Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
70179 | Cançó de la Serralavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-la-serralavella | <p>CASANOVAS, Jaume (1979). 'Serra la Vella'. Ullastrell Ressó Local, núm. 26, març 1979, p. 11. PASTALLÉ, Pere (2006). Serralavella a Ullastrell. Terrassa: Omnigraf, Arts Gràfiques S.L. PUIG, Olga (1993). Serra la Vella. Ullastrell: inèdit.</p> | <p>'Serralavella, caldo d'estella, Serra la criada, que va ben pentinada, Dilluns i dimarts, serra cabàs. Mestressa porteu ous, que demà serà dijous, Mestressa porteu cansalada, Que la serra està embossada. Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, La catxutxa ens queia, la catxutxa ens cau, Que en venim de Roma i en portem corona de Sant Nicolau. Nicolau cistella de quatre diners, La senyora mestra no vindrà mai més. Un confit xicarra xic, del calaix del calaixó, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Del calaix del calaixó, vingue'n cèntims cistelló. Passarem per casa, tot ho trencarem, Que de plats i olles no n'hi deixarem. Caritat senyora, caritat si us plau, Doneu-nos la paga i adéu-siau. Si volleu que cantem més, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Si voleu que cantem més, vingue'n cèntims i diners. Allà baix a la riera hi ha un home que ens espera, Amb un grapat d'ametlles a la mà, Que ens vol apedregar. Com un gat, com un gos, com un perro, perro, perro, Com un gat, com un gos, com un perro rabiós!'</p> | 08290-64 | <p>La cançó de la Serralavella d'Ullastrell és una versió adaptada de la mateixa cançó que es cantava en altres contrades (sobretot a l'alt Vallès, al Montseny i a la plana de Vic). Desconeixem el seu origen, tot i que sabem que a principis del segle XX, la cançó era pràcticament la mateixa, tot i que més llarga. A més a més hi havia la variant de la Serra la jove, per les cases que no tenien mestresses velles. Amb el pas del temps, la cançó ha patit alguns canvis com estrofes canviades o fins i tot retallades. És possible que a Ullastrell, una part de la cançó fos ballada ja que el terme 'virolet' (giravoltar) fa referència a un ball.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
70180 | Poema Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-ullastrell | <p>AJUNTAMENT ULLASTRELL (1992). Ullastrell, Vallès Occidental / Catalunya. Terrassa: Gestió Disseny/J. Farrés.</p> | XX | <p>'Els que vulguin anar a fora i la vista recreiar que vinguin al nostre poble quan el dia estigui clar. Disfrutem d'un panorama que és esplèndid i molt gran, per tots costats veiem pobles, al Ponent i al Llevant. Més de trenta són els pobles que ara aquí us explicaré no us penseu pas que us enganyi que tots ells es veuen bé. Montserrat, Nostra Patrona, amb el seu gran Monestir, Sant Esteve Sasrovires, Martorell i Castellví. A Gelida, Esparreguera, Abrera i Collbató, Subirats i La Beguda i la Colònia Sedó. Veiem el Carrer del Suro, Els Hortons i el Mas d'en Gall, Els Bruchs, Sant Joan Samora i a Viladecaballs. A Rubí i La Granada, Sant Andreu i Pallejà, Sant Llorenç, Matadepera, Papiol i Castellà. Veiem Sant Vicens dels Horts al peu del riu Llobregat, Hostalets de Pierola i el Montseny quan és nevat. Castellbisbal i Sant Boi, el pont de Molins de Rei, Martorelles, Vallvidrera, Sant Cugat i Sabadell. Bella Terra i Valldoreix, Mirasol i La Floresta, Terrassa per un esqueix i Quatrecamins que fumeja. Olesa de Montserrat que va teixint vora el riu, i l'Aeriport del Prat que d'avions n'és un niu. Caseries i masies podem comptar-les a mils, i els de sis companyies veiem de ferrocarrils. Les montanyes de Mallorca obirem si està ben clar i com els vaixells transiten pel tros que veiem de mar. Horts i Marina allà baix el Cadí cap allà dalt i sobre el Plà del Bonaire la Ciutat Sanatorial. A Ullastrell tot-hom disfruta, sense por poden venir, que a més d'alegrar la vista també beuran molt bon ví'.</p> | 08290-65 | <p>Aquest poema fou escrit per en Josep Puig i Sucarrats (avi del forn de pa Josep Puig) l'any 1926. L'ajuntament del municipi l'ha adoptat en diverses ocasions, com per exemple en l'edició d'un llibret promocional del poble editat l'any 1992 o en els plafons explicatius situats als tres miradors que hi ha al poble (turó del Rector, turó de can Palet i plaça dels Quatre Vents).</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1926 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Puig i Sucarrats | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
70181 | Cuplet de la tupinada de Rellinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuplet-de-la-tupinada-de-rellinars | <p>MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 24. PUY I JUANICO, Josep (2010). Sàtires, cuplets i acudits en temps d'eleccions. Política i caciquisme a Terrassa (1917-1923). Terrassa: Fundació Torre del Palau, p.127-133. http://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/04/17/satires-cuplets-i-acudits-en-temps-deleccions/ (consulta: 28-03-13).</p> | XX | <p>'Quin dol al Gran Casino la tarda d'eleccións! Tot l'escrutini deia que el Sala anava a fons. Mal llamp! quina desfeta la que hem tingut a Ustrell; tots deien: -De gallina se'ns ha tornat la pell! Al noi del diputat li ve una basca; El Fonsu diu: -A Olesa m'han traït! Si a Rellinás no ens surt la tupinada, Benet jo et reflic que ens hem lluit. Ai Deu fes que a Rellinás ai! ens donguessin tot el cens! si algú ens treu d'aquest mal pas ai! ens farà un favor inmens. Els datos que venien tots eren molt dolents! -Si a Rellinás anavem!- Diu el senyor Torrents. Ja surten amb tres autos, se'n van cap a l'Ubach, els autos entrevessen a la font del Llimach. I mentrestant aquí els del Gran Casino resaven pare nostres tremolant, i deia el senyó Sala ennuegant-se: -Qui sap si encara me la fregiran!- No en sap res de Rellinás ai! Si tingués seixanta vots! Fora un cas com un cabàs ai! Maleíts els pagesots. De Rellinás arriba un que és despatriat: -Alfonsu et porto l'acta, els hem ben enredat!- Només n'han votat trenta pro en tens vuitanta cinc- El Fonsu me l'abraça: -Ai, ai, quin goig que tinc!- Va començar llavors la xirinola: tothom cridava: -Visca Rellinás! Ens ha salvat ben be la tupinada pro ara nois no ho fessiu córre pas! Visca sempre Rellinás Visca! Els farem un monument. Tindreu aigua i tindreu gas Visca! Perque el Fonsu està content.</p> | 08290-66 | <p>La tupinada, o 'pucherazo' en castellà, era un frau electoral que manipulava i omplia l'urna amb un nombre il·limitat de vots, que superava el del cens real d'un poble o ciutat. Sembla ser que era una pràctica força habitual a l'època. En les eleccions legislatives del 19 de desembre de 1920 s'enfrontaven Alfons Sala (candidatura monàrquica) i Domènec Palet i Barba (candidatura republicana). Els resultats electorals al districte eren força ajustats i, a la ciutat de Terrassa, la victòria era pel candidat republicà. Així doncs, el poble de Rellinars podia ser decisiu a l'hora de donar la victòria a Sala. Sembla ser que l'industrial Joan Chevalier i Robert, salista vinculat a Rellinars, va retocar els resultats electorals del poble i va lliurar l'acta a la junta electoral amb força retard (apel·lant a les inclemències del temps). Com a resultat d'això, l'Alfons Sala va ser reelegit per l'Acta de Rellinars, tot i que havia estat derrotat a la resta del districte (Sala: 3835 vots; Palet i Barba: 3811). La societat de l'època es va fer ressó de les manipulacions i del mal moment de la candidatura monàrquica. Bona mostra d'això són diversos articles de premsa tractant el tema i l'aparició de cuplets i sàtires que es mofaven de la situació. A Ullastrell, el resultat de les eleccions fou també una sorpresa donat que es considerava feu salista. Sala va treure 73 vots, mentre que Palet i Barba en va treure 108. D'aquest fet provenen els quatre versets referits a Ullastrell del cuplet que ens ocupa. Per últim, cal dir que aquest cuplet es cantava utilitzant la música de 'Els Focs Artificials'.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1920 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que només una de les estrofes de la cançó fa referència directa a Ullastrell, s'ha decidit transcriure-la íntegrament per no perdre el fil de la qüestió. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
70182 | Costum de les parteres d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-les-parteres-dullastrell | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 72. MASSAGUÉ, Josep (1985). 'De Nadal a la Candelera'. Ullastrell Ressó Local, núm. 96, gener 1985, p. 4-5.</p> | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb les parteres, és a dir, les dones que es trobaven dins del període que succeeix al part (la quarantena). Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell, per tal de no ésser embruixades (les parteres) surten de l'església d'esquena' (AMADES, 1969: 72).</p> | 08290-67 | <p>Antigament, la sortida per anar a missa després de donar a llum s'entenia com la purificació de la mare. Aquesta visita s'havia de fer quan la partera es trobés en condicions de poder sortir de casa, però mai podia sobrepassar els quaranta dies, que eren els que va trigar la Mare de Déu a recuperar-se després del seu part.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
70183 | Llegenda de la Serra de Cantallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-serra-de-cantallops | <p>MASSAGUÉ, Josep (1995). 'De cognoms, encara'. Ullastrell Ressó Local, núm. 222, juliol 1995, p. 4-5.</p> | <p>Llegenda ubicada a l'antiga Serra de Cantallops, actualment situada dins del nucli urbà del municipi. De fet es tracta de la mateixa serra on avui en dia hi ha l'eix comercial del poble, el carrer de la Serra. Segons la llegenda, antigament el llop campava per aquesta zona lliurement, dominant-la completament. Per sort, un home molt valent s'enfilava dalt d'un arbre amb un sac de gemecs (o gaita) i, al tocar el instrument, la música atemoria la bèstia i la feia marxar amb la cua entre cames.</p> | 08290-68 | <p>Aquesta llegenda és força coneguda entre la gent d'Ullastrell gràcies a la memòria dels més grans, els quals l'havien recollida ja dels seus avantpassats. Durant els segles XVIII i XIX, l'anomenada Serra de Cantallops canvià de nom, passant a anomenar-se Serra del Ferran. Posteriorment, en temps més propers, el nom es va quedar en l'actual, la Serra. Si tenim en compte aquestes dades, podria ser que la llegenda de la Serra de Cantallops fos anterior al segle XVIII. La llegenda s'explicava a la canalla per distreure-la o bé per atemorir-la, aconseguint d'aquesta manera que no enredés en les tasques dels més grans.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
70184 | Refrany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'De la vinya i el vi'. Ullastrell Ressó Local, núm. 45, octubre 1980, p.1. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 19.</p> | <p>'No us farà anar de gairell un traguet de vi d'Ullastrell'.</p> | 08290-69 | <p>Aquest refrany fa referència directa al passat vinícola d'Ullastrell, que visqué el seu màxim esplendor durant la segona meitat del segle XIX.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
70185 | Refrany 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-1 | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'Espigolant'. Ullastrell Ressó Local, núm. 42, juliol 1980, p. 9. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'A Ullastrell, les figues es mengen amb pell'.</p> | 08290-70 | <p>Josep Massagué recollí aquesta dita del periòdic informatiu 'El Brogit', de Castellbell i el Vilar, el mes de març de l'any 1980.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
70186 | Refrany 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-2 | <p>MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'Si les boires són de Sitges, les basses plenes o mitges'.</p> | 08290-71 | <p>La dita era emprada pels pagesos, en veure venir les negres nuvolades que amenaçaven tempesta.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
