molt abundant. | Antiga roureda situada a la banda de tramuntana del terme municipal i delimitada pel torrent de can Font a llevant, pel torrent Fondo a ponent i per la riera de Gaià al nord (límit municipal amb el terme de Viladecavalls). Es tracta d'una massa boscosa actualment formada per diverses varietats d'arbres autòctons, tot i que en origen es plantaren només roures. Entre d'altres varietats hi ha alzina i pi blanc, tot i que també es conserven alguns exemplars de roures de força antiguitat. En l'actualitat, l'abundant sotabosc existent a la zona (ginesta, gatera, etc.) fa que l'accés a determinats llocs sigui pràcticament impossible. La Roureda està connectada amb el poble mitjançant una pista forestal que neix sota el turó de Bonavista. Des del camí de can Font també s'hi pot accedir, seguint la ruta de can Font. | 08290-95 | Paratge de la Roureda, 08231 | A l'Arxiu Municipal d'Ullastrell es conserva un manuscrit de l'any 1753 que fa referència a la Roureda. Es tracta de la certificació d'una visita efectuada dins del terme d'Ullastrell per revisar l'estat dels boscos i arbredes del municipi. El document comptabilitza la xifra de 16963 arbres i les propietats a les que pertanyien els mateixos. També dóna informació sobre com aprofitaven la fusta (llenya, carbó, construcció embarcacions). Pel que fa a la Roureda, el document explicita que s'ha de plantar un bosc de roures als voltants de la zona coneguda com Aubarich (fa referència al paratge dels Oblics actual), però dins del terme d'Ullastrell. | 41.5326400,1.9506800 | 412464 | 4598419 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70210-foto-08290-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70210-foto-08290-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70211 | BOSC DE CAN FONT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-font | El sotabosc és molt abundant. | Bosc situat a la banda de tramuntana del terme municipal i delimitat pel torrent de can Font a ponent i pel d'en Cintet al nord-est. Es tracta del típic bosc mediterrani habitual en terres de la Catalunya oriental. Està format per les diverses espècies forestals que caracteritzen la zona, sobretot pi blanc i alzina, però també algun roure. Actualment, aquesta massa forestal presenta un abundant sotabosc format per ginesta, gatera i altres espècies de matoll, que fa que l'accés a determinats llocs sigui pràcticament impossible. | 08290-96 | Paratge de can Font, 08231 | És una de les masses boscoses del municipi que no s'ha vist mai afectada per cap incendi forestal. | 41.5344500,1.9569400 | 412989 | 4598614 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70211-foto-08290-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70211-foto-08290-96-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
| 70212 | BOSC DE CAN RODÓ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-rodo | El sotabosc és molt abundant. | Bosc situat a la banda de tramuntana del terme municipal i delimitat pel torrent de can Cintet a migdia i per la urbanització de can Cabassa al nord. Es tracta del típic bosc mediterrani habitual en terres de la Catalunya oriental. Està format per les diverses espècies forestals que caracteritzen la zona, sobretot pi blanc i alzina, però també algun roure. El sotabosc fa que el seu accés sigui complicat en determinades zones. La massa forestal es troba actualment envoltada de matollars formats per ginesta, gatera i altres espècies. També s'observen agunes oliveres bordes. | 08290-97 | Paratge de can Rodó, 08231 | És una de les masses boscoses del municipi que no s'ha vist mai afectada per cap incendi forestal. | 41.5343400,1.9643600 | 413608 | 4598594 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70212-foto-08290-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70212-foto-08290-97-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
| 70213 | BOSC DEL PI LLARG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-pi-llarg | Bosc situat a la banda de ponent del nucli urbà del municipi, darrera del turó de ca la Carme i al voltant del torrent de Salt. Es tracta d'un bosc mediterrani amb exemplars força joves, constituït íntegrament per l'espècie forestal més habitual de la contrada, el pi blanc. Bona part d'aquesta massa forestal pertany al terme municipal d'Abrera, tot i que també s'extén cap al nord dins del terme d'Ullastrell. | 08290-98 | Paratge del Pi Llarg | Durant els incendis forestals de l'estiu de l'any 1994, el bosc es veié força afectat. Malgrat el seu nom, el Pi Llarg en sí no existeix. | 41.5245700,1.9502100 | 412414 | 4597524 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70213-foto-08290-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70213-foto-08290-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70214 | Barranc de la Riba de la Llonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barranc-de-la-riba-de-la-llonga | <p>Barranc situat a l'extrem nord occidental del terme municipal d'Ullastrell. Pel nord està delimitat per la riera de Gaià, que alhora és el límit municipal amb la població de Viladecavalls. Per la banda oest, el propi barranc fa de límit muncipal amb la població d'Abrera. Es tracta d'un alt i rectilini marge d'uns 40 metres de profunditat, que arriba fins a la llera de la riera de Gaià. Probablement es creà per la continua acció de l'aigua damunt del terreny, que presenta materials de poca consistència i fàcilment erosionables.</p> | 08290-99 | Paratge dels Obrics, 08231 | <p>Segons les fonts populars, els caçadors hi sacrificaven els gossos vells que ja no podien caçar.</p> | 41.5278900,1.9422400 | 411754 | 4597901 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70214-foto-08290-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70214-foto-08290-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70215 | Lledoner de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-palet | <p>PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d'Ullastrell, inèdit.</p> | El tronc és buit, tot i que l'arbre encara viu. | <p>Antic exemplar de lledoner situat dins la finca de can Palet. L'arbre s'ubica a l'extrem sud-est del pati davanter de la casa, en un petit turonet que s'eleva a la banda de llevant del pati. Es tracta d'un exemplar baix de lledoner que presenta una circumferència de 412 cm. El tronc central està completament buit, però el lateral orientat a tramuntana continua viu. Tota la banda de ponent del tronc central està coberta per una gran heura.</p> | 08290-100 | Masia de can Palet, 08231 | 41.5231900,1.9681700 | 413911 | 4597353 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70215-foto-08290-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70215-foto-08290-100-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
| 70216 | Alzina del torrent del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-torrent-del-bolet | <p>PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d'Ullastrell, inèdit.</p> | L'arbre està afectat per una petita plaga de banyarriquer. | <p>Antic especímen d'alzina situat dins la finca de can Palet. L'arbre s'ubica a la banda de llevant de la zona d'esbarjo del Bolet, al sud de la masia del mateix nom. Es tracta d'un exemplar d'alzina que presenta una circumferència de 285 cm i està ubicada a la part inferior d'un alt marge del terreny. Això fa que el tronc central estigui cobert per la terra a diferents nivells. L'alzina compta amb una copa intacta de molta amplada i notable brancatge.</p> | 08290-101 | El Bolet, 08231 | 41.5212500,1.9661700 | 413741 | 4597139 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70216-foto-08290-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70216-foto-08290-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
| 70217 | Alzina de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-namat | <p>PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d'Ullastrell, inèdit.</p> | L'arbre està afectat per una plaga de banyarriquer. | <p>Antic especímen d'alzina situat a uns 200 metres al nord-est de la masia de ca n'Amat, al bell mig de la urbanització del mateix nom. L'arbre s'ubica al costat d'un torrent al que s'accedeix per un camí delimitat amb tanques de fusta, des del carrer de la Vall. Es tracta d'un exemplar d'alzina que presenta una circumferència de 375 cm i està ubicada pràcticament a la llera del torrent. Compta amb una copa verda de molta amplada i notable brancatge. Tot i això, el tronc central té una part malmesa que ja ha quedat buida. La resta del tronc però es troba en bones condicions.</p> | 08290-102 | Urbanització de ca n'Amat, 08231 | <p>Segons l'autor de l'estudi citat a la bibliografia, l'alzina de ca n'Amat podria ser bicentenària.</p> | 41.5317200,1.9781700 | 414756 | 4598290 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70217-foto-08290-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70217-foto-08290-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70227 | Olivera del turó de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-del-turo-de-can-palet | <p>Olivera de grans dimensions situada a uns 100 metres al sud-est del turó de can Palet, en una zona conreus al peu del camí que hi dóna accés. L'arbre s'ubica en un camp treballat a escassos metres del camí, davant d'un conreu d'arbres fruiters. Es tracta d'un exemplar d'olivera de grans dimensions, que presenta una copa baixa i de forma allargada amb un diàmetre aproximat d'uns 7 metres. El tronc central és força ample, sobretot a la part inferior, i es divideix en dos grans brancatges contraposats que faciliten l'amplitud de la copa.</p> | 08290-112 | Turó de can Palet, 08231 | 41.5231000,1.9632700 | 413502 | 4597348 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70227-foto-08290-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70227-foto-08290-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70250 | Bosc dels Obrics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-obrics | <p>Arxiu Municipal: 'Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders: Certificat de 'montes y prados'' (1753). http://www.creaf.uab.es/iefc/pub/Regions/PortadaRF5.htm (consulta: 04-05-13).</p> | El sotabosc és molt abundant. | <p>Bosc situat a l'extrem nord-oest del terme municipal i delimitat pel torrent de l'Obric, el torrent Fondo i la riera de Gaià. Es tracta del típic bosc mediterrani habitual en terres de la Catalunya oriental. Està format per les diverses espècies forestals que caracteritzen la zona, sobretot pi blanc i alzina, però també algun roure. Actualment, aquesta massa forestal presenta un abundant sotabosc format per ginesta, gatera i altres espècies de matoll, que fa que l'accés a determinats llocs sigui pràcticament impossible.</p> | 08290-135 | Paratge dels Obrics, 08231 | <p>A l'Arxiu Municipal d'Ullastrell es conserva un manuscrit de l'any 1753 on s'explicita que s'havia de plantar un bosc de roures als voltants de la zona coneguda com Aubarich. El topònim fa referència al bosc de l'Obric actual.</p> | 41.5294200,1.9462100 | 412087 | 4598066 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70250-foto-08290-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70250-foto-08290-135-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70117 | Campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-parroquial-de-santa-maria-dullastrell | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic (aprovat el 22 juliol 1992). IPA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Ullastrell. MASSAGUÉ, Josep (1978). 'Aquest novembre fa anys'. Ullastrell Ressó Local, núm. 22, novembre 1978, p. 3. http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-5591-cat-esglesia_parroquial_de_santa_maria.htm consulta: 3-04-13). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5658 (consulta: 3-04-13).</p> | XX | <p>Campanar de planta octogonal disposat a mode de torre i aixecat damunt del tester de la façana principal del temple. Està dividit en dos registres de diferents dimensions decorats mitjançant una motllura de separació en ressalt. Alhora, cada registre presenta quatre façanes principals de més amplitud i quatre de més estretes a mode de cantoneres. Del registre inferior destaquen quatre obertures d'arc de mig punt motllurades per a les campanes, amb els ampits bastits amb rajola marró vidriada. Del pis superior destaquen també quatre fornícules d'arc de mig punt motllurades, que alberguen les quatre esferes de rellotge de fons blanc amb els números romans en negre. Sota cada rellotge hi ha la data de construcció del campanar, 1908, feta en trencadís de ceràmica de color blau, verd i marró. Les fornícules s'alternen amb quatre petites vidrieres allargades. El campanar està coronat per una cúpula semiesfèrica de perfil ondulat, recoberta amb un trencadís ceràmic de color blanc. El parament, bastit en maons, deixa tota l'obra vista.</p> | 08290-2 | Plaça de l'Església, 1, 08231 | <p>El dia 9 de novembre de l'any 1908 s'inaugurà de manera solemne el campanar de la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. Es celebrà un gran ofici amb l'assistència de totes les autoritats de la rodalia i fou cantat per la Capella del poble, sota la direcció del mestre Lluis Puig Codina i acompanyat pel mestre Josep Escursell. El rellotger del campanar fou en Salvador Arch, mentre que el responsable de l'obra fou l'arquitecte modernista Lluís Muncunill. Nascut en un poble del Bages, Muncunill desenvolupà bona part de la seva carrera a Terrassa, on arribà a ser arquitecte municipal dels anys 1892 al 1903. És un referent de l'aplicació de l'estil modernista a l'arquitectura industrial i presenta un tret comú en bona part de les seves obres, la utilització del maó vist pràcticament com a únic material involucrat en el procés. En relació a les campanes, cal dir que hi ha constància que el dia 14 de maig del 1942, mossèn Lluís M. Vidal i Bosch va beneïr una nova campana per al temple de nom 'Josepa-Francesca', apadrinada per Josep Rodó i Montmany i Francesca Rodó i Casanovas. El Bisbat donà 600 quilos de ferro vell per la seva fabricació i va ser fosa per M. Mestres de Barcelona. De les quatre campanes actuals és la més gran i està orientada a la plaça. La campana orientada a tramuntana pesa 199 kg, porta el nom de 'Josepha' en honor al seu padrí Josep Rodó i Palet, es va fondre l'any 1908 per Juan Decausse de Barcelona i refosa per Rifer el 1999. La tercera campana, amb el mateix pes que l'anterior i orientada a ponent, fou fosa l'any 1961 per Salvador Manllús de València. Porta els noms de 'Maria-Josep-Montserrat' i està apadrinada per Maria Josep Latorre Fornell. La quarta campana, de 330 kg. i orientada a migdia, porta el nom de 'Petra-Sebastiana' i fou finançada amb diverses col·laboracions de veïns. Va ser fosa l'any 1908 per Juan Decausse de Barcelona.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1908 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70117-foto-08290-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70117-foto-08290-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70117-foto-08290-2-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Lluís Muncunill i Parellada | La cúpula que corona el campanar és pràcticament idèntica a la de la torre de la masia Freixa de Terrassa, obra del mateix arquitecte. | 105|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||
| 70130 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-12 | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992).</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un petit pati a la part posterior. Presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat i està flanquejat per dues finestres rectangulars, amb l'ampit motllurat i l'emmarcament arrebossat i pintat. Al pis destaca el balcó central, amb la llosana motllurada sostinguda per mènsules treballades i la barana de ferro treballat. La llosana està decorada amb una sanefa de rajola vidrada acolorida que també recorre la divisòria entre els dos nivells de la construcció. El finestral de sortida al balcó és rectangular, amb l'emmarcament bastit amb rajola vidrada blanca i una motllura en espiral de color verd. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars, amb els emmarcaments de rajola vidrada marró clar i la mateixa motllura verda decorativa. Damunt del balcó hi ha un plafó de rajola vidrada amb les inicials 'JR' flanquejant l'any 1905. La façana està rematada amb una sanefa multicolor de ceràmica vidrada, de l'empresa Pujol i Bausis que també es troba a Can Ginestà de Sant Just Desvern, i coronada amb una balustrada d'obra que amaga la coberta. El parament està arrebossat i pintat de color crema. Alhora, els laterals del parament estan decorats. Destaquen els del pis superior, bastits amb rajoles de ceràmica vidrada de color verd.</p> | 08290-15 | Carrer Ridameya, 14, 08231 | 41.5274400,1.9611700 | 413332 | 4597832 | 1905 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70130-foto-08290-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70130-foto-08290-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70130-foto-08290-15-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70118 | AJUNTAMENT D'ULLASTRELL / CASA GRAN | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dullastrell-casa-gran | AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). BOADELLA, M., CASANOVAS, M., CLARET, MªT., DÍAZ, A., MUNDET, G. (1985). Coneixements de Catalunya: Ullastrell. Ullastrell: inèdit. IPA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Ullastrell. MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 25. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'El primer abastiment d'aigua'. Ullastrell Ressó local, núm. 108, gener 1986, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1995). 'Les generacions de can Font'. Ullastrell Ressó Local, núm. 225, octubre 1995, p. 6-8. | XX | Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, adaptat al desnivell del terreny i format per dos volums adossats de diferent alçada. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, amb la coberta de teula de quatre vessants rematada per una cúpula piramidal de vidre. La façana principal està orientada al nord-oest. És de composició simètrica, amb cinc buits a cada planta i la divisòria dels dos nivells decorada amb una doble motllura que ressegueix també les façanes de llevant i migdia. Totes les obertures del parament són rectangulars i presenten guardapols de perfil apuntat, arrebossats i pintats del mateix color que el sòcol i la cornisa. L'excepció la marca el portal d'accés, donat que el guardapols és d'arc rebaixat. Totes les finestres tenen els ampits ressaltats. Tant la façana de llevant com la de migdia repeteixen la mateixa composició simètrica que la principal, i amb el mateix tipus d'obertures. La de llevant presenta quatre finestres per planta, mentre que a la de migdia en són sis. L'altre volum està situat a la banda de tramuntana del principal, al que dóna accés salvant el gran desnivell existent respecte la cota del carrer. Es tracta d'un cos organitzat en una sola planta, cobert per la terrassa que dóna accés al volum principal i que presenta una doble escalinata central, amb balustrada i gerros d'obra decoratius. A banda i banda de l'escala destaquen dos espais ocupats per l'oficina de correus i per la cambra d'accés a l'ascensor de vidre, instal·lat davant la façana principal de l'edifici per facilitar l'accés dels veïns a les plantes superiors. La façana orientada al carrer de la Serra presenta dues grans obertures d'arc de mig punt amb l'emmarcament motllurat, situades als extrems del parament i donant accés als espais laterals. Un altre portal d'arc de mig punt està situat al bell mig del parament, en el replà inicial de les escales. Al seu costat hi ha un esgrafiat a la paret on es menciona l'autoria de l'obra: 'ARQUITECTE J. Domenech'. Damunt d'aquest portal, instal·lat a la barana de l'escalinata, destaca l'escut del municipi, un ull emmarcat entre dues branques d'olivera. La façana de llevant presenta dues obertures ovalades amb els emmarcaments arrebossats i pintats. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, tot i que els del volum davanter es troben reticulats a mode de carreus perfectament escairats. | 08290-3 | Carrer de la Serra, 17, 08231 | La construcció de l'edifici es realitzà entre els anys 1911 i 1929. El dia 12 de gener de l'any 1930, juntament amb l'arribada de l'aigua de consum al poble, s'inaugurà a Ullastrell l'edifici de nova planta de l'ajuntament, així com el de les noves escoles i tres vivendes destinades als mestres i al secretari municipal. Els actes comptaren amb la presència de diverses personalitats entre les que destaquen el capità general de Catalunya, Emili Barrera, i el governador civil de la província, Joaquim Milans del Bosch. L'alcalde d'Ullastrell era August Anglada i Sucarrats, autèntic propulsor de la construcció d'aquestes construccions. Sembla ser que cap a mitjans dels anys 80 del segle XX, l'ajuntament fou refet i ampliades les seves instal·lacions. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1929 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70118-foto-08290-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70118-foto-08290-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70118-foto-08290-3-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Domènech i Mansana | Tot l'interior de l'edifici està adaptat a les necessitats actuals. | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||
| 70123 | Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-1 | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> | XVIII | <p>Masia de planta en forma d'L, formada per diversos cossos adossats i un pati rectangular davanter delimitat per una tanca d'obra de força alçada. El volum situat a la banda de ponent del conjunt correspon a una ampliació moderna. La resta de la construcció presenta una planta rectangular formada per quatre cossos adossats. L'edifici principal presenta la coberta holandesa de teula i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb obertures rectangulars, les de la planta baixa més senzilles. Al pis destaquen tres finestrals bastits amb maons, que tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes de maó motllurades. La central és més gran que les dues laterals. Damunt del balcó central hi ha la data de construcció 1737 emmarcada dins dins rombe motllurat. La façana està rematada per una motllura rectilínia que recorre la part inferior de la cornisa de la teulada i per un motiu decoratiu ovalat situat a l'eix del carener. Adossat a la façana de llevant de la casa hi ha un volum rectangular amb teulada de dues aigües i ràfec de dents de serra, distribuït en planta baixa i pis. Destaquen els tres finestrals d'arc rebaixat amb els ampits motllurats, situats al pis. A la planta baixa hi ha dos senzills accessos rectangulars. Alhora, un altre annex s'adossa a aquesta construcció per la banda de llevant. Es tracta d'un volum rectangular organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa amb accés des de l'exterior. Per últim, adossats a la banda de tramuntana, hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i un petit cobert de recent construcció. Tot el conjunt presenta els paraments arrebossats i pintats d'un color groguenc, inclosa la tanca d'obra que delimita el pati.</p> | 08290-8 | Camí Ral, 08231 | 41.5333500,1.9701100 | 414086 | 4598479 | 1737 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70123-foto-08290-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70123-foto-08290-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70123-foto-08290-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la façana principal de l'edifici, a l'alçada del primer pis, hi ha un rellotge de sol de planta rectangular en perfecte estat de conservació. El marc és de color marró clar, amb les cantonades destacades amb quadrats vermells. El gnòmon és de vareta i neix d'un quadrat vermell central que projecta les marques horàries. Els números estan pintats de negre. La masia ha estat objecte de reformes al llarg del temps. La masia està situada a peu de camí. | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70119 | Ca n'Amat / Can Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namat-can-amat | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic. CARDÚS, Salvador (1964). La ciutat i la seu episcopal d'Egara. Terrassa: Tallers Gràfics Joan Morral. MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 17-18. Http://www.gnomonica.cat/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=2 (consulta: 5-04-13). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5660 (consulta: 5-04-13). Http://www.ced.uab.es/catalonia/fogatges/fogatge1553.htm (consulta: 5-04-13). Http</p> | XIX-XX | Actualment, els tres volums annexos situats a la banda sud del conjunt estan força enrunats, així com les teulades dels cossos adossats a llevant de l'edifici principal. | <p>Masia de grans dimensions formada per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular de silueta allargada. La zona residencial ocupa la banda sud de la construcció, mentre que la part de tramuntana es correspon amb la zona de treball originària, formada per diversos annexos destinats a quadres, estables i el celler. La zona residencial presenta una planta més o menys rectangular formada per diverses construccions adossades, que alhora defineixen un pati central tancat. L'accés a aquest pati i a tota la zona es fa per la banda de ponent, mitjançant un gran portal d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell. L'edifici principal té la coberta de teula de dues vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat a la planta baixa, mentre que als pisos superiors hi ha tres finestres rectangulars per cada registre. Les de la planta principal són més grans i tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana sostinguda per revoltons. Les façanes de ponent i tramuntana també compten amb obertures rectangulars, algunes d'elles bastides amb maons. L'edifici es va ampliar per la banda est mitjançant un volum rectangular adossat a la façana de llevant. Presenta la coberta de teula d'un sol vessant, està distribuït en planta baixa i pis i compta amb la mateixa tipologia d'obertures que el cos principal. Tres annexos més tanquen la zona residencial per la banda de llevant, tot i que actualment es troben en mal estat de conservació. De la mateixa manera, els tres cossos que delimiten la zona per la banda sud estan pràcticament arruinats, havent perdut les cobertes i bona part del pisos superiors. Tot i així, a l'extrem de ponent es conserva dempeus un volum rectangular d'un sol nivell, amb la coberta d'un sol vessant combinada amb una terrassa delimitada per una barana d'obra decorada. La part de tramuntana del conjunt està formada per quatre edificis auxiliars adossats. Destaquen els dos volums adossats en perpendicular a la façana de tramuntana de l'edifici principal. Tenen les cobertes d'un i dos vessants i estan organitzats en un sol nivell. Presenten dos portals rectangulars bastits amb maons i un altre d'arc rebaixat que reforma una antiga obertura de mig punt bastida amb maons a sardinell. L'altre edifici destacable del sector de tramuntana és el celler. Es tracta d'un gran edifici de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant i organitzat en una sola planta. La façana principal presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, amb l'emmarcament bastit i decorat amb maons. Està flanquejat per dues finestres allargades de perfil esglaonat, que presenten el mateix emmarcament que el portal. La façana està rematada amb un coronament d'obra de dues vessants i un panell rectangular central que sobresurt respecte l'eix del carener. Al bell mig destaca un petit plafó de rajola blanca amb la següent inscripció: 'P. A. ANY 1915'. L'edifici principal està bastit en pedra sense treballar disposada irregularment i les reparacions fetes amb maons, amb els paraments arrebossats i pintats. Els cossos enderrocats de migdia també estan bastits de la mateixa manera. La resta de volums auxiliars estan construïts amb maons, inclòs el celler.</p> | 08290-4 | Urbanització ca n'Amat, 08231 | <p>Ja des de l'any 1215 es documenta un dels primers membres de la nissaga de ca n'Amat, en Guillem Amat de Botet. Tot i això, el personatge més destacable de la nissaga és en Pau Amat i Bugunyà, important industrial i president de la Cambra de Comerç de Terrassa, nascut a la casa l'any 1847 i mort el 1926. De fet, les inicials 'P.A.' del plafó de ceràmica del celler fan referència a aquest personatge. Dins del fogatge de l'any 1553, el cognom Amat apareix referenciat juntament amb vuit llars més del terme d'Ullastrell. A finals dels segle XVI, en concret l'any 1590, el mas apareix esmentat en un capbreu del Marquès de Castellbell, senyor del terme, on descriu les seves possessions dins la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. La masia es va salvar d'un gran incendi que cremà la pineda que l'envoltava el darrer dia d'agost de l'any 1919. L'any 1964, l'historiador terrassenc Salvador Cardús, va documentar un poblat ibèric al paratge de ca n'Amat, a uns 200 metres a llevant de la masia aproximadament. L'any 2005, tant els volums enderrocats de la banda de migdia del conjunt com les teulades dels cossos adossats a llevant de l'edifici principal, no estaven en estat ruinós. Els tres volums de migdia eren de planta rectangular, els dos laterals amb les cobertes d'un sol vessant i distribuits en dos nivells, mentre que el central era d'un sol nivell i estava cobert amb una terrassa superior amb accés des del pati tancat. Destacaven dels volums laterals dues galeries d'arcs de mig punt als pisos superiors.</p> | 41.5304800,1.9754600 | 414529 | 4598155 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70119-foto-08290-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70119-foto-08290-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70119-foto-08290-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossat a la façana de ponent de l'edifici principal, al costat del portal d'accés al interior del conjunt, hi ha un pou de planta circular amb coberta semiesfèrica bastit en maons. Entre el portal i el pou destaca una alzina de grans dimensions. A la cantonada nord-oest del conjunt, formada per l'edifici principal i dos volums annexos destinats a les tasques agrícoles originàriament, es conserven les restes d'una era de cairons de planta més o menys rectangular. Pintat a la façana principal de la casa, a l'alçada del primer pis, es conserven les restes d'un rellotge de sol força malmès. És ovalat, amb un cercle central pintat de color groc i el gnòmon de vareta orientat a llevant, sense marques horàries ni cap signe de decoració fora del marc. El camí d'accés a la masia està senyalitzat com a propietat privada i és d'ús exclusiu per arribar a la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
| 70121 | CAN RODÓ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodo | AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic. Font oral: Xavi Garcia (entrevista: 25-04-13). | XX | Masia de grans dimensions formada per diversos cossos adossats, que li proporcionen una planta del tot irregular. La part residencial de l'edifici està situada al sud del conjunt i consta de quatre cossos adossats, precedits d'un pati tancat a mode de barri, al que s'accedeix mitjançant un portal d'arc rebaixat, bastit amb maons i protegit per una petita teulada de dues vessants de rajola plana. Sota la teulada, per la banda exterior, hi ha una inscripció amb la data 1903 i el nom de Jan Rodó. El pati, pavimentat modernament, queda definit i tancat per la banda de tramuntana per dos volums annexes més, destinats a les tasques agrícoles. Presenten les cobertes d'un sol vessant i estan organitzats en un i dos nivells. L'edifici principal, situat a la banda de ponent del pati, presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al pati, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en pedra, amb les inicials 'M.R.A.' (Miquel Rodó Amat) i la data 1876. Alhora, el portal està cobert per un petit voladís de teula àrab i flanquejat per dues finestres rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats de la mateixa manera que la resta del parament. Al pis destaquen tres finestrals rectangulars, amb sortida a tres balcons exempts amb les baranes de ferro decorades. De les golfes destaquen tres petites finestres d'arc de mig punt, decorades amb una motllura horitzontal a la línia de les impostes. Adossat a la cantonada de migdia del parament hi ha un petit volum de planta quadrada, organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa a la que s'accedeix mitjançant unes escales exteriors des del pati. Alhora, adossats a la façana de ponent de l'edifici principal, hi ha tres cossos més, amb les cobertes d'un i dos vessants de teula i distribuïts en un i dos nivells. Presenten obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant les del volum de ponent, que són d'arc de mig punt. La part de tramuntana del conjunt es correspon amb la zona de treball. Destaca, entre d'altres construccions, l'antic celler de planta rectangular, amb la coberta de dues vessants de teula extremadament llargues. La façana principal, orientada a llevant, presenta una única obertura d'accés rectangular, que reforma una antiga arcada de mig punt actualment tapiada. Al interior es conserven dues botes de fusta i tres grans tines amb el interior bastit amb rajola de València i revestides amb ciment. Presenten l'any de construcció, 1907, marcat damunt del revestiment de la tina inicial. La construcció presenta els paraments arrebossats, amb les façanes orientades al pati del conjunt de color ocre-marronós. La resta de volums deixen l'obra vista. | 08290-6 | Camí de can Rodó, 08231 | Durant l'edat mitjana, la masia de can Rodó pagava delmes tant al Marquès de Castellbell com a Sant Llorenç del Munt. La nissaga dels Rodó està documentada des de l'any 1540. A finals del segle XVI, en concret l'any 1590, el mas apareix esmentat en un capbreu del Marquès de Castellbell, senyor del terme, on descriu les seves possessions dins la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. Tenim notícia que la casa fou objecte d'una gran ampliació i reforma a finals del segle XIX. La data del portal d'accés a la casa així ho indica (1876). Aquesta ampliació està directament relacionada amb la tasca de producció vinícola que es desenvolupava al mas. En aquesta època, un dels membres de la nissaga, Miquel Rodó Amat, era un dels grans productors de vi del país, tant en quantitat de producció com en qualitat dels seus productes (l'any 1888 obté la medalla de plata en l'Exposició Universal de Barcelona). Viatjava a França sovint per contribuïr a la millora dels vins francesos i va estar involucrat en l'obtenció del remei per combatre la filoxera. Tant el tancament del pati davanter com la construcció de la portalada d'accés són de l'any 1903. | 41.5317300,1.9706500 | 414129 | 4598298 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70121-foto-08290-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70121-foto-08290-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70121-foto-08290-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El camí d'accés està tancat i senyalitzat com a propietat privada. De fet, pràcticament tota la finca està delimitada amb tanques i vailets.Compta amb una gran bassa de planta circular, situada al costat del portal d'accés al pati. També hi ha un petit safareig de planta rectangular bastit en maons, amb la coberta restituïda i sostinguda per quatre pilastres. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70122 | Cal Jaume Font / Cal Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-font-cal-jaume | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> | XIX | <p>Masia de planta més o menys rectangular, formada per quatre cossos adossats i una zona de coberts ubicada a la banda nord-oest del conjunt. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues aigües i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda de fusta i els brancals i el marxapeu bastits amb maons. Al costat hi ha una finestra rectangular reformada recentment. Al pis, damunt del portal, destaca un finestral rectangular protegit amb una barana de ferro situada a mitja alçada. Al costat, una finestra rectangular completament tancada amb una reixa de ferro treballada. Ambdues obertures presenten els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. Adossat a la façana sud-est de l'edifici principal hi ha un cos rectangular, amb coberta d'un sol vessant de teula i distribuït en una única planta. Compta amb dues finestres rectangulars de recent obertura. Alhora, adossat al parament nord-est de la casa, destaca un altre volum de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i una planta, que presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments emblanquinats també. Situat a l'extrem de migdia d'aquest volum hi ha un petit cos rectangular amb la teulada d'un sol vessant mig enrunada. Per últim, adossats a la cantonada de ponent de l'edifici principal, destaquen un petit tancat sense sostre, al que s'accedeix per una porta rectangular, i al costat una quadra amb el sostre reformat. Darrera d'aquests volums hi ha tres coberts de recent construcció destinats a les tasques agrícoles. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08290-7 | Carretera BV-1203, km. 1,5, 08231 | 41.5313700,1.9734400 | 414361 | 4598256 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70122-foto-08290-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70122-foto-08290-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70122-foto-08290-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està situada davant del camí Ral i delimitada d'aquest mitjançant una tanca vegetal per la banda de ponent. Actualment, és la seu del centre d'activitats eqüestres La Vinya, ubicat al volum de llevant de la casa. Bona part de la finca està dedicada a aquesta activitat, amb instal·lacions pels cavalls i els clients. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70124 | Torre del Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-rodo | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> | XX | <p>Masia formada per diversos cossos adossats, que li proporcionen una planta irregular de perfil allargat. La part residencial correspon amb els dos volums situats a la banda de migdia del conjunt. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues aigües, amb una àmplia cornisa decorada amb un doble ràfec de dents de serra i teula invertida. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb totes les obertures de perfil rectangular amb els emmarcaments arrebossats. De la façana principal, orientada a migdia, destaquen tres finestres d'arc de mig punt amb l'ampit corregut actualment tapiades i situades a les golfes. Adossat a la banda de ponent de la façana principal destaca un volum distribuït en planta baixa i pis, amb el mateix tipus de coberta i d'obertures que l'edifici principal. Adossats a la façana de tramuntana de l'edifici principal hi ha un tres volums auxiliars més, destinats a les tasques agrícoles. Presenten les cobertes de teula d'un i dos vessants i estan organitzats en un sol nivell. A llevant hi ha un cobert de recent construcció, mentre que a ponent hi ha dos cossos més auxiliars de les mateixes característiques que els anteriors. La construcció presenta pràcticament tots els paraments arrebossats, exceptuant els dos cossos auxiliars de la banda de tramuntana, que deixen l'obra de maons vista.</p> | 08290-9 | Carretera BV-1203, km. 2,3, 08231 | 41.5272400,1.9675200 | 413862 | 4597803 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70124-foto-08290-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70124-foto-08290-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70124-foto-08290-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70125 | Can Font / Can Torrella / Casa Torrents / Can Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-can-torrella-casa-torrents-can-anglada | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic. FUSALBA, Mateu (1982). 'D'Ullastrell a Terrassa, per la vall de Gaià i carena de Toudell'. Al Vent, núm. 55, desembre 1982, Terrassa, p. 33-34. MASSAGUÉ, Josep (1983). 'Visió literària d'Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 73, febrer 1983, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1995). 'Les generacions de can Font'. Ullastrell Ressó Local, núm. 225, octubre 1995, p. 6-8. Http://www.ullastrell.cat/el-poble/historia (consulta: 5-04-13). Http://www.ced.uab.es/catalonia/fogatges/fogatge1553.htm (consulta: 5-04-13).</p> | XIX | <p>Masia de grans dimensions i planta irregular, formada per dos grans blocs constructius separats per un pati tancat de planta trapezoïdal. La zona més residencial, formada per diversos cossos adossats, s'ubica a la banda de tramuntana del conjunt. L'edifici principal, constituït per dos volums, presenta les teulades d'un i dos vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats del mateix color que els paraments. La façana principal està orientada a migdia, al pati tancat, i compta amb una escala adossada al parament, que dóna accés al pis superior de la construcció. Adossats a l'edifici principal hi ha diversos volums annexes, que en origen eren pel bestiar, situats a ponent i tramuntana. Presenten cobertes de teula d'un i dos vessants i estan organitzats en un i dos nivells, amb obertures de la mateixa tipologia que les anteriors. La zona de treball, situada a la banda de migdia del conjunt, està formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El cos central, reformat, presenta la coberta de teula d'un sol vessant i consta de planta baixa i pis. A banda i banda hi ha dos cossos més petits amb les teulades d'un sol vessant i organitzats en un nivell. Tots tres presenten senzilles obertures rectangulars. L'accés al interior del pati es fa per la banda de llevant del conjunt mitjançant un portal d'arc rebaixat bastit maons obert al mur de tanca de la construcció. Està cobert per una petita teulada de dues vessants. Al seu costat destaca una gran bassa de planta rectangular en desús. Actualment, un portal rectangular dóna accés a la bassa des del interior del pati. La construcció presenta majoritàriament els paraments arrebossats i emblanquinats, incloent el mur de tanca de la construcció i la bassa. La zona de treball compta amb paraments arrebossats, alguns d'ells reformats.</p> | 08290-10 | Camí de can Font, 08231 | <p>La masia apareix esmentada al fogatge de l'any 1553 amb el nom de Torrella. A finals dels segle XVI, en concret l'any 1590, el mas apareix esmentat en un capbreu del Marquès de Castellbell, senyor del terme, on descriu les seves possessions dins la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. Segons l'arbre genealògic de la casa de can Font d'Ullastrell, revisat per Josep Massagué i basat en les dades que consten a la rectoria d'Ullastrell durant el període del rector Tomàs de Montagut i de Villar, l'edifici hagué de ser reconstruït tres vegades al llarg del temps, una d'elles per causa d'un incendi i una altra per la degradació dels seus fonaments. Les anotacions que consten al llibre van des de l'any 1587 fins el 1867. Destaca una anotació de l'any 1617, sobre l'assassinat de l'alcalde d'Ullastrell Miquel Torrella, fill del mas. També consta que l'any 1851, la casa era coneguda per can Anglada. Per últim, l'alcalde d'Ullastrell August Anglada (1925-1929) també fou propietari d'aquest mas. Posteriorment, la casa havia estat la seu d'una granja de gallines i també s'hi havia fabricat un producte per matar rates.</p> | 41.5322700,1.9569300 | 412985 | 4598372 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70125-foto-08290-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70125-foto-08290-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70125-foto-08290-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'exterior del conjunt, davant la façana de llevant, es conserven les restes d'una antiga era de cairons. Actualment, la casa es correspon amb una residència de cap de setmana. La masia forma part de la ruta de can Font, senyalitzada pel grup Rialles i alguns veïns del poble entre els anys 1989 i 1990. Un plafó metàl·lic situat a la plaça Lluís Companys dóna les indicacions necessàries, amb l'itinerari a seguir i el temps que es necessita per arribar als elements més destacables. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70126 | Cal Mus / Cal Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mus-cal-muc | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> | XIX | Completament reformada | <p>Edificació de planta rectangular formada per dos cossos adossats, amb un pati enllosat davanter. L'edifici principal, de grans dimensions, presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuïda en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat i pintat de la mateixa manera que la resta del parament. Als seus costats hi ha senzilles finestres d'obertura rectangular, arrebossades i pintades també. Al pis destaquen tres finestrals rectangulars allargats, delimitats per baranes de ferro a mode de balcons simples. De la planta superior destaca la galeria, oberta a l'exterior mitjançant set obertures d'arc rebaixat, bastides en maons i delimitades amb baranes de ferro. Aquestes obertures estan disposades en gradació respecte la central, que és la de més grandària. La galeria està coberta per una solera de bigues i llates de fusta que sostenen els maons plans. La resta de façanes de la construcció compten amb obertures rectangulars simples exceptuant la banda de tramuntana, ja que se li adossa un altre edifici. El volum auxiliar, destinat a garatge, s'adossa a la façana de llevant de la casa, a un nivell inferior. És rectangular, està organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa amb accés des de l'interior de la masia. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color beige, tot i que l'obra és de paredat.</p> | 08290-11 | Camí de les Monges, 5, 08231 | <p>La construcció va ser objecte d'una gran reforma i restauració entre els anys 2001 i 2002.</p> | 41.5226600,1.9537300 | 412705 | 4597308 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70126-foto-08290-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70126-foto-08290-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70126-foto-08290-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70127 | Cal Jampau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jampau | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> | XIX | En general, la construcció es troba en mal estat de conservació. L'edifici principal té una petita part enderrocada i la resta de volums auxiliars necessiten reformes, sobretot pel que fa a les cobertes. | <p>Masia urbana formada per diversos cossos adossats, i de planta més o menys rectangular, tot i el seu mal estat de conservació. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars senzilles, amb els emmarcaments arrebossats. La banda de llevant de la construcció ha patit algun enderroc. A la cantonada nord-est se li adossa un cobert auxiliar amb la coberta d'un sol vessant, bastit amb totxo. La façana principal, orientada a migdia, té un cobert d'uralita adossat a l'alçada del pis en mal estat de conservació. Alhora, davant d'aquest cobert i tancant l'espai per la banda de migdia, destaquen dos volums més de planta rectangular. El que està situat a llevant presenta la coberta de teula d'un sol vessant, consta de planta baixa i pis i compta amb obertures rectangulars. El de ponent, organitzat en un sol nivell, té una coberta d'uralita i un petit annex bastit amb maons, que puja fins al nivell del cobert d'uralita adossat a la façana principal de la casa. L'accés al interior de la casa es fa per un portal lateral situat a la banda de ponent, que compta amb un petit voladís de teula àrab. La construcció principal té els paraments arrebossats, mentre que la resta de volums deixen l'obra vista, tant de paredat com de maons.</p> | 08290-12 | Carretera BV-1203, km. 3,7, 08231 | 41.5251100,1.9556700 | 412870 | 4597578 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70127-foto-08290-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70127-foto-08290-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70127-foto-08290-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El camí d'accés a la masia està tancat amb una cadena de ferro. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70128 | Cal Metge / Casal del Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge-casal-del-metge | <p>AVI XEIXA (1993). 'Anem a Cal'. Ullastrell Ressó Local, núm. 195, març 1993, p. 12-13.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, adossat a la façana de ponent de l'ajuntament i formant cantonada amb el carreró de cal Metge. Presenta la coberta plana a mode de terrat, tot i que al bell mig d'aquesta hi ha un cobert obert a tres vents, probablement de nova construcció. La casa està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al carrer de la Serra. El portal d'accés està situat a un extrem del parament, és d'arc rebaixat i presenta l'emmarcament arrebossat i pintat. A l'altre extrem hi ha una finestra actualment tapiada, amb la mateixa tipologia d'emmarcament. Al bell mig, flanquejat per les dues obertures anteriors, hi ha l'entrada al garatge. Una motllura rectilínia recorre la divisòria entre les dues plantes. Al pis superior destaca el balcó central, amb una prominent llosana i barana de ferro treballat. El finestral de sortida és rectangular amb la llinda motllurada, tot arrebossat i pintat. A banda i banda hi ha dues finestres de la mateixa tipologia, tot i que la de llevant està tapiada. La façana està rematada per una balustrada que delimita el terrat, sostinguda amb mènsules motllurades. L'altra façana vista és la de ponent, amb petites obertures rectangulars i successives reformes en el seu parament. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. La façana principal està pintada de color beige, amb els emmarcaments de les obertures pintats d'un color vermellós. El parament del pis superior està decorat a mode de carreus desbastats.</p> | 08290-13 | Carrer de la Serra, 19, 08231 | <p>Sembla ser que durant les dècades dels anys 30 i 40 del segle XX, l'edifici es coneixia com el casal del Metge.</p> | 41.5268000,1.9566000 | 412950 | 4597765 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70128-foto-08290-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70128-foto-08290-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70128-foto-08290-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70129 | Cal Mariano Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariano-prats | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues aigües i una petita zona de terrat ubicada damunt del carrer Sardà. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent, al carrer. Les obertures de la planta baixa són rectangulars i han estat reformades en els darrers temps. Una motllura rectilínia recorre la divisòria entre els dos nivells, integrant la llosana del balcó central del pis superior. Alhora, aquesta llosana està sostinguda per dues mènsules decorades i presenta una barana de ferro treballada. El finestral de sortida és rectangular, amb un ample emmarcament arrebossat i emblanquinat. A banda i banda, flanquejant el balcó central, hi ha dos finestrals de les mateixes característiques delimitats per baranes de ferro treballades també. Les tres obertures queden lligades per un ampli sòcol emblanquinat. Destaca un plafó rectangular de rajola vidrada blanca i blava, amb les inicials 'MP' i l'any 1904. La façana està coronada per una àmplia cornisa motllurada sostinguda per un seguit de mènsules idèntiques a les que sostenen el balcó. Al mateix temps, aquest parament està delimitat lateralment per dues pilastres estriades decoratives, situades a l'alçada del pis. A la planta baixa, les pilastres continuen, tot i que sense l'estriat. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color marró.</p> | 08290-14 | Carrer Sardà, 19, 08231 | 41.5275500,1.9606600 | 413290 | 4597844 | 1904 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70129-foto-08290-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70129-foto-08290-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70129-foto-08290-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70131 | Cal Cristí / Cal Benet Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cristi-cal-benet-puig | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992).</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta més o menys rectangular, amb pati posterior. Presenta la coberta de teula de dos vessants, amb un altell i una petita terrassa frontal orientada al carrer, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta dos portals d'accés d'arc rebaixat, tot i que el de llevant està delimitat per una barana de ferro, alternats amb dues finestres rectangulars amb els ampits bastits en pedra. Al pis, damunt dels portals, hi ha dos balcons exempts amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Hi tenen sortida dos finestrals rectangulars simples. Al bell mig dels portals destaca una finestra rectangular amb l'ampit motllurat sostingut per dues mènsules, i un rellotge de sol de mida força gran. Una doble motllura rectilínia i de teula àrab invertida remata la façana a la línia divisòria dels dos nivells superiors. El coronament està bastit per una barana d'obra amb balustrada central, que delimita la terrassa de la coberta. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color cru, de manera que els emmarcaments de les obertures queden integrats en aquest revestiment. La façana principal compta també amb un sòcol de pedra.</p> | 08290-16 | Carrer de la Serra, 46, 08231 | 41.5265200,1.9550900 | 412824 | 4597735 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70131-foto-08290-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70131-foto-08290-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70131-foto-08290-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El rellotge de sol és rectangular, de perfil allargat i està pintat d'un color groguenc, amb el marc destacat en negre. El gnòmon és de vareta i les marques horàries estan pintades de color negre, amb els números en marró. A la part inferior hi ha un òcul que presenta una representació muntanyosa amb un símbol damunt del cim. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70132 | Antiga païssa de cal Leandre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-paissa-de-cal-leandre | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992).</p> | XIX-XX | Està reformada. | <p>Edifici de planta rectangular amb un petit pati davanter, que es troba adossat per la banda de ponent a una altra construcció que forma cantonada amb l'avinguda de la Verge de Montserrat. Presenta la coberta de teula de dues aigües i està distribuït en planta baixa i pis. L'element més destacable de la construcció és l'antiga galeria situada a la planta superior. Està formada per quatre obertures d'arc de mig punt de maó pla, amb les impostes i els brancals bastits amb maons també. La façana està rematada per una canalera de teula àrab invertida. La finca està delimitada del passatge mitjançant una paret de tanca de pedra disposada irregularment. Un portal rectangular reformat i bastit en maons dóna accés al interior del pati. La construcció presenta el parament principal bastit en pedra sense treballar, disposada regularment i amb fragments de maons que contribueixen a aquesta regularització.</p> | 08290-17 | Pujada dels Cups, 3, 08231 | 41.5258300,1.9547900 | 412798 | 4597659 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70132-foto-08290-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70132-foto-08290-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70132-foto-08290-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70134 | Celler vitícola d'Ullastrell / Bodega Cooperativa / Cambra Agrària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-viticola-dullastrell-bodega-cooperativa-cambra-agraria | <p>AJUNTAMENT TERRASSA (2010). Guia de fons. Arxiu Històric de Terrassa. Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Col. Joan Arnella, núm. 5, Terrassa, p. 73. AMAT, Benet (1984). 'Aspres camins XVI'. Ullastrell Ressó Local, núm. 88, maig 1984, p. 4. Font oral: entrevista Cinto Puig (19-03-1013).</p> | XX | <p>Conjunt arquitectònic format per diversos edificis, disposats a una banda i altra del carrer de la Serra. A la banda de tramuntana del carrer hi ha un gran edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues aigües i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça J. Montmany, compta amb grans obertures rectangulars als dos nivells, facilitant d'aquesta manera les tasques d'emmagatzematge i càrrega/descàrrega de vehicles. Destaquen, damunt la gran porta d'accés, les restes d'un antic rètol pintat sobre un revestiment emblanquinat on encara es llegeix la inscripció 'SINDICAL DE LABRADORES Y GANADEROS'. Adossat a la façana de ponent d'aquest volum hi ha un edifici de nova planta que actualment alberga a la planta baixa la botiga del celler. A la banda de migdia del carrer de la Serra hi ha la resta del conjunt arquitectònic. Està formada per tres volums arquitectònics adossats, que conformen una planta irregular i estan disposats al voltant de la plaça Joan Montmany. A llevant es situa un primer volum, format per tres cossos adossats que defineixen una planta en forma d'U, amb les cobertes de teula de dos vessants i organitzats en un sol nivell. Els cossos laterals tenen les façanes de tramuntana orinetades al carrer i són perfectament simètriques. Ambdues presenten tres finestrals bessons d'arc de mig punt, amb les impostes motllurades i l'ampit corregut del mateix color. Les façanes laterals dels mateixos, en canvi, compten amb obertures rectangulars. De la mateixa manera, el cos central que uneix els dos laterals, presenta un únic portal rectangular de grans dimensions, amb accés des del carrer. Els interiors d'aquest volum estan coberts amb sostres bastits amb encavallades de fusta. Situat al interior del cos de ponent destaca l'antic molí d'oli, encara en funcionament, i la resta de la màquinària necessària per dur a terme el procés d'elaboració d'aquest producte. Adossat a l'extrem sud-oest del volum anterior hi ha l'edifici central, que delimita la plaça J. Montmany per la banda de migdia. De planta més o menys rectangular, presenta la teulada de dues aigües i s'organitza en dos nivells. La façana principal, orientada a la plaça, compta amb obertures rectangulars simples i un coronament destacable. Està format per una barana rectangular amb plafó central d'arc de mig punt, bastit en maons i decorat amb rajola de ceràmica vidrada de fons blanc. La rajola compta amb motius decoratius florals i fruitals. El darrer volum que integra la banda de migdia del conjunt està situat a la banda de ponent de la construcció. Es tracta d'un edifici de grans dimensions i planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i organitzat en un sol nivell. La façana orientada a la plaça presenta tres grans obertures rectangulars, destinades a les tasques de càrrega i descàrrega. De la resta de paraments, amb escasses obertures, destaquen les restes d'un altre rètol pintat damunt del revestiment, situat a la façana de migdia. Es pot llegir: 'GRUPO SINDICAL DE COLONIZACIÓN Nº 898 BODEGA COOPERATIVA'. Al interior, destinat a la producció i emmagatzematge del vi (botes, tines, maquinària), el sostre està cobert per una encavallada de ferro que alhora sosté una solera de maons plans. Des de l'extrem de llevant de la construcció, mitjançant un portal d'arc rebaixat, s'accedeix a una galeria subterrània que creua el carrer de la Serra en direcció als edificis situats a la banda de tramuntana de la via. Està coberta per una volta de mig punt bastida en maó pla, recolzada damunt d'un sòcol amb el revestiment arrebossat. Tot el conjunt presenta els paraments exteriors arrebossats, tot i que només els que estan orientats al carrer de la Serra es troben pìntats d'un to groguenc. L'edifici de la banda de tramuntana del carrer és bastit en maons, amb l'obra vista.</p> | 08290-19 | Carrer de la Serra, 2 - Plaça Joan Montmany, 3, 08231 | <p>El celler vitícola d'Ullastrell és una cooperativa fundada l'any 1939, que elabora oli des de principis de la dècada dels anys 40 i vi des de l'any 1953. En un principi fou el 'Grupo Sindical de Colonización nº 898 Bodega Cooperativa'. També era la seu de la 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos' i, posteriorment, la Cambra Agrària Local del 1977 al 1994. Amb anterioritat, des de finals del segle XIX i fins a principis de la segona República, hi tenien el local els republicans històrics, al qual anomenaven 'Serralet' o 'Sala del Petit'. Durant la dècada dels anys 60, les instal·lacions foren ampliades amb alguns annexos i la cambra subterrània coberta amb volta de canó, que travessa el carrer de la Serra i està comunicada actualment amb la botiga del celler. El mes d'abril de l'any 1968, temps després d'acabar l'obra, es dugué a terme la inauguració oficial de l'ampliació i reforma de les instal·lacions, amb la presència de diverses personalitats com el president nacional de la 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos', el delegat provincial de Sindicats o el president de la Cambra Sindical Agrària de Barcelona entre d'altres. Mossèn Manel Padrós s'encarregà de beneïr aquests edificis. Durant el mes de setembre, el celler es dedica a l'elaboració del vi. En canvi, entre els mesos de novembre i desembre és quan s'elabora l'oli sota el sistema de Maquila. Aquest sistema consistia originàriament en portar a moldre les olives a un molí aliè, a canvi d'una part de la producció aconseguida. Actualment, el celler pesa les olives, les tritura i n'obté oli, cobrant la feina feta. El celler és membre de l'Associació de Mestres Productors Agroalimentaris del Vallès Occidental.</p> | 41.5276800,1.9581200 | 413078 | 4597861 | 1939 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70134-foto-08290-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70134-foto-08290-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70134-foto-08290-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El celler conserva antigues pedres de molí apilades a l'exterior de l'edifici, a l'espai delimitat pel volum constructiu de llevant, davant la façana orientada al carrer de la Serra. La Botiga del celler està especialitzada en productes d'alimentació artesans, vins i caves amb denominació d'origen o pinsos animals entre d'altres. En total es venen més de 3000 articles diferents. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
| 70135 | COOPERATIVA SINDICAT AGRÍCOLA DEL PROGRÉS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-sindicat-agricola-del-progres | CARRERAS, Josep (1978). 'El progrés'. Ullastrell Ressó Local, núm. 22, novembre 1978, p. 18. GENERALITAT DE CATALUNYA (1984). Informe sobre els patrimonis confiscats a les cooperatives el 1939, Barcelona: Catalana de Fotocomposición. 'Serralet, Casino, Progrés'. Ullastrell Ressó Local, núm. 88, maig 1984, p. 16-17. | XIX-XX | Una part de l'estructura no és molt estable i s'han col·locat puntals en determinades zones que corren risc d'esfondrament, sobretot als pisos superiors. | Edifici cantoner format per dos cossos adossats, que conformen una planta en forma d'L i que s'adapten al desnivell del terreny envers el sud. Ambdós volums presenten les cobertes de teula de dos vessants i estan distribuïts en soterrani, planta baixa i pis. El cos de tramuntana té la façana principal orientada al carrer de la Serra i presenta dos portals i una finestra rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats, a la planta baixa,. Al pis hi ha dos balcons exempts amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballat, dels quals només un compta amb finestral de sortida rectangular. La façana està coronada per una doble cornisa motllurada amb canalera de teula àrab, damunt la que s'assenta una barana d'obra que tapa la coberta de l'edifici. La façana de ponent està orientada al carreró de cal Ton i adaptada al desnivell del terreny. Compta amb obertures majoritàriament rectangulars, tot i que se'n troba alguna d'arc rebaixat bastida en maons disposats a sardinell. Al interior, el soterrani està format per quatre grans estances rectangulars i un petit espai de planta quadrada, ocupat per un cup de vi. Tres de les estances estan disposades en paral·lel, cobertes amb voltes catalanes o de maó pla i comunicades entre sí mitjançant portals d'arc rebaixat. La darrera estança, disposada en transversal respecte a les altres, està coberta per una doble volta a quatre vents o en racó de claustre, ambdues adaptades a l'espai que cobreixen. Pel que fa al cup, cal dir que està cobert per una volta rebaixada de maó pla, amb les parets bastides amb rajoles de ceràmica marró vidrada aptes per l'emmagatzematge del vi. La planta baixa de la construcció compta amb un vestíbul cobert per una volta rebaixada arrebossada i pintada, i un paviment de mosaic hidràulic. També presenta un parell d'estances cobertes amb sostres de bigues de fusta i revoltons. El pis superior està cobert per un sostre de llates i bigues de fusta, presenta una estança coberta per un sostre de bigues i revoltons, i una altra cambra que compta amb una llar de foc. Destaca el projector de cine, que encara es conserva en la seva ubicació originària. El volum situat a migdia de la construcció és més ample que el de tramuntana i cobreix una bona part del carreró de cal Ton, deixant un espai de passatge amb escales que comunica la carretera BV-1203 amb el carrer de la Serra. La façana principal, orientada a la carretera, presenta al nivell inferior dos arcs dobles de mig punt i rebaixats, bastits en maons i actualment tapiats. Damunt seu hi ha dos finestrals rectangulars amb reixa i, al seu costat, la gran obertura que dóna pas al passatge cobert del carreró. Al registre superior destaca un gran balcó corregut amb llosana de revoltons i barana de ferro treballat, al que tenen sortida dos finestrals rectangulars. Al interior, el soterrani i la planta baixa estàn coberts per un sostre de bigues i revoltons. Es tracta d'uns espais força degradats i en mal estat de conservació. Destaquen dos pilars bastits en maons que sostenen l'estructura i una petita volta rebaixada que divideix una part de l'espai en dos nivells. Al nivell superior hi ha una gran sala oberta destinada a platea, amb un escenari al fons. Els nivells inferiors de la construcció estan bastits en pedra sense treballar disposada en filades regulars, mentre que els pisos superiors són construïts en maons. La façana de tramuntana és l'única que presenta el parament arrebossat i pintat de color groguenc. | 08290-20 | Carrer de la Serra, 37, 08231 | La Cooperativa Sindicat Agrícola del Progrés d'Ullastrell fou fundada l'any 1929 de la mà d'un grup de pagesos, i comptà amb una setantena de socis inicialment. La seva legalització es dugué a terme el 4 de maig de 1929, firmada per l'Excel·lentíssim Gobernador de Barcelona sr. Milans del Bosch segons la Llei del Sindicat Agrícola del 28 a l'1 de 1906. L'escriptura d'adquisició de la finca del carrer de la Serra, 37, amb data del 14 de gener de 1931, estava signada pel notari de Terrassa Francesc Badia Tobella i fou comprada a Dolors Puig Costa i a Joan Anglada Puig. La casa, coneguda com cal Vicenç de can Font, havia albergat les dependències municipals abans del seu canvi d'ubicació. La reforma de l'edifici es sufragà amb les aportacions dels socis del sindicat, que es reuniren en assemblea general per fixar les quantitats en funció del seu nivell econòmic. Entre d'altres personalitats de l'època visitaren el local Lluís Companys, Pere Estartus o Amadeu Aragai. L'any 1939, un cop acabada la guerra, un ofici del governador civil de Barcelona notificava la clausura del sindicat , prohibint que es toqués res ni del seu mobiliari ni dels seus béns. Un cop confiscada, la cooperativa quedà afectada per la Llei de Responsabilitats Polítiques, inscrivint el seu patrimoni a nom de la DNS (Delegació Nacional de Sindicats) de la 'FET (Falange Española Tradicionalista) y de les JONS (Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista)' segons l'acord de la Comissió calificadora de béns marxistes, en sessió celebrada el dia 14 de febrer de 1944. Posteriorment, la DNS va vendre l'edifici al sindicat de pagesos i, més tard, un particular va explotar el local a cinema públic i teatre del poble. Actualment, l'edifici fa les funcions de magatzem de l'ajuntament d'Ullastrell. | 41.5265200,1.9560000 | 412900 | 4597735 | 1929 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70135-foto-08290-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70135-foto-08290-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70135-foto-08290-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la part inferior de la façana de migdia es conserven les restes del logotip d'Esquerra Republicana de Catalunya pintat damunt l'obra vista.Al interior de l'edifici, en una de les estances rectangulars del soterrani, es conserva una inscripció de guix relacionada amb la gestió del sindicat. En concret es pot llegir: 'Avís. Es prega a tots els socis que declarin exactament el bestiar que tinguin. La Junta determinarà els dies que se'ls resquitarà l'entrega de farines a tots els qui en declarin (···) PUIG'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||
| 70136 | Can Torretas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torretas | XIX-XX | <p>Edificació de planta rectangular, formada per dos cossos adossats de diferents dimensions. La construcció es troba adossada al mur de tramuntana de la casa de cal Mus. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb una placa de la Verge de Montserrat a la llinda. Està flanquejat per dues finestres, la de migdia d'arc rebaixat i la de tramuntana rectangular, tot i que reforma una antiga obertura d'arc rebaixat actualment tapiada. Ambdues obertures estan protegides per reixes de ferro. Al pis, damunt del portal, hi ha un finestral rectangular reformat que té sortida a un balcó exempt, amb llosana motllurada i barana de ferro treballat. La construcció està bastida en maons, deixant l'obra vista. El volum auxiliar, adossat a la façana de tramuntana de la casa, està destinat a garatge. La seva planta és rectangular, està organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08290-21 | Camí de les Monges, 4, 08231 | 41.5227300,1.9537300 | 412705 | 4597316 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70137 | Cementiri d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dullastrell | <p>MASSAGUÉ, Josep (1984). 'De quan es va fer el cementiri'. Ullastrell Ressó Local, núm. 94, novembre 1984, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1984). 'De quan es va fer el cementiri (i 2)'. Ullastrell Ressó Local, núm. 95, desembre 1984, p. 4-6. MASSAGUÉ, Josep (1990). 'Donant-li voltes al 1890'. Ullastrell Ressó Local, núm. 159, març 1990, p. 4-5.</p> | XIX | <p>Cementiri de planta rectangular disposat en tres nivells situats a diferent alçada. Està delimitat per tres volums constructius rectangulars ocupats pels nínxols, que tanquen el recinte per les bandes de llevant, ponent i migdia. Presenten les cobertes de teula àrab d'un sol vessant, amb un voladís de maó pla. Els del registre inferior estàn organitzats en quatre línies de nínxols, mentre que en els del superior són cinc. Al centre del registre superior destaca una creu llatina de ferro sostinguda per un sòcol de pedra quadrat. En el peu de la creu hi ha inserida una placa de ferro rectangular, gravada amb la seguent inscripció: 'P A / AÑO 1909'. El fossar presenta un carrer central pavimentat flanquejat per xiprers, que comunica la porta d'entrada amb el nivell superior de l'espai. A banda i banda, les zones estan enjardinades amb grava, parterres i jardineres d'obra emblanquinades. La banda de tramuntana de la construcció està delimitada per una tanca d'obra de perfil ondulat, rematada per una motllura rectilínia que sosté una petita cornisa de maó. Inclou el portal d'accés al interior, d'arc de mig punt i flanquejat per dues pilastres decorades. La porta és de ferro i presenta un timpà superior amb la data de construcció, 1890, també de ferro. Tota la construcció presenta els paraments emblanquinats.</p> | 08290-22 | Camí de les Monges, 08231 | <p>L'antic cementiri d'Ullastrell, situat als voltants de l'església i la rectoria, estava en molt mal estat de conservació. De fet, des de mitjans del segle XVII, en diverses visites pastorals es feia esment de les males condicions de la necròpolis, reclamant reparacions diverses. L'any 1887, durant una visita pastoral, el bisbe de Barcelona doctor Jaume Català ordenà construir un cementiri nou. Els terrenys escollits per la nova ubicació foren aprovats per l'arquitecte diocesà Francesc de P. del Villar. A finals del mes de juliol de l'any 1888 s'aprovà el projecte de construcció, amb un pressupost de 13.022,65 pessetes, i el dia 30 d'agost el bisbe autoritzà la construcció de la nova necròpolis. Sabem per la data de construcció reflectida a la porta d'accés al cementiri que l'any 1890, la construcció ja estava finalitzada, tot i que la benedicció no tingué lloc fins el dia 16 d'agost de l'any 1891. Aquest fet es degué a un tràmit burocràtic que depenia directament de l'ajuntament: l'autorització del Govern Civil per poder obrir les seves portes. L'endarreriment del consistori en els tràmits legals potenciava aquesta situació. El procés fou llarg però finalment, el primer difunt enterrat al nou cementiri data de l'any 1892. L'any 1900, la Diputació Provincial de Barcelona autoritzà el trasllat al cementiri nou de les despulles mortals existents al vell, prèvia petició de l'ajuntament d'Ullastrell. Les restes mortals del rector Francesc Torres i Moner, impulsor de les obres de construcció del nou fossar, descansen al cementiri des de l'any 1911.</p> | 41.5202700,1.9548600 | 412796 | 4597042 | 1890 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70137-foto-08290-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70137-foto-08290-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70137-foto-08290-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El cementiri és parroquial. L'ajuntament del municipi no intervé en la seva gestió. Està tancat al públic, tot i que hi ha un còpia de la clau darrera de la tanca que delimita el jardí de cal Mus. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
| 70138 | Font del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-comu-0 | <p>MASSAGUÉ, Josep (1982). 'Els aspres camins (I)'. Ullastrell Ressó Local, núm. 67, agost 1982, p. 12-13.</p> | XX | <p>Recinte de planta rectangular format per la font, una zona de taules i un edifici amb un dipòsit al seu interior. La font brolla d'un petit marge delimitat per un mur de maons en forma d'L, que alhora integra la zona de taules. L'aigua emana d'un tub encastat al bell mig d'un arc de mig punt tapiat. A la dreta de la font hi ha la zona d'esbarjo, formada per un enrajolat modern on s'assenten les taules i els bancs d'obra. A l'altra banda hi ha l'edifici del dipòsit, de planta quadrada i assentat en un marge. Presenta la coberta plana i s'orgnitza en un sol nivell. La façana principal, orientada a la zona d'esbarjo, presenta un únic portal amb l'emmarcament bastit amb maons plans, i petit arc de descàrrega a la part superior de l'obertura. A la façana de migdia hi ha una petita finestra rectangular de les mateixes característiques, i a la de ponent una obertura actualment tapiada. L'edifici està coronat per una barana bastida en maons, a mode de balustrada. Al interior hi ha un antic dipòsit de planta circular bastit en maons. Tots els paraments de la construcció deixen l'obra vista.</p> | 08290-23 | Torrent del Comú, 08231 | <p>Antigament, quan el safareig encara estava en funcionament, les dones baixaven dels barris de la Serra, can Gras i el Sardà a rentar la roba al Comú. Però malgrat això, la principal activitat del Comú era recollir aigua pel consum de les cases. Les dones baixaven amb els càntirs i la roba, i pujaven 'amb la burra, la mula o el matxo carregats, els càntirs als còrns de la sarria i la roba neta plegada sobre el bast' (Massagué, 1982: 13).</p> | 41.5252400,1.9577200 | 413042 | 4597591 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70138-foto-08290-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70138-foto-08290-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70138-foto-08290-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Sembla ser que l'antic safareig del poble està situat sota la zona de taules de la font del Comú, des de la dècada dels anys 20. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 196,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/