Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79362 | Rectoria Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-5 | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble., p. 45, 108. HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p. 320-326. | XVIII-XX | Edifici de grans dimensions, situat en una ubicació lleugerament separada del poble. Es tracta d'una construcció sòlida i molt regular. El cos originari ha estat allargassat recentment amb un nou volum, aproximadament de les mateixes dimensions que l'antic. El cos originari era de planta rectangular però va quedar amputat a l'angle oest a conseqüència d'un bombardeig durant la Guerra Civil, de manera que en aquest punt l'edifici fa una mena de queixal que dóna lloc a una façana reculada, amb diferents nivells d'arcades. Aquestes arcades es van posar al descobert durant la recent rehabilitació (anteriorment, una façana plana amb diferents finestres i balcons, aixecada després de la Guerra, cobria aquestes arcades). La rehabilitació ha dotat aquesta part de l'edifici de balcons, sustentats amb unes estructures metàl·liques. La construcció antiga té planta baixa més dos pisos (antigament hi havia diferenciades unes golfes). Per la banda sud i oest la construcció és tancada mitjançant una tàpia de pedra, amb un portal que dóna accés a un pati. La construcció antiga és una obra feta amb un aparell regular, a pedra vista i amb algunes parts lleugerament arrebossades. La façana nord-est té un sòcol només a la part més baixa, ja que el terreny presenta un lleuger desnivell. La planta baixa no tenia obertures (les dues que hi ha actualment són recents); tan sols algunes espitlleres. El primer pis té una sèrie de finestres, rematades amb arcs escarsers i disposades regularment. El segon pis té una segona sèrie de finestres, més petites. A la planta baixa una gran nau coberta amb volta feta de pedra tosca recorre tot el cos antic de cap a cap. Eren les antigues porquerisses o quadres. Els habitatges que s'hi han habilitat a l'interior de l'edifici conserven les parets mestres i alguns elements de l'antic edifici. La construcció nova és revestida exteriorment amb pedra blanca, de manera que queda perfectament diferenciada. A la banda sud-oest es conserven restes d'una construcció, amb un pas cobert, que dóna a una piscina comunitària. El conjunt ha estat acondicionat també amb un aparcament. | 08291-1 | Carrer Salvador Badia, s/n | Es tracta d'un edifici d'origen medieval. No sabem des de quan va tenir una vinculació directa amb la parròquia, però al segle XVIII ja feia funcions de rectoria: era la residència del rector i potser també dels vicaris. Durant el període en què Joan Espina va regir la parròquia (aproximadament des de 1755 fins a 1780) s'hi va portar a terme una reforma en profunditat, que va consistir en una reparació general de tot l'edifici (golfes, la quadra, el celler, habitacions diverses...) i en la construcció d'un cup nou. L'any 1835 va sofrir les conseqüències de la crema de convents i durant la Guerra Civil de 1936 fou novament saquejada. A més, a conseqüència d'un bomabardeig l'edifici va quedar amputat a l'angle oest i l'any 1940 la rectoria es traslladà a l'emplaçament actual, en un edifici construït aquest mateix any a la plaça de l'Església. Al costat sud de la casa existiren hortes que pertanyien a l'Església i fa uns anys van passar a mans de particulars. Segons A. FLOTATS (1979: 108), la Rectoria Vella és una de les ubicacions hipotètiques de l'antiga sagrera de Vacarisses, ja documentada l'any 1396, però considerem que aquesta és una hipòtesi sense fonament, ja que simplement es basa en la vinculació tradicional de l'edifici amb la parròquia, i el mateix FLOTATS (1994: 126) sembla desestimar aquesta idea en una publicació posterior. Més recentment, cap a la dècada de 1970 l'edifici era compartimentat i ocupat per diferents famílies d'estiuejants. Al principi de la dècada del 2000 tot l'edifici fou rehabilitat, s'allargà amb un nou cos i es destinà defiinitivament a habitatges particulars. | 41.6064300,1.9137200 | 409484 | 4606650 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79362-foto-08291-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79362-foto-08291-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79362-foto-08291-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la col·lecció de maquetes de suro del Museu-Arxiu de Vacarisses n'hi ha una que representa l'edifici de la Rectoria vella abans de la rehabilitació. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 79371 | L'Orpina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lorpina | AA.DD. (2006). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Ajuntament de Vacarisses; Associació Catalana de Municipis i Comarques; SART-FEC, Universitat de vic, fitxa 18 FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble. FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses. VALLS i PUEYO, J. (1995). 'L'Orpina (abans Guitart o Casasaya)', Balcó de Montserrat, núm. 323 (juliol) | XVI-XIX | Algunes parts de la casa, l'entorn i els accessos acusen una falta de maneniment | Antic mas de dimensions modestes que s'ha conservat pràcticament sense modificacions al segle XX i que manté molt bé la tipologia tradicional. Consta d'una edificació principal amb funcions de vivenda més coberts adossats a la part nord-est i un altre cobert al sud, que havia estat el graner. El cos principal és de planta més o menys quadrada, amb planta baixa més un primer pis o golfes. La coberta, a dues vessants, és molt llarga i inclinada, més pròpia dels masos de muntanya. Sembla que la planta originària era més estreta i s'hauria ampliat a banda i banda. Es tracta d'una construcció austera, amb parets de pedra (i algunes parts de tàpia) majoritàriament arrebossades. La façana principal, encarada al sud-oest, presenta una estampa característica, amb portal adovellat i tres finestres de distribució irregular emmarcades amb carreus de pedra al primer pis, una de les quals està decorada amb un relleu. L'interior és molt arcaic i ha conservat molt bé les característiques tradicionals, amb paviments de lloses i part on aflora la roca natural. A l'angle nord-est la casa té adossats dos grans cups rodons, i en té dos més de quadrats, que donen al celler, situat a la part del cobert posterior. El celler conserva in situ dos 'vaixells'. La part sud-est dels coberts fou reconstruïda recentment, amb un tipus d'obra feta amb pedra que ha conservat un segon portal adovellat. | 08291-10 | Prop de l'urbanització de can Serra, entre la carretera Terrassa-Manresa i la via del tren. | Antigament era conegut amb el nom de mas Guitart, i després com a mas Casasayas, ja que es troba documentat que a l'any 1570 pertanyia a Francesc Casasaya. Posteriorment passà a la propietat de la familia Orpina, i a partir del segle XVIII comença a denominar-se Orpina o Urpina. Després de Francesc Casasaya el mas passà a mans de Joan Enrich, que el 1586 el va vendre a Valentí Orpina. Els seus descendents al front del mas foren Valentí Orpina (testà el 1646), Pere Joan Orpina (testà el 1668), Pere Joan Orpina (testà el 1716), Josep Orpina i Marià Orpina. Marià apareix en la documentació com a habitant del monestir de Montserrat i va fer la capbrevació de l'any 1727, quan el mas era explotat per un masover. Es coneixen les afrontacions detallades de l'heretat en aquest any. Marià Orpina va vendre el mas l'any 1750 a Francesc Gibert. L'any 1759 la propietària era Margarida, vídua de Francesc Gibert, paraire de Monistrol de Montserrat, i posteriorment el seu fill Francesc Gibert. El mas era comandat per un masover, que pagava de censos 1 lliura i 4 sous i una gallina. El besavi de l'actual propietària encara conservava el cognom Gibert. La seva filla fou Dolors Font i Gibert. El masover actual va néixer en aquesta casa i pot testimoniar que en els últims 50 anys pràcticament no s'hi han fet reformes. | 41.5911700,1.9016200 | 408454 | 4604968 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79371-foto-08291-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79371-foto-08291-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79371-foto-08291-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 79461 | Arxiu parroquial de Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-vacarisses | XX | <p>L'arxiu parroquial de Vacarisses fou totalment destruït durant la Guerra Civil de 1936, de manera que només es conserven documents posteriors a aquestes dates. Els fons de l'arxiu consten dels llibres habituals de registre (batejos, matrimonis, defuncions, etc) i es conserven al Museu-Arxiu de Vacarisses, situat a l'Església, excepte els llibres que encara estan en actiu, conservats a lla Rectoria.</p> | 08291-100 | Església parroquial de Vacarisses | 41.6071900,1.9177000 | 409817 | 4606730 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 79463 | Forns de can Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-can-codol | XIX | Parcialment destruïts | Dos forns d'obra o teuleries, situats al peu de la riera de Sanana o de can Còdol, uns 200 m al nord de la masia amb el mateix nom. Es tracta de dues construccions adossades, de dimensions no gaire grans, corresponents a la part baixa dels forns. Els dos són de tipologia molt semblant, i consten d'una estructura de planta quadrada, feta amb paredat, i una doble obertura (una d'exterior i una altra de més interior) a la part davantera, corresponent a la boca del forn. En el forn situat al nord l'obertura és en forma d'arc de mig punt adovellat. En el molí situat a migdia l'obertura exterior és de forma trapezial, mentre que la interior té forma d'arc més o menys apuntat. Els espais interiors, que correspondrien a les fogaines (la cambra de combustió on s'hi cremava la llenya) estan actualment cobertes de terra, mentre que la part superior dels dos forns, on hi havia les cambres de cocció de les teules o maons, han quedat escapçades i colmatades per la terra. Al costat dels forns s'aixeca una caseta construïda l'any 1951 que és el punt de captació de l'aigua que es subministra al poble. | 08291-102 | A prop de la masia de can Còdol, al sector nord del terme | Moltes masies solien tenir forns d'obra, que solen datar-se als segles XVIII o XIX. | 41.6204000,1.9102800 | 409217 | 4608205 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79463-foto-08291-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79463-foto-08291-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 79464 | Cul de la Portadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cul-de-la-portadora-0 | III-II a.C | Jaiment molt arrasat | Jaciment d'època ibèrica situat al cim del Cul de la Portadora, un dels turons emblemàtics del territori del Vallès, molt pròxim a Montserrat. El cim del turó, que fa de partió entre els termes municipals de Vacarisses, Monistrol de Montserrat i Esparreguera, té una situació altament estratègica. En una posició frontal davant del massís de Montserrat, domina perfectament el pas del riu Llobregat, que en aquest punt s'endinsa cap a l'estret congost del Cairat, i l'esplèndida panoràmica arriba fins el pla de Bages. El turó té un cim planer, d'uns 100 metres de llarg, fet que li dóna la forma característica de 'cul de portadora'. En diferents punts d'una àrea força àmplia s'hi ha detectat l'aflorament de materials ceràmics força abundants, especialment a causa de les escorries o reguerots provocats per la pluja. Tanmateix, l'estat d'erosió del jaciment sembla força elevat i no s'hi observen restes estructurals. Amb tot, sembla probable l'existència de sitges i també de traces (actualment no visibles) d'un petit punt de guaita i control del territori. El materials recuperats consisteixen en fragments de ceràmica ibèrica oxidada i/o sanvitxada, ceràmica grollera feta a mà o a torn lent, fragments diversos d'àmfora, kàlatos i altres objectes que cronològicament es situen a l'entorn dels segles III-II a. C. | 08291-103 | Extrem sud-oest del terme | El jaciment Ibèric del Cul de la Portadora es coneix com a mínim des dels anys 80. S'hi han realitzat diferents intervencions arqueològiques no oficials, les quals han donat com a resultat la recollida de fragments de ceràmica ibèrica. Segons diversos arqueòlegs, podria tractar-se d'un punt de guaita situat a l'extrem meridional del domini dels lacetans, amb un excel·lent control sobre diverses rutes. Cal dir que, almenys en època romana, el camí que comunicava el pla de Bages amb Barcelona, passant per Martorell, transcorria per l'actual masia del Palà (pefectament visible des del turó). No sabem del cert si aquest camí continuava pel coll de les Bruixes cap a Can Tobella (ja en terme d'Esparreguera), on travessaria el Llobregat pel pont del Cairat i seguiria per la riba dreta del riu fins al Pont del Diable, o bé continuava per la serra de l'Hospici, el coll de Bram, el pla del Fideuer i, ja en terme d'Olesa, cap a la masia de Puigventós en direcció sud; és a dir, l'itinerari que en èpoques posteriors serà conegut com el camí vell d'Olesa (PIÑERO/SERRA: 2008), (VIVES: 2008). La situació del jaciment del Cul de la Portadora avalaria la primera hipòtesi, ja que permet controlar perfectament el pas del coll de les Bruixes. | 41.5924100,1.8634100 | 405271 | 4605147 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79464-foto-08291-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79464-foto-08291-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79464-foto-08291-103-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Alguns dels materials es conserven a la seu del Centre Muntanyenc i de Recerques d'Olesa. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 79465 | Pedra de la Bossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-la-bossa | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 117-118 HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p.125-127 SOLÀ COROMINAS, Joan (1929). Història de Sant Salvador de les Espases, Terrassa. | Per l'indret anomenat coll de Pedra de la Bossa hi passava el camí vell d'Olesa. Es tracta d'un pas molt estret entre les roques, en el qual hi ha una gran pedra just al costat del camí, per la banda de ponent. Segons recull Joan Solà en la seva monografia sobre Sant Salvador de les Espases (SOLÀ: 1929), aquest sector era dels més perillosos de la zona, llevat del camí ral de la Barata. Els viatgers mai no hi passaven sols per por de trobar-se amb lladres. Els que venien d'Olesa s'esperaven en el pla del fideuer per fer aquest tram plegats i poder-se ajudar els uns als altres. Segons la tradició, el nom de “pedra de la bossa” es deu al fet que els malfactors obligaven als viatgers a deixar al damunt de la pedra les quantitats que els exigien. Tanmateix, es tracta d'una tradició no del tot confirmada històricament, ja que no hi ha documents que indiquin que aquest camí hagués estat un cau de bandolers. El mateix nom de Pedra de la Bossa no apareix enlloc abans de la publicació de Solà, el qual bastí tot un ambient de bandolerisme per tal de justificar l'episodi de l'assassinat d'un ermità a Sant Salvador de les Espases. | 08291-104 | Sector sud del terme | El camí vell d'Olesa deriva d'un antic camí romà que comunicava el pla de Bages amb Martorell seguint més o menys la vall del Llobregat. Als segles XVIII i XIX el camí venia del pla del Fideuer, on es bifurcava entre el camí que continuava pel coll de Bram i la serra de l'Hospici en direcció al Palà (una cruïlla de camins i punt estratègic on hi havia un hostal), Castellbell i Manresa, d'una banda, i un trencall que es dirigia en direcció nord-est cap a Vacarisses, passant pel coll de la Pedra de la Bossa. | 41.5784900,1.8998900 | 408292 | 4603563 | 08291 | Vacarisses | Difícil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79465-foto-08291-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79465-foto-08291-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79465-foto-08291-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Actualment el camí vell d'Olesa és senyalitzat com a itinerari senderista. La dècada de 1990 s'instal·laren algunes fites de formigó (per exemple al pla del Fideuer) amb indicació del camí. | 98|94 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 79466 | Pas de la riera del Boixadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-la-riera-del-boixadell | CAMPO CAPILLA, Juan Luís del (1994). Camins vells de Viladecavalls, Ajuntament de Viladecavalls, p. 99-101 FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 90-97 | El camí romeu es troba totalment envaït per la vegetació en aquest sector | Pas sobre la riera del Boixadell de l'antic camí romeu. El camí romeu, que venia des de Barcelona i Terrassa i menava fins a Montserrat, era utilitzat pels pelegrins que es dirigien cap a aquest santuari. El camí entrava al terme de Vacarisses per Collcardús, passava per la masia de Boixadell i es dirigia cap a l'hostal de can Torrelles. Dins el terme de Vacarisses bona part del camí discorre per carrers d'urbanitzacions i per pista asfaltada, excepte en els extrems, on es troba més ben conservat. Aquest indret és dels pocs on s'ha conservat un element constructiu originari d'aquest camí històric. Aquí la riera fa un salt d'aigua i continua per un gorg. Per tal de salvar la fondalada de la riera s'ha obrat un mur de pedra, com si fos una petita presa, la qual ha permès aplanar el terreny del damunt perquè hi pugui passar el camí. El camí continua totalment cobert per la vegetació en direcció a l'antic mas del Boixadell, situat a uns 100 metres en direcció sud i en estat ruïnós. Cal dir que l'itinerari senyalitzat actualment com a camí romeu (GR 96) passa per una pista que discorre lleugerament més al nord-est del traçat autèntic. | 08291-105 | Prop de l'urbanització de Torreblanca, sobre la riera del Boixadell | Prop de l'hostal de can Torrella, just al costat del camí romeu, s'hi ha identificat un jaciment d'època ibèrica, mentre que a la zona del Molinot (en terme de Viladecavalls) s'hi han trobat restes d'una vil·la romana (del CAMPO: 1994). Aquests fets semblen suggerir que el camí romeu és un itinerari ja d'origen antic. A partir de l'època medieval el camí ral o dels romeus és el que utilitzaven els pelegrins que volien anar Montserrat des de Barcelona i, sobretot, des de Terrassa. L'any 1342 es trobava en pèssim estat i el rei Pere III el Cerimoniós ordenà que cada municipi n'arreglés el seu tram. Els monarques catalans, per exemple Jaume I o Alfons el Magnànim, es preocuparen per la seguretat dels romeus que utilitzaven el camí i que tenien la protecció reial. Són molts els reis i les grans personalitats dels que es té constància que van fer el camí romeu, entre d'altres Pere III o la reina Violant. La conservació del camí anava a càrrec dels municipis, però més d'una vegada hi intervingué el poder reial. | 41.5891500,1.9257200 | 410460 | 4604719 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79466-foto-08291-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79466-foto-08291-105-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 79467 | Gual de l'Hostal de Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gual-de-lhostal-de-pala | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 90-97 | Presència d'elements intrusos, com la canalització, i impacte negatiu per la presència propera de la carretera i urbanitzacions | Gual situat just al darrer de l'antic hostal de Palà, que permet travessar la riera del mateix nom. En aquest punt la riera de Palà passa per una codina ondulada amb diversos clots i roques sortints. Per aquest motiu és un lloc apte per travessar-la, de manera que els transeünts del camí romeu l'utilitzaven com a gual. Al sector nord la plataforma rocosa acaba amb un tall brusc que conforma un penya-segat molt ample amb dos graons i el corresponent salt d'aigua. Es tracta d'una zona de ribera d'un interès remarcable i amb una vegetació força exuberant, tot i que és un indret pròxim a la carretera de Manresa a Terrassa (c- 58) i situat entre les urbanitzacions de Palà/Comelles, d'una banda, i del Ventaiol per l'altra. | 08291-106 | Entre les urbanitzacions de Palà/Comelles i el Ventaiol | El camí romeu, que utilitzaven els pelegrins per anar a Montserrat és documentat des d'època medieval i és potser d'origen ibèric o romà. L'hostal de Palà era un dels hostals d'aquest camí. Cal dir que aquest indret era una important cruïlla. Aquí l'itinerari transversal del camí romeu es creuava amb el camí vell d'Olesa a Manresa, amb un trajecte de nord a sud que venia de Castellbell i continuava per la serra de l'Hospici, el coll de Bram i el pla del Fideuer. A més, també hi confluïen altres camins secundaris, com el que anava de Vacarisses a Monistrol o el que enfilava pel coll de les Bruixes cap a can Tovella i el Cairat (on hi havia un pont que travessava el Llobregat, possiblement d'època andalusina o tal vegada anterior). Per això l'any 1485 el senyor de Vacarisses concedí al propietari del mas Palà llicència per construir una carnisseria al costat del camí ral o romeu, la qual al final del segle XVIII encara estava en funcionament. El gual que estava situat en aquest punt permetia travessar la riera de Marà. Segons expliquen, quan la riera baixava molt plena els transeünts havien d'esperar que minvés, i algunes dones que anaven de Vacarisses a Monistrol havien de passar a l'esquena d'un home. | 41.6069700,1.8725200 | 406052 | 4606754 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79467-foto-08291-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79467-foto-08291-106-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A un dels extrems hi ha situada una important canalització d'aigües. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 79468 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-14 | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 45 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 186-188 | XIX | Cementiri de Vacarisses, situat als afores del poble, al costat de la carretera de la Bauma. El recinte, tancat per un mur blanc, és de planta rectangular acabat en una de les capçaleres de forma semicircular. Al mur de la banda de ponent, amb un perfil sinuós, és on hi ha el portal d'entrada principal, emmarcat amb dovelles. A l'interior hi ha un passeig amb xiprers i una creu al centre, mentre que l'espai perimetral és ocupat pels nínxols. | 08291-107 | Carretera de la Bauma, km. 1 (als afores del poble) | Antigament el cementiri era situat al costat nord-oest de l'església, a l'actual pati del restaurant el Cingle. Entorn de 1875 es constaten les primeres preocupacions per les molèsties causades per la ubicació del cementiri al mig del poble. El 1885 l'alcalde designa una comissió encarregada de la construcció d'un nou cementiri. L'any següent es compren uns terrenys situats a la hisenda de can Cases, als afores del poble, i s'inicien les obres que, tot seguit, van ser motiu d'una polèmica amb el governador civil. Sembla que aquest al·legava que les obres disposaven dels corresponents permisos i ordenava que el cementiri fos construït en una altra ubicació i que, en tot cas, en el lloc destinat a cementiri s'hi construís un hospital. Això va motivar la indignació i la oposició de la majoria dels vacarissencs, que no volien la construcció de “tres cementiris”. A partir del 1887 les actes de l'Ajuntament ja no parlen més d'aquest contenciós. De manera que les obres del cementiri nou ja iniciades no es van enderrocar i van esdevenir el nou cementiri. Ja a la segona meitat del segle XX, les restes funeràries encara existents al cementiri vell foren traslladades al cementiri nou i el terreny fou annexionat a l'Hostal del Cingle. | 41.6079700,1.9125300 | 409387 | 4606822 | 1886 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79468-foto-08291-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre la porta d'entrada: 'Año 1886' | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 79469 | Bòvila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bovila | FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 214 | XIX-XX | Construcció precària i en estat de degradació avançat | Antiga bòvila situada al lloc anomenat del Clot de Torrella. Es tracta d'una construcció molt precària, amb un seguit de coberts que es sostenen sobre pilars de maó. Al costat sud hi ha la part del forn i una xemeneia. Tot el conjunt es troba actualment en estat de semi-abandonament. | 08291-108 | Prop de la urbanització de Torreblanca | Aquesta bòvila s'utilitzà durant la construcció de la via del ferrocarril, l'any 1857, per fabricar els maons de l'obra. Pels volt de 1990 encara estava en actiu. | 41.5857800,1.9175200 | 409772 | 4604353 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79469-foto-08291-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 79470 | Casilla dels ferroviaris (l'Orpina) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casilla-dels-ferroviaris-lorpina | FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 211-229 | XX | Coberta en mal estat | Una de les casetes dels ferroviaris antigament ocupada per personal vinculat al manteniment de la via de Barcelona a Manresa, anomenades popularment 'casilles'. És una construcció de dimensions mitjanes, de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i coberta a doble vessant amb una inclinació força acusada i voladís sortit, sostingut amb cabirons de fusta. Les façanes són arrebossades i compten amb finestres rectangulars (emmarcades amb motllures) disposades regularment. La casa té actualment un cobert adossat força precari i és envoltada per una zona enjardinada. | 08291-109 | Urbanització de can Serra, prop de la font de l'Orpina | L'any 1855 fou concedida a la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa la llicència per la construcció d'aquesta via fèrria. El 1856 es construí el tram fins a Sabadell; el 1857 el tram fins a Manresa, el 1860 fins a Lleida i el 1861 fins a Saragossa. Per fer les obres van venir un gran nombre de treballadors immigrants, que s'establiren en una poblat que la gent de Vacarisses anomenà “Kàbila”, el qual va ser motiu de conflictes i protestes. El tram de Vacarisses era molt important, ja que hi havia dues obres de gran envergadura: el viaducte del Buixadell, d'una llargària i alçada impressionants i la mina llarga de Torrella. En un primer projecte la línia del ferrocarril passava més a prop del poble, però sembla que l'oposició d'alguns terratinents que hi sortien perjudicats va fer canviar el traçat per l'actual. La inauguració del tram Terrassa-Manresa es va fer el 6 de juliol | 41.5941600,1.8991600 | 408253 | 4605303 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79470-foto-08291-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79470-foto-08291-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 79372 | Sanana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sanana | AA.DD. (2006). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Ajuntament de Vacarisses; Associació Catalana de Municipis i Comarques; SART-FEC, Universitat de vic, fixa. 14 FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble. FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses. VALLS i PUEYO (1994). 'El mas Sanana', Balcó de Vacarisses, núm. 313 (setembre) | XVI-XX | Gran conjunt, amb un estat de conservació desigual | Masia situada al cim d'un turó i completament envoltada per bosc. Consta d'un cos residencial principal, que té annexats un seguit de dependències al voltant d'una era i d'un pati, incloent-hi una casa del masover. El conjunt, de grans dimensions i amb una bona diversitat de fases constructives, presenta una aspecte heterogeni i té una distribució molt irregular. Tot i això, la masia ha conservat molt bé la tipologia tradicional en la major part dels seus elements i configura un conjunt imponent, amb algunes de les construccions de gran alçada. La casa dels amos, de planta irregular, està formada per dos cossos encaixats en forma de “V”. La façana principal, encarada a migdia, està arrebossada i pintada d'un color vermellós. Té un pati davanter. A les dues plantes superiors té dos nivells de galeries amb dos arcs més grans inferiors i tres arcs menors a la planta superior. La resta d'obertures són en general de dimensions grans i de tipologia diversa, incloent-hi dos balcons als laterals de la galeria. Conserva un rellotge de sol. Els dos volums tenen entrades independents. La casa del masover, situada al costat nord-est, és una construcció edificada en un terreny amb desnivell, de dimensions també considerables. És de planta irregular, amb planta baixa més dos pisos. Per la part posterior té algunes obertures emmarcades amb maó. Enmig del clos tancat es conserva una gran era enrajolada i diversos patis aterrassats en diferents nivells mitjançant els quals s'accedeix als diversos cossos. Entre les dependències perifèriques hi ha un corral, al qual li manca la coberta, una pallissa i altres coberts, en general d'una bona qualitat arquitectònica. En una de les dependències es conserven les instal·lacions d'un trull. | 08291-11 | Al sector nord del terme. Prop de la urbanització de la Farinera | L'any 1597 la propietària del mas Sanana era una tal Margarida, vídua de Salvador Parets. Es coneixen les afrontacions del mas, que també posseïa dos masos més, derruïts, el Bertran i el Rigolfes, cadascun amb unes afrontacions independents. A Margarida la succeí Pere Maseres (que testà el 1608), un altre Pere Maseres (que testà el 1627), Valentí Maseres (que testà el 1647) i Paula Maseres (la germana de l'anterior, que testà el 1673). Paula es casà amb Fermí Gibert. El successor fou el seu fill, Fermí Gibert i Maseres, altrament dit, com tots els seus successors, Gibert i Sanana o, ja a les acaballes del segle XVIII, Gibert de Sanana. Els següents propietaris foren Jaume Gibert i Senana (que testà el 1722) i Fermí Gibert i Senana (1759). Fermí Gibert fou batlle de Vacarisses l'any 1773. Va tenir una filla, Maria, que es casà amb Francesc Casajoana. En aquest moment final del segle XVIII diversos membres de la família disposaven de llicència per edificar cases en alguns dels ravals del poble. Ja a la segona meitat del segle XX, els propietaris eren la família Bruguera. | 41.6198300,1.9024200 | 408561 | 4608150 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79372-foto-08291-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79372-foto-08291-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79372-foto-08291-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Uns 100 m al sud-est de la maisa hi ha una granja de dimensions considerables.Camí d'accés limitat per una cadena i restringit a automòbils. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 79471 | Can Franc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-franc | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 54 | XIX | En estat de semi-ruïna. Part de la teulada esfondrada. | Casa de pagès que ha quedat integrada en la urbanització del Ventaiol. És una construcció de dimensions modestes, de planta irregular amb un porxo davanter, i actualment té adossada al costat de ponent una altra casa de construcció recent. Can Franc ha mantingut més o menys la tipologia tradicional, tot i que no té elements d'especial interès. El cos principal, situat al nord, té coberta a doble vessant i accés per una escala lateral i per un portal amb arc de mig punt a la planta baixa. Les façanes són arrebossades i tenen diverses finestres de disposició irregular. A la façana davantera té annexat un porxo sostingut sobre pilars de maó i amb una terrassa a la part superior. | 08291-110 | Camí Romeu, s/n (urbanització el Ventaiol) | La casa està situada al peu de l'antic camí romeu, que travessava la riera de Palà pel gual que hi havia al costat de l'hostal de Palà i continuava cap a l'hostal de la Creu. En una estadística de l'any 1860 la casa ja consta amb el nom de 'el Franc'. | 41.6068800,1.8718500 | 405996 | 4606745 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 79472 | Can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-3 | VALLS i PUEYO, Joan (1995). 'El mas Colomer', a Balcó de Montserrat, núm. 326 (octubre). | XVI-XX | Antic mas que ha estat completat amb diverses construccions independents més recents. L'habitatge principal, situat al nord, és format per un nucli originari amb dos cossos adossats al davant i al darrere que li donen una planta irregular. És de planta baixa més un pis i, el cos central, té coberta a doble vessant, amb un ràfec de rajola. La casa manté els volums de l'antiga masia però ha estat força modificada i presenta un aspecte modern, amb les parets pintades de blanc i les finestres en general també transformades. Al sector sud s'aixeca una altra casa, de dimensions menors, composta per dos cossos adossats i amb les façanes pintades de blanc. Possiblement es tracta d'una edificació d'una certa antiguitat (segles XVIII-XIX) però també molt transformada modernament. Completen el conjunt dues construccions més lleugeres, situades entre les dues anteriors. | 08291-111 | Ctra. de la Bauma, km. 1,5 | Antigament era conegut com a mas Colomer. Des de l'any 1575 n'era propietari Pere Torrella, el qual pagava un cens de dues gallines i 20 sous per Nadal, més diverses parts de la collita el mes d'agost. El succeí el seu fill, Pere Joan Torrella. El següent propietari fou Valentí Torrelles. En la capbrevació de 1666 els amos eren Maria Torrella (probablement filla de l'anterior) i el seu marit, Valentí Cases. Els anys finals del segle XVII Valentí Cases va anar adquirint una sèrie de propietats. El fill i hereu dels anteriors, Antoni Casas, seguí la mateix política de noves adquisicions. Es coneixen les afrontacions del mas de l'any 1727. El següent propietari fou Agustí Casas, casat amb Paula Gibert, que ja era propietari el 1727. | 41.6086300,1.9095400 | 409139 | 4606899 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79472-foto-08291-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79472-foto-08291-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79472-foto-08291-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 79473 | Torres del Basumba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-del-basumba | FARRÉS, Josep M. (1999). Retrats de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 104 | XX | Conjunt de 5 xalets, situats a la carretera de la Bauma, que són els primers que es van construir al poble, a la dècada de 1940, seguint l'estil noucentista de postguerra, característic de l'època. Es tracta d'habitatges unifamiliars amb façanes als quatre vents i envoltats per espais enjardinats que separen cada torre. Per la banda davantera, que dóna a la carretera, una mateixa barana d'obra calada dóna unitat al conjunt. Les cases solen tenir tres plantes: la superior dóna al nivell de la carretera i les dues inferiors són accessibles des de la part posterior. Els xalets segueixen una tipologia constructiva similar, tot i que cadascun amb les seves variants: hi predominen les entrades amb un vestíbul-porxo, ja sigui amb arcs de punt rodó o amb pilastres, mentre que les façanes posteriors es caracteritzen per la presència de galeries porxades. Algunes de les torres tenen elements decoratius en forma de pinacle a la teulada; així mateix, el primer dels xalets té al jardí una columnata d'ordre jònic. | 08291-112 | Carretera de la Bauma, núms. 4, 27, 29, 31, 35 | L'any 1944 van començar a construir-se les torres del Basumba. La primera va ser la que actualment es troba al centre (número 29) i després van venir les altres, que seguiren la mateixa línia estilística. Més endavant es construïren xalets de característiques similars en altres barris o a les urbanitzacions que a partir d'aquell moment es van implantar a Vacarisses. | 41.6085400,1.9153200 | 409620 | 4606882 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79473-foto-08291-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79473-foto-08291-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79473-foto-08291-112-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 106|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 79474 | Arxiu municipal de Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-vacarisses | XIX-XX | L'arxiu administratiu de l'Ajuntament de Vacarisses es conserva en diverses sales de la casa consistorial. Concretament, en una sala situada a la planta baixa i tres sales a la tercera planta. L'arxiu, que ha estat classificat seguint els criteris de documentació d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona, aplega els documents generats per l'Ajuntament des de mitjan segle XIX en endavant. Entre els documents més antics cal esmentar els següents: 1. administració general: actes del ple de l'Ajuntament des de 1861, estadístiques des de 1860, correspondència des de 1848. 2. Hisenda: pressupostos des de 1885, llibre d'intervenció des de 1886, fiscalitat, amillaraments i altres impostos des de 1861, contirució territorial des de 1868, contribucions especials (fil·loxera) des de 1880. 3.Proveïments: escorxador des de 1903. 5. Sanitat: cementiri des de 1888. 6. Obres i urbanisme: comunicacions, camins i carreter des de 1880. 7. Seguretat pública: documentació a partir de la dècada de 1980. 6. Serveis militars: quintes i allistaments des de 1857. 9. Població: padró municipal des de 1862. 10. Eleccions: eleccions provincials des de 1868, cens electoral des de 1854. 11. Ensenyament: ensenyament primari des de 1864. 12. cultura: documentació a partir de mitjan segle XX. 13. Serveis agropecuaris i medi ambient: junta municipal d'extinció de plagues des de 1908. | 08291-113 | Ajuntament de Vacarisses: carrer Pau Casals, 17 | Antigament l'Ajuntament, així com l'escola, era situat en unes dependències municipals a l'interior del castell. L'any 1974 l'Ajuntament es traslladà a l'edifici actual, que era una casa particular construïda l'any 1950. Tot i això, l'arxiu municipal encara va tardar uns anys en traslladar-se a la nova ubicació. | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79474-foto-08291-113-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 79475 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-3 | XX-XXI | Col·lecció de pintura aplegada a l'Ajuntament de Vacarisses a partir dels guanyadors del concurs de pintura ràpida que s'organitza per la Festa Major. Consta d'una cinquantena d'obres que es recullen entre els tres primers premis i l'accèssit local. Els quadres es troben repartits entre diferents sales de l'Ajuntament, magatzems municipals i altres centres públics, com ara les escoles. Es tracta de pintures que representen paisatges característics de Vacarisses fets, en la seva major part, per artistes del Vallès i del Bages entre els quals cal esmentar Vila Arimany, Vila Closes o Ernest Descals. | 08291-114 | Ajuntament de Vacarisses: carrer Pau Casals, 17 | El concurs de pintura ràpida de la Festa Major s'organitza des de l'any 1997. | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 08291 | Vacarisses | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79475-foto-08291-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79475-foto-08291-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 79476 | Gegants de Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-vacarisses | FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 67-68 'Colla gegantera de Vacarisses' (dossier informatiu) | XX | Parella de gegants de Vacarisses, inspirats en els personatges històrics del Virrei Amat i la seva muller. El gegant es diu Manel (Manel d'Amat i Junyent, 'Virrei Amat'), té una alçada de 3,50 metres i pesa 48 kg. És construït amb una estructura de fusta i cartró-pedra. La vestimenta és la pròpia del segle XVIII, amb jaqueta vermella i perruca blanca. La geganta es diu Francesca (Francesca de Fivaller i Bru, 'la Virreina'), té una alçada de 3,45 metres i pesa 52 kg. Porta un vestit clar amb brodats i aguanta un pom de flors a la mà. | 08291-115 | Magatzem municipal a la 'Fàbrica'. Ctra. de la Bauma, 1 | La Colla Gegantera de Vacarisses va iniciar-se l'any 1985, quan va estrenar-se la parella de gegants. Els seus padrins foren els gegants de Monistrol de Montserrat i els d'Olesa de Montserrat. Els dos gegants de Vacarisses foren construïts al taller de Manel Casserras, de Solsona, i s'inspiren en la figura històrica del