70190 | Mostra de teatre d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-teatre-dullastrell | <p>http://www.ullastrell.cat/actualitat/agenda/2012/10/28/xxiv-mostra-de-teatre (consulta: 02-05-13). http://www.ullastrell.cat/directori/entitats/g-a-t-u-grup-amics-del-teatre-ullastrell (consulta: 02-05-13).</p> | XX | <p>Mostra de teatre del municipi organitzada pel Grup d'Amics del Teatre d'Ullastrell (G.A.T.U). La mostra és anual i es celebra entre la tardor i la primavera de l'any següent. Al marge de les representacions ofertes pel grup local, a la mostra hi són convidats altres grups de teatre d'arreu de la comarca i del país (ex. Puigcerdà, Mallorca, Logronyo). La mostra compta amb un programa d'actes on es reflecteix la programació anual, força variada i adaptada a les necessitats dels diferents tipus de públic. Les representacions i els assajos es fan generalment a la sala d'actes del Casal Cultural d'Ullastrell, tot i que també s'assisteix a altres mostres de teatre d'altres municipis. S'organitza també un taller de teatre per als més joves durant les festes de Nadal.</p> | 08290-75 | <p>La Mostra de Teatre d'Ullastrell es va començar a organitzar l'any 1989. Així doncs, actualment s'està celebrant la 24 ena edició. És probable que l'any vinent, el Grup d'Amics del Teatre d'Ullastrell també organitzi la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil de Catalunya al municipi.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1989 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Fotogràfic d'Ullastrell ha cedit dues imatges antigues de representacions teatrals datades entre els anys 30 i 40. Són propietat de la família Salarich. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
70196 | Rotllo de Campanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotllo-de-campanes | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 59. MASSAGUÉ, Josep (1977). 'El rotllo de campanes'. Ullastrell Ressó Local, núm. 5, maig 1977, p. 3.</p> | No està en ús | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb la cerimònia del bateig. Antigament, l'església d'Ullastrell tenia un rotllo o roda de campanes. Es tractava d'un cercle de ferro o fusta coronat per un grup de campanetes, del que penjava una corda central utilitzada per sacsejar-lo i fer-les dringar al mateix temps. A Ullastrell, el rotllo s'escoltava els dies de festes solemnes i quan es duia un nadó a batejar. Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell, durant la cerimònia o immediatament després, hom feia balandrejar el rotllo de l'església perquè el nadó fos ballador' (AMADES, 1969: 59).</p> | 08290-81 | <p>Antigament es creia que la cerimònia del bateig era fonamental per a la vida del nadó, ja que mitjançant aquesta el nen quedava purificat i no corria cap risc de mort, embruixament, etc. En general, quan més aviat fos batejat millor, tot i que en algunes zones calia esperar uns dies prudencials perquè la cerimònia fos més efectiva. A Catalunya moltes esglésies tenien rotllo o roda de campanes, fent-lo dringar per les festes típiques de cada població i per les més destacades del calendari litúrgic. Fins a mitjans dels anys 70, el rotllo de campanes encara es conservava i s'utilitzava en algunes esglésies, com per exemple el de Castelló d'Empúries.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
70197 | Camiseta de l'Hereu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camiseta-de-lhereu | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 57. MASSAGUÉ, Josep (1978). 'La camiseta de l'hereu'. Ullastrell Ressó Local, núm. 16, maig 1978, p. 7.</p> | No massa conegut | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb la cerimònia del bateig. Antigament, els nadons hereus es duien a batejar portant una camiseta (camisa petita), que es guardava moltes generacions i només se la podien posar els hereus. Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell un avi es negà a ésser padrí d'un nét perquè li havien posat la camiseta dels hereus de la família sense ésser-ho' (AMADES, 1969: 57).</p> | 08290-82 | <p>Antigament es creia que la cerimònia del bateig era fonamental per a la vida del nadó, ja que mitjançant aquesta el nen quedava purificat i no corria cap risc de mort, embruixament, etc. En general, quan més aviat fos batejat millor, tot i que en algunes zones calia esperar uns dies prudencials perquè la cerimònia fos més efectiva.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
70224 | Barraca de cal Jaume Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-jaume-font | XX | <p>Veure fitxa núm. 108.</p> | 08290-109 | 41.5316900,1.9748600 | 414480 | 4598290 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70224-foto-08290-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70224-foto-08290-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70224-foto-08290-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
70225 | Barraca de les Monges 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-monges-1 | XX | <p>Veure fitxa núm. 108. La barraca compta amb una petita repisa d'obra situada al costat de l'entrada.</p> | 08290-110 | 41.5218400,1.9514100 | 412511 | 4597220 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70225-foto-08290-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70225-foto-08290-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70225-foto-08290-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
70226 | Barraca de les Monges 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-monges-2 | XX | En part enrunada | <p>Veure fitxa núm. 108. La barraca presenta una cambra interior excavada al marge, a la que s'accedeix mitjançant un portal d'arc rebaixat bastit en maons. La part davantera de la coberta i de la façana principal estan arruïnades.</p> | 08290-111 | 41.5209600,1.9533100 | 412668 | 4597120 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70226-foto-08290-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70226-foto-08290-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70226-foto-08290-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
70203 | Turó del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-rector | <p>MASSAGUÉ, Josep (1983). 'Visió literària d'Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 73, febrer 1983, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'El primer abastiment d'aigua'. Ullastrell Ressó Local, núm. 108, gener 1986, p. 6-7.</p> | <p>Turó característic de l'orografia del nucli urbà del municipi d'Ullastrell, situat a la banda de tramuntana del poble, a ponent de l'església parroquial. El turó s'alça a 339 metres per sobre del nivell del mar, presenta un perfil allargassat i es troba aterrassat. A la part superior hi ha una gran instal·lació dedicada al subministrament d'aigua, que ocupa tot el cim. La terrassa inferior està delimitada per un camí de terra que envolta el turó. A l'extrem de migdia s'ubica un brollador de planta circular bastit en maons. A la banda de llevant hi ha un parc infantil modernament arranjat, ben bé al costat de l'església. A l'extrem de tramuntana, en canvi, hi ha un mirador amb unes vistes panoràmiques incomparables de la contrada, com per exemple Montserrat o Sant Llorenç del Munt. El mirador està pavimentat i delimitat del desnivell existent mitjançant una tanca de fusta. Compta amb dues cadires per seure i presenta dos plafons metàl·lics senyalitzats, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des del mirador. A ponent d'aquest s'agafa un camí que baixa fins al carrer Prat de la Riba. A la banda de llevant del turó, des de darrera de l'església, es pot agafar un carrer que baixa fins a l'avinguda de Terrassa. Aquesta banda també compta amb un parc infantil arranjat. També es pot accedir al turó des de la plaça de l'Església venint pel carrer de l'Assumpció.</p> | 08290-88 | Al nord del nucli urbà, 08231 | <p>El mirador del Turó del Rector fou arranjat i senyalitzat entre els anys 2010 i 2011. En els plafons metàl·lics hi ha la reproducció del poema dedicat a Ullastrell de Josep Puig i Sucarrats, que és idoni per il·lustrar la panoràmica observada des d'aquest enclavament. El dipòsit regulador situat al cim del turó va formalitzar el conveni de la seva instal·lació amb la propietat parroquial el mes d'octubre de l'any 1925. L'aigua pujava des de la font del Comú. La processó de Corpus i les catifes de flors es fan actualment al turó. Només per aquest dia, al brollador de l'extrem de migdia del turó s'hi col·loca una imatge de la Verge de Montserrat.</p> | 41.5284800,1.9588000 | 413136 | 4597949 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70203-foto-08290-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70203-foto-08290-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
70162 | Plafó de la façana de can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-facana-de-can-costa | <p>MASSAGUÉ, Josep (1981). Montserrat i Ullastrell, SAYC, Terrassa, p. 18-19.</p> | XIX | <p>Plafó de ceràmica situat a la façana principal de la casa de can Costa, a l'alçada del pis superior. Es tracta d'un plafó rectangular format per 12 rajoles de ceràmica vidrada de València, amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Presenta un marc decorat amb motius vegetals i garlandes, que emmarca tota l'escena. L'escena consta d'una representació del massís de Montserrat, amb el monestir i les diverses ermites que el caracteritzen, sota un cel blau amb la representació de tres núvols. Al centre de l'escena, integrada dins del massís muntanyós, hi ha una imatge central de la verge amb el nen.</p> | 08290-47 | Avinguda de la Verge de Montserrat, 1, 08231 | <p>La devoció montserratina a Ullastrell ve de lluny. Des de mitjans del segle XVI es recullen els primers testimonis escrits relacionats amb actes devots envers la verge. En concret, un avantpassat pagès de la família Costa, deixà escrit en el seu testament l'any 1568: '(···) dues misses que em seran dites a l'altar major de la Mare de Déu de Montserrat, i per la caritat quatre sous' (Massagué, 1981: 18). En aquella època, els Costa vivien dins del terme de Sant Pere d'Abrera (can Costa vell), tot i que feien vida a Ullastrell donada la seva proximitat respecte l'altre municipi. Posteriorment, els Costa construiren la casa que ens ocupa dins del nucli urbà d'Ullastrell, deixant clara la seva devoció amb la instal·lació del plafó de la verge a la façana. Segons una placa gravada situada sota el plafó de la verge a la mateixa façana, l'edifici fou bastit l'any 1880, establint una possible datació per al plafó montserratí.</p> | 41.5260400,1.9546200 | 412784 | 4597683 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70162-foto-08290-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70162-foto-08290-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70162-foto-08290-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
70167 | PREMSA DE VI DE CAL BOSSA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-cal-bossa | XX | Premsa de vi situada al jardí de la casa, formant cantonada entre l'avinguda de la Verge de Montserrat, el carrer de la Serra i el camí de can Costa. Es tracta de les restes d'una premsa que ha perdut la gàbia, tot i que conserva el gran cargol central, que sosté la femella i el mecanisme per fer-la funcionar. També es conserva la cassola on es recollia el líquid. La premsa està assentada damunt d'un sòcol circular de pedra lligada en morter. Tota l'estructura conservada és de ferro. | 08290-52 | Avinguda de la Verge de Montserrat, 2, 08231 | La premsa de gàbia era una de les premses més habituals durant els segles XVIII i XIX. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, les premses de gàbia es transformen amb l'aplicació d'un xàssis cilíndric desmuntable. Tenint en compte això, i per la seva tipologia, la premsa es pot datar dins del segle XX. L'origen d'aquesta premsa està a Cal Bossat, una de les primeres cases del poble, del segle XVIII | 41.5261000,1.9544600 | 412771 | 4597690 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70167-foto-08290-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70167-foto-08290-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70167-foto-08290-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70248 | Torre del Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-palanca | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat d'una gran zona enjardinada, situat al capdemunt d'un dels petits turons que caracteritzen l'orografia del municipi. Presenta la coberta de teula a quatre aigües decorada amb un doble ràfec de dents de serra força destacable, i està organitzat en dos nivells. La construcció, que ha estat reformada, compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal, orientada al nord-oest, presenta un porxo adossat amb teulada d'un sol vessant sostinguda per un seguit de bigues de fusta reaprofitades. Aquest porxo cobreix el portal d'accés al interior, al que s'accedeix mitjançant una escalinata de maons delimitada per una barana d'obra i gelosia, que també delimita el porxo. Adossada a la façana sud-est de l'edifici destaca una porxada coberta amb teulada de tres vessants, oberta a l'exterior mitjançant cinc arcs rebaixats sostinguts per pilastres arrebossades amb les impostes motllurades de pedra. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb un sòcol de pedra aplacada. El jardí està organitzat en dos nivells que es troben delimitats per unes tanques bastides amb maons i decorades amb balustres de maons també. Bona part d'aquestes estructures són originals, així com els contraforts que les sostenen en determinats punts del jardí.</p> | 08290-133 | Avinguda de la Verge de Montserrat, 25, 08231 | <p>Es tracta d'una de les primeres cases d'estiueig situada al municipi i que probablement fou bastida a mitjans del segle XX. En origen, la finca era molt més extensa donat que incloïa els terrenys on es va construir una promoció de cases unifamiliars adossades, delimitades entre l'avinguda de la Verge de Montserrat i la carretera d'Olesa. Sembla ser que el nom de la casa prové del constructor que la va erigir. El porxo davanter no és originari i fou construït durant les obres de reforma de la casa. En canvi, la porxada adossada a la façana sud-est sí que és originària de la construcció. Del jardí de la casa destaca un gran exemplar de pi que s'observa des de diversos punts del municipi.</p> | 41.5241600,1.9546000 | 412780 | 4597474 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70248-foto-08290-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70248-foto-08290-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70248-foto-08290-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les bigues del porxo davanter són força antigues i foren reaprofitades d'una altra construcció que fou enderrocada. Sota la porxada sud-est destaca un plafó de ceràmica vidrada de temàtica religiosa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
70249 | Pi de la Torre del Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-torre-del-palanca | XX | <p>Antic exemplar de pi blanc situat dins del jardí de la Torre del Palanca. L'arbre s'ubica molt a prop de la cantonada sud-oest de la casa, situada damunt d'un dels petits turonets que caracteritzen el municipi d'Ullastrell. Es tracta d'un gran exemplar de pi blanc que presenta un llarg tronc central i una gran copa sostinguda per un ampli brancatge, amb una circumferència aproximada d'uns 15 m. A la part superior del tronc s'observa un petit esboranc causat per l'antiga caiguda d'un llamp. L'exemplar està en molt bones condicions, cuidat i podat adequadament.</p> | 08290-134 | Avinguda de la Verge de Montserrat, 25, 08231 | <p>És força probable que l'exemplar sigui originari de la primera meitat del segle XX, de la mateixa manera que la casa d'estiueig a la que pertany. El pi és fàcilment observable des de qualsevol punt del municipi, esdevenint pràcticament una de les icones de la població.</p> | 41.5240100,1.9545900 | 412779 | 4597457 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70249-foto-08290-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70249-foto-08290-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70201 | Dipòsit de l'Hort de cal Mariano Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-lhort-de-cal-mariano-prats | XX | <p>Dipòsit d'aigua de grans dimensions situat a la zona d'horts situada sota la carretera BV-1203, a l'alçada de de l'església parroquial, a uns 100 metres a ponent del barri del Sardà. Es tracta d'un dipòsit de planta circular, sostingut per mitjà d'una sèrie de columnes helicoidals bastides en maons, que l'aïllen del terra deixant espai suficient per emmagatzemar-hi estris i resguardar-se de la pluja. Les columnes s'assenten damunt d'un sòcol de planta quadrada i presenten la part superior decorada a mode de capitell. També destaca un pou de planta quadrada bastit a la banda de llevant del dipòsit, al bell mig de les columnes. Compta amb dos pilars de maons que sostenen una coberta d'un sol vessant. El dipòsit en sí presenta el parament pintat de color groc i compta amb un rombre fet de rajoles de ceràmica, amb la data '1915' en trencadís blanc. Està cobert per una volta de cúpula rebaixada completament reixada, assentada damunt d'una cornisa bastida en maons i decorada amb dentallons. Davant del dipòsit, a la banda de llevant, hi ha una bassa de planta rectangular bastida en maons i protegida per una volta rebaixada de maó pla, sostinguda per quatre columnes helicoidals de la mateixa factura que les que sostenen el dipòsit.</p> | 08290-86 | Barri del Sardà-carretera BV-1203, 08231 | <p>Segons les referències obtingudes, el dipòsit el va construïr una paleta de Viladecavalls.</p> | 41.5280000,1.9595400 | 413197 | 4597895 | 1915 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70201-foto-08290-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70201-foto-08290-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70201-foto-08290-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
70171 | Fons documental d'Ullastrell a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dullastrell-a-larxiu-comarcal-del-valles-occidental | <p>AJUNTAMENT TERRASSA (2010). Guia de fons. Arxiu Històric de Terrassa. Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Col. Joan Arnella, núm. 5, Terrassa, p. 73, 152, 216. LÓPEZ, M., TATJER, M. (1985). Inventari dels oficis i comptadories d'hipoteques de Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, p. 207-218. PUIG I USTRELL, P., SANLLEHÍ I UBACH, J. (1984). Catàleg de l'Arxiu Notarial de Terrassa. Inventari d'Arxius Notarials de Catalunya, núm. 5, Barcelona: Fundació Noguera.</p> | XIII-XX | <p>Fons documental d'Ullastrell dipositat a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (ACVOC) de Terrassa. Consta de tres fons independents: fons de can Palet d'Ullastrell, fons Joan Torrents i Montmany i fons de la Cambra Agrària Local d'Ullastrell. El fons patrimonial de can Palet d'Ullastrell abasta una cronologia que va de l'any 1212 al 1780, i està format per un volum de 0,60 ml i 26 pergamins datables entre 1212 i 1673. La resta del fons consta d'un llibre de censals de la família Palet d'Ullastrell (1712-1742) que pagaven els pagesos dels pobles de la contrada, un altre llibre de censals de Miquel Palet d'Ullastrell (1741-1780) i un llibre de comptes de Felip Palet, prevere d'Abrera (1716-1756), en el que es feia el doble registre de deutes i censals. Els documents estan escrits en llatí, català i castellà, i alguns dels pergamins estan força deteriorats. El fons personal de Joan Torrents i Montmany presenta una cronologia de l'any 1940 fins el 1979. El contingut del fons relacionat amb Ullastrell és el següent: 54 fotografies de l'homenatge del poble d'Ullastrell a Terrassa (3 juliol 1964) i 26 fotografies de la inauguració del camp de futbol (vers l'any 1960). El fons institucional de la Cambra Agrària Local d'Ullastrell abasta una cronologia que va de l'any 1943 al 1994, amb un volum documental de 3 ml. Presenta la documentació generada pel Grupo Sindical de Colonización (1943-1977), per la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Ullastrell (1943-1977) i per la Cambra Agrària Local d'Ullastrell (1977-1994). La documentació inclou els llibres d'actes de l'entitat (954-1991), documentació pressupostària (1962-1977), registres industrials agrícoles o sanitaris d'indústries (1985-1986), llibres comptables (1991-1992), registres de correspondència de la Cambra (1975-1994) i un expedient redactat en motiu d'una pedregada de l'any 1964. Els documents estan escrits en català i castellà, en bon estat de conservació. En darrer terme, cal afegir una sèrie de documents solts que fan referència al municipi: documents escadussers d'Ullastrell (1451-1811), documents judicials de la batllia d'Ullastrell (1609-1819) i el cadastre d'Ullastrell (1716-1818). Cal esmentar també els llibres referents a Ullastrell, inclosos en el fons de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques de Terrassa. Es tracta dels registres d'escriptures que responen a la Reial Pragmàtica de 1768 i van del 1821 al 1845, i els registres del Reial Decret de 23 de maig de 1845, des d'aquest mateix any fins el 1862. Per últim, esmentar també la documentació relacionada amb Ullastrell, i inclosa en l'Arxiu de Protocols del Districte Notarial de Terrassa, amb unes dates extremes que van del segle XVI al XVIII.</p> | 08290-56 | C/ Baldrich 268. 08223 Terrassa | <p>No es coneix la data d'ingrés a l'ACVOC del fons patrimonial de can Palet d'Ullastrell, tot i que es començà a tractar l'any 1974. Posteriorment, l'any 1977, Antoni Alegre de Sagrera va fer la donació dels 26 pergamins anteriorment mencionats. El fons personal de Joan Torrents i Montmany ingressà a l'ACVOC el dia 24 d'octubre del 2011, de la mà de Joan Torrents. Posteriorment, a principis de gener del 2012, deixà dos àlbums familiars de fotografies que foren digitalitzats i retornats a la família. El fons institucional de la Cambra Agrària Local d'Ullastrell fou transferit a l'ACVOC pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, dia 23 de novembre de 1998. Posteriorment, el 19 de març de 2002, el sr. Jacint Puig incrementà el volum del fons en 0,1 ml, aportant els llibres d'actes del 'Grupo Sindical de Colonización nº 898. Bodega cooperativa de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Ullastrell' i de la posterior Cambra Agrària, datats entre el mes d'abril de 1954 i el setembre de 1989.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70171-foto-08290-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70171-foto-08290-56-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental o Arxiu Històric Comarcal de Terrassa fou creat l'any 1982 amb l'objectiu de conservar i difondre el patrimoni documental català que custodia. Llei 10/200, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC 3437, 24-07-2001). | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
70153 | Jaciment paleontològic de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-ca-namat | <p>CC.AA (2009). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya, Ullastrell.</p> | És de difícil ubicació | <p>Jaciment paleontològic situat a les rodalies de la masia de ca n'Amat, al nord-est del terme municipal d'Ullastrell. El jaciment fou documentat durant una prospecció superficial, gràcies a la troballa de diverses restes òssies fossilitzades de dos individus diferents, datades dins l'Aragonià superior (entre 11,2 i 18 milions d'anys). Segons les indicacions del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el radi d'afectació és d'uns 500 metres al voltant de la masia, sense precisar coordenades ni cap referència que ens aporti dades més concretes sobre la ubicació del jaciment.</p> | 08290-38 | Ca n'Amat, 08231 | <p>El paleontòleg català Miquel Crusafont realitzà la troballa d'aquests materials durant una prospecció superficial pels voltants de la masia de ca n'Amat.</p> | 41.5305200,1.9757900 | 414556 | 4598159 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70153-foto-08290-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70153-foto-08290-38-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les coordenades i l'altitud que hi ha en aquesta fitxa són aproximades. | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
70123 | Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-1 | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> | XVIII | <p>Masia de planta en forma d'L, formada per diversos cossos adossats i un pati rectangular davanter delimitat per una tanca d'obra de força alçada. El volum situat a la banda de ponent del conjunt correspon a una ampliació moderna. La resta de la construcció presenta una planta rectangular formada per quatre cossos adossats. L'edifici principal presenta la coberta holandesa de teula i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb obertures rectangulars, les de la planta baixa més senzilles. Al pis destaquen tres finestrals bastits amb maons, que tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes de maó motllurades. La central és més gran que les dues laterals. Damunt del balcó central hi ha la data de construcció 1737 emmarcada dins dins rombe motllurat. La façana està rematada per una motllura rectilínia que recorre la part inferior de la cornisa de la teulada i per un motiu decoratiu ovalat situat a l'eix del carener. Adossat a la façana de llevant de la casa hi ha un volum rectangular amb teulada de dues aigües i ràfec de dents de serra, distribuït en planta baixa i pis. Destaquen els tres finestrals d'arc rebaixat amb els ampits motllurats, situats al pis. A la planta baixa hi ha dos senzills accessos rectangulars. Alhora, un altre annex s'adossa a aquesta construcció per la banda de llevant. Es tracta d'un volum rectangular organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa amb accés des de l'exterior. Per últim, adossats a la banda de tramuntana, hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i un petit cobert de recent construcció. Tot el conjunt presenta els paraments arrebossats i pintats d'un color groguenc, inclosa la tanca d'obra que delimita el pati.</p> | 08290-8 | Camí Ral, 08231 | 41.5333500,1.9701100 | 414086 | 4598479 | 1737 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70123-foto-08290-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70123-foto-08290-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70123-foto-08290-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la façana principal de l'edifici, a l'alçada del primer pis, hi ha un rellotge de sol de planta rectangular en perfecte estat de conservació. El marc és de color marró clar, amb les cantonades destacades amb quadrats vermells. El gnòmon és de vareta i neix d'un quadrat vermell central que projecta les marques horàries. Els números estan pintats de negre. La masia ha estat objecte de reformes al llarg del temps. La masia està situada a peu de camí. | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
70230 | CAMÍ RAL DE CASTELLBISBAL A OLESA DE MONTSERRAT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-castellbisbal-a-olesa-de-montserrat | CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest). | Antic camí rural que enllaça les poblacions de Castellbisbal i d'Olesa de Montserrat, i que a Ullastrell es coneix amb el nom de 'Camí Ral'. Es tracta d'un camí que combina un primer tram asfaltat (zona de la urbanització de ca n'Amat) amb altres trams de terra i un ferm del tipus ferradura. Presenta uns 2 metres d'amplada mitjana en tot el seu traçat i un recorregut aproximat d'uns 3 km, amb un pendent màxim d'un 30%. No hi ha restriccions de circulació en el recorregut que discorre dins del terme municipal d'Ullastrell i està autoritzat per a tot tipus de vehicles, tot i que el tram final s'ha de fer per dins de la riera de Gaià. El camí neix a la banda de migdia de la urbanització de ca n'Amat, al peu de la carretera C-243c, prop del quilòmetre 8. Aquest primer tram voreja la urbanització per la banda de ponent fins a enllaçar amb la carretera BV-1203, prop del quilòmetre 1,5. A partir d'aquest punt, un cop creuada aquesta via, el camí segueix el mateix traçat que el sender de gran recorregut GR-6 Barcelona-Montserrat. En primer lloc s'agafa el camí de terra que passa per davant de les masies de can Jaume Font, can Rodó i can Cintet fins a la urbanització de can Cabassa. Seguint les indicacions trobades, un cop passada la urbanització, es segueix baixant en direcció a la riera de Gaià. Finalment, cal remuntar la riera en direcció a ponent fins a sortir del terme municipal d'Ullastrell, en direcció Olesa de Montserrat. Aquest darrer tram de riera també coincideix amb l'antic camí que va de Terrassa a Martorell. | 08290-115 | Camí Ral, 08231 | Segons l'Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental, la titularitat d'aquesta via recau en l'ajuntament o en una entitat local menor. També menciona que hi ha constància que la via és camí ral i també camí ramader. De fet, un cop passada la masia de can Cintet, al marge dret del camí que porta a la urbanització de can Cabassa, hi ha una fita instal·lada l'any 1993 que senyala la via com a carrerada ramadera. Els camins utilitzats per la transhumància dels ramats eren situats estratègicament, com una gran xarxa interconnectada, i unien les pastures d'estiu a la muntanya amb les d'hivern a la terra baixa. Avui en dia, a Catalunya no existeix un inventari únic dels camins ramaders, però es calcula que almenys n'hi ha uns 8.300 quilòmetres. Aquest camí també està senyalitzat com un dels itineraris de l'eix de ponent de la xarxa comarcal de senders del Vallès Natural. | 41.5346400,1.9681600 | 413925 | 4598624 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70230-foto-08290-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70230-foto-08290-115-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Llei estatal 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries (BOE 71, 25-03-1995). | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
70231 | Camí rural d'Ullastrell a Olesa de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-dullastrell-a-olesa-de-montserrat | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest).</p> | <p>Antic camí rural que enllaça les poblacions d'Ullastrell i Olesa de Montserrat. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta uns 3 metres d'amplada mitjana en pràcticament tot el seu traçat. El recorregut dins del terme municipal d'Ullastrell és d'aproximadament uns 700 m, donada la proximitat amb el terme d'Abrera que també és el límit comarcal amb el Baix Llobregat. Presenta un pendent màxim d'un 30% sense cap restricció de circulació en el recorregut, tot i que el tram final s'ha de fer a peu ja que el camí es transforma en un corriol que baixa per una zona boscosa fins a la riera de Gaià. Forma part de la Xarxa Viària Bàsica i està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí neix al bell mig del nucli urbà, a l'encreuament entre la pujada de Ponent, el carrer de la Serra i l'avinguda de la Verge de Montserrat. S'inicia en baixada, vorejant el turó de la Bonavista per la banda de migdia fins a la casa de cal Teixidor. Un cop allà es segueix la via sense desviar-se en direcció a la granja del Garro fins a sortir del terme municipal. Per últim, cal dir que tot el traçat coincideix amb un tram del Camí de Sant Jaume que ve desde Barcelona i va en direcció a Olesa i Montserrat. Alhora, a l'alçada de cal Teixidor, enllaça amb el camí forestal de la Roureda i amb el camí rural de circumval·lació, que dóna la volta al nucli urbà per la banda de tramuntana.</p> | 08290-116 | Camí de can Costa, 08231 | <p>Segons l'Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental, la titularitat d'aquesta via recau en l'ajuntament o en una entitat local menor. També hi ha constància que la via és camí ral.</p> | 41.5257800,1.9512900 | 412506 | 4597657 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70231-foto-08290-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70231-foto-08290-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70154 | Fita de terme del camí de can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-cami-de-can-costa | <p>Fita de terme situada en el límit municipal amb Abrera, pel camí de can Costa. La fita està situada al marge dret del camí en direcció a Abrera, a la part superior d'un petit turonet boscós. Consisteix en una pedra treballada de quatre cares, amb la part superior arrodonida i clavada al sòl del bosc. La cara orientada a llevant, en direcció al poble d'Ullastrell, presenta una 'U' gravada en relleu baix.</p> | 08290-39 | Camí de can Costa, 08630 Abrera (Baix Llobregat) | 41.5255700,1.9485100 | 412274 | 4597637 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70154-foto-08290-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70154-foto-08290-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que la fita pertany a Ullastrell, actualment es troba dins del terme municipal d'Abrera. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
70193 | MATÓ D'ULLASTRELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mato-dullastrell | Mató de producció local fet artesanalment des de l'any 1982. El mató, completament tradicional, s'elabora amb llet de cabra pasteuritzada i bullida, clorur càlcic i quall. El mètode utilitzat és el tradicional, tot i que les instal·lacions on es produeix estan adaptades a les necessitats actuals i als controls de qualitat i seguretat sanitària. | 08290-78 | Camí de can Costa, s/n 08231 | El mató és un producte originari de les rodalies del massís de Montserrat, tot i que extès a tot el territori català. L'elaboració del mató a Ullastrell es remunta a diversos segles enrera, però no es pot precisar una data aproximada. L'any 1982, la Granja Núria recuperà la tradició al municipi elaborant el mató de forma artesanal. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
70194 | FORMATGE CENDRAT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/formatge-cendrat | Formatge de producció local fet artesanalment des de l'any 1982. Es tracta d'un formatge madurat durant dos mesos en caves naturals, i per tant semi-curat, elaborat només amb llet de cabra. Posteriorment, mitjançant el procés de quallat, s'obté un formatge de pasta tova que es fuma externament amb cendra. S'elabora amb llet de cabra pasteuritzada i bullida, clorur càlcic i quall. El mètode utilitzat és el tradicional, tot i que les instal·lacions on es produeix estan adaptades a les necessitats actuals i als controls de qualitat i seguretat sanitària. | 08290-79 | Camí de can Costa, s/n 08231 | El formatge cendrat està elaborat per la Granja Núria, fundada l'any 1982. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
70240 | Ruta de can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-de-can-font | <p>Ruta situada a la banda de tramuntana del terme municipal, amb arribada i sortida des del nucli urbà. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta una amplada mitjana aproximada d'uns 3 metres, tot i que una part de la ruta es transforma en un corriol força estret. Compta amb una longitud aproximada d'uns 2,5 km (si tenim en compte la tornada pel carrer de la Serra) i discorre per paratges boscosos. El camí s'origina al mig del poble, a l'extrem de llevant del carrer Prat de la Riba. En un primer moment segueix el mateix traçat que el camí de can Font. Un cop passada la masia, cal agafar un trencant a mà esquerra en direcció a la font de can Font. Des de la banda de migdia de la font s'agafa un estret corriol en direcció a ponent, que travessa una zona boscosa i plena de vegetació fins al pont del Masover. Un cop creuat el pont, el corriol comença a pujar fins a enllaçar amb el camí forestal de la Roureda. En aquest punt es poden contemplar les restes de l'antic forn de can Font, situat en un marge just a l'encreuament entre les dues vies. Des del camí de la Roureda, la ruta va pujant fins a arribar a la casa de cal Clapés i, posteriorment, al nucli urbà (s'hi pot arribar des del camí de can Costa o bé des del camí de circumval·lació).</p> | 08290-125 | Camí de can Font - camí de la Roureda, 08231 | <p>La ruta de can Font fou senyalitzada pel grup Rialles i alguns veïns del poble entre els anys 1989 i 1990. Un plafó metàl·lic situat a la plaça Lluís Companys dóna les indicacions necessàries, amb l'itinerari a seguir i el temps que es necessita per arribar als elements més destacables d'aquest ruta.</p> | 41.5322600,1.9533900 | 412690 | 4598374 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70240-foto-08290-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70240-foto-08290-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
70125 | Can Font / Can Torrella / Casa Torrents / Can Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-can-torrella-casa-torrents-can-anglada | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic. FUSALBA, Mateu (1982). 'D'Ullastrell a Terrassa, per la vall de Gaià i carena de Toudell'. Al Vent, núm. 55, desembre 1982, Terrassa, p. 33-34. MASSAGUÉ, Josep (1983). 'Visió literària d'Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 73, febrer 1983, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1995). 'Les generacions de can Font'. Ullastrell Ressó Local, núm. 225, octubre 1995, p. 6-8. Http://www.ullastrell.cat/el-poble/historia (consulta: 5-04-13). Http://www.ced.uab.es/catalonia/fogatges/fogatge1553.htm (consulta: 5-04-13).</p> | XIX | <p>Masia de grans dimensions i planta irregular, formada per dos grans blocs constructius separats per un pati tancat de planta trapezoïdal. La zona més residencial, formada per diversos cossos adossats, s'ubica a la banda de tramuntana del conjunt. L'edifici principal, constituït per dos volums, presenta les teulades d'un i dos vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats del mateix color que els paraments. La façana principal està orientada a migdia, al pati tancat, i compta amb una escala adossada al parament, que dóna accés al pis superior de la construcció. Adossats a l'edifici principal hi ha diversos volums annexes, que en origen eren pel bestiar, situats a ponent i tramuntana. Presenten cobertes de teula d'un i dos vessants i estan organitzats en un i dos nivells, amb obertures de la mateixa tipologia que les anteriors. La zona de treball, situada a la banda de migdia del conjunt, està formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El cos central, reformat, presenta la coberta de teula d'un sol vessant i consta de planta baixa i pis. A banda i banda hi ha dos cossos més petits amb les teulades d'un sol vessant i organitzats en un nivell. Tots tres presenten senzilles obertures rectangulars. L'accés al interior del pati es fa per la banda de llevant del conjunt mitjançant un portal d'arc rebaixat bastit maons obert al mur de tanca de la construcció. Està cobert per una petita teulada de dues vessants. Al seu costat destaca una gran bassa de planta rectangular en desús. Actualment, un portal rectangular dóna accés a la bassa des del interior del pati. La construcció presenta majoritàriament els paraments arrebossats i emblanquinats, incloent el mur de tanca de la construcció i la bassa. La zona de treball compta amb paraments arrebossats, alguns d'ells reformats.</p> | 08290-10 | Camí de can Font, 08231 | <p>La masia apareix esmentada al fogatge de l'any 1553 amb el nom de Torrella. A finals dels segle XVI, en concret l'any 1590, el mas apareix esmentat en un capbreu del Marquès de Castellbell, senyor del terme, on descriu les seves possessions dins la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. Segons l'arbre genealògic de la casa de can Font d'Ullastrell, revisat per Josep Massagué i basat en les dades que consten a la rectoria d'Ullastrell durant el període del rector Tomàs de Montagut i de Villar, l'edifici hagué de ser reconstruït tres vegades al llarg del temps, una d'elles per causa d'un incendi i una altra per la degradació dels seus fonaments. Les anotacions que consten al llibre van des de l'any 1587 fins el 1867. Destaca una anotació de l'any 1617, sobre l'assassinat de l'alcalde d'Ullastrell Miquel Torrella, fill del mas. També consta que l'any 1851, la casa era coneguda per can Anglada. Per últim, l'alcalde d'Ullastrell August Anglada (1925-1929) també fou propietari d'aquest mas. Posteriorment, la casa havia estat la seu d'una granja de gallines i també s'hi havia fabricat un producte per matar rates.</p> | 41.5322700,1.9569300 | 412985 | 4598372 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70125-foto-08290-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70125-foto-08290-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70125-foto-08290-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'exterior del conjunt, davant la façana de llevant, es conserven les restes d'una antiga era de cairons. Actualment, la casa es correspon amb una residència de cap de setmana. La masia forma part de la ruta de can Font, senyalitzada pel grup Rialles i alguns veïns del poble entre els anys 1989 i 1990. Un plafó metàl·lic situat a la plaça Lluís Companys dóna les indicacions necessàries, amb l'itinerari a seguir i el temps que es necessita per arribar als elements més destacables. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
70229 | CAMÍ RURAL D'ULLASTRELL A VILADECAVALLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-dullastrell-a-viladecavalls | CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest). | Antic camí rural que enllaça les poblacions d'Ullastrell i Viladecavalls. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, d'uns 3 metres d'amplada mitjana en tot el seu traçat i un recorregut d'1,5 km aproximadament. Presenta un pendent màxim del 30% i forma part de la Xarxa Viària Bàsica, amb autorització per a tot tipus de vehicles sense cap restricció. També està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí neix a la banda de tramuntana del nucli urbà. Des del carrer Prat de la Riba s'enllaça amb el camí de can Font, que condueix en primer lloc a la masia del mateix nom. Un cop passada la casa es segueix el camí, el qual va baixant fins a creuar el torrent de can Cintet. Posteriorment, un cop passat el torrent, s'arriba a la riera de Gaià, que fa de límit municipal entre les dues poblacions. Uns metres abans d'arribar al torrent de can Cintet neix un petit corriol a mà esquerra que també baixa en direcció la riera, tot i que un bon tram més enllà. | 08290-114 | Camí de can Font, 08231 | Segons l'Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental, la titularitat d'aquesta via recau en l'ajuntament o en una entitat local menor. També hi ha constància que la via és camí ral. Tot i que no indica si és camí ramader, al inici del traçat hi ha una fita instal·lada l'any 1993, que senyala la via com a carrerada ramadera. També està senyalitzat com un dels itineraris de la xarxa comarcal de senders del Vallès Natural (Ruta Local 21: Itinerari per Ullastrell) i, just en el canvi de terme municipal, l'ajuntament de Viladecavalls també té la via senyalitzada amb uns plafons metàl·lics de color verd. | 41.5328700,1.9555800 | 412873 | 4598440 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70229-foto-08290-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70229-foto-08290-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70120 | Can Palet / Can Palet dels Masovers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palet-can-palet-dels-masovers | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic. AJUNTAMENT DE TERRASSA (2010). Guia de fons. Arxiu Històric de Terrassa. Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Col. Joan Arnella, núm. 5, Terrassa, p. 152. CARDÚS, Salvador (1964). La ciutat i la seu episcopal d'Egara. Terrassa: Tallers Gràfics Joan Morral. MERCADER, Noèlia (2001). Ullastrell, el que era i el que és, Ullastrell: inèdit. Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5662 (consulta: 5-04-13). Http://www.ullastrell.cat/el-poble/historia (consulta: 5-04-13).</p> | XVIII | <p>Masia de grans dimensions i planta irregular, adaptada al desnivell del turó on s'assenta. Aquest fet determina que la banda de ponent del conjunt sigui la més construïda, amb la presència de dues grans terrasses superposades que salven el desnivell existent fins arribar a la part principal de la construcció, situada al capdemunt del turó i amb accés a peu pla per la banda de llevant. L'edifici principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt amb l'emmarcament bastit en carreus de pedra. A banda i banda, dues finestres rectangulars simples amb els emmarcaments arrebossats. Al pis, destaca un finestral rectangular central, amb sortida a un petit balcó simple amb la llosana motllurada. L'emmarcament del finestral està bastit amb carreus de pedra desbastats i decorat amb una doble motllura. La llinda és monolítica, amb la data 1767 i les inicials 'JMS' al centre. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars, amb carreus de pedra i l'ampit motllurat. De les golfes destaquen cinc obertures que corresponen a una antiga galeria actualment reformada. La central és d'arc rebaixat, mentre que als laterals n'hi ha dues d'arc de mig punt, totes elles amb l'emmarcament arrebossat i pintat. La resta de façanes de l'edifici també compten amb finestres rectangulars majoritàriament bastides amb carreus de pedra (tant calcària com gres), llindes planes i ampits motllurats. Adossat a la cantonada sud-oest del volum principal destaca un edifici de planta rectangular, amb una torre de planta quadrada situada a l'extrem de migdia. L'edifici presenta la coberta de teula de tres vessants, consta de planta baixa i pis i presenta obertures rectangulars, tant a la façana de llevant com a la de ponent. La torre té la coberta de teula a quatre aigües i està distribuïda en tres nivells. Les obertures dels pisos inferiors són idèntiques a les de la resta del volum, mentre que les del pis superior són trigeminades i d'arc escarser, amb pilastres de separació i l'ampit corregut. El voladís de la teulada està sostingut amb mènsules motllurades de gran sentit artístic. Adossats a l'extrem nord-est de l'edifici principal hi ha dos volums rectangulars, amb les cobertes d'un sol vessant i distribuïts en un i dos pisos, destinats originàriament a les tasques agrícoles. Compten també amb un petit pati destinat al bestiar i delimitat per una tanca. L'accés a l'edifici de dues plantes es fa per la banda de llevant, mitjançant un portal d'arc rebaixat bastit en maons. També es pot accedir al pati mitjançant una senzilla porta rectangular ubicada a la mateixa banda de llevant. Adossada a la cantonada nord-oest del volum principal hi ha la casa del masover. És de planta rectangular i està distribuïda en planta baixa i pis, amb les obertures d'arc rebaixat bastides en maons exceptuant l'arc de mig punt que dóna accés al garatge. La construcció està coberta per la mateixa terrassa superior que recorre el parament de ponent del conjunt. Compta amb un accés directe al pis mitjançant unes escales de pedra des del jardí. Per últim, cal destacar les dues terrasses situades a la banda de ponent del conjunt. La terrassa inferior neix a la cantonada sud-est del conjunt i finalitza pràcticament a l'extrem nord-occidental. En el tram meridional, la seva planta és semicircular mentre que en l'occidental és perfectament rectangular. Aquest volum, organitzat en un sol nivell, està cobert per una àmplia terrassa bastida en cairons quadrats i presenta quinze grans obertures d'arc de mig punt, bastides en maons, a peu pla respecte el jardí. Les de la banda de migdia donen accés a diversos espais de treball coberts amb grans voltes de canó de maó pla. Les de ponent, en canvi, han estat reformades i tancades amb vidres.</p> | 08290-5 | Camí de can Palet, 08231 | <p>A finals dels segle XVI, en concret l'any 1590, el mas apareix esmentat en un capbreu del Marquès de Castellbell, senyor del terme, on descriu les seves possessions dins la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. Durant el segle XVIII, els propietaris de la masia recaptaven rendes a pagesos de Martorell, Castellbisbal, Terrassa, Gelida, Monistrol de Montserrat, Sant Cugat, Matadepera o Sentmenat, quedant clar el seu poder tant al Vallès com al Baix Llobregat. Desde principis de segle (1716) i fins l'any 1756, el prevere d'Abrera Felip Palet (descendent de la família) anà redactant un llibre de comptes amb les rendes i els deutes del mas. A mitjans de segle, el propietari del mas era el seu nebot Miquel Palet (1741-1780). Tot i que l'edifici principal està datat a mitjans del segle XVIII, la construcció és clarament anterior. Alhora, tot indica que la masia fou objecte d'una gran ampliació i reforma duta a terme entre finals del segle XIX i principis del XX, probablement per part dels seus propietaris, la família Alegre de Sagrera de Terrassa. Era la casa d'estiueig de la família, formada per la unió de l'hereva de la nissaga d'industrials tèxtils Sagrera, Mercedes de Sagrera, i el fabricant de teixits Francesc Alegre i Roig. Per una entrevista realitzada a una antiga masovera de la masia sabem que a principis del segle XX, la casa comptava amb un celler de 68 bótes grans i un celleret que comptava amb una caldera on bullien el líquid per fer vi ranci. A dalt hi havien les premses. Relacionat amb el món del vi, cal destacar que en aquesta època, entre les possessions que tenia la masia fora del terme municipal, destaca la masia de ca n'Ametller de Castellbisbal. La construcció comptava amb un gran celler destinat a l'elaboració del vi, que presentava un plafó de ceràmica de temàtica vinícola situat l'entrada. En aquest plafó, actualment conservat, s'indica la intervenció de l'arquitecte modernista Lluís Muncunill i el nom de Mercedes de Sagrera, propietaria de les dues masies. Actualment, la casa pertany a la congregació religiosa Puresa de Maria, que la utilitza per fer colònies infantils i estades espirituals.</p> | 41.5235000,1.9681200 | 413907 | 4597387 | 1767 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70120-foto-08290-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70120-foto-08290-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70120-foto-08290-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El gran pati situat davant l'edifici principal, i que dóna accés a la terrassa superior, està pavimentat. En un talús situat a la banda de llevant de l'edifici principal, destaca una galeria subterrània actualment tapiada. Es tracta d'un espai cobert amb una volta rebaixada de maons, que marxa en direcció nord-est. L'obertura d'accés és de maons disposats a sardinell. El camí d'accés a la construcció està tancat i senyalitzat com a propietat privada. De fet, pràcticament tota la finca està delimitada amb tanques i vailets, i compta amb un masover que hi resideix. (Continuació Descripció): La terrassa superior presenta el mateix traçat , planta , distribució i coberta que la terrassa inferior. Presenta obertures d'arc de mig punt bastides en maons i amb les impostes motllurades, agrupades en grups de tres. Donen accés a les antigues cases dels treballadors de la finca, que foren destinades a usos agrícoles i al bestiar en algun moment determinat. Els interiors d'aquests habitatges presenten grans voltes catalanes de maó pla. L'edifici principal presenta tots els paraments arrebossats, tot i que la façana principal és l'única que està pintada de color crema. De la mateixa manera, la façana de llevant i migdia de la torre i del cos annex també es troben arrebossats i pintats del mateix color crema, mentre que la resta dels paraments deixen l'obra de maó vista. L'obra vista de maons també és present al volum que ocupa la terrassa superior i al pis superior de la casa del masover. Per contra, la terrassa inferior té els paraments bastits en pedra disposada en aparell poligonal, inclosa la planta baixa de la masoveria. Els cossos adossats de la banda de tramuntana combinen el paredat amb l'aparell de maons plans. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
70146 | Can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palet | <p>CARDÚS, Salvador (1964). La ciutat i la seu episcopal d'Egara. Terrassa: Tallers Gràfics Joan Morral, p. 22. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Ullastrell.</p> | Es desconeix el jaciment exacte | <p>Possible jaciment arqueològic situat a la zona de can Palet, i documentat per primera vegada per l'historiador terrassenc Salvador Cardús. En el llibre 'La ciutat i la seu espiscopal d'Egara', Cardús menciona que a can Palet d'Ullastrell hi hagué un poblat ibèric. No dóna cap més dada relativa a la seva situació, característiques tipològiques o materials. Per altra banda, en el Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya de la Generalitat, també es recull aquesta informació de Cardús i, a més a més, es dóna una localització aproximada del jaciment, a la banda de llevant de l'heliport que hi ha al municipi. Tot i això, també s'especifica que durant la prospecció superficial no es va localitzar cap indici de restes materials que demostri l'existència del jaciment. Pel que fa a les coordenades, extretes del Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, cal dir que situen el jaciment a uns 100 metres al nord-est de l'heliport, en una de les vessants del turó on es localitza l'empresa.</p> | 08290-31 | Camí de can Palet, 08231 | 41.5238500,1.9710900 | 414155 | 4597423 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70146-foto-08290-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70146-foto-08290-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70146-foto-08290-31-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 81|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70156 | Pont de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-palet | XX | <p>Pont construït damunt del profund torrent del Camí i assentat a la seva llera. Està format per un únic arc de mig punt bastit en maons disposats a sardinell, de molta alçada. L'intradós de l'arc combina el maó amb pedra sense treballar, disposada en filades regulars. A la part superior, el pont compta amb dos sòcols laterals bastits en maons, que delimiten el camí.</p> | 08290-41 | Camí de can Palet, 08231 | 41.5191700,1.9613500 | 413336 | 4596913 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70156-foto-08290-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70156-foto-08290-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La titularitat d'aquesta estructura és indeterminada. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70202 | El Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bolet | <p>Paratge natural amb zona d'esbarjo situat al sud-est del nucli urbà d'Ullastrell, pel camí de can Palet. La zona, que pertany a la finca de can Palet, està situada en una de les fondalades del torrent del Bolet, ombrejada per les alzines i la resta d'arbres que cobreixen l'espai. La zona d'esbarjo presenta un seguit de taules amb bancs d'obra establerts per fer-hi estades agradables. Aquesta part està delimitada del torrent mitjançant una tanca de fusta.</p> | 08290-87 | Camí de can Palet, 08231 | 41.5211700,1.9659800 | 413725 | 4597131 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70202-foto-08290-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70202-foto-08290-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A escassos metres de distància de la zona d'esbarjo, en un alt desnivell del terreny, es conserven les restes d'unes antigues canalitzacions bastides en maons. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
70204 | Pont del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-bolet | Ha estat arranjat recentment. | <p>Pont construït damunt del torrent del Bolet. De fet es tracta del pont que està situa a la zona d'esbarjo del Bolet, al sud de la masia de can Palet. El pont està format per un únic arc de mig punt de mides petites, bastit en pedra lligada amb morter. Abasta tota l'amplada del camí de can Palet ja que ha estat arranjat en els darrers temps. Tota la banda de migdia de l'estructura ha estat ampliada i refeta amb formigó. La part superior de la banda de tramuntana també ha estat refeta. El pont compta amb dos sòcols laterals bastits en maons, que delimiten el camí.</p> | 08290-89 | Camí de can Palet, 08231 | 41.5212100,1.9658300 | 413713 | 4597135 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70204-foto-08290-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70204-foto-08290-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70204-foto-08290-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
70121 | CAN RODÓ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodo | AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic. Font oral: Xavi Garcia (entrevista: 25-04-13). | XX | Masia de grans dimensions formada per diversos cossos adossats, que li proporcionen una planta del tot irregular. La part residencial de l'edifici està situada al sud del conjunt i consta de quatre cossos adossats, precedits d'un pati tancat a mode de barri, al que s'accedeix mitjançant un portal d'arc rebaixat, bastit amb maons i protegit per una petita teulada de dues vessants de rajola plana. Sota la teulada, per la banda exterior, hi ha una inscripció amb la data 1903 i el nom de Jan Rodó. El pati, pavimentat modernament, queda definit i tancat per la banda de tramuntana per dos volums annexes més, destinats a les tasques agrícoles. Presenten les cobertes d'un sol vessant i estan organitzats en un i dos nivells. L'edifici principal, situat a la banda de ponent del pati, presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al pati, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en pedra, amb les inicials 'M.R.A.' (Miquel Rodó Amat) i la data 1876. Alhora, el portal està cobert per un petit voladís de teula àrab i flanquejat per dues finestres rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats de la mateixa manera que la resta del parament. Al pis destaquen tres finestrals rectangulars, amb sortida a tres balcons exempts amb les baranes de ferro decorades. De les golfes destaquen tres petites finestres d'arc de mig punt, decorades amb una motllura horitzontal a la línia de les impostes. Adossat a la cantonada de migdia del parament hi ha un petit volum de planta quadrada, organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa a la que s'accedeix mitjançant unes escales exteriors des del pati. Alhora, adossats a la façana de ponent de l'edifici principal, hi ha tres cossos més, amb les cobertes d'un i dos vessants de teula i distribuïts en un i dos nivells. Presenten obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant les del volum de ponent, que són d'arc de mig punt. La part de tramuntana del conjunt es correspon amb la zona de treball. Destaca, entre d'altres construccions, l'antic celler de planta rectangular, amb la coberta de dues vessants de teula extremadament llargues. La façana principal, orientada a llevant, presenta una única obertura d'accés rectangular, que reforma una antiga arcada de mig punt actualment tapiada. Al interior es conserven dues botes de fusta i tres grans tines amb el interior bastit amb rajola de València i revestides amb ciment. Presenten l'any de construcció, 1907, marcat damunt del revestiment de la tina inicial. La construcció presenta els paraments arrebossats, amb les façanes orientades al pati del conjunt de color ocre-marronós. La resta de volums deixen l'obra vista. | 08290-6 | Camí de can Rodó, 08231 | Durant l'edat mitjana, la masia de can Rodó pagava delmes tant al Marquès de Castellbell com a Sant Llorenç del Munt. La nissaga dels Rodó està documentada des de l'any 1540. A finals del segle XVI, en concret l'any 1590, el mas apareix esmentat en un capbreu del Marquès de Castellbell, senyor del terme, on descriu les seves possessions dins la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. Tenim notícia que la casa fou objecte d'una gran ampliació i reforma a finals del segle XIX. La data del portal d'accés a la casa així ho indica (1876). Aquesta ampliació està directament relacionada amb la tasca de producció vinícola que es desenvolupava al mas. En aquesta època, un dels membres de la nissaga, Miquel Rodó Amat, era un dels grans productors de vi del país, tant en quantitat de producció com en qualitat dels seus productes (l'any 1888 obté la medalla de plata en l'Exposició Universal de Barcelona). Viatjava a França sovint per contribuïr a la millora dels vins francesos i va estar involucrat en l'obtenció del remei per combatre la filoxera. Tant el tancament del pati davanter com la construcció de la portalada d'accés són de l'any 1903. | 41.5317300,1.9706500 | 414129 | 4598298 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70121-foto-08290-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70121-foto-08290-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70121-foto-08290-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El camí d'accés està tancat i senyalitzat com a propietat privada. De fet, pràcticament tota la finca està delimitada amb tanques i vailets.Compta amb una gran bassa de planta circular, situada al costat del portal d'accés al pati. També hi ha un petit safareig de planta rectangular bastit en maons, amb la coberta restituïda i sostinguda per quatre pilastres. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
70149 | FOSSA DEL CAMÍ DE LA FONT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-del-cami-de-la-font | Font oral: Bartomeu Anglada (entrevista: 27-02-13). HURTADO, V., SEGURA, A., VILLAROYA, J. (2012). Atles de la Guerra Civil a Catalunya. Barcelona: edicions DAU, p. 308-309, 315-315. | XX | El jaciment no ha estat mai excavat. | Fossa d'un soldat republicà abatut per les tropes franquistes al mateix lloc on fou enterrat. Probablement, la fossa està situada darrera l'actual porteria de llevant del camp de futbol, en una zona actualment enjardinada entre el camp i el camí de la Font. Segons informacions orals, en origen, la fossa estava situada sota una olivera. Sembla ser que durant la construcció del camp de futbol, la fossa no va aparèixer. Tampoc hi hagué cap notícia de la fossa durant les obres de construcció de la urbanització de cal Jep. | 08290-34 | Camí de la Font, 08231 | A principis de gener de l'any 1939, l'avanç de les tropes franquistes des de Tarragona cap al Llobregat entrà en zona republicana. El capvespre del dia 24 de gener efectius de la 4ª Divisió de Navarra arriben fins a Ullastrell, trencant així la línia estratègica del Llobregat i deixant Barcelona sense ajuda possible per part de les tropes situades al Bruc. Es tracta d'un fet determinant, donat que al no poder-se unir els cossos d'exèrcit XV i V, la ciutat de Barcelona quedà sense defensa. Tenim notícia per part d'un veí de la població que visqué els fets, que la nit del 24 de gener, alguns soldats italians pernoctaren al Serralet, arribant a fer una pintada d'exaltació a Mussolini. És probable, tot i que es tracta d'una hipòtesi, que aquests soldats formessin part de la divisió Frecce Nere, que venia del terme municipal d'Abrera. | 41.5258400,1.9589600 | 413146 | 4597656 | 1939 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70149-foto-08290-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
70239 | Camí forestal de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-forestal-de-la-roureda | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest).</p> | <p>Camí forestal situat a l'extrem nord-oest del nucli urbà, pel bell mig d'una boscosa que marxa en direcció nord, entre els torrents Fondo i de can Font. Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta una amplada mitjana aproximada d'uns 3 metres i un pendent màxim del 30%. No presenta cap restricció de circulació en el seu recorregut i és apte per a tots els vehicles. Compta amb una longitud aproximada d'1 km i està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI) i a la Xarxa Viària Bàsica. El camí s'origina al bell mig del poble, a l'extrem de ponent de la plaça Lluís Companys. La via marxa en direcció a ponent vorejant la part posterior de les cases del carrer de la Serra, en direcció al turó de Bonavista i la casa de cal Clapés. En aquest punt s'agafa el camí que baixa, vorejant la tanca que delimita el jardí de la casa, en direcció a la Roureda. Des d'aquesta, el camí es transforma en un corriol actualment cobert de vegetació que baixa en direcció a la riera de Gaià, límit municipal amb el terme de Viladecavalls. Tot el tram desde la plaça Lluís Companys fins a cal Clapés coincideix amb el traçat del camí de circumval·lació, que dóna la volta al poble per la banda de tramuntana. També enllaça amb la ruta de can Font.</p> | 08290-124 | Camí de la Roureda, 08231 | 41.5311100,1.9513900 | 412521 | 4598249 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70239-foto-08290-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70239-foto-08290-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No s'ha pogut determinar la titularitat d'aquesta via. Alguns dels trams compten amb referència cadastral. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70207 | Turó del Masvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-masvalls | <p>MASSAGUÉ, Josep (1982). 'De llamps i de tempestes'. Ullastrell Ressó Local, núm. 67, agost 1982, p. 4-5.</p> | <p>Turó característic de l'orografia del nucli urbà del municipi d'Ullastrell, situat a la banda sud-oest del nucli urbà, delimitat pel camí de les Monges i la carretera BV-1203. El turó s'alça a 319 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil allargassat i aterrassat. Es tracta d'un turó de relleu suau, molt semblant a la resta de turons que caracteritzen el municipi. Presenta una torre de planta quadrada envoltada de conreus a la terrassa superior, que alhora està delimitada per un seguit d'oliveres. La resta de terrasses també combinen el conreu de cultius amb la collita d'arbres fruiters.</p> | 08290-92 | Camí de les Monges - carretera BV-1203, 08231 | <p>Es creu que la torre situada al cim del turó servia per desfer les tempestes que s'acostaven al municipi, evitant així que les collites es malmetessin. Tot i que Ullastrell ja comptava amb un comunidor situat al costat de l'església (actualment desaparegut), sembla ser que aquesta torre fou construïda pel propietari dels terrenys.</p> | 41.5216600,1.9548500 | 412797 | 4597196 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70207-foto-08290-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70207-foto-08290-92-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El turó està delimitat per una tanca metàl·lica que fa impossible el seu accés. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
70208 | Torre del turó de Masvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-turo-de-masvalls | <p>AMAT, Benet (1983). 'Aspres camins IV'. Ullastrell Ressó Local, núm. 72, gener 1983, p. 8-9. FUSALBA, Mateu (1987). 'D'Ullastrell a l'estació de Castellbisbal'. Al Vent, núm. 96, setembre 1987, Terrassa, p. 50-51. MASSAGUÉ, Josep (1982). 'De llamps i de tempestes'. Ullastrell Ressó Local, núm. 67, agost 1982, p. 4-5.</p> | XIX-XX | <p>Torre situada al cim del Turó del Masvalls, a la banda sud-oest del nucli urbà. Es tracta d'una torre de planta quadrada organitzada en dos nivells, amb la coberta plana decorada per una cornisa de maons disposats a sardinell. Als extrems de la coberta hi ha quatre motius decoratius de ceràmica vidrada verda, tot i que actualment dos d'ells es troben en força mal estat. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat amb l'emmarcament bastit amb maons disposats a sardinell. La part superior del parament ha estat arranjada modernament. Les façanes de llevant i ponent compten amb dues petites finestres rectangulars a cada nivell, mentre que a la de tramuntana no hi ha cap obertura. La construcció està bastida en maons, tot i que presenta els paraments emblanquinats.</p> | 08290-93 | Camí de les Monges - carretera BV-1203, 08231 | <p>Es creu que la torre situada al cim del turó servia per desfer les tempestes que s'acostaven al municipi, evitant així que les collites es malmetessin. Tot i que Ullastrell ja comptava amb un comunidor situat al costat de l'església (actualment desaparegut), sembla ser que aquesta torre fou construïda pel propietari dels terrenys. Segons Mateu Fusalba, la torre tenia 'per finalitat escampar amb petards les terribles i malastrugues gropades tempestuoses de l'estiu i de principis tardorencs' (FUSALBA, 1987: 50). El comunidor es corresponia amb una estructura arquitectònica que tenien totes les esglésies utilitzada per combatre les tempestes.</p> | 41.5217000,1.9548100 | 412794 | 4597201 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70208-foto-08290-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70208-foto-08290-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70208-foto-08290-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El turó està completament conreat i delimitat per una tanca metàl·lica que fa impossible el seu accés. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
70137 | Cementiri d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dullastrell | <p>MASSAGUÉ, Josep (1984). 'De quan es va fer el cementiri'. Ullastrell Ressó Local, núm. 94, novembre 1984, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1984). 'De quan es va fer el cementiri (i 2)'. Ullastrell Ressó Local, núm. 95, desembre 1984, p. 4-6. MASSAGUÉ, Josep (1990). 'Donant-li voltes al 1890'. Ullastrell Ressó Local, núm. 159, març 1990, p. 4-5.</p> | XIX | <p>Cementiri de planta rectangular disposat en tres nivells situats a diferent alçada. Està delimitat per tres volums constructius rectangulars ocupats pels nínxols, que tanquen el recinte per les bandes de llevant, ponent i migdia. Presenten les cobertes de teula àrab d'un sol vessant, amb un voladís de maó pla. Els del registre inferior estàn organitzats en quatre línies de nínxols, mentre que en els del superior són cinc. Al centre del registre superior destaca una creu llatina de ferro sostinguda per un sòcol de pedra quadrat. En el peu de la creu hi ha inserida una placa de ferro rectangular, gravada amb la seguent inscripció: 'P A / AÑO 1909'. El fossar presenta un carrer central pavimentat flanquejat per xiprers, que comunica la porta d'entrada amb el nivell superior de l'espai. A banda i banda, les zones estan enjardinades amb grava, parterres i jardineres d'obra emblanquinades. La banda de tramuntana de la construcció està delimitada per una tanca d'obra de perfil ondulat, rematada per una motllura rectilínia que sosté una petita cornisa de maó. Inclou el portal d'accés al interior, d'arc de mig punt i flanquejat per dues pilastres decorades. La porta és de ferro i presenta un timpà superior amb la data de construcció, 1890, també de ferro. Tota la construcció presenta els paraments emblanquinats.</p> | 08290-22 | Camí de les Monges, 08231 | <p>L'antic cementiri d'Ullastrell, situat als voltants de l'església i la rectoria, estava en molt mal estat de conservació. De fet, des de mitjans del segle XVII, en diverses visites pastorals es feia esment de les males condicions de la necròpolis, reclamant reparacions diverses. L'any 1887, durant una visita pastoral, el bisbe de Barcelona doctor Jaume Català ordenà construir un cementiri nou. Els terrenys escollits per la nova ubicació foren aprovats per l'arquitecte diocesà Francesc de P. del Villar. A finals del mes de juliol de l'any 1888 s'aprovà el projecte de construcció, amb un pressupost de 13.022,65 pessetes, i el dia 30 d'agost el bisbe autoritzà la construcció de la nova necròpolis. Sabem per la data de construcció reflectida a la porta d'accés al cementiri que l'any 1890, la construcció ja estava finalitzada, tot i que la benedicció no tingué lloc fins el dia 16 d'agost de l'any 1891. Aquest fet es degué a un tràmit burocràtic que depenia directament de l'ajuntament: l'autorització del Govern Civil per poder obrir les seves portes. L'endarreriment del consistori en els tràmits legals potenciava aquesta situació. El procés fou llarg però finalment, el primer difunt enterrat al nou cementiri data de l'any 1892. L'any 1900, la Diputació Provincial de Barcelona autoritzà el trasllat al cementiri nou de les despulles mortals existents al vell, prèvia petició de l'ajuntament d'Ullastrell. Les restes mortals del rector Francesc Torres i Moner, impulsor de les obres de construcció del nou fossar, descansen al cementiri des de l'any 1911.</p> | 41.5202700,1.9548600 | 412796 | 4597042 | 1890 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70137-foto-08290-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70137-foto-08290-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70137-foto-08290-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El cementiri és parroquial. L'ajuntament del municipi no intervé en la seva gestió. Està tancat al públic, tot i que hi ha un còpia de la clau darrera de la tanca que delimita el jardí de cal Mus. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||
70150 | Fossa de les Monges 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-de-les-monges-1 | <p>Font oral: Bartomeu Anglada (entrevista: 27-02-13). Font oral: Jaume Puig (entrevista: març 2013). HURTADO, V., SEGURA, A., VILLAROYA, J. (2012). Atles de la Guerra Civil a Catalunya. Barcelona: edicions DAU, p. 308-309, 315-315. http://fossesirepressio.cat/ca/126181 (consulta: 29-01-13). Http://tuullastrell.blogspot.com.es/2009_05_01_archive.html (consulta: 22-04-13).</p> | XX | El jaciment no ha estat mai excavat. | <p>Fossa republicana situada al marge de ponent del camí de les Monges, a poca distància del cementiri i sota el turó del Masvalls. Segons les informacions obtingudes, la fossa està situada a uns 40 metres del camí respecte el desnivell del terreny, al costat d'un dels pals de formigó d'una de les línies elèctriques de la zona. Actualment, el marge està cobert d'una abundant vegetació formada sobretot per matolls i ginesta. No hi ha constància del nombre de individus que hi ha enterrats a la fossa, tot i que sembla que no era un grup gaire nombrós.</p> | 08290-35 | Camí de les Monges, 08231 | <p>Segons les informacions obtingudes directament relacionades amb la fossa, els soldats republicans estaven en retirada en direcció a Ullastrell, quan foren abatuts pel front franquista procedent del terme municipal d'Abrera. A principis de gener de l'any 1939, l'avanç de les tropes franquistes des de Tarragona cap al Llobregat entrà en zona republicana. El capvespre del dia 24 de gener efectius de la 4ª Divisió de Navarra arriben fins a Ullastrell, trencant així la línia estratègica del Llobregat i deixant Barcelona sense ajuda possible per part de les tropes situades al Bruc. Es tracta d'un fet determinant, donat que al no poder-se unir els cossos d'exèrcit XV i V, la ciutat de Barcelona quedà sense defensa. El dia 25 de gener, les tropes avançaren per la zona, establint la línia del front més enllà de Rubí. Tenim notícia per part d'un veí de la població que visqué els fets, que la nit del 24 de gener, alguns soldats italians pernoctaren al Serralet, arribant a fer una pintada d'exaltació a Mussolini. És probable, tot i que es tracta d'una hipòtesi, que aquests soldats formessin part de la divisió Frecce Nere, que venia del terme municipal d'Abrera.</p> | 41.5212600,1.9537000 | 412701 | 4597153 | 1939 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70150-foto-08290-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70150-foto-08290-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A uns 40 metres de distància a migdia, en el mateix marge, tenim ubicada una altra fossa republicana relacionada amb el conflicte (veure fitxa 36). És probable que es tracti de dues localitzacions diferents de la mateixa fossa. | 98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||
70151 | Fossa de les Monges 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-de-les-monges-2 | <p>Font oral: Bartomeu Anglada (entrevista: 27-02-13). Font oral: Jaume Puig (entrevista: març 2013). HURTADO, V., SEGURA, A., VILLAROYA, J. (2012). Atles de la Guerra Civil a Catalunya. Barcelona: edicions DAU, p. 308-309, 315-315. http://fossesirepressio.cat/ca/126181 (consulta: 29-01-13). http://tuullastrell.blogspot.com.es/2009_05_01_archive.html (consulta: 22-04-13).</p> | XX | El jaciment no ha estat mai excavat. | <p>Fossa republicana situada al marge de ponent del camí de les Monges, a poca distància del cementiri i sota el turó del Masvalls. Segons les informacions obtingudes, la fossa està situada a tant sols uns 20 metres del camí respecte el desnivell del terreny, molt aprop d'uns arbres de més alçada que la resta de la vegetació que cobreix la zona. Aquesta està formada sobretot per matolls i ginesta. No hi ha constància del nombre de individus que hi ha enterrats a la fossa, tot i que sembla que no era un grup gaire nombrós.</p> | 08290-36 | Camí de les Monges, 08231 | <p>Segons les informacions obtingudes directament relacionades amb la fossa, els soldats republicans estaven en retirada en direcció a Ullastrell, quan foren abatuts pel front franquista procedent del terme municipal d'Abrera. A principis de gener de l'any 1939, l'avanç de les tropes franquistes des de Tarragona cap al Llobregat entrà en zona republicana. El capvespre del dia 24 de gener efectius de la 4ª Divisió de Navarra arriben fins a Ullastrell, trencant així la línia estratègica del Llobregat i deixant Barcelona sense ajuda possible per part de les tropes situades al Bruc. Es tracta d'un fet determinant, donat que al no poder-se unir els cossos d'exèrcit XV i V, la ciutat de Barcelona quedà sense defensa. El dia 25 de gener, les tropes avançaren per la zona, establint la línia del front més enllà de Rubí. Tenim notícia per part d'un veí de la població que visqué els fets, que la nit del 24 de gener, alguns soldats italians pernoctaren al Serralet, arribant a fer una pintada d'exaltació a Mussolini. És probable, tot i que es tracta d'una hipòtesi, que aquests soldats formessin part de la divisió Frecce Nere, que venia del terme municipal d'Abrera.</p> | 41.5209800,1.9540100 | 412726 | 4597122 | 1939 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70151-foto-08290-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70151-foto-08290-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A uns 40 metres de distància a tramuntana, en el mateix marge, tenim ubicada una altra fossa republicana relacionada amb el conflicte (veure fitxa 35). És probable que es tracti de dues localitzacions diferents de la mateixa fossa. | 98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||
70233 | Camí rural d'Ullastrell a Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-dullastrell-a-martorell | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest). FUSALBA, Mateu (1986). 'L'antic camí d'Ullastrell a Martorell'. Al Vent, núm. 86, febrer 1986, Terrassa, p. 36-37.</p> | <p>Antic camí rural que comunica el municipi d'Ullastrell amb el de Martorell (Baix Llobregat). Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta uns 3 metres d'amplada mitjana en tot el seu traçat i un pendent màxim d'un 15%, sense cap restricció de circulació en el recorregut i apte per a tots els vehicles. El camí forma part de la Xarxa Viària Bàsica i està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El seu recorregut, amb una longitud aproximada de 1,5 km, transcorre entre els termes municipals d'Ullastrell i d'Abrera, fins arribar al de Castellbisbal, limítrof amb Ullastrell pel sud. El camí neix a l'extrem sud-oest del nucli urbà, al camí de les Monges. Un cop al cementiri, cal agafar un corriol que voreja el fossar per la banda de ponent, fins a enllaçar amb la carretera BV-1203. Cal seguir aquesta via uns quants metres en direcció Abrera i, posteriorment, en el quilòmetre 5,5, agafar un trencant a mà esquerra que porta a les masies de can Puig, can Segarra i can Pastallé (Castellbisbal). Aquest tram discorre pràcticament tot en paral·lel al límit municipal amb el terme d'Abrera, però dins d'aquest segon municipi. Finalment, sense desviar-se de la ruta, el camí torna a entrar dins del terme d'Ullastrell només uns 300 m, per acabar finalment desembocant al de Castellbisbal.</p> | 08290-118 | Camí de les Monges, 08231 | <p>Segons l'Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental, la titularitat d'aquesta via recau en l'ajuntament o en una entitat local menor. També hi ha constància que la via és camí ral i també està senyalitzat com un dels itineraris de la xarxa comarcal de senders del Vallès Natural, dins l'itinerari Molins - Montserrat.</p> | 41.5199500,1.9544800 | 412764 | 4597007 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70233-foto-08290-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70233-foto-08290-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70136 | Can Torretas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torretas | XIX-XX | <p>Edificació de planta rectangular, formada per dos cossos adossats de diferents dimensions. La construcció es troba adossada al mur de tramuntana de la casa de cal Mus. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb una placa de la Verge de Montserrat a la llinda. Està flanquejat per dues finestres, la de migdia d'arc rebaixat i la de tramuntana rectangular, tot i que reforma una antiga obertura d'arc rebaixat actualment tapiada. Ambdues obertures estan protegides per reixes de ferro. Al pis, damunt del portal, hi ha un finestral rectangular reformat que té sortida a un balcó exempt, amb llosana motllurada i barana de ferro treballat. La construcció està bastida en maons, deixant l'obra vista. El volum auxiliar, adossat a la façana de tramuntana de la casa, està destinat a garatge. La seva planta és rectangular, està organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08290-21 | Camí de les Monges, 4, 08231 | 41.5227300,1.9537300 | 412705 | 4597316 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70136-foto-08290-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
70126 | Cal Mus / Cal Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mus-cal-muc | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> | XIX | Completament reformada | <p>Edificació de planta rectangular formada per dos cossos adossats, amb un pati enllosat davanter. L'edifici principal, de grans dimensions, presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuïda en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat i pintat de la mateixa manera que la resta del parament. Als seus costats hi ha senzilles finestres d'obertura rectangular, arrebossades i pintades també. Al pis destaquen tres finestrals rectangulars allargats, delimitats per baranes de ferro a mode de balcons simples. De la planta superior destaca la galeria, oberta a l'exterior mitjançant set obertures d'arc rebaixat, bastides en maons i delimitades amb baranes de ferro. Aquestes obertures estan disposades en gradació respecte la central, que és la de més grandària. La galeria està coberta per una solera de bigues i llates de fusta que sostenen els maons plans. La resta de façanes de la construcció compten amb obertures rectangulars simples exceptuant la banda de tramuntana, ja que se li adossa un altre edifici. El volum auxiliar, destinat a garatge, s'adossa a la façana de llevant de la casa, a un nivell inferior. És rectangular, està organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa amb accés des de l'interior de la masia. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color beige, tot i que l'obra és de paredat.</p> | 08290-11 | Camí de les Monges, 5, 08231 | <p>La construcció va ser objecte d'una gran reforma i restauració entre els anys 2001 i 2002.</p> | 41.5226600,1.9537300 | 412705 | 4597308 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70126-foto-08290-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70126-foto-08290-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70126-foto-08290-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
70232 | Camí rural d'Ullastrell a Santa Maria de Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-rural-dullastrell-a-santa-maria-de-vilalba | <p>CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (2005). Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental. Naturgest, S.L. (eina digital: programa GreenGest). MATURANA, C. 'Des de Terrassa al Llobregat'. Butlletí del Grup Excursionista La Llanterna, núm. 4, desembre 1926-gener 1927, Terrassa, p. 27-29.</p> | <p>Antic camí rural que enllaça el municipi d'Ullastrell amb el barri de Santa Maria de Vilalba, pertanyent a la població d'Abrera (Baix Llobregat). Es tracta d'un camí de terra sense cap tractament especial, que presenta uns 3 metres d'amplada mitjana en tot el seu traçat. El recorregut dins del terme municipal d'Ullastrell és molt curt, d'aproximadament uns 400 m, donada la proximitat amb el terme municipal d'Abrera que també coincideix amb el límit comarcal amb el Baix Llobregat. Presenta un pendent màxim d'un 29% sense cap restricció de circulació en el recorregut, apte per tots els vehicles.El camí forma part de la Xarxa Viària Bàsica i està inclòs al Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI). El camí neix a l'extrem sud-oest del nucli urbà, a l'encreuament entre el carrer de les Oliveres, l'avinguda de la Verge de Montserrat i el Camí de les Monges. S'inicia en baixada, vorejant el turó de ca la Carme per la banda de tramuntana. Després de passar per un revolt força tancat i deixar enrera una casa i una petita nau industrial, el camí s'endinsa per la carena del Pi Llarg fins a entrar dins del terme municipal d'Abrera.</p> | 08290-117 | Camí del Pi Llarg, 08231 | <p>Santa Maria de Vilalba també és conegut com el 'Suro'. Segons l'Inventari de camins rurals i pistes forestals del Vallès Occidental, la titularitat d'aquesta via recau en l'ajuntament o en una entitat local menor. També hi ha constància que la via és camí ral.</p> | 41.5232600,1.9516400 | 412532 | 4597377 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70232-foto-08290-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70232-foto-08290-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70222 | Cal Jep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jep-0 | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular envoltat d'una zona de jardí amb pati i horts. Presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuit en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al carrer, ha estat reformada. Compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i amb reixes de ferro decorades. Al pis hi ha dos balcons simples amb les llosanes motllurades. La resta de façanes de la construcció es troben emblanquinades, amb simples obertures rectangulars amb reixes blanques. Adossat a la façana de migdia destaca un petit volum de planta quadrada amb coberta d'un sol vessant i una terrassa delimitada per una barana decorada que la separa del jardí.</p> | 08290-107 | Carrer Agustí Puig i Puig, 4, 08231 | <p>Es tracta de la casa propietària dels terrenys que als anys setanta donaren lloc a la urbanització de cal Jep, actualment integrada dins del nucli urbà de la població.</p> | 41.5271800,1.9605200 | 413278 | 4597803 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70222-foto-08290-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70222-foto-08290-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70222-foto-08290-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
70152 | Materials del jaciment paleontològic de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-del-jaciment-paleontologic-de-ca-namat | <p>Materials procedents del jaciment paleontològic de ca n'Amat, actualment dipositats als magatzems del museu del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. Per una banda es conserven les restes fragmentades d'una mandíbula i d'un maxil·lar que pertanyien al mateix individu. Es tracta de 13 fragments de diferents dimensions, identificats amb el taxó 'Progenetta montadai vallesiensis'. Per altra banda, també es conserven 5 fragments proximals d'un metàpode procedents d'un rumiant. Totes les restes estan perfectament conservades i classificades, amb una datació establerta dins del període Neogen, a l'època del Miocè mitjà-superior i a l'edat del Aragonià superior (MN7/9), fa aproximadament entre 11,2 i 18 milions d'anys.</p> | 08290-37 | Carrer Escola Industrial, 23, 08201 Sabadell | <p>El paleontòleg català Miquel Crusafont realitzà la troballa d'aquests materials durant una prospecció superficial pels voltants de la masia de ca n'Amat. Tot i que inicialment els materials s'havien catalogat dins l'edat corresponent al Vallesià (entre 9 i 11,2 milions d'anys), finalment la datació de les restes s'ajustà a l'Aragonià.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70152-foto-08290-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70152-foto-08290-37-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 125 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 196,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/