Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70167 | PREMSA DE VI DE CAL BOSSA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-cal-bossa | XX | Premsa de vi situada al jardí de la casa, formant cantonada entre l'avinguda de la Verge de Montserrat, el carrer de la Serra i el camí de can Costa. Es tracta de les restes d'una premsa que ha perdut la gàbia, tot i que conserva el gran cargol central, que sosté la femella i el mecanisme per fer-la funcionar. També es conserva la cassola on es recollia el líquid. La premsa està assentada damunt d'un sòcol circular de pedra lligada en morter. Tota l'estructura conservada és de ferro. | 08290-52 | Avinguda de la Verge de Montserrat, 2, 08231 | La premsa de gàbia era una de les premses més habituals durant els segles XVIII i XIX. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, les premses de gàbia es transformen amb l'aplicació d'un xàssis cilíndric desmuntable. Tenint en compte això, i per la seva tipologia, la premsa es pot datar dins del segle XX. L'origen d'aquesta premsa està a Cal Bossat, una de les primeres cases del poble, del segle XVIII | 41.5261000,1.9544600 | 412771 | 4597690 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70167-foto-08290-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70167-foto-08290-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70167-foto-08290-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70168 | Barraques de cal Tio / Barraques Xampinyoneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-cal-tio-barraques-xampinyoneres | XX | Una de les barraques està esfondrada. No es pot garantir l'estabilitat de la resta, ara per ara. | <p>Conjunt de tres barraques situades al sud de la font del Comú, en un marge del camí de baixada cap a la zona d'horts, en el seu tram final. Les barraques estan excavades al terreny geològic i consten de tres galeries longitudinals d'arc de mig punt, amb una alçada aproximada de 1,60 m per uns 0,60 m d'amplada. Actualment, els accessos a les barraques estan semicolgats per la terra i coberts d'una abundant vegetació que els fa passar desapercebuts. Una de les obertures és més ampla que la resta i conserva les restes d'un mur bastit en maons que la feia més petita. La barraca situada a tramuntana, tocant als horts del Comú, està actualment esfondrada.</p> | 08290-53 | Torrent del Comú, 08231 | <p>Les barraques es corresponen amb refugis que s'utilitzaven d'amagatalls durant la Guerra Civil. Tot indica que les barraques foren reutlitzades en posterioritat al conflicte bèl·lic. Una prova d'això són les restes del mur de maons que empetiteix l'accés a una d'elles. Segons diversos veïns del municipi, les barraques s'anomenen 'xampinyoneres' perqué durant la segona meitat del segle XX s'hi cultivaven xampinyons. Les condicions d'il·luminació i humitat de la zona les feien aptes pel seu cultiu.</p> | 41.5237300,1.9583700 | 413094 | 4597422 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70168-foto-08290-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70168-foto-08290-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70168-foto-08290-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les terres on es localitzen les barraques són propietat de cal Tio. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70169 | FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU MUNICIPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-11 | XVIII-XX | Arxiu municipal situat a la primera planta de l'ajuntament, al costat del vestíbul, i que conserva el fons documental que genera el consistori, amb un abast cronològic que va des de 1702 fins a l'actualitat. La documentació inventariada ocupa 1057 unitats d'instal·lació, amb un volum de 125,145 metres lineals. Es troba instal·lada en una sala equipada amb prestatgeries metàl·liques, inventariada i gestionada amb el programa informàtic GIAM, de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La documentació està classificada en les seccions següents, amb les seves dates extremes: Administració General (1748-2011), Hisenda (1702-2010), Proveïments (1874-2000), Serveis Socials (1908-2010), Sanitat (1859-2002), Obres i Urbanisme (1846-2008), Seguretat pública (1782-1988), Serveis Militars (1771-2001), Població (1790-2010), Eleccions (1841-2009), Ensenyament (1858-2010), Cultura (1849-2007), Serveis Agropecuaris (1753-2002). L'arxiu també conserva altres fons documentals del municipi com són: el del Jutjat de Pau, el de la Cooperativa d'Ullastrell (1911-1923), de l'elèctrica d'Ullastrell (1914-1942), el Montepio de Sant Sebastià (1925), la Unió Patriòtica (1924-1927) i la Falange Española (1940-1960). | 08290-54 | Carrer de la Serra, 17, 08231 | La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament. No hi ha documentades actuacions arxivístiques prèvies a la intervenció que portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 2003. Dos anys després, el 2005, l'ajuntament d'Ullastrell s'adherí al Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 2003 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70169-foto-08290-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70169-foto-08290-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70169-foto-08290-54-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Llei 10/200, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC 3437, 24-07-2001). | 98|94 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70170 | Fons documental de l'Arxiu Històric Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-parroquial | <p>PASTALLÉ, Pere (1987). 'Ullastrell, qui ets?'. Ullastrell Ressó Local, núm. 128, setembre 1987, p. 4. PASTALLÉ, Pere (1987). Inventari de l'arxiu històric de la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. Ullastrell: inèdit.</p> | XV-XX | <p>L'Arxiu històric de la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell està situat a l'edifici de la rectoria. Presenta un inventari de la documentació de la parròquia desde l'any 1408 fins al 1939, organitzat en set unitats documentals: I-Llibres sacramentals (llibres de naixements, confirmacions, matrimonis i òbits), II-Llibres de cofraries i associacions religioses, III-Documentació oficial impresa (ordres reials, visites eclesiàstiques), IV-Rendes de la parròquia (ingressos de les misses i dels delmes), V-Documentació de l'Obra (béns materials de la parròquia), VI-Documentació del Batlle (documents conservats del batlle a la parròquia) i VII-Varis. Algunes obres destacables del fons són un capbreu de l'any 1591, el llibre dels Delmes del segle XVII i el llibre del Batlle del segle XVI.</p> | 08290-55 | Carrer de l'Assumpció, 2, 08231 | <p>L'any 1987, Pere Pastallé es va ocupar de la realització de l'inventari de l'arxiu parroquial de Santa Maria d'Ullastrell, establint el quadre classificatori a partir de la consulta d'altres arxius similars i organitzant la documentació conservada. Bona part d'aquesta documentació s'ha conservat gràcies a les accions d'antics rectors de la parròquia, que decidiren fer còpies dels documents més malmesos perque perduressin en el temps. L'estat de conservació d'alguns dels documents de l'arxiu és força deficient, tot i que també n'hi ha de força antics en molt bon estat.</p> | 41.5285300,1.9597600 | 413216 | 4597954 | 1987 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Llei 10/200, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC 3437, 24-07-2001). | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70171 | Fons documental d'Ullastrell a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dullastrell-a-larxiu-comarcal-del-valles-occidental | <p>AJUNTAMENT TERRASSA (2010). Guia de fons. Arxiu Històric de Terrassa. Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Col. Joan Arnella, núm. 5, Terrassa, p. 73, 152, 216. LÓPEZ, M., TATJER, M. (1985). Inventari dels oficis i comptadories d'hipoteques de Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, p. 207-218. PUIG I USTRELL, P., SANLLEHÍ I UBACH, J. (1984). Catàleg de l'Arxiu Notarial de Terrassa. Inventari d'Arxius Notarials de Catalunya, núm. 5, Barcelona: Fundació Noguera.</p> | XIII-XX | <p>Fons documental d'Ullastrell dipositat a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (ACVOC) de Terrassa. Consta de tres fons independents: fons de can Palet d'Ullastrell, fons Joan Torrents i Montmany i fons de la Cambra Agrària Local d'Ullastrell. El fons patrimonial de can Palet d'Ullastrell abasta una cronologia que va de l'any 1212 al 1780, i està format per un volum de 0,60 ml i 26 pergamins datables entre 1212 i 1673. La resta del fons consta d'un llibre de censals de la família Palet d'Ullastrell (1712-1742) que pagaven els pagesos dels pobles de la contrada, un altre llibre de censals de Miquel Palet d'Ullastrell (1741-1780) i un llibre de comptes de Felip Palet, prevere d'Abrera (1716-1756), en el que es feia el doble registre de deutes i censals. Els documents estan escrits en llatí, català i castellà, i alguns dels pergamins estan força deteriorats. El fons personal de Joan Torrents i Montmany presenta una cronologia de l'any 1940 fins el 1979. El contingut del fons relacionat amb Ullastrell és el següent: 54 fotografies de l'homenatge del poble d'Ullastrell a Terrassa (3 juliol 1964) i 26 fotografies de la inauguració del camp de futbol (vers l'any 1960). El fons institucional de la Cambra Agrària Local d'Ullastrell abasta una cronologia que va de l'any 1943 al 1994, amb un volum documental de 3 ml. Presenta la documentació generada pel Grupo Sindical de Colonización (1943-1977), per la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Ullastrell (1943-1977) i per la Cambra Agrària Local d'Ullastrell (1977-1994). La documentació inclou els llibres d'actes de l'entitat (954-1991), documentació pressupostària (1962-1977), registres industrials agrícoles o sanitaris d'indústries (1985-1986), llibres comptables (1991-1992), registres de correspondència de la Cambra (1975-1994) i un expedient redactat en motiu d'una pedregada de l'any 1964. Els documents estan escrits en català i castellà, en bon estat de conservació. En darrer terme, cal afegir una sèrie de documents solts que fan referència al municipi: documents escadussers d'Ullastrell (1451-1811), documents judicials de la batllia d'Ullastrell (1609-1819) i el cadastre d'Ullastrell (1716-1818). Cal esmentar també els llibres referents a Ullastrell, inclosos en el fons de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques de Terrassa. Es tracta dels registres d'escriptures que responen a la Reial Pragmàtica de 1768 i van del 1821 al 1845, i els registres del Reial Decret de 23 de maig de 1845, des d'aquest mateix any fins el 1862. Per últim, esmentar també la documentació relacionada amb Ullastrell, i inclosa en l'Arxiu de Protocols del Districte Notarial de Terrassa, amb unes dates extremes que van del segle XVI al XVIII.</p> | 08290-56 | C/ Baldrich 268. 08223 Terrassa | <p>No es coneix la data d'ingrés a l'ACVOC del fons patrimonial de can Palet d'Ullastrell, tot i que es començà a tractar l'any 1974. Posteriorment, l'any 1977, Antoni Alegre de Sagrera va fer la donació dels 26 pergamins anteriorment mencionats. El fons personal de Joan Torrents i Montmany ingressà a l'ACVOC el dia 24 d'octubre del 2011, de la mà de Joan Torrents. Posteriorment, a principis de gener del 2012, deixà dos àlbums familiars de fotografies que foren digitalitzats i retornats a la família. El fons institucional de la Cambra Agrària Local d'Ullastrell fou transferit a l'ACVOC pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, dia 23 de novembre de 1998. Posteriorment, el 19 de març de 2002, el sr. Jacint Puig incrementà el volum del fons en 0,1 ml, aportant els llibres d'actes del 'Grupo Sindical de Colonización nº 898. Bodega cooperativa de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Ullastrell' i de la posterior Cambra Agrària, datats entre el mes d'abril de 1954 i el setembre de 1989.