Virrei Amat i la seva esposa. Manel d'Amat i Junyent, fill del Marquès de Castellbell i senyor de Vacarisses, va néixer al castell de Vacarisses, on la família estava refugiada durant la Guerra de Successió, i hi va viure fins els sis anys. Més tard arribà a ser Governador de Xile i Virrei del Perú. Va tornar a Barcelona amb una gran fortuna i féu construir a la Rambla el palau conegut popularment com de la 'Virreina', perquè la seva vídua hi residí molts anys. Més endavant, la Colla gegantera incorporà un nou element de la imatgeria popular del poble: la 'Vaca Xula', inspirada en l'emblema del municipi, i també el gegantó Peret Seró, inspirat en un personatge popular del poble. Els gegants de Vacarisses surten habitualment per la Festa Major i la festa de Sant Felip Neri. Però també en moltes altres trobades i aplecs que es fan al llarg de l'any. Entre d'altres, en els darrers anys han participat a les festes de la Mercè de Barcelona de l'any 1986, on van estar exposats al Palau de la Virreina, i en multitud de trobades, tant a Catalunya com a fora. Habitualment els acompanyen els Grallers, amb una formació de tres gralles seques, tres gralles dolces i un tabal. | 41.6065100,1.9180300 | 409843 | 4606654 | 1985 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79476-foto-08291-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79476-foto-08291-115-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 79477 | Drac de Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-vacarisses | FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 99 www.festes.org/articles.php?id=977 | XX | Drac de l'antiga colla de diables de Vacarisses. Es tracta d'una figura de petites dimensions, sostinguda en vertical mitjançant un cos de forma arrodonida, amb cua i dues potes davanteres, i un coll llarg amb crestes. La boca és adaptada per a la col·locació de pirotècnia. El drac és fet amb una estructura metàl·lica més cartró i poliespan. Pesa 45 kg. Les mides són: 2,20 m de llargada, 1,40 m d'amplada i 2,80 m d'alçada. | 08291-116 | Magatzem municipal a la 'Fàbrica'. Ctra. de la Bauma, 1 | Molts pobles que envolten el massís de Sant Llorenç del Munt tenen vinculació amb la llegenda del Drac, una de les més antigues de Catalunya, protagonitzada per un heroi vinculat a la fundació mítica del país i que explica la presència de la majoria de dracs festius catalans. La versió escrita més antiga que es coneix d'aquesta llegenda és la recollida l'any 1871 per Anton Vergés i Mirassó. La narració, que segueix els arquetips de llegendes medievals similars, transcorre pels escenaris naturals de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, amb unes formacions rocoses espectaculars per on la llegenda diu que van fugir atemorits els almogàvers i els seus cavalls en el seu primer encontre amb el drac. La llegenda situa la història no abans de finals del segle IX (època de Guifré el Pilós). La figura del drac s'incorporà primer a una processó religiosa de Barcelona i d'aquí passà a moltes processons de Corpus catalanes i festes majors, moltes de les quals hereves de la llegenda del Drac de Sant Llorenç del Munt. Alguns pobles i ciutats que han incorporat amb una vinculació més directe elements d'aquesta llegenda a les seves festes són Terrassa, Sabadell o Matadepera. Després de 1975, dins el període de recuperació dels ajuntaments democràtics, moltes poblacions van “reinventar” les festes populars i en molts indrets es construïren dracs. En el cas de Vacarisses, a mitjan de la dècada de 1980 i per iniciativa de Gavino Rodríguez Dolz, amb el suport de l'Ajuntament, es va crear una colla de diables. Per la Festa Major de Sant Felip Neri de 1984 es van estrenar amb un repertori de diables i, l'any següent, s'introduïa la figura del drac, construït per membres de la mateixa colla. El Drac de Vacarisses va participar dues vegades al correfoc de les festes de la Mercè de Barcelona (1985 i 1986). Poc després la colla de diables es va dissoldre i actualment el drac es conserva en un magatzem municipal. | 41.6065100,1.9180300 | 409843 | 4606654 | 1985 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79477-foto-08291-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79477-foto-08291-116-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 79373 | Can Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vives-2 | AA.DD. (2006). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Ajuntament de Vacarisses; Associació Catalana de Municipis i Comarques; SART-FEC, Universitat de vic, fitxa 20 BOIX PUIG, Pere (2007). 'Can Vives', Balcó de Montserrat, núm. 468 (agost) FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 128 VALLS i PUEYO, Joan ( 1994). 'El mas Vives', Balcó de Montserrat, núm. 314 (octubre) VALLS i PUEYO, Joan (2001). 'Vacarisses entre els anys 1705 i 1714', a Balcó de Montserrat, núm. 389 (gener) | XV-XX | Masia situada en una vall aïllada i solitària (probablement d'aquí ve l'apel·latiu de 'Vives del Racó'), que ha conservat força integrament la tipologia tradicional. És configurada per l'habitatge principal més un seguit de coberts adossats que formen un pati interior tancat. El cos principal és de planta rectangular, amb planta baixa més primer pis/golfes i coberta a doble vessant. La façana principal està encarada a migdia i l'accés es fa mitjançant una escala exterior de maó. La casa té diverses obertures de distribució irregular i, a l'angle sud-oest de la segona planta, una petita galeria amb cinc arcs fets de maó. Els coberts són de pedra sense arrebossar i es distribueixen al voltant del pati, que té una era enrajolada, i a la part posterior de la casa. A l'angle sud-est s'aixeca una construcció més moderna (possiblement de principi del segle XX), de planta més o menys quadrada amb els angles arrodonits. Al sector sud hi ha dos coberts aïllats. Un conserva columnes de fosa, tot i que ha estat modificat modernament. L'altre és de construcció més recent. Al sector oest, a uns 50 metres de la casa, hi ha una segona era enrajolada. | 08291-12 | Al sector nord del terme, vora el torrent de can Vives. | L'any 1497 Bernat Rovira consta com a possessor d'aquest mas, que aleshores era conegut com a mas Rovira. Potser fou el darrer propietari amb aquest cognom, ja que a partir del segle XVI s'establí al mas la nissaga dels Vives. El seu primer representant fou Salvador Vives, que capbrevà el mas amb els seus aglevats: mas Llorensas, Aguilar, Alguell, Coma i Antiga, tots ells masos rònecs. Els següents propietaris foren Pere Vives (1597), Joan Vives (testà el 1657), Pere Vives (testà el 1671), Francesc Vives (testà el 1712) i un altre Francesc Vives. Aquest últim signà el capbreu de 1727 en el qual el mas principal ara s'anomena 'Vivas de la Rovira' i té com a aglevats l'Aguilar, Alguell i Coma, mentre que el mas Llorensas s'havia venut. Es coneixen les afrontacions del mas del final del segle XVI i també del 1727. Aquell any les terres del mas estaven força parcel·lades, ja que des de principi del segle XVIII s'hi havien fet nombrosos establiments a rabassa morta. L'any 1759 consta com a propietari del mas Pere Vives, fill de Francesc. Uns anys més tard, el 1780, era conegut com a 'Vivas del Racó'. Ja el 1861 el propietari era Dionicias Vives Comellas. L'any 1946 Antoni Roura i Jofre (pare del propietari actual) va comprar la masia al marquès de Castellbell. Era un ric comerciant en pells i hi va instal·lar un molí d'oli al qual tot el poble hi podia acudir a moldre. Però no va acabar de funcionar. Posteriorment hi hagueren diferents masovers. | 41.6147300,1.9080200 | 409021 | 4607577 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79373-foto-08291-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79373-foto-08291-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79373-foto-08291-12-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la porta principal d'entrada: '1798'Es conserva una tartana que feien servir els masovers per anar a missa els diumengesEl camí d'accés és difícil | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 79481 | Ventaiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ventaiol | XVII-XX | Antic mas actualment transformat en una residència d'avis, al qual s'hi ha afegit modernament una construcció força gran a l'ala sud-oest (aixecada per acollir un pub) i un annex més lleuger al costat sud-est. L'edifici principal conserva l'estructura i els volums de l'antic mas, tot i que ha estat lleugerament sobrealçat per encabir una nova planta a les antigues golfes. El nucli originari de la casa és la part situada al nord-est, la qual està dividida en tres naus i consta actualment de tres plantes (antigament només tenia un soterrani, planta baixa i golfes). Posteriorment la casa s'amplià cap al costat sud-oest amb una nova crugia de dos pisos, fet que li dóna una planta gairebé quadrada, però el nivell d'aquesta part és més alt i no coincideix amb les plantes del cos originari. De l'antic mas es conserva, al soterrani, l'espai dels corrals, cobert amb volta de rajola i actualment convertit en despatxos. La resta de plantes conserven les parets mestres i l'embigat originari. En general les finestres també són les originàries, tot i que s'hi ha incorporat un emmarcament exterior de pedra. Al costat nord-oest es conserva l'estructura d'una antiga bassa, actualment ocupada per la cuina. També es conserven restes d'un possible pou. L'aspecte exterior del conjunt ha estat força modificat amb les successives transformacions, tot i que la distribució general de la masia és la mateixa, incloent-hi el pati d'entrada llarg i estret. El fet que les façanes siguin arrebossades i pintades desdibuixa també l'aparença rústica de la construcció. En una de les façanes es conserva un rellotge de sol. | 08291-120 | Uranització del Ventaiol. Carrer de l'Ebre, núms. 1 i 5. | Malgrat que els antics propietaris del mas afirmaven que tenia més de 400 anys d'història, no en coneixem notícies documentals antigues. L'any 1860 ja constava a l'estadística municipal com el Ventaiol. Tot i això, per les seves característiques és probable que es tracti d'un mas d'una certa antiguitat (probablement dels segles XVII-XVIII). Era la casa de referència d'aquest sector i li pertanyien les terres que actualment conformen la urbanització que ha pres el nom de la masia. Fa uns anys la masia fou adaptada com a pub, després va acollir una empresa de construccio i, entorn de 1984, s'inaugurà com a residència d'avis. | 41.6115600,1.8687100 | 405741 | 4607268 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79481-foto-08291-120-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79481-foto-08291-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79481-foto-08291-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 79482 | Imatge de sant Pere de l'Església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-pere-de-lesglesia-parroquial | XXI | <p>Imatge de sant Pere situada a la fornícula central de l'altar-retaule que presideix l'església parroquial de Vacarisses. Es tracta d'una escultura d'argila de gran format (de 3,90 metres d'alçada) que s'inspira en la que hi havia abans de la Guerra. Està feta amb diverses peces sobreposades les unes a les altres. La imatge representa un sant Pere estàtic, vestit amb toga, que sosté dues claus amb una mà i un llibre amb l'altra.</p> | 08291-121 | Església parroquial de Vacarisses. Plaça de l'Església | <p>Anteriorment en aquesta fornícula hi havia una escultura de sant Pere que havia estat inaugurada l'any 1860, obra de l'escultor Francesc Saladrigues. Després del saqueig de l'església esdevingut durant la Guerra Civil de 1936 s'hi col·locà una escultura cedida pel monestir de Montserrat, que s'adequà amb els atributs de sant Pere. L'any 2005 s'inaugurà aquesta nova imatge, obra de l'artista de sant Joan de les Abadesses Francesc Fajula.</p> | 41.6072100,1.9177300 | 409819 | 4606732 | 2005 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79482-foto-08291-121-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Francesc Fajula | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 79483 | Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pietat | XIX | Pintura antiga sense restaurar | <p>Pintura sobre tela que representa el motiu de la Pietat. Emmarcada en una orla amb motius vegetals negres, l'escena mostra en primer pla i en solitari les dues úniques figures de la Mare de Déu i Jesús davallat de la creu. La primera, coberta amb mantell blau i ajupida en una posició inclinada cap a un costat, sosté amb una cama i un braç el cos inert de Jesús. En una mà sosté la corona d'espines que li ha retirat. Al fons s'endevina una paisatge borrós i abstracte, de tonalitat fosca. La figura de la Mare de Déu mostra un rostre afligit i un gest expressiu, que podria emparentar-se amb la pintura simbolista del segle XIX. Actualment la pintura està col·locada en una de les capelles laterals de l'església.</p> | 08291-122 | Església parroquial de Vacarisses. Plaça de l'Església. | <p>Aquesta pintura és anterior a la Guerra Civil de 1936 però no hi consta cap referència de l'any d'execució ni de l'autor. Fou localitzada entre objectes diversos en dependències de l'església parroquial i col·locada com a ornament d'una de les capelles laterals.</p> | 41.6070200,1.9175600 | 409805 | 4606711 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 79484 | Pou de cal Ferminet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-ferminet | FARRÉS, Josep M. (1996). Fonts de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 143-144 | Tapiat amb ciment. Falta de manteniment | Pou situat al darrera de la plaça del Virrei Amat, just al costat de la gran alzina que s'aixeca en aquest indret. Consisteix en una construcció de pedra de planta oval, actualment coberta de ciment a la part superior de forma barroera. Té una obertura frontal sostinguda amb una llinda de fusta. Actualment l'obertura és tapiada, ja que la font està en desús. Té un brollador de plom que desemboca en una pica de petites dimensions. Té una cambra annexa coberta amb volta escarsera. | 08291-123 | Darrera la plaça del Virrei Amat | Aquest pou pertanyia a cal Ferminet, casa que queda una mica apartada, i funcionava mitjançant una bomba elèctrica. Durant els anys cinquanta va ser molt útil, principalment al veïnat del carrer Major, a causa de l'escassetat d'aigua que hi havia. De bon matí la gent hi deixava els càntirs o galledes, fent cua, fins a les dotze del migdia, quan el llogater de cal Ferminet feia un xiulet i la gent sabia que podia anar a omplir els atuells per torns, fins que l'aigua s'acabava. | 41.6074300,1.9191400 | 409937 | 4606755 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 79485 | Col·lecció d'eines i objectes rurals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-deines-i-objectes-rurals | XIX-XX | Alguns dels objectes es troben en un estat precari | Col·lecció d'eines i objectes rurals procedents de diverses masies de Vacarisses i de Rellinars que es conserven al magatzem municipal situat a la Fàbrica. Consta dels següents objectes de gran format: un trill, el mecanisme i suport d'un rellotge de gran format, un fre de carro, una ventadora i restes d'una altra, una empacadora, un carro, una plataforma d'un carro sense rodes, un aixecador de carro, un rodet o corró, un tir i una tallant d'arada. També hi ha eines de menors dimensions: un cistell, un caparó de portadora, un rastrell, una fulla de guadanya, un cofí, un raspador, un parany, un cullerot, una sella de muntar, dos bastets de carro, un collar i corretges, així com altres eines diverses. Finalment, hi ha també altres objectes d'una certa antiguitat, com ara una taula, dos projectors de cinema i murals d'escola. | 08291-124 | Magatzem Municipal a la Fàbrica. Ctra. de la Bauma, 1 | L'any 1987, quan la Diputació de Barcelona va adquirir la finca de l'Obac, s'aplegaren un seguit d'objectes rurals que hi havia a la casa amb el propòsit de fer un petit museu al castell de Vacarisses. Per aquesta finalitat es van recollir més tard altres objectes de masies de Vacarisses i, molt especialment, de la masia de can Candi, de Matadepera, d'on procedeixen la major part d'estris de gran format. Aquests objectes foren dipositats al castell, però la proposta del museu no va prosperar. En el moment de la rehabilitació del castell, l'any 2005, el que quedava de la col·lecció, que es trobava en un estat de conservació força precari, fou traslladat al magatzem municipal de la Fàbrica. L'any 2006 la Diputació de Barcelona va realitzar un inventari d'aquesta col·lecció. | 41.6064700,1.9181700 | 409855 | 4606650 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79485-foto-08291-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Existeix un inventari de la col·lecció realitzat per la Diputació de Barcelona | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 79486 | Ca la Cubana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-cubana | CRUSAFONT, Miquel; PADRÓ, Camil; TOBELLA, Mercè; BOIX, Pere (2003). La Barceloneta de Vacarisses. Un espai d'enginy i d'Il·lusió. Vacarisses. FARRÉS, Josep M. (1994). 'El carrer de la Barceloneta'. Els cingles de Vacarisses, Sabadell, p. 58-59 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 139 | XIX | Casa situada al carrer de la Barceloneta, una de les poques que ha conservat la tipologia tradicional. És tracta d'una construcció de planta quadrada, que fa cantonada amb el carrer Font d'en Domingo, amb soterrani, planta baixa i primer pis, d'unes dimensions lleugerament més grans que la majoria de les anomenades 'casetes' d'aquest carrer. Les façanes són arrebossades i pintades de blanc. Les obertures són senzilles, i la porta d'entrada, rematada amb arc escarser, té una inscripció de l'any 1805. La planta del soterrani és la que millor ha conservat la tipologia antiga. S'hi accedeix mitjançant una escala de pedra. L'espai està dividit en dues cambres: la primera, coberta amb volta de pedra, corresponia al celler i conserva restes d'un cup; la segona és coberta amb volta catalana i dóna accés a un pati posterior. | 08291-125 | Carrer de la Barceloneta, núm. 11 | Segons el llibre monogràfic de la Barceloneta (CRUSAFONT et alii, 2003) en aquest barri cal diferenciar entre un primer grup de diverses pagesies, que podrien ser molt antigues, probablement anteriors al segle XVII (però de les quals no se n'ha conservat cap), i un segon nucli més tardà (del segle XVIII o, més probablement, del XIX) format per cases més senzilles, alineades tot formant el carrer pròpiament i anomenades “les Casetes”. Aquestes últimes respondrien a la gran expansió que va experimentar la vinya als segles XVIII-XIX. Segons la inscripció de la porta de ca la Cubana, de l'any 1805, aquesta correspondria a aquest segon grup. No hi ha notícies ni tradició oral que expliqui l'origen del barri, però els autors del llibre sobre la Barceloneta formulen la hipòtesi que es tractaria d'una colònia agrícola relacionada amb la puixança vitivinícola de la masia de la Torre (actualment Torreblanca) i habitada majoritàriament per forasters, que haurien vingut a compensar la falta de mà d'obra pagesa en aquesta època. En efecte, els Pladellorens, propietaris de la Torre, van anar adquirint els masos propers, entre ells els del Boixadell, can Domingo i el Guinerdeu, que estaven abandonats, per tal de poder ampliar el conreu de la vinya. Un exemple és cal Xic de la Torre, que sembla referir-se a un dels descendents de la casa gran establert al barri de les Casetes. Ca la Cubana, així com la resta de cases del barri, han estat molt reformades a la segona meitat del segle XX, quan la Barceloneta es va poblar d'estiuejants. | 41.6034100,1.9200600 | 410008 | 4606308 | 1805 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79486-foto-08291-125-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 79487 | Molí de l'Orpina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lorpina | Parcialment esfondrat | Petit molí situat en un punt d'un cert desnivell de la riera de Palà. Es conserven restes de la resclosa i de la construcció del molí. La resclosa estreny el pas de l'aigua que baixa per la riera, que tot seguit s'estanca en un petit toll. Se'n conserven restes d'un mur d'uns 2 metres d'alçada i la continuació de la resclosa cap al rec, que ha quedat desdibuixat pel camí que travessa la riera. El molí és una construcció de petites dimensions (1,50 per 1,80 metres), feta de pedra i fonamentada sobre la roca. La paret de migdia està parcialment esfondrada, mentre que pel costat de ponent té una obertura d'entrada, emmarcada amb maó. La part que s'ha conservat de la construcció pertanyia al carcabà on, per les dimensions estretes que té, hi devia anar una roda vertical, de la qual encara s'observa el forat on anava encaixada. També es conserva el forat d'entrada d'aigua al molí, mitjançant una canonada de terrissa, i el forat de sortida del carcabà, molt petit, format per una llosa sobre un piló de maons. A la part superior del mur de la cara nord hi ha una petita finestra. Més amunt hi hauria la cambra on s'emplaçava la mola, que no s'ha conservat. Aquest molí pertanyia al mas de l'Orpina. | 08291-126 | A la riera de Palà, prop de la urbanització de can Serra | 41.5927100,1.8972500 | 408092 | 4605144 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79487-foto-08291-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79487-foto-08291-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79487-foto-08291-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 79488 | Font de la Saiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-saiola | Anònim (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. Centre Excursionista de Terrassa. FARRÉS, Josep M. (1996). Fonts de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 109-111 FERRANDO, Antoni (1983). El parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac: història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1973). Bellesa i atractiu de sant Llorenç del Munt. VIVES i JORBA, Salvador. Les fonts intermitents de la serra de l'Obac. | Font de surgència intermitent situada al torrent del mateix nom. S'hi accedeix mitjançant unes escales des del camí. La font té una boca per on brolla l'aigua d'uns 2 metres d'alçada, i es troba en una esquerda de la roca, entre conglomerats calcítics. Té un altre forat que li serveix de sobreeixidor, que està situat a uns 10 metres torrent amunt i és impenetrable. L'aigua hi brolla de la font a borbolls només un determinades èpoques de pluges abundants. De vegades passa anys sense rajar, però quan ho fa (de vegades fins i tot durant un parell de mesos) l'aigua surt de la terra amb una gran força i constitueix un fenomen natural espectacular. De totes les fonts intermitents de la zona és la que més aigua llança a l'exterior, la qual és recollida a pocs metres pel torrent. En un moment de màxima activitat la font pot arribar a expulsar uns 16.000 m3 diaris d'aigua. Altres fonts similars i molt pròximes són les de la Pedregosa i la Barbotera, però aquestes ja en terme de Rellinars. Es tracta d'un grup de fonts intermitents que, al mateix temps, són penetrables i han estat molt estudiades pels geòlegs. La Saiola té un recorregut penetrable de 22 metres, amb una profunditat d'11 metres. Després de cada sortida d'aigües la conducció es torna a tapar quasi totalment. Tot i això, fa diversos anys un grup d'espeleòlegs la va penetrar més de 150 metres pel sistema de desobstrucció. L'aigua d'aquesta font esdevé molt carregada en carbonats després de travessar conglomerats de grans blocs calcaris. | 08291-127 | Zona de l'Obac | 41.6351300,1.9463100 | 412239 | 4609803 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79488-foto-08291-127-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Des de la Casa Nova de l'Obac accés restringit als vehicles motoritzats. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 79489 | Serra de Collcardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-collcardus | Espai circumdat per carreteres i amb elements intrusius, com la pedrera del Mimó | <p>La Serra de Collcardús és un Espai d'Interès Natural (EIN) protegit dins el PEIN. Abasta territori dels municipis de Vacarisses i Viladecavalls. Concretament, l'espai protegit inclou una petita part de l'extrem sud-oriental del terme de Vacarisses on hi ha la serra de Collcardús, també anomenada del Ros, i té una superfície de 191, 64 ha (és a dir, un 33,76 % de l'espai, que té una superfície total de 567,65 ha). Aquest espai està delimitat per la carretera C-58 al nord, la riera de la Torre a l'oest i l'autopista C-16 al sud (ja en terme de Viladecavalls). En queda fora l'àrea de ocupada perla pedrera del Mimó, dedicada a l'extracció d'àrids, a l'extrem sud-oest. El cim més important és el Cap del Ros, amb una altitud de 639 metres. La vegetació és la característica del clima mediterrani, amb predomini de boscos de pi i alguna roureda.</p> | 08291-128 | Sector sud-est del terme | <p>L'any 2006 es va aprovar la proposta definitiva de la Xarxa Natura 2000, en el qual s'incloïa la serra de Collcardús. Concretament, formava part de l'espai Montserrat-Roques Albes-riu Llobregat. Automàticament, els nous espais d'aquesta xarxa van passar a tenir la consideració de PEIN. La declaració d'aquest espai natural protegit es va fer amb la intenció d'establir un corredor que unís els parcs de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Així mateix, pel sector sud l'espai de Collcardús enllaça amb l'espai de Puigventós, propietat de la Fundació Territori i Paisatge, de Caixa Catalunya. Més recentment, l'ordenació urbanística de l'Ajuntament de Vacarisses ha establert també una zona de protecció al corredor entre els dos parcs naturals.</p> | 41.5791400,1.9305300 | 410847 | 4603603 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79489-foto-08291-128-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 79490 | Sot de les Unces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-les-unces | FERRANDO, Antoni (2002). Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç del Munt - Serra de l'Obac). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 172 | Sot o forat artificial situat en un marge del costat nord, vora mateix del camí ral de Manresa a Barcelona, just al punt en què el camí ha entrat al terme de Vacarisses, provinent de Matadepera. Es tracta d'una cavitat en forma de sitja excavada a la roca. L'interior té un farciment de terra i pedres, però sembla que no faci gaire que ha estat emplenat. Desconeixem la funcionalitat d'aquesta sitja que, ben segur, deuria estar relacionada amb el trànsit del camí ral. El nom popular de 'sot de les unces' suggereix que hagi pogut utilitzar-se per amagar-hi diners, tal vegada fruit de l'acció dels bandolers. | 08291-129 | Zona de l'Obac, a l'extrem nord-est del terme | 41.6392900,1.9740100 | 414551 | 4610237 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 79374 | Les Vendranes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vendranes | AA.DD. (2006). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Ajuntament de Vacarisses; Associació Catalana de Municipis i Comarques; SART-FEC, Universitat de vic, fitxa 19 BOIX PUIG, Pere (2005). 'Les Vendranes', Balcó de Montserrat, núm. 447, (novembre). FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble. FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses VALLS i PUEYO, J. (1994). 'El mas de les Vendranes', Balcó de Montserrat, núm. 315 (novembre) VALLS i PUEYO, J (1997). 'Lo bosch de la questio', Balcó de Montserrat, núm. 342 (febrer) VALLS i PUEYO, J. (2002). 'Els Vendranes', Balcó de Montserrat, núms. 405 i 406 | XIV-XX | Gran masia en un estat de conservació desigual. Algunes parts requiririen rehabilitació. | Gran masia encerclada dins d'una espècie de muralla que li dóna un aspecte de fortificació, dins la qual hi ha l'habitatge principal amb diversos coberts annexos i un habitatge secundari. Fora del clos queden dos coberts independents, un dels quals devia ser una pallissa, situada al costat d'una era enrajolada de forma quadrada, i també una construcció amb dos cups. La porta d'entrada a l'interior del clos tancat, adovellada, fou construïda el 1816 i l'edifici principal fou modificat o reconstruït entorn del 1800. L'habitatge principal és de planta rectangular, amb planta baixa primer pis i golfes, amb coberta a dues vessants. La façana principal, orientada a migdia, te diferents obertures de distribució irregular però perfectament emmarcades amb carreus escairats, entre elles un balcó i un portal amb arc escarser. A l'angle sud-oest de la planta superior té una galeria amb arcades a les dues façanes. La façana també conserva restes d'un rellotge de sol força malmès. Les parets són arrebossades d'un color blanquinós i tenen carreus perfectament escairats a les cantoneres. L'interior de la casa conserva les característiques d'un habitatge rural del segle XIX o principi del XX, amb algunes habitacions interessants, com ara una alcova. La casa té adossat un cos modern, més baix i formant una terrassa, a la part de llevant, així com altres coberts adossats en aquest angle. Per la banda de ponent també té adossat un altre cobert. A la part de migdia s'aixeca una construcció menor que sembla que havia tingut funcions d'habitatge secundari, tot i que és coneguda com 'la Pallissa'. És tracta d'una construcció de força qualitat, anterior a la remodelació de la masia l'any 1800. És de planta més o menys quadrada, amb dues plantes. La porta d'entrada és a la segona planta i està emmarcada amb llinda i brancals de carreus treballats de color rogenc, que semblen reaprofitats d'una altra construcció. També té una finestra amb arc de mig punt adovellat. Cal destacar l'existència d'una construcció independent, fora del clos principal, amb dos cups quadrats. Aquests cups independents devien correspondre als rabassaires, que estaven obligats a elaborar el vi a casa de l'amo. En les masies del Bages, per exemple, són molt habituals. La masia es troba emplaçada en un pla sobre un turó, proper al torrent de Can Còdol. Es tracta d'un lloc de pas de diversos camins que enllacen les masies d'aquesta zona aïllada del municipi amb els nuclis de població propers (Rellinars i Vacarisses). | 08291-13 | A la part nord el terme de Vacarisses | El segle XIV ja es troben documentats a Vacarisses membres de la família cognominada Vendranes. L'any 1456 l'heretat del mas la tenia Joan Vendranes, casat amb una muller de cognom Miralda, de Vallhonesta. Joan va morir intestat i amb els fills menors, de manera que es va fer càrrec del mas el seu pare, Guillem Vendranes. Ja a la segona meitat del segle XVI el propietari era Montserrat Vendranes, el qual l'any 1564 també posseïa els masos Vilanova, Ramona, Teulada, Montada, Martina i Puig, tots ells enderrocats. Montserrat Vendranes era batlle de Vacarisses l'any 1597. El mas pagava un cens de 16 sous i 6 diners, més 5 quarteres de civada i mitja quartera de forment i, per raó de la quistia, 15 sous i 4 diners, a més dels delmes corresponents. Els següents propietaris foren Montserrat Vendranes (testà el 1645), Francesc Vendranes i Castellet (testà el 1677), Lluís Vendranes (1683), Lorenç Vendranes i Serra (testà el 1715) i Josep Vendranes (1759). Es coneixen les afrontacions del mas de l'any 1727. L'any 1759 tenien diverses peces de terra contractades a rabassaires. Del final del segle XVII i del XVIII es coneixen diverses branques de la família establertes a Barcelona (concretament, Francesc Vendranes, un adroguer), a Manresa (un notari, botiguers i pintors) i a Olesa. Als segles XVIII i XIX els propietaris van aprofitar el bon moment de la vinya i la casa es reformà considerablement entorn de 1800. L'any 1941 Pere Figueres i Rossinyol, pare de l'actual propietària va comprar la masia a Salvador Valls Girbau. Fins l'any 1952 es va mantenir l'explotació agrícola al mas, en el període final a càrrec de la família del masover Juan Cid. | 41.6165800,1.9265600 | 410568 | 4607763 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79374-foto-08291-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79374-foto-08291-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79374-foto-08291-13-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Camins d'accés restringits amb cadenes.Un element destacable és l'alzina centenària situada al sud-est de la casa, probablement la de major diàmetre de totes les del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 79491 | Font del Lladre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lladre | FARRÉS, Josep M. (1996). Fonts de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 70-71 FAURA, Josep M. (1993). Història de la Serra de l'Obac. Ed. L'Avenç, col·lecció d'història local, núm. 2, Barcelona. FERRANDO, Antoni (2002). Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç del Munt - Serra de l'Obac). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 175-176 GRAU, Edmon (1992). Camins i fonts del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. | Font situada a l'interior d'una balma, en un racó amagat i sorprenent sota el camí ral de Manresa a Barcelona. La balma, força profunda i de grans dimensions, constitueix un dels millors aixoplucs del camí i un perfecte refugi per als antics bandolers. La font està adequada amb un petit tub per on brolla d'aigua cap a un receptacle situat al terra. Atesa la gran altitud en què es troba, en moltes èpoques de l'any està seca. El corriol que baixa cap a la font des del camí ral té uns graons foradats a la roca. | 08291-130 | A la zona de l'Obac, a l'extrem nord-est del terme. | La font ja es coneixia amb aquest nom al final del segle XVI. El seu emplaçament en una zona de màxim perill del camí ral devia fer-la freqüentada pels bandolers. El 4 de maig de 1570 hi ha la notícia de l'assalt a un argenter de Barcelona per part de sis lladres armats amb pedrenyals que va tenir lloc a les proximitats d'aquesta font. | 41.6427600,1.9569700 | 413137 | 4610639 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79491-foto-08291-130-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La font es troba al límit del terme municipal de Vacarisses amb Rellinars | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 79492 | Roure de tres branques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-tres-branques | http://www.vacarisses.cat/lavila/historiapatrimoni/Inventari.htm | Roure de grans dimensions, situat al darrera de l'estació de ferrocarril de Torreblanca. Té una alçada considerable i, des de l'inici del tronc, es divideix en tres branques. | 08291-131 | Urbanització de Torreblanca | 41.5863600,1.9170600 | 409734 | 4604418 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79492-foto-08291-131-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Forma part de l'inventari de patrimoni natural impulsat per la Regidoria de Medi Ambient i consultable des de la web de l'Ajuntament. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 79493 | Roure de can Torrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-torrella | http://www.vacarisses.cat/lavila/historiapatrimoni/Inventari.htm | Roure de grans dimensions situat al costat d'un camp, prop de la masia de can Torrella. Té una capçada de forma arrodonida i no és excessivament alt. | 08291-132 | Sector sud del terme, prop de la masia de can Torrella | 41.5833200,1.9053600 | 408755 | 4604093 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79493-foto-08291-132-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Forma part de l'inventari de patrimoni natural impulsat per la Regidoria de Medi Ambient i consultable des de la web de l'Ajuntament.Accés restringit a vehicles motoritzats | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 79494 | Alzina del Mimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-mimo | HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p. 137 | Alzina de grans dimenions situada al pati de la masia del Mimó. Segons Àngel Hernández, podria tenir uns 200 anys d'edat, els mateixos que la casa. Té un forat a la base del tronc en el qual, segons sembla, durant la Guerra Civil s'hi havia amagat una monja. | 08291-133 | Masia del Mimó, al sector sud del terme | 41.5766100,1.9141500 | 409478 | 4603339 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 79495 | Font de l'Orpina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lorpina | FARRÉS, Josep M. (1996). Fonts de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 88-89 FARRÉS, Josep M. (1999). Retrats de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 204-206 FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble SOLÀ COROMINAS, Joan (1929). Història de Sant Salvador de les Espases, Terrassa. Vacarisses, balcó de Montserrat, núm. 289 | Al peu d'un marge hi ha emplaçada aquesta font, que és de les més populars a Vacarisses. La font és senzilla, amb un tub de sortida lliure fixat a una petita construcció de pedres i ciment. A prop hi ha adequada una petita àrea de pícnic. Una mica més avall el camí passa per un túnel sota la via del tren. La construcció de la via ha creat un salt d'aigua que configura un espai natural interessant, en el qual s'hi poden trobar algunes plantes aquàtiques, orquídies de primavera, falgueres, molses i líquens. Anys enrere, en aquest torrent hi vivia el cranc de riu autòcton, fet que denota la bona qualitat de l'aigua. | 08291-134 | Urbanització de can Serra | És una de les fonts més populars de Vacarisses. Fins no fa gaire encara molta gent baixava del tren amb garrafes per omplir-les a la font. També era l'emplaçament dels dinars populars que tenien lloc quan els romeus tornaven de l'aplec a Sant Salvador de les Espases. | 41.5931600,1.9007700 | 408386 | 4605190 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79495-foto-08291-134-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Al salt d'aigua al costat del pas sota la via del tren hi ha un plafó informatiu, associat a un itinerari senyalitzat per la zona. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 79496 | L'Hospici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhospici-1 | FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 14 | En ruïnes. Entorn totalment cobert per la vegetació. | Ruïnes d'una casa de pagès, de dimensions més aviat modestes, que podrien correspondre a un refugi o hostal. Es troben situades a la part alta de la carena d'una de les estribacions de la serra de l'Hospici. La construcció està totalment envaïda per la vegetació. Se'n conserven restes de murs, fins a una alçada d'un metre aproximadament, que configuren almenys dues cambres, amb possibles coberts a la part posterior. La casa tenia una entrada per la banda sud-est, al costat mateix d'una estructura semi-circular adossada, amb cúpula de maó mig enderrocada que corresponia a un forn. | 08291-135 | Serra de l'Hospici, prop de la urbanització de can Serra | No es coneixen notícies documentals sobre aquesta casa. El fet de trobar-se a la serra de l'Hospici, prop de la font també anomenada de l'Hospici, fa pensar que es podria tractar d'un hostal o refugi relacionat amb el camí vell d'Olesa. El camí vell d'Olesa, que possiblement deriva d'un antic camí romà. Als segles XVIII i XIX el camí venia del pla del Fideuer, on es bifurcava entre el camí que continuava pel coll de Bram i la serra de l'Hospici en direcció al Palà (una cruïlla de camins i punt estratègic on hi havia un hostal), Castellbell i Manresa, d'una banda, i un trencall que es dirigia en direcció nord-est cap a Vacarisses, passant pel coll de la Pedra de la Bossa. Tanmateix, aquest camí transcorria per la serra de l'Hospici a una cota més baixa, a l'alçada de les primeres cases de la urbanització de can Serra, mentre que la situació de la casa gairebé al cim del turó no té gaire sentit. | 41.5897900,1.8880100 | 407318 | 4604830 | 08291 | Vacarisses | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79496-foto-08291-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79496-foto-08291-135-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 79497 | La Vaca Xula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vaca-xula | 'Colla gegantera de Vacarisses' (dossier informatiu) | XX | Figura de la imatgeria popular de Vacarisses, inspirada en l'emblema de l'escut de la població, que representa una vaca. El seu nom és 'la Xula', i està fabricada amb una estructura de fusta i, exteriorment, cartró-pedra. Té una llargada de 2,80 metres i una alçada de 1,80, i pesa 25 kg. La vaca té una esquella penjada al coll i du una mena d'albarda al llom amb l'escut de Vacarisses. En els cercaviles la Vaca va acompanyada de les Vaquetes: caps de vaques petites portades per nens. | 08291-136 | Magatzem municipal a la 'Fàbrica'. Ctra. de la Bauma, 1 | La Colla Gegantera de Vacarisses va iniciar-se l'any 1985, quan va estrenar-se la parella de gegants, inspirats en la figura històrica del Virrei Amat i la seva esposa. Més endavant, la Colla gegantera incorporà un nou element de la imatgeria popular del poble: la 'Vaca Xula', inspirada en l'emblema del municipi. Fou construïda al taller 'El drac Petit', de Terrassa, i està 'casada' amb el Bou del Vendrell. A l'entorn de la figura de la vaca l'any 2008 es va crear la festa de la Baixada de la Vaca, per tal de dinamitzar la celebració de sant Felip Neri, festa major petita de Vacarisses. Com a punt de partida, i en col·laboració de la Colla gegantera, es va crear una llegenda situada al segle XVIII. Aquesta llegenda, suposadament descoberta per un historiador a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, relata que a principis del segle XVIII, durant un període de gran penúria, un noi del poble es va posar davant del castell i va entonar la següent cançó: 'Quan vindrà el dia en que l'home / valgui més que pous i cases, / més que les terres més bones, / més que les plantes i els arbres. / Quan vindrà el dia en què a l'home / no se'l pesi amb les balances'. En sentir aquest cant, el senyor del castell, Llopis Amat, va contreure una gran tristesa fins al punt que va estar-se trenta-sis llunes plenes sense sortir del castell. Després va reunir tot el poble i va fer la promesa que tant ell com els seus successors donarien una vaca al poble per tal de reparar tot el mal causat fins aleshores. I des d'aquest moment cada any es baixava una vaca des del castell de Vacarisses fins al poble per commemorar el fet i recordar així el triomf del poble sobre el senyor. La imatgeria de Vacarisses també compta amb el gegantó Peret Seró, inspirat en un personatge popular del poble. Els gegants de Vacarisses surten habitualment per la Festa Major i la festa de Sant Felip Neri. Durant aquesta última té lloc la Baixada de la Vaca, entre torxes, des del castell fins al poble. La Colla Gegantera també participa en moltes altres trobades i aplecs que es fan al llarg de l'any. Habitualment els acompanyen els Grallers, amb una formació de tres gralles seques, tres gralles dolces i un tabal. | 41.6065100,1.9180300 | 409843 | 4606654 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79497-foto-08291-136-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 79498 | Peret Seró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peret-sero | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 149-150 'Colla gegantera de Vacarisses' (dossier informatiu) | XX | Gegantó de Vacarisses inspirat en un personatge popular del poble. Porta una gorra i fuma amb pipa. Va vestit amb jaqueta marró i armilla, i porta un bastó a la mà. Té una alçada de 2,30 metres i pesa 18 kg. És fabricat amb cartó-pedra i fibra, sobre una estructura de fusta. | 08291-137 | Magatzem municipal a la 'Fàbrica'. Ctra. de la Bauma, 1 | La Colla Gegantera de Vacarisses va iniciar-se l'any 1985, quan va estrenar-se la parella de gegants, inspirats en la figura històrica del Virrei Amat i la seva esposa. Més endavant, la Colla gegantera incorporà un nou element de la imatgeria popular del poble: la 'Vaca Xula', inspirada en l'emblema del municipi. La imatgeria de Vacarisses també compta amb el gegantó inspirat en el personatge del Peret Seró. Fou un vacarissenc que vivia al carrer d'Alfons Sala. Un personatge singular que solia escridassar tots els vailets que li feien la punyeta i rondinava per qualsevol cosa. Tenia el peculiar costum de fer parlaments al carrer des del balcó de casa seva. Els gegants de Vacarisses surten habitualment per la Festa Major i la festa de Sant Felip Neri. La Colla Gegantera també participa en moltes altres trobades i aplecs que es fan al llarg de l'any. Habitualment els acompanyen els Grallers, amb una formació de tres gralles seques, tres gralles dolces i un tabal. | 41.6065100,1.9180300 | 409843 | 4606654 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79498-foto-08291-137-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 79499 | Sant Salvador de les Espases i coll de Bram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-les-espases-i-coll-de-bram | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 142-143 SOLÀ COROMINAS, Joan (1929). Història de Sant Salvador de les Espases, Terrassa, Tallers Gràfics Morral, p. 22-23 SUADES, Jordi; SANZ, David (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 99-100 | En època alt-medieval al turó de Sant Salvador de les Espases (que actualment fa de partió entre els termes de Vacarisses, Esparreguera i Olesa) hi havia un dels castells estratègics que defensaven la frontera amb els sarraïns, situada al riu Llobregat. La fundació de l'ermita de Sant Salvador de les Espases, i el seu nom, s'expliquen, segons la tradició, per un miracle que va tenir lloc amb motiu d'una gran batalla que al segle X va enfrontar en aquest indret el comte de Barcelona Ramon Borrell contra els sarraïns. Diu la llegenda que, trobant-se les tropes cristianes acorralades, el comte va alçar els ulls al cel demanant clemència i aleshores se li va aparèixer el Salvador, que li prometé el seu ajut. Bon punt començava la batalla caigué del cel una abundant pluja d'espases de foc, que corrien en totes direccions vers els enemics. En memòria d'aquest fet s'aixecà alguns segles després l'ermita, situada en terme d'Esparreguera (SOLÀ 1929: 22-23). També es diu que els vacarissencs van participar en aquella batalla. Atraparen un escamot de moros al collet de Sant Salvador, els acorralaren i els mataren sota el coll de Bram, que prengué aquest nom dels brams i gemecs que llançaven els sarraïns (FLOTATS 1979: 142-143). | 08291-138 | Sector sud-oest del terme | 41.5790500,1.8844700 | 407007 | 4603641 | 08291 | Vacarisses | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||||
| 79500 | El Xic de Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xic-de-vacarisses | CODINA, Sebastià (1996). 'El nen de Vacarisses', Vacarisses, balcó de Montserrat, núm. 336 (agost) GRAU, Jan (1995). Fabulari Amades. Tarragona, Edicions del Mèdol, p. 31, 117 MASPONS, Francesc (1952). Tradicions del Vallès, p. 20-23. SUADES, Jordi; SANZ, David (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 105-106 | El Xic de Vacarisses, també conegut pel Nen de Vacarisses, era un gegant valent, contemporani d'un altre gegant del Vallès, el Fort Farell. Era un home fort, alegre i pacífic que no es ficava mai amb ningú mentre no li toquessin la terra que tant estimava. Segons es diu, tenia un peu al cim del Puigmal i l'altre a la punta del Matagalls, al massís del Montseny. Tenia fama de menjar molt, i eren set els que li donaven menjar amb unes enormes forques de ventar i tot i així mai quedava tip. Segons sembla, era capaç de cruspir-se qualsevol cosa que fos comestible. Es feia les feines al mig de la plana de Vic, i per això les terres d'Osona són les més fèrtils de Catalunya. En la tradició popular es conserva la frase 'sembles el Nen de Vacarisses', que es diu als que mai no estan tips i no paren de menjar. | 08291-139 | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 08291 | Vacarisses | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||||
| 79375 | El Bovet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bovet | AA.DD. (2006). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Ajuntament de Vacarisses; Associació Catalana de Municipis i Comarques; SART-FEC, Universitat de vic, fitxa 2 HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p. 272-275 VALLS i PUEYO (1996). 'Els masos Bovet, Janer i Vidal', Balcó de Montserrat, núm. 331 (març) VALLS i PUEYO (1998). 'Els Olzina del mas Bovet', Balcó de Montserrat, núm. 358 (juny) | XVI-XX | Gran casal construït a partir de 1940, i en les dècades posteriors, sobre l'antic mas Bovet, del qual pràcticament no se n'han conservat vestigis. El conjunt està situat sobre un petit promontori que domina la vall formada per la riera del Palà, i consta d'un conglomerat de construccions a l'entorn d'un edifici nuclear més alt aixecat sobre l'antic mas, així com d'una àmplia zona enjardinada tancada tot formant un clos. La construcció principal és de planta més o menys rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, i està rematada amb una torratxa i merlets. Les parets són d'obra vista, fets de maons i totxanes sense arrebossar, cosa que li confereix un estil molt particular. Una altra particularitat és que totes les façanes presenten galeries en gairebé totes les plantes, i aquestes són de diferents estils constructius (amb obertures rectangulars, amb arcades, etc). La façana principal, orientada a llevant, té diverses obertures emmarcades amb maó i una galeria superior amb una barana d'obra calada. L'edifici tan sols ha conservat part de les parets mestres de l'antic mas, difícils d'identificar ja que han estat arrebossades. També s'han conservat les cavitats d'alguns cups i el celler amb bótes. Al nord-est de l'immoble principal hi ha una construcció força recent, de planta baixa i amb grans finestrals orientats a llevant, que s'utilitza com a menjador o gran sala per a celebracions. Tota la seva façana està situada sobre un mur que separa la finca de l'exterior, més alt que el nivell del sòl. Al sector sud s'aixequen altres construccions d'un estil similar (fetes amb obra vista i amb presència destacada de galeries). Més al sud, s'estén un ampli jardí arbrat, amb una bassa circular. Al sector sud-oest hi ha una pallissa i una era circular, construïts a la dècada de 1960. | 08291-14 | Zona del Palà, a l'altra banda de l'urbanització el Palà - can Xoles | La masia el Bovet es troba documentada ja a les acaballes del segle XVI, quan es té constància de que pertanyia a un monistrolenc anomenat Antoni Tries. El 1634 era un mas rònec (i ho devia ser uns quants anys; almenys el 1656 encara consta com a derruït i deshabitat) i pertanyia a la vídua del procurador de l'anterior propietari. Posteriorment passà a mans de diverses propietàries i el 1656 fou adquirit per Josep d'Olzina i Riusech, de Castellbell, que també era propietari dels masos Vidal i Janer. Josep Olzina era fill d'un noble barceloní que va ser delegat de la Generalitat per a preservar el tresor de Montserrat. De Josep passà al seu fill, Jeroni Olzina, doctor en dret, que el va vendre el 1678 a Isidre Padró, pagès de Castellbell. Aquest el va vendre a Simó Grau, pagès de Vacarisses, el qual el vengué el 1697, junt amb els masos Vidal i Janer, a l'abat de Montserrat. El 1711 Josep Palà, que també posseïa el mas veí del Palà, comprà els tres masos al monestir montserratí. El 1719 els tutors del seu fill van revendre els masos novament al monestir, i un any més tard el comprà Valentí Viladoms, de la parròquia de Santa Maria del Vilar. Es coneixen les afrontacions del mas l'any 1727. Valentí Viladoms deixà en herència el mas al seu fill Macià, que el 1759 constava com a propietari juntament amb el seu fill Joan. L'any 1875 el mas pertanyia a Josep Bouvet, que li donà el nom actual. A mitjan segle XIX, en un moment de desgavell del sistema monetari durant el regnat d'Isabel II, en una cova prop del Bovet s'hi va fabricar moneda falsa. Per aquest motiu els mossos d'esquadra van detenir el masover de la casa, Josep Vila. De les construccions originàries del mas pràcticament no en queda res. L'any 1939, després de la Guerra Civil, el Bovet era un mas de dimensions modestes. La seva propietària quedà viuda i el vengué a Miquel Segarra, el qual hi va portar a terme dràstiques reformes en l'estil molt particular que actualment caracteritza el casal. Des de la dècada de 1940, i en diferents etapes fins èpoques ben recents, s'hi han afegit les construccions que han engrandit molt considerablement el conjunt. Les estructures metàl·liques al damunt de la torratxa corresponien a un aerogenerador, el qual va proporcionar durant molts anys electricitat a la casa mitjançant l'energia eòlica. | 41.6021200,1.8725000 | 406043 | 4606215 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79375-foto-08291-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79375-foto-08291-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79375-foto-08291-14-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 79501 | Pintura de sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-de-sant-antoni-de-padua | Anònim (1816). Francisco Torras 1832 -1878. Barcelona, Ajuntament Constitucional de Terrassa, p. 15, làmina 3. CARDÚS, Salvador (1962). Historial de la Guerra Napoleònica a Terrassa: heroic sacrifici d'un patriota exemplar, Terrassa, p. 114-115. FERRANDO, Antoni (1983). El parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac: història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, El Pot Cooperativa, p. 341 FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 83 FONTBONA, Francesc (2005). Francesc Torras i Armengol 1832 - 1878, Barcelona, Caixa de Terrassa i Lunwerg Editores, p. 40-41 Merlet (publicació del Museu de Terrassa), núm. 33 | XIX | Pintura conservada al Museu de Terrassa, obra del pintor del segle XIX Francesc Torras Armengol, que representa la crema de la casa vella de l'Obac durant la Guerra del Francès. Es tracta d'un quadre amb dues escenes: al pla celestial (superior) apareix Sant Antoni de Pàdua de genolls amb el Nen Jesús. El Sant du hàbit i atributs com ara un lliri blanc i un llibre al costat del peu dret. Al darrera d'aquests dos personatges, en una boira, apareix la Mare de Déu i altres figures celestials. A baix, al plà terrenal, apareix en petit la representació de l'assalt per part de les tropes napoleòniques de la casa vella de l'Obac. Es tracta d'una pintura d'oli sobre tela, d'unes dimensions de 250 x 18,5 cm (amb marc). | 08291-140 | Museu de Terrassa. Carrer dels Gavatxons, núm. 9. Terrassa. | L'any 1811 les tropes napoleòniques s'apoderaren de la muntanya de Montserrat. Les tropes de la resistència hagueren de fugir, perseguits pels francesos, i sembla que hi hagué una gran batalla entre Monistrol i Vacarisses. Al seu pas per la masia de l'Obac vell, el dia 27 o 28 de juliol tant la casa vella com la casa nova i la capella foren saquejades i destruïdes com a càstig per haver acollit la nit anterior els cabdills rebels: el baró d'Eroles i el militar Josep Manso. Més tard, la casa vella de l'Obac es reconstruí, però el 1812 la família deixà el mas a càrrec de masovers i s'establí a la Casa Nova. Durant les Guerres Carlines, quan els propietaris s'havien refugiat a Terrassa, l'any 1836 els carlins cremaren la Casa Vella, que quedà definitivament en ruïnes. Francesc Torras Armengol va néixer a Terrassa l'any 1832. Fou pintor, escultor i gravador, i va estudiar al París de l'època de Delacroix i a Madrid, on inicià una carrera notable d'artista i docent. Practicà una pintura històrica i religiosa elegant, en la tradició romàntica. La pintura sobre el saqueig napoleònic, datada de l'any 1864, fou donada per la família Ubac al Museu de Terrassa. | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 1864 | 08291 | Vacarisses | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79501-foto-08291-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79501-foto-08291-140-2.jpg | Física | Romàntic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Francesc Torras Armengol | Número d'inventari del Museu: 39 | 101|98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||
| 79502 | Barraca de cal Jepó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-jepo | La coberta s'ha començat a erosionar | Barraca de pedra seca, prop de la casa de pagès de cal Jepó. És de planta circular amb coberta de falsa cúpula, coberta per un túmul de terra. | 08291-141 | Prop de la urbanització El Fresno | 41.6130500,1.8945600 | 407897 | 4607405 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79502-foto-08291-141-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 79503 | Barraca del Roure de can Torrella 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-roure-de-can-torrella-2 | Barraca de pedra seca de planta quadrada. Té una porta rectangular amb llinda de pedra. La coberta és formada per una falsa cúpula de pedra, amb diverses lloses allargades a la part superior. | 08291-142 | A l'Obaga negra, prop de la masia de can Torrella | 41.5828200,1.9035800 | 408606 | 4604039 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79503-foto-08291-142-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||
| 79504 | Molí del Torrent del Sellarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-torrent-del-sellares | En estat semi-derruït | Petit molí hidràulic situat al costat del torrent del Sellarès. Consta del rec, una petita bassa, la construcció principal i una altra d'adossada semi-soterrada. El rec és una canalització estreta, de secció rectangular i feta amb maó que capta l'aigua més amunt del torrent, però se'n perd el rastre a pocs metres a causa de l'estat de la vegetació. El rec conduïa l'aigua cap a una petita bassa que sembla força moderna. És de forma rectangular, feta amb maó i arrebossada de ciment. La base, però, és de pedra i podria ser més antiga. La construcció principal, de planta rectangular i d'un sol pis, és semi-derruïda. Li falta la coberta i part d'un mur. Està feta amb paredat i els emmarcaments de les obertures amb maó. La porta d'accés, amb una reixa de ferro, és a la part del mur de llevant. L'interior conserva restes d'una pilastra de maó i l'estructura que devia acollir la mola, que no s'ha conservat. També té dues canonades per on entrava l'aigua des de la bassa. Una de terrissa, situada a un nivell superior, i una altra de plom, més avall. Al costat nord hi ha una estructura semi-soterrada, amb una cambra estreta coberta amb volta de maó, que devia correspondre al carcabà. També s'hi observen, en aquest sector, els fonaments de murs que podrien correspondre a una edificació més alta de la que s'ha conservat. L'aigua sortia de la sala de la mola per un forat rodó i era conduïda cap al carcabà per un forat actualment cobert. El mur de ponent té un arc de maó tapiat, que podria correspondre a una altra sortida d'aigua. | 08291-143 | Al torrent del Sellarès, prop de la Rectoria Vella | No tenim cap notícia històrica d'aquest molí. Per les seves característiques constructives no sembla excessivament antic. Probablement és del segle XIX, tot i que no es pot descartar un origen anterior. | 41.6064300,1.9105500 | 409220 | 4606653 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79504-foto-08291-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79504-foto-08291-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 79505 | Pou del Viveret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-viveret | FARRÉS, Josep M. (1996). Fonts de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 24 FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 79-80 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 21-23 | XX | La construcció es troba totalment envaïda per la vegetació i és de difícil accés | Construcció senzilla, de planta quadrada i coberta a dues vessants, amb les parets arrebossades de ciment, que acull el pou del Viveret. Aquest pou, que es troba al peu d'un torrent que, a pocs metres, conflueix amb el del Sellarès, fou el primer a subministrar aigua corrent a Vacarisses durant la dècada de 1930. | 08291-144 | Prop de la Rectoria Vella | Els primers passos per a la instal·lació del servei d'aigua corrent a Vacarisses es feren l'any 1932 amb motiu d'haver-se perdut, en part, la deu de les Fonts del Sastre. L'any 1937 un grup de veïns, i gràcies a l'aportació econòmica particular, construïren un dipòsit acumulador, que fou alimentat per l'aigua del pou del Viveret per mitjà d'una bomba i una xarxa de conduccions i escomeses que distribuïen a un sector del poble. L'any 1952 es procedí a la captació d'aigües de can Còdol, cosa que va permetre un abastament més general. Més tard, amb l'increment de la població flotant, la captació d'aigües s'amplià amb les deus de can Serra i de l'Orpina. | 41.6051200,1.9127000 | 409397 | 4606506 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 79506 | Molí de can Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-codol | FARRÉS, Josep M. (1996). Fonts de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 169 FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 79-80 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 40-41 VALLS i PUEYO, Joan (1994). 'Còdol, un topònim vacarissenc (I)', Balcó de Montserrat, núm. 308 (abril) | XVII-XVIII | Entorn envaït per la vegetació. Pintades amb grafits a l'interior del molí. | Molí fariner situat al costat de la riera de can Còdol o de Sanana, a uns 200 m de la masia de can Còdol. Consta de gairebé tots els elements característics. A la part posterior té la bassa: una construcció de planta quadrada amb una cavitat interior de secció circular, d'una gran profunditat. La part superior és revestida amb carreus ben escairats. El molí pròpiament és una construcció de tamany mitjà, de planta més o menys quadrada. Té una entrada lateral amb arc adovellat. A la cambra interior, que està coberta amb una magnífica volta de canó, queden vestigis del mecanisme del molí: un bancal on hi ha col·locada la pedra inferior de la mola, mentre que la superior ha desaparegut. A un nivell soterrani, s'observa l'arc del forat de sortida del carcabà, el qual ha quedat parcialment cobert de terra i pràcticament tapat. No s'aprecien vestigis del rec, que havia de conduir l'aigua des de la resclosa que hi ha uns 100 m més amunt fins a la bassa. | 08291-145 | A prop de la masia de can Còdol, al sector nord del terme | La masia de can Còdol està documentada des del segle XVI. En la capbrevació de 1727 el seu propietari, Josep Còdol, declarava que tenia un molí fariner 'de molt temps constituït', que estava situat a la part de ponent de dit mas i 'distant de aquell algun tir de bala, poch més o manco'. Es tracta d'aquest molí, que degué reformar-se, almenys les estructures del mecanisme interior, l'any 1778, segons indica la incripció que hi ha al bancal. Una mica abans s'havia construït un segon molí, aigües avall, ja que Isidre Còdol, successor de Josep, va aconseguir l'any 1766 un establiment del marquès de Castellbell amb la facultat de construir un altre molí fariner aprofitant 'el agua del otro molino y de la fuente de dicho Còdol' (VALLS i PUEYO: 1994). El cens que havia de pagar l'amo del nou molí era una 'gallina grossa'. Els molins amb bassa rodona són més rars que els de bassa rectangular, i solen més més antics, del segle XVII o anteriors. | 41.6198500,1.9086700 | 409082 | 4608145 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79506-foto-08291-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79506-foto-08291-145-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en el bancal de suport de la mola: '1778'Situat en terrenys del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 79507 | Molí de can Còdol 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-codol-2 | FARRÉS, Josep M. (1996). Fonts de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 169 FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 79-80 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 40-41 VALLS i PUEYO, Joan (1994). 'Còdol, un topònim vacarissenc (I)', Balcó de Montserrat, núm. 308 (abril) | XVIII | Zona totalment envaïda per la vegetació | Molí fariner, situat al costat de la riera de can Còdol o de Sanana, uns 300 metres aigües avall del primer molí de can Còdol, i just al punt de confluència amb un altre torrent. L'estat actual d'aquest indret, totalment envaït per la vegetació, dificulta la inspecció d'aquest element. Tan sols s'hi pot observar un mur de gran alçada, reforçat amb contraforts, que devia correspondre a la bassa del molí. La cosntrucció, bastant espectacular, sembla que es conserva força integrament. Uns 30 metres aigües amunt de la riera, hi ha un mur de contenció, també de grans dimensions. Tot i que la seva funcionalitat no és gens clara, podria tractar-se d'algun tipus de construcció amb funcions de resclosa. | 08291-146 | Prop de can Còdol, al sector nord del terme | La masia de can Còdol està documentada des del segle XVI. En la capbrevació de 1727 el seu propietari, Josep Còdol, declarava que tenia un molí fariner 'de molt temps constituït', que estava situat a la part de ponent de dit mas i 'distant de aquell algun tir de bala, poch més o manco'. Es tracta del molí que hi ha aigües amunt de la riera. Uns anys més tard es construí aquest segon molí, aigües avall, ja que Isidre Còdol, successor de Josep, va aconseguir l'any 1766 un establiment del marquès de Castellbell amb la facultat de construir un altre molí fariner aprofitant 'el agua del otro molino y de la fuente de dicho Còdol' (VALLS i PUEYO: 1994). El cens que havia de pagar l'amo del nou molí era una 'gallina grossa'. | 41.6220900,1.9063600 | 408893 | 4608396 | 1766 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79507-foto-08291-146-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Element situat dins del territori del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.Per anar-hi cal seguir el camí que surt de can Còdol en direcció S-W i després N-W uns 600 m. Després cal baixar uns 60 m, fins a la riera. | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||
| 79508 | La Segarra va matar la Puça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-segarra-va-matar-la-puca | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 152-153. SUADES, Jordi; SANZ, David (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 43-44 | La frase 'la Segarra va matar la Puça' es féu molt popular a Vacarisses per un fet que transcorregué fa molts anys. Es deia que hi havia dues cases veïnes, la dels Segarra i la de la Puça. A la dels Segarra passaven una mala època, ja que tots els fills que neixien es morien, i van acudir a la consulta d'una endevina, que els va dir que tot era provocat pels maleficis que els enviava la Puça. Enfurismada, la Segarra va agafar una ganiveta de tallar pa i va degollar la seva veïna. La Segarra fou jutjada a Terrassa i traslladada a la presó de Barcelona per complir la pena. Segons sembla, va ser a la presó que va níeixer l fill tan esperat pel qual havia comès el crim. Més tard, la mare i el fill retornaren a Vacarisses. | 08291-147 | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 08291 | Vacarisses | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc