Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70124 | Torre del Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-rodo | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> | XX | <p>Masia formada per diversos cossos adossats, que li proporcionen una planta irregular de perfil allargat. La part residencial correspon amb els dos volums situats a la banda de migdia del conjunt. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues aigües, amb una àmplia cornisa decorada amb un doble ràfec de dents de serra i teula invertida. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb totes les obertures de perfil rectangular amb els emmarcaments arrebossats. De la façana principal, orientada a migdia, destaquen tres finestres d'arc de mig punt amb l'ampit corregut actualment tapiades i situades a les golfes. Adossat a la banda de ponent de la façana principal destaca un volum distribuït en planta baixa i pis, amb el mateix tipus de coberta i d'obertures que l'edifici principal. Adossats a la façana de tramuntana de l'edifici principal hi ha un tres volums auxiliars més, destinats a les tasques agrícoles. Presenten les cobertes de teula d'un i dos vessants i estan organitzats en un sol nivell. A llevant hi ha un cobert de recent construcció, mentre que a ponent hi ha dos cossos més auxiliars de les mateixes característiques que els anteriors. La construcció presenta pràcticament tots els paraments arrebossats, exceptuant els dos cossos auxiliars de la banda de tramuntana, que deixen l'obra de maons vista.</p> | 08290-9 | Carretera BV-1203, km. 2,3, 08231 | 41.5272400,1.9675200 | 413862 | 4597803 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70124-foto-08290-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70124-foto-08290-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70124-foto-08290-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70126 | Cal Mus / Cal Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mus-cal-muc | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> | XIX | Completament reformada | <p>Edificació de planta rectangular formada per dos cossos adossats, amb un pati enllosat davanter. L'edifici principal, de grans dimensions, presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuïda en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat i pintat de la mateixa manera que la resta del parament. Als seus costats hi ha senzilles finestres d'obertura rectangular, arrebossades i pintades també. Al pis destaquen tres finestrals rectangulars allargats, delimitats per baranes de ferro a mode de balcons simples. De la planta superior destaca la galeria, oberta a l'exterior mitjançant set obertures d'arc rebaixat, bastides en maons i delimitades amb baranes de ferro. Aquestes obertures estan disposades en gradació respecte la central, que és la de més grandària. La galeria està coberta per una solera de bigues i llates de fusta que sostenen els maons plans. La resta de façanes de la construcció compten amb obertures rectangulars simples exceptuant la banda de tramuntana, ja que se li adossa un altre edifici. El volum auxiliar, destinat a garatge, s'adossa a la façana de llevant de la casa, a un nivell inferior. És rectangular, està organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa amb accés des de l'interior de la masia. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color beige, tot i que l'obra és de paredat.</p> | 08290-11 | Camí de les Monges, 5, 08231 | <p>La construcció va ser objecte d'una gran reforma i restauració entre els anys 2001 i 2002.</p> | 41.5226600,1.9537300 | 412705 | 4597308 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70126-foto-08290-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70126-foto-08290-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70126-foto-08290-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70128 | Cal Metge / Casal del Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge-casal-del-metge | <p>AVI XEIXA (1993). 'Anem a Cal'. Ullastrell Ressó Local, núm. 195, març 1993, p. 12-13.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, adossat a la façana de ponent de l'ajuntament i formant cantonada amb el carreró de cal Metge. Presenta la coberta plana a mode de terrat, tot i que al bell mig d'aquesta hi ha un cobert obert a tres vents, probablement de nova construcció. La casa està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al carrer de la Serra. El portal d'accés està situat a un extrem del parament, és d'arc rebaixat i presenta l'emmarcament arrebossat i pintat. A l'altre extrem hi ha una finestra actualment tapiada, amb la mateixa tipologia d'emmarcament. Al bell mig, flanquejat per les dues obertures anteriors, hi ha l'entrada al garatge. Una motllura rectilínia recorre la divisòria entre les dues plantes. Al pis superior destaca el balcó central, amb una prominent llosana i barana de ferro treballat. El finestral de sortida és rectangular amb la llinda motllurada, tot arrebossat i pintat. A banda i banda hi ha dues finestres de la mateixa tipologia, tot i que la de llevant està tapiada. La façana està rematada per una balustrada que delimita el terrat, sostinguda amb mènsules motllurades. L'altra façana vista és la de ponent, amb petites obertures rectangulars i successives reformes en el seu parament. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. La façana principal està pintada de color beige, amb els emmarcaments de les obertures pintats d'un color vermellós. El parament del pis superior està decorat a mode de carreus desbastats.</p> | 08290-13 | Carrer de la Serra, 19, 08231 | <p>Sembla ser que durant les dècades dels anys 30 i 40 del segle XX, l'edifici es coneixia com el casal del Metge.</p> | 41.5268000,1.9566000 | 412950 | 4597765 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70128-foto-08290-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70128-foto-08290-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70128-foto-08290-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70129 | Cal Mariano Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariano-prats | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues aigües i una petita zona de terrat ubicada damunt del carrer Sardà. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent, al carrer. Les obertures de la planta baixa són rectangulars i han estat reformades en els darrers temps. Una motllura rectilínia recorre la divisòria entre els dos nivells, integrant la llosana del balcó central del pis superior. Alhora, aquesta llosana està sostinguda per dues mènsules decorades i presenta una barana de ferro treballada. El finestral de sortida és rectangular, amb un ample emmarcament arrebossat i emblanquinat. A banda i banda, flanquejant el balcó central, hi ha dos finestrals de les mateixes característiques delimitats per baranes de ferro treballades també. Les tres obertures queden lligades per un ampli sòcol emblanquinat. Destaca un plafó rectangular de rajola vidrada blanca i blava, amb les inicials 'MP' i l'any 1904. La façana està coronada per una àmplia cornisa motllurada sostinguda per un seguit de mènsules idèntiques a les que sostenen el balcó. Al mateix temps, aquest parament està delimitat lateralment per dues pilastres estriades decoratives, situades a l'alçada del pis. A la planta baixa, les pilastres continuen, tot i que sense l'estriat. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color marró.</p> | 08290-14 | Carrer Sardà, 19, 08231 | 41.5275500,1.9606600 | 413290 | 4597844 | 1904 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70129-foto-08290-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70129-foto-08290-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70129-foto-08290-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70130 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-12 | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992).</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un petit pati a la part posterior. Presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat i està flanquejat per dues finestres rectangulars, amb l'ampit motllurat i l'emmarcament arrebossat i pintat. Al pis destaca el balcó central, amb la llosana motllurada sostinguda per mènsules treballades i la barana de ferro treballat. La llosana està decorada amb una sanefa de rajola vidrada acolorida que també recorre la divisòria entre els dos nivells de la construcció. El finestral de sortida al balcó és rectangular, amb l'emmarcament bastit amb rajola vidrada blanca i una motllura en espiral de color verd. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars, amb els emmarcaments de rajola vidrada marró clar i la mateixa motllura verda decorativa. Damunt del balcó hi ha un plafó de rajola vidrada amb les inicials 'JR' flanquejant l'any 1905. La façana està rematada amb una sanefa multicolor de ceràmica vidrada, de l'empresa Pujol i Bausis que també es troba a Can Ginestà de Sant Just Desvern, i coronada amb una balustrada d'obra que amaga la coberta. El parament està arrebossat i pintat de color crema. Alhora, els laterals del parament estan decorats. Destaquen els del pis superior, bastits amb rajoles de ceràmica vidrada de color verd.</p> | 08290-15 | Carrer Ridameya, 14, 08231 | 41.5274400,1.9611700 | 413332 | 4597832 | 1905 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70130-foto-08290-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70130-foto-08290-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70130-foto-08290-15-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70132 | Antiga païssa de cal Leandre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-paissa-de-cal-leandre | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992).</p> | XIX-XX | Està reformada. | <p>Edifici de planta rectangular amb un petit pati davanter, que es troba adossat per la banda de ponent a una altra construcció que forma cantonada amb l'avinguda de la Verge de Montserrat. Presenta la coberta de teula de dues aigües i està distribuït en planta baixa i pis. L'element més destacable de la construcció és l'antiga galeria situada a la planta superior. Està formada per quatre obertures d'arc de mig punt de maó pla, amb les impostes i els brancals bastits amb maons també. La façana està rematada per una canalera de teula àrab invertida. La finca està delimitada del passatge mitjançant una paret de tanca de pedra disposada irregularment. Un portal rectangular reformat i bastit en maons dóna accés al interior del pati. La construcció presenta el parament principal bastit en pedra sense treballar, disposada regularment i amb fragments de maons que contribueixen a aquesta regularització.</p> | 08290-17 | Pujada dels Cups, 3, 08231 | 41.5258300,1.9547900 | 412798 | 4597659 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70132-foto-08290-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70132-foto-08290-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70132-foto-08290-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70136 | Can Torretas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torretas | XIX-XX | <p>Edificació de planta rectangular, formada per dos cossos adossats de diferents dimensions. La construcció es troba adossada al mur de tramuntana de la casa de cal Mus. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb una placa de la Verge de Montserrat a la llinda. Està flanquejat per dues finestres, la de migdia d'arc rebaixat i la de tramuntana rectangular, tot i que reforma una antiga obertura d'arc rebaixat actualment tapiada. Ambdues obertures estan protegides per reixes de ferro. Al pis, damunt del portal, hi ha un finestral rectangular reformat que té sortida a un balcó exempt, amb llosana motllurada i barana de ferro treballat. La construcció està bastida en maons, deixant l'obra vista. El volum auxiliar, adossat a la façana de tramuntana de la casa, està destinat a garatge. La seva planta és rectangular, està organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08290-21 | Camí de les Monges, 4, 08231 | 41.5227300,1.9537300 | 412705 | 4597316 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70145 | Ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namat | <p>CARDÚS, Salvador (1964). La ciutat i la seu episcopal d'Egara. Terrassa: Tallers Gràfics Joan Morral, p. 22. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Ullastrell.</p> | No es pot ubicar amb exactitut | <p>Possible jaciment arqueològic situat a la zona de ca n'Amat, i documentat per primera vegada per l'historiador terrassenc Salvador Cardús. En el llibre 'La ciutat i la seu espiscopal d'Egara', Cardús menciona que a ca n'Amat d'Ullastrell hi hagué un poblat ibèric. No dóna cap més dada relativa a la seva situació, característiques tipològiques o materials. Per altra banda, en el Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya de la Generalitat, també es recull aquesta informació de Cardús i, a més a més, es dóna una localització aproximada del jaciment, prop de la carretera. Malgrat això, també s'especifica que durant la prospecció superficial no es va localitzar cap indici de restes materials que demostri l'existència del jaciment. Pel que fa a les coordenades, extretes del Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, cal dir que situen el jaciment al bell mig de la urbanització de ca n'Amat, en una zona actualment construïda, a uns 400 metres al nord-est de la masia que dóna nom a la urbanització.</p> | 08290-30 | Urbanització de ca n'Amat, 08231 | 41.5305100,1.9777500 | 414720 | 4598156 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70145-foto-08290-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70145-foto-08290-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70145-foto-08290-30-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 81|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70146 | Can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palet | <p>CARDÚS, Salvador (1964). La ciutat i la seu episcopal d'Egara. Terrassa: Tallers Gràfics Joan Morral, p. 22. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Ullastrell.</p> | Es desconeix el jaciment exacte | <p>Possible jaciment arqueològic situat a la zona de can Palet, i documentat per primera vegada per l'historiador terrassenc Salvador Cardús. En el llibre 'La ciutat i la seu espiscopal d'Egara', Cardús menciona que a can Palet d'Ullastrell hi hagué un poblat ibèric. No dóna cap més dada relativa a la seva situació, característiques tipològiques o materials. Per altra banda, en el Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya de la Generalitat, també es recull aquesta informació de Cardús i, a més a més, es dóna una localització aproximada del jaciment, a la banda de llevant de l'heliport que hi ha al municipi. Tot i això, també s'especifica que durant la prospecció superficial no es va localitzar cap indici de restes materials que demostri l'existència del jaciment. Pel que fa a les coordenades, extretes del Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, cal dir que situen el jaciment a uns 100 metres al nord-est de l'heliport, en una de les vessants del turó on es localitza l'empresa.</p> | 08290-31 | Camí de can Palet, 08231 | 41.5238500,1.9710900 | 414155 | 4597423 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70146-foto-08290-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70146-foto-08290-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70146-foto-08290-31-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 81|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70149 | FOSSA DEL CAMÍ DE LA FONT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-del-cami-de-la-font | Font oral: Bartomeu Anglada (entrevista: 27-02-13). HURTADO, V., SEGURA, A., VILLAROYA, J. (2012). Atles de la Guerra Civil a Catalunya. Barcelona: edicions DAU, p. 308-309, 315-315. | XX | El jaciment no ha estat mai excavat. | Fossa d'un soldat republicà abatut per les tropes franquistes al mateix lloc on fou enterrat. Probablement, la fossa està situada darrera l'actual porteria de llevant del camp de futbol, en una zona actualment enjardinada entre el camp i el camí de la Font. Segons informacions orals, en origen, la fossa estava situada sota una olivera. Sembla ser que durant la construcció del camp de futbol, la fossa no va aparèixer. Tampoc hi hagué cap notícia de la fossa durant les obres de construcció de la urbanització de cal Jep. | 08290-34 | Camí de la Font, 08231 | A principis de gener de l'any 1939, l'avanç de les tropes franquistes des de Tarragona cap al Llobregat entrà en zona republicana. El capvespre del dia 24 de gener efectius de la 4ª Divisió de Navarra arriben fins a Ullastrell, trencant així la línia estratègica del Llobregat i deixant Barcelona sense ajuda possible per part de les tropes situades al Bruc. Es tracta d'un fet determinant, donat que al no poder-se unir els cossos d'exèrcit XV i V, la ciutat de Barcelona quedà sense defensa. Tenim notícia per part d'un veí de la població que visqué els fets, que la nit del 24 de gener, alguns soldats italians pernoctaren al Serralet, arribant a fer una pintada d'exaltació a Mussolini. És probable, tot i que es tracta d'una hipòtesi, que aquests soldats formessin part de la divisió Frecce Nere, que venia del terme municipal d'Abrera. | 41.5258400,1.9589600 | 413146 | 4597656 | 1939 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70149-foto-08290-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
| 70152 | Materials del jaciment paleontològic de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-del-jaciment-paleontologic-de-ca-namat | <p>Materials procedents del jaciment paleontològic de ca n'Amat, actualment dipositats als magatzems del museu del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. Per una banda es conserven les restes fragmentades d'una mandíbula i d'un maxil·lar que pertanyien al mateix individu. Es tracta de 13 fragments de diferents dimensions, identificats amb el taxó 'Progenetta montadai vallesiensis'. Per altra banda, també es conserven 5 fragments proximals d'un metàpode procedents d'un rumiant. Totes les restes estan perfectament conservades i classificades, amb una datació establerta dins del període Neogen, a l'època del Miocè mitjà-superior i a l'edat del Aragonià superior (MN7/9), fa aproximadament entre 11,2 i 18 milions d'anys.</p> | 08290-37 | Carrer Escola Industrial, 23, 08201 Sabadell | <p>El paleontòleg català Miquel Crusafont realitzà la troballa d'aquests materials durant una prospecció superficial pels voltants de la masia de ca n'Amat. Tot i que inicialment els materials s'havien catalogat dins l'edat corresponent al Vallesià (entre 9 i 11,2 milions d'anys), finalment la datació de les restes s'ajustà a l'Aragonià.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70152-foto-08290-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70152-foto-08290-37-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 125 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70157 | Bassa de cal Tio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-tio | XX | Recentment, la bassa ha estat recuperada sota l'abundant vegetació que l'amagava completament. | <p>Bassa de grans dimensions situada a escassa distància del torrent del Comú, baixant per la zona d'horts de la font del Comú. La bassa està construïda a la part inferior d'un talús natural del terreny de la zona. Presenta una planta irregular de perfil rectangular, bastida en pedra lligada amb morter. A la part superior, la vora és de maons plans amb l'excepció de la banda de migdia, rematada amb rajoles inclinades per poder utilitzar-la de safareig. A la cantonada nord-est de l'estructura, damunt la vora, hi ha un petit bassi rectangular de ciment. Tocant a la bassa per la banda de migdia hi ha una construcció de planta rectangular, bastida en maons i pedra sense treballar, amb dues obertures quadrades. S'utilitzava per recollir l'aigua que rajava pel talús. A escassos metres al nord-est de la bassa hi ha una altra estructura semicircular bastida en maons, que recollia l'aigua d'una mina que sorgia del marge del terreny, per conduir-la a la bassa.</p> | 08290-42 | Torrent del Comú, 08231 | 41.5226400,1.9587500 | 413124 | 4597301 | 08290 | Ullastrell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70157-foto-08290-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70157-foto-08290-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70157-foto-08290-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70160 | Plafó del pati de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-del-pati-de-la-rectoria | <p>MASSAGUÉ, Josep (1981). Montserrat i Ullastrell, SAYC, Terrassa, p. 14.</p> | XX | <p>Plafó de ceràmica situat al pati interior de la rectoria, adossada a l'església parrroquial. Es tracta d'un plafó rectangular format per sis rajoles de ceràmica de València, amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. El plafó presenta un estret marc de color blau que emmarca tota l'escena, consistent en una gran imatge central de Montserrat i el nen, amb el monestir i els crestats de la muntanya de Montserrat al fons, i sis escolanets amb instruments musicals i partitures a la part inferior del plafó. El plafó està protegit de les inclemències del temps, gràcies al balcó corregut localitzat al primer pis de la rectoria, que li fa de teulada.</p> | 08290-45 | Carrer de l'Assumpció, 2, 08231 | <p>La devoció montserratina a Ullastrell ve de lluny. Des de mitjans del segle XVI es recullen els primers testimonis escrits relacionats amb actes devots envers la verge, així com les diverses romeries al santuari que es celebraven any rera any i, posteriorment, l'entrada de la imatge de la Mare de Déu a l'església de Santa Maria d'Ullastrell l'any 1956, per presidir el nou altar que se li havia construït. En el seu llibre, Josep Massagué bateja el plafó com 'la verge del pati de la rectoria'. Si tenim en compte que la rectoria fou construïda l'any 1973, és probable que el plafó es pugui datar entre la dècada dels anys 70 i 80 del segle XX.</p> | 41.5285300,1.9597600 | 413216 | 4597954 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70160-foto-08290-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70160-foto-08290-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70160-foto-08290-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70161 | Mosaic del Centenari del Campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-del-centenari-del-campanar | XXI | <p>Mosaic de grans dimensions situat en un mur atalussat que forma part del carrer de l'Assumpció, i que també delimita la plaça de l'Església. El mur està arrebossat i pintat amb una tonalitat gris-blavosa. El mosaic, aplicat damunt la superfície del mur, és de trencadís molt acolorit. Representa la part superior del campanar de l'església, amb les dates del centenari i la imatge del massís de Montserrat, entre d'altres relleus muntanyosos. Al costat de la cúpula del campanar hi ha una petita placa rectangular de ceràmica, amb la imatge del campanar, la senyera i una dedicatòria: 'EL POBLE D'ULLASTRELL EN LA CELEBRACIÓ DEL CENTENARI DEL CAMPANAR, MARÇ 2009'. Sota d'aquesta, una altra placa fa referència a l'autoria del disseny del mosaic.</p> | 08290-46 | Carrer de l'Assumpció, 08231 | <p>El mosaic fou construït per commemorar el centenari del campanar de l'església parroquial, bastit per l'arquitecte modernista Lluís Muncunill l'any 1908. L'autor del disseny és en Joan Rodó i Amat.</p> | 41.5286600,1.9601900 | 413252 | 4597968 | 2009 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70161-foto-08290-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70161-foto-08290-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70161-foto-08290-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70162 | Plafó de la façana de can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-facana-de-can-costa | <p>MASSAGUÉ, Josep (1981). Montserrat i Ullastrell, SAYC, Terrassa, p. 18-19.</p> | XIX | <p>Plafó de ceràmica situat a la façana principal de la casa de can Costa, a l'alçada del pis superior. Es tracta d'un plafó rectangular format per 12 rajoles de ceràmica vidrada de València, amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Presenta un marc decorat amb motius vegetals i garlandes, que emmarca tota l'escena. L'escena consta d'una representació del massís de Montserrat, amb el monestir i les diverses ermites que el caracteritzen, sota un cel blau amb la representació de tres núvols. Al centre de l'escena, integrada dins del massís muntanyós, hi ha una imatge central de la verge amb el nen.</p> | 08290-47 | Avinguda de la Verge de Montserrat, 1, 08231 | <p>La devoció montserratina a Ullastrell ve de lluny. Des de mitjans del segle XVI es recullen els primers testimonis escrits relacionats amb actes devots envers la verge. En concret, un avantpassat pagès de la família Costa, deixà escrit en el seu testament l'any 1568: '(···) dues misses que em seran dites a l'altar major de la Mare de Déu de Montserrat, i per la caritat quatre sous' (Massagué, 1981: 18). En aquella època, els Costa vivien dins del terme de Sant Pere d'Abrera (can Costa vell), tot i que feien vida a Ullastrell donada la seva proximitat respecte l'altre municipi. Posteriorment, els Costa construiren la casa que ens ocupa dins del nucli urbà d'Ullastrell, deixant clara la seva devoció amb la instal·lació del plafó de la verge a la façana. Segons una placa gravada situada sota el plafó de la verge a la mateixa façana, l'edifici fou bastit l'any 1880, establint una possible datació per al plafó montserratí.</p> | 41.5260400,1.9546200 | 412784 | 4597683 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70162-foto-08290-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70162-foto-08290-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70162-foto-08290-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70163 | Plafó de Sant Pompeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-sant-pompeu | XX | <p>Plafó de ceràmica situat a la façana principal de la casa, a l'alçada del primer pis, damunt d'un antic finestral tapiat. Es tracta d'un plafó rectangular format per rajoles de ceràmica vidrada acolorida, amb la imatge de Sant Pompeu sobre un fons blau. Presenta un marc decorat amb els colors de la Senyera, que emmarca l'escena. El sant va vestit amb una túnica i està acompanyat dels seus atributs. El plafó també compta amb el nom del sant disposat en vertical, emmarcant la figura.</p> | 08290-48 | Carrer de la Serra, 60, 08231 | <p>Sant Pompeu fou un dels set màtirs de procedència italiana, que en declarar-se cristians foren ofegats a la mar Adriàtica prop de l'any 120.</p> | 41.5261700,1.9546300 | 412785 | 4597697 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70163-foto-08290-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70163-foto-08290-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70163-foto-08290-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70164 | Monument a Ullastrell / La Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ullastrell-la-mola | <p>https://sites.google.com/site/focullastrell/festa-major-2010---exposicio/imatges-13---18 (consulta: 28-04-13).</p> | XX | <p>Monument urbà situat a l'encreuament entre l'avinguda de Terrassa i el carrer de la Serra, a la banda de llevant del nucli urbà. Està format per dues grans pedres de molí de granit encaixades, amb un plafó ovalat central que presenta l'escut i el nom de la vila. El monument està situat al bell mig d'un parterre enjardinat, just a l'encreuament d'aquestes dues vies amb la carretera BV-1203, que marxa en direcció Abrera.</p> | 08290-49 | Carrer de la Serra-avinguda de Terrassa-carretera BV-1203, 08231 | <p>El monument fou construït a principis dels anys 90 del segle XX.</p> | 41.5280600,1.9590700 | 413158 | 4597902 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70164-foto-08290-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70164-foto-08290-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70164-foto-08290-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70166 | PREMSA DE VI DEL PASSATGE DE LA VERGE DE MONTSERRAT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-del-passatge-de-la-verge-de-montserrat | XX | Premsa de vi situada a l'exterior de l'edifici, en una zona enjardinada que forma cantonada entre el passatge de la Verge de Montserrat i la carretera BV-1203. Es tracta de les restes d'una premsa formada per una gàbia de fusta circular, amb un gran cargol central que sosté la femella, el mecanisme i la barra per fer-la funcionar. Exceptuant la gàbia de fusta, la resta de l'element és de ferro. | 08290-51 | Passatge de la Verge de Montserrat, 1, 08231 | La premsa de gàbia era una de les premses més habituals durant els segles XVIII i XIX. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, les premses de gàbia es transformen amb l'aplicació d'un xàssis cilíndric desmuntable. Tenint en compte això, i per la seva tipologia, aquesta premsa es pot datar dins d'aquest període.. | 41.5250300,1.9545500 | 412777 | 4597571 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70166-foto-08290-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70166-foto-08290-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70166-foto-08290-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70167 | PREMSA DE VI DE CAL BOSSA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-cal-bossa | XX | Premsa de vi situada al jardí de la casa, formant cantonada entre l'avinguda de la Verge de Montserrat, el carrer de la Serra i el camí de can Costa. Es tracta de les restes d'una premsa que ha perdut la gàbia, tot i que conserva el gran cargol central, que sosté la femella i el mecanisme per fer-la funcionar. També es conserva la cassola on es recollia el líquid. La premsa està assentada damunt d'un sòcol circular de pedra lligada en morter. Tota l'estructura conservada és de ferro. | 08290-52 | Avinguda de la Verge de Montserrat, 2, 08231 | La premsa de gàbia era una de les premses més habituals durant els segles XVIII i XIX. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, les premses de gàbia es transformen amb l'aplicació d'un xàssis cilíndric desmuntable. Tenint en compte això, i per la seva tipologia, la premsa es pot datar dins del segle XX. L'origen d'aquesta premsa està a Cal Bossat, una de les primeres cases del poble, del segle XVIII | 41.5261000,1.9544600 | 412771 | 4597690 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70167-foto-08290-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70167-foto-08290-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70167-foto-08290-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70178 | Serralavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralavella | <p>CASANOVAS, Jaume (1979). 'Serra la Vella'. Ullastrell Ressó Local, núm. 26, març 1979, p. 11. PASTALLÉ, Pere (2006). Serralavella a Ullastrell. Terrassa: Omnigraf, Arts Gràfiques S.L. PUIG, Olga (1993). Serra la Vella. Ullastrell: inèdit. SOLER, Joan (2001). Cultura popular tradicional. Barcelona: Pòrtic, p. 256-257. Http://www.ullastrell.cat/actualitat/noticies/2012/03/08/festes-de-serralavella-2012 (consulta: 30-04-13).</p> | <p>Festa celebrada el quart dimecres de Quaresma, al bell mig d'aquesta. Els infants del poble, reunits en colles de vuit a deu nens i sota la supervisió d'un adult, surten per les cases de la vila cantant la cançó de la Serralavella. Els grups porten cistells, un tronc i una serra. Mentre es canta la cançó es va serrant el tronc, simbolitzant d'aquesta manera la partició de la Vella Quaresma. En agraïment, la gent de les cases dóna llaminadures, ous, fruits secs i algun euro a la canalla, que en finalitzar la ronda es reparteix entre tots. En l'actualitat es celebren les Festes de la Serralavella, que substitueixen l'antiga Festa Major d'hivern d'Ullastrell que es celebrava per Pasqüetes (diumenge posterior a Pasqua). Són cinc dies de festa amb la participació de tot el poble, que comencen el quart dimecres de Quaresma i finalitzen el diumenge següent. Les festes s'inicien amb el pregó de la Vella Quaresma a l'escola, durant tots els dies es pot visitar la mostra de banderes engalanades i assistir a diversos actes culturals i associatius. L'antiga cantada es fa actualment el dissabte i diumenge es reserva per la fira de comerciants locals i visitants, una cantada popular davant de l'ajuntament, així com la trobada gegantera i, recentment, la trobada de corals.</p> | 08290-63 | Nucli urbà d'Ullastrell, 08231 | <p>Ullastrell és un dels pocs municipis de Catalunya on actualment encara es celebra la Serralavella. Tot i que el seu origen és molt antic, també és força desconegut. Sembla ser que està relacionat amb antics ritus de preservació, si tenim en compte les similituts entre ambdues manifestacions. Per una banda, la vessant de captiri (obtenció d'aliments) i l'àpat col·lectiu, i per l'altra, l'ésser mític (en aquest cas la vella) destruït i superat. El fet de serrar la vella (serrar el tronc) simbolitza la destrucció dels esperits malèvols, la fi de l'hivern i l'arribada a la meitat de la Quaresma, període de penitència i abstinència que patien especialment els infants. Antigament, només els nens podien anar a fer la cantada per les cases del poble i les masies dels voltants, i les colles portaven banderes engalanades, al marge del cistell, el tronc i el xerrac. La capta recollida, consistent en ous, fruits secs, llaminadures i alguna moneda, també era repartida entre tots. Durant un cert temps, cap a mitjans dels anys 60 del segle XX, hi havia nens vestits amb el vestit tradicional català. A principis dels anys 80, l'escola del municipi s'involucra en la festa i, cap a mitjans de la dècada, comença la participació de les noies. A Ullastrell es creu que l'origen de la Serralavella prové d'uns llenyataires que treballaven fent bigues i llates de fusta per les teulades de les cases del poble. Quan acabaven la feina passaven per les cases a demanar, i el dia de la seva festa, anaven per les cases cantant amb un tronc i els xerracs típics del seu ofici. Posteriorment, la tradició va passar a la mainada del poble i així s'ha mantingut fins a l'actualitat.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70178-foto-08290-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70178-foto-08290-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70179 | Cançó de la Serralavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-la-serralavella | <p>CASANOVAS, Jaume (1979). 'Serra la Vella'. Ullastrell Ressó Local, núm. 26, març 1979, p. 11. PASTALLÉ, Pere (2006). Serralavella a Ullastrell. Terrassa: Omnigraf, Arts Gràfiques S.L. PUIG, Olga (1993). Serra la Vella. Ullastrell: inèdit.</p> | <p>'Serralavella, caldo d'estella, Serra la criada, que va ben pentinada, Dilluns i dimarts, serra cabàs. Mestressa porteu ous, que demà serà dijous, Mestressa porteu cansalada, Que la serra està embossada. Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, La catxutxa ens queia, la catxutxa ens cau, Que en venim de Roma i en portem corona de Sant Nicolau. Nicolau cistella de quatre diners, La senyora mestra no vindrà mai més. Un confit xicarra xic, del calaix del calaixó, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Del calaix del calaixó, vingue'n cèntims cistelló. Passarem per casa, tot ho trencarem, Que de plats i olles no n'hi deixarem. Caritat senyora, caritat si us plau, Doneu-nos la paga i adéu-siau. Si volleu que cantem més, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Si voleu que cantem més, vingue'n cèntims i diners. Allà baix a la riera hi ha un home que ens espera, Amb un grapat d'ametlles a la mà, Que ens vol apedregar. Com un gat, com un gos, com un perro, perro, perro, Com un gat, com un gos, com un perro rabiós!'</p> | 08290-64 | <p>La cançó de la Serralavella d'Ullastrell és una versió adaptada de la mateixa cançó que es cantava en altres contrades (sobretot a l'alt Vallès, al Montseny i a la plana de Vic). Desconeixem el seu origen, tot i que sabem que a principis del segle XX, la cançó era pràcticament la mateixa, tot i que més llarga. A més a més hi havia la variant de la Serra la jove, per les cases que no tenien mestresses velles. Amb el pas del temps, la cançó ha patit alguns canvis com estrofes canviades o fins i tot retallades. És possible que a Ullastrell, una part de la cançó fos ballada ja que el terme 'virolet' (giravoltar) fa referència a un ball.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70180 | Poema Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-ullastrell | <p>AJUNTAMENT ULLASTRELL (1992). Ullastrell, Vallès Occidental / Catalunya. Terrassa: Gestió Disseny/J. Farrés.</p> | XX | <p>'Els que vulguin anar a fora i la vista recreiar que vinguin al nostre poble quan el dia estigui clar. Disfrutem d'un panorama que és esplèndid i molt gran, per tots costats veiem pobles, al Ponent i al Llevant. Més de trenta són els pobles que ara aquí us explicaré no us penseu pas que us enganyi que tots ells es veuen bé. Montserrat, Nostra Patrona, amb el seu gran Monestir, Sant Esteve Sasrovires, Martorell i Castellví. A Gelida, Esparreguera, Abrera i Collbató, Subirats i La Beguda i la Colònia Sedó. Veiem el Carrer del Suro, Els Hortons i el Mas d'en Gall, Els Bruchs, Sant Joan Samora i a Viladecaballs. A Rubí i La Granada, Sant Andreu i Pallejà, Sant Llorenç, Matadepera, Papiol i Castellà. Veiem Sant Vicens dels Horts al peu del riu Llobregat, Hostalets de Pierola i el Montseny quan és nevat. Castellbisbal i Sant Boi, el pont de Molins de Rei, Martorelles, Vallvidrera, Sant Cugat i Sabadell. Bella Terra i Valldoreix, Mirasol i La Floresta, Terrassa per un esqueix i Quatrecamins que fumeja. Olesa de Montserrat que va teixint vora el riu, i l'Aeriport del Prat que d'avions n'és un niu. Caseries i masies podem comptar-les a mils, i els de sis companyies veiem de ferrocarrils. Les montanyes de Mallorca obirem si està ben clar i com els vaixells transiten pel tros que veiem de mar. Horts i Marina allà baix el Cadí cap allà dalt i sobre el Plà del Bonaire la Ciutat Sanatorial. A Ullastrell tot-hom disfruta, sense por poden venir, que a més d'alegrar la vista també beuran molt bon ví'.</p> | 08290-65 | <p>Aquest poema fou escrit per en Josep Puig i Sucarrats (avi del forn de pa Josep Puig) l'any 1926. L'ajuntament del municipi l'ha adoptat en diverses ocasions, com per exemple en l'edició d'un llibret promocional del poble editat l'any 1992 o en els plafons explicatius situats als tres miradors que hi ha al poble (turó del Rector, turó de can Palet i plaça dels Quatre Vents).</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1926 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Puig i Sucarrats | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70182 | Costum de les parteres d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-les-parteres-dullastrell | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 72. MASSAGUÉ, Josep (1985). 'De Nadal a la Candelera'. Ullastrell Ressó Local, núm. 96, gener 1985, p. 4-5.</p> | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb les parteres, és a dir, les dones que es trobaven dins del període que succeeix al part (la quarantena). Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell, per tal de no ésser embruixades (les parteres) surten de l'església d'esquena' (AMADES, 1969: 72).</p> | 08290-67 | <p>Antigament, la sortida per anar a missa després de donar a llum s'entenia com la purificació de la mare. Aquesta visita s'havia de fer quan la partera es trobés en condicions de poder sortir de casa, però mai podia sobrepassar els quaranta dies, que eren els que va trigar la Mare de Déu a recuperar-se després del seu part.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70183 | Llegenda de la Serra de Cantallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-serra-de-cantallops | <p>MASSAGUÉ, Josep (1995). 'De cognoms, encara'. Ullastrell Ressó Local, núm. 222, juliol 1995, p. 4-5.</p> | <p>Llegenda ubicada a l'antiga Serra de Cantallops, actualment situada dins del nucli urbà del municipi. De fet es tracta de la mateixa serra on avui en dia hi ha l'eix comercial del poble, el carrer de la Serra. Segons la llegenda, antigament el llop campava per aquesta zona lliurement, dominant-la completament. Per sort, un home molt valent s'enfilava dalt d'un arbre amb un sac de gemecs (o gaita) i, al tocar el instrument, la música atemoria la bèstia i la feia marxar amb la cua entre cames.</p> | 08290-68 | <p>Aquesta llegenda és força coneguda entre la gent d'Ullastrell gràcies a la memòria dels més grans, els quals l'havien recollida ja dels seus avantpassats. Durant els segles XVIII i XIX, l'anomenada Serra de Cantallops canvià de nom, passant a anomenar-se Serra del Ferran. Posteriorment, en temps més propers, el nom es va quedar en l'actual, la Serra. Si tenim en compte aquestes dades, podria ser que la llegenda de la Serra de Cantallops fos anterior al segle XVIII. La llegenda s'explicava a la canalla per distreure-la o bé per atemorir-la, aconseguint d'aquesta manera que no enredés en les tasques dels més grans.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70184 | Refrany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'De la vinya i el vi'. Ullastrell Ressó Local, núm. 45, octubre 1980, p.1. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 19.</p> | <p>'No us farà anar de gairell un traguet de vi d'Ullastrell'.</p> | 08290-69 | <p>Aquest refrany fa referència directa al passat vinícola d'Ullastrell, que visqué el seu màxim esplendor durant la segona meitat del segle XIX.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70185 | Refrany 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-1 | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'Espigolant'. Ullastrell Ressó Local, núm. 42, juliol 1980, p. 9. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'A Ullastrell, les figues es mengen amb pell'.</p> | 08290-70 | <p>Josep Massagué recollí aquesta dita del periòdic informatiu 'El Brogit', de Castellbell i el Vilar, el mes de març de l'any 1980.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70186 | Refrany 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-2 | <p>MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'Si les boires són de Sitges, les basses plenes o mitges'.</p> | 08290-71 | <p>La dita era emprada pels pagesos, en veure venir les negres nuvolades que amenaçaven tempesta.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70187 | Cal Sardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sarda-0 | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular format per tres cossos adossats. L'edifici principal, situat al mig de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuit en planta baixa i pis. Adossats als extrems de llevant i ponent d'aquest hi ha dos volums que consten de planta baixa i pis i estan coberts per terrasses. La façana principal de la construcció, orientada al carrer Sardà, està reformada i presenta senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. La façana orientada a migdia és més destacable, tot i que també ha estat reformada. Presenta senzilles finestres rectangulars, de les que destaca un balcó simple al pis, i un portal d'accés rectangular amb l'emmarcament bastit en maons disposats a sardinell. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08290-72 | Carrer Sardà, 10, 08231 | <p>La casa dóna nom al barri del Sardà, un dels nuclis destacats del municipi d'Ullastrell des del segle XIX.</p> | 41.5280300,1.9606800 | 413292 | 4597898 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70187-foto-08290-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70187-foto-08290-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70187-foto-08290-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70188 | FESTA MAJOR D'ULLASTRELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dullastrell | AMAT, Benet (1983). 'Aspres camins IV'. Ullastrell Ressó Local, núm. 72, gener 1983, p. 8-9. BIRULET (1993). 'La festa major del mil nou-cents quaranta i pico'. Ullastrell Ressó Local, núm. 200, agost 1993, p. 15. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'D'algunes Festes Majors dels anys 20'. Ullastrell Ressó Local, núm. 115, agost 1986, p. 4-5. | La Festa Major d'Ullastrell es celebra el dia 15 d'agost, festivitat de Santa Maria Assumpta, patrona del municipi. Tot i que el programa anual es va adaptant al pas del temps, hi ha una sèrie d'actes que tenen més tradició i es van repetint en cada edició. La festa s'inicia el dia 14 d'agost amb un repic general de campanes al vespre, seguit del tradicional pregó inaugural. El dia 15, després de la despertada general dels grallers, es fa un cercavila des de l'ajuntament fins a l'església, amb la presència dels gegants. Un cop a l'església es fa una ofrena floral a la verge i, posteriorment, la missa corresponent. Un cop finalitzada es surt en processó des de l'església fins al turó del Rector. Aquesta processó està presidida per una imatge de Santa Maria Assumpta, que durant l'any es guarda dins d'una fornícula a la rectoria del temple. Posteriorment es retorna en cercavila fins a l'ajuntament. El dia 16, la Colla de la Gent Gran organitza una missa pels seus difunts i un dinar popular. La festa es clou amb el tradicional ball de fi de festa. També cal destacar el concurs de façanes i carrers engalanats, donada la seva llarga trajectòria dins la Festa Major. En aquest sentit s'ha de dir que diversos carrers del municipi presenten plaques conmemoratives d'antigues edicions guanyades del concurs. Per últim afegir que actualment, el programa es complementa amb diversos actes culturals, lúdics i esportius, adreçats a tota la població i repartits entre els dies de festa (exposicions de fotografia i pintura, havaneres, petanca, bitlles catalanes, campionat de botifarra, espectacles de màgia, etc). | 08290-73 | Nucli urbà d'Ullastrell, 08231 | Antigament, les cantades tenien molta presència dins la Festa Major d'Ullastrell, tot i que la principal era la de l'església. En l'edició de l'any 1920, l'Orfeó Germanor d'Ullastrell tingué un paper molt destacable sota la direcció de Josep Puig i Sucarrats. Convidaren l'Orfeó de Montserrat d'Olesa a cantar conjuntament la missa major i, posteriorment, oferiren un concert per la gent del poble. En l'edició de l'any 1922, l'orfeó ullastrellenc oferí un concert memorable amb partitures del cançoner català, obert amb el 'Cant a la Senyera'. Pel que fa als balls, sabem que tant els del Casino com els del Serralet competien per portar al poble les millors orquestres del moment (Ibèrica, Empòrium, etc). Aquests músics també s'encarregaven de les serenates a les autoritats i dels concerts de mitja tarda. Les festes d'aquesta època també comptaven amb sardanes i representacions teatrals destacables. Als anys 40, la coral de la parròquia estava acompanyada per una orquestra en la missa principal del 15 d'agost, oficiada per tres capellans. Sortint de missa hi havia un ball amb aperitiu i, a la tarda, un altre ball on es subastava la Toia, un braç de gitano de cal Salvador Rodó. El que se'l enduia podia triar la música i la parella de ball. Dos actes més destacables eren el concert i els balls de socis i de casats. Per últim, el gran ball de gala es feia al Casino, tot i que l'envelat es muntava entre cal Correu i cal Jan. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70188-foto-08290-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70188-foto-08290-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70189 | Cursa del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cursa-del-bolet | <p>http://www.ullastrell.cat/actualitat/cursa-del-bolet (consulta: 02-05-13). http://www.gmullastrell.com/2012/12/cursa-de-sant-esteve-el-bolet-2012/ (consulta: 02-05-13).</p> | XX | <p>Cursa celebrada el 26 de desembre, dia de Sant Esteve, pels voltants del nucli urbà d'Ullastrell. La cursa compta amb un recorregut de 6,4 km i un desnivell positiu i negatiu de 139 m. El recorregut de la cursa és sempre el mateix, amb sortida i arribada a la pista poliesportiva de la població. Els corredors estan dividits en diferents categories en funció de la seva edat. Des de la pista poliesportiva s'inicia la cursa en direcció al camí de la Font i als carrers de Sant Jaume i Sant Jordi (urbanització de cal Jep). Un cop superada la urbanització s'arriba a la part superior del turó de can Palet, el qual enllaça amb la carretera BV-1203 just davant de can Lleonart. Es segueix un bon tram de carretera en direcció Terrassa fins a l'encreuament amb el camí de can Palet. Passades les instal·lacions de l'heliport i el trencant per accedir a la masia, es segueix el camí en baixada que condueix a la zona d'esbarjo del Bolet. Des d'aquest punt, el camí comença a pujar fins enllaçar amb el camí de ca n'Ametller (que porta a Castellbisbal). Des d'aquest camí es torna en direcció a Ullastrell fins enllaçar altre cop amb la carretera BV-1203, que condueix al interior del nucli urbà, fins a la pista poliesportiva.</p> | 08290-74 | Nucli urbà-paratge del Bolet, 08231 | <p>La primera edició de la Cursa del Bolet o Cursa de Sant Esteve 'El Bolet' es va celebrar el dia de Sant Esteve de l'any 1979. Així doncs, el passat dia 26 de desembre del 2012 es celebrà la seva edició número 33 i el 12è Memorial Robert Colilles (alpinista mort als Alps). Es tracta d'una ruta molt sovintejada pels veïns d'Ullastrell donada la seva facilitat i curta durada (amb uns 45 minuts es pot recorre a peu). Tot i això, la perillositat que suposa caminar pel tram de la carretera BV-1203, entre cal Lleonart i el trencant del camí de can Palet, ha fet que la gent obrís camí vorejant els camps i els horts del costat de la via, fins arribar al camí d'accés privat a la masia. Actualment, aquesta ruta és coneguda com el camí del Roure.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1979 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70189-foto-08290-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70189-foto-08290-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70192 | VI VINYA VELLA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vi-vinya-vella | XX | Vi de taula de producció local que s'elabora artesanalment al celler vitícola de la població des de l'any 1954. El raïm utilitzat és de les vinyes d'Ullastrell, tot i que actualment també se'n porta d'altres poblacions. En un principi, el vi es produia en les varietats de blanc, rosat i negre, tot i que el rosat es va deixar de produïr, i les ampolles estaven numerades. El vi blanc és fruit de la barreja de tres raïms diferents (xardonnay, macabeu i xarel·lo), mentre que el negre és íntegrament d'ull de llebre. | 08290-77 | Plaça Josep Montmany, 3 - carrer de la Serra, 2, 08231 | El vi Vinya Vella d'Ullastrell és un reflex del passat vinícola de la població. A mitjans del segle XX, les vinyes d'Ullastrell no produien suficient raïm per poder elaborar el producte. Així doncs, calia complementar aquesta mancança barrejant-lo amb raïm del Penedès. Actualment, per a l'elaboració del vi blanc, s'empra el raïm de les vinyes de can Morral del Molí, del terme d'Abrera (D.O. Penedès). | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1954 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70192-foto-08290-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70192-foto-08290-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70193 | MATÓ D'ULLASTRELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mato-dullastrell | Mató de producció local fet artesanalment des de l'any 1982. El mató, completament tradicional, s'elabora amb llet de cabra pasteuritzada i bullida, clorur càlcic i quall. El mètode utilitzat és el tradicional, tot i que les instal·lacions on es produeix estan adaptades a les necessitats actuals i als controls de qualitat i seguretat sanitària. | 08290-78 | Camí de can Costa, s/n 08231 | El mató és un producte originari de les rodalies del massís de Montserrat, tot i que extès a tot el territori català. L'elaboració del mató a Ullastrell es remunta a diversos segles enrera, però no es pot precisar una data aproximada. L'any 1982, la Granja Núria recuperà la tradició al municipi elaborant el mató de forma artesanal. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70194 | FORMATGE CENDRAT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/formatge-cendrat | Formatge de producció local fet artesanalment des de l'any 1982. Es tracta d'un formatge madurat durant dos mesos en caves naturals, i per tant semi-curat, elaborat només amb llet de cabra. Posteriorment, mitjançant el procés de quallat, s'obté un formatge de pasta tova que es fuma externament amb cendra. S'elabora amb llet de cabra pasteuritzada i bullida, clorur càlcic i quall. El mètode utilitzat és el tradicional, tot i que les instal·lacions on es produeix estan adaptades a les necessitats actuals i als controls de qualitat i seguretat sanitària. | 08290-79 | Camí de can Costa, s/n 08231 | El formatge cendrat està elaborat per la Granja Núria, fundada l'any 1982. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70195 | Xaumets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xaumets | <p>Es tracta d'una galeta de tipus rústic, elaborada artesanalment i de forma manual. Els ingredients principals són farina, ous i sucre. Consisteixen en la representació d'una cara amb els ulls de xocolata. Les que tenen la superfície rodona són masculines, les ovalades femenines i les de menor tamany infantils. A grans trets són la referència simbòlica de la família.</p> | 08290-80 | Carrer de la Serra, 22, 08231 | <p>Els Xaumets foren creats pels voltants de l'any 2000 al forn de pa Anglada, de la mà de Bartomeu i Climent Anglada. En un principi, les galetes foren batejades com a Jaumets, tot i que el nom definitiu acabà essent Xaumets. La Colla de Geganters d'Ullastrell compta amb dos capgrossos anomenats Xaumets que representen les galetes, gràcies a la gentilesa de Bartomeu Anglada, amo del forn.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70195-foto-08290-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70195-foto-08290-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70196 | Rotllo de Campanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotllo-de-campanes | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 59. MASSAGUÉ, Josep (1977). 'El rotllo de campanes'. Ullastrell Ressó Local, núm. 5, maig 1977, p. 3.</p> | No està en ús | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb la cerimònia del bateig. Antigament, l'església d'Ullastrell tenia un rotllo o roda de campanes. Es tractava d'un cercle de ferro o fusta coronat per un grup de campanetes, del que penjava una corda central utilitzada per sacsejar-lo i fer-les dringar al mateix temps. A Ullastrell, el rotllo s'escoltava els dies de festes solemnes i quan es duia un nadó a batejar. Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell, durant la cerimònia o immediatament després, hom feia balandrejar el rotllo de l'església perquè el nadó fos ballador' (AMADES, 1969: 59).</p> | 08290-81 | <p>Antigament es creia que la cerimònia del bateig era fonamental per a la vida del nadó, ja que mitjançant aquesta el nen quedava purificat i no corria cap risc de mort, embruixament, etc. En general, quan més aviat fos batejat millor, tot i que en algunes zones calia esperar uns dies prudencials perquè la cerimònia fos més efectiva. A Catalunya moltes esglésies tenien rotllo o roda de campanes, fent-lo dringar per les festes típiques de cada població i per les més destacades del calendari litúrgic. Fins a mitjans dels anys 70, el rotllo de campanes encara es conservava i s'utilitzava en algunes esglésies, com per exemple el de Castelló d'Empúries.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70197 | Camiseta de l'Hereu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camiseta-de-lhereu | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 57. MASSAGUÉ, Josep (1978). 'La camiseta de l'hereu'. Ullastrell Ressó Local, núm. 16, maig 1978, p. 7.</p> | No massa conegut | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb la cerimònia del bateig. Antigament, els nadons hereus es duien a batejar portant una camiseta (camisa petita), que es guardava moltes generacions i només se la podien posar els hereus. Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell un avi es negà a ésser padrí d'un nét perquè li havien posat la camiseta dels hereus de la família sense ésser-ho' (AMADES, 1969: 57).</p> | 08290-82 | <p>Antigament es creia que la cerimònia del bateig era fonamental per a la vida del nadó, ja que mitjançant aquesta el nen quedava purificat i no corria cap risc de mort, embruixament, etc. En general, quan més aviat fos batejat millor, tot i que en algunes zones calia esperar uns dies prudencials perquè la cerimònia fos més efectiva.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70198 | Gegants i Capgrossos d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos-dullastrell | <p>'El bateig de la geganta'. Ullastrell Ressó Local, núm. 266, març 1999, p. 7. SOLER, Joan (2001). Cultura popular tradicional. Barcelona: Pòrtic, p. 257. http://tallerdracpetit.wordpress.com/2013/05/03/construccio-del-gegant-bacus/ (consulta: 03-05-13). Http://cat.bloctum.com/entremes/2008/02/05/entremesos-de-quaresma/ (consulta: 03-05-13).</p> | XXI | <p>Peculiar parella de gegants i capgrossos que representen alguns dels trets identitaris de la població d'Ullastrell. La geganta Serralavella, amb una alçada de gairebé 3 m i un pes aproximat d'uns 40 kg, és la representació de la Vella Quaresma i fou creada l'any 1999. Es tracta d'una vella de set cames amb un mocador al cap, que porta un bacallà sec en una mà i un cistell amb una serra a l'altra. Aquesta serra és la que fa referència a l'antiga tradició de 'serrar la vella', ben present encara al municipi. El gegant Bacus, amb unes mesures molt semblants a les de la geganta, fou creat l'any 2002 i és la representació del déu del vi romà. Vesteix una túnica blanca amb el tors nu i una corona de fulles i raïms al cap. En una mà sosté una copa i en l'altra un carràs de raïm. Fa referència a l'esplendorós passat vinícola de la població. Els Xaumets són dos lleugers capgrossos creats fa uns deu anys i que representen un dels productes autòctons típics de la població, les galetes rústiques. Consisteixen en la representació d'un cap masculí i un de femení, que simbolitzen el pare i la mare d'una família.</p> | 08290-83 | Carrer de la Serra, 53, 08231 | <p>Els gegants i alguns dels capgrossos de la Colla de Geganters d'Ullastrell foren construïts al taller d'escultura festiva i imatgeria popular el Drac Petit de Terrassa, de la mà de Jordi Grau. Ambdues figures són de cartró-pedra. La geganta fou 'batejada' el dia 14 de març de l'any 1999 amb un cercavila pels carrers del poble i un ball amb el gegant antic, l'Olivé, que coexistí amb ella fins a l'arribada del gegant Bacus. Antigament, els gegantons d'Ullastrell eren l'Olivé i la Caterina. Comptaven amb un ball de gegants composat per en Pol Figueres, que finalment es deixà de fer. La construcció dels capgrossos estigué subvencionada per en Bartomeu Anglada, un dels creadors de les galetes Xaumets.</p> | 41.5276600,1.9569100 | 412977 | 4597860 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70198-foto-08290-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70198-foto-08290-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70199 | Paratge de la font del Xesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-la-font-del-xesc | XX | L'accés a la font és impracticable, completament cobert de vegetació. | <p>Paratge situat a l'entrada al municipi per la carretera BV-1203, dins la finca de la Torre del Rodó, a poca distància de la casa. La font consistia en un brollador natural d'aigua sense cap estructura arquitectònica establerta. Actualment, la zona es troba completament coberta per l'abundant vegetació que fa impossible poder-hi accedir. Dins del mateix paratge, a uns 200 metres a migdia, hi ha una zona d'horts cultivada, que compta amb un pou i un bassa utilitzats per regar els cultius. Estan construïts en un dels desnivells del terreny, aprofitant-ne el talús. La bassa és de planta rectangular i està bastida en maons. Al seu costat se li adossa una petita construcció que inclou el pou i una barraca. Presenta una planta rectangular, està bastida en maons i la seva coberta és plana. Compta amb dues obertures rectangulars, tancades amb portes de fusta, per accedir al interior. L'obertura que correspon al pou és de dimensions més petites que l'altra.</p> | 08290-84 | Torre del Rodó, 08231 | <p>Anys enrera, el pagès que treballava els horts va construir un pou i una bassa per poder regar els cultius amb més comoditat. L'aigua que els proveeix prové de l'antiga font mitjançant una bomba que fa pujar l'aigua.</p> | 41.5289100,1.9647000 | 413629 | 4597991 | 08290 | Ullastrell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70199-foto-08290-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70199-foto-08290-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70201 | Dipòsit de l'Hort de cal Mariano Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-lhort-de-cal-mariano-prats | XX | <p>Dipòsit d'aigua de grans dimensions situat a la zona d'horts situada sota la carretera BV-1203, a l'alçada de de l'església parroquial, a uns 100 metres a ponent del barri del Sardà. Es tracta d'un dipòsit de planta circular, sostingut per mitjà d'una sèrie de columnes helicoidals bastides en maons, que l'aïllen del terra deixant espai suficient per emmagatzemar-hi estris i resguardar-se de la pluja. Les columnes s'assenten damunt d'un sòcol de planta quadrada i presenten la part superior decorada a mode de capitell. També destaca un pou de planta quadrada bastit a la banda de llevant del dipòsit, al bell mig de les columnes. Compta amb dos pilars de maons que sostenen una coberta d'un sol vessant. El dipòsit en sí presenta el parament pintat de color groc i compta amb un rombre fet de rajoles de ceràmica, amb la data '1915' en trencadís blanc. Està cobert per una volta de cúpula rebaixada completament reixada, assentada damunt d'una cornisa bastida en maons i decorada amb dentallons. Davant del dipòsit, a la banda de llevant, hi ha una bassa de planta rectangular bastida en maons i protegida per una volta rebaixada de maó pla, sostinguda per quatre columnes helicoidals de la mateixa factura que les que sostenen el dipòsit.</p> | 08290-86 | Barri del Sardà-carretera BV-1203, 08231 | <p>Segons les referències obtingudes, el dipòsit el va construïr una paleta de Viladecavalls.</p> | 41.5280000,1.9595400 | 413197 | 4597895 | 1915 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70201-foto-08290-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70201-foto-08290-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70201-foto-08290-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70203 | Turó del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-rector | <p>MASSAGUÉ, Josep (1983). 'Visió literària d'Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 73, febrer 1983, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'El primer abastiment d'aigua'. Ullastrell Ressó Local, núm. 108, gener 1986, p. 6-7.</p> | <p>Turó característic de l'orografia del nucli urbà del municipi d'Ullastrell, situat a la banda de tramuntana del poble, a ponent de l'església parroquial. El turó s'alça a 339 metres per sobre del nivell del mar, presenta un perfil allargassat i es troba aterrassat. A la part superior hi ha una gran instal·lació dedicada al subministrament d'aigua, que ocupa tot el cim. La terrassa inferior està delimitada per un camí de terra que envolta el turó. A l'extrem de migdia s'ubica un brollador de planta circular bastit en maons. A la banda de llevant hi ha un parc infantil modernament arranjat, ben bé al costat de l'església. A l'extrem de tramuntana, en canvi, hi ha un mirador amb unes vistes panoràmiques incomparables de la contrada, com per exemple Montserrat o Sant Llorenç del Munt. El mirador està pavimentat i delimitat del desnivell existent mitjançant una tanca de fusta. Compta amb dues cadires per seure i presenta dos plafons metàl·lics senyalitzats, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des del mirador. A ponent d'aquest s'agafa un camí que baixa fins al carrer Prat de la Riba. A la banda de llevant del turó, des de darrera de l'església, es pot agafar un carrer que baixa fins a l'avinguda de Terrassa. Aquesta banda també compta amb un parc infantil arranjat. També es pot accedir al turó des de la plaça de l'Església venint pel carrer de l'Assumpció.</p> | 08290-88 | Al nord del nucli urbà, 08231 | <p>El mirador del Turó del Rector fou arranjat i senyalitzat entre els anys 2010 i 2011. En els plafons metàl·lics hi ha la reproducció del poema dedicat a Ullastrell de Josep Puig i Sucarrats, que és idoni per il·lustrar la panoràmica observada des d'aquest enclavament. El dipòsit regulador situat al cim del turó va formalitzar el conveni de la seva instal·lació amb la propietat parroquial el mes d'octubre de l'any 1925. L'aigua pujava des de la font del Comú. La processó de Corpus i les catifes de flors es fan actualment al turó. Només per aquest dia, al brollador de l'extrem de migdia del turó s'hi col·loca una imatge de la Verge de Montserrat.</p> | 41.5284800,1.9588000 | 413136 | 4597949 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70203-foto-08290-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70203-foto-08290-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
| 70204 | Pont del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-bolet | Ha estat arranjat recentment. | <p>Pont construït damunt del torrent del Bolet. De fet es tracta del pont que està situa a la zona d'esbarjo del Bolet, al sud de la masia de can Palet. El pont està format per un únic arc de mig punt de mides petites, bastit en pedra lligada amb morter. Abasta tota l'amplada del camí de can Palet ja que ha estat arranjat en els darrers temps. Tota la banda de migdia de l'estructura ha estat ampliada i refeta amb formigó. La part superior de la banda de tramuntana també ha estat refeta. El pont compta amb dos sòcols laterals bastits en maons, que delimiten el camí.</p> | 08290-89 | Camí de can Palet, 08231 | 41.5212100,1.9658300 | 413713 | 4597135 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70204-foto-08290-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70204-foto-08290-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70204-foto-08290-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70205 | Mirador del turó de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-turo-de-can-palet | XXI | <p>Mirador del Turó de can Palet situat a llevant del nucli urbà del municipi d'Ullastrell i delimitat pels carrers del Turó de can Palet i Lluís Muncunill. El turó, actualment urbanitzat, s'alça a 316 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil allargassat. El mirador s'ubica a la banda est del turó, amb unes vistes panoràmiques fantàstiques de la masia de can Palet i, en darrer terme, dels pics muntanyosos i els pobles de la contrada. El mirador presenta una planta irregular i es troba ben arranjat, amb grava de mida petita per regularitzar el sòl, arbres i gronxadors per la canalla. Compta amb un parell de bancs per seure i presenta dos plafons metàl·lics senyalitzats, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des del mirador.</p> | 08290-90 | Carrer del Turó de can Palet, 08231 | <p>El mirador del Turó de can Palet fou arranjat i senyalitzat entre els anys 2010 i 2011. En els plafons metàl·lics hi ha la reproducció del poema dedicat a Ullastrell de Josep Puig i Sucarrats, que és idoni per il·lustrar la panoràmica observada des d'aquest enclavament.</p> | 41.5242500,1.9633900 | 413513 | 4597475 | 2011 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70205-foto-08290-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70205-foto-08290-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70206 | Mirador de la plaça dels Quatre Vents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-placa-dels-quatre-vents | XXI | <p>Mirador de la plaça dels Quatre Vents situat a l'extrem de ponent del nucli urbà del municipi d'Ullastrell, a l'extrem nord-oest del Turó de ca la Carme. El turó, actualment urbanitzat, s'alça a 319 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil més aviat arrodonit. El mirador s'ubica a la cantonada nord-oest del turó, amb unes vistes panoràmiques fantàstiques dels pobles de la contrada i del massís de Montserrat. El mirador presenta una planta rectangular i es troba ben arranjat, amb diversos bancs per seure i una tanca metàl·lica que el separa del fort desnivell envers ponent i tramuntana. Compta amb un plafó metàl·lic senyalitzat, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des d'aquest enclavament.</p> | 08290-91 | Plaça dels Quatre Vents, 08231 | <p>El mirador de la plaça dels Quatre Vents fou arranjat i senyalitzat entre els anys 2010 i 2011. En els plafons metàl·lics hi ha la reproducció del poema dedicat a Ullastrell de Josep Puig i Sucarrats, que és idoni per il·lustrar la panoràmica observada des d'aquest enclavament.</p> | 41.5232600,1.9524800 | 412602 | 4597376 | 2011 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70206-foto-08290-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70206-foto-08290-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70209 | Plataners de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera-1 | <p>MASSAGUÉ, Josep (1982). 'Dels platans de la carretera'. Ullastrell Ressó Local, núm. 63, abril 1982, p. 9.</p> | XIX-XX | <p>Plataners situats a banda i banda de la carretera BV-1203, des de l'encreuament entre les masies de can Jaume Font i ca n'Amat, fins a la torre d'en Fornells, a l'avinguda de Terrassa. Es tracta de diversos exemplars de plataners de tronc rodó amb brancatge superior utilitzats generalment per donar ombra a carrers, carreteres, parcs, etc. En el tram disposat davant l'avinguda de Terrassa se'n conserven només dos, tot i que hi ha indicis que n'hi havien més. El tram localitzat davant del talús del carrer Montseny presenta 10 exemplars en bones condicions, tots plantats a la banda de tramuntana de la via. En el tram localitzat davant dels terrenys de la finca de can Rodó, prop de la Torre del Rodó, se'n conserven prop d'una dotzena, plantats a la banda de migdia de la carretera. Per últim, en el tram proper a les masies de can Jaume Font i ca n'Amat hi ha uns vuit exemplars situats a banda i banda de la via.</p> | 08290-94 | Carretera BV-1203, 08231 | <p>No hi ha constància del nombre d'exemplars que es plantaren ni tampoc de la data en que es va dur a terme aquesta acció. Tot i això, si tenim en compte que la carretera BV-1203 s'acabà de construïr l'any 1893, és força probable que els arbres es plantessin un cop finalitzada l'obra, a finals del segle XIX o durant els primers anys del segle XX. El que sí sabem és que en el tram disposat davant del carrer Montseny, l'entrada oficial al poble, n'hi havia un total d'11 i, que en el tram de la finca d'en Rodó n'hi havia una dotzena. Per tant doncs, exceptuant el tram situat de l'avinguda de Terrassa, la resta d'exemplars es conserven en bones condicions.</p> | 41.5276400,1.9615700 | 413366 | 4597853 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70209-foto-08290-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70209-foto-08290-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70210 | LA ROUREDA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roureda | Arxiu Municipal: 'Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders: Certificat de 'montes y prados'' (1753). | El sotabosc és molt abundant. | Antiga roureda situada a la banda de tramuntana del terme municipal i delimitada pel torrent de can Font a llevant, pel torrent Fondo a ponent i per la riera de Gaià al nord (límit municipal amb el terme de Viladecavalls). Es tracta d'una massa boscosa actualment formada per diverses varietats d'arbres autòctons, tot i que en origen es plantaren només roures. Entre d'altres varietats hi ha alzina i pi blanc, tot i que també es conserven alguns exemplars de roures de força antiguitat. En l'actualitat, l'abundant sotabosc existent a la zona (ginesta, gatera, etc.) fa que l'accés a determinats llocs sigui pràcticament impossible. La Roureda està connectada amb el poble mitjançant una pista forestal que neix sota el turó de Bonavista. Des del camí de can Font també s'hi pot accedir, seguint la ruta de can Font. | 08290-95 | Paratge de la Roureda, 08231 | A l'Arxiu Municipal d'Ullastrell es conserva un manuscrit de l'any 1753 que fa referència a la Roureda. Es tracta de la certificació d'una visita efectuada dins del terme d'Ullastrell per revisar l'estat dels boscos i arbredes del municipi. El document comptabilitza la xifra de 16963 arbres i les propietats a les que pertanyien els mateixos. També dóna informació sobre com aprofitaven la fusta (llenya, carbó, construcció embarcacions). Pel que fa a la Roureda, el document explicita que s'ha de plantar un bosc de roures als voltants de la zona coneguda com Aubarich (fa referència al paratge dels Oblics actual), però dins del terme d'Ullastrell. | 41.5326400,1.9506800 | 412464 | 4598419 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70210-foto-08290-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70210-foto-08290-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70211 | BOSC DE CAN FONT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-font | El sotabosc és molt abundant. | Bosc situat a la banda de tramuntana del terme municipal i delimitat pel torrent de can Font a ponent i pel d'en Cintet al nord-est. Es tracta del típic bosc mediterrani habitual en terres de la Catalunya oriental. Està format per les diverses espècies forestals que caracteritzen la zona, sobretot pi blanc i alzina, però també algun roure. Actualment, aquesta massa forestal presenta un abundant sotabosc format per ginesta, gatera i altres espècies de matoll, que fa que l'accés a determinats llocs sigui pràcticament impossible. | 08290-96 | Paratge de can Font, 08231 | És una de les masses boscoses del municipi que no s'ha vist mai afectada per cap incendi forestal. | 41.5344500,1.9569400 | 412989 | 4598614 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70211-foto-08290-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70211-foto-08290-96-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
| 70212 | BOSC DE CAN RODÓ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-rodo | El sotabosc és molt abundant. | Bosc situat a la banda de tramuntana del terme municipal i delimitat pel torrent de can Cintet a migdia i per la urbanització de can Cabassa al nord. Es tracta del típic bosc mediterrani habitual en terres de la Catalunya oriental. Està format per les diverses espècies forestals que caracteritzen la zona, sobretot pi blanc i alzina, però també algun roure. El sotabosc fa que el seu accés sigui complicat en determinades zones. La massa forestal es troba actualment envoltada de matollars formats per ginesta, gatera i altres espècies. També s'observen agunes oliveres bordes. | 08290-97 | Paratge de can Rodó, 08231 | És una de les masses boscoses del municipi que no s'ha vist mai afectada per cap incendi forestal. | 41.5343400,1.9643600 | 413608 | 4598594 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70212-foto-08290-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70212-foto-08290-97-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
| 70213 | BOSC DEL PI LLARG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-pi-llarg | Bosc situat a la banda de ponent del nucli urbà del municipi, darrera del turó de ca la Carme i al voltant del torrent de Salt. Es tracta d'un bosc mediterrani amb exemplars força joves, constituït íntegrament per l'espècie forestal més habitual de la contrada, el pi blanc. Bona part d'aquesta massa forestal pertany al terme municipal d'Abrera, tot i que també s'extén cap al nord dins del terme d'Ullastrell. | 08290-98 | Paratge del Pi Llarg | Durant els incendis forestals de l'estiu de l'any 1994, el bosc es veié força afectat. Malgrat el seu nom, el Pi Llarg en sí no existeix. | 41.5245700,1.9502100 | 412414 | 4597524 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70213-foto-08290-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70213-foto-08290-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70214 | Barranc de la Riba de la Llonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barranc-de-la-riba-de-la-llonga | <p>Barranc situat a l'extrem nord occidental del terme municipal d'Ullastrell. Pel nord està delimitat per la riera de Gaià, que alhora és el límit municipal amb la població de Viladecavalls. Per la banda oest, el propi barranc fa de límit muncipal amb la població d'Abrera. Es tracta d'un alt i rectilini marge d'uns 40 metres de profunditat, que arriba fins a la llera de la riera de Gaià. Probablement es creà per la continua acció de l'aigua damunt del terreny, que presenta materials de poca consistència i fàcilment erosionables.</p> | 08290-99 | Paratge dels Obrics, 08231 | <p>Segons les fonts populars, els caçadors hi sacrificaven els gossos vells que ja no podien caçar.</p> | 41.5278900,1.9422400 | 411754 | 4597901 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70214-foto-08290-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70214-foto-08290-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70215 | Lledoner de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-palet | <p>PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d'Ullastrell, inèdit.</p> | El tronc és buit, tot i que l'arbre encara viu. | <p>Antic exemplar de lledoner situat dins la finca de can Palet. L'arbre s'ubica a l'extrem sud-est del pati davanter de la casa, en un petit turonet que s'eleva a la banda de llevant del pati. Es tracta d'un exemplar baix de lledoner que presenta una circumferència de 412 cm. El tronc central està completament buit, però el lateral orientat a tramuntana continua viu. Tota la banda de ponent del tronc central està coberta per una gran heura.</p> | 08290-100 | Masia de can Palet, 08231 | 41.5231900,1.9681700 | 413911 | 4597353 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70215-foto-08290-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70215-foto-08290-100-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 196,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc