Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70185 | Refrany 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-1 | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'Espigolant'. Ullastrell Ressó Local, núm. 42, juliol 1980, p. 9. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'A Ullastrell, les figues es mengen amb pell'.</p> | 08290-70 | <p>Josep Massagué recollí aquesta dita del periòdic informatiu 'El Brogit', de Castellbell i el Vilar, el mes de març de l'any 1980.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70180 | Poema Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-ullastrell | <p>AJUNTAMENT ULLASTRELL (1992). Ullastrell, Vallès Occidental / Catalunya. Terrassa: Gestió Disseny/J. Farrés.</p> | XX | <p>'Els que vulguin anar a fora i la vista recreiar que vinguin al nostre poble quan el dia estigui clar. Disfrutem d'un panorama que és esplèndid i molt gran, per tots costats veiem pobles, al Ponent i al Llevant. Més de trenta són els pobles que ara aquí us explicaré no us penseu pas que us enganyi que tots ells es veuen bé. Montserrat, Nostra Patrona, amb el seu gran Monestir, Sant Esteve Sasrovires, Martorell i Castellví. A Gelida, Esparreguera, Abrera i Collbató, Subirats i La Beguda i la Colònia Sedó. Veiem el Carrer del Suro, Els Hortons i el Mas d'en Gall, Els Bruchs, Sant Joan Samora i a Viladecaballs. A Rubí i La Granada, Sant Andreu i Pallejà, Sant Llorenç, Matadepera, Papiol i Castellà. Veiem Sant Vicens dels Horts al peu del riu Llobregat, Hostalets de Pierola i el Montseny quan és nevat. Castellbisbal i Sant Boi, el pont de Molins de Rei, Martorelles, Vallvidrera, Sant Cugat i Sabadell. Bella Terra i Valldoreix, Mirasol i La Floresta, Terrassa per un esqueix i Quatrecamins que fumeja. Olesa de Montserrat que va teixint vora el riu, i l'Aeriport del Prat que d'avions n'és un niu. Caseries i masies podem comptar-les a mils, i els de sis companyies veiem de ferrocarrils. Les montanyes de Mallorca obirem si està ben clar i com els vaixells transiten pel tros que veiem de mar. Horts i Marina allà baix el Cadí cap allà dalt i sobre el Plà del Bonaire la Ciutat Sanatorial. A Ullastrell tot-hom disfruta, sense por poden venir, que a més d'alegrar la vista també beuran molt bon ví'.</p> | 08290-65 | <p>Aquest poema fou escrit per en Josep Puig i Sucarrats (avi del forn de pa Josep Puig) l'any 1926. L'ajuntament del municipi l'ha adoptat en diverses ocasions, com per exemple en l'edició d'un llibret promocional del poble editat l'any 1992 o en els plafons explicatius situats als tres miradors que hi ha al poble (turó del Rector, turó de can Palet i plaça dels Quatre Vents).</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1926 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Puig i Sucarrats | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70177 | Goigs a la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-de-montserrat | <p>'Goigs a la mare de Déu de Montserrat'. Ullastrell Ressó Local, núm. 233, juny 1996, p. 5. MASSAGUÉ, Josep (1988). 'Nou retaule de la Mare de Déu de Montserrat a Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 142, novembre 1988, p. 5. PUIG I CARRERAS, Mª Carme (1996). Goigs a la Mare de Déu de Montserrat. Ullastrell: fotocòpia en paper.</p> | XX | <p>'Goigs a la Mare de Déu de Montserrat, que es canten a Santa Maria d'Ullastrell, per primera vegada el 27-4-1996: D'Ullastrell no us oblideu ja que sempre us ha estimat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Quan Jesús agonitzant lliurava l'ànima al pare, li digué a Sant Joan: 'Aquí tens la teva Mare'. I vos al peu de la Creu acceptareu de bon grat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Vos sou l'estel més brillant Moreneta de la Serra. Rosa que va perfumant nostra catalana terra. Els devots de tot arreu a vostre peus s'han prostrat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Ja nostres avantpassats agraïren la collita dels raïms i dels sembrats fent-vos una visita. La Santa Muntanya a peu joves i grans hem pujat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. No us teníem gaire lluny us volem més aprop nostre i posant un altar a punt portem una imatge vostra. Ullastrell vol que estigueu ja per sempre al seu costat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Amb cor alegre i joiós com si florís un miracle noies del poble, com Vos, portaven el Tabernacle. I en processó al temple entreu amb molta solemnitat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Van anar passant els anys i un nou altar preparàrem i nostres penes i afanys a vostres plantes posàrem. Amb ulls de Mare ens mireu i en Vos consol hem trobat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Ens reunim petits i grans quan arriba vostra festa, oracions flors i bons cants en una missa al capvespre. La tenora amb dolça veu la sardana ha refilat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Per la pau del Món sencer, us preguem Verge Morena, pels que han perdut la fe i tots els que passen penes. Pels malalts de tot arreu i pels que ja ens han deixat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. De tot mal ens deslliureu implorem per pietat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. ORACIÓ: Senyor, vos heu fet de la muntanya de Montserrat un fogar d'oració i de fe cristiana; concediu als devots d'Ullastrell que invoquen amb confiança la Mare del vostre fill que progressin en la fe, l'esperança i la caritat'.</p> | 08290-62 | Església parroquial de Santa Maria, plaça de l'Església, 1 08231 | <p>Els goigs es cantaren per primera vegada a la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell el dia 27 d'abril de 1996, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat. Actualment, tot i que el dia de la Mare de Déu no és festiu a la població, els goigs encara es continuen cantant ocasionalment. La lletra és de Mª Carme Puig i Carreras i la música de Xavier Massagué i Dalmases. Les fotocòpies en paper presenten la partitura musical per cantar i una sèrie de dibuixos realitzats per mossèn Manuel Padrós i Claret, destacant la representació central del nou retaule dedicat a la verge, que fou inaugurat el 1988 juntament amb la reentrada de la talla de la Mare de Déu de Montserrat, datada l'any 1956 i que encara es conserva. Aquest fet és destacable ja que la lletra del goig ho recull.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1996 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses còpies en paper a l'església parroquial, a disposició dels feligresos. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70175 | Goigs en honor del Beat Pere de Luxemburg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-honor-del-beat-pere-de-luxemburg | <p>GRÀFIQUES MINERVA (1948?). Goigs en honor del beat Pere de Luxemburg. Terrassa. MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 30-32. MASSAGUÉ, Josep (1989). 'El beat Pere i el rector rural'. Ullastrell Ressó Local, núm. 152, setembre 1989, p. 4-5. PADRÓS, Manel (1977). 'Beat Pere de Luxemburg'. Ullastrell Ressó Local, núm. 6, juny 1977, p. 6</p> | XX | <p>'Goigs en honor del beat Pere de Luxemburg vulgarment anomenat de Luxembó, que es canten en la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell, bisbat de Barcelona: Per la glòria eternal que teniu en possessió, Guardeu-nos sempre de mal Beat Pere de Luxembó. Vostra casa distingida per títols de noblesa és per Vós ben enriquida de virtuts i honradesa; la puresa original estimeu des d'infantó. Guardeu-nos sempre, etz. Tot fugint l'ociositat, a l'estudi us apliqueu, i buscant la humilitat a l'Església us doneu; de París la Catedral sap la vostra devoció. Guardeu-nos sempre, etz. Com abisbe us comana la ciutat de Metz Climent, qui del vostre zel demana l'ajudeu en tot moment; una vida angelical era sempre el bell sermó. Guardeu-nos sempre, etz. Amb l'augment de dignitat el sant Pare us premia la virtut i austeritat, que tothom reconeixia, elegint-vos Cardenal de la Cúria d'Avinyó. Guardeu-nos sempre, etz. Contemplant el cataclisme que l'Església ha minat, treballeu amb heroisme per tornar-li la unitat; vostra vida corporal oferiu en expiació. Guardeu-nos sempre, etz. Del dejuni del gran rigor vostre cos ha extenuat; més formosa que una flor a Déu l'ànima heu lliurat; vostre nom es fa immortal pel poder de curació. Guardeu-nos sempre, etz. El malalt i tot ferit, qui de pesta és atacat, si a Vós ha alçat el crit el miracle li heu obrat; per poder especial, feu dels morts ressurrecció. Guardeu-nos sempre, etz. La parròquia d'Ullastrell per Patró us ha proclamat; el remei per tot flagell prest en Vós sempre ha trobat; de manera solemnial agraeix la intercessió. Guardeu-nos sempre, etz. Pietós, sempre escolteu els veïns d'eixa contrada, quan us preguen els lliureu de tot llamp i pedregada; la collita es fa total per la vostra protecció. Guardeu-nos sempre, etz. Honorant de Vós la imatge l'afligit troba consol, defenseu de tot ultratge eix poble que tant us vol; la salut espiritual retorneu-li amb abundó. Guardeu-nos sempre, etz. Des la Pàtria immortal escolteu la petició. Guardeu-nos sempre, etz. Ora pro nobis beate Petre. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS Omnipotens sempiterne Deus, qui Beatum Petrum Confessorem tuum atque Pontificem inter mundi hujus turbines illaesum servare dignatus es, concede supplicibus tuis ut ipsius protecti meritis ab omnibus vitae hujus luberemur adversis, et futurae Beatitudinis aeterna paemia consequamur. Por Christum Dominum nostrum. Amén'.</p> | 08290-60 | Església parroquial de Santa Maria, plaça de l'Església, 1 08231 | <p>La devoció del poble d'Ullastrell al beat Pere de Luxemburg, bisbe de Metz, ve des de l'any 1661, quan es creu que se'l va invocar perquè aturés una greu pesta que estava assolant la població, tot i que no hi ha constància d'aquest fet. En principi s'erigirí un altar a l'església, es va demanar autorització apostòlica per cantar una missa en el seu honor (el dia 3 de juliol, data de la seva mort) i es van iniciar els tràmits per procurar-se una relíquia del beat. Els goigs es cantaren per primera vegada a l'església de Santa Maria d'Ullastrell el dia 3 de juliol de l'any 1948. Cal dir que la primera edició en paper d'aquests goigs presentava una capçalera il·lustrada per Mateu Avellaneda, que encara es reprodueix. Tot i que actualment el dia 3 de juliol no és festiu a la població, els goigs encara es canten ocasionalment a la parròquia de Santa Maria.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1948 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pere de Luxemburg nasqué a Ligny (Bèlgica) el 20 de juliol del 1369 i morí santament el 3 de juliol de 1387 a Avinyó (França), on està enterrat. Uns anys abans de la seva mort fou ordenat cardenal del Papa Climent VII a la cort d'Avinyó. Existeix una còpia en paper a la rectoria de l'església parroquial i una altra a la biblioteca Central de Terrassa. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70176 | Goigs en lloança de Santa Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-santa-maria-assumpta | <p>CASALS, Antoni (1986). Goigs en lloança de Santa Maria Assumpta patrona de la parròquia i poble d'Ullastrell. Ullastrell: inèdit.</p> | XX | <p>'Goigs en lloança de Santa Maria Assumpta patrona de la parròquia i poble d'Ullastrell: Si d'Ullastrell sou clamada com Patrona amorosida, guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Són molts anys que us acarona nostra devoció clara, que en vostre nom agermana els turons que el sol corona amb la pau de la contrada, i ens fa tenir-vos per guia: guardeu-nos per l'altra vida, Mare Assumpta Immaculada! Si sou Mare i sou perfecta i com a fills en teniu, feu el nostres amor tan viu vers Jesús, amb el cor recte, que agraïm vostra mirada i escoltem vostra crida. Guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Sou dolça i viva Patrona d'Ullastrell, 'la flor galana d'eixa terra catalana' que el cor de tots il·lusiona. I si sou casa daurada i porta que el cel convida, guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada. Purifiqueu els nostres cors; dignifiqueu nostra parla, que poguem considerar-la com el millor dels tresors. Que la llengua catalana sia pura i sia viva. Guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Al beneir les nostres llars; preserveu nostra verema; deu-nos la glòria suprema de sentir-nos ben germans. I mirant la vostra cara curulla d'amor sens mida, guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Si d'Ullastrell sou clamada com Patrona amorosida guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Pregueu per nosaltres Santa Maria Assumpta. R. Que els nostres cors, abrandats d'amor, aspirin sempre a vós. Preguem: Déu omnipotent i etern, vós heu portat a la glòria del cel en cos i ànima la immaculada Verge Maria, Mare del vostre Fill. Feu que, amb l'esguard fit en les coses celestials, mereixem de tenir part en la seva glòria'.</p> | 08290-61 | Església parroquial de Santa Maria, plaça de l'Església, 1 08231 | <p>Els goigs es cantaren per primera vegada a la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell el dia 15 d'agost de 1986, festivitat de la verge i Festa Major de la població. Actualment, sempre es canten en la missa dedicada a la verge el dia 15 d'agost, però també en d'altres moments ocasionals que convingui. La lletra és d'Antoni Casals i la música de Xavier Massagué. Les còpies en paper presenten una fotografia del plafó de la verge de la façana de la rectoria, realitzada per Josep Massagué, i la partitura musical per cantar.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1986 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses còpies en paper a l'església parroquial, a disposició dels feligresos, així com una altra còpia dipositada a la biblioteca Central de Terrassa. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70184 | Refrany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'De la vinya i el vi'. Ullastrell Ressó Local, núm. 45, octubre 1980, p.1. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 19.</p> | <p>'No us farà anar de gairell un traguet de vi d'Ullastrell'.</p> | 08290-69 | <p>Aquest refrany fa referència directa al passat vinícola d'Ullastrell, que visqué el seu màxim esplendor durant la segona meitat del segle XIX.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70181 | Cuplet de la tupinada de Rellinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuplet-de-la-tupinada-de-rellinars | <p>MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 24. PUY I JUANICO, Josep (2010). Sàtires, cuplets i acudits en temps d'eleccions. Política i caciquisme a Terrassa (1917-1923). Terrassa: Fundació Torre del Palau, p.127-133. http://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/04/17/satires-cuplets-i-acudits-en-temps-deleccions/ (consulta: 28-03-13).</p> | XX | <p>'Quin dol al Gran Casino la tarda d'eleccións! Tot l'escrutini deia que el Sala anava a fons. Mal llamp! quina desfeta la que hem tingut a Ustrell; tots deien: -De gallina se'ns ha tornat la pell! Al noi del diputat li ve una basca; El Fonsu diu: -A Olesa m'han traït! Si a Rellinás no ens surt la tupinada, Benet jo et reflic que ens hem lluit. Ai Deu fes que a Rellinás ai! ens donguessin tot el cens! si algú ens treu d'aquest mal pas ai! ens farà un favor inmens. Els datos que venien tots eren molt dolents! -Si a Rellinás anavem!- Diu el senyor Torrents. Ja surten amb tres autos, se'n van cap a l'Ubach, els autos entrevessen a la font del Llimach. I mentrestant aquí els del Gran Casino resaven pare nostres tremolant, i deia el senyó Sala ennuegant-se: -Qui sap si encara me la fregiran!- No en sap res de Rellinás ai! Si tingués seixanta vots! Fora un cas com un cabàs ai! Maleíts els pagesots. De Rellinás arriba un que és despatriat: -Alfonsu et porto l'acta, els hem ben enredat!- Només n'han votat trenta pro en tens vuitanta cinc- El Fonsu me l'abraça: -Ai, ai, quin goig que tinc!- Va començar llavors la xirinola: tothom cridava: -Visca Rellinás! Ens ha salvat ben be la tupinada pro ara nois no ho fessiu córre pas! Visca sempre Rellinás Visca! Els farem un monument. Tindreu aigua i tindreu gas Visca! Perque el Fonsu està content.</p> | 08290-66 | <p>La tupinada, o 'pucherazo' en castellà, era un frau electoral que manipulava i omplia l'urna amb un nombre il·limitat de vots, que superava el del cens real d'un poble o ciutat. Sembla ser que era una pràctica força habitual a l'època. En les eleccions legislatives del 19 de desembre de 1920 s'enfrontaven Alfons Sala (candidatura monàrquica) i Domènec Palet i Barba (candidatura republicana). Els resultats electorals al districte eren força ajustats i, a la ciutat de Terrassa, la victòria era pel candidat republicà. Així doncs, el poble de Rellinars podia ser decisiu a l'hora de donar la victòria a Sala. Sembla ser que l'industrial Joan Chevalier i Robert, salista vinculat a Rellinars, va retocar els resultats electorals del poble i va lliurar l'acta a la junta electoral amb força retard (apel·lant a les inclemències del temps). Com a resultat d'això, l'Alfons Sala va ser reelegit per l'Acta de Rellinars, tot i que havia estat derrotat a la resta del districte (Sala: 3835 vots; Palet i Barba: 3811). La societat de l'època es va fer ressó de les manipulacions i del mal moment de la candidatura monàrquica. Bona mostra d'això són diversos articles de premsa tractant el tema i l'aparició de cuplets i sàtires que es mofaven de la situació. A Ullastrell, el resultat de les eleccions fou també una sorpresa donat que es considerava feu salista. Sala va treure 73 vots, mentre que Palet i Barba en va treure 108. D'aquest fet provenen els quatre versets referits a Ullastrell del cuplet que ens ocupa. Per últim, cal dir que aquest cuplet es cantava utilitzant la música de 'Els Focs Artificials'.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1920 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que només una de les estrofes de la cançó fa referència directa a Ullastrell, s'ha decidit transcriure-la íntegrament per no perdre el fil de la qüestió. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70179 | Cançó de la Serralavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-la-serralavella | <p>CASANOVAS, Jaume (1979). 'Serra la Vella'. Ullastrell Ressó Local, núm. 26, març 1979, p. 11. PASTALLÉ, Pere (2006). Serralavella a Ullastrell. Terrassa: Omnigraf, Arts Gràfiques S.L. PUIG, Olga (1993). Serra la Vella. Ullastrell: inèdit.</p> | <p>'Serralavella, caldo d'estella, Serra la criada, que va ben pentinada, Dilluns i dimarts, serra cabàs. Mestressa porteu ous, que demà serà dijous, Mestressa porteu cansalada, Que la serra està embossada. Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, La catxutxa ens queia, la catxutxa ens cau, Que en venim de Roma i en portem corona de Sant Nicolau. Nicolau cistella de quatre diners, La senyora mestra no vindrà mai més. Un confit xicarra xic, del calaix del calaixó, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Del calaix del calaixó, vingue'n cèntims cistelló. Passarem per casa, tot ho trencarem, Que de plats i olles no n'hi deixarem. Caritat senyora, caritat si us plau, Doneu-nos la paga i adéu-siau. Si volleu que cantem més, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Si voleu que cantem més, vingue'n cèntims i diners. Allà baix a la riera hi ha un home que ens espera, Amb un grapat d'ametlles a la mà, Que ens vol apedregar. Com un gat, com un gos, com un perro, perro, perro, Com un gat, com un gos, com un perro rabiós!'</p> | 08290-64 | <p>La cançó de la Serralavella d'Ullastrell és una versió adaptada de la mateixa cançó que es cantava en altres contrades (sobretot a l'alt Vallès, al Montseny i a la plana de Vic). Desconeixem el seu origen, tot i que sabem que a principis del segle XX, la cançó era pràcticament la mateixa, tot i que més llarga. A més a més hi havia la variant de la Serra la jove, per les cases que no tenien mestresses velles. Amb el pas del temps, la cançó ha patit alguns canvis com estrofes canviades o fins i tot retallades. És possible que a Ullastrell, una part de la cançó fos ballada ja que el terme 'virolet' (giravoltar) fa referència a un ball.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70186 | Refrany 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-2 | <p>MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'Si les boires són de Sitges, les basses plenes o mitges'.</p> | 08290-71 | <p>La dita era emprada pels pagesos, en veure venir les negres nuvolades que amenaçaven tempesta.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70233 | Camí rural d'Ullastrell a Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-dullastrell-a-martorell | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest). FUSALBA, Mateu (1986). 'L'antic camí d'Ullastrell a Martorell'. Al Vent, núm. 86, febrer 1986, Terrassa, p. 36-37.</p> | <p>Antic camí rural que comunica el municipi d'Ullastrell amb el de Martorell (Baix Llobregat). Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta uns 3 metres d'amplada mitjana en tot el seu traçat i un pendent màxim d'un 15%, sense cap restricció de circulació en el recorregut i apte per a tots els vehicles. El camí forma part de la Xarxa Viària Bàsica i està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El seu recorregut, amb una longitud aproximada de 1,5 km, transcorre entre els termes municipals d'Ullastrell i d'Abrera, fins arribar al de Castellbisbal, limítrof amb Ullastrell pel sud. El camí neix a l'extrem sud-oest del nucli urbà, al camí de les Monges. Un cop al cementiri, cal agafar un corriol que voreja el fossar per la banda de ponent, fins a enllaçar amb la carretera BV-1203. Cal seguir aquesta via uns quants metres en direcció Abrera i, posteriorment, en el quilòmetre 5,5, agafar un trencant a mà esquerra que porta a les masies de can Puig, can Segarra i can Pastallé (Castellbisbal). Aquest tram discorre pràcticament tot en paral·lel al límit municipal amb el terme d'Abrera, però dins d'aquest segon municipi. Finalment, sense desviar-se de la ruta, el camí torna a entrar dins del terme d'Ullastrell només uns 300 m, per acabar finalment desembocant al de Castellbisbal.</p> | 08290-118 | Camí de les Monges, 08231 | <p>Segons l'Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental, la titularitat d'aquesta via recau en l'ajuntament o en una entitat local menor. També hi ha constància que la via és camí ral i també està senyalitzat com un dels itineraris de la xarxa comarcal de senders del Vallès Natural, dins l'itinerari Molins - Montserrat.</p> | 41.5199500,1.9544800 | 412764 | 4597007 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70233-foto-08290-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70233-foto-08290-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70242 | Camí Vell d'Ullastrell a Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-dullastrell-a-terrassa | <p>AJUNTAMENT DE TERRASSA (2002). Camí vell Terrassa Ullastrell. Terrassa: Àrea de Medi Ambient, octubre 2002. MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 5-6.</p> | <p>Antic camí rural que comunica les poblacions d'Ullastrell i Terrassa. Es tracta d'un camí actualment desdibuixat, que combina trams asfaltats amb corriols de terra, i té una longitud aproximada d'uns 2,2 km, amb dos trams ben diferenciats dins del terme municipal d'Ullastrell. El primer tram s'inicia a l'entrada de la població i, actualment, discorre per la carretera BV-1203 fins al quilòmetre 1, a l'entrada de la urbanització de ca n'Amat. A partir d'aquest punt, es deixa el tram asfaltat de carretera i s'agafa un corriol en direcció nord-est, que puja pel mig del turó situat al nord de la masia de ca n'Amat. El corriol travessa una zona boscosa per la banda de llevant del turó, fins a sortir al km 0,5 de la carretera BV-1203. Un cop creuada la via, un altre corriol travessa el turó del Pinyoner en sentit est-oest fins a la Creu dels Tres Batlles. Des d'aquest punt, el camí surt del terme municipal d'Ullastrell en direcció a can Palet de Vista Alegre i Terrassa.</p> | 08290-127 | Creu dels Tres Batlles - nucli urbà Ullastrell, 08231 | <p>Es tracta d'una de les vies més utilitzades per la població d'Ullastrell al llarg de la seva història. El fet que es tractés d'un municipi agrícola fins al darrer quart del segle XX va establir una sèrie de relacions comercials (de mercat agrícola) i familiars amb la ciutat de Terrassa, que continuen avui en dia. Dins del terme municipal d'Ullastrell, bona part de la via fou substituïda per la carretera BV-1203, construïda l'any 1893. Aquest camí està recollit en el Pla especial de protecció dels camins de Terrassa, on està identificat com a antic camí ral carreter. L'ajuntament de Terrassa té la via senyalitzada amb uns plafons indicatius a escassos metres de la Creu dels Tres Batlles.</p> | 41.5305400,1.9740700 | 414413 | 4598163 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70242-foto-08290-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70242-foto-08290-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70232 | Camí rural d'Ullastrell a Santa Maria de Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-dullastrell-a-santa-maria-de-vilalba | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest). MATURANA, C. 'Des de Terrassa al Llobregat'. Butlletí del Grup Excursionista La Llanterna, núm. 4, desembre 1926-gener 1927, Terrassa, p. 27-29.</p> | <p>Antic camí rural que enllaça el municipi d'Ullastrell amb el barri de Santa Maria de Vilalba, pertanyent a la població d'Abrera (Baix Llobregat). Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta uns 3 metres d'amplada mitjana en tot el seu traçat. El recorregut dins del terme municipal d'Ullastrell és molt curt, d'aproximadament uns 400 m, donada la proximitat amb el terme municipal d'Abrera que també coincideix amb el límit comarcal amb el Baix Llobregat. Presenta un pendent màxim d'un 29% sense cap restricció de circulació en el recorregut, apte per tots els vehicles.El camí forma part de la Xarxa Viària Bàsica i està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí neix a l'extrem sud-oest del nucli urbà, a l'encreuament entre el carrer de les Oliveres, l'avinguda de la Verge de Montserrat i el Camí de les Monges. S'inicia en baixada, vorejant el turó de ca la Carme per la banda de tramuntana. Després de passar per un revolt força tancat i deixar enrera una casa i una petita nau industrial, el camí s'endinsa per la carena del Pi Llarg fins a entrar dins del terme municipal d'Abrera.</p> | 08290-117 | Camí del Pi Llarg, 08231 | <p>Santa Maria de Vilalba també és conegut com el 'Suro'. Segons l'Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental, la titularitat d'aquesta via recau en l'ajuntament o en una entitat local menor. També hi ha constància que la via és camí ral.</p> | 41.5232600,1.9516400 | 412532 | 4597377 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70232-foto-08290-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70232-foto-08290-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70231 | Camí rural d'Ullastrell a Olesa de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-dullastrell-a-olesa-de-montserrat | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest).</p> | <p>Antic camí rural que enllaça les poblacions d'Ullastrell i Olesa de Montserrat. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta uns 3 metres d'amplada mitjana en pràcticament tot el seu traçat. El recorregut dins del terme municipal d'Ullastrell és d'aproximadament uns 700 m, donada la proximitat amb el terme d'Abrera que també és el límit comarcal amb el Baix Llobregat. Presenta un pendent màxim d'un 30% sense cap restricció de circulació en el recorregut, tot i que el tram final s'ha de fer a peu ja que el camí es transforma en un corriol que baixa per una zona boscosa fins a la riera de Gaià. Forma part de la Xarxa Viària Bàsica i està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí neix al bell mig del nucli urbà, a l'encreuament entre la pujada de Ponent, el carrer de la Serra i l'avinguda de la Verge de Montserrat. S'inicia en baixada, vorejant el turó de la Bonavista per la banda de migdia fins a la casa de cal Teixidor. Un cop allà es segueix la via sense desviar-se en direcció a la granja del Garro fins a sortir del terme municipal. Per últim, cal dir que tot el traçat coincideix amb un tram del Camí de Sant Jaume que ve desde Barcelona i va en direcció a Olesa i Montserrat. Alhora, a l'alçada de cal Teixidor, enllaça amb el camí forestal de la Roureda i amb el camí rural de circumval·lació, que dóna la volta al nucli urbà per la banda de tramuntana.</p> | 08290-116 | Camí de can Costa, 08231 | <p>Segons l'Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental, la titularitat d'aquesta via recau en l'ajuntament o en una entitat local menor. També hi ha constància que la via és camí ral.</p> | 41.5257800,1.9512900 | 412506 | 4597657 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70231-foto-08290-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70231-foto-08290-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70236 | Camí rural de les Perdius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-de-les-perdius | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest).</p> | <p>Antic camí rural situat a l'extrem sud-oest del nucli urbà, en el quilòmetre 5 de la carretera BV-1203, passada una gran nau industrial. Es tracta d'un camí de terra amb restes de trams asfaltats i grava, que presenta una amplada mitjana d'uns 3 metres en tot el seu traçat i un pendent màxim d'un 30%, sense cap restricció de circulació en el recorregut i apte per tots els vehicles. Compta amb una longitud aproximada d'1km i forma part de la Xarxa Viària Bàsica i també està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí neix al quilòmetre 5 de la carretera BV-1203, al bell mig d'un giravolt situat sota d'una gran nau industrial que hi ha al peu de la carretera. El traçat discorre entre entre paratges boscosos fins a enllaçar amb el terme municipal de Castellbisbal i la masia de ca n'Ametller, on finalitza.</p> | 08290-121 | Carretera BV-1203, km. 5, 08231 | 41.5130200,1.9543500 | 412744 | 4596237 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70236-foto-08290-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70236-foto-08290-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. A uns 60 m de la carretera BV-1203 entrant pel camí, hi ha una cadena que impedeix el pas a vehicles motoritzats. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70237 | Camí rural de les Torrasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-de-les-torrasses | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest).</p> | <p>Antic camí rural situat a l'extrem sud-oest del nucli urbà, just on el terme municipal dibuixa una llengua en direcció Abrera, vorejant el turó de les Martines. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta una amplada mitjana d'uns 3 metres i un pendent màxim d'un 30%, sense cap restricció de circulació en el recorregut i apte per tots els vehicles. Compta amb una longitud aproximada d'1,5 km i forma part de la Xarxa Viària Bàsica i també està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí s'origina i enllaça amb l'antic camí rural d'Ullastrell a Martorell, a l'alçada del salt del Sendo, tocant al terme municipal de Castellbisbal. La via marxa en direcció a ponent pel paratge de les Torrasses, alternant els termes municipals d'Ullastrell i Castellbisbal. Un cop vorejat el turó de les Martines, la via continua fins al terme de Castellbisbal definitivament.</p> | 08290-122 | Voltants del turó de les Martines, 08231 | 41.5075700,1.9454100 | 411991 | 4595641 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70237-foto-08290-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70237-foto-08290-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70241 | Camí de la Costa del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-costa-del-bisbe | <p>Font oral: Maurici Prats (entrevista: 25-04-13).</p> | <p>Antic camí rural situat a la banda de llevant del nucli urbà, desde l'entrada del poble fins al barri de can Gras. Es tracta d'un camí que combina trams de terra sense cap tractament especial amb trams asfaltats urbanitzats. Presenta un recorregut aproximat d'1 km i el seu traçat discorre per dins del nucli urbà d'Ullastrell. El camí neix a l'entrada del municipi, davant la granja avícola. Inicia el seu traçat en direcció a la urbanització de cal Jep pel carrer de Sant Jordi. Al final d'aquesta via, un cop s'arriba al camp de futbol, cal agafar el camí que baixa cap a la font del Comú. A partir d'aquest punt, el camí és de terra fins al final. Deixada enrera la font, el camí continua vorejant la zona d'horts establerta al sud del Comú per la banda de ponent, pujant lleugerament. Al final de l'horta, el camí puja cap a ponent per un turó arbrat i amb vegetació diversa, en direcció a can Gras. S'arriba al barri pel passatge del Sol Ixent.</p> | 08290-126 | Carretera BV-1203 - barri de can Gras, 08231 | <p>Segons les informacions obtingudes per part dels veïns del poble, el camí s'anomena d'aquesta manera perquè era la ruta que seguia el bisbe quan venia a fer visites pastorals a l'antiga ermita de Sant Miquel, actualment desapareguda i que estava situada al centre del barri de can Gras. Actualment, el primer tram del camí ha quedat completament desdibuixat per la construcció de la urbanització de cal Jep. Probablement el camí baixava des de l'entrada del poble fins al camí de la Font, per la banda de tramuntana de la urbanització, enllaçant amb el camí que baixa cap a la font del Comú. Probablement també, el segon tram del camí no hagi estat tant alterat com el primer.</p> | 41.5243600,1.9570600 | 412985 | 4597494 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70241-foto-08290-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70241-foto-08290-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70234 | Camí rural de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-de-can-palet | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest).</p> | <p>Antic camí rural situat a la banda de llevant del nucli urbà, en el quilòmetre 2 de la carretera BV-1203 d'entrada a Ullastrell. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta una amplada mitjana entre 3 i 5 metres en tot el seu traçat i un pendent màxim d'un 30%, sense cap restricció de circulació en el recorregut i apte per tots els vehicles. El seu recorregut compta amb una longitud aproximada d'uns 2,5 km, i forma part de la Xarxa Viària Bàsica i també està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí neix al quilòmetre 2 de la carretera BV-1203, a l'extrem de llevant del nucli urbà. El primer tram es troba asfaltat i enllaça la carretera amb l'heliport del municipi. Uns metres més enllà, ja en ferm de terra, el camí continua cap a la masia de can Palet, vorejant-la per la banda de ponent en direcció el paratge del Bolet. Des de la zona d'esbarjo del Bolet, el camí va pujant lleugerament fins al pont de can Palet. Un cop creuat, el darrer tram va pujant constantment fins a enllaçar amb el camí de ca n'Ametller.</p> | 08290-119 | Carretera BV-1203, km. 2, 08231 | 41.5192900,1.9641400 | 413569 | 4596924 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70234-foto-08290-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70234-foto-08290-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70235 | Camí rural de ca n'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-de-ca-nametller | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest). FUSALBA, Mateu (1987). 'D'Ullastrell a l'estació de Castellbisbal'. Al Vent, núm. 96, setembre 1987, Terrassa, p. 50-51.</p> | <p>Antic camí rural situat al sud del nucli urbà, en el quilòmetre 4,5 de la carretera BV-1203, a l'alçada del cementiri. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta una amplada mitjana d'uns 3 metres en tot el seu traçat i un pendent màxim d'un 20%, sense cap restricció de circulació en el recorregut i apte per tots els vehicles. Compta amb una longitud aproximada d'1km i forma part de la Xarxa Viària Bàsica i també està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí neix al quilòmetre 4,5 de la carretera BV-1203, darrera del cementiri del municipi. Tot el traçat discorre entre cultius d'arbres fruiters i petites parcel·les de terra conreades exceptuant el tram final, que travessa zones més boscoses fins a enllaçar amb el terme municipal de Castellbisbal i la masia de ca n'Ametller.</p> | 08290-120 | Carretera BV-1203, km. 4,5, 08231 | <p>El camí està senyalitzat com un dels itineraris de la xarxa comarcal de senders del Vallès Natural, dins l'itinerari Molins - Montserrat.</p> | 41.5168800,1.9599600 | 413217 | 4596660 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70235-foto-08290-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70235-foto-08290-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70197 | Camiseta de l'Hereu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camiseta-de-lhereu | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 57. MASSAGUÉ, Josep (1978). 'La camiseta de l'hereu'. Ullastrell Ressó Local, núm. 16, maig 1978, p. 7.</p> | No massa conegut | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb la cerimònia del bateig. Antigament, els nadons hereus es duien a batejar portant una camiseta (camisa petita), que es guardava moltes generacions i només se la podien posar els hereus. Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell un avi es negà a ésser padrí d'un nét perquè li havien posat la camiseta dels hereus de la família sense ésser-ho' (AMADES, 1969: 57).</p> | 08290-82 | <p>Antigament es creia que la cerimònia del bateig era fonamental per a la vida del nadó, ja que mitjançant aquesta el nen quedava purificat i no corria cap risc de mort, embruixament, etc. En general, quan més aviat fos batejat millor, tot i que en algunes zones calia esperar uns dies prudencials perquè la cerimònia fos més efectiva.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70196 | Rotllo de Campanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotllo-de-campanes | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 59. MASSAGUÉ, Josep (1977). 'El rotllo de campanes'. Ullastrell Ressó Local, núm. 5, maig 1977, p. 3.</p> | No està en ús | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb la cerimònia del bateig. Antigament, l'església d'Ullastrell tenia un rotllo o roda de campanes. Es tractava d'un cercle de ferro o fusta coronat per un grup de campanetes, del que penjava una corda central utilitzada per sacsejar-lo i fer-les dringar al mateix temps. A Ullastrell, el rotllo s'escoltava els dies de festes solemnes i quan es duia un nadó a batejar. Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell, durant la cerimònia o immediatament després, hom feia balandrejar el rotllo de l'església perquè el nadó fos ballador' (AMADES, 1969: 59).</p> | 08290-81 | <p>Antigament es creia que la cerimònia del bateig era fonamental per a la vida del nadó, ja que mitjançant aquesta el nen quedava purificat i no corria cap risc de mort, embruixament, etc. En general, quan més aviat fos batejat millor, tot i que en algunes zones calia esperar uns dies prudencials perquè la cerimònia fos més efectiva. A Catalunya moltes esglésies tenien rotllo o roda de campanes, fent-lo dringar per les festes típiques de cada població i per les més destacades del calendari litúrgic. Fins a mitjans dels anys 70, el rotllo de campanes encara es conservava i s'utilitzava en algunes esglésies, com per exemple el de Castelló d'Empúries.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70182 | Costum de les parteres d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-les-parteres-dullastrell | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 72. MASSAGUÉ, Josep (1985). 'De Nadal a la Candelera'. Ullastrell Ressó Local, núm. 96, gener 1985, p. 4-5.</p> | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb les parteres, és a dir, les dones que es trobaven dins del període que succeeix al part (la quarantena). Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell, per tal de no ésser embruixades (les parteres) surten de l'església d'esquena' (AMADES, 1969: 72).</p> | 08290-67 | <p>Antigament, la sortida per anar a missa després de donar a llum s'entenia com la purificació de la mare. Aquesta visita s'havia de fer quan la partera es trobés en condicions de poder sortir de casa, però mai podia sobrepassar els quaranta dies, que eren els que va trigar la Mare de Déu a recuperar-se després del seu part.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70217 | Alzina de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-namat | <p>PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d'Ullastrell, inèdit.</p> | L'arbre està afectat per una plaga de banyarriquer. | <p>Antic especímen d'alzina situat a uns 200 metres al nord-est de la masia de ca n'Amat, al bell mig de la urbanització del mateix nom. L'arbre s'ubica al costat d'un torrent al que s'accedeix per un camí delimitat amb tanques de fusta, des del carrer de la Vall. Es tracta d'un exemplar d'alzina que presenta una circumferència de 375 cm i està ubicada pràcticament a la llera del torrent. Compta amb una copa verda de molta amplada i notable brancatge. Tot i això, el tronc central té una part malmesa que ja ha quedat buida. La resta del tronc però es troba en bones condicions.</p> | 08290-102 | Urbanització de ca n'Amat, 08231 | <p>Segons l'autor de l'estudi citat a la bibliografia, l'alzina de ca n'Amat podria ser bicentenària.</p> | 41.5317200,1.9781700 | 414756 | 4598290 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70217-foto-08290-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70217-foto-08290-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70216 | Alzina del torrent del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-torrent-del-bolet | <p>PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d'Ullastrell, inèdit.</p> | L'arbre està afectat per una petita plaga de banyarriquer. | <p>Antic especímen d'alzina situat dins la finca de can Palet. L'arbre s'ubica a la banda de llevant de la zona d'esbarjo del Bolet, al sud de la masia del mateix nom. Es tracta d'un exemplar d'alzina que presenta una circumferència de 285 cm i està ubicada a la part inferior d'un alt marge del terreny. Això fa que el tronc central estigui cobert per la terra a diferents nivells. L'alzina compta amb una copa intacta de molta amplada i notable brancatge.</p> | 08290-101 | El Bolet, 08231 | 41.5212500,1.9661700 | 413741 | 4597139 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70216-foto-08290-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70216-foto-08290-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
| 70215 | Lledoner de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-palet | <p>PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d'Ullastrell, inèdit.</p> | El tronc és buit, tot i que l'arbre encara viu. | <p>Antic exemplar de lledoner situat dins la finca de can Palet. L'arbre s'ubica a l'extrem sud-est del pati davanter de la casa, en un petit turonet que s'eleva a la banda de llevant del pati. Es tracta d'un exemplar baix de lledoner que presenta una circumferència de 412 cm. El tronc central està completament buit, però el lateral orientat a tramuntana continua viu. Tota la banda de ponent del tronc central està coberta per una gran heura.</p> | 08290-100 | Masia de can Palet, 08231 | 41.5231900,1.9681700 | 413911 | 4597353 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70215-foto-08290-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70215-foto-08290-100-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
| 70249 | Pi de la Torre del Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-torre-del-palanca | XX | <p>Antic exemplar de pi blanc situat dins del jardí de la Torre del Palanca. L'arbre s'ubica molt a prop de la cantonada sud-oest de la casa, situada damunt d'un dels petits turonets que caracteritzen el municipi d'Ullastrell. Es tracta d'un gran exemplar de pi blanc que presenta un llarg tronc central i una gran copa sostinguda per un ampli brancatge, amb una circumferència aproximada d'uns 15 m. A la part superior del tronc s'observa un petit esboranc causat per l'antiga caiguda d'un llamp. L'exemplar està en molt bones condicions, cuidat i podat adequadament.</p> | 08290-134 | Avinguda de la Verge de Montserrat, 25, 08231 | <p>És força probable que l'exemplar sigui originari de la primera meitat del segle XX, de la mateixa manera que la casa d'estiueig a la que pertany. El pi és fàcilment observable des de qualsevol punt del municipi, esdevenint pràcticament una de les icones de la població.</p> | 41.5240100,1.9545900 | 412779 | 4597457 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70249-foto-08290-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70249-foto-08290-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70200 | Edifici de la font del Cristí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-font-del-cristi | XIX-XX | <p>Antiga font actualment en desús que rajava naturalment al costat de la riera de Salzes, i que es troba ubicada dins de la finca de can Palet. L'aigua de la font brollava mitjançant un tub encastat a la roca. En l'actualitat no hi ha rastre de la font, però sí que es conserva un edifici de dimensions considerables, construït a la llera de la riera. La construcció està bastida aprofitant un alt marge que delimita la riera per la banda de llevant. Té una planta rectangular, està organitzada en un sol nivell i presenta una coberta d'arc de mig punt bastida en maons plans. La volta descansa damunt dels murs laterals, els quals estan coronats per un sòcol de maons plans. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta dos portals rectangulars units a la linia de la llinda per una sanefa bastida en maons plans. Un dels portals està tapiat i l'altre es troba tancat per una porta de ferro. La resta de paraments presenten petites obertures a mode de respiradors. Destaca el coronament de la façana nord-oest, de perfil sinuós fet de maons que resegueix la forma de la volta.</p> | 08290-85 | Paratge de can Palet, 08231 | 41.5191900,1.9704200 | 414093 | 4596906 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70200-foto-08290-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70200-foto-08290-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al bell mig del torrent, a escassa distància de l'edifici, hi ha un mur bastit en maons que fa les funcions de resclosa. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70218 | Fons de l'Arxiu Històric Fotogràfic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-historic-fotografic | XX-XXI | <p>Arxiu fotogràfic creat l'any 2005 i situat a l'ajuntament del municipi. Es tracta d'un arxiu creat amb la intenció de preservar i conservar les imatges antigues existents, tant en mans públiques com privades, relacionades amb la població d'Ullastrell. L'arxiu integra més de 1000 imatges de temàtica diversa i la seva classificació i catalogació encara està en procés d'execució. Està format per fotografies en paper de titularitat pública i imatges digitals de fotografies antigues cedides pels veïns del poble (els originals són digitalitzats i retornats als seus propietaris). Entre les imatges en paper cal destacar el fons llegat per mossèn Manuel Padrós Claret al poble d'Ullastrell. Consta d'un gran nombre d'imatges de temàtica religiosa (romeries, processons, festes de Corpus, etc.) acompanyades dels seus negatius classificats. Existeixen tres còpies digitals de tot l'arxiu, incloent els fons d'imatges en paper.</p> | 08290-103 | Carrer de la Serra, 17, 08231 | <p>L'Arxiu Històric Fotogràfic d'Ullastrell fou aprovat pel ple de l'ajuntament el dia 26 de setembre de l'any 2005. La idea de crear un arxiu que recollís bona part de les imatges antigues privades, mitjançant la seva digitalització, va sorgir a partir de l'organització d'una exposició fotogràfica per la Festa Major del municipi. Mitjançant una reunió entre els representants de l'ajuntament i alguns veïns implicats en el projecte es creà una comissió encarregada de gestionar tot el procés i custodiar l'arxiu. En origen, aquesta comissió estava formada pel regidor de cultura, els veïns implicats i representants de la Colla de la Gent Gran entre d'altres. L'arxiu compta amb els serveis i la gestió d'un tècnic encarregat de la digitalització, classificació i conservació de les imatges.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 2005 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70218-foto-08290-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70218-foto-08290-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70223 | Barraca prop del Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-cami-ral | XX | <p>Barraca de vinya de planta rectangular, coberta per una volta d'arc de mig punt o de canó bastida amb maons plans. Presenta una gran obertura rectangular per accedir-hi, amb la llinda esglaonada. Al interior, la barraca compta amb un banc corregut per seure i també té una cisterna subterrania que acumula aigua pel rec dels camps. Els murs són bastits en maons i presenten els paraments arrebossats.</p> | 08290-108 | Terme municipal d'Ullastrell, 08231 | <p>Les barraques presents al municipi estan relacionades amb el cultiu de la vinya, que es dugué a terme a Ullastrell durant el segle XIX i principis del segle XX.</p> | 41.5290500,1.9735200 | 414365 | 4597998 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70223-foto-08290-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70223-foto-08290-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70223-foto-08290-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70228 | Barraca del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-comu | XX | <p>Barraca situada al sud de la font del Comú, al bell mig de la zona d'horts que hi ha en aquesta zona. Es tracta d'una barraca de planta rectangular, amb teulada moderna d'un sol vessant i adossada al marge que caracteritza el terreny. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat i una petita obertura rectangular a mode de respirador. Adossada al parament de ponent de la barraca hi ha una bassa de planta rectangular bastida en maons, amb les rajoles superiors inclinades a mode de safareig. La barraca combina els paraments bastits en terra amb la construcció en maons, més moderna.</p> | 08290-113 | Paratge de la font del Comú, 08231 | <p>Es tracta d'una de les típiques barraques que es documenten a la zona d'horta de la font del Comú.</p> | 41.5247300,1.9580400 | 413068 | 4597534 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70228-foto-08290-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70228-foto-08290-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70228-foto-08290-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70214 | Barranc de la Riba de la Llonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barranc-de-la-riba-de-la-llonga | <p>Barranc situat a l'extrem nord occidental del terme municipal d'Ullastrell. Pel nord està delimitat per la riera de Gaià, que alhora és el límit municipal amb la població de Viladecavalls. Per la banda oest, el propi barranc fa de límit muncipal amb la població d'Abrera. Es tracta d'un alt i rectilini marge d'uns 40 metres de profunditat, que arriba fins a la llera de la riera de Gaià. Probablement es creà per la continua acció de l'aigua damunt del terreny, que presenta materials de poca consistència i fàcilment erosionables.</p> | 08290-99 | Paratge dels Obrics, 08231 | <p>Segons les fonts populars, els caçadors hi sacrificaven els gossos vells que ja no podien caçar.</p> | 41.5278900,1.9422400 | 411754 | 4597901 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70214-foto-08290-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70214-foto-08290-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70157 | Bassa de cal Tio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-tio | XX | Recentment, la bassa ha estat recuperada sota l'abundant vegetació que l'amagava completament. | <p>Bassa de grans dimensions situada a escassa distància del torrent del Comú, baixant per la zona d'horts de la font del Comú. La bassa està construïda a la part inferior d'un talús natural del terreny de la zona. Presenta una planta irregular de perfil rectangular, bastida en pedra lligada amb morter. A la part superior, la vora és de maons plans amb l'excepció de la banda de migdia, rematada amb rajoles inclinades per poder utilitzar-la de safareig. A la cantonada nord-est de l'estructura, damunt la vora, hi ha un petit bassi rectangular de ciment. Tocant a la bassa per la banda de migdia hi ha una construcció de planta rectangular, bastida en maons i pedra sense treballar, amb dues obertures quadrades. S'utilitzava per recollir l'aigua que rajava pel talús. A escassos metres al nord-est de la bassa hi ha una altra estructura semicircular bastida en maons, que recollia l'aigua d'una mina que sorgia del marge del terreny, per conduir-la a la bassa.</p> | 08290-42 | Torrent del Comú, 08231 | 41.5226400,1.9587500 | 413124 | 4597301 | 08290 | Ullastrell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70157-foto-08290-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70157-foto-08290-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70157-foto-08290-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70250 | Bosc dels Obrics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-obrics | <p>Arxiu Municipal: 'Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders: Certificat de 'montes y prados'' (1753). http://www.creaf.uab.es/iefc/pub/Regions/PortadaRF5.htm (consulta: 04-05-13).</p> | El sotabosc és molt abundant. | <p>Bosc situat a l'extrem nord-oest del terme municipal i delimitat pel torrent de l'Obric, el torrent Fondo i la riera de Gaià. Es tracta del típic bosc mediterrani habitual en terres de la Catalunya oriental. Està format per les diverses espècies forestals que caracteritzen la zona, sobretot pi blanc i alzina, però també algun roure. Actualment, aquesta massa forestal presenta un abundant sotabosc format per ginesta, gatera i altres espècies de matoll, que fa que l'accés a determinats llocs sigui pràcticament impossible.</p> | 08290-135 | Paratge dels Obrics, 08231 | <p>A l'Arxiu Municipal d'Ullastrell es conserva un manuscrit de l'any 1753 on s'explicita que s'havia de plantar un bosc de roures als voltants de la zona coneguda com Aubarich. El topònim fa referència al bosc de l'Obric actual.</p> | 41.5294200,1.9462100 | 412087 | 4598066 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70250-foto-08290-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70250-foto-08290-135-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70117 | Campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-parroquial-de-santa-maria-dullastrell | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic (aprovat el 22 juliol 1992). IPA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Ullastrell. MASSAGUÉ, Josep (1978). 'Aquest novembre fa anys'. Ullastrell Ressó Local, núm. 22, novembre 1978, p. 3. http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-5591-cat-esglesia_parroquial_de_santa_maria.htm consulta: 3-04-13). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5658 (consulta: 3-04-13).</p> | XX | <p>Campanar de planta octogonal disposat a mode de torre i aixecat damunt del tester de la façana principal del temple. Està dividit en dos registres de diferents dimensions decorats mitjançant una motllura de separació en ressalt. Alhora, cada registre presenta quatre façanes principals de més amplitud i quatre de més estretes a mode de cantoneres. Del registre inferior destaquen quatre obertures d'arc de mig punt motllurades per a les campanes, amb els ampits bastits amb rajola marró vidriada. Del pis superior destaquen també quatre fornícules d'arc de mig punt motllurades, que alberguen les quatre esferes de rellotge de fons blanc amb els números romans en negre. Sota cada rellotge hi ha la data de construcció del campanar, 1908, feta en trencadís de ceràmica de color blau, verd i marró. Les fornícules s'alternen amb quatre petites vidrieres allargades. El campanar està coronat per una cúpula semiesfèrica de perfil ondulat, recoberta amb un trencadís ceràmic de color blanc. El parament, bastit en maons, deixa tota l'obra vista.</p> | 08290-2 | Plaça de l'Església, 1, 08231 | <p>El dia 9 de novembre de l'any 1908 s'inaugurà de manera solemne el campanar de la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. Es celebrà un gran ofici amb l'assistència de totes les autoritats de la rodalia i fou cantat per la Capella del poble, sota la direcció del mestre Lluis Puig Codina i acompanyat pel mestre Josep Escursell. El rellotger del campanar fou en Salvador Arch, mentre que el responsable de l'obra fou l'arquitecte modernista Lluís Muncunill. Nascut en un poble del Bages, Muncunill desenvolupà bona part de la seva carrera a Terrassa, on arribà a ser arquitecte municipal dels anys 1892 al 1903. És un referent de l'aplicació de l'estil modernista a l'arquitectura industrial i presenta un tret comú en bona part de les seves obres, la utilització del maó vist pràcticament com a únic material involucrat en el procés. En relació a les campanes, cal dir que hi ha constància que el dia 14 de maig del 1942, mossèn Lluís M. Vidal i Bosch va beneïr una nova campana per al temple de nom 'Josepa-Francesca', apadrinada per Josep Rodó i Montmany i Francesca Rodó i Casanovas. El Bisbat donà 600 quilos de ferro vell per la seva fabricació i va ser fosa per M. Mestres de Barcelona. De les quatre campanes actuals és la més gran i està orientada a la plaça. La campana orientada a tramuntana pesa 199 kg, porta el nom de 'Josepha' en honor al seu padrí Josep Rodó i Palet, es va fondre l'any 1908 per Juan Decausse de Barcelona i refosa per Rifer el 1999. La tercera campana, amb el mateix pes que l'anterior i orientada a ponent, fou fosa l'any 1961 per Salvador Manllús de València. Porta els noms de 'Maria-Josep-Montserrat' i està apadrinada per Maria Josep Latorre Fornell. La quarta campana, de 330 kg. i orientada a migdia, porta el nom de 'Petra-Sebastiana' i fou finançada amb diverses col·laboracions de veïns. Va ser fosa l'any 1908 per Juan Decausse de Barcelona.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1908 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70117-foto-08290-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70117-foto-08290-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70117-foto-08290-2-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Lluís Muncunill i Parellada | La cúpula que corona el campanar és pràcticament idèntica a la de la torre de la masia Freixa de Terrassa, obra del mateix arquitecte. | 105|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||
| 70245 | Camí forestal de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-forestal-de-can-palet | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest).</p> | <p>Camí forestal que comunica el camí rural de can Palet amb la carretera C-243c, a l'alçada del quilòmetre 7. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta una amplada mitjana aproximada d'uns 3 metres en tot el seu traçat i un pendent màxim d'un 28%, sense cap restricció de circulació en el recorregut i apte per tots els vehicles. Compta amb una longitud aproximada d'1,3 km i forma part de la Xarxa Viària Bàsica i també està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí neix prop del quilòmetre 7 de la carretera C-243c, a l'extrem sud-oest del terme municipal. Després d'un primer tram força planer, el camí inicia la baixada cap a la riera de Salzes i el paratge de la Font del Cristí. Un cop passat el torrent, el camí va pujant tot vorejant el paratge dels Escanyabous fins enllaçar amb el camí rural de can Palet, uns metres abans d'arribar al paratge del Bolet.</p> | 08290-130 | Paratge de la Font del Cristí, 08231 | 41.5194400,1.9689300 | 413969 | 4596936 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70245-foto-08290-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70245-foto-08290-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. Alguns dels trams compten amb referència cadastral. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70239 | Camí forestal de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-forestal-de-la-roureda | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest).</p> | <p>Camí forestal situat a l'extrem nord-oest del nucli urbà, pel bell mig d'una boscosa que marxa en direcció nord, entre els torrents Fondo i de can Font. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta una amplada mitjana aproximada d'uns 3 metres i un pendent màxim del 30%. No presenta cap restricció de circulació en el seu recorregut i és apte per a tots els vehicles. Compta amb una longitud aproximada d'1 km i està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI) i a la Xarxa Viària Bàsica. El camí s'origina al bell mig del poble, a l'extrem de ponent de la plaça Lluís Companys. La via marxa en direcció a ponent vorejant la part posterior de les cases del carrer de la Serra, en direcció al turó de Bonavista i la casa de cal Clapés. En aquest punt s'agafa el camí que baixa, vorejant la tanca que delimita el jardí de la casa, en direcció a la Roureda. Des d'aquesta, el camí es transforma en un corriol actualment cobert de vegetació que baixa en direcció a la riera de Gaià, límit municipal amb el terme de Viladecavalls. Tot el tram desde la plaça Lluís Companys fins a cal Clapés coincideix amb el traçat del camí de circumval·lació, que dóna la volta al poble per la banda de tramuntana. També enllaça amb la ruta de can Font.</p> | 08290-124 | Camí de la Roureda, 08231 | 41.5311100,1.9513900 | 412521 | 4598249 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70239-foto-08290-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70239-foto-08290-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. Alguns dels trams compten amb referència cadastral. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70238 | Camí rural de Circumval·lació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-de-circumvallacio | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest).</p> | <p>Camí rural situat a la banda de tramuntana del nucli urbà, vorejant el turó de la Serra i el turó de la Bonavista. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta una amplada mitjana aproximada d'uns 3 metres i un pendent màxim del 29%. No presenta cap restricció de circulació en el seu recorregut i és apte per a tots els vehicles. Compta amb una longitud aproximada d'uns 540 m i està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí s'origina al bell mig del poble, a l'extrem de ponent de la plaça Lluís Companys. La via marxa en direcció a ponent vorejant la part posterior de les cases del carrer de la Serra, en direcció al turó de Bonavista. Un cop superat el turó s'arriba a la casa de cal Clapés, la qual enllaça uns metres més enllà amb el camí de can Costa, que torna en direcció al nucli urbà cap al carrer de la Serra. Tot el traçat des de la plaça Lluís Companys fins a cal Clapés coincideix amb el primer tram del camí forestal de la Roureda, que continua en direcció nord.</p> | 08290-123 | Plaça Lluís Companys, 08231 | <p>El camí està senyalitzat com un dels itineraris de la xarxa comarcal de senders del Vallès Natural, dins l'itinerari Molins - Montserrat.</p> | 41.5268600,1.9548000 | 412800 | 4597774 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70238-foto-08290-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70238-foto-08290-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. Alguns dels trams compten amb referència cadastral. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70139 | Capelleta del beat Pere de Luxemburg / Beat Pere de Luxembó o Llusembó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-del-beat-pere-de-luxemburg-beat-pere-de-luxembo-o-llusembo | <p>MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 30-32. MASSAGUÉ, Josep (1980). 'El beat Pere a casa nostra'. Ullastrell Ressó Local, núm. 44, setembre 1980, p. 8-10. MASSAGUÉ, Josep (1986). Peculiaritats de la parla ullastrellenca. Ullastrell: inèdit, p.12. MASSAGUÉ, Josep (1989). 'El beat Pere i el Rector Rural'. Ullastrell Ressó Local, núm. 152, setembre 1989, p. 4-5. PADRÓS, Manel (1977). 'Beat Pere de Luxemburg'. Ullastrell Ressó Local, núm. 6, juny 1977, p. 6.</p> | XX | <p>Capelleta situada al bell mig d'una zona boscosa i que està orientada vers la carretera BV-1203, a la part superior del turó del Pinyoner. Està formada per un alt i esbelt sòcol troncopiramidal de pedra, assentat damunt d'una plataforma de planta quadrada bastida en el mateix material. La cara del sòcol orientada a la carretera presenta dues plaques inscrites. La inferior és de bronze i s'hi pot llegir 'FAMILIA AMAT I PUIG / III VII MCMLXX'. Per contra, la placa superior està formada per dos rajoles de ceràmica vidrada amb la següent inscripció: 'GUARDEU-NOS SEMPRE DE MAL BEAT PERE DE LUXEMBURG'. A la part superior del sòcol hi ha la capelleta en sí. Es tracta d'una petita estructura de planta quadrada, amb la coberta de quatre vessants i oberta als quatre vents. Al interior hi ha una imatge del beat Pere de Luxemburg, vestit amb els seus hàbits i atributs. Tant la capella com la imatge són de bronze. Sota la imatge del beat, encastada al sòcol, hi ha una petita placa de ferro ornamentada amb el símbol cardenalici.</p> | 08290-24 | Turó del Pinyoner, 08224 Terrassa | <p>La família Amat- Puig va erigir la capelleta el dia 3 de juliol de l'any 1970 en honor als desitjos del seu pare, Antoni Amat, mort en accident sobtadament sense poder veura-la realitzada. La devoció del poble d'Ullastrell al beat Pere de Luxemburg, bisbe de Metz, ve des de l'any 1661, quan es creu que se'l va invocar perquè aturés una greu pesta que estava assolant la població, tot i que no hi ha constància d'aquest fet. En principi s'erigirí un altar a l'església, es va demanar autorització apostòlica per cantar una missa en el seu honor (el dia 3 de juliol, data de la seva mort) i es van iniciar els tràmits per procurar-se una relíquia del beat. La capelleta és una de les mostres més recents de devoció de la població d'Ullastrell al beat.</p> | 41.5348800,1.9828000 | 415147 | 4598636 | 1970 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70139-foto-08290-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70139-foto-08290-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70139-foto-08290-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, la capelleta es troba situada dins del terme municipal de Terrassa. A Ullastrell, el beat es coneix amb el nom Luxembó. Nasqué a Ligny (Bèlgica) el 20 de juliol del 1369 i morí santament el 3 de juliol de 1387 a Avinyó (França), on està enterrat. Uns anys abans de la seva mort fou ordenat cardenal del Papa Climent VII a la cort d'Avinyó. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
| 70137 | Cementiri d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dullastrell | <p>MASSAGUÉ, Josep (1984). 'De quan es va fer el cementiri'. Ullastrell Ressó Local, núm. 94, novembre 1984, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1984). 'De quan es va fer el cementiri (i 2)'. Ullastrell Ressó Local, núm. 95, desembre 1984, p. 4-6. MASSAGUÉ, Josep (1990). 'Donant-li voltes al 1890'. Ullastrell Ressó Local, núm. 159, març 1990, p. 4-5.</p> | XIX | <p>Cementiri de planta rectangular disposat en tres nivells situats a diferent alçada. Està delimitat per tres volums constructius rectangulars ocupats pels nínxols, que tanquen el recinte per les bandes de llevant, ponent i migdia. Presenten les cobertes de teula àrab d'un sol vessant, amb un voladís de maó pla. Els del registre inferior estàn organitzats en quatre línies de nínxols, mentre que en els del superior són cinc. Al centre del registre superior destaca una creu llatina de ferro sostinguda per un sòcol de pedra quadrat. En el peu de la creu hi ha inserida una placa de ferro rectangular, gravada amb la seguent inscripció: 'P A / AÑO 1909'. El fossar presenta un carrer central pavimentat flanquejat per xiprers, que comunica la porta d'entrada amb el nivell superior de l'espai. A banda i banda, les zones estan enjardinades amb grava, parterres i jardineres d'obra emblanquinades. La banda de tramuntana de la construcció està delimitada per una tanca d'obra de perfil ondulat, rematada per una motllura rectilínia que sosté una petita cornisa de maó. Inclou el portal d'accés al interior, d'arc de mig punt i flanquejat per dues pilastres decorades. La porta és de ferro i presenta un timpà superior amb la data de construcció, 1890, també de ferro. Tota la construcció presenta els paraments emblanquinats.</p> | 08290-22 | Camí de les Monges, 08231 | <p>L'antic cementiri d'Ullastrell, situat als voltants de l'església i la rectoria, estava en molt mal estat de conservació. De fet, des de mitjans del segle XVII, en diverses visites pastorals es feia esment de les males condicions de la necròpolis, reclamant reparacions diverses. L'any 1887, durant una visita pastoral, el bisbe de Barcelona doctor Jaume Català ordenà construir un cementiri nou. Els terrenys escollits per la nova ubicació foren aprovats per l'arquitecte diocesà Francesc de P. del Villar. A finals del mes de juliol de l'any 1888 s'aprovà el projecte de construcció, amb un pressupost de 13.022,65 pessetes, i el dia 30 d'agost el bisbe autoritzà la construcció de la nova necròpolis. Sabem per la data de construcció reflectida a la porta d'accés al cementiri que l'any 1890, la construcció ja estava finalitzada, tot i que la benedicció no tingué lloc fins el dia 16 d'agost de l'any 1891. Aquest fet es degué a un tràmit burocràtic que depenia directament de l'ajuntament: l'autorització del Govern Civil per poder obrir les seves portes. L'endarreriment del consistori en els tràmits legals potenciava aquesta situació. El procés fou llarg però finalment, el primer difunt enterrat al nou cementiri data de l'any 1892. L'any 1900, la Diputació Provincial de Barcelona autoritzà el trasllat al cementiri nou de les despulles mortals existents al vell, prèvia petició de l'ajuntament d'Ullastrell. Les restes mortals del rector Francesc Torres i Moner, impulsor de les obres de construcció del nou fossar, descansen al cementiri des de l'any 1911.</p> | 41.5202700,1.9548600 | 412796 | 4597042 | 1890 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70137-foto-08290-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70137-foto-08290-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70137-foto-08290-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El cementiri és parroquial. L'ajuntament del municipi no intervé en la seva gestió. Està tancat al públic, tot i que hi ha un còpia de la clau darrera de la tanca que delimita el jardí de cal Mus. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
| 70221 | Cobert de can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-de-can-costa | XIX-XX | Cobert per abundant vegetació. | <p>Cobert situat al nord-oest del nucli urbà de la població, a la zona de can Costa i tocant al terme municipal d'Abrera. S'ubica a pocs metres d'un dels pals de formigó d'una línia elèctrica, en una zona coberta d'abundant vegetació i sense una via clara per accedir-hi actualment. Es tracta d'una estructura de planta rectangular de petites dimensions, amb la coberta de teula d'un sol vessant orientada al mur de llevant. Alhora està sostinguda per una solera de llates i bigues de fusta interior. La construcció presenta tota la part de migdia oberta per facilitar-hi l'accés. Aquest cobert està bastit amb pedra sense treballar i maons lligats amb morter de calç, que alhora també revesteix els paraments exteriors.</p> | 08290-106 | Paratge de can Costa, 08231 | 41.5270500,1.9471100 | 412159 | 4597802 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70221-foto-08290-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70221-foto-08290-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70221-foto-08290-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70134 | Celler vitícola d'Ullastrell / Bodega Cooperativa / Cambra Agrària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-viticola-dullastrell-bodega-cooperativa-cambra-agraria | <p>AJUNTAMENT TERRASSA (2010). Guia de fons. Arxiu Històric de Terrassa. Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Col. Joan Arnella, núm. 5, Terrassa, p. 73. AMAT, Benet (1984). 'Aspres camins XVI'. Ullastrell Ressó Local, núm. 88, maig 1984, p. 4. Font oral: entrevista Cinto Puig (19-03-1013).</p> | XX | <p>Conjunt arquitectònic format per diversos edificis, disposats a una banda i altra del carrer de la Serra. A la banda de tramuntana del carrer hi ha un gran edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues aigües i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça J. Montmany, compta amb grans obertures rectangulars als dos nivells, facilitant d'aquesta manera les tasques d'emmagatzematge i càrrega/descàrrega de vehicles. Destaquen, damunt la gran porta d'accés, les restes d'un antic rètol pintat sobre un revestiment emblanquinat on encara es llegeix la inscripció 'SINDICAL DE LABRADORES Y GANADEROS'. Adossat a la façana de ponent d'aquest volum hi ha un edifici de nova planta que actualment alberga a la planta baixa la botiga del celler. A la banda de migdia del carrer de la Serra hi ha la resta del conjunt arquitectònic. Està formada per tres volums arquitectònics adossats, que conformen una planta irregular i estan disposats al voltant de la plaça Joan Montmany. A llevant es situa un primer volum, format per tres cossos adossats que defineixen una planta en forma d'U, amb les cobertes de teula de dos vessants i organitzats en un sol nivell. Els cossos laterals tenen les façanes de tramuntana orinetades al carrer i són perfectament simètriques. Ambdues presenten tres finestrals bessons d'arc de mig punt, amb les impostes motllurades i l'ampit corregut del mateix color. Les façanes laterals dels mateixos, en canvi, compten amb obertures rectangulars. De la mateixa manera, el cos central que uneix els dos laterals, presenta un únic portal rectangular de grans dimensions, amb accés des del carrer. Els interiors d'aquest volum estan coberts amb sostres bastits amb encavallades de fusta. Situat al interior del cos de ponent destaca l'antic molí d'oli, encara en funcionament, i la resta de la màquinària necessària per dur a terme el procés d'elaboració d'aquest producte. Adossat a l'extrem sud-oest del volum anterior hi ha l'edifici central, que delimita la plaça J. Montmany per la banda de migdia. De planta més o menys rectangular, presenta la teulada de dues aigües i s'organitza en dos nivells. La façana principal, orientada a la plaça, compta amb obertures rectangulars simples i un coronament destacable. Està format per una barana rectangular amb plafó central d'arc de mig punt, bastit en maons i decorat amb rajola de ceràmica vidrada de fons blanc. La rajola compta amb motius decoratius florals i fruitals. El darrer volum que integra la banda de migdia del conjunt està situat a la banda de ponent de la construcció. Es tracta d'un edifici de grans dimensions i planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i organitzat en un sol nivell. La façana orientada a la plaça presenta tres grans obertures rectangulars, destinades a les tasques de càrrega i descàrrega. De la resta de paraments, amb escasses obertures, destaquen les restes d'un altre rètol pintat damunt del revestiment, situat a la façana de migdia. Es pot llegir: 'GRUPO SINDICAL DE COLONIZACIÓN Nº 898 BODEGA COOPERATIVA'. Al interior, destinat a la producció i emmagatzematge del vi (botes, tines, maquinària), el sostre està cobert per una encavallada de ferro que alhora sosté una solera de maons plans. Des de l'extrem de llevant de la construcció, mitjançant un portal d'arc rebaixat, s'accedeix a una galeria subterrània que creua el carrer de la Serra en direcció als edificis situats a la banda de tramuntana de la via. Està coberta per una volta de mig punt bastida en maó pla, recolzada damunt d'un sòcol amb el revestiment arrebossat. Tot el conjunt presenta els paraments exteriors arrebossats, tot i que només els que estan orientats al carrer de la Serra es troben pìntats d'un to groguenc. L'edifici de la banda de tramuntana del carrer és bastit en maons, amb l'obra vista.</p> | 08290-19 | Carrer de la Serra, 2 - Plaça Joan Montmany, 3, 08231 | <p>El celler vitícola d'Ullastrell és una cooperativa fundada l'any 1939, que elabora oli des de principis de la dècada dels anys 40 i vi des de l'any 1953. En un principi fou el 'Grupo Sindical de Colonización nº 898 Bodega Cooperativa'. També era la seu de la 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos' i, posteriorment, la Cambra Agrària Local del 1977 al 1994. Amb anterioritat, des de finals del segle XIX i fins a principis de la segona República, hi tenien el local els republicans històrics, al qual anomenaven 'Serralet' o 'Sala del Petit'. Durant la dècada dels anys 60, les instal·lacions foren ampliades amb alguns annexos i la cambra subterrània coberta amb volta de canó, que travessa el carrer de la Serra i està comunicada actualment amb la botiga del celler. El mes d'abril de l'any 1968, temps després d'acabar l'obra, es dugué a terme la inauguració oficial de l'ampliació i reforma de les instal·lacions, amb la presència de diverses personalitats com el president nacional de la 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos', el delegat provincial de Sindicats o el president de la Cambra Sindical Agrària de Barcelona entre d'altres. Mossèn Manel Padrós s'encarregà de beneïr aquests edificis. Durant el mes de setembre, el celler es dedica a l'elaboració del vi. En canvi, entre els mesos de novembre i desembre és quan s'elabora l'oli sota el sistema de Maquila. Aquest sistema consistia originàriament en portar a moldre les olives a un molí aliè, a canvi d'una part de la producció aconseguida. Actualment, el celler pesa les olives, les tritura i n'obté oli, cobrant la feina feta. El celler és membre de l'Associació de Mestres Productors Agroalimentaris del Vallès Occidental.</p> | 41.5276800,1.9581200 | 413078 | 4597861 | 1939 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70134-foto-08290-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70134-foto-08290-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70134-foto-08290-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El celler conserva antigues pedres de molí apilades a l'exterior de l'edifici, a l'espai delimitat pel volum constructiu de llevant, davant la façana orientada al carrer de la Serra. La Botiga del celler està especialitzada en productes d'alimentació artesans, vins i caves amb denominació d'origen o pinsos animals entre d'altres. En total es venen més de 3000 articles diferents. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
| 70168 | Barraques de cal Tio / Barraques Xampinyoneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-cal-tio-barraques-xampinyoneres | XX | Una de les barraques està esfondrada. No es pot garantir l'estabilitat de la resta, ara per ara. | <p>Conjunt de tres barraques situades al sud de la font del Comú, en un marge del camí de baixada cap a la zona d'horts, en el seu tram final. Les barraques estan excavades al terreny geològic i consten de tres galeries longitudinals d'arc de mig punt, amb una alçada aproximada de 1,60 m per uns 0,60 m d'amplada. Actualment, els accessos a les barraques estan semicolgats per la terra i coberts d'una abundant vegetació que els fa passar desapercebuts. Una de les obertures és més ampla que la resta i conserva les restes d'un mur bastit en maons que la feia més petita. La barraca situada a tramuntana, tocant als horts del Comú, està actualment esfondrada.</p> | 08290-53 | Torrent del Comú, 08231 | <p>Les barraques es corresponen amb refugis que s'utilitzaven d'amagatalls durant la Guerra Civil. Tot indica que les barraques foren reutlitzades en posterioritat al conflicte bèl·lic. Una prova d'això són les restes del mur de maons que empetiteix l'accés a una d'elles. Segons diversos veïns del municipi, les barraques s'anomenen 'xampinyoneres' perqué durant la segona meitat del segle XX s'hi cultivaven xampinyons. Les condicions d'il·luminació i humitat de la zona les feien aptes pel seu cultiu.</p> | 41.5237300,1.9583700 | 413094 | 4597422 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70168-foto-08290-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70168-foto-08290-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70168-foto-08290-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les terres on es localitzen les barraques són propietat de cal Tio. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70189 | Cursa del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cursa-del-bolet | <p>http://www.ullastrell.cat/actualitat/cursa-del-bolet (consulta: 02-05-13). http://www.gmullastrell.com/2012/12/cursa-de-sant-esteve-el-bolet-2012/ (consulta: 02-05-13).</p> | XX | <p>Cursa celebrada el 26 de desembre, dia de Sant Esteve, pels voltants del nucli urbà d'Ullastrell. La cursa compta amb un recorregut de 6,4 km i un desnivell positiu i negatiu de 139 m. El recorregut de la cursa és sempre el mateix, amb sortida i arribada a la pista poliesportiva de la població. Els corredors estan dividits en diferents categories en funció de la seva edat. Des de la pista poliesportiva s'inicia la cursa en direcció al camí de la Font i als carrers de Sant Jaume i Sant Jordi (urbanització de cal Jep). Un cop superada la urbanització s'arriba a la part superior del turó de can Palet, el qual enllaça amb la carretera BV-1203 just davant de can Lleonart. Es segueix un bon tram de carretera en direcció Terrassa fins a l'encreuament amb el camí de can Palet. Passades les instal·lacions de l'heliport i el trencant per accedir a la masia, es segueix el camí en baixada que condueix a la zona d'esbarjo del Bolet. Des d'aquest punt, el camí comença a pujar fins enllaçar amb el camí de ca n'Ametller (que porta a Castellbisbal). Des d'aquest camí es torna en direcció a Ullastrell fins enllaçar altre cop amb la carretera BV-1203, que condueix al interior del nucli urbà, fins a la pista poliesportiva.</p> | 08290-74 | Nucli urbà-paratge del Bolet, 08231 | <p>La primera edició de la Cursa del Bolet o Cursa de Sant Esteve 'El Bolet' es va celebrar el dia de Sant Esteve de l'any 1979. Així doncs, el passat dia 26 de desembre del 2012 es celebrà la seva edició número 33 i el 12è Memorial Robert Colilles (alpinista mort als Alps). Es tracta d'una ruta molt sovintejada pels veïns d'Ullastrell donada la seva facilitat i curta durada (amb uns 45 minuts es pot recorre a peu). Tot i això, la perillositat que suposa caminar pel tram de la carretera BV-1203, entre cal Lleonart i el trencant del camí de can Palet, ha fet que la gent obrís camí vorejant els camps i els horts del costat de la via, fins arribar al camí d'accés privat a la masia. Actualment, aquesta ruta és coneguda com el camí del Roure.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1979 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70189-foto-08290-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70189-foto-08290-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70201 | Dipòsit de l'Hort de cal Mariano Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-lhort-de-cal-mariano-prats | XX | <p>Dipòsit d'aigua de grans dimensions situat a la zona d'horts situada sota la carretera BV-1203, a l'alçada de de l'església parroquial, a uns 100 metres a ponent del barri del Sardà. Es tracta d'un dipòsit de planta circular, sostingut per mitjà d'una sèrie de columnes helicoidals bastides en maons, que l'aïllen del terra deixant espai suficient per emmagatzemar-hi estris i resguardar-se de la pluja. Les columnes s'assenten damunt d'un sòcol de planta quadrada i presenten la part superior decorada a mode de capitell. També destaca un pou de planta quadrada bastit a la banda de llevant del dipòsit, al bell mig de les columnes. Compta amb dos pilars de maons que sostenen una coberta d'un sol vessant. El dipòsit en sí presenta el parament pintat de color groc i compta amb un rombre fet de rajoles de ceràmica, amb la data '1915' en trencadís blanc. Està cobert per una volta de cúpula rebaixada completament reixada, assentada damunt d'una cornisa bastida en maons i decorada amb dentallons. Davant del dipòsit, a la banda de llevant, hi ha una bassa de planta rectangular bastida en maons i protegida per una volta rebaixada de maó pla, sostinguda per quatre columnes helicoidals de la mateixa factura que les que sostenen el dipòsit.</p> | 08290-86 | Barri del Sardà-carretera BV-1203, 08231 | <p>Segons les referències obtingudes, el dipòsit el va construïr una paleta de Viladecavalls.</p> | 41.5280000,1.9595400 | 413197 | 4597895 | 1915 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70201-foto-08290-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70201-foto-08290-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70201-foto-08290-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70126 | Cal Mus / Cal Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mus-cal-muc | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> | XIX | Completament reformada | <p>Edificació de planta rectangular formada per dos cossos adossats, amb un pati enllosat davanter. L'edifici principal, de grans dimensions, presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuïda en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat i pintat de la mateixa manera que la resta del parament. Als seus costats hi ha senzilles finestres d'obertura rectangular, arrebossades i pintades també. Al pis destaquen tres finestrals rectangulars allargats, delimitats per baranes de ferro a mode de balcons simples. De la planta superior destaca la galeria, oberta a l'exterior mitjançant set obertures d'arc rebaixat, bastides en maons i delimitades amb baranes de ferro. Aquestes obertures estan disposades en gradació respecte la central, que és la de més grandària. La galeria està coberta per una solera de bigues i llates de fusta que sostenen els maons plans. La resta de façanes de la construcció compten amb obertures rectangulars simples exceptuant la banda de tramuntana, ja que se li adossa un altre edifici. El volum auxiliar, destinat a garatge, s'adossa a la façana de llevant de la casa, a un nivell inferior. És rectangular, està organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa amb accés des de l'interior de la masia. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color beige, tot i que l'obra és de paredat.</p> | 08290-11 | Camí de les Monges, 5, 08231 | <p>La construcció va ser objecte d'una gran reforma i restauració entre els anys 2001 i 2002.</p> | 41.5226600,1.9537300 | 412705 | 4597308 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70126-foto-08290-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70126-foto-08290-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70126-foto-08290-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70136 | Can Torretas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torretas | XIX-XX | <p>Edificació de planta rectangular, formada per dos cossos adossats de diferents dimensions. La construcció es troba adossada al mur de tramuntana de la casa de cal Mus. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb una placa de la Verge de Montserrat a la llinda. Està flanquejat per dues finestres, la de migdia d'arc rebaixat i la de tramuntana rectangular, tot i que reforma una antiga obertura d'arc rebaixat actualment tapiada. Ambdues obertures estan protegides per reixes de ferro. Al pis, damunt del portal, hi ha un finestral rectangular reformat que té sortida a un balcó exempt, amb llosana motllurada i barana de ferro treballat. La construcció està bastida en maons, deixant l'obra vista. El volum auxiliar, adossat a la façana de tramuntana de la casa, està destinat a garatge. La seva planta és rectangular, està organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08290-21 | Camí de les Monges, 4, 08231 | 41.5227300,1.9537300 | 412705 | 4597316 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70248 | Torre del Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-palanca | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat d'una gran zona enjardinada, situat al capdemunt d'un dels petits turons que caracteritzen l'orografia del municipi. Presenta la coberta de teula a quatre aigües decorada amb un doble ràfec de dents de serra força destacable, i està organitzat en dos nivells. La construcció, que ha estat reformada, compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal, orientada al nord-oest, presenta un porxo adossat amb teulada d'un sol vessant sostinguda per un seguit de bigues de fusta reaprofitades. Aquest porxo cobreix el portal d'accés al interior, al que s'accedeix mitjançant una escalinata de maons delimitada per una barana d'obra i gelosia, que també delimita el porxo. Adossada a la façana sud-est de l'edifici destaca una porxada coberta amb teulada de tres vessants, oberta a l'exterior mitjançant cinc arcs rebaixats sostinguts per pilastres arrebossades amb les impostes motllurades de pedra. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb un sòcol de pedra aplacada. El jardí està organitzat en dos nivells que es troben delimitats per unes tanques bastides amb maons i decorades amb balustres de maons també. Bona part d'aquestes estructures són originals, així com els contraforts que les sostenen en determinats punts del jardí.</p> | 08290-133 | Avinguda de la Verge de Montserrat, 25, 08231 | <p>Es tracta d'una de les primeres cases d'estiueig situada al municipi i que probablement fou bastida a mitjans del segle XX. En origen, la finca era molt més extensa donat que incloïa els terrenys on es va construir una promoció de cases unifamiliars adossades, delimitades entre l'avinguda de la Verge de Montserrat i la carretera d'Olesa. Sembla ser que el nom de la casa prové del constructor que la va erigir. El porxo davanter no és originari i fou construït durant les obres de reforma de la casa. En canvi, la porxada adossada a la façana sud-est sí que és originària de la construcció. Del jardí de la casa destaca un gran exemplar de pi que s'observa des de diversos punts del municipi.</p> | 41.5241600,1.9546000 | 412780 | 4597474 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70248-foto-08290-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70248-foto-08290-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70248-foto-08290-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les bigues del porxo davanter són força antigues i foren reaprofitades d'una altra construcció que fou enderrocada. Sota la porxada sud-est destaca un plafó de ceràmica vidrada de temàtica religiosa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70222 | Cal Jep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jep-0 | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular envoltat d'una zona de jardí amb pati i horts. Presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuit en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al carrer, ha estat reformada. Compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i amb reixes de ferro decorades. Al pis hi ha dos balcons simples amb les llosanes motllurades. La resta de façanes de la construcció es troben emblanquinades, amb simples obertures rectangulars amb reixes blanques. Adossat a la façana de migdia destaca un petit volum de planta quadrada amb coberta d'un sol vessant i una terrassa delimitada per una barana decorada que la separa del jardí.</p> | 08290-107 | Carrer Agustí Puig i Puig, 4, 08231 | <p>Es tracta de la casa propietària dels terrenys que als anys setanta donaren lloc a la urbanització de cal Jep, actualment integrada dins del nucli urbà de la població.</p> | 41.5271800,1.9605200 | 413278 | 4597803 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70222-foto-08290-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70222-foto-08290-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70222-foto-08290-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70187 | Cal Sardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sarda-0 | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular format per tres cossos adossats. L'edifici principal, situat al mig de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuit en planta baixa i pis. Adossats als extrems de llevant i ponent d'aquest hi ha dos volums que consten de planta baixa i pis i estan coberts per terrasses. La façana principal de la construcció, orientada al carrer Sardà, està reformada i presenta senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. La façana orientada a migdia és més destacable, tot i que també ha estat reformada. Presenta senzilles finestres rectangulars, de les que destaca un balcó simple al pis, i un portal d'accés rectangular amb l'emmarcament bastit en maons disposats a sardinell. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08290-72 | Carrer Sardà, 10, 08231 | <p>La casa dóna nom al barri del Sardà, un dels nuclis destacats del municipi d'Ullastrell des del segle XIX.</p> | 41.5280300,1.9606800 | 413292 | 4597898 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70187-foto-08290-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70187-foto-08290-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70187-foto-08290-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70128 | Cal Metge / Casal del Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge-casal-del-metge | <p>AVI XEIXA (1993). 'Anem a Cal'. Ullastrell Ressó Local, núm. 195, març 1993, p. 12-13.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, adossat a la façana de ponent de l'ajuntament i formant cantonada amb el carreró de cal Metge. Presenta la coberta plana a mode de terrat, tot i que al bell mig d'aquesta hi ha un cobert obert a tres vents, probablement de nova construcció. La casa està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al carrer de la Serra. El portal d'accés està situat a un extrem del parament, és d'arc rebaixat i presenta l'emmarcament arrebossat i pintat. A l'altre extrem hi ha una finestra actualment tapiada, amb la mateixa tipologia d'emmarcament. Al bell mig, flanquejat per les dues obertures anteriors, hi ha l'entrada al garatge. Una motllura rectilínia recorre la divisòria entre les dues plantes. Al pis superior destaca el balcó central, amb una prominent llosana i barana de ferro treballat. El finestral de sortida és rectangular amb la llinda motllurada, tot arrebossat i pintat. A banda i banda hi ha dues finestres de la mateixa tipologia, tot i que la de llevant està tapiada. La façana està rematada per una balustrada que delimita el terrat, sostinguda amb mènsules motllurades. L'altra façana vista és la de ponent, amb petites obertures rectangulars i successives reformes en el seu parament. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. La façana principal està pintada de color beige, amb els emmarcaments de les obertures pintats d'un color vermellós. El parament del pis superior està decorat a mode de carreus desbastats.</p> | 08290-13 | Carrer de la Serra, 19, 08231 | <p>Sembla ser que durant les dècades dels anys 30 i 40 del segle XX, l'edifici es coneixia com el casal del Metge.</p> | 41.5268000,1.9566000 | 412950 | 4597765 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70128-foto-08290-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70128-foto-08290-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70128-foto-08290-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70247 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-8 | <p>MASSAGUÉ, Josep (1982). 'El camp dels Xiprers'. Ullastrell Ressó Local, núm. 68, setembre 1982, p. 8-9:</p> | XX | <p>Edifici de grans dimensions amb un pati interior i envoltat de jardí, adossat a l'església parroquial de Santa Maria per la banda de ponent. La construcció està formada per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula de dos vessants i distribuïts en dues plantes. La façana principal, orientada a la plaça de l'Església, presenta obertures rectangulars amb els brancals bastits amb maons disposats a sardinell. Unes escales de pedra cobertes per un porxo donen accés al portal principal, disposat en perpendicular al parament. La resta de façanes de la construcció també compten amb senzilles obertures rectangulars i un llarg balcó corregut situat a l'alçada del nivell superior. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Destaca el doble sòcol de pedra i maons situata a la façana principal de l'edifici.</p> | 08290-132 | Carrer de l'Assumpció, 2, 08231 | <p>La rectoria fou construïda l'any 1973 en el mateix lloc on hi havia l'antiga, que va haver de ser enderrocada pel seu mal estat de conservació.</p> | 41.5285200,1.9598800 | 413226 | 4597953 | 1973 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70247-foto-08290-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70247-foto-08290-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70247-foto-08290-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 196,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/