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70171-foto-08290-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70171-foto-08290-56-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental o Arxiu Històric Comarcal de Terrassa fou creat l'any 1982 amb l'objectiu de conservar i difondre el patrimoni documental català que custodia. Llei 10/200, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC 3437, 24-07-2001). | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70172 | Pergamí del segle XI | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-del-segle-xi-0 | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 95, Reg. 2133. http://www.bnc.cat/pergamins/list?valuesearch=ullastrell&valuecombosearch=tots&ordenacio=&orden= (consulta: 29-04-13).</p> | XI | El pergamí té alguns estrips. | <p>Pergamí del segle XI dipositat a la Biblioteca de Catalunya, procedent d'un donatiu de Miret i Sans de Terrassa. El pergamí presenta unes mesures de 260 per 300 mm, està escrit en llatí i datat el dia 8 de maig de l'any 1065. El notari del document és Bertrand, subdiaca. Es tracta de la donació efectuada per Bofill Sanlà a favor de la seva esposa Guisla. Li dóna diversos alous situats a Santa Eulàlia de Provençana, a Sant Andreu de Palomar i al terme de Terrassa; una torre amb cases i les esglésies de Toudell; unes vinyes a Moià i masos a Rubí, Ullastrell, Gelida, Gallecs i Castelló. Al dors del document es pot llegir 'Taudell e Uylastrell, Sicardis'. També hi ha escrit en tinta negre 'any 1065'. Sembla ser que és una aportació de Miret i Sans de l'any 1914.</p> | 08290-57 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001 Barcelona | <p>Probablement sigui el document més antic on apareix el nom d'Ullastrell.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1065 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70172-foto-08290-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70172-foto-08290-57-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. Llei 10/200, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC 3437, 24-07-2001). | 85 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||
| 70173 | Pergamí del segle XIV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-del-segle-xiv | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 522, Reg. 22566. http://www.bnc.cat/pergamins/list?valuesearch=ullastrell&valuecombosearch=tots&ordenacio=&orden= (consulta: 29-04-13).</p> | XIV | <p>Pergamí del segle XIV dipositat a la Biblioteca de Catalunya, procedent de la compra de l'Hospital de la Santa Creu. El pergamí presenta unes mesures de 573 per 490 mm, està escrit en llatí i datat el dia 21 de setembre de l'any 1386. El notari del document és Jaume 'de Mitibe', rector i notari públic de Santa Maria d'Ullastrell. Es tracta de la donació efectuada per Guillem Rovira, de Sant Vicenç de Castellbisbal, en favor del seu fill Bartomeu. Li fa donació del mas Sarrovira, situat en aquesta parròquia, i dels seus béns en general. El fill estava a punt de contraure matrimoni amb Maria, filla del difunt Romeu de Riquer, de Santa Maria d'Ullastrell.</p> | 08290-58 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001 Barcelona | <p>Santa Maria d'Ullastrell és el lloc on es redacta el pergamí.</p> | 41.5268977,1.9567464 | 412963 | 4597776 | 1386 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. Llei 10/200, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC 3437, 24-07-2001). | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70175 | Goigs en honor del Beat Pere de Luxemburg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-honor-del-beat-pere-de-luxemburg | <p>GRÀFIQUES MINERVA (1948?). Goigs en honor del beat Pere de Luxemburg. Terrassa. MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 30-32. MASSAGUÉ, Josep (1989). 'El beat Pere i el rector rural'. Ullastrell Ressó Local, núm. 152, setembre 1989, p. 4-5. PADRÓS, Manel (1977). 'Beat Pere de Luxemburg'. Ullastrell Ressó Local, núm. 6, juny 1977, p. 6</p> | XX | <p>'Goigs en honor del beat Pere de Luxemburg vulgarment anomenat de Luxembó, que es canten en la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell, bisbat de Barcelona: Per la glòria eternal que teniu en possessió, Guardeu-nos sempre de mal Beat Pere de Luxembó. Vostra casa distingida per títols de noblesa és per Vós ben enriquida de virtuts i honradesa; la puresa original estimeu des d'infantó. Guardeu-nos sempre, etz. Tot fugint l'ociositat, a l'estudi us apliqueu, i buscant la humilitat a l'Església us doneu; de París la Catedral sap la vostra devoció. Guardeu-nos sempre, etz. Com abisbe us comana la ciutat de Metz Climent, qui del vostre zel demana l'ajudeu en tot moment; una vida angelical era sempre el bell sermó. Guardeu-nos sempre, etz. Amb l'augment de dignitat el sant Pare us premia la virtut i austeritat, que tothom reconeixia, elegint-vos Cardenal de la Cúria d'Avinyó. Guardeu-nos sempre, etz. Contemplant el cataclisme que l'Església ha minat, treballeu amb heroisme per tornar-li la unitat; vostra vida corporal oferiu en expiació. Guardeu-nos sempre, etz. Del dejuni del gran rigor vostre cos ha extenuat; més formosa que una flor a Déu l'ànima heu lliurat; vostre nom es fa immortal pel poder de curació. Guardeu-nos sempre, etz. El malalt i tot ferit, qui de pesta és atacat, si a Vós ha alçat el crit el miracle li heu obrat; per poder especial, feu dels morts ressurrecció. Guardeu-nos sempre, etz. La parròquia d'Ullastrell per Patró us ha proclamat; el remei per tot flagell prest en Vós sempre ha trobat; de manera solemnial agraeix la intercessió. Guardeu-nos sempre, etz. Pietós, sempre escolteu els veïns d'eixa contrada, quan us preguen els lliureu de tot llamp i pedregada; la collita es fa total per la vostra protecció. Guardeu-nos sempre, etz. Honorant de Vós la imatge l'afligit troba consol, defenseu de tot ultratge eix poble que tant us vol; la salut espiritual retorneu-li amb abundó. Guardeu-nos sempre, etz. Des la Pàtria immortal escolteu la petició. Guardeu-nos sempre, etz. Ora pro nobis beate Petre. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS Omnipotens sempiterne Deus, qui Beatum Petrum Confessorem tuum atque Pontificem inter mundi hujus turbines illaesum servare dignatus es, concede supplicibus tuis ut ipsius protecti meritis ab omnibus vitae hujus luberemur adversis, et futurae Beatitudinis aeterna paemia consequamur. Por Christum Dominum nostrum. Amén'.</p> | 08290-60 | Església parroquial de Santa Maria, plaça de l'Església, 1 08231 | <p>La devoció del poble d'Ullastrell al beat Pere de Luxemburg, bisbe de Metz, ve des de l'any 1661, quan es creu que se'l va invocar perquè aturés una greu pesta que estava assolant la població, tot i que no hi ha constància d'aquest fet. En principi s'erigirí un altar a l'església, es va demanar autorització apostòlica per cantar una missa en el seu honor (el dia 3 de juliol, data de la seva mort) i es van iniciar els tràmits per procurar-se una relíquia del beat. Els goigs es cantaren per primera vegada a l'església de Santa Maria d'Ullastrell el dia 3 de juliol de l'any 1948. Cal dir que la primera edició en paper d'aquests goigs presentava una capçalera il·lustrada per Mateu Avellaneda, que encara es reprodueix. Tot i que actualment el dia 3 de juliol no és festiu a la població, els goigs encara es canten ocasionalment a la parròquia de Santa Maria.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1948 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pere de Luxemburg nasqué a Ligny (Bèlgica) el 20 de juliol del 1369 i morí santament el 3 de juliol de 1387 a Avinyó (França), on està enterrat. Uns anys abans de la seva mort fou ordenat cardenal del Papa Climent VII a la cort d'Avinyó. Existeix una còpia en paper a la rectoria de l'església parroquial i una altra a la biblioteca Central de Terrassa. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70176 | Goigs en lloança de Santa Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-santa-maria-assumpta | <p>CASALS, Antoni (1986). Goigs en lloança de Santa Maria Assumpta patrona de la parròquia i poble d'Ullastrell. Ullastrell: inèdit.</p> | XX | <p>'Goigs en lloança de Santa Maria Assumpta patrona de la parròquia i poble d'Ullastrell: Si d'Ullastrell sou clamada com Patrona amorosida, guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Són molts anys que us acarona nostra devoció clara, que en vostre nom agermana els turons que el sol corona amb la pau de la contrada, i ens fa tenir-vos per guia: guardeu-nos per l'altra vida, Mare Assumpta Immaculada! Si sou Mare i sou perfecta i com a fills en teniu, feu el nostres amor tan viu vers Jesús, amb el cor recte, que agraïm vostra mirada i escoltem vostra crida. Guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Sou dolça i viva Patrona d'Ullastrell, 'la flor galana d'eixa terra catalana' que el cor de tots il·lusiona. I si sou casa daurada i porta que el cel convida, guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada. Purifiqueu els nostres cors; dignifiqueu nostra parla, que poguem considerar-la com el millor dels tresors. Que la llengua catalana sia pura i sia viva. Guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Al beneir les nostres llars; preserveu nostra verema; deu-nos la glòria suprema de sentir-nos ben germans. I mirant la vostra cara curulla d'amor sens mida, guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Si d'Ullastrell sou clamada com Patrona amorosida guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Pregueu per nosaltres Santa Maria Assumpta. R. Que els nostres cors, abrandats d'amor, aspirin sempre a vós. Preguem: Déu omnipotent i etern, vós heu portat a la glòria del cel en cos i ànima la immaculada Verge Maria, Mare del vostre Fill. Feu que, amb l'esguard fit en les coses celestials, mereixem de tenir part en la seva glòria'.</p> | 08290-61 | Església parroquial de Santa Maria, plaça de l'Església, 1 08231 | <p>Els goigs es cantaren per primera vegada a la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell el dia 15 d'agost de 1986, festivitat de la verge i Festa Major de la població. Actualment, sempre es canten en la missa dedicada a la verge el dia 15 d'agost, però també en d'altres moments ocasionals que convingui. La lletra és d'Antoni Casals i la música de Xavier Massagué. Les còpies en paper presenten una fotografia del plafó de la verge de la façana de la rectoria, realitzada per Josep Massagué, i la partitura musical per cantar.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1986 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses còpies en paper a l'església parroquial, a disposició dels feligresos, així com una altra còpia dipositada a la biblioteca Central de Terrassa. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70177 | Goigs a la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-de-montserrat | <p>'Goigs a la mare de Déu de Montserrat'. Ullastrell Ressó Local, núm. 233, juny 1996, p. 5. MASSAGUÉ, Josep (1988). 'Nou retaule de la Mare de Déu de Montserrat a Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 142, novembre 1988, p. 5. PUIG I CARRERAS, Mª Carme (1996). Goigs a la Mare de Déu de Montserrat. Ullastrell: fotocòpia en paper.</p> | XX | <p>'Goigs a la Mare de Déu de Montserrat, que es canten a Santa Maria d'Ullastrell, per primera vegada el 27-4-1996: D'Ullastrell no us oblideu ja que sempre us ha estimat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Quan Jesús agonitzant lliurava l'ànima al pare, li digué a Sant Joan: 'Aquí tens la teva Mare'. I vos al peu de la Creu acceptareu de bon grat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Vos sou l'estel més brillant Moreneta de la Serra. Rosa que va perfumant nostra catalana terra. Els devots de tot arreu a vostre peus s'han prostrat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Ja nostres avantpassats agraïren la collita dels raïms i dels sembrats fent-vos una visita. La Santa Muntanya a peu joves i grans hem pujat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. No us teníem gaire lluny us volem més aprop nostre i posant un altar a punt portem una imatge vostra. Ullastrell vol que estigueu ja per sempre al seu costat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Amb cor alegre i joiós com si florís un miracle noies del poble, com Vos, portaven el Tabernacle. I en processó al temple entreu amb molta solemnitat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Van anar passant els anys i un nou altar preparàrem i nostres penes i afanys a vostres plantes posàrem. Amb ulls de Mare ens mireu i en Vos consol hem trobat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Ens reunim petits i grans quan arriba vostra festa, oracions flors i bons cants en una missa al capvespre. La tenora amb dolça veu la sardana ha refilat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Per la pau del Món sencer, us preguem Verge Morena, pels que han perdut la fe i tots els que passen penes. Pels malalts de tot arreu i pels que ja ens han deixat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. De tot mal ens deslliureu implorem per pietat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. ORACIÓ: Senyor, vos heu fet de la muntanya de Montserrat un fogar d'oració i de fe cristiana; concediu als devots d'Ullastrell que invoquen amb confiança la Mare del vostre fill que progressin en la fe, l'esperança i la caritat'.</p> | 08290-62 | Església parroquial de Santa Maria, plaça de l'Església, 1 08231 | <p>Els goigs es cantaren per primera vegada a la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell el dia 27 d'abril de 1996, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat. Actualment, tot i que el dia de la Mare de Déu no és festiu a la població, els goigs encara es continuen cantant ocasionalment. La lletra és de Mª Carme Puig i Carreras i la música de Xavier Massagué i Dalmases. Les fotocòpies en paper presenten la partitura musical per cantar i una sèrie de dibuixos realitzats per mossèn Manuel Padrós i Claret, destacant la representació central del nou retaule dedicat a la verge, que fou inaugurat el 1988 juntament amb la reentrada de la talla de la Mare de Déu de Montserrat, datada l'any 1956 i que encara es conserva. Aquest fet és destacable ja que la lletra del goig ho recull.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1996 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses còpies en paper a l'església parroquial, a disposició dels feligresos. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70178 | Serralavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralavella | <p>CASANOVAS, Jaume (1979). 'Serra la Vella'. Ullastrell Ressó Local, núm. 26, març 1979, p. 11. PASTALLÉ, Pere (2006). Serralavella a Ullastrell. Terrassa: Omnigraf, Arts Gràfiques S.L. PUIG, Olga (1993). Serra la Vella. Ullastrell: inèdit. SOLER, Joan (2001). Cultura popular tradicional. Barcelona: Pòrtic, p. 256-257. Http://www.ullastrell.cat/actualitat/noticies/2012/03/08/festes-de-serralavella-2012 (consulta: 30-04-13).</p> | <p>Festa celebrada el quart dimecres de Quaresma, al bell mig d'aquesta. Els infants del poble, reunits en colles de vuit a deu nens i sota la supervisió d'un adult, surten per les cases de la vila cantant la cançó de la Serralavella. Els grups porten cistells, un tronc i una serra. Mentre es canta la cançó es va serrant el tronc, simbolitzant d'aquesta manera la partició de la Vella Quaresma. En agraïment, la gent de les cases dóna llaminadures, ous, fruits secs i algun euro a la canalla, que en finalitzar la ronda es reparteix entre tots. En l'actualitat es celebren les Festes de la Serralavella, que substitueixen l'antiga Festa Major d'hivern d'Ullastrell que es celebrava per Pasqüetes (diumenge posterior a Pasqua). Són cinc dies de festa amb la participació de tot el poble, que comencen el quart dimecres de Quaresma i finalitzen el diumenge següent. Les festes s'inicien amb el pregó de la Vella Quaresma a l'escola, durant tots els dies es pot visitar la mostra de banderes engalanades i assistir a diversos actes culturals i associatius. L'antiga cantada es fa actualment el dissabte i diumenge es reserva per la fira de comerciants locals i visitants, una cantada popular davant de l'ajuntament, així com la trobada gegantera i, recentment, la trobada de corals.</p> | 08290-63 | Nucli urbà d'Ullastrell, 08231 | <p>Ullastrell és un dels pocs municipis de Catalunya on actualment encara es celebra la Serralavella. Tot i que el seu origen és molt antic, també és força desconegut. Sembla ser que està relacionat amb antics ritus de preservació, si tenim en compte les similituts entre ambdues manifestacions. Per una banda, la vessant de captiri (obtenció d'aliments) i l'àpat col·lectiu, i per l'altra, l'ésser mític (en aquest cas la vella) destruït i superat. El fet de serrar la vella (serrar el tronc) simbolitza la destrucció dels esperits malèvols, la fi de l'hivern i l'arribada a la meitat de la Quaresma, període de penitència i abstinència que patien especialment els infants. Antigament, només els nens podien anar a fer la cantada per les cases del poble i les masies dels voltants, i les colles portaven banderes engalanades, al marge del cistell, el tronc i el xerrac. La capta recollida, consistent en ous, fruits secs, llaminadures i alguna moneda, també era repartida entre tots. Durant un cert temps, cap a mitjans dels anys 60 del segle XX, hi havia nens vestits amb el vestit tradicional català. A principis dels anys 80, l'escola del municipi s'involucra en la festa i, cap a mitjans de la dècada, comença la participació de les noies. A Ullastrell es creu que l'origen de la Serralavella prové d'uns llenyataires que treballaven fent bigues i llates de fusta per les teulades de les cases del poble. Quan acabaven la feina passaven per les cases a demanar, i el dia de la seva festa, anaven per les cases cantant amb un tronc i els xerracs típics del seu ofici. Posteriorment, la tradició va passar a la mainada del poble i així s'ha mantingut fins a l'actualitat.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70178-foto-08290-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70178-foto-08290-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70179 | Cançó de la Serralavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-la-serralavella | <p>CASANOVAS, Jaume (1979). 'Serra la Vella'. Ullastrell Ressó Local, núm. 26, març 1979, p. 11. PASTALLÉ, Pere (2006). Serralavella a Ullastrell. Terrassa: Omnigraf, Arts Gràfiques S.L. PUIG, Olga (1993). Serra la Vella. Ullastrell: inèdit.</p> | <p>'Serralavella, caldo d'estella, Serra la criada, que va ben pentinada, Dilluns i dimarts, serra cabàs. Mestressa porteu ous, que demà serà dijous, Mestressa porteu cansalada, Que la serra està embossada. Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, La catxutxa ens queia, la catxutxa ens cau, Que en venim de Roma i en portem corona de Sant Nicolau. Nicolau cistella de quatre diners, La senyora mestra no vindrà mai més. Un confit xicarra xic, del calaix del calaixó, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Del calaix del calaixó, vingue'n cèntims cistelló. Passarem per casa, tot ho trencarem, Que de plats i olles no n'hi deixarem. Caritat senyora, caritat si us plau, Doneu-nos la paga i adéu-siau. Si volleu que cantem més, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Si voleu que cantem més, vingue'n cèntims i diners. Allà baix a la riera hi ha un home que ens espera, Amb un grapat d'ametlles a la mà, Que ens vol apedregar. Com un gat, com un gos, com un perro, perro, perro, Com un gat, com un gos, com un perro rabiós!'</p> | 08290-64 | <p>La cançó de la Serralavella d'Ullastrell és una versió adaptada de la mateixa cançó que es cantava en altres contrades (sobretot a l'alt Vallès, al Montseny i a la plana de Vic). Desconeixem el seu origen, tot i que sabem que a principis del segle XX, la cançó era pràcticament la mateixa, tot i que més llarga. A més a més hi havia la variant de la Serra la jove, per les cases que no tenien mestresses velles. Amb el pas del temps, la cançó ha patit alguns canvis com estrofes canviades o fins i tot retallades. És possible que a Ullastrell, una part de la cançó fos ballada ja que el terme 'virolet' (giravoltar) fa referència a un ball.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70180 | Poema Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-ullastrell | <p>AJUNTAMENT ULLASTRELL (1992). Ullastrell, Vallès Occidental / Catalunya. Terrassa: Gestió Disseny/J. Farrés.</p> | XX | <p>'Els que vulguin anar a fora i la vista recreiar que vinguin al nostre poble quan el dia estigui clar. Disfrutem d'un panorama que és esplèndid i molt gran, per tots costats veiem pobles, al Ponent i al Llevant. Més de trenta són els pobles que ara aquí us explicaré no us penseu pas que us enganyi que tots ells es veuen bé. Montserrat, Nostra Patrona, amb el seu gran Monestir, Sant Esteve Sasrovires, Martorell i Castellví. A Gelida, Esparreguera, Abrera i Collbató, Subirats i La Beguda i la Colònia Sedó. Veiem el Carrer del Suro, Els Hortons i el Mas d'en Gall, Els Bruchs, Sant Joan Samora i a Viladecaballs. A Rubí i La Granada, Sant Andreu i Pallejà, Sant Llorenç, Matadepera, Papiol i Castellà. Veiem Sant Vicens dels Horts al peu del riu Llobregat, Hostalets de Pierola i el Montseny quan és nevat. Castellbisbal i Sant Boi, el pont de Molins de Rei, Martorelles, Vallvidrera, Sant Cugat i Sabadell. Bella Terra i Valldoreix, Mirasol i La Floresta, Terrassa per un esqueix i Quatrecamins que fumeja. Olesa de Montserrat que va teixint vora el riu, i l'Aeriport del Prat que d'avions n'és un niu. Caseries i masies podem comptar-les a mils, i els de sis companyies veiem de ferrocarrils. Les montanyes de Mallorca obirem si està ben clar i com els vaixells transiten pel tros que veiem de mar. Horts i Marina allà baix el Cadí cap allà dalt i sobre el Plà del Bonaire la Ciutat Sanatorial. A Ullastrell tot-hom disfruta, sense por poden venir, que a més d'alegrar la vista també beuran molt bon ví'.</p> | 08290-65 | <p>Aquest poema fou escrit per en Josep Puig i Sucarrats (avi del forn de pa Josep Puig) l'any 1926. L'ajuntament del municipi l'ha adoptat en diverses ocasions, com per exemple en l'edició d'un llibret promocional del poble editat l'any 1992 o en els plafons explicatius situats als tres miradors que hi ha al poble (turó del Rector, turó de can Palet i plaça dels Quatre Vents).</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1926 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Puig i Sucarrats | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70181 | Cuplet de la tupinada de Rellinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuplet-de-la-tupinada-de-rellinars | <p>MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 24. PUY I JUANICO, Josep (2010). Sàtires, cuplets i acudits en temps d'eleccions. Política i caciquisme a Terrassa (1917-1923). Terrassa: Fundació Torre del Palau, p.127-133. http://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/04/17/satires-cuplets-i-acudits-en-temps-deleccions/ (consulta: 28-03-13).</p> | XX | <p>'Quin dol al Gran Casino la tarda d'eleccións! Tot l'escrutini deia que el Sala anava a fons. Mal llamp! quina desfeta la que hem tingut a Ustrell; tots deien: -De gallina se'ns ha tornat la pell! Al noi del diputat li ve una basca; El Fonsu diu: -A Olesa m'han traït! Si a Rellinás no ens surt la tupinada, Benet jo et reflic que ens hem lluit. Ai Deu fes que a Rellinás ai! ens donguessin tot el cens! si algú ens treu d'aquest mal pas ai! ens farà un favor inmens. Els datos que venien tots eren molt dolents! -Si a Rellinás anavem!- Diu el senyor Torrents. Ja surten amb tres autos, se'n van cap a l'Ubach, els autos entrevessen a la font del Llimach. I mentrestant aquí els del Gran Casino resaven pare nostres tremolant, i deia el senyó Sala ennuegant-se: -Qui sap si encara me la fregiran!- No en sap res de Rellinás ai! Si tingués seixanta vots! Fora un cas com un cabàs ai! Maleíts els pagesots. De Rellinás arriba un que és despatriat: -Alfonsu et porto l'acta, els hem ben enredat!- Només n'han votat trenta pro en tens vuitanta cinc- El Fonsu me l'abraça: -Ai, ai, quin goig que tinc!- Va començar llavors la xirinola: tothom cridava: -Visca Rellinás! Ens ha salvat ben be la tupinada pro ara nois no ho fessiu córre pas! Visca sempre Rellinás Visca! Els farem un monument. Tindreu aigua i tindreu gas Visca! Perque el Fonsu està content.</p> | 08290-66 | <p>La tupinada, o 'pucherazo' en castellà, era un frau electoral que manipulava i omplia l'urna amb un nombre il·limitat de vots, que superava el del cens real d'un poble o ciutat. Sembla ser que era una pràctica força habitual a l'època. En les eleccions legislatives del 19 de desembre de 1920 s'enfrontaven Alfons Sala (candidatura monàrquica) i Domènec Palet i Barba (candidatura republicana). Els resultats electorals al districte eren força ajustats i, a la ciutat de Terrassa, la victòria era pel candidat republicà. Així doncs, el poble de Rellinars podia ser decisiu a l'hora de donar la victòria a Sala. Sembla ser que l'industrial Joan Chevalier i Robert, salista vinculat a Rellinars, va retocar els resultats electorals del poble i va lliurar l'acta a la junta electoral amb força retard (apel·lant a les inclemències del temps). Com a resultat d'això, l'Alfons Sala va ser reelegit per l'Acta de Rellinars, tot i que havia estat derrotat a la resta del districte (Sala: 3835 vots; Palet i Barba: 3811). La societat de l'època es va fer ressó de les manipulacions i del mal moment de la candidatura monàrquica. Bona mostra d'això són diversos articles de premsa tractant el tema i l'aparició de cuplets i sàtires que es mofaven de la situació. A Ullastrell, el resultat de les eleccions fou també una sorpresa donat que es considerava feu salista. Sala va treure 73 vots, mentre que Palet i Barba en va treure 108. D'aquest fet provenen els quatre versets referits a Ullastrell del cuplet que ens ocupa. Per últim, cal dir que aquest cuplet es cantava utilitzant la música de 'Els Focs Artificials'.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1920 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que només una de les estrofes de la cançó fa referència directa a Ullastrell, s'ha decidit transcriure-la íntegrament per no perdre el fil de la qüestió. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70182 | Costum de les parteres d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-les-parteres-dullastrell | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 72. MASSAGUÉ, Josep (1985). 'De Nadal a la Candelera'. Ullastrell Ressó Local, núm. 96, gener 1985, p. 4-5.</p> | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb les parteres, és a dir, les dones que es trobaven dins del període que succeeix al part (la quarantena). Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell, per tal de no ésser embruixades (les parteres) surten de l'església d'esquena' (AMADES, 1969: 72).</p> | 08290-67 | <p>Antigament, la sortida per anar a missa després de donar a llum s'entenia com la purificació de la mare. Aquesta visita s'havia de fer quan la partera es trobés en condicions de poder sortir de casa, però mai podia sobrepassar els quaranta dies, que eren els que va trigar la Mare de Déu a recuperar-se després del seu part.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70183 | Llegenda de la Serra de Cantallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-serra-de-cantallops | <p>MASSAGUÉ, Josep (1995). 'De cognoms, encara'. Ullastrell Ressó Local, núm. 222, juliol 1995, p. 4-5.</p> | <p>Llegenda ubicada a l'antiga Serra de Cantallops, actualment situada dins del nucli urbà del municipi. De fet es tracta de la mateixa serra on avui en dia hi ha l'eix comercial del poble, el carrer de la Serra. Segons la llegenda, antigament el llop campava per aquesta zona lliurement, dominant-la completament. Per sort, un home molt valent s'enfilava dalt d'un arbre amb un sac de gemecs (o gaita) i, al tocar el instrument, la música atemoria la bèstia i la feia marxar amb la cua entre cames.</p> | 08290-68 | <p>Aquesta llegenda és força coneguda entre la gent d'Ullastrell gràcies a la memòria dels més grans, els quals l'havien recollida ja dels seus avantpassats. Durant els segles XVIII i XIX, l'anomenada Serra de Cantallops canvià de nom, passant a anomenar-se Serra del Ferran. Posteriorment, en temps més propers, el nom es va quedar en l'actual, la Serra. Si tenim en compte aquestes dades, podria ser que la llegenda de la Serra de Cantallops fos anterior al segle XVIII. La llegenda s'explicava a la canalla per distreure-la o bé per atemorir-la, aconseguint d'aquesta manera que no enredés en les tasques dels més grans.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70184 | Refrany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'De la vinya i el vi'. Ullastrell Ressó Local, núm. 45, octubre 1980, p.1. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 19.</p> | <p>'No us farà anar de gairell un traguet de vi d'Ullastrell'.</p> | 08290-69 | <p>Aquest refrany fa referència directa al passat vinícola d'Ullastrell, que visqué el seu màxim esplendor durant la segona meitat del segle XIX.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70185 | Refrany 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-1 | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'Espigolant'. Ullastrell Ressó Local, núm. 42, juliol 1980, p. 9. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'A Ullastrell, les figues es mengen amb pell'.</p> | 08290-70 | <p>Josep Massagué recollí aquesta dita del periòdic informatiu 'El Brogit', de Castellbell i el Vilar, el mes de març de l'any 1980.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70186 | Refrany 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-2 | <p>MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'Si les boires són de Sitges, les basses plenes o mitges'.</p> | 08290-71 | <p>La dita era emprada pels pagesos, en veure venir les negres nuvolades que amenaçaven tempesta.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70187 | Cal Sardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sarda-0 | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular format per tres cossos adossats. L'edifici principal, situat al mig de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuit en planta baixa i pis. Adossats als extrems de llevant i ponent d'aquest hi ha dos volums que consten de planta baixa i pis i estan coberts per terrasses. La façana principal de la construcció, orientada al carrer Sardà, està reformada i presenta senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. La façana orientada a migdia és més destacable, tot i que també ha estat reformada. Presenta senzilles finestres rectangulars, de les que destaca un balcó simple al pis, i un portal d'accés rectangular amb l'emmarcament bastit en maons disposats a sardinell. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08290-72 | Carrer Sardà, 10, 08231 | <p>La casa dóna nom al barri del Sardà, un dels nuclis destacats del municipi d'Ullastrell des del segle XIX.</p> | 41.5280300,1.9606800 | 413292 | 4597898 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70187-foto-08290-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70187-foto-08290-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70187-foto-08290-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70188 | FESTA MAJOR D'ULLASTRELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dullastrell | AMAT, Benet (1983). 'Aspres camins IV'. Ullastrell Ressó Local, núm. 72, gener 1983, p. 8-9. BIRULET (1993). 'La festa major del mil nou-cents quaranta i pico'. Ullastrell Ressó Local, núm. 200, agost 1993, p. 15. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'D'algunes Festes Majors dels anys 20'. Ullastrell Ressó Local, núm. 115, agost 1986, p. 4-5. | La Festa Major d'Ullastrell es celebra el dia 15 d'agost, festivitat de Santa Maria Assumpta, patrona del municipi. Tot i que el programa anual es va adaptant al pas del temps, hi ha una sèrie d'actes que tenen més tradició i es van repetint en cada edició. La festa s'inicia el dia 14 d'agost amb un repic general de campanes al vespre, seguit del tradicional pregó inaugural. El dia 15, després de la despertada general dels grallers, es fa un cercavila des de l'ajuntament fins a l'església, amb la presència dels gegants. Un cop a l'església es fa una ofrena floral a la verge i, posteriorment, la missa corresponent. Un cop finalitzada es surt en processó des de l'església fins al turó del Rector. Aquesta processó està presidida per una imatge de Santa Maria Assumpta, que durant l'any es guarda dins d'una fornícula a la rectoria del temple. Posteriorment es retorna en cercavila fins a l'ajuntament. El dia 16, la Colla de la Gent Gran organitza una missa pels seus difunts i un dinar popular. La festa es clou amb el tradicional ball de fi de festa. També cal destacar el concurs de façanes i carrers engalanats, donada la seva llarga trajectòria dins la Festa Major. En aquest sentit s'ha de dir que diversos carrers del municipi presenten plaques conmemoratives d'antigues edicions guanyades del concurs. Per últim afegir que actualment, el programa es complementa amb diversos actes culturals, lúdics i esportius, adreçats a tota la població i repartits entre els dies de festa (exposicions de fotografia i pintura, havaneres, petanca, bitlles catalanes, campionat de botifarra, espectacles de màgia, etc). | 08290-73 | Nucli urbà d'Ullastrell, 08231 | Antigament, les cantades tenien molta presència dins la Festa Major d'Ullastrell, tot i que la principal era la de l'església. En l'edició de l'any 1920, l'Orfeó Germanor d'Ullastrell tingué un paper molt destacable sota la direcció de Josep Puig i Sucarrats. Convidaren l'Orfeó de Montserrat d'Olesa a cantar conjuntament la missa major i, posteriorment, oferiren un concert per la gent del poble. En l'edició de l'any 1922, l'orfeó ullastrellenc oferí un concert memorable amb partitures del cançoner català, obert amb el 'Cant a la Senyera'. Pel que fa als balls, sabem que tant els del Casino com els del Serralet competien per portar al poble les millors orquestres del moment (Ibèrica, Empòrium, etc). Aquests músics també s'encarregaven de les serenates a les autoritats i dels concerts de mitja tarda. Les festes d'aquesta època també comptaven amb sardanes i representacions teatrals destacables. Als anys 40, la coral de la parròquia estava acompanyada per una orquestra en la missa principal del 15 d'agost, oficiada per tres capellans. Sortint de missa hi havia un ball amb aperitiu i, a la tarda, un altre ball on es subastava la Toia, un braç de gitano de cal Salvador Rodó. El que se'l enduia podia triar la música i la parella de ball. Dos actes més destacables eren el concert i els balls de socis i de casats. Per últim, el gran ball de gala es feia al Casino, tot i que l'envelat es muntava entre cal Correu i cal Jan. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70188-foto-08290-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70188-foto-08290-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70189 | Cursa del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cursa-del-bolet | <p>http://www.ullastrell.cat/actualitat/cursa-del-bolet (consulta: 02-05-13). http://www.gmullastrell.com/2012/12/cursa-de-sant-esteve-el-bolet-2012/ (consulta: 02-05-13).</p> | XX | <p>Cursa celebrada el 26 de desembre, dia de Sant Esteve, pels voltants del nucli urbà d'Ullastrell. La cursa compta amb un recorregut de 6,4 km i un desnivell positiu i negatiu de 139 m. El recorregut de la cursa és sempre el mateix, amb sortida i arribada a la pista poliesportiva de la població. Els corredors estan dividits en diferents categories en funció de la seva edat. Des de la pista poliesportiva s'inicia la cursa en direcció al camí de la Font i als carrers de Sant Jaume i Sant Jordi (urbanització de cal Jep). Un cop superada la urbanització s'arriba a la part superior del turó de can Palet, el qual enllaça amb la carretera BV-1203 just davant de can Lleonart. Es segueix un bon tram de carretera en direcció Terrassa fins a l'encreuament amb el camí de can Palet. Passades les instal·lacions de l'heliport i el trencant per accedir a la masia, es segueix el camí en baixada que condueix a la zona d'esbarjo del Bolet. Des d'aquest punt, el camí comença a pujar fins enllaçar amb el camí de ca n'Ametller (que porta a Castellbisbal). Des d'aquest camí es torna en direcció a Ullastrell fins enllaçar altre cop amb la carretera BV-1203, que condueix al interior del nucli urbà, fins a la pista poliesportiva.</p> | 08290-74 | Nucli urbà-paratge del Bolet, 08231 | <p>La primera edició de la Cursa del Bolet o Cursa de Sant Esteve 'El Bolet' es va celebrar el dia de Sant Esteve de l'any 1979. Així doncs, el passat dia 26 de desembre del 2012 es celebrà la seva edició número 33 i el 12è Memorial Robert Colilles (alpinista mort als Alps). Es tracta d'una ruta molt sovintejada pels veïns d'Ullastrell donada la seva facilitat i curta durada (amb uns 45 minuts es pot recorre a peu). Tot i això, la perillositat que suposa caminar pel tram de la carretera BV-1203, entre cal Lleonart i el trencant del camí de can Palet, ha fet que la gent obrís camí vorejant els camps i els horts del costat de la via, fins arribar al camí d'accés privat a la masia. Actualment, aquesta ruta és coneguda com el camí del Roure.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1979 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70189-foto-08290-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70189-foto-08290-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70190 | Mostra de teatre d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-teatre-dullastrell | <p>http://www.ullastrell.cat/actualitat/agenda/2012/10/28/xxiv-mostra-de-teatre (consulta: 02-05-13). http://www.ullastrell.cat/directori/entitats/g-a-t-u-grup-amics-del-teatre-ullastrell (consulta: 02-05-13).</p> | XX | <p>Mostra de teatre del municipi organitzada pel Grup d'Amics del Teatre d'Ullastrell (G.A.T.U). La mostra és anual i es celebra entre la tardor i la primavera de l'any següent. Al marge de les representacions ofertes pel grup local, a la mostra hi són convidats altres grups de teatre d'arreu de la comarca i del país (ex. Puigcerdà, Mallorca, Logronyo). La mostra compta amb un programa d'actes on es reflecteix la programació anual, força variada i adaptada a les necessitats dels diferents tipus de públic. Les representacions i els assajos es fan generalment a la sala d'actes del Casal Cultural d'Ullastrell, tot i que també s'assisteix a altres mostres de teatre d'altres municipis. S'organitza també un taller de teatre per als més joves durant les festes de Nadal.</p> | 08290-75 | <p>La Mostra de Teatre d'Ullastrell es va començar a organitzar l'any 1989. Així doncs, actualment s'està celebrant la 24 ena edició. És probable que l'any vinent, el Grup d'Amics del Teatre d'Ullastrell també organitzi la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil de Catalunya al municipi.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1989 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Fotogràfic d'Ullastrell ha cedit dues imatges antigues de representacions teatrals datades entre els anys 30 i 40. Són propietat de la família Salarich. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70191 | Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-2 | <p>FONT, Joan (1999). 'Catifes de Corpus'. Ullastrell Ressó Local, núm. 269, juny 1999, p. 10-11.</p> | <p>La festivitat del dia de Corpus a Ullastrell es centra en els actes tradicionals típics del calendari litúrgic català. Els actes s'inicien amb la missa de Corpus a l'església parroquial, seguida de la celebració de l'ou com balla a la plaça de l'Església. Es munta una pica mòbil guarnida amb dues corones de flors davant de la porta del temple. Posteriorment, seguint la ruta de les catifes de flors, es puja en processó fins al brollador del parc del turó del Rector. Només per aquest dia es col·loca al centre del brollador una imatge de la verge de Montserrat. Actualment, les catifes de Corpus s'inicien davant de l'església i s'extenen fins al turó. Alhora han estat adaptades als nous temps i combinen trams vegetals i florals amb trams de catifa normal o moqueta.</p> | 08290-76 | Plaça de l'Església-Turó del Rector, 08231 | <p>La festa del Corpus Christi es celebra el dijous següent a la vuitena Pentecosta per venerar l'eucaristia, tot i que actualment s'adapta al calendari actual. Antigament, les catifes de flors es feien per tot el nucli urbà, sobretot al carrer de la Serra, però també als barris de can Gras o del Sardà. Les catifes eren sobretot de ginesta i de clavells. També hi havia enramades florals decorant els carrers i les places. Al inici del carrer de l'Assumpció es col·locava una arcada floral i una llarga catifa fins a la porta de l'església. La tradició de l'Ou com balla, que antigament ja es celebrava, es va recuperar l'any 2008 en motiu de les celebracions del centenari del campanar. Antigament la col·locaven al bell mig de la plaça de l'Església. La imatge de la verge de Montserrat era fixa al brollador del turó del Rector, però diverses bretolades van fer que fos retirada i col·locada només el dia de Corpus. En els darrers anys, la coral del municipi canta en la missa de Corpus.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70191-foto-08290-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Fotogràfic d'Ullastrell ha cedit cinc imatges antigues de les catifes de flors datades als anys 70. Les localitzacions són el carrer de la Serra i el carrer Migdia i són propietat de la família Salarich. Alhora, també ha cedit dues imatges de la pica de l'Ou com balla dels anys 70 aproximadament, propietat de Francesc Rodó Paloma. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70192 | VI VINYA VELLA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vi-vinya-vella | XX | Vi de taula de producció local que s'elabora artesanalment al celler vitícola de la població des de l'any 1954. El raïm utilitzat és de les vinyes d'Ullastrell, tot i que actualment també se'n porta d'altres poblacions. En un principi, el vi es produia en les varietats de blanc, rosat i negre, tot i que el rosat es va deixar de produïr, i les ampolles estaven numerades. El vi blanc és fruit de la barreja de tres raïms diferents (xardonnay, macabeu i xarel·lo), mentre que el negre és íntegrament d'ull de llebre. | 08290-77 | Plaça Josep Montmany, 3 - carrer de la Serra, 2, 08231 | El vi Vinya Vella d'Ullastrell és un reflex del passat vinícola de la població. A mitjans del segle XX, les vinyes d'Ullastrell no produien suficient raïm per poder elaborar el producte. Així doncs, calia complementar aquesta mancança barrejant-lo amb raïm del Penedès. Actualment, per a l'elaboració del vi blanc, s'empra el raïm de les vinyes de can Morral del Molí, del terme d'Abrera (D.O. Penedès). | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1954 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70192-foto-08290-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70192-foto-08290-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70193 | MATÓ D'ULLASTRELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mato-dullastrell | Mató de producció local fet artesanalment des de l'any 1982. El mató, completament tradicional, s'elabora amb llet de cabra pasteuritzada i bullida, clorur càlcic i quall. El mètode utilitzat és el tradicional, tot i que les instal·lacions on es produeix estan adaptades a les necessitats actuals i als controls de qualitat i seguretat sanitària. | 08290-78 | Camí de can Costa, s/n 08231 | El mató és un producte originari de les rodalies del massís de Montserrat, tot i que extès a tot el territori català. L'elaboració del mató a Ullastrell es remunta a diversos segles enrera, però no es pot precisar una data aproximada. L'any 1982, la Granja Núria recuperà la tradició al municipi elaborant el mató de forma artesanal. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70194 | FORMATGE CENDRAT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/formatge-cendrat | Formatge de producció local fet artesanalment des de l'any 1982. Es tracta d'un formatge madurat durant dos mesos en caves naturals, i per tant semi-curat, elaborat només amb llet de cabra. Posteriorment, mitjançant el procés de quallat, s'obté un formatge de pasta tova que es fuma externament amb cendra. S'elabora amb llet de cabra pasteuritzada i bullida, clorur càlcic i quall. El mètode utilitzat és el tradicional, tot i que les instal·lacions on es produeix estan adaptades a les necessitats actuals i als controls de qualitat i seguretat sanitària. | 08290-79 | Camí de can Costa, s/n 08231 | El formatge cendrat està elaborat per la Granja Núria, fundada l'any 1982. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||||
| 70195 | Xaumets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xaumets | <p>Es tracta d'una galeta de tipus rústic, elaborada artesanalment i de forma manual. Els ingredients principals són farina, ous i sucre. Consisteixen en la representació d'una cara amb els ulls de xocolata. Les que tenen la superfície rodona són masculines, les ovalades femenines i les de menor tamany infantils. A grans trets són la referència simbòlica de la família.</p> | 08290-80 | Carrer de la Serra, 22, 08231 | <p>Els Xaumets foren creats pels voltants de l'any 2000 al forn de pa Anglada, de la mà de Bartomeu i Climent Anglada. En un principi, les galetes foren batejades com a Jaumets, tot i que el nom definitiu acabà essent Xaumets. La Colla de Geganters d'Ullastrell compta amb dos capgrossos anomenats Xaumets que representen les galetes, gràcies a la gentilesa de Bartomeu Anglada, amo del forn.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70195-foto-08290-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70195-foto-08290-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70196 | Rotllo de Campanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotllo-de-campanes | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 59. MASSAGUÉ, Josep (1977). 'El rotllo de campanes'. Ullastrell Ressó Local, núm. 5, maig 1977, p. 3.</p> | No està en ús | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb la cerimònia del bateig. Antigament, l'església d'Ullastrell tenia un rotllo o roda de campanes. Es tractava d'un cercle de ferro o fusta coronat per un grup de campanetes, del que penjava una corda central utilitzada per sacsejar-lo i fer-les dringar al mateix temps. A Ullastrell, el rotllo s'escoltava els dies de festes solemnes i quan es duia un nadó a batejar. Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell, durant la cerimònia o immediatament després, hom feia balandrejar el rotllo de l'església perquè el nadó fos ballador' (AMADES, 1969: 59).</p> | 08290-81 | <p>Antigament es creia que la cerimònia del bateig era fonamental per a la vida del nadó, ja que mitjançant aquesta el nen quedava purificat i no corria cap risc de mort, embruixament, etc. En general, quan més aviat fos batejat millor, tot i que en algunes zones calia esperar uns dies prudencials perquè la cerimònia fos més efectiva. A Catalunya moltes esglésies tenien rotllo o roda de campanes, fent-lo dringar per les festes típiques de cada població i per les més destacades del calendari litúrgic. Fins a mitjans dels anys 70, el rotllo de campanes encara es conservava i s'utilitzava en algunes esglésies, com per exemple el de Castelló d'Empúries.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70197 | Camiseta de l'Hereu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camiseta-de-lhereu | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 57. MASSAGUÉ, Josep (1978). 'La camiseta de l'hereu'. Ullastrell Ressó Local, núm. 16, maig 1978, p. 7.</p> | No massa conegut | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb la cerimònia del bateig. Antigament, els nadons hereus es duien a batejar portant una camiseta (camisa petita), que es guardava moltes generacions i només se la podien posar els hereus. Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell un avi es negà a ésser padrí d'un nét perquè li havien posat la camiseta dels hereus de la família sense ésser-ho' (AMADES, 1969: 57).</p> | 08290-82 | <p>Antigament es creia que la cerimònia del bateig era fonamental per a la vida del nadó, ja que mitjançant aquesta el nen quedava purificat i no corria cap risc de mort, embruixament, etc. En general, quan més aviat fos batejat millor, tot i que en algunes zones calia esperar uns dies prudencials perquè la cerimònia fos més efectiva.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70198 | Gegants i Capgrossos d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos-dullastrell | <p>'El bateig de la geganta'. Ullastrell Ressó Local, núm. 266, març 1999, p. 7. SOLER, Joan (2001). Cultura popular tradicional. Barcelona: Pòrtic, p. 257. http://tallerdracpetit.wordpress.com/2013/05/03/construccio-del-gegant-bacus/ (consulta: 03-05-13). Http://cat.bloctum.com/entremes/2008/02/05/entremesos-de-quaresma/ (consulta: 03-05-13).</p> | XXI | <p>Peculiar parella de gegants i capgrossos que representen alguns dels trets identitaris de la població d'Ullastrell. La geganta Serralavella, amb una alçada de gairebé 3 m i un pes aproximat d'uns 40 kg, és la representació de la Vella Quaresma i fou creada l'any 1999. Es tracta d'una vella de set cames amb un mocador al cap, que porta un bacallà sec en una mà i un cistell amb una serra a l'altra. Aquesta serra és la que fa referència a l'antiga tradició de 'serrar la vella', ben present encara al municipi. El gegant Bacus, amb unes mesures molt semblants a les de la geganta, fou creat l'any 2002 i és la representació del déu del vi romà. Vesteix una túnica blanca amb el tors nu i una corona de fulles i raïms al cap. En una mà sosté una copa i en l'altra un carràs de raïm. Fa referència a l'esplendorós passat vinícola de la població. Els Xaumets són dos lleugers capgrossos creats fa uns deu anys i que representen un dels productes autòctons típics de la població, les galetes rústiques. Consisteixen en la representació d'un cap masculí i un de femení, que simbolitzen el pare i la mare d'una família.</p> | 08290-83 | Carrer de la Serra, 53, 08231 | <p>Els gegants i alguns dels capgrossos de la Colla de Geganters d'Ullastrell foren construïts al taller d'escultura festiva i imatgeria popular el Drac Petit de Terrassa, de la mà de Jordi Grau. Ambdues figures són de cartró-pedra. La geganta fou 'batejada' el dia 14 de març de l'any 1999 amb un cercavila pels carrers del poble i un ball amb el gegant antic, l'Olivé, que coexistí amb ella fins a l'arribada del gegant Bacus. Antigament, els gegantons d'Ullastrell eren l'Olivé i la Caterina. Comptaven amb un ball de gegants composat per en Pol Figueres, que finalment es deixà de fer. La construcció dels capgrossos estigué subvencionada per en Bartomeu Anglada, un dels creadors de les galetes Xaumets.</p> | 41.5276600,1.9569100 | 412977 | 4597860 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70198-foto-08290-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70198-foto-08290-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70199 | Paratge de la font del Xesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-la-font-del-xesc | XX | L'accés a la font és impracticable, completament cobert de vegetació. | <p>Paratge situat a l'entrada al municipi per la carretera BV-1203, dins la finca de la Torre del Rodó, a poca distància de la casa. La font consistia en un brollador natural d'aigua sense cap estructura arquitectònica establerta. Actualment, la zona es troba completament coberta per l'abundant vegetació que fa impossible poder-hi accedir. Dins del mateix paratge, a uns 200 metres a migdia, hi ha una zona d'horts cultivada, que compta amb un pou i un bassa utilitzats per regar els cultius. Estan construïts en un dels desnivells del terreny, aprofitant-ne el talús. La bassa és de planta rectangular i està bastida en maons. Al seu costat se li adossa una petita construcció que inclou el pou i una barraca. Presenta una planta rectangular, està bastida en maons i la seva coberta és plana. Compta amb dues obertures rectangulars, tancades amb portes de fusta, per accedir al interior. L'obertura que correspon al pou és de dimensions més petites que l'altra.</p> | 08290-84 | Torre del Rodó, 08231 | <p>Anys enrera, el pagès que treballava els horts va construir un pou i una bassa per poder regar els cultius amb més comoditat. L'aigua que els proveeix prové de l'antiga font mitjançant una bomba que fa pujar l'aigua.</p> | 41.5289100,1.9647000 | 413629 | 4597991 | 08290 | Ullastrell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70199-foto-08290-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70199-foto-08290-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70200 | Edifici de la font del Cristí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-font-del-cristi | XIX-XX | <p>Antiga font actualment en desús que rajava naturalment al costat de la riera de Salzes, i que es troba ubicada dins de la finca de can Palet. L'aigua de la font brollava mitjançant un tub encastat a la roca. En l'actualitat no hi ha rastre de la font, però sí que es conserva un edifici de dimensions considerables, construït a la llera de la riera. La construcció està bastida aprofitant un alt marge que delimita la riera per la banda de llevant. Té una planta rectangular, està organitzada en un sol nivell i presenta una coberta d'arc de mig punt bastida en maons plans. La volta descansa damunt dels murs laterals, els quals estan coronats per un sòcol de maons plans. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta dos portals rectangulars units a la linia de la llinda per una sanefa bastida en maons plans. Un dels portals està tapiat i l'altre es troba tancat per una porta de ferro. La resta de paraments presenten petites obertures a mode de respiradors. Destaca el coronament de la façana nord-oest, de perfil sinuós fet de maons que resegueix la forma de la volta.</p> | 08290-85 | Paratge de can Palet, 08231 | 41.5191900,1.9704200 | 414093 | 4596906 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70200-foto-08290-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70200-foto-08290-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al bell mig del torrent, a escassa distància de l'edifici, hi ha un mur bastit en maons que fa les funcions de resclosa. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||
| 70201 | Dipòsit de l'Hort de cal Mariano Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-lhort-de-cal-mariano-prats | XX | <p>Dipòsit d'aigua de grans dimensions situat a la zona d'horts situada sota la carretera BV-1203, a l'alçada de de l'església parroquial, a uns 100 metres a ponent del barri del Sardà. Es tracta d'un dipòsit de planta circular, sostingut per mitjà d'una sèrie de columnes helicoidals bastides en maons, que l'aïllen del terra deixant espai suficient per emmagatzemar-hi estris i resguardar-se de la pluja. Les columnes s'assenten damunt d'un sòcol de planta quadrada i presenten la part superior decorada a mode de capitell. També destaca un pou de planta quadrada bastit a la banda de llevant del dipòsit, al bell mig de les columnes. Compta amb dos pilars de maons que sostenen una coberta d'un sol vessant. El dipòsit en sí presenta el parament pintat de color groc i compta amb un rombre fet de rajoles de ceràmica, amb la data '1915' en trencadís blanc. Està cobert per una volta de cúpula rebaixada completament reixada, assentada damunt d'una cornisa bastida en maons i decorada amb dentallons. Davant del dipòsit, a la banda de llevant, hi ha una bassa de planta rectangular bastida en maons i protegida per una volta rebaixada de maó pla, sostinguda per quatre columnes helicoidals de la mateixa factura que les que sostenen el dipòsit.</p> | 08290-86 | Barri del Sardà-carretera BV-1203, 08231 | <p>Segons les referències obtingudes, el dipòsit el va construïr una paleta de Viladecavalls.</p> | 41.5280000,1.9595400 | 413197 | 4597895 | 1915 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70201-foto-08290-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70201-foto-08290-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70201-foto-08290-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70202 | El Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bolet | <p>Paratge natural amb zona d'esbarjo situat al sud-est del nucli urbà d'Ullastrell, pel camí de can Palet. La zona, que pertany a la finca de can Palet, està situada en una de les fondalades del torrent del Bolet, ombrejada per les alzines i la resta d'arbres que cobreixen l'espai. La zona d'esbarjo presenta un seguit de taules amb bancs d'obra establerts per fer-hi estades agradables. Aquesta part està delimitada del torrent mitjançant una tanca de fusta.</p> | 08290-87 | Camí de can Palet, 08231 | 41.5211700,1.9659800 | 413725 | 4597131 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70202-foto-08290-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70202-foto-08290-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A escassos metres de distància de la zona d'esbarjo, en un alt desnivell del terreny, es conserven les restes d'unes antigues canalitzacions bastides en maons. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70203 | Turó del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-rector | <p>MASSAGUÉ, Josep (1983). 'Visió literària d'Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 73, febrer 1983, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'El primer abastiment d'aigua'. Ullastrell Ressó Local, núm. 108, gener 1986, p. 6-7.</p> | <p>Turó característic de l'orografia del nucli urbà del municipi d'Ullastrell, situat a la banda de tramuntana del poble, a ponent de l'església parroquial. El turó s'alça a 339 metres per sobre del nivell del mar, presenta un perfil allargassat i es troba aterrassat. A la part superior hi ha una gran instal·lació dedicada al subministrament d'aigua, que ocupa tot el cim. La terrassa inferior està delimitada per un camí de terra que envolta el turó. A l'extrem de migdia s'ubica un brollador de planta circular bastit en maons. A la banda de llevant hi ha un parc infantil modernament arranjat, ben bé al costat de l'església. A l'extrem de tramuntana, en canvi, hi ha un mirador amb unes vistes panoràmiques incomparables de la contrada, com per exemple Montserrat o Sant Llorenç del Munt. El mirador està pavimentat i delimitat del desnivell existent mitjançant una tanca de fusta. Compta amb dues cadires per seure i presenta dos plafons metàl·lics senyalitzats, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des del mirador. A ponent d'aquest s'agafa un camí que baixa fins al carrer Prat de la Riba. A la banda de llevant del turó, des de darrera de l'església, es pot agafar un carrer que baixa fins a l'avinguda de Terrassa. Aquesta banda també compta amb un parc infantil arranjat. També es pot accedir al turó des de la plaça de l'Església venint pel carrer de l'Assumpció.</p> | 08290-88 | Al nord del nucli urbà, 08231 | <p>El mirador del Turó del Rector fou arranjat i senyalitzat entre els anys 2010 i 2011. En els plafons metàl·lics hi ha la reproducció del poema dedicat a Ullastrell de Josep Puig i Sucarrats, que és idoni per il·lustrar la panoràmica observada des d'aquest enclavament. El dipòsit regulador situat al cim del turó va formalitzar el conveni de la seva instal·lació amb la propietat parroquial el mes d'octubre de l'any 1925. L'aigua pujava des de la font del Comú. La processó de Corpus i les catifes de flors es fan actualment al turó. Només per aquest dia, al brollador de l'extrem de migdia del turó s'hi col·loca una imatge de la Verge de Montserrat.</p> | 41.5284800,1.9588000 | 413136 | 4597949 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70203-foto-08290-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70203-foto-08290-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
| 70204 | Pont del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-bolet | Ha estat arranjat recentment. | <p>Pont construït damunt del torrent del Bolet. De fet es tracta del pont que està situa a la zona d'esbarjo del Bolet, al sud de la masia de can Palet. El pont està format per un únic arc de mig punt de mides petites, bastit en pedra lligada amb morter. Abasta tota l'amplada del camí de can Palet ja que ha estat arranjat en els darrers temps. Tota la banda de migdia de l'estructura ha estat ampliada i refeta amb formigó. La part superior de la banda de tramuntana també ha estat refeta. El pont compta amb dos sòcols laterals bastits en maons, que delimiten el camí.</p> | 08290-89 | Camí de can Palet, 08231 | 41.5212100,1.9658300 | 413713 | 4597135 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70204-foto-08290-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70204-foto-08290-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70204-foto-08290-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70205 | Mirador del turó de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-turo-de-can-palet | XXI | <p>Mirador del Turó de can Palet situat a llevant del nucli urbà del municipi d'Ullastrell i delimitat pels carrers del Turó de can Palet i Lluís Muncunill. El turó, actualment urbanitzat, s'alça a 316 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil allargassat. El mirador s'ubica a la banda est del turó, amb unes vistes panoràmiques fantàstiques de la masia de can Palet i, en darrer terme, dels pics muntanyosos i els pobles de la contrada. El mirador presenta una planta irregular i es troba ben arranjat, amb grava de mida petita per regularitzar el sòl, arbres i gronxadors per la canalla. Compta amb un parell de bancs per seure i presenta dos plafons metàl·lics senyalitzats, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des del mirador.</p> | 08290-90 | Carrer del Turó de can Palet, 08231 | <p>El mirador del Turó de can Palet fou arranjat i senyalitzat entre els anys 2010 i 2011. En els plafons metàl·lics hi ha la reproducció del poema dedicat a Ullastrell de Josep Puig i Sucarrats, que és idoni per il·lustrar la panoràmica observada des d'aquest enclavament.</p> | 41.5242500,1.9633900 | 413513 | 4597475 | 2011 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70205-foto-08290-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70205-foto-08290-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70206 | Mirador de la plaça dels Quatre Vents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-placa-dels-quatre-vents | XXI | <p>Mirador de la plaça dels Quatre Vents situat a l'extrem de ponent del nucli urbà del municipi d'Ullastrell, a l'extrem nord-oest del Turó de ca la Carme. El turó, actualment urbanitzat, s'alça a 319 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil més aviat arrodonit. El mirador s'ubica a la cantonada nord-oest del turó, amb unes vistes panoràmiques fantàstiques dels pobles de la contrada i del massís de Montserrat. El mirador presenta una planta rectangular i es troba ben arranjat, amb diversos bancs per seure i una tanca metàl·lica que el separa del fort desnivell envers ponent i tramuntana. Compta amb un plafó metàl·lic senyalitzat, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des d'aquest enclavament.</p> | 08290-91 | Plaça dels Quatre Vents, 08231 | <p>El mirador de la plaça dels Quatre Vents fou arranjat i senyalitzat entre els anys 2010 i 2011. En els plafons metàl·lics hi ha la reproducció del poema dedicat a Ullastrell de Josep Puig i Sucarrats, que és idoni per il·lustrar la panoràmica observada des d'aquest enclavament.</p> | 41.5232600,1.9524800 | 412602 | 4597376 | 2011 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70206-foto-08290-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70206-foto-08290-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70207 | Turó del Masvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-masvalls | <p>MASSAGUÉ, Josep (1982). 'De llamps i de tempestes'. Ullastrell Ressó Local, núm. 67, agost 1982, p. 4-5.</p> | <p>Turó característic de l'orografia del nucli urbà del municipi d'Ullastrell, situat a la banda sud-oest del nucli urbà, delimitat pel camí de les Monges i la carretera BV-1203. El turó s'alça a 319 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil allargassat i aterrassat. Es tracta d'un turó de relleu suau, molt semblant a la resta de turons que caracteritzen el municipi. Presenta una torre de planta quadrada envoltada de conreus a la terrassa superior, que alhora està delimitada per un seguit d'oliveres. La resta de terrasses també combinen el conreu de cultius amb la collita d'arbres fruiters.</p> | 08290-92 | Camí de les Monges - carretera BV-1203, 08231 | <p>Es creu que la torre situada al cim del turó servia per desfer les tempestes que s'acostaven al municipi, evitant així que les collites es malmetessin. Tot i que Ullastrell ja comptava amb un comunidor situat al costat de l'església (actualment desaparegut), sembla ser que aquesta torre fou construïda pel propietari dels terrenys.</p> | 41.5216600,1.9548500 | 412797 | 4597196 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70207-foto-08290-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70207-foto-08290-92-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El turó està delimitat per una tanca metàl·lica que fa impossible el seu accés. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70208 | Torre del turó de Masvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-turo-de-masvalls | <p>AMAT, Benet (1983). 'Aspres camins IV'. Ullastrell Ressó Local, núm. 72, gener 1983, p. 8-9. FUSALBA, Mateu (1987). 'D'Ullastrell a l'estació de Castellbisbal'. Al Vent, núm. 96, setembre 1987, Terrassa, p. 50-51. MASSAGUÉ, Josep (1982). 'De llamps i de tempestes'. Ullastrell Ressó Local, núm. 67, agost 1982, p. 4-5.</p> | XIX-XX | <p>Torre situada al cim del Turó del Masvalls, a la banda sud-oest del nucli urbà. Es tracta d'una torre de planta quadrada organitzada en dos nivells, amb la coberta plana decorada per una cornisa de maons disposats a sardinell. Als extrems de la coberta hi ha quatre motius decoratius de ceràmica vidrada verda, tot i que actualment dos d'ells es troben en força mal estat. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat amb l'emmarcament bastit amb maons disposats a sardinell. La part superior del parament ha estat arranjada modernament. Les façanes de llevant i ponent compten amb dues petites finestres rectangulars a cada nivell, mentre que a la de tramuntana no hi ha cap obertura. La construcció està bastida en maons, tot i que presenta els paraments emblanquinats.</p> | 08290-93 | Camí de les Monges - carretera BV-1203, 08231 | <p>Es creu que la torre situada al cim del turó servia per desfer les tempestes que s'acostaven al municipi, evitant així que les collites es malmetessin. Tot i que Ullastrell ja comptava amb un comunidor situat al costat de l'església (actualment desaparegut), sembla ser que aquesta torre fou construïda pel propietari dels terrenys. Segons Mateu Fusalba, la torre tenia 'per finalitat escampar amb petards les terribles i malastrugues gropades tempestuoses de l'estiu i de principis tardorencs' (FUSALBA, 1987: 50). El comunidor es corresponia amb una estructura arquitectònica que tenien totes les esglésies utilitzada per combatre les tempestes.</p> | 41.5217000,1.9548100 | 412794 | 4597201 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70208-foto-08290-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70208-foto-08290-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70208-foto-08290-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El turó està completament conreat i delimitat per una tanca metàl·lica que fa impossible el seu accés. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||
| 70209 | Plataners de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera-1 | <p>MASSAGUÉ, Josep (1982). 'Dels platans de la carretera'. Ullastrell Ressó Local, núm. 63, abril 1982, p. 9.</p> | XIX-XX | <p>Plataners situats a banda i banda de la carretera BV-1203, des de l'encreuament entre les masies de can Jaume Font i ca n'Amat, fins a la torre d'en Fornells, a l'avinguda de Terrassa. Es tracta de diversos exemplars de plataners de tronc rodó amb brancatge superior utilitzats generalment per donar ombra a carrers, carreteres, parcs, etc. En el tram disposat davant l'avinguda de Terrassa se'n conserven només dos, tot i que hi ha indicis que n'hi havien més. El tram localitzat davant del talús del carrer Montseny presenta 10 exemplars en bones condicions, tots plantats a la banda de tramuntana de la via. En el tram localitzat davant dels terrenys de la finca de can Rodó, prop de la Torre del Rodó, se'n conserven prop d'una dotzena, plantats a la banda de migdia de la carretera. Per últim, en el tram proper a les masies de can Jaume Font i ca n'Amat hi ha uns vuit exemplars situats a banda i banda de la via.</p> | 08290-94 | Carretera BV-1203, 08231 | <p>No hi ha constància del nombre d'exemplars que es plantaren ni tampoc de la data en que es va dur a terme aquesta acció. Tot i això, si tenim en compte que la carretera BV-1203 s'acabà de construïr l'any 1893, és força probable que els arbres es plantessin un cop finalitzada l'obra, a finals del segle XIX o durant els primers anys del segle XX. El que sí sabem és que en el tram disposat davant del carrer Montseny, l'entrada oficial al poble, n'hi havia un total d'11 i, que en el tram de la finca d'en Rodó n'hi havia una dotzena. Per tant doncs, exceptuant el tram situat de l'avinguda de Terrassa, la resta d'exemplars es conserven en bones condicions.</p> | 41.5276400,1.9615700 | 413366 | 4597853 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70209-foto-08290-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70209-foto-08290-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||
| 70210 | LA ROUREDA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roureda | Arxiu Municipal: 'Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders: Certificat de 'montes y prados'' (1753). | El sotabosc és molt abundant. | Antiga roureda situada a la banda de tramuntana del terme municipal i delimitada pel torrent de can Font a llevant, pel torrent Fondo a ponent i per la riera de Gaià al nord (límit municipal amb el terme de Viladecavalls). Es tracta d'una massa boscosa actualment formada per diverses varietats d'arbres autòctons, tot i que en origen es plantaren només roures. Entre d'altres varietats hi ha alzina i pi blanc, tot i que també es conserven alguns exemplars de roures de força antiguitat. En l'actualitat, l'abundant sotabosc existent a la zona (ginesta, gatera, etc.) fa que l'accés a determinats llocs sigui pràcticament impossible. La Roureda està connectada amb el poble mitjançant una pista forestal que neix sota el turó de Bonavista. Des del camí de can Font també s'hi pot accedir, seguint la ruta de can Font. | 08290-95 | Paratge de la Roureda, 08231 | A l'Arxiu Municipal d'Ullastrell es conserva un manuscrit de l'any 1753 que fa referència a la Roureda. Es tracta de la certificació d'una visita efectuada dins del terme d'Ullastrell per revisar l'estat dels boscos i arbredes del municipi. El document comptabilitza la xifra de 16963 arbres i les propietats a les que pertanyien els mateixos. També dóna informació sobre com aprofitaven la fusta (llenya, carbó, construcció embarcacions). Pel que fa a la Roureda, el document explicita que s'ha de plantar un bosc de roures als voltants de la zona coneguda com Aubarich (fa referència al paratge dels Oblics actual), però dins del terme d'Ullastrell. | 41.5326400,1.9506800 | 412464 | 4598419 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70210-foto-08290-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70210-foto-08290-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||
| 70211 | BOSC DE CAN FONT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-font | El sotabosc és molt abundant. | Bosc situat a la banda de tramuntana del terme municipal i delimitat pel torrent de can Font a ponent i pel d'en Cintet al nord-est. Es tracta del típic bosc mediterrani habitual en terres de la Catalunya oriental. Està format per les diverses espècies forestals que caracteritzen la zona, sobretot pi blanc i alzina, però també algun roure. Actualment, aquesta massa forestal presenta un abundant sotabosc format per ginesta, gatera i altres espècies de matoll, que fa que l'accés a determinats llocs sigui pràcticament impossible. | 08290-96 | Paratge de can Font, 08231 | És una de les masses boscoses del municipi que no s'ha vist mai afectada per cap incendi forestal. | 41.5344500,1.9569400 | 412989 | 4598614 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70211-foto-08290-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70211-foto-08290-96-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
| 70212 | BOSC DE CAN RODÓ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-rodo | El sotabosc és molt abundant. | Bosc situat a la banda de tramuntana del terme municipal i delimitat pel torrent de can Cintet a migdia i per la urbanització de can Cabassa al nord. Es tracta del típic bosc mediterrani habitual en terres de la Catalunya oriental. Està format per les diverses espècies forestals que caracteritzen la zona, sobretot pi blanc i alzina, però també algun roure. El sotabosc fa que el seu accés sigui complicat en determinades zones. La massa forestal es troba actualment envoltada de matollars formats per ginesta, gatera i altres espècies. També s'observen agunes oliveres bordes. | 08290-97 | Paratge de can Rodó, 08231 | És una de les masses boscoses del municipi que no s'ha vist mai afectada per cap incendi forestal. | 41.5343400,1.9643600 | 413608 | 4598594 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70212-foto-08290-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70212-foto-08290-97-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
| 70213 | BOSC DEL PI LLARG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-pi-llarg | Bosc situat a la banda de ponent del nucli urbà del municipi, darrera del turó de ca la Carme i al voltant del torrent de Salt. Es tracta d'un bosc mediterrani amb exemplars força joves, constituït íntegrament per l'espècie forestal més habitual de la contrada, el pi blanc. Bona part d'aquesta massa forestal pertany al terme municipal d'Abrera, tot i que també s'extén cap al nord dins del terme d'Ullastrell. | 08290-98 | Paratge del Pi Llarg | Durant els incendis forestals de l'estiu de l'any 1994, el bosc es veié força afectat. Malgrat el seu nom, el Pi Llarg en sí no existeix. | 41.5245700,1.9502100 | 412414 | 4597524 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70213-foto-08290-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70213-foto-08290-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70214 | Barranc de la Riba de la Llonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barranc-de-la-riba-de-la-llonga | <p>Barranc situat a l'extrem nord occidental del terme municipal d'Ullastrell. Pel nord està delimitat per la riera de Gaià, que alhora és el límit municipal amb la població de Viladecavalls. Per la banda oest, el propi barranc fa de límit muncipal amb la població d'Abrera. Es tracta d'un alt i rectilini marge d'uns 40 metres de profunditat, que arriba fins a la llera de la riera de Gaià. Probablement es creà per la continua acció de l'aigua damunt del terreny, que presenta materials de poca consistència i fàcilment erosionables.</p> | 08290-99 | Paratge dels Obrics, 08231 | <p>Segons les fonts populars, els caçadors hi sacrificaven els gossos vells que ja no podien caçar.</p> | 41.5278900,1.9422400 | 411754 | 4597901 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70214-foto-08290-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70214-foto-08290-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | |||||||||||||
| 70215 | Lledoner de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-palet | <p>PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d'Ullastrell, inèdit.</p> | El tronc és buit, tot i que l'arbre encara viu. | <p>Antic exemplar de lledoner situat dins la finca de can Palet. L'arbre s'ubica a l'extrem sud-est del pati davanter de la casa, en un petit turonet que s'eleva a la banda de llevant del pati. Es tracta d'un exemplar baix de lledoner que presenta una circumferència de 412 cm. El tronc central està completament buit, però el lateral orientat a tramuntana continua viu. Tota la banda de ponent del tronc central està coberta per una gran heura.</p> | 08290-100 | Masia de can Palet, 08231 | 41.5231900,1.9681700 | 413911 | 4597353 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70215-foto-08290-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70215-foto-08290-100-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
| 70216 | Alzina del torrent del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-torrent-del-bolet | <p>PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d'Ullastrell, inèdit.</p> | L'arbre està afectat per una petita plaga de banyarriquer. | <p>Antic especímen d'alzina situat dins la finca de can Palet. L'arbre s'ubica a la banda de llevant de la zona d'esbarjo del Bolet, al sud de la masia del mateix nom. Es tracta d'un exemplar d'alzina que presenta una circumferència de 285 cm i està ubicada a la part inferior d'un alt marge del terreny. Això fa que el tronc central estigui cobert per la terra a diferents nivells. L'alzina compta amb una copa intacta de molta amplada i notable brancatge.</p> | 08290-101 | El Bolet, 08231 | 41.5212500,1.9661700 | 413741 | 4597139 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70216-foto-08290-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70216-foto-08290-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 | ||||||||||||
| 70217 | Alzina de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-namat | <p>PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d'Ullastrell, inèdit.</p> | L'arbre està afectat per una plaga de banyarriquer. | <p>Antic especímen d'alzina situat a uns 200 metres al nord-est de la masia de ca n'Amat, al bell mig de la urbanització del mateix nom. L'arbre s'ubica al costat d'un torrent al que s'accedeix per un camí delimitat amb tanques de fusta, des del carrer de la Vall. Es tracta d'un exemplar d'alzina que presenta una circumferència de 375 cm i està ubicada pràcticament a la llera del torrent. Compta amb una copa verda de molta amplada i notable brancatge. Tot i això, el tronc central té una part malmesa que ja ha quedat buida. La resta del tronc però es troba en bones condicions.</p> | 08290-102 | Urbanització de ca n'Amat, 08231 | <p>Segons l'autor de l'estudi citat a la bibliografia, l'alzina de ca n'Amat podria ser bicentenària.</p> | 41.5317200,1.9781700 | 414756 | 4598290 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70217-foto-08290-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70217-foto-08290-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-01 07:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 196